Estudi sobre la implantació del vocabulari d’electrònica

Treball d’Ecologia i Planificació Lingüística

Desembre de 2012David Valls

Continguts

1. Introducció......................................................................................................................... 3

2. Selecció de l'àrea d'estudi.............................................................................................. 4

3. La caracterització de l'àrea seleccionada.................................................................5

4. Anàlisi de les dades.......................................................................................................... 5

5. Selecció dels termes analitzats....................................................................................7

6. Metodologia..................................................................................................................... 11

7. Anàlisi de les dades....................................................................................................... 15

8. Difusió dels resultats.................................................................................................... 26

9. Conclusions...................................................................................................................... 26

10. Bibliografia.................................................................................................................... 32

11. Annex................................................................................................................................................... 33

2

1. Introducció

Aquest treball se situa en el marc de les botigues de caire especialitzat i

professional del ram de l’electrònica i l’electricitat. Per motius familiars i d’estudis

acadèmics previs, he estat vinculat al món de l’electrònica uns 17 anys de la meva vida.

El meu avi va ser el fundador, l’any 1945, de la botiga Radio Watt, situada des d’aquell

mateix moment al mateix lloc del Passeig de Gràcia, de Barcelona i fins avui. Així

doncs, la temàtica d'aquest treball sorgeix arran del coneixement d’aquest sector i de la

motivació personal d’utilitzar el vocabulari especialitzat correcte en català. Ja quan

treballava a Radio Watt, era l’únic que maldava per cercar la terminologia correcta i

l’únic que la feia servir a la botiga, però no només a la botiga, sinó que podria afirmar

que l'únic dins dels professionals dels sector amb els quals hi tenia contacte, això és,

amb clients professionals, proveïdors i personal d'altres botigues.

En alguns casos, és un vocabulari que ja té molta tradició en català, perquè són

paraules que han ampliat el seu camp semàntic cap al món de l’electrònica, com seria el

cas de brunzidor, que és una paraula que no té un origen en el món de l'electrònica.

També és tradicional la paraula volandera en el món de la ferreteria, de l'electricitat i de

l'electrònica. D’altres paraules són incorporacions noves com és el cas d’encaminador.

A Barcelona hi havia una bona col·lecció de botigues especialitzades, i algunes

molt antigues, en electrònica: Ràdio Ohm, Berengueras, etc., la gran majoria ja han

desaparegut. Ara en queden molt poques d’importants i de renom, potser tres o quatre:

Radio Watt, Onda Radio, Electrònica Charles, Diótronic i alguna més. Tal i com van les

coses és possible que alguna d’aquestes botigues que he esmentat pugui arribar a plegar

d’aquí no massa temps. No és només la crisi, sinó el model de negoci que s’està quedant

obsolet. Són botigues que venen components electrònics, principalment per a les

reparacions d’aparells electrònics, i cada cop més, queden menys tallers de reparació,

així com cada cop menys es reparen els aparells, ja que és el fabricant qui se’n fa el

càrrec durant la garantia i, en acabat de la garantia, la gent els llença. No fa pas tant, la

gent duia a reparar la ràdio, el televisor, el magnetòfon, el tocadiscos, etc., a qualsevol

petit taller de barri. Això donava vida als tallers, i a les botigues especialitzades que

n’eren les principals proveïdores, també donava més vida als barris.

Així doncs, l'assignatura d’Ecologia i Planificació Lingüística em dóna

3

l'oportunitat de poder investigar i saber si el fet que aparentment fos l'únic del meu

entorn en utilitzar la terminologia especialitzada de forma correcta en català, era una

coincidència i sí que hi ha un bon grapat de gent que utilitza el vocabulari de forma

correcta, o si per cas contrari, és més aviat la norma el fet que no hi ha, encara ara, una

tradició sòlida d'ús i implantació de la terminologia especialitzada correcta en català.

Per aconseguir les dades necessàries per fer aquest treball s'han treballat quatre

fronts:

1- Cercar deu components electrònics i mirar-ne la nomenclatura correcta al

Termcat;

2- Elaborar una enquesta;

3- Seleccionar 5 botigues especialitzades i parlar amb els professionals que hi

treballen.

4- Saber com s’ho fa el Termcat per difondre la terminologia i veure si en el cas

de l’electrònica aquesta feina és eficaç.

L’obtenció de les dades s'ha realitzat a partir de les enquestes i de forma

presencial en els comerços. Un inconvenient que m'he trobat és que només podia fer les

enquestes en horari feiner i alguns treballadors han declinat de fer l'enquesta ja que

estaven treballant.

Per motius de format i de temps el treball s’ha fet un grup reduït d'enquestes,

això és 25. Tot i que també cal dir que és un sector d’un àmbit reduït que les botigues

principals es troben a Barcelona i que són les que he visitat, potser la mostra no seria

tant petita.

2. Selecció de l'àrea d'estudi

A part de les causes professionals meves, una altra de les motivacions de

seleccionar aquesta àrea d'estudi va ser per indicació mateixa del Termcat, arran d'una

entrevista amb la Marta Sabater, de l'àrea de Recerca i Gestió Terminològica. Ella em va

proposar tota una sèrie de temes entre els quals hi havia aquest.

A més, també cal tenir en compte que l'àrea analitzada ha de correspondre's amb

una comunitat d'usuaris de dimensions adequades als recursos de què es disposi per a

l'estudi. En aquest cas, estem parlant d'un sector, el de les botigues de l'electrònica, força

4

reduït i d'àmbit força restringit, malgrat que en aquest estudi no l'abastarem pas tot, sí

que haver parlat amb 25 professionals de 5 dels principals comerços de Barcelona pot

donar una bona idea de tot plegat. Així amb una àrea ben definida i ben delimitada serà

fàcil de conèixer el comportament lingüístic d'un conjunt de persones, el qual implica

conèixer-les una mica.

Un altre factor a tenir en compte, és que no totes les àrees produeixen material

en català. En aquest cas, però, no he avaluat el material escrit, sinó el material oral i és

per això que he descartat professionals que no eren competents en llengua catalana de

forma oral.

Així doncs, l'àrea d'estudi s'ha centrat en 5 comerços de la ciutat de Barcelona

que són:

1- Radio Watt. Passeig de Gràcia, 126;

2- Electricitat Simó. Gran de Gràcia, 35;

3- Diótronic. Muntaner, 49;

4- Onda Radio. Gran Via de les Corts Catalanes, 581;

5- Electrònica Charles. Carrer de Sepúlveda, 93.

3. La caracterització de l'àrea seleccionada

Per poder realitzar l'estudi d'implantació de forma correcta, cal tenir un bon

coneixement de l'àmbit seleccionat, és per això que cal saber:

- com s'organitza l'àrea en termes generals;

- com s'organitza l'àrea en termes sociolingüístics;

- com s'estructura el camp des d'una perspectiva terminològica.

