Estudi quantitatiu de l’ús didàctic de les TIC a les Escoles d’Art i Superiors de Disseny de...

Mster universitari dEducaci i TIC (e-learning)

TFI

Estudi quantitatiu de ls didctic de les TIC a les Escoles dArt i Superiors de Disseny de la Comunitat Valenciana.Memria del treball final dinvestigaci

M022 Seminari dintroducci a la recerca Jordi Forcada Cerd Semestre 2012-1 / Tutor Marc Romero Carbonell

Aquesta obra est subjecte a la llicncia de Reconeixement-NoComercial-CompartirIgual 3.0 No adaptada de Creative Commons. Si voleu veure una cpia daquesta llicncia accediu a http://creativecommons.org/licenses/by-nc-sa/3.0/ o envieu una carta sollicitant-la a Creative Commons, 444 Castro Street, Suite 900, Mountain View, California, 94041, EUA.

Estudi quantitatiu de ls didctic de les TIC a les Escoles dArt i Superiors de Disseny de la Comunitat Valenciana. Resum LEspai Europeu dEducaci Superior planteja a les institucions educatives un nou escenari on sn necessaris canvis estructurals i metodolgics per adaptar els processos densenyament-aprenentatge a aquesta nova situaci. La incorporaci de les TIC a la activitat docent sha identificat com un factor facilitador dels canvis metodolgics docents. Aquest estudi pretn, des dun punt de vista quantitatiu, identificar els usos docents de les TIC a les Escoles dArt i Superiors de Disseny de la Comunitat Valenciana, aix com la influncia que pugui tindre la infraestructura dels centres. Mitjanant un formulari per a professors i altre per al centres es recollir informaci de la situaci a cada escola i es procedir al seu posterior anlisi estadstic. Aquesta s una recerca tutelada que es produeix al si de lassignatura Seminari dIntroducci a la Recerca del Mster en Educaci i TIC (e-learning) de la Universitat Oberta de Catalunya. Paraules clau Aplicaci docent TIC, EEES, escoles dart i superiors de disseny.

Contingut1.- Introducci ....................................................................................................................... 1 2.- Justificaci ........................................................................................................................ 3 3.- Revisi terica .................................................................................................................. 43.1. Un nou escenari social ......................................................................................................................4 3.2. Les institucions deducaci superior en aquest escenari canviant ....................................................5 3.3. Les TIC i les institucions deducaci superior ....................................................................................5 3.4. Implicacions didctiques de les TIC ..................................................................................................5 3.5. LEEES, les TIC i les seves implicacions didctiques ...........................................................................7 3.6. El professorat i les TIC ......................................................................................................................8

4.- Preguntes dinvestigaci ................................................................................................. 12 5.- Objectius generals .......................................................................................................... 12 6.- Objectius especfics......................................................................................................... 12 7.- Disseny de la investigaci ................................................................................................ 13 8.- Tcniques i instruments .................................................................................................. 15 9.- Mostra ............................................................................................................................ 17 10.- Treball de camp............................................................................................................. 1810.1. Permisos i solicituds ....................................................................................................................18 10.2. Distribuci dels formularis............................................................................................................19 10.3. Crida a la participaci ..................................................................................................................19 10.4. Recollida de dades ........................................................................................................................19 10.5. Depuraci i validaci de dades .....................................................................................................19 10.6. Aplicaci de models estadstics ....................................................................................................19

11.- Limitacions de lestudi ................................................................................................... 1911.1. Mostra ..........................................................................................................................................19 11.2. Treball de camp ............................................................................................................................20

12.- Estratgia analtica ........................................................................................................ 21 13.- Aspectes tics ............................................................................................................... 22 14.- Resultats ....................................................................................................................... 2314.1. Participaci...................................................................................................................................23 14.2. Infraestructura TIC dels centres....................................................................................................24 14.3. Actitud dels docents davant les TIC ..............................................................................................25 14.4. Eines TIC utilitzades pels docents .................................................................................................28 14.5. Conformitat amb els nivells competncies plantejades per la UNESCO .......................................32

15.- Discussi dels resultats ....................................................................................................42 16.- Conclusions......................................................................................................................43 17.- Estudis derivats ................................................................................................................45 18.- Bibliografia ......................................................................................................................46 19.- Annex 1: Solicituds i permisos ........................................................................................49 20.- Annex 2: Instruments de recollida de dades .....................................................................61 21.- Annex 3: Dades estadstiques ...........................................................................................85

TaulesTaula 1: Treball de camp ..........................................................................................................................18 Taula 2: Equipaments per centre ..............................................................................................................24 Taula 3: Serveis per centre .......................................................................................................................25 Taula 4: Poltiques per centre ...................................................................................................................25 Taula 5: Percentatges en les respostes dels tems referents a percepci de les TIC per part del professorat .................................................................................................................................................................26 Taula 6: Respostes per als tems referents a suport .................................................................................27 Taula 7: Nivell dhabilitat en ls dordinadors per especialitat ................................................................28 Taula 8: Nivell dhabilitat en ls dordinadors per edat ...........................................................................28 Taula 9: Nivell dhabilitat en ls dInternet per especialitat ....................................................................29 Taula 10: Nivell dhabilitat en ls dInternet per edat .............................................................................29 Taula 11: Ordinadors connectats a Internet en classe i necessitat de Internet per a donar la classe.......30 Taula 12: Habilitats TIC del professorat....................................................................................................30 Taula 13: Freqncia ds de les TIC per a tasques docents .....................................................................31

FiguresFigura 1: Disseny de la recerca. Elaboraci prpia en base a Bryman (2008) i Creswell (2004a) ............13 Figura 2: Distribuci del tems del qestionari de centres. .......................................................................15 Figura 3: Distribuci dels tems del formulari de professors. ...................................................................16 Figura 4: tems del qestionari de professor corresponents als enfocaments de la UNESCO (2008). ......16 Figura 5: Distribuci demogrfica dels participants .................................................................................23 Figura 6: Percentatges de participaci per criteris demogrfics ..............................................................23 Figura 7: Comparaci de les mitjanes del tems de percepci de les TIC per part del professorat ...........26 Figura 8: Respostes per als tems de formaci .........................................................................................27 Figura 9: Mitjana dels tems corresponents a les competncies de lenfocament de nocions bsiques TIC .................................................................................................................................................................32 Figura 10: Mitjana dels tems corresponents a les competncies de lenfocament de aprofundiment del coneixement .............................................................................................................................................32 Figura 11: Mitjana dels tems corresponents a les competncies de lenfocament de aprofundiment del coneixement .............................................................................................................................................33 Figura 12: Mitjanes dels tems de lenfocament nocions bsiques TIC per centre....................................33 Figura 13: Mitjanes dels tems de lenfocament aprofundiment del coneixement per centre ..................34 Figura 14: Mitjanes dels tems de lenfocament aprofundiment del coneixement per centre ..................34 Figura 15: Mitjanes dels tems de lenfocament nocions bsiques TIC per especialitat ...........................35 Figura 16: Mitjanes dels tems de lenfocament daprofundiment del coneixement per especialitat.......35 Figura 17: Mitjanes dels tems de lenfocament generaci de coneixement TIC per especialitat.............36 Figura 18: Mitjanes dels tems de lenfocament nocions bsiques TIC per gnere...................................36 Figura 19: Mitjanes dels tems de lenfocament daprofundiment del coneixement per gnere ..............37 Figura 20: Mitjanes dels tems de lenfocament generaci de coneixement TIC per gnere ....................37 Figura 21: Mitjanes dels tems de lenfocament nocions bsiques TIC per edat ......................................38 Figura 22: Mitjanes dels tems de lenfocament daprofundiment del coneixement per edat .................38 Figura 23: Mitjanes dels tems de lenfocament generaci de coneixement per edat..............................39 Figura 24: Mitjanes dels tems de lenfocament nocions bsiques TIC per experincia docent ................39 Figura 25: Mitjanes dels tems de lenfocament daprofundiment del coneixement per experincia docent .................................................................................................................................................................40 Figura 26: Mitjanes dels tems de lenfocament generaci de coneixement per experincia docent .......40 Figura 27: Mitjanes dels tems de lenfocament nocions bsiques TIC per situaci administrativa .........41 Figura 28: Mitjanes dels tems de lenfocament daprofundiment del coneixement per situaci administrativa.......................................................................................................................................................41 Figura 29: Mitjanes dels tems de lenfocament generaci de coneixement per situaci administrativa 42

