ESTUDI SOCIOECONÒMIC PENEDÈS - Estudis locals · L’Estudi socioeconòmic de la comarca de...

193

Transcript of ESTUDI SOCIOECONÒMIC PENEDÈS - Estudis locals · L’Estudi socioeconòmic de la comarca de...

Page 1: ESTUDI SOCIOECONÒMIC PENEDÈS - Estudis locals · L’Estudi socioeconòmic de la comarca de l’Alt Penedès 2006 és el setè volum de la col·lecció d’estudis comarcals que
Page 2: ESTUDI SOCIOECONÒMIC PENEDÈS - Estudis locals · L’Estudi socioeconòmic de la comarca de l’Alt Penedès 2006 és el setè volum de la col·lecció d’estudis comarcals que

E S T U D I

SOCIOECONÒMIC

DE LA COMARCA

D E L ’ A L T

P E N E D È S

2 0 0 6

Page 3: ESTUDI SOCIOECONÒMIC PENEDÈS - Estudis locals · L’Estudi socioeconòmic de la comarca de l’Alt Penedès 2006 és el setè volum de la col·lecció d’estudis comarcals que

� Estudi socioeconòmic de la comarca de l’Alt Penedès 2006Novembre del 2006

© Cambra Oficial de Comerç, Indústria i Navegació de Barcelona

Elaboració de contingutsAutors:Jordi Pons i Novell(Centre d’Anàlisi Econòmica i de les Polítiques Socials, UB)Modest Guinjoan i Ferré(Consulting Barcelona Economia, SL)

Supervisió i coordinació:Cambra Oficial de Comerç, Indústria i Navegació de Barcelona

Supervisió lingüística:LinguaCom, SL

Direcció editorial:Cambra Oficial de Comerç, Indústria i Navegació de Barcelona

Disseny gràfic:Cambra Oficial de Comerç, Indústria i Navegació de Barcelona

Autoedició i fotocomposició:Anglofort, SA

Impressió:Ingoprint, SA

Dipòsit legal: B-54.171-2006

La Cambra no comparteix necessàriament les opinions signades pels autors.

Imprès en paper ecològic de 115 g/m2

2

ESTUDI SOCIOECONÒMIC DE LA

COMARCA DE L’ALT PENEDÈS 2006

Page 4: ESTUDI SOCIOECONÒMIC PENEDÈS - Estudis locals · L’Estudi socioeconòmic de la comarca de l’Alt Penedès 2006 és el setè volum de la col·lecció d’estudis comarcals que

Des de la Cambra Oficial de Comerç, Indústria i Navegació de Barcelona volem agrairla col·laboració de les persones següents:

� Isidre Also, Associació d’Empresaris del Garraf, Alt Penedès i Baix Penedès (ADEG)

� Francesc-Marc Álvaro, columnista de La Vanguardia i professor de periodisme de laUniversitat Ramon Llull

� Josep Lluís Bonet, Delegació de la Cambra de Comerç de Barcelona a l’Alt Penedès

� Jaume Cañellas, Consell Regulador de la Denominació d’Origen Penedès

� Anna Casanova, Consell Comarcal de l’Alt Penedès

� Alícia Casart, Cambra de Comerç de Barcelona

� Xavier Coll, Chocolates Simón Coll, SA

� Jordi Cuyàs, Consell Comarcal de l’Alt Penedès

� Lluís Farran, Departament de Política Territorial i Obres Públiques

� Josep Maria Font, Cartonajes Font, SA

� Gustau Garcia Guillamet, Consell Regulador del Cava

� Joan Gil, Unió Vinícola del Penedès (UVIPE)

� J. Ramon Iglesias, Caixa Penedès

� Anna M. Mir, Mancomunitat Intermunicipal Penedès-Garraf

� Xavier Nadal, Pimecava

� Pilar Perea, Cambra de Comerç de Barcelona

� Carme Poveda, Cambra de Comerç de Barcelona

� Frederic Ràfols, Mancomunitat Intermunicipal Penedès-Garraf

� Manuela Redondo, Departament de Treball i Indústria

� Josep Ribas, Consell Regulador de la Denominació d’Origen Penedès

� Ramon Roig, Caixa Catalunya

� Joan Samsó, Agromillora Catalana, SA

� Laia Serrano, Codorniu, SA

� Victòria Silberstein, Cambra de Comerç de Barcelona

� Francesc Simó, Unió Empresarial del Penedès (UEP)

� Raimon Soler, Universitat de Barcelona

� Maria del Mar Torres, Institut del Cava

� Juan Luis Zalbidea, Cambra de Comerç de Barcelona

Agraïments �

3

AGRAÏMENTS

Page 5: ESTUDI SOCIOECONÒMIC PENEDÈS - Estudis locals · L’Estudi socioeconòmic de la comarca de l’Alt Penedès 2006 és el setè volum de la col·lecció d’estudis comarcals que

� Presentació . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 7

� Fonts i bibliografia . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 9

� 1. Definició i delimitació del territori . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 11

� 2. Situació i evolució socioeconòmica . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 152.1. Població . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 152.2. Activitat i renda . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 232.3. Ocupació i mercat laboral . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 29

El mercat de treball a l’Alt Penedès . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 452.4. Indicadors socials i de qualitat de vida . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 47

� 3. L’activitat econòmica al territori . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 573.1. Estructura econòmica: trets principals . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 57

Vilafranca i Vilanova, la proximitat llunyana . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 60Les principals empreses . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 62Un recorregut històric per l’economia de l’Alt Penedès . . . . . . . . . . . 68

3.2. Agricultura i ramaderia . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 72Agromillora Catalana, SA . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 75

3.3. Indústria . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 77Cartonajes Font, SA . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 83Chocolates Simón Coll, SA . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 84

3.4. Construcció . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 863.5. Serveis . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 93

El comerç als municipis petits de la comarca . . . . . . . . . . . . . . . . . . 99L’enoturisme a l’Alt Penedès . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 103Caixa d’Estalvis del Penedès . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 108

� 4. Factors determinants de la localització de l’activitat . . . . . . . . . . . . 1114.1. Especialització i diversitat del teixit productiu . . . . . . . . . . . . . . . . . . 111

La competitivitat de l’Alt Penedès . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 1144.2. Disponibilitat de sòl industrial . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 117

Una valoració dels polígons industrials . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 1244.3. Inversió pública i dotació d’infraestructures . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 1274.4. Disponibilitat de mà d’obra qualificada i capital humà . . . . . . . . . . . . 1354.5. Principals entitats i polítiques de promoció econòmica territorial . . . . 141

Cap a una nova cultura del territori . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 151Gestionar les oportunitats en un territori fragmentat . . . . . . . . . . . . . 154El sector del vi al Penedès . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 155El Penedès vitivinícola, clau en el desenvolupament econòmic de lacomarca . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 157Dinamisme i futur del sector del cava . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 159

� 5. Estudi monogràfic: El sector del vi i del cava. De la Unió Europea al boicot, 1986-2005 . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 163

� 6. Síntesi i principals conclusions . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 191

Índex �

5

ÍNDEX

Page 6: ESTUDI SOCIOECONÒMIC PENEDÈS - Estudis locals · L’Estudi socioeconòmic de la comarca de l’Alt Penedès 2006 és el setè volum de la col·lecció d’estudis comarcals que

� L’Estudi socioeconòmic de la comarca de l’Alt Penedès 2006 és el setè volum de lacol·lecció d’estudis comarcals que des de la Cambra de Comerç de Barcelona estemportant a terme amb la voluntat de satisfer la demanda creixent d’informació de lesnostres empreses sobre l’àmbit territorial més proper en el qual desenvolupen l’activitateconòmica.

L’Estudi pretén d’aconseguir dos objectius. D’una banda, donar a conèixer la realitateconòmica de l’Alt Penedès als agents econòmics i socials interessats, a partir d’unarecopilació i una anàlisi aprofundida de tota la informació estadística econòmica i socialdisponible per a un termini temporal ampli. De l’altra, l’Estudi pretén ser un documentde reflexió que marqui línies d’actuació de futur i, amb aquesta finalitat, s’ha demanatla col·laboració a diferents institucions de promoció econòmica territorials, a empresarisi a experts coneixedors de la realitat econòmica de la comarca perquè ens donin unavisió personal sobre els aspectes que més preocupen de l’esdevenidor del territori.L’informe també inclou un estudi monogràfic molt aprofundit dedicat al sector mésestratègic de l’Alt Penedès, el vi i el cava.

Estic molt satisfet amb el resultat perquè crec que pot ser una eina de gran utilitat tantper als poders públics com per a les empreses a l’hora de prendre decisions,precisament ara que la comarca es troba en una fase de creixement important del’activitat i de la població que ha de ser aprofitada pels agents econòmics per establirunes bases econòmiques sòlides amb vista al futur.

Confio que el trobareu interessant i que amb els vostres suggeriments ens ajudeu amillorar-ne les edicions futures.

Miquel Valls i MasedaPresident de la Cambra Oficial de Comerç,Indústria i Navegació de Barcelona

Presentació �

7

PRESENTACIÓ

Page 7: ESTUDI SOCIOECONÒMIC PENEDÈS - Estudis locals · L’Estudi socioeconòmic de la comarca de l’Alt Penedès 2006 és el setè volum de la col·lecció d’estudis comarcals que

Fonts �

� Acicsa

� Agència Catalana de l’Aigua

� Agència de Residus de Catalunya

� Associació d’Empresaris del Garraf, l’Alt Penedès i el Baix Penedès (ADEG)

� Caixa Catalunya

� Caixa d’Estalvis i Pensions de Barcelona, ”la Caixa”

� Cambra de Comerç de Barcelona

� Consell Comarcal de l’Alt Penedès

� Consell Regulador del Cava

� Consell Regulador de la Denominació d’Origen Penedès

� Departament d’Agricultura, Ramaderia i Pesca de la Generalitat de Catalunya

� Departament de Comerç, Turisme i Consum de la Generalitat de Catalunya

� Departament d’Educació de la Generalitat de Catalunya

� Departament de Medi Ambient i Habitatge de la Generalitat de Catalunya

� Departament de Política Territorial i Obres Públiques de la Generalitat de Catalunya

� Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya

� Departament de Treball i Indústria de la Generalitat de Catalunya

� Fomento de la Producción

� Idescat: Institut d’Estadística de Catalunya

� Incasol: Institut Català del Sòl

� Incavi: Institut Català de la Vinya i el Vi

� INE: Institut Nacional d’Estadística

� Institut Cartogràfic de Catalunya

� Institut d’Estudis Regionals i Metropolitans de Barcelona

� MAPA: Ministeri d’Agricultura, Pesca i Alimentació

� Ministeri de Foment

� Pacte Industrial de la Regió Metropolitana de Barcelona

� Renfe

� SABI: Sistema de Análisis de Balances Ibéricos

� Secretaria d’Estat de la Seguretat Social

Bibliografia �

� Aced, J.M. (2006). «L’associacionisme als polígons industrials: situació actual». Informeterritorial de la província de Barcelona. Barcelona: Cambra de Comerç de Barcelona iDiputació de Barcelona.

� Barcelona Economia (2005). Estudi sobre el comerç als municipis petits de la comarca del’Alt Penedès. Consell Comarcal de l’Alt Penedès: Vilafranca del Penedès.

� Caixa Catalunya (1999). «L’Alt Penedès: Una comarca de base agrícola amb el sectorterciari i el secundari molt desenvolupats». Anuari Econòmic Comarcal Caixa Catalunya1999. Estimació del PIB comarcal 1998. Barcelona.

� Caixa Catalunya (2005). «L’augment de residències d’ús turístic a Catalunya en el període1991-2001: una visió comarcal». Informe sobre conjuntura econòmica, vol. 100, p. 85-98.

� Caixa Catalunya (2006). Anuari Econòmic Comarcal Caixa Catalunya 2006. Estimació delPIB comarcal 2005. Barcelona.

Fonts i bibliografia �

9

FONTS I BIBLIOGRAFIA

Page 8: ESTUDI SOCIOECONÒMIC PENEDÈS - Estudis locals · L’Estudi socioeconòmic de la comarca de l’Alt Penedès 2006 és el setè volum de la col·lecció d’estudis comarcals que

� Caixa d’Estalvis i Pensions de Barcelona (2005). Anuario Económico de España. Barcelona.

� Cambra de Comerç de Barcelona i Diputació de Barcelona (2005). Informe territorial de laprovíncia de Barcelona. Barcelona.

� Casassas, L. i Mendizàbal, E. (1991). Una comarca dinàmica als confins metropolitans.Barcelona: Caixa Catalunya.

� Consell Comarcal de l’Alt Penedès (2004). Pla director de la societat de la informació i delconeixement de l’Alt Penedès. Vilafranca del Penedès.

� Consell General de Cambres de Catalunya (2006). Memòria Econòmica de Catalunya.Barcelona.

� Departament d’Indústria, Comerç i Turisme de la Generalitat de Catalunya (2001). Lesmultinacionals industrials catalanes, 2001. Barcelona.

� Departament de Política Territorial i Obres Públiques (2005). Memòria Pla Territorial AltPenedès (avanç desembre 2005). Barcelona: Generalitat de Catalunya.

� Espasa, M. (2005). «La inversió pública a la província de Barcelona: una comparació ambla Comunitat de Madrid». Informe territorial de la província de Barcelona. Barcelona:Cambra de Comerç de Barcelona i Diputació de Barcelona.

� Fomento de la Producción (2005). España 30.000. Barcelona.

� Hernández, J.; Fontrodona, J. i Pezzi, A. (2005). Mapa dels sistemes productius localsindustrials a Catalunya. Barcelona: Departament de Treball i Indústria.

� Inglada, L. (2006). «El sistema logístic de l’àrea de Barcelona». Informe territorial de laprovíncia de Barcelona. Barcelona: Cambra de Comerç de Barcelona i Diputació deBarcelona.

� Institut d’Estudis Regionals i Metropolitans de Barcelona (2000). Enquesta de la Regiómetropolitana de Barcelona (ERM). Barcelona.

� Institut d’Estudis Regionals i Metropolitans de Barcelona (2006). «La localització del’activitat industrial a la província de Barcelona». Informe territorial de la província deBarcelona. Barcelona: Cambra de Comerç de Barcelona i Diputació de Barcelona.

� Monés, M. A. (dir.) (2003). La inversió pública per nivells de govern (1991-2002).Barcelona: Ajuntament de Barcelona.

� Nadal, J. (2005). Ceps i polígons: la gestió dels problemes del creixement. Conferènciapronunciada a Tribuna Oberta Vilafranca. Vilafranca del Penedès: Ajuntament deVilafranca del Penedès i UOC.

� Pacte Industrial de la Regió Metropolitana de Barcelona (2003). Transport públic i treball.Quadern del Pacte Industrial, 1. Barcelona: Beta Editorial.

� Pacte Industrial de la Regió Metropolitana de Barcelona (2004). Mapa de la formacióprofessional a la Regió Metropolitana de Barcelona. Quadern del Pacte Industrial, 2.Barcelona: Beta Editorial.

� Pacte Industrial de la Regió Metropolitana de Barcelona (2006). Indicadors,infraestructures i serveis d’innovació. Una primera anàlisi del potencial innovador de laRMB. Barcelona: CIDEM. [En premsa]

� Piqué, J. M. (coord.) (2002). La inversió de l’Administració Central a la província de Barcelonaen el període 1995-2000. Barcelona: Institut d’Estudis Regionals i Metropolitans de Barcelona.

� Sáez, X.; Solà, J. i Termes, M. (2006). La indústria a la Regió Metropolitana de Barcelona.Pacte Industrial de la Regió Metropolitana de Barcelona. [En premsa]

� Serra, J. (dir.) (2003). El territori metropolità de Barcelona: Dades bàsiques, evolució recenti perspectives. Mancomunitat de Municipis de l’Àrea Metropolitana de Barcelona.

� Unió Empresarial del Penedès (2006): Diagnosi de l’estat de tres models de polígonsindustrials de les comarques de l’Alt i el Baix Penedès. Vilafranca del Penedès.

10

ESTUDI SOCIOECONÒMIC DE LA

COMARCA DE L’ALT PENEDÈS 2006

Page 9: ESTUDI SOCIOECONÒMIC PENEDÈS - Estudis locals · L’Estudi socioeconòmic de la comarca de l’Alt Penedès 2006 és el setè volum de la col·lecció d’estudis comarcals que

La comarca de l’Alt Penedès està situada al sud de la Depressió Prelitoral Catalana i ésuna de les tres comarques en què es divideix la regió del Penedès, juntament amb elGarraf i el Baix Penedès. És una comarca interior i limita, al nord, amb l’Anoia; a l’est,amb el Baix Llobregat; al sud, amb el Garraf i el Baix Penedès, i, a l’oest, amb el BaixCamp.

La divisió territorial promulgada per la Generalitat de Catalunya republicana l’any 1936,que va donar a la comarca de l’Alt Penedès 25 municipis, es va restablir el 1987. L’any 1990, en modificar-se la divisió comarcal del 1987, Castellet i la Gornal i Olesa deBonesvalls es van segregar del Garraf i es van agregar a l’Alt Penedès. La comar-ca va quedar formada, per tant, per 27 municipis, amb capital a Vilafranca del Penedès.

La capital de la comarca, que concentra el 38 % de la població, comparteix la funcióvertebradora del territori amb Sant Sadurní d’Anoia, segon centre poblacional, que, ala vegada, és un important nucli d’atracció industrial i capital del cava. La majoria delsmunicipis tenen una dimensió reduïda i tan sols Vilafranca i Sant Sadurní superen els6.000 habitants. A més, una bona part dels municipis consta de diferents nuclis,

1. Definició i delimitació del territori �

11

DEFINICIÓ I DELIMITACIÓ

DEL TERRITORI

Mapa 1.1. L’Alt Penedès. Mapa de Catalunya comarcal �Font: Institut Cartogràfic de Catalunya

Page 10: ESTUDI SOCIOECONÒMIC PENEDÈS - Estudis locals · L’Estudi socioeconòmic de la comarca de l’Alt Penedès 2006 és el setè volum de la col·lecció d’estudis comarcals que

formats per pobles generalment petits, que sens dubte confereixen un gran atractiu ala comarca però dificulten la prestació de serveis i, en definitiva, l’estructuració delterritori. Tanmateix, la proximitat a l’àrea de Barcelona i l’excel·lent situació geogràfica,amb importants eixos de comunicació viaris i ferroviaris, fan que a la comarca hi hagigrans oportunitats per al desenvolupament econòmic i provoquen importants relacionsde mobilitat amb altres comarques de la costa i de l’interior de Catalunya.

La topografia plana en gran part del territori, el bon clima i un sòl de bona qualitat hanafavorit històricament una forta implantació de l’agricultura a l’Alt Penedès; actualmentel sector és la base d’una de les activitats més dinàmiques de la comarca, gràcies a lagran especialització en el conreu de la vinya. Els vins de la comarca estan protegits perla denominació d’origen Penedès, que comprèn tots els municipis de l’Alt Penedès, amés dels del Baix Penedès i del Garraf, i alguns de l’Anoia, del Baix Llobregat, de l’Alt

12

ESTUDI SOCIOECONÒMIC DE LA

COMARCA DE L’ALT PENEDÈS 2006

� Mapa 1.2. Alt Penedès. Mapa municipal

Nota: En el mapa es mostra una agregació dels municipis de la comarca en treszones, que s’empra en capítols posterios

Font: Institut Cartogràfic de Catalunya

Zona sud

Zona nord-est

Zona nord-oest

Baix Penedès

BaixLlobregat

13

Garraf

Alt Camp

Anoia

25

5

14

8

1918

24

12

20

16

6

23

101

15

21

7

11

2

2717

4

22

26

9

3

1 Avinyonet del Penedès

2 Cabanyes, les

3 Castellet i la Gornal

4 Castellví de la Marca

5 Font-rubí

6 Gelida

7 Granada, la

8 Mediona

9 Olèrdola

10 Olesa de Bonesvalls

11 Pacs del Penedès

12 Pla del Penedès, el

13 Pontons

14 Puigdàlber

15 Sant Cugat Sesgarrigues

16 Sant Llorenç d'Hortons

17 Sant Martí Sarroca

18 Sant Pere de Riudebitlles

19 Sant Quintí de Mediona

20 Sant Sadurní d'Anoia

21 Santa Fe del Penedès

22 Santa Margarida i els Monjos

23 Subirats

24 Torrelavit

25 Torrelles de Foix

26 Vilafranca del Penedès

27 Vilobí del Penedès

Page 11: ESTUDI SOCIOECONÒMIC PENEDÈS - Estudis locals · L’Estudi socioeconòmic de la comarca de l’Alt Penedès 2006 és el setè volum de la col·lecció d’estudis comarcals que

Camp i del Tarragonès. L’activitat dels productors ha permès a l’Alt Penedès deconvertir-se en una comarca vinícola d’un gran dinamisme, amb un prestigi creixent iunes expectatives de futur molt esperançadores. Però, sense cap mena de dubte, elfactor determinant de l’expansió de la vinya a l’Alt Penedès i a les comarques veïnes ésla indústria del cava, iniciada l’any 1872 per Josep Raventós a Sant Sadurní d’Anoia.La indústria del vi i el cava ha estat la dinamitzadora de l’economia agrària de lacomarca i avui, gràcies a una sòlida estructura productiva i comercial, es configura comun dels sectors econòmics més dinàmics de la comarca.

La bona situació de la comarca respecte a les comunicacions, les disponibilitatsd’aigua de l’Anoia, el Foix i el riu de Bitlles, la proximitat als mercats consumidors i lesbones condicions del territori, han afavorit al llarg de la història la implantació industriala l’Alt Penedès. Aquests aspectes, potenciats i reforçats els darrers temps per altresfactors, com la saturació relativa de l’àrea d’influència de Barcelona, són determinantsen el procés de desenvolupament econòmic en què es troba actualment la comarca.

Pel que fa al relleu, a l’Alt Penedès es poden diferenciar dues àrees característiques id’extensió desigual: la plana i la muntanya. Aproximadament tres quartes parts de lacomarca són situades dessota dels 400 m, mentre que una bona part del territori noarriba als 200 m d’altitud. La plana presenta una topografia amb superfícies de poc onul pendent, excepte les muntanyes de la perifèria. La part de muntanya és formadaper les dues alineacions paral·leles del Sistema Mediterrani Català, la SerraladaPrelitoral i la Litoral. El sector penedesenc de la Serralada Prelitoral enllaça per l’estamb el massís de Montserrat i per l’oest s’eixampla formant el bloc de Gaià i el massísde Bonastre. D’altra banda, les muntanyes del Garraf, que clouen la comarca per l’esti el sud, són l’extrem meridional de la Serralada Litoral.

La xarxa hidrogràfica de l’Alt Penedès té poca rellevància per l’escassetat dels cabalsi el caràcter intermitent de la majoria dels corrents. És formada per dos rius, l’Anoia i elFoix. L’Anoia només travessa la comarca de l’Alt Penedès al llarg d’un curs de 10 km irega els termes municipals de Gelida i Sant Sadurní d’Anoia. En aquest sector rep lesaigües de diferents afluents, entre els quals destaca el riu de Bitlles. El riu de Foix entraa la comarca per Pontons i Torrelles de Foix, i rega un bon nombre de municipispenedesencs. El cabal que aporten aquests dos rius és reduït, tot i que l’aigua del’Anoia i els seus afluents ha estat històricament aprofitada per a la indústria i per aalguns regadius. Els recursos hídrics subterranis són notables, però insuficients percobrir les necessitats creixents de la població.

El clima de la comarca està molt determinat per la configuració del relleu i la proximitatdel mar. Al centre de la plana i al sud de la comarca els estius no són excessivamentcàlids per l’acció moderadora del mar, mentre que els hiverns són relativament suaus.Al sector de muntanya les diferències tèrmiques entre les estacions són més grans i ambbastants dies de glaçada. Les precipitacions anuals són escasses, irregulars i desigualsen els diferents municipis de la comarca. Els vents més freqüents són els de componentsud, la marinada o el llebeig, els quals entren a la comarca per la plana del Baix Penedèsi contribueixen a suavitzar les temperatures diürnes a l’estiu; i els de l’oest, entre elsquals el serè, que es fa sentir d’una manera pronunciada a la part occidental de lacomarca. La tramuntana també arriba amb certa facilitat a l’Alt Penedès a través de la vall de l’Anoia. Aquestes característiques configuren un clima mediterrani litoral, ambuna certa aridesa estival. D’altra banda, la barrera natural de la Serralada Prelitoralatenua el grau d’humitat característic del clima mediterrani costaner, fet que provoca

13

DEFINICIÓ I DELIMITACIÓ

DEL TERRITORI

Page 12: ESTUDI SOCIOECONÒMIC PENEDÈS - Estudis locals · L’Estudi socioeconòmic de la comarca de l’Alt Penedès 2006 és el setè volum de la col·lecció d’estudis comarcals que

que la comarca tingui un nivell de sequera superior, que juntament amb el sòl argilós,facilita el conreu de la vinya, dels cereals i d’alguns fruiters.

Les temperatures suaus i la pluviositat escassa i irregular provoquen que la vegetaciónatural a la plana estigui formada pel bosc, les estepes i els herbassars que ocupen espais no cultivats; mentre que a les zones de muntanya hi predominen el pi blanc, els

matolls de romaní i de bruc i, tot i que menys, l’alzina. �

14

ESTUDI SOCIOECONÒMIC DE LA

COMARCA DE L’ALT PENEDÈS 2006

Page 13: ESTUDI SOCIOECONÒMIC PENEDÈS - Estudis locals · L’Estudi socioeconòmic de la comarca de l’Alt Penedès 2006 és el setè volum de la col·lecció d’estudis comarcals que

2.1. PoblacióEvolució demogràfica: trets principals �

Segons la darrera revisió del padró corresponent a l’any 2005, la comarca de l’AltPenedès tenia 93.408 habitants distribuïts en 27 municipis. Vilafranca del Penedès i Sant Sadurní d’Anoia concentraven el 50,6 % de la població de la comarca,percentatge que s’enlaira fins al 63 % si es consideren també els municipis de SantaMargarida i els Monjos i Gelida. La població de l’Alt Penedès ha augmentat de 28.514persones els darrers 24 anys, xifra que representa una diferència relativa del 43,9 %entre els anys 1981 i 2005, equivalent a un creixement anual acumulatiu de l’1,5 %.Durant aquests anys el ritme de creixement quinquennal de la població s’ha anataccelerant, des del 3,3 % del subperíode 1981-1986 fins al 10,6 % del subperíode1996-2001; mentre que els últims quatre anys, des del darrer cens de l’any 2001, lapoblació ha crescut el 15,4 % (quadre 2.1.1.).

La població de l’Alt Penedès ha guanyat pes amb relació al conjunt de Catalunya, i hapassat de representar l’1,1 % el 1981 a l’1,3 % el 2005, fet que posa de manifest uncreixement més ràpid de la població de la comarca, que ha estat, com s’esmentavaanteriorment, de l’1,5 % anual acumulatiu davant del 0,7 % del conjunt de Catalunya.En aquest període de temps, l’Alt Penedès ha estat la tretzena de les 41 comarquescatalanes que en termes absoluts ha guanyat més població, i aquest increment delnombre d’habitants ha significat el 2,7 % del que ha assolit el Principat; mentre que, entermes percentuals, ha estat la novena comarca que ha guanyat més habitants,superada únicament pel Baix Penedès (el 4,2 % anual acumulatiu), el Garraf (2,6 %), laSelva (2,4 %), el Vallès Oriental (2 %), la Vall d’Aran (1,9 %), el Maresme (1,9 %), l’AltEmpordà (1,6 %) i el Baix Empordà (1,6 %).

Cal emmarcar el comportament demogràfic de la comarca de l’Alt Penedès en elprocés de reequilibri territorial de la població de Catalunya que es va iniciar a la dècadadels vuitanta. Aquest procés s’ha caracteritzat per una pèrdua de pes de l’entorn deBarcelona i del Barcelonès, mentre que el comportament més favorable ha tingut lloc ales zones de l’àmbit metropolità. D’altra banda, un altre aspecte que cal remarcar alvoltant de l’evolució de la població catalana en aquests anys és que el creixementdemogràfic s’ha localitzat fonamentalment en els municipis de dimensió mitjana.

Malgrat el fort creixement percentual de la població de l’Alt Penedès en el període1981-2005, cal assenyalar que és l’única comarca de l’entorn metropolità de Barcelona

2. Situació i evolució socioeconòmica �

15

SITUACIÓ I EVOLUCIÓ

SOCIOECONÒMICA

Quadre 2.1.1. Població. Període 1981-2005. Nombre de persones �

Alt Penedès Catalunya Alt Penedès/Cat.%

1981 64.894 5.956.414 1,11986 67.005 5.978.638 1,11991 69.863 6.059.494 1,21996 73.196 6.090.040 1,22001 80.976 6.343.110 1,32005 93.408 6.995.206 1,3

Fonts: Idescat, padrons municipals d'habitants 1986, 1996, 2005 i censos de població 1981, 1991 i 2001

Page 14: ESTUDI SOCIOECONÒMIC PENEDÈS - Estudis locals · L’Estudi socioeconòmic de la comarca de l’Alt Penedès 2006 és el setè volum de la col·lecció d’estudis comarcals que

amb menys de 100.000 habitants. Aquest és un fet singular, atès que és la segona mésextensa després del Vallès Oriental. D’altra banda, l’increment absolut del nombred’habitants de la comarca s’ha situat força lluny del que ha assolit la resta decomarques metropolitanes, que ha oscil·lat entre els 217.304 del Vallès Occidental i els58.855 del Garraf. En definitiva, l’Alt Penedès s’ha mantingut relativament al marge delsmoviments de relocalització poblacional que han afectat el conjunt de la regiómetropolitana de Barcelona i que han consistit, bàsicament, en una pèrdua d’habitantsde la ciutat de Barcelona en benefici de les àrees més properes. Aquesta redistribucióde la població a l’entorn de la ciutat de Barcelona es va iniciar a la dècada dels vuitantai progressivament s’ha anat estenent cap a zones més allunyades. La comarca de l’AltPenedès s’ha vist afectada de manera molt lleu fins avui per aquest fenomen, tot i queno es pot descartar que els propers anys hi hagi un fort augment de la població fruit dela relocalització de la població de l’entorn de la ciutat de Barcelona.

L’Alt Penedès té una superfície de 593 km2 i representa l’1,8 % del territori català. Ladensitat geogràfica de la comarca és de 158 h./km2, per sota dels 218 h./km2 de Catalunya.La comarca és la dotzena més densament poblada de Catalunya, superada tan sols perles de l’entorn de Barcelona, el Tarragonès, el Gironès, el Baix Penedès, el Baix Camp iel Baix Empordà. En el mapa 2.1.1. es mostra la densitat demogràfica, mesurada en

16

ESTUDI SOCIOECONÒMIC DE LA

COMARCA DE L’ALT PENEDÈS 2006

� Mapa 2.1.1. Densitat de població per municipis. Any 2005Font: Idescat i elaboració pròpia

Superior a 158 h./km2 (mitjana comarcal)Entre 60 i 158 h./km2 (mitjana comarcal)Menys de 60 h./km2

Page 15: ESTUDI SOCIOECONÒMIC PENEDÈS - Estudis locals · L’Estudi socioeconòmic de la comarca de l’Alt Penedès 2006 és el setè volum de la col·lecció d’estudis comarcals que

habitants per km2, dels municipis de la comarca l’any 2005 i es posa de manifest que hiha diferències importants pel que fa a la distribució de la població al territori. Així, un conjuntde vuit municipis, entre els quals hi ha els quatre més poblats (Vilafranca del Penedès,Sant Sadurní d’Anoia, Santa Margarida i els Monjos i Gelida) i quatre més que, tot i tenirun nombre relativament reduït d’habitants, tenen un terme municipal molt petit (Puigdàlber,les Cabanyes, Sant Pere de Riudebitlles i la Granada), presenten una densitat superior ala mitjana de la comarca. D’altra banda, hi ha 10 municipis que tenen una densitat inferiorals 60 h./km2, una superfície elevada i un nombre no excessivament gran d’habitants,situats majoritàriament al nord de la comarca.

Evolució demogràfica per municipis �

El creixement de la població en el període 1981-2005 als municipis de l’Alt Penedès hapresentat tendències diferents, tot i que els municipis més grans han mantingut el seu

17

SITUACIÓ I EVOLUCIÓ

SOCIOECONÒMICA

Quadre 2.1.2. Població per municipis. Nombre de persones �

1981 1986 1991 1996 2001 2005 1981-2005Diferència

Avinyonet del Penedès 1.206 1.187 1.194 1.185 1.262 1.529 323Cabanyes, les 320 359 411 468 570 682 362Castellet i la Gornal 1.059 1.064 1.107 1.241 1.488 1.798 739Castellví de la Marca 1.423 1.362 1.437 1.461 1.433 1.563 140Font-rubí 1.171 1.134 1.138 1.186 1.262 1.382 211Gelida 3.650 3.810 3.908 3.903 4.571 5.650 2.000Granada, la 1.195 1.192 1.202 1.299 1.432 1.594 399Mediona 970 993 1.035 1.248 1.503 1.943 973Olèrdola 1.579 1.578 1.607 1.893 2.422 2.864 1.285Olesa de Bonesvalls 305 329 447 719 1.056 1.383 1.078Pacs del Penedès 401 397 436 620 704 745 344Pla del Penedès, el 1.000 1.002 964 953 895 906 –94Pontons 213 217 256 291 414 482 269Puigdàlber 306 307 298 319 347 388 82Sant Cugat Sesgarrigues 697 744 716 752 755 871 174Sant Llorenç d'Hortons 953 962 1.085 1.301 1.758 2.022 1.069Sant Martí Sarroca 2.311 2.326 2.394 2.486 2.448 2.721 410Sant Pere de Riudebitlles 2.170 2.184 2.108 2.144 2.086 2.176 6Sant Quintí de Mediona 1.533 1.569 1.483 1.568 1.791 1.998 465Sant Sadurní d'Anoia 8.596 8.805 9.296 9.205 9.843 11.359 2.763Santa Fe del Penedès 194 192 200 233 317 338 144Santa Margarida i els Monjos 3.327 3.605 3.917 4.230 5.042 5.933 2.606Subirats 2.214 2.164 2.083 2.307 2.576 2.820 606Torrelavit 1.176 1.188 1.231 1.176 1.123 1.209 33Torrelles de Foix 1.128 1.137 1.277 1.603 1.713 2.175 1.047Vilafranca del Penedès 25.025 26.433 27.818 28.553 31.248 35.864 10.839Vilobí del Penedès 772 765 815 852 917 1.013 241

Alt Penedès 64.894 67.005 69.863 73.196 80.976 93.408 28.514% s/Catalunya 1,09 1,12 1,15 1,20 1,28 1,34 2,74

Catalunya 5.956.414 5.978.638 6.059.494 6.090.040 6.343.110 6.995.206 1.038.792

Font: Idescat

Page 16: ESTUDI SOCIOECONÒMIC PENEDÈS - Estudis locals · L’Estudi socioeconòmic de la comarca de l’Alt Penedès 2006 és el setè volum de la col·lecció d’estudis comarcals que

pes en la distribució de la població de la comarca. Així, Vilafranca del Penedès i SantSadurní d’Anoia representaven el 1981 el 51,8 % de la població i el 2005, el 50,6 %,mentre que aquests dos municipis conjuntament amb Gelida i Santa Margarida i elsMonjos han passat de tenir un pes del 62,6 % de la població comarcal l’any 1981, al63 % el 2005. Per tant, el conjunt d’aquests quatre municipis, tot i que amb diferènciesentre si, han assolit un creixement similar al de la mitjana comarcal –Santa Margarida iels Monjos i Gelida s’han situat per sobre de la mitjana, Vilafranca de Penedès hacrescut igual que el conjunt de la comarca, mentre que Sant Sadurní d’Anoia haenregistrat un creixement de la població menor que el conjunt de l’Alt Penedès. Pel quefa als municipis més petits, les diferències en el creixement de la població han estatforça significatives: Olesa de Bonesvalls, Pontons, les Cabanyes, Sant Llorençd’Hortons, Mediona, Torrelles de Foix, Pacs del Penedès i Olèrdola, han tingut uncreixement de la població clarament superior al del conjunt de la comarca; mentre queen d’altres, com Font-rubí, Sant Martí Sarroca, Castellví de la Marca, Torrelavit, SantPere de Riudebitlles i el Pla del Penedès, el creixement de la població ha estat moltmenys dinàmic (quadre 2.1.2. i mapa 2.1.2.).

En termes absoluts, els municipis que més han incrementat la població en el període1981-2005 han estat els quatre més grans: Vilafranca del Penedès (10.829 h.), Sant

18

ESTUDI SOCIOECONÒMIC DE LA

COMARCA DE L’ALT PENEDÈS 2006

� Mapa 2.1.2. Creixement de la població. Període 1981-2005Font: Idescat i elaboració pròpia

Superior al 2%Del 0,9 % al 2%Inferior al 0,9%

Page 17: ESTUDI SOCIOECONÒMIC PENEDÈS - Estudis locals · L’Estudi socioeconòmic de la comarca de l’Alt Penedès 2006 és el setè volum de la col·lecció d’estudis comarcals que

Sadurní d’Anoia (2.763 h.), Santa Margarida i els Monjos (2.606 h.) i Gelida (2.000 h.).Altres municipis, més petits que els esmentats, també han enregistrat un incrementnotable de la població: Olèrdola (1.285 h.), Olesa de Bonesvalls (1.078 h.), Sant Llorençd’Hortons (1.069 h.), Torrelles de Foix (1.047 h.) i Mediona (973 h.). L’únic municipi queha perdut població ha estat el Pla del Penedès (94 h.).

Aquesta evolució de la població posa de manifest que el comportament de les tres gransàrees en què es poden agrupar els municipis de la comarca ha estat molt similar en elperíode 1981-2005 (quadre 2.1.3.). Així, els municipis de la zona sud de la comarca, quel’any 2005 representaven el 61,6 % de la població de l’Alt Penedès (amb Vilafranca delPenedès i Santa Margarida i els Monjos com a municipis més grans), aquests anys hancrescut l’1,58 % anual acumulatiu; els municipis de la zona nord-est (on destaquen SantSadurní d’Anoia i Gelida), amb el 27,5 % de la població de la comarca el 2005, han crescutl’1,45 % anual acumulatiu, el mateix percentatge que els municipis de la zona nord-oest(municipis relativament petits i propers a les comarques de l’Anoia i l’Alt Camp).

Característiques demogràfiques �

L’estructura de la població de la comarca de l’Alt Penedès per sexe i edat és una micadiferent de la del conjunt de Catalunya (gràfic 2.1.1.). La piràmide d’edats de l’AltPenedès reflecteix que la població de la comarca està menys envellida que la mitjanade Catalunya, atès que el 15,2 % dels habitants de la comarca tenien l’any 2005 menysde 15 anys, mentre que aquest percentatge era del 14,1 % al conjunt de Catalunya.D’altra banda, el 46,3 % de la població de l’Alt Penedès tenia entre 15 i 44 anys (el45,6 % al conjunt de Catalunya), el 22,7 %, entre 45 i 64 anys (23,8 %), i el 15,8 %, 65 anys o més (16,5 %). Pel que fa a la distribució de la població per sexes, a l’AltPenedès hi havia un nombre més elevat d’homes (50,9 %) que de dones (49,1 %),

19

SITUACIÓ I EVOLUCIÓ

SOCIOECONÒMICA

Quadre 2.1.3. Població per àrees. Nombre de persones �

1981 1986 1991 1996 2001 2005 1981-2005Diferència

Sud 39.509 41.204 43.254 45.273 50.038 57.515 18.006Nord-est 18.200 18.567 19.312 19.883 22.169 25.737 7.537Nord-oest 7.185 7.234 7.297 8.040 8.769 10.156 2.971Alt Penedès 64.894 67.005 69.863 73.196 80.976 93.408 28.514

En% total Alt PenedèsSud 60,9 61,5 61,9 61,9 61,8 61,6 0,7Nord-est 28,0 27,7 27,6 27,2 27,4 27,5 –0,5Nord-oest 11,1 10,8 10,4 11,0 10,8 10,9 –0,2Alt Penedès 100,0 100,0 100,0 100,0 100,0 100,0 –

Nota:Zona sud: Avinyonet del Penedès, les Cabanyes, Castellet i la Gornal, Castellví de la Marca, la Granada, Olèrdola, Pacsdel Penedès, Sant Cugat Sesgarrigues, Sant Martí Sarroca, Santa Fe del Penedès, Santa Margarida i els Monjos, Vilafrancadel Penedès i Vilobí del Penedès.Zona nord-est: Gelida, Olesa de Bonesvalls, el Pla del Penedès, Puigdàlber, Sant Llorenç d'Hortons, Sant Sadurní d'Anoia,Subirats i Torrelavit.Zona nord-oest: Font-rubí, Mediona, Pontons, Sant Pere de Riudebitlles, Sant Quintí de Mediona i Torrelles de Foix.

Font: Idescat i elaboració pròpia

Page 18: ESTUDI SOCIOECONÒMIC PENEDÈS - Estudis locals · L’Estudi socioeconòmic de la comarca de l’Alt Penedès 2006 és el setè volum de la col·lecció d’estudis comarcals que

mentre que al conjunt de Catalunya el percentatge de dones (50,4 %) era lleugeramentsuperior al d’homes (49,6 %). En els dos casos es palesa un predomini significatiu deles dones en la franja de les persones de més de 64 anys.

El procés d’envelliment de la població de l’Alt Penedès és una mica menys pronunciat queal conjunt de Catalunya. L’índex d’envelliment, que relaciona el total de població de mésde 64 anys amb la de menys de 15 anys, ha estat del 103 %, inferior a la mitjana deCatalunya (116 %). Això significa que per cada persona més gran de 64 anys pràcticamenttambé n’hi ha hagut una que en tenia menys de 15. La resta d’indicadors demogràfics delquadre 2.1.4. assoleixen uns valors similars a l’Alt Penedès i al conjunt de Catalunya, ambl’excepció de l’índex de recanvi de la població d’edats actives, és a dir, els habitants de60 a 64 anys / 100 h. de 15 a 19 anys, que ha estat més reduït a la comarca, fet que posade manifest que el nombre de persones per dur a terme el relleu al mercat laboral, entermes percentuals, ha estat superior a l’Alt Penedès que a Catalunya.

20

ESTUDI SOCIOECONÒMIC DE LA

COMARCA DE L’ALT PENEDÈS 2006

� Gràfic 2.1.1. Piràmide de la població per sexe i edat. Any 2005Font: Idescat

012346

>8580-8475-7970-7465-6960-6455-5950-5445-4940-4435-3930-3425-2920-2415-1910-145-90-4

0

Edat

% Homes % Dones

5 654321

� Quadre 2.1.4. Indicadors d'estructura d'edats. Any 2005

Alt Penedès Catalunya

Índex d'envelliment1 103 116Índex d'infantesa2 15 14Índex de depèndencia juvenil3 22 20Índex de dependència senil4 23 24Índex de recanvi de la població d'edats actives5 94 103Relació de nens/dones en edat fèrtil6 23 20

1 Habitants de 65 anys i més / 100 h. de menys de 15 anys2 Habitants de 0 a 14 anys i més / 100 h. del total de població3 Habitants de menys de 15 anys / 100 h. de 15 a 64 anys4 Habitants de 65 anys i més / 100 h. de 15 a 64 anys5 Habitants de 60 a 64 anys i més / 100 h. de 15 a 19 anys6 Habitants de 0 a 4 anys / 100 dones de 15 a 49 anys

Font: Idescat

Page 19: ESTUDI SOCIOECONÒMIC PENEDÈS - Estudis locals · L’Estudi socioeconòmic de la comarca de l’Alt Penedès 2006 és el setè volum de la col·lecció d’estudis comarcals que

En el període 1990-2004, l’expansió demogràfica de l’Alt Penedès s’explica, sobretot, perla immigració procedent de la resta de Catalunya, però no exclusivament de l’entorn de laciutat de Barcelona. Els darrers anys es palesa també un creixement de les personesprovinents de l’estranger, que segons les darreres dades del padró corresponents a l’any2005 ja representaven el 10,7 % de la població de la comarca, encara per sota, però, del12,6 % del conjunt de Catalunya. El fenomen de la immigració estrangera ha estat moltràpid i molt intens, tant a l’Alt Penedès com al conjunt del país. Així, a la comarca fa solsnou anys el percentatge de la població nascuda a l’estranger era tan sols del 2,1 %. Lesmigracions de població estrangera, com es posa en relleu en el quadre 2.1.5., han estatbàsicament extracomunitàries, formades inicialment de manera majoritària per persones ala recerca de feina i que, posteriorment, tendeixen al reagrupament familiar. Finalment, calesmentar que en aquest període de temps el creixement natural de la població ha estatreduït, malgrat que els darrers anys s’observa un increment lleuger d’aquest componentdels fluxos poblacionals de la comarca.

Una altra característica demogràfica rellevant per definir una àrea geogràfica és lacomposició de la població segons el lloc de naixement. El 46,8 % dels residents a lacomarca l’any 2005 hi han nascut, el 24,9 % han nascut en una altra comarca catalana,el 17,7 %, a la resta d’Espanya, i el 10,7 %, a l’estranger. Els darrers anys es palesa unaugment de les persones nascudes a Catalunya que viuen a la comarca, un descensde les nascudes a la comarca i a la resta de l’Estat, i un augment espectacular de les

21

SITUACIÓ I EVOLUCIÓ

SOCIOECONÒMICA

1 Hi ha 109 persones de les quals no consta la procedència.2 En les migracions internes no s'inclouen els anys 1991 i 1996, mentre que en les immigracions estrangeres no s'inclouenels anys 1991, 1996, 2001, 2002 i 2003.

s.d. sense dades

Font: Idescat

1990 608 620 –12 489 30 519 25 9 15 3 52 571 5591991 634 672 –38 s.d. s.d. s.d. s.d. s.d. s.d. s.d. s.d. s.d. s.d.1992 642 645 –3 386 65 451 49 14 27 0 90 541 5381993 712 678 34 465 40 505 36 10 29 2 77 582 6161994 590 677 –87 774 –26 748 25 9 33 1 68 816 7291995 674 674 0 556 34 590 70 17 40 3 130 720 7201996 647 658 –11 s.d. s.d. s.d. s.d. s.d. s.d. s.d. s.d. s.d. s.d.1997 687 736 –49 707 19 726 99 22 33 3 157 883 8341998 722 714 8 704 15 719 156 54 37 6 253 972 9801999 694 755 –61 794 92 886 205 67 80 3 355 1.241 1.1802000 811 751 60 946 76 1.022 571 202 90 21 884 1.906 1.9662001 863 788 75 1.205 189 1.394 s.d. s.d. s.d. s.d. s.d. s.d. s.d.2002 972 734 238 1.664 55 1.719 s.d. s.d. s.d. s.d. s.d. s.d. s.d.2003 1.064 815 249 1.822 112 1.934 s.d. s.d. s.d. s.d. s.d. s.d. s.d.2004 1.185 752 433 1.820 –35 1.785 619 468 317 78 1.5911 3.376 3.809

1990-20042 11.505 10.669 836 12.332 666 12.998 1.855 872 701 120 3.657 11.608 11.931

Naix

emen

ts

Defu

ncio

ns

Sald

o na

tura

l

Rest

a de

Cat

alun

ya

Rest

a d’

Espa

nya

Sald

o m

igra

c. in

t.

Àfric

a

Amèr

ica

Euro

pa

Altre

s

Tota

l im

mig

r. es

t.

Sald

o m

igra

cion

s

Moviment natural Moviment migratori Saldo total

Migracions internes Immigracions estrangeres

Quadre 2.1.5. Fluxos de població. Període 1990-2004. Nombre de persones �

Page 20: ESTUDI SOCIOECONÒMIC PENEDÈS - Estudis locals · L’Estudi socioeconòmic de la comarca de l’Alt Penedès 2006 és el setè volum de la col·lecció d’estudis comarcals que

persones estrangeres residents a l’Alt Penedès (quadre 2.1.6.). En aquest sentit, comja s’ha esmentat, el percentatge de residents a la comarca nascuts a l’estranger, tot ique força elevat, se situa per sota de la mitjana catalana i queda lluny del que hanenregistrat algunes comarques com l’Alt Empordà, la Segarra, el Baix Empordà, laSelva, la Vall d’Aran, el Barcelonès, el Montsià i la Cerdanya, en les quals les personesnascudes a l’estranger representen més del 15 % de la població comarcal.

Síntesi

L’any 2005, la comarca de l’Alt Penedès tenia 93.408 habitants, el 50,6 % delsquals estaven concentrats a Vilafranca del Penedès i a Sant Sadurní d’Anoia. Enel període 1981-2005, la població de la comarca ha crescut més que al conjuntde Catalunya, l’1,5 % anual acumulatiu, davant del 0,7 % del conjunt deCatalunya. Malgrat el fort creixement percentual de la població de l’Alt Penedèsen el període 1981-2005, la comarca s’ha mantingut relativament al marge delsmoviments de relocalització poblacional que han afectat el conjunt de la regiómetropolitana de Barcelona i que han consistit bàsicament en una pèrduad’habitants de la ciutat de Barcelona en benefici de les àrees més properes.Aquesta redistribució de la població a l’entorn de la ciutat de Barcelona es vainiciar a la dècada dels vuitanta i progressivament s’ha anat estenent cap azones més allunyades. La comarca de l’Alt Penedès s’ha vist afectada demanera molt lleu fins avui per aquest fenomen, tot i que no es pot descartar queels propers anys hi hagi un fort augment de la població, com a conseqüència dela relocalització de la població de l’entorn de la ciutat de Barcelona.

L’estructura de la població per sexe i per edat de l’Alt Penedès ha estat lleugeramentdiferent a la del conjunt de Catalunya. La piràmide d’edats posa de manifest que lapoblació de la comarca ha estat una mica menys envellida que la del total català ique el nombre de persones per efectuar el relleu en el mercat laboral, en termespercentuals, ha estat superior a l’Alt Penedès que al conjunt de Catalunya.

Els darrers anys, es palesa un augment espectacular de les persones estrangeresresidents a l’Alt Penedès, que ja representaven el 10,7 % de la població, davantdel 12,6 % del total català.

22

ESTUDI SOCIOECONÒMIC DE LA

COMARCA DE L’ALT PENEDÈS 2006

� Quadre 2.1.6. Població segons el lloc de naixement. En percentatge

1991 1996 2001 2005Alt PenedèsMateixa comarca 58,8 56,8 51,9 46,8Una altra comarca 18,2 20,3 23,2 24,9Resta de l'Estat 22,1 20,8 19,6 17,7Estranger 0,9 2,1 5,3 10,7Total 100,0 100,0 100,0 100,0

CatalunyaMateixa comarca 50,8 50,3 48,5 45,3Una altra comarca 16,7 18,1 19,4 19,1Resta de l'Estat 30,8 28,8 26,0 23,0Estranger 1,7 2,8 6,1 12,6Total 100,0 100,0 100,0 100,0

Font: Idescat

Page 21: ESTUDI SOCIOECONÒMIC PENEDÈS - Estudis locals · L’Estudi socioeconòmic de la comarca de l’Alt Penedès 2006 és el setè volum de la col·lecció d’estudis comarcals que

2.2. Activitat i renda

Durant el període 2002-2005, el PIB de la comarca de l’Alt Penedès ha crescut demitjana interanual el 3,6 %, segons les estimacions comarcals de Caixa Catalunya, a unritme superior al del conjunt de Catalunya en el mateix període, que ha estat del 2,7 %.Com a conseqüència d’aquest diferencial, el pes de l’Alt Penedès amb relació alPrincipat ha augmentat lleugerament en aquest període i actualment represental’1,15 % del PIB de l’economia catalana. En el darrer any d’aquest període elcreixement de la comarca ha estat lleugerament inferior al del conjunt de Catalunya,mentre que en els tres primers anys l’economia de l’Alt Penedès ha estat més dinàmicaque la del Principat (gràfic 2.2.1.).1

En aquest període, els quatre grans sectors productius han tingut un millorcomportament a la comarca que al conjunt de Catalunya. Els sectors més dinàmics del’economia comarcal han estat el sector primari i la construcció, i és especialmentsignificatiu el diferencial de creixement favorable en el cas de l’agricultura i la ramaderia.La indústria ha estat el sector amb un creixement menor a l’Alt Penedès (l’1 % anualacumulatiu), per bé que l’evolució ha estat millor que al conjunt de l’economia catalana,on el sector s’ha estancat en aquests anys. El diferencial favorable en el sector serveisha estat d’1 punt percentual i en els dos àmbits territorials l’evolució ha estat millor quela mitjana del conjunt de l’economia (quadre 2.2.1.).

L’any 2005, el PIB/càpita de la comarca de l’Alt Penedès, calculat a partir de lesestimacions de PIB de la Caixa de Catalunya i expressat en euros constants de l’any2000, ha estat de 15.116 €, el 13,9 % menys que la mitjana catalana (17.555 €).Aquest diferencial amb Catalunya s’ha reduït lleugerament des del 2002 fins al 2004,atès que aquests anys la comarca ha assolit un creixement del PIB més favorable, queha compensat el creixement també més intens de la població. En canvi, com aconseqüència de l’important creixement de la població a la comarca, l’any 2005 el

23

SITUACIÓ I EVOLUCIÓ

SOCIOECONÒMICA

Gràfic 2.2.1. Creixement del PIB �Font: Caixa Catalunya

6

5

4

3

2

1

0

Alt Penedès Catalunya

Tax

a d

e va

riac

ió in

tera

nual

, en

%

2002 2003 2004 2005

3,1

2,7

4,2

5,1

2,32,5

2,72,3

1 Les dades de creixement del PIB emprades en aquest estudi no incorporen els impostos. Així, per exemple, en el cas d’haver-los tingut en compte, el creixement del PIB del conjunt de Catalunya l’any 2005 hauria estat del 3,3 %, en lloc del 3,1 % que esmostra en el gràfic 2.2.1.

Page 22: ESTUDI SOCIOECONÒMIC PENEDÈS - Estudis locals · L’Estudi socioeconòmic de la comarca de l’Alt Penedès 2006 és el setè volum de la col·lecció d’estudis comarcals que

diferencial amb el conjunt de Catalunya ha augmentat lleugerament (quadre 2.2.2. igràfic 2.2.2.).

En comparar el PIB/h. de l’Alt Penedès l’any 2005 amb el de la resta de comarquescatalanes de major a menor producció per habitant, es mostra que l’Alt Penedèsocupa el lloc 26, superada per tres comarques de la demarcació de Barcelona (el Barcelonès, el Vallès Occidental i el Vallès Oriental). Amb un nivell de PIB/h. de86,1, si es considera la mitjana catalana igual a 100, la comarca se situa en unasituació similar a la de comarques com la Noguera (87), l’Alt Empordà (87), la Terra Alta(86,9), l’Alt Urgell (86,8), el Baix Llobregat (86) la Conca de Barberà (85,8) i la Riberad’Ebre (84,4).

Quan s’estudia la renda familiar bruta disponible (RFBD), els nivells per habitant assolitsper la comarca són més propers a la mitjana catalana que en el cas de la producció percàpita. Malauradament, aquesta anàlisi només es pot fer per al període 1999-2002,que són els darrers anys que l’Institut d’Estadística de Catalunya (Idescat) n’ha publicatdades.2 En el quadre 2.2.3. s’observa que l’any 2002 la RFBD/h. de la comarca, quanes considera la mitjana catalana igual a 100, se situa en 93,6, és a dir, un 6,4 % menysque al conjunt de Catalunya. En ordenar el conjunt de comarques de major a menor

24

ESTUDI SOCIOECONÒMIC DE LA

COMARCA DE L’ALT PENEDÈS 2006

� Quadre 2.2.1. PIB sectorial. Període 2002-2005. Taxa mitjana de variació interanual, en percentatge

Alt Penedès Catalunya

Primari 5,2 0,2Indústria 1,0 0,0Construcció 8,0 5,5Serveis 4,5 3,5Total 3,6 2,7

Font: Caixa Catalunya

� Quadre 2.2.2. Evolució del PIB. Euros constants del 2000

PIB PIB/càpita

Alt Penedès Catalunya Alt Penedès/Cat. Alt Penedès Catalunya Alt PenedèsMEUR % Milers €/h. Índex Cat.=100

2002 1.260 113.242 1,11 15,2 17,4 87,62003 1.313 116.039 1,13 15,2 17,3 87,92004 1.380 119.150 1,16 15,4 17,5 88,22005 1.412 122.798 1,15 15,1 17,6 86,1

Font: Elaboració pròpia a partir de Caixa Catalunya i l’Idescat

2 Les dades de renda familiar comarcal elaborades per l’Idescat per al període 1999-2002 s’emmarquen dins del nou sistemaeuropeu de comptes (SEC-95). Aquest fet comporta que no sigui viable la comparació d’aquestes sèries comarcals amb lespublicades per l’Idescat per al període 1986-1996. És previst que properament l’Idescat elabori una sèrie enllaçada de rendafamiliar per facilitar l’anàlisi dinàmica d’aquesta variable econòmica.

Page 23: ESTUDI SOCIOECONÒMIC PENEDÈS - Estudis locals · L’Estudi socioeconòmic de la comarca de l’Alt Penedès 2006 és el setè volum de la col·lecció d’estudis comarcals que

renda per habitant, l’Alt Penedès ocupa el lloc 38, amb una RFBD/càpita similar a la delVallès Oriental (96, quan es considera la mitjana catalana igual a 100), el Bages (95,5),el Garraf (95,5), l’Alt Urgell (95,4), el Vallès Occidental (95,2), el Montsià (93,2), l’Anoia(92,1) i el Baix Llobregat (89). Dins de la demarcació de Barcelona, l’Alt Penedès té unnivell de renda superior al de l’Anoia i el Baix Llobregat, però inferior al de la resta de comarques de la província. D’altra banda, entre 1999 i 2002, segons les dades del’Idescat, l’índex de renda/càpita a l’Alt Penedès s’ha allunyat lleugerament de lamitjana catalana. Així, si s’assigna cada any un índex igual a 100 a la renda/càpita deCatalunya, l’Alt Penedès se situava l’any 1999 en 95, és a dir, un 5 % per sota de lamitjana catalana, mentre que l’any 2002 assolia un valor, com ja s’ha esmentat suara,de 93,6, un 6,4 % per sota del conjunt de Catalunya. En aquest període, la renda/h. dela comarca ha assolit un increment anual acumulatiu del 3 %, per sota del 3,5 % delconjunt de Catalunya. Aquest augment de la renda sols ha estat superior al de laSegarra (2,8 %) i l’Alt Urgell (2,2 %). Això no obstant, cal posar de manifest que entre1999 i 2002 totes les comarques de la demarcació de Barcelona, amb l’excepció delBerguedà, l’Anoia i el Maresme, han mostrat una evolució de la renda/h. menysfavorable que el conjunt de Catalunya.

25

SITUACIÓ I EVOLUCIÓ

SOCIOECONÒMICA

Gràfic 2.2.2. PIB/càpita. Alt Penedès. Índex Catalunya = 100 �Font: Elaboració pròpia a partir de Caixa Catalunya i l'Idescat

90

89

88

87

86

852002 2003

Índ

ex

2004 2005

87,6

87,988,2

86,1

Font: Idescat

Quadre 2.2.3. Renda familiar bruta disponible (RFBD) �

RFBD RFBD/h. Alt Penedès

Any Alt Penedès Catalunya Alt Penedès Catalunya RFBD/h.MEUR Milers € Índex Cat.=100

1999 771 65.831 10,0 10,6 95,02000 828 69.466 10,5 11,0 95,72001 868 72.717 10,7 11,3 94,62002 925 77.302 11,0 11,7 93,6

Page 24: ESTUDI SOCIOECONÒMIC PENEDÈS - Estudis locals · L’Estudi socioeconòmic de la comarca de l’Alt Penedès 2006 és el setè volum de la col·lecció d’estudis comarcals que

En el quadre 2.2.4. es posa de manifest que els tres municipis de més de 5.000 h.3 dela comarca presenten un nivell de RFBD/h clarament diferenciat. Així, Sant Sadurníd’Anoia (97,8, en considerar la mitjana catalana igual a 100) se situa clarament per sobrede la mitjana comarcal; Vilafranca del Penedès (94,3) té un nivell de renda/h. similar a lamitjana de l’Alt Penedès, mentre que el de Santa Margarida i els Monjos (79,2) ésclarament inferior. Entre els anys 1999 i 2002, Santa Margarida i els Monjos i Vilafrancadel Penedès s’han allunyat de la mitjana catalana (la renda/h. ha crescut en aquestsmunicipis menys que al conjunt del país), mentre que la situació relativa de Sant Sadurníd’Anoia en comparació amb Catalunya s’ha mantingut pràcticament constant.

Les diferències observades entre el PIB/h. i la renda/h. de l’Alt Penedès es podenexplicar, en part, per la mobilitat dels treballadors entre comarques, atès que una partsignificativa de la població resident a la comarca, on s’enregistra la RFBD, treballa enuna altra comarca, on se n’enregistra l’aportació al PIB. Així, l’any 2001 sortien de l’AltPenedès per motius de treball 8.777 residents, el 10,8 % de la població comarcal, i hientraven també per motius laborals 7.940 residents en altres comarques, equivalents al 9,2 % de la població de l’Alt Penedès. L’anàlisi de la mobilitat obligada perdesplaçaments per motiu de treball posa de manifest que les persones que surten del’Alt Penedès per treballar en una altra comarca es dirigeixen principalment al Barcelonèsi, menys, al Baix Llobregat, al Baix Penedès i al Garraf. D’altra banda, les personesresidents en altres comarques que treballen a l’Alt Penedès provenen majoritàriamentdel Garraf, el Barcelonès, el Baix Penedès i el Baix Llobregat (quadre 2.2.5.).

26

ESTUDI SOCIOECONÒMIC DE LA

COMARCA DE L’ALT PENEDÈS 2006

� Quadre 2.2.4. Renda familiar bruta disponible municipal (RFBD) / habitant(Municipis de més de 5.000 h. Catalunya = 100)

1999 2002

Sant Sadurní d'Anoia 98,0 97,8Santa Margarida i els Monjos 85,1 79,2Vilafranca del Penedès 97,8 94,3

Alt Penedès 95,0 93,6

Catalunya 100,0 100,0

Font: Idescat

� Quadre 2.2.5. Mobilitat obligada per desplaçaments residència-treball. Any 2001

Entren a l’Alt Penedès Surten de l’Alt Penedès

Total desplaçaments entre comarques 7.490 8.777% població 9,2 10,8

Destinació/origen Barcelonès 1.499 2.512Baix Llobregat 1.292 1.544Baix Penedès 1.325 507Garraf 1.711 495Vallès Occidental 469 327Anoia 551 317Desplaçaments a varis municipis – 2.384Altres 643 691

Font: Idescat

3 Aquesta informació sols està disponible per als municipis de més de 5.000 h.

Page 25: ESTUDI SOCIOECONÒMIC PENEDÈS - Estudis locals · L’Estudi socioeconòmic de la comarca de l’Alt Penedès 2006 és el setè volum de la col·lecció d’estudis comarcals que

Un altre indicador per estudiar la renda/càpita territorial és el que s’inclou a l’AnuarioEconómico de España, editat pel Servei d’Estudis de la Caixa d’Estalvis i Pensions deBarcelona. En aquest anuari s’estima un índex de nivell econòmic per a tots els municipisde més de 1.000 h. que va d’1 a 10. El quadre 2.2.6. presenta les estimacions d’aquestindicador corresponents als anys 1997 i 2003 per als municipis de l’Alt Penedès quetenen més de 1.000 h.

Segons aquestes dades, tan sols dos municipis empitjoren la posició relativa entre1997 i 2003 (Castellví de la Marca i Sant Quintí de Mediona), mentre que tan sols un

27

SITUACIÓ I EVOLUCIÓ

SOCIOECONÒMICA

Quadre 2.2.6. Evolució de la RFBD als municipis de més de 1.000 h. �

1997 2003

Avinyonet del Penedès 6 6Cabanyes, les1,2 – –Castellet i la Gornal 6 6Castellví de la Marca 6 5Font-rubí 6 6Gelida 6 6Granada, la 6 6Mediona 6 6Olèrdola 5 8Olesa de Bonesvalls1 – 7Pacs del Penedès1,2 – –Pla del Penedès, el1,2 – –Pontons1,2 – –Puigdàlber1,2 – –Sant Cugat Sesgarrigues1,2 – –Sant Llorenç d'Hortons 6 6Sant Martí Sarroca 6 6Sant Pere de Riudebitlles 6 6Sant Quintí de Mediona 6 5Sant Sadurní d'Anoia 6 6Santa Fe del Penedès1,2 – –Santa Margarida i els Monjos 6 6Subirats 6 6Torrelavit 6 6Torrelles de Foix 6 6Vilafranca del Penedès 7 7Vilobí del Penedès1,2 – –

Catalunya 7 8

Expressat en €

Alt Penedès 9.486 12.000Catalunya 10.217 13.100

1 Aquests municipis l'any 1997 tenien menys de 1.000 h2 Aquests municipis l'any 2003 tenien menys de 1.000 hNota: Els equivalents en euros als índexs econòmics creixen lleugerament cada any.L'any 2003 els índexs econòmics al quadre corresponen als valors següents (€ del 2003):5: Renda familiar bruta disponible entre 10.200 i 11.300 €6: Renda familiar bruta disponible entre 11.300 i 12.100 €7: Renda familiar bruta disponible entre 12.100 i 12.700 €8: Renda familiar bruta disponible entre 12.700 i 13.500 €9: Renda familiar bruta disponible entre 13.500 i 14.500 €

Font: Elaboració pròpia a partir de l’Anuario Económico de España, de “la Caixa”

Page 26: ESTUDI SOCIOECONÒMIC PENEDÈS - Estudis locals · L’Estudi socioeconòmic de la comarca de l’Alt Penedès 2006 és el setè volum de la col·lecció d’estudis comarcals que

millora (Olèrdola), però de manera espectacular. També es posa de manifest que elnivell de renda/càpita de tots els municipis de la comarca de més de 1.000 h. és inferiora la mitjana del conjunt del Catalunya. Si a cada un dels índexs de nivell econòmic, queoscil·len entre 1 i 10, s’assigna un nivell de renda equivalent al punt mitjà de l’intervalal qual fan referència (quadre 2.2.6.), es comprova que del 1997 al 2003 la renda/càpitadels municipis de l’Alt Penedès de més de 1.000 h. va passar de 9.486 € a 12.000 €,xifra que significa un creixement anual acumulatiu del 4 %, lleugerament per sota del4,2 % del conjunt de Catalunya. D’altra banda, l’any 2003 la renda/càpita de l’AltPenedès era un 8,4 % inferior a la del conjunt de Catalunya (de 12.000 €, davant dels13.100 € del Principat).

Finalment, cal esmentar la informació relativa a ingressos de l’Enquesta de la RegióMetropolitana de Barcelona, elaborada per l’Institut d’Estudis Regionals i Metropolitansde Barcelona. Els resultats d’aquesta enquesta corresponents a l’edició de l’any 2000es mostren en el quadre 2.2.7. i indiquen que el nivell d’ingressos nets anuals delsmembres de la llar a l’Alt Penedès era lleugerament superior al del conjunt de Barcelonai de la Regió Metropolitana de Barcelona. Així, el 13,2 % de les llars de l’Alt Penedèsvan declarar uns ingressos nets anuals iguals o inferiors als 10.000 €; el 57,9 % de lesllars se situaven en uns ingressos nets entre 10.000 i 30.000 € l’any, i el 18,9 % de les llars declaraven uns ingressos nets superiors als 30.000 € anuals (cal tenir encompte que el 10 % de les persones enquestades van preferir no respondre la preguntainclosa a l’enquesta referida al nivell d’ingressos de la seva unitat familiar).

28

ESTUDI SOCIOECONÒMIC DE LA

COMARCA DE L’ALT PENEDÈS 2006

� Quadre 2.2.7. Nivell d’ingressos nets anuals (l’any anterior de l’enquesta) de tots els membres de la llar i per tots els conceptes. Any 2000. En percentatge

Alt Penedès Regió ProvínciaMetropolitana de Barcelonade Barcelona

Menys de 1.500 €/any 0,0 0,1 0,0de 1.500 a 3.000 €/any 0,7 0,2 0,3de 3.001 a 6.000 €/any 4,3 4,4 4,4de 6.001 a 10.000 €/any 8,2 8,4 8,2de 10.001 a 15.000 €/any 15,4 18,4 18,5de 15.001 a 21.000 €/any 19,3 19,7 20,1de 21.001 a 30.000 €/any 23,2 18,0 17,9de 30.001 a 42.000 €/any 16,1 8,5 8,6de 42.001 a 54.000 €/any 2,1 3,4 3,3Més de 54.000 €/any 0,7 2,1 2,1NS/NC 10,0 16,8 16,4

Total 100,0 100,0 100,0

Font: Enquesta de la Regió Metropolitana de Barcelona, Institut d’Estudis Regionals i Metropolitans de Barcelona

Page 27: ESTUDI SOCIOECONÒMIC PENEDÈS - Estudis locals · L’Estudi socioeconòmic de la comarca de l’Alt Penedès 2006 és el setè volum de la col·lecció d’estudis comarcals que

Síntesi

Des de l’any 2002 fins al 2005, el PIB de l’Alt Penedès ha assolit un creixementmitjà interanual del 3,6 %, a un ritme superior al del conjunt de Catalunya en el mateix període, que ha estat del 2,7 %. Com a conseqüència d’aquestdiferencial, el pes de l’Alt Penedès amb relació al Principat ha augmentatlleugerament en aquest període i actualment la comarca representa l’1,15 %del PIB de l’economia catalana. En aquest període, els quatre grans sectorsproductius han tingut un millor comportament a la comarca que en el conjunt català, els més dinàmics dels quals han estat el sector agrari i la construcció.

L’any 2005, el PIB/càpita de la comarca de l’Alt Penedès, expressat en eurosconstants de l’any 2000, ha estat de 15.116 €, un 13,9 % menys que la mitjanacatalana (17.555 €). Aquest diferencial s’ha reduït lleugerament des del 2002fins al 2004, atès que aquests anys la comarca ha assolit un creixement del PIBmés favorable que el conjunt de Catalunya, tot i que la població també hacrescut més a l’Alt Penedès que al Principat. En canvi, l’any 2005 el creixementdel PIB/càpita ha estat més favorable al conjunt de Catalunya que a l’AltPenedès.

Quan s’estudia la renda familiar bruta disponible (RFBD), els nivells per habitantassolits per la comarca són més propers a la mitjana catalana que en el cas dela producció/càpita. L’any 2002, la RFBD/h. de la comarca, quan es considerala mitjana catalana igual a 100, es va situar en 93,6, és a dir, un 6,4 % menysque al conjunt de Catalunya. Dins de la demarcació de Barcelona, l’Alt Penedèstenia un nivell de renda superior al de l’Anoia i el Baix Llobregat, però inferior alde la resta de comarques de la província. D’altra banda, en el període 1999-2002, la renda/h. de la comarca es va allunyar lleugerament de la mitjanacatalana.

2.3. Ocupació i mercat laboral

Estructura i evolució de l’ocupació �

El nombre de persones ocupades a la comarca de l’Alt Penedès ha crescut moltnotablement els darrers anys, com a conseqüència de l’increment de l’activitateconòmica. En el període 2000-2005, el nombre d’afiliats a la Seguretat Social, queinclou tant el règim general com el règim especial d’autònoms,4 a la comarca haaugmentat el 21,3 % acumulat (que significa un creixement anual acumulatiu del 3,9 %),una taxa superior al 15,8 % del conjunt de Catalunya (és a dir, un creixement anualacumulatiu del 3 %). El nombre d’afiliats al règim general de la Seguretat Social, quel’any 2005 ha representat el 82,4 % dels afiliats de la comarca, en aquest període haaugmentat més (el 4 % anual acumulatiu) que el d’afiliats al règim especial d’autònoms

29

SITUACIÓ I EVOLUCIÓ

SOCIOECONÒMICA

4 En aquest capítol, quan es parla dels afiliats a la Seguretat Social es fa referència, si no s’assenyala una altra cosa, a la sumadels afiliats al règim general i al règim especial d’autònoms.

Page 28: ESTUDI SOCIOECONÒMIC PENEDÈS - Estudis locals · L’Estudi socioeconòmic de la comarca de l’Alt Penedès 2006 és el setè volum de la col·lecció d’estudis comarcals que

(3,5 %), que el 2005 ha significat el 17,6 % dels treballadors. L’increment del nombrede treballadors afiliats a la Seguretat Social a la comarca va ser superior al conjuntcatalà en el període 2002-2004, mentre que el darrer any el comportament del’ocupació a l’Alt Penedès ha estat, tot i incrementar-se el 4,2 %, una mica menysdinàmic que al conjunt de Catalunya (quadre 2.3.1. i gràfic 2.3.1.).

En aquests cinc anys, el creixement del nombre d’afiliats a l’Alt Penedès ha estatsuperior al de la població, fet que ha provocat un increment del percentatge d’ocupatsrespecte a la població. En concret, mentre que l’any 2000 el 42,8 % de la població dela comarca estava afiliada a la Seguretat Social, el 2005 aquest percentatge ha estatdel 43,1 %. Això no obstant, l’any 2005 el percentatge de la població ocupada de lacomarca s’ha situat lleugerament per sota del 44,8 % assolit pel total de Catalunya, fetque s’explica, en part, perquè surten més residents a la comarca a treballar a altrescomarques, especialment al Barcelonès i a les que conformen l’Àrea Metropolitana deBarcelona, que els que hi entren a treballar procedents d’altres comarques. En

30

ESTUDI SOCIOECONÒMIC DE LA

COMARCA DE L’ALT PENEDÈS 2006

Font: Departament de Treball i Indústria de la Generalitat de Catalunya

� Quadre 2.3.1. Treballadors afiliats a la Seguretat Social a l’Alt Penedès. Dades del quart trimestre de cada any

Règim Alt Penedès/ Règim Alt Penedès/ Total Alt Penedès/general Cat.% especial Cat.% Cat.%

autònoms

2000 27.255 1,2 5.986 1,2 33.241 1,22001 27.615 1,2 6.056 1,2 33.671 1,22002 28.517 1,2 6.305 1,3 34.822 1,22003 30.666 1,3 6.536 1,3 37.202 1,32004 31.857 1,3 6.855 1,3 38.712 1,32005 33.229 1,3 7.105 1,3 40.334 1,3

� Gràfic 2.3.1. Evolució dels treballadors afiliats a la Seguretat Social.