Per assolir aquest tres objectius, s'han fet les entrevistes amb els agents

implicats, com ja s'ha dit anteriorment. Com també s'han realitzat visites als llocs de

treball dels professionals, com també s'ha anat al Termcat a conèixer la institució.

4. Anàlisi de les dades

4.1. L’electrònica i l’electricitat

5

La caracterització de l'àrea ofereix una oportunitat de veure quins han estat els

efectes de la difusió de les propostes terminològiques.

Un dels objectius de saber com s'organitza l'àrea en termes generals és el de

saber quins són els actors que hi participen, quines institucions hi ha i quina mena de

lligams hi ha entre els professionals i les institucions. En el cas d'aquest treball, cal dir

que la majoria d'enquestats no sabien què era el Termcat, i els que ho sabien en tenien

una vaga idea o ho havien encertat per deducció de les sigles, així que ja podem establir

que no hi ha cap mena de lligam entre els professionals entrevistats i el Termcat. També

és important de saber el pes dels catalanoparlants en el sector. Per bé que és una

apreciació sense cap mena de base empírica, cal dir que només he deixat de fer una

enquesta per trobar-me una persona que no sabia parlar el català, per tant, en aquest

treball m’he trobat un domini del català en el camp oral força estès.

4.2. Caracterització sociolingüística general

A la caracterització sociolingüística de l'àrea s'ha de mirar d'entendre com

s'organitza l'àrea en termes sociolingüístics. És bo de deixar clar quines són les llengües

que hi fan algun paper, com s'estructuren les comunicacions dins del camp i quina és la

composició demolingüística dels participants. En aquest cas, dels 25 enquestats, 13

tenen el català com a primera llengua, 9 tenen el castellà i 3 el català i el castellà. Tenir

un bon coneixement d'aquest punt és important per situar el català respecte el castellà (i

potser l'anglès, d'on ve gran part de la terminologia), ja que cal tenir en compte que el

català es tracta d'una llengua històricament minorada dins d'una societat altament

bilingüitzada. És per això, que tenint en compte la situació del català i el context

analitzat només s'ha tingut en compte el coneixement de la terminologia en el camp

oral. S'ha obviat el camp escrit perquè el català, encara ara, continua amb greus

deficiències i més, en unes enquestes on no s'ha restringit l'edat de l'enquestat, això vol

dir, que s'ha entrevistat a gent que per edat no van fer els estudis en català. Per tant, no

he volgut entrar en aquest terreny, ja que crec que m'hagués pogut trobat amb un cert

rebuig en fer l'enquesta i en el fet d'haver de posar en evidència certes actituds de

descuit, que malgrat els 30 anys passats, ja, d'una teòrica normalització lingüística del

català, continua havent-hi certa emparança encara ara en el fet que abans (un abans cada

cop més llunyà) no s’estudiava en català.

6

4.3. Caracterització del camp terminològic a l’actualitat

La caracterització del camp terminològic fa referència al fet que els estudis

d'implantació se centren en l'anàlisi dels efectes en l'ús de determinades polítiques

terminològiques. En el cas de Catalunya l'organisme encarregat de regular la llengua en

els àmbits especialitzats és el Termcat, centre de terminologia de la llengua catalana,

creat el 1985 per la Generalitat de Catalunya i l'Institut d'Estudis Catalans.

El Termcat té com a missió garantir el desenvolupament i la integració de la

terminologia catalana en els sectors especialitzats i en la societat en general en un

contacte amb els especialistes i els usuaris. El Termcat emmarca la seva activitat dins

del procés de normalització de la llengua catalana i en un context global de

multilingüisme i d'un coneixement que traspassa fronteres. És un consorci amb

personalitat jurídica pròpia, constituït per la Generalitat de Catalunya, que és qui hi

aporta el finançament principal i l'Institut d'Estudis Catalans, que és qui hi aporta el

paper referencial en la normalització terminològica. A més, el Consorci per a la

Normalització Lingüística assegura la difusió de la terminologia per tot el territori.

També fer esment que de fet el Termcat no és l'únic organisme que incideix en la

normalització de termes especialitzats, si no que també ho fan els serveis lingüístics de

les universitats dels Països Catalans, que tenen activitats codificadores i difusores.

També hi ha el Grup de l'Enciclopèdia Catalana, que s'ha dedicat ha estandarditzar el

català científic en les seves publicacions amb la conseqüent difusió. La participació de

tots aquests actors fa que no sempre la terminologia pugui coincidir.

5. Selecció dels termes analitzats

Un aspecte a tenir en compte és que els estudis d'implantació no s'ocupen de la

totalitat del vocabulari recollit en els diccionaris o en els vocabularis o glossaris

específics, sinó d'aquell vocabulari que pot presentar certa problemàtica o certs reptes

amb la seva implantació. En català un percentatge alt de les formes normalitzades no

presenta dificultats d'implantació, ja que coincideix plenament amb les formes usades

de forma general per els parlants. Així el que cal, és prioritzar els esforços en formes

que no tenen la implantació garantida. (Vila et altri, 2007:56).

De forma ideal, se selecciona la terminologia que cal estudiar-ne la implantació

7

amb la col·laboració dels tècnics del Termcat i l'assessorament dels especialistes o

professionals del camp en qüestió, en aquest cas l'electrònica. Així doncs, per

seleccionar els termes cal tenir en compte les següents qüestions:

Termes amb variants denominatives concurrents:

Aquestes variants són de tipus diferents, tant en la llengua oral com a la llengua

escrita. Així doncs, podem tenir variants ortogràfiques, fonètiques, variants amb ètims

diferents, manlleus per comptes de calcs o fins i tot propostes genuïnes. En aquest cas,

per exemple tenim la paraula intèrfon que ha rebut les variants de, i escric tal com s'ha

pronunciat: interfon (influenciada per l'accent agut en castellà), interfonu (calc del

castellà fent la reducció vocàlica final típica del català central), interfono (calc directe

del castellà), porter electrònic (una forma que sembla prou correcta, però que el

Termcat no recull), telefonillu (calc del castellà fent la reducció vocàlica final típica del

català central), telefonillo (calc directe del castellà).

Termes amb denominacions força diferents segons la llengua:

La llengua catalana, com a llengua subordinada, poques vegades produeix

termes de forma autònoma, sobretot en el camp de la terminologia especialitzada. Això

vol dir que és una llengua que acostuma a importar termes d'altres llengües. Com no

podia ser d'altra manera, com a llengua subordinada en primer lloc a la llengua

castellana, és d'aquesta d'on importa la majoria de termes. Malgrat que també, cal dir,

que amb la rapidesa de la propagació de nous conceptes i, per tant, de noves paraules,

cada cop més ens arriben paraules directament de l'anglès sense passar pel castellà.