M022 Seminari dintroducci a la recerca

Jordi Forcada Cerd

1.- IntroducciCada poca histrica est marcada per unes caracterstiques determinades, per una revoluci que la fa diferenciar-se del perode anterior. Castells (2003) associa les evolucions socials a revolucions tecnolgiques, la invenci de la impremta, la invenci de la mquina de vapor,... Aquests canvis tecnolgics donen lloc a noves estructures socials fruit de noves formes dorganitzaci i concentraci de la riquesa i el poder i les seves corresponents conseqncies. Al nostre temps el canvi tecnolgic s el que Castells (2003) denomina informacionalisme i la seva estructura social s la societat xarxa. Les caracterstiques daquesta societat xarxa venen determinades per la revoluci que ha patit les tecnologies de la informaci i la comunicaci i limpacte que tenen en la generaci i aplicaci del coneixement. Ms coneixement que cada cop sobt duna forma ms rpida, per tant es necessita una nova forma daprendre i de mantenir-se actualitzat, s el que sha batejat com a long-life learning o aprenentatge durant tota la vida i que a linforme Delors (1999) sidentifica com una de les claus daccs al segle XXI. Aquest marc de societat canviant fa que les seves organitzacions sadapten a les noves situacions. Un exemple s lEspai Europeu dEducaci Superior (EEES) que planteja un nou escenari per al sistema universitari europeu ms enll dun procs purament estructural, ja que es centra en la revisi del procs densenyament i aprenentatge. El canvi fonamental resideix a centrar lensenyament en laprenentatge de lalumne i s lactivitat daquest la que marcar la guia del treball universitari com opinen autors diversos: Aquest fet, requereix un gran canvi en la concepci docent dels actuals professors universitaris i tamb una nova concepci de les titulacions, revisar els objectius i coneixements requerits en cada professi, revisar i adaptar la metodologia docent, reestructurar els continguts dels ttols, ..., qestions totes elles de gran calat i gens fcils daconseguir, almenys si es pretn seguir el cam de pretendre canviar a fora de legislaci noms. (Gonzlez Soto, 2005). Aquests objectius plantegen a les institucions educatives un nou escenari que els du a fer canvis en la seva organitzaci i metodologies en tots els nivells. Per a la docncia, suposa un canvi on professors i alumnes precisen modificar seus processos densenyament-aprenentatge mitjanant el desenvolupament de nous plans de estudi i ls de noves metodologies docents (Ferro, 2009). Les institucions deducaci superior estan immerses en aquest procs de canvi provocat per les TIC on les mateixes TIC ajuden a la mutaci. La simple disponibilitat de les TIC, implica alguns canvis importants: major universalitzaci de la informaci, metodologies i enfocaments crticaplicatius per a lautoaprenentatge, actualitzaci dels programes, treball collaboratiu, construcci personalitzada daprenentatges significatius (Marqus, 2008). En el context de canvi metodolgic que planeja el EEES, el paper de les tecnologies de la informaci i la comunicaci apareix assenyalat com un factor rellevant i facilitador dels plantejaments alternatius que docents i estudiants han dassumir (De Pablos, 2007). Un dels pilars daquest procs de canvi, on les TIC han de jugar un paper principal, sn les competncies, utilitries i pedaggiques, que el professorat tingui amb les TIC. Com a punt de partida cal identificar la situaci actual, per aix aquest estudi vol identificar els usos docents de les TIC a lmbit de les Escoles dArt i Superiors de Disseny de la Comunitat Valenciana. Les Escoles dArt i Superiors de Disseny sn els centres encarregats a lEstat Espanyol dimpartir els estudis professionals i superiors relacionats amb les arts aplicades, els oficis artstics i el disseny en les seves diverses modalitats (grfic, producte, interiors i moda). A la Comunitat Valenciana lordenaci dels centres pblics que imparteixin ensenyaments artstics superiors i lorganitzaci, en rgim dautonomia, dels ensenyaments artstics superiors snTFI: Estudi quantitatiu - s TIC a les EASD CV - 01/26/12 - Introducci 1


Jordi Forcada Cerd

competncia del Institut Superior dEnsenyaments Artstics (ISEACV). La dita ordenaci sinserix en el context europeu de la formaci superior i en colaboraci amb el sistema universitari valenci, i semmarca en les atribucions que en matria deducaci conferix lordenament jurdic vigent a la Generalitat en lmbit del grau superior dels ensenyaments artstics. En concret existeixen cinc Escoles dArt i Superiors de Disseny: a Castell, Valncia, Alacant, Alcoi i Oriola. Des dun enfocament quantitatiu, sexploraran les actituds del professorat front a la utilitzaci de les TIC, els usos actuals a lactivitat de laula i es relacionaran aquests amb els tres nivells de competncies plantejats per la UNESCO al seu informe Estndares de competencia TIC para docentes. Tamb es considerar la infraestructura dels centres i la seva relaci amb la utilitzaci de les TIC per part dels docents.

TFI: Estudi quantitatiu - s TIC a les EASD CV - 01/26/12 - Introducci

2


Jordi Forcada Cerd

2.- JustificaciEl disseny, com a punt dencontre entre la esttica i la funcionalitat, comparteix coneixements propis de les belles arts i les enginyeries. Aquesta diversitat es fa patent en la composici dels equips docents on conviuen perfils artstics, llicenciats en belles arts, comunicaci visual, cermica, moda, ... i perfils tcnics ,arquitectura, qumica, informtica, ... ,ms propensos a la utilitzaci de les TIC (Ferro, 2009). Com diu De Pablos (2007), la tecnologia condiciona avui, en bona mesura, lactual horitz social, cultural, poltic i fins i tot antropolgic, i les EASD no en sn una excepci. Han hagut dincorporar per tant al contingut dels seus estudis els elements tecnolgics necessaris per al procs de disseny. Ens trobem doncs, en un entorn on aparentment sn presents les infraestructures (ordinadors, connexions a Internet) i on part del professorat seria propens a la utilitzaci de les TIC. Aquestes condicions junt a que les TIC poden ajudar decisivament a la renovaci pedaggica que est inclosa en ladaptaci a lEEES (Romero, 2007), deuria fer ms favorable aquesta adaptaci que en altres institucions. La situaci de renovaci metodolgica que presenta lEEES i el paper facilitador de les TIC per aquests canvis fan atractiu identificar el grau dincidncia de les TIC a les EASD de la Comunitat Valenciana, ja que com diu De Pablos (2009) la incorporaci sistemtica i en clau docent de les tecnologies de la informaci i la comunicaci a una instituci tan complexa com la universitat, representa un conjunt de transformacions rellevants. El domini de les competncies referides a ls de les TIC s un referent de partida. Lobservaci directa de diferents escoles fa intuir un s desigual de les TIC per part del professorat, que no es pot corroborar amb literatura sobre les Escoles dArt. Aquests motius, sn suficients (Creswell, 2004a) per plantejar aquesta recerca, que vol explorar des dun enfocament quantitatiu quins sn els usos de les TIC a les EASD de la Comunitat Valenciana. Els resultats didentificar les competncies TIC del professorat i la possible incidncia de les infraestructures en ls didctic de les TIC a les EASD ser profits en diferents mbits: Permetr a les autoritats educatives (ISEACV, direccions dels centres) tindre informaci per determinar estratgies dactuaci referents a la formaci del professorat, la dotaci dels centres i la organitzaci dels serveis implicats en la implantaci de les TIC. Per al professorat suposa prendre conscincia de la seva solvncia TIC i de la resta de companys. Per a linvestigador, com a professor de mitjans informtics a les escoles, ajuda a conixer i comprendre lentorn professional a ms de fer una foto fixa de la utilitzaci TIC a lany 2011 per a poder comparar-la amb estudis posteriors. Com a investigador novell significa el desenvolupament duna recerca complerta, tot i que tutelada, per a ser conscient del treball i la importncia de cadascuna de les fases amb els seus detalls. Finalment per a tots els interessats en laplicaci didctica de les TIC, tenen loportunitat de veure laplicaci de les mateixes a un mbit poc explorat.

TFI: Estudi quantitatiu - s TIC a les EASD CV - 01/26/12 - Justificaci

3


Jordi Forcada Cerd

3.- Revisi terica3.1. Un nou escenari socialLa organitzaci social en xarxa on cada node aporta i consumeix informaci, conseqncia de linformacionalisme (paradigma tecnolgic dominat per les tecnologies de la informaci i la comunicaci) que proposa Castells (2003) estableixen nous escenaris per a les activitats de formaci i es modifiquen els papers tradicionals dels actors daquests processos (docents, discents i institucions). 3.1.1. Canvia la forma de generar i consumir coneixement s evident que les formes dadquirir i produir coneixement shan ampliat, per dos motius principals: el creixent protagonisme de les TIC a tots els aspectes de la vida (Romero 2007) i laugment de la capacitat de processament de la informaci junt a noves vies de distribuci (Castells, 2003). Els nostres hbits i costums en relaci al coneixement i la comunicaci han canviat, en definitiva, les nostres formes de saber. Es pot parlar dun nou paradigma causant de la proliferaci de tecnologies participatives i collaboratives. Un exemple daquest fet s la web 2.0, caracteritzada per la creaci colectiva de continguts, lestabliment de recursos compartits i el control de qualitat de forma collaborativa entre els usuaris sostinguda sobre de tres eixos: la tecnologia, el coneixement i els usuaris (Esteve, 2009). 3.1.2. Els escenaris educatius Els canals tradicionals de formaci shan vist alterats per la societat de la informaci que ha provocat laparici despais no formals i informals amb un clar component educatiu, relacional i comunicatiu (Gisbert, 2002) on cada cop s ms important leducaci informal a travs dels mitjans de comunicaci social i molt especialment dInternet (Marqus, 2011). Leducaci ha evolucionat de processos formals en llocs i temps concrets a una societat que aprn contnuament amb aportacions de tots els seus components i on els espais no formals substituiran, en alguna part, les funcions del sistema formal i els professors (Gisbert, 2002). Apareixen nous entorns formatius en el ciberespai (Marqus, 2011) que trenquen les barreres despai i temps grcies a les aportacions genriques de les TIC: accs, procs i comunicaci. Per viure, aprendre i treballar amb xit en una societat cada vegada ms complexa, rica en informaci i basada en el coneixement, els estudiants i els docents han dutilitzar la tecnologia digital amb eficcia (UNESCO, 2008). Tot aix exigeix noves competncies professionals per als formadors (Marqus, 2011), dotar als alumnes de cultura digital per incorporar-se a la societat del coneixement i eliminar la bretxa digital (Gisbert, 2002). 3.1.3. Relaci entre formaci i economia En una societat en continua evoluci i una economia basada en el coneixement (Castells, 2003) s fa patent la necessitat daprendre a adaptar-se a noves situacions. Dos elements intervenen en resoldre aquesta situaci: duna banda, tots els individus necessiten habilitats TIC per al mercat laboral (Gisbert, 2002) i duna altra, la formaci contnua resulta cada vegada ms imprescindible (Marqus, 2011). Les TIC faciliten laccs a la formaci en qualsevol circumstncia alliberant els estudiants i professors de la necessitat de coincidir en espai i temps (Marqus, 2011) per lxit de la utilitzaci de les TIC depn de que tots els nivells educatius assumeixin i potencien ls dentorns tecnolgics per garantir la competncia personal i professional dels individus aix com la seva capacitat daprenentatge i autoformaci (Gisbert, 2002). Ens trobem doncs, davant un escenari on els protagonistes dels processos educatius han dactuar activament, on els espais i les relacions clssiques professor - alumne canvien i les TIC sn presents en tot o part del procs.

TFI: Estudi quantitatiu - s TIC a les EASD CV - 01/26/12 - Revisi terica

4


Jordi Forcada Cerd

3.2. Les institucions deducaci superior en aquest escenari canviant3.2.1. La relaci entre la societat i la universitat La universitat ha de possibilitar als membres de la societat la seva formaci, tant superior com al llarg de tota la vida, oferir coneixement fruit de la investigaci cientfica, colaborar en el consolidaci dels valors tics, morals, socials i culturals per a una societat democrtica, i servir a les necessitats del desenvolupament econmic (Laurillard, 2002; Marqus 2008). 3.2.2. Reptes vinculats a la societat Aquestes caracterstiques que defineixen les relacions entre la societat i les institucions deducaci superior hi ha dos factors a tenir en compte: un repte clssic que s la diferent consideraci que els professors tenen per la recerca i lactivitat docent. Laltre nou repte que resideix en la competncia de la industria de la formaci continuada (Laurillard, 2002).

