Estudi i documentació dels vilanovins deportats als camps ... · El projecte pretén mostrar...

Estudi i documentació dels vilanovins

deportats als camps d’extermini nazi

2

1. Introducció

El setembre de 2001 Vilanova i la Geltrú inaugurava el monument a les víctimes de la

deportació als camps nazis nascudes o residents en aquest municipi. Amb aquest monument

s’iniciava, de la mateixa forma que a molts indrets de Catalunya, tota una voluntat política de

dignificació de les víctimes de la deportació sortint del silenci que havien sofert durant anys i

visualitzant una realitat històrica.

És per aquest motiu que al peu del monument s’hi van inscriure els noms dels deportats als

camps, que es coneixien aleshores, i la següent llegenda:

En record de les víctimes dels camps d’extermini nazi de la II guerra mundial, on van perdre la

vida molts homes i dones d’aquesta ciutat, i de tot Europa, per raó de ser conseqüents amb les

seves idees.

Amb la voluntat de continuar amb aquesta tasca de dignificació, l’Ajuntament de Vilanova i la

Geltrú ha pretès sumar-se al projecte Stolpersteine. El projecte pretén mostrar l’últim espai on

residí cada deportat de la localitat (nascut o resident) a partir d’unes llambordes amb les seves

dades més generals sobre el seu camí fins als camps nazis. A Catalunya municipis com Navàs,

Manresa o Girona ja han participat en aquesta iniciativa monumental.

2. Justificació i aclariments

En aquest estudi es presenta la documentació detallada de cada deportat de la qual en tenim

constància a dia d’avui, però, sobretot, el seu recorregut des de l’inici de l’exili (1939) fins

l’alliberament dels camps o la seva mort.

Els llistats de morts i supervivents que es coneixen dels camps d’extermini nazi a Catalunya es

fonamenten bàsicament en dos eixos. Per una banda, en la tasca que inicià Montserrat Roig a

mitjan dels anys setanta amb els llistats de republicans morts als camps nazis, concretament a

Mauthausen i Kommandos a Els catalans als camps nazis (1977). Per altra banda, i molt més

recentment, amb l’aparició del llibre memorial de totes les víctimes dels camps nazis, realitzat a

partir dels arxius dels mateixos camps: Livre-mémorial des déportés de France arrêtés par

mesure de répression et dans certains cas per mesure de persécution 1940-1945 (París, 2004)

Aquesta serà l’obra mare de la qual se’n crearà l’edició espanyola editada pel Ministeri de

Cultura i elaborada i presentada per Sandra Checa i Benito Bermejo: Libro Memorial:

Españoles deportados a los campos nazis 1940-1945. (2006). Amb l’aparició d’aquest llibre

surten a la llum els deportats i les seves localitats natals. Més endavant, com a continuació

d’aquest estudi i amb la voluntat de recopilar més dades dels deportats el Memorial Democràtic

de Catalunya crea una plataforma digital amb les fitxes de cada deportat que són actualitzades

constantment.

El present estudi es basteix a partir d’aquestes publicacions, però, sobretot, amb les dades més

actualitzades que es troben a la plataforma digital del Memorial Democràtic de Catalunya. En

aquest sentit, per completar més les dades locals, s’han consultat a l’Arxiu Comarcal del Garraf

els padrons municipals de Vilanova i la Geltrú dels anys 1913, 1924, 1930 i 1936, i els cens de

1900 i 1910 per poder situar les residencies de cada deportat.

Els padrons i els cens municipals ens han permès localitzar les finques on residien, veure les

relacions familiars, concretar i unificar criteris de forma definitiva amb els noms i cognoms

3

(molts havien sofert canvis), contrastar les dates de naixement, i, per últim, conèixer les

professions i els oficis de molts d’ells.

Per últim, amb la consulta arxivística de diverses publicacions locals s’ha conegut la trajectòria

d’aquestes víctimes, en els casos que ha estat possible, però, també, a través d’algunes

col·laboracions de famílies de les quals se’n té constància.

En definitiva, l’estudi ha servit per revisar dades, per completar alguns buits documentals, i per

tenir una base per seguir investigant cada deportat. És per això que no podem dir que sigui una

recerca finalitzada.

3. Els noms

Els individus que han pogut estar documentats com a nascuts o residents a Vilanova i la Geltrú i

dels quals se’n ha documentat cada cas, són:

Nascuts a la localitat

EUGENI BALDÚZ ASENCIO

JOAN CERDÀ PERAIRE

MARCEL·LÍ GARRIGA I CRISTIÀ

GERARD ILL VIDAL

RAFAEL INGLADA ARNABAT

LEANDRE MOLINÉ BATLLE

ARMAND PUEYO JORNET

JOAN SAGARRA MATEU

LLORENÇ TORNÉ NOLLA

Nascuts a altres indrets

FRANCESC BARCELÓ SOLER

RAMON BASCUÑANA GARCIA

MÀXIM FLORES SANS

CAMILO MARÍA DÍAZ

MIQUEL OBIOL BAYARRI

JOAN ÚBEDA SILES

FRANCESC VIDAL CASANELLAS

ANTONI SÁNCHEZ SÁNCHEZ

Altres

FRANCESC TREMPS ESTRADA

Pendents d’investigació:

Individus dels quals no es pot constatar la seva estada als camps nazis

ÀNGEL RODRÍGUEZ PALACIOS

MIQUEL LÓPEZ GAMBIN

MANUEL GALLEGO ARCOS

MANUEL RUÍZ

Individus dels quals no es pot constatar la seva relació amb la localitat

LLUÍS CAMACHO I FERRÉ

CARLOS RODRÍGUEZ DEL RISCO

4

Nascuts a Vilanova i la Geltrú

5

1. EUGENI BALDÚZ ASENCIO

Dades biogràfiques

o Nom Eugeni

o Cognoms Baldúz Asencio

o Data de naixement 11/08/1919

o Població Vilanova i la Geltrú

o Exili 1939

o Lloc on vivia abans de la deportació Vilanova i la Geltrú

Padró de 1934 carrer dels Arengaders, 4

Padró de 1936 carrer dels Arengaders, 5

Dades de la trajectòria de l’internat

EMPRESONAMENT

Data i lloc on fou arrestat –

Nom de la presó V-D Stalag (Strasbourg)

DEPORTACIÓ

o Data de la deportació 13/12/1940

o Camp on fou deportat Mauthausen

o Matricula 4605

o Sort que va patir alliberat

Data 05/05/1945

Camp Mauthausen

Dades biogràfiques

Eugeni Baldúz Asensio nasqué a Vilanova i la Geltrú el 1919. S’exilià a França després

de la victòria de Franco el 1939. Deportat el 13 de desembre de 1940 al camp de

concertació de Mauthausen. Sobrevisqué al règim i va ser alliberat el 5 de maig de

1945.

6

Documents

EUGENI BALDÚZ Padró Municipal de Vilanova i la Geltrú, 1930

EUGENI BALDÚZ Padró Municipal de Vilanova i la Geltrú, 1936

7

Diari de Vilanova i la Geltrú, 14 d’agost 1919

Consultes

Ficha del Portal de Archivos Españoles (Campos de Concentración Nazis)

http://pares.mcu.es/Deportados/servlets/ServletController?accion=4&opcion=20&loc=4926

AA. DD. Sobreviure: la Memòria del Futur. Vilanova i la Geltrú: Ajuntament de Vilanova i la Geltrú. 2004

col·lecció La Memòria del Futur, (3) pg. 63.

BERMEJO, Benito; CHECA, Sandra. Libro Memorial: Españoles deportados a los campos nazis 1940-1945.

Madrid: Ministeri de Cultura de España, 2006. pg. 298.

GARRIGA I CRISTIÀ, Marcel·lí. Un vilanoví a Buchenwald; La defensa de la República i la Deportació als Camps

Nazis. Vilanova i la Geltrú: Amical Mauthausen i altres camps. 2008. pg. 146.


8

2. JOAN CERDÀ PERAIRE

Dades biogràfiques

o Nom Joan

o Cognoms Cerdà Peraire


o Població Vilanova i la Geltrú

o Exili 1939

o Lloc on vivia abans de la deportació -

Padró de 1900 carrer de Sitges, 36 (Vilanova i la Geltrú)

Montserrat Roig presenta la següent adreça a Els Catalans als Camps Nazis:

Esposa: Maria Sunyer, c/ Pere Àlvarez, 11, Sant Feliu de Llobregat


EMPRESONAMENT

Data i lloc on fou arrestat -

Nom: XI-B Stalag (Fallingbostel)

Número de presoner: 87407

DEPORTACIÓ



o Primera matricula 5357

o Trasllat a Gusen 29/03/1941

o Altres matrícules 11215

o Sort que va patir mort (obs)

Data 04/01/1942

Camp Gusen

Dades biogràfiques

Joan Cerdà Peraire nasqué a Vilanova i la Geltrú el 1900. S’exilia a França després de la

victòria de Franco al 1939. Deportat el 27 de gener de 1941 a Mauthausen. Assassinat pel règim

nazi al camp de concentració de Gusen.

* Joan Cerdà visqué amb tota la família al carrer de Sitges, 36. Amb casament, naixement i

defunció d'un fill que va néixer l'any 1928 al carrer Tarragona 11, 2n.2ª. En el padró de 1930 en

el carrer Tarragona, 11 hi vivien el pare i una germana de la seva dona (Masip), d’ell ja no se’n

té constància.

*(obs) mor a la cambra de gas

*El seu germà Ramon, nascut a Barcelona, també morir durant la seva deportació.

9

JOAN CERDÀ Bateig a l’església de St. Antoni de Vilanova i la Geltrú, 1900

JOAN CERDÀ Cens de Vilanova i la Geltrú, 1900

Consultes





ARNABAT MATA, Ramon; Tots els noms: Víctimes de la Guerra Civil al Penedès (Al Penedès, Baix Penedès i

Garraf) Vilafranca del Penedès: 2010, Institut d’Estudis Penedesencs. pg. 264.





ROIG i FRANSITORRA, Montserrat. Els Catalans als camps nazis. Barcelona: Edicions 62, col·lecció Libres a

l’Abast. (edició 2017) 1977. pg. 638.


10

3. MARCEL·LÍ GARRIGA I CRISTIÀ

Dades biogràfiques

o Nom Marcel·lí

o Cognoms Garriga i Cristià


o Nascut a Vilanova i la Geltrú

o Exili (pas frontera, febrer 1939)


Padró de 1924 Playa, 78 (baixos) (trasllat el 1925) a Playa 79, 1r

Padró de 1930 Passeig Guimerà, 78


CAMPS FRANCESOS

Nom del camp Argelès-sur-Mer

Data d’entrada febrer de 1939

Companyia de treballadors estrangers (CTE) sí

Detenció Banyuls-sur-mer 18/02/1943

EMPRESONAMENT

Presó 1 Port Vendres

Presó 2 Perpignan (1 mes)

Presó 3 Compiègne (10 mesos) data de sortida 17/01/1944

DEPORTACIÓ


o Camp on fou deportat Buchenwald


Sort que va patir alliberat Camp Buchenwald

Data 11/04/1945

Repatriació França, París 11/04/1945

Tornada a Espanya 1947

Dades biogràfiques

Nascut a Vilanova i la Geltrú el 11 de juny de 1916, des de ben jove acompanyà el seu pare en

l'ofici mariner i acabà convertint-se en un expert pescador i patró. Orfe de pare i mare, als 14

anys, s’emparà en l’acolliment dels seus oncles, però el seu fort esperit d’independència

l’empenyé a decidir afrontar la vida tot sol.