Sovint passa que es coneixen abans els manlleus que les propostes més genuïnes

catalanes. Si les propostes catalanes són massa diferents de les formes originals, i si no

són fruit de la creació espontània, és molt probable que el terme en qüestió no s'acabi

d'implantar mai. Com podrem veure més endavant, podríem tenir un cas de difícil

implantació en el terme “encaminador”, que és l'adaptació de routter.

Especificitat dels termes:

Quan es fa recerca per a la implantació de nous termes, es tendeix a evitar termes

que ja siguin compartits amb més d'un camp, en paraules més tècniques, es tendeix a

evitar la polisèmia. L'única raó per fer-ho és per evitar la confusió. Tot i això, en aquest

cas tenim un parell de termes que podrien causar una mica de confusió: coixinet podria

ser o de fet és, un coixí petit. De la mateixa manera que un quadradet és un quadrat

8

petit. També tenim que un brunzidor és una cosa que fa un brunzit, pel que aquí el terme

és una mica més genèric i pot ser aplicable a molts camps, diguem-ne, que no hi ha una

delimitació al camp de l'electrònica.

Antiguitat del terme:

Com més temps fa que existeixi el concepte, més temps hi haurà hagut per

difondre'n el terme. Més anys hauran passat d'ús d'aquesta paraula. És clar que si mirem

les circumstàncies històriques del català això no és un factor determinant, potser

podríem dir que en el cas del català és a l'inrevés. Recordem paraules com bústia, que

tenen un ús modern, quan abans tothom sense excepció deia busson. Així doncs, els

díodes es van inventar a la primera meitat del segle XX, el meu avi utilitzava aquesta

paraula, com també l'utilitza el meu pare, tots dos dient diodu o diode, però mai díode.

O fins i tot paraules com brunzidor, que ve de brunzir, documentada aquesta última

segons el Diccionari de l'Enciclopèdia Catalana a l'any 1692. Tot i això, no tothom diu

brunzidor, sinó que hi ha gent que diu sumbadó o zumbadó.

Facilitat d'incorporació a l'enquesta:

Cal tenir en compte que els termes triats per a l'estudi d'implantació seran

incorporats en una enquesta. Una de les maneres de no condicionar l'enquestat és

posant-hi una foto o un dibuix on clarament s'hi vegi l'objecte a identificar i que

l'enquestat sigui qui de forma espontània digui el terme. És així com s'ha fet en aquest

treball1.

En el cas d'aquest treball no s'ha seguit cap dels passos anteriorment descrits.

Segurament seria molt ideal, però un cop més el format i el temps que hi ha per fer-lo fa

que ens haguem d'ajustar a la realitat. Això vol dir que la selecció dels termes a analitzar

s'ha fet per criteris personals basats en l'experiència. Sempre hi havia una sèrie de

paraules que molt poca gent deia bé, i que quan jo les deia, a molta gent els xocava, bé

la paraula, bé la pronúncia. Ha estat un exercici de recordar-ne unes quantes i delimitar-

les a deu: díode, intèrfon, brunzidor, connector d'encenedor, cable de xarxa,

encaminador, elèctrode, volandera, presa d'antena i coixinet/quadradet.

Hi ha algunes que no presenten problemes de pronúncia, però n'hi ha algunes

que estem acostumats a sentir-les d'una manera i malgrat tenir-les escrites, pot haver-hi

1 A l'annex hi ha el full que s'ha fet servir amb els dibuixos.

9

certa confusió. Poso la transcripció fonètica en català central dels termes que poden

representar alguna mena de confusió:

Alguns d’aquests termes ja són força vells, així com diu Marta Sabater del

Termcat: “Si bé aquests termes s’han difós en diversos diccionaris del Termcat (el

Diccionari multilingüe de la indústria, el diccionari terminològic Societat de la

informació. Noves tecnologies i Internet, el Diccionari de telecomunicacions, el

Diccionari d’electromagnetisme, etc.), es documenten en diccionaris de la llengua

general anteriors: díode es recollia en el Diccionari de la llengua catalana,

d’Enciclopèdia Catalana, de 1982; i elèctrode es recollia ja en el Diccionari general de

la llengua catalana, de Pompeu Fabra. Evidentment, pot ser interessant comprovar si

aquestes són les formes que tenen ús en l’àmbit, però has de tenir en compte que llavors

l’anàlisi d’implantació no afectaria únicament termes normalitzats pel Consell

Supervisor, que és l’òrgan encarregat de la fixació de la terminologia catalana des de

1986, integrat per membres de l’Institut d’Estudis Catalans i el Termcat.

Taula 1: els termes triats amb la definició i l’equivalència a d’altres

llengües.

Català (segons el Termcat) Equivalències Definició (segons Termcat)

Díode es diodo; fr díode; en diode Dispositiu electrònic proveït de dos

elèctrodes que té la propietat de ser

conductor en el sentit càtode-ànode,

però no a la inversa.

Brunzidor es zumbador; fr trembluer;

en buzzer; de Summer

Vibrador electromagnètic que

produeix un brunzit d'una freqüència

molt baixa i és emprat com a

avisador acústic.

Cable de connexió (xarxa) es latiguillo; patch cord Cable que connecta un ordinador

amb un concentrador.

Elèctrode es electrodo; fr électrode;

en electrode

Barra constituïda per un nucli

metàl·lic i un recobriment, utilitzada

per a la deposició de material

d'aportació en efectuar soldadures

10

elèctriques.

Intèrfon es interfono; en intercom Aparell que permet la comunicació

en forma de conversa en veu alta

entre dos o més llocs d'un mateix

edifici, mitjançant un o més aparells

anàlegs, enllaçats amb cables.

Connector d’encenedor es conector de mechero,

conector de encendor

No apareix definició.

encaminador es direccionador, router; fr

programme

d’acheminement, routeur;

en router

Dispositiu intermedi d'una xarxa de

comunicació que s'encarrega de

l'encaminament.

volandera es arandela No apareix definició.

Presa d’antena es toma de antena No apareix definició.

Coixinet/quadradet es almohadilla, cuadradillo, sostenido; fr carré, dièse, it cancelletto; en hash, hash key, number key, pound, pound key, square, de Raute, Rautentaste

Tecla dels aparells telefònics i

d'altres aparells electrònics, amb

diverses funcions segons la

programació, que s'identifica amb

dues ratlles paral·leles verticals o

inclinades que s'encreuen amb dues

ratlles paral·leles horitzontals.

6. Metodologia

Una dificultat relativa ha estat accedir als professionals en horari de feina.

Alguns han estat reticents ha ser entrevistats ja que deien tenir feina i no poder

atendre’m. S’ha solucionat la qüestió ampliant el nombre de comerços. En un principi

amb tres botigues ja n’hi hauria hagut prou, ja que són botigues relativament grans on hi

treballa força gent.