3.3. Les TIC i les institucions deducaci superior3.3.1. Canvis a tots els nivells La incorporaci de les TIC a la universitat representa un conjunt de canvis rellevants en la instituci (De Pablos 2007). Aquests canvis no shan de produir duna forma allada ni espontnia, sin que cal que existeixi un pla definit ja que shan dabordar aspectes referents a les infraestructures, lorganitzaci i els mtodes, la rendibilitat dincorporar les TIC a mitj i llarg termini i els sistemes de suport per als usuaris en el procs de canvi (Marqus, 2008). Apropant-se una mica ms a lactivitat docent, cal considerar que els entorns educatius tecnolgics obliguen a replantejar i redefinir una srie daspectes com (Gisbert, 2002): Lorganitzaci i la planificaci dels processos educatius. El disseny i desenvolupament de les activitats. El disseny, desenvolupament i format dels materials de formaci. El disseny i desenvolupament dels instruments i processos davaluaci. Les relacions personals i professionals entre els professors aix com entre aquests i els alumnes. El procs de relaci i comunicaci amb lentorn, tant prxim com remot. La participaci i la implicaci de lentorn sociofamiliar en el disseny i desenvolupament del procs educatiu. 3.3.2. Nous reptes i possibilitats Amb la incorporaci de les TIC les institucions deducaci superior han de fer front a nous reptes. Poden captar nous alumnes al haver-se trencat les barreres despai temps, per no sha de perdre de vista que totes les universitats entren en competncia per aquest nou alumnat i que lalumnat pot observar les diferents ofertes formatives i triar els millors cursos al seu abast, cal per tant oferir uns programes actualitzats i de qualitat. Daltra banda lunivers de contactes amb el mn universitari i extra universitari samplia donant lloc a colaboracions entre universitats i amb professionals i entitats a nivell local i global. Finalment la incorporaci de les TIC aporta qualitat a la vida de les institucions, fa transparents les actuacions (publicitat), es consideren un indicador de qualitat i permeten que els alumnes trien els cursos que consideren millors (cal una oferta de qualitat per aconseguir alumnes) (Marqus, 2008).

3.4. Implicacions didctiques de les TIC3.4.1. Quin tipus densenyament demanda la SI Per a una societat on hi ha abundncia dinformaci, sha de traslladar leix de lactivitat educativa de la transmissi dinformaci a la gesti de la mateixa. El procs educatiu sha de dissenyarTFI: Estudi quantitatiu - s TIC a les EASD CV - 01/26/12 - Revisi terica 5


Jordi Forcada Cerd

perqu faciliti interacci, integraci i transformaci de la informaci (Marqus, 2008). Cal un dileg entre teoria i prctica i professors i alumnes, aquests aprecien ms les activitats que sassemblen a un entrenament que les classes tradicionals (Laurillard, 2002). Lesfor sha de centrar en que els estudiants aprenguin a aprendre de manera autnoma en una cultura de canvi i no es limitin a realitzar una simple recepci passiva-memoritzaci de la informaci (Marqus, 2008). Es tracta, en resum, de ensenyar a aprendre perqu lalumne/a tingui com a fi primordial en la Universitat aprendre a aprendre, concebent aquesta etapa educativa com una ms del Aprenentatge al llarg de tota la vida (Mayorga, 2010). 3.4.2. Aportacions de les TIC Hi ha consens entre diferents autors en que les TIC propicien un marc totalment diferent per a laprenentatge (Marqus, 2008; Gisbert 2002), sn un factor facilitador per a nous plantejaments, formes i procediments dinteracci a laula (De Pablos, 2008) i que ajuden als estudiants a desenvolupar habilitats escolars, de prctica i de disseny de coneixement dalt nivell (Laurillard, 2002), en resum les TIC ofereixen importants oportunitats per a millorar i donar un salt qualitatiu des de lensenyament tradicional a altres modalitats. Aquestes possibilitats sn conseqncia de dos factors (Bosco, 2005; Marqus 2008): Les aportacions a la gesti dinformaci per part de les TIC: Universalitzaci la informaci. Facilitat dorganitzar i estructurar (tant seqencial com hipermediticament). Nous formats ms enll del text. Materials multimdia. Facilitat per a la comunicaci (correu electrnic, xarxes socials, ...) El potencial didctic de les propostes utilitries de les TIC: Potencien processos de retenci-reconeixement i sntesi. Estimulen lestudi independent i disminueixen la dependncia de la classe com exposici de continguts. Potencien labast de propostes basades en laprenentatge autnom. Potencien el treball collaboratiu. Potencien les activitats dautoavaluaci. Potencien la construcci daprenentatges significatius. 3.4.3. Riscos TIC Lxit de la incorporaci de les TIC a lensenyament depn de la capacitaci i desenvolupament de noves competncies i la motivaci del professorat (Gisbert, 2002). Cal que professorat i alumnat siguin competents en la utilitzaci de les eines TIC (Bosco, 2005) i que la formaci docent estigui adaptada a les noves funcions que les TIC exigeixen del professorat (UNESCO, 2008). Les TIC suposen nous reptes i per si mateixes no sn garantia de canvi (Marqus, 2008). Es pot observar a les prctiques educatives actuals que hi ha un desfasament entre la potencialitat de les TIC i la renovaci dels processos pedaggics, que les prctiques docents no semblen haver canviat a pesar la forta evoluci de les TIC (Esteve, 2009). La incorporaci de les TIC a lensenyament ha de significar un aven en la prctica educativa. No shan dintroduir per qestions de moda (Gisbert, 2002) ni sha de pensar que amb dotar al professorat de competncies TIC sha resolt el problema. El domini de les competncies TIC s un punt de partida (De Pablos, 2007) per a ms cal el seu aprofitament didctic. Tejedor i Garca-Varcrcel (2006) identifiquen un patr que es produeix en els processos dintegraci de tecnologies en la prctica educativa que esdev en tres fases: Creaci daltes expectatives sobre el mitj tecnolgic per produir innovacions en els processos densenyament-aprenentatge.TFI: Estudi quantitatiu - s TIC a les EASD CV - 01/26/12 - Revisi terica 6


Jordi Forcada Cerd

Aplicaci i s a les escoles fins a la seva normalitzaci. Descobriment del seu escs impacte i xit educatiu a causa de la manca de mitjans, burocrcia administrativa, insuficient formaci del professorat, etc, linters i lentusiasme decau.

3.5. LEEES, les TIC i les seves implicacions didctiques3.5.1. Breu introducci a lEEES Quan parlem de lEEES estem parlant dun procs que t lorigen en els propis plantejaments de la Uni Europea i, ms concretament, en la dinmica que sorgeix en el seu si dacostar als estudiants de tots els pasos membres, a travs de programes dintercanvi , com el Programa ERASMUS. En essncia, del que es tracta s de crear un sistema que permeti el reconeixement i mobilitat de tots els estudiants i titulats per la geografia europea en igualtat de condicions (Gonzlez Soto, 2005). Els objectius de lEEES es plasmen mitjanant la declaraci de Bolonia, on vint pasos es van comprometre a (Bosco, 2005): Adoptar un sistema fcilment visible i comparable de graus, Adoptar un sistema basat en dos cicles, abans i desprs del grau o llicenciatura, sempre que el grau final del primer cicle -de durada no inferior a tres anys- prepari per al mercat de treball; Generalitzar el model ECTS (European Credits Transfer System), Promoure la mobilitat entre pasos i eliminar els obstacles que se li oposen; Promoure la cooperaci europea en lavaluaci de la qualitat. Promoure la necessria dimensi europea en relaci al desenvolupament curricular, la cooperaci interinstitucional, els esquemes de mobilitat, i els programes integrats destudi, formaci i investigaci. 3.5.2. Aspectes didctics de lEEES LEEES fa que es passe dun aprenentatge basat en lensenyament a un model basat en laprenentatge. Del model centrat en el professor que entn lalumne essencialment com a receptor de lensenyament, fomentant ladquisici de coneixements sobretot a partir de la memoritzaci i la comprensi, i plantejant metodologies expositives, es treballa ara en un model basat en laprenentatge centrat en lalumne, afavorint la seva implicaci, activitat i protagonisme. Lensenyament, per tant, sha de convertir en un procs que proporcioni aprenentatge comprensiu i rellevant als estudiants (Mayorga, 2010). Lensenyament centrat en lalumne suposa: redefinici de rols, formes alternatives davaluaci, noves formes dorganitzar el coneixement i fins i tot una organitzaci del temps i de lespai diferent. De fet els nous perfils de les titulacions de lEEES es basen en les competncies a desenvolupar i no noms en els conceptes a adquirir (noves formes dorganitzar el coneixement), i el fet de comptabilitzar el treball de lestudiant ms enll de lassistncia a classes implica el desenvolupament dun sistema on la classe s noms una instncia ms de suport a laprenentatge (noves formes dorganitzar el temps), necessriament aquest procs implica posar en marxa processos dinnovaci curricular (redefinici de rols) on lorganitzaci de la docncia estaria ms relacionada amb el desenvolupament duna srie dactivitats que amb la mera assistncia a classe, el coneixement shauria de construir a partir daquestes activitats, i on lavaluaci no seria ms que una instncia en la qual donar compte de manera argumentada daquestes activitats, cosa que no necessriament es tradueix en la realitzaci dun examen (formes alternatives davaluaci) (Bosco, 2005). Treballar per competncies en entorns virtuals, mitjanant aprenentatge collaboratiu, a ms de treballar a laula, en el dia a dia, potenciant laprenentatge tant autnom com en grup del nostreTFI: Estudi quantitatiu - s TIC a les EASD CV - 01/26/12 - Revisi terica 7


Jordi Forcada Cerd

alumnat suposa una combinaci de models i estratgies que avui dia constitueixen un repte per el professorat universitari (Mayorga, 2010). Exemples daquests models i estratgies per a lEEES sn laprenentatge basat en la resoluci de problemes o projectes i el treball per estudi de casos (Bosco, 2005). 3.5.3. Aportacions de les TIC a lEEES Les aportacions didctiques de les TIC, vistes en pargrafs anteriors, sn aprofitades en ladaptaci a lEEES com un factor decisiu per a la renovaci pedaggica que aquest planteja (Romero, 2007). LEEES s un context idoni per a ls de les TIC, eines clau en el desenvolupament de noves competncies (Esteve, 2009). Un exemple sn els blocs, wikis, xarxes socials i en general els nous mitjans dinformaci i comunicaci emergents desprs de la web 2.0 on el pensament crtic, lautonomia, la iniciativa, el treball collaboratiu i/o la responsabilitat individual sn competncies clau a lEEES i que es desenvolupen amb naturalitat amb les eines citades (Esteve, 2009).