Dades del quart trimestre de cada anyFont: Departament de Treball i Indústria de la Generalitat de Catalunya

8

7

6

5

4

3

2

1

0

Alt Penedès Catalunya

Taxa

de

vari

ació

inte

ranu

al, e

n %

2002 2003 2004 2005

2,3

2001

1,3

3,4

6,8

4,1 4,2

2,82,3

2,9

4,6

Page 29: ESTUDI SOCIOECONÒMIC PENEDÈS - Estudis locals · L’Estudi socioeconòmic de la comarca de l’Alt Penedès 2006 és el setè volum de la col·lecció d’estudis comarcals que

definitiva, una de les característiques del mercat de treball de l’Alt Penedès, com s’haposat de manifest en el capítol anterior, és que és molt obert i que la mobilitat, tantinterior a la comarca com amb les comarques veïnes, és molt elevada.

El percentatge d’afiliats a la Seguretat Social a la comarca de l’Alt Penedès amb relacióal conjunt de Catalunya ha augmentat lleugerament en aquest període (l’1,2 % respectedel total de Catalunya l’any 2000 i l’1,3 % l’any 2005). Aquests percentatges són elsmateixos tant en el cas dels afiliats al règim general com al règim especial d’autònoms dela Seguretat Social. D’altra banda, el pes dels ocupats a la comarca amb relació al conjuntde Catalunya l’any 2005 és el mateix que el que té la població respecte al total català.

Quan es compara el creixement dels afiliats a la Seguretat Social a l’Alt Penedès ambrelació a la resta de comarques catalanes, es palesa que la comarca se situa en unaposició intermèdia, atès que ocupa el lloc 23 pel que fa a l’increment del nombred’ocupats en el període 2000-2005. L’augment dels afiliats a la comarca (el 3,9 % anualacumulatiu), superior, com ja s’ha esmentat suara, al de Catalunya (3 %), és similar al decomarques com la Conca de Barberà (4 %), el Pla de l’Estany (4 %), la Terra Alta (3,9 %),la Ribera d’Ebre (3,9 %), el Priorat (3,8 %) i l’Urgell (3,8 %); però se situa lluny de lescomarques que en aquest període de temps han estat més dinàmiques pel que fa a lacreació de llocs de treball: el Baix Penedès, la Cerdanya, la Vall d’Aran, el Solsonès i elPallars Sobirà, totes amb increments anuals acumulatius dels ocupats per sobre del 6 %.En tot cas, cal assenyalar que aquests anys l’Alt Penedès ha estat la comarca de lademarcació de Barcelona amb un creixement superior del nombre d’afiliats a la SeguretatSocial, fet que posa de manifest l’elevat dinamisme de l’economia penedesenca.

En el període 2000-2005, el nombre d’afiliats a la Seguretat Social a la indústria a lacomarca de l’Alt Penedès ha augmentat el 0,5 % anual acumulatiu, mentre que en la construcció i els serveis l’evolució dels ocupats ha estat molt més favorable. Enconcret, en la construcció, el nombre d’afiliats s’ha incrementat el 5,5 % anualacumulatiu i, en els serveis, el creixement anual acumulatiu ha estat del 6,3 %. En laindústria i els serveis l’evolució de l’ocupació a la comarca ha estat millor que al conjuntde Catalunya, tot i que en la indústria s’observa un cert estancament, especialment alconjunt del país, mentre que pel que fa als serveis el dinamisme és elevat tant a l’AltPenedès com a Catalunya. En canvi, en la construcció l’increment del nombre delsafiliats ha estat el mateix en aquests dos àmbits territorials.

En la indústria, són especialment remarcables els augments del nombre d’afiliats a laSeguretat Social en els sectors de les activitats extractives, energia i aigua (amb uncreixement anual acumulatiu del 5,1 %), dels minerals no metàl·lics (5 %), de lametal·lúrgia i productes metàl·lics (4,7 %), de la maquinària i equips mecànics (2,8 %),del cautxú i plàstic (2,7 %) i de la química (2,1 %). En canvi, les pèrdues méssignificatives en nombre d’ocupats han tingut lloc en els sectors del tèxtil, confecció,cuir i calçat (amb un descens anual acumulatiu del 8,9 %), la fabricació demanufactures diverses (–2,5 %) i la fabricació de material de transport (–1 %). Pel quefa als serveis, totes les activitats d’aquest sector han tingut una evolució favorable delnombre d’afiliats a la Seguretat Social. Així, el creixement anual acumulatiu del nombred’afiliats a les activitats sanitàries ha estat de l’11,3 %; a les altres activitatsempresarials (que inclou els serveis prestats a les empreses, les activitatsinformàtiques, la mediació financera, les assegurances i les activitats immobiliàries), del8,9 %; als transports i comunicacions, del 8,6 %; a les administracions públiques, del6,1 %, i a l’hoteleria, del 5,4 % (quadre 2.3.2.).

31

SITUACIÓ I EVOLUCIÓ

SOCIOECONÒMICA

Page 30: ESTUDI SOCIOECONÒMIC PENEDÈS - Estudis locals · L’Estudi socioeconòmic de la comarca de l’Alt Penedès 2006 és el setè volum de la col·lecció d’estudis comarcals que

En aquest període, la indústria ha patit una pèrdua de pes en l’estructura productiva del’Alt Penedès, atès que l’any 2000 representava el 42,4 % dels afiliats a la SeguretatSocial, mentre que el 2005 aquest percentatge s’ha situat en el 35,9 %. En canvi, laconstrucció (que l’any 2005 ha ocupat el 10,7 % dels treballadors de la comarca) i,especialment, els serveis (amb el 52,6 % dels afiliats a la Seguretat Social a la comarcael 2005), han augmentat la importància en l’estructura productiva de l’Alt Penedès(quadre 2.3.3.).

32

ESTUDI SOCIOECONÒMIC DE LA

COMARCA DE L’ALT PENEDÈS 2006

� Quadre 2.3.2. Treballadors afiliats a la Seguretat Social per sectors. Dades del quart trimestre de cada any

Creixement interanual %Alt Alt Penedès/

Alt Penedès Catalunya Penedès Cat. Cat.%

2000 2005 2000 2005 2000-2005 2000 2005

Agricultura 198 346 16.709 24.471 11,8 7,9 1,2 1,4

Indústria 14.102 14.472 653.794 605.078 0,5 –1,5 2,2 2,4Act. extractives, energia i aigua 32 41 16.441 16.626 5,1 0,2 0,2 0,2Alimentació, begudes i tabac 4.182 4.378 67.729 73.765 0,9 1,7 6,2 5,9Tèxtil, confecció, cuir i calçat 1.283 806 97.966 68.597 –8,9 –6,9 1,3 1,2Fusta i suro 277 280 21.290 18.016 0,2 –3,3 1,3 1,6Paper, edició i arts gràfiques 1.913 1.867 58.313 57.062 –0,5 –0,4 3,3 3,3Química 420 465 57.557 57.163 2,1 –0,1 0,7 0,8Cautxú i plàstic 769 879 32.628 31.834 2,7 –0,5 2,4 2,8Minerals no metàl·lics 591 756 25.422 24.368 5,0 –0,8 2,3 3,1Metal·lúrgia i productes metàl·lics 1.521 1.918 92.992 91.623 4,7 –0,3 1,6 2,1Maquinària i equips mecànics 418 479 42.020 39.041 2,8 –1,5 1,0 1,2Equip. elèctric, electrònic i òptic 1.145 1.142 53.821 45.122 –0,1 –3,5 2,1 2,5Fabricació material de transport 1.305 1.244 56.678 53.936 –1,0 –1,0 2,3 2,3Fabricació manufactures diverses 246 217 30.937 27.925 –2,5 –2,0 0,8 0,8

Construcció 3.299 4.305 266.359 348.006 5,5 5,5 1,2 1,2

Serveis 15.631 21.205 1.769.276 2.157.681 6,3 4,0 0,9 1,0Comerç i reparació 6.042 7.437 552.455 634.991 4,2 2,8 1,1 1,2Hoteleria 1.416 1.839 150.981 187.236 5,4 4,4 0,9 1,0Transports i comunicacions 1.281 1.939 157.788 177.827 8,6 2,4 0,8 1,1Altres activitats empresarials (*) 3.279 5.024 399.555 526.811 8,9 5,7 0,8 1,0Educació 707 896 97.445 114.201 4,9 3,2 0,7 0,8Sanitat 919 1.568 132.630 178.365 11,3 6,1 0,7 0,9Administracions Públiques 1.014 1.361 128.058 158.214 6,1 4,3 0,8 0,9Altres serveis (**) 973 1.141 150.364 180.036 3,2 3,7 0,6 0,6

No classificats 11 6 1.507 929 –11,4 –9,2 0,7 0,6

Total 33.241 40.334 2.707.645 3.136.165 3,9 3,0 1,2 1,3

(*) Inclou els serveis prestats a les empreses, les activitats informàtiques, la mediació financera, les assegurances i les

activitats immobiliàries.

(**) Inclou l'assistència social, els serveis recreatius i culturals, els serveis personals i el servei domèstic.

Font: Departament de Treball i Indústria de la Generalitat de Catalunya

Page 31: ESTUDI SOCIOECONÒMIC PENEDÈS - Estudis locals · L’Estudi socioeconòmic de la comarca de l’Alt Penedès 2006 és el setè volum de la col·lecció d’estudis comarcals que

Les activitats industrials amb un pes més important en l’estructura productiva de l’AltPenedès són l’alimentació, begudes i tabac (el 10,9 % dels afiliats a la Seguretat Social dela comarca), la metal·lúrgia i els productes metàl·lics (4,8 %), el paper, edició i artsgràfiques (4,6 %) i la fabricació de material de transport (3,1 %). Pel que fa al sectorserveis, les activitats amb més presència en l’estructura dels treballadors de la comarcasón el comerç i la reparació (el 18,4 % dels treballadors de l’Alt Penedès), les altresactivitats empresarials (12,5 %), els transports i comunicacions (4,8 %) i l’hoteleria (4,6 %).

L’índex d’especialització productiva permet de valorar la presència dels sectorsproductius a la comarca de l’Alt Penedès i al conjunt de Catalunya i completar lainformació del quadre 2.3.3. mitjançant l’ús de l’expressió:

IEij = –––––– �100Lij /LjLi /L

33

SITUACIÓ I EVOLUCIÓ

SOCIOECONÒMICA

Quadre 2.3.3. Estructura dels treballadors afiliats a la Seguretat Social. Dades del quart trimestre de cada any, en percentatge �

Alt Penedès Catalunya

2000 2005 2000 2005

Agricultura 0,6 0,9 0,6 0,8

Indústria 42,4 35,9 24,1 19,3Act. extractives, energia i aigua 0,1 0,1 0,6 0,5Alimentació, begudes i tabac 12,6 10,9 2,5 2,4Tèxtil, confecció, cuir i calçat 3,9 2,0 3,6 2,2Fusta i suro 0,8 0,7 0,8 0,6Paper, edició i arts gràfiques 5,8 4,6 2,2 1,8Química 1,3 1,2 2,1 1,8Cautxú i plàstic 2,3 2,2 1,2 1,0Minerals no metàl·lics 1,8 1,9 0,9 0,8Metal·lúrgia i productes metàl·lics 4,6 4,8 3,4 2,9Maquinària i equips mecànics 1,3 1,2 1,6 1,2Equip. elèctric, electrònic i òptic 3,4 2,8 2,0 1,4Fabricació material de transport 3,9 3,1 2,1 1,7Fabricació manufactures diverses 0,7 0,5 1,1 0,9

Construcció 9,9 10,7 9,8 11,1

Serveis 47,0 52,6 65,3 68,8Comerç i reparació 18,2 18,4 20,4 20,2Hoteleria 4,3 4,6 5,6 6,0Transports i comunicacions 3,9 4,8 5,8 5,7Altres activitats empresarials 9,9 12,5 14,8 16,8Educació 2,1 2,2 3,6 3,6Sanitat 2,8 3,9 4,9 5,7Administracions públiques 3,1 3,4 4,7 5,0Altres serveis 2,9 2,8 5,6 5,7

Total 100,0 100,0 100,0 100,0

Font: Departament de Treball i Indústria de la Generalitat de Catalunya

Page 32: ESTUDI SOCIOECONÒMIC PENEDÈS - Estudis locals · L’Estudi socioeconòmic de la comarca de l’Alt Penedès 2006 és el setè volum de la col·lecció d’estudis comarcals que

on Lij són els assalariats en el sector i a l’Alt Penedès; Lj són els assalariats totals de lacomarca; Li són els assalariats al sector i a Catalunya, i L són els afiliats a la SeguretatSocial al conjunt de Catalunya. Si el valor que s’obté està per sobre de 100, significaque la comarca està més especialitzada que el conjunt de Catalunya en el sector, atèsque el pes del sector és superior a la comarca que al conjunt de Catalunya. En cascontrari, si l’índex és inferior a 100, indica que a la comarca el sector té un pes menoren l’estructura productiva que al conjunt de Catalunya.

Els resultats que es mostren al quadre 2.3.4. posen de manifest que l’Alt Penedès té unaespecialització productiva més elevada en la indústria, similar en la construcció i mésreduïda en el cas dels serveis. Quant a la indústria, l’índex assoleix un valor de 186 (queés el quocient multiplicat per 100 entre el pes del sector en l’estructura productiva de lacomarca –35,9 %– i el pes del sector en l’estructura productiva catalana –19,3 %–). Elssubsectors industrials amb un índex d’especialització més elevat, i per tant amb més pesen l’estructura productiva comarcal que en la catalana, són l’alimentació, begudes i tabac(amb un índex igual a 461,5, és a dir, que el sector té un pes 4,6 vegades més elevat a l’Alt Penedès que a Catalunya), el paper, edició i arts gràfiques (254,4), els minerals

34

ESTUDI SOCIOECONÒMIC DE LA

COMARCA DE L’ALT PENEDÈS 2006

� Quadre 2.3.4. Índex d’especialització productiva de l’Alt Penedès

2000 2005

Agricultura 96,5 109,9

Indústria 175,7 186,0Act. extractives, energia i aigua 15,9 19,2Alimentació, begudes i tabac 503,0 461,5Tèxtil, confecció, cuir i calçat 106,7 91,4Fusta i suro 106,0 120,8Paper, edició i arts gràfiques 267,2 254,4Química 59,4 63,3Cautxú i plàstic 192,0 214,7Minerals no metàl·lics 189,4 241,2Metal·lúrgia i productes metàl·lics 133,2 162,8Maquinària i equips mecànics 81,0 95,4Equip. elèctric, electrònic i òptic 173,3 196,8Fabricació material de transport 187,5 179,3Fabricació manufactures diverses 64,8 60,4

Construcció 100,9 96,2

Serveis 72,0 76,4Comerç i reparació 89,1 91,1Hoteleria 76,4 76,4Transports i comunicacions 66,1 84,8Altres activitats empresarials 66,8 74,2Educació 59,1 61,0Sanitat 56,4 68,4Administracions públiques 64,5 66,9Altres serveis 52,7 49,3

Total 100,0 100,0

Font: Departament de Treball i Indústria de la Generalitat de Catalunya

Page 33: ESTUDI SOCIOECONÒMIC PENEDÈS - Estudis locals · L’Estudi socioeconòmic de la comarca de l’Alt Penedès 2006 és el setè volum de la col·lecció d’estudis comarcals que

no metàl·lics (241,2), el cautxú i plàstic (214,7) i l’equipament elèctric, electrònic i òptic (196,8). Pel que fa a les branques dels serveis, l’Alt Penedès presenta una menorespecialització en totes les branques que s’hi inclouen. Únicament en el cas del comerçi reparació i dels transports i comunicacions, l’índex d’especialització supera el 80 %. Encanvi, cal remarcar l’escassa especialització de la comarca en l’educació, la sanitat, lesadministracions públiques i els altres serveis.

L’activitat econòmica ha estat repartida entre els 27 municipis que integren l’Alt Penedèsd’una manera força similar a la distribució de la població comarcal. Vilafranca delPenedès, Sant Sadurní d’Anoia, Santa Margarida i els Monjos, Olèrdola i Gelida, els cincmunicipis més grans de la comarca, han concentrat el 72,6 % dels ocupats i el 66 % dela població. D’altra banda, Vilafranca del Penedès i Sant Sadurní d’Anoia, que l’any 2005han tingut el 50,6 % de la població comarcal, han acumulat el 51,5 % dels ocupats, és adir, que hi ha hagut una forta concentració dels treballadors en els municipis amb méshabitants de la comarca. Al quadre 2.3.5. es mostren els cinc municipis que han tingutmés ocupats en cada un dels sectors productius. Es pot observar que Vilafranca delPenedès ha concentrat la major part dels treballadors en la construcció (32,9 %) i,

35

SITUACIÓ I EVOLUCIÓ

SOCIOECONÒMICA

Quadre 2.3.5. Concentració dels afiliats als municipis de l’Alt Penedès. Any 2005. En percentatge �

Afiliats totalsVilafranca del Penedès 37,8Sant Sadurní d'Anoia 13,7Santa Margarida i els Monjos 9,3Olèrdola 7,7Gelida 4,1Total 72,6

Afiliats indústriaSanta Margarida i els Monjos 17,9Vilafranca del Penedès 17,0Sant Sadurní d'Anoia 15,5Olèrdola 10,1Castellet i la Gornal 8,0Total 68,5

Afiliats construccióVilafranca del Penedès 32,9Sant Sadurní d'Anoia 11,9Santa Margarida i els Monjos 5,5Sant Pere de Riudebitlles 5,0Olèrdola 4,1Total 59,4

Afiliats serveisVilafranca del Penedès 53,3Sant Sadurní d'Anoia 12,7Olèrdola 6,8Santa Margarida i els Monjos 4,2Gelida 4,0Total 81,0

Font: Departament de Treball i Indústria de la Generalitat de Catalunya

Page 34: ESTUDI SOCIOECONÒMIC PENEDÈS - Estudis locals · L’Estudi socioeconòmic de la comarca de l’Alt Penedès 2006 és el setè volum de la col·lecció d’estudis comarcals que

especialment, en els serveis (53,3 %), mentre que en la indústria els tres municipis ambmés ocupats (Santa Margarida i els Monjos, Vilafranca del Penedès i Sant Sadurníd’Anoia) han tingut un pes similar en el teixit industrial de la comarca.

L’augment del nombre d’afiliats a la Seguretat Social en els municipis de la comarca ha estat força desigual en el període 2000-2005 (mapa 2.3.1.). Així, en termespercentuals, els municipis on ha augmentat més notablement l’ocupació han estat les Cabanyes, Pontons, Santa Fe del Penedès, Sant Cugat Sesgarrigues i Olesa deBonesvalls, tots amb un nombre relativament reduït de treballadors als seus termesmunicipals. Pel que fa als cinc municipis més grans de la comarca, l’evolució delsafiliats també ha estat desigual, atès que Santa Margarida i els Monjos (el 5,6 %d’augment anual acumulatiu) i Olèrdola (4,3 %) han crescut per sobre de la mitjana dela comarca, Gelida ha assolit el mateix creixement que el conjunt de l’Alt Penedès(3,9 %), i Vilafranca i Sant Sadurní, els dos amb un increment del 3,8 % anualacumulatiu, han crescut menys que la mitjana de la comarca, però molt per sobre queel conjunt de Catalunya (3 %). En canvi, en termes absoluts els municipis on el nombrede treballadors s’ha incrementat més notablement han estat Vilafranca del Penedès(2.617 treballadors, que representen el 36,9 % de l’increment enregistrat pel conjunt de

36

ESTUDI SOCIOECONÒMIC DE LA

COMARCA DE L’ALT PENEDÈS 2006

Superior al 6%

Entre el 2% i el 3,9% (mitjana comarcal)Inferior al 2%

Entre el 3,9% (mitjana comarcal) i el 6%

� Mapa 2.3.1. Evolució dels afiliats als municipis de l’Alt Penedès. Anys 2000-2005. Taxa de creixement interanual, en %Font: Departament de Treball i Indústria de la Generalitat de Catalunya

Page 35: ESTUDI SOCIOECONÒMIC PENEDÈS - Estudis locals · L’Estudi socioeconòmic de la comarca de l’Alt Penedès 2006 és el setè volum de la col·lecció d’estudis comarcals que

la comarca), Sant Sadurní d’Anoia (935), Santa Margarida i els Monjos (898), Olèrdola(594), Subirats (330) i Gelida (291).

En la distribució dels afiliats al règim general de la Seguretat Social per dimensiód’empresa, en el quadre 2.3.6. s’observa que el 56,6 % dels assalariats de la comarcatreballen en empreses de fins a 50 treballadors, el 23,8 % en empreses de 51 a 250treballadors i el 19,6 % en empreses amb més de 250 treballadors. Amb relació alconjunt de Catalunya, s’observa un pes més elevat a la comarca de les empreses méspetites i de les mitjanes, mentre que pel que fa a les empreses més grans, el seu pesa la comarca és inferior que al conjunt de Catalunya.

Distribució i evolució de l’atur �

Les dades d’atur registrat a les oficines de l’INEM assenyalen que a la comarca de l’AltPenedès hi havia 2.242 persones aturades l’any 2005, l’1,1 % del total català,lleugerament per sota de l’1,3 % que representa la població de l’Alt Penedès en el conjuntde Catalunya. D’altra banda, cal destacar que l’any 1983 l’atur a la comarca representavael 0,8 % de l’economia catalana, mentre que a l’Alt Penedès hi vivia l’1,1 % de la poblaciócatalana; per tant, en aquests 22 anys l’evolució de l’atur registrat ha estat menysfavorable a l’Alt Penedès que al conjunt de Catalunya. En efecte, en aquest període elnombre d’aturats a la comarca ha enregistrat un descens anual acumulatiu de l’1,6 %,mentre que a l’economia catalana aquesta disminució anual s’ha situat en el 2,9 %.5

Al gràfic 2.3.2. es pot comprovar que la variació interanual de l’atur registrat a lacomarca té un comportament, a grans trets, similar al de Catalunya. En els períodes decreixement econòmic 1987-1992, d’una banda, i 1995-2000, de l’altra, l’atur registratva disminuir considerablement, tant a l’Alt Penedès com a Catalunya. D’altra banda, enels períodes 1993-1994 i 2001-2003, anys de desacceleració de l’activitat econòmica,l’atur va créixer de manera significativa en aquests dos àmbits territorials. S’observa,en general, que en les etapes de recuperació econòmica l’evolució de l’atur ha estatlleugerament més favorable a la comarca que al conjunt del Catalunya, mentre que, enles fases de desacceleració, l’atur ha crescut més a l’Alt Penedès que en el conjunt deCatalunya. Finalment, l’any 2005 el creixement de l’atur a la comarca (13,2 %) ha estaten termes percentuals molt superior al de Catalunya (1,9 %).

37

SITUACIÓ I EVOLUCIÓ

SOCIOECONÒMICA

Quadre 2.3.6. Distribució dels afiliats al règim general de la Seguretat Socialper dimensió de l'empresa. En percentatge �

Any 2000 Any 2005

Alt Penedès Catalunya Alt Penedès CatalunyaFins a 50 treballadors 55,3 53,1 56,6 52,5De 51 a 250 treballadors 25,1 21,6 23,8 21,8251 i més treballadors 19,6 25,3 19,6 25,7Total 100,0 100,0 100,0 100,0

Font: Departament de Treball i Indústria de la Generalitat de Catalunya

5 Dades referides al mes de març de cada any.

Page 36: ESTUDI SOCIOECONÒMIC PENEDÈS - Estudis locals · L’Estudi socioeconòmic de la comarca de l’Alt Penedès 2006 és el setè volum de la col·lecció d’estudis comarcals que

Pel que fa a la distribució de l’atur per sexes, amb dades referides a l’any 2005, de les2.242 persones en situació d’atur registrat, el 43,4 % eren homes i el 56,6 %, dones.El fet que l’atur femení superi significativament l’atur masculí és una pauta decomportament habitual tant a l’Alt Penedès com al conjunt de Catalunya, això noobstant, el pes de l’atur femení a la comarca ha estat pràcticament idèntic a la mitjanade Catalunya, on el 56,7 % de les persones aturades l’any 2005 han estat dones.D’altra banda, el 33,5 % dels aturats de l’Alt Penedès tenien més de 44 anys, el 35,4 %,entre 30 i 44 anys, i el 31,1 %, menys de 29 anys. Quan es comparen aquestspercentatges amb els del conjunt de l’economia catalana es posa de manifest un pesmenor en la distribució dels aturats a la comarca de les persones de més de 44 anysque al conjunt de Catalunya, mentre que la situació és la contrària en les altres duesfranges d’edat considerades.

Pel que fa a la composició de l’atur per nivells de formació, el 69,4 % de les personesaturades tenien un nivell educatiu equivalent al certificat o graduat escolar, lleugeramentper sota del percentatge que representaven aquests col·lectius en la composició del’atur en el conjunt de Catalunya (70,8 %). D’altra banda, el 5,5 % dels aturats a lacomarca tenien estudis universitaris, mentre que a Catalunya aquest percentatge sesituava en el 6,5 % de les persones aturades. Aquestes xifres indiquen que el nivell deformació dels aturats de l’Alt Penedès és similar al del Principat.

Per sectors d’activitat econòmica, l’atur s’ha concentrat als serveis i a la indústria, que hansumat el 83,6 % de l’atur de la comarca. La distribució sectorial de l’atur, de la mateixamanera que ha succeït en l’ocupació, ha estat lleugerament diferent a l’Alt Penedès i aCatalunya. Els aturats del sector serveis han representat el 51,7 % de l’atur total de lacomarca, mentre que a Catalunya n’han significat el 59,1 %. En canvi, el pes de l’atur a laindústria ha estat superior a l’Alt Penedès que al conjunt de l’economia catalana, mentreque pel que fa a la construcció la situació ha estat la contrària (quadre 2.3.7.).

Per a un nivell superior de desagregació territorial, al quadre 2.3.8. es mostra com haevolucionat l’atur registrat als municipis de la comarca del 1983 al 2005. Els municipisamb un descens més pronunciat de l’atur en aquest període han estat Vilafranca del

38

ESTUDI SOCIOECONÒMIC DE LA

COMARCA DE L’ALT PENEDÈS 2006

� Gràfic 2.3.2. Atur registrat. Dades del mes de març de cada anyFont: Idescat

50

40

30

20

10

0

–10

–20

–30

–40

Alt Penedès Catalunya

Taxa

de

vari

ació

inte

ranu

al, e

n %

19841985

19862005

20042003

20022001

20001999

19981997

19961995

19941987

19881989

19901991

19921993

Page 37: ESTUDI SOCIOECONÒMIC PENEDÈS - Estudis locals · L’Estudi socioeconòmic de la comarca de l’Alt Penedès 2006 és el setè volum de la col·lecció d’estudis comarcals que

Penedès (–612 persones), Sant Sadurní d’Anoia (–143), les Cabanyes (–55) i Sant MartíSarroca (–46). En canvi, l’atur tan sols ha augmentat lleugerament en set municipis, quees caracteritzen pel fet de no ser excessivament grans i perquè ha incrementat lapoblació en aquest període. D’altra banda, des de l’any 2000 fins al 2005 l’atur registrats’ha incrementat, amb l’excepció de Castellví de la Marca i el Pla del Penedès, a totsels municipis de l’Alt Penedès, mentre que en el període 1983-2000 va disminuirpràcticament a tots els municipis de la comarca.

La informació referida a la taxa d’atur registrat, obtinguda com el quocient entre l’aturregistrat i la població activa, posa de manifest que la situació de l’Alt Penedès era millora la del conjunt de Catalunya. Això no obstant, cal valorar aquestes xifres relatives a lataxa d’atur amb cautela, atès que s’han obtingut com el quocient entre l’atur registratl’any 2005 i la població activa de l’any 2001, darrer any per al qual es disposa d’aquestainformació. Aquest fet pot provocar que les taxes d’atur obtingudes siguin superiors ales reals, atès que amb tota probabilitat la població activa de les diferents comarquescatalanes entre els anys 2001 i 2005 haurà augmentat de manera considerable.

39

SITUACIÓ I EVOLUCIÓ

SOCIOECONÒMICA

Quadre 2.3.7. Atur registrat per sexe, edat, nivell de formació i sectord’activitat econòmica. Any 2005. En percentatge �

Alt Penedès Catalunya

Aturats 2.242 206.865

Per sexeHomes 43,4 43,3Dones 56,6 56,7Total 100,0 100,0

Per edatDe 16 a 29 anys 31,1 25,1De 30 a 44 anys 35,4 33,9De 45 anys i més 33,5 41,0Total 100,0 100,0

Per nivells de formacióSense estudis 0,0 0,1Estudis primaris 1,4 2,3Certificat escolar 39,4 37,8EGB / batx. elem. / grad. esc. 30,0 34,0BUP / batx. superior / COU 10,4 10,9FP 13,3 8,4Titulat de grau mitjà 2,5 2,6Titulat de grau superior 3,0 3,9Total 100,0 100,0

Per sector d'activitat econòmicaAgricultura 1,1 0,7Indústria 31,9 23,9Construcció 7,3 9,1Serveis 51,7 59,1Sense ocupació anterior 8,0 7,1Total 100,0 100,0

Font: Idescat i Departament de Treball i Indústria de la Generalitat de Catalunya

Page 38: ESTUDI SOCIOECONÒMIC PENEDÈS - Estudis locals · L’Estudi socioeconòmic de la comarca de l’Alt Penedès 2006 és el setè volum de la col·lecció d’estudis comarcals que

L’any 2005 la taxa d’atur de l’Alt Penedès ha estat del 5,6 %, mentre que al conjunt deCatalunya ha estat del 6,6 %. L’any 2005, 19 comarques catalanes han tingut una taxad’atur que s’ha situat per sobre de la mitjana de l’Alt Penedès i dins de la demarcacióde Barcelona ha estat la comarca amb una taxa d’atur més reduïda. A més, totes les comarques de la província de Barcelona, amb l’excepció de l’Alt Penedès i elBarcelonès, han tingut una taxa d’atur més elevada que la mitjana catalana.

Dins de la comarca, l’any 2005 hi ha hagut 10 municipis amb una taxa d’atur quesuperava la mitjana comarcal. Entre aquests municipis n’hi ha hagut tres dels mésgrans de la comarca: Gelida (8,1 %), Olèrdola (6,2 %) i Vilafranca del Penedès (5,7 %).En canvi, els altres dos municipis amb més habitants de la comarca han tingut una taxad’atur clarament inferior a la mitjana de l’Alt Penedès, atès que a Sant Sadurní d’Anoiael nombre d’aturats ha representat el 4,5 % de la població activa i a Santa Margarida iels Monjos, el 5,2 %. Finalment, cal destacar que un conjunt de sis municipis, que

40

ESTUDI SOCIOECONÒMIC DE LA

COMARCA DE L’ALT PENEDÈS 2006

� Quadre 2.3.8. Atur registrat per municipis. Nombre de persones. Dades del mes de març de cada any

Creixementabsolut

1983 1990 1995 2000 2005 1983-2005

Avinyonet del Penedès 43 1 40 18 31 –12Cabanyes, les 73 3 11 7 8 –65Castellet i la Gornal 15 20 33 30 48 33Castellví de la Marca 55 46 47 28 20 –35Font-rubí 31 56 31 15 17 –14Gelida 228 143 224 111 192 –36Granada, la 61 49 63 23 33 –28Mediona 15 34 36 24 48 33Olèrdola 69 56 76 48 78 9Olesa de Bonesvalls 17 7 30 24 37 20Pacs del Penedès 23 14 30 10 17 –6Pla del Penedès, el 22 43 30 18 12 –10Pontons 7 12 17 8 15 8Puigdàlber 20 14 14 6 9 –11Sant Cugat Sesgarrigues 17 19 21 7 11 –6Sant Llorenç d'Hortons 19 27 46 23 65 46Sant Martí Sarroca 105 91 78 42 59 –46Sant Pere de Riudebitlles 68 57 77 32 53 –15Sant Quintí de Mediona 60 109 65 39 47 –13Sant Sadurní d'Anoia 363 501 296 141 220 –143Santa Fe del Penedès 11 2 4 5 8 –3Santa Margarida i els Monjos 189 146 180 81 134 –55Subirats 70 44 55 38 63 –7Torrelavit 38 50 25 16 28 –10Torrelles de Foix 43 51 80 40 76 33Vilafranca del Penedès 1.508 1.409 1.264 604 896 –612Vilobí del Penedès 20 14 30 8 17 –3

Alt Penedès 3.190 3.018 2.903 1.446 2.242 –948% s/Catalunya 0,8 1,1 0,9 0,8 1,1 –

Catalunya 392.551 278.575 323.489 170.606 206.865 –185.686

Font: Idescat

Page 39: ESTUDI SOCIOECONÒMIC PENEDÈS - Estudis locals · L’Estudi socioeconòmic de la comarca de l’Alt Penedès 2006 és el setè volum de la col·lecció d’estudis comarcals que

tenen com a característica comuna l’escàs volum de població, han tingut una taxad’atur que s’ha situat per sota del 4 %: el Pla del Penedès, les Cabanyes, Castellví dela Marca, Sant Cugat Sesgarrigues, Font-rubí i Vilobí del Penedès (mapa 2.3.2.).

Quan s’analitza l’evolució de l’atur registrat a les tres grans àrees en què es podenagrupar els municipis de la comarca, es posa de manifest que del 1983 al 2005 alsmunicipis de la zona sud i de la zona nord-est l’atur ha disminuït; mentre que a la zonanord-oest, que es caracteritza pel fet d’englobar un conjunt de municipis molt petits, elnombre de persones en situació d’atur ha augmentat lleugerament (quadre 2.3.9.). Pelque fa a la taxa d’atur registrat en aquestes àrees, la zona sud (5,5 %) s’ha situatlleugerament per sota del conjunt de l’Alt Penedès, la zona nord-est (5,6 %) ha tingutuna taxa d’atur igual a la mitjana comarcal, mentre que a la zona nord-oest (6,3 %) lataxa d’atur ha estat superior al de la comarca, però tres dècimes inferior a la del conjuntde Catalunya (gràfic 2.3.3.).

Dinàmica de la contractació �

L’any 2005 s’han formalitzat 44.472 contractes de treball a l’Alt Penedès, que represental’1,7 % dels contractes signats a Catalunya aquest any, per sobre de l’1,3 % que

41

SITUACIÓ I EVOLUCIÓ

SOCIOECONÒMICA

Superior al 5,6% (mitjana Alt Penedès)Entre el 4% i el 5,6% (mitjana Alt Penedès)Inferior al 4%

Mapa 2.3.2. Taxa d’atur per municipis. Any 2005. Dada del mes de març �

Nota: La taxa d'atur s'ha obtingut com el quocient entre l'atur registrat. i la població activa de l'any 2001

Page 40: ESTUDI SOCIOECONÒMIC PENEDÈS - Estudis locals · L’Estudi socioeconòmic de la comarca de l’Alt Penedès 2006 és el setè volum de la col·lecció d’estudis comarcals que

representava la població de l’Alt Penedès en el total català. Aquesta xifra representa unincrement del 72,6 % respecte a la mitjana dels contractes signats en el període 1998-2004, fet que posa de manifest el dinamisme del mercat de treball de la comarca el darrerany. Els darrers vuit anys el percentatge de contractes indefinits signats a la comarca s’hasituat una mica per sota del 12 %, mentre que aproximadament el 88 % han estattemporals. La distribució del nombre de contractes entre indefinits i temporals a lacomarca ha estat semblant a la del conjunt de Catalunya, on al voltant del 13 % delscontractes han estat indefinits en aquest període (quadre 2.3.10.).

42

ESTUDI SOCIOECONÒMIC DE LA

COMARCA DE L’ALT PENEDÈS 2006

� Quadre 2.3.9. Atur registrat per àrees. Nombre de persones.Dades del mes de març de cada any

Creixement anualacumulatiu

1983 1990 1995 2000 2005 1983-2005 %

Sud 2.189 1.870 1.877 911 1.360 –2,1Nord-est 777 829 720 377 626 –1,0Nord-oest 224 319 306 158 256 0,6Alt Penedès 3.190 3.018 2.903 1.446 2.242 –1,6Catalunya 392.551 278.575 323.489 170.606 206.865 –2,9

Nota: Zona sud: Avinyonet del Penedès, les Cabanyes, Castellet i la Gornal, Castellví de la Marca, la Granada, Olèrdola,Pacs del Penedès, Sant Cugat Sesgarrigues, Sant Martí Sarroca, Santa Fe del Penedès, Santa Margarida i els Monjos,Vilafranca del Penedès i Vilobí del Penedès.Zona nord-est: Gelida, Olesa de Bonesvalls, el Pla del Penedès, Puigdàlber, Sant Llorenç d'Hortons, Sant Sadurníd'Anoia, Subirats i Torrelavit.Zona nord-oest: Font-rubí, Mediona, Pontons, Sant Pere de Riudebitlles, Sant Quintí de Mediona i Torrelles de Foix.

Font: Idescat i elaboració pròpia

� Gràfic 2.3.3. Taxa d’atur per àrees. Any 2005. Dada del mes de març,

en percentatge

Notes: La taxa d'atur s'ha obtingut com el quocient entre l'atur registrat i la població activade l'any 2001.Veg. el quadre 2.3.9. pel que fa als municipis que integren cada una de les àrees.

Font: Idescat

7,0

6,5

6,0

5,5

5,0

4,5

4,0

Taxa

d´a

tur,

en %

Sud Nord-est

5,55,6

Nord-oest

6,3

Alt Penedès

5,6

Catalunya

6,6

Page 41: ESTUDI SOCIOECONÒMIC PENEDÈS - Estudis locals · L’Estudi socioeconòmic de la comarca de l’Alt Penedès 2006 és el setè volum de la col·lecció d’estudis comarcals que

43

SITUACIÓ I EVOLUCIÓ

SOCIOECONÒMICA

Quadre 2.3.10. Nombre i tipus de contractes. Alt Penedès �

Contractes Indefinits Temporals Alt Penedès/% % Catalunya %

1998 24.793 10,3 89,7 1,31999 26.921 12,3 87,7 1,22000 26.108 11,3 88,7 1,22001 24.486 13,8 86,2 1,12002 16.435 14,9 85,1 0,82003 25.659 10,1 89,9 1,22004 35.996 10,3 89,7 1,42005 44.472 11,8 88,2 1,7

Font: Departament de Treball i Indústria de la Generalitat de Catalunya

Quadre 2.3.11. Contractes per sexe, edat, nivell de formació i sectord’actividad econòmica. Any 2005. En percentatge �

Alt Penedès Catalunya

Indefinits Temporals Total Indefinits Temporals Total

Contractes 5.230 39.242 44.472 341.822 2.326.021 2.667.843

Per sexeHomes 60,3 59,4 59,5 53,1 52,1 52,2Dones 39,7 40,6 40,5 46,9 47,9 47,8Total 100,0 100,0 100,0 100,0 100,0 100,0

Per edatDe 16 a 29 anys 46,6 52,3 51,7 46,4 54,7 53,7De 30 a 44 anys 38,8 36,8 37,0 37,7 33,7 34,2De 45 anys i més 14,7 10,9 11,3 15,9 11,6 12,2Total 100,0 100,0 100,0 100,0 100,0 100,0

Per nivell de formacióSense estudis 3,2 4,0 3,9 5,0 6,2 6,1Estudis primaris 2,1 5,4 5,0 4,3 6,4 6,1Certificat escolar 20,0 30,3 29,1 14,8 16,6 16,4EGB / batx. elem. / grad. esc. 37,7 31,8 32,5 38,3 35,2 35,6BUP / batx. superior / COU 12,5 11,2 11,4 14,7 16,2 16,0FP 15,9 12,6 13,0 11,3 11,2 11,2Titulat de grau mitjà 3,7 2,3 2,5 4,5 4,1 4,1Titulat de grau superior 4,8 2,2 2,5 7,0 4,2 4,5Total 100,0 100,0 100,0 100,0 100,0 100,0

Per sector d'activitat econòmicaAgricultura 1,9 13,2 11,8 1,4 2,3 2,1Indústria 29,2 11,6 13,7 15,2 7,2 8,3Construcció 8,4 7,2 7,3 9,1 11,3 11,0Serveis 60,5 68,0 67,1 74,3 79,3 78,6Total 100,0 100,0 100,0 100,0 100,0 100,0

Font: Departament de Treball i Indústria de la Generalitat de Catalunya

Page 42: ESTUDI SOCIOECONÒMIC PENEDÈS - Estudis locals · L’Estudi socioeconòmic de la comarca de l’Alt Penedès 2006 és el setè volum de la col·lecció d’estudis comarcals que

Pel que fa a la distribució dels contractes per sexe, amb dades referides a l’any 2005, el 59,5 %dels 44.472 contractes han estat signats per homes i el 40,5 %, per dones, mentre que aCatalunya el percentatge de contractes signats per dones ha estat sensiblement superior. Quanta l’edat, tan sols l’11,3 % de les persones que han aconseguit un contracte de treball a l’AltPenedès tenen més de 44 anys, mentre que el 51,7 % en tenen menys de 30. Pel que fa a lacomposició dels contractes per nivells de formació, el 61,6 % de les persones que han signatun contracte de treball a l’Alt Penedès tenen un nivell educatiu equivalent al certificat o graduatescolar, per sobre del que representen aquests col·lectius en els contractes signats en el conjuntde Catalunya (52 %). En canvi, tan sols el 5 % dels contractes han estat signats per personesamb estudis superiors, mentre que al Principat aquest era el nivell educatiu de les personesque han signat el 8,6 % del nombre total de contractes. Per sectors d’activitat, el 67,1 % delscontractes corresponen al sector serveis, 11,5 punts percentuals menys que al conjunt deCatalunya, mentre que el 13,7 %, més de cinc punts percentuals més que al conjunt del’economia catalana, han estat signats a la indústria (quadre 2.3.11.).

� Expedients de regulació d’ocupació

Els expedients de regulació d’ocupació a la comarca de l’Alt Penedès han afectat 3.174treballadors en el període 1990-2005, que significa el 0,6 % dels treballadors afectatsper aquesta contingència al conjunt de Catalunya, percentatge que se situa claramentper sota del que representen la població i l’ocupació comarcals amb relació al totalcatalà. Aquests anys, el nombre de treballadors afectats per expedients de regulaciód’ocupació ha oscil·lat d’una manera pronunciada, de les 8 persones afectades l’any1999 a les 659 de l’any 1993 (quadre 2.3.12.).

L’any 2005 ha augmentat respecte de l’any anterior el nombre de treballadors afectatsper expedients de regulació d’ocupació, tant a la comarca de l’Alt Penedès com alconjunt de Catalunya, fet que pot assenyalar una lleugera desacceleració de l’activitateconòmica, després de la reducció del nombre de treballadors afectats per expedientsde regulació d’ocupació a l’Alt Penedès i a Catalunya els anys 2003 i 2004.

44

ESTUDI SOCIOECONÒMIC DE LA

COMARCA DE L’ALT PENEDÈS 2006

Font: Departament de Treball i Indústria de la Generalitat de Catalunya

� Quadre 2.3.12. Expedients de regulació d’ocupació autoritzats. Nombre

Alt Penedès Catalunya Alt Penedès/Cat. %

Any Expedients Treballadors Expedients Treballadors Expedients Treballadorsautoritzats afectats autoritzats afectats autoritzats afectats

1990 14 482 1.464 50.513 1,0 1,01991 15 122 1.983 41.944 0,8 0,31992 16 139 2.258 50.960 0,7 0,31993 43 659 5.102 131.280 0,8 0,51994 24 222 2.960 33.443 0,8 0,71995 9 132 1.007 31.858 0,9 0,41996 7 160 818 17.077 0,9 0,91997 3 104 702 29.499 0,4 0,41998 5 162 523 13.607 1,0 1,21999 1 8 500 7.801 0,2 0,12000 2 40 542 8.354 0,4 0,52001 5 308 654 18.717 0,8 1,62002 10 388 718 14.989 1,4 2,62003 4 37 606 13.885 0,7 0,32004 6 67 562 10.523 1,1 0,62005 9 144 503 14.103 1,8 1,0

Page 43: ESTUDI SOCIOECONÒMIC PENEDÈS - Estudis locals · L’Estudi socioeconòmic de la comarca de l’Alt Penedès 2006 és el setè volum de la col·lecció d’estudis comarcals que

El mercat de treball a l’Alt Penedès

Al llarg dels darrers anys el mercat de treball de la comarca de l’Alt Penedès ha anatpatint una sèrie de canvis i transformacions motivats bàsicament per elementsendògens i per l’esforç de moltes entitats treballant per facilitar la incorporació de lespersones al mercat de treball des dels ajuntaments, els sindicats, les associacionsd’empresaris, etc. Aquests canvis han tingut lloc bàsicament per una sèrie de factorsque també han transformat el model de societat i que l’ha portat avui a definir un modelpropi de comarca en el camp del mercat laboral.

Un d’aquests factors ha estat l’increment de població en aquests darrers anys, que hapassat de prop de 70.000 persones l’any 1991, a 93.408 l’any 2005, amb un incrementdel 34 % i unes taxes de creixement anual molt superiors a les de Catalunya. Aquestaugment ha estat degut bàsicament al fenomen migratori, tant intern, dins de l’Estatespanyol, com extern. Cal remarcar que de l’any 2000 al 2004 es va passar de gairebé2.000 persones estrangeres empadronades a la comarca a més de 9.000, la meitatd’aquestes procedents de l’Àfrica i gairebé una tercera part procedents d’Amèrica, lamajoria d’elles en edat de treballar.

També s’ha detectat que va augmentar la presència de la dona en el mercat de treball,que ha passat d’una taxa d’activitat del 51 % l’any 1996, al 60 % l’any 2001, segons lesdades de la Diputació de Barcelona. Aquesta incorporació de la dona es va detectar entots els àmbits del mercat de treball, tant en el nombre de contractes, com en l’atur, enel nombre d’empreses creades, etc.

Un altre factor important ha estat la introducció de les noves tecnologies. Les empresesdel Penedès i els seus treballadors cada vegada s’han adaptat més a aquesta era deles tècniques de la informació i de la comunicació, per la qual cosa han estat necessarisaltres coneixements per entrar al mercat de treball. La formació també ha estatimportant, ja que el mercat de treball cada vegada va més orientat a una formacióespecífica de cada lloc de treball i exigeix als treballadors el domini de novescompetències. També s’ha de tenir en compte els esforços que s’han fet aquests últimsanys en els aspectes de conciliació de vida familiar i vida laboral.

Tot això ha comportat que els indicadors que ens permeten definir el model del mercatde treball hagin variat, de manera que hagi sorgit un nou model de mercat de treball ala comarca de l’Alt Penedès. Aquests indicadors són: l’atur, la contractació registrada,el nombre de centres de cotització, el nombre d’autònoms, el nombre d’assalariats i laforta mobilitat per motius laborals.

L’atur aquest últim any s’ha mantingut al voltant de les 3.000 persones, amb una taxad’atur comarcal durant el primer trimestre de l’any 2006 del 7,9 %, menys d’un punt persobre de la registrada a Catalunya (7 %) i inferior a l’obtinguda a Espanya (9,1 %).

El perfil de l’aturat a l’Alt Penedès correspon a una dona en el 58 % dels casos, mentreque per edat les més afectades són les persones d’entre 25 i 34 anys, que conformenel 31 % dels desocupats. El nivell d’estudis del 80 % dels aturats no supera l’educaciógeneral. Per sectors econòmics, els serveis concentren el 52 % de les personesaturades a l’Alt Penedès, seguit de la indústria, amb el 31 %, la qual cosa coincideix

45

SITUACIÓ I EVOLUCIÓ

SOCIOECONÒMICA

Page 44: ESTUDI SOCIOECONÒMIC PENEDÈS - Estudis locals · L’Estudi socioeconòmic de la comarca de l’Alt Penedès 2006 és el setè volum de la col·lecció d’estudis comarcals que

amb els grups professionals més afectats per l’atur, que són els treballadors noqualificats i treballadors dels serveis i els empleats i administratius. El 7 % delsdesocupats s’incorporen per primera vegada al mercat laboral.

La contractació s’ha incrementat gairebé el 50 % des de l’any 2001, i l’any 2005 s’haxifrat en 44.472 contractes, amb una temporalitat de gairebé el 90 %. En aquesta línia,més de la meitat dels contractes registrats no superen els sis mesos de durada, mentreque el 30 % són indeterminats. La tipologia contractual més utilitzada ha estat la decircumstàncies de la producció (50 %), seguida de la d’obra i servei (23 %).

El perfil de la contractació a la comarca és el d’un home (59 %) d’edat compresa entreels 20 i els 29 anys (42 %). El sector econòmic que ha generat una major contractacióés el dels serveis, amb el 71 %, seguit a distància de la indústria, amb el 15 % i de laconstrucció, amb l’11 %, segons dades del primer trimestre del 2006.

L’evolució en el nombre d’assalariats d’aquests últims cinc anys ha estat creixent ambel 20 % i s’ha situat en 33.552 assalariats el primer trimestre del 2006. D’aquestpersonal el 51 % s’ha ocupat al sector serveis, mentre que el 40 % ha treballat a laindústria i el 9 % a la construcció. Més de la meitat dels assalariats han treballat enempreses que no superaven els 50 treballadors, mentre que el 20 % d’aquestsassalariats ha treballat en empreses de més de 250 treballadors.

De la mateixa manera que els assalariats, els autònoms també han seguit una dinàmicaascendent els darrers anys i s’han situat en 7.170 persones el primer trimestre de l’any2006, més del 64 % dels quals s’han ocupat en el sector serveis, mentre que el 20 %ha treballat a la construcció i el 13 % a la indústria.

Les dades dels centres de cotització ratifiquen el notable dinamisme empresarial del’Alt Penedès: des del primer trimestre de l’any 2000 fins al primer trimestre de l’any2006 el nombre d’empreses ubicades a la comarca ha augmentat el 22 % i s’ha situaten 3.712 empreses. La major part d’aquestes han treballat en el sector serveis (65 %),seguit de la indústria (19 %) i de la construcció (16 %). En més del 90 % dels casos ladimensió no supera els 50 treballadors assalariats.

Gairebé el 80 % dels llocs de treball de la comarca els han ocupat els residentsmateixos, mentre que el 76 % dels habitants de l’Alt Penedès han treballat a la mateixacomarca. Dels que s’han de desplaçar la destinació principal ha estat Barcelona,seguida amb molta diferència de Martorell i Vilanova i la Geltrú. També Barcelona iVilanova i la Geltrú son els principals municipis d’on provenen les persones que van atreballar a la comarca.

En resum, la comarca de l’Alt Penedès presenta tots els aspectes que caracteritzen unazona que és immersa en una etapa del dinamisme econòmic que permet un incrementelevat en la contractació, en el nombre d’assalariats i d’autònoms i en els centres decotització. Tot això en un entorn socioeconòmic que afavoreix l’arribada de la immigració.

Anna Mir i SerraCap del Servei d’Iniciatives EconòmiquesMancomunitat Penedès-Garraf

46

ESTUDI SOCIOECONÒMIC DE LA

COMARCA DE L’ALT PENEDÈS 2006

Page 45: ESTUDI SOCIOECONÒMIC PENEDÈS - Estudis locals · L’Estudi socioeconòmic de la comarca de l’Alt Penedès 2006 és el setè volum de la col·lecció d’estudis comarcals que

Síntesi

L’increment de l’activitat econòmica a l’Alt Penedès els darrers anys s’ha traduïten un creixement notable de l’ocupació. En el període 2000-2005, el nombred’afiliats a la Seguretat Social ha augmentat el 3,9 % anual acumulatiu, una taxasuperior al 3 % del conjunt de Catalunya. El nombre d’afiliats al règim general dela Seguretat Social, que l’any 2005 representava el 82,4 % dels afiliats de lacomarca, ha assolit en aquest període un augment superior (el 4 % anualacumulatiu) al dels afiliats al règim especial d’autònoms (3,5 %), que el 2005significava el 17,6 % dels treballadors de la comarca.

Aquests anys, la indústria, tot i haver assolit un creixement anual acumulatiu delsocupats del 0,5 %, ha patit una pèrdua de pes en l’estructura productiva de l’AltPenedès, atès que l’any 2000 representava el 42,4 % dels afiliats a la SeguretatSocial, mentre que el 2005 aquest percentatge s’ha situat en el 35,9 %. Encanvi, la construcció (que l’any 2005 ocupava el 10,7 % dels treballadors de lacomarca) i, especialment, els serveis (52,6 %), han augmentat el pes relatiu enl’estructura productiva de l’Alt Penedès.

Les activitats industrials amb un pes més important en l’estructura productiva del’Alt Penedès són l’alimentació, begudes i tabac, la metal·lúrgia i els productesmetàl·lics, el paper, edició i arts gràfiques i la fabricació de material de transport.Pel que fa al sector serveis, les activitats amb més presència en l’estructuraproductiva de la comarca són el comerç i la reparació, les altres activitatsempresarials, els transports i comunicacions i l’hoteleria.

L’activitat econòmica ha estat repartida entre els 27 municipis que integren l’AltPenedès d’una manera força similar a la distribució de la població comarcal.Vilafranca del Penedès, Sant Sadurní d’Anoia, Santa Margarida i els Monjos,Olèrdola i Gelida, els cinc municipis més grans de la comarca, han concentrat el72,6 % dels ocupats.

L’any 2005, la taxa d’atur de l’Alt Penedès ha estat del 5,6 %, mentre que alconjunt de Catalunya ha estat del 6,6 %. L’Alt Penedès ha estat la comarca dela província de Barcelona amb una taxa d’atur més reduïda.

2.4. Indicadors socials i de qualitat de vida

En aquest apartat s’estudien un conjunt d’indicadors referits a l’ensenyament no universitari,la cultura i esport, la sanitat i els serveis socials, l’habitatge, la seguretat pública, els parcsde vehicles i les entitats financeres que poden ajudar, més enllà de les dades d’activitatproductiva, renda i mercat de treball, a determinar la qualitat de vida de la població de l’AltPenedès. L’anàlisi d’aquests indicadors permet de concloure que, en termes generals, lapoblació de l’Alt Penedès gaudeix d’un nivell de qualitat de vida força similar al conjunt deCatalunya. Això no obstant, en comparació amb la mitjana catalana es constata la menordotació per habitant d’equipaments sanitaris (farmàcies, llits d’hospital i centresextrahospitalaris) i d’alguns equipaments culturals (sales de cinema, teatres i auditoris). En

47

SITUACIÓ I EVOLUCIÓ

SOCIOECONÒMICA

Page 46: ESTUDI SOCIOECONÒMIC PENEDÈS - Estudis locals · L’Estudi socioeconòmic de la comarca de l’Alt Penedès 2006 és el setè volum de la col·lecció d’estudis comarcals que

canvi, en termes comparatius, l’Alt Penedès té una bona dotació d’equipaments de serveissocials, d’alguns equipaments esportius i de lleure i de vehicles.

La informació relativa a la qualitat de vida de l’Enquesta de la Regió Metropolitana deBarcelona, de l’edició de l’any 2000, elaborada per l’Institut d’Estudis Regionals iMetropolitans de Barcelona, permet de concloure que la valoració que fan els residentsa la comarca de l’Alt Penedès del nivell de vida existent al seu municipi és superior aldel conjunt de la província de Barcelona i dels municipis de la Regió Metropolitana deBarcelona (RMB). Així, en el quadre 2.4.1. es posa de manifest que el 50,9 % delsresidents a l’Alt Penedès opinen que la qualitat de vida al seu municipi és molt elevada(al conjunt de la província aquest percentatge és del 30,9 %, i a la RMB, del 29,9 %);mentre que el 47,2 % assenyala que és elevada. D’altra banda, únicament l’1,1 % delsresidents a la comarca opinen que el nivell de vida del seu municipi és baix o molt baix(mentre que al conjunt de la província ho pensen el 6,3 % dels ciutadans, i a la RMB,el 6,7 %). La valoració global del nivell de vida que fan els habitants de l’Alt Penedès(7,3, en una escala d’1 a 9) se situa per sobre de les valoracions mitjanes dels residentsal conjunt de comarques de la província de Barcelona (6,7) i de la RMB (6,6).

� Ensenyament no universitari

En el curs 2003-2004 a l’Alt Penedès hi havia 79 centres d’ensenyament no universitari,el 84,8 % d’ensenyament públic (percentatge molt superior que en el conjunt deCatalunya, on aquesta xifra se situava en el 64,3 %) i el 15,2 % d’ensenyament privat. Enels darrers vuit cursos acadèmics s’hi han construït nou centres públics, mentre que n’hatancat un de titularitat privada. Aquesta evolució del nombre de centres ha provocat quehagi augmentat l’11,2 % el nombre de centres a la comarca des del curs 1996-1997 finsal curs 2003-2004. D’altra banda, els centres d’ensenyament no universitari de l’AltPenedès representaven el 2 % dels que hi havia al conjunt de Catalunya, per sobre delpes de la població comarcal en el total català (1,3 %) (quadre 2.4.2.).

48

ESTUDI SOCIOECONÒMIC DE LA

COMARCA DE L’ALT PENEDÈS 2006

� Quadre 2.4.1. Valoració que fan les persones enquestades sobre el nivell devida del municipi de residència. Any 2000. En percentatge

Alt Penedès Regió ProvínciaMetropolitana de Barcelonade Barcelona

Qualitat de vida molt elevada 50,9 29,9 30,9Qualitat de vida elevada 47,2 61,1 60,7Qualitat de vida baixa 1,1 5,5 5,2Qualitat de vida molt baixa 0,0 1,2 1,1NS/NC 0,8 2,3 2,1Total 100,0 100,0 100,0

Valoració mitjana1 7,3 6,6 6,7

1 La valoració s'ha obtingut a partir d'una escala de l'1 al 9: qualitat de vida molt elevada (8,9), elevada (6,7), baixa (3,4),molt baixa i NS/NC, i s'han desestimat els que han contestat 5.

Font: Enquesta de la Regió Metropolitana de Barcelona, Institut d’Estudis Regionals i Metropolitans de Barcelona

Page 47: ESTUDI SOCIOECONÒMIC PENEDÈS - Estudis locals · L’Estudi socioeconòmic de la comarca de l’Alt Penedès 2006 és el setè volum de la col·lecció d’estudis comarcals que

El nombre d’alumnes d’educació infantil, primària, especial i secundària va augmentar el5,7 % des del curs 1996-1997 fins al curs 2003-2004. Com en el conjunt de Catalunya,van disminuir els alumnes matriculats fins al final de la dècada dels noranta, mentre quea partir del curs 2000-2001, a l’Alt Penedès, i del 2001-2002, a Catalunya, el nombred’alumnes va augmentar considerablement, dada que s’explica, en part, pel fet d’haverampliat l’ensenyament obligatori dels 14 als 16 anys. En el període esmentat, l’evoluciódel nombre d’alumnes que estudien en centres públics va augmentar el 10,5 %, mentreque als centres privats va disminuir el 4,8 % (quadre 2.4.3.). Malgrat que l’evolució delnombre d’alumnes matriculats en ensenyaments no universitaris a l’Alt Penedès va ser

49

SITUACIÓ I EVOLUCIÓ

SOCIOECONÒMICA

Quadre 2.4.2. Centres, segons el tipus d’ensenyament. Nombre �

Curs 1996-97 Curs 2003-04

Alt Penedès Catalunya Alt Penedès/ Alt Penedès Catalunya Alt Penedès/Cat. % Cat. %

Només infantil 17 318 5,3 25 465 5,4Infantil i primària 34 1.529 2,2 35 1.482 2,4Només secundària 7 491 1,4 7 508 1,4Infantil, primària i secundària 0 1 0,0 0 1 0,0Només educació especial 0 41 0,0 0 59 0,0Total públic 58 2.380 2,4 67 2.515 2,7

Només infantil 3 646 0,5 3 598 0,5Infantil i primària 3 194 1,5 1 129 0,8Només secundària 1 183 0,5 1 117 0,9Infantil, primària i secundària 5 483 1,0 6 479 1,3Només educació especial 1 70 1,4 1 69 1,4Total privat 13 1.576 0,8 12 1.392 0,9

Total centres 71 3.956 1,8 79 3.907 2,0

Font: Idescat i Departament d'Educació de la Generalitat de Catalunya

Quadre 2.4.3. Alumnes d’educació infantil, primària, especial i secundària. Alt Penedès �

Sector públic Sector privat Total

Nombre % Cat. Nombre % Cat. Nombre % Cat.

1996-97 8.828 1,4 4.021 0,9 12.849 1,21997-98 8.537 1,4 3.777 0,8 12.314 1,21998-99 8.371 1,4 3.603 0,8 11.974 1,21999-00 8.287 1,4 3.600 0,9 11.887 1,22000-01 8.399 1,5 3.736 0,9 12.135 1,22001-02 8.855 1,5 3.684 0,9 12.539 1,32002-03 9.172 1,5 3.805 0,9 12.977 1,32003-04 9.758 1,6 3.826 0,9 13.584 1,3

Font: Idescat i Departament d'Educació de la Generalitat de Catalunya

Page 48: ESTUDI SOCIOECONÒMIC PENEDÈS - Estudis locals · L’Estudi socioeconòmic de la comarca de l’Alt Penedès 2006 és el setè volum de la col·lecció d’estudis comarcals que

favorable en aquest període, cal tenir en compte que aquests anys la població de lacomarca es va incrementar el 21 %.

En el quadre 2.4.4. es mostren les dades relatives al nombre d’alumnes del curs 2003-2004 segons el tipus d’ensenyament. Dels 13.584 estudiants que hi havia en aquestcurs acadèmic a l’Alt Penedès, el 71,8 % eren alumnes de centres públics (molt persobre del 59,4 % corresponent al conjunt de Catalunya) i el 28,2 % ho eren de centresprivats. Aquests percentatges no eren exactament els mateixos en els diferents tipusd’ensenyament. Així, estudiaven en centres públics el 75,9 % dels alumnes d’educacióinfantil, el 70,3 % dels alumnes d’educació primària i el 71 % dels de secundària (el64 % dels alumnes d’ESO, el 80,5 % dels de batxillerat i el 95,7 % dels que cursavencicles formatius de cicle mitjà o superior). D’altra banda, en el curs 2003-2004 elnombre d’estudiants de l’Alt Penedès va representar l’1,3 % dels alumnes catalans, el mateix percentatge que l’any 2004 va correspondre a la població comarcal sobre ladel conjunt de Catalunya. Com a conseqüència del major pes del sector públic enl’ensenyament a la comarca, l’1,6 % dels alumnes de centres públics catalans cursavenels estudis a l’Alt Penedès, mentre que en el cas dels centres privats aquestpercentatge se situava en el 0,9 %, per sota del pes de la població de la comarca en eltotal català.

Un altre aspecte que cal remarcar amb relació a l’ensenyament no universitari és el del percentatge dels alumnes nascuts a l’estranger, que en el curs 2003-2004representaven a l’Alt Penedès el 6,6 % dels alumnes matriculats, mentre que al conjuntde Catalunya aquesta xifra arribava al 7,4 %. Aquests percentatges eren molt superiorsals centres públics (8,5 % a la comarca i 10,4 % a Catalunya) que als privats (2 % i3,1 %, respectivament). Aquests valors cal avaluar-los tenint en consideració que l’any2004 el 9 % dels residents a l’Alt Penedès i el 10,6 % dels de Catalunya havien nascuta l’estranger.

50

ESTUDI SOCIOECONÒMIC DE LA

COMARCA DE L’ALT PENEDÈS 2006

� Quadre 2.4.4. Alumnes, segons el tipus d’ensenyament, curs 2003-04. Alt Penedès

Sector públic Sector privat Total

Nombre % Cat. Nombre % Cat. Nombre % Cat.

Infantil 2.834 2,0 898 0,8 3.732 1,5Primària 3.544 1,6 1.494 1,0 5.038 1,4Especial 0 0,0 52 1,4 52 0,8Secundària 3.380 1,4 1.382 0,8 4.762 1,2

ESO 2.070 1,4 1.163 1,1 3.233 1,3Batxillerat 812 1,4 197 0,6 1.009 1,1CFGM 256 1,1 0 0,0 256 0,8CFGS 242 1,0 22 0,2 264 0,8

Total 9.758 1,6 3.826 0,9 13.584 1,3

Font: Idescat i Departament d'Educació de la Generalitat de Catalunya

Page 49: ESTUDI SOCIOECONÒMIC PENEDÈS - Estudis locals · L’Estudi socioeconòmic de la comarca de l’Alt Penedès 2006 és el setè volum de la col·lecció d’estudis comarcals que

Equipaments culturals i esportius6 �

L’any 2005, a la comarca de l’Alt Penedès hi ha hagut 11 biblioteques finançades per entitatsi institucions diverses, que representen un percentatge de 12 biblioteques / 100.000 h., la mateixa xifra que al conjunt de Catalunya. L’Alt Penedès també ha tingut 3 arxius, 7 museus o col·leccions, 7 sales de cinema i 1 teatre. En comparació amb el conjunt deCatalunya, l’Alt Penedès ha tingut una bona dotació, relativitzada pel nombre d’habitants,de biblioteques i museus, mentre que ha estat més reduïda que la mitjana catalana en elcas dels arxius i, especialment, de les sales de cinema i dels museus o auditoris.

El modernisme està àmpliament representat en l’arquitectura i els museus de l’AltPenedès i n’és un dels principals exponents les caves de Codorniu, que contenen unconjunt d’edificacions modernistes obra de l’arquitecte Puig i Cadafalch. L’altre granproductor de cava, Freixenet, s’emplaça en unes edificacions d’estil noucentista. A laVilafranca modernista es pot observar l’impacte directe que va tenir el modernismesobre la ciutat, atès que els símbols de progrés i innovació que va representar aquestmoviment cultural es van reflectir en l’arquitectura, l’escultura, les arts decoratives i lamúsica. D’altra banda, en el casc urbà de Sant Sadurní d’Anoia es poden trobar lesfaçanes dels edificis modernistes més emblemàtics de la vila, mentre que a Gelida espoden visitar diferents cases modernistes del centre del municipi, com Cal Boada, Cal’Adela, Can Valls o Cal Folch. Entre els museus de la comarca destaquen el Museu deVilafranca, el Museu del Vi (situat a Vilafranca del Penedès) i el Museu d’Olèrdola;també cal destacar pel seu atractiu històric els castells de Gelida i d’Olèrdola.

Dintre del camp esportiu, destaca l’elevat nombre d’instal·lacions esportives: pistespoliesportives a l’aire lliure (78), pistes de tennis (38), camps de frontó (4), camps defutbol (39), poliesportius en pavellons (15), espais esportius en sales (49), piscines al’aire lliure (49) i cobertes (3), pistes d’atletisme (1) i altres pistes convencionals isingulars (56). En la majoria d’equipaments esportius, l’Alt Penedès ha tingut unadotació per habitant força similar a la mitjana de Catalunya.

Sanitat i serveis socials �

L’any 2005 hi ha hagut a l’Alt Penedès 3 centres hospitalaris i 358 llits, que harepresentat un índex de 3,83 llits / 1.000 h., un percentatge clarament inferior al deCatalunya (4,66 llits / 1.000 h.). Aquesta menor dotació de llits hospitalaris a la comarcaen termes relatius posa de manifest que en els darrers anys l’important creixement dela població, amb una part cada vegada més notable de residents nascuts a l’estranger,no ha anat acompanyat d’un increment suficient en la dotació de serveis sanitaris.

Els habitants de l’Alt Penedès també han disposat de 58 centres extrahospitalaris(especialment consultoris de medicina general o pediatria, consultoris especialitzats iclíniques dentals), que ha representat un índex de 6,2 centres / 10.000 h., una mica persota del conjunt de Catalunya (7,1). D’altra banda, a la comarca hi havia 33 oficines defarmàcia, que representaven un índex de 3,5 farmàcies / 10.000 h., per sota del conjuntdel Principat (4,2 farmàcies / 10.000 h.).

L’any 2005 la comarca ha tingut 781 places de residència per a la gent gran (el 45,2 %d’iniciativa pública o social, i el 54,8 % d’iniciativa mercantil), que ha representat 8,36

51

SITUACIÓ I EVOLUCIÓ

SOCIOECONÒMICA

6 Els comentaris d’aquest epígraf i els següents es basen en la informació estadística recollida al quadre 2.4.5.

Page 50: ESTUDI SOCIOECONÒMIC PENEDÈS - Estudis locals · L’Estudi socioeconòmic de la comarca de l’Alt Penedès 2006 és el setè volum de la col·lecció d’estudis comarcals que

places / 1.000 h., clarament per sobre de les 6,74 places de Catalunya. Hi ha haguttambé 10 centres de dia per a la gent gran, amb 183 places. En calcular l’índex del nombre de centres i de places / 1.000 h., la comarca de l’Alt Penedès ha estat més ben dotada que la mitjana de Catalunya. Finalment, a la comarca de l’Alt Penedèsl’any 2005 hi ha hagut 2 centres residencials d’iniciativa social per a persones ambdisminució, amb 48 places. Novament, l’índex de centres i de places / 1.000 h. a lacomarca ha estat superior al del conjunt de Catalunya.

� Habitatge

L’any 2005 s’ha iniciat a la comarca de l’Alt Penedès la construcció de 3.249 habitatges,que significa 34,8 habitatges / 1.000 h., molt per sobre dels 15,8 / 1.000 h. iniciats alconjunt de Catalunya. La intensitat constructora a la comarca, relativitzada pel nombred’habitants, sols ha estat superada l’any 2005 per les comarques de la Vall d’Aran, elPallars Sobirà, l’Alta Ribagorça, la Cerdanya, el Baix Penedès, el Montsià i el Baix Camp.

En canvi, el nombre d’habitatges acabats, 1.210, relativitzat pel nombre d’habitants, haestat força similar al del conjunt de Catalunya, atès que a la comarca s’han finalitzat 13habitatges / 1.000 h., i al Principat, 11,2. Com en el conjunt de Catalunya, el dinamismedel sector residencial els darrers anys ha estat molt notable. Així, l’any 2005 s’hanacabat un 186,7 % més d’habitatges que l’any 1991, mentre que en aquest períodetemporal la població de l’Alt Penedès s’ha incrementat el 33,7 %.

Segons les dades del Departament de Medi Ambient i Habitatge, l’any 2005 el preu delmetre quadrat d’habitatge nou construït a Vilafranca del Penedès, la capital comarcal,ha estat de 2.688 €, que significa un increment notable del 9,9 % respecte a l’anyanterior, pràcticament el triple que l’any 2000 (973 €). En comparació amb la mitjanade Catalunya, excloent-ne la ciutat de Barcelona, el preu a Vilafranca del Penedès haestat un 9,4 % inferior.7

� Seguretat

L’any 2004 hi havia a l’Alt Penedès 80 policies locals, que significa una relació de 0,9policies locals / 1.000 h., un índex clarament inferior a l’1,4 / 1.000 h. del conjunt deCatalunya. D’altra banda, a la comarca hi havia tan sols 45 mossos d’esquadra, atèsque el desplegament efectiu d’aquest cos a l’Alt Penedès no s’efectuarà, segons elDepartament d’Interior de la Generalitat de Catalunya, fins a l’any 2007, en estarenglobada la comarca en la regió policíaca de Tarragona.

� Parc de vehicles

El parc de vehicles de l’Alt Penedès era l’any 2004 de 66.248 unitats, xifra que significaun índex de motorització de 741 unitats / 1.000 h., molt superior al del conjunt deCatalunya (645). Segons la tipologia del vehicle, s’observa que l’índex de motoritzaciómés alt s’ha donat a la categoria de turismes (492 / 1.000 h.), seguit dels camions i deles furgonetes (153) i de les motocicletes (59).

52

ESTUDI SOCIOECONÒMIC DE LA

COMARCA DE L’ALT PENEDÈS 2006

7 En el capítol 3.4. es fa una anàlisi més detallada de l’evolució del mercat de l’habitatge a l’Alt Penedès.

Page 51: ESTUDI SOCIOECONÒMIC PENEDÈS - Estudis locals · L’Estudi socioeconòmic de la comarca de l’Alt Penedès 2006 és el setè volum de la col·lecció d’estudis comarcals que

53

SITUACIÓ I EVOLUCIÓ

SOCIOECONÒMICA

Quadre 2.4.5. Indicadors socials i de qualitat de vida �

Nombre % Per 1.000 h.

Any Alt Pen. Catalunya Alt Pen./Cat. Alt Pen. Catalunya

Equipaments culturalsBiblioteques 2004 11 851 1,3 0,12 0,12Arxius 2004 3 259 1,2 0,03 0,04Museus i col·leccions 2004 7 462 1,5 0,08 0,07Sales de cinema 2004 7 781 0,9 0,08 0,11Teatres i auditoris 2004 1 136 0,7 0,01 0,02

Equipaments esportius i de lleurePistes poliesportives a l'aire lliure

(>400 m2) 2004 78 3.924 2,0 0,87 0,58Pistes de tennis (>400 m2) 2004 38 3.442 1,1 0,42 0,51Camps de frontons (>200 m2) 2004 4 485 0,8 0,04 0,07Camps de futbol, rugbi, hoquei, etc.