Els camps bàsic per aplicar-hi la metodologia d’investigació, i per tant,

metodologia per obtenir-ne dades són:

1- El contacte directe amb els professionals;

2- El contacte directe amb el Termcat;

11

3- L’experiència personal en el sector de l’electrònica.

Com que per motius de format el treball s’ha aplicat sobre un grup reduït de

professionals, s’ha pogut aplicar el mètode qualitatiu, com han estat les entrevistes

directes amb el professional on hi ha hagut una interacció que, entre d’altres coses, a

part d’obtenir resposta a les preguntes, s’ha pogut escoltar la seva opinió en directe,

copsar actituds i comentaris accessoris, així com en alguns casos mantenir-hi una

conversa gairebé filològica que s’ha allargat més enllà de l’entrevista. Igualment ha

estat en el cas del Termcat i l’entrevista mantinguda amb una de les tècnics, Marta

Sabater. Què és la que m’ha facilitat tota la informació referent al Termcat.

L’entrevista2 consta de dos blocs. Un primer bloc on l’enquestat ha d’identificar

una sèrie de fotografies3. I un segon bloc de preguntes de caires personal. El guió de

l’entrevista (vegeu-lo sencer a l’annex) és el següent:

PresentacióDes de la Universitat de Barcelona estem realitzant un estudi sobre el vocabulari de l’electrònica i la informàtica. Per això a partir d’ara et faré una sèrie de preguntes relacionades en aquests dos camps. L’enquesta és anònima i té una duració aproximada de 10 minuts.Has de tenir en compte que és el vocabulari que utilitzes quan estàs parlant en català.

Qüestionari:1. Com ho anomenes això?

Imatge Nom (1a opció) Nom (2a opció)12345678910

2. Coneixes les següents denominacions? (marca-ho amb una creu)

ConeixementSí No

Díodebrunzidor

2 Vegeu les entrevistes contestades a l’annex.3 Vegeu les fotografies a l’annex.

12

cable de connexióelèctrodeintèrfonconnector d’encenedorencaminadorvolanderapresa d’antenacoixinet/quadradet

3. Quines denominacions has sentit entre la gent?

El que diu la gentSí No

Díodebrunzidorcable de connexióelèctrodeintèrfonconnector d’encenedorencaminadorvolanderapresa d’antenacoixinet/quadradet

4. Què et semblen les denominacions que et proposem? (pregunta oberta)

Dades personals:On vas néixer? Ciutat on vius?En quina/quines llengua/llengües vas aprendre a parlar? Quina és la llengua/llengües amb la qual t’identifiques més?Quina relació tens amb l’electrònica/electricitat?Quants anys fa que hi estàs vinculat?Saps què és el Termcat?

MOLTES GRÀCIES PEL TEU TEMPS!

Com es pot veure l’enquesta és anònima en el sentit que no es pregunta el nom

de l’enquestat, ni gaires dades personals que realment siguin transcendents. Aquesta

queda dividida en dos blocs. El primer bloc es fan les preguntes tècniques

acompanyades del full amb els dibuixos. Interessa de saber com un mateix anomena els

objectes que se li presenten, però també saber si coneix d’altres denominacions ja sigui

perquè ho ha sentit dir a la gent del seu entorn, o perquè simplement la paraula té més

sinònims encara que alguns no s’utilitzin. En el vocabulari del dia a dia, ens trobem en

13

aquesta mena de situacions lingüístiques. Tothom coneix més d’una paraula per a definir

un sol objecte, però per qüestió d’entorn o de costum, fem servir més una paraula que

una altra. Hi ha gent que diu “acostar” i d’altres que diuen “atansar”, per bé les dues són

d’àmbit general i conegudes per a tothom. És per això que potser una persona diu per

costum “sumbadó”, però en canvi pot haver sentit dir a la clientela “brunzidor” o

simplement pot conèixer-ne la paraula però no utilitzar-la per algun motiu en especial,

ja sigui perquè no li agradi, li soni “massa catalana”, pensi que la gent no l’entendrà,

etc.

En el segon bloc hi ha les preguntes sociolingüístiques i sociodemogràfiques. És

important de saber on va néixer l’entrevistat i quina llengua va aprendre a casa. En

principi podria no ser el mateix una persona que ha nascut i viscut originalment fora

dels Països Catalans i, per tant, ha tingut un contacte amb la llengua catalana més tardà,

que una persona que ha nascut aquí encara que la seva llengua familiar hagi sigut la

castellana que, òbviament, una persona que és nascuda en territoris catalanoparlants i de

família catalanoparlant. I he dit en principi, perquè de fet tampoc és un fet massa

vinculant. Ens podríem trobar que una persona d’origen no catalanoparlant s’apliqués

més autocorreccions que una persona catalanoparlant d’origen la qual no prestés atenció

a la seva manera de parlar. Però en tot cas, és una dada important de saber. Així també

seria força vinculant el fet de saber on viu, ja que hi ha zones de més o menys influència

catalanoparlant.

El fet de preguntar amb quina llengua s’identifica més, pot arribar a donar

alguna pista sobre la correcció utilitzada en els termes. Una persona que diu que se sent

més identificada amb el català, es podria suposar que té més sensibilitat cap aquesta

llengua i, que per tant, també té més cura de la seva correcció quan la parla.

També és important de saber els anys que fa que l’entrevistat està vinculat al

món de l’electrònica, ja que també ens dóna una idea no només de l’edat de la persona

(la qual no s’ha preguntat de forma directa), si no que també del coneixement i de la

freqüència d’ús dels termes en qüestió. Finalment, la pregunta sobre els coneixements

del Termcat és per saber la incidència que hagi pogut tenir aquest organisme sobre els

professionals en qüestió quant al fet d’utilitzar una terminologia o una altra.

Així les entrevistes, com ja s’ha comentat, s’han dut a terme al lloc de treball i

durant hores de feina. Han tingut una duració aproximada de 10 minuts cada una. La

manera d’executar-les ha estat la d’entrar a la botiga i dirigir-se directament als

treballadors.

14

Per la part del Termcat va ser fer un primer contacte per correu electrònic i una

posterior visita amb entrevista. En acabat hi ha hagut diversos contactes per aclariments

via correu electrònic.

Com també he explicat anteriorment, i no m’hi estendré, la terminologia l’he

triada en base a l’experiència personal.