3.6. El professorat i les TICDe la mateixa manera que ha evolucionat la societat amb linvasi de les TIC (comunicacions mbils, comer electrnic, ...), les noves tecnologies exigeixen que els docents desenvolupin noves funcions i tamb, requereixen noves i nous plantejaments en la formaci docent (UNESCO, 2008). Aprofitar la potencialitat de les TIC en la docncia es un repte que depn directament de la capacitaci, les competncies i la motivaci del professorat (Gisbert, 2002). No sha de perdre de vista que la incorporaci de les TIC suposa per al professorat un augment de la dedicaci que sha de reconixer (Marqus, 2008). Als segents pargrafs es presenten en detall aquestes qestions. 3.6.1. Canvis El desenvolupament tecnolgic actual ens est situant en un nou paradigma densenyament que dna lloc a noves metodologies i nous rols docents, configurant un nou enfocament de la professionalitat docent ms centrada ara en el disseny i la gesti dactivitats i entorns daprenentatge, en la investigaci sobre la prctica, en la creaci i prescripci de recursos, en lorientaci i lassessorament, en la dinamitzaci de grups, en lavaluaci formativa i en la motivaci dels estudiants, que en la transmissi dinformaci i lavaluaci sumativa com sentenia abans (Marqus, 2008). Gisbert (2002), identifica quatre mbits de canvi principals en la feina dels docents: la comunicaci, que canvia de formes totalment sncrones a formes asncrones; les estratgies metodolgiques, cada cop ms dinmiques i participatives; la funci informadora, el docent passa de ser el possedor de la informaci a ser un facilitador de la mateixa; i lentorn laboral i professional, on les formes no presencials prenen ms protagonisme i lallament del docent es substitueix per entorns collaboratius. 3.6.2. Competncies TIC del professorat Dues sn les vessants a considerar per integrar i utilitzar amb eficincia i eficcia les TIC, el formador necessita una bona formaci tcnica sobre el maneig daquestes eines tecnolgiques i tamb una formaci didctica que li proporcioni un bon saber fer pedaggic amb les TIC (Marqus, 2011). Diferents institucions plantegen sistemes de competncies TIC per al professorat. La ISTE (International Society for Technology in Education) estableix cinc grups de competncies ISTE (2008) per a laplicaci de les TIC en escenaris educatius. The European Pedagogical Syllabus (Ulearn, 2003) proposa un currculum per al professor innovador estructurat en 5 rees. Tejedor i GarcaValcrcel (2006) proposen una classificaci en tres nivells per a lestudi de les competncies TIC del professorat.TFI: Estudi quantitatiu - s TIC a les EASD CV - 01/26/12 - Revisi terica 8


Jordi Forcada Cerd

La UNESCO (2008) proposa una classificaci en tres nivells, que s la que es prendr com a referncia en aquest estudi, de les competncies dels docents: Les competncies del docent relatives a lenfocament nocions bsiques de TIC comprenen: competncies bsiques en TIC aix com la capacitat per seleccionar i utilitzar mtodes educatius apropiats ja existents, jocs, entrenament i prctica, i continguts dInternet en laboratoris dinformtica o en aules amb recursos limitats per complementar estndards dobjectius curriculars, enfocaments davaluaci, unitats curriculars o nuclis temtics i mtodes didctics. Els docents tamb han destar en capacitat dusar les TIC per gestionar dades de la classe i donar suport al seu propi desenvolupament professional. Les competncies dels docents vinculades amb lenfocament daprofundiment del coneixement comprenen la capacitat per gestionar informaci, estructurar tasques relatives a problemes i integrar eines de programari no lineal i aplicacions especfiques per a determinades matries. Tot aix, amb mtodes densenyament centrats en lestudiant i projectes collaboratius, per tal de contribuir a la comprensi profunda de conceptes clau per part dels estudiants, aix com a la seva aplicaci per resoldre problemes complexos del mn real. Per donar suport a projectes collaboratius, els docents podrien utilitzar recursos de la xarxa, per ajudar els estudiants a colaborar, accedir informaci i comunicar-se amb experts externs amb vista a analitzar i resoldre problemes especfics. Els docents han a ms destar en capacitat dutilitzar les TIC per crear i supervisar projectes de classe realitzats individualment o per grups destudiants, aix com per contactar experts i colaborar amb altres docents, utilitzant xarxes per tal daccedir a informaci, a colegues i a altres experts per contribuir al seu propi desenvolupament professional. Els docents amb competncia en lenfocament de generaci de coneixement podran: dissenyar recursos i ambients daprenentatge utilitzant les TIC; utilitzar-les per donar suport al desenvolupament de generaci de coneixement i dhabilitats de pensament crtic dels estudiants, donar-los suport en laprenentatge permanent i reflexiu, i crear comunitats de coneixement per a estudiants i colegues. Tamb poden exercir un paper de lideratge en la capacitaci dels seus colegues, aix com en la creaci i implementaci duna visi de la seva instituci educativa com a comunitat basada en la innovaci i en laprenentatge permanent, enriquits per les TIC. 3.6.3. Formaci La exigncia de noves competncies professionals per al professorat ha danar acompanyat de les accions formatives necessries per a poder transformar la prctica educativa, tant en la formaci inicial com en la formaci permanent, configurant-se aquesta com un factor clau (Sancho, 2008). Per a lxit de la formaci es poden afavorir una srie de condicions com ara la formaci des del propi centre, la incentivaci de ls i la integraci, la orientaci a lacci prctica evitant que lactualitzaci docent es quedi en un plnol teric. Tot aix acompanyat dels mitjans necessaris i un bon sistema dassessorament continu (Marqus, 2011). Marqus (2008) identifica quatre camps on apareixen noves necessitats de formaci: Aparells i programari ds general. Funcionalitats dels campus virtuals. Aplicaci didctica de les TIC com instrument dinnovaci didctica. Programari especfic de la matria. 3.6.4. Estudis similars Les principals lnies dinvestigaci en aprofitament de les TIC (rea, 2005) giren al voltant de : Estudis sobre indicadors quantitatius que descriuen i mesuren la situaci de la penetraci i s dordinadors en els sistemes escolars a travs de rtios o puntuacions concretes duna srie de dimensions. Ac estaria englobat aquest estudi.TFI: Estudi quantitatiu - s TIC a les EASD CV - 01/26/12 - Revisi terica 9


Jordi Forcada Cerd

Estudis sobre els efectes dels ordinadors en el rendiment i aprenentatge de lalumnat. Estudis sobre les perspectives, opinions i actituds dels agents educatius externs (administradors, supervisors, equips de suport) i del professorat cap a ls i integraci de les tecnologies a les aules i centres escolars. Estudis sobre les prctiques ds dels ordinadors en els centres i aules desenvolupats en contextos reals. Els estudis revisats sobre el tema de lestudi es centren en les competncies i habilitats del professorat, les actituds o una combinaci de tots dos. Habitualment els estudis es centren en un determinat nivell educatiu, sent habitual agrupar leducaci primria i secundria. Els principals resultats i conclusions daquests estudis per a les etapes de primria i secundria sn: La majoria dels professors informen de sentiments i valoracions positives cap als mitjans tecnolgics, considerant-los com valuoses ajudes per a laprenentatge (Tejedor i Garca-Valcrcel, 2006 i Gargallo 2004). Sn bastant crtics pel que fa a les possibilitats dutilitzaci actuals, a causa de la manca de programari, lorganitzaci del centre i la formaci del professorat (Tejedor i Garca-Valcrcel, 2006). Els coneixements del professorat no sn prou profunds i complets com per a abordar amb xit la integraci de les TIC en lmbit escolar (Tejedor i Garca-Valcrcel, 2006) en general possex un nivell de competncia tecnolgica i pedaggica limitat, i en alguns aspectes presenta carncies notables (Surez et al 2010). Tenen els coneixements elementals dusuari per no per a replantejar-se la prctica docent (Tejedor i Garca-Valcrcel, 2006), en aquells recursos en qu el seu nivell s dusuari normal mostra deficincies respecte a les funcionalitats avanades. Aix, els recursos tecnolgics que millor domina sn la gesti del sistema operatiu, el processador de textos i Internet, com a font dinformaci. En canvi, presenta fora llacunes en recursos com a programari educatiu, presentacions multimdia i dissenys de pgines web, tant amb editors com programaci avanada. Aquests mateixos resultats coincideixen amb els obtinguts per altres investigacions (OECD, 2003; OMahony, 2003; Muir-Herzing, 2004; Almerich et al, 2005; Condie et al., 2005; Empirica, 2006; IEAE, 2007). (Surez et al 2010, p 23). El professorat es perfila ms com un usuari dels materials curriculars que com un productor daquests, se centra en la utilitzaci dels recursos tecnolgics per a la planificaci de lensenyament, no tenint en compte la creaci dentorns en el aula en els quals les TIC estiguin integrades plenament (Surez et al 2010). Una gran part de professors fan servir les TIC a laula com a suport a lexposici oral (78,7%), presentacions de contingut (62,3%) i per proporcionar guies i orientacions (57,5%). Per la seva banda els alumnes, realitzen en gran percentatge cerques dinformaci (89,5%) i realitzaci dexercicis (69%) (Sigals et al, 2008). Cal replantejar-se leficcia de les estratgies de formaci del professorat (Tejedor i GarcaValcrcel, 2006 i Sancho, 2008). Una major valoraci i utilitzaci de les TIC a lmbit personal incorpora gradualment les TIC a laula (Tejedor i Garca-Valcrcel, 2006 i Gargallo, 2004). La diferncia dutilitzaci de les TIC per a lensenyament s notablement diferent entre la educaci obligatria i la superior: sobserven grans diferncies entre els ciutadans amb Educaci Superior, Educaci Secundria i Obligatria amb unes mitjanes europees de 5,7%, 18,8% i 41,4% respectivament. En tots els estats es compleix que els ciutadans amb Educaci Superior fan servir ms lordinador per a laprenentatge que els que tenen Educaci Secundria i aquests, al seu torn, lutilitzen ms que les persones amb Educaci Obligatria. (ISTE, 2010 p 9). Respecte a leducaci superior, les principals conclusions de linforme Competencias TIC para la docencia en la Universidad Pblica Espaola: Indicadores y propuestas para la defincin de buenas prcticas: Programa de Estudio y Anlisis. (Prendes, 2010 p 150-167) sn:TFI: Estudi quantitatiu - s TIC a les EASD CV - 01/26/12 - Revisi terica 10