(>400 m2) 2004 39 1.183 3,3 0,44 0,17Poliesportius en pavellons (>400 m2) 2004 15 699 2,1 0,17 0,10Espais esportius en sales (>50 m2) 2004 49 4.235 1,2 0,55 0,62Piscines a l'aire lliure (>50 m2) 2004 49 3.302 1,5 0,55 0,48Piscines cobertes (>50 m2) 2004 3 471 0,6 0,03 0,07Pistes d'atletisme (200, 300 i 400 m2) 2004 1 100 1,0 0,01 0,01Altres pistes convencionals (esquaix,

petanca, etc.) 2004 47 5.135 0,9 0,53 0,75Altres pistes singulars (esquí, camps

de golf, etc.) 2004 9 2.019 0,4 0,10 0,30

Equipaments sanitarisOficines de farmàcia 2005 33 2.948 1,1 0,35 0,42Centres hospitalaris 2005 3 217 1,4 0,03 0,03Llits d'hospitals 2005 358 32.589 1,1 3,83 4,66Centres extrahospitalaris 2005 58 4.980 1,2 0,62 0,71

Equipaments de serveis socialsPlaces en residències per a gent gran, segons naturalesa jurídicaIniciativa pública 2005 138 7.756 1,8 1,48 1,11Iniciativa social 2005 215 12.475 1,7 2,30 1,78Iniciativa mercantil 2005 428 26.923 1,6 4,58 3,85Total 2005 781 47.154 1,7 8,36 6,74Centres de dia per a gent granEntitat privada d'iniciativa mercantil 2005 6 388 1,5 0,06 0,06Entitat privada d'iniciativa social 2005 1 109 0,9 0,01 0,02Entitat pública 2005 3 149 2,0 0,03 0,02Total 2005 10 646 1,5 0,11 0,09Nombre de places en centres de dia per a gent granEntitat privada d'iniciativa mercantil 2005 108 5.608 1,9 1,16 0,80Entitat privada d'iniciativa social 2005 10 2.246 0,4 0,11 0,32Entitat pública 2005 65 3.279 2,0 0,70 0,47Total 2005 183 11.133 1,6 1,96 1,59Centres residencials per a persones amb disminucióEntitat privada d'iniciativa mercantil 2005 0 5 0,0 0,00 0,00Entitat privada d'iniciativa social 2005 2 52 3,8 0,02 0,01Entitat pública 2005 0 19 0,0 0,00 0,00Total 2005 2 76 2,6 0,02 0,01

Page 52: ESTUDI SOCIOECONÒMIC PENEDÈS - Estudis locals · L’Estudi socioeconòmic de la comarca de l’Alt Penedès 2006 és el setè volum de la col·lecció d’estudis comarcals que

� Entitats financeres

L’any 2002 a la comarca de l’Alt Penedès hi havia 93 entitats financeres, el 80 % de lesquals eren caixes, i el 20 %, bancs. La xifra relativa d’entitats financeres / 1.000 h. erad’1,12, molt similar a la del conjunt de Catalunya (1,09), tot i que era superior a lacomarca que al Principat en el cas de les caixes i inferior en el dels bancs.

En aquest apartat cal fer un esment especial al fet que Caixa Penedès té la seu a lacapital comarcal, que és on va iniciar l’activitat l’any 1913. Aquesta entitat està moltarrelada al territori, com ho demostra el fet que pràcticament la meitat de les sucursalsde caixes ubicades a la comarca són de Caixa Penedès. �

54

ESTUDI SOCIOECONÒMIC DE LA

COMARCA DE L’ALT PENEDÈS 2006

Nombre % Per 1.000 h.

Any Alt Pen. Catalunya Alt Pen./Cat. Alt Pen. Catalunya

Nombre de places en residències per a persones amb disminucióEntitat privada d'iniciativa mercantil 2005 0 430 0,0 0,00 0,06Entitat privada d'iniciativa social 2005 48 1.892 2,5 0,51 0,27Entitat pública 2005 0 850 0,0 0,00 0,12Total 2005 48 3.172 1,5 0,51 0,45

HabitatgeHabitatges iniciats1 2005 3.249 110.513 2,9 34,8 15,8Habitatges acabats1 2005 1.210 78.403 1,5 13,0 11,2Preu del m2 d'habitatge nou construït

(en €)2 2005 2.688 2.967 90,6 – –

SeguretatPlantilla orgànica de les policies locals 2004 80 9.280 0,9 0,89 1,36Mossos d'Esquadra 2004 45 9.306 0,5 0,50 1,37

Parc de vehiclesTurismes 2004 44.041 3.089.787 1,4 492 453Motocicletes 2004 5.297 443.115 1,2 59 65Camions i furgonetes 2004 13.690 714.600 1,9 153 105Tractors industrials 2004 650 26.048 2,5 7 4Autobusos i altres 2004 2.570 117.793 2,2 29 17Total 2004 66.248 4.391.343 1,5 741 645

Entitats financeres, per tipusCaixes 2002 74 4.857 1,5 0,90 0,75Bancs 2002 19 2.265 0,8 0,23 0,35Total 2002 93 7.122 1,3 1,12 1,09

1 Projectes visats del Col·legi d'Aparelladors.2 En el cas de l'Alt Penedès es considera el preu de l'habitatge a la ciutat de Vilafranca del Penedès, i en el cas de Catalunya

no s'inclou la ciutat de Barcelona.

Font: Idescat, Departament de Medi Ambient i Habitatge i Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya

� Quadre 2.4.5. Indicadors socials i de qualitat de vida (continuació)

Page 53: ESTUDI SOCIOECONÒMIC PENEDÈS - Estudis locals · L’Estudi socioeconòmic de la comarca de l’Alt Penedès 2006 és el setè volum de la col·lecció d’estudis comarcals que

Síntesi

L’anàlisi de diferents indicadors socials referits a l’ensenyament no universitari,la cultura, l’esport, la sanitat, els serveis socials, l’habitatge, la seguretat pública,el parc de vehicles i el nombre d’entitats financeres, permet de concloure que,en termes generals, la població de l’Alt Penedès ha gaudit d’un nivell de qualitatde vida força similar al conjunt de Catalunya. Això no obstant, en comparacióamb la mitjana catalana es constata la menor dotació per habitantd’equipaments sanitaris (farmàcies, llits d’hospital i centres extrahospitalaris) id’alguns equipaments culturals (sales de cinema, teatres i auditoris). La menordotació de llits hospitalaris a la comarca en termes relatius posa de manifest queels darrers anys l’important creixement de la població, amb una part cadavegada més notable de residents nascuts a l’estranger, no ha anat acompanyatd’un increment suficient en la dotació de serveis sanitaris. En canvi, en termescomparatius, l’Alt Penedès ha tingut una bona dotació d’equipaments de serveissocials, d’alguns equipaments esportius i de lleure i de vehicles.

La valoració del nivell de vida que fan els residents a l’Alt Penedès (7,3 d’unaescala d’1 a 9) ha estat superior a la valoració mitjana que han fet els habitantsal conjunt de la província de Barcelona (6,7) i a la RMB (6,6). El 50,9 % delsresidents a l’Alt Penedès opinaven que la qualitat de vida al seu municipi eramolt elevada, el 47,2 % assenyalava que era elevada, mentre que tan solsl’1,1 % opinava que el nivell de vida del seu municipi era baix, mentre que capciutadà pensava que era molt baix.

55

SITUACIÓ I EVOLUCIÓ

SOCIOECONÒMICA

Page 54: ESTUDI SOCIOECONÒMIC PENEDÈS - Estudis locals · L’Estudi socioeconòmic de la comarca de l’Alt Penedès 2006 és el setè volum de la col·lecció d’estudis comarcals que

3.1. Estructura econòmica: trets principals

L’activitat productiva de l’Alt Penedès es caracteritza per quatre trets principals:

� Un sector agrari amb un pes important en el teixit productiu, especialment quan escompara amb la importància que té al conjunt de l’economia catalana. L’activitatse centra bàsicament en la vinya, que representa el 6 % del PIB comarcal.

� Una indústria que continua tenint un paper fonamental en el sistema productiude l’Alt Penedès, tot i la terciarització creixent de l’economia de la comarca. Elteixit industrial es basa en una part considerable en les activitats relacionadesamb l’elaboració del vi i del cava, que representa una mica més del 9 % de laproducció total comarcal, tot i que també presenta una diversificació notable.

� Un sector de la construcció en expansió, gràcies al fort dinamisme del’edificació d’habitatges, que en termes relatius ha assolit un creixement moltsuperior al del conjunt català, amb un pes en l’estructura productiva superior al de Catalunya.

� Un sector serveis relativament menys desenvolupat que al conjunt deCatalunya, però en expansió constant i amb un pes en l’economia comarcal alvoltant del 46 % de la producció.

La població ocupada i l’estructura del PIB a l’Alt Penedès l’any 2005 reflecteixen laimportància que han tingut la indústria i els serveis a la comarca. El 35,6 % del PIB iel 35,9 % dels afiliats a la Seguretat Social pertanyien al sector de la indústria, mentreque els serveis ocupaven el 52,6 % dels treballadors i generaven el 46,2 % de laproducció. El sector de la construcció representava l’11,1 % del PIB i ocupava el10,7 % dels treballadors, mentre que el sector primari generava el 7,1 % de laproducció comarcal. En comparació amb el conjunt de Catalunya, a l’Alt Penedèsl’agricultura, la indústria i la construcció han tingut una presència més elevada enl’estructura productiva, atès que la seva aportació al PIB comarcal ha estat superior.En canvi, en el sector serveis el pes de l’activitat ha estat molt inferior a la comarcaque al Principat (quadre 3.1.1.).

En el període 1991-2005, la indústria ha patit una pèrdua de pes en l’estructuraproductiva comarcal, en passar de representar el 48,2 % al 35,6 % de la producció, toti que l’Alt Penedès ha continuat sent una de les comarques amb una presència méssignificativa de la indústria en el teixit econòmic (sols a vuit comarques catalanes elsector industrial ha estat superior que el de l’Alt Penedès). En canvi, els serveis hanaugmentat lleugerament l’aportació a la producció de l’Alt Penedès, atès que l’any1991 el seu pes en l’estructura productiva comarcal era del 40,9 % de la producció i,el 2005, com s’esmentava anteriorment, han representat el 46,2 % del PIB comarcal.D’altra banda, el pes de la construcció en el teixit productiu de l’Alt Penedès haaugmentat d’una manera considerable en aquest període, atès que ha passat derepresentar el 6,9 % de la producció l’any 1991 a l’11,1 % el 2005. Finalment, gràciesal dinamisme del conreu de la vinya, l’aportació de l’agricultura a la creació de riquesade la comarca s’ha incrementat significativament, circumstància que no s’haesdevingut en aquest període en la majoria de les comarques catalanes.

Al quadre 3.1.2. es mostra la distribució del valor afegit brut (VAB) per sectorseconòmics als dos únics municipis que l’any 1996 (últim disponible) tenien més de

3. L’activitat econòmica al territori �

57

L’ACTIVITAT ECONÒMICA

AL TERRITORI

Page 55: ESTUDI SOCIOECONÒMIC PENEDÈS - Estudis locals · L’Estudi socioeconòmic de la comarca de l’Alt Penedès 2006 és el setè volum de la col·lecció d’estudis comarcals que

5.000 h., que representen aproximadament la meitat de la població actual de lacomarca. El teixit productiu d’aquests dos municipis era molt diferent, atès queVilafranca tenia unes característiques similars a les del conjunt de Catalunya, amb unaforta presència del sector serveis, pel fet que a la capital comarcal s’hi desenvolupavenmoltes activitats terciàries que beneficiaven tots els habitants de l’Alt Penedès; mentreque a Sant Sadurní d’Anoia la indústria representava pràcticament dues terceres partsde la producció, atès que una bona part de les empreses del vi i el cava de la comarcaes localitzaven en aquest municipi.

La consideració de les dades econòmiques bàsiques mostren que l’Alt Penedès és unacomarca molt dinàmica, amb un gran arrelament de les activitats tradicionals com elconreu de la vinya, però també oberta a altres activitats econòmiques, com lescomercials, les dels serveis a les empreses i les logístiques.

El futur econòmic de l’Alt Penedès està molt lligat a l’evolució del sector del vi i el cava,tot i que cal tenir en compte que el teixit industrial de la comarca està diversificat, ambuna presència significativa d’altres activitats manufactureres com el paper, els minerals

58

ESTUDI SOCIOECONÒMIC DE LA

COMARCA DE L’ALT PENEDÈS 2006

� Quadre 3.1.1. Estructura sectorial del PIB. Pes sobre el total del PIB, en percentatge

Diferència1991 1996 2001 2005 1991-2005

Alt PenedèsPrimari 4,0 3,9 6,1 7,1 3,1Indústria 48,2 46,9 42,1 35,6 -12,6Construcció 6,9 6,7 8,9 11,1 4,2Serveis 40,9 42,6 42,9 46,2 5,3Total 100,0 100,0 100,0 100,0 –

CatalunyaPrimari 2,2 2,0 1,7 1,6 -0,6Indústria 34,1 31,0 31,3 26,1 -8,0Construcció 8,3 6,8 7,2 8,4 0,1Serveis 55,5 60,2 59,8 63,9 8,4Total 100,0 100,0 100,0 100,0 –

Font: Idescat (1991 i 1996) i Caixa Catalunya (2001 i 2005)

� Quadre 3.1.2. Distribució del VAB a preus de mercat per sectors dels municipis de més de 5.000 h. Any 1996. En percentatge sobre el total

Primari Indústria Construcció Serveis Total

Sant Sadurní d'Anoia 1,4 65,4 5,1 28,1 100,0Vilafranca del Penedès 0,9 28,6 6,7 63,8 100,0

Alt Penedès 3,9 46,9 6,7 42,6 100,0

Font: Idescat (només disponible per als municipis de més de 5.000 h.)

Page 56: ESTUDI SOCIOECONÒMIC PENEDÈS - Estudis locals · L’Estudi socioeconòmic de la comarca de l’Alt Penedès 2006 és el setè volum de la col·lecció d’estudis comarcals que

no metàl·lics, la metal·lúrgia i l’equipament elèctric, electrònic i òptic. En els propersanys la indústria molt probablement seguirà perdent pes en el teixit productiu comarcali hi haurà un procés de terciarització de l’economia, atès que, com ja s’ha esmentat,actualment el sector terciari està relativament poc desenvolupat a la comarca, quan escompara amb el conjunt de Catalunya.

Això no obstant, les indústries que actualment desenvolupen la seva activitat a lacomarca tenen una capacitat elevada per mantenir-se en el mercat, atès que lesmillores en les tècniques de producció, en la mà d’obra i en el servei al clientpossibiliten el manteniment d’un elevat nivell de competitivitat. Les expectatives delsector del vi i el cava són molt optimistes, atès que les activitats vitivinícoles s’hanconsolidat en el teixit econòmic i han aconseguit modernitzar els seus processosproductius i comercials d’una manera extraordinària. Els propers anys la resta de laindústria de la comarca, que com ja s’ha esmentat presenta un grau de diversificaciónotable, haurà de fer front a un conjunt d’amenaces, com la competència dels païsosemergents, sobretot en sectors madurs, els dèficits d’infraestructures (xarxa viària iferroviària, telecomunicacions i energia), i les insuficiències en el transport públic, i a lacompetència per l’ús del sòl industrial amb altres activitats, especialment logístiques.

En el futur immediat, a més de potenciar la competitivitat de la indústria, l’Alt Penedèsrequereix un impuls del sector serveis, especialment de les activitats relacionades amb elsserveis a les empreses, el turisme i els serveis a les persones, que actualment estan pocdesenvolupades a la comarca. El pes d’aquest sector en l’estructura productiva comarcal,com ja s’ha esmentat, és inferior al que té en el conjunt de Catalunya, tant pel que fa a laseva aportació a la producció com al nombre de llocs de treball creats, fet que provocaràque en el futur vagi guanyant importància en la generació de riquesa a la comarca.

La construcció ha assolit forts creixements de l’activitat els darrers anys gràcies sobretota l’edificació d’habitatges, que s’explica per la millor relació entre preu i qualitat de l’habitatge que troben els nous residents procedents de l’entorn de la ciutat deBarcelona, l’augment significatiu de la població i l’edificació de segones residències enles zones més rurals de la comarca. Cal esperar que en el futur l’aportació del sector dela construcció a la generació de riquesa no segueixi creixent com ho ha fet els darrersanys, tot i que la seva contribució a la producció comarcal continuarà sent elevada.

El sector primari seguirà mantenint un pes considerable en l’estructura productiva,gràcies al conreu de la vinya, que està augmentant la productivitat gràcies a les granstransformacions dels darrers anys, per la mecanització creixent de les explotacionsagràries.

L’Alt Penedès ha de fer front a una realitat, comuna a moltes comarques catalanes, queconsisteix en el fet que les necessitats del teixit productiu i el creixement de la poblaciópuguin fer pressió per disminuir el sòl d’ús agrícola. En l’esdevenidor, per tant, un delsprincipals reptes dels agents econòmics i socials de la comarca serà aconseguir que elcreixement de les activitats industrials, la construcció de noves infraestructures i denous habitatges siguin compatibles amb el cultiu de la vinya i l’explotació turística de les rutes del vi i el cava.

La situació estratègica de l’Alt Penedès a la regió metropolitana de Barcelona i ladisponibilitat de sòl poden ser un factor decisiu per atraure activitats, ja siguin industrialso logístiques, que tinguin dificultats per instal·lar-se a l’entorn de la ciutat de Barcelona.

59

L’ACTIVITAT ECONÒMICA

AL TERRITORI

Page 57: ESTUDI SOCIOECONÒMIC PENEDÈS - Estudis locals · L’Estudi socioeconòmic de la comarca de l’Alt Penedès 2006 és el setè volum de la col·lecció d’estudis comarcals que

Vilafranca i Vilanova, la proximitat llunyana

Vilanova i la Geltrú i Vilafranca del Penedès són dues capitals comarcals properes, peròmolt diferents. En un cert sentit, la seva distància és enorme, més que no pas la quecorrespondria per la seva ubicació al mapa. La diferència substancial és que la primeraés una ciutat sense comarca real al darrere, mentre que la segona és una ciutat quetroba la seva força en el fet de ser l’inqüestionable punt neuràlgic d’un Alt Penedèsdinàmic, ric i extens.

Amb perspectiva històrica, els vilanovins, sabedors que el Garraf és una no-comarca,han refiat tot el pes del seu progrés i creixement a la relació de la seva vila amb el mar iamb Barcelona, el trànsit marítim i, després, el ferrocarril. Vilanova no té comarca, peròté la costa i una proximitat a la capital catalana que, un cop superat el mur natural deles costes del Garraf, ha marcat el to i el caràcter col·lectius. En canvi, els vilafranquinshan anat construint una població que havia de liderar un territori singular, fortamentmarcat per una combinació eficaç d’agricultura i d’indústria. El món de la vinya i el vi,catalitzador de potencialitats econòmiques, socials i culturals, ha estat un relligadorindubtable i un senyal d’identitat i de projecció que ha enfortit Vilafranca en la mesuraque Vilafranca era el gran mercat tradicional de la comarca on tothom feia cap.

Un exemple d’això és l’existència de Caixa Penedès, amb seu fundacional i central aVilafranca. Una entitat com Caixa Penedès ha posat en valor la riquesa, l’esperitemprenedor i la fortalesa d’una societat molt ben coordinada al voltant d’uns interessosi d’uns valors, capacitada per establir prioritats estratègiques i amb voluntat de dotar-se d’instruments de creixement i benestar no dependents de les administracionspúbliques. Els vilanovins no poden dir el mateix. Després de la Guerra Civil, Vilanova vaassumir definitivament que les glòries de la desapareguda Havana Xica dels temps delcomerç amb les Amèriques no era recuperable, excepte en els discursos nostàlgics iles tradicions carnavalesques. La capital del Garraf, que va rebre una alta immigracióespanyola durant els anys seixanta i setanta, va seguir confiant el seu futur a lapresència de la multinacional Pirelli i les seves empreses auxiliars, a la continuïtat delport pesquer, al creixement del comerç i a l’establiment d’un turisme discret que nopodia competir amb la vila veïna de Sitges, nucli de vacances per antonomàsia.

Diu l’acudit que els vilanovins parlen de Vilafranca com «el celler de Vilanova», a la qualcosa els vilafranquins repliquen que Vilanova és la seva platja. Això darrer és cosarecent, perquè les comunicacions per carretera entre les dues localitats ha estat, fins fapocs anys, un exercici ben complicat. De fet, els vilafranquins han triat, com és normal,el camí més fàcil i, en pensar en la costa, han anat a viles del Baix Penedès com Calafello Cunit. Els últims 10 o 15 anys Vilanova i Vilafranca han augmentat el ritme i laquantitat de les seves relacions laborals, econòmiques i comercials. Cada dia, sóncentenars els ciutadans del Garraf que es desplacen a Vilafranca per motius de feina,un trajecte que tal vegada en el futur –depenent dels plans del Govern català– es podriafer en tren, extrem que seria una revolució per al territori i la societat del Penedès.

Amb tot, la proximitat entre Vilafranca i Vilanova segueix sent llunyana, malgrat lamillora de les infraestructures i l’horitzó d’una futura vegueria penedesenca, que donaràun marc politicoadministratiu comú a vilanovins i vilafranquins molt per sobre de l’actualMancomunitat Intermunicipal Penedès-Garraf, organisme que aplega alguns serveis

60

ESTUDI SOCIOECONÒMIC DE LA

COMARCA DE L’ALT PENEDÈS 2006

Page 58: ESTUDI SOCIOECONÒMIC PENEDÈS - Estudis locals · L’Estudi socioeconòmic de la comarca de l’Alt Penedès 2006 és el setè volum de la col·lecció d’estudis comarcals que

dels ajuntaments. En aquest sentit, es podria fer molta bibliografia a propòsit de lespsicologies col·lectives de Vilafranca i Vilanova i es podria, fins i tot, cercar vellsarquetipus relacionats amb mentalitats carlines, més pròpies de les comarquesd’interior i amb mentalitats liberals, més habituals en la gent de costa. Per no caure enaquest joc metafòric anacrònic, considerem un indicador contemporani de la cohesió iles afinitats entre grups de població: el mercat de la informació. El Garraf i l’Alt Penedèsno formen un espai comunicacional únic i comú, sinó que viuen separadament, ambuna alta indiferència mútua, les realitats respectives, fins a l’extrem d’ignoraresdeveniments destacats dels veïns perquè no es consideren propis o propers. Laprova n’és la inexistència, malgrat alguns intents fracassats, d’un mitjà de comunicaciócomarcal (escrit, radiofònic o televisiu) que parli tant de Vilafranca com de Vilanova. En canvi, el mitjà hegemònic al Garraf és el setmanari Diari de Vilanova, que només atén el petit territori comarcal, mentre que a Vilafranca s’edita el setmanari El 3 de vuit,líder de vendes a l’Alt Penedès i al Baix Penedès, únics territoris que cobreixinformativament. Aquesta separació informativa no fa res més que indicar la separaciócultural, social, política i econòmica, que marca la relació entre les dues comarquesveïnes i les dues capitalitats.

Vilafranca i Vilanova representen sistemes molt diferents, els quals ja no mantenenrelacions de complementarietat, com passava quan el port vilanoví era el punt desortida per exportar els vins i licors que produïa el Penedès. La proximitat d’aquestesdues ciutats amb Barcelona talla possibles fluxos d’intercanvi mutu en benefici de la relació bilateral amb la capital catalana. Altrament, la conversió progressiva delGarraf en una comarca dormitori pot aguditzar els perfils diferenciats de Vilanova iVilafranca.

El Garraf, conegut també com a Penedès marítim perquè és la prolongació natural delgran Penedès fins a la costa, no té una personalitat comarcal forta i definida i és mésaviat la suma de poblacions acostumades a conduir-se al seu aire, tot prescindint delnucli del costat. Així ha estat sempre a Vilanova, Sitges, Sant Pere de Ribes i Cubelles.L’Alt Penedès, amb un nombre de municipis més gran i amb un territori més extens, ésuna comarca construïda sota el guiatge d’una capitalitat ferma que ha sabut fer unpaper unificador i que, a l’hora de competir en alguns aspectes, ha trobat en SantSadurní d’Anoia un rival que ja li ha anat bé per mesurar les seves forces. Podem dir,per tant, que els vilafranquins, quan han volgut competir, més que anar en direcció almar han anat cap a l’interior.

Fenòmens emergents, com la nova immigració, la implantació de grans superfíciescomercials i de lleure, la substitució de velles indústries per noves empreses de serveis,la demanda de més transport públic, la promoció del turisme cultural i de qualitat, lamillora de barris antics degradats, la necessitat de més serveis educatius i sanitaris, il’arribada de nous habitants provinents de Barcelona i la seva àrea metropolitana,tendeixen a crear espais de coincidència entre Vilafranca i Vilanova. Reptes comunsurgents poden tenir, potser, la virtualitat de definir ítems de col·laboració, complicitat iintercanvi. L’esmentada futura vegueria penedesenca pot servir per crear novesrealitats compartides, potenciar esforços conjunts, obrir canals de complementarietati descobrir línies de treball en paral·lel. Ningú no dubta que estructures polítiques i

administratives desplegades seriosament han de ser capaces de promoure sinergiescivils més enllà d’allò que avui podem imaginar.

61

L’ACTIVITAT ECONÒMICA

AL TERRITORI

Page 59: ESTUDI SOCIOECONÒMIC PENEDÈS - Estudis locals · L’Estudi socioeconòmic de la comarca de l’Alt Penedès 2006 és el setè volum de la col·lecció d’estudis comarcals que

Tot el Penedès, per la seva combinació de qualitat de vida i alt nivell de serveis, per laproximitat a Barcelona i per la seva personalitat ben dibuixada (cultural, turística,gastronòmica i històrica), és un espai destinat a créixer en població i visitants. L’eixVilanova-Vilafranca potser no es veu prou encara, però existeix realment i té futur si elslíders polítics, empresarials, socials i culturals aposten per decisions estratègiques i noes limiten a gestionar el dia a dia. L’eix que va de les terres suaus de la vinya fins a lesplatges de l’antic poblat iberoromà de Darró és un eix de prosperitat i oportunitats.Vilafranca i Vilanova, juntes, tenen molta més força per actuar i per créixerequilibradament sense perdre els actius que les han convertit, a força de segles, enciutats on es pot viure al compàs d’un ritme privilegiat. El ritme de l’home que treballai juga, l’home que pot prescindir de la pressa.

Francesc-Marc ÁlvaroColumnista de La Vanguardiai professor de periodisme de la Universitat Ramon Llull

Les principals empreses

L’any 2003 hi havia registrades a la comarca de l’Alt Penedès 146 empreses amb unvolum de vendes superior a 1 MEUR, xifra que representava l’1,9 % de les 7.833empreses catalanes amb aquest volum de facturació. D’aquestes 146 empreses, 46tenien més de 50 treballadors, l’1,7 % de les 2.649 empreses catalanes que complienaquestes dues característiques. Atès que el pes del PIB de l’Alt Penedès en el conjuntde Catalunya era de l’1,2 % i el de la població, de l’1,3 %, es posa de manifest unaimportant presència relativa d’indústries amb una facturació elevada a la comarca, fruitde la tradició industrial de l’Alt Penedès, en especial en el sector vitivinícola.

Les empreses més grans de l’Alt Penedès es concentraven fonamentalment en els tresmunicipis més grans de la comarca (Vilafranca del Penedès, Sant Sadurní d’Anoia i SantaMargarida i els Monjos) i a Olèrdola. La capital de la comarca, Vilafranca del Penedès,concentrava el 32,9 % de les empreses amb un volum de vendes superior a 1 MEUR l’anyi el 23,9 % de les que tenien més de 50 treballadors. D’altra banda, aquests percentatgeseren lleugerament inferiors a Sant Sadurní d’Anoia (17,1 % i 15,2 %, respectivament),Santa Margarida i els Monjos (11 % i 19,6 %) i Olèrdola (11 % i 13 %) (quadre 1.).

Pel que fa al sector d’activitat de les principals empreses de l’Alt Penedès, al quadre 2.es mostren els sectors productius als quals pertanyen les 146 empreses de la comarca,amb un volum de facturació superior a 1 MEUR. Es posa de manifest el predomini delssectors de les begudes, especialment cava però també vi (40 empreses), de lesempreses comercials (21 empreses), de l’alimentació sense considerar les begudes (17empreses), del paper (15 empreses) i de la química (10 empreses). En el cas de lesbegudes, les empreses instal·lades a l’Alt Penedès representaven el 20,5 % de lesestablertes a Catalunya en aquest sector amb més d’1 MEUR de facturació anual. Aixímateix, el 10,3 % de les empreses catalanes del sector del paper i el 5,3 % de les delsector de la metal·lúrgia no fèrria amb aquest volum de vendes estaven situades a l’AltPenedès. Aquestes xifres palesen la rellevància d’aquestes activitats a la comarca i elpes important en el conjunt de Catalunya.

62

ESTUDI SOCIOECONÒMIC DE LA

COMARCA DE L’ALT PENEDÈS 2006

Page 60: ESTUDI SOCIOECONÒMIC PENEDÈS - Estudis locals · L’Estudi socioeconòmic de la comarca de l’Alt Penedès 2006 és el setè volum de la col·lecció d’estudis comarcals que

Al quadre 3. es presenten, ordenades de major a menor, les 100 empreses de l’AltPenedès amb més treballadors l’any 2003. S’indica el nom de l’empresa, la poblacióon era situada, el volum de vendes, el nombre de treballadors i el sector d’activitat alqual pertanyen. Així, les 10 empreses amb un nombre de treballadors més elevat erenMiguel Torres, SA (Vilafranca del Penedès, begudes), Codorniu, SA (Sant Sadurníd’Anoia, begudes), Freixenet, SA (Sant Sadurní d’Anoia, begudes), TNT LogisticsEspaña I, SA (Subirats, transports i logística), Guarro Casas, SA (Gelida, paper),Hospital Comarcal de l’Alt Penedès (Vilafranca del Penedès, hospitals i clíniques),Harinera Vilafranquina, SA (Vilafranca del Penedès, farines), Brose, SA (Santa Margaridai els Monjos, construccions mecàniques i components d’automoció), Ceràmiques Foix,SA (Santa Margarida i els Monjos, materials de construcció) i Técnicas de FundiciónInyectada, SA (Santa Margarida i els Monjos, metal·lúrgia no fèrria). Cal esmentar quela base de dades emprada no inclou ni caixes ni bancs, fet que provoca que en aquestaclassificació no aparegui la Caixa d’Estalvis del Penedès.

63

L’ACTIVITAT ECONÒMICA

AL TERRITORI

Quadre 1. Nombre d'empreses, per municipis. Any 2003 �

Vendes superiors a 1 MEUR Vendes superiors a 1 MEURi més de 50 treballadors

Nombre % Nombre %

Avinyonet del Penedès 2 1,4 1 2,2Cabanyes, les 1 0,7 – –Castellet i la Gornal 3 2,1 1 2,2Castellví de la Marca 2 1,4 – –Font-rubí – – – –Gelida 2 1,4 2 4,3Granada, la – – – –Mediona – – – –Olèrdola 16 11,0 6 13,0Olesa de Bonesvalls – – – –Pacs del Penedès 4 2,7 1 2,2Pla del Penedès, el 2 1,4 – –Pontons – – – –Puigdàlber – – – –Sant Cugat Sesgarrigues 1 0,7 1 2,2Sant Llorenç d'Hortons 2 1,4 1 2,2Sant Martí Sarroca – – – –Sant Pere de Riudebitlles 3 2,1 1 2,2Sant Quintí de Mediona 2 1,4 1 2,2Sant Sadurní d'Anoia 25 17,1 7 15,2Santa Fe del Penedès 1 0,7 – –Santa Margarida i els Monjos 16 11,0 9 19,6Subirats 6 4,1 2 4,3Torrelavit 6 4,1 1 2,2Torrelles de Foix 1 0,7 – –Vilafranca del Penedès 48 32,9 11 23,9Vilobí del Penedès 3 2,1 1 2,2

Alt Penedès 146 100,0 46 100,0Catalunya 7.833 – 2.649 –% Alt Penedès / Catalunya 1,9 – 1,7 –

Font: Elaboració pròpia a partir d’España 30.000, Fomento de la Producción (2005)

Page 61: ESTUDI SOCIOECONÒMIC PENEDÈS - Estudis locals · L’Estudi socioeconòmic de la comarca de l’Alt Penedès 2006 és el setè volum de la col·lecció d’estudis comarcals que

Les empreses amb seu a l’Alt Penedès tenien una destacada presència internacional,atès que l’any 2001, com a mínim, 6 empreses tenien 10 establiments productius al’estranger (quadre 4.). Dues d’aquestes empreses eren del sector del cava (Codorniui Freixenet), una, del sector del vi i del brandi (Miguel Torres), una, de fils continusartificials i sintètics (Hilados Técnicos), una, de pastisseria (Pastelería Ballabriga), i una,d’elements per a granges agropecuàries (Técnicas e Innovaciones Ganaderas). Elsestabliments que aquestes empreses tenien a l’estranger estaven situats a l’Argentina,els Estats Units, França, Mèxic, Polònia, Rússia i Xile.

Finalment, un estudi recent del Departament de Treball i Indústria de la Generalitat deCatalunya permet concloure que a Catalunya hi ha 42 sistemes productius locals (SPL)de caire industrial i oberts a la competència.1 Un SPL és una aglomeració d’empresesd’un determinat sector o segment estratègic en un espai geogràfic limitat, que creenentre si vincles de cooperació i competició, juntament a les quals es troben proveïdorsespecialitzats, empreses de serveis o institucions associades. Els SPL estan oberts a

64

ESTUDI SOCIOECONÒMIC DE LA

COMARCA DE L’ALT PENEDÈS 2006

� Quadre 2. Empreses amb vendes superiors a 1 MEUR, per sector d’activitat. Any 2003

Alt Penedès Catalunya Alt Penedès/Cat.%

Begudes 40 195 20,5Comercials 21 1.227 1,7Alimentació (sense considerar begudes) 17 1.007 1,7Paper 15 146 10,3Química 10 581 1,7Distribució 5 431 1,2Construccions mecàniques 5 588 0,9Metal·lúrgia no fèrria 4 75 5,3Assegurances 3 63 4,8Materials de construcció 3 138 2,2Transports i logística 3 282 1,1Construcció i immobiliàries 3 307 1,0Energia 2 88 2,3Fusta, suro i mobles 2 180 1,1Electrodomèstics 1 42 2,4Hospitals i clíniques 1 47 2,1Electrònica 1 64 1,6Siderometal·lúrgia 1 77 1,3Indústria farmacèutica 1 98 1,0Confecció i gèneres de punt 1 155 0,6Material elèctric 1 221 0,5Mitjans de comunicació 1 247 0,4Tèxtil 1 396 0,3Altres sectors 4 1.178 0,3Total 146 7.833 1,9

Font: Elaboració pròpia a partir d’España 30.000, Fomento de la Producción (2005)

1 Hernández, J.; Fontrodona, J. i Pezzi, A. (2005): Mapa dels sistemes productius locals industrials a Catalunya.Departament de Treball i Indústria de la Generalitat de Catalunya. Barcelona.

Page 62: ESTUDI SOCIOECONÒMIC PENEDÈS - Estudis locals · L’Estudi socioeconòmic de la comarca de l’Alt Penedès 2006 és el setè volum de la col·lecció d’estudis comarcals que

65

L’ACTIVITAT ECONÒMICA

AL TERRITORI

Quadre 3. Les 100 empreses amb més treballadors. Any 20031 �

Empresa Població Vendes Treballadors Sector(MEUR)

1 Miguel Torres, SA Vilafranca del Penedès 146,00 864 Alimentació-begudes2 Codorniu, SA (Grup)2 Sant Sadurní d'Anoia 194,70 508 Alimentació-begudes3 Freixenet, SA (Grup) Sant Sadurní d'Anoia 237,54 475 Alimentació-begudes4 TNT Logistics España I, SA Subirats 55,10 451 Transports i logística5 Guarro Casas, SA Gelida 59,40 329 Paper-diversos6 Hospital Comarcal de l'Alt Penedès Vilafranca del Penedès 18,00 275 Hospitals i clíniques7 Harinera Vilafranquina, SA Vilafranca del Penedès 231,17 273 Alimentació-farines8 Brose, SA Santa Margarida i els Monjos 201,61 270 Construccions mecàniques-components

automoció9 Ceràmiques del Foix, SA Santa Margarida i els Monjos 94,28 242 Materials de construcció

10 Técnicas de Fundición Inyectada, SA Santa Margarida i els Monjos 46,55 222 Metal·lúrgia no fèrria11 Utymat, SA Santa Margarida i els Monjos 31,19 194 Construccions mecàniques-diversos12 Castellblanch, SA Sant Sadurní d'Anoia 64,04 174 Alimentació-begudes13 Alcoa CSI España, SA Sant Cugat Sesgarrigues 32,29 167 Construccions mecàniques-diversos14 Cargo Trans Montserrat, SL Sant Sadurní d'Anoia 10,91 157 Transports i logística15 Fiberpachs, SA Pacs del Penedès 15,81 155 Química-plàstics16 Mapijorvi, SA Olèrdola 3,23 130 Confecció i gèneres de punt17 Knauf Miret, SL Vilafranca del Penedès 28,86 129 Química-plàstics18 Agromillora Catalana, SA Subirats 15,32 128 Alimentació-diversos19 Unió Electrodomèstica Catalana, SA Sant Llorenç d'Hortons 51,24 104 Electrodomèstics20 Cartonajes del Penedès, SA Sant Pere de Riudebitlles 44,80 103 Paper-diversos21 Refratechnik Ibèrica, SA Castellet i la Gornal 28,13 100 Materials de construcció22 Globalcap Spain, SL Olèrdola 22,35 95 Metal·lúrgia no fèrria23 Indústries Català, SA Santa Margarida i els Monjos 22,19 93 Química-perfumeria i detergents24 Cellográfica Gerosa, SA Olèrdola 21,66 90 Paper-diversos25 Zanini Olèrdola, SA Olèrdola 13,68 88 Comercials-automoció26 Masia Vallformosa, SA Vilobí del Penedès 12,02 83 Alimentació-begudes27 Plasbox, SL Santa Margarida i els Monjos 5,50 82 Química-plàstics28 Elèctrica Güell, SA Vilafranca del Penedès 5,87 81 Material elèctric29 ICI Packaging Coatings, SA Vilafranca del Penedès 32,33 80 Química-diversos30 Juvé & Camps, SA Sant Sadurní d'Anoia 27,15 79 Alimentació-begudes31 Bardinet, SA Gelida 78,81 78 Alimentació-begudes32 Garatge Huguet, SA Vilafranca del Penedès 23,90 78 Comercials-automoció33 Chocolates Simón Coll, SA Sant Sadurní d'Anoia 8,20 76 Alimentació-diversos34 Jounou, SA Vilafranca del Penedès 21,20 69 Comercials-automoció35 Coren Iberocatalana, SA Olèrdola 16,22 66 Alimentació-carns i escorxadors36 Fórmula Adecuada para Catalunya, SA Olèrdola 74,39 65 Distribució-diversos37 Cartonajes Font, SA Torrelavit 9,58 62 Paper-embalatge38 Tubcor, SA Vilafranca del Penedès 5,05 61 Metal·lúrgia no fèrria39 Papelera Riudevitlles, SA Sant Quintí de Mediona 16,64 60 Paper-diversos40 Estoli, SA Santa Margarida i els Monjos 7,87 55 Química-plàstics41 Bodegues Pinord, SA Vilafranca del Penedès 7,46 55 Alimentació-begudes42 Ferfor, SA Avinyonet del Penedès 6,23 54 Fusta, suro i mobles43 Gráficas Varias, SA Sant Sadurní d'Anoia 7,71 54 Mitjans de comunicació44 Mediterráneo Cartón, SA Santa Margarida i els Monjos 5,86 54 Paper-embalatge45 Sia F. Biosca, SA Vilafranca del Penedès 15,72 54 Comercials-materials de construcció46 DSM Resins España, SA Santa Margarida i els Monjos 7,93 52 Química-diversos47 José Friguls Clariana, SA Olèrdola 24,87 50 Alimentació-carns i escorxadors48 Deixalles i Transports Àngel Plazas, SA Sant Sadurní d'Anoia 6,87 50 Comercials-siderúrgiques49 Centre Vinícola del Penedès Vilafranca del Penedès 39,59 50 Alimentació-begudes50 Covides, Societat Cooperativa

Catalana Limitada Vilafranca del Penedès 16,42 49 Alimentació-begudes51 Òptica del Penedès, SA Vilafranca del Penedès 4,95 49 Activitats diverses52 Dissenys Tècnics de l'Embalatge, SA Olèrdola 3,54 48 Paper-embalatge53 Cafès Novell, SA Vilafranca del Penedès 7,42 48 Activitats diverses54 Zeelandia Productos Alimentarios, SA Santa Margarida i els Monjos 8,68 47 Alimentació-farines55 Técnicas e Innovaciones Ganaderas Vilafranca del Penedès 3,76 47 Construccions mecàniques-diversos56 Mont Marçal Vinícola, SA Castellví de la Marca 6,86 45 Alimentació-begudes57 Flak, SL Vilafranca del Penedès 4,74 45 Paper-embalatge58 Oromas, SA Vilafranca del Penedès 24,49 45 Alimentació-farines

Page 63: ESTUDI SOCIOECONÒMIC PENEDÈS - Estudis locals · L’Estudi socioeconòmic de la comarca de l’Alt Penedès 2006 és el setè volum de la col·lecció d’estudis comarcals que

66

ESTUDI SOCIOECONÒMIC DE LA

COMARCA DE L’ALT PENEDÈS 2006

� Quadre 3. Les 100 empreses amb més treballadors. Any 2003 (continuació)1

Empresa Població Vendes Treballadors Sector(MEUR)

59 Propilan, SA Sant Sadurní d'Anoia 12,02 42 Química-plàstics60 René Barbier, SA Sant Sadurní d'Anoia 20,35 42 Alimentació-begudes61 Unió Cellers del Noia, SA Sant Sadurní d'Anoia 12,90 42 Alimentació-begudes62 EMMS, SA Vilafranca del Penedès 6,73 40 Comercials-automoció63 Marqués de Monistrol, SA Sant Sadurní d'Anoia 16,23 38 Alimentació-begudes64 Cep Corredoria d'Assegurances

de la Caixa d'Estalvis del Penedès Vilafranca del Penedès 7,13 38 Assegurances65 Ramon Olivé, SA Sant Pere de Riudebitlles 11,63 37 Paper-diversos66 Garaje Central, SA Vilafranca del Penedès 10,80 37 Comercials-automoció67 Josep Maria Raventós i Blanc, SA Sant Sadurní d'Anoia 3,68 36 Alimentació-begudes68 Textiles del Noya, SA Subirats 1,57 36 Tèxtil69 El Pastisser Vilafranca, SL Cabanyes, les 5,23 34 Alimentació-farines70 Indústries Bolcar, SA Vilobí del Penedès 10,42 34 Paper-embalatge71 Direcauto, SL Olèrdola 9,19 33 Comercials-automoció72 Octagon Esedos, SL Sant Sadurní d'Anoia 10,30 33 Activitats diverses73 Morgades Trabal, SA Pla del Penedès, el 7,51 32 Distribució-diversos74 Grupo Fri-Joe, SL Olèrdola 29,60 30 Alimentació-carns i escorxadors75 Derivados de Minerales y Metales, SA Sant Llorenç d'Hortons 2,71 30 Metal·lúrgia no fèrria76 Construcciones y Explanaciones

Gras, SA Vilafranca del Penedès 3,46 30 Construcció i immobiliàries77 Serveis Penedès, SA Vilafranca del Penedès 7,20 29 Energia78 Cades Penedès, SA Avinyonet del Penedès 3,46 28 Alimentació-begudes79 Cales de Pacs, SA Pacs del Penedès 3,97 28 Materials de construcció80 Orlo Fibra, SA Santa Margarida i els Monjos 2,42 28 Química-plàstics81 Hispano Italiana de Trenzados

Especiales, SA Subirats 5,53 28 Siderometal·lúrgia82 Penedès Distribució Alimentària, SA Vilafranca del Penedès 7,89 28 Distribució-diversos83 Ferret Casulleras, SA Vilafranca del Penedès 5,56 27 Comercials-materials de construcció84 Pinturas Janer, SA Vilafranca del Penedès 3,28 27 Comercials-química85 Dispengar, SA Santa Margarida i els Monjos 6,79 26 Alimentació-begudes86 Ramon Cusiné Hill, SA Olèrdola 14,47 25 Distribució-grans magatzems87 Vilamotor, SA Olèrdola 5,95 25 Comercials-automoció88 Pere Valls, SA Sant Pere de Riudebitlles 4,72 25 Paper-diversos89 Gramona, SA Sant Sadurní d'Anoia 3,29 25 Alimentació-begudes90 Bodegues Sumarroca, SL Subirats 3,78 25 Alimentació-begudes91 Maquinària Moderna, SL Sant Sadurní d'Anoia 3,44 24 Construccions mecàniques-maquinària92 Nicolàs, SA Vilafranca del Penedès 7,77 24 Comercials-automoció93 Arvic Aretey, SL Sant Sadurní d'Anoia 3,73 23 Alimentació-begudes94 Mata Casanovas, SA Sant Sadurní d'Anoia 3,56 22 Alimentació-begudes95 Diesel Penedès, SA Santa Margarida i els Monjos 2,16 22 Comercials-automoció96 Paperera Fidel, SA Torrelavit 3,26 22 Paper-diversos97 Auto Garaje Figueras, SA Vilafranca del Penedès 9,15 22 Comercials-automoció98 Alcoholera Vinícola Mediterránea, SA Castellet i la Gornal 2,95 21 Alimentació-begudes99 Alquileres y Grúas del Penedès Vilafranca del Penedès 2,47 21 Transports i logística

100 Tekno 2000, SA Olèrdola 2,25 20 Química-perfumeria i detergents

1 La base de dades emprada no inclou ni els bancs ni les caixes d'estalvi, fet que provoca que en aquesta classificació no apareguila Caixa d'Estalvis del Penedès.

2 Codorniu té la seu social a Barcelona.

Font: Elaboració pròpia a partir d'España 30.000, Fomento de la Producción (2005)

Page 64: ESTUDI SOCIOECONÒMIC PENEDÈS - Estudis locals · L’Estudi socioeconòmic de la comarca de l’Alt Penedès 2006 és el setè volum de la col·lecció d’estudis comarcals que

la competència, atès que les companyies que els integren competeixen amb empresesde fora del país. En el quadre 5. s’assenyalen els sistemes productius dels quals formapart la comarca de l’Alt Penedès. En concret, s’indica el nom de l’SPL, la localització(comarques que l’integren), el nombre d’establiments, el nombre de treballadors, elpercentatge que representen les exportacions sobre el conjunt de la producció i el pesde la producció de l’SPL sobre el conjunt del sector a Catalunya.

La comarca de l’Alt Penedès pertany a l’SPL dels vins i caves del Penedès. Tambécomparteix amb altres comarques els SPL de la fabricació de paper i cartró a lesconques de l’Anoia, de Bitlles i del Llobregat, i l’automoció al cinturó industrial deBarcelona. Es posa de manifest que en els tres casos el pes de les exportacions sobreel total de producció en els tres SPL és molt elevat, així com el pes de la producció del’SPL sobre el conjunt del sector a Catalunya.

67

L’ACTIVITAT ECONÒMICA

AL TERRITORI

Quadre 4. Multinacionals industrials catalanes a l’Alt Penedès. Any 2001 �

Població Empresa Activitat Establiments a l'estranger

Sant Llorenç d'Hortons Hilados Técnicos Fils continus artificials 1 Polòniai sintètics

Sant Pere de Riudebitlles Pastelería Ballabriga Pastisseria 1 RússiaSant Sadurní d'Anoia Codorniu1 Caves i vins 1 Argentina i 1 Estats UnitsSant Sadurní d'Anoia Freixenet Caves i vins 1 Estats Units, 1 França i 1 MèxicVilafranca del Penedès Miguel Torres Vins i brandi 1 Estats Units i 1 XileVilafranca del Penedès Técnica e Innovaciones Elements per a granges 1 Xile

Ganaderas agropequàries

1 Codorniu té la seu social a Barcelona.

Font: Les multinacionals industrials catalanes, 2001, Departament d'Indústria, Comerç i Turisme de la Generalitat deCatalunya

Quadre 5. Sistemes productius locals industrials a l'Alt Penedès �

Nom de l'SPL Localització Establiments Treballadors Exportacions/ Pes s/producciól'SPL l'SPL producció, % del sector, %

Vins i caves al Penedès Alt Penedès, Baix 214 2.478 60 (cava), 43Penedès i Garraf 30 (vi)

Fabricació de paper i Alt Penedès, Anoia 31 1.673 30 34cartró a les conques i Baix Llobregatde l'Anoia, del Bitllesi del Llobregat

Automoció al cinturó Alt Penedès, Bages, 226 35.188 66 77industrial de Barcelona Baix Llobregat,

Barcelonès, Maresme,Selva, VallèsOccidental i VallèsOriental

Font: Mapa dels sistemes productius locals industrials a Catalunya, 2005, Departament de Treball i Indústria de la Generalitatde Catalunya

Page 65: ESTUDI SOCIOECONÒMIC PENEDÈS - Estudis locals · L’Estudi socioeconòmic de la comarca de l’Alt Penedès 2006 és el setè volum de la col·lecció d’estudis comarcals que

Un recorregut històric per l’economia de l’Alt Penedès

Quan ens referim a l’economia de l’Alt Penedès, la primera imatge que ens ve al cap ésla de les vinyes i els cellers i caves. De fet, en aquests moments és prou difícil trobaralgú a la comarca que conservi a la memòria una visió en què el sector de la vinya i elvi no hagi estat el predominant. I és cert. En el decurs dels dos darrers segles el conreude la vinya i l’elaboració de productes vinícoles han mantingut la posició d’eix centralde l’activitat econòmica comarcal.

Tanmateix, com en qualsevol activitat humana, la conversió de la vinya i el vi en aquestpal de paller de l’economia comarcal és el resultat d’un procés històric. Cal assenyalar,doncs, que al començament del segle XVIII, l’Alt Penedès presentava una estructura de conreus típica d’una societat que produïa per a l’autoconsum. D’aquesta manera,en el marc de l’anomenada trilogia mediterrània (cereal, vinya i olivera) que dominaval’agricultura de la comarca, cap al 1720 encara era hegemònic el conreu de cereal,mentre que la vinya amb prou feines arribava al 16 % de la superfície llaurada. Però, alllarg d’aquest segle XVIII, l’expansió de la vinya va esdevenir inexorable, de manera queal tombant del segle XIX ja havia esdevingut el conreu majoritari, fet especialment palèsen poblacions com Sant Sadurní d’Anoia.

En la primera fase d’expansió vitivinícola bona part de la producció es transformava enaiguardent, que era col·locat fonamentalment als països del nord d’Europa pelscomerciants de Vilanova o de Barcelona. Hi va haver una segona fase expansivadesprés de la Guerra del Francès durant els anys vint i trenta del segle XIX i es vaconsolidar amb l’aparició de la plaga de l’oïdi, el 1853, fong que va perjudicar molt lazona costanera del Penedès. Aleshores, les cases exportadores de Vilanova van haverde recórrer en massa al vi de l’interior per poder abastar els mercats americans. Ladarrera fase expansiva de la vinya a l’Alt Penedès va tenir lloc a causa de la destruccióde les vinyes franceses per l’avanç de la fil·loxera en aquelles terres. El partit judicial deVilafranca va passar de les 15.718 ha plantades de vinya, l’any 1860, a les 20.010 hade l’any 1889, el seu màxim històric.

Aquest fenomen va coincidir, a més, amb la posada en funcionament de la connexióferroviària de Vilafranca amb Barcelona, que va facilitar l’expansió de les grans casescomercials vilafranquines i l’aparició dels primers exportadors directes a Cuba, com Viai Raurell o Jaume Torres i Vendrell. La bonança, però, es va acabar quan la fil·loxera vaarribar al Penedès. En pocs anys, la vinya va quedar arrasada a la comarca de l’AltPenedès, tot i que ràpidament es va replantar.

El gran protagonista social de l’expansió de la vinya durant els segles XVIII i XIX va ser elcontracte de rabassa morta, mitjançant el qual el propietari establia el rabassaireperquè plantés vinya en una peça de terra i la conreés a ús i costum de bon pagès.Aquesta darrera clàusula va ser la que va provocar el conflicte principal entre propietarisi rabassaires, perquè afectava la durada de la vinya, a causa de la pràctica habitual delscolgats i capficats, que n’allargaven indefinidament la vida. Per aquesta raó, des delsegle XVIII els propietaris defensaven la durada limitada del contracte de rabassa morta,mentre que els rabassaires el consideraven de caràcter emfitèutic (o de duradail·limitada). El conflicte es va resoldre quan la fil·loxera va obligar a replantar la vinyaamb peus americans empeltats. Així doncs, la plaga no només va significar un gran

68

ESTUDI SOCIOECONÒMIC DE LA

COMARCA DE L’ALT PENEDÈS 2006

Page 66: ESTUDI SOCIOECONÒMIC PENEDÈS - Estudis locals · L’Estudi socioeconòmic de la comarca de l’Alt Penedès 2006 és el setè volum de la col·lecció d’estudis comarcals que

trasbals econòmic, sinó que va provocar un daltabaix ecològic i social, que al Penedèses va saldar amb la replantació i amb l’establiment d’unes noves relacions socials deproducció, que ja no van tornar a entrar en conflicte fins ben entrat el segle XX.

Precisament, podem establir diverses etapes en aquest segle. La primera es va cloureamb la Guerra Civil i va estar marcada, primer, per una recuperació de la superfícieplantada de vinya (17.256 ha, l’any 1920, a l’Alt Penedès), però també per un seguit decrisis de sobreproducció i la insistència en la recerca de nous mercats per superar-les.D’altra banda, quant a l’Alt Penedès cal destacar en aquest període dos fets que hantingut fortes implicacions en moments posteriors. Un és la creació de l’EstacióEnològica de Vilafranca, l’any 1902, amb tot el que ha representat de disposar d’unainstitució de R+D de primer ordre, la qual ha traslladat la seva influència tant alsproductors com als elaboradors. El segon fet destacable és que durant els anys vint itrenta es va consolidar el nucli cavista de Sant Sadurní, per davant d’altres nucliselaboradors d’escumosos de la resta de Catalunya. A l’estela de l’èxit de Codorniu, vanaparèixer a Sant Sadurní d’Anoia durant el primer terç del segle XX tot un seguitd’empreses elaboradores de cava o de vi gasós. Això va provocar que l’any 1935aquesta població ja es pogués considerar com la capital del xampany o del cava.Finalment, el darrer element que cal considerar és la reaparició del conflicte social alcamp entorn de la vinya. Va reaparèixer com a conseqüència dels efectes econòmicsde la Primera Guerra Mundial, es va contenir durant l’època de la dictadura de Primode Rivera, però es va reprendre amb força durant la Segona República, quan elsrabassaires penedesencs van veure reforçades les seves reivindicacions en la milloradels contractes de rabassa o de parceria, gràcies a la presència d’ERC al Govern de laGeneralitat. El malestar social va esclatar de forma violenta l’octubre de 1934 a l’entornde la Llei de contractes de conreu.

La conclusió de la Guerra Civil va portar la pau social al camp, però també va significarun retrocés de la vinya en favor del cereal i va portar el sector a una atonia, noméstrencada per alguns esdeveniments com les dues fires del vi que van tenir lloc el 1943i el 1953. Al final de la dècada dels seixanta les coses van començar a canviar. Enprimer lloc es van començar a imposar les caves en el conjunt de la comarca com aprincipal model d’empresa del sector, i van seguir els cellers, que cada cop produïen lamajor part del vi embotellat. La posada en marxa de la DO Penedès i del ConsellRegulador dels vins escumosos, al començament dels anys setanta, van influir en lamillora de la qualitat dels vins. De mica en mica, la més que possible entrada d’Espanyaa la Unió Europea va fer que les empreses s’anessin preparant, de manera que entre el1970 i el 1986 hi va haver canvis importants. Aquest va ser un període en què es vanformar els grans grups empresarials, els quals compraven vinyes i cellers fora de lesfronteres espanyoles, que estenien les seves xarxes comercials en els mercats que mésels interessaven i que, a la llarga, han acabat per formar veritables grups d’empreses.

La importància de l’entramat agroalimentari de la vinya i el vi ha fet que,tradicionalment, una part de les activitats manufactureres de la comarca hagi estatvinculada a aquest sector, per exemple, la boteria. És un sector que històricament haestat molt important a la comarca quant a ocupació, i que va tenir el seu moment àlgidal final del segle XIX, però als anys vint i trenta ja estava en plena crisi i ha anatdesapareixent a mesura que les bótes i els cups han estat desplaçats per les ampollesi les tines de ciment, primer, i les de metall, després. Actualment és una activitat

69

L’ACTIVITAT ECONÒMICA

AL TERRITORI

Page 67: ESTUDI SOCIOECONÒMIC PENEDÈS - Estudis locals · L’Estudi socioeconòmic de la comarca de l’Alt Penedès 2006 és el setè volum de la col·lecció d’estudis comarcals que

marginal de la qual encara hi ha alguna empresa punta, com la boteria Torner. Entre elsaltres sectors manufacturers i industrials que tenen una relació estreta amb el món delvi hi ha el de la construcció de maquinària agrícola, especialment de premses de vi, elqual va créixer des que Eudald Sabaté va començar a comercialitzar la seva premsaanomenada La Vilafranquina, l’any 1912, fins al començament dels anys setanta, quanels constructors de premses de vi de l’Alt Penedès encara col·locaven bona part de laseva producció arreu d’Espanya. El sector metal·lúrgic es va començar a diversificar apartir de la dècada dels seixanta, quan es van començar a instal·lar algunes empresesmitjanes com Càpsules Metàl·liques (Sant Cugat Sesgarrigues, dedicada a la fabricacióde fermalls per a envasos) o Utymat (Santa Margarida i els Monjos, matrius i eines), i els darrers anys s’hi han afegit les empreses de fabricació de components del’automòbil com Robert Bosch (Castellet i la Gornal, eixugaparabrises) o Tecfisa (SantaMargarida i els Monjos, peces d’alumini per a automoció).

Tanmateix, hi ha tot un conjunt d’activitats industrials (com el tèxtil o la fabricació depaper) que no es tendeix a relacionar amb l’Alt Penedès però que també tenen una llargatradició. D’aquesta manera, des del segle XVII, al llarg de la conca del Riudebitlles i del’Anoia es van anar instal·lant una sèrie de molins paperers que van fer que els nuclis deSant Quintí de Mediona, Sant Pere de Riudebitlles, Sant Sadurní d’Anoia i Gelida esconvertissin en l’eix industrial de l’Alt Penedès. La progressió durant el segle XIX i laprimera meitat del XX va ser prou important perquè el 1934 l’Alt Penedès fos una de lesprincipals comarques papereres de Catalunya, i dominés sobretot en la branca de papersde fil o de barba, amb sis empreses, entre les quals destacaven les de Luis Guarro Casasi La Gelidense. Aquesta indústria s’havia quedat relativament obsoleta cap als anysseixanta, però, malgrat les crisis successives, el sector del paper i de les arts gràfiquescontinua tenint un pes important en l’activitat econòmica comarcal.

A més del paper, durant la primera meitat del segle XIX hi va haver una importantexpansió de la filatura manual del cotó, sobretot a Sant Quintí de Mediona i a SantSadurní d’Anoia, poblacions en les quals hi havia, l’any 1850, el 28 % dels fusos de filarmanuals (el 7 % del total) de Catalunya. Tot i la decadència posterior a causa de laincapacitat de competir amb el vapor i de les dificultats per instal·lar turbines a causadels escassos corrents d’aigua, Sant Quintí de Mediona i Sant Sadurní s’han mantingutcom els principals nuclis del tèxtil a l’Alt Penedès durant el segle XX. A aquests, s’hi vanafegir durant els anys seixanta i setanta les poblacions de Vilafranca i de SantaMargarida i els Monjos, especialitzades en el ram de la confecció. Malgrat que, cap al1988, el tèxtil i la confecció continuava sent un sector important, amb 985 i 1.037ocupats, respectivament, la successió de crisis que ha patit aquest sector l’han abocata una posició de segon ordre a la comarca.

Per acabar la referència al sector industrial, cal esmentar la fabricació de ciment a SantaMargarida i els Monjos, i d’algunes indústries extractives a Vilobí, les quals ja tenen unallarga trajectòria a la nostra comarca. En aquest sentit, cal fer esment de Cementos yCales Freixa, fundada l’any 1901, amb la planta dels Monjos, que l’any 1973 es vafusionar amb Cementos Fradera SA per donar lloc a Uniland, empresa que, sens dubte,ha influït fortament en la constitució del nucli industrial de Santa Margarida i els Monjos.

Quant al sector terciari, els nuclis on s’han concentrat principalment les activitatsterciàries tradicionals han estat les grans poblacions (Vilafranca i Sant Sadurní). En

70

ESTUDI SOCIOECONÒMIC DE LA

COMARCA DE L’ALT PENEDÈS 2006

Page 68: ESTUDI SOCIOECONÒMIC PENEDÈS - Estudis locals · L’Estudi socioeconòmic de la comarca de l’Alt Penedès 2006 és el setè volum de la col·lecció d’estudis comarcals que

aquest sentit, el sector dels serveis continua dominat pels sectors tradicionals, malgratels canvis en les formes de distribució que han tingut lloc els darrers anys. Ni el turismeni altres tipus de serveis a la indústria o a les empreses no han tingut una granimplantació. L’única excepció a què podem fer referència és la influència que en elssectors financers ha tingut i té encara la Caixa d’Estalvis del Penedès (actualment CaixaPenedès), entitat que va sorgir l’any 1910 a iniciativa de l’Associació Catòlica perquèels seus socis i els assistents a les escoles nocturnes per a obrers hi poguessin aportarels estalvis. El seu desenvolupament ha estat tan important que, amb el temps, haesdevingut la tercera caixa d’estalvis de Catalunya.

El procés de terciarització viscut per la Catalunya dels darrers 25 anys no ha tingut unsefectes tan pronunciats a l’Alt Penedès, segurament com a conseqüència de la implantaciód’indústries cada cop més important en les àrees perifèriques de l’àmbit metropolità.

Raimon Soler i BecerroDepartament d’Història i Institucions Econòmiques

Universitat de Barcelona

Síntesi

L’activitat productiva de l’Alt Penedès es caracteritza pel fet de tenir un sectoragrari amb un pes important en el teixit econòmic, especialment quan escompara amb la importància que té al conjunt de l’economia catalana. Unaindústria que continua tenint un paper fonamental en el sistema productiu, tot ila terciarització creixent de l’economia de la comarca. El teixit industrial es basaen una part considerable en les activitats relacionades amb l’elaboració del vi idel cava, que representa una mica més del 9 % de la producció total comarcal.Un sector de la construcció en expansió, gràcies al fort dinamisme del’edificació d’habitatges, amb un pes en l’estructura productiva superior al deCatalunya. Finalment, el sector serveis està relativament menys desenvolupatque al conjunt de Catalunya, però en expansió constant i amb bonesexpectatives de creixement per al futur.

L’Alt Penedès és una comarca molt dinàmica, amb un gran arrelament de lesactivitats tradicionals com el conreu de la vinya, però també oberta a altresactivitats econòmiques, com les industrials (a més de l’elaboració del vi i el cava,cal esmentar els sectors del paper, dels minerals no metàl·lics, de la metal·lúrgiai de l’equipament elèctric, electrònic i òptic), les comercials, les dels serveis a lesempreses i les logístiques.

El sector primari seguirà mantenint un pes considerable en l’estructuraproductiva, gràcies al conreu de la vinya, que està augmentant la productivitatgràcies a les grans transformacions dels darrers anys, per la mecanitzaciócreixent de les explotacions agràries.

En els anys vinents la indústria molt probablement seguirà perdent pes en elteixit productiu comarcal i hi haurà un procés de terciarització de l’economia. Enl’esdevenidor un dels principals reptes dels agents econòmics i socials de la

71

L’ACTIVITAT ECONÒMICA

AL TERRITORI

Page 69: ESTUDI SOCIOECONÒMIC PENEDÈS - Estudis locals · L’Estudi socioeconòmic de la comarca de l’Alt Penedès 2006 és el setè volum de la col·lecció d’estudis comarcals que

comarca consistirà a aconseguir que el creixement de les activitats industrials,la construcció de noves infraestructures i de nous habitatges, siguin compatiblesamb el cultiu de la vinya. La situació estratègica de l’Alt Penedès a la regiómetropolitana de Barcelona i la disponibilitat de sòl poden ser un factor decisiuper atraure activitats, ja siguin industrials o logístiques, que tinguin dificultats perinstal·lar-se a l’entorn de la ciutat de Barcelona.

En el futur immediat, a més de potenciar la competitivitat de la indústria, enespecial del vi i el cava, però també la de la resta d’activitats manufactureres,que actualment tenen una important presència en el diversificat teixit productiucomarcal, l’Alt Penedès requereix un impuls del sector serveis, especialment deles activitats relacionades amb els serveis a les empreses, el turisme i els serveisa les persones, que actualment estan poc desenvolupades.

L’aportació del sector de la construcció a la generació de riquesa els propersanys, molt probablement no seguirà creixent com ho ha fet els darrers anys, toti que la seva contribució a la producció comarcal continuarà sent elevada.

3.2. Agricultura i ramaderia

L’any 2005, l’activitat agrària i ramadera ha representat el 7,1 % del PIB de l’AltPenedès, clarament per sobre del pes que ha tingut al conjunt de Catalunya (l’1,6 % delPIB). Amb relació a l’any 1991, el pes del sector primari en l’estructura productiva dela comarca, al contrari que en el total català, ha augmentat de manera considerable. Amés, com ja s’ha comentat en l’apartat 2.2., en el període 2001-2005 el PIB primari del’Alt Penedès ha assolit un creixement anual del 5,2 %, que ha estat molt superior al’assolit pel conjunt de l’economia comarcal i s’ha situat molt per sobre de l’incrementdel 0,2 % anual del sector primari a Catalunya. L’Alt Penedès ha estat la comarca de lademarcació de Barcelona amb un pes més elevat del sector primari en l’estructuraproductiva, superada en el conjunt de Catalunya solament per algunes comarques deLleida i Tarragona.

Al quadre 3.2.1. es mostra l’estructura de la producció del sector primari a la comarcade l’Alt Penedès per productes l’any 2005, en comparació amb la del conjunt deCatalunya. Les dades mostren una especialització elevada en l’agricultura, que harepresentat el 92,2 % del PIB agrari de la comarca; mentre que el pes relatiu de laramaderia (7,3 %) i de la fusta (0,5 %) ha estat molt menor.

Dins de l’agricultura destaca l’aportació al PIB del vi i subproductes, que ha representatel 84,2 % del PIB agrari i el 6 % del PIB total de la comarca. En els darrers cinc anysha augmentat l’aportació de la vinya a la creació de riquesa de la comarca, atès quel’any 2000 la seva producció representava el 5,8 % del PIB total de la comarca. A moltadistància dels productes de la vinya, es poden esmentar la fruita fresca (el 3,7 % delPIB agrari), la fruita seca (1,2 %), les hortalisses (1,1 %) i les llavors i planters (1,1 %). Ala ramaderia, l’any 2005 destaca l’aportació del sector vaquí (el 3,2 % del PIB agraricomarcal), el porcí (1,8 %) i l’aviram (0,9 %). El pes de la ramaderia i de l’agricultura,amb l’excepció del conreu de la vinya, ha estat, en definitiva, molt esquifit.

72

ESTUDI SOCIOECONÒMIC DE LA

COMARCA DE L’ALT PENEDÈS 2006

Page 70: ESTUDI SOCIOECONÒMIC PENEDÈS - Estudis locals · L’Estudi socioeconòmic de la comarca de l’Alt Penedès 2006 és el setè volum de la col·lecció d’estudis comarcals que

Segons les dades del darrer cens agrari (1999), a la comarca de l’Alt Penedès el 60,6 %de la superfície agrària (22.786 ha) estava dedicada a terres de conreu, mentre que elsprats i les pastures n’ocupaven només el 3,6 % (1.360 ha), i la zona forestal, el 29,1 %(10.925 ha). L’Alt Penedès és una comarca, per la forta especialització en la vinya, ambuna presència pràcticament irrellevant de conreus de regadiu; aquest tipus de cultiusrepresentaven tan sols l’1,6 % de les terres llaurades, mentre que al conjunt deCatalunya aquest percentatge era del 28 % (quadre 3.2.2.).

L’Alt Penedès tenia, segons aquestes dades del cens, el 2,1 % de la superfície agrícolautilitzada de Catalunya i l’1,3 % de la superfície forestal total, mentre que la comarcarepresentava l’1,8 % de la superfície total del conjunt del país. Els darrers anys s’hamantingut pràcticament estable la superfície agrícola utilitzada a la comarca, atès queamb relació al cens del 1989, el sòl agrícola a la comarca tan sols ha disminuït el 0,2 %,mentre que al conjunt de Catalunya la disminució de la superfície agrària utilitzada haestat del 2,4 %.

73

L’ACTIVITAT ECONÒMICA

AL TERRITORI

Quadre 3.2.1. Estructura del PIB del sector primari per productes. Any 2005. En percentatge �

Alt Penedès Catalunya

Cereals 0,3 4,7Lleguminoses 0,0 0,2Tubercles per a consum humà 0,0 0,3Cultius industrials herbacis 0,0 0,3Farratges 0,0 1,1Hortalisses 1,1 11,6Fruita fresca (no cítrics) 3,7 18,0Fruita seca 1,2 3,7Cítrics 0,0 2,2Vi i subproductes 84,2 9,4Oli d'oliva i subproductes 0,4 3,7Flors i plantes ornamentals 0,0 5,1Llavors i planters 1,1 1,7Altres productes agrícoles 0,1 0,3Agricultura 92,2 62,3

Vaquí 3,2 6,4Oví i cabrum 0,5 0,4Porcí 1,8 16,3Aviram 0,9 1,1Altres animals 0,4 0,3Llet 0,2 3,3Ous 0,2 0,3Altres productes ramaders 0,1 0,2Ramaderia 7,3 28,3

Fusta 0,5 4,3

Pesca marítima i continental 0,0 5,1

Total 100,0 100,0

Font: Caixa Catalunya

Page 71: ESTUDI SOCIOECONÒMIC PENEDÈS - Estudis locals · L’Estudi socioeconòmic de la comarca de l’Alt Penedès 2006 és el setè volum de la col·lecció d’estudis comarcals que

L’activitat del sector agrari, com ja s’ha esmentat abans, se centrava bàsicament en la vinya situada a la plana, amb el predomini de les explotacions mitjanes i petites.El clima càlid i suau, amb notables oscil·lacions tèrmiques estacionals, la baixapluviositat i l’elevada insolació, fan que l’Alt Penedès sigui una zona òptima per alconreu de la vinya. A més, a la comarca hi havia una potent activitat industrialrelacionada amb el sector del vi i del cava, fet que provoca que la indústriaagroalimentària l’any 2005 hagi representat el 25,5 % de l’activitat industrial i el 9,1 %del PIB generat per la comarca. Per tant, la suma de la producció generada pel conreude la vinya i el sector agroalimentari ha representat el 15,1 % del PIB total de l’AltPenedès, sense tenir en consideració les activitats productives indirectamentrelacionades amb el sector.1

La vinya representava més de les tres quartes parts de les terres llaurades de lacomarca i una quarta part d’aquest conreu al conjunt de Catalunya. L’Alt Penedès és una de les àrees de major producció de vi i cava de l’Estat espanyol. El sectorvitivinícola a la comarca té una gran fortalesa gràcies en bona part a una sòlidaestructura comercial i al dinamisme dels productors de la comarca.

El conreu de la vinya és un element essencial per definir la identitat pròpia de l’AltPenedès, atès que rep la denominació d’origen del Penedès i el Cava, i és una de lesregions vitivinícoles més riques i diverses de tot Europa, a la vegada que és una de les zones de l’economia catalana amb més projecció internacional gràcies a lesexportacions dels productes del sector.

El Penedès és un gran productor de vins blancs, una bona part dels quals es destina al’elaboració del cava. Les varietats més conreades són: macabeu, xarel·lo, parellada,chardonnay i subirat parent. Tanmateix, els darrers anys ha augmentat considerablementla producció de vins negres, en què predominen les varietats de garnatxa negra,monastrell, ull de llebre, cabernet sauvignon, merlot i samsó.

74

ESTUDI SOCIOECONÒMIC DE LA

COMARCA DE L’ALT PENEDÈS 2006

� Quadre 3.2.2. Superfície agrària per tipus. Any 1999

Alt Penedès Catalunya

ha % ha %

Superfície agrària utilitzada (SAU) 24.146 64,2 1.156.828 50,2Terres llaurades 22.786 94,4 817.031 70,6

– secà 22.423 98,4 588.400 72,0– regadiu 363 1,6 228.631 28,0

Pastures permanents 1.360 5,6 339.797 29,4

Superfície forestal 10.925 29,1 838.663 36,4

Altres terres (erm, espartar, matoll, etc.) 2.531 6,7 308.488 13,4

Total 37.602 100,0 2.303.979 100,0

Font: Idescat

1 En el capítol 5 es presenta una anàlisi detallada del sector vitivinícola a la comarca de l’Alt Penedès.

Page 72: ESTUDI SOCIOECONÒMIC PENEDÈS - Estudis locals · L’Estudi socioeconòmic de la comarca de l’Alt Penedès 2006 és el setè volum de la col·lecció d’estudis comarcals que

És evident que, tant a la comarca de l’Alt Penedès com al conjunt de Catalunya,l’activitat agrària està estretament lligada al desenvolupament i l’equilibri territorial i que, per tant, seria positiu fomentar-ne el desenvolupament. Per dotar de més forçal’activitat del sector agrari caldria potenciar en el futur les empreses agroalimentàries i la seva relació amb els productors agraris comarcals; establir les eines i elsmecanismes adients per enfortir la tasca dels productors locals; potenciar les línies de treball que potenciïn la interrelació entre el sector primari i el sector terciari,especialment el turisme, a la comarca; i apostar clarament per fomentar la cultura de laproducció de qualitat en el món agrari. En aquest sentit, s’ha d’efectuar un esforç perdesenvolupar les innovacions que aportin una millora competitiva al sector, de maneraque en possibilitin la supervivència en el futur en un context de pressió urbanísticacreixent, i que ofereixin unes bones perspectives per als joves que es vulguin incorporaral camp per desenvolupar les activitats agràries i ramaderes de la comarca.

Agromillora Catalana, SA

Agromillora Catalana és la capdavantera d’un conjunt d’empreses amb implantació endiferents països dedicades a la multiplicació, producció i venda de plantes llenyoses,sobretot d’arbres de fruita de pinyol, olivera i vinya. També es dedica a la plantaornamental i a altres tipus d’arbres, com ara cítrics, plantes forestals de fusta per amobles, tot i que en menys quantitat.

La societat Agromillora va néixer l’any 1986 a recer de la col·laboració tècnica del’enginyer tècnic agrícola Joan Samsó amb la família Sumarroca, productora de vins i caves a Subirats. Conjuntament amb Carles Sumarroca va decidir de crear unaempresa que es dediqués al viverisme, i ho va fer donant entrada també a uns altresenginyers. Posteriorment, també va entrar a l’empresa el primer productor mundial de plançons de vinya, la cooperativa italiana VCR (Vivai Cooperativi Rauscedo).L’estructura de societats actual la formen Agromillora Catalana (Subirats i Sant Sadurníd’Anoia), Agromillora Sur (Xile), Agromilhora Produção e Comercio (Brasil), NorthAmerican Plants (Oregon, EUA), Nurstech (Califòrnia, EUA), Agromillora Australia,Agromillora Mediterranee (Tunísia) i Agromillora Maroc (Marroc).