Una dificultat en aquest treball en concret és la implicació i el coneixement del

sector de l’electrònica del qui escriu aquestes línies. L’investigador, en el passat, s’ha

trobat immers dins de l’àmbit d’investigació i aquest fet, a vegades, dificulta el poder

tenir una visió objectiva, ja que en aquest ja parteixo d’una sèrie de prejudicis quant a

l’ús de la llengua, els quals són més aviat negatius. Per tant, la primera etapa de la

recerca és la ruptura amb els prejudicis. Un dels preceptes de la investigació científica

és que l’objectivitat absoluta no existeix, és impossible no decantar-se, per bé, que

l’exposició de les dades i les entrevistes han de ser, i han sigut, sense expressar opinió

per part de l’investigador. És a les conclusions on l’investigador fa una interpretació

més personal, i per tant subjectiva, de la investigació i de les dades obtingudes. El fet de

fer una enquesta acompanyada de dibuixos ha estat per no donar cap mena de pista als

enquestats i que realment fossin aquests que responguessin lliurement. Cal dir que el

procés de ruptura ha estat important, ja que partia d’una sèrie de prejudicis i he entrat

dins del procés d’investigació de forma neta, com quan un arriba en un lloc desconegut

per primera vegada. Veurem, ben aviat, quins són els resultats.

7. Anàlisi de les dades

Per bé que es fa una anàlisi del conjunt de les dades, en alguns moments faré

referència als enquestats. La manera d’anomenar-los serà per les inicials de la botiga i

un número, així tindrem RW1 = subjecte 1 de Radio Watt, Simó1 = subjecte 1 de Simó,

etc.

Dividim aquest apartat en dues parts. Primer posem les dades del bloc de dades

personals:

Exemplifiquem aquestes dades amb uns quants gràfics.

15

Gràfic 1: origen geogràfic

Com podem apreciar, sense fer massa explicacions, la majoria dels enquestats són nascuts a Catalunya. Com ja s’ha dit, hi ha un enquestat que va néixer a Suïssa, però aquest fet no representa cap repercussió lingüística sobre ell, ja que va marxar-ne de molt petit i a casa parlaven català i castellà.

Gràfic 2: Llengua amb la qual van aprendre a parlar

Gairebé la meitat dels informants tenen el català com a primera llengua apresa a

casa, això és un 48%. Un 36% tenen el castellà i un 16% les dues. Un fet a tenir en

compte és que l’entrevista només s’ha realitzat a persones que tenien competència oral

en llengua catalana, per tant, independentment de la llengua d’origen que apareix en

16

aquest gràfic, el 100% dels informants podien expressar-se en català, això inclou el 36%

que tenen la llengua castellana com a primera llengua.

Gràfic 3: Llengua amb la qual s’identifiquen

Aquest gràfic és dóna una idea del poder d’atracció de la llengua catalana per

part de la gent que té el castellà com a primera llengua apresa. Com podem observar, es

manté el 48% del gràfic 2 sobre els informants que tenen el català com a primera

llengua, i hi ha un transvasament d’un 16% d’informants castellanoparlants que, sense

renunciar a sentir-se identificats amb la seva llengua materna, afirmen que també se

senten identificats amb la llengua catalana, aquests són un 32%.

Gràfic 4: Mitjana d’anys de vinculació amb l’electrònica

17

La gran majoria de professionals fa més de 10 anys que es dediquen a l’ofici,

d’entre els quals, n’hi ha 10 que fa més de 30 anys que ho fan. Això és un indicatiu de

l’edat d’aquestes persones el qual, entre d’altres coses, ens pot ajudar a deduir factors

com el fet que per exemple no molt segurament no han rebut l’educació en català.

En comparació al gràfic 1, podem observar que les persones que s’identifiquen

amb la llengua catalana són les mateixes, un 48%, però que les persones que

s’identifiquen amb el castellà baixa a un 20% en favor d’un augment de les persones

que se senten identificades amb les dues llengües, això és el 32%. En podríem deduir

que el català continua sent una llengua d’atracció?

Quan al Termcat, només tres persones saben el que és. Malgrat que a l’entrevista

escrita no queda reflectit, aquí amb el contacte personal amb els entrevistats es copsen

actituds que difícilment es poden transmetre al paper. Així, dues persones RW5 i Simó4

ho van encertar per atzar i per simple deducció de les paraules compostes de term

(terminologia) i cat (Catalunya), i l’altra, Simó5, aparentment n’havia sentit parlar. Per

tant, filant prim, només una persona de les 25 sabia el que era el Termcat.

Bloc de preguntes tècniques. En aquest cas sense haver-les de reproduir totes, ja

que les tenim per consultar a l’annex, vegem en gràfics els factors més rellevants.

Comencem amb una taula per veure la varietat de la terminologia utilitzada.

Entre parèntesi el nombre de vegades que s’ha utilitzat. Hi són comptats els termes

utilitzats en primera opció i en segona opció.

Taula 2: varietat terminològica

18

Díode Díode (0); diodo (9); diode (13); diodu (5); antiretorn (1)

Intèrfon Intèrfon (0); interfon (8); porter elèctric/electrònic (5); interfonu

(7);

interfono (3); intercomunicador (2); telefonillo (1); porter

automàtic (1)

Brunzidor Brunzidor (14); zumbador/sumbadó (14); timbre (2)

Connector

d’encenedor

Connector d’encenedor (4); connector mòbil (1); connector

mecheru (8); encenedor cotxe (4); toma cotxe (1); endoll

encenedor (1); endoll mecheru cotxe (2); endoll 12V (3); enchufe

12V (1)

Cable connexió

(de xarxa)

Cable de connexió (de xarxa) (4); latiguillu (9); latiguillo (7);

cable de xarxa (3); fuet RJ45 (1); manguitu (1); cable de red de

dades (2); cable d’ordinador (1)

Encaminador Encaminador (0); ruter (23); router (2); adaptador inalàmbric (1);

adsl (1); enrutador (1)

Elèctrode Elèctrode (0); electrodo (7); electrodu (3); electrode (14)

Volandera Volandera (2); arandela (22); anell (1)

Presa d’antena Presa d’antena (7); toma d’antena (5); presa (3); presa teuve (1);

presa de tele (3); mecanisme d’antena (1); base d’antena (2); base

TV empotrada (2)

Coixinet/quadradet Coixinet/quadradet (4); almohadilla (11); asterisc (1); coixí (1);

corchete (1); reixeta (1)

Vegem, doncs, quins són els termes més utilitzats de cadascun:

Díode diode (13);

Intèrfon interfonu (7);

Brunzidor empat entre brunzidor (14) i zumbador/sumadó (14);

Connector d’encenedor connector de mechero (8);

19

Cable de connexió (de xarxa) latiguillu (9);

Encaminador ruter (23);

Elèctrode electrodo (7);

Volandera arandela (22);

Presa d’antena presa d’antena (7);

Coixinet/quadradet almohadilla (11)

Com es pot veure, tenim dos termes que coincideixen amb les propostes del

Termcat: brunzidor i presa d’antena. Entre els termes que els informants han esmentat,

caldria fer-ne diverses diferències:

1. Termes que malgrat que el Termcat no els recull i proposa una sola

nomenclatura, sí que són paraules correctes en català i que podrien ser

alternatives bones per designar el giny en qüestió com podrien ser

sense anomenar-los tots, per exemple: porter electrònic, endoll

d’encenedor, base d’antena, etc.