Jordi Forcada Cerd

De manera general trobem un desconeixement bastant acusat entre els professors sobre components bsics associats a lordinador i les TIC. La gran majoria dels professors sn conscients del paper i la importncia que tenen les TIC de cara al futur laboral dels seus alumnes. Els professors valoren de manera molt positiva les possibilitats que les TIC tenen per enriquir la seva prctica docent. El coneixement sobre la poltica educativa duta a terme amb TIC des de la prpia instituci s un factor determinant per a la realitzaci daccions amb TIC per part dels professors. Les possibilitats de les TIC ms valorades entre els professors participants en el projecte sn laccs a la informaci i la flexibilitzaci de temps. Una altra de les possibilitats ms especfica de les TIC per lensenyament que s menys valorada pels professors s la possibilitat de dur a terme processos davaluaci i autoavaluaci, menys de la meitat dels professors declara dur a terme processos davaluaci mitjanant les TIC als seus alumnes. Una de les principals possibilitats que tradicionalment sha atribut a les TIC i que en el cas que ens ocupa ha estat poc valorada s la flexibilitzaci despais. Es continua entenent la universitat com una instituci presencial. Dintre del captol de limitacions es destaquen les limitacions dels usuaris i les inevitables errades tcniques. De menor mesura es valoren les limitacions daccs a la xarxa, ja que totes les universitats tenen grans possibilitats de connexi. Per escollir un recurs tecnolgic un dels factors principals que es t en compte s que el recurs seleccionat sigui favorable per a laprenentatge dels alumnes i que actu com un instrument motivador. Un altre dels factors que gaireb el total dels professors han valorat com a important o molt important s el seu coneixement sobre el recurs TIC en qesti. El coneixement deines implica ls de les mateixes. La majoria dels professors participants en el nostre estudi no coneixen i per tant no utilitzen les eines de xarxa social. Les eines de campus virtual sn prou conegudes i utilitzades pels professors participants en el nostre estudi. La majoria dels professors participants en lestudi afirmen publicar el seu material didctic amb freqncia. La majoria dells no ho fa en entorns de lliure accs ni utilitzant per a aix cap tipus de llicncia que reguli la reutilitzaci daquest. Ms de la meitat de professors realitza accions dinnovaci TIC per la participaci en accions de formaci s escassa. Cal revisar quin tipus de formaci i en quines condicions sofereix. 3.6.5. Sntesi Vivim en un nou escenari social on la forma de generar i consumir coneixement ha canviat i per tant, ha de canviar els escenaris educatius i els rols dels seus actors. La societat actual demanda una actualitzaci continua dels coneixements i habilitats dels seus membres, en conseqncia les institucions educatives han de canviar les seves estructures per ensenyar a aprendre en lloc de transmetre coneixements de forma primordial. LEEES emmarca aquest procs de canvi de les institucions deducaci superior i les TIC estan cridades a jugar el paper de catalitzador en el escenari de reptes i oportunitats que sobri davant la comunitat educativa en totes les seves vessants (institucional, organitzativa i didctica). Les relacions entre el professorat i les TIC identificades als estudis sobre el tema, reflecteixen similituds entre totes les etapes educatives (primria, secundaria, superior) on la majoria dels docents tenen habilitats utilitries del programari i el maquinari, per les habilitats avanades sn menys habituals i laplicaci docent encara ho s ms. Els plans de formaci del professoratTFI: Estudi quantitatiu - s TIC a les EASD CV - 01/26/12 - Revisi terica 11


Jordi Forcada Cerd

sn una qesti per resoldre, tot i que el professorat avana en la incorporaci de les TIC a la seva activitat les accions formatives no tenen el seguiment i lxit que cabria esperar. En general el professorat est convenut de la utilitat didctica de les TIC i manifesta una actitud positiva envers elles.

4.- Preguntes dinvestigaciLestudi pretn contestar a les segents preguntes: Quina s la infraestructura TIC dels centres? Quina s lactitud dels docents davant les TIC? Quines eines TIC utilitzen els docents a la seva activitat daula?

5.- Objectius generalsEls objectius de la investigaci sn: Identificar el grau dincidncia de les TIC en les EASD de la Comunitat Valenciana. Conixer la utilitzaci docent de les TIC en les EASD de la Comunitat Valenciana.

6.- Objectius especficsObjectius especfics derivats de lobjectiu principal Identificar el grau dincidncia de les TIC en les EASD de la Comunitat Valenciana: Identificar les infraestructures tecnolgiques de les EASD. Identificar els serveis TIC de les EASD. Objectius especfics derivats de lobjectiu principal Conixer la utilitzaci docent de les TIC en les EASD de la Comunitat Valenciana: Analitzar les eines TIC utilitzades a laula. Descobrir la percepci de les TIC per part del professorat.

TFI: Estudi quantitatiu - s TIC a les EASD CV - 01/26/12 - Preguntes dinvestigaci

12


Jordi Forcada Cerd

7.- Disseny de la investigaciLa recerca utilitza una metodologia quantitativa ex-post-facto orientada a un estudi descriptiu. La concepci original de la investigaci es pot observar al segent grfic de la figura 1 on sha fet un esquema de les diferents fases i subfases ms significatives en la investigaci.

Figura 1: Disseny de la recerca. Elaboraci prpia en base a Bryman (2008) i Creswell (2004a)

Es plantegen cinc fases diferenciades: Definici de la recerca En aquesta fase sestableixen el tema, els objectius i les preguntes dinvestigaci. A la revisi terica sexploren les relacions entre les TIC i leducaci superior i sapliquen aquestes relacions al context de les Escoles dArt i Superiors de Disseny de la Comunitat Valenciana amb lobjectiu de poder descriure les infraestructures dels centres, les actituds dels professorat envers les TIC i les habilitats i aplicacions docents que aquests tenen. Operativament, per a dur a terme la revisi sha confeccionat un full de clcul on shan etiquetat les idees principals de cadascuna de les referncies bibliogrfiques consultades i amb lajut duna taula dinmica shan presentat els conceptes clau sota diferents punts de vista. El full de clcul est disponible a https://docs. google.com/spreadsheet/pub?hl=es&hl=es&key=0AvS7p_mm7omXdEpPNGREYTJBc1dxYlJRdV 9aOU4zaUE&output=html. Instruments de mesura Es dissenyen i simplementen els formularis per a recollir la informaci necessria, un per a cenTFI: Estudi quantitatiu - s TIC a les EASD CV - 01/26/12 - Disseny de la investigaci 13


Jordi Forcada Cerd

tres i un altre per a professors, confeccionats amb preguntes tancades descales nominals, escales de freqncia verbal o escales de valoraci Likert, organitzats i agrupats per a obtindre informaci rellevant per a respondre a les preguntes dinvestigaci. En el procs delaboraci dels qestionaris shan consultat estudis de referncia (Sigals, Momin, Meneses i Badia (2008), Duart (2007) i Garca-Valcrcel (2007)) i cadascuna de les versions de linstrument es revisa pel tutor fins arribar a la validaci de la versi definitiva. Aquests formularis simplementen amb una eina de formularis via web. Mostra Es demana autoritzaci a les entitats administratives de les que depenen les Escoles dArt i Superior de Disseny de la Comunitat Valenciana per a prosseguir amb lestudi. Un cop aconseguit, sha solicitat la colaboraci dels centres presentant telefnicament i per correu electrnic la recerca a les direccions dels centres. Tamb es soliciten les dades demogrfiques del professorat per poder determinar una mostra representativa. Un cop determinada la mostra sadrea un correu electrnic a la poblaci de la mostra presentant la investigaci i facilitant un enlla al formulari electrnic. Dades La recollida de dades es fa de forma automtica per el programari de formularis i queda la seva depuraci i posterior anlisis. La depuraci de les dades es fa mitjanant un full de clcul on es convertiran els valors de text que torna el formulari als valors numrics de les escales corresponents. Lanlisi estadstica es du a terme amb el programari PSPP (programari lliure, alternatiu a SPSS). Els resultats que sobtenen sn conseqncia de lanlisi dels descriptius estadstics, taules creuades i models danlisi estadstic. Resultats Lobjectiu daquesta fase s redactar i presentar de forma agradable i entenedora els resultats de lestudi. Els resultats que sobtenen sn conseqncia de lanlisi dels descriptius estadstics, taules creuades i models danlisi estadstic. Des del principi de lestudi sha utilitzat Google Sites (eina per a la creaci de llocs web) per anar desenvolupant els diferents apartats de la memria del projecte i facilitar el seguiment i correcci de la feina per part del tutor. Ladrea del lloc s: https://sites.google.com/site/dossiertfm/ Els referents terics de cada fase sn: El disseny de la recerca est basat en lesquema genric per a investigacions quantitatives plantejat per Bryman (2008, p.141) adaptant-lo a les caracterstiques de la recerca. Per a la fase de definici de la recerca, shan seguit les recomanacions de Creswell (2004a) i per a la revisi bibliogrfica les pautes trobades a Maina (2011). Els instruments de mesura prenen com a referents terics a Creswell (2004b) per a la definici de conceptes i mesures, a Couper (2000) per a la confecci dinstruccions que acompanyin als qestionaris i a Hewson (2008) per a les implicacions que comporta utilitzar un instrument de mesura basat en web. Per a la mostra i el procs de dades la referncia bsica ha estat Juan, de la Fuente i Vila (2011).