Agromillora produeix anualment uns 24 milions de plantes, amb una xifra de vendesglobal d’uns 20 MEUR. D’aquestes plantes, més de la meitat, uns 13 milions, sónproduïdes a les instal·lacions de Subirats i Sant Sadurní d’Anoia, on l’empresa disposad’uns 80.000 m2 d’hivernacles, i la resta, a les diferents instal·lacions d’Amèrica. De laproducció de Subirats, aproximadament el 30 % es destina a mercats exteriors,sobretot mediterranis, com Itàlia, França, el Marroc o Tunísia, però també, encara queen una escala més reduïda, a països centreeuropeus i nòrdics. El nombre detreballadors d’Agromillora presenta una estacionalitat elevada; en conjunt són entre300 i 500, depenent de les èpoques de l’any, dels quals a Subirats i Sant Sadurní n’hitreballen entre 120 i 150.

El dinamisme de l’empresa els darrers anys té com a causa els nous mercats,particularment els Estats Units, Xile i els països nord-africans, on l’empresa ha creatfilials per fer l’engreix, l’estacatge i la distribució de plançons plantats a Subirats. Elproper mercat que Agromillora vol conquerir és Grècia.

75

L’ACTIVITAT ECONÒMICA

AL TERRITORI

Page 73: ESTUDI SOCIOECONÒMIC PENEDÈS - Estudis locals · L’Estudi socioeconòmic de la comarca de l’Alt Penedès 2006 és el setè volum de la col·lecció d’estudis comarcals que

La reproducció de plantes de fruiters llenyosos (presseguers, cirerers, pruneres onectariners) es fa en laboratoris de cultiu in vitro a les instal·lacions de Subirats, Xile iOregon. Amb aquest sistema es garanteix la màxima eficiència en producció clonal (ésa dir, còpies idèntiques) de plantes. En aquest sector d’arbres fruiters l’empresa és lídera escala mundial. El cultiu in vitro a Europa està concentrat en poques empreses, i dela producció total (uns 10-12 milions de plantes anualment), aproximadament el 50 %els produeix Agromillora. Aquest domini del mercat es tradueix també en un domini aescala geogràfica en zones com Califòrnia, Xile o Austràlia.

La producció d’oliveres es fa per estacatge herbaci a Subirats. En plançons d’aquesttipus d’arbre, Agromillora també és líder a escala mundial. Opera amb les varietatsarbequina IRTA i-18, arbossana i-43 (originària del Penedès que estava en perilld’extinció) i koroneiki i-38 (grega), totes aptes per al cultiu superintensiu, que a horesd’ara es veu amb més potencial de futur gràcies als rendiments elevats ques’aconsegueixen i sobretot a la mecanització de determinats aspectes del cultiu, comla recollida.

Les tres varietats indicades, que provenen de programes de millora genètica, al seu diavan ser seleccionades per l’IRTA (Institut de Recerca i Tecnologia Agroalimentàries) i se serveixen certificades pel Departament d’Agricultura, Ramaderia i Pesca de laGeneralitat de Catalunya. Avui, Agromillora està en procés d’obtenir varietats pròpiesd’olivera aptes per al cultiu superintensiu a partir d’encreuaments de les mateixesvarietats actuals. En total, el grup Agromillora produirà uns 8 milions d’oliveres durantl’any 2006. Pel que fa als plançons de vinya, l’empresa rep el suport de la cooperativaitaliana VCR, que, com s’ha indicat, participa en el capital d’Agromillora.

L’estratègia competitiva d’Agromillora descansa en tres pilars bàsics: innovació, escalaproductiva i tecnologia de distribució. La innovació és consubstancial a l’empresa, queté un nom que per si mateix indica un compromís amb la millora contínua. Encoherència, Agromillora té el certificat UNE-EN-ISO 9001:2000 en recerca idesenvolupament, producció, comercialització d’oliveres i fruiters, i comercialització deplançons de vinya, a les instal·lacions de Subirats i Sant Sadurní d’Anoia. L’escalaproductiva permet de donar resposta a la demanda de mercats en creixement i mercatsgrans, com els americans. Pel que fa a la distribució dels productes, sobre la base deplantes produïdes a Subirats, una xarxa de viveristes col·laboradors completenl’engreix de la planta i n’asseguren l’arribada al mercat final.

Per acabar, cal esmentar que Agromillora és una empresa amb un gran arrelamentlocal. La majoria dels treballadors a les instal·lacions del Penedès són residents a lacomarca; per bé que en un entorn de mercat globalitzat, l’empresa té una vocació cadavegada més internacional.

76

ESTUDI SOCIOECONÒMIC DE LA

COMARCA DE L’ALT PENEDÈS 2006

Page 74: ESTUDI SOCIOECONÒMIC PENEDÈS - Estudis locals · L’Estudi socioeconòmic de la comarca de l’Alt Penedès 2006 és el setè volum de la col·lecció d’estudis comarcals que

Síntesi

L’any 2005, l’activitat agrària i ramadera ha representat el 7,1 % del PIB de l’AltPenedès, clarament per sobre del pes que té al conjunt de Catalunya (l’1,6 % delPIB). En el període 2001-2005 el PIB primari de l’Alt Penedès ha assolit uncreixement anual del 5,2 %, molt superior al del conjunt de l’economia comarcal,i s’ha situat molt per sobre de l’increment anual del 0,2 % del sector primari aCatalunya.

Les dades mostren una especialització elevada en l’agricultura, que representael 92,2 % del PIB agrari de la comarca; mentre que el pes relatiu de la ramaderia(7,3 %) i de la fusta (0,5 %) ha estat molt menor. Dins de l’agricultura destacal’aportació al PIB del vi i subproductes, que representa el 84,2 % del PIB agrarii el 6 % del PIB total de la comarca. Els darrers cinc anys ha augmentatl’aportació de la vinya a la creació de riquesa de la comarca, atès que l’any 2000la seva producció representava el 5,8 % del PIB total de la comarca.

El clima càlid i suau, amb notables oscil·lacions tèrmiques estacionals, la baixapluviositat i l’elevada insolació fan que l’Alt Penedès sigui una zona òptima peral conreu de la vinya. A més, a la comarca hi ha una potent activitat industrialrelacionada amb el sector del vi i del cava, fet que provoca que la indústriaagroalimentària l’any 2005 hagi representat el 25,5 % de l’activitat industrial i el 9,1 % del PIB generat per la comarca. La suma de la producció generada pel conreu de la vinya i el sector agroalimentari representa el 15,1 % del PIB totalde l’Alt Penedès, sense tenir en consideració les activitats productivesindirectament relacionades amb el sector.

La vinya és un element essencial per definir la identitat pròpia de l’Alt Penedès,atès que rep la denominació d’origen del Penedès i el Cava, i és una de lesregions vitivinícoles més riques i diverses de tot Europa, a la vegada que és unade les zones de l’economia catalana amb més projecció internacional gràcies ales exportacions dels productes del sector. El Penedès és un gran productor devins blancs, una bona part dels quals es destina a l’elaboració del cava, i elsdarrers anys ha augmentat considerablement la producció de vins negres.

3.3. Indústria

La indústria de la comarca de l’Alt Penedès es basa, en una part considerable, en lesactivitats relacionades amb el procés d’elaboració de vi i cava. La resta del teixitindustrial es caracteritza per una diversificació elevada. Malgrat l’important procés deterciarització de l’economia penedesenca els darrers anys, la indústria ha continuatactuant com a impulsora de l’activitat econòmica de la comarca. L’any 2005, el sectorindustrial ha representat el 35,6 % del PIB comarcal, per sobre del 26,1 % del’economia catalana, malgrat que en el període 1991-2005 la indústria ha perdut pesen el teixit econòmic de l’Alt Penedès, ja que l’any 1991 representava el 48,2 % de laproducció. L’any 2005 la comarca ha aportat l’1,6 % de l’activitat industrial del’economia catalana, per sobre del pes que ha tingut el PIB comarcal (1,2 %) al conjuntde Catalunya.

77

L’ACTIVITAT ECONÒMICA

AL TERRITORI

Page 75: ESTUDI SOCIOECONÒMIC PENEDÈS - Estudis locals · L’Estudi socioeconòmic de la comarca de l’Alt Penedès 2006 és el setè volum de la col·lecció d’estudis comarcals que

Al quadre 3.3.1. es mostra l’estructura del PIB de la indústria l’any 2005 a l’Alt Penedèsi al conjunt de Catalunya. L’alimentació, begudes i tabac (que genera el 25,5 % del PIBindustrial de la comarca), el paper, edició i arts gràfiques (14,8 %), els altres minerals nometàl·lics (10,2 %), l’equipament elèctric, electrònic i òptic (9,3 %), la metal·lúrgia iproductes metàl·lics (8,8 %) i la química (6,7 %), són les branques industrials amb méspes en l’estructura productiva comarcal. Pel que fa a la resta de subsectors industrials,quatre aporten al voltant del 5 % de la producció de la indústria a la comarca (el tèxtil,cuir i calçat, el cautxú i plàstic, la maquinària i equips mecànics i el material detransport), mentre que la resta tenen una presència menor en l’estructura industrial del’Alt Penedès.

Pel que fa a l’ocupació, al quadre 2.3.3. del capítol de mercat de treball s’ha posat demanifest que l’any 2005 el 35,9 % dels afiliats a la Seguretat Social (règim general irègim especial d’autònoms) de l’Alt Penedès treballaven a la indústria, per sobre del19,3 % del conjunt de Catalunya. Les pautes de comportament del nombre d’ocupatsentre 2000 i 2005 són similars a grans trets a les que s’han observat en estudiar laproducció industrial de la comarca. Així, entre aquests dos anys hi ha hagut una pèrduade pes relatiu de la indústria en l’estructura ocupacional de la comarca, que ha passatdel 42,4 % dels ocupats de la comarca l’any 2000 al 35,9 % el 2005. Les indústriesagroalimentàries (el 10,9 % dels ocupats totals de la comarca), la metal·lúrgia iproductes metàl·lics (4,8 %) i el paper edició i arts gràfiques (4,6 %), eren les branquesindustrials amb més ocupats a la comarca. D’altra banda, en el període 2000-2005, elnombre de treballadors a la indústria a l’Alt Penedès ha tingut un augment anualacumulatiu del 0,5 %, mentre que a Catalunya ha disminuït l’1,5 %.

En el mapa 3.3.1. es mostra l’especialització industrial dels municipis de la comarca, és a dir, el percentatge dels treballadors afiliats a la Seguretat Social (règim general irègim especial d’autònoms) que estaven ocupats en la indústria. S’observen gransdiferències entre els municipis penedesencs, atès que a nou, situats majoritàriament alsud de la comarca, al voltant de la capital, el pes dels afiliats a la indústria era superioral 46 %. D’altra banda, entre els municipis més grans de la comarca també s’observen

78

ESTUDI SOCIOECONÒMIC DE LA

COMARCA DE L’ALT PENEDÈS 2006

� Quadre 3.3.1. Estructura del PIB del sector industrial. Any 2005. En percentatge

Alt Penedès Catalunya

Energia, aigua i extractives 0,7 12,8Aliments, begudes i tabac 25,5 11,2Tèxtil, cuir i calçat 4,8 6,2Fusta i suro 1,4 1,4Paper i arts gràfiques 14,8 9,1Química 6,7 14,5Cautxú i plàstic 5,8 4,9Altres minerals no metàl·lics 10,2 4,9Metal·lúrgia i productes metàl·lics 8,8 9,9Maquinària i equips mecànics 5,2 5,8Equipament elèctric, electrònic i òptic 9,3 8,1Material de transport 5,1 7,8Indústries manufactureres diverses 1,7 3,3Indústria 100,0 100,0

Font: Caixa Catalunya

Page 76: ESTUDI SOCIOECONÒMIC PENEDÈS - Estudis locals · L’Estudi socioeconòmic de la comarca de l’Alt Penedès 2006 és el setè volum de la col·lecció d’estudis comarcals que

diferències remarcables. Així, Santa Margarida i els Monjos (el 69,2 % dels afiliatstreballen a la indústria) presentava una elevada especialització industrial; a Sant Sadurníd’Anoia (40,7 %) i Gelida (39,2 %) el pes dels treballadors en la indústria se situava enuna posició intermèdia i per sobre de la mitjana comarcal (35,9 %); mentre que,finalment, a Vilafranca del Penedès, per la forta presència dels serveis en el teixiteconòmic, la importància relativa de la indústria era molt menor (16,2 %), malgrat queen termes absoluts era el segon municipi, després de Santa Margarida i els Monjos,amb més treballadors en la indústria.

Per analitzar més acuradament la indústria manufacturera a l’Alt Penedès s’han agrupatels subsectors industrials en tres grans grups a partir de les seves característiquesproductives i competitives. Segons la classificació de l’OCDE, s’han agrupat lesmanufactures industrials en avançades, intermèdies i tradicionals. Les activitatsavançades es caracteritzen pels trets següents: tenen un ús intensiu de la tecnologia,disposen d’una mà d’obra molt qualificada, desenvolupen intensament les activitats derecerca, presenten nivells de productivitat elevats i tenen una demanda de producteselevada. Les manufactures tradicionals estan en una situació totalment oposada: tenen

79

L’ACTIVITAT ECONÒMICA

AL TERRITORI

Mapa 3.3.1. Especialització industrial dels municipis de l’Alt Penedès. Any 2005 �

Nota: L'especialització industrial s'obté com el quocient (multiplicat per 100) entre elsafiliats al sector industrial i el total dels afiliats a la Seguretat Social a cada municipi.

Font: Departament de Treball i Indústria de la Generalitat de Catalunya

Superior al 46%Entre el 36% i el 46%Inferior al 36%

Page 77: ESTUDI SOCIOECONÒMIC PENEDÈS - Estudis locals · L’Estudi socioeconòmic de la comarca de l’Alt Penedès 2006 és el setè volum de la col·lecció d’estudis comarcals que

uns processos productius menys desenvolupats, amb uns nivells de qualificació de lamà d’obra baixos, una activitat de recerca feble, una productivitat reduïda i unademanda de productes estancada. Les manufactures intermèdies se situen entre lesactivitats tradicionals i les avançades.

Les manufactures tradicionals, en bona part per la importància de la indústriaagroalimentària, i en menor mesura les avançades, han tingut un pes superior enl’estructura productiva industrial de l’Alt Penedès que en la catalana. Així, lesmanufactures tradicionals han representat el 70,9 % dels ocupats a la comarca i el62,4 % a Catalunya, mentre que pel que fa a les manufactures avançades el pes a lacomarca ha estat del 7,9 % dels ocupats i, al conjunt català, del 7,5 %. Finalment, enel cas de les manufactures intermèdies el seu pes en l’ocupació industrial comarcal(21,2 %) ha estat inferior que al conjunt de l’economia catalana (30,1 %) (quadre 3.3.2.).

En el període 2000-2005, les manufactures intermèdies han guanyat una mica de pesen l’estructura industrial de la comarca, gràcies al bon comportament de la química, elcautxú i plàstic i la maquinària i equips mecànics, mentre que la fabricació de materialde transport, en enregistrar una pèrdua anual acumulativa de llocs de treball de l’1 %en aquest període, ha vist minvar la importància en el teixit productiu de la comarca.Pel que fa a les manufactures tradicionals, destaca en aquest període l’increment delpes en el teixit industrial penedesenc de les indústries agroalimentàries, els minerals nometàl·lics i la metal·lúrgia i els productes metàl·lics. En canvi, han perdut rellevància el tèxtil, confecció, cuir i calçat i, una mica menys, el paper, edició i arts gràfiques.Finalment, les manufactures avançades com l’equipament elèctric, electrònic i òptichan patit un lleuger descens del pes en el teixit industrial de la comarca, tot i que enaquest període el nombre d’ocupats en el sector s’ha mantingut estable.

En termes de distribució territorial de la indústria a l’Alt Penedès, els assalariats en lesmanufactures avançades s’han concentrat bàsicament al municipi de Castellet i laGornal, que tenia el 84,3 % dels assalariats d’aquestes activitats. Pel que fa a lesmanufactures intermèdies, els tres municipis amb un nombre més elevat d’assalariatshan estat Santa Margarida i els Monjos (el 40,4 % dels assalariats en aquestesactivitats), Olèrdola (18,8 %) i Vilafranca del Penedès (10,1 %). En canvi, pel que fa a les

80

ESTUDI SOCIOECONÒMIC DE LA

COMARCA DE L’ALT PENEDÈS 2006

� Quadre 3.3.2. Afiliats per grans branques industrials. En percentatge

Alt Penedès Catalunya

2000 2005 2000 2005

Manufactures avançades 8,1 7,9 8,2 7,5Manufactures intermèdies 20,6 21,2 28,9 30,1Manufactures tradicionals 71,3 70,9 62,9 62,4Total 100,0 100,0 100,0 100,0

Manufactures avançades: Equipament elèctric, electrònic i òptic.Manufactures intermèdies: Química, cautxú i plàstic, maquinària i equips mecànics i fabricació de material de transport.Manufactures tradicionals: Activitats extractives, energia i aigua, alimentació, begudes i tabac, tèxtil, confecció, cuir icalçat, fusta i suro, paper, edició i arts gràfiques, minerals no metàl·lics, metal·lúrgia i productes metàl·lics i fabricació demanufactures diverses.

Font: Elaboració pròpia a partir del Departament de Treball i Indústria de la Generalitat de Catalunya

Page 78: ESTUDI SOCIOECONÒMIC PENEDÈS - Estudis locals · L’Estudi socioeconòmic de la comarca de l’Alt Penedès 2006 és el setè volum de la col·lecció d’estudis comarcals que

manufactures tradicionals, els llocs de treball han estat més repartits entre els diferentsmunicipis de la comarca, atès que els tres municipis amb més assalariats (Sant Sadurníd’Anoia, Vilafranca del Penedès i Santa Margarida i els Monjos) concentraven el 54,8 %dels assalariats de la comarca en aquestes branques productives (quadre 3.3.3.).

En els propers anys l’activitat industrial molt probablement seguirà perdent pes en elteixit productiu de l’Alt Penedès, atès que el sector serveis encara té una presència enl’economia comarcal molt inferior que a Catalunya. D’altra banda, en el futur a lacomarca pot sorgir un cert conflicte que es podria resumir amb l’expressió «ceps opolígons». A l’Alt Penedès, i també al Baix Penedès, s’hi reprodueix un problema demoltes comarques catalanes: les necessitats del teixit productiu (polígons o novesinfraestructures) i el creixement de la població (augment de la construcció d’habitatges)fan pressió per disminuir el sòl d’ús agrícola. Per tant, cal fer compatible el creixementde les activitats industrials, la construcció de noves infraestructures i de noushabitatges amb el fet que no es pot oblidar que el cultiu de la vinya és, a més d’unacaracterística definidora del Penedès, la principal font de riquesa de la comarca.

La situació estratègica de l’Alt Penedès a la regió metropolitana de Barcelona i ladisponibilitat de sòl poden ser un factor decisiu per atraure activitats industrials quetinguin dificultats per instal·lar-se a l’entorn de la ciutat de Barcelona, però, a la vegada,comporta un cert risc de pèrdua de control sobre el desenvolupament futur de lacomarca, atès que pot ser utilitzada per localitzar determinades activitats industrials i/oterciàries amb un elevat consum de sòl i baix valor afegit. No es pot oblidar, en definitiva,

81

L’ACTIVITAT ECONÒMICA

AL TERRITORI

Quadre 3.3.3. Concentració dels assalariats de la indústria als municipis de l'Alt Penedès. Any 2004. En percentatge �

Assalariats indústriaSanta Margarida i els Monjos 18,3Vilafranca del Penedès 16,2Sant Sadurní d'Anoia 15,4Total 49,9

Assalariats manufactures avançadesCastellet i la Gornal 84,3Vilobí del Penedès 6,4Vilafranca del Penedès 4,0Total 94,7

Assalariats manufactures intermèdiesSanta Margarida i els Monjos 40,4Olèrdola 18,8Vilafranca del Penedès 10,1Total 69,3

Assalariats manufactures tradicionalsSant Sadurní d'Anoia 21,7Vilafranca del Penedès 19,5Santa Margarida i els Monjos 13,6Total 54,8

Font: Informe territorial de la província de Barcelona 2006, Cambra Oficial de Comerç, Indústria i Navegació de Barcelona

Page 79: ESTUDI SOCIOECONÒMIC PENEDÈS - Estudis locals · L’Estudi socioeconòmic de la comarca de l’Alt Penedès 2006 és el setè volum de la col·lecció d’estudis comarcals que

que les dinàmiques d’actuació metropolitanes tendeixen a utilitzar el territori segons unalògica que respon a uns interessos d’escala superior als merament comarcals.

Això no obstant, la diversificació elevada que caracteritza el teixit industrial de l’AltPenedès, tot i la importància de la indústria del vi i el cava, és un tret molt positiu perafrontar el futur amb garanties. Entre els reptes que haurà d’afrontar la indústriacomarcal els propers anys cal destacar la necessitat de modernitzar els polígonsindustrials i d’habilitar sòl, respectant el conreu de la vinya, per desenvolupar-hiactivitats industrials i terciàries, com les logístiques, i de dissenyar les polítiquesadreçades a la innovació i al suport tecnològic de les pimes.

Les empreses principals, amb més de 100 treballadors l’any 2003, del sector del vi i elcava de l’Alt Penedès eren:2 Miguel Torres, SA (Vilafranca del Penedès, amb 864treballadors), Grup Codorniu, SA (Sant Sadurní d’Anoia, 508 treballadors), GrupFreixenet, SA (Sant Sadurní d’Anoia, 475 treballadors) i Castellblanch, SA (Sant Sadurníd’Anoia, 174 treballadors). Pel que fa a les indústries agroalimentàries, tot i que norelacionades amb el món vitivinícola, cal esmentar també l’empresa HarineraVilafranquina, SA (Vilafranca del Penedès, 273 treballadors), una de les primeresproductores espanyoles de farines, i Agro Millora Catalana, SA (Subirats, 128treballadors), dedicada a la fabricació de planters d’arbres fruiters i oliveres.

Un altre sector industrial destacat a la comarca és el del paper, amb empreses comGuarro Casas, SA (Gelida, 329 treballadors) i Cartonajes del Penedès, SA (Sant Perede Riudebitlles, 103 treballadors). Pel que fa a la logística i els transports, sobresurtenTNT Logistics España I, SA (Subirats, 451 treballadors) i Cargo Trans Montserrat, SL(Sant Sadurní d’Anoia, 157 treballadors). En l’àmbit de les construccions mecàniques ila metal·lúrgia, les empreses més grans amb seu social a l’Alt Penedès són Brose, SA(Santa Margarida i els Monjos, 270 treballadors), Técnicas de Fundición Inyectada, SA(Santa Margarida i els Monjos, 222 treballadors), Utymat, SA (Santa Margarida i elsMonjos, 194 treballadors) i Alcoa CSI España, SA (Sant Cugat Sesgarrigues, 167treballadors).

Altres empreses industrials no energètiques amb seu social a la comarca de l’AltPenedès i més de 100 treballadors l’any 2003 eren Ceràmiques Foix, SA (SantaMargarida i els Monjos, materials de construcció, 242 treballadors), Fiberpachs, SA(Pacs del Penedès, química-plàstics, 155 treballadors), Mapijorvi, SA (Olèrdola,confecció i gèneres de punt, 130 treballadors), Knauf Miret, SL (Vilafranca del Penedès,química-plàstics, 129 treballadors) i Unió Electrodomèstica Catalana, SA (Sant Llorençd’Hortons, electrodomèstics, 104 treballadors).

82

ESTUDI SOCIOECONÒMIC DE LA

COMARCA DE L’ALT PENEDÈS 2006

2 En l’apartat 3.1. es presenten de manera detallada les empreses principals de la comarca.

Page 80: ESTUDI SOCIOECONÒMIC PENEDÈS - Estudis locals · L’Estudi socioeconòmic de la comarca de l’Alt Penedès 2006 és el setè volum de la col·lecció d’estudis comarcals que

Cartonajes Font, SA

Cartonajes Font és una empresa familiar de primera generació dedicada a la fabricaciód’embalatges de cartró ondulat. La segona generació ja està incorporada a l’empresaa través dels dos fills dels fundadors, plenament integrats en l’activitat productiva icomercial.

L’origen de l’empresa es remunta a l’any 1971, quan els actuals propietaris i gerents,Assumpció Olivé, amb estudis financers, i Josep Maria Font, amb estudis d’enginyeriaindustrial, van crear un petit taller d’embalatge situat a Torrelavit. Amb una nau de 450 m2 instal·lada en uns terrenys dels seus pares i amb una inversió de 1.200.000 PTAvan iniciar l’activitat. A partir d’aquell moment, i sobre la base de reinvertir pràcticamentde manera constant els beneficis de l’empresa, no ha parat de créixer: l’any 1973, unanova nau de 750 m2 i la primera màquina coneguda com slotter; el 1976, la primeracasemaker, una màquina bastant més sofisticada, i la inauguració d’un nou local. Elritme de creixement constant es va coronar l’any 1997 amb un salt qualitatiu que vamarcar el futur de la companyia: es va passar a fabricar embalatge de gransdimensions, línia que ha continuat de llavors ençà dominant l’activitat, en un marccompetitiu cada vegada més accentuat.

En el context inversor descrit, cal destacar una inversió en curs de gran relleu per al’empresa. Es tracta d’una casemaker de nova generació per a embalatge gran, adquiridaa Alemanya, que permetrà de multiplicar per 20 la velocitat de producció, en un procéscompletament automatitzat i que cobrirà més funcions que les màquines antiguescomparables. El projecte representa una inversió, aproximadament, de 4 MEUR.

Cartonajes Font va tenir una xifra de vendes de 12 MEUR l’any 2005, i té una plantillade 65 persones. Una mostra del perfil especialitzat de l’empresa és que gairebé tots elscomercials són propis, atès que es tracta d’una venda de caràcter molt tècnic en quècal conèixer en profunditat les necessitats dels clients i el potencial tecnològic persatisfer-les, i aportar-li noves solucions.

La primera matèria que utilitza és el cartró ondulat, producte que a la zona téproveïdors importants, atès que a la comarca hi ha una gran demanda d’aquestsproductes per part de les empreses elaboradores de vi i cava, concretament al pobleveí de Sant Pere de Riudebitlles, on hi ha dos fabricants. A partir del cartró ondulat,Cartonajes Font dissenya i produeix solucions d’embalatge que satisfacin necessitatsdels clients. Defugint dels embalatges petits més clàssics on cal competir per preu,l’empresa ha posat l’èmfasi en l’embalatge gran, per a mobles, per a peces deconfecció, líquids (com ara sucs), plàstic o maquinària. Tot i aquesta especialització,l’empresa encara fabrica embalatge convencional, que representa una mica més de lameitat de la seva xifra de vendes.

La producció en aquest sector es fa a partir dels encunys i clixés que proporcionenempreses especialitzades. Atesa la singularitat dels embalatges grans, Cartonajes Fontdisposa no només d’un departament tècnic específic per dissenyar solucionspersonalitzades, fer mostres i proves prèvies que ofereix al client, sinó que també téuna participació accionarial en l’empresa Troquel Serveis, SA, dedicada a dissenyar iproduir embalatges de característiques especials, com ara les caixes isotèrmiques,

83

L’ACTIVITAT ECONÒMICA

AL TERRITORI

Page 81: ESTUDI SOCIOECONÒMIC PENEDÈS - Estudis locals · L’Estudi socioeconòmic de la comarca de l’Alt Penedès 2006 és el setè volum de la col·lecció d’estudis comarcals que

palets de cartró o carrets de cartró. Avui la fabricació es du a terme amb un procéscertificat per la ISO 9001:2000.

El mercat de Cartonajes Font és bàsicament la regió metropolitana de Barcelona, queabsorbeix el 85 % de les vendes, i el 15 % restant es ven a altres zones de l’Estatespanyol. Les estratègies competitives de Cartonajes Font es basen fonamentalmenten quatre variables: flexibilitat, velocitat, innovació i solucions a mida. Suggereix i aplicasolucions a problemes poc corrents, i se centra en un segment de mercat ambrelativament pocs competidors i en què pot fer valer la tecnologia, com és la del granembalatge i les impressions especials. Tot un repte en un sector en què, malgratl’especialització en un nínxol de mercat específic, la competència és molt gran.

Chocolates Simón Coll, SA

Chocolates Simón Coll, SA és una empresa dedicada a la fabricació de xocolata endues línies de producte, les pastilles i les especialitats. En la darrera s’inclouen les de temporada, com ara les figures de Pasqua (figures negres, amb llet i blanques, decolors, decorades, entre d’altres) i les que la mateixa empresa anomena Impulso, queinclou els coneguts paraigüets, les ampolletes de cava, els taps de cava o les monedesencunyades de xocolata, com a més conegudes. Pel que fa a les pastilles, l’empresaprodueix xocolata d’alta qualitat amb diversos continguts de cacau i sucre, així com dediferents orígens, que es comercialitzen amb una característica i clàssica grafia d’unveler amb la llegenda «Simón Coll, desde 1840» a sota.

L’empresa va ser fundada per Simón Mestres a Sant Sadurní d’Anoia, que va obrir unapastisseria-confiteria-xocolateria a la plaça de l’Ajuntament del municipi en el llunyà1840. El seu fill Miquel va continuar el negoci, però, en no tenir descendència, es vaafillar Francisco Coll Santamans, el qual va donar continuïtat al negoci, igual que el seufill i el seu nét, que és l’actual gerent de l’empresa. Així doncs, la denominació del’empresa correspon a la confluència encadenada de les famílies Mestres i Coll. Decontrol familiar, actualment l’empresa està en mans de la cinquena i sisena generació.

La xifra de vendes anuals és de 10 MEUR, i dóna ocupació estable a 65 persones, queen època de temporada poden arribar a 100. Aproximadament el 20 % de la producciócorrespon a exportacions, fonamentalment a països de la Unió Europea, els EstatsUnits i el Japó. La distribució del producte es du a terme sobretot a travésd’autoserveis, supermercats i hipermercats, per bé que també és present enestabliments independents o botigues tradicionals. Chocolates Simón Coll participades del 1992 a la principal fira europea del sector, la ISM, que té lloc anualment aColònia (Alemanya), on coincideix amb els principals fabricants mundials. Tambéparticipa a la fira Alimentària, que té lloc a Barcelona.

El sector fabricant de xocolata és un dels més antics des de la perspectiva industrial,atès que el producte reunia condicions de conservació natural en no tenir humitat i entenir un alt contingut de sucre. Va proliferar molt, però el pas del temps i la competènciavan provocar la concentració de fabricants i la desaparició de molts d’altres.Últimament tornen a sorgir noves empreses, però ara a recer de la qualitat i les

84

ESTUDI SOCIOECONÒMIC DE LA

COMARCA DE L’ALT PENEDÈS 2006

Page 82: ESTUDI SOCIOECONÒMIC PENEDÈS - Estudis locals · L’Estudi socioeconòmic de la comarca de l’Alt Penedès 2006 és el setè volum de la col·lecció d’estudis comarcals que

especialitats, precisament les línies de producte en què l’empresa s’ha basat sempre.Darrere d’aquesta evolució positiva del sector hi ha un mercat en creixement, una millorvaloració de la xocolata de qualitat, i el fet que el consum d’especialitats (de tradicióeuropea i molt arrelat a Catalunya) ara també s’ha estès progressivament cap a altreszones de l’Estat espanyol.

L’empresa ha invertit esforços permanentment per millorar els processos productius, iper dur a terme una gestió acurada de la qualitat. En efecte, el que abans era unaproducció manual ha donat pas a una producció molt automatitzada, amb aplicacióextensiva de la informàtica i de la robòtica, tal com correspon a una empresa ambvocació industrial, no artesana. Com un pas més en aquest sentit cal esmentar laconstrucció recent d’una nova planta de 4.000 m2 en un polígon industrial als afores deSant Sadurní, que té un magatzem totalment robotitzat.

Pel que fa a la qualitat, l’empresa aplica de manera escrupolosa i estricta tota lanormativa establerta en anàlisi de riscos, punts crítics, punts verds i controls rigorososde qualitat. Actualment es troba en procés d’obtenció del certificat britànic BRC,específic per al sector de l’alimentació.

L’estratègica competitiva de Chocolates Simón Coll té dos eixos bàsics:l’especialització i la mecanització. Sobre aquests fonaments l’empresa ofereixproductes amb una relació qualitat/preu competitiva, comparable amb els millorsfabricants alemanys o holandesos que operen en aquest sector. La proximitat respecteal mercat, així com una important capacitat d’emmagatzematge i distribució, són puntsque en reforcen la posició competitiva en un mercat cada vegada més obert, peròtambé, per ara, en procés de creixement.

Síntesi

La indústria de la comarca de l’Alt Penedès es basa, en una part considerable, enles activitats relacionades amb el procés d’elaboració de vi i cava. La resta delteixit industrial es caracteritza per una diversificació elevada. Malgrat l’importantprocés de terciarització de l’economia penedesenca els darrers anys, la indústriacontinua actuant com a impulsora de l’activitat econòmica de la comarca.

L’any 2005, el sector industrial ha representat el 35,6 % del PIB comarcal, persobre del 26,1 % de l’economia catalana, i ha aportat l’1,6 % de l’activitatindustrial de l’economia catalana, per sobre del pes que ha tingut el PIBcomarcal (1,2 %) al conjunt de Catalunya. Les branques industrials amb més pesen l’estructura productiva comarcal han estat l’alimentació, begudes i tabac (queha generat el 25,5 % del PIB industrial de la comarca), el paper, edició i artsgràfiques (14,8 %), els altres minerals no metàl·lics (10,2 %), l’equipamentelèctric, electrònic i òptic (9,3 %), la metal·lúrgia i productes metàl·lics (8,8 %) ila química (6,7 %).

Les manufactures tradicionals, en bona part per la importància de la indústriaagroalimentària, i en menor mesura les avançades, tenien un pes superior enl’estructura productiva industrial de l’Alt Penedès que en la catalana. Així, les

85

L’ACTIVITAT ECONÒMICA

AL TERRITORI

Page 83: ESTUDI SOCIOECONÒMIC PENEDÈS - Estudis locals · L’Estudi socioeconòmic de la comarca de l’Alt Penedès 2006 és el setè volum de la col·lecció d’estudis comarcals que

manufactures tradicionals representaven el 70,9 % dels ocupats a la comarca iles avançades, el 7,9 %. El pes de les manufactures intermèdies ha estat inferior(21,2 %) que a Catalunya (30,1 %).

La situació estratègica de l’Alt Penedès a la regió metropolitana de Barcelona i la disponibilitat de sòl, poden ser un factor decisiu per atraure activitatsindustrials que tinguin dificultats per instal·lar-se a l’entorn de la ciutat deBarcelona, però, a la vegada, comporta un cert risc de pèrdua de control sobreel desenvolupament futur de la comarca, atès que pot ser utilitzada per localitzardeterminades activitats industrials i/o terciàries amb un elevat consum de sòl i un baix valor afegit. No es pot oblidar, en definitiva, que les dinàmiquesd’actuació metropolitanes tendeixen a utilitzar el territori segons una lògica querespon a uns interessos d’escala superior als merament comarcals.

3.4. Construcció

El sector de la construcció té una presència superior en l’estructura productiva de l’AltPenedès que en la de Catalunya. L’any 2005, l’aportació del sector a la producció dela comarca ha estat de l’11,1 %, i al conjunt de l’economia catalana, del 8,4 % (quadre3.1.1.). D’altra banda, des de l’any 2002 fins avui el sector de la construcció haaconseguit un creixement anual mitjà del PIB del 8 % a la comarca, superior al 5,5 %de Catalunya, i també per sobre de l’increment del 3,6 % assolit pel PIB del conjuntd’activitats productives de l’Alt Penedès. Aquest increment de l’activitat s’ha traduït enun augment molt notable del nombre de treballadors afiliats a la Seguretat Social (règimgeneral i règim especial d’autònoms). En concret, en el període 2000-2005, el nombred’ocupats al sector a la comarca ha assolit un creixement anual acumulatiu del 5,5 %,el mateix increment que al conjunt de Catalunya, i ha passat dels 3.299 ocupats l’any2000 als 4.305 l’any 2005. En aquests anys, el nombre d’afiliats a la Seguretat Sociala la construcció ha crescut molt per sobre que el dels ocupats al conjunt de la comarca(3,9 % anual acumulatiu), fet que posa de manifest l’important dinamisme del sector al’Alt Penedès (quadres 2.3.2.).

L’any 2005, el nombre d’ocupats a la construcció ha representat el 10,7 % dels afiliatsa la Seguretat Social a l’Alt Penedès, lleugerament per sota de l’11,1 % que hi ha hagutal conjunt de Catalunya. Entre el 2000 i el 2005, el pes del sector a la comarca, entermes d’afiliats a la Seguretat Social, s’ha incrementat 0,8 punts percentuals, una micamenys que al conjunt de l’economia catalana (1,3), fet que s’explica per la majorcreació de llocs de treball, en termes percentuals, que ha tingut lloc a la comarca,respecte al conjunt de Catalunya, en la resta de branques productives (quadre 2.3.3.).D’altra banda, els ocupats de la construcció a l’Alt Penedès han representat l’any 2005l’1,2 % dels ocupats en el sector a Catalunya, lleugerament per sota de l’1,3 % querepresenta la població de la comarca respecte al total català.

La importància relativa del sector de la construcció no és la mateixa en els diferentsmunicipis de la comarca. En el mapa 3.4.1. es pot observar, amb dades referides al’any 2005, que els municipis amb un pes més elevat dels afiliats en la construcció sónrelativament petits i distribuïts per tota la comarca. D’altra banda, els municipis més

86

ESTUDI SOCIOECONÒMIC DE LA

COMARCA DE L’ALT PENEDÈS 2006

Page 84: ESTUDI SOCIOECONÒMIC PENEDÈS - Estudis locals · L’Estudi socioeconòmic de la comarca de l’Alt Penedès 2006 és el setè volum de la col·lecció d’estudis comarcals que

grans de la comarca tenen un percentatge d’afiliats al sector de la construcció inferiora la mitjana comarcal (10,7 %): Olèrdola (5,6 %), Santa Margarida i els Monjos (6,3 %),Vilafranca del Penedès (9,3 %), Sant Sadurní d’Anoia (9,3 %) i Gelida (10,2 %).

L’evolució del nombre d’habitatges acabats a l’Alt Penedès confirma que la comarca haassolit, igual que el conjunt de Catalunya, un creixement important del sector de laconstrucció des de la dècada dels vuitanta. Així, mentre que l’any 1981 es van finalitzara l’Alt Penedès 6,2 habitatges/1.000 h., l’any 2005 aquesta xifra s’ha situat en 13habitatges/1.000 h., i en el període 2001-2005 el nombre d’habitatges/h. va ser el méselevat del conjunt dels 25 anys considerats en l’anàlisi. En el conjunt del període 1981-2005el nombre mitjà anual d’habitatges acabats / 1.000 h. a la comarca ha estat de 8,9,molt superior al que s’ha assolit en el conjunt de Catalunya (6,8) (quadre 3.4.1.).

En el període 1981-2005, a la comarca de l’Alt Penedès s’han acabat 16.892 habitatges,l’1,6 % dels que s’han acabat a Catalunya, un percentatge superior al pes de la poblaciócomarcal en el conjunt català (1,3 % l’any 2005). En aquest període, el ritme de

87

L’ACTIVITAT ECONÒMICA

AL TERRITORI

Mapa 3.4.1. Especialització en la construcció dels municipis de l’Alt Penedés.Any 2005 �

Nota: L'especialització en la construcció s’obté com el quocient (multiplicat per 100) entreels afiliats al sector de la construcció i el total dels afiliats a la Seguretat Social a cada

municipi.Font: Departament de Treball i Indústria de la Generalitat de Catalunya

Superior al 20 %Entre al 10,7 % (mitjana comarcal) i 20 %Inferior al 10,7 % (mitjana comarcal)

Page 85: ESTUDI SOCIOECONÒMIC PENEDÈS - Estudis locals · L’Estudi socioeconòmic de la comarca de l’Alt Penedès 2006 és el setè volum de la col·lecció d’estudis comarcals que

creixement del nombre d’habitatges acabats a l’Alt Penedès (amb un increment anualacumulatiu del 4,7 %) ha estat més elevat que a Catalunya (3,7 %). Després del nivellmàxim històric assolit el 2002 amb la construcció de 1.365 habitatges, els darrers tresanys s’observa un cert alentiment del nombre d’habitatges acabats a la comarca, tot ique després de dos anys d’evolució negativa, en el 2005 el nombre d’habitatges acabatsha augmentat lleugerament amb relació a l’any anterior (2,5 %). En tot cas, aquest darrerany el nombre d’habitatges acabats a la comarca ha estat de l’11,4 %, inferior als que esvan finalitzar l’any 2002. En el quadre 3.4.1. també es posa de manifest que des de l’any1990 i fins avui el nombre d’habitatges acabats / h. ha estat superior a la comarca queal conjunt de Catalunya, mentre que en la dècada dels vuitanta hi va haver anys en elsquals la situació va ser la contrària.

El fort increment del nombre d’habitatges construïts a l’Alt Penedès a partir de la dècadadels noranta s’explica, en bona part, pel desplaçament cap a la comarca d’un importantnombre de famílies joves que no podien fer front als elevats preus de l’habitatge a la ciutatde Barcelona. Aquest dinamisme del mercat de l’habitatge coincideix, com s’ha vist alcapítol 2.1., amb l’etapa de més creixement de la població de la comarca.

88

ESTUDI SOCIOECONÒMIC DE LA

COMARCA DE L’ALT PENEDÈS 2006

� Quadre 3.4.1. Habitatges acabats

Nombre Per 1.000 habitants

Alt Penedès Catalunya Alt Penedès/ Alt Penedès Catalunya Alt PenedèsCatalunya % Catalunya = 100

1981 403 32.897 1,2 6,2 5,5 112,91982 748 34.126 2,2 11,5 5,7 200,91983 610 29.383 2,1 9,2 4,9 188,61984 289 27.022 1,1 4,4 4,5 97,11985 329 29.136 1,1 5,0 4,8 103,11986 283 29.665 1,0 4,2 5,0 84,41987 363 31.735 1,1 5,4 5,3 101,71988 321 34.573 0,9 4,7 5,7 82,51989 335 37.623 0,9 4,9 6,1 80,01990 487 36.369 1,3 7,0 5,9 118,81991 422 32.640 1,3 6,0 5,4 111,91992 416 30.938 1,3 5,9 5,1 115,41993 547 33.579 1,6 7,7 5,5 139,61994 793 32.814 2,4 11,0 5,4 204,21995 610 36.547 1,7 8,4 6,0 140,01996 673 39.812 1,7 9,2 6,5 141,51997 634 40.490 1,6 8,6 6,6 129,71998 900 47.449 1,9 12,1 7,7 156,81999 674 49.875 1,4 8,9 8,0 110,82000 867 57.368 1,5 11,2 9,2 121,42001 1.212 65.556 1,8 15,0 10,3 145,32002 1.365 65.538 2,1 16,5 10,1 163,52003 1.221 68.798 1,8 14,1 10,3 137,42004 1.180 71.101 1,7 13,2 10,4 126,92005 1.210 78.403 1,5 13,0 11,2 115,6

Total 16.892 1.073.437 1,6 8,9 (*) 6,8 (*) 129,2 (*)

(*) Mitjana del període 1981-2005.

Font: Departament de Medi Ambient i Habitatge de la Generalitat de Catalunya

Page 86: ESTUDI SOCIOECONÒMIC PENEDÈS - Estudis locals · L’Estudi socioeconòmic de la comarca de l’Alt Penedès 2006 és el setè volum de la col·lecció d’estudis comarcals que

Quan es considera el nombre d’habitatges acabats a les comarques catalanes l’any 2005relativitzat per la població, l’Alt Penedès (13 habitatges/1.000 h.) ha estat superat per 24comarques i s’ha situat molt lluny de les que tenien una intensitat constructora més elevada:el Baix Penedès (51,2) el Baix Camp (44,5), el Pallars Sobirà (44), el Tarragonès (43,1),l’Alta Ribagorça (38,5), la Cerdanya (38,4) i la Vall d’Aran (37). En canvi, dins de lademarcació de Barcelona, l’activitat constructora a l’Alt Penedès ha estat similar a la delGarraf, l’Anoia i Osona; inferior a la del Bages, i superior a la de la resta de comarques dela província, especialment el Baix Llobregat i el Barcelonès, que han estat les duescomarques catalanes amb un nombre d’habitatges acabats / 1.000 h. més reduït.

En el mapa 3.4.2. es mostra el nombre d’habitatges acabats / 1.000 h. l’any 2005 als27 municipis que formen la comarca de l’Alt Penedès. La intensitat constructora méselevada ha tingut lloc en municipis relativament petits situats al sud de la comarca, alvoltant de Vilafranca del Penedès, i al nord-oest. Quan es consideren els quatremunicipis més grans de la comarca, es pot observar que l’evolució del nombred’habitatges acabats relativitzat pel nombre d’habitants ha estat desigual. Així, a SantaMargarida i els Monjos (20,4 habitatges acabats / 1.000 h.) i a Gelida (17), l’activitatconstructora ha estat superior que al conjunt de la comarca (13), mentre que a SantSadurní d’Anoia (10,5) i a Vilafranca del Penedès (8,1) ha estat inferior.

89

L’ACTIVITAT ECONÒMICA

AL TERRITORI

Més de 20Entre 13 (mitjana comarcal) i 20Menys de 13 (mitjana comarcal)

Mapa 3.4.2. Habitatges acabats / 1.000 h. per municipis. Any 2005 �Font: Departament de Medi Ambient i Habitatge de la Generalitat de Catalunya

Page 87: ESTUDI SOCIOECONÒMIC PENEDÈS - Estudis locals · L’Estudi socioeconòmic de la comarca de l’Alt Penedès 2006 és el setè volum de la col·lecció d’estudis comarcals que

L’increment de la demanda de l’habitatge a la comarca ha provocat un augment moltconsiderable dels preus els darrers anys. El preu de l’habitatge nou,3 mesurat en €/m2

construït, s’ha incrementat el 287 % a la ciutat de Vilafranca del Penedès en el període1996-2005. Aquest increment ha estat superior al de ciutats com Barcelona (254 %),Granollers (277 %), Igualada (277 %), Manresa (248 %) i Sabadell (269 %); mentre queha estat més reduït que el de ciutats com Mataró (359 %), Terrassa (297 %) i Vilanova ila Geltrú (354 %). Pel que fa al nivell de preus, l’any 2005 ha estat similar a Vilafranca(2.688 €/m2), a Igualada (2.553 €/m2) i a Manresa (2.343 €/m2); mentre que el preu de l’habitatge nou a la capital comarcal ha estat inferior al d’altres municipis com Barcelona (5.082 €/m2), Granollers (3.158 €/m2), Mataró (3.646 €/m2), Sabadell(3.409 €/m2), Terrassa (3.110 €/m2) i Vilanova i la Geltrú (3.367 €/m2) (quadre 3.4.2.).

Pel que fa al mercat de lloguer, al quadre 3.4.3. es posa de manifest que els preus aVilafranca del Penedès s’han situat l’any 2005 en 583 €/mes, xifra similar a la deGranollers (571 €/mes), superior a la d’Igualada (434 €/mes) i Manresa (476 €/mes) iclarament inferior a la de ciutats com Barcelona (779 €/mes), Mataró (692 €/mes),Sabadell (750 €/mes), Terrassa (700 €/mes) i Vilanova i la Geltrú (752 €/mes). D’altrabanda, l’evolució del preu del mercat de lloguer a Vilafranca del Penedès va ser fins al’any 2004 més moderada que la de l’habitatge nou, però el darrer any l’increment delpreu del mercat de l’habitatge de lloguer a la capital de l’Alt Penedès ha estat moltconsiderable.

El percentatge d’habitatges de protecció oficial acabats a l’Alt Penedès amb relació alconjunt d’habitatges acabats en el període 1996-2005 ha estat del 8,2 %, davant del9,4 % assolit pel conjunt de Catalunya. Tanmateix, en el període 2001-2004 i l’any1998, el percentatge d’habitatges de protecció oficial es va situar entre el 3 % i el 4 %del total d’habitatges acabats, mentre que la resta d’anys va ser clarament superior ala mitjana del període considerat. L’any 2005 s’han acabat a la comarca 112 habitatgesde protecció oficial, que significa el 9,3 % del total d’habitatges acabats a l’Alt Penedès(quadre 3.4.4.).

Els habitatges acabats a l’Alt Penedès tenen una tipologia diferent a la dels habitatgesacabats del conjunt de Catalunya (quadre 3.4.5.). Així, l’any 2005, el 37,4 % delshabitatges acabats a la comarca han estat unifamiliars, mentre que al conjunt de Catalunya aquesta xifra ha estat del 18,7 %. Dels habitatges unifamiliars, tant a l’Alt Penedès com a Catalunya, aproximadament el 40 % són aïllats i el 60 %, adossats.D’altra banda, a la comarca de l’Alt Penedès els habitatges plurifamiliars en blocrepresenten el 62,6 % dels habitatges acabats, davant del 81,3 % del conjunt de Catalunya. La superfície també diferencia els habitatges acabats a l’Alt Penedès i a Catalunya. Així, s’observa que una tercera part dels habitatges acabats a la comarcatenien una superfície superior als 150 m2, mentre que a Catalunya tan sols unacinquena part complien aquesta característica (quadre 3.4.6.).

90

ESTUDI SOCIOECONÒMIC DE LA

COMARCA DE L’ALT PENEDÈS 2006

3 L’anàlisi de l’evolució dels preus només es pot fer per al municipi de Vilafranca del Penedès, atès que és l’únic per al quales disposa de la informació elaborada pel Departament de Medi Ambient i Habitatge de la Generalitat de Catalunya.

Page 88: ESTUDI SOCIOECONÒMIC PENEDÈS - Estudis locals · L’Estudi socioeconòmic de la comarca de l’Alt Penedès 2006 és el setè volum de la col·lecció d’estudis comarcals que

91

L’ACTIVITAT ECONÒMICA

AL TERRITORI

�Q

ua

dre

3.4

.2.

Pre

u d

e l

’ha

bit

atg

e n

ou

. €

/m2

co

nst

ruït

Vila

fran

caB

arce

lona

Gra

nolle

rsIg

uala

da

Man

resa

Mat

aró

Sab

adel

lTe

rras

saV

ilano

va

del

Pen

edès

i la

Gel

trú

1996

695

1.43

483

767

767

479

492

578

474

2

1997

731

1.45

786

869

079

582

893

582

376

2

1998

743

1.56

998

471

483

398

91.

029

918

803

1999

790

1.91

31.

084

837

915

1.13

51.

125

1.06

597

6

2000

973

2.16

51.

238

931

970

1.44

01.

419

1.24

41.

206

2001

1.17

92.

500

1.58

71.

042

1.09

51.

698

1.59

41.

405

1.47

2

2002

1.28

72.

931

1.70

91.

107

1.21

11.

797

1.81

01.

652

1.55

8

2003

1.72

83.

476

2.08

01.

542

1.52

02.

301

2.22

82.

015

2.16

3

2004

2.44

54.

193

2.77

12.

041

1.80

42.

930

2.78

92.

505

2.89

0

2005

2.68

85.

082

3.15

82.

553

2.34

33.

646

3.40

93.

110

3.36

7

Vari

ació

1996

-200

5 (%

)28

6,8

254,

427

7,3

277,

124

7,6

359,

226

8,5

296,

735

3,8

Font

: D

epar

tam

ent

de

Med

i Am

bie

nt i

Hab

itatg

e d

e la

Gen

eral

itat

de

Cat

alun

ya

�Q

ua

dre

3.4

.3.

Pre

u d

e l

’ha

bit

atg

ue

de

llo

ge

r. €

/me

s

Vila

fran

caB

arce

lona

Gra

nolle

rsIg

uala

da

Man

resa

Mat

aró

Sab

adel

lTe

rras

saV

ilano

va

del

Pen

edès

i la

Gel

trú

2000

318

449

485

266

242

374

440

387

470

2001

407

518

349

278

265

415

479

429

411

2002

434

579

442

322

286

467

539

487

529

2003

438

639

507

304

313

528

610

549

585

2004

450

700

486

333

398

580

629

600

612

2005

583

779

571

434

476

692

750

700

752

Va

ria

ció

2000

-200

5 (%

)83

,373

,517

,763

,296

,785

,070

,580

,960

,0

Font

: D

epar

tam

ent

de

Med

i Am

bie

nt i

Hab

itatg

e d

e la

Gen

eral

itat

de

Cat

alun

ya

Page 89: ESTUDI SOCIOECONÒMIC PENEDÈS - Estudis locals · L’Estudi socioeconòmic de la comarca de l’Alt Penedès 2006 és el setè volum de la col·lecció d’estudis comarcals que

92

ESTUDI SOCIOECONÒMIC DE LA

COMARCA DE L’ALT PENEDÈS 2006

� Quadre 3.4.4. Habitatges de protecció oficial acabats

Alt Penedès Catalunya Alt Penedès/Cat.Nombre % habitatges Nombre % habitatges %

acabats acabats

1996 156 23,2 6.798 17,1 2,31997 82 12,9 5.972 14,7 1,41998 40 4,4 5.547 11,7 0,71999 75 11,1 5.875 11,8 1,32000 191 22,0 5.280 9,2 3,62001 31 2,6 5.384 8,2 0,62002 45 3,3 4.543 6,9 1,02003 50 4,1 4.901 7,1 1,02004 35 3,0 5.887 8,3 0,62005 112 9,3 5.039 6,4 2,2

Total 817 8,2 55.226 9,4 1,5

Font: Departament de Medi Ambient i Habitatge de la Generalitat de Catalunya

� Quadre 3.4.5. Tipologia dels habitatges acabats. Any 2005. En percentatge

Alt Penedès Catalunya

Unifamiliars 37,4 18,7Aïllats 16,6 8,1Adossats 20,8 10,6Plurifamiliars en bloc 62,6 81,3

Total 100,0 100,0

Font: Departament de Medi Ambient i Habitatge de la Generalitat de Catalunya

� Quadre 3.4.6. Habitatges acabats segons superfície. Any 2005. En percentatge

Alt Penedès Catalunya

Fins a 50 m2 3,1 1,0Entre 51-75 m2 5,3 11,7Entre 76-100 m2 19,9 29,0Entre 101-125 m2 29,8 25,9Entre 126-150 m2 7,6 13,3De més de 150 m2 34,2 19,0

Total 100,0 100,0

Font: Departament de Medi Ambient i Habitatge de la Generalitat de Catalunya

Page 90: ESTUDI SOCIOECONÒMIC PENEDÈS - Estudis locals · L’Estudi socioeconòmic de la comarca de l’Alt Penedès 2006 és el setè volum de la col·lecció d’estudis comarcals que

Síntesi

L’any 2005, l’aportació del sector de la construcció a la producció de la comarcaha estat de l’11,1 %, per sobre de la del conjunt de l’economia catalana (8,4 %).En el període 2000-2005, el nombre d’ocupats en la construcció ha augmentatigual a la comarca que a Catalunya (amb un increment anual acumulatiu del5,5 %) i en els dos casos l’evolució de l’ocupació ha estat més favorable que enel conjunt del teixit productiu. El 2005, el pes d’afiliats a la Seguretat Social enel sector se situava en el 10,7 % dels ocupats, mentre que a Catalunya equivaliaa l’11,1 % de l’ocupació.

En el conjunt del període 1981-2005 el nombre mitjà anual d’habitatges acabatsper 1.000 h. a la comarca ha estat de 8,9, molt superior al que s’ha assolit alconjunt de Catalunya (6,8).

El fort increment del nombre d’habitatges construïts a l’Alt Penedès a partir dela dècada dels noranta s’explica, en bona part, pel desplaçament cap a lacomarca d’un important nombre de famílies joves que no podien fer front alselevats preus de l’habitatge a la ciutat de Barcelona. Aquest dinamisme delmercat de l’habitatge ha coincidit amb l’etapa de més creixement de la poblacióde la comarca. L’important augment de la demanda ha provocat els darrers anysun creixement molt significatiu dels preus de l’habitatge.

El percentatge d’habitatges de protecció oficial acabats a l’Alt Penedès ambrelació als habitatges acabats totals ha estat lleugerament inferior al deCatalunya en el conjunt del període 1996-2005. Finalment, els habitatgesacabats a l’Alt Penedès tenien una superfície mitjana superior a la del conjunt deCatalunya.

3.5. Serveis

De la mateixa manera que succeeix a totes les economies desenvolupades, laterciarització de l’activitat econòmica és un fet imparable, però no necessàriamenthomogeni, a tot el territori de l’Alt Penedès. D’altra banda, a la comarca el pes delsserveis en l’activitat econòmica és molt inferior que al conjunt de Catalunya i des de l’inicide la dècada dels noranta, a diferència d’altres comarques catalanes, la importànciad’aquest sector en el teixit productiu de l’Alt Penedès ha augmentat força modestament.

Els darrers anys a la comarca hi ha hagut un desenvolupament considerable delsserveis adreçats a les persones (salut, llars d’infants, centres geriàtrics, etc.), delturisme i dels serveis prestats a les empreses (enginyeries, gestories, consultores entecnologia i innovació, etc.). La importància creixent dels serveis a les empreses estàíntimament lligada al procés de transformació de l’activitat industrial, que provocal’aparició de determinades activitats de serveis que necessiten contractar externamentempreses per donar suport al seu procés productiu.

L’activitat logística es configura també com un dels punts forts de la comarca, pel seuposicionament en l’entorn metropolità i la relativa disponibilitat de sòl a preus més

93

L’ACTIVITAT ECONÒMICA

AL TERRITORI

Page 91: ESTUDI SOCIOECONÒMIC PENEDÈS - Estudis locals · L’Estudi socioeconòmic de la comarca de l’Alt Penedès 2006 és el setè volum de la col·lecció d’estudis comarcals que

reduïts que a la majoria de les comarques de l’entorn de la ciutat de Barcelona. A l’AltPenedès aquesta activitat no es limita, com en altres indrets, a l’emmagatzematge i ladistribució, sinó que incorpora elements que encara s’han de potenciar més en el futur,com la profunda integració en la xarxa empresarial.

En termes de producció, el sector serveis ha representat l’any 2005 el 46,2 % del PIBde l’Alt Penedès, molt per sota del 63,9 % del conjunt de Catalunya, però mostra unpotencial de creixement significatiu. A la comarca el sector està molt menysdesenvolupat que en el conjunt de Catalunya i, al mateix temps, des de l’any 1991 i finsavui, l’aportació dels serveis a la creació de riquesa a l’Alt Penedès ha augmentatmenys que a Catalunya, atès que al principi de la dècada dels noranta el sectorrepresentava el 40,9 % del PIB comarcal, davant del 55,5 % del conjunt de Catalunya.Al quadre 3.5.1. es mostra l’estructura del PIB al sector serveis l’any 2005 a l’AltPenedès i al conjunt de Catalunya, i es posen de manifest un seguit de semblancesentre els dos àmbits territorials. El comerç, les administracions públiques, la sanitat,l’educació, les immobiliàries i els serveis a empreses, són els subsectors mésrellevants, i representen el 69,8 % del PIB del sector serveis a l’Alt Penedès, mentre queal conjunt de Catalunya aquest percentatge se situa en el 65,3 %. El comerç, laintermediació financera i els serveis públics, tenen un pes inferior dins dels serveis aCatalunya que a la comarca de l’Alt Penedès. En canvi, l’hoteleria, els transports icomunicacions, les activitats immobiliàries i els serveis a les empreses tenen méspresència en l’estructura dels serveis de Catalunya que en la de l’Alt Penedès.

Pel que fa als treballadors afiliats a la Seguretat Social (règim general i règim especiald’autònoms), al quadre 2.3.3. del capítol anterior s’ha posat de manifest que l’any 2005el 52,6 % dels ocupats a l’Alt Penedès han treballat en el sector serveis, clarament persota del 68,8 % del conjunt de Catalunya. No obstant això, en el període 2000-2005 el pesdels ocupats en els serveis a l’Alt Penedès ha crescut considerablement, atès que l’any2000 tan sols el 47 % dels ocupats a la comarca pertanyien al sector. En aquest períodede temps, el nombre d’afiliats a la Seguretat Social en el sector a la comarca ha crescutel 35,7 % (un creixement anual acumulatiu del 6,3 %), per sobre de l’increment del 22 %assolit al conjunt de Catalunya (4 %). En aquest període, la creació de llocs de treball alsserveis, tant a la comarca com a Catalunya, ha estat clarament superior a l’augment del’ocupació en el conjunt de les branques productives. Això no obstant, l’any 2005 elsocupats en els serveis a la comarca han representat l’1 % dels afiliats en el sector alconjunt de Catalunya, mentre que la població de l’Alt Penedès ha estat de l’1,3 %.

94

ESTUDI SOCIOECONÒMIC DE LA

COMARCA DE L’ALT PENEDÈS 2006

� Quadre 3.5.1. Estructura del PIB al sector serveis. Any 2005. En percentatge

Alt Penedès Catalunya

Comerç i reparació 25,1 19,2Hoteleria 9,6 10,8Transports i comunicacions 9,3 14,2Intermediació financera 3,7 2,5Immobiliàries i serveis a empreses 20,7 24,3AP, sanitat i educació pública i privada 24,0 21,8Altres activitats socials i serveis 7,5 7,2

Serveis 100,0 100,0

Font: Caixa Catalunya

Page 92: ESTUDI SOCIOECONÒMIC PENEDÈS - Estudis locals · L’Estudi socioeconòmic de la comarca de l’Alt Penedès 2006 és el setè volum de la col·lecció d’estudis comarcals que

Des de l’any 2000 fins avui els serveis que s’han mostrat més dinàmics en la creaciód’ocupació han estat la sanitat (amb un creixement anual acumulatiu del nombred’ocupats de l’11,3 %), les altres activitats empresarials, que inclouen els serveisprestats a les empreses, la mediació financera, les assegurances, les activitatsimmobiliàries i les activitats informàtiques (8,9 %) i els transports i comunicacions(8,6 %). La resta d’activitats econòmiques incloses dins del sector terciari han assolittambé un creixement considerable del nombre d’afiliats a la Seguretat Social, però s’hanmostrat una mica menys dinàmiques que el conjunt del sector terciari de l’Alt Penedès.

La importància relativa dels serveis no és la mateixa en els diferents municipis de lacomarca. En el mapa 3.5.1. es pot observar, amb dades referides a l’any 2005, que elsmunicipis amb un pes més elevat dels afiliats en el sector serveis són Vilafranca delPenedès, que acumula el 37,8 % dels treballadors del sector de la comarca, Gelida, itres municipis relativament petits, com el Pla del Penedès i Sant Llorenç d’Hortons, queigual que Gelida, estan situats al sud de la comarca, a prop de la capital, i Sant Martí

95

L’ACTIVITAT ECONÒMICA

AL TERRITORI

Mapa 3.5.1. Especialització en els serveis dels municipis de l’Alt Penedès.Any 2005 �

Nota: L'especialització en els serveis s'obté com el quocient (multiplicat per 100)entre els afiliats en el sector dels serveis i el total dels afiliats

a la Seguretat Social a cada municipi.

Font: Departament de Treball i Indústria de la Generalitat de Catalunya

Superior al 50%Entre el 35% i el 50%Inferior al 35%

Page 93: ESTUDI SOCIOECONÒMIC PENEDÈS - Estudis locals · L’Estudi socioeconòmic de la comarca de l’Alt Penedès 2006 és el setè volum de la col·lecció d’estudis comarcals que

Sarroca, situat al nord-oest. Pel que fa als municipis amb un pes més reduït dels serveisen el teixit productiu, amb l’excepció de Santa Margarida i els Monjos i Castellet i laGornal, tenen un volum no excessivament elevat de població i es troben distribuïts pertota la comarca. D’altra banda, els municipis més grans de la comarca tenen unpercentatge d’afiliats als serveis força desigual, atès que a Vilafranca del Penedès (el74,2 % dels afiliats a la Seguretat Social del municipi ho estan en activitats terciàries) elpes del sector és superior a la mitjana comarcal (52,6 %); a Sant Sadurní d’Anoia(48,8 %) i a Olèrdola (46,7 %), és una mica més reduït que al conjunt de l’Alt Penedès,mentre que, finalment, a Santa Margarida i els Monjos (24 %), és clarament inferior altotal comarcal.

� Comerç

Els ocupats del sector comercial han representat l’any 2005 el 18,4 % de les personesafiliades a la Seguretat Social a l’Alt Penedès, per sota del 20,2 % del conjunt deCatalunya. Vilafranca del Penedès concentra el 53 % dels establiments comercials dela comarca, Sant Sadurní d’Anoia, el 13 %, Santa Margarida i els Monjos, el 4,8 %, iGelida, el 4,3 %. La resta de municipis de la comarca, que es caracteritzen pel fet detenir un nombre d’habitants reduït, tenen poca activitat comercial, fet que dificultal’accés d’una bona part de la població al comerç de proximitat.4 Vilafranca delPenedès, per la seva tradició comercial, i Sant Sadurní d’Anoia, encara que moltmenys, actuen com a mercat principal de les seves àrees d’influència.

Pel que fa al nombre d’establiments relativitzat pel nombre d’habitants, al quadre 3.5.2.es posa de manifest que a l’Alt Penedès hi ha 1,68 establiments/100 h., lleugeramentper sota que al conjunt de Catalunya (1,78).5 Els municipis amb més establimentscomercials per habitant són Vilafranca del Penedès, Puigdàlber, Subirats, Sant Sadurníd’Anoia, Olèrdola i Sant Pere de Riudebitlles.

En l’àmbit de l’activitat comercial també es pot esmentar que el darrer any es vanorganitzar a la comarca de l’Alt Penedès sis fires, amb un total de 15 dies d’activitatfiral. Sens dubte, l’elevat nombre d’activitats firals organitzades a la comarca posa demanifest el dinamisme del teixit productiu de l’Alt Penedès, en general, i del sectorcomerç, en particular.

� Turisme

Pel que fa al turisme, l’any 2005 el 4,6 % dels ocupats a la comarca han treballat en elsector de l’hoteleria, mentre que al Principat ha estat del 6 % dels afiliats a la SeguretatSocial. L’Alt Penedès disposa de 18 establiments hotelers amb 771 places, 1 càmpingamb 313 places, 186 restaurants i 38 cases de pagès amb 306 places. Cal destacarque els darrers anys hi ha hagut un increment significatiu del nombre de places enestabliments hotelers i, de manera especial, de les cases de pagès i de les placesofertes per aquest tipus d’establiments.

96

ESTUDI SOCIOECONÒMIC DE LA

COMARCA DE L’ALT PENEDÈS 2006

4 Els problemes que tenen les activitats comercials als municipis més petits de l’Alt Penedès es tracta a bastament en elrequadre que s’adjunta al text.

5 La informació referida als establiments de comerç al detall s’ha obtingut de les dades de l’IAE publicades per l’Idescat.Atès que aquest impost ha estat modificat, les darreres dades que es poden obtenir amb una fiabilitat elevada del nombred’establiments comercials fan referència a l’any 2002.

Page 94: ESTUDI SOCIOECONÒMIC PENEDÈS - Estudis locals · L’Estudi socioeconòmic de la comarca de l’Alt Penedès 2006 és el setè volum de la col·lecció d’estudis comarcals que

L’escassa tradició turística de la comarca provoca que actualment el sector estigui moltpoc desenvolupat. Això no obstant, el turisme és una de les activitats econòmiques ambmés bones perspectives de futur a l’Alt Penedès. És evident que el sector turístic de lacomarca no s’ha d’orientar cap a una oferta de temporada, sinó que s’hauria de parlard’un turisme amb vocació de mantenir una activitat més o menys regular de caràcterpermanent. Per aconseguir-ho es disposa de l’ampli patrimoni cultural i natural de lacomarca, en especial de les activitats relacionades amb el conreu de la vinya i l’elaboraciódel vi i el cava,6 i la bona posició geogràfica de la comarca, en especial la seva proximitata l’entorn de les ciutats de Barcelona i de Tarragona, i als municipis de la Catalunya central.

Altres serveis �

Quant a la resta d’activitats incloses en el sector terciari, els serveis empresarials (inclouels serveis prestats a les empreses, la mediació financera, les assegurances, les

97

L’ACTIVITAT ECONÒMICA

AL TERRITORI

6 Aquesta potencialitat del turisme a la comarca de l’Alt Penedès s’explica detalladament al requadre que s’adjunta al text.

Quadre 3.5.2. Establiments d'empreses de comerç al detall per municipis.Any 2002 �

Nombre % Per 100 h.

Avinyonet del Penedès 16 1,2 1,23Cabanyes, les 3 0,2 0,51Castellet i la Gornal 5 0,4 0,33Castellví de la Marca 12 0,9 0,82Font-rubí 11 0,8 0,84Gelida 59 4,3 1,26Granada, la 16 1,2 1,12Mediona 22 1,6 1,46Olèrdola 42 3,0 1,73Olesa de Bonesvalls 8 0,6 0,74Pacs del Penedès 6 0,4 0,88Pla del Penedès, el 12 0,9 1,33Pontons 3 0,2 0,74Puigdàlber 7 0,5 2,01Sant Cugat Sesgarrigues 8 0,6 1,04Sant Llorenç d'Hortons 18 1,3 1,01Sant Martí Sarroca 25 1,8 0,99Sant Pere de Riudebitlles 34 2,4 1,60Sant Quintí de Mediona 18 1,3 0,98Sant Sadurní d'Anoia 180 13,0 1,78Santa Fe del Penedès 1 0,1 0,31Santa Margarida i els Monjos 67 4,8 1,29Subirats 48 3,5 1,83Torrelavit 13 0,9 1,13Torrelles de Foix 12 0,9 0,68Vilafranca del Penedès 735 53,0 2,30Vilobí del Penedès 7 0,5 0,76

Alt Penedès 1.388 100,0 1,68Catalunya 115.640 – 1,78% Alt Penedès / Catalunya 1,2 – –

Font: Idescat

Page 95: ESTUDI SOCIOECONÒMIC PENEDÈS - Estudis locals · L’Estudi socioeconòmic de la comarca de l’Alt Penedès 2006 és el setè volum de la col·lecció d’estudis comarcals que

activitats immobiliàries i les activitats informàtiques), representen el 12,5 % dels afiliatsa la Seguretat Social a la comarca de l’Alt Penedès; els transports i comunicacions, el4,8 %; la sanitat, el 3,9 %; les administracions públiques, el 3,4 %; els altres serveis–assistència social, serveis recreatius i culturals, serveis personals i servei domèstic–,el 2,8 %, i l’educació, el 2,2 %.

Els serveis prestats a les empreses, les activitats logístiques i els serveis a les persones,són algunes de les activitats terciàries que més s’han desenvolupat els darrers anys.Aquestes activitats, conjuntament amb el turisme, la cultura, el lleure i les activitatsesportives, en els propers anys permetran de crear un volum considerable de llocs detreball a la comarca.

Entre les activitats del sector serveis, cal fer un esment especial al fet que a la capitalcomarcal té la seu central Caixa Penedès, que va iniciar l’activitat l’any 1913.

98

ESTUDI SOCIOECONÒMIC DE LA

COMARCA DE L’ALT PENEDÈS 2006

� Quadre 3.5.3. Establiments turístics, per tipus. Nombre i places

Establiments hotelers Càmpings Restaurants Cases de pagès

Establiments Places Establiments Places Nombre Establiments Places

Alt Penedès2000 15 603 1 313 154 17 1252005 18 771 1 313 186 38 306

Catalunya2000 2.557 231.938 370 256.767 13.986 645 5.5582005 2.591 253.438 354 241.082 16.399 1.457 11.369

Alt Penedès/Cat. %2000 0,6 0,3 0,3 0,1 1,1 2,6 2,22005 0,7 0,3 0,3 0,1 1,1 2,6 2,7

Font: Idescat i Departament de Comerç, Turisme i Consum de la Generalitat de Catalunya

� Quadre 3.5.4. Sucursals de Caixa Penedès

Nombre %

Barcelona 447 73,9Girona 46 7,6Lleida 29 4,8Tarragona 39 6,4Catalunya 561 92,7Castelló 10 1,7Madrid 16 2,6Osca 10 1,7Saragossa 8 1,3Total 605 100,0

Nota: Dades referides a abril de 2006.

Font: Caixa Penedès

Page 96: ESTUDI SOCIOECONÒMIC PENEDÈS - Estudis locals · L’Estudi socioeconòmic de la comarca de l’Alt Penedès 2006 és el setè volum de la col·lecció d’estudis comarcals que

Actualment aquesta caixa és la tercera de Catalunya, després de la Caixa d’Estalvis iPensions de Barcelona (la Caixa) i Caixa Catalunya, tant pel que fa al volum de recursosaliens, de crèdits a clients, d’empleats, de sucursals, com de caixers automàtics. Si esconsidera el volum de recursos aliens, Caixa Penedès gestiona el 6 % dels recursosaliens dipositats a les 10 caixes d’estalvi catalanes, lluny de la Caixa (63 %) i CaixaCatalunya (15 %), però clarament per sobre de la resta de caixes, entre les qualssobresurten Caixa Sabadell (3,5 %) i Caixa Terrassa (3 %), mentre que les cinc restants(Girona, Manlleu, Manresa, Laietana i Tarragona) no superen individualment el 2,5 % deltotal dels recursos aliens gestionats per les caixes d’estalvi catalanes.

Caixa Penedès disposa, al final d’abril del 2006, de 605 sucursals repartides entre lesquatre províncies catalanes, Castelló, Madrid, Osca i Saragossa, i al voltant de 2.500treballadors. En el quadre 3.5.4. es mostra que el 92,7 % de les sucursals estanlocalitzades a Catalunya i el 7,3 %, a la resta d’Espanya. D’altra banda, també destacaque la majoria de les oficines de l’entitat estan localitzades a la província de Barcelona(73,9 %) i que Madrid, amb 16 sucursals, representa el 2,6 % del total. Finalment, calesmentar que tan sols 35 sucursals de l’entitat estan ubicades a la comarca de l’AltPenedès, fet que palesa l’elevat grau d’expansió de Caixa Penedès fora de la comarcaon va néixer. �

El comerç als municipis petits de la comarca

Aquesta nota té per objecte efectuar una valoració de la satisfacció de les necessitatscomercials d’una part de la població de l’Alt Penedès, la dels municipis petits. Lavaloració es fa sobre la base d’una descripció de l’equipament comercial existent i delshàbits de compra dels seus habitants, prenent en consideració les variables bàsiquesde població i de la seva mobilitat en un marc socioeconòmic altament integrat.