2. Termes que són clars calcs o manlleus directes del castellà, un cop

més sense anomenar-los tots, com ara: diodu, latiguillu o latiguillo,

connector de mecheru, etc.

3. Termes que malgrat ser paraules catalanes no són una denominació

apropiada, bé perquè no fan realment referència al giny mostrat, bé

perquè són termes que ja tenen un significat assignat en d’altres

camps. Aquests podrien ser en el primer cas timbre per brunzidor i, en

el segon cas, fuet RJ45 per cable de connexió de xarxa.

Gràfic 5: Nombre de persones que ho anomenen igual que el Termcat

20

La paraula que té més èxit és brunzidor, una paraula que com ja s’ha dit

anteriorment és força antiga en català i prové d’altres usos. A força distància li segueix

presa d’antena amb 7 persones, cable de connexió (he donat per bona l’opció de dir de

xarxa), connector d’encenedor i coixinet/quadradet 4 persones i, en acabat, volandera

amb 2 persones. Elèctrode, intèrfon, encaminador i díode zero persones. En el cas de

díode, elèctrode i díode cal fer esment que ningú ho ha dit amb la pronúncia normativa,

però sí que hi ha hagut gent (com podem apreciar a les enquestes a l’annex) que ha dit

“dióde”, “electróde” i “interfón”, que no és la pronúncia correcte. Ens podríem

preguntar si comptar aquestes pronúncies esbiaixades com a bones, però el meu criteri

és que no. Si diem “ecòlogia” o “ecològia” per comptes d’ecologia, és correcte? No

podem dir que fins hi tot ens sona estrany? Per tant, per què acceptar com a bones

pronuncies incorrectes d’aquests termes? Un cop més, també, cal dir que l’entrevista en

directe aporta matisos que no es poden reflectir a l’entrevista per escrit, com també

aporta matisos el fet de conèixer de fa temps alguns dels enquestats. Sense fer-ne cap

mena d’anàlisi detallada, ni cap valoració, cal dir que en el moment de l’enquesta

algunes persones que normalment deien “diódu” o “diódo”, “electródu” o “electródo” i

“interfónu” o “interfono”, s’han autocorregit per dir “díode”, “electrode” i “interfon”.

El fet que en un moment donat una persona es corregeixi pot voler dir que en alguns

21

casos hi ha una certa consciència lingüística, una certa consciència de voler utilitzar la

terminologia correcta.

Gràfic 6: Coneixes les següents de nominacions (nombre de persones)

El principal factor a comentar en aquest gràfic 4 i comparant-lo amb el gràfic 3,

és que molts professionals malgrat que no utilitzin de forma habitual la forma correcta,

la coneixen. El cas més espectacular és el de cable de connexió de xarxa, on la majoria

de gent diu “latiguillu”4. En aquest cas tenim que només 4 persones fan servir la

denominació correcta de cable de connexió, cable de xarxa o cable de connexió de

xarxa, però en canvi 23 persones en coneixen la denominació, això és gairebé tothom.

Un altre cas és el de presa d’antena, on anem d’un ús de 7 persones a un coneixement

del terme de 24, com també passa amb connector d’encenedor que anem de 4 a 24

persones. Davant d’aquestes dades sorgeix la pregunta de: Per què si la gent coneix el

terme correcte no l’utilitza? En el cas del català ja no és només una qüestió d’utilitzar el

terme correcte, sinó el fet que el no ús del terme correcte implica que a la majoria de

4 Vegeu les enquestes a l’annex.

22

casos s’està utilitzant un terme que pertany a una altra llengua, en aquest la castellana.

No seria el mateix que la gent digui “porter electrònic” per “intèrfon”, essent dues

denominacions catalanes i que tenen diferents tradicions depenent de l’àmbit, que la

gent deixi de dir les dues denominacions esmentades per dir “telefonillu” o

“interfonu”,termes que podem considerar com a interferències directes del castellà amb

una simple adaptació fonètica al català de Barcelona.

Mirem de formular la pregunta del paràgraf anterior: Per què si la gent coneix el

terme correcte no l’utilitza? Ho farem posant algunes de les respostes més rellevants a la

pregunta 4 del qüestionari “Què et semblen les denominacions que et proposem?”

RW1: “el coixinet no m’acaba de convèncer”;

RW2: “no em convencent els termes d’encaminador, volandera, díode i intèrfon”;

RW3: “encaminador i díode sonen estrany”;

RW4: “encaminador se’m fa estrany, però l’aprendré”;

RW5: “sona estrany díode”;

RW6: “encaminador, volandera i coixinet sonen estranys”;

RW7: “volandera i encaminador costen de dir. La pronúncia de díode és estranya”;

Simó2: “massa català, no tenim costum”;

Simó4: “si és correcte està bé”;

Simó5: “em sembla bé i correcte”

Diotrónic1: “brunzidor i díode sonen estrany”;

OR1: “algunes denominacions les trobo curioses, però si és així com s’han de dir està

bé. Tenim la parla viciada”;

OR2: “encaminador em fa molta gràcia, no crec que ho pugui dir mai!”;

OR4: “[...] això d’encaminador no sé qui s’ho ha inventat”;

OR6: “són altres maneres de dir-ho. Cadascú és lliure”;

EC1: “em sembla bé, però falta informació. Jo no sabia alguns d’aquests noms. Com es

poden saber?”;

EC2: “[...] jo sóc autodidacta i si hagués anat a l’escola i en català potser sabria els

23

noms correctes.”

En aquest cas, podríem fer dos grans grups: un grup de gent que troba correcte i

positiu el fet de conèixer les denominacions proposades per Termcat i, un altre gran

grup, que afirma que la paraula x li sona estranya o que qüestiona certs termes.

Gràfic 7: Quines denominacions has sentit de la gent? (nombre de persones)

El gràfic 4 i 5 no varien gaire l’un de l’altre. És molt probable que si coneixen el

terme per bé que no l’utilitzin és perquè l’han sentit anomenar en el seu entorn. En

aquest cas tenim que absolutament tothom ha sentit dir presa d’antena.

Vegem les dades dels tres gràfics en una taula comparativa:

Taula 3: comparativa (nombre de persones).

Ho diuen Ho coneixen Ha han sentit dirDíode 0 2 0Cable de connexió 14 21 19Elèctrode 0 6 2Intèrfon 0 9 8Connector d’encenedor 4 24 23Encaminador 0 1 1Volandera 2 10 12

24

Presa d’antena 7 24 25Coixinet/quadradet 4 10 8

A la taula comparativa podem apreciar que la diferència entre el fet de conèixer

el terme i el fet d’haver-lo sentir dir és força petita. El fet d’haver-ho sentit dir implica

forçosament passar a conèixer el terme. Per bé que no a la inversa, ja que es pot

conèixer el terme i no haver-lo sentit dir mai, un factor que faria que llavors tampoc

s’utilitzés el terme en qüestió per manca de costum de la societat en general o pel fet de

pensar que en ser una paraula d’un ús tan reduït ningú no entendrà.