TFI: Estudi quantitatiu - s TIC a les EASD CV - 01/26/12 - Disseny de la investigaci

14


Jordi Forcada Cerd

8.- Tcniques i instrumentsShan dissenyat dos formularis i les corresponents instruccions: Un adreat als directors dels centres o als responsables TIC dels mateixos per a la informaci referent a la infraestructura dels centres. Un adreat al professors per a la informaci referent al professorat. Sha intentat en tot moment que les preguntes siguin tan breus i clares com sigui possible a fi de facilitar la tasca de les persones enquestades i maximitzar la fiabilitat i validesa del qestionari. Minimitzant possibles problemes com ara interpretacions errnies de les preguntes, esgotament de lenquestat o, fins i tot, rebuig a contestar una part o la totalitat del qestionari per la longitud daquest o lesfor necessari per a entendre les preguntes i contestar-les. Aquestes problemtiques podrien introduir biaixos i errors mostrals en les dades, la qual cosa minvaria la fiabilitat i validesa de lenquesta i dels resultats (Juan et al., 2011). La redacci dels enunciats ha procurat establir (Juan et al., 2011): Criteris dinterpretaci i resposta clars. Preguntes apropiades per al conjunt dindividus que configuren la mostra. s adequat dexpressions, exemples o alternatives de resposta. Nivell dactualitat de les preguntes. Preguntes amb un nivell de generalitzaci / concreci adequat.

Totes les preguntes del qestionari sn tancades, b escales nominals, b escales de freqncia verbal o escales de valoraci Likert, exceptuant dues preguntes obertes una al qestionari de centres i una altra al de professors. El formulari per a centres sha dividit en quatre blocs: El primer per a recollir la informaci de quantitat de professors per especialitat i el nombre total dalumnes. El segon per a tractar qestions referents a recursos materials. El tercer per als serveis oferts als professors. El quart per a les poltiques dintegraci de les TIC.

Figura 2: Distribuci del tems del qestionari de centres.

El formulari per a docents sha estructurat en tres blocs: El primer per a recollir informaci demogrfica (centre, especialitat, edat, sexe, experincia docent) I els altres dos per ajudar a respondre les preguntes dinvestigaci, que agrupen els tems per a tractar els segents temes: Actitud del professorat davant les TIC (tems 7 a 12). Aspectes relatius a formaci (tems 13 a 16). La percepci que el docent t sobre els sistemes de suport en TIC (tem 17 a 20). Autoavaluaci en ls dordinadors i Internet (tems 21 i 22). Accs a mitjans, tant propis com el centre (tems 23 a 27). Coneixement de les eines TIC (tems 29 a 53).TFI: Estudi quantitatiu - s TIC a les EASD CV - 01/26/12 - Tcniques i instruments 15


Jordi Forcada Cerd

Freqncia ds de les eines TIC (tems 54 a 60). Necessitat dInternet (tem 61).

Figura 3: Distribuci dels tems del formulari de professors.

El formulari est basat en els treballs de Sigals et al. (2008), Duart (2007) i Garca-Valcrcel (2007) i sha ampliat o modificat per adaptar-lo a les Escoles dArt i Superiors de Disseny. Shan identificat una srie dtems dacord amb els enfocaments de la UNESCO (2008) per esbrinar quin s el nivell de competncies TIC del professorat en cadascun dels enfocaments, com sindica al segent grfic:

Figura 4: tems del qestionari de professor corresponents als enfocaments de la UNESCO (2008).

Sajunta una versi impresa dels dos formularis a lannex 2.

TFI: Estudi quantitatiu - s TIC a les EASD CV - 01/26/12 - Tcniques i instruments

16


Jordi Forcada Cerd

9.- MostraLa representativitat de la mostra s un factor clau en la possibilitat de generalitzar els resultats de lestudi. El mostreig aleatori estratificat es sol usar en els casos en els quals resulta fcil agrupar els elements de la poblaci considerada en subgrups de composici homognia anomenats estrats (Juan et al., 2011). Aquesta era lestratgia ideal per a obtindre una mostra representativa dels aproximadament 370 professors agrupats per centres i especialitats. Al present estudi els centres depenen organitzativament de lISEACV per la gesti de personal encara correspon a la Conselleria dEducaci, Formaci i Ocupaci. Shan solicitat les dades de la composici de les plantilles dels centres, com que la informaci no ha arribat a temps tamb sha incls en el formulari de centres un tem per a aconseguir aquesta informaci. Lamentablement en el moment diniciar la fase de recollida de dades no es disposava de la informaci del professorat total per centre dividit en especialitats, ja que la Conselleria dEducaci, Formaci i Ocupaci no ha contestat la petici dinformaci i noms un dels cinc centres ha respost amb el nmero de funcionaris, per no ha facilitat informaci sobre el personal inter. Finalment, un cop comprovat que tot el professorat disposa de correu electrnic corporatiu, sha decidit adrear-se per aquesta via per a distribuir els formularis a tot lunivers potencial, s a dir a tots els professors. Per a la distribuci dels formularis per correu electrnic al professorat sha produt dues situacions: Centres qu han facilitat els correus electrnics dels professors i han perms adrear-se directament a ells. Centres qu en aplicaci de la llei de protecci de dades no han facilitat els correus electrnics per han accedit a reenviar el correu de presentaci del formulari des de la bstia del director.

TFI: Estudi quantitatiu - s TIC a les EASD CV - 01/26/12 - Mostra

17


Jordi Forcada Cerd

10.- Treball de campEl treball de camp es presenta a la segent taula amb les dades actualitzades:Tasca Permisos i colaboracions Solicitud de colaboraci a lISEACV 22/11/11 29/11/11 Carta de presentaci de la recerca ms annex amb els formularis. Carta de presentaci de la recerca ms solicitud dinformaci estadstica de la composici de les plantilles de professorat de les EASD. Carta de presentaci de la recerca ms contacte presencial o telefnic. Data prevista Data real Format

Solicitud de colaboraci a la Conselleria dEducaci

10/10/11

Solicitud de colaboraci als directors dels centres Definici de la recerca Introducci Justificaci Objectius i preguntes dinvestigaci Marc teric Instruments de mesura - Disseny Instruments de mesura - Implementaci i proves Recollida de dades Distribuci dels formularis

24/11/11

02/12/11

10/11/11 10/11/11 10/11/11 20/11/11 16/11/11 21/11/11

17/12/11 03/12/11 08/11/11 19/12/11 17/11/11 19/11/11 Formulari de Google Docs. Dossier electrnic amb Google Sites amb accs per al tutor.

28/11/11

02/12/11

Text de presentaci de la recerca per a professors ms correu electrnic. Contacte personal, telefnic o per correu electrnic a companys de les diferents escoles per a fomentar la participaci. Full de clcul associat al formulari. Full de clcul associat al formulari. Programari estadstics. Dossier electrnic amb Google Sites amb accs per al tutor. Document pdf i presentaci amb Prezi.

Crida a la participaci Recollida de dades Depuraci de dades Depuraci i validaci de dades Anlisi de dades Aplicaci de models estadstics Resultats Troballes i conclusions Memria i presentaci

28/11/11 14/12/11 16/12/11 22/12/11

02/12/11 23/12/11 25/12/11 02/01/12

31/12/11 05/01/12

05/01/12 07/01/12

Taula 1: Treball de camp

Saprecia un retard duna setmana sobre el calendari previst, les incidncies ms destacades a cadascuna de les fases es comenten a continuaci:

10.1. Permisos i solicitudsPer a lobtenci de les corresponents autoritzacions es va mantenir un entrevista amb representants de lISEACV, es va presentar verbalment la investigaci i es va determinar el trmit formal a realitzar. Tamb es va demanar colaboraci a la Conselleria dEducaci Formaci i Ocupaci per a obtindre les dades que lISEACV no podia facilitar, desprs de reunir-se amb la directora de personal de la delegaci territorial de la Conselleria a Castell.TFI: Estudi quantitatiu - s TIC a les EASD CV - 01/26/12 - Treball de camp 18


Jordi Forcada Cerd

Un cop obtinguda lautoritzaci per part de lISEACV es va procedir a presentar telefnicament la recerca als directors dels cinc centres objecte destudi, per posteriorment enviar-los una carta de presentaci a les seves bsties electrniques.

10.2. Distribuci dels formularisLa distribuci dels formularis sha realitzat, distribuint per correu electrnic lenlla al documents de Google Docs que contenia les preguntes. Lenlla anava acompanyat duna carta de presentaci de la recerca i una ressenya a lanonimat i la confidencialitat de les respostes. Shan desenvolupat dos formularis, un per als centres, que es distribua als directors o responsables TIC i un altre per als professors. El formulari del professorat sha distribut en dos modalitats: mitjanant un correu electrnic per part de linvestigador al professor, quant el centre facilitava les direccions de correu, o be encarregant-se el director del centre de reenviar la carta de presentaci a tot el seu professorat, quan el centre considerava que es podia no complir amb la llei de protecci de dades.

10.3. Crida a la participaciCom que no es disposa de pressupost per a fer regals o sorteigs entre els participants, la forma de incentivar la participaci ha estat telefonar a companys daltres escoles i demanar-los la seva participaci aix com que facin publicitat als companys del seu centre.

10.4. Recollida de dadesLa recollida de dades sha dut a terme amb el full de clcul associat al formulari de Google sense major novetat.

10.5. Depuraci i validaci de dadesShan convertit els resultats de les respostes de format de text (que recull el formulari) a dades numriques per a la seva posterior anlisi amb el programari estadstic PSPP.

10.6. Aplicaci de models estadsticsNo hi ha cap fet destacable ms enll de conixer el funcionament del programari estadstic.

11.- Limitacions de lestudi11.1. MostraLa limitaci ms significativa daquest estudi s la falta de representativitat de la mostra i per tant no poder generalitzar els resultats. La mostra no s representativa per la baixa participaci i no haver-se pogut determinar la mostra ideal amb un mostreig aleatori estratificat. Dos sn el factors que sidentifiquen com a responsables daquest fet: La falta de dades referents a la totalitat del professorat, i la seva agrupaci per especialitats, que ha estat solicitada a lISEACV que no coneixia aquestes dades, a la Conselleria dEducaci, Formaci i Ocupaci que no ha respost, i a les direccions dels centres on noms un centre ha respost amb la plantilla orgnica per sense els professors interins. Sense dades de la poblaci total no sha pogut determinar una mostra representativa. La presentaci directa de la recerca per part de linvestigador. Als centres on ha estat possible enviar directament el correu explicant la recerca i convidant a participar la resposta ha estat major (32 de 37 participants) que en els centres on la direcci ha reenviat aquest correu.