Imbuït de l'ideari llibertari des dels rengles de la CNT, visqué la il·lusió de la proclamació de la

II República i els esdeveniments del 6 d’octubre a la mateixa Vilanova i, per evitar la repressió

que seguí a la proclamació de la República catalana, marxà a Roses, on seguí amb el seu ofici,

al temps que s’integrava en els cercles culturals i polítics. Va ser a aquesta població

empordanesa on va viure l’aixecament feixista del 18 de juliol de 1936, i al poc temps

s’incorporà a les files de l'Exèrcit Popular, tot realitzant, més tard, el curs d’oficial a l'Escola

11

Popular de Guerra de Barcelona, d'on sortí amb el grau de tinent. Destinat a la 135a. Brigada

Mixta de la 31 divisió, va lluitar i patir tota mena de penalitats al front d'Osca, fins a la retirada,

durant la primavera de 1938, a Bagnères de Luchon (França), des d'on quedà adscrit a la

mateixa brigada reorganitzada que tornà a penetrar a Catalunya, per combatre al front de Lleida.

Al mes d'agost s’incorporà a les tropes que participaren en la Batalla de l'Ebre fins que la

retirada el portà, de nou, per terres de Lleida, aleshores des de la 100a, que l’havia de dur a

contemplar els estentors de la batalla de Catalunya i a acabar ferit a un hospital de Barcelona.

En arribar les tropes feixistes a la capital catalana, va iniciar l'èxode amb milers de republicans,

primer fins a Girona, en un camió militar, i després, a peu, fins que fou concentrat a la platja

d'Argelers i després al camp de Barcarès, des d'on va ser enrolat a una CTE, destinada a la regió

de Poitou.

Amb la desintegració de l’exèrcit francès, va començar un altre periple, des de Burdeus a Tolosa

i al Rosselló, on pogué tornar al seu ofici de pescador. Però l'ocupació dels alemanys ja

abraçava tot França i el fort control a les zones fronteres per evitar el pas d'aviadors caiguts i

desertors pels Pirineus desencadena continues xarxades, en una de les quals Marcel·lí Garriga

fou detingut, el 2 de febrer de 1943. Sota el control de la Gestapo, des de les presons de

Portvendres i Perpinyà arribà al camp de trànsit de Compiègne, d'on partí amb el comboi del 17

de gener de 1944 amb destinació a Buchenwald. Amb l’assignació de la matrícula 40.548, va

haver de treballar als comandos de les fàbriques Gustloff-Werke, Mibau i Optik Fichtenhain, al

temps que entrava en contacte amb els deportats que formaven part de la Resistència interna del

camp, sempre a l’espera del final de la guerra, que presagiaven els bombardejos aliats. La

resistència contra els intents d’evacuació del camp reeixiren fins que els americans entraren al

camp, el dia 11 d’abril, quan ja les SS havien abandonat el recinte.

La situació que s’obrí a Marcel·lí Garriga i als altres deportats republicans era la incògnita del

futur, atesa la impossibilitat del retorn a casa. Romangué més d’un mes al camp, fins que

després d’un viatge molt accidentat arribà a Paris, on gaudí de la llibertat, amb una sensació

d'improvisionalitat; entrà a treballar en una fàbrica, amb resignació i desencís sobre el futur,

cosa que el feu decidir a retornar a Catalunya, l'any 1947.

Sota el control policial, començava el seu exili interior, determinat pel règim dictatorial de

Franco, i no pogué instal·lar-se a Vilanova fins l'any 1950, on treballà de nou com a pescador.

El seu esperit de lluita i resistència l’empenyé a integrar-se en els moviments sindicals i polítics

antifranquistes, i a impulsar associacions culturals a la seva vila. En els darrers anys de la seva

vida, el testimoniatge dels seus anys de joventut, des del compromís sindical a la deportació,

formà part del seu compromís de la preservació de la memòria de la deportació dels republicans

antifeixistes.

Fotografies

12

Documents

MARCEL·LÍ GARRIGA Padró Municipal de Vilanova i la Geltrú, 1924

MARCEL·LÍ GARRIGA Padró Municipal de Vilanova i la Geltrú, 1930

13

Consultes










14

4. GERARD ILL VIDAL

Dades biogràfiques

o Nom Gerard

o Cognoms Ill Vidal



o Exili 1939

o Lloc on vivia abans de la deportació Barcelona

Cens de 1910 plaça de les Cols, 18 (Vilanova i la Geltrú)

Padró de 1913 placa de les Cols, 18 (Vilanova i la Geltrú)


EMPRESONAMENT

Nom: Compiègne 18/06/1944

DEPORTACIÓ


o Camp on fou deportat Dachau

o Matricula 74196

o Sort que va patir mort

Data 03/01/1945

Camp Dachau

Dades biogràfiques

Gerard Ill Vidal nasqué a Vilanova i la Geltrú el 1900. Pel que sabem la seva família va viure a

la Plaça de les Cols 18, segons el cens de 1910 i el padró de 1913 eren comerciants. Aquest

últim padró també ens indica que la família es va traslladar, és per aquest motiu que no en

tornem a tenir notícia als padrons de la nostra localitat. Deportat el juny de 1944 al camp de

concentració de Dachau. Assassinat pel règim nazi el gener de 1945.

Documents

GERARD ILL Detall del Cens de Vilanova i la Geltrú, 1910

15

GERARD ILL Cens de Vilanova i la Geltrú, 1900

GERARD ILL Padró Municipal de Vilanova i la Geltrú, 1913

16

Detall del llistat que presenta Montserrat Roig a Els Catalans als camps nazis (1977)

Republicans morts als camps de Dachau després del 9 de desembre de 1944.

Consultes




Madrid: Ministeri de Cultura de España, 2006. pg. 284


l’Abast. (edició 2017) 1977. pg. 515


17

5. RAFAEL INGLADA ARNABAT

Dades biogràfiques

o Nom Rafael

o Cognoms Inglada Arnabat

o Data de naixement 26/07/1900 (segons Padró) 05/08/1898 (segons Amical)


o Exili 1939


Padró de 1924 Unió, 37

Padró de 1930 Comerç, 8

Padró de 1936 Comerç, 8 (3-3)


Anna Márquez López (Gaillon, França)


EMPRESONAMENT

Presó 1: XIII-A Stalag (Hohenfels – Oberpflaz) data de sortida 07/1940


Presó 2: VII-A Stalag (Moosburg) data de sortida 05/08/1940

DEPORTACIÓ







Data 01/03/1941

Camp Gusen

Dades biogràfiques

Rafael Inglada Arnabat nasqué a Vilanova i la Geltrú el 1900. S’exilià a França després de la

victòria de Franco al 1939. Deportat el 6 d’agost de 1940 al camp de Mauthausen. Assassinat el

24 de gener de 1941 al camp de Gusen.

18

Documents

RAFAEL INGLADA Padró Municipal de Vilanova i la Geltrú, 1924


19


Consultes












l’Abast. (edició 2017) 1977. pg. 638.


20

6. LEANDRE MOLINÉ BATLLE

Dades biogràfiques

o Nom Leandre

o Cognoms Moliné Batlle

o Data de naixement 13/01/1899 (segons Amical) 16/07/1899 (segons DV)


o Exili 1939


Padró de 1924 carrer de Sitges, 36

Padró de 1930 carrer de la fraternitat, 30

Padró de 1936 carrer de Sant Felip Neri, 10


Ramon Moliné Aguader, c/ Sant Felip Neri, 10, Vilanova i la Geltrú.


EMPRESONAMENT

Presó : XVII-B Stalag (Krems-Gneixendorf) matricula 28029

DEPORTACIÓ





Data 31/07/1942

Camp Mauthausen

Dades biogràfiques

Leandre Moliné Batlle nasqué a Vilanova i la Geltrú el 1899. S’exilià a França després de la

victòria de Franco al 1939. Deportat el 19 de desembre de 1941 camp de concentració de

Mauthausen. Assassinat el 31 de juliol de 1942 pel règim nazi al camp de concentració de

Mauthausen.

*el 8 d’abril de 1942 va ser operat

*Era treballador de la fàbrica Pirelli de Vilanova i la Geltrú (1930-1936)

21

Documents

LEANDRE MOLINÉ Padró Municipal de Vilanova i la Geltrú, 1924


22


Diari de Vilanova i la Geltrú, 21 de febrer de 1918

23

Consultes












l’Abast. (edició 2017) 1977. pg. 638.


24

7. ARMAND PUEYO JORNET

Dades biogràfiques

o Nom Armand

o Cognoms Pueyo Jornet



o Exili 1939

o Lloc on vivia abans de la deportació Manresa

Padró de 1913 carrer de la Llibertat, 16 (Vilanova i la Geltrú)


esposa: Soledad Tortera Vilanova, passeig del Born, 26, Barcelona.


CAMPS FRANCESOS

Nom: Le Vernet

Companyia de treballadors estrangers (CTE) 22 data entrada CTE: 11/1939

Feina Treballs de pic i pala, i al maig de 1940 és intèrpret entre els responsables francesos i

espanyols.

EMPRESONAMENT


Presó 1: VIII-C Stalag (Zagan) matricula 57141

Presó 2: XII-D Stalag (Trier) data de sortida 22/01/1941 estació de sortida Trier

DEPORTACIÓ







Data 16/05/1941

Camp Gusen

Dades biogràfiques

Els pares es van casar a Sant Antoni Abat el 1904. Ell va néixer cap a 1906. No consta a l'arxiu

de Vilanova perquè segurament va ser batejat a mar: Segons padró de 1913 vivien al carrer

(Llibertat no. 16), i això ja pertany a la parròquia de mar. En canvi, el seu germà que va néixer

el 1910 va ser batejat a Vilanova. Va estudiar peritatge a l'Escola Industrial, i va rebre diversos

premis. Formava part de l'equip de redacció del Butlletí de l'Associació d'Alumnes Obrers. A

finals de 1925 es va traslladar a Manresa, per treballar en alguna fàbrica tèxtil com a pèrit.

25

*Un cop al camp, l’última carta que la família rep està datada el gener de 1941 des de l’stalag

VIII-C

*La seva germana, Clara Pueyo, activista del PSUC va ser empresonada a les corts de Barcelona

Documents

ARMAND PUEYO Padró Municipal de Vilanova i la Geltrú, 1913

26

Diari de Vilanova i la Geltrú, 15 octubre 1921

Butlletí de l’Associació d’Alumnes Escoles Obreres, 1925

27

Consultes








Madrid: Ministeri de Cultura de España, 2006. Pg. 299




l’Abast. (edició 2017) 1977. pg. 638.


28

8. JOAN SAGARRA MATEU

Dades biogràfiques

o Nom Joan

o Cognoms Sagarra i Mateu



o Exili 1939


Padró del 1924 carrer del Gas, 21 1r

Padró de 1930 passeig Guimerà, 74 (Marítim).


Pare: Ricard Sagarra Xofre, c/ Barques, 6 i 8, Vilanova i la Geltrú (Barcelona)


EMPRESONAMENT


Presó: I-B Stalag (Hohenstein) matricula 3613

DEPORTACIÓ







Data 14/01/1942

Camp Gusen

Dades biogràfiques

Joan Sagarra Mateu nasqué a Vilanova i la Geltrú el 1914. S’exilià a França després de la

victòria de Franco al 1939. Deportat el 9 d’agost de 1940 al camp de concentració Mauthausen.

Assassinat el 14 de gener de 1942 pel règim nazi al camp de concentració de Gusen.

29

Documents

JOAN SAGARRA Padró Municipal de Vilanova i la Geltrú, 1924

JOAN SAGARRA Padró Municipal de Vilanova i la Geltrú, 1930

30

Consultes










Nazis. Vilanova i la Geltrú: Amical Mauthausen i altres camps. 2008. pg 146.


l’Abast. (edició 2017) 1977. pg. 638.


31

9. LLORENÇ TORNÉ NOLLA

Dades biogràfiques

o Nom Llorenç

o Cognoms Torné Nolla



o Exili 1939

o Lloc on vivia abans de la deportació

Padró de 1930 carrer de Ferrer i Vidal, 19 (Vilanova i la Geltrú)


Germà: Florenci Torné Nolla, rambla José Antonio, 29, Vilanova i la Geltrú

(Barcelona)


EMPRESONAMENT


Presó: XI-B Stalag (Fallingbostel) matricula 86735 data de sortida 25/01/1941

DEPORTACIÓ







Data 18/08/1941

Camp Gusen

Dades biogràfiques

*Fuster MZA / Obrer de la fàbrica Pirelli/ pescador (padró 1930)

*Va ser regidor de l’Ajuntament de Vilanova i la Geltrú des de l’agost de 1938 al gener de

1939. PUIG I ROVIRA. F.X; Vilanova i la Geltrú 1936-1939. IEP- 1994

32

Documents

LLORENÇ TORNÉ Padró Municipal de Vilanova i la Geltrú, 1930

Diari de Vilanova 1899 (registre oficial) Llorenç Torné Nolla

33

Consultes












l’Abast. (edició 2017) 1977. pg. 639.


34

Nascuts a altres indrets

35

10. FRANCESC BARCELÓ SOLER

Dades biogràfiques

o Nom Francesc

o Cognoms Barceló Soler


o Nascut a La Canyada (Alacant) País Valencià

o Exili 1939


Padró de 1930 carrer del Progrés, 31 3r

Padró de 1936 carrer Garcia Hernández, baixos 29 (carrer correu)


Esposa Josefa Pajan c/ Navarra, 31, baixos, Vilanova i la Geltrú (Barcelona)


EMPRESONAMENT


Presó: XI-B Stalag (Fallingbostel) matricula 87302

Data de sortida 25/01/1941

DEPORTACIÓ







Data 23/09/1941

Camp Hartheim

Dades biogràfiques

Francesc Barceló Soler nasqué el 1898 a La Canyada (País Valencià) i s’instal·là amb tota la

família a Vilanova i la Geltrú. El seu primer registre al padró municipal el trobem al 1930.

S’exilià a França després de la victòria de Franco al 1939. Deportat el 27 de gener de 1941 al

camp de concentració de Mauthausen. Assassinat el 23 de setembre de 1941 a Harteim.

*(obs) Mor a la cambra de gas.

*Era treballador de la MZA (ajustador) (segons padró de 1936)

36

Documents

FRANCESC BARCELÓ Padró Municipal de Vilanova i la Geltrú, 1930

FRANCESC BARCELÓ Padró Municipal de Vilanova i la Geltrú, 1936

37

Consultes









ROIG i FRANSITORRA, Montserrat. Els Catalans als camps nazis. Barcelona: Edicions 62, 1977. pg. 503.


38

11. RAMON BASCUÑANA GARCIA

Dades biogràfiques

o Nom Ramon

o Cognoms Bascuñana Garcia


o Nascut a Oriola (Alacant) País Valencià

o Exili 1939


Padró de 1924 carrer de l’Aigua, 18 1r

Padró de 1930 carrer Freixas 4, baixos

Padró de 1936 carrer Bonaire, 54 1r


Ramon Bascuñana Nadal c/Bonaire, 54, Vilanova i la Geltrú (Barcelona)


EMPRESONAMENT


Presó: V-D Stalag (Strasburg) matricula 3227


DEPORTACIÓ







Data 01/11/1941

Camp Gusen

Dades biogràfiques

Ramon Bascuñana Garcia nasqué a Oriola (País Valencià) el 1914, la família es traslladà a

principis dels anys vint a Vilanova i la Geltrú, ja que el seu germà petit neix a Vilanova el 1924,

any també que trobem la família registrada al padró municipal. Abans del període de la Guerra

Civil treballava a la fàbrica del Cal Marquès. S’exilià a França després de la victòria de Franco

al 1939. Deportat el desembre de 1940 al camp de concentració de Mauthausen. Assassinat l’ 1

de novembre de 1941 pel regim nazi al camp de concentració de Gusen.

39

Documents

RAMON BASCUÑANA Padró Municipal de Vilanova i la Geltrú, 1924


40


Carta enviada des del camp d’Strasburg a la família de Ramon Bascuñana.

(aportació família Bascuñana)

41

Cartilla militar de Ramon Bascuñana Garcia


Ramon Bascuñana i els seus companys al front


42

Consultes









ROIG i FRANSITORRA, Montserrat. Els Catalans als camps nazis. Barcelona: Edicions 62, 1977. pg. 468


43

12. MÀXIM FLORES SANS

Dades biogràfiques

o Nom Màxim

o Cognoms Flores Sans


o Nascut a Santader (Cantàbria)

o Exili 1939


Padró de 1936 plaça de Sant Antoni, 2 3r


Pare: Domingo Flores Marcos, plaça Sant Antoni, 3, 2n Vilanova i la Geltrú

(Barcelona)


EMPRESONAMENT




DEPORTACIÓ







Data 22/07/1941

Camp Gusen

Dades biogràfiques

Màxim Flores Sans nasqué el 1910 a Santander (Cantàbria). La primera referència que en tenim

a Vilanova i la Geltrú data del padró de 1924. Els seus germans Maria, Antonio i Montserrat ja

van néixer a Vilanova i la Geltrú als anys 1927, 1929 i 1930 respectivament. Abans de l’esclat

de la Guerra Civil va treballar com a peó a la fàbrica de Cal Marquès. S’exilià a França després

de la victòria de Franco al 1939. Deportat el gener de 1941 al camp de concentració de

Mauthausen. Assassinat el 22 de juliol de 1941 pel règim nazi al camp de concentració de

Gusen.

44

Documents

MÀXIM FLORES Padró Municipal de Vilanova i la Geltrú, 1936

Consultes









ROIG i FRANSITORRA, Montserrat. Els Catalans als camps nazis. Barcelona: Edicions 62, 1977. pg. 498.


45

13. CAMILO MARÍA DÍAZ

Dades biogràfiques

o Nom Camilo

o Cognoms María Díaz

o Data de naixement 18/11/1898 (segons padró) 4/5/1898 (segons Amical)

o Nascut a Ponga – Viego (Astúries)

o Exili 1939


Padró de 1936 carrer Tomàs 39 (baixos)


EMPRESONAMENT


Presó: V-D Stalag (Strasbourg) matricula 3105


DEPORTACIÓ







Data 18/01/1942

Camp Gusen

Dades biogràfiques

Camilo María Díaz nasqué el 1898 a Ponga – Viego i en tenim notícia a Vilanova i la Geltrú

amb el naixement de la seva filla petita el 1925. No és fins el 1936 que trobem tota la família

inscrita al padró municipal. Segons el mateix padró treballava com a vaquer sota les ordres d’A.

Lleó. S’exilià a França després de la victòria de Franco al 1939. Deportat el desembre de 1940

al camp de concentració de Mauthausen. Assassinat pel règim nazi el 18 de gener de 1942 al

camp de concentració de Gusen.

46

Documents

CAMILO MARÍA Padró Municipal de Vilanova i la Geltrú, 1936

Consultes










47

14. MIQUEL OBIOL BAYARRI

Dades biogràfiques

o Nom Miquel

o Cognoms Obiol Bayarri (Bayeri) MR / padrons (Vayarrit, Baeri)

o Data de naixement 03/07/1894 (segons padró) 30/01/1894 (segons Amical)

o Nascut a Castelló de la Plana (País Valencià)

o Exili 1939


Padró de 1924 carrer de Sant Felip Neri, 7

Padró de 1930 carrer del col·legi, 24 4t


esposa: Teresa Soler i Riba, c/Navarra, 18, Vilanova i la Geltrú.


EMPRESONAMENT


Presó 1: 140 Frontstalag Belfort matricula 8408

Presó 2: XI-A Stalag Altengrabow data de sortida 24/04/1941

DEPORTACIÓ







Data 10/08/1941

Camp Gusen

Dades biogràfiques

Miquel Obiol Bayarri nasqué a Castelló de la Plana el 1894, S’exilià a França després de la

victòria de Franco al 1939. Deportat el 1941 al camp de concentració de Mauthausen.

Assassinat el 10 d’agost de 1941 pel règim nazi al camp de concentració de Gusen.

48

Documents

MIQUEL OBIOL Padró Municipal de Vilanova i la Geltrú, 1924

MIQUEL OBIOL Padró Municipal de Vilanova i la Geltrú, 1930

49

Consultes










Nazis. Vilanova i la Geltrú: Amical Mauthausen i altres camps. 2008. Pg. 146.


l’Abast. (edició 2017) 1977. pg. 638.


50

15. JOAN ÚBEDA SILES

Dades biogràfiques

o Nom Joan

o Cognoms Úbeda Siles


o Nascut Senés (Andalusia) Almeria

o Exili 1939


Padró de 1930 carrer de Sant Gervasi, 28 3r


EMPRESONAMENT




DEPORTACIÓ






Data 25/01/1942

Camp Gusen

Dades biogràfiques

Joan Úbeda Siles nasqué el 1907 a Senés (Almeria). En tenim la primera referència a Vilanova i

la Geltrú al padró municipal de 1930 que ens especifica que vivia al carrer Sant Gervasi 28, 3r

amb la seva dona i el seu fill Joan. S’exilià a França després de la victòria de Franco al 1939.

Deportat el gener de 1941 al camp de concentració de Mauthausen. Assassinat pel règim nazi el

8 d’abril de 1941 al camp de Gusen.

51

Documents

JOAN ÚBEDA Padró Municipal de Vilanova i la Geltrú, 1930

Consultes










52

16. FRANCESC VIDAL CASANELLAS

Dades biogràfiques

o Nom Francesc

o Cognoms Vidal Casanellas

o Data de naixement 4/02/1912 (segons padró) 25/12/1912 (segons Memorial)

o Nascut a Barcelona

o Exili 1939


Padró de 1924 carrer Mercaders 8, 1-2

Padró de 1930 carrer de Sant Gregori 5, 2n


Esposa: Denise Benecil València, 14, rue de Cauce Annonay, Ardèche França


EMPRESONAMENT


Presó: V-D Stalag (Strasbourg) matricula 2926


DEPORTACIÓ







Data 01/01/1942

Camp Gusen

Dades biogràfiques

Francesc Vidal Casanellas nasqué a Barcelona el 1912. Els padrons de 1924 i 1930 ens

confirmen que vivia a Vilanova i la Geltrú, amb última residència al carrer Sant Gregori, 5.

S’exilià a França després de la victòria de Franco al 1939. Deportat el desembre de 1940 al

camp de concentració de Mauthausen. Assassinat pel règim nazi el gener de 1942.

53

Documents

FRANCESC VIDAL Padró Municipal de Vilanova i la Geltrú, 1924

FRANCESC VIDAL Padró Municipal de Vilanova i la Geltrú, 1930

54

Donatius pro víctimes del feixisme (Comissió de treball i Economia)

Butlletí del Comitè de Defensa Local - 18/10/1936

Consultes










l’Abast. (edició 2017) 1977. pg. 406 (edició 1977) (639 edició 2017)


55

17. ANTONI SÁNCHEZ SÁNCHEZ

Dades biogràfiques

o Nom Antoni

o Cognoms Sánchez Sánchez


o Nascut a La Unión (Múrcia)

o Exili 1939


Padró de 1930 carrer de Pàdua, 22 2n

Padró de 1936 Rafael del Riego (Pl. Cotxes) 5, 2n


EMPRESONAMENT


Presó: V-D Stalag (Strasbourg)


DEPORTACIÓ





Data 05/05/1945

Camp Mauthausen

Dades biogràfiques

Antoni Sánchez Sánchez nasqué a La Unión (Múrcia) el 1911. La seva primera referència

documental a Vilanova i la Geltrú la trobem al padró de 1930, tot i que s’instal·laren a la

localitat el 1927, concretament, al carrer de Pàdua, juntament amb tota la família. Treballà a la

fàbrica de Cal Marquès. En el període de la Guerra Civil es presentà voluntari destinat a les

bateries de costa. S’exilià a França després de la victòria de Franco al 1939. Deportat el

desembre de 1940 al camp de concertació de Mauthausen. Sobrevisqué al règim i va ser

alliberat el 5 de maig de 1945. A continuació, s’instal·la a Perpinyà.

56

Documents

ANTONI SÁNCHEZ Padró Municipal de Vilanova i la Geltrú, 1930

ANTONI SÁNCHEZ Padró Municipal de Vilanova i la Geltrú, 1936

58

Setmanari de Vilanova i la Geltrú, any 1, nº15. 6 de maig de 1977

Consultes





Setmanari de Vilanova i la Geltrú, any 1, nº15. 6 de maig de 1977


59

Altres

60

FRANCESC TREMPS ESTRADA

Francesc Tremps, nascut a Barcelona, està documentat com a deportat resident a Vilanova i la

Geltrú. D’origen aragonès, Tremps mai va residir a la localitat vilanovina. Tot i així, consta com

a deportat al monument de la Plaça de la Peixateria de Vilanova i la Geltrú ja que la seva esposa

residia en aquesta localitat. (desembre de 2001).

Dades biogràfiques

o Nom Francesc

o Cognoms Tremps Estrada (Trempé) a base de dades


o Nascut a Barcelona

*Segons Montserrat Roig: Esposa Assumpta Gràcia Gàlvez c/Iglesia, 6, Sástago (Saragossa)

*Amical adreça a Vilanova (posterior i de la dona) Pare Garí, 40 Vilanova i la Geltrú


STALAG O PRESÓ

Nom: XII-D (Trier)


DEPORTACIÓ

o Data i lloc on fou arrestat







Data 25/10/1941

Camp Gusen

Dades biogràfiques

Francisco había nacido en Barcelona el 4 de octubre de 1900 y como pariente más cercano, al ser

capturado por los alemanes, había dejado el nombre y la dirección de su esposa, Asunción Gracia Gálvez,

con residencia en la población zaragozana de Sástago. La consulta realizada, en el verano de 2012, de los

Censos Electorales de la Provincia de Zaragoza de 1934 y 1935, nos ha confirmado que la familia de

Francisco residía en dicha población aragonesa junto a varios de sus hermanos: María, Jenara, Germán y

Crispín. Francisco y Asunción tenían su domicilio en la calle Jesús, nº 12 y su oficio, según dicho censo,

era el de carpintero.

El golpe militar del 18 de Julio, el inicio y el desarrollo de la Guerra los vivió en Sástago y, por las

denuncias posteriores, nos consta que Francisco se posicionó, desde un primer momento, a favor de

quienes acudieron a defender la legitimidad republicana puesta en peligro por los insurrectos. No sabemos

con certeza cuáles fueron los destinos de Francisco durante la guerra, pero, como tantos otros miles de

republicanos, tuvo que exiliarse en Francia a principios de 1939, iniciando un itinerario que le condujo a

la detención de los alemanes en junio de 1940 y, a partir de aquel momento, fue internado en el stalag XI

desde donde fue deportado a Mauthausen, ingresando en el campo el 25 de enero de 1941 con la

matrícula 4903. Tres semanas más tarde fue trasladado a Gusen (matrícula 10523), donde falleció el 25 de

octubre, nueve meses después de su llegada a Mauthausen.

Mientras esto ocurría, en España, la maquinaria represiva del franquismo, investigaba a quienes se habían

posicionado de forma manifiesta en contra del “Glorioso Alzamiento Nacional”. Francisco no se libró y

61

fue acusado de haber participado activamente en amenazas o extorsiones. En el informe enviado por el

alcalde franquista de Sástago al juez instructor de la Causa General, una vez acabada la guerra, podemos

ver cómo se le acusaba de haber amenazado de muerte y coaccionado a alguna de las personas de

derechas de Sástago durante “el dominio rojo”.

Fueron muchos los vecinos de Sástago perseguidos por el franquismo tras la guerra civil. Algunos

familiares de estos represaliados nos han hecho llegar una copia de un listado donde figuran unos 170

sastaguinos calificados como “individuos desafectos al régimen” y entre ellos figura en nombre de

Francisco Tremps, de quien se dice:

Gran propagandista del Frente Popular, desde el primer momento salió armado a la calle al servicio de

los Rojos, recorriendo las casas de derechas requisando los bienes de las mismas, de ideas muy

avanzadas, voluntario de la columna Durruti, peligroso e indigno de convivir entres sus convecinos.

Los fundadores de la Amical de Mauthausen española intentaron ponerse en contacto con Asunción, la

cual, según informaciones de otras víctimas, residía en la localidad de Vilanova i la Geltrú y por ese

motivo su nombre figura en el monumento que erigió el ayuntamiento de esta población catalana en

diciembre de 2001 (imagen).

http://www.aragonesesdeportados.org/es/953/tremps-estrada-francisco/biografia.html

Consultes









ROIG i FRANSITORRA, Montserrat. Els Catalans als camps nazis. Barcelona: Edicions 62,. pg. 406.

http://www.aragonesesdeportados.org/es/953/tremps-estrada-francisco/biografia.html


62

PENDENTS D’INVESTIGACIÓ

Individus dels quals no es pot constatar la seva relació amb la localitat

LLUÍS CAMACHO I FERRE

Tot i que a partir de les dades inicials provinents del llibre Livre-mémorial des déportés de

France arrêtés par mesure de répression et dans certains cas per mesure de persécution 1940-

1945 i el Libro memorial. Españoles a los campos nazis (1940-1945) i a diverses publicacions

que se’n deriven apareix com a vilanoví, no es pot constatar, de moment, que fos natal de la

localitat de Vilanova i la Geltrú ni resident, atès que no apareix als registres parroquials ni als

padrons del municipi de 1913, 1924, 1930 i 1936 ni als cens de 1900 i 1910.

Dades biogràfiques

o Nom Lluís

o Cognoms Camacho Ferré


o Població Vilanova i la Geltrú?

o Exili 1939


Montserrat Roig presenta la següent adreça a Els Catalans als Camps Nazis: Mare:

Roser Ferré Vicente, c/ Acosta, 2, Almeria


EMPRESONAMENT


Presó 1: Frontstalag (Amboise) matricula 3469

Presó 2: Salzburg (Wehrkreis XVIII)

data de sortida 09/09/1941

DEPORTACIÓ




o Trasllats

(1) Ternberg*

(2) Gusen


Data 30/05/1944

Camp Gusen

Dades biogràfiques

*Apareix en un llistat de republicans espanyols morts a Ternberg enviat per Adolf Brunnthaler hi apareix

com mort de pneumònia “diftèrica”.

63

Consultes












l’Abast. (edició 2017) 1977. pg. 638.

CARLOS RODRÍGUEZ DEL RISCO

Apareix inscrit al Livre-mémorial des déportés de France arrêtés par mesure de répression et

dans certains cas per mesure de persécution 1940-1945 i al Libro memorial. Españoles a los

campos nazis (1940-1945) com nascut a Vilanova i la Geltrú. Tot i així, a la seva fitxa més

actualitzada, realitzada pel Memorial Democràtic de Catalunya, apareix com a fill de Estella

(Navarra). No apareix a cap padró de Vilanova i la Geltrú de 1913, 1924, 1930 i 1936 ni als

cens de 1900 i 1910. Potser tingué alguna vinculació amb la localitat de Vilanova i la Geltrú

aquesta, però, no es pot comprovar ja que no se’n té constància documental, de moment.

Dades biogràfiques

o Nom Carlos

o Cognoms Rodríguez del Risco


o Població Estella (Navarra)


EMPRESONAMENT

Nom: XI-B (Fallingbostel)

DEPORTACIÓ




o Trasllats a Steyr Gusen II


Data 05/051945

Camp Gusen II


64

Consultes





Individus dels quals no es pot constatar a nivell documental la seva estada als camps nazis

ÀNGEL RODRÍGUEZ PALACIOS vilanoví, cap de la guàrdia municipal no s’ha

pogut constatar que estigues a un camp nazi tot i tenir indicis.

Diari de Vilanova (octubre de 1929)

MIQUEL LÓPEZ GAMBIN vilanoví, nascut el juliol de 1912, no es pot constatar que

estigues a cap camp tot i tenir indicis.

Diari de Vilanova (juliol de 1912)

MANUEL RUÍZ no s’ha localitzat com a resident de la localitat ni a cap camp nazi.

MANUEL GALLEGO ARCOS la seva germana vivia a Vilanova i la Geltrú d’ell no

en tenim constància (Aigua, 84).


Estudi i documentació dels vilanovins deportats als camps ... · El projecte pretén mostrar...

Documents

Transcript of Estudi i documentació dels vilanovins deportats als camps ... · El projecte pretén mostrar...