Gràfic 8: Percentatge d’ús del terme normatiu.

Aquest últim gràfic és segurament el més indicatiu de tots, ja que és el que dóna

fe sobre quina és la utilització dels termes normatius. Així podem veure que la paraula

que té més èxit és brunzidor amb un 56% d’ús, sobre la qual ja hem comentat que és

una paraula que prové de fora del món de l’electrònica, la qual ha ampliat el seu camp

semàntic. La resta ja segueixen a força distància com podem apreciar al gràfic fins ha

arribar a díode, intèrfon, elèctrode i encaminador amb un 0% d’ús, les quals representen

el 40% de la totalitat de les paraules examinades.

25

8. Difusió dels resultats

L’última fase consisteix a difondre els resultats de la recerca. En aquest aspecte

és important tenir present que l’informe de recerca no a la força pot arribar a ser la

millor manera de difondre els resultats d’una investigació com la que tenim en aquest

treball. Un dels llocs on fer-ne difusió és Internet, però també és bo fer-ne difusió per

mitjà de publicacions breus.

Quant als destinataris aquests poden ser els professionals de la llengua, siguin o

no de l’àmbit en aquest cas de l’electrònica. També entre els professionals de la

sociolingüística i la política lingüística, per bé que “aquests dos mons viuen força

d’esquena l’un de l’altre, de manera que és poc realista suposar que la difusió en un dels

camps implicarà que els professionals de l’altre hi accedeixin de forma automàtica”, per

tant “és probable que calgui treballar dues vies per a la difusió, una més centrada en els

aspectes terminològics i una altra de més centrada en les dinàmiques glotopolítiques

(Vila et altri, 2007:65).

Així doncs, segons Marta Sabater del Termcat, aquests termes no s’han difós en

una obra específica de l’àmbit de l’electrònica, sinó que s’han difós a través de canals

habituals (la Neoloteca del Termcat, el Cercaterm, el Diari Oficial de la Generalitat de

Catalunya, etc.) i alguns en diccionaris del Termcat d’àmbits relacionats (principalment,

el diccionari terminològic Societat de la informació. Noves tecnologies i Internet i el

Diccionari de telecomunicacions). La tramesa d’aquestes diccionaris per un cantó es fa

a institucions i organismes de l’àmbit lingüístic i, per l’altre cantó, a organismes i

professionals especialitzats en la temàtica de les obres publicades.

 

9. Conclusions

Podem començar aquestes conclusions posant en forma de pregunta el que en el

títol del treball és una afirmació: quina és la implantació del vocabulari de l’electrònica?

Les dades diuen que només hi ha una paraula que tot just travessa, en ús, el 50%, en

concret és brunzidor amb un 56% d’ús. La resta tenen un ús molt per sota del 50%, fins

arribar al punt que un 40% de les paraules analitzades no les diu absolutament ningú.

26

Vegem-ho en forma de taula:

Taula 4: Resum de l’estat d’implantació de les dominacions principals dels termes

analitzats

Terme Implantació

proposta Termcat

Forma/es més

utilitzada/es

Situació i tendència

Díode Nul·la Diode / diodo /

diodu

No se’n fa ús

Brunzidor Majoritària brunzidor Se’n fa força ús i hi

ha coneixement del

terme

Cable de connexió Minoritària latiguillu Se’n fa poc ús, tot i

que hi ha

coneixement del

terme

Elèctrode Nul·la electrodo No se’n fa ús

Intèrfon Nul·la interfonu No se’n fa ús

Connector

d’encenedor

Minoritària connector mecheru Se’n fa poc ús, tot i

que hi ha

coneixement del

terme

Encaminador Nul·la ruter No se’n fa ús, ni

sembla que se

n’hagi de fer

Volandera Minoritària arandela Se’n fa poc ús, tot i

que hi ha un cert

coneixement del

terme

Presa d’antena Majoritària Presa d’antena Se’n fa força ús i hi

ha coneixement del

terme

27

Coixinet/quadradet Ús baix almohadilla Se’n fa un ús baix,

tot i que hi ha

coneixement mitjà

del terme

Per tant, veient els números exposats en els diversos gràfics i el plantejament de

la taula 3, podem dir que la implantació de la terminologia normalitzada no és gaire

exitosa. Per què? Bé, poden haver-hi diverses causes, però mirem de desgranar-ne unes

quantes. Tot just hem explicat, segons comenta Marta Sabater en el paràgraf anterior,

que els termes no s’han difós en publicacions especialitzades en català sobre el món de

l’electrònica5, sinó que s’ha fet a través del Termcat mateix i del Diari Oficial de la

Generalitat de Catalunya, entre d’altres canals especialitzats del món de la llengua, sí,

però no de l’electrònica. Si ens hi fixem són uns àmbits d’un accés força restringit i poc

popular. Qui es llegeix el DOGC? O mirant a les enquestes fetes, quanta gent realment

coneix el Termcat? I de la gent que el coneix, quanta gent hi acudeix per fer-hi

consultes? En el cas d’aquest treball només una persona semblava, i dic semblava, que

realment coneixia el Termcat. Per tant, ens hauríem de plantejar si la feina difusora del

Termcat en aquest camp és prou adient. Potser seria una bona idea fer fulletons o

targetes informatives que es poguessin repartir pels diversos àmbits professionals, en

aquest cas les botigues de l’electrònica. Sempre hi hauria algú que davant d’un bon plec

de fulletons a sobre d’un taulell d’una botiga, n’agafaria un i se’l llegiria. També seria

bona idea per part del Termcat, el fet de contactar directament amb els gremis dels

sectors implicats. Editar pòsters per a les escoles, comerços, universitats. Com el fet de

fer-ne difusió entre els professors de les escoles i les universitats. Per bé que no hi ha

revistes especialitzades d’electrònica en català, es podrien inserir fitxes en aquestes

revistes en les tirades destinades a Catalunya. Per tant, una primera causa pel no ús de la

terminologia correcta seria l’error estratègic per part del Termcat en la difusió dels

termes. Una segona causa, seria la situació sociolingüística del català. El català és una

llengua subordinada i gran part de la població no l’ha estudiat a l’escola, i una part

encara més gran, té problemes a l’hora d’escriure-la amb un mínim de correcció. En

aquestes enquestes, pel temps que s’aprecia que fa que els enquestats es dediquen a la

professió, podem deduir que la majoria d’ells no han estudiat en català, pel que això

5 N’hi ha!? Fent una cerca ràpida al Google no n’apareix cap.

28

també podria ser una causa de la no difusió correcta de la terminologia correcta. Per bé

que una part dels enquestats sí que, per edat, han estudiat en català i tampoc es nota una

millora substancial. Per experiència personal puc dir que havent estudiat electrònica en

català a la F.P., no recordo mai haver sentit dir termes com díode, volandera i d’altres.