En aquest informe, que descansa en un treball de Barcelona Economia efectuat l’any2005 per encàrrec del Consell Comarcal de l’Alt Penedès, es consideren municipis petitsels que tenen una població inferior a 3.000 habitants. S’inclouen 23 municipis, llevat deVilafranca del Penedès, Sant Sadurní d’Anoia, Santa Margarida i els Monjos i Gelida.

Comercialment s’han inclòs totes les activitats pròpies del sector, amb l’excepció de la venda de carburants (benzineres), per bé que sí que s’inclou l’oferta d’aquestsestabliments diferent dels carburants, quan en tenen, les botigues multiproducte, queoperen en horaris propis de les benzineres. En canvi, s’ha exclòs de l’oferta comercialla que hi ha als polígons de Sant Pere Molanta i Clot de Moja, els dos a tocar deVilafranca del Penedès, perquè s’han considerat oferta quasi pròpia de la capital de lacomarca.

Les dades relatives a població i mobilitat són les que facilita l’Idescat. Pel que fa al’oferta comercial, s’ha contrastat sobre el terreny la informació dels IAE dels diferentsajuntaments, i posteriorment s’ha depurat la informació. Els hàbits de compras’estudien a partir d’una enquesta específica feta al responsable principal de la compraa les llars el mes d’abril de 2005, amb una mostra de 400 observacions, distribuïdaproporcionalment a la població per municipis.

99

L’ACTIVITAT ECONÒMICA

AL TERRITORI

Page 97: ESTUDI SOCIOECONÒMIC PENEDÈS - Estudis locals · L’Estudi socioeconòmic de la comarca de l’Alt Penedès 2006 és el setè volum de la col·lecció d’estudis comarcals que

Població i mobilitat

La població de la comarca de l’Alt Penedès l’any 2005 era de 93.408 habitants, el37,1 % dels quals vivien als 23 municipis petits. La dimensió mitjana d’aquestsmunicipis era d’uns 1.500 habitants, i els valors mínim i màxim corresponien a Santa Fedel Penedès (338 habitants) i Olèrdola (2.864), respectivament. Cap dels municipisestudiats representava més del 3,1 % de la població de la comarca, fet que contrastaamb el pes que tenia la capital, Vilafranca, amb un 38,4 %, que actua d’autèntic centrecomercial i de serveis. Una de les característiques bàsiques de l’estructura territorial ipoblacional de l’Alt Penedès és la gran dispersió. Els 23 municipis estudiats esreparteixen en 169 nuclis de població per tota la comarca.

Una altra de les característiques és que es tracta d’un espai econòmic amb un alt nivelld’integració, afavorida pel fet que les distàncies són relativament petites, sobretot respecteals nuclis principals de població, amb Vilafranca al capdavant. Els municipis més distantsde Vilafranca són Mediona, Sant Llorenç d’Hortons i Pontons. En temps, aquests tresmunicipis també són els més distants, juntament amb Olesa de Bonesvalls, de la capitalcomarcal. Aquesta proximitat i unes carreteres força adequades, determinen que els fluxosde mobilitat per raons de treball del conjunt dels 23 municipis sigui molt gran. Cada diaes generen 7.501 sortides, xifra més gran que no pas els moviments a dintre dels municipis,fet que posa en relleu una alta interrelació econòmica. D’aquests moviments fora delmunicipi, el 69 % es fan cap a municipis de la comarca i el 31 %, cap a fora; d’aquestsdarrers, el 30 % van a la ciutat de Barcelona (unes 700 persones), i el 40 % dels que vana altres municipis de la comarca van a Vilafranca (una mica més de 2.000 persones).

Oferta comercial

Als 23 municipis petits de l’Alt Penedès, l’oferta comercial existent (segons la informacióproporcionada pels ajuntaments corresponent a l’any 2005), entesa com a superfíciede venda dels establiments comercials, es xifra en poc més de 30.000 m2, repartits en304 establiments.

Si es relacionen aquestes dades amb el nombre d’habitants, en resulta una dotaciócomercial realment feble. Així, els 23 municipis disposen de 8,8 establiments/1.000 h.,davant dels 14,2 establiments/1.000 h. al conjunt de la comarca. En la mateixa línia,l’oferta comercial per habitant és de 0,87 m2 als 23 municipis, davant d’1,62 m2 alconjunt de la comarca. En canvi, en la dimensió mitjana dels establiments lesdiferències són poc substancials.

L’oferta comercial indicada està molt repartida entre els 23 municipis. Destaquen, ambun alt nombre d’establiments, Sant Pere de Riudebitlles i Subirats, els dos amb més de30. Al voltant de 20 establiments hi ha Avinyonet, Mediona, Olèrdola, Sant Llorençd’Hortons i Sant Martí de Sarroca. A la banda oposada, amb 5 o menys establiments,hi ha les Cabanyes, Pacs del Penedès, Pontons i Puigdàlber. Per metres quadrats de superfície, la importància dels diversos municipis estudiats presenta unacorrespondència notable amb el nombre d’establiments.

Des de la perspectiva comercial, la morfologia municipal dels 23 casos estudiats espodria agrupar en tres blocs:

100

ESTUDI SOCIOECONÒMIC DE LA

COMARCA DE L’ALT PENEDÈS 2006

Page 98: ESTUDI SOCIOECONÒMIC PENEDÈS - Estudis locals · L’Estudi socioeconòmic de la comarca de l’Alt Penedès 2006 és el setè volum de la col·lecció d’estudis comarcals que

1. Municipis amb equipament a recer de Vilafranca, com ara Olèrdola

2. Municipis amb comerç lligat a vies transitades per no residents, com ara Subirats

3. Municipis distants de la capital amb un equipament notable, com ara Mediona, SantPere de Riudebitlles o Sant Llorenç d’Hortons.

Per sectors d’especialitat hi ha una concentració notable de l’oferta en productesquotidians alimentaris, que representen pràcticament la meitat dels establiments i propdel 30 % dels metres quadrats de superfície comercial (quadre 1.). Malgrat tot, ladotació resultant per habitant és inferior a 0,3 m2, xifra realment baixa en comparacióamb els estàndards habituals.

El protagonisme del sector quotidià alimentari es complementa amb una notableimportància del comerç mixt, que és el segon sector amb establiments i el tercer enmetres quadrats d’oferta. Aquest darrer tipus de comerç és autoservei, i engloba tantmoderns establiments pertanyents a marques conegudes, com la botiga clàssica on espot trobar pràcticament de tot. La dotació comercial global d’aquest tipusd’establiments (producte quotidià alimentari i comerç mixt) és de quasi 0,6 m2/h., xifraque també es considera baixa dintre dels paràmetres habituals.

L’equipament de la llar, que inclou establiments d’electrodomèstics i mobles, perexemple, té una importància notable, no tant en establiments com en superfície (el37,5 % del total), atès que el tipus d’oferta requereix espais d’exposició més aviatgrans.

Els productes de compra més espaiada en el temps, com ara l’equipament de lapersona, tenen poca oferta en els municipis petits, perquè els manca la massa críticasuficient que tenen Vilafranca i, en menor mesura, Sant Sadurní.

Com a equipament comercial singular cal mencionar que la presència d’establiments enrègim d’autoservei és molt important a Vilafranca i a Olèrdola (15 establiments, prop de17.000 m2 de superfície de venda, i una dimensió mitjana per establiment de 1.129 m2).

101

L’ACTIVITAT ECONÒMICA

AL TERRITORI

Quadre 1. Distribució del comerç per subsectors �

Establiments Oferta Superfíciemitjana m2/1.000 h.

Nombre % m2 % m2 Índex

Producte quotidià alimentari 143 47,0 8.967 29,8 63 63,3 4,2Producte quotidià no alimentari 25 8,2 2.007 6,7 80 81,1 0,7Equipament de la llar 35 11,5 11.288 37,5 323 325,8 1,0Equipament de la persona 11 3,6 419 1,4 38 38,5 0,3Automoció i carburants 12 3,9 754 2,5 63 63,5 0,4Lleure i cultura 14 4,6 466 1,5 33 33,6 0,4Comerç mixt 56 18,4 4.911 16,3 88 88,6 1,6Altres 8 2,6 1.284 4,3 161 162,1 0,2

Total 23 municipis 304 100,0 30.096 100,0 99 100,0 8,9

Font: Estudi sobre el comerç als municipis petits de la comarca de l’Alt Penedès (maig de 2005)

Page 99: ESTUDI SOCIOECONÒMIC PENEDÈS - Estudis locals · L’Estudi socioeconòmic de la comarca de l’Alt Penedès 2006 és el setè volum de la col·lecció d’estudis comarcals que

En canvi, en els 23 municipis petits només hi ha establiments d’aquests tipus, petits percert, a Sant Llorenç d’Hortons, Sant Martí Sarroca, Sant Pere de Riudebitlles i Subirats.

Finalment cal destacar que en el procés de recollida d’informació sobre l’ofertacomercial, es va constatar l’existència de nombrosos establiments que mostren unamanca d’inversió des de fa anys i que no tenen assegurada la continuïtat quan elstitulars es jubilin.

Tot plegat té lloc en un context en què, comercialment, la capital de comarca té unacentralitat molt clara.

Hàbits de compra

A partir d’una enquesta efectuada als 23 municipis sobre els hàbits de compra, es vaposar en relleu l’alta interrelació comercial que té la comarca. Es van analitzar elsresultats distingint tres tipus de productes: producte quotidià alimentari, productequotidià no alimentari i producte no quotidià.

Aquesta és una divisió sectorial que diferencia entre el que s’anomena comerç deproximitat i el comerç de centralitat. El de proximitat inclou els establiments que esdediquen a la venda de productes de consum quotidià, normalment de primeranecessitat; el comerç de centralitat inclou els establiments dedicats a la venda deproductes que no són de primera necessitat ni de consum quotidià.

Els resultats de l’enquesta de demanda van posar de manifest un volum de fuga moltimportant dels municipis, més accentuat en els béns no quotidians, per bé que elsquotidians, tant els alimentaris com els no alimentaris, també presenten uns valors moltelevats. Aquesta fuga és més acusada entre la gent més jove dels 23 municipisestudiats. En concret, a la pregunta «De cada 100 € de compra, quants en gasta foradel municipi?», el sector amb un volum de fuga més elevat és el de productes deconsum no quotidià (vestit, calçat, equipament de la llar, automòbils, entre d’altres),seguit pel producte quotidià no alimentari i pel quotidià alimentari, en els percentatgesque segueixen: producte quotidià alimentari, 67,3 %, producte quotidià no alimentari,81,4 %, i productes de consum no quotidià, 96 %.

Valoració

L’anàlisi del comerç a 23 municipis petits de la comarca de l’Alt Penedès ha posat enrelleu un alt dinamisme de la població els darrers anys, per bé que és una població moltdispersa en petits nuclis i amb una alta interrelació amb la capital econòmica icomercial, Vilafranca. El baix equipament comercial és compensat per una gran dotacióa Vilafranca, especialment pel que fa al comerç de centralitat i, en menor mesura, aSant Sadurní.

Els hàbits de compra dels residents als municipis petits presenten com a característicamés definidora l’alt nivell de fuga cap als municipis grans, afavorit pel fet que lesdistàncies entre els nuclis i Vilafranca són petites i hi ha una gran mobilitat per motiude treball. De fet, la comarca és un espai econòmic molt integrat, tambécomercialment.

102

ESTUDI SOCIOECONÒMIC DE LA

COMARCA DE L’ALT PENEDÈS 2006

Page 100: ESTUDI SOCIOECONÒMIC PENEDÈS - Estudis locals · L’Estudi socioeconòmic de la comarca de l’Alt Penedès 2006 és el setè volum de la col·lecció d’estudis comarcals que

Amb vista a possibles actuacions de l’Administració per tal de corregir els dèficitsexistents es proposen les actuacions següents:

� Els ajuntaments haurien de facilitar la millora de l’equipament de comerç quotidià(alimentari i no alimentari) als seus municipis, sobre la base que s’estableixin enla trama urbana i evitin establiments perifèrics.

� Als municipis que capten compradors de pas, els empresaris comercials, amb elsuport dels seus ajuntaments, haurien de considerar de quina manera es podriaaugmentar l’atractiu comercial.

� Cal un procés de modernització dels establiments existents, ateses lestendències a la fuga de compra per part dels compradors més joves. Aquestaactuació correspon als mateixos comerciants, però els ajuntaments poden ajudara canalitzar informació sobre ajuts públics per modernitzar-se i actuard’aglutinadors de necessitats.

� Se suggereix explorar les possibilitats de cooperació entre els titulars de comerçosdels municipis petits estudiats, sigui a través d’associacions o altres fórmules, demanera que es puguin compartir els problemes i treballar conjuntament en defensadels seus interessos.

L’enoturisme a l’Alt Penedès

El turisme del vi i del cava (enoturisme) s’ha convertit els últims anys en un fenomen pelqual aposten molts territoris i empresaris vitivinícoles i turístics d’arreu. Els empresarisdel sector s’han adonat que la diversificació i la combinació de l’activitat vitivinícola ambel turisme poden oferir importants oportunitats alternatives de negoci, al mateix tempsque poden esdevenir una eina innovadora per generar imatge de marca i fidelitzar elsclients visitants en els principis i els valors d’un celler. Finalment, per als territorisvitivinícoles és una oportunitat única per crear un producte turístic singular, quecorrespon a les noves tendències de la demanda i que, mitjançant una planificacióadequada, es pot convertir en un motor del desenvolupament turístic sostenible d’unterritori, caracteritzat generalment per una dependència excessiva del sector vitivinícola.

Però, hi ha realment prou demanda per a aquest producte? No s’està sobrevalorant elpotencial del vi i del cava per generar fluxos de demanda en un celler, per aportarclients nous a un negoci turístic o per captar turistes alternatius a un territori? I per quèel vi i el cava? La resposta a aquestes qüestions no sembla evident a primera vista,però ningú no qüestiona que el vi és molt més que una simple beguda alcohòlica. Éssinònim de paisatge, tradició, cultura, història, art, salut o convivència; en definitiva, estracta d’atributs d’un producte amb potencial de generar experiències turístiquesinnovadores per a un públic cada vegada més ampli, més interessat i més familiaritzatamb tot el que envolta el misteri del vi i del cava. Amb l’objectiu de buscar eldesllorigador a aquestes qüestions, l’any 2005 la Cambra de Comerç de Barcelona vaimpulsar, conjuntament amb les principals entitats i institucions turístiques de l’AltPenedès, un pla estratègic1 per establir com s’havia d’estructurar l’oferta del turisme

103

L’ACTIVITAT ECONÒMICA

AL TERRITORI

1 Es pot sol·licitar el document sencer del Pla estratègic per al turisme del vi i del cava de l’Alt Penedès a:http://www.cambrabcn.es.

Page 101: ESTUDI SOCIOECONÒMIC PENEDÈS - Estudis locals · L’Estudi socioeconòmic de la comarca de l’Alt Penedès 2006 és el setè volum de la col·lecció d’estudis comarcals que

de les rutes del vi i del cava de la comarca per competir amb altres destinacionsturístiques, i convertir aquesta iniciativa en la punta de llança per crear un ampli ventalld’ofertes turístiques per desenvolupar al territori. L’objecte d’aquest requadreconsisteix a fer una breu presentació de les conclusions principals obtingudes enaquest pla estratègic.

Alguns dels cellers de l’Alt Penedès se situen entre els més visitats del món, alhora quesón models de referència per a milers de cellers que volen desenvolupar l’activitatenoturística. Al mateix temps, l’Alt Penedès es pot considerar un dels territoris mésavançats d’Espanya des del punt de vista de l’organització i la gestió d’una ruta del vi.El projecte Rutes del Vi i del Cava de l’Alt Penedès va néixer l’any 1997 i la comarca vaser el primer territori espanyol a posar en marxa un projecte d’aquest tipus. El Consorciper la Promoció Turística de l’Alt Penedès s’encarrega de gestionar les Rutes del Vi idel Cava des de l’any 1999. El Consorci es dedica a la promoció turística de la comarcaa escala global, per tant, no gestiona únicament les Rutes del Vi i del Cava, encara quesigui el projecte amb més pes específic dins del conjunt de les seves actuacions. Finsavui, la resposta per part del sector privat de l’Alt Penedès ha estat molt positiva i, enaquests moments, hi ha vora de 125 establiments adherits a aquesta iniciativa. L’any2001, les Rutes del Vi i del Cava de l’Alt Penedès es van convertir en un dels sisterritoris pilot del projecte Rutas del Vino de España, i l’any 2004 va ser un dels quatreprimers territoris que van obtenir el reconeixement de qualitat com a Ruta del Vino deEspaña.

Aquest panorama pot portar a conclusions errònies pel que fa al desenvolupament del’activitat enoturística al territori de l’Alt Penedès. Cal tenir en compte que tots elsesforços per crear una destinació enoturística amb fluxos sostinguts de demanda alterritori encara no han tingut els resultats desitjats, especialment amb relació a lademanda de potencials turistes interessats en aquesta oferta. No es pot parlar, ensentit estricte, de visites d’enoturistes que volen conèixer el territori vitivinícola de l’AltPenedès, sinó que principalment es tracta, d’una banda, de turistes de sol i platja quepassen les vacances a la costa i aprofiten l’estada a la destinació costanera per fer unaexcursió a un celler de l’Alt Penedès i, de l’altra, de residents a l’entorn metropolità deBarcelona que fan una excursió, generalment molt curta, a la comarca. Actualments’esforcen considerablement per captar turistes de Barcelona amb interessos mésculturals, i els primers resultats semblen esperançadors.

En qualsevol cas, l’Alt Penedès no s’hauria de comparar amb les altres destinacionsenoturístiques d’Espanya, atès que el desenvolupament enoturístic al conjunt de l’Estatencara està en una fase embrionària. Partint d’una visió més ambiciosa, la comparaciós’ha d’efectuar amb el grau de desenvolupament del turisme del vi a determinadesregions d’Austràlia, França, Itàlia, Alemanya, l’Argentina, els Estats Units o Sud-àfrica,on aquest tipus de turisme es pot considerar ja una activitat turística de primer ordre.En alguns casos, s’ha convertit, fins i tot, en l’impulsor o motor del desenvolupamentsostenible del territori. El quadre 1. posa en relleu que la situació a l’Alt Penedès no és,ni molt menys, l’òptima. Actualment, s’allunya considerablement de la situació de lesdestinacions enoturístiques de referència a escala internacional.

L’Alt Penedès probablement està en aquests moments en una situació crucial. Desprésdels importants avenços de la Ruta els últims anys amb relació a la seva organització i

104

ESTUDI SOCIOECONÒMIC DE LA

COMARCA DE L’ALT PENEDÈS 2006

Page 102: ESTUDI SOCIOECONÒMIC PENEDÈS - Estudis locals · L’Estudi socioeconòmic de la comarca de l’Alt Penedès 2006 és el setè volum de la col·lecció d’estudis comarcals que

gestió, la incorporació al projecte d’entitats, institucions i empreses importants, i lacreació d’un marc promocional molt interessant, ha arribat el moment de fer un pasendavant i traduir els esforços en resultats més tangibles per mantenir les expectativesgenerades per aquest engrescador projecte.

Les Rutes del Vi i del Cava de l’Alt Penedès engloben set itineraris senyalitzats querecorren tota la comarca. Actualment, com ja s’ha esmentat, hi ha 125 establiments iempreses associades, vinculades mitjançant un conveni de col·laboració amb elConsorci de Promoció Turística de l’Alt Penedès. Poden ser membres associats a lesRutes ajuntaments, consells reguladors, cellers i caves, cooperatives, museus del vi,restaurants, allotjaments (hotels i residències de cases de pagès), empreses turístiquesi botigues especialitzades. En el quadre 2. es detalla la distribució dels membresadherits al projecte per municipi i tipologia de membre associat.

Un dels problemes de l’Alt Penedès és que actualment no disposa d’un sistemad’informació que li permeti de conèixer a fons les característiques de la demandaturística. No obstant això, es pot afirmar que, de la mateixa manera que moltes altresdestinacions properes a un gran nucli de població, l’estada mitjana dels turistes a l’AltPenedès és molt baixa i l’estacionalitat de la demanda turística, molt elevada. Els fluxosturístics en la destinació tenen lloc sobretot els caps de setmana, els ponts, els festiusi l’agost. Molts dels visitants de l’Alt Penedès per motius d’oci ni tan sols pernocten ala destinació i tornen al seu lloc de residència habitual sense haver generat un impacteeconòmic considerable al territori. Així, el client potencial procedent de l’entornmetropolità de Barcelona té la sensació que pot visitar l’Alt Penedès fàcilment en un diasense necessitat de pernoctar a la destinació per descobrir els atractius suggeridors dela comarca.

Aquesta situació no és la més desitjable i la destinació haurà de centrar els esforços aarribar a més fluxos de demanda durant els set dies de la setmana i al llarg de tot l’any.D’altra banda, ha d’incrementar l’impacte econòmic generat pel client, i intentaraconseguir una estada mitjana a la destinació més llarga que l’actual.

105

L’ACTIVITAT ECONÒMICA

AL TERRITORI

Quadre 1. Demanda del turisme del vi a les principals destinacions internacionals �

Destinació % vendes directes Despesa mitjana Estada mitjanavisites s/total de cellers del turista

vendes cellers (en €/visitant) del vi

Alsàcia 23 % 90 € 4 diesBorgonya 12 % 75 € 5 diesAustràlia 10 % 50 € 3 diesItàlia s.d. 25 € s.d.Napa Valley s.d. 90 € 2,9 diesRuta del Vi d’Alemanya s.d. 80 € 6 diesRutes del Vi i del Cava de l’Alt Penedès s.d. Menys de 10 € Menys d’1 dia

s.d.: sense dades

Font: Innova Management

Page 103: ESTUDI SOCIOECONÒMIC PENEDÈS - Estudis locals · L’Estudi socioeconòmic de la comarca de l’Alt Penedès 2006 és el setè volum de la col·lecció d’estudis comarcals que

La demanda enoturística es concentra en excursions curtes als grans cellers i caves dela comarca. Actualment, Codorniu, Torres i Freixenet reben més de 400.000 visitesl’any. Als altres cellers i caves de l’Alt Penedès els fluxos de visitants encara no sónsignificatius. En aquest sentit, l’Alt Penedès encara no es pot considerar realment unadestinació enoturística consolidada que generi riquesa a amplis sectors de població.

Pel que fa a la situació d’aquest tipus de turisme a Espanya, cal destacar que hi ha unnombre important de regions vitivinícoles que han començat a apostar pel turisme delvi. Fa temps que alguns dels cellers més reconeguts de determinades denominacionsd’origen tenen les portes obertes al públic. Ara bé, són les destinacions en el seuconjunt les que competeixen directament amb l’Alt Penedès. L’Asociación Española deCiudades del Vino (ACEVIN) i la Secretaria General de Turisme d’Espanya estan portanta terme des de l’any 2001 un treball de creació del producte Rutas del vino de España.

En aquest projecte, que pretén de promocionar unes rutes enoturístiques de qualitat,actualment hi col·laboren 15 destinacions de tot el territori espanyol. En concret, les

106

ESTUDI SOCIOECONÒMIC DE LA

COMARCA DE L’ALT PENEDÈS 2006

� Quadre 2. Membres associats al projecte de les Rutes del Vi i del Cava de l’Alt Penedès, per municipis. Any 2006

Municipi Cellers/ Restaurants Allotjaments Botigues Totalcaves i altres empreses

Avinyonet del Penedès 2 1 3Cabanyes, les 1 1Castellet i la Gornal 1 2 3Castellví de la Marca 4 1 5Font-rubí 7 1 1 9Granada, la 1 1 2Olèrdola 2 1 1 4Olesa de Bonesvalls 2 1 3Pacs del Penedès 2 1 3Pla del Penedès, el 3 1 1 5Pontons 1 2 3Puigdàlber 1 1 2Sant Cugat Sesgarrigues 1 1Sant Llorenç d’Hortons 1 1Sant Martí Sarroca 1 3 1 5Sant Pere de Riudebitlles 1 1 2Sant Quintí de Mediona 1 1Sant Sadurní d'Anoia 18 4 2 24Santa Fe del Penedès 2 1 3Santa Margarida i els Monjos 1 1 2Subirats 9 4 3 16Torrelavit 3 1 4Torrelles de Foix 1 2 3Vilafranca del Penedès 6 5 2 2 15Vilobí del Penedès 4 4Llacuna, la* 1 1

Total 73 28 18 6 125

* Aquest municipi pertany a la comarca de l’Anoia.

Font: Elaboració a partir d’informació facilitada pel Consorci de Promoció Turística de l’Alt Penedès

Page 104: ESTUDI SOCIOECONÒMIC PENEDÈS - Estudis locals · L’Estudi socioeconòmic de la comarca de l’Alt Penedès 2006 és el setè volum de la col·lecció d’estudis comarcals que

regions vitivinícoles implicades en aquest projecte són: Comarca d’O Salnés – RíasBaixas, Utiel-Requena, Alt Penedès, la Manxa – Valdepeñas, Montilla-Moriles, Jumilla,la Rioja, Ribera del Duero, Ycoden-Daute-Isora, Somontano, Jerez, Bullas, Navarra– Zona Media, Condado de Huelva i Ribeiro. L’Alt Penedès, com ja s’ha esmentat, és una de les sis destinacions pilot d’aquest projecte, que va començar amb la definiciódel producte enoturístic. En aquests moments s’ha arribat a la definició d’un pla demàrqueting i de comercialització, així com a la creació d’uns primers suportscomunicacionals.

Cal tenir també en consideració que avui el grau de desenvolupament enoturísticdifereix considerablement d’una regió a una altra. La gran majoria de les destinacionsenoturístiques a Espanya estan encara en una fase molt inicial. Actualment, pel seunivell de desenvolupament respecte al turisme, i la seva imatge i experiència com adestinacions de turisme enològic, cal tenir en compte sobretot la Rioja, la Ribera delDuero, Somontano i altres territoris vitivinícoles a Catalunya, especialment el Priorat,com a competidors directes de l’Alt Penedès.

D’altra banda, quant als turistes estrangers, cal preveure altres destinacionsenoturístiques de referència a escala internacional que competeixen directament ambl’Alt Penedès per captar fluxos de demanda. Especialment les destinacionsenoturístiques a França, a Itàlia, a Austràlia i al Napa Valley tenen en aquests momentsmés notorietat i un millor posicionament que l’Alt Penedès entre els consumidorsenoturístics potencials d’Europa i de la resta del món.

En definitiva, el gran objectiu estratègic de l’Alt Penedès, des del punt de vista deldesenvolupament del turisme del vi i del cava, ha de ser convertir la comarca en unadestinació enoturística sostenible. Els propers anys, els agents territorials (polítics,vitivinícoles, turístics, econòmics, culturals, socials i mediambientals), haurien deconsiderar el turisme del vi i del cava una clara alternativa per al desenvolupamenteconòmic futur de la comarca. El concepte de la sostenibilitat enoturística condicionael creixement econòmic a la consecució d’uns objectius en els àmbits social, cultural imediambiental. Superar contínuament les expectatives del consumidor enoturístichaurà de guiar les propostes de valor de la destinació a curt, mitjà i llarg termini. Ladiferenciació i la singularitat dels recursos, experiències i escenaris enoturístics de l’AltPenedès hauran de fer possible sorprendre i seduir contínuament el consumidorpotencial en origen, així com convertir la destinació en la proposta enoturística mésreeixida d’Espanya i una referència a escala internacional. Aquest escenari tan sols seràpossible si tots els agents territorials s’involucren de manera decisiva en eldesenvolupament enoturístic de la comarca. Per això els set grans eixos i les 64mesures concretes que proposa el Pla estratègic s’han consensuat prèviament amb elsector i són fruit d’un treball de camp intens, que ha permès de recollir les opinions delsprincipals agents vitivinícoles, turístics, econòmics, culturals, polítics, socials imediambientals del territori, que són els qui, en definitiva, coneixen millor la realitat, lespotencialitats i les limitacions del territori.

Servei de Comerç i Turisme de la Cambra de Comerç de Barcelona

107

L’ACTIVITAT ECONÒMICA

AL TERRITORI

Page 105: ESTUDI SOCIOECONÒMIC PENEDÈS - Estudis locals · L’Estudi socioeconòmic de la comarca de l’Alt Penedès 2006 és el setè volum de la col·lecció d’estudis comarcals que

Caixa d’Estalvis del Penedès

La Caixa d’Estalvis del Penedès, amb denominació social Caixa Penedès, és la terceracaixa catalana. És un cas singular de caixa que, amb origen comarcal, ha aconseguitpresència a tot el país, amb oficines a pràcticament a totes les comarques i un volumd’activitat que la situa per davant d’altres entitats originàries de zones i ciutats moltmés poblades.

El naixement de l’entitat cal buscar-lo al darrer quart del segle XIX. Després de diversosintents promoguts, en primer lloc, per vilafranquins adscrits al Centre Agrícola i,posteriorment, per persones pertanyents a l’Ateneo Obrero Vilafranqués, l’impuls definitiuper a la seva creació el va donar un grup de persones que formava part de la Junta del’Associació Catòlica, amb l’advocat Pau Benach al capdavant, que van instituir unamodesta caixa anomenada Secció d’Estalvis, a l’inici del 1910. Dos anys més tard, elprocurador Joan Olivella va rebre l’encàrrec de redactar unes bases i un projecte d’estatutper a la creació de la Caixa d’Estalvis del Penedès. Al maig del 1912 era presentat elpreceptiu Reglament al Govern Civil de Barcelona. El 7 de febrer d’aquell any es reunia elCos d’Adjunts format per les persones que, en constituir-se l’entitat, van subscriure lesobligacions emeses per a la formació del fons de garantia. La primera Junta de Governva ser presidida per Lluís Pujals i Caballol i l’obertura al públic, el 6 d’abril de 1913,convertia en realitat un anhel objecte de distintes temptatives durant 30 anys.

Els recursos gestionats per Caixa Penedès s’apropen actualment als 15.000 MEUR. Elnombre de clients de l’entitat és superior a 1.200.000, i té prop de 2.900 treballadors.Disposa de més de 600 oficines, un 93 % de les quals són a Catalunya, i la resta a l’Aragó,la Comunitat de Madrid i la Comunitat Valenciana. L’estratègia de creixement de CaixaPenedès va seguir la de l’expansió geogràfica natural en el seu entorn, atenent que l’àreametropolitana de Barcelona constituïa un mercat molt important. Així, les dues comarquescatalanes en les quals té més presència són el Barcelonès i el Baix Llobregat,cadascuna de les quals supera de llarg les oficines que té a la comarca d’origen, ambuna presència generalitzada, però que resulta petita quan es compara amb les duescomarques de l’entorn de la ciutat de Barcelona esmentades. El mateix procésd’expansió de la Caixa en forma de taca d’oli ha fet que s’obrissin oficines a lescomunitats limítrofs i a la capital de l’Estat espanyol, amb una presència significativa.

Amb la seu social al centre de Vilafranca del Penedès, el creixement de l’organització iles restriccions d’espai van motivar que a partir del 1997 comencés el traspàs delsserveis centrals als afores de la ciutat, a unes modernes instal·lacions en termes deseguretat i de capacitat.

L’estratègia competitiva de la institució d’estalvi descansa en un ferm compromís ambla qualitat, amb la finalitat d’aconseguir la satisfacció dels clients externs i interns.Aquest compromís s’aplica a quatre nivells:

� Amb els clients: el tret més definidor amb relació als clients és, sens dubte, lapreocupació per generar un tracte personalitzat i generador de confiança. Elsíndexs de satisfacció que es mesuren de manera periòdica posen en relleu unesaltes valoracions per part dels clients, tant de l’entitat, de l’oficina amb la qualtreballen, com dels nous productes contractats.

108

ESTUDI SOCIOECONÒMIC DE LA

COMARCA DE L’ALT PENEDÈS 2006

Page 106: ESTUDI SOCIOECONÒMIC PENEDÈS - Estudis locals · L’Estudi socioeconòmic de la comarca de l’Alt Penedès 2006 és el setè volum de la col·lecció d’estudis comarcals que

� Amb els òrgans de govern: l’Assemblea General, el Consell d’Administració, laComissió d’Obra Social i la Comissió Executiva.

� Amb l’equip humà: a través de la formació contínua (65 hores de formació perempleat el 2005) i amb l’adequació permanent de processos, sistemes i estructuresorganitzatives.

� Amb la societat i el medi ambient: conseqüent amb el caràcter social de lescaixes, la del Penedès, a través de l’Obra Social i la Fundació Caixa Penedès,canalitza la devolució social dels beneficis amb la promoció de la cultura, l’ajut alsinfants, l’assistència a la gent gran i la col·laboració amb l’esport. Pel que fa almedi ambient, l’entitat compleix estrictament la normativa vigent, fomenta lacultura ambiental entre els treballadors de l’organització i aplica mesuresoperatives respectuoses amb el medi ambient.

Una altra de les línies estratègiques competitives de Caixa Penedès és el compromísamb la tecnologia. No només es troba en punta en aquest àmbit en el sector financersinó que a més a més, a través de les societats participades Infodesa, SA i Serincep,SA, ven tecnologia informàtica a altres entitats financeres espanyoles.

L’arrelament de l’entitat és important des de perspectives diferenciades: a la comarca,on hi té els serveis centrals, on es prenen les decisions; a la terra on va néixer i al paísal qual pertany, com ho mostra el raïm daurat i les quatre barres vermelles superiors,que són la marca i el logotip que utilitza. Caixa Penedès va néixer petita en un àmbitgeogràfic concret, però, com el vi i el cava tan característics de la zona, s’ha fet gransobre la base d’un plantejament extremadament professional i d’una orientacióinequívoca a obrir mercats i satisfer les necessitats del client.

Síntesi

Els serveis representen el 46,2 % del PIB de l’Alt Penedès, molt per sota del63,9 % del conjunt de Catalunya, però mostren un potencial de creixement moltelevat, ja que els darrers anys ha anat augmentant, tot i que moderadament, laseva aportació a la producció comarcal.

Els ocupats del sector del comerç i reparació han representat l’any 2005 el18,4 % de les persones afiliades a la Seguretat Social a l’Alt Penedès, persota del 20,2 % del conjunt de Catalunya. Un dels inconvenients principalsdel comerç de la comarca és que l’escàs nombre d’habitants en algunsmunicipis dificulta l’accés d’una part de la població al comerç de proximitat.Vilafranca del Penedès, per la seva tradició comercial, i Sant Sadurní d’Anoia,encara que menys, actuen com a mercat principal de les seves àreesd’influència.

L’escassa tradició turística de la comarca provoca que actualment el sectorestigui molt poc desenvolupat. Això no obstant, el turisme és una de lesactivitats econòmiques amb més bones perspectives de futur a l’Alt Penedès,

109

L’ACTIVITAT ECONÒMICA

AL TERRITORI

Page 107: ESTUDI SOCIOECONÒMIC PENEDÈS - Estudis locals · L’Estudi socioeconòmic de la comarca de l’Alt Penedès 2006 és el setè volum de la col·lecció d’estudis comarcals que

gràcies en bona part a les potencialitats que té el conreu de la vinya i laproducció de vi i cava per estructurar una bona oferta turística a la comarca.

Els darrers anys a la comarca s’han desenvolupat considerablement els serveisprestats a les empreses (enginyeries, gestories, consultores en tecnologia iinnovació, etc.) i els serveis adreçats a les persones (salut, llars d’infants,centres geriàtrics, etc.). L’activitat logística es configura també com un delspunts forts de la comarca, pel seu posicionament en l’entorn metropolità i larelativa disponibilitat de sòl a preus més reduïts que a la majoria de lescomarques de l’entorn de la ciutat de Barcelona.

Pel que fa a la resta d’activitats del sector serveis, és especialment remarcableel fet que a la capital comarcal tingui la seu central Caixa Penedès, que avuiés la tercera caixa de Catalunya, després de la Caixa d’Estalvis i Pensions deBarcelona (la Caixa) i Caixa Catalunya, tant pel que fa al volum de recursosaliens, de crèdits a clients, d’empleats, de sucursals, com de caixersautomàtics.

110

ESTUDI SOCIOECONÒMIC DE LA

COMARCA DE L’ALT PENEDÈS 2006

Page 108: ESTUDI SOCIOECONÒMIC PENEDÈS - Estudis locals · L’Estudi socioeconòmic de la comarca de l’Alt Penedès 2006 és el setè volum de la col·lecció d’estudis comarcals que

A l’estructura productiva de la comarca de l’Alt Penedès, com a la del conjunt deCatalunya, s’han produït canvis remarcables els darrers anys, com s’ha posat de manifesten els capítols anteriors. Els factors que poden explicar aquesta transformació són moltdiversos i tenen molt a veure amb la capacitat de la comarca d’atraure noves activitatseconòmiques o d’ampliar i transformar les existents. En aquest capítol s’analitzen cincfactors que han contribuït a determinar la localització de l’activitat i l’ocupació a la comarcadurant els últims anys, i que en poden condicionar les perspectives futures: l’especialitzaciói la diversificació del teixit productiu; la disponibilitat de sòl industrial; la dotaciód’infraestructures; la disponibilitat de mà d’obra qualificada i de capital humà i, finalment,la xarxa institucional de promoció econòmica i suport empresarial.

4.1. Especialització i diversitat del teixit productiu

El primer factor que s’analitza són els avantatges competitius associats amb elsprocessos d’especialització i de diversificació de les activitats productives al territori.Els estudis sobre la localització de l’activitat econòmica consideren que els teixitsproductius ubicats en un territori poden obtenir avantatges de localització per la via de l’especialització o, de manera alternativa, de la diversificació d’activitats.L’especialització, per exemple, afavoreix les economies d’escala, les sinergies entreempreses localitzades en un mateix territori i la difusió dels avenços tècnics.

L’evolució de l’especialització productiva a l’Alt Penedès en relació amb Catalunyamostra que del 2000 al 2005 el teixit productiu de la comarca no s’ha diversificat d’unamanera considerable i que en els dos anys té una forta especialització en algunesbranques industrials. Al quadre 4.1.1.1 es posa de manifest que l’any 2000 l’AltPenedès presentava una especialització productiva més elevada que el conjunt deCatalunya en manufactures avançades (equipament elèctric, electrònic i òptic), enactivitats industrials considerades intermèdies (cautxú i plàstic i fabricació de materialde transport), en manufactures tradicionals (alimentació, begudes i tabac; tèxtil,confecció, cuir i calçat; fusta i suro; paper, edició i arts gràfiques; minerals no metàl·lics,i metal·lúrgia i productes metàl·lics) i en la construcció, mentre que no estavaespecialitzada en cap de les branques incloses dins del sector serveis.

L’any 2005, l’Alt Penedès ha continuat presentant una especialització productiva en elsmateixos sectors que cinc anys abans, amb l’excepció del tèxtil, confecció, cuir i calçati la construcció, per bé que en els dos casos el pes del sector a la comarca és similaral del conjunt de Catalunya. Pel que fa als serveis, tot i que en el període considerat elnombre d’afiliats al sector ha crescut més (el 6,3 % anual acumulatiu) que al conjunt de l’economia comarcal (3,9 %), l’Alt Penedès continua sense presentar unaespecialització relativa en cap de les branques incloses dins del sector. En aquestperíode el pes del sector terciari a la comarca ha passat del 47 % del nombre d’afiliatsa la Seguretat Social l’any 2000 al 52,6 % el 2005.

Quan s’analitza l’especialització productiva de l’Alt Penedès de l’any 2005, crida l’atenciól’especialització escassa de la comarca en l’educació, la sanitat, les administracions

4. Factors determinants de la localització de l’activitat �

111

FACTORS DETERMINANTS DE LA

LOCALITZACIÓ DE L’ACTIVITAT

1 Per elaborar els quadres 4.1.1. i 4.1.2. s’ha considerat la suma del nombre d’afiliats al règim general i al règim especiald’autònoms de la Seguretat Social els anys 2000 i 2005. No s’ha inclòs en l’anàlisi l’agricultura, atès que no es disposa delnombre d’afiliats al règim especial agrari. Això no obstant, cal tenir en consideració que les dades de producció presentadesen el capítol 2. posen de manifest que el pes del sector primari a la comarca és significatiu i, en tot cas, molt superior queel del conjunt de l’economia catalana, fet que s’explica sobretot per la importància del sector vitivinícola a la comarca.

Page 109: ESTUDI SOCIOECONÒMIC PENEDÈS - Estudis locals · L’Estudi socioeconòmic de la comarca de l’Alt Penedès 2006 és el setè volum de la col·lecció d’estudis comarcals que

públiques, les activitats empresarials incloses en el sector serveis (serveis prestats a lesempreses, activitats informàtiques, mediació financera, assegurances i activitatsimmobiliàries) i els altres serveis (assistència social, serveis recreatius i culturals, serveispersonals i servei domèstic). Pel que fa a la indústria, s’observa una especialització moltelevada en alimentació, begudes i tabac; paper, edició i arts gràfiques; cautxú i plàstic;minerals no metàl·lics; i equipament elèctric, electrònic i òptic.

Un altre aspecte que permet de caracteritzar els sectors productius de la comarcaconsisteix a estudiar si el seu creixement és més o menys intens a l’Alt Penedès que alconjunt de Catalunya. Així, un sector es considera competitiu a l’Alt Penedès si el seucreixement és superior al del mateix sector al conjunt de Catalunya. Al quadre 4.1.2. espresenten els sectors productius de l’Alt Penedès agrupats en primer lloc, segons si del2000 al 2005 el nombre d’afiliats del sector ha augmentat o ha disminuït i, en segon lloc,segons si el sector és competitiu o no, és a dir, si l’evolució en aquest període ha estat milloro pitjor, en termes de creació d’ocupació, que la del sector en el conjunt de Catalunya.

La classificació dels sectors productius de l’Alt Penedès d’acord amb aquests dos criterispermet de concloure, en primer lloc, que del 2000 al 2005 el nombre d’afiliats en una bonapart de les branques industrials i en totes les incloses dins del sector serveis (excepte laque engloba l’assistència social, els serveis recreatius i culturals, els serveis personals i elservei domèstic), ha crescut de manera positiva i superior al del conjunt de Catalunya.

112

ESTUDI SOCIOECONÒMIC DE LA

COMARCA DE L’ALT PENEDÈS 2006

� Quadre 4.1.1. Evolució de l'especialització productiva a l'Alt Penedès

Especialització productiva a l'Alt Penedès. Any 2005

SÍ NO

Alimentació, begudes i tabac Tèxtil, confecció, cuir i calçatFusta i suro ConstruccióPaper, edició i arts gràfiquesCautxú i plàstic

SÍMinerals no metàl·licsMetal·lúrgia i productes metàl·licsEquip. elèctric, electrònic i òptic

Especialització productiva Fabricació material de transporta l'Alt Penedès. Any 2000

Act. extractives, energia i aiguaQuímicaMaquinària i equips mecànicsFabricació manufactures diversesComerç i reparacióHoteleria

NOTransports i comunicacionsAltres activitats empresarials (serveis) (*)EducacióSanitatAdministracions públiquesAltres serveis (**)

Nota: L'Alt Penedès està especialitzat en un sector si el seu pes en l'estructura productiva de la comarca és superiorque en el conjunt de Catalunya.

(*) Inclou els serveis prestats a les empreses, les activitats informàtiques, la mediació financera, les assegurances i lesactivitats immobiliàries.(**) Inclou l'assistència social, els serveis recreatius i culturals, els serveis personals i el servei domèstic.

Font: Elaboració pròpia a partir del Departament de Treball i Indústria de la Generalitat de Catalunya

Page 110: ESTUDI SOCIOECONÒMIC PENEDÈS - Estudis locals · L’Estudi socioeconòmic de la comarca de l’Alt Penedès 2006 és el setè volum de la col·lecció d’estudis comarcals que

Quan es consideren els 13 subsectors en què s’ha dividit l’activitat industrial, es palesaque 7 han tingut una evolució positiva del nombre d’ocupats i més favorable que el totalcatalà (activitats extractives, energia i aigua; fusta i suro; química; cautxú i plàstic; mineralsno metàl·lics; metal·lúrgia i productes metàl·lics; i maquinària i equips mecànics). D’altrabanda, en l’alimentació, begudes i tabac, el sector en el qual la comarca presenta unamajor especialització relativa, també ha augmentat el nombre d’afiliats en aquest període,però ho ha fet a un ritme més moderat que el total català; mentre que a la resta desubsectors industrials s’han destruït llocs de treball, menys que al conjunt de Catalunya enel cas de l’equipament elèctric, electrònic i òptic i en la fabricació de material de transport,i més que al Principat en el cas del tèxtil, confecció, cuir i calçat, en el paper, edició i artsgràfiques i en la fabricació de manufactures diverses. En canvi, tots els subsectorsinclosos en la branca dels serveis, excepte els altres serveis (assistència social, serveisrecreatius i culturals, serveis personals i servei domèstic), han augmentat el nombred’assalariats, i s’han mostrat més dinàmics a la comarca que al conjunt de Catalunya.

La informació recollida al quadre 4.1.2. també permet d’analitzar simultàniament lacompetitivitat i l’especialització de l’Alt Penedès en les diferents activitats productives. Enconcret, cal destacar que la comarca és competitiva (el nombre d’assalariats entre els anys2000 i 2005 ha crescut més que a Catalunya) i l’any 2005 s’ha especialitzat més que elconjunt de Catalunya en la fusta i suro, el cautxú i plàstic, i la metal·lúrgia i minerals nometàl·lics.

Quan es compara l’especialització productiva de l’Alt Penedès amb la de la resta decomarques catalanes emprant les dades d’afiliació a la Seguretat Social l’any 2005 i referida únicament als tres grans sectors productius (indústria, construcció i serveis),

113

FACTORS DETERMINANTS DE LA

LOCALITZACIÓ DE L’ACTIVITAT

Quadre 4.1.2. Competitivitat dels sectors productius de l'Alt Penedès �

Competitivitat

SÍ NO

Act. extractives, energia i aigua Alimentació, begudes i tabacFusta i suro Construcció (*)Química Altres serveis (***)Cautxú i plàsticMinerals no metàl·licsMetal·lúrgia i productes metàl·lics

Evolució dels afiliatsMaquinària i equips mecànics

a l'Alt Penedès. PositivaComerç i reparació

Període 2000-2005HoteleriaTransports i comunicacionsAltres activitats empresarials (serveis) (**)EducacióSanitatAdministracions públiques

Equip. elèctric, electrònic i òptic Tèxtil, confecció, cuir i calçatNegativa Fabricació de material de transport (*) Paper, edició i arts gràfiques

Fabricació manufactures diverses

Nota: Un sector és competitiu a l'Alt Penedès si en el període 2000-2005 ha crescut més que en el conjunt de Catalunya. En cursiva i negreta s'han assenyalat els sectors productius en què l'Alt Penedès estava especialitzat el 2005.(*) El creixement dels afiliats ha estat pràcticament el mateix a l'Alt Penedès i al conjunt de Cataluya.(**) Inclou els serveis prestats a les empreses, les activitats informàtiques, la mediació financera, les assegurances i les activitats immobiliàries.(***) Inclou l'assistència social, els serveis recreatius i culturals, els serveis personals i el servei domèstic.

Font: Elaboració pròpia a partir del Departament de Treball i Indústria de la Generalitat de Catalunya

Page 111: ESTUDI SOCIOECONÒMIC PENEDÈS - Estudis locals · L’Estudi socioeconòmic de la comarca de l’Alt Penedès 2006 és el setè volum de la col·lecció d’estudis comarcals que

es posa de manifest que la comarca tan sols estava especialitzada en la indústria (és a dir, el pes de les activitats industrials a la comarca era superior que al conjunt deCatalunya), situació que compartia amb la Segarra i el Vallès Occidental (quadre 4.1.3.).Això no obstant, cal esmentar que el pes de la construcció a la comarca ha estatlleugerament inferior que al conjunt de Catalunya i, d’altra banda, tan sols setcomarques estaven especialitzades en el sector serveis: les quatre que tenen en el seuterritori una ciutat que és capital de província i tres en les quals el turisme té un fortdesenvolupament (l’Alt Empordà, l’Alta Ribagorça i la Vall d’Aran).

La competitivitat de l’Alt Penedès1

L’anàlisi de la competitivitat d’un territori permet de conèixer-ne els punts forts i febles,i ajudar a posar en marxa diferents mesures polítiques i econòmiques que permetin demillorar-ne els nivells de renda, impulsar i dinamitzar el teixit productiu, desenvoluparels serveis a les persones que possibilitin d’augmentar el nivell de benestar, i afrontar el futur amb un bon coneixement de les seves principals característiquessocioeconòmiques i de la posició del territori considerat quan es compara amb l’entorn.

En aquest sentit, l’índex adEg, impulsat per l’Associació d’Empresaris del Garraf, l’AltPenedès i el Baix Penedès, permet de conèixer anualment els factors de competitivitatd’aquestes tres comarques, comparant-los amb els del conjunt de les comarquescatalanes. L’índex s’obté mitjançant l’agregació d’un conjunt de factors i elements decompetitivitat, que bàsicament s’agrupen en les vuit categories o factors següents:

114

ESTUDI SOCIOECONÒMIC DE LA

COMARCA DE L’ALT PENEDÈS 2006

� Quadre 4.1.3. Especialització de les comarques catalanes. Any 2005

Indústria Construcció Serveis Indústria Indústria Construcciói construcció i serveis i serveis

Alt Penedès Alt Urgell Barcelonès Alt Camp – Alt EmpordàSegarra Baix Camp Gironès Anoia Alta RibagorçaVallès Occidental Baix Ebre Bages Segrià

Baix Empordà Baix Llobregat TarragonèsBaix Penedès Berguedà Vall d'AranCerdanya Conca de BarberàGarraf GarriguesPallars Jussà GarrotxaPallars Sobirà Maresme

MontsiàNogueraOsonaPla d'UrgellPla de l'EstanyPrioratRibera d'EbreRipollèsSelvaSolsonèsTerra AltaUrgellVallès Oriental

Font: Elaboració pròpia a partir del Departament de Treball i Indústria de la Generalitat de Catalunya

1 Per a una anàlisi més detallada, es pot consultar el web <www.adeg.es>.

Page 112: ESTUDI SOCIOECONÒMIC PENEDÈS - Estudis locals · L’Estudi socioeconòmic de la comarca de l’Alt Penedès 2006 és el setè volum de la col·lecció d’estudis comarcals que

� Nivell de benestar i sostenibilitat

� Qualificació de la mà d’obra

� Accés als mercats de clients i proveïdors, i accés a la informació

� Disponibilitat de pols de desenvolupament, ajuts i infraestructures

� Innovació i desenvolupament tecnològic

� Transport i comunicacions

� Ambient i dinàmica de negocis

� Provisió de sòl.

Per a cadascuna d’aquestes dimensions que configuren la competitivitat s’emprendiferents indicadors, per efectuar una mesura aproximada del comportament i del’evolució. Posteriorment, aquestes vuit categories s’agreguen en un únic índex sintèticque pretén de mesurar la competitivitat de les comarques catalanes. Cal destacar queaquest índex no ofereix una valoració numèrica, sinó que únicament ordena les comarquesde major a menor competitivitat. Així, es pot conèixer quines són les comarques més imenys competitives de Catalunya, però no permet de saber quantes vegades és méscompetitiva una comarca que una altra. D’altra banda, com es posa de manifest en lametodologia del treball, en la definició de l’índex es troben a faltar alguns indicadors, atèsque no es disposa de la informació estadística d’aquests a escala comarcal.

115

FACTORS DETERMINANTS DE LA

LOCALITZACIÓ DE L’ACTIVITAT

VallèsOccidental

1

BaixLlobregat

6

Gironès3

BaixEmpordà

22

Tarragonès4

5Segrià

Barcelonès2

VallèsOriental

7

8Bages

BaixCamp

9

Maresme10

11 AltPenedès

Selva16

34Vall d’Aran

36PallarsSobirà

38

AltaRibagorça

PallarsJussà

37Alt

Urgell

32

Nogera

30

27Cerdanya

Ripollès26

31Berguedà25

Solsonès

Segarra

28

Urgell

19

Anoia

15

Osona

12

18Garrotxa

AltEmpordà

13

Pla del’Estany

20

24PLa

d’Urgell

Montsià29

BaixPenedès

23Garraf

17

14

Concade Barberà

Baix Ebre

21

41Terra Alta

Riberad’Ebre

3940

Priorat

Garrigues

35 33

Alt Camp

Molt Alta

Alta

Mitjana

Baixa

Mapa 1. Índex adEg de competivitat. Any 2004 �

Page 113: ESTUDI SOCIOECONÒMIC PENEDÈS - Estudis locals · L’Estudi socioeconòmic de la comarca de l’Alt Penedès 2006 és el setè volum de la col·lecció d’estudis comarcals que

En el mapa 1. es mostren les 41 comarques catalanes ordenades de major a menorcompetitivitat i agregades en quatre grups, segons si la seva competitivitat, a partir del’índex adEg referit a l’any 2004, és molt alta, alta, mitjana o baixa. Es pot observar queles 11 comarques més competitives, amb l’excepció del Baix Camp, estan situades al’entorn de la ciutat de Barcelona o són comarques en les quals es troba la capital dela província (Gironès, Segrià i Tarragonès). En canvi, les 10 comarques amb una menorcompetitivitat tenen un nombre relativament petit d’habitants i una superfície elevada, iestan situades a les províncies de Lleida o Tarragona. Es pot tenir la sensació, quan sen’estudien detingudament els resultats, que en la definició de l’índex de competitivitates premia les comarques amb més població i que, per tant, tenen un volum superior deserveis per als seus ciutadans, una xarxa d’infraestructures més densa i un teixitproductiu més desenvolupat que les comarques relativament petites, en nombred’habitants però no en superfície, i que estan més allunyades de la capital catalana.

El rànquing de competitivitat és encapçalat pel Vallès Occidental, el Barcelonès, elGironès, el Tarragonès i el Segrià, mentre que l’Alt Penedès ocupa l’onzena posició.Dins de la demarcació de Barcelona, l’Alt Penedès té un nivell de competitivitat similaral del Bages, el Maresme i Osona; superior al de les comarques de l’Anoia, el Garraf i,sobretot, el Berguedà, però inferior al del Vallès Occidental, el Barcelonès, el BaixLlobregat i el Vallès Oriental.

La informació que es deriva de l’índex permet de concloure que l’Alt Penedès se situaen una bona posició geoestratègica i, a més, la comarca està connectada a les xarxesviàries principals de Catalunya. Entre els factors que s’assenyalen com a limitadors dela competitivitat de la comarca cal esmentar el fet que a l’Alt Penedès hi ha una baixaconcentració de població en nuclis urbans.

Pel que fa a les vuit dimensions o factors que defineixen l’índex de competitivitat, en elquadre 1. es presenta la posició que ocupa l’Alt Penedès quan es compara amb elconjunt de les comarques catalanes. Es pot observar que se situa en una bona posiciórelativa en innovació i desenvolupament tecnològic, i pel que fa referència a ladisponibilitat de pols de desenvolupament, ajuts i infraestructures. En canvi, quant a nivellde benestar i sostenibilitat, l’Alt Penedès està entre les comarques catalanes menysafavorides. Finalment, en els cinc factors restants (qualificació de la mà d’obra, transporti comunicacions, accés als mercats, ambient i dinàmica de negocis, i provisió de sòl)ocupa una posició intermèdia, si es compara amb la resta de comarques catalanes.

116

ESTUDI SOCIOECONÒMIC DE LA

COMARCA DE L’ALT PENEDÈS 2006

� Quadre 1. Posició de l'Alt Penedès en els factors de competitivitat. Any 2004

Nivell de benestar i sostenibilitat 33Qualificació de la mà d'obra 17Accés als mercats i a la informació 12Disponibilitat de pols de desenvolupament, ajuts i infraestructures 8Innovació i desenvolupament tecnològic 3Transport i comunicacions 11Ambient i dinàmica de negocis 15Provisió de sòl 19

Font: ADEG

Page 114: ESTUDI SOCIOECONÒMIC PENEDÈS - Estudis locals · L’Estudi socioeconòmic de la comarca de l’Alt Penedès 2006 és el setè volum de la col·lecció d’estudis comarcals que

117

FACTORS DETERMINANTS DE LA

LOCALITZACIÓ DE L’ACTIVITAT

Síntesi

L’evolució de l’especialització productiva a l’Alt Penedès en relació ambCatalunya mostra que del 2000 al 2005 el teixit productiu de la comarca no s’hadiversificat d’una manera considerable i que en els dos anys ha tingut una fortaespecialització pràcticament en totes les branques industrials. L’any 2005s’observa una especialització molt elevada en alimentació, begudes i tabac;paper, edició i arts gràfiques; cautxú i plàstic; minerals no metàl·lics; iequipament elèctric, electrònic i òptic. En canvi, no estava especialitzada en capde les vuit branques incloses dins del sector serveis, mentre que en el cas de laconstrucció el pes en l’estructura productiva de l’Alt Penedès ha estatlleugerament inferior que al conjunt de Catalunya.

D’altra banda, si es consideren com a sectors competitius els que hanevolucionat millor que el conjunt de Catalunya i que han augmentat l’ocupacióen el període 2000-2005, a l’Alt Penedès destaquen una bona part de lesbranques industrials i totes les incloses dins del sector serveis (excepte la que engloba l’assistència social, els serveis recreatius i culturals, els serveispersonals i el servei domèstic), atès que han aconseguit un creixement positiu isuperior al del conjunt de Catalunya. És a dir, en el conjunt de la indústria i delsserveis la comarca s’ha mostrat més competitiva que l’economia catalana,mentre que en el cas de la construcció l’increment del nombre d’afiliats ha estatmolt elevat però similar al del conjunt de Catalunya.

4.2. Disponibilitat de sòl industrial

Un factor determinant de la capacitat de creixement d’una àrea geogràfica és la dotacióde sòl per a usos productius. Disposar de més sòl industrial, sobretot si està dotat delsserveis imprescindibles per desenvolupar l’activitat productiva, implica més possibilitatsd’atraure empreses a uns costos relativament menors, en comparació amb altres àreesmés congestionades. L’encariment relatiu i l’escassetat per oferir nova superfície a laregió metropolitana de Barcelona representen una gran limitació per augmentar el sòlindustrial en aquesta zona i, a la vegada, pot provocar un desplaçament d’algunesactivitats productives cap a altres comarques menys congestionades i amb un preu delsòl industrial més competitiu.

Les competències en matèria d’ordenació urbanística corresponen als ajuntaments; peraixò han estat els impulsors principals, conjuntament amb l’Institut Català del Sòl(Incasol), de polígons industrials situats al seu territori, amb l’objectiu d’atreure nousprojectes empresarials que generin llocs de treballs per a la població resident,aconseguir ingressos per a les hisendes locals i descongestionar els nuclis urbans. Aixòno obstant, la planificació de l’oferta de sòl industrial amb una perspectivaexclusivament municipal pot generar ineficiències en no tenir en compte plenamentfactors estratègics d’escala supranacional, fet que pot generar un desaprofitament desinergies entre els municipis d’una mateixa comarca o d’una àrea econòmica.

Page 115: ESTUDI SOCIOECONÒMIC PENEDÈS - Estudis locals · L’Estudi socioeconòmic de la comarca de l’Alt Penedès 2006 és el setè volum de la col·lecció d’estudis comarcals que

� Inventari dels polígons industrials

El Pacte Industrial de la Regió Metropolitana de Barcelona, amb la col·laboració dediversos ajuntaments i entitats, com la Cambra de Comerç de Barcelona, ha identificat528 polígons industrials a les comarques de la regió metropolitana de Barcelona l’any2004, repartits en 143 dels 164 municipis. L’any 2002 la superfície de sòl industrial dela regió era d’11.580 ha, distribuïdes per comarques, tal com es mostra en el quadre4.2.1., i representava el 3,6 % del conjunt del territori.

A la comarca de l’Alt Penedès la superfície destinada a usos industrials, segonsaquesta font, representava l’1,5 % de la superfície de la comarca, un percentatgebastant inferior, amb l’excepció del Garraf, al de la resta de comarques de la regiómetropolitana de Barcelona, que s’explica pel fet que l’Alt Penedès té una extensióelevada, una població menor que les comarques de l’entorn de la ciutat de Barcelonai un elevat grau de terres destinades a usos agrícoles. Tanmateix, l’Alt Penedèsrepresenta el 7,9 % del sòl industrial de la regió metropolitana. D’altra banda, el 61,2 %del sòl destinat a usos industrials a l’Alt Penedès estava ocupat, un percentatge moltinferior al de la resta de comarques de l’entorn de la ciutat de Barcelona.

Actualment a la comarca de l’Alt Penedès, segons les estimacions del ConsellComarcal,2 hi ha 83 polígons industrials, distribuïts en 21 municipis. Cal esmentar queels que no en tenen cap són municipis amb pocs habitants i situats majoritàriament alnord de la comarca, relativament allunyats de les dues principals artèries viàries quetravessen l’Alt Penedès, l’AP-7 i la N-340. Els municipis amb més polígons, com esposa de manifest en el quadre 4.2.2., són Vilafranca del Penedès (18), Santa Margaridai els Monjos (10), Gelida (7) i Sant Llorenç d’Hortons (7). Al mapa 4.2.1. s’observa queels polígons de la comarca estan repartits per tot el territori, tot i que una bona partestan situats en municipis propers i amb bons accessos a les dues xarxes viàriesesmentades.

La informació elaborada pel Consell Comarcal permet de conèixer, per a 79 dels 83polígons detectats a l’Alt Penedès, el sòl industrial i el grau d’ocupació de cadascun.L’ocupació actual dels polígons de la comarca és desigual, atès que en 18 el grau

118

ESTUDI SOCIOECONÒMIC DE LA

COMARCA DE L’ALT PENEDÈS 2006

� Quadre 4.2.1. Superfície de polígons industrials per comarques de la RMB

Distribució sòl Sòl industrial / % Sòl industrialindustrial (%) superfície total (%) ocupat

Alt Penedès 7,9 1,5 61,2Baix Llobregat 22,6 5,4 86,9Barcelonès 13,2 10,7 98,8Garraf 2,0 1,3 83,3Maresme 6,6 1,9 75,5Vallès Occidental 27,9 5,6 89,3Vallès Oriental 19,9 2,7 81,3

Total 100,0 3,6 85,2

Font: Pacte Industrial de la Regió Metropolitana de Barcelona

2 Aquesta informació es pot consultar al web <http://www.daleph.biz/ccomarcal>.

Page 116: ESTUDI SOCIOECONÒMIC PENEDÈS - Estudis locals · L’Estudi socioeconòmic de la comarca de l’Alt Penedès 2006 és el setè volum de la col·lecció d’estudis comarcals que

119

FACTORS DETERMINANTS DE LA

LOCALITZACIÓ DE L’ACTIVITAT

Quadre 4.2.2. Identificació dels polígons industrials de l'Alt Penedès �

Municipi Nom del polígon Sòl industrial (m2) % ocupació

Avinyonet del Penedès Can Merlines 32.623 70

La Carrerada 1 57.110 0

Cabanyes, les La Plana d'en Florit 43.700 98

Castellet i la Gornal Les Planes 45.600 100

Subsector 2 28.900 0

Subsector 3 69.000 0

Sant Marçat 51.000 0

Castellví de la Marca – – –

Font-rubí Can Manou 34.000 65

Gelida Guarro Casas s.d. s.d.

Actuació La Gelidense 14.718 95

Can Panyella 63.533 45

Can Valls 44.476 100

Plans de la Ferreria 38.073 100

La Gelidense 14.718 100

U.A. Can Valls 16.602 100

Granada, la Ron Pujol 18.276 90

Fondo Estació 115.572 60

Polígon industrial «X» 20.805 75

La Teuleria 17.080 80

Mediona Can Xombo I 77.781 45

Can Xombo II s.d. s.d.

Roquetes Altes 7.700 100

Olèrdola Sant Pere de Molanta 166.598 79

Clot de Moja 538.753 75

Olesa de Bonesvalls – – –

Pacs del Penedès La Xarmada 56.300 90

Pla del Penedès, el – – –

Pontons – – –

Puigdàlber – – –

Sant Cugat Sesgarrigues La Masia 195.358 90

Sant Llorenç d'Hortons Torrent Fondo 1 10.943 60

Torrent Fondo 2 17.830 95

Can Pujades I 43.362 0

Can Pujades II 19.935 40

Sector UD-VII Torrent Fondo 2 21.200 0

Casa Gran 151.475 0

Can Serra III 40.390 0

Sant Martí Sarroca Serra de Dalt 29.808 58

Serra de Baix 159.425 67

Sant Pere de Riudebitlles Plana d'en Solé 9.400 90

Plana Mas d'en Solé 71.800 100

Sant Pere de Riudebitlles 46.750 100

Zona de les Toeses 63.300 s.d.

Sant Quintí de Mediona Els Vinyets de Fogars 1 76.532 90

Els Vinyets de Fogars 2 37.242 90

Sant Sadurní d'Anoia Can Ferré I 68.000 70

Can Ferré II 56.700 90

Les Casetes d'en Mir 12.100 100

Molí del Racó 239.300 85

Santa Fe del Penedès – – –

Page 117: ESTUDI SOCIOECONÒMIC PENEDÈS - Estudis locals · L’Estudi socioeconòmic de la comarca de l’Alt Penedès 2006 és el setè volum de la col·lecció d’estudis comarcals que

d’ocupació és nul (fet que posaria de manifest que en alguns municipis s’ha programatsòl d’ús industrial sense haver valorat a bastament les possibilitats d’atracció de novesactivitats productives), en 12 no supera el 50 %, en 15 polígons se situa entre el 50 %i el 75 %, en 19 entre el 75 % i el 99 % i, finalment, 15 polígons estan totalmentocupats. En conjunt, el grau d’ocupació del sòl industrial d’aquests 79 polígons és del60,4 %, fet que palesa que la comarca no té mancances pel que fa a la disponibilitatde sòl per instal·lar-hi noves activitats productives. En aquest sentit, abans de

120

ESTUDI SOCIOECONÒMIC DE LA

COMARCA DE L’ALT PENEDÈS 2006

� Quadre 4.2.2. Identificació dels polígons industrials de l'Alt Penedès(continuació)

Municipi Nom del polígon Sòl industrial (m2) % ocupació

Santa Margarida i els Monjos UA 16 357.910 60

UA 17 86.538 30

Pla de l'Estació 153.168 90

Sector 20 15.951 0

Sector 19 46.929 60

Sector 18 50.796 10

Sector 21 37.337 30

Sector 22 18.165 10

UA 18 35.290 90

Puigdesser 58.195 0

Subirats L'Avernó 153.075 40

Parc logístic Alt Penedès 141.898 95

Can Bas 127.174 74

Torrelavit Torrelavit 39.503 40

Torrelavit, sector ampliació 26.444 0

Pau Cartonatges Esteve Nadal 13.789 s.d.

Torrelles de Foix Carretera de Pontons 82.700 85

Vilafranca del Penedès Antiga UA 16 10.189 100

Estació de Mercaderies 63.871 90

Domenys I 78.557 50

Domenys II 230.585 70

Z.I. Av. Tarragona 154.350 90

Antiga UA 25 18.454 100

Els Cirerers 54.878 0

Porroig 38.043 0

Rocallisa 8.476 60

Pous d'en Rossell 36.476 50

Domenys III 174.359 0

Z.I. Av. Barcelona 12.344 100

UA 20 22.644 0

Tigsa 17.274 100

Les Fonts 29.318 70

Font de l'Atmetlló 4.000 0

Sant Pere de Molanta 7.400 0

Carretera de Barcelona 23.356 20

Vilobí del Penedès Sau-5 (Polígon 1) 8.353 100

Sau-5 (Polígon 2) 94.798 0

Sau-1 22.131 100

s.d.: sense dades

Font: Consell Comarcal de l'Alt Penedès

Page 118: ESTUDI SOCIOECONÒMIC PENEDÈS - Estudis locals · L’Estudi socioeconòmic de la comarca de l’Alt Penedès 2006 és el setè volum de la col·lecció d’estudis comarcals que

programar nou sòl d’ús industrial a la comarca caldria esperar les conclusions i lesrecomanacions que es derivin del Pla Territorial de l’Alt Penedès, que està en fased’elaboració per part del Departament de Política Territorial i Obres Públiques de laGeneralitat de Catalunya, tant pel que fa a l’ordenació del territori i a les infraestructurescom al sistema d’assentaments de la comarca de l’Alt Penedès.

Els polígons de la comarca presenten, en general, una provisió raonable de serveisurbans bàsics, com pavimentació, sanejament, aigua, electricitat o telefonia; malgratque s’observen algunes mancances significatives en els accessos, en les xarxes de fibraòptica i en la senyalització de molts polígons industrials. D’altra banda, els polígonspenedesencs han de fer front a una xarxa viària mal organitzada i insuficient, així com ales deficiències del transport ferroviari per transportar mercaderies i persones.

La modernització dels polígons industrials s’ha de convertir per als agents socials de lacomarca en una prioritat per dinamitzar l’economia de l’Alt Penedès, atès que potpermetre d’atreure noves inversions en activitats productives diversificades que generinun valor afegit més elevat i, per tant, compensar les possibles deslocalitzacionsd’activitats industrials tradicionals cap a països més competitius en costos laborals.

Un aspecte important que cal tenir en consideració és que no hi ha cap norma jurídicaque reguli específicament la conservació dels polígons industrials i les relacions entreels titulars de les parcel·les i les diferents administracions, especialment les locals. Seriainteressant, per tant, fomentar la creació d’associacions representatives en cadapolígon, per tal que els empresaris s’organitzin i puguin negociar amb una veu únicadavant les administracions. A més, facilitaria la creació d’unes normes d’actuació en les relacions entre els ajuntaments i les associacions dels polígons, fet que permetriad’analitzar de manera conjunta les seves necessitats i, tant com fos possible, trobar-hisolucions consensuades. En aquest sentit, cal valorar positivament les iniciatives, perexemple la de la Cambra de Comerç de Barcelona encapçalant la constitució de la Unióde Polígons de Catalunya, o de Pimec, amb la creació d’un departament de gestió depolígons industrials, que tenen com a objectiu impulsar l’associacionisme als polígons.

Política de sòl industrial de l’Institut Català del Sòl �

L’Incasol és l’organisme autònom del Departament de Política Territorial i ObresPúbliques de la Generalitat de Catalunya amb competència en la creació de sòlurbanitzat per a ús residencial, industrial i de serveis. Les actuacions es desenvolupen,principalment, amb recursos propis, tot i que de vegades també s’utilitzen altressistemes d’execució que permeten de compartir els costos de la urbanització, com lesjuntes de compensació, els consorcis, els sistemes de cooperació i els sectorsd’urbanització prioritària.

El quadre 4.2.3. mostra l’import de les operacions d’adquisició, d’urbanització i devenda de sòl industrial dutes a terme per l’Incasol a la comarca de l’Alt Penedès i alconjunt de Catalunya, durant el període 1992-2004. En aquests anys, l’import de lesadquisicions de sòl industrial de l’Incasol a l’Alt Penedès va representar l’1,2 % del totalde Catalunya, les obres d’urbanització, el 0,6 %, i el sòl industrial venut, el 0,8 % ensuperfície i el 0,7 % en valor. Cal valorar aquestes xifres tenint en compte que l’extensióde la comarca representa l’1,9 % del total català, i la superfície de sòl urbanitzable, el2,2 %; mentre que l’ocupació industrial de la comarca significa el 2,4 % dels ocupats

121

FACTORS DETERMINANTS DE LA

LOCALITZACIÓ DE L’ACTIVITAT

Page 119: ESTUDI SOCIOECONÒMIC PENEDÈS - Estudis locals · L’Estudi socioeconòmic de la comarca de l’Alt Penedès 2006 és el setè volum de la col·lecció d’estudis comarcals que

en la indústria al conjunt de Catalunya. D’altra banda, la superfície de sòl nourbanitzable a la comarca de l’Alt Penedès representa l’1,8 % del conjunt de Catalunya(quadre 4.2.4.).

Tot i que cal valorar positivament les actuacions efectuades per l’Incasol, el ric teixitproductiu de la comarca fa indispensable que les diferents institucions públiquess’esforcin, no tant a dotar la comarca d’una gran quantitat de nou sòl industrial, sinó aprogramar actuacions que vagin destinades prioritàriament a millorar els serveis bàsicsdels polígons existents. El nou sòl industrial s’hauria de localitzar a les zones querealment en necessitin i hauria d’estar dotat de les infraestructures i dels serveisfonamentals per atraure noves activitats productives amb un elevat valor afegit, demanera que aquestes noves empreses trobessin un entorn favorable que els permetésde competir amb més garanties d’èxit en una economia cada vegada més globalitzada;també hauria de buscar l’equilibri amb un entorn natural i paisatgístic atractiu per aldesenvolupament del turisme, i amb el manteniment del conreu de la vinya.

L’any 2006 estan programades tres operacions de sòl industrial de l’Incasol a diferentsmunicipis de la comarca: Sant Quintí de Mediona (els Vinyets), Sant Sadurní d’Anoia(les Casetes d’en Mir) i Vilafranca del Penedès (l’Estació de Mercaderies).

122

ESTUDI SOCIOECONÒMIC DE LA

COMARCA DE L’ALT PENEDÈS 2006

0Entre 1 i 4

Entre 5 i 9Entre 10 i 14Entre 15 i 18

4

1

17

4

3

4

2

1 1

7

2

42

4

33

3

1

18

� Mapa 4.2.1. Mapa comarcal on es situa cada municipi i el seu nombre de polígons industrials (en negreta)Font: Consell Comarcal de l’Alt Penedès

Page 120: ESTUDI SOCIOECONÒMIC PENEDÈS - Estudis locals · L’Estudi socioeconòmic de la comarca de l’Alt Penedès 2006 és el setè volum de la col·lecció d’estudis comarcals que

123

FACTORS DETERMINANTS DE LA

LOCALITZACIÓ DE L’ACTIVITAT

�Q

ua

dre

4.2

.3.

l in

du

stri

al

Adqu

isic

ióU

rban

itzac

ióVe

nda

Vend

a

Alt P

ened

èsCa

talu

nya

Alt P

ened

ès/

Alt P

ened

èsCa

talu

nya

Alt P

ened

ès/

Alt P

ened

èsCa

talu

nya

Alt P

ened

ès/

Alt P

ened

èsCa

talu

nya

Alt P

ened

ès/

Cata

luny

aCa

talu

nya

Cata

luny

aCa

talu

nya

en €

%en

€%

en m

2%

en €

%

1992

024

.533

.014

0,0

031

.011

.203

0,0

025

6.75

10,

00

23.1

09.0

300,

0

1993

41.9

6914

.113

.159

0,3

11.4

9728

.674

.275

0,0

060

.777

0,0

03.

963.

254

0,0

1994

362.

609

8.24

5.93

44,

455

.786

21.4

36.2

330,

30

277.

841

0,0

019

.628

.394

0,0

1995

103.

320

10.7

20.5

651,

096

.264

15.6

07.6

710,

60

204.

510

0,0

013

.571

.803

0,0

1996

1.17

35.

340.

049

0,0

551

20.7

17.4

310,

04.

680

488.

345

1,0

365.

656

32.7

82.8

181,

1

1997

258

11.9

57.3

880,

066

23.1

13.6

990,

00

669.

920

0,0

062

.848

.372

0,0

1998

264

12.2

25.0

850,

010

.740

14.7

27.7

360,

10

849.

264

0,0

048

.562

.487

0,0

1999

899.

481

12.5

78.9

977,

22.

266

20.9

68.6

570,

00

1.01

8.59

70,

00

75.9

11.5

790,

0

2000

169.

996

11.5

03.0

531,

532

.845

12.2

39.7

260,

30

990.

450

0,0

071

.545

.851

0,0

2001

643.

206

31.4

34.8

462,

031

.238

14.1

05.9

260,

20

1.20

5.59

90,

00

68.3

55.5

500,

0

2002

296.

356

33.6

61.9

480,

917

3.66

618

.999

.788

0,9

079

7.51

30,

00

36.6

51.5

860,

0

2003

124.

227

36.1

66.7

240,

31.

004.

807

38.0

32.1

262,

638

.867

815.

707

4,8

1.77

5.44

537

.179

.767

4,8

2004

59.9

2015

.406

.150

0,4

415.

993

28.2

82.7

671,

525

.048

741.

041

3,4

1.43

6.05

350

.090

.110

2,9

Tota

l2.

702.

779

227.

886.

912

1,2

1.83

5.71

928

7.91

7.23

80,

668

.595

8.37

6.31

50,

83.

577.

154

544.

200.

601

0,7

Font

: In

caso

l

Page 121: ESTUDI SOCIOECONÒMIC PENEDÈS - Estudis locals · L’Estudi socioeconòmic de la comarca de l’Alt Penedès 2006 és el setè volum de la col·lecció d’estudis comarcals que

Una valoració dels polígons industrials

La Unió Empresarial del Penedès (UEP) ha impulsat, amb la col·laboració del CentreTecnològic de Vilanova i la Geltrú (CTVG) i el Cidem (Centre d’Innovació i DesenvolupamentEmpresarial de la Generalitat de Catalunya), un estudi amb l’objectiu de conèixer els puntsforts i les mancances dels polígons industrials de l’Alt Penedès i el Baix Penedès.1 L’objectiufinal de la UEP és aconseguir adequar i modernitzar els polígons, aturar el creixementdesordenat i consolidar un model econòmic que permeti de fer compatible el respecte pelterritori i el desenvolupament de l’activitat productiva.

L’organització empresarial va decidir estudiar quatre polígons industrials que consideravaque eren representatius dels tres models d’aquest tipus d’infraestructures presents alPenedès: tres situats a l’Alt Penedès (Can Merlines, a Avinyonet del Penedès; la Masia, aSant Cugat Sesgarrigues, i Casa Nova, a Santa Margarida i els Monjos)2 i un al Baix Penedès(el Foix, a l’Arboç). A l’estudi de la UEP s’assenyala que les conclusions obtingudes no sónextrapolables totalment al conjunt de polígons de les dues comarques, però es posa demanifest que és una bona aproximació per conèixer fil per randa la situació d’aquests quatrepolígons, que són molt representatius de bona part dels polígons del Penedès.

La Masia i Can Merlines s’han estudiat conjuntament per la seva condició de polígons quees podrien agregar per la proximitat física. Casa Nova s’ha analitzat com a exemple depolígon consolidat amb una presència significativa d’empreses amb un volum elevat defacturació. Finalment, el Foix representa el model de polígon en fase de desenvolupament.

La manca de serveis bàsics de qualitat, les deficiències de les infraestructures i lainexistència de clústers que agrupin activitats d’una mateixa branca productiva són lesprincipals amenaces comunes dels polígons analitzats. L’estudi també assenyala que capdels polígons considerats en l’estudi té aparcament de camions, dos no tenen connexió ala xarxa de fibra òptica externa i dos no tenen connexió de gas.

124

ESTUDI SOCIOECONÒMIC DE LA

COMARCA DE L’ALT PENEDÈS 2006

� Quadre 4.2.4. Classificació del sòl. Any 2004. En ha

Alt Penedès Catalunya Alt Penedès/Catalunya %

Superfície total 59.241 3.189.430 1,9Sòl urbà 3.120 112.501 2,8Sòl urbanitzable 1.393 63.082 2,2

Programat 1.245 36.419 3,4No programat 148 9.074 1,6

Sòl no urbanitzable 54.728 3.013.847 1,8

Font: Incasol

1 Unió Empresarial del Penedès (2006). Diagnosi de l’estat de tres models de polígons industrials de les comarques de l’Alti el Baix Penedès. Vilafranca del Penedès.

2 En el quadre 4.2.2., a partir de la informació elaborada pel Consell Comarcal de l’Alt Penedès, aquest polígon apareixsota la denominació d’UA-16, UA-17 i UA-18.

Page 122: ESTUDI SOCIOECONÒMIC PENEDÈS - Estudis locals · L’Estudi socioeconòmic de la comarca de l’Alt Penedès 2006 és el setè volum de la col·lecció d’estudis comarcals que

125

FACTORS DETERMINANTS DE LA

LOCALITZACIÓ DE L’ACTIVITAT

La principal demanda de les empreses situades a Can Merlines i la Masia és resoldre elperillós accés des de la N-340, que es podria solucionar amb el desdoblament previstd’aquesta via. Aquests polígons no disposen de subministrament de gas, ni serveis bàsicsde manteniment, neteja i transport públic. Aquestes mancances, que s’afegeixen a la nul·lapromoció del polígon, aturen el creixement i la instal·lació de noves empreses, malgrat quedisposa d’una bona situació estratègica, una bona potència de subministrament elèctric iconnexió a la banda ampla de telefonia.

El polígon Casa Nova ha esgotat, en bona part, les seves possibilitats de créixer i pateix unapressió urbanística elevada. L’estat de maduresa del polígon en fa necessària la revitalitzaciómitjançant ajuts promocionals. Les empreses que actualment hi estan instal·lades demanenmillores de les diferents xarxes de subministraments, així com la connexió a la xarxa de fibraòptica externa, aparcaments comuns de camions i un millor servei de seguretat.

Pel que fa al polígon del Foix, situat com ja s’ha esmentat al Baix Penedès, les empresesinstal·lades disposen d’uns subministraments de baixa qualitat, especialment pel que fa al’electricitat i a la telefonia. Com a oportunitat per al polígon s’assenyala el futur parc logístic,que, si s’arriba a materialitzar, comportarà la dinamització del polígon amb l’arribada denoves empreses.

A l’estudi, la UEP també es planteja una sèrie de línies d’actuació que haurien de permetreuna millora del conjunt de polígons industrials de les dues comarques penedesenques, aixícom la dinamització dels seus teixits productius:

� Establir programes per part de l’Administració per impulsar la capacitat dedesenvolupament del teixit productiu dels polígons, que es podria aconseguirestimulant la comunicació entre les empreses i les diferents administracions, agilitanttràmits administratius i impulsant, entre altres accions, el desdoblament de la N-340.

� Impulsar la col·laboració entre les empreses i els centres tecnològics i universitats,adaptant els sistemes formatius i impulsant programes específics d’innovació odesenvolupament tecnològic.

� Crear xarxes empresarials, sectorials i multisectorials, que haurien de permetre lacreació de clústers i de sinergies empresarials.

� Impulsar la creació d’organismes de gestió dels polígons per aglutinar els interessosde les empreses i poder negociar amb força davant les companyies subministradoresde serveis.

Finalment, la UEP es mostra partidària d’ampliar els polígons industrials existents queestiguin situats en paral·lel a les vies de comunicació i de no construir noves zonesindustrials de manera disseminada i amb escassa o nul·la planificació de les necessitatsreals del territori.

Page 123: ESTUDI SOCIOECONÒMIC PENEDÈS - Estudis locals · L’Estudi socioeconòmic de la comarca de l’Alt Penedès 2006 és el setè volum de la col·lecció d’estudis comarcals que

126

ESTUDI SOCIOECONÒMIC DE LA

COMARCA DE L’ALT PENEDÈS 2006

Síntesi

Actualment a la comarca de l’Alt Penedès hi ha 83 polígons industrials,distribuïts en 21 municipis. Cal esmentar que els que no en tenen cap sónmunicipis amb pocs habitants i situats majoritàriament al nord de la comarca,relativament allunyats de les dues principals artèries viàries que travessen l’AltPenedès, l’AP-7 i la N-340.

El grau d’ocupació del sòl industrial dels 79 polígons de la comarca pels qualses disposa d’aquesta informació és del 60,4 %, fet que palesa que la comarcano té mancances pel que fa a la disponibilitat de sòl per instal·lar-hi novesactivitats productives. L’ocupació actual dels polígons de la comarca ésdesigual, atès que en 18 el grau d’ocupació és nul, mentre que tan sols 15 estantotalment ocupats.

Els polígons de la comarca presenten, en general, una provisió raonable deserveis urbans bàsics, com pavimentació, sanejament, aigua, electricitat otelefonia; malgrat que s’observen algunes mancances significatives en elsaccessos, en les xarxes de fibra òptica i en la senyalització de molts polígonsindustrials. D’altra banda, els polígons penedesencs han de fer front a una xarxaviària mal organitzada i insuficient, així com a les deficiències del transportferroviari per transportar mercaderies i persones.

La modernització dels polígons industrials s’ha de convertir per als agentssocials de la comarca en una prioritat per dinamitzar l’economia de l’AltPenedès, atès que pot permetre d’atreure noves inversions en activitatsproductives diversificades que generin més valor afegit i, per tant, compensarles possibles deslocalitzacions d’activitats industrials tradicionals cap a païsosmés competitius en costos laborals.

Un aspecte important que cal tenir en consideració és que no hi ha cap normajurídica que reguli específicament la conservació dels polígons industrials i lesrelacions entre els titulars de les parcel·les i les diferents administracions,especialment les locals. Seria interessant, per tant, fomentar la creaciód’associacions representatives en cada polígon, per tal que els empresariss’organitzin i puguin negociar amb una veu única davant les administracions.

Tot i que cal valorar positivament les actuacions efectuades tant per l’Incasolcom per les diferents administracions públiques pel que fa a la creació de sòlindustrial, en el futur és indispensable que les diferents institucions s’esforcin, no tant a dotar la comarca d’una gran quantitat de nou sòl industrial, sinó aprogramar actuacions que vagin destinades prioritàriament a millorar els serveisbàsics dels polígons existents.

Page 124: ESTUDI SOCIOECONÒMIC PENEDÈS - Estudis locals · L’Estudi socioeconòmic de la comarca de l’Alt Penedès 2006 és el setè volum de la col·lecció d’estudis comarcals que

4.3. Inversió pública i dotació d’infraestructures

La dotació d’infraestructures de transport i comunicacions és un dels principals factorsdeterminants en les decisions de localització d’activitats productives al territori. Un bonnivell d’infraestructures redueix els costos per a les empreses que decideixen instal·lar-se en un territori determinat, facilita l’accés als mercats, tant de primeres matèries comde finals i, en conseqüència, fa que augmentin les expectatives de rendibilitat de lesinversions projectades pels agents privats. La major part de la dotació d’infraestructuresd’un territori és el resultat de la inversió pública que genera un estoc de capital públicen aquest territori, que afavoreix el desenvolupament econòmic i social, atès que calesperar una relació elevada entre el nivell assolit per l’estoc de capital públic perhabitant en un territori i els nivells de productivitat i de renda/càpita de la poblacióestablerta en el territori.

Esforç inversor de l’Administració estatal �

En el període 1997-2000,3 els projectes d’inversió de l’Administració estatal a lacomarca de l’Alt Penedès4 es van limitar a obres a la N-340 a les variants de SantaMargarida i els Monjos (15,2 MEUR) i de Vilafranca del Penedès (1,6 MEUR), i a larestauració del castell de Subirats (30.000 €). Això no obstant, cal tenir en compteque una part de les inversions efectuades a la xarxa ferroviària de rodalies de Renfees va executar a la comarca, tot i que no ha estat possible determinar-ne la quantia.Segons l’estudi esmentat a peu de pàgina (Piqué, 2002), durant el període 1997-2000l’Administració estatal va transferir a la Generalitat 721,2 MEUR, 66,1 dels quals són directament assignables a la província de Barcelona. Aquestes inversionscorresponen, majoritàriament, a operacions urbanístiques de rehabilitació urbana isubvencions a l’habitatge, una part de les quals ha estat destinada a la comarca del’Alt Penedès.

També cal fer referència a la inversió efectuada per l’Administració estatal viaAdministració local, que representa una quantia molt menor. Així, durant el període1997-2000, els ajuntaments de la província de Barcelona van rebre aproximadament el 3 % de la inversió executada per la Generalitat i poc més del 4 % de la inversióexecutada directament per l’Administració estatal. En general, l’Administració estatalfinança una part molt petita de la inversió dels municipis, que representaaproximadament el 0,15 % del pressupost total dels ajuntaments.

Aquests fluxos d’inversió cal valorar-los en el context de la inversió efectuada perl’Administració estatal a Catalunya i a la província de Barcelona, en particular. Tal coms’afirma a l’estudi esmentat anteriorment, les «dades mostren que un habitant de laprovíncia de Barcelona va rebre, al llarg del període 1995-2000, el mateix que unhabitant mitjà de l’Estat espanyol en un any» (p. 34). D’altra banda, un estudi del’Ajuntament de Barcelona5 assenyala que, des del 1991 fins al 2002, la diferència entreel que ha invertit l’Administració estatal a la província de Barcelona i a la Comunitat

127

FACTORS DETERMINANTS DE LA

LOCALITZACIÓ DE L’ACTIVITAT

3 Malauradament no ha estat possible disposar dels projectes d’inversió per comarques de l’Estat amb posterioritat a l’any2000.

4 Aquestes dades provenen de La inversió de l’Administració central a la província de Barcelona en el període 1995-2000,Institut d’Estudis Regionals i Metropolitans de Barcelona, coordinació i continguts de Joan Miquel Piqué Abadal, generde 2002, p. 53-59.

5 M. A. Monés (dir.) (2003). La inversió pública per nivells de govern (1991-2002). Ajuntament de Barcelona.

Page 125: ESTUDI SOCIOECONÒMIC PENEDÈS - Estudis locals · L’Estudi socioeconòmic de la comarca de l’Alt Penedès 2006 és el setè volum de la col·lecció d’estudis comarcals que

Autònoma de Madrid és de 6.155 MEUR menys per a la província de Barcelona. Enaquest estudi també s’indica que la diferència d’inversió entre Barcelona i Madrid delsdarrers anys ha augmentat de manera progressiva.

L’any 2006, segons els pressupostos generals de l’Estat, únicament és previst que el Ministeri de Foment efectuï a l’Alt Penedès una part de l’estudi informatiu del tram Altafulla - Vilafranca del Penedès de l’autovia A-7, valorat en 30.000 €. Cal tenir en compte, però, que entre aquestes inversions no s’inclouen les efectuades perles entitats públiques empresarials com AENA (en aeroports), el GIF (en l’obres de la línia d’alta velocitat), l’ens públic Ports de l’Estat i una part de les inversions de Renfe, que representen al voltant del 75 % de les obres efectuades a Catalunya per l’Estat. En tot cas, d’aquestes inversions efectuades per les empreses públiques,l’Alt Penedès sols es podria beneficiar en part de les efectuades a la xarxa ferroviària, en especial, com es comenta més endavant, a la línia d’alta velocitatMadrid-Lleida-Barcelona-França.

� Esforç inversor de la Generalitat de Catalunya

El quadre 4.3.1. recull les inversions reals (capítol 6 del pressupost) liquidades de laGeneralitat de Catalunya, total i per càpita, del 1994 al 2004, a la comarca de l’AltPenedès i al conjunt de Catalunya. Les inversions totals a l’Alt Penedès en aquestperíode han estat de 164 MEUR, que representa l’1,3 % del total comarcalitzatd’aquestes inversions en el conjunt de Catalunya (12.542 MEUR), el mateixpercentatge que actualment representa la població de la comarca amb relació al totalcatalà i lleugerament per sota de l’1,8 % que representa la superfície de l’Alt Penedèsamb relació al conjunt de Catalunya. En termes/càpita, l’Alt Penedès ha rebut aquests

128

ESTUDI SOCIOECONÒMIC DE LA

COMARCA DE L’ALT PENEDÈS 2006

� Quadre 4.3.1. Inversions reals de la Generalitat de Catalunya. Valors liquidats

Any Alt Penedès Catalunya (*) Alt Penedès/ Alt Penedès Catalunya (*) Inversió h.Catalunya % Cat. = 100

Milers € €/h.

1994 6.654 1.042.462 0,6 95 172 55,21995 15.386 1.023.049 1,5 220 169 130,21996 20.879 855.439 2,4 285 141 202,11997 24.942 917.830 2,7 341 151 225,81998 10.862 795.519 1,4 148 131 113,01999 10.068 843.061 1,2 138 138 100,02000 8.406 955.727 0,9 115 157 73,22001 7.493 1.083.157 0,7 93 171 54,42002 12.164 1.443.522 0,8 147 222 66,22003 24.194 1.818.566 1,3 280 271 103,32004 22.955 1.763.678 1,3 257 259 99,2

Total 164.003 12.542.010 1,3 2.119 1.982 106,9

Nota: Es consideren les inversions fetes per les diverses direccions generals, ens autònoms administratius, comercials i financers, gestors de la Seguretat Social, el Servei Català de la Salut i les empreses públiques.(*) Total comarcalitzat.

Font: Departament de Política Territorial i Obres Públiques de la Generalitat de Catalunya

Page 126: ESTUDI SOCIOECONÒMIC PENEDÈS - Estudis locals · L’Estudi socioeconòmic de la comarca de l’Alt Penedès 2006 és el setè volum de la col·lecció d’estudis comarcals que

129

FACTORS DETERMINANTS DE LA

LOCALITZACIÓ DE L’ACTIVITAT

11 anys un volum d’inversions de la Generalitat de Catalunya equivalent a 2.119 €/h.,per sobre dels 1.982 €/h. del conjunt de Catalunya. En el gràfic 4.3.1. es mostral’evolució de la inversió real liquidada/càpita de la Generalitat a l’Alt Penedès i alconjunt del país. En el període 1995-1999 la inversió/càpita a l’Alt Penedès ha estat clarament superior que al conjunt de Catalunya, mentre que en el període 2000-2002 ha estat inferior, i en els dos darrers anys ha estat similar en els dos àmbitsterritorials.

D’altra banda, en el quadre 4.3.2. es recullen les inversions del Departament de PolíticaTerritorial i Obres Públiques (DPTOP) a la xarxa de carreteres de la Generalitat deCatalunya, durant el període 1991-2004. A la comarca de l’Alt Penedès el volumd’inversions a la xarxa de carreteres va ser de 39,8 MEUR, xifra que representa l’1,2 %de la despesa comarcalitzada per aquest concepte al conjunt de Catalunya. Ambl’excepció dels anys 1999 i 2003, la inversió en la xarxa de carreteres de l’Alt Penedèsper part de la Generalitat de Catalunya va ser molt reduïda.

Situació i desenvolupament de les infraestructures de transport (a maig del 2006) �

La comarca de l’Alt Penedès és un eix de pas històric entre el sud de la penínsulaIbèrica i Europa. Aquest fet es reflecteix en la configuració actual de les sevesinfraestructures de transport, on destaca un corredor principal amb dos eixos viaris i unde ferroviari, que travessen la comarca de sud-oest a nord-est. Les infraestructuresexistents en altres direccions, que serveixen per a altres tipus de relacions, tenen unacapacitat molt menor, i només s’empren per al transport per carretera.

Gràfic 4.3.1. Inversions reals per habitant de la Generalitat de Catalunya.Valors liquidats �

Font: Departament de Política Territorial i Obres Públiques de la Generalitat de Catalunya

400

350

300

250

200

150

100

50

0

Alt Penedès Catalunya

e/h

.

1998 2000 2001 20021997199619951994 1999 2003 2004

Page 127: ESTUDI SOCIOECONÒMIC PENEDÈS - Estudis locals · L’Estudi socioeconòmic de la comarca de l’Alt Penedès 2006 és el setè volum de la col·lecció d’estudis comarcals que

Xarxa viària

L’Alt Penedès disposa de tres eixos viaris principals de xarxa bàsica:

� l’autopista AP-7 i la carretera N-340, que recorren la comarca de sud-oest a nord-est, amb sortida a Lleida/Tarragona i la regió metropolitana de Barcelona i França, i

� la carretera C-15, que recorre la comarca de nord a sud i la connecta amb elGarraf i l’Anoia.

D’altra banda, també s’ha de destacar, dins de la xarxa comarcal, l’eix del riu Bitlles,que creua tot el nord de la comarca. La resta de la xarxa comarcal té una estructuraradial cap a la capital de la comarca.

Hi ha un seguit d’actuacions que afecten molt directament la configuració viària actualde la comarca, que es comenten a bastament a continuació.

L’autovia del Mediterrani es constituirà com a desdoblament de l’actual carretera N-340des de Cadis fins a Barcelona. La N-340 canalitza actualment tipologies de trànsit moltdiferents, tant local com de llarg recorregut. El desdoblament implicarà l’establimentd’un eix de gran capacitat amb unes condicions de traçat i secció molt millors que lesde la carretera actual, molt restringida per l’orografia i el disseny de calçada única, peròaixí i tot sotmesa a elevades intensitats de trànsit.

Actualment es troba en marxa a Catalunya gairebé tot el nou eix, encara que en diferentsfases de desenvolupament. Pel que fa a la comarca de l’Alt Penedès, l’estudi informatiucorresponent al tram Altafulla/Torredembarra - Vilafranca ha estat sotmès a informaciópública fins al 7 d’abril del 2005, i s’està esperant l’aprovació inicial de l’estudi.

130

ESTUDI SOCIOECONÒMIC DE LA

COMARCA DE L’ALT PENEDÈS 2006

� Quadre 4.3.2. Inversions a la xarxa de carreteres de la Generalitat de Catalunya. Valors liquidats, en milers d'€

Any Alt Penedès Catalunya (*) Alt Penedès/Catalunya %

1991 1.075 217.328 0,51992 1.275 242.809 0,51993 728 231.484 0,31994 933 326.021 0,31995 256 300.590 0,11996 819 191.813 0,41997 561 173.060 0,31998 117 84.578 0,11999 14.340 164.510 8,72000 2.924 180.863 1,62001 2.215 199.712 1,12002 2.751 292.083 0,92003 9.162 448.743 2,02004 2.635 389.315 0,7

Total 39.791 3.442.909 1,2

(*) Total comarcalitzat.

Font: Departament de Política Territorial i Obres Públiques de la Generalitat de Catalunya

Page 128: ESTUDI SOCIOECONÒMIC PENEDÈS - Estudis locals · L’Estudi socioeconòmic de la comarca de l’Alt Penedès 2006 és el setè volum de la col·lecció d’estudis comarcals que

El tram Vilafranca-Abrera està en la fase final de redacció de l’estudi informatiu. S’had’assenyalar que aquest tram d’autovia s’ha inclòs, amb el nom d’autovia A-7Vilafranca del Penedès - Abrera en el Conveni de carreteres signat recentment perl’Administració estatal i la Generalitat de Catalunya, i ha quedat definit, doncs, com aactuació prioritària dins dels propers set anys, amb una inversió prevista de més de 90 MEUR.

L’autovia Orbital B-40 està molt vinculada a l’autovia del Mediterrani. De fet, el seu traminicial Vilafranca-Abrera coincideix funcionalment amb el tram final de la futura autoviadel Mediterrani A-7, que, com s’ha comentat abans, ja està inclòs com a eix prioritarien el Conveni de carreteres que han signat el Govern de l’Estat i el de la Generalitat. Laresta del traçat de la B-40 representa la connexió de l’autovia del Mediterrani (perAbrera) amb la N-II desdoblada (per Sils), i estableix un itinerari d’autovia continu desd’Algesires fins a França, i s’evita el pas per Barcelona.

Aquesta nova via d’alta capacitat permetrà, a més, d’integrar Vilafranca dins una novavia de comunicació no radial, que comunicarà les principals ciutats de la segona coronametropolitana i descongestionarà la xarxa local i comarcal.

131

FACTORS DETERMINANTS DE LA

LOCALITZACIÓ DE L’ACTIVITAT

Mapa 4.3.1. Mapa de carreteres de l’Alt Penedès �Font: Institut Cartogràfic de Catalunya

Page 129: ESTUDI SOCIOECONÒMIC PENEDÈS - Estudis locals · L’Estudi socioeconòmic de la comarca de l’Alt Penedès 2006 és el setè volum de la col·lecció d’estudis comarcals que

L’eix Vilanova i la Geltrú - Manresa, que es basa en els itineraris de les carreteres C-15i C-37, és molt important per a la connexió directa de l’Alt Penedès amb el Garraf,l’Anoia i el Bages. El Pla d’autovies actualment en marxa per part del Govern de laGeneralitat aposta per aquest eix, que té un disseny d’autovia entre Vilanova iVilafranca i de via preferent d’una sola calçada entre Vilanova, Igualada i Manresa.

Aquest eix està en marxa (estudi, projecte o execució) totalment, i ja estan en serveimés de 30 km. S’ha d’assenyalar, però, que la declaració d’impacte ambiental delprojecte corresponent al tram Puigdàlber-Vilafranca, fonamental per la proximitat a lacapital de l’Alt Penedès i pel nivell de trànsit actual, encara està pendent d’elaboració.És fonamental que s’aprovi el projecte i es liciti l’obra corresponent el més aviatpossible.

D’altra banda, es preveu que la futura autovia Vilafranca-Vilanova sortirà a concessióper construir-se i explotar-se cap a mitjan 2006. La Generalitat considera aquest eix undels prioritaris del Pla d’autovies, i estima que podrà estar en servei l’any 2008.

Xarxa ferroviària

La xarxa de ferrocarril associada a l’Alt Penedès està orientada radialment cap al BaixLlobregat i el Barcelonès i cap al Baix Penedès, i no ofereix cap comunicació directaamb altres comarques del seu àmbit d’influència.

El Pla director d’infraestructures 2001-2010 va proposar en el seu moment un projectede línia ferroviària orbital per ser sotmès a estudi. La Generalitat l’ha incorporat a laseva proposta de ferrocarril en el nou Pla d’infraestructures de transport de Catalunya(PITC), i ha encarregat a l’ens Infraestructures Ferroviàries de Catalunya (Ifercat) laredacció del corresponent estudi informatiu.

Segons la Generalitat, aquesta nova línia orbital hauria de connectar els municipis deVilanova i la Geltrú, Vilafranca del Penedès, Martorell, Terrassa, Sabadell, Granollers iMataró. La connexió de Martorell, Terrassa i Sabadell requerirà la construcció de 55 kmde traçat de línia nova, la major part en túnel. Tota l’obra implicarà una inversió de1.227 MEUR, que requeriran la participació del Govern de l’Estat i del sector privat. LaGeneralitat no preveu que la nova línia pugui entrar en servei abans de l’any 2016.

D’altra banda, val la pena comentar que la futura remodelació de la xarxa de rodalies ambl’arribada de la línia d’alta velocitat a Barcelona permetrà d’establir el nou servei interior-interior que connectarà Sant Vicenç de Calders i Vilafranca amb Granollers i Sant Celoni,passant per Barcelona. La remodelació de la xarxa de rodalies de Barcelona està encarapendent pel retard de les obres de l’entrada del TAV a Barcelona, que condicionen, entrealtres obres d’infraestructura, la reordenació de les vies fins a Sants.

El pas de la nova línia d’alta velocitat Lleida-Barcelona-França per l’Alt Penedès està enplena execució, en diferents fases de muntatge de la via en una bona part del seutraçat. El pas d’aquesta línia per Vilafranca del Penedès implicarà el cobriment tant deles seves vies com de les de la línia de ferrocarril convencional, amb el soterrament dela corresponent estació de rodalies. Aquesta actuació es va acordar l’any 2004mitjançant un conveni de col·laboració entre l’Ajuntament de Vilafranca, el Ministeri deFoment i l’ens Gestor d’Infraestructures Ferroviàries (GIF).

132

ESTUDI SOCIOECONÒMIC DE LA

COMARCA DE L’ALT PENEDÈS 2006

Page 130: ESTUDI SOCIOECONÒMIC PENEDÈS - Estudis locals · L’Estudi socioeconòmic de la comarca de l’Alt Penedès 2006 és el setè volum de la col·lecció d’estudis comarcals que

Xarxa de transport públic per carretera

El transport col·lectiu per carretera constitueix una alternativa de transport públic mésflexible que el ferrocarril, que s’adapta molt bé als àmbits territorials de baixademanda. És una opció molt vàlida per a l’Alt Penedès, però requereix considerablesmillores.

El Pla de transports de viatgers de la Generalitat de Catalunya, vigent, no inclouactuacions destacables per a aquest mode de transport públic a l’Alt Penedès. D’altrabanda, el Pla de serveis 2003-2005 de l’Autoritat del Transport Metropolità (ATM), quesí que inclou nombroses actuacions de millora per a la xarxa de transport públic de la comarca, no es va arribar a aprovar. Aquest Pla proposava la reorganització il’ampliació de diferents serveis, amb l’objectiu de millorar:

� les connexions amb Vilafranca,

� les connexions amb altres subcentres comarcals,

� la cobertura horària dels serveis, i

� l’aportació al ferrocarril, en especial amb l’estació de Vilafranca de Renfe-rodalies.

La Direcció General de Ports i Transports de la Generalitat de Catalunya hauria de considerar aquestes línies d’actuació del Pla de serveis 2003-2005, per incloure-lesen els seus futurs programes d’actuacions en transport públic, atès que implicarienuna millora notable de la xarxa de transport col·lectiu per carretera de l’Alt Penedès.

Infraestructures mediambientals �

La comarca de l’Alt Penedès disposa de 17 depuradores d’aigües residuals (EDAR)amb tractament biològic, que permeten que una bona part de la població de lacomarca depuri les aigües residuals. D’altra banda, a la comarca hi ha 9 instal·lacionsde gestió de residus industrials, 13 per a la gestió de residus d’origen municipal i unper a la gestió de runes i altres residus de la construcció. A la comarca també hi ha32 transportistes autoritzats per gestionar els residus, el 2,5 % del conjunt deCatalunya.

La consciència mediambiental dels habitants de l’Alt Penedès es pot conèixeranalitzant dues variables rellevants: el percentatge de materials recuperats iseleccionats envers el total de residus municipals generats i els quilos de deixalles que genera un habitant al dia. El percentatge de residus municipals recuperats iseleccionats a la comarca l’any 2004 és del 25,3 %, per sobre del 21,5 % del conjuntde Catalunya. Pel que fa a la generació de deixalles per habitant, l’Alt Penedès se situaen una posició intermèdia entre les comarques catalanes, atès que en genera 1,62 kgper habitant i dia, lleugerament per sota dels 1,66 del conjunt del país.

133

FACTORS DETERMINANTS DE LA

LOCALITZACIÓ DE L’ACTIVITAT

Page 131: ESTUDI SOCIOECONÒMIC PENEDÈS - Estudis locals · L’Estudi socioeconòmic de la comarca de l’Alt Penedès 2006 és el setè volum de la col·lecció d’estudis comarcals que

134

ESTUDI SOCIOECONÒMIC DE LA

COMARCA DE L’ALT PENEDÈS 2006

Síntesi

El nivell de dotació d’infraestructures de transport i comunicacions és un delsfactors determinants en les decisions de localització d’activitats productives alterritori, i per això des de fa anys s’ha convertit en una reivindicació dels agentseconòmics i socials de la comarca.

L’Alt Penedès és un eix de pas històric entre el sud de la península Ibèrica i Europa. Aquest fet es reflecteix en la configuració actual de les sevesinfraestructures de transport, on destaca un corredor principal amb dos eixosviaris i un de ferroviari, que travessen la comarca de sud-oest a nord-est.

L’Alt Penedès disposa de tres eixos viaris principals de xarxa bàsica: l’autopista AP-7, la carretera N-340 i la carretera C-15. D’altra banda, també s’ha de destacar,dins de la xarxa comarcal, l’eix del riu Bitlles, que creua tot el nord de la comarca.La resta de la xarxa comarcal té una estructura radial cap a la capital de la comarca.

Hi ha un seguit d’actuacions que afecten molt directament la configuració viàriaactual de la comarca: l’autovia del Mediterrani es constituirà com a desdoblamentde la carretera actual N-340, que canalitza actualment tipologies de trànsit moltdiferents tant local com de llarg recorregut, des de Cadis fins a Barcelona; l’autoviaOrbital B-40, el tram inicial del qual, Vilafranca-Abrera, coincideix funcionalment ambel tram final de la futura autovia del Mediterrani, i l’eix Vilanova i la Geltrú - Manresa,que es basa en els itineraris de les carreteres C-15 i C-37 i és molt important per ala connexió directa de l’Alt Penedès amb el Garraf, l’Anoia i el Bages.

La xarxa de ferrocarril associada a l’Alt Penedès està orientada radialment cap al Baix Llobregat i el Barcelonès i cap al Baix Penedès, i no ofereix capcomunicació directa amb altres comarques del seu àmbit d’influència.

El PDI 2001-2010 va proposar en el seu moment un projecte de línia ferroviàriaorbital, que hauria de connectar els municipis de Vilanova i la Geltrú, Vilafranca del Penedès, Martorell, Terrassa, Sabadell, Granollers i Mataró. En tot cas, laGeneralitat no preveu que la nova línia pugui entrar en servei abans de l’any 2016.

La futura remodelació de la xarxa de rodalies amb l’arribada de la línia d’alta velocitata Barcelona permetrà d’establir el nou servei interior-interior que connectarà SantVicenç de Calders i Vilafranca amb Granollers i Sant Celoni, passant per Barcelona.La remodelació de la xarxa de rodalies de Barcelona encara està pendent pel retardde les obres de l’entrada de la línia d’alta velocitat a Barcelona.

El pas de la nova línia d’alta velocitat Lleida-Barcelona-França per l’Alt Penedèsestà en plena execució, en diferents fases de muntatge de la via en una bonapart del seu traçat. El pas d’aquesta línia per Vilafranca del Penedès implicarà el cobriment tant de les seves vies com de les de la línia de ferrocarrilconvencional, amb el soterrament de l’estació de rodalies corresponent.

El transport col·lectiu per carretera és una alternativa de transport públic mésflexible que el ferrocarril, que s’adapta molt bé als àmbits territorials de baixademanda. És una opció molt vàlida per a l’Alt Penedès, però que requereixmillores considerables.

Page 132: ESTUDI SOCIOECONÒMIC PENEDÈS - Estudis locals · L’Estudi socioeconòmic de la comarca de l’Alt Penedès 2006 és el setè volum de la col·lecció d’estudis comarcals que

4.4. Disponibilitat de mà d’obra qualificada i capital humà

El nivell de qualificació de la mà d’obra és un dels factors de localització principals de les activitats econòmiques al territori, especialment de les que tenen un valorafegit/ocupat més elevat. La qualificació de la mà d’obra es relaciona sovint amb elnivell d’instrucció de la població i amb la presència de centres superiors d’ensenyamento universitats. La comarca de l’Alt Penedès està molt propera a l’entorn de la ciutat deBarcelona, que disposa de set universitats que imparteixen les seves titulacions en totel territori metropolità, tot i que a la comarca no hi ha cap centre adscrit d’aquestesuniversitats. Per tant, l’absència de centres universitaris a la comarca quedacompensat amb la proximitat relativa a les ciutats universitàries catalanes.

Estructura de la població per nivells d’instrucció �

El quadre 4.4.1. mostra els percentatges de la població de 16 anys i més resident enhabitatges familiars a la comarca de l’Alt Penedès per nivells d’instrucció, a partir delcens de població de l’any 2001, i els compara amb els percentatges corresponents alconjunt de Catalunya. Segons aquesta informació, el 3,3 % de la població de 16 anyso més de la comarca era analfabeta, l’11 % no tenia estudis, el 25,9 % havia cursatestudis primaris, el 49,7 %, estudis de segon grau (ESO, batxillerat i FP), i el 9,9 % teniaestudis superiors o de tercer grau (diplomatura, llicenciatura i doctorat).

De manera complementària, el gràfic 4.4.1. mostra la proporció que representa cadaun dels segments per nivell d’instrucció a l’Alt Penedès, respecte del conjunt deCatalunya. Si es té en compte que el pes de la població de 16 anys o més de lacomarca sobre el total de Catalunya l’any 2001 era de l’1,3 %, s’observa que lacomarca tenia una presència relativa inferior de la població amb estudis superiors, encomparació amb la mitjana de Catalunya; una presència similar en el cas de lespersones amb estudis secundaris i de les que no tenien estudis, i superior en el cas deles persones analfabetes i de les que tenien estudis primaris. En concret, com ja s’haesmentat, el 9,9 % de la població de 16 anys o més de l’Alt Penedès tenia l’any 2001

135

FACTORS DETERMINANTS DE LA

LOCALITZACIÓ DE L’ACTIVITAT

Quadre 4.4.1. Nivell d'instrucció de la població de 16 anys o més resident en habitatges familiars. Any 2001 �

Alt Penedès Catalunya

Nombre % Nombre %

Analfabets 2.270 3,3 124.269 2,3Sense estudis 7.505 11,0 604.062 11,2Estudis primaris 17.630 25,9 1.205.812 22,5Estudis secundaris1 33.790 49,7 2.703.693 50,3Estudis superiors2 6.747 9,9 733.113 13,6

Total 67.942 100,0 5.370.949 100,0

1ESO, batxillerat, FP.2Diplomatura, llicenciatura i doctorat.

Font: Cens de població i habitatges, INE

Page 133: ESTUDI SOCIOECONÒMIC PENEDÈS - Estudis locals · L’Estudi socioeconòmic de la comarca de l’Alt Penedès 2006 és el setè volum de la col·lecció d’estudis comarcals que

estudis de tercer grau, mentre que aquest percentatge era del 13,6 % al conjunt deCatalunya. En canvi, el percentatge de població de 16 anys o més amb estudissecundaris (49,7 %) a la comarca era molt similar al de la mitjana catalana.

Quan es consideren els 27 municipis que integren la comarca de l’Alt Penedès espalesen diferències significatives en el nivell d’instrucció dels seus habitants. Un totalde 12 municipis tenien un percentatge superior al 10 % de persones de 16 anys o mésamb estudis superiors, entre els quals destaquen Pacs del Penedès (16,6 %), Santa Fedel Penedès (14,7 %) i les Cabanyes (13,9 %). A la banda oposada, 4 municipis tenienun percentatge de població de 16 anys o més amb estudis superiors per sota del 7 %:Torrelles de Foix (5 %), Sant Quintí de Mediona (6,7 %), el Pla del Penedès (6,8 %) iCastellet i la Gornal (6,9 %). Pel que fa als municipis amb més habitants de la comarca,es posen de manifest diferències significatives amb relació al percentatge de personesde 16 anys o més amb estudis superiors. Així, Gelida (11,4 %) i Vilafranca del Penedès(11,1 %) se situaven clarament per sobre de la mitjana comarcal (9,9 %), Sant Sadurníd’Anoia (9,7 %), a prop del conjunt de l’Alt Penedès, mentre que, finalment, SantaMargarida i els Monjos (7,5 %) es posicionava per sota de la mitjana de la comarca(quadre 4.4.2.).

� La formació ocupacional

El quadre 4.4.3. mostra els cursos, els alumnes, les hores impartides i l’import de lessubvencions rebudes de la Generalitat de Catalunya en concepte de formacióprofessional ocupacional, del 1997 al 2003, a l’Alt Penedès, en comparació amb elconjunt de Catalunya. L’any 2003 el percentatge de nombre de cursos (0,8 %),d’alumnes matriculats (0,8 %), d’hores impartides (0,9 %) i de subvencions rebudes(0,8 %) en relació amb el conjunt català s’allunyava considerablement de la proporcióque representava la població de la comarca en relació amb Catalunya (1,3 %). Tot i quela taxa d’atur de l’Alt Penedès (5,6 % l’any 2005) era sensiblement inferior a la delconjunt de l’economia catalana (6,6 %), s’hauria de fer un esforç per augmentar laquantitat de cursos de formació professional a la comarca per apropar-lo al pes de la població comarcal en el total de Catalunya.

136

ESTUDI SOCIOECONÒMIC DE LA

COMARCA DE L’ALT PENEDÈS 2006

� Gràfic 4.4.1. Població per nivells d’instrucció. Any 2001.Alt Penedès/Catalunya, en percentatgeFont: Cens de població i habitatges, INE

1,8

2,5

2,0

1,5

1,0

0,5

0,0Analfabets Sense

estudisEstudisprimaris

Estudissecundaris

Estudissuperiors

Total

%1,2 1,2

1,5

0,9

1,3

Page 134: ESTUDI SOCIOECONÒMIC PENEDÈS - Estudis locals · L’Estudi socioeconòmic de la comarca de l’Alt Penedès 2006 és el setè volum de la col·lecció d’estudis comarcals que

Els cursos oferts i els alumnes inscrits l’any 2003 segons els col·lectius a què anavendirigits els cursos es mostren en el quadre 4.4.4. La majoria de cursos impartits a l’AltPenedès eren adreçats a diferents col·lectius de persones ocupades (49,1 %) i depersones aturades (47,2 %), mentre que els cursos destinats a beneficiaris delPrograma de garantia social (3,8 %) i a persones amb dificultats especials (l’any 2003no se’n va fer cap), eren molt menys habituals en la formació professional ocupacionalde la comarca. Aquestes xifres són lleugerament diferents a les del conjunt deCatalunya, on el 54,4 % dels cursos impartits anaven adreçats a persones ocupades iel 40,2 %, a persones aturades.

El quadre 4.4.5. mostra els centres col·laboradors de la Generalitat en l’oferta decursos de formació professional ocupacional, segons el tipus d’entitat. A l’Alt Penedèsla major part dels cursos els impartien els centres de formació (34 %), les associacions,fundacions i gremis (28,3 %), les administracions locals (18,9 %) i les organitzacionssindicals i empresarials (18,9 %). La distribució dels cursos atorgats segons el tipus

137

FACTORS DETERMINANTS DE LA

LOCALITZACIÓ DE L’ACTIVITAT

Quadre 4.4.2. Nivell d'instrucció de la població de 16 anys o més residenten habitatges familiars, per municipis. Any 2001 �

Analfabets Sense Estudis Estudis Estudis Totalestudis primaris secundaris superiors

Avinyonet del Penedès 1,5 13,3 31,1 46,1 8,1 100,0Cabanyes, les 1,1 9,7 25,1 50,2 13,9 100,0Castellet i la Gornal 1,8 12,3 31,7 47,3 6,9 100,0Castellví de la Marca 2,7 22,0 22,0 46,3 7,0 100,0Font-rubí 2,0 10,6 19,8 55,8 11,8 100,0Gelida 2,7 12,8 20,6 52,4 11,4 100,0Granada, la 1,5 6,7 22,5 57,3 11,9 100,0Mediona 0,8 11,4 37,2 40,1 10,6 100,0Olèrdola 1,8 10,0 25,1 54,9 8,3 100,0Olesa de Bonesvalls 1,7 11,9 24,4 53,6 8,4 100,0Pacs del Penedès 3,5 7,6 22,1 50,3 16,6 100,0Pla del Penedès, el 2,2 8,4 38,5 44,1 6,8 100,0Pontons 0,8 14,0 22,6 53,7 8,8 100,0Puigdàlber 0,0 4,9 33,4 50,2 11,5 100,0Sant Cugat Sesgarrigues 2,6 8,3 34,6 46,1 8,4 100,0Sant Llorenç d'Hortons 2,2 9,1 22,6 55,3 10,9 100,0Sant Martí Sarroca 1,8 12,7 30,4 47,7 7,4 100,0Sant Pere de Riudebitlles 2,5 18,2 25,6 44,5 9,1 100,0Sant Quintí de Mediona 3,4 14,8 27,5 47,7 6,7 100,0Sant Sadurní d'Anoia 3,5 12,7 24,2 49,9 9,7 100,0Santa Fe del Penedès 0,0 5,2 30,6 49,6 14,7 100,0Santa Margarida i els Monjos 2,2 8,9 29,7 51,6 7,5 100,0Subirats 2,4 12,0 26,7 48,2 10,7 100,0Torrelavit 2,0 8,0 29,0 53,0 7,9 100,0Torrelles de Foix 2,7 10,0 30,5 51,9 5,0 100,0Vilafranca del Penedès 4,9 10,0 24,6 49,4 11,1 100,0Vilobí del Penedès 0,3 5,2 43,4 41,1 10,0 100,0

Alt Penedès 3,3 11,0 25,9 49,7 9,9 100,0

Catalunya 2,3 11,2 22,5 50,3 13,6 100,0

Font: Cens de població i habitatges, INE

Page 135: ESTUDI SOCIOECONÒMIC PENEDÈS - Estudis locals · L’Estudi socioeconòmic de la comarca de l’Alt Penedès 2006 és el setè volum de la col·lecció d’estudis comarcals que

138

ESTUDI SOCIOECONÒMIC DE LA

COMARCA DE L’ALT PENEDÈS 2006

�Q

ua

dre

4.4

.3.

Fo

rma

ció

oc

up

ac

ion

al.

Cu

rso

s, a

lum

ne

s, h

ore

s i

sub

ven

ció

Curs

osAl

umne

sH

ores

Subv

enci

ó (m

ilers

d'€

)

Any

Alt P

ened

èsCa

talu

nya

Alt P

ened

ès/

Alt P

ened

èsCa

talu

nya

Alt P

ened

ès/

Alt P

ened

èsCa

talu

nya

Alt P

ened

ès/

Alt P

ened

èsCa

talu

nya

Alt P

ened

ès/

Cata

luny

a %

Cata

luny

a %

Cata

luny

a %

Cata

luny

a %

1997

9611

.032

0,9

1.36

915

2.92

30,

923

.981

2.37

7.59

61,

01.

566

141.

754

1,1

1998

689.

461

0,7

1.09

413

8.34

60,

822

.096

2.05

8.11

41,

11.

251

120.

948

1,0

1999

9111

.109

0,8

1.25

515

8.57

30,

822

.936

2.21

2.98

21,

01.

412

135.

182

1,0

2000

618.

996

0,7

846

127.

655

0,7

16.1

281.

883.

972

0,9

937

113.

826

0,8

2001

457.

115

0,6

675

106.

882

0,6

13.2

641.

455.

074

0,9

870

98.2

140,

9

2002

517.

465

0,7

765

112.

768

0,7

13.1

941.

542.

716

0,9

820

102.

068

0,8

2003

536.

686

0,8

795

101.

069

0,8

13.8

711.

536.

006

0,9

862

103.

111

0,8

Font

: D

epar

tam

ent

de

Treb

all i

Ind

ústr

ia d

e la

Gen

eral

itat

de

Cat

alun

ya

Page 136: ESTUDI SOCIOECONÒMIC PENEDÈS - Estudis locals · L’Estudi socioeconòmic de la comarca de l’Alt Penedès 2006 és el setè volum de la col·lecció d’estudis comarcals que

d’entitat era lleugerament diferent a la del conjunt de Catalunya, on el 47,8 % delscursos eren impartits per centres de formació, el 18,8 %, per les associacions,fundacions i gremis, i tan sols l’11,3 % per les administracions locals. A l’Alt Penedès i al conjunt de Catalunya, les organitzacions sindicals i empresarials impartien unpercentatge molt similar de cursos de formació professional ocupacional.

La formació d’adults �

El nombre de centres, de professors i d’alumnes destinats a la formació d’adults a lacomarca i al conjunt del país es mostra al quadre 4.4.6. Tant pel que fa als centres, comals professors i als alumnes, el pes en el total de Catalunya era inferior al de la poblaciócomarcal. L’any 2004 a l’Alt Penedès es van matricular 453 alumnes en la formaciód’adults, que representa el 0,8 % dels matriculats al conjunt de Catalunya.

139

FACTORS DETERMINANTS DE LA

LOCALITZACIÓ DE L’ACTIVITAT

Quadre 4.4.4. Formació professional ocupacional: cursos i alumnes segons el col·lectiu a qui van dirigits. Any 2003 �

Cursos Alumnes

Alt Penedès % Catalunya % Alt Penedès % Catalunya %

Persones aturades 25 47,2 2.688 40,2 375 47,2 40.230 39,8Persones ocupades 26 49,1 3.640 54,4 390 49,1 54.600 54,0Persones amb

especials dificultats 2 3,8 251 3,8 30 3,8 4.634 4,6Beneficiaris Programa

de garantia social 0 0,0 107 1,6 0 0,0 1.605 1,6

Total 53 100,0 6.686 100,0 795 100,0 101.069 100,0

Font: Departament de Treball i Indústria de la Generalitat de Catalunya

Quadre 4.4.5. Formació professional ocupacional: cursos atorgats segons el tipus d'entitat. Any 2003 �

Alt Penedès Catalunya Alt Penedès/Catalunya %

Centres % Centres %

Centres de formació 18 34,0 3.195 47,8 0,6Administracions locals 10 18,9 754 11,3 1,3Associacions, fundacions, gremis 15 28,3 1.256 18,8 1,2Organitzacions sindicals i empresarials 10 18,9 1.216 18,2 0,8Universitats 0 0,0 36 0,5 0,0Empreses per als seus treballadors 0 0,0 229 3,4 0,0

Total 53 100,0 6.686 100,0 0,8

Font: Departament de Treball i Indústria de la Generalitat de Catalunya

Page 137: ESTUDI SOCIOECONÒMIC PENEDÈS - Estudis locals · L’Estudi socioeconòmic de la comarca de l’Alt Penedès 2006 és el setè volum de la col·lecció d’estudis comarcals que

Síntesi

Un dels factors de localització principals de les activitats econòmiques al territoriés el grau de qualificació de la mà d’obra. La comarca de l’Alt Penedès està moltpropera a l’entorn de la ciutat de Barcelona, que disposa de set universitats queimparteixen les seves titulacions en tot el territori metropolità, tot i que a lacomarca no hi ha cap centre adscrit d’aquestes universitats. Per tant, l’absènciade centres universitaris a la comarca queda compensat amb la proximitatrelativa a les ciutats universitàries catalanes.

El nivell d’instrucció de la població de la comarca era lleugerament inferior al delconjunt de Catalunya, sobretot quan es considera el percentatge de la poblacióamb estudis superiors. Així, el 9,9 % de la població de 16 anys o més de l’AltPenedès tenia estudis de tercer grau (diplomatura, llicenciatura i doctorat). Encanvi, el percentatge de població amb estudis secundaris a la comarca erasimilar al de la mitjana de Catalunya. D’altra banda, hi havia grans diferènciesentre els municipis que formen la comarca pel que fa al nivell d’instrucció de laseva població.

El percentatge de cursos de formació professional ocupacional impartits,d’alumnes matriculats, d’hores impartides i de subvencions rebudes en relacióamb el conjunt català s’allunya considerablement de la proporció querepresentava la població de la comarca en relació amb Catalunya (1,3 %).Malgrat que la taxa d’atur de l’Alt Penedès (5,6 % l’any 2005) era sensiblementinferior a la del conjunt de l’economia catalana (6,6 %), s’hauria de fer un esforçper ajustar l’oferta de formació ocupacional a les demandes de les empreses dela comarca.

140

ESTUDI SOCIOECONÒMIC DE LA

COMARCA DE L’ALT PENEDÈS 2006

� Quadre 4.4.6. Formació d'adults: centres, professors i alumnes. Any 2004

Alt Penedès Catalunya Alt Penedès/Catalunya %

Centres-aules 2 172 1,2Professors 8 1.019 0,8Alumnes 453 55.160 0,8

Font: Idescat

Page 138: ESTUDI SOCIOECONÒMIC PENEDÈS - Estudis locals · L’Estudi socioeconòmic de la comarca de l’Alt Penedès 2006 és el setè volum de la col·lecció d’estudis comarcals que

4.5. Principals entitats i polítiques de promoció econòmica territorial

El teixit econòmic de l’Alt Penedès comporta que a la comarca hi hagi diversesassociacions que agrupen els empresaris per defensar els seus interessos i esdevenir-ne interlocutors davant l’Administració. Entre aquestes associacions que agrupen elsempresaris dels diferents sectors productius destaquen la Delegació de la Cambra deComerç de Barcelona a l’Alt Penedès, la Unió Empresarial del Penedès (UEP) il’Associació d’Empresaris del Garraf, Alt Penedès i Baix Penedès (ADEG).

La vinya és el principal element definidor de la identitat de l’Alt Penedès, fet que generaque diferents entitats de la comarca estiguin vinculades al món del vi i el cava. Entresaquestes, destaquen, en primer lloc, el Consell Regulador de la Denominació d’OrigenPenedès, el Consell Regulador del Cava i l’Institut Català de la Vinya del Vi –INCAVI–,que tot i tenir un àmbit d’actuació que supera el de la comarca, tenen un paper moltrellevant en l’organització i la supervisió del sector vitivinícola de la comarca. Dins delsector del vi i el cava també cal fer esment a les associacions empresarials (UnióVinícola del Penedès –UVIPE–, Institut del Cava i Pimecava), les cooperatives (CentreVinícola del Penedès i Cooperativa Vinícola del Penedès) i els representants delsproductors (Joves Agricultors i Ramaders de Catalunya, Unió de Pagesos, AssociacióAgrària de Joves Agricultors –ASAJA-, Associació de Viticultors del Penedès i InstitutAgrícola Català de Sant Isidre).

Des de la dècada dels anys noranta s’han creat a la comarca diversos serveis depromoció econòmica, adreçats principalment a fomentar l’ocupació, i consorcis perdonar impuls a determinats sectors econòmics. Entre aquestes iniciatives –la majoriapúbliques– es poden esmentar l’Àrea de Promoció Econòmica i l’Àrea de Cooperació iPlanificació Territorial del Consell Comarcal de l’Alt Penedès, el Consell Ecosocial del’Alt Penedès, el Consorci de Promoció Turística de l’Alt Penedès, el Pacte Territorial de Promoció Econòmica i Ocupació i la Fundació Pro Penedès, que desenvolupen la seva activitat exclusivament a la comarca de l’Alt Penedès; i el Servei d’IniciativesEconòmiques de la Mancomunitat Intermunicipal Penedès-Garraf, que presta serveisals municipis integrants de l’Alt Penedès i el Garraf. D’altra banda, els ajuntaments més grans de la comarca disposen d’àrees de promoció econòmica. Finalment, calassenyalar la rellevància del Pacte Industrial de la Regió Metropolitana de Barcelona,que és una iniciativa de promoció econòmica que desenvolupa les seves actuacions enl’àmbit metropolità.

Delegació de la Cambra de Comerç de Barcelona a l’Alt Penedès �

La Cambra de Comerç de Barcelona té una delegació a la comarca a l’Alt Penedès desde l’any 1987, que està ubicada a Vilafranca del Penedès. La seva funció principal ésapropar el conjunt de serveis o d’actuacions que presta la corporació al territori, entreels quals destaquen:

� Recollir i transmetre les inquietuds econòmiques del col·lectiu empresarial de l’AltPenedès als òrgans de govern de la corporació i a les administracions públiquescompetents, quan es consideri necessari.

141

FACTORS DETERMINANTS DE LA

LOCALITZACIÓ DE L’ACTIVITAT

Page 139: ESTUDI SOCIOECONÒMIC PENEDÈS - Estudis locals · L’Estudi socioeconòmic de la comarca de l’Alt Penedès 2006 és el setè volum de la col·lecció d’estudis comarcals que

� Organitzar cursos de formació empresarial, dissenyats especialment per satisferles necessitats formatives de les empreses de la demarcació. Els cursos esdesenvolupen mitjançant diversos programes d’estructura modular i oberta, demanera que sigui una proposta flexible.

� Difondre informació econòmica útil per a les empreses a la comarca. Disposa dediferents bases de dades empresarials actualitzades i informació sobre ajuts i creaciód’empreses.

� Facilitar l’actuació de les empreses als mercats internacionals. A la Delegació espoden tramitar els documents necessaris per exportar (certificats d’origen,legalització de documents, etc.). També es facilita informació sobre comerçinternacional i els mercats exteriors, i es duu a terme una notable tasca desensibilització vers la internacionalització de les empreses.

� Organitzar jornades i seminaris de tipus tècnic per analitzar allò que mésinteressa a les empreses de la comarca, com ara el medi ambient, el comerçexterior i interior, el turisme, la innovació o la fiscalitat empresarial.

� L’any 2003 es va posar en funcionament el Punt de l’Oficina de GestióEmpresarial (OGE) a la delegació a l’Alt Penedès, fet que permet a les empresesdur a terme tot un seguit de tràmits relatius a la indústria i al comerç.

Des del començament, la Delegació ha mantingut una estreta política de col·laboracióamb el conjunt d’entitats de promoció econòmica presents a la comarca. En aquestsentit, la Delegació és present a diverses entitats comarcals. Igualment, col·labora enles iniciatives que puguin afavorir el creixement sostenible de l’Alt Penedès.

� Unió Empresarial del Penedès (UEP)

La Unió Empresarial del Penedès és una organització empresarial multisectorial de l’Alti el Baix Penedès. Va ser constituïda l’any 2002, i té per objectiu consolidar un modelde creixement econòmic de qualitat i harmònic amb el territori. La UEP treballa pervertebrar els interessos dels diferents sectors d’activitat i per millorar l’entornempresarial de les dues comarques penedesenques, amb la finalitat de fer méscompetitives les empreses instal·lades i atreure’n de noves que tinguin interès ainstal·lar-se al Penedès, per crear riquesa i generar nous llocs de treball.

Entre els objectius principals de la UEP figuren:

� Convertir-se en interlocutor necessari entre l’Administració i la societat civil a l’hora de planificar i executar qualsevol actuació en els àmbits territorials,infraestructures, equipaments, promoció i formació.

� Aconseguir unes prestacions de qualitat per part de les empreses subministradoresde serveis.

� Detectar i cobrir les necessitats de formació de qualitat.

� Crear una xarxa d’interrelació empresarial.

� Impulsar i facilitar el comerç exterior.

142

ESTUDI SOCIOECONÒMIC DE LA

COMARCA DE L’ALT PENEDÈS 2006

Page 140: ESTUDI SOCIOECONÒMIC PENEDÈS - Estudis locals · L’Estudi socioeconòmic de la comarca de l’Alt Penedès 2006 és el setè volum de la col·lecció d’estudis comarcals que

Associació d’Empresaris del Garraf, Alt Penedès i Baix Penedès (ADEG) �

L’Associació d’Empresaris del Garraf, Alt Penedès i Baix Penedès, fundada l’any 1987,és una organització empresarial de base associativa, de règim assembleari i de lliureafiliació, que representa el conjunt de l’empresariat del seu àmbit intercomarcal.L’objectiu fonamental de l’ADEG és fomentar l’activitat econòmica i desenvolupar el teixit empresarial de l’entorn. Promou serveis i actuacions amb la finalitat d’afavorir els corrents d’informació, modernització i lliure competència de lesempreses afiliades i, en conjunt, de l’entorn socioeconòmic de les comarques del seu àmbit geogràfic.

Els quatre pilars de l’oferta associativa de l’ADEG són la informació, la formació,l’assessorament i la representació. Dintre de la informació inclou la producció de mitjans propis, des del web (<www.adeg.es>) fins a la revista bimestralPerspectiva, passant pel setmanari digital El Fax de l’ADEG, a banda de circularselectròniques i informacions puntuals. Pel que fa a la formació, l’Associació promoucursos i seminaris adreçats als àmbits de direcció, gestió, administració, comerç imàrqueting. En l’àmbit de l’assessorament, l’ADEG disposa d’experts a disposició dela persona associada per atendre qualsevol tipus de consultes. Pel que fa a larepresentació, l’ADEG manté contactes amb diferents estaments i institucions delsàmbits polítics, econòmics i empresarials, per defensar els interessos de les personesassociades.

Consell Regulador de la Denominació d’Origen Penedès �

El Consell Regulador de la Denominació d’Origen Penedès es va fundar l’any 1960,moment en el qual la viticultura començava a tenir un paper important al Penedès, es començaven a establir una sèrie d’empreses que a les seves finques vitícoleselaboraven i embotellaven els seus vins, i començaven a comercialitzar-los.Posteriorment van crear la Denominació d’Origen Penedès, que simplement volia ser elreconeixement a un tipus de producte molt concret, i a més, oferir al consumidor unagarantia d’una determinada qualitat.

Actualment el Consell Regulador té inscrits als seus registres 4.700 viticultors i 143empreses dedicades a la criança i a l’exportació. Això implica una producció anuald’entre 1,5 i 2 milions d’hectolitres de vi.

La Denominació d’Origen assegura unes varietats concretes de raïm atès que el vi deDenominació no pot ser elaborat amb qualsevol varietat, sinó que s’han de seguir unsprotocols d’elaboració i amb vinyes situades a propòsit dins la regió natural. Totaaquesta normativa ha donat peu a un producte vitícola que el consumidor reconeix ambel nom de Penedès, que tutela el Consell Regulador de Denominació d’Origen i per laqual cosa, garanteix una determinada qualitat.

La Denominació d’Origen empara vins blancs amb graduacions d’11 a 15 graus, vinsrosats d’entre 11 i 15 graus, vins negres d’entre 12 i 15 graus, vins escumosos d’entre11 i 12,5 graus, vins dolços naturals d’entre 15 i 22 graus, vins d’agulla d’entre 9,5 i12,5 graus i vins dolços de raïm sobremadurat amb graduació mínima de 12 graus. El

143

FACTORS DETERMINANTS DE LA

LOCALITZACIÓ DE L’ACTIVITAT

Page 141: ESTUDI SOCIOECONÒMIC PENEDÈS - Estudis locals · L’Estudi socioeconòmic de la comarca de l’Alt Penedès 2006 és el setè volum de la col·lecció d’estudis comarcals que

Consell Regulador estableix el rendiment de vinyes i cellers, així com els rendiments depremsa. Per supervisar-ho s’ha desenvolupat un cos legal i una sèrie de controls, ques’efectuen des del Consell mateix.

Un dels majors reptes que s’ha imposat el Consell és que la gran majoria de vins arribinenvasats al consumidor, ja que vol evitar que els vins de Denominació d’Origen s’embotellinfora de la zona. Els vins de Denominació d’Origen acostumen a sortir al mercat entre els18 mesos i els 2 anys, encara que això no implica que no hi hagi productors que allarguinmés tot el procés, depenent de les qualitats i el tipus de vi que vulguin oferir.

Perquè es compleixin totes les normes de la Denominació i per poder garantir realmentla qualitat del producte Penedès, el Consell Regulador té tres nivells de control: la vinya,el vi al celler i el vi al mercat. En aquests moments, gràcies a la informàtica, el ConsellRegulador té un gran arxiu on consten les finques vitícoles del Penedès, els seuspropietaris i els arrendataris, parcers que les treballen i les quantitats de raïm queprodueixen, la situació de cada finca, quina superfície està conreada i en quin any vanser plantats els ceps.

Cada any els cellers demanen que alguns dels seus vins siguin qualificats comPenedès. Els inspectors del Consell Regulador treuen les mostres de cada celler i enfan una anàlisi sensorial. Un comitè d’experts tasta els vins i decideix si ha de ser o noqualificat, depenent de la seva qualitat. En aquest control, a més de degustar els vins,se’n fan anàlisis químiques i enològiques, per establir elements més tècnics que elspurament sensorials. Aleshores les empreses que tenen el vi ja qualificat, el podenenvasar, però la majoria completa el procés amb un temps d‘envelliment fins acomercialitzar-lo.

En el moment en què el vi surt al mercat s’inicia un altre control. Els inspectors del ConsellRegulador obtenen mostres del mercat i les tornen a portar al comitè de degustació percontrolar si hi ha defectes o si en el procés d’embotellament el vi ha perdut alguna de lesseves qualitats. Perquè el producte sigui reconegut fàcilment i el consumidor identifiquiràpidament els vins del Penedès, tots els vins surten al mercat amb el segell de laqualificació de Denominació d’Origen, i ho fan constar també a les etiquetes.

� Consell Regulador del Cava

L’any 1972 es va constituir el Consell Regulador dels Vins Escumosos. L’adhesiód’Espanya a la Comunitat Econòmica Europea l’any 1986 va significar elreconeixement del cava com a vi escumós de qualitat produït en una regió concreta.L’any 1993 es va constituir l’actual Consell Regulador del Cava com a resultat delReglament 1991/278, que regulava el sector, i de les disposicions de la Unió Europea.Adscrit al Ministeri d’Agricultura, Pesca i Alimentació (MAPA) i amb seu a Vilafranca delPenedès, està integrat per viticultors i elaboradors (escollits cada quatre anys), aixícom representants de les comunitats autònomes que formen part de la regió del cavai del MAPA.

La seva funció principal consisteix a controlar tot el procés de producció i elaboració,de manera que es garanteixi l’origen i la qualitat del cava. En concret, desenvolupa elscontrols següents:

144

ESTUDI SOCIOECONÒMIC DE LA

COMARCA DE L’ALT PENEDÈS 2006

Page 142: ESTUDI SOCIOECONÒMIC PENEDÈS - Estudis locals · L’Estudi socioeconòmic de la comarca de l’Alt Penedès 2006 és el setè volum de la col·lecció d’estudis comarcals que

� Raïm, pràctiques de conreu i rendiments obtinguts.

� Instal·lacions, procedència i característiques analítiques i organolèptiques del vi.

� Origen i característiques dels vins aptes per ser destinats a cava.

� Procés d’elaboració del cava i característiques analítiques i organolèptiques del cava.

Cada explotació vitícola o cada empresa està obligada a presentar declaracionsperiòdiques sobre el raïm, entrades o sortides de vi base i informes de tiratge,d’ampolles en rima i de producció final. Els taps de tiratge de cada ampolla porten elnúmero de registre de l’empresa i la contrasenya que n’acredita la data del tiratge. Totaquest procés està controlat pel Consell Regulador del Cava que, a més, per vetllar perla qualitat del producte, té potestat sancionadora.

El comitè de tast del Consell qualifica cada vi que opta a la denominació Cava, i engaranteix les característiques analítiques i organolèptiques. En acabar el procés, elConsell autoritza les etiquetes i expedeix els precintes que garanteixen l’origen,l’elaboració i la qualitat del cava.

El Consell col·labora amb institucions dedicades a promoure i difondre el cava,especialment amb la Confraria del Cava de Sant Sadurní, que cada any organitza laSetmana del Cava el cap de setmana anterior al 12 d’octubre. Els actes principalsd’aquesta setmana són la Coronació de la Reina del Cava i dels Confrares de Mèrit iHonor i, especialment, el Congrés Internacional del Cava, que anualment analitza lesdarreres novetats mundials que afecten el sector dels escumosos de qualitat.

Institut Català de la Vinya i el Vi (INCAVI) �

L’Institut Català de la Vinya i del Vi és un organisme autònom administratiu que depèndel Departament d’Agricultura, Ramaderia i Pesca de la Generalitat de Catalunya.L’INCAVI, mitjançant les estacions de viticultura de Vilafranca del Penedès i Reus,pretén ser la infraestructura més especialitzada de l’Administració catalana posada alservei de la indústria vitivinícola, i col·laborar així al posicionament en el mercat, tantnacional com internacional, dels vins i els caves del nostre país. Està previst que,pròximament, s’instal·li al Centre Àgora de Vilafranca del Penedès el Centre de Recercai Referència en Enologia, en col·laboració amb la Universitat Rovira i Virgili.

Les seves funcions principals són les següents:

� Analitzar els vins i derivats i expedir certificats a petició de particulars i organismes.

� Actuar com a organisme tècnic assessor dels consells reguladors de les denominacionsd’origen vitivinícoles de Catalunya i del sector en general.

� Promoure i fomentar la millora del conreu de la vinya i la qualitat dels vins i altresproductes que se’n derivin.

� Promoure el coneixement i bon ús dels vins catalans quant a consum, i contribuir quese’n faci una valoració correcta. Per aconseguir aquest objectiu, l’INCAVI promoul’organització de mostres de vins i caves, fires i actes promocionals diversos.

� Estudiar, investigar i experimentar els processos, les tècniques, els materials ialtres aspectes relatius a la producció vitivinícola.

145

FACTORS DETERMINANTS DE LA

LOCALITZACIÓ DE L’ACTIVITAT

Page 143: ESTUDI SOCIOECONÒMIC PENEDÈS - Estudis locals · L’Estudi socioeconòmic de la comarca de l’Alt Penedès 2006 és el setè volum de la col·lecció d’estudis comarcals que

� Organitzar cursos de formació continuada per aconseguir l’especialització, elreciclatge i el perfeccionament de tècnics i professionals en matèria vitivinícola ienològica.

� Col·laborar en l’elaboració d’estudis, censos, inventaris, cadastres i estadístiquesrelacionats amb el sector vitivinícola.

� Unió Vinícola del Penedès (UVIPE)

L’associació empresarial dels vins del Penedès es va constituir l’any 1906 com aSindicato de Exportadores de Vinos de Vilafranca del Penedés. Des d’aquesta data hiha hagut diferents canvis de denominació i l’any 1977 es va reconvertir en l’actual UnióVinícola del Penedès.

Els objectius principals són defensar, gestionar, representar i fomentar els interessoseconòmics, socials i professionals dels seus associats. L’àmbit territorial de la sevaactivitat se centra majoritàriament en el Penedès vitícola, tot i que, estatutàriament, potdesenvolupar accions a totes les zones vitivinícoles catalanes. Té representació agairebé totes les entitats i els organismes locals, comarcals i autonòmics, especialmentels relacionats amb el sector vitivinícola i, a la vegada, col·labora directament ambd’altres d’àmbit estatal.

Actualment té 120 empreses afiliades, emmarcades en diferents subgrups segons latipologia del negoci vitivinícola. El grup més important és el dels elaboradors i/oembotelladors de vins Penedès, que representa el 96 % de la comercialització totald’aquesta denominació d’origen, i el 86 % dels vins emparats sota la Denominaciód’Origen Catalunya. En conjunt, el potencial de comerç amb vi tranquil de les empresesassociades corresponent a l’exercici 2005 ha estat de 80 milions d’ampolles.

El repte professional i associatiu d’UVIPE és oferir als afiliats uns serveis que s’ajustina les necessitats reals de les pimes del vi. En aquest sentit, es canalitzen consultesfiscals i laborals mitjançant el seu gabinet jurídic, alhora que puntualment es trasllada a les empreses associades informació directa relacionada amb tot tipus dereglamentació, subvencions, estudis i fires, entre d’altres. També actua com a agentnegociador d’acords i convenis d’àmbit sectorial, formatiu i de serveis, d’entre els qualsdestaca el Conveni laboral de la industria vitivinícola del Penedès.

L’associació coordina i/o col·labora en tot tipus d’activitats que comportin ampliar elconeixement genèric de les zones vitivinícoles o bé el de les marques de les empresesassociades. Així, organitza la majoria de les accions promocionals relacionades amb el vi del Penedès, entre les quals destaca la presentació anual a diferents capitalsespanyoles dels «nous Penedès» i el curs «Cava & Penedès Wine Institute», acciódestinada a prescriptors del mercat anglès.

� Institut del Cava

L’Institut del Cava va néixer l’any 1991 com a resultat de la institucionalització del sectordel cava, després de delimitar la regió del Cava l’any 1986 i de ratificar el cava com a viescumós de qualitat produït en una regió determinada l’any 1989 pel Consell de Ministres

146

ESTUDI SOCIOECONÒMIC DE LA

COMARCA DE L’ALT PENEDÈS 2006

Page 144: ESTUDI SOCIOECONÒMIC PENEDÈS - Estudis locals · L’Estudi socioeconòmic de la comarca de l’Alt Penedès 2006 és el setè volum de la col·lecció d’estudis comarcals que

de la CEE. La tradició corporativista del sector, però, es remunta a més de 40 anysd’existència de l’anterior UCEVE (Unió de Criadors i Elaboradors de Vins Escumosos).

La seva finalitat és defensar, davant dels organismes públics i privats, tant en l’àmbitestatal com en l’internacional, els interessos professionals i col·lectius dels seus afiliats,promovent i col·laborant en qualsevol activitat que contribueixi a desenvolupar laindústria del cava i a fomentar-ne la imatge, la tradició i el prestigi. Per complir aquestafinalitat, l’Institut del Cava actua principalment en tres grans àrees: associativa,promocional i legislativa.

En l’àrea associativa, les tasques que desenvolupen són: l’establiment d’un sistema de comunicació amb la persona associada de manera que pugui estar informadadiàriament de totes les notícies o novetats que afecten el sector, la coordinació demissions empresarials a l’estranger, l’assessorament laboral i jurídic, la tramitació dedocumentació davant de les administracions, la defensa dels interessos del sectordavant d’entitats nacionals i internacional, públiques i privades, etc.

En l’àrea promocional, les seves activitats consisteixen a elaborar i establir planssectorials de promoció interior i exterior, atendre periodistes i compradors estrangers,promoure i coordinar actes de comunicació i de relacions públiques, establir canalsd’informació amb els mitjans de comunicació nacionals i internacionals, etc.

En l’àrea legislativa, l’Institut del Cava desenvolupa tasques de negociació del convenilaboral, informa de les normatives vigents i de les que estan en procés de redacció i aprovació. També assessora i facilita el compliment de les disposicions vigents igestiona, entre d’altres, els diferents expedients normatius que afecten el sector.

Pimecava �

Pimecava, fundada el 8 de febrer de 2006 a Sant Sadurní d’Anoia, és una organitzaciópatronal i professional privada de lliure associació que representa a empreses familiarsque es dediquen a elaborar i criar cava. L’objectiu principal de Pimecava consisteix arenovar el model de sector per afrontar amb eficàcia els reptes de futur, atès que el91 % de les més de 270 empreses que conformen el sector són caves familiars que nosobrepassen les 600.000 ampolles de producció anual i que produeixen un cava ambpersonalitat pròpia. Aquest és el perfil de les empreses associades de Pimecava,dirigides habitualment per la segona o tercera generació de la família fundadora i quesón un exemple de la importància que té la petita i mitjana empresa dins del teixitagroalimentari català.

Les línies d’actuació prioritàries d’aquesta associació són: facilitar la presència delsseus associats a mercats nacionals i internacionals, donar a conèixer els valorsd’aquest perfil de cava mitjançant el turisme vitivinícola i potenciar el seu principal actiu,que són les seves varietats autòctones macabeu, xarel·lo i parellada.

Centre Vinícola del Penedès (CEVIPE) �

El Centre Vinícola del Penedès és una cooperativa que engloba 19 entitats vinícolessituades a la regió del cava creada l’any 1985 amb la finalitat d’elaborar i comercialitzar

147

FACTORS DETERMINANTS DE LA

LOCALITZACIÓ DE L’ACTIVITAT

Page 145: ESTUDI SOCIOECONÒMIC PENEDÈS - Estudis locals · L’Estudi socioeconòmic de la comarca de l’Alt Penedès 2006 és el setè volum de la col·lecció d’estudis comarcals que

vins de qualitat, tant blancs com negres. Actualment, CEVIPE té dues plantes deproducció ubicades a Bellvei del Penedès i Sant Sadurní d’Anoia, a més de les 19cooperatives associades.

CEVIPE ocupa el primer lloc a Catalunya dins del sector vinícola cooperatiu i els seussocis cultiven al voltant de 14.000 ha de vinya, xifra que es tradueix en una facturacióanual que supera els 30 MEUR i en un volum de vi comercialitzat que supera els800.000 hl, dels quals tres quartes parts es distribueixen com a vi base per alselaboradors de cava i la resta es ven amb la seva pròpia denominació d’origen.

� Cooperativa Vinícola del Penedès (COVIDES)

La capacitat de producció de les vinyes dels socis de la Cooperativa Vinícola delPenedès, ubicades en la Denominació d’Origen Penedès, i els tecnificats centresproductius situats a Sant Sadurní d’Anoia, Sant Cugat Sesgarrigues i Sant MartíSarroca, converteixen aquesta cooperativa en una de les més importants del sector vitivinícola en l’àmbit estatal. COVIDES se situa entre les 10 primeres empreses comercialitzadores de cava i vi embotellats sota la Denominació d’OrigenPenedès.

El seu volum de facturació se situa al voltant dels 15 MEUR anuals, amb un volum devendes anual aproximat de 3,6 milions d’ampolles, de les quals el 40 % són de cava iel 60 % de vi. COVIDES té una clara vocació exportadora, atès que el 30 % de la sevaproducció es destina als mercats exteriors. L’any 2006 ha absorbit el Celler Cooperatiude Vilafranca, que era en fallida.

� Consell Comarcal de l’Alt Penedès

El Consell Comarcal de l’Alt Penedès desenvolupa diferents actuacions de promocióeconòmica territorial a través de l’Àrea de Promoció Econòmica, l’Àrea de Cooperaciói Planificació Territorial i el Consell Ecosocial de l’Alt Penedès.

L’objectiu principal de l’Àrea de Promoció Econòmica del Consell Comarcal de l’AltPenedès és dinamitzar i coordinar la participació integrada dels ajuntaments, lesentitats socials i les organitzacions sindicals i empresarials. Desenvolupa, en tot el seuàmbit territorial, activitats de foment i dinamització del mercat de treball a partir deldisseny, l’impuls i la coordinació de programes per a l’ocupació, en col·laboració ambels agents locals, socials i econòmics.

Entre les activitats que desenvolupa cal esmentar el Servei Autoempresa, que té coma objectiu orientar i donar suport a les persones que desitgin crear la seva pròpiaempresa; i el punt d’innovació Cidem, que té la funció de fer arribar informacióempresarial a les empreses i als emprenedors de tot el territori.

L’Àrea de Cooperació i Planificació Territorial del Consell Comarcal de l’Alt Penedèspretén millorar l’eficiència en l’ús de les infraestructures i dels equipaments, així com la qualitat del medi i el paisatge, amb la finalitat que la comarca assoleixi undesenvolupament econòmic i social sostenible. En aquest sentit, en col·laboració ambaltres entitats de la comarca i amb el Departament de Política Territorial i Obres

148

ESTUDI SOCIOECONÒMIC DE LA

COMARCA DE L’ALT PENEDÈS 2006

Page 146: ESTUDI SOCIOECONÒMIC PENEDÈS - Estudis locals · L’Estudi socioeconòmic de la comarca de l’Alt Penedès 2006 és el setè volum de la col·lecció d’estudis comarcals que

Públiques de la Generalitat de Catalunya, s’ha impulsat l’elaboració del Pla directorterritorial de l’Alt Penedès, que té com a objectiu establir les línies estratègiques per aldesenvolupament futur de la comarca.

El Consell Ecosocial de l’Alt Penedès és un òrgan consultiu impulsat pel ConsellComarcal de l’Alt Penedès en el qual participen els diferents agents econòmics i socialsde la comarca. La funció principal és efectuar propostes a les diferents institucions delterritori en temes mediambientals, econòmics i socials.

Consorci de Promoció Turística de l’Alt Penedès �

El Consorci de Promoció Turística de l’Alt Penedès està format per entitats públiques iassociacions empresarials amb el suport d’empreses del sector. Els seus objectius sónmillorar, promoure i fomentar el turisme a la comarca de l’Alt Penedès i, per aconseguiraquests objectius, du a terme les accions següents:

� Promoure i impulsar polítiques turístiques coordinades en l’àmbit de la comarca.

� Coordinar els interlocutors turístics de la comarca per establir una política deconsens en totes les accions i, alhora, sensibilitzar la societat sobre el fenomenturístic.

� Promoure la creació d’instal·lacions complementàries de caràcter turístic.

� Estimular l’organització de tota mena d’activitats culturals, artístiques, esportivesi recreatives, d’acord amb les característiques pròpies de la comarca de l’AltPenedès i de la seva població turística, amb l’objectiu d’afavorir el creixement del’oferta de lleure en l’àmbit comarcal.

� Representar els interessos turístics de la comarca de l’Alt Penedès en altresorganismes administratius.

� Formular una oferta turística global a la comarca.

� Assessorar els municipis de la comarca en matèria de turisme i serveisrelacionats.

Pacte Territorial de Promoció Econòmica i Ocupació �

El Pacte Territorial de Promoció Econòmica i Ocupació de la comarca de l’Alt Penedèsés l’instrument de diagnosi compartit i de disseny i planificació concertada del conjuntde polítiques actives d’ocupació i promoció econòmica que es desenvolupen al territoride l’Alt Penedès, seguint les línies directrius establertes per la Unió Europea enl’estratègia per a l’ocupació i les estratègies de desenvolupament local promogudesper la Diputació de Barcelona i el Servei d’Ocupació de Catalunya de la Generalitat deCatalunya.

És integrat per la majoria dels ajuntaments de la comarca, els sindicats CCOO i UGT de l’Alt Penedès, les associacions empresarials Unió d’Empresaris del Penedès i UVIPE, la Fundació Pro Penedès i la Mancomunitat Intermunicipal Penedès-Garraf.

149

FACTORS DETERMINANTS DE LA

LOCALITZACIÓ DE L’ACTIVITAT

Page 147: ESTUDI SOCIOECONÒMIC PENEDÈS - Estudis locals · L’Estudi socioeconòmic de la comarca de l’Alt Penedès 2006 és el setè volum de la col·lecció d’estudis comarcals que

� Fundació Pro Penedès

La Fundació Pro Penedès és un organisme privat dedicat a la promoció i aldesenvolupament de la comarca de l’Alt Penedès, que neix arran de les Jornadesd’Economia de l’Alt Penedès, que van tenir lloc l’any 1987. Està formada perrepresentants d’entitats i institucions de la comarca. El seu govern i la sevaadministració corresponen a un patronat i la presidència l’ocupa l’alcalde de Vilafrancadel Penedès.

El repte principal de la Fundació Pro Penedès consisteix a desenvolupar totes lesactuacions que afavoreixin un bon encaix de la realitat de la comarca en la regiómetropolitana de Barcelona, l’assoliment d’un desenvolupament sostingut del teixitproductiu i la millora de la qualitat de vida dels habitants de l’Alt Penedès.

� Servei d’Iniciatives Econòmiques de la MancomunitatIntermunicipal Penedès-Garraf

La Mancomunitat Intermunicipal Penedès-Garraf es va crear l’any 1981 i va començara prestar serveis als municipis integrants a partir de l’any 1983. Agrupa 32 municipis deles comarques de l’Alt Penedès i del Garraf. Un dels serveis que presta, mitjançant elServei d’Iniciatives Econòmiques, és el de la coordinació i el suport a les iniciatives depromoció econòmica i empresarial. L’objectiu és donar suport a la creació d’empresesmitjançant l’assessorament, l’elaboració de plans d’empresa i la tramitació desubvencions per ajudar a finançar el projecte.

El Servei d’Iniciatives Econòmiques també ha impulsat la creació de l’Observatori delMercat de Treball de l’Alt Penedès i el Garraf, que té com a objectiu conèixer la realitatsocioeconòmica del territori per dissenyar, planificar i programar mesures de promocióeconòmica i de foment de l’ocupació.

� Pacte Industrial de la Regió Metropolitana de Barcelona

El Pacte Industrial de la Regió Metropolitana de Barcelona és una associació territorialformada per 45 municipis, 3 dels quals són de la comarca de l’Alt Penedès (Gelida,Sant Cugat Sesgarrigues i Vilafranca del Penedès), la Diputació de Barcelona, laMancomunitat de Municipis de l’Àrea Metropolitana de Barcelona, les principalsorganitzacions empresarials presents a l’Àrea, els sindicats CCOO i UGT, lesuniversitats públiques de l’entorn i diverses entitats i institucions representatives del’activitat econòmica a l’entorn metropolità de Barcelona.

La vocació del Pacte Industrial per renovar i dinamitzar l’activitat econòmica sobre labase del consens entre tots els agents implicats en el conjunt de la regió l’ha conduïta elaborar anàlisis i propostes entorn del territori i les seves àrees d’activitat, les sevescaracterístiques i els seus serveis, la forma d’accedir-hi i el vincle entre espaiseconòmics, la formació, la innovació i el coneixement.

Les activitats del Pacte Industrial s’han integrat i territorialitzat en el que s’anomenaSistema d’Informació Metropolità d’Activitat Econòmica i Innovació (SIMAE), que es pot

150

ESTUDI SOCIOECONÒMIC DE LA

COMARCA DE L’ALT PENEDÈS 2006

Page 148: ESTUDI SOCIOECONÒMIC PENEDÈS - Estudis locals · L’Estudi socioeconòmic de la comarca de l’Alt Penedès 2006 és el setè volum de la col·lecció d’estudis comarcals que

151

FACTORS DETERMINANTS DE LA

LOCALITZACIÓ DE L’ACTIVITAT

consultar al web <www.pacteind.org/simae>. El SIMAE s’ha creat amb la col·laboracióde la Cambra de Comerç de Barcelona, la Diputació de Barcelona i l’Institut Català deTecnologia (ICT), entre altres organismes, i permet de consultar informació i recursosútils per a l’activitat econòmica i la innovació. El SIMAE permet que, en un sol portal,empreses, inversors, ens locals i agents socials del territori, puguin consultar els factorsclau a l’hora d’invertir, i els principals indicadors i recursos informatius per conèixer elterritori i l’activitat econòmica. �

Cap a una nova cultura del territori

Fa uns dotze d’anys que la comarca de l’Alt Penedès, a través de l’impuls que hi vadonar la Fundació Pro Penedès, es va dotar del I Pla estratègic, l’objectiu general delqual era «orientar el creixement de l’Alt Penedès, fonamentat en l’equilibri social ieconòmic de la nostra comarca, que permeti amb autodomini un desenvolupamentharmònic en el marc de Catalunya, tot potenciant la nostra identitat en el seu conjunt,la qualitat de vida dels penedesencs i la preservació del nostre entorn». És a dir, enaquell moment ja es veia que la comarca havia entrat en una fase de creixement, comho havien anat fent les diverses comarques que envoltaven l’àrea de Barcelona, i queel que calia era orientar aquest creixement de manera que no només no fos un destorb,sinó que potenciés la identitat del nostre territori, la qualitat de vida de la gent i lapreservació de l’entorn. Per tant, el que calia fer era convertir una possible amenaça enuna oportunitat per millorar tant el territori com les persones.

L’any 2002, després d’un llarg debat, es va aprovar el II Pla estratègic, que concretavamés com s’havia de fer per orientar de forma determinant aquest creixement que jateníem a sobre, i per això es proposava l’elaboració d’un pla director d’usos del sòl iun pla director d’infraestructures de la comarca, de manera que quedés clar coms’havia de fer servir el nostre territori, tant per a usos agrícoles, residencials comforestals, alhora que s’arribés a un acord sobre quines infraestructures, especialmentde comunicacions, es necessitaven, ja que són bàsiques per orientar el creixement.

A partir d’aquí el Consell Comarcal, ja en la legislatura anterior, va agafar la banderaperquè, d’acord amb la nova legislació que reformava la Llei del sòl, la Generalitat,juntament amb la comarca, elaborés un pla director territorial que donés resposta a la necessitat que el planejament comarcal orientés el creixement de l’Alt Penedès.Aquesta idea s’ha anat perfilant al llarg d’aquesta legislatura a través d’un seguit demesures que pretenen de concretar l’objectiu, disposar d’un instrument legal peraconseguir-ho i plasmar la voluntat de cooperació entre els municipis.

Tot plegat ens ha portat a fer un esforç a la comarca per posar-nos d’acord en una novacultura del territori, en una manera d’entendre’l que sigui respectuosa amb la terra quehem heretat i que hem de transmetre a les generacions que ens seguiran. La màhumana n’ha configurat un determinat paisatge que ens agrada i amb el qual ensidentifiquem, però alhora és un paisatge productiu que permet que tots plegats elpuguem utilitzar, encara que sigui de maneres diverses. Per això el primer que vam ferper concretar l’objectiu de com volíem que fos la comarca que està en creixement, vaser signar, el 9 de desembre del 2004, la Carta del paisatge de l’Alt Penedès per partde tots els 27 ajuntaments de la comarca, les entitats sindicals i empresarials, les

Page 149: ESTUDI SOCIOECONÒMIC PENEDÈS - Estudis locals · L’Estudi socioeconòmic de la comarca de l’Alt Penedès 2006 és el setè volum de la col·lecció d’estudis comarcals que

152

ESTUDI SOCIOECONÒMIC DE LA

COMARCA DE L’ALT PENEDÈS 2006

organitzacions agràries i vinícoles, i la Generalitat de Catalunya. En aquesta Carta, fruitd’un estudi del paisatge fet anteriorment, s’hi reflecteix la voluntat de protegir, millorari valorar el paisatge de l’Alt Penedès mitjançant una gestió dinàmica del territori i delpaisatge de la comarca, s’acorda implantar criteris paisatgístics en els diferentsinstruments de planificació territorial i urbanística de la comarca, i adoptar el codi debones pràctiques vitivinícoles per preservar el nostre paisatge.

Un cop definit un objectiu ben clar, el Consell va animar la Generalitat a construir uninstrument legal que permetés de dur-ho a terme. Es va començar a redactar el Pladirector territorial, que ha de ser l’eina que permeti de treballar el territori de la comarcade manera global. El Pla fa propostes en tres àmbits d’actuació, a les quals s’ha arribatdesprés d’un llarg treball molt participatiu, tant per part de les institucions, com de lesentitats, els experts i els particulars. Aquests tres àmbits són els espais oberts, ja siguinboscos com conreus, els espais urbanitzables i les infraestructures de comunicació. ElPla pretén dotar de més qualitat els diferents sòls, fent que siguin més estables en el temps, evitant un excés d’urbanització del sòl i arribant a acords sobre lesinfraestructures de comunicació, que han de trossejar com menys millor el territori.

Simultàniament a aquest procés de definició de l’instrument legal, s’ha començat atreballar per definir una voluntat de treball en comú dels 27 municipis de la comarca,de manera que es puguin fer actuacions de qualitat, amb l’objectiu que se’n puguinaprofitar tots els municipis sense necessitat de reproduir en cadascun tots els tipus desòls que demana la nostra societat. Per això estem en procés de discussió delsprincipis que han d’animar l’Acord de cooperació i compensació dels municipis de l’AltPenedès. Es tracta de reconèixer que la superfície dels nostres municipis és massapetita per encabir-hi en cadascun tots els sòls dedicats a activitats econòmiques i residencials que se’ns ofereixen, sense malmetre el paisatge i el territori que elsustenta. Però això s’ha de fer sense que els habitants dels municipis que renuncien aqualificar determinat sòl, perdin alguns drets o avantatges socials perquè l’Ajuntamentno té prou recursos. Per això cal cooperar entre els municipis i compensar, a travésdels aprofitaments del sòl, els que en qualifiquin menys.

De fet, els agents més dinàmics de la comarca fa temps que han constatat la necessitatde trobar fórmules de cooperació i compensació territorial que facin compatible laprotecció i la conservació del paisatge de l’Alt Penedès amb la implantaciód’estratègies i mecanismes que permetin als diferents ajuntaments d’impulsar i donarresposta a les múltiples necessitats que tenen els ciutadans dels seus municipis i elsdiferents sectors econòmics de la comarca, dins d’un desenvolupament territorialequilibrat i sostenible. Així mateix, es constata la voluntat de començar a definir, a partirde l’anàlisi i l’avaluació d’experiències ja utilitzades arreu, quines han de ser lesdiverses formes, estratègies, instruments legals i mecanismes econòmics decooperació i compensació territorial que es poden impulsar i implantar a la nostracomarca, amb el consens de tots els agents implicats, per assolir una nova cultura delterritori que faci compatible el principi d’autonomia local amb el principi de solidaritatentre els territoris.

Amb tot això, es pretén que el Pla director territorial de l’Alt Penedès delimiti els àmbitsplurimunicipals que es considerin idonis per establir fórmules de cooperació icompensació en les matèries pròpies del desenvolupament territorial de la comarca, i que

Page 150: ESTUDI SOCIOECONÒMIC PENEDÈS - Estudis locals · L’Estudi socioeconòmic de la comarca de l’Alt Penedès 2006 és el setè volum de la col·lecció d’estudis comarcals que

153

FACTORS DETERMINANTS DE LA

LOCALITZACIÓ DE L’ACTIVITAT

aquests àmbits puguin ser suggerits pels agents implicats com a fórmula de cooperacióintermunicipal que faciliti un desenvolupament més estructurat i integrador del territori. Endefinitiva, estem treballant per posar-nos d’acord en una nova cultura del territori.

Però no n’hi ha prou d’establir les bases de com hem de gestionar la comarca en unfutur proper, cal també arreglar els aspectes que s’han deteriorat, alhora queexperimentem a la pràctica com concretem les realitzacions que volem fer. Per això, amés de posar-nos d’acord en el futur, també construïm la nova cultura del territori. Peraixò, des del Consell Comarcal, en col·laboració amb els ajuntaments, hem fet un plade treball per recuperar el que ja s’ha malmès. Concretament, hem posat en marxa unprograma d’integració paisatgística dels polígons industrials amb el seu entorn, en quètambé participen les empreses d’aquests espais, i un altre de millora dels entornsfluvials, tant amb els municipis de la zona del Mediona-Bitlles com amb els del Foix alseu pas pels Monjos.

Per construir aquesta nova cultura del territori, a més d’arreglar els aspectes que noencaixen amb la preservació del paisatge, cal enfortir un model vitivinícola que estiguid’acord amb el territori, que vol dir disposar de més petites empreses, i més fortes, quecomercialitzin vins i caves, de manera que es redueixi la distància entre el pagès i lacomercialització del vi; cal apostar d’una manera més clara pel turisme del vi com afórmula de promoció dels nostres productes, i cal més implicació del sector per tenircura del territori.

A més, cal disposar de sòl per a activitats econòmiques de qualitat, que aportinempreses que donin feina també de qualitat, tot disposant de centres d’innovació a lacomarca. Això no ho pot fer cada municipi per separat, sinó que cal la cooperació detots plegats per fer-ho, així com del sector empresarial i financer, amb capacitat perurbanitzar el sòl que faci falta i poder triar les empreses, i no que siguin les empresesque volen venir les que triïn el sòl que volen. Al mateix temps, cal gestionar els polígonsindustrials existents de manera que avui disposin de bons serveis i de possibilitatsd’estar al dia en el futur.

Així mateix, per anar construint aquesta nova cultura del territori cal reconduir lesdiverses propostes d’infraestructures de comunicació cap a la proposta que fa el Pladirector territorial, de manera que es preservi el territori, hi hagi marge d’actuació en lamillora de les comunicacions viàries i ferroviàries i es mantingui el model de territori quevolem per al Penedès.

Finalment, hi ha dos aspectes més que en cap cas no es poden deixar de banda. L’unés la potenciació de les polítiques socials, com immigració, ocupació i ensenyament,entre les més importants, amb acord entre totes les institucions i els agents socials, demanera que es reforci la cohesió social de la comarca. L’altra és la col·laboració ambel conjunt de comarques penedesenques, en el marc ja encetat del Pacte de SantMartí, que serveixi per aprofitar les sinergies tant per millorar la qualitat de vida com perpreservar l’entorn, alhora que reforci la identitat penedesenca en un moment en què esreestructura el mapa territorial de Catalunya.

Jordi Cuyàs i SolerGerent del Consell Comarcal de l’Alt Penedès

Page 151: ESTUDI SOCIOECONÒMIC PENEDÈS - Estudis locals · L’Estudi socioeconòmic de la comarca de l’Alt Penedès 2006 és el setè volum de la col·lecció d’estudis comarcals que

154

ESTUDI SOCIOECONÒMIC DE LA

COMARCA DE L’ALT PENEDÈS 2006

Gestionar les oportunitats en un territori fragmentat

La comarca de l’Alt Penedès ofereix bones oportunitats per al món empresarial –éscompetitiva però ha de fer esforços per millorar les condicions de vida dels seusciutadans. Els darrers anys s’ha millorat molt pel que fa als dèficits que pateixen elsseus habitants de nous equipaments i serveis sociosanitaris; malgrat que encara hi ha un capítol de problemes (i que s’haurien de solucionar) encapçalat pels factorsmediambientals, l’ensenyament, els centres de formació de nivell mitjà i superior i, tanto més, les oportunitats professionals dels ciutadans. També es detecten necessitatsd’inversió i millora pel que fa als transports públics interns, entre municipis, i decomunicació amb l’exterior.

Es podria parlar, d’altra banda, d’un rànquing sorprenent que mai no s’ha arribat apublicar i que resultaria prou difícil d’arrenglerar. Tot i això, tinc la seguretat que l’AltPenedès n’obtindria el lideratge. Certament, i que ningú no se m’enfadi, aquesta és lacomarca que més recursos dedica a l’any a reunir-se, analitzar, debatre, estudiar icompendiar tots els DAFO territorials haguts i per haver. Plans estratègics i plansdirectors, ara locals, ara comarcals, ara sectorials…, acostumen a reincidir i reiterarpremisses i arguments per concloure gairebé sempre amb la necessària preservació delpaisatge i amb un brindis per l’escenari temperat de l’equilibri i de la sostenibilitat.

Mentre això passa i així s’escriu, cadascun dels 27 municipis sembla trencar files percontinuar amb el seu particular, i a voltes insolidari, dia a dia. La nostra comarca no éshomogènia –si és que n’hi ha cap altra que ho sigui. Tot i que Vilafranca exerceixclarament la seva capitalitat, que ja és molt, el mapa de decisions a l’Alt Penedès estàclarament fragmentat. L’avidesa recaptadora dels emirats penedesencs depassa laseva pretesa vocació de fer comarca. En llenguatge de pati de col·legi, cadascú va a la seva.

Ja ens podem emplaçar en tantes reunions com vulguem i tocar les alertes per lesamenaces abundants que ens vénen a sobre: que si el tsunami metropolità, que si lesabominables activitats logístiques, que si la desaparició del paisatge de la vinya, que siel tren que ens passa de llarg…, potser és que a la comarca hi ha massa individualitatsi poques iniciatives conjuntes.

Per la part que ens toca, i que toquem, proposem la creació d’una agència de gestiód’oportunitats -de planificació territorial, si es vol- que aglutini en un catàleg, en unservei, en una finestreta i en una voluntat, l’oferta de sòl disponible i les potencialitatsdel conjunt del territori; això sí, amb fonaments i criteris tècnics, i sense aspectesefímers pel mig.

Que una empresa sigui o no sigui de valor afegit -gran contradicció- no només depènde la seva activitat manifesta; depèn, encara més, de l’arrelament del seu sanedríexecutiu a l’entorn i del seu degut acolliment. Rebre i acompanyar una empresanouvinguda al territori és, per exemple, una assignatura pendent; així s’explica per quèels directius de les indústries que s’instal·len als nostres polígons no tenen cap menade sintonia amb el context comunitari. Els ignorem, ens ignoren. Què voleu que aportina l’entorn? Aquí tenim un problema; aquí tenim una oportunitat. Cal gestionar-la.

Page 152: ESTUDI SOCIOECONÒMIC PENEDÈS - Estudis locals · L’Estudi socioeconòmic de la comarca de l’Alt Penedès 2006 és el setè volum de la col·lecció d’estudis comarcals que

155

FACTORS DETERMINANTS DE LA

LOCALITZACIÓ DE L’ACTIVITAT

L’any 2006 s’ha iniciat amb un cert refredament del ritme de creixement de l’ocupacióa la comarca de l’Alt Penedès. El major dinamisme de l’ocupació a la comarca estàencapçalat per la construcció i els serveis immobiliaris i empresarials. En canvi, elsector industrial és l’únic que perd ocupació els primers mesos de l’any. Aquí tenim unaltre problema; aquí tenim la necessitat de promoure i gestionar noves oportunitats.

L’estructura econòmica basada en els serveis a les empreses i, encara més, en elsserveis a les persones és una de les grans potencialitats de progrés per a l’Alt Penedès.Encara que no vulguem, de la mateixa manera i per la mateixa causa que ens vantemde la nostra posició geogràfica estratègica, patim la proximitat del nucli metropolità iens veiem engolits per les seves forces centrípetes. No hi podem fer altra cosa quegestionar adequadament les oportunitats que ens vénen donades per l’efectedepredador d’aquest nou centralisme.

La política dels tossuts i la reiteració del mateix debat només ens poden conduir a laresignació i a la catatonia. L’horitzó econòmic i social de l’Alt Penedès per a lesproperes generacions és prometedor perquè hi ha molt de camí per recórrer i perquèqueda molta feina per fer. Per això advoquem per un ens consorciat que faci de forçamotriu i que posi rodes al progrés d’aquest petit gran país penedesenc.

Isidre Also TorrentsSecretari general d’ADEG

El sector del vi al Penedès

La DO Penedès és una regió natural situada a l’oest de Barcelona entre els riusLlobregat i Gaià, i entre la Serralada Prelitoral i el mar Mediterrani. Administrativamentestà integrada per 63 municipis de les comarques de l’Alt i Baix Penedès i el Garraf mésalguns municipis de l’Anoia, el Baix Llobregat i l’Alt Camp.

L’extensió actual de vinya productiva és de 27.702 ha, amb una densitat de 2.500ceps/ha, i en algunes varietats emparrades, com el chardonnay o el pinot noir, tenenuna densitat de plantació de fins a 4.500 ceps/ha, i s’exigeix menys producció al cepper donar una qualitat superior.

Predominen les explotacions petites i mitjanes i destaca encara una altra característicadefinidora del Penedès, la majoria de cellers elaboren el vi a partir de les seves pròpiesvinyes, i són responsables del producte des de l’inici del llarg procés fins al final. Enxifres, es comptabilitzen 46.172 parcel·les que conreen 4.500 viticultors i hi ha 153cellers inscrits en la DO Penedès. De tota l’extensió vitícola del Penedès, 21.839 hacorresponen a varietats de raïm blanc i 5.862 ha, a raïm negre.

La història de la DO Penedès es fonamenta en les importants reformes vitícoles que hananat transformant la personalitat de la zona més emblemàtica de les denominacionscatalanes. Al segle XIX, el Penedès era reconegut pel conreu de vins negres que escomercialitzaven, majoritàriament, a doll. Després que les vinyes fossin afectades per

Page 153: ESTUDI SOCIOECONÒMIC PENEDÈS - Estudis locals · L’Estudi socioeconòmic de la comarca de l’Alt Penedès 2006 és el setè volum de la col·lecció d’estudis comarcals que

156

ESTUDI SOCIOECONÒMIC DE LA

COMARCA DE L’ALT PENEDÈS 2006

la fil·loxera, els productors van replantar la terra amb peus americans que,posteriorment, van empeltar amb varietats de raïm blanc per la demanda creixent devins escumosos.

Fa tres dècades que el Penedès va decidir donar un gir gairebé copernicà i va iniciaruna evolució cap a la millora de la qualitat amb la implantació de sistemes defermentació controlada per a vins blancs i l’aposta pel vi embotellat. Cal dir que elsproductors penedesencs van ser pioners a l’Estat espanyol a impulsar l’acer inoxidableacompanyat de la millor tecnologia del moment a tot Europa, època en la qual tambées van convertir en impulsors en la introducció de varietats de raïm procedents deBordeus, Borgonya, Rhin, etc. Una decisió encertada que va donar pas a l’adequacióde nous sistemes de producció a les vinyes i que permet afirmar que l’excel·lent qualitatdels vins de la DO Penedès és el fruit d’aquesta reconversió de vinyes de raïm negrefeta els darrers 20 anys.

La vitivinicultura ha estat i és part transcendental de l’economia productiva del territori,tot i el creixement industrial dels últims anys. Ens trobem davant dos sectorscompletament diferents: l’industrial i el vitícola, que han après a conviure.

La producció mitjana dels darrers cinc anys ha estat de 180 milions de litres de vianuals. Les vendes de vi emparat per la DO Penedès ha tingut un descens durant l’any2005 del 5,6 % al mercat interior. Aquesta situació és la conseqüència que moltesempreses han continuat el procés ja iniciat fa uns anys de cedir algunes marquesemparades sota la DO Penedès a la DO Catalunya. A més, durant el 2005 ha tingut llocl’efecte boicot que ha afectat els productes catalans i, molt especialment, el vi i el cava.Aquest descens també ha tingut lloc al mercat exterior, on les vendes han baixat el4,8 %. Traduït en xifres, durant el 2005 s’han comercialitzat 28.980.803 milionsd’ampolles de vi al mercat interior i 15.326.047 ampolles a l’exterior. Aquesta situacióno és excepcional i s’extrapola a les exportacions vitivinícoles de Catalunya, les qualshan caigut més en volum que en valor, tot i que les darreres dades del mes d’abril del2006 assenyalen cap a una ràpida recuperació.

La qualitat dels vins Penedès ha estat reconeguda sempre en els diversos concursosinternacionals del sector. Durant l’any 2005 més de 15 concursos de gran prestigi hanpremiat la qualitat dels vins de la DO amb les qualificacions més altes, que, sens dubte,atorguen més difusió als vins de la zona.

Un valor afegit, que el consumidor sap valorar i apreciar, és el veritable equilibri entrequalitat i preu que caracteritzen els vins Penedès. Per tant, i amb l’objectiu de donar aconèixer l’excel·lent qualitat dels vins i obtenir un millor posicionament d’aquests en elsmercats, la difusió i la promoció és un dels objectius principals de la DO Penedès pertal de situar els seus vins a escala internacional.

Fidel al seu caràcter innovador i dinàmic, la DO Penedès presenta diverses novetatsamb l’entrada en vigor del nou reglament l’any 2006. A les tradicionals varietats de raïmque han conviscut al Penedès se n’hi han d’afegir de noves, fruit de l’experimentació,així com de l’atenció demostrada a la demanda dels nous paladars i del procés endegatde recuperació de varietats pròpies que s’havien perdut i que els viticultors ielaboradors del Penedès han anat reintroduint.

Page 154: ESTUDI SOCIOECONÒMIC PENEDÈS - Estudis locals · L’Estudi socioeconòmic de la comarca de l’Alt Penedès 2006 és el setè volum de la col·lecció d’estudis comarcals que

157

FACTORS DETERMINANTS DE LA

LOCALITZACIÓ DE L’ACTIVITAT

S’han ampliat les varietats blanques, i es poden plantar les varietats xarel·lo, macabeu,parellada, subirat parent, chardonnay, riesling, gewürtztraminer, sauvignon blanc,chenin blanc, moscatell de gra petit, malvasia de Sitges i moscatell d’Alexandria. I envarietats negres, garnatxa, merlot, samsó, ull de llebre, pinot noir, monastrell, cabernetsauvignon, cabernet franc i syrah. En aquest sentit, el Consell Regulador podràfomentar les plantacions de les varietats recomanades i podrà fixar límits de superfíciede noves plantacions amb altres varietats autoritzades segons les necessitats deproducció de la denominació.

El Consell Regulador també podrà proposar a l’Institut Català de la Vinya i el Vi l’assaigde les noves varietats de vinya, sobre la base de parcel·les experimentals,microvinificacions, anàlisis fisicoquímiques i organolèptiques dels vins obtinguts, demanera que es comprovi que són aptes per elaborar vins protegits. Una de les altresnovetats que presenta el Consell, a través del nou reglament, és la possibilitat de regarles vinyes, sempre que afectin favorablement la qualitat del raïm.

Seguint les tendències de les diferents zones vitivinícoles, l’enoturisme s’estàimplantant amb força a la nostra denominació, motiu pel qual és molt importantpreservar l’espai paisatgístic vitivinícola, per demostrar, una vegada més, quecoexisteix amb el sector industrial i amb la creació de noves vies de comunicació iinfraestructures, com pot ser el traçat del tren d’alta velocitat, i que manté l’essència ila idiosincràsia històrica. En aquest aspecte, també té un important paper la promoció,on el compromís de les associacions, l’Administració i del sector per donar a conèixerals operadors turístics i al públic general el Penedès com a punt de referència delturisme del vi pot obrir una nova via d’expansió i de negoci per als empresaris del vi.

Josep Ribas i BeltranConsell Regulador de la Denominació d’Origen Penedès

El Penedès vitivinícola, clau en el desenvolupamenteconòmic de la comarca

L’àmbit territorial del Penedès vitivinícola queda emmarcat en el conjunt dels 63municipis que engloba la Denominació d’Origen Penedès, i implica de ple lescomarques del Garraf, l’Alt i el Baix Penedès, i de forma parcial les de l’Anoia, el BaixLlobregat i l’Alt Camp. Tot i el creixement industrial alternatiu dels darrers anys, lavitivinicultura és encara avui un espai econòmic de transcendental importància enl’economia productiva del territori i del país.

Vilafranca del Penedès i Sant Sadurní d’Anoia, han estat i continuen sent les capitalseconòmiques de la indústria vinícola del vi i del cava català. No en va les principals empresesde vi i cava ubicades en aquest territori generen un important valor afegit al producte base,alhora que signifiquen una aportació remarcable de llocs de treball. Les empreses ubicadesdins d’aquest espai de negoci comercialitzen anualment més de 82 milions d’ampolles de vi tranquil (DO Penedès i DO Catalunya) i sobrepassen els 215 milions d’ampolles decava. El darrer rànquing de l’Informe Empresarial de Catalunya, situa Freixenet, Codorniui Miguel Torres entre les 26 empreses d’alimentació més importants de Catalunya.

Page 155: ESTUDI SOCIOECONÒMIC PENEDÈS - Estudis locals · L’Estudi socioeconòmic de la comarca de l’Alt Penedès 2006 és el setè volum de la col·lecció d’estudis comarcals que

L’extensió actual de vinya productiva emmarcada dins de l’àmbit d’actuació de laDenominació d’Origen Penedès és de gairebé 28.000 ha, repartides en més de 47.000parcel·les que conreen uns 5.000 viticultors. Un total de 22.000 ha corresponen avarietats de raïm blanc i 6.000 ha a raïm negre. La concentració en vinyes per sota d’1ha és del 70 %. La producció mitjana dels darrers cinc anys ha estat de 168 milions delitres de vi. Gran part del valor obtingut per tot aquest volum productiu és reinvertit enel propi territori, fet que, sense ser determinant, segons la collita pot condicionar el fluxd’inversions i comerç de les principals ciutats penedesenques.

Si abans es feia referència específica a la realitat del potencial productiu icomercialitzador del Penedès vitivinícola, des d’un vessant lligat estretament a aquestaactivitat, hi ha noves expectatives de negoci complementari en aquesta demarcació. Estracta del turisme vitícola, anomenat també enoturisme.

En aquest sentit, diferents veus ja van alertar fa uns anys de la necessitat de preservarl’espai vitivinícola del Penedès com un espai paisatgístic de característiquesinigualables, i que tot cercant fórmules de coexistència amb la implantació de novaindústria complementària no n’alteressin l’essència, les característiques i laidiosincràsia. Immediatament van sorgir diferents col·lectius i administracionsinteressades a sumar-se a aquesta iniciativa. D’aquesta va néixer el Pla i la Carta delPaisatge, des del Consell Comarcal es va coordinar un compromís de moratòria ambles administracions locals, quant al desenvolupament desordenat dels plans urbanísticsaprovats, i, el més important, es va iniciar el ja avançat Pla director del territori, que potesdevenir finalment un Pla territorial urbanístic de la zona de l’Alt Penedès i comarqueslimítrofes. Una eina d’ordenació que finalment, tenint en compte també l’evoluciód’infraestructures els propers anys, esperem que s’introdueixi en el Pla territorial deCatalunya.

Si entre tots plegats, administracions i sector, som capaços de donar vida i viabilitat aaquesta possible complementarietat de negoci, i alhora, la sabem vendre de formaqualitativa als operadors turístic i públic consumidor en general, el Penedès vitivinícolaté l’oportunitat de convertir-se en pocs anys en un important punt de referència deturisme específic del vi i, en conseqüència, en una nova àrea de creació de negociaddicional per als viticultors i empresaris del vi i el cava de la comarca més gran iproductiva de les 11 regions vitivinícoles catalanes.

Joan GilUnió Vinícola del Penedès (UVIPE)

158

ESTUDI SOCIOECONÒMIC DE LA

COMARCA DE L’ALT PENEDÈS 2006

Page 156: ESTUDI SOCIOECONÒMIC PENEDÈS - Estudis locals · L’Estudi socioeconòmic de la comarca de l’Alt Penedès 2006 és el setè volum de la col·lecció d’estudis comarcals que

159

FACTORS DETERMINANTS DE LA

LOCALITZACIÓ DE L’ACTIVITAT

Dinamisme i futur del sector del cava

El cava és un vi escumós de qualitat produït en una regió determinada anomenadaRegió del Cava. S’elabora segons el mètode tradicional, és a dir, la segona fermentacióes produeix a la mateixa ampolla que arriba al consumidor i el temps mínim de criançaés de nou mesos. El país del cava és el nucli i l’origen d’aquesta regió, el motor quel’impulsa i li dóna vida. El seu bressol és el municipi de Sant Sadurní d’Anoia, on estansituats la major part dels cellers productors de cava, juntament amb les gransempreses, que li donen capitalitat i renom.

La producció de cava pràcticament s’elabora a Catalunya, i l’Alt Penedès és la principalàrea de producció, atès que s’hi elabora aproximadament el 87 % del total. El cava ésel vi líder al mercat de l’exportació de tots els vins embotellats a l’Estat espanyol, i laseva producció, expressada en nombre d’ampolles de 75 cl, supera el conjunt de lesdenominacions d’origen catalanes. Cal tenir en compte també que és un dels sectorsmés dinàmics i pròspers de la vitivinicultura catalana, i ha consolidat, des de fa sis anys,els 200 milions d’ampolles comercialitzades a l’any.

Els raïms amb els quals s’elabora el vi base per al cava són principalment el macabeu,el xarel·lo i la parellada, que representen el 93 % del total de raïms del cava. Lacombinació de totes tres varietats, segons les característiques de l’anyada i del tipusde producte a elaborar, és el que ha donat al cava la seva identificació i el seu caràcter.La resta de varietats entren a formar part del cupatge del vi base, i es produeixentambé, en petita quantitat, caves monovarietats. Cal esmentar també que la varietatparellada que es cultiva a l’Alt Penedès és molt apreciada pels cavistes.

D’altra banda, no es pot oblidar que el cava rosat sempre ha existit en el sectorelaborador, destinat fonamentalment al mercat exterior. Al principi dels anys noranta, laproducció no superava les 600.000 ampolles. Des d’aleshores es va iniciar un augmentprogressiu de la demanda provinent de determinats països europeus. Davant de lalimitació de la superfície de varietats autoritzades per elaborar aquest tipus de cava idesprés d’una sèrie d’experimentacions sobre el comportament de les varietats de raïmnegre situades a l’àrea de producció, es van incloure l’any 1998 com a varietatsautoritzades la trepat i la pinot noir, de les quals a l’Alt Penedès n’hi ha 120 ha.

Al començament de gener del 2006, estaven inscrits al Consell Regullador del Cava181 cellers elaboradors de cava ubicats a l’Alt Penedès, 63 dels quals són tambéproductors de vi base cava. Cal esmentar també l’alt nivell tècnic de les instal·lacions,fruit de les exigències marcades pel Consell Regulador del Cava, i els ajuts econòmicsque s’obtenen dels fons de garantia europeus (FEOGA). D’altra banda, no es potoblidar que es produeixen moviments de raïms, most i vi entre les altres zones quecomponen l’àrea principal de la Regió del Cava.

L’opció pel mètode champenoise o mètode tradicional que havia fet servir originalmentel cava, tot i ser un sistema d’elaboració de cost més elevat, es va convertir en unavantatge quan es va aconseguir automatitzar la manipulació de les ampolles que, toti respectar el mètode, guanya en competitivitat i fa que el cava es consolidi com un delsvins escumosos per la seva gran qualitat.

Page 157: ESTUDI SOCIOECONÒMIC PENEDÈS - Estudis locals · L’Estudi socioeconòmic de la comarca de l’Alt Penedès 2006 és el setè volum de la col·lecció d’estudis comarcals que

160

ESTUDI SOCIOECONÒMIC DE LA

COMARCA DE L’ALT PENEDÈS 2006

El creixement del cava, veritablement espectacular, es va consolidar durant els anysvuitanta, en què va adquirir notorietat i prestigi com a producte i com a sector. Vapassar a ser un producte líder en el mercat mundial dels vins escumosos gràcies al’enorme esforç que van dur a terme les grans empreses del sector, principalmentdesprés de la incorporació d’Espanya a la CEE al 1986. Paral·lelament, ha anatincrementant el nombre d’empreses productores, xifra que avui roman gairebé estable.

A partir del 1990, es va produir, durant dos anys, un retrocés de les exportacions acausa de la pèrdua de competitivitat per un tipus de canvi sobrevalorat i també es vainiciar un retrocés de les vendes del mercat interior a causa de la situació de recessióde l’economia espanyola. En canvi, els darrers anys hem aconseguit escalar posicionstant en el mercat interior com en l’exportació. El 1999 es va aconseguir superar la xiframítica dels 200 milions d’ampolles. L’any 2005 es van elaborar a l’Alt Penedès 194milions d’ampolles, amb una estimació de volum de negoci d’uns 730 MEUR. Els dosgrans grups del sector ubicats a l’Alt Penedès han anat actuant de veritableslocomotores, obrint tots els mercats d’exportació, on la seva participació arriba al 82 % del total.

El consum de cava a Espanya és baix, no arriba a dues ampolles per persona i any,davant, per exemple, de les set ampolles que es consumeixen a Alemanya. Més del50 % del comerç es produeix durant els mesos de desembre i gener. El Nadal és unaèpoca de celebracions i regals, fet que fa incrementar el consum i l’acumulaciód’ampolles per als mesos següents. De tota manera, cal dir que es comença a notar unatendència a una desestacionalització, sobretot a les zones en què en consumeixen més.

El consumidor es mostra cada vegada més exigent i amb més capacitat per apreciar laqualitat del producte. Hi ha una tendència a consumir caves cada vegada més secs, jaque en els tipus brut és més fàcil apreciar-ne la qualitat. De tota manera, el semisec iel sec continuen tenint un pes important pel fet que el mercat alemany n’és un granconsumidor. El dolç es va deixar pràcticament d’elaborar a partir dels anys setanta iactualment el consum que se’n fa és només testimonial, tot i que s’observa que hi hauna tendència a l’alça.

Abans d’ingressar a la Unió Europea, el nostre mercat principal era els Estats Units,però a partir d’aquell moment van anar prenent importància els mercats d’Alemanya i el Regne Unit, fins a convertir-se en els nostres clients més importants. Lesexportacions de cava cap els països de la Unió Europea va passar dels 6 milionsd’ampolles el 1986 als quasi 96 milions l’any 2005.

Entre les raons que expliquen l’èxit del cava els darrers 20 anys es poden esmentar lessegüents:

� L’encert a triar el mètode tradicional i de criança a l’ampolla com a mètoded’elaboració.

� El fet d’haver seleccionat les varietats autòctones (macabeu, xarel·lo i parellada)i haver aconseguit, d’aquesta manera, una especificitat pròpia del producte.

� Disposar d’una climatologia molt favorable que permet d’obtenir una qualitatuniforme i constant.

Page 158: ESTUDI SOCIOECONÒMIC PENEDÈS - Estudis locals · L’Estudi socioeconòmic de la comarca de l’Alt Penedès 2006 és el setè volum de la col·lecció d’estudis comarcals que

161

FACTORS DETERMINANTS DE LA

LOCALITZACIÓ DE L’ACTIVITAT

� El fet d’haver-se autoimposat una legislació estricta, amb controls exhaustius,que garanteix la qualitat del producte.

� Disposar d’una viticultura capdavantera, capaç de produir una primera matèria dela millor qualitat.

� El gran esforç fet per les empreses líders del sector, instal·lades a l’Alt Penedès,que invertint en tecnologia i amb una gran experiència han situat el cava com undels millors vins escumosos del món.

El sector del cava a l’Alt Penedès, considerat globalment, té plantejats reptes als qualsha de fer front. D’una banda la relació i l’entesa entre el sector viticultor que produeixel raïm i el sector elaborador que compra aquest raïm, el transforma i posa el cava almercat. Aquests darrers temps s’ha anat avançant en aquesta línia d’entesa però s’hade seguir acostant posicions. Els viticultors han de conèixer quines són les dificultatsdels mercats i que, en definitiva, la bona marxa del conjunt del sector depèn de l’èxitque el cava tingui en el mercat. De l’altra, des del sector transformador s’ha d’entendreque sense una primera matèria de qualitat -el raïm- mai no es podran aconseguir lesqualitats dels caves que el mercat demana.

També des del sector elaborador s’ha de seguir fent esforços per educar el consumidoren els moments òptims de consum del cava, com és el cava per a l’aperitiu i al llarg detot un àpat. També s’han de donar a conèixer les diferències entre els caves segons lesdiferents varietats, cupatges, temps de criança, etc.

I, finalment, cal fomentar el consum de cava a Espanya, atès que és el nostre gran viescumós, que ha triomfat a tot el món, que hem de sentir-lo com a propi i que, encaraque estigui elaborat a l’Alt Penedès, té vocació universal.

Gustau Garcia GuillametPresident del Consell Regulador del Cava

Page 159: ESTUDI SOCIOECONÒMIC PENEDÈS - Estudis locals · L’Estudi socioeconòmic de la comarca de l’Alt Penedès 2006 és el setè volum de la col·lecció d’estudis comarcals que

163

ESTUDI MONOGRÀFIC

5.1. Introducció

L’Alt Penedès és, actualment, la comarca vitivinícola catalana per excel·lència. Aquestterritori té, en aquests moments, 18.130 ha de vinya inscrita a la Denominació d’OrigenPenedès, la qual cosa representa una mica més del 30 % de les denominacionsd’origen a Catalunya (sense comptar-hi ni les de cava ni les de la DO Catalunya). Tambéés on es concentra la major part dels cellers catalans: dels 404 cellers que hi ha en lesdiverses denominacions, 198 ho són de la DO Penedès i la major part d’aquests (146)estan ubicats a la comarca. Dins del sector vitivinícola, el sector del cava també té elseu centre a l’Alt Penedès. De les 266 empreses que consten en aquests moments a la llista del web del Consell Regulador del Cava, el 70 % estan ubicades a l’AltPenedès. És més, no només hi ha la major concentració de cellers i caves de Catalunyasinó que hi ha també les principals empreses del sector. Tres dels grans grupsmultinacionals del vi i del cava –Freixenet, que és el primer exportador mundiald’escumosos, Codorniu i Torres– tenen la seu a l’Alt Penedès. Però a part d’aquestestres grans empreses, els principals elaboradors i exportadors de vi i cava estanestablerts també a la comarca. Tot plegat suposa que el 95 % de la produccióespanyola de cava es fa a la comarca de l’Alt Penedès.

El monogràfic s’organitza de la manera següent. En el segon apartat, es fa un repàs delselements exògens al sector que incideixen sobre la seva evolució i sobre el seu futur.Alguns d’aquests són d’abast global i estructural, d’altres han estat d’índole mésconjuntural i, finalment, s’han introduït els darrers debats entorn del territori i del paisatge.Li segueixen els apartats dedicats a la producció, als mercats i a les empreses. Engeneral, en aquests s’ha preferit utilitzar les dades globals que ens ofereixen elsrespectius consells reguladors. S’ha de tenir en compte, però, allò que esmentava abans:l’Alt Penedès és el nucli dur tant de la Denominació d’Origen Penedès com de la regiódel cava, de manera que les conclusions que es puguin treure poden ser dirigidesfonamentalment cap a aquesta comarca. Tanmateix, en la mesura que ha estat possible,s’ha intentat aportar dades centrades en l’Alt Penedès. En general, es destacarà elprocés expansiu que està vivint el sector del vi i del cava sobretot gràcies a la vinculacióa la Unió Europea de l’Estat espanyol. D’aquesta manera, es farà un repàs tant pel quefa a l’expansió de la vinya com a la producció de vins i a la seva comercialització, la qualha estat marcada sobretot per la vocació exportadora; es ressaltaran alguns dels canvisen els hàbits de consum de vins i caves del Penedès i, finalment, es parlarà de lesempreses que han estat un dels motors principals d’aquest procés expansiu.

5.2. Canvis estructurals, globalització, conjuntures i elements locals

Entre 1986 i el moment actual, que és l’acotació cronològica que es proposa per aaquest monogràfic, s’han succeït un seguit de fets que han influït de manera crucialen el sector vitivinícola penedesenc. Des de l’entrada a la Unió Europea –anomenadaaleshores Comunitat Econòmica Europea–, l’any 1986, fins al boicot al cava (i ad’altres productes catalans) dels dos darrers anys, són diversos els elements que haninfluït en l’evolució del sector. Alguns són de caire més aviat estructural i global,d’altres segurament tenen un impacte més conjuntural i encara trobem alguns altresaspectes també de tipus estructural però que són més específics de l’àrea territorialdel Penedès.

5. Estudi monogràfic: El sector del vi i del cava. De la Unió Europea al boicot, 1986-2005 �

Page 160: ESTUDI SOCIOECONÒMIC PENEDÈS - Estudis locals · L’Estudi socioeconòmic de la comarca de l’Alt Penedès 2006 és el setè volum de la col·lecció d’estudis comarcals que

El primer element que m’agradaria destacar, evidentment, és la ja esmentada entradad’Espanya a la Unió Europea, l’any 1986, que podríem situar entre els fets d’abastglobal i estructural que afecten el sector. Es tracta d’un canvi en el marc institucionalque no només ha afectat les regulacions que corresponen a la vinya i el vi sinó que,com veurem, ha tingut efectes d’índole més econòmica, especialment en l’àmbit delcomerç exterior. Des del punt de vista del canvi de marc institucional, l’entrada a la UnióEuropea ha incidit sobre alguns aspectes fonamentals. En primer lloc, cal tenir encompte els intents de regulació del mercat vinícola a través de les restriccions a laplantació, cosa que al Penedès ha conduït a la creació d’un mercat de llicències dereplantació. D’altra banda, el fet que el mateix any entressin a la Comunitat EconòmicaEuropea tres estats de tradició vitivinícola com Espanya, Grècia i Portugal, vacomportar un canvi en la legislació europea amb l’aprovació del Reglament 823/87,que inventava el que ara anomenem com a vins de qualitat produïts en una regiódeterminada (VQPRD), que, en realitat, respon al consens necessari entre els diferentsestats que integren la Unió Europea. Amb aquest reglament es volia englobar tant elsvins que ja funcionaven amb denominació d’origen com aquells que, sensedenominació, reunien unes condicions de qualitat iguals o similars dins del marc de laUnió Europea (Torelló, 1998). Aquesta també ha estat la base de la creació de laDenominació d’Origen Cava i ha facilitat la creació de la Denominació d’OrigenCatalunya, ambdues en regions més àmplies que el Penedès, però dominades les duesper aquesta regió vinícola.

La legislació europea, dirigida a limitar la producció de vi, ha incidit també sobre el tipusde varietats que poden emprar-se en cada regió o en cada producte (cas del sumoll, lavarietat típica de negre al Penedès, o de les varietats reconegudes per a l’elaboració decava) i, finalment, ha tingut implicacions sobre temes tan sensibles per a les empresescom, per exemple, l’etiquetatge. Així doncs, a la comarca de l’Alt Penedès el sectormés afectat semblava que podia ser el del cava, el qual va haver de promocionaraquesta nova denominació davant la pressió francesa que va aconseguir restringir lesdenominacions xampany, champaña o champagne als escumosos produïts en aquellaregió francesa. Fins i tot, es va haver d’eliminar de l’etiquetatge que els escumosospenedesencs estaven elaborats amb el méthode champenoise. Si en el moment del’entrada a la UE això es va viure amb veritable preocupació, hem pogut comprovarcom la diferenciació del producte resultant de la nova legislació ha portat els cavescatalans a competir seriosament a escala mundial amb el champagne, si més no entermes de volum.

I per acabar amb la influència que ha tingut l’entrada de l’Estat espanyol a la UE, noméscal assenyalar que ha afectat molt la geografia del comerç exterior dels vins i, sobretot,dels caves penedesencs. Aquest és un tema que es deixa apuntat aquí però sobre elqual es tornarà més endavant en aquest mateix treball.

Un segon element que cal considerar que afecta el conjunt del sector és el canvid’hàbits de consum que persisteix des de fa dècades. S’ha traduït en una caigudapersistent del consum per càpita de vi els darrers 30 anys. L’evolució divergent entre elconsum de vi i la cervesa, el seu principal competidor entre les begudes alcohòliques,és la que representa d’una manera més clara aquesta transformació. El consum percàpita de cervesa a l’Estat espanyol ha augmentat constantment des dels anysseixanta, amb una progressió espectacular. De manera que, si cap al 1961 tan sols hihavia un consum de 13,3 l/persona i any, el 1983 s’arribava als 58,4, de manera queen aquesta data se superava el consum de vi per persona (Soler, 2004). El més

164

ESTUDI SOCIOECONÒMIC DE LA

COMARCA DE L’ALT PENEDÈS 2006

Page 161: ESTUDI SOCIOECONÒMIC PENEDÈS - Estudis locals · L’Estudi socioeconòmic de la comarca de l’Alt Penedès 2006 és el setè volum de la col·lecció d’estudis comarcals que

remarcable, però, és que la cervesa sembla evolucionar en direcció contrària al vi. Així,mentre que el primer producte ha sabut remuntar una lleugera caiguda durant els anysnoranta, el descens del consum de vi per persona és inexorable any rere any. Això ésdegut sobretot a l’augment progressiu de la renda dels espanyols, que permet unadiversificació del consum de begudes i una aposta cada cop més decidida pel consumde vi embotellat amb DO. Es prefereix beure menys però pagar més.

D’altra banda, la caiguda del consum de vi no només és atribuïble a la competència dela cervesa. El mateix augment de la renda a què fèiem referència afavoriria un menorconsum de vi, però de més qualitat, al mateix temps que la introducció de nous hàbitsde consum influïts sobretot per les campanyes sanitàries de les institucions, les qualsvan dirigides a reduir el consum d’alcohol entre la població. A aquest s’ha d’afegir laconsciència de les autoritats de trànsit respecte als problemes que representa laingesta de begudes alcohòliques en la sinistralitat vial i les restriccions cada cop mésfortes que tenen els conductors quant a això.

En tercer lloc, m’agradaria recordar la situació del mercat mundial de vins. Un primerelement que cal tenir en compte és el descens progressiu de la producció, fet forçaremarcable en els dos principals productors mundials de vi (França i Itàlia) i no tant en el cas de l’Estat espanyol (que és el tercer). Aquest fenomen ha anat acompanyatde l’aparició de noves zones productores que plantegen reptes importants als seuscompetidors europeus. En una primera onada, iniciada al començament del segle XX,van aparèixer en escena els països americans, entre els quals destacaven l’Argentina,Xile i els Estats Units. Aquest darrer cas és especialment important, perquè ha tingutun augment important de la producció els darrers anys, que ha tendit a substituir lesimportacions de vins europeus. Una segona onada ha tingut lloc ja durant les darreresdècades del segle XX, en les quals han aparegut a escena amb una certa força els vinsde la República de Sud-àfrica o d’Austràlia. Tot i amb això, aquests nous productors no han acabat amb l’hegemonia europea perquè Itàlia, França i Espanya encara

165

ESTUDI MONOGRÀFIC

Gràfic 5.1. Consum de cervesa i vi per càpita a Espanya, 1986-2005. Litresper persona i any �

Font: Cervesa: 1986-1990: Produktschap voor Gedistelleerde Dranken (1996 i2000), 1991-2003: Cerveceros de España (2004). Vi: 1986: Produktschap voor

Gedistelleerde Dranken (1996 i 2000), 1987-2005: Rey (2006)

90

80

70

60

50

40

30

201986

19871988

19891990

19911992

19931994

19951996

19971998

19992000

20012002

20032004

2005

Vi Cervesa

Page 162: ESTUDI SOCIOECONÒMIC PENEDÈS - Estudis locals · L’Estudi socioeconòmic de la comarca de l’Alt Penedès 2006 és el setè volum de la col·lecció d’estudis comarcals que

representaven el 55,4 % de les exportacions mundials de vi l’any 2003, davant del23,2 %, que resulta de sumar les dels Estats Units, l’Argentina, Xile, Sud-àfrica iAustràlia. La penetració al mercat mundial d’aquests vins es continua intensificant. Tantels Estats Units, com Sud-àfrica i Austràlia han incrementat el volum de lesexportacions els darrers tres anys. Potser el cas més espectacular és el d’aquest darrerpaís, ja que, segons càlculs de Rey (2006), l’any 2005 ha aconseguit superar en valorles exportacions espanyoles de vins, malgrat que cal assenyalar que concentra la majorpart del seu comerç exterior al Regne Unit, als Estats Units i al Canadà.

Altres elements, de caire més conjuntural, han afectat l’evolució del sector, però non’han condicionat la conformació. Així, per exemple, la sobrevaloració de la pessetadurant els anys noranta va afectar considerablement els sectors més exportadors i, concretament, el sector del vi i molt especialment el del cava, ja que limitava la competitivitat internacional de les empreses vitícoles penedesenques i, mésconcretament, de les exportadores de cava. Una cosa similar pot passar ara ambl’evolució de la cotització internacional de l’euro. És més difícil de valorar l’impacte del’anomenat boicot al cava, ja que si atenem a les dades que proveeix el Ministerid’Agricultura la tendència al descens del consum en volum del cava arrenca ja demitjan dècada dels vuitanta i ha seguit una tendència més aviat erràtica. Pel quesembla, el boicot no ha afectat el consum global d’escumosos, ja que la caiguda del6,6 % de les vendes al mercat interior s’han compensat amb un augment del 6,2 % deles vendes a l’exterior. Mentrestant, les dades del comerç amb l’estranger de l’Idescatmostren un creixement constant del valor de les exportacions des de l’any 2000, de

166

ESTUDI SOCIOECONÒMIC DE LA

COMARCA DE L’ALT PENEDÈS 2006

� Quadre 5.1. Consum i despesa en vi a Espanya, 1987-2005

Consum (milions de litres) Despesa(MEUR)

Vi de taula Vi amb DO Escumosos Total vi

1987 1.415 245 76 1.6601988 1.210 242 75 1.4521989 1.129 246 66 1.3751990 1.048 281 62 1.3291991 971 252 53 1.2231992 913 264 56 1.1771993 953 271 56 1.2241994 894 281 51 1.1751995 845 251 48 1.0961996 910 283 52 1.1931997 989 303 59 1.2921998 1.010 320 54 1.3301999 984 306 50 1.2902000 927 296 56 1.223 2.4612001 828 318 53 1.146 2.4142002 801 321 45 1.122 2.4612003 771 305 47 1.076 2.4222004 768 347 46 1.115 2.7952005 688 375 48 1.063 2.959

Font: Per al consum, Ministeri d’Agricultura, Pesca i Alimentació, La alimentación en España 2003 i La alimentación enEspaña 2005, que es poden consultar al web <http://www.mapa.es>. Pel que fa a la despesa, les dades provenen deRey (2006).

Page 163: ESTUDI SOCIOECONÒMIC PENEDÈS - Estudis locals · L’Estudi socioeconòmic de la comarca de l’Alt Penedès 2006 és el setè volum de la col·lecció d’estudis comarcals que

manera que també podem suposar que, en conjunt, el valor de les vendes hauràaugmentat també al mercat interior. Tot i això, el boicot sí que pot haver afectat mésconcretament la comarca de l’Alt Penedès, però sobretot la seva influència pot havervariat d’empresa a empresa. Així, Freixenet i Codorniu han compensat la reducció de les vendes al mercat espanyol de l’exercici 2004-2005 (4 % i 4,4 % menys,respectivament) amb les exportacions, de manera que les dues empreses hanaugmentat el total del volum de negoci (1,3 % i 1,2 %, respectivament) (Alimarket, 191,gener 2006). En canvi, les empreses que han concentrat les seves vendes en algunsdels mercats on sembla que aquest boicot ha tingut realment efectes constatables(Madrid, Andalusia, etc.) o que no ha tingut aquesta orientació exportadora, sí ques’han vist més afectades. Finalment, cal tenir en compte que moltes empresespenedesenques han proveït d’ampolles sense etiquetar empreses del País Valencià queno podien cobrir tota la demanda amb la producció pròpia. Segons fonts del mateixsector, les empreses catalanes han proveït empreses extremenyes i valencianes ambunes 360.000 unitats.

Per acabar aquest apartat, cal fer referència a un element específic del Penedès peròque podem considerar d’abast estructural: la pressió demogràfica i urbanísticaindustrial que està patint la comarca. El fet que el Penedès sigui una àmplia regióvitivinícola situada entre dues àrees metropolitanes (Barcelona i Tarragona) la converteixen un territori gairebé únic al món, sobre el qual planen, però, algunes amenaces. Elcreixement demogràfic de la comarca i el seu desenvolupament industrial, els qualsabsorbeixen una part cada vegada més important de la població i de les activitats que són expulsades de la primera corona metropolitana, poden deteriorar l’equilibriterritorial existent actualment. A ningú no se li escapa que el nombre d’habitants hacrescut molt intensament els darrers quatre o cinc anys. D’aquesta manera, si entre el1986 i el 2000 la població de l’Alt Penedès va créixer a un ritme de l’1,1 %, la taxa decreixement entre els anys 2001 i 2005 s’ha disparat fins al 4 %. Aquesta és una taxadesconeguda a la comarca, ni en els millors temps de l’anomenat desenvolupisme. Percomparar-ho amb algun altre fet, la taxa entre 1960 i 1970, el punt àlgid del creixemental segle XX, es va produir al nivell moderat de l’1,8 %. El mateix podem assenyalar pelque fa a l’increment dels habitatges construïts i del nombre d’hectàrees que vanocupant els polígons industrials. Així, la mitjana del nombre d’habitatges acabats hapassat dels 555, per al període 1986-2000, als 1.238 en el període 2001-2005. De lamateixa manera, la mitjana d’hectàrees dels polígons industrials implantats a l’AltPenedès (si tenim en compte els anys del pla d’ordenació de cada polígon) s’haduplicat també entre 1986-2000 i 2001-2005, i ha passat de les 29,7 ha de mitjana ales 57,5 ha del darrer període.

5.3. La vinya: expansió i dificultats de la pagesia

Tal com acabem d’assenyalar, la qüestió de l’ordenació del territori fa uns anys que s’haconvertit en un dels eixos centrals dels debats socials i polítics que s’han generat a lacomarca. L’aparició d’entitats com Terra Vitium, Al Penedès Vinyes!, Marca Penedès i entitats ecologistes com Salvem el Penedès han situat la defensa del paisatgevitivinícola al centre d’aquest debat, fins al punt que alguns dels treballs previs al Pladirector territorial de l’Alt Penedès han estat l’Estudi del paisatge vitivinícola i la Cartadel Paisatge, que conté, a més, un codi de bones pràctiques vitícoles. Tot plegat esfonamenta en un seguit d’idees bàsiques: partint de la valoració del paisatge vitivinícolacom un dels elements que cal preservar pels seus pretesos valors ecològics i els

167

ESTUDI MONOGRÀFIC

Page 164: ESTUDI SOCIOECONÒMIC PENEDÈS - Estudis locals · L’Estudi socioeconòmic de la comarca de l’Alt Penedès 2006 és el setè volum de la col·lecció d’estudis comarcals que

evidents valors paisatgístics, s’assenyala el perill de la desaparició de la vinya a lacomarca a partir de l’innegable creixement demogràfic i de les transformacionsindustrials que ha patit els darrers anys, i a la qual hem fet referència en l’apartatanterior. La pregunta és la següent: És real aquesta amenaça sobre la vinya? Comveurem tot seguit, l’amenaça sobre la viticultura a l’Alt Penedès prové més de factorsintrínsecs al mateix sector que no pas de factors externs com el creixement demogràfico l’expansió industrial, els quals, de moment, no semblen incompatibles amb eldesenvolupament vitivinícola.

En aquest sentit, les dades que ens ofereix any rere any el Consell Regulador de laDenominació d’Origen Penedès són força concloents. Entre 1982 i 2005, l’expansió dela vinya ha estat constant a tota la Denominació d’Origen, amb un increment mitjà entreels dos anys del 24 %. Allà on aquesta expansió ha estat més intensa ha estat a la zonapenedesenca de l’Anoia, una comarca en la qual el creixement demogràfic també haestat força intens (lleugerament inferior al de l’Alt Penedès) des del 2000. D’altra banda,l’Alt Penedès continua sent el nucli dur de la Denominació d’Origen Penedès i de laregió del cava. En aquesta comarca, el nombre d’hectàrees de vinya l’any 1982 eramolt similar al del període de postguerra, el qual marca el mínim històric de l’expansióvitivinícola des del segle XIX. A mitjan anys vuitanta, la vinya ha començat un nouperíode expansiu que ha estat més o menys constant i que ens porta a les 18.130 hadel 2005. Només el Baix Llobregat i el Tarragonès han vist reduït sensiblement elnombre d’hectàrees de vinya dins de la DO Penedès i fins i tot el Garraf sembla que haaconseguit invertir la tendència negativa que s’estava manifestant des del 1940.

L’origen fonamental d’aquesta expansió de la vinya ha estat l’èxit del recorregut delsector del cava i, molt especialment, del seu sector exterior. Al mateix temps, també cal atribuir part de l’expansió a l’aparició de noves varietats de raïm i d’una certarecuperació en l’elaboració i la comercialització de vins negres. Ho tractarem mésendavant. Un altre dels factors que han contribuït a la recuperació vitícola dels darrers20 anys ha estat la transformació que ha viscut l’empresa vitivinícola penedesenca, laqual, en termes generals, ha passat de ser una simple casa de comerç a un veritable

168

ESTUDI SOCIOECONÒMIC DE LA

COMARCA DE L’ALT PENEDÈS 2006

� Quadre 5.2. Superfície plantada de vinya al Penedès, 1982-2005

Hectàrees Índex 1982 = 100

1982 1989 1999 2003** 2005** 1982 1989 1999 2003** 2005**

Alt Penedès 14.173 15.152 17.560 18.041 18.130 100,0 106,9 123,9 127,3 127,9Baix Penedès 3.413 4.015 4.067 4.086 4.087 100,0 117,6 119,2 119,7 119,7Garraf 1.227 894 994 1.039 1.049 100,0 72,9 81,0 84,6 85,5Anoia* 1.595 1.859 3.023 2.618 2.630 100,0 116,6 189,5 164,1 164,9Alt Camp* 1.367 1.057 1.200 1.476 1.537 100,0 77,3 87,8 108,0 112,4Baix Llobregat* 502 374 293 288 269 100,0 74,5 58,4 57,3 53,5Tarragonès* 12 5 5 0 0 100,0 41,7 41,7 0,0 0,0

Total 22.289 23.356 27.142 27.547 27.702 100,0 104,8 121,8 123,6 124,3

Notes:* Només les poblacions que pertanyen a la DO Penedès.** Només vinya inscrita.

Font: 1982-1999: Censos agraris (http://www.idescat.net), 2003-2005: Consell Regulador de la Denominació d’OrigenPenedès (estadístiques que es poden consultar al web <http://www.dopenedes.es>)

Page 165: ESTUDI SOCIOECONÒMIC PENEDÈS - Estudis locals · L’Estudi socioeconòmic de la comarca de l’Alt Penedès 2006 és el setè volum de la col·lecció d’estudis comarcals que

celler. Moltes de les empreses han dut a terme un procés d’integració vertical capenrere, de manera que la majoria de cellers disposen, avui, d’un nombre mínimd’hectàrees de vinya que els permet d’abastir la major part de la seva producció i, enconseqüència, de tenir un major control sobre la qualitat del producte que s’elabora.

D’aquesta manera, els problemes de la viticultura penedesenca deriven d’aquestmateix procés d’expansió de la vinya. A curt termini, per exemple, el major nombred’hectàrees plantades de vinya i l’estructura del sector elaborador, basada en tresgrans compradors –en termes econòmics diríem que s’aproxima al monopsoni– i en unnombre creixent de mitjans i petits elaboradors que s’autoproveeixen, han pressionat ala baixa els preus que perceben els pagesos tant pel raïm com pel vi. Per fer-nos unaidea, el pagès pot vendre el seu producte a les empreses de tres maneres diferents:venent el raïm, venent el vi base directament o venent el vi a través de les cooperatives.Segons UVIPE, la primera opció representaria el 50 % de la verema, la segona, el 15 %i la tercera, el 35 %. L’existència de la DO Cava des de 1986 i la posada en marxa dela DO Catalunya l’any 2000, que permeten tenir una vinya inscrita en més d’unadenominació d’origen i que, en conseqüència, amplien l’oferta de vi a la qual podenaccedir els grans elaboradors penedesencs, a més de l’entrada fraudulenta de vinsestrangers –fet denunciat públicament, però difícil de demostrar–, són elements queajuden a pressionar a la baixa els preus que percep el pagès. Si atenem a les dadesque ens ofereix el DARP sobre preus percebuts, la caiguda ha estat molt més intensaen el vi, especialment en el vi negre, que en el raïm. En pocs anys, la caiguda del preudel vi negre ha estat propera al 50 % i la del vi blanc s’ha situat entorn del 33 %, mentreque el preu percebut pel raïm s’ha mantingut més estable. A això, però, s’hi ha d’afegirque aquesta evolució ha anat en sentit contrari a la de l’evolució dels costos, la majorpart dels quals s’han incrementat i, en qualsevol cas, han augmentat més que elspreus. Les protestes dels dos darrers anys per part de les organitzacions agràries,desenvolupades principalment a l’Alt Penedès, són plenament justificades. I si segueixaixí, tal com sembla que pot passar, situa la pagesia en un terrible atzucac.

169

ESTUDI MONOGRÀFIC

Quadre 5.3. Evolució dels preus i dels costos de producció (2000 = 100) �

Preus percebuts pel pagès Costos

Raïm Blanc Negre Verema Poda Fertilitzants Gasoil B

1995 75,5 93,6 57,5 84,1 82,8 96,21996 77,7 104,4 67,0 85,6 84,9 99,91997 68,0 83,7 61,1 83,3 87,8 98,81998 81,1 87,1 68,7 89,3 90,9 95,61999 95,5 99,4 80,7 94,6 93,9 91,0 77,12000 100,0 100,0 100,0 100,0 100,0 100,0 100,02001 99,4 74,7 90,9 106,5 103,3 107,6 96,32002 101,1 55,0 77,0 110,6 107,4 106,9 89,62003 94,7 56,9 60,8 114,0 112,4 106,3 91,62004 85,3 66,5 49,6 117,7 113,1 111,8 97,62005 106,9 67,8 47,3 119,3 114,9 121,8 112,5

Font: Els preus percebuts pel pagès els ofereix el DARP al seu web. S’han usat les dades que ofereix en €/hectograu per alvi. Aquest preu és una mitjana dels vins amb DO i altres vins. Les dades originals del raïm són en €/100 kg. Del 1995al 2000 són preus amb base 1995 i del 2000 en endavant, amb base 2000, indexats tots amb base 2000 i enllaçatsper aquest any. Pel que fa als costos, cal dir que els salaris i els fertilitzants s’han obtingut de les dades que ofereix elMinisteri d’Agricultura, Pesca i Alimentació. El preu del gasoil B s’ha obtingut de la Confederació de CooperativesAgràries d’Espanya (2004) i de la Coordinadora d’Agricultors i Ramaders (2005).

Page 166: ESTUDI SOCIOECONÒMIC PENEDÈS - Estudis locals · L’Estudi socioeconòmic de la comarca de l’Alt Penedès 2006 és el setè volum de la col·lecció d’estudis comarcals que

Hi ha més elements que poden afectar l’anomenat sector productor i no són,precisament, conjunturals. El primer és que l’expansió de la vinya dels darrers anys l’haconvertit en un monocultiu. L’any 1999 la vinya representava prop del 80 % de les terresde conreu i, segons el Pla director de l’Alt Penedès, aquesta proporció s’ha situatactualment entorn del 93 % dels conreus. Les dades dels censos agraris de 1982,1989 i 1999 reflecteixen clarament que el creixement de la vinya s’ha fet a costad’altres conreus, sobretot dels cereals, i, tot i que menys, sobre superfícies de conreuermes i boscoses. La vinya pràcticament no té alternativa. Aquest no és un fenomennou a la nostra comarca. Colomé i Valls (2005) justifiquen l’expansió d’aquest conreu ala comarca pel major rendiment que s’obtenia amb la vinya respecte als cereals alcomençament del segle XIX. I així sembla que ha continuat fins als nostres dies, ambl’única excepció del període de l’autarquia franquista. A mitjan dècada dels vuitanta esproposava el conreu de fruiters –molt concretament del préssec del Penedès– com aalternativa possible a la vinya. Però sembla clar que ha estat un fracàs rotund i que lavinya ha esdevingut pràcticament un monocultiu. De manera que es tracta d’un sistemafràgil en què una crisi ecològica i econòmica, com ho va ser la fil·loxera, comportariaun veritable desastre per a l’economia comarcal.

Des del punt de vista ecològic, cal esmentar la introducció de la nova vitivinicultura ambel sistema d’emparrats preparats per a la verema mecanitzada. Alguns estudiselaborats al començament anys noranta ja assenyalaven l’impacte que representava elnou tipus de plantació de vinya que s’estava duent a terme ja en aquells momentssobre l’erosió dels sòls, tant pel que, en moltes ocasions, representa d’explanació de

170

ESTUDI SOCIOECONÒMIC DE LA

COMARCA DE L’ALT PENEDÈS 2006

� Quadre 5.4. Distribució de la superfície agroforestal a l’Alt Penedès, 1943/1947 - 1999

Terres llaurades (ha) 1943-1947 1982 1989 1999

Vinya 14.443 14.175 15.152 17.560Cereals 11.946 5.373 3.451 2.107Fruiters 122 1.680 1.212 737Olivera 960 403 376 516Altres 571 3.413 2.639 1.866Total llaurades 28.042 25.044 22.830 22.786Superfície forestal 15.558 14.953 11.835 10.925Altres 4.435 5.135 4.796 2.531Pastures permanents 0 101 47 1.360Total 48.035 45.233 39.508 37.602

Terres llaurades (%) 1943-1947 1982 1989 1999Vinya 30,1 31,3 38,4 46,7Cereals 24,9 11,9 8,7 5,6Fruiters 0,3 3,7 3,1 2,0Olivera 2,0 0,9 1,0 1,4Altres 1,2 7,5 6,7 5,0Total llaurades 58,4 55,4 57,8 60,6Superfície forestal 32,4 33,1 30,0 29,1Altres 9,2 11,4 12,1 6,7Pastures permanents 0,0 0,2 0,1 3,6

Total 100,0 100,0 100,0 100,0% de la vinya sobre les terres llaurades 51,5 56,6 66,4 77,1

Font: 1943-1947: Llovet (1948), 1982-1999: Censos agraris (http://www.idescat.net)

Page 167: ESTUDI SOCIOECONÒMIC PENEDÈS - Estudis locals · L’Estudi socioeconòmic de la comarca de l’Alt Penedès 2006 és el setè volum de la col·lecció d’estudis comarcals que

terrenys la nova plantació, com pel fet que la nova vitivinicultura elimina les pràctiquesde protecció de sòls que s’aplicaven en la vitivinicultura tradicional (Martínez, 1998;Ramos i Martínez, 2004). Tenint en compte el fet que la major part de les plantacionsdesenvolupades la darrera dècada s’han dut a terme amb els nous mètodes, calentendre que la vinya s’ha afegit d’aquesta manera al creixement urbanístic i industrialen la pressió sobre la resta de l’espai agroforestal.

Finalment, s’ha assenyalat de manera reiterada un altre punt dèbil de la vitivinicultura,però de difícil solució: l’estructura de les explotacions agràries, molt fragmentada enpetites explotacions i, encara més, en petites parcel·les. Aquest fet implica que hi ha unaàmplia borsa de pagesos que treballen a temps parcial, la major part dels quals aportenla seva producció a les cooperatives. Aquest és el gruix de la pagesia que es veu mésafectada per la situació actual i la que fàcilment pot destinar les seves terres a usos noagraris si així ho requereix el desenvolupament urbanístic i si així ho decideixen lesinstitucions polítiques que hi tenen competències. Si als anys seixanta es consideravaque aquesta fragmentació dificultava la mecanització de l’agricultura penedesenca,podem considerar que ara sobretot afecta la necessària conversió del pagès enelaborador, que és un dels mecanismes que pot garantir la continuïtat de la vitivinicultura,a banda de promocionar activitats diferents de l’agroindústria, com l’enoturisme.

5.4. El sector elaborador: el cava com a motor de l’expansió

En consonància amb el procés expansiu de la superfície conreada de vinya queacabem de ressenyar, la producció de vi i de cava a la comarca ha seguit una tendènciaal creixement tant pel que fa al vi com pel que fa al cava, amb evolucions diverses entreels dos sectors. Quant a la producció de vi a la DO Penedès hem de distingir entre laproducció total i les diverses qualificacions que poden rebre els vins, un cop elaborats.D’aquesta manera, la producció total de vins a la DO Penedès ha mantingut unatendència al creixement amb tres breus parèntesis corresponents als anys 1992-1995,1998 i 2001-2002, però que va assolir el seu màxim de producció l’any 2004, amb mésde 2.000.000 hl produïts.

Tanmateix, es dóna el fet que al Penedès els vins es poden qualificar de formesdiverses. Així, des de l’any 2000 s’elaboren en aquesta regió vinícola vins ambDenominació d’Origen Penedès, amb Denominació Catalunya, caves i vins de taula, demanera que des de la gran expansió del cava de mitjan dècada dels vuitanta, la majorpart de la producció no es qualifica com a DO Penedès sinó com a cava. Així, abansde l’entrada en vigor de la DO Catalunya, el vi produït al Penedès es repartia, demitjana, de la manera següent: el 35 % per allò que es qualificava pròpiament com aDO Penedès; el 16 %, que es comercialitzava com a vi de taula, i el 49 %. que anavadestinat a cava. L’aparició de la DO Catalunya ha afectat el vi de taula i, sobretot, el vi que es qualifica com a Penedès. De mitjana, entre el 2000 i el 2004 el 59 % del viproduït al Penedès es va qualificar com a vins de qualitat produïts en regió determinada(VQPDR), mentre que el vi amb DO Penedès només era el 29 % del total i el vi de taulava quedar reduït al 12 %. Així doncs, la DO Catalunya ha tingut un doble efectecomplementari. D’una banda, permet de col·locar al mercat una part del vi, que abanses qualificava com de taula, amb una major qualificació. D’altra banda, ajusta laproducció de la DO Penedès a una quantitat molt determinada, cosa que, en principi,no és negativa si el vi que es ven com a DO Penedès es ven a un major preu, de maneraque es compensa la caiguda de la venda en volum.

171

ESTUDI MONOGRÀFIC

Page 168: ESTUDI SOCIOECONÒMIC PENEDÈS - Estudis locals · L’Estudi socioeconòmic de la comarca de l’Alt Penedès 2006 és el setè volum de la col·lecció d’estudis comarcals que

Si parem atenció a les dades de la producció de cava, és evident que aquest ha estatel sector motor de la vitivinicultura penedesenca. En qüestió de 20 anys, el cava hamultiplicat per dos el volum de producció. Després de superar el període crític de laprimera meitat dels noranta, la producció revifa amb força i arriba al punt més àlgid dela seva història l’any 1999, amb més d’1.700.000 hl. Cal pensar, però, que es tractad’un any molt excepcional (potser marcat pel canvi de dígit en el mil·lenni, l’anomenat

172

ESTUDI SOCIOECONÒMIC DE LA

COMARCA DE L’ALT PENEDÈS 2006

� Quadre 5.5. Producció de vi a la Denominació d’Origen Penedès i producció de cava, 1986-2004, en hectolitres

Producció de la DO Penedès

DO Penedès Vi de taula Altres VQPRD Total DO Penedès Cava

1986 865.1031987 972.5251988 1.042.0501989 1.065.0001990 560.000 350.000 765.000 1.675.000 1.047.9451991 570.000 420.000 770.000 1.760.000 1.009.1401992 637.892 450.000 710.000 1.797.892 979.5901993 643.160 228.340 680.000 1.551.500 964.0801994 581.427 139.717 588.856 1.310.000 986.7601995 602.178 147.323 720.184 1.469.685 1.077.9681996 675.000 316.000 970.000 1.961.000 1.148.0931997 630.000 353.000 950.000 1.933.000 1.318.2751998 450.726 154.838 1.024.576 1.630.140 1.428.8101999 540.325 255.450 1.189.151 1.984.926 1.729.1482000 587.935 227.674 1.113.834 1.929.443 1.475.6332001 455.172 155.437 817.858 1.428.467 1.509.1282002 523.451 115.148 972.939 1.611.538 1.538.1682003 518.413 262.711 1.144.124 1.925.248 1.609.8602004 468.565 352.285 1.247.586 2.068.436 1.660.3352005 1.668.015

Font: Les dades de la DO Penedès procedeixen de les estadístiques que cada any publica el Consell Regulador al seu web.Les dades de producció de cava provenen de les que ofereix el Consell Regulador del Cava. Les dades originals sónen ampolles de 0,75 l i se n’ha fet la conversió corresponent.

� Gràfic 5.2. Evolució de la producció de la DO Penedès i de la producció de cava, 1986-2005Font: Vegeu el quadre 5.5.

2.500.000

2.000.000

1.500.000

1.000.000

500.000

01986

19871988

19891990

19911992

19931994

19951996

19971998

19992000

20012002

20032004

2005

Total DO Penedès Cava

Hec

tolit

res

Page 169: ESTUDI SOCIOECONÒMIC PENEDÈS - Estudis locals · L’Estudi socioeconòmic de la comarca de l’Alt Penedès 2006 és el setè volum de la col·lecció d’estudis comarcals que

efecte 2000), de manera que la producció del 2000 es va retrobar a un nivell quepodríem considerar normal (a prop de 1.500.000 hl), el qual es va anar incrementant demica en mica fins a arribar a 1.668.015 el 2005.

La clau d’aquest procés expansiu ha estat, sens dubte, el comportament del sectorexterior. Mentre que el mercat interior ha donat mostres d’un cert estancament al’entorn dels 700.000 hl/any, el moviment exportador ha estat gairebé constantmenta l’alça en tot el període. Aquest fet ha estat especialment intens la darrera dècadai, molt concretament, a partir del 1998, que va ser el primer any en què les vendesa l’exterior van superar les de l’interior. D’aquesta manera, les exportacions del2005 han estat un 315 % superior a les del 1986, i el mercat exterior, el darrer anydel qual disposem dades, ha representat el 58 % del comerç total d’escumososespanyols.

5.5. Els mercats del vi i del cava

L’evolució dels mercats del vi i del cava ha estat diferent pel que fa a la propensióexportadora i a la tendència d’un i altre producte, especialment els darrers anys, peròsí que ha estat similar pel que fa a la geografia del comerç exterior. D’aquesta manera,durant la primera meitat de la dècada dels noranta, malgrat la diferència en volum, el viamb DO Penedès i el cava s’exportaven en proporcions similars (36 % exterior, 64 %interior, en el cas del vi; 37 % i 63 %, respectivament, en el cas del cava). És en eltombant de segle quan les coses han canviat substancialment, ja que el cava ha passata exportar al voltant del 54 % de mitjana, mentre que l’exportació de vi ha reduïtlleugerament la seva proporció i ha passat al 34 % del comerç total de vins amb DOPenedès.

173

ESTUDI MONOGRÀFIC

Gràfic 5.3. Evolució del comerç de cava segons el mercat al qual va dirigit, 1986-2005 �

Font: Vegeu el quadre 5.6.

1.200.000

1.000.000

800.000

600.000

400.000

200.0001986

19871988

19891990

19911992

19931994

19951996

19971998

19992000

20012002

20032004

2005

Exterior Interior

Hec

tolit

res

Page 170: ESTUDI SOCIOECONÒMIC PENEDÈS - Estudis locals · L’Estudi socioeconòmic de la comarca de l’Alt Penedès 2006 és el setè volum de la col·lecció d’estudis comarcals que

174

ESTUDI SOCIOECONÒMIC DE LA

COMARCA DE L’ALT PENEDÈS 2006

� Quadre 5.6. El pes del mercat exterior en la comercialització

HectolitresVins amb DO Penedès Cava

Exportacions Interior Total Exportacions Interior Total

1986 82.835 232.830 632.273 865.1031987 99.510 305.025 667.500 972.5251988 95.970 354.525 687.525 1.042.0501989 109.973 360.915 704.085 1.065.0001990 99.980 222.377 322.357 354.195 693.750 1.047.9451991 102.371 222.798 325.169 336.203 672.938 1.009.1401992 114.257 237.547 351.804 340.305 639.285 979.5901993 125.115 212.800 337.915 374.745 589.335 964.0801994 137.784 220.881 358.665 375.510 611.250 986.7601995 167.469 253.589 421.058 455.468 622.500 1.077.9681996 187.261 300.944 488.205 503.093 645.000 1.148.0931997 202.286 657.480 660.795 1.318.2751998 240.989 739.823 688.988 1.428.8101999 216.955 977.798 751.350 1.729.1482000 180.842 727.643 747.990 1.475.6332001 125.927 261.773 387.700 778.868 730.260 1.509.1282002 131.272 248.329 379.601 813.323 724.845 1.538.1682003 122.633 247.524 370.156 876.240 733.620 1.609.8602004 120.693 231.281 351.974 909.563 750.773 1.660.3352005 114.945 217.356 332.301 966.758 701.258 1.668.015

PercentatgesVins amb DO Penedès Cava

Exportacions Interior Total Exportacions Interior Total

1986 26,9 73,1 100,01987 31,4 68,6 100,01988 34,0 66,0 100,01989 33,9 66,1 100,01990 31,0 69,0 100,0 33,8 66,2 100,01991 31,5 68,5 100,0 33,3 66,7 100,01992 32,5 67,5 100,0 34,7 65,3 100,01993 37,0 63,0 100,0 38,9 61,1 100,01994 38,4 61,6 100,0 38,1 61,9 100,01995 39,8 60,2 100,0 42,3 57,7 100,01996 38,4 61,6 100,0 43,8 56,2 100,01997 49,9 50,1 100,01998 51,8 48,2 100,01999 56,5 43,5 100,02000 49,3 50,7 100,02001 32,5 67,5 100,0 51,6 48,4 100,02002 34,6 65,4 100,0 52,9 47,1 100,02003 33,1 66,9 100,0 54,4 45,6 100,02004 34,3 65,7 100,0 54,8 45,2 100,02005 34,6 65,4 100,0 58,0 42,0 100,0

Font: Consells reguladors de la DO Penedès i del Cava

Page 171: ESTUDI SOCIOECONÒMIC PENEDÈS - Estudis locals · L’Estudi socioeconòmic de la comarca de l’Alt Penedès 2006 és el setè volum de la col·lecció d’estudis comarcals que

El mercat interior: el pes del mercat català �

Malauradament, no disposem de dades sobre la distribució del mercat interior del viamb DO Penedès. Tanmateix, i tenint en compte que la major part de les empreseselaboren vins i caves al mateix temps i que, tal com veurem, la geografia dels vins i delscaves penedesencs és molt similar, és possible que la distribució de les vendes de vino divergeixi en excés del que es dirà més endavant sobre el cava.

Tanmateix, si ens referim al conjunt de les produccions vinícoles catalanes, el DARPdestaca el gran consum per càpita a les illes Balears, a Cantàbria i a Catalunya.Sobresurt Cantàbria com a consumidora de vi de taula i les illes Balears en tant queconsumidora de vins de qualitat. D’altra banda, a les àrees metropolitanes (Madrid iBarcelona), el consum de vi és inferior però es compensa amb un major consum de vinsde qualitat.

Durant els darrers 10 anys, la distribució de les vendes de cava al mercat interiorpràcticament no ha patit variacions. Així, des dels anys noranta, l’Àrea Metropolitana deBarcelona i la zona nord-est representen el 50 % del consum d’escumós i la restad’àrees pràcticament no han patit variacions del pes percentual (Solé, 1996; Valls,2003). Ens centrarem, doncs, en les dades del 2005. En aquest sentit, cal destacar queel mercat català ha estat el principal consumidor de caves. Les dades del ConsellRegulador no permeten de calcular-ho amb precisió, però entre l’Àrea Metropolitana de Barcelona i la zona nord-est (resta de Catalunya, illes Balears, Osca i Saragossa), tal com s’ha dit, en sumen el 50 %. De fet, no és una novetat, ja que històricamentCatalunya ha estat el principal consumidor d’escumosos i ha estat la base a partir dela qual s’ha anat estenent a la resta de l’Estat (Valls, 2005). El 50 % restant seriapròpiament el mercat espanyol, en el qual destaquen les zones nord (País Basc,Navarra, la Rioja, Cantàbria, Burgos i Palència) i centre (Castella-la Manxa, la resta deCastella i Lleó, Càceres i la Comunitat Autònoma de Madrid, excepte la seva àreametropolitana), amb el 12 % i l’11 %, respectivament. D’altra banda, destaca l’escassapresència al mercat andalús (la zona sud, que també inclou la província de Badajoz),amb només el 4 %, fet que també, com ja he assenyalat abans, es manté de maneraestructural des del començament de la dècada dels noranta.

175

ESTUDI MONOGRÀFIC

Gràfic 5.4. Distribució del mercat interior del cava, 2005 �Font: Consell Regulador del Cava

Àrea M. de Madrid7%

Centre11%

Sud4%

Nord12%

Centre-est9%

Nord-est26%

Àrea M. de Barcelona24%

Nord-oest7%

Page 172: ESTUDI SOCIOECONÒMIC PENEDÈS - Estudis locals · L’Estudi socioeconòmic de la comarca de l’Alt Penedès 2006 és el setè volum de la col·lecció d’estudis comarcals que

En aquest sentit, cal destacar el fet que el vi i el cava tenen formes de distribuciódiferents. D’entrada, al conjunt de l’Estat espanyol la major part dels vins ambdenominació d’origen es consumeixen en l’àmbit de l’hoteleria i la restauració (70 %),mentre que el consum directe de les famílies o de les llars només representa el 30 %. Encanvi, quant al cava, la major part del consum és directe de les famílies (52 %), per sobredel de l’hoteleria i la restauració (48 %). Aquestes dades, que són les que ofereix elMAPA, són relativament diferents de les que ens proporciona el Consell Regulador delCava, segons les quals la proporció de les compres per part de les llars és encara mésintensa: el 68 % del consum davant del 31 % que representa l’hoteleria restauració.

Tanmateix, el fet més destacable és la forta concentració de les vendes a les llars enels canals de gran distribució (supermercats més hipermercats) tant en el sector del vicom en el del cava. Segons les dades del MAPA, en el cas dels vins VQRPD (incloent-hi el cava), la quota de mercat en les vendes a les famílies per la via de supermercats ihipermercats hauria passat del 62 % el 1993 al 79 % el 1999 i hauria continuatacaparant quota de mercat fins a arribar al 81 % el 2004. La contrapartida ha estat lareducció de la quota que representa la botiga tradicional, la qual s’enduia el 18,8 % deles vendes de vins de qualitat l’any 1993 i, en canvi, ha caigut fins al 4 % l’any 2004.

Tot i que aquesta concentració també ha tingut lloc en el cas del cava, aquest sectors’ha comportat de manera lleugerament diferent, segons la informació aportada pel seu Consell Regulador. D’entrada, el pes de la gran distribució no ha estat tan marcat(el 69 % l’any 2005) i la caiguda de la venda en botigues tradicionals i autoserveis noha estat tan accentuada com en el cas del vi. En canvi, si que ha perdut pes relatiu lavenda directa dels cellers.

176

ESTUDI SOCIOECONÒMIC DE LA

COMARCA DE L’ALT PENEDÈS 2006

� Quadre 5.7. Principals grups detallistes i marques pròpies en vins VQPRD

Rànquing Grup Empresa Marca pròpia Denominació

1 Carrefour Carrefour René Barbier, Penedès i CavaSant Llach, Castell de Llach

DIA Solell de Flix, Penedès i CavaGran Astoria

2 Caprabo SA Caprabo Ameur Deloi Penedès i Cava3 Condis Supermercats SD s.d. s.d. s.d.4 Mercadona SA Mercadona Polian, Vinyes Penedès,

Roges (Jaume Serra), Catalunya i CavaCabré i Sabaté (Jaume Serra)

5 Miquel Alimentació SA Gourmet i Primera Penedès i Empordà - Flor Costa Brava

6 Bon Preu SA Morastrell Penedès i Cava7 Grupo Eroski Reguart Penedès i Cava8 Lidl Supermercados s.d. s.d. s.d.9 Ahold Supermercados Castell Llord Catalunya i Cava10 ITM Ibèrica s.d. s.d. s.d.

s.d.: sense dadesFonts: DARP (2004) i Plataforma per la Llengua (2004)

Page 173: ESTUDI SOCIOECONÒMIC PENEDÈS - Estudis locals · L’Estudi socioeconòmic de la comarca de l’Alt Penedès 2006 és el setè volum de la col·lecció d’estudis comarcals que

En la mateixa mesura que s’anava estenent la gran distribució com a canal principal dela comercialització de vins i caves, i, en la mesura també que s’han anat consolidantels grans grups de distribució (Carrefour, Caprabo, Condis, Mercadona, etc.), cada copha anat tenint més presència la marca de distribuïdor (MDD), abans coneguda com amarca blanca. La participació de les MDD en el conjunt de la facturació en hipermercatsi supermercats ha crescut molt intensament entre el 2000 i el 2005 (el 13,5 %) i, enaquests moments, les marques blanques representen més del 25 % de les vendes (IRI,Infoscan Review 2005). En el sector dels vins i escumosos, aquest creixement deuhaver estat més intens encara, ja que l’any 2005 les marques blanques han representatel 37,3 % de la venda de vins a Espanya (Alimarket, 189, 2005). La major part dels vinsvenuts amb marca blanca a Espanya deuen haver estat vins sense denominació (38 %)o de denominacions com Navarra o la Manxa, poc prestigiades (30 %), mentre que laprincipal denominació d’origen i la de més prestigi fins fa poc, la Rioja, només deuhaver aportat el 10 % de les vendes en MDD. No disposem de dades dels vinspenedesencs venuts amb marca blanca, però cal suposar que entre els vins i elsescumosos la participació deu haver estat superior a la de la Rioja. Tot i això, sabemque, com a mínim a Catalunya, la presència dels vins i caves penedesencs en lesmarques blanques ha estat aclaparadora. Així, veiem que els principals grupsdistribuïdors de Catalunya comercialitzen els seus vins MDD principalment ambproductes procedents del Penedès.

El mercat exterior: la concentració a la Unió Europea �

Tal com hem assenyalat, el principal motor de l’expansió vitivinícola a la regió delPenedès ha estat el sector exterior del cava. També hem remarcat l’evolució diferentde la propensió exportadora del vi amb DO Penedès i del cava. De fet, però, des del’entrada d’Espanya a la UE fins al 2000, l’evolució va ser molt similar, amb un fortcreixement de les exportacions des de mitjan dècada dels noranta fins al 1999 i unaforta caiguda en els dos productes l’any 2000. Però del 2001 fins ara, l’evolució ha

177

ESTUDI MONOGRÀFIC

Gràfic 5.5. Evolució de les exportacions de vi amb DO Penedès, 1986-2005 �Font: Volum: Consell Regulador de la DO Penedès; valor: Idescat

50.000

45.000

40.000

35.000

30.000

25.000

20.000

15.000

10.000

5000

0

300.000

250.000

200.000

150.000

100.000

50.000

0

19861987

19881989

19901991

19921993

19941995

19961997

19981999

20002001

20022003

20042005

Hectolitres Milers d’€

Hec

tolit

res

Mile

rs d

’€

Page 174: ESTUDI SOCIOECONÒMIC PENEDÈS - Estudis locals · L’Estudi socioeconòmic de la comarca de l’Alt Penedès 2006 és el setè volum de la col·lecció d’estudis comarcals que

estat divergent, ja que el cava ha recuperat el ritme de creixement de les exportacions,mentre que el vi amb DO Penedès ha mantingut la tendència decreixent, tant pel quefa al volum com pel que fa al valor (fet més preocupant). Això ha estat conseqüència,un cop més, de la posada en vigor de la DO Catalunya, que ha entrat amb força al mercat exterior, sobretot gràcies al fet que la principal empresa exportadora –MiguelTorres, SA– ha traspassat els seus principals productes d’exportació (Viña Sol, Sangre de Toro i Coronas) de la DO Penedès a la DO Catalunya. Tant és així que, desde l’any 2003, aquesta darrera denominació supera en volum les exportacions delPenedès.

178

ESTUDI SOCIOECONÒMIC DE LA

COMARCA DE L’ALT PENEDÈS 2006

� Gràfic 5.6. Evolució de les exportacions de cava, 1986-2005

Nota: SEVI fa referència a la revista La Semana Vitivinícola, editada a València.

Font: Volum: SEVI (fins al 2001), CR Cava (2001-2005); valor: SEVI (fins al 1995) i Idescat (1995-2005)

350.000

300.000

250.000

200.000

150.000

100.000

5.000

0

1.200.000

1.000.000

800.000

600.000

400.000

200.000

0

19861987

19881989

19901991

19921993

19941995

19961997

19981999

20002001

20022003

20042005

Hectolitres Milers d’€

Hec

tolit

res

Mile

rs d

’€

� Quadre 5.8. Els mercats d’exportació de la DO Penedès

Hectolitres Percentatges

1984-1985 1995-1996 2001-2005 1984-1985 1995-1996 2001-2005

Unió Europea 25.479 99.737 74.776 48,0 56,2 60,7Resta d’Europa 6.075 15.593 14.225 11,4 8,8 11,6Àfrica 152 795 290 0,3 0,4 0,2Amèrica del Nord 16.024 19.507 7.943 30,2 11,0 6,5Amèrica del Sud 2.379 8.291 6.928 4,5 4,7 5,6Altres països 2.995 33.443 18.932 5,6 18,9 15,4

Total 53.105 177.365 123.094 100,0 100,0 100,0

Nota: La Unió Europea inclou els actuals països membres.

Font: 1984-1985: Estadísticas del Comercio Exterior de España, 1995-1996, i 2001-2005: Consell Regulador de la DO Penedès

Page 175: ESTUDI SOCIOECONÒMIC PENEDÈS - Estudis locals · L’Estudi socioeconòmic de la comarca de l’Alt Penedès 2006 és el setè volum de la col·lecció d’estudis comarcals que

L’element determinant de la bona evolució del sector exterior ha estat, sens dubte, laincorporació d’Espanya a la Unió Europea. Abans d’incorporar-s’hi, els intercanvisentre països membres (fonamentalment França, Itàlia i Alemanya) representava el 60 %de les exportacions mundials. La incorporació de l’Estat espanyol (i de Grècia iPortugal) va augmentar aquesta proporció al 75 %, l’any 1999, i l’aparició de nouscompetidors a escala mundial (com els vins australians) ha fet que el 2003 es baixés al66 %, abans de la darrera ampliació del mercat comú europeu.

En definitiva, la UE és un club que ho posa difícil als anomenats països tercers i facilital’intercanvi entre els seus països membres. Aquest fet ha afectat profundament lageografia de les exportacions vinícoles penedesenques. En el cas del vi només s’hareforçat una tendència prèvia, en què la UE (o la CEE, com es deia aleshores) ja era elprincipal mercat de les exportacions de vins. Justament abans de l’entrada espanyola,el 48 % de les exportacions de vins Penedès hi anaven dirigides. L’any 1985, el segonmercat en importància dels vins tranquils penedesencs era el nord-americà (els EstatsUnits i el Canadà). En aquest sentit, és remarcable la progressiva pèrdua de presènciadels vins amb DO en aquesta àrea, pèrdua que va ser compensada tant per lesexportacions a la UE com a la resta del món. Així, actualment podem dir que el mercateuropeu comunitari s’endú el 60 % de les exportacions i, si hi sumem la resta d’Europa,la quota puja al 72 %. Amèrica, en general, ha perdut molta de la importància que haviatingut i, en canvi, han guanyat terreny altres països, especialment de l’Àsia (i, mésconcretament, el Japó).

Molt més intensa ha estat la incidència que ha tingut la UE sobre les exportacions de cava. Els anys immediatament anteriors a l’entrada d’Espanya, només el 16 %s’exportava cap a aquesta àrea geogràfica. El mercat nord-americà (els Estats Units i,tot i que menys, el Canadà) s’enduia la part del lleó d’aquestes exportacions (un 72 %).De fet, algunes empreses, com Freixenet, havien mostrat una precoç vocacióexportadora cap als Estats Units, ja abans de la Guerra Civil, i van veure culminats els seus esforços durant l’inici dels anys vuitanta. Un cop Espanya va entrar a lesinstitucions comunitàries, la situació es va capgirar ràpidament, de manera que durantla primera meitat dels anys noranta, la UE es va convertir en el principal client del cava,situació que es va intensificar la segona meitat de la mateixa dècada. Tant és així queactualment al voltant del 80 % de les exportacions de cava es dirigeixen a la UE.

179

ESTUDI MONOGRÀFIC

Quadre 5.9. Els mercats d’exportació del cava �

Hectolitres Percentatges

1984-85 1990-95 1996-00 2001-05 1984-85 1990-94 1996-00 2001-05

Unió Europea 32.611 188.749 531.082 696.387 16,3 51,6 73,6 80,1Resta d’Europa 8.701 31.230 33.534 4,3 4,3 3,9Àfrica 4.940 666 498 2,5 0,1 0,1Amèrica del Nord 143.963 109.651 96.439 89.839 71,8 29,9 13,4 10,3Amèrica del Sud 5.072 20.863 14.465 2,5 2,9 1,7Altres països 5.280 67.746 40.889 34.228 2,6 18,5 5,7 3,9

Total 200.565 366.146 721.169 868.952 100,0 100,0 100,0 100,0

Nota: La Unió Europea inclou els actuals països membres, excepte per al període 1990-1995, en què és la UE-15 més Suècia.

Font: 1984-1985: Estadísticas del Comercio Exterior de España; 1990-1995: Iglesias (1996), i 1996-2005: Consell Reguladordel Cava

Page 176: ESTUDI SOCIOECONÒMIC PENEDÈS - Estudis locals · L’Estudi socioeconòmic de la comarca de l’Alt Penedès 2006 és el setè volum de la col·lecció d’estudis comarcals que

Ara bé, si ens fixem en la perspectiva dels països i no en les àrees, el rànquing dels tresprimers importadors de cava es manté invariable des del 1990 amb Alemanya, el RegneUnit i els Estats Units. Si, fins al 1996, el país americà ocupava la segona plaça, a partirdel 1997 es va veure superat pel Regne Unit. Des d’aleshores, aquestes tres posicionsja no han variat d’ordre. Si la UE s’ha endut la major part de les exportacions com a àrea geogràfica, aquests tres països han anat augmentant la seva presència com aimportadors. Si el 1990 les exportacions a Alemanya, el Regne Unit i els Estats Unitsrepresentaven en conjunt el 65 % de les exportacions de cava, l’any 2005 el 76 % delcava que s’ha exportat s’ha dirigit cap als tres principals importadors, dos dels quals,al mateix temps, són membres de la UE.

5.6. Els canvis dels hàbits de consum

Si la dècada anterior a l’entrada d’Espanya a la UE va significar, des del punt de vista delconsum de vi, plantejar la batalla de l’embotellament, especialment en el mercat exterior,la dècada dels noranta ha estat la de la introducció de noves varietats i molt especialmentla de la plantació de varietats per produir vins negres. Impulsat des de l’empresa MiguelTorres, SA, i també per la tasca de l’estació enològica i del seu director, SantiagoMínguez, des del final de la dècada dels vuitanta hi va haver una revifada de lesplantacions de varietat negra, amb la introducció algunes varietats foranes (merlot,cabernet sauvignon, syrah) o recuperant alguna de les varietats tradicionals (ull de llebre,conegut també com a tempranillo). Actualment, doncs, tot i que el panoramapenedesenc continua dominat per les tres clàssiques del cava (xarel·lo, macabeu iparellada, per aquest ordre), les varietats negres han representat un gens menyspreable21,2 % i entre aquests han destacat el merlot (6,9 %), l’ull de llebre (5,5 %) i el cabernetsauvignon (4,8 %). Tot plegat s’ha traduït en una modificació substancial en lacomercialització i el consum les darreres dècades. Així, l’any 1984, més de la meitat delvi comercialitzat era blanc, mentre que el vi rosat i el negre, en conjunt, sumaven el

180

ESTUDI SOCIOECONÒMIC DE LA

COMARCA DE L’ALT PENEDÈS 2006

� Gràfic 5.7. Els tres clients principals de les exportacions de cava, 1990-2005(milers d’ampolles)Font: Iglesias (1996) i Consell Regulador del Cava

80.000

70.000

60.000

50.000

40.000

30.000

20.000

10.000

01990 1992 1994 1995 1998 2000 2001 2002 2003 2004 2005

Alemanya

1991 1993 1996 1997 1999

Gran Bretanya Estats Units

Page 177: ESTUDI SOCIOECONÒMIC PENEDÈS - Estudis locals · L’Estudi socioeconòmic de la comarca de l’Alt Penedès 2006 és el setè volum de la col·lecció d’estudis comarcals que

47,2 %. Catorze anys després, la major part del vi comercialitzat amb DO Penedès eranegre (45,4 %), seguit per un important volum de vi blanc (36,5 %), amb una disminuciódel vi rosat (13,7 %) i l’aparició d’una presència significativa del vi d’agulla (4,4 %).

Tot i que no tenim dades sobre el consum al mercat interior, hem de suposar que és enaquest àmbit on s’ha produït l’estirada dels nous vins negres del Penedès. Si atenema les dades d’exportació que ofereix el MAPA, veiem com des del 2000 (malgrat lesdistorsions que hi hagi pogut introduir la DO Catalunya) els vins blancs dominen almercat exterior. Tenint en compte el creixement que hi ha hagut de plantació devarietats negres, a què ens hem referit més amunt, no és difícil d’entendre que enstrobem davant d’un procés d’expansió que té el seu mercat principal en l’àrea méspropera al Penedès (Àrea Metropolitana de Barcelona i resta del mercat català), cosaque ha provocat, actualment, un procés de saturació, de manera que s’explicaria proubé la davallada accentuada del preu del vi negre percebut pel pagès.

També en el mercat del cava hi ha hagut canvis substancials en el tipus de cavesconsumits durant els darrers 20 anys. En la mesura que ha transcorregut el temps, els

181

ESTUDI MONOGRÀFIC

Quadre 5.10. Vi embotellat amb DO Penedès �

Hectolitres Percentatges

1984 1998 1984 1998

Blanc 232.872 227.602 52,2 36,5Rosat 87.567 85.356 19,6 13,7Negre 123.141 283.430 27,6 45,4Agulla 2.729 27.254 0,6 4,4

Total 446.309 623.642 100,0 100,0

Font: 1984: Novella (1988) i 1998: SEVI

Gràfic 5.8. Vi comercialitzat de la DO Penedès per tipus de vins.1984 i 1998, en% �

Font: Vegeu el quadre 5.10

100

80

60

40

20

01984 1998

Blanc Rosat Negre Agulla

%

Page 178: ESTUDI SOCIOECONÒMIC PENEDÈS - Estudis locals · L’Estudi socioeconòmic de la comarca de l’Alt Penedès 2006 és el setè volum de la col·lecció d’estudis comarcals que

caves brut, extrabrut i brut nature –de més qualitat i més preu– han anat guanyantquota de mercat. L’any 1986, el sec i el semisec tenien una quota de mercat del 74 %.A partir d’aquesta data, s’ha anat reduint de tal forma que actualment nomésrepresenten el 43 % de les vendes. En aquest sentit, el cava brut ha guanyat la batalladel consum, ja que ha estat el principal producte en vendes (amb el 45 %), encara queel producte de màxima qualitat (el brut extra i el nature) només ha sumat el 12 % de lesvendes. Tanmateix, la distribució entre el mercat interior i l’exterior d’aquests hàbits deconsum no ha estat el mateix. L’èxit dels bruts en general ha estat degut al canvid’hàbits de consum de cava al mercat interior.

5.7. L’empresa elaboradora: dinamisme i internacionalització

La dinàmica expansiva del sector vitivinícola al Penedès no s’entendria si no hi haguésun sector elaborador que hagués fet l’aposta per la modernització empresarial. Estracta alhora d’un moviment quantitatiu i un altre de qualitatiu. Efectivament, des del1986 fins als nostres dies el nombre d’empreses elaboradores de vins i caves de laregió penedesenca no ha parat d’incrementar-se. Així, els cellers elaboradors inscrits ala DO Penedès l’any 1980 eren 49, quantitat que no ha parat de créixer fins als 198

182

ESTUDI SOCIOECONÒMIC DE LA

COMARCA DE L’ALT PENEDÈS 2006

� Gràfic 5.9. Evolució del mercat del cava per tipusFont: Consell Regulador del Cava

100

90

80

70

60

50

40

30

20

10

01986

19871988

19891990

19911992

19931994

19951996

19971998

19992000

20012002

20032004

2005

Extra Brut/Brut Nature Brut Sec Semisec

%

� Quadre 5.11. Els mercats del cava per destinació i tipus de caves, 2004-2005

Mercat interior Mercat exportació

Tipus de cava % Tipus de cava %

Brut nature i Extra brut 25 Brut nature i Extra brut 1Brut 48 Brut 43Sec 1 Sec 17Semisec 26 Semisec 39

Font: Consell Regulador del Cava

Page 179: ESTUDI SOCIOECONÒMIC PENEDÈS - Estudis locals · L’Estudi socioeconòmic de la comarca de l’Alt Penedès 2006 és el setè volum de la col·lecció d’estudis comarcals que

actuals. El sector del cava, per la seva part, ha seguit una evolució similar, ja que l’any1980 només hi havia 82 cavistes. El període de màxima expansió, igual que en el sectordel vi, ha estat el que va del 1986 fins al 1996, quan es va passar dels 150 als 270cellers elaboradors (Solé, 1996; Valls, 2003), moment a partir del qual es va estancarentorn de la darrera xifra, fins i tot amb períodes de lleugers descensos. Així, segonsles dades del Consell Regulador del Cava, l’any 2005 només hi ha hagut 268 cellerselaboradors de cava registrats.

Tan important com la quantitat és la transformació del model d’empresa, en particular,i del conjunt del sector, en general, que s’ha produït i s’ha consolidat durant els darrers20 anys. De fet, alguns dels canvis ja s’havien anat desenvolupant durant el períodeque va de l’aprovació de l’Estatut de la vinya i el vi, l’any 1973, a l’any 1986. En aquestperíode es va posar en marxa la DO Penedès, la qual, malgrat les mancances, vaimplicar una certa regulació del sector i un nou impuls cap a l’elaboració de vins i cavesde qualitat. També va ser el període durant el qual es van formar els tres grans grupsmultinacionals que dominaven el sector a la comarca i a Catalunya (Valls, 2003; Soler,2003). Finalment, va ser el període en què la cava, celler elaborador que, per raonsòbvies, es va veure obligada a desenvolupar determinades tècniques enològiques i aembotellar la seva producció, es va convertir en l’empresa predominant per davant delsantics magatzems de vi.

A partir del 1986 van tenir lloc alguns canvis i es van consolidar les tendènciesanteriors, de manera que ens trobem amb un nou model d’empresa que, en certamanera, Codorniu, Freixenet i Torres havien començat a dibuixar al final dels anys

183

ESTUDI MONOGRÀFIC

Quadre 5.12. Principals empreses vinícoles de l’Alt Penedès, 1987 �

Empresa Població Ingressos (€) Empleats

Freixenet, SA Sant Sadurní d’Anoia 132.511.149 708Codorniu, SA Sant Sadurní d’Anoia* 93.860.060 390Miguel Torres, SA Vilafranca del Penedès 34.257.690 190Vinos Montaner, SA Vilafranca del Penedès 9.015.182 24Marquès de Monistrol, SA Sant Sadurní d’Anoia 8.714.676 75J.B. Berger, SA Vilafranca del Penedès 8.576.443 28Juvé & Camps, SA Sant Sadurní d’Anoia 6.010.121 45Vinos Espumosos Naturales, SA Sant Sadurní d’Anoia 5.349.008 23Cooperativa Vinícola del Penedès, SCCL Vilafranca del Penedès 3.996.730 22Bodegas Pinord, SA Vilafranca del Penedès 3.305.567 40Josep Masachs, SA Torrelles de Foix 2.644.453 24Bodegas J. Sardà, SA Castellví de la Marca** 2.404.048 30Bodegas Domènech, SA Vilobí del Penedès 2.319.907 15Masia Vallformosa, SA Vilobí del Penedès 2.085.512 22Cavas Hill, SA Olèrdola 1.772.986 15Cavas Lavernoya, SA Sant Sadurní d’Anoia 1.562.631 18Celler Cooperatiu de Vilafranca, SCCL Vilafranca del Penedès 1.352.277 8Ardevins, SA Sant Sadurní d’Anoia 1.232.075 12Cia. Vinícola del Noya, SA Sant Sadurní d’Anoia 1.202.024 11

Notes:En aquest rànquing no hem tingut en compte les empreses pertanyents als grups Codorniu i Freixenet.* Amb seu social a Barcelona.** Amb seu social a Castellbisbal.

Font: España 25.000. Fomento de la producción. Edición 1989

Page 180: ESTUDI SOCIOECONÒMIC PENEDÈS - Estudis locals · L’Estudi socioeconòmic de la comarca de l’Alt Penedès 2006 és el setè volum de la col·lecció d’estudis comarcals que

seixanta. Aquest model es va fonamentar en una empresa que procurava tenir les sevesvinyes per controlar la qualitat de la major part de la producció, tot i que poguéscomprar raïm a proveïdors externs per completar les necessitats de primera matèria.Era una empresa que embotellava el 100 % de la seva producció (els principalsvenedors de vi a doll i de vi base per al cava acostumen a ser les cooperatives). Aquesttipus d’empresa era la que impulsava la introducció de noves varietats, de novestècniques i de nous productes per oferir un producte diversificat. I això ho podien fertant empreses grans, com Torres o Codorniu, com empreses relativament petites, comSumarroca, per posar-ne alguns exemples. Finalment, és un sector en què dominavenles empreses que integraven tant la producció de vins com la de caves. Aquestfenomen es fa ben palès quan veiem com la major part dels elaboradors de cava han

184

ESTUDI SOCIOECONÒMIC DE LA

COMARCA DE L’ALT PENEDÈS 2006

� Quadre 5.13. Principals empreses vinícoles de l’Alt Penedès, 2003

Empresa Població Vendes (€) Empleats

Freixenet, SA Sant Sadurní d’Anoia 528.000.000 1.258Codorniu, SA Sant Sadurní d’Anoia* 231.000.000 984Miguel Torres, SA Vilafranca del Penedès 136.200.000 745Centre Vinícola del Penedès, SCCL Vilafranca del Penedès 39.700.000 50Marquès de Monistrol, SA Sant Sadurní d’Anoia 37.100.000 50Juvé & Camps, SA Sant Sadurní d’Anoia 19.800.000 42Cooperativa Vinícola del Penedès, SCCL Vilafranca del Penedès 19.100.000 40J.B. Berger, SA Santa Fe del Penedès 15.100.000 26Vins Font, SA Vilafranca del Penedès 13.600.000 15Masia Vallformosa, SA Vilobí del Penedès 9.800.000 60Bodegas J. Sardà, SA Castellví de la Marca** 9.500.000 30Manuel Sancho e Hijas, SA Castellví de la Marca 8.400.000 36El Mas Pujó, SA Santa Margarida i els Monjos 7.900.000 18Bodegas Pinord, SA Vilafranca del Penedès 7.400.000 45Catalan Vins, SA Vilobí del Penedès 6.300.000 15Compañía Internacional de Grandes Vinos, SA Santa Fe del Penedès 4.800.000 18Celler Cooperatiu de Vilafranca del Penedès, SCCL Vilafranca del Penedès 4.200.000 15Josep Masachs, SA Torrelles de Foix 4.000.000 30Bodegas Montesquius, SA Sant Sadurní d’Anoia 3.600.000 18Josep Maria Raventós i Blanc, SA Sant Sadurní d’Anoia 3.200.000 32Caves Parés Baltà, SA Pacs del Penedès 3.200.000 25Cavas Mascaró, SA Vilafranca del Penedès 3.200.000 4Albet i Noya, SAT Sant Pau d’Ordal (Subirats) 3.000.000 13Agustí Torelló, SA Sant Sadurní d’Anoia 2.700.000 10Celler Josep Piñol, SA Font-rubí 2.700.000 7Alsina Sardà, SA El Pla del Penedès 2.600.000 8Gramona, SA Sant Sadurní d’Anoia 2.600.000 28Cavas Hill, SA Moja (Olèrdola) 2.600.000 26Cellers Alsina, SL El Pla del Penedès 2.200.000 4Explotaciones Vitivinícolas del Penedès, SA Torrelles de Foix 2.100.000 8Mata Casanovas, SA Sant Sadurní d’Anoia 2.100.000 14Bodegas Carbó Mas, SA Sant Sadurní d’Anoia 1.900.000 7Robert J. Mur, SA Sant Sadurní d’Anoia 1.900.000 10Sadeve, SA Torrelavit 1.600.000 12

Notes:En aquest rànquing no hem tingut en compte les empreses pertanyents als grups Codorniu i Freixenet.* Amb seu social a Barcelona.** Amb seu social a Castellbisbal.

Font: Anuari Acicsa (2003)

Page 181: ESTUDI SOCIOECONÒMIC PENEDÈS - Estudis locals · L’Estudi socioeconòmic de la comarca de l’Alt Penedès 2006 és el setè volum de la col·lecció d’estudis comarcals que

començat a produir també els seus vins amb DO Penedès (Cavas Hill, de Moja; Juvé &Camps, Cavas Lavernoya, Torelló Llopart, Berral i Miró, Canals i Munné, Espumosos delCava, Gramona, de Sant Sadurní; Caves Ferret, de Font-rubí, o les Cavas Parés Baltà,de Pacs, etc.) i en què es comença a donar importància a la diversitat de marques, elnombre de les quals ha augmentat al mateix ritme que ho ha fet el nombre d’empreses.

Es tracta d’un sector dominat des del 1986 i pel mateix ordre per Freixenet, Codorniui Miquel Torres. Des de la casa mare, els tres grups dominen un conjunt d’empreseselaboradores tant a l’Estat com a l’estranger. Tots tres, a més, disposen de cellers ivinyes arreu del món; els darrers anys s’han dedicat a la compra o a la participació encellers en punts que han considerat estratègics; han creat i creen empreses filialsdedicades a la comercialització també als mercats que consideren estratègics i,finalment, sembla que els tres comencen a diversificar la cartera d’inversions.

Contrastant amb aquests tres grups, el gruix del sector el formen majoritàriamentempreses petites o molt petites, la major part de les quals no passen dels 20treballadors. Tanmateix, tot i aquesta dimensió reduïda, ens trobem amb un sectordinàmic, de manera que algunes petites empreses han fet el salt més enllà del Penedès

185

ESTUDI MONOGRÀFIC

Quadre 5.14. Principals empreses vinícoles exportadores de l’Alt Penedès, 2003 �

Empresa Exportacions (€) % Export./vendes

Freixenet, SA 206.850.000 39,2Miguel Torres, SA 61.810.000 45,4Codorniu, SA 41.000.000 17,7Marquès de Monistrol, SA 14.000.000 37,7Manuel Sancho e Hijas, SA 4.500.000 53,6J. B. Berger, SA 2.404.049 15,9Cooperativa Vinícola del Penedès, SCCL 2.073.492 10,9El Mas Pujó, SA 1.923.239 24,3Bodegas Pinord, SA 1.500.000 20,3Bodegas J. Sardà, SA 1.500.000 15,8Agustí Torelló, SA 1.300.000 48,1Masia Vallformosa, SA 1.202.024 12,3Albet i Noya, SAT 1.100.000 36,7Juvé & Camps, SA 751.265 3,8Compañía Internacional de Grandes Vinos, SA 721.215 15,0Josep Masachs, SA 601.012 15,0Celler Cooperatiu de Vilafranca del Penedès, SCCL 601.012 14,3Catalan Vins, SA 601.012 9,5Cavas Hill, SA 600.000 23,1Celler Josep Piñol, SA 360.607 13,4Alsina Sardà, SA 300.506 11,6Sadeve, SA 300.506 18,8J. M. Raventós i Blanc, SA 240.405 7,5Bodegas Montesquius, SA 210.000 5,8Gramona, SA 200.000 7,7Torelló Llopart, SA 185.095 s. d.Mata Casanovas, SA 150.253 7,2Robert J. Mur, SA 120.202 6,3

s. d.: sense dadesNotes: En aquest rànquing no hem tingut en compte les empreses pertanyents als grups Codorniu i Freixenet.

Font: Anuari Acicsa (2003)

Page 182: ESTUDI SOCIOECONÒMIC PENEDÈS - Estudis locals · L’Estudi socioeconòmic de la comarca de l’Alt Penedès 2006 és el setè volum de la col·lecció d’estudis comarcals que

i, fins i tot de Catalunya, i han comprat terres i cellers en altres denominacions d’origen.O bé participen, al costat d’alguns dels grans elaboradors, en la promoció dels vins dequalitat del Penedès, com en la formació recent de l’associació Qalidès, en l’impuls dela qual han participat els cellers Bodegas Torres, Jean León, Can Ràfols dels Caus,Huguet de Can Feixes, Mas Comtal, Albet i Noya, Gramona, Jané Ventura i Cellers Puig& Roca.

D’altra banda, cal tenir en compte la presència d’alguns grups alimentaris forans a lacomarca. Així, trobem els de la Rioja Arco Bodegas Unidas (Marquès de Monistrol),l’andalús Ruiz Mateos (Caves Hill) i el murcià J. García Carrión (Jaume Serra). D’altrabanda, la presència entre les principals empreses de la comarca d’alguns delsprincipals elaboradors de vi a doll, entre els quals destaquen J. B. Berger o Vins Font iles cooperatives Covides i el Celler de Vilafranca (actualment en fallida). Tot i així, cal dirque tant les cooperatives com les dues empreses esmentades han emprès de fa tempsuna política que els condueix a elaborar també vins embotellats i caves de qualitat.

186

ESTUDI SOCIOECONÒMIC DE LA

COMARCA DE L’ALT PENEDÈS 2006

� Quadre 5.15. Ràtios financeres de les principals empreses vinícoles de l’Alt Penedès

Rendibilitat Rotació de l’actiu Marge de benefici

1993-1999 2000-2004 1993-1999 2000-2004 1993-1999 2000-2004

Freixenet, SA 10,3 12,3 1,1 0,9 3,6 6,1Codorniu, SA 0,2 3,2 0,7 0,6 4,5 8,2Miguel Torres, SA 18,0 11,8 0,8 0,7 18,7 14,6Marquès de Monistrol, SA 5,6 8,9 1,4 1,0 3,2 7,7Juvé & Camps, SA 11,2 11,3 0,7 0,6 25,1 27,1J. B. Berger, SA 9,6 13,7 1,1 0,7 2,9 –2,9Vins Font, SA 15,5 3,8 0,8 0,9 1,5 –3,3Masia Vallformosa, SA 8,8 5,8 0,8 0,7 4,4 5,5Bodegas J. Sardà, SA 3,9 10,5 2,1 1,2 0,1 1,0Manuel Sancho e Hijas, SA 23,2 –0,2 1,2 0,7 6,5 –1,8El Mas Pujó, SA 18,1 3,2 1,0 0,8 4,5 0,4Bodegas Pinord, SA 8,6 1,7 0,9 0,8 9,3 1,8Josep Masachs, SA 3,0 –82,7 0,8 0,7 0,7 –13,1Bodegas Montesquius, SA –44,1 1,1 0,3 0,2 –41,3 0,8J. M. Raventós i Blanc, SA –88,0 1,3 0,2 0,3 –28,1 1,1Caves Parés Balta, SA 4,6 4,9 0,7 0,5 5,2 5,0Cavas Mascaró, SA 10,4 5,6 1,5 1,2 4,1 3,5Agustí Torelló, SA 20,9 13,7 0,7 0,5 26,6 23,4Alsina Sardà, SA 5,2 4,8 0,1 0,0 –16,3 28,1Gramona, SA 6,2 11,0 0,6 0,5 6,2 10,3Cavas Hill, SA 1,5 –1,8 0,6 0,6 –0,6 –0,7Cellers Alsina, SL 18,2 18,3 0,9 1,0 1,4 2,9Celler Can Pujol, SL 6,4 –2,2 0,8 0,9 2,0 –0,4Mata Casanovas, SA 16,9 12,5 0,5 0,5 39,0 27,8Bodegas Carbó Mas, SA 4,7 11,1 1,6 1,6 2,6 6,8Robert J. Mur, SA 9,7 9,6 0,9 0,8 6,9 13,1Torelló Llopart, SA 7,1 8,6 0,5 0,5 18,9 15,1

Mitjana 4,3 3,8 0,8 0,7 4,1 7,0

Notes:Rendibilitat: beneficis / recursos propis, en %; rotació de l’actiu: vendes/beneficis, en %, i marge de benefici: benefici/vendes, en %.

Font: SABI

Page 183: ESTUDI SOCIOECONÒMIC PENEDÈS - Estudis locals · L’Estudi socioeconòmic de la comarca de l’Alt Penedès 2006 és el setè volum de la col·lecció d’estudis comarcals que

D’altra banda, el dinamisme del sector queda palès en el grau de presènciainternacional de les empreses penedesenques. A mitjan anys vuitanta, amb prou feineshi havia una desena d’empreses exportadores, mentre que al final del segon mil·lennieren més de 60 les que col·locaven una part de la producció fora del territori espanyol.Si ens aturem a repassar la nòmina de les principals empreses exportadores de l’AltPenedès, podem constatar alguns aspectes interessants. En primer lloc, la diferentvocació exportadora de les dues grans empreses de Sant Sadurní. Mentre Freixenetcol·loca bona part de la seva producció al mercat exterior (de fet, aquesta empresa solaja representa més del 70 % de l’exportació de cava), Codorniu només exporta unapetita part dels seus vins i caves. En realitat, hi ha un repartiment de papers entreFreixenet i Codorniu quant al mercat al qual s’orienten. Tot plegat fa que l’empresaMiguel Torres, que no elabora escumosos a l’Estat, es converteixi en la segonaempresa exportadora de vins de l’Alt Penedès. D’altra banda, destaquen en aquestallista algunes empreses petites (Manuel Sancho e Hijas, actualment Mont-MarçalVinícola, Agustí Torelló i Albet i Noya) amb una elevada propensió a exportar els seusproductes. Ja sigui per la capacitat dels seus empresaris i directius, ja sigui per laqualitat dels productes que s’elaboren o perquè elabora algun producte molt específicamb força sortida a l’exterior –el vi i el cava ecològics–, o bé per una combinació detots tres factors, les vendes a l’exterior d’aquestes empreses superaven el 35 % delvalor total, sempre segons les dades aportades per l’Anuari Acicsa.

Per concloure aquest apartat dedicat a l’empresa elaboradora, es fa un repàs a algunsindicadors que ens permeten de comprendre la marxa de les empreses i les sevesestratègies. A la llista que es presenta a la taula 5.15. s’hi han inclòs les principalsempreses exportadores que s’han localitzat a la base de dades Sistema de Análisis deBalances Ibéricos (SABI). Com es pot constatar, cada empresa és un món i no és aquíel lloc per detallar una per una les raons de la seva posició i del seu funcionament. Engeneral, però, podem concloure que les dades procedents del SABI, amb totes lesprecaucions que s’han de prendre quan s’usen dades financeres d’aquesta mena, ensmostren un funcionament de les empreses que s’ajusta prou bé al que un esperaintuïtivament. Així, podem veure com, entre els tres grans, Freixenet i Torres presentenuna rendibilitat força similar i relativament elevada per a un sector com el del vi i el cava.En canvi, Codorniu sembla haver superat una etapa amb unes certes dificultats iconsolida la rendibilitat financera (entesa com la ràtio entre els beneficis i els recursospropis) entorn del 3 %.

Les estratègies divergeixen d’una empresa a l’altra. Així, Freixenet aposta per unamajor rotació de l’actiu (vendes/beneficis) en contraposició a una aposta per la qualitat,la qual cosa es tradueix en un marge relativament més reduït. Codorniu, en canvi,tendeix a vendre amb un marge relativament més elevat que el de Freixenet. L’apostade Torres, d’altra banda, és, en conjunt, per la d’un producte amb més valor afegit queli produeixi un major marge de benefici, tot i que els darrers anys sembla clar que elsindicadors ens informen d’una relativa caiguda de les vendes al mateix temps ques’ajusta el marge comercial, cosa que s’ha traduït en una reducció de la rendibilitatfinancera de l’empresa.

Pel que fa a la resta de les empreses, el panorama és prou variat. Tot i això, endestaquen algunes que elaboren vins i caves de gran qualitat (Juvé & Camps, AgustíTorelló, Mata Casanovas-Recaredo, Gramona, etc.), que òbviament presenten margesmolt elevats i, en conseqüència, rendibilitats també relativament elevades, tenint encompte el sector. Tanmateix, en conjunt, les empreses vinícoles de l’Alt Penedès

187

ESTUDI MONOGRÀFIC

Page 184: ESTUDI SOCIOECONÒMIC PENEDÈS - Estudis locals · L’Estudi socioeconòmic de la comarca de l’Alt Penedès 2006 és el setè volum de la col·lecció d’estudis comarcals que

presenten rendibilitats relativament baixes (3-4 %), tot i que la seva estratègia és mésvendre productes amb un preu o un valor afegit relativament elevat que intensificar les vendes. Les dades procedents del SABI ens manifesten una certa caiguda de lesvendes de vins i caves en el conjunt de les empreses, que s’ha compensat amb unaugment del marge de benefici, que segurament s’ha obtingut d’un menor cost de laprimera matèria. Aquest fet ha comportat que la caiguda mitjana de la rendibilitatfinancera de les empreses entre el període 1993-1999 i el 2000-2004 no hagi estat tanintensa com el daltabaix que ha patit la pagesia en el mateix període. En conjunt, tots’ajusta a allò que sabem sobre el consum de vins a què fèiem referència en laintroducció d’aquest capítol: cada cop es tendeix a consumir menys vi però de mésqualitat.

5.8. Conclusions

Els darrers 20 anys, el sector vinícola de l’Alt Penedès està vivint un procés expansiuque es demostra en tots els àmbits. Ara hi ha més vinyes que l’any 1986, s’elaborenmés vins i caves i hi ha moltes més empreses i aquestes, a més, són més grans. El certés que aquest fenomen es produeix, precisament, en un context de reducció mundialdel consum de vins o, millor dit, en un moment en què els hàbits en el consum de visón canviants, se’n redueix el volum però n’augmenta la qualitat.

Segurament, la comarca de l’Alt Penedès es comença a trobar amb els límits d’aquestprocés, els quals, fins ara, han restat amagats gràcies a l’èxit exportador del cava. Defet, tant el cava com el vi tenen problemes d’expansió al mercat interior. Malgrat elsdarrers boicots, el sector del cava ja mostrava un cert estancament de les vendes almercat espanyol, de manera que fa uns cinc o sis anys que s’exporta més que no esven a l’interior. El sector exterior del cava, de moment, sembla no tenir aturador, peròencara concentra excessivament les seves vendes en uns pocs països (Alemanya, elRegne Unit i els Estats Units) i en una sola àrea geogràfica (UE). Tot i que no és exemptde dificultats, sembla clar que l’orientació que haurà de prendre ben aviat l’exportacióde cava haurà d’anar en dues línies. Primer, a diversificar la cartera de grans clients i, després, a intentar transformar els hàbits de consum dels països importadors, demanera que les vendes de caves de tota la gamma brut superin les de sec i semisec.

En el cas del vi tranquil, la situació és diferent. Sembla clar que tant al mercat interiorcom al mercat exterior encara hi ha camp per córrer. És probable que la baixada delpreu del vi negre que percep el pagès ens posi de manifest la incapacitat del mercatcatalà d’absorbir tota l’oferta de vins que s’elaboren al Penedès, la qual cosasignificaria, al mateix temps, que la batalla pel prestigi dels vins del Penedès encaraestà per guanyar fora, tant a la resta d’Espanya com a l’estranger. Denominacionsd’origen que semblaven desnonades però que han reprès l’activitat amb força perquèhan prestigiat els seus vins, com és el cas del Priorat, fins al punt que està exportantel 45 % de la producció, ens mostren el camí que s’ha de seguir: augmentar la qualitati prestigiar marca i territori. També dóna suport a aquesta idea el fet que sigui la DOCatalunya, amb vins de la gamma mitjana-baixa, la que hagi arrabassat l’hegemoniaexportadora a la DO Penedès. La caiguda de les vendes de vi amb DO Penedès a totsels mercats provocada per l’aparició d’aquesta denominació ens ha de fer pensar quepotser hem d’elaborar menys quantitat, però fer vi de millor qualitat. I, en aquest cas,qualitat vol dir prestigi. I aquí hi haurà de convergir tant l’acció de les institucions comla de les empreses. �

188

ESTUDI SOCIOECONÒMIC DE LA

COMARCA DE L’ALT PENEDÈS 2006

Page 185: ESTUDI SOCIOECONÒMIC PENEDÈS - Estudis locals · L’Estudi socioeconòmic de la comarca de l’Alt Penedès 2006 és el setè volum de la col·lecció d’estudis comarcals que

Bibliografia �

� Acicsa (2003). Anuari Acicsa. 15.000 empresas y organismos de Cataluña.Barcelona.

� Cambra Oficial de Comerç, Indústria i Navegació de Tarragona (1991). El sector delvi de taula a Catalunya. Anàlisi estructural i realitat exportadora. Tarragona.

� Cerveceros de España (2004). Informe económico. Datos del sector 2003. Madrid.

� Colomé, J. i Valls, F. (1995). “La viticultura catalana durant la primera meitat del segleXIX. Notes per a una reflexió”. Recerques, vol. 30, p. 125-144.

� Cooperativas Agrarias de España (2004). Análisis de situación. Gasóleo B. Madrid.

� Coordinadora de Agricultores y Ganaderos (2005). Evolución precios gasóleo. Notatécnica. Madrid.

� DARP (2004). Informe anual sobre la Indústria i el consum agroalimentaris aCatalunya 2003. Barcelona.

� Dirección General de Aduanas (diversos anys). Estadísticas Históricas de España.Madrid.

� Iglesias, J. (1996). El mercat del cava a Alemanya. Barcelona: Departamentd’Indústria, Comerç i Turisme, Barcelona.

� Langreo, A. (2002). “Los mercados de vinos y las estrategias de las bodegasespañolas”. Distribución y Consumo, setembre-octubre, p. 36-45.

� Llovet, J. (1948). “Contribución al estudio general de la agricultura en la província de Barcelona”. Anales de la Escuela de Peritos Agrícolas y de EspecialidadesAgropecuarias y de los Servicios Técnicos de Agricultura, vol. VII. Barcelona.

� MAPA (diversos anys). La alimentación en España. Madrid.

� Martínez, J.A. (1998). Suelo-Paisaje-Erosion. Erosion por cárcavas y barrancos en elAlt Penedès - Anoia (Cataluña). Un enfoque de estudio mediante tecnologias de lainformacion espacial. Tesi doctoral, Universitat de Lleida.

� Novella, J.(1988). L’economia de l’Alt Penedès: anàlisi i propostes d’actuacióeconòmica. Vilafranca del Penedès: Caixa Penedès.

� OIV (1999). Situación y estadísticas del sector vitivinícola mundial en 1999. París.

� OIV (2003). Situación y estadísticas del sector vitivinícola mundial en 2003. París.

� Piqueras, J. (1985). La vitivinicultura valenciana ante la CEE y el mercado mundial.València: Conselleria d’Agricultura, Pesca i Alimentació, Generalitat Valenciana.

� Plataforma per la Llengua (2004). Les llengües d’ús en l’etiquetatge dels productesde marca blanca i hipermercats a Catalunya. Barcelona.

� Produktschap Voor Gedistelleerde Dranken (1996). World Drink Trends 1995.Shiedam: NTC Publications Ltd.

� Produktschap Voor Gedistelleerde Dranken (2000). World Drink Trends 1999.Shiedam: NTC Publications Ltd.

� Ramos, M.C. i Martínez, J.A. (2004). “Nutrient losses from a vineyard soil inNortheastern Spain caused by an extraordinary rainfall event”. Catena, vol. 55, p. 79-90.

� Rey, R. (2006). El mundo del vino 2005. Barcelona: FEV Asamblea General.

� SEVI. La Semana Vitivinícola. Diversos números corresponents a diferents anys.València.

189

ESTUDI MONOGRÀFIC

Page 186: ESTUDI SOCIOECONÒMIC PENEDÈS - Estudis locals · L’Estudi socioeconòmic de la comarca de l’Alt Penedès 2006 és el setè volum de la col·lecció d’estudis comarcals que

� Solé, M. L. (1996). Análisis y estructuración del mercado del cava: perspectivas ytendencias de futuro. Tesi doctoral, Universitat de Barcelona.

� Soler, R. (2003). “De magatzems a cellers. Recuperació de la producció itransformacions empresarials al Penedès, 1940-2000”. Colomé, J. (ed.). Del’aiguardent al cava. El procés d’especialització vitivinícola a les comarques delPenedès-Garraf. Vilafranca del Penedès: Nadal editor.

� Soler, R. (2004). “From Trade to Industry: The Wine Sector in the Denomination ofOrigin label Penedès Region, 1940-2000”. 8th Annual Conference European BusinessHistory Association. Barcelona.

� Soler, R. (2005). “Las exportaciones de vinos catalanes durante la segunda mitad delsiglo XX”. VIII Congreso de la Asociación Española de Historia Económica. Santiagode Compostel·la.

� Valls, F. (2003). “La indústria del cava. De la substitució d’importacions ala conquestadel mercat internacional”. Colomé, J. (ed.). De l’aiguardent al cava. El procésd’especialització vitivinícola a les comarques del Penedès-Garraf. Vilafranca delPenedès: Nadal editor.

� Valls, F. (2005). “Compitiendo con el champagne. La industria española de los vinosespumosos antes de la Guerra Civil”. VIII Congreso de la Asociación Española deHistoria Económica. Santiago de Compostel·la.

Raimon Soler i BecerroDepartament d’Història i Institucions EconòmiquesUniversitat de Barcelona

190

ESTUDI SOCIOECONÒMIC DE LA

COMARCA DE L’ALT PENEDÈS 2006

Page 187: ESTUDI SOCIOECONÒMIC PENEDÈS - Estudis locals · L’Estudi socioeconòmic de la comarca de l’Alt Penedès 2006 és el setè volum de la col·lecció d’estudis comarcals que

191

SÍNTESI I PRINCIPALS

CONCLUSIONS

1. La majoria dels municipis de l’Alt Penedès tenen una dimensió reduïda i tan solsVilafranca i Sant Sadurní, que comparteixen la funció vertebradora del territori, superenels 6.000 habitants. A més, una bona part dels municipis té diferents nuclis, formats perpobles generalment petits, que sens dubte confereixen un gran atractiu a la comarcaperò dificulten la prestació de serveis i, en definitiva, l’estructuració del territori.Tanmateix, la proximitat a l’àrea de Barcelona i l’excel·lent situació geogràfica, ambimportants eixos de comunicació viaris i ferroviaris, fan que a la comarca hi hagi gransoportunitats per al desenvolupament econòmic i generen importants relacions demobilitat amb altres comarques de la costa i de l’interior de Catalunya.

2. Els darrers anys, l’Alt Penedès s’ha mantingut relativament al marge dels movimentsde relocalització poblacional que han afectat el conjunt de la regió metropolitana deBarcelona i que han consistit, bàsicament, en una pèrdua d’habitants de la ciutat de Barcelona en benefici de les àrees més properes, tot i que no es pot descartar quesucceeixi en el futur.

3. En el període 1981-2005, la població de la comarca ha crescut més que al conjuntde Catalunya, l’1,5 % anual acumulatiu, davant del 0,7 % del conjunt de Catalunya.L’any 2005, la comarca de l’Alt Penedès tenia 93.408 habitants, el 50,6 % dels qualsestaven concentrats a Vilafranca del Penedès i a Sant Sadurní d’Anoia. D’altra banda,la població de la comarca està una mica menys envellida que la mitjana catalana i elpercentatge de població estrangera només representa el 10,7 % de la població total,davant del 12,6 % de Catalunya.

4. L’activitat productiva de l’Alt Penedès es caracteritza per tenir un sector agrari moltimportant i bàsicament destinat al conreu de la vinya, el qual representa el 6 % del PIBcomarcal. La vinya és un element essencial per definir la identitat pròpia de l’AltPenedès, atès que rep les denominacions d’origen del Penedès i el Cava, i és una de les regions vitivinícoles més riques i diverses de tot Europa, alhora que és una de les zones de l’economia catalana amb més projecció internacional gràcies a lesexportacions dels productes del sector.

5. A més, a la comarca hi ha una potent activitat industrial relacionada amb el sectordel vi i del cava, fet que ha motivat que la indústria agroalimentària l’any 2005 hagirepresentat el 25,5 % de l’activitat industrial i el 9,1 % del PIB generat per la comarca.La suma de la producció generada pel conreu de la vinya i el sector agroalimentarirepresenta el 15,1 % del PIB total de l’Alt Penedès, sense tenir en consideració lesactivitats productives relacionades indirectament amb el sector.

6. La resta del teixit industrial es caracteritza per tenir una diversificació elevada, entrela qual destaquen els sectors del paper, edició i arts gràfiques (14,8 % del PIB industrialel 2005), els altres minerals no metàl·lics (10,2 %), l’equipament elèctric, electrònic iòptic (9,3 %) i la metal·lúrgia i productes metàl·lics (8,8 %). En conjunt, el sectorindustrial representa el 36,7 % del PIB comarcal.

7. El sector de la construcció s’ha expandit notablement els darrers anys gràcies al fortdinamisme de l’edificació d’habitatges, que en termes relatius ha assolit un creixementmolt superior al del conjunt català. Aquest fort increment del nombre d’habitatgesconstruïts a l’Alt Penedès a partir de la dècada dels noranta s’explica, en bona part, peldesplaçament cap a la comarca d’un important nombre de famílies joves que no podien

6. Síntesi i principals conclusions �

Page 188: ESTUDI SOCIOECONÒMIC PENEDÈS - Estudis locals · L’Estudi socioeconòmic de la comarca de l’Alt Penedès 2006 és el setè volum de la col·lecció d’estudis comarcals que

fer front als elevats preus de l’habitatge a la ciutat de Barcelona, i també per l’augmentsignificatiu de la població i l’edificació de segones residències en les zones més ruralsde la comarca. Aquest dinamisme del mercat de l’habitatge ha coincidit amb l’etapa demés creixement de la població de la comarca.

8. La terciarització de l’activitat econòmica és un fet imparable, però en el cas de l’AltPenedès avança a un ritme més modest que a altres comarques catalanes. Els darrersanys a la comarca hi ha hagut un desenvolupament considerable dels serveis adreçatsa les persones (salut, llars d’infants, centres geriàtrics, etc.), del turisme i dels serveisprestats a les empreses (enginyeries, gestories, consultores en tecnologia i innovació,etc.). La importància creixent dels serveis a les empreses està íntimament lligada alprocés de transformació de l’activitat industrial, que provoca l’aparició de determinadesactivitats de serveis que necessiten contractar externament empreses per donar suportal seu procés productiu. L’activitat logística es configura també com un dels punts fortsde la comarca, pel seu posicionament en l’entorn metropolità i la relativa disponibilitatde sòl a preus més reduïts que a la majoria de les comarques de l’entorn de la ciutatde Barcelona. També és especialment remarcable el fet que a la capital comarcal tinguila seu central Caixa Penedès, que avui és la tercera caixa de Catalunya.

9. L’activitat econòmica està repartida entre els 27 municipis que integren l’Alt Penedèsd’una manera força similar a la distribució de la població comarcal. Vilafranca del Penedès,Sant Sadurní d’Anoia, Santa Margarida i els Monjos, Olèrdola i Gelida, els cinc municipismés grans de la comarca, concentren gairebé tres quartes parts de tots els ocupats.

10. Des de l’any 2002 fins al 2005, el PIB de l’Alt Penedès ha assolit un creixementmitjà interanual del 3,6 %, pràcticament un punt superior al del conjunt de Catalunya.Com a conseqüència d’aquest diferencial, el pes de l’Alt Penedès amb relació alPrincipat ha augmentat lleugerament en aquest període i actualment la comarcarepresenta l’1,2 % del PIB de l’economia catalana. En aquest període, els quatre granssectors productius han tingut un millor comportament a la comarca que al conjuntcatalà, els més dinàmics dels quals han estat el sector agrari i la construcció.

11. L’increment de l’activitat econòmica a l’Alt Penedès els darrers anys s’ha traduït enun creixement notable de l’ocupació. En el període 2000-2005, el nombre d’afiliats a laSeguretat Social ha augmentat el 3,9 % anual acumulatiu, una taxa superior al 3 % delconjunt de Catalunya. En aquests anys, la indústria, tot i haver assolit un creixementanual acumulatiu dels ocupats del 0,5 %, ha patit una pèrdua de pes en l’estructuraproductiva de l’Alt Penedès, atès que la construcció i els serveis han registratcreixements importants de l’ocupació (5,5 % i 6,3 %, respectivament).

12. L’anàlisi de diferents indicadors socials referits a l’ensenyament no universitari, lacultura, l’esport, la sanitat, els serveis socials, l’habitatge, la seguretat pública, el parcde vehicles i el nombre d’entitats financeres, permet de concloure que, en termesgenerals, la població de l’Alt Penedès ha gaudit d’un nivell de qualitat de vida forçasimilar al conjunt de Catalunya. La valoració del nivell de vida que fan els residents al’Alt Penedès (7,3 d’una escala d’1 a 9) ha estat superior a la valoració mitjana que hanfet els habitants al conjunt de la província de Barcelona (6,7) i a la RMB (6,6).

13. La renda familiar bruta disponible per habitant (RFBD/h.) de la comarca era un6,4 % inferior a la del conjunt de Catalunya l’any 2002. Dins de la demarcació deBarcelona, l’Alt Penedès tenia un nivell de renda superior al de l’Anoia i el Baix

192

ESTUDI SOCIOECONÒMIC DE LA

COMARCA DE L’ALT PENEDÈS 2006

Page 189: ESTUDI SOCIOECONÒMIC PENEDÈS - Estudis locals · L’Estudi socioeconòmic de la comarca de l’Alt Penedès 2006 és el setè volum de la col·lecció d’estudis comarcals que

Llobregat, però inferior al de la resta de comarques de la província. D’altra banda, enel període