TFI: Estudi quantitatiu - s TIC a les EASD CV - 01/26/12 - Limitacions de lestudi

19


Jordi Forcada Cerd

11.2. Treball de camp11.2.1. Permisos i solicituds El procediment seguit per a la solicitud i obtenci de permisos es considera correcte recorrentse de forma descendent la jerarquia organitzativa dels estudis artstics a la Comunitat Valenciana. Laspecte que ms ha marcat aquest apartat sn els diferents temps de resposta cadascun els ens implicats. Laspecte millorable duna forma ms patent s el contacte personal de linvestigador amb els directors dels centres a lhora de presentar la recerca per poder generar ms empatia i que aquests impulsin la participaci als seus centres. 11.2.2. Distribuci dels formularis Des dun punt de vista teric, sha de donar als participants la possibilitat de contestar als formularis via web o en suport paper. Daquesta forma sintenta evitar els possibles biaixos per la utilitzaci dInternet (Hewson, 2008). Per a la prctica i donades les caracterstiques (temps i equip hum) daquest treball noms shan utilitzat els qestionaris via web. 11.2.3. Crida a la participaci En aquest apartat es considera millorable el contacte amb els participants, ja que en tres de les cinc escoles els formularis i la presentaci han estat reenviats pels directors de les mateixes. Una presentaci presencial de la investigaci de la recerca pot incrementar la participaci. Tamb es considera interessant haver comptat amb algun sistema dincentivaci de la participaci, com ara sortejar llibres o subscripcions entre els participants. 11.2.4. Recollida de dades Els formularis de Google Docs ha realitzat la feina satisfactriament. Les mancances dels formularis ms notries shan manifestat en: Aspectes de format: aplicar diferents formats al text en els enunciats de les preguntes per destacar paraules clau, aplicaci imprevisible dels salts de lnia en enunciats llargs. Rigidesa en els tipus de preguntes: les preguntes descala noms poden tindre cinc valors, les matrius noms admeten un tipus de resposta. A les preguntes corresponents amb escales el valor guardat s no es numric sin el text descriptiu del valor. Aquestes caracterstiques han fet que algunes preguntes shagin hagut de reformular per a poder ser presentades amb les opcions que permet Google Docs. 11.2.5. Depuraci i validaci de dades Sha hagut de fer un treball extra en la conversi dels resultats textuals del formulari a valors numrics per al programari estadstica. La recollida de dades i la posterior depuraci i validaci de les mateixes shagus pogut fer duna forma ms eficient amb lajut dun programari especfic que fos capa de gestionar tot el procs des de la implementaci dels qestionaris fins a lanlisi estadstica. 11.2.6. Aplicaci de models estadstics Majors coneixements destadstica i del funcionament del programari per part de linvestigador poden treure major rendiment a aquest apartat.

TFI: Estudi quantitatiu - s TIC a les EASD CV - 01/26/12 - Limitacions de lestudi

20


Jordi Forcada Cerd

12.- Estratgia analticaUn cop tancat el termini de recollida de formularis, es procedir la depuraci i verificaci de la correcci de les dades i fer les agregacions dels tems que es consideri necessari. Lestudi recull informaci dels centres i dels professors. La informaci dels centres t dues parts diferenciades, una primera amb informaci demogrfica sobre la quantitat dalumnes i de professors per especialitat i una segona part amb informaci dinfraestructures, serveis i poltiques TIC. Per a la informaci dels centres es presentaran els estadstics descriptius per als tems corresponents a infraestructures, serveis i poltiques. Safegiran dos camps calculats per a representar la relaci entre el nombre dalumnes (tem 1) i la quantitat dordinadors destinats a la docncia (tem 47), i un altre per a la relaci entre quantitat de professors (suma dels tems 3 a 44) els ordinadors destinats a ls del professorat (tem 46). Amb els resultats es donar resposta a la primera pregunta dinvestigaci: Quina s la infraestructura TIC dels centres?. La informaci derivada del formulari de professors ha de donar resposta la segon (quina es lactitud del docents davant les TIC?) i tercera (quines eines utilitzen els docents a la seva activitat daula?) preguntes dinvestigaci. Dels tems del formulari es consideren els referents a la informaci demogrfica (centre, tipus de professor, especialitat, edat, sexe i experincia docent) com a variables independents i la resta dependents. Per a cadascuna de les variables dependents es presentar la segent informaci: Taula de freqncia i histograma per a veure la distribuci total de les respostes. Taula creuada de cada tem amb cada variable independent per veure les relacions entre les respostes i el centre, el tipus de professor, lespecialitat, el sexe, lexperincia i ledat. Model ANOVA dun factor per a identificar si hi ha diferncies significatives entre els grups de poblaci que estableix cada variable independent. Tota la informaci estadstica per a cada tem estar disponible a lannex 3. A lapartat de resultats es confeccionaran les taules resum i grfics dels tems corresponents a cada pregunta dinvestigaci per ilustrar els resultats ms destacats.

TFI: Estudi quantitatiu - s TIC a les EASD CV - 01/26/12 - Estratgia analtica

21


Jordi Forcada Cerd

13.- Aspectes ticsEls aspectes contemplats en aquest treball shan centrat a garantir la confidencialitat i anonimat dels participants. Per a la primera estratgia per a determinar la mosta, mostreig aleatori estratificat, shavia planificat utilitzar el programari estadstic per a fer-ho eliminant de les taules de dades els noms del professorat i utilitzant una clau numrica per a realitzar el mostreig. Com aquesta opci per a determinar la mostra no es va poder dur a terme, i sopt per adrear-se a la totalitat del professorat, lestratgia per a garantir la confidencialitat i anonimat es basa en: Anonimat: Facilitar als professors un enlla per accedir de forma annima als qestionaris amb suport web. Aquest enlla senvia per correu electrnic utilitzant el camp CCO (amb cpia oculta) per a les direccions, de forma que cada professor noms veu la seva adrea, un professor no pot saber a qui ms sha enviat el missatge. Els correus shan enviat utilitzant un compte de correu de linvestigador amb accs protegit per contrasenya. Aquests aspectes no es poden garantir quan la distribuci dels formularis ha estat redistribuda per les direccions dels centres. Confidencialitat: El programari de formularis electrnics noms registra la data i lhora en que es va produir la resposta, no registra cap altra dada identificativa. No es pot saber quina persona ha respost al qestionari. Tots els arxius referents a la recerca estan protegits per contrasenya i dipositats en els ordinadors personals de linvestigador o en repositoris dInternet amb accs limitat i protegits per contrasenya. Per a la solicitud de permisos i colaboracions sha respectat la jerarquia organitzativa de les entitats implicades. En primera instncia sha demanat perms a lISEACV per a dur a terme la investigaci (documents de solicitud i autoritzaci a lannex 1). Desprs de rebre lautoritzaci de lISEACV sha solicitat la participaci presentant la recerca a les direccions dels centres (telefnicament i per correu electrnic disponible a lannex 1) i en les escoles que han acceptat explcitament participar sha enviat al professorat la petici de participaci (tamb disponible a lannex 1).

TFI: Estudi quantitatiu - s TIC a les EASD CV - 01/26/12 - Aspectes tics

22


Jordi Forcada Cerd

14.- Resultats14.1. ParticipaciEn el moment del tancament de la recollida de dades sha rebut un registre corresponent als centres i 37 corresponents als professors. La distribuci de les respostes del professorat correspon a quatre dels cinc centres i a no totes les especialitats potencials, com es pot observar a la figura 5.

Figura 5: Distribuci demogrfica dels participants

Els percentatges de participaci per centre, especialitat, situaci administrativa, gnere, edat i experincia docent es poden observar a la figura 6.10,81%

Centres0,00%EASD Castell

Especialitat5,41% 2,70% 2,70% 10,81% 8,11%Dibuix tcnic

5,41% 2,70%Materials i tecnologia: DissenyDisseny grfic Mitjans Informtics Dibuix artstic

Edat10,81%25-30 31-35 36-40

5,41%

13,51% 16,22%21,62%

32,43%

54,05%

EASD Alacant

10,81% 8,11% 2,70%8,11%

EASD AlcoiEASD Orihola EASD Valncia

24,32%

Volum Organitzaci industrial i legislaci Disseny d'interiors Disseny de producte Tcniques cermiques Esp. batxillerat artstic

29,73%

41-4546-50 51-55 56-60

2,70%

2,70% 5,41%

2,70%

Cermica Histria de l'art Fotografia

Situaci administrativa43,24%

Gnere

Experincia docent2,70% 10,81%1a5

43,24%

Inter

54,05%

13,51% 10,81%56,76%Home Dona

Funcionari pendent de dest Funcionari amb dest definitiu

35,14%

6 a 1011 a 15 16 a 20

27,03%

21 a 25ms de 25

2,70%

Figura 6: Percentatges de participaci per criteris demogrfics

Aquestes dades de participaci suposen tindre dades noms dun 20% dels centres (1 de 5) i al voltant dun 10 % del professorat de les escoles i per tant els resultats de lestudi no poden ser generalitzables i noms es podran tindre en compte com indicadors de tendncia per alguns tems. La poblaci total del professorat sha estimat ja que no es tenen dades oficials de totes les escoles. Sha esbrinat que a lEASD Castell hi ha 63 professors (full de control dassistncia), a la de Valncia 120 (visitant el seu full web), a la dAlcoi 65 (tamb visitant el seu full web) i sha estimatTFI: Estudi quantitatiu - s TIC a les EASD CV - 01/26/12 - Resultats 23


Jordi Forcada Cerd

una dimensi per a les escoles dAlacant i Oriola similar a la de Castell o Alcoi obtenint-se uns 376 professors en total. Als segents apartats es comenten els resultats referents a les preguntes dinvestigaci plantejades en el treball. En el primer dells saborda la infraestructura dels centres des duna triple perspectiva: els equipaments, els serveis i les poltiques dels centres orientades a les TIC. En aquests apartats es presenten les dades de lEASD Castell amb carcter ilustratiu, ja que no es poden fer comparacions entre tots els centres. La segon pregunta dinvestigaci fa referncia a lactitud del professorat envers les TIC. Tamb sofereixen resultats des de tres punts de vista: la percepci que els docents tenen de les TIC, la formaci sobre TIC i la valoraci dels suport rebut en ls didctic daquestes. La tercera pregunta es centra en les eines TIC utilitzades pels docents, analitzant habilitats i freqncia ds. Finalment es fa una classificaci dels tems del qestionari de professors referents a les habilitats dacord als nivells de competncia que planteja la UNESCO al document Estndares de competencia en TIC para docentes per analitzar les mitjanes daquests tems i valorar el nivell de competncia TIC del professorat de les EASD de la Comunitat Valenciana.

14.2. Infraestructura TIC dels centres14.2.1. Equipaments TIC disponibles En aquest apart es presenta les dades corresponents als equipaments i es calculen les rtios corresponents als ordinadors per alumne, els ordinadors per professor i els ordinadors connectats a Internet.Equipaments (1) Alumnes matriculats (45) Distribuci dels ordinadors (46) Quants ordinadors es destinen a finalitats educatives en el centre per a professors? (47) Quants ordinadors es destinen a finalitats educatives en el centre per a alumnes? (48) Nombre de projectors. (49) Distribuci dels projectors (50) Nombre dordinadors amb accs a Internet. (51) Disponibilitat daccs a Internet. (52) Altres equipaments TIC destinats a la docncia. Rtios Ordinador / Alumne Ordinador / Internet Ordinador / Professor (63) Projectors / Professor (63)Taula 2: Equipaments per centre

EASD Castell 530 A totes les aules / Zones comunes (biblioteca, aules d'estudi) 35 350 20 A totes les aules / Equips itinerants 400 A totes les aules / Zones comunes (biblioteca, aules destudi)

0,75 1 0,55 0,32

Saprecia que a lEASD Castell existeixen ordinadors a totes les aules i en espais comuns, tots ells connectats a Internet, amb una relaci prcticament dos a tres entre ordinadors i alumnes. Per als professors existeix un ordinador per a cada dos i un projector per a cada tres.

TFI: Estudi quantitatiu - s TIC a les EASD CV - 01/26/12 - Resultats

24


Jordi Forcada Cerd

14.2.2. Serveis TIC oferts pels centres En aquest apartat es comenten les dades facilitades per lEASD Castell i les que linvestigador ha pogut observar de la presncia en Internet de la resta descoles.Serveis (53) Pgina web. (54) Correu corporatiu. (55) Repositoris documentals. (57) Aula virtual. (57) Servei de suport per a la utilitzaci de les TIC. (58) Servei de formaci. (59) Servei dassessorament per a laprofitament didctic de les TICTaula 3: Serveis per centre

EASD Castell Amb recursos propis Amb recursos propis No existeix Amb recursos propis Servei extern No existeix No existeix

Totes les escoles disposen de web corporativa on sofereix informaci general sobre el centre, estudis i activitats. Cap delles permet fer tasques administratives (matriculacions i altres gestions). Les webs de les escoles de Alcoi i Valncia estan desenvolupades per empreses externes, la de lEASD Castell est feta amb recursos propis i la informaci de les webs dAlacant i Oriola no permet determinar si depn de recursos propis o no. Totes les escoles disposen de correu corporatiu per a professors i /o crrecs directius i administratius. No sha pogut comprovar lexistncia de repositoris documentals. Respecte a les aules virtuals les escoles de Castell, Alcoi i Alacant en tenen implementades en Moodle (amb utilitzaci desigual) i les escoles de Valncia i Oriola tenen accessos restringits a algunes parts de la web corporativa. No es pot determinar amb claredat, llevat de lEASD de Castell, la titularitat dels recursos dedicats a laula virtual. Sobre els serveis de suport, formaci i assessorament en les TIC no hi ha informaci, tot i que sol ser habitual confondrel amb els manteniment de les infraestructures. 14.2.3. Poltiques dels centres orientades a la implantaci de les TIC En aquest apartat noms es compta amb la informaci proporcionada per lEASD Castell.Poltiques (60) El centre disposa dun sistema establert per a lactualitzaci de la seva pgina web? (61) Hi ha al centre, alguna professor / a amb responsabilitats especfiques relaci a les TIC? (62) La persona o persones responsables de les TIC quantes hores a la setmana, en conjunt, dediquen a aquestes tasques? (63) En el seu centre hi ha algun pla especfic que estableixi pautes i prioritats respecte a la incorporaci de les TIC en els diferents mbits de lactivitat educativa? (64) Est plasmat en algun tipus de document? (65) Creu vost que aquest pla s conegut pel conjunt de la comunitat escolar?Taula 4: Poltiques per centre

EASD Castell Si Si 4 Si Si Si

Creuant les dades daquesta taula de poltiques amb les anteriors de serveis i recursos, sobserva que amb 4 hores de dedicaci setmanal sha de gestionar 385 ordinadors connectats en xarxa, dur a terme les actualitzacions de la web, gestionar laula virtual i el correu corporatiu. Noms des del punt de vista de la resoluci de possibles incidncies aquest temps sembla insuficient. No sembla possible dedicar temps a lavaluaci i millora de les poltiques TIC.

14.3. Actitud dels docents davant les TIC14.3.1. Percepci de les TIC per part del professorat La percepci de les TIC per part del professorat sha mesurat amb els tems 7 a 12 del qestionari per a professors amb una escala Likert amb valors (1 a 5) corresponent el valor 1 a la mxima discrepncia amb lenunciat plantejat i 5 el mxim acord.


25


Jordi Forcada Cerd

Ni d'acord ni en desacord

Bastant en desacord

Molt en desacord

Bastant d'acord

tem

(7) Les TIC afavoreixen un aprenentatge actiu per part dels alumnes. 8,11 % 43,24 % (8) Ls de les TIC ajudar al docent a realitzar millor el seu paper. 2,70 % 2,70 % 40,54 % (9) Les meues classes han millorat des que faig servir les TIC. 10,81 % 45,95 % (10) Les TIC haurien de ser utilitzades per tots els professors de les 2,70 % 24,32 % 40,54 % diferents matries. (11) Estic disposat a aprendre les possibilitats de les TIC en lense32,43 % nyament. (12) Em preocupa que, en el meu futur docent, hagi dusar ms les 43,24 % 18,92 % 24,32 % 13,51 % TIC.Taula 5: Percentatges en les respostes dels tems referents a percepci de les TIC per part del professorat

48,65 % 54,05 % 43,24 % 32,43 % 67,57 %

Els participants a lestudi es mostren convenuts de la utilitat didctica de les TIC, al voltant del 90 % de les respostes dels tems 7, 8 i 9 aix ho demostren, es a dir, al voltant del 90% del professorat est bastant o molt dacord en que les TIC afavoreixen laprenentatge actiu per part dels alumnes, ajuden a fer millor la tasca del docent i les seves classes han millorat amb la utilitzaci de les TIC. La predisposici a la formaci s un altre factor que referma la tesi de la utilitat de les TIC per a lensenyament ja que la totalitat dels participants est disposat a actualitzar els seu coneixements amb les possibilitats TIC per a lensenyament. Sobserva que els participants estan convenuts de les bondats de les TIC per a lensenyament com ho demostren les mitjanes superiors a quatre en els tems 7 a 11 (figura 7), obrint-se el ventall de respostes en la preocupaci futura per haver dusar les TIC.5 4,5

4,41

4,46

4,68 4,32 4,03

4

3,5

3

2,5

2,082

1,5

1

0,5

0

(7)

(8)

(9)

(10)

(11)

(12)

Figura 7: Comparaci de les mitjanes del tems de percepci de les TIC per part del professorat

A lannex 3 es pot consultar per a cada tem la distribuci de respostes per centre, especialitat, edat, gnere i experincia docent. 14.3.2. Formaci en TIC El 62,16 % dels participants es declaren autodidactes per al aprenentatge de les TIC, front al 10,81 % que ho va fer en la seva formaci inicial, 16,22 % que ho fa en activitats de formaci impulsades pel centre o ladministraci i un 8,11 % per ho fa per iniciativa personal en un centre extern. Tamb hi ha un 2,70 % que es declara no usuari de les TIC (figura 8). Pel que fa al temps transcorregut des de lltima acci formativa el 29,73 % ho ha fet aquest mateix curs, el 24,32 % el curs passat, el 18,92 % fa dos cursors i la resta (27,03 %) fa ms de dos cursos. La importncia de la formaci en TIC queda reflectida en el 91,89 % dels participants que la considera fonamental per al seu desenvolupament professional.


Molt d'acord26


Jordi Forcada Cerd

La percepci de la utilitat de la formaci tamb s alta, ja que noms el 10,81 % considera poc til o molt poc til la formaci rebuda. El 45,95 % la considera bastant til i el 43,24 % molt til.

Figura 8: Respostes per als tems de formaci

14.3.3. Sistemes de suport per a les TIC Per als tems de suport sha utilitzat tamb una escala Likert de 5 punts com a lapartat de formaci.Ni d'acord ni en desacord Bastant en desacord Molt en desacord

Bastant d'acord 8,11 % 5,41 % 5,41 %

tem

(17) Disposo en el meu centre dun suport tcnic suficient quant a ls, lactualitzaci i la posada a punt de les TIC que utilitzo habitualment. (18) Quan ho necessito, trobo amb facilitat ajuda pedaggica i assessorament sobre recursos digitals i formes dutilitzar les TIC en la meva assignatura. (19) Estic satisfet/a del suport que rebo per part dels responsables del centre educatiu, pel que fa a ls educatiu de les TIC. (20) Estic satisfet/a del suport que rep el meu centre per part de les administracions educatives, pel que fa a ls educatiu de les TIC.

35,14 % 29,73 % 24,32 %

29,73 % 35,14 % 27,03 %

24,32 % 27,03 % 32,43 % 10,81 % 45,95 % 32,43 % 16,22 %

Taula 6: Respostes per als tems referents a suport

La satisfacci amb el suport tcnic no es pot considerar aconseguida, el 35,14 % es declara molt en desacord amb la disponibilitat de suport tcnic, el 29,73 % bastant en desacord i el 24, 32 % no es pronuncia. No ms un 10,71 % estan bastant o molt satisfets amb el suport tcnic per a ls de les TIC. Veure taula 6. El suport pedaggic per a les TIC rep un

Estudi quantitatiu de l’ús didàctic de les TIC a les Escoles d’Art i Superiors de Disseny de...

Documents

Transcript of Estudi quantitatiu de l’ús didàctic de les TIC a les Escoles d’Art i Superiors de Disseny de...