Pel que caldria començar per la correcta formació dels professors, gent que en general

no van estudiar l’electrònica en català. Com també podria ser, i torno a parlar per

vivències personals, que malgrat que puguin sortir alumnes de l’escola en català amb la

terminologia correcta i ben apresa, l’entorn laboral no sigui propici al manteniment

d’aquesta terminologia i la persona en qüestió acabi adoptant la terminologia que

tothom utilitza, que en la majoria dels casos com hem vist, són manlleus barroers del

castellà o fins i tot de l’anglès. És clar que aquí caldria fer una comparativa amb d’altres

llengües normalitzades, per saber si per exemple en francès fan servir els termes

normalitzats o diuen terminologia en anglès. Segurament ens trobaríem en sorpreses, ja

que a França, com a d’altres llocs, la tecnologia i el vocabulari que hi va associat, corre

més que el temps que tenen les acadèmies per adaptar els termes i escampar-los.

Tindríem el cas extrem del japonès que adapta ben poques coses en aquest camp, i que

la majoria del vocabulari és directament en anglès passat per una adaptació fonètica al

japonès. El que passa amb el català, com podem veure en algunes respostes, és que part

de la subordinació de la llengua s’estén en alguns prejudicis, com el fet de no voler

utilitzar paraules que “sonin massa catalanes”, o el fet que algunes persones decideixen

que simplement aquella paraula no fa per a ells i no l’utilitzen, quedant aquesta

substituïda per la seva equivalent castellana. Aquest fenomen només es pot donar en un

context de bilingüització com el nostre, on sabem gairebé del cert, que encara que

diguem el terme en castellà, l’altra persona en entendrà. Tot plegat arribant a l’extrem

que per justificar certes actituds hi ha qui simplement diu: “cadascú és lliure” (OR6).

De totes maneres i veient els resultats en aquest treball, podríem arribar a

conclusions que en el cas del català i a l’àmbit de l’electrònica, la feina del Termcat no

serà útil fins que no hi hagi un ús normalitzat de la llengua, i en el sector professional

això no passa. Cal saber si s’ha de dir elèctrode o volandera, si quan fem un albarà o una

factura no la fem en català? Si quan posem un cartell no l’escrivim en català? Si al

company de feina que també parla català no li parlo en català, si al proveïdor que és de

Catalunya, no m’hi dirigeixo en català? O si segons l’aspecte del professional que entra

a la botiga, no li parlo el català? Així doncs, correm el risc que tota la gran feina que fa

29

el Termcat quedi en un bagul de records per a la posteritat, ja que difícilment incidirem

en l’ús correcte de certa terminologia si abans no hi un ús col·loquial normalitzat del

català. Per tant, cal anar vestint un marc jurídic que doni eines de protecció jurídica i de

legitimitat al català. Se n’han fet, però en calen més. Per un altre cantó caldria

aconseguir que la gent se sentís còmode parlant en català i utilitzant la terminologia

correcta per catalana que soni, bo i entenent que incidir en els usos lingüístics

interpersonals és complex, arriscat i polèmic, ja que toca les llibertats individuals. Per

bé, que cal tenir present que les interferències, els judicis i alguns prejudicis lingüístics

no són fruit d’un acte comunicatiu lliure. Així doncs, vestim la casa per la teulada, ja

que tenim un organisme com el Termcat, igual que tenen d’altres països sobirans

políticament i lingüísticament, sense que nosaltres siguem sobirans políticament i

lingüísticament. És aquella mal anomenada salut de ferro de la llengua catalana. La

feina i normalització de la terminologia del Termcat hauria d’anar en paral·lel a la

normalització de la llengua en tots els àmbits de la nostra societat, i això no és així.

És ben cert que amb una mostra tan petita de professionals no se’n pot fer una

extrapolació, no es pot generalitzar però es poden veure certes dinàmiques. Però per bé

que un es podria qüestionar si les dades obtingudes –així com l’experiència professional

prèvia–, com ja es qüestiona al principi d’aquest treball, són fruit de l’atzar o si realment

hi ha alguna cosa més. Per tant, ha de quedar clar que les conclusions són sobre aquest

treball i la mostra analitzada de forma exclusiva, i no es poden treure unes conclusions

definitives, ni generalitzables sobre aquest estudi, ja que caldria ampliar les entrevistes

que haurien de passar a fer-se a una mostra molt més gran de professionals del sector.

Un dels motius d'haver fet aquest treball és la preocupació per l'estat del català.

Certament, n'hi ha que veuen el got mig ple, i n'hi ha que el veuen mig buit, però en

qualsevol cas, hi ha el fet de coincidir que hi ha una part del got que encara no és plena.

El got hauria de ser ple (i a vessar) i no n'és, però no hi ha polítiques ni fórmules

miraculoses que puguin garantir que podrem omplir aquest got. En un situació actual

que és –i ara no cal entrar en matisos ni dialèctica–, de democràcia i d’un cert

autogovern per no dir, ja, la plena sobirania, la responsabilitat del català recau més que

mai sobre els seus parlants, sobre els dirigents polítics més immediats, sobre

administracions com ara els ajuntaments, diputacions, Generalitat (n’excloem el govern

espanyol, perquè ell mateix se n’exclou), sindicats i sobretot els gremis professionals.

30

31

10. Bibliografia

Diccionari de l'Enciclopèdia Catalana. Edició en línia: www.diccionari.cat

Enciclopèdia Catalana. Edició en línia: www.enciclopedia.cat

QUIVY, Raymond i VAN CAMPENHOUDT, L. Manual de recerca en ciències socials.

Editorial Herder, Barcelona, 1997.

VALLS, David. Fins a quin punt és clara i efectiva la política de presentació i/o

ensenyament del català amb els estudiants al·lòctons de la facultat de filologia de la

UB. Treball de Variació i Política Lingüística. Barcelona, 2011.

VILA, F. Xavier; NOGUÉ, Marina; VILA, Ignasi. Estudis d'implantació terminològica.

Una aproximació en l'àmbit dels esports. Eumo Editorial / Termcat, Centre de

Terminologia, Barcelona, 2007.

32

11. Annex

A l’annex hi ha inclosos el model el model d’enquesta amb els dibuixos i les 25

enquestes.

Model d’enquesta:

33

Fotos:

34

Enquestes:

35

36

37

38

39

40

41

42

43

44

45

46

47

48

49

50

51

52

53

54

55

56

57

58

59

60

61

62

63

64

65

66

67

68

69

70

71

72

73

74

75

76

77

78

79

80

81

82

83

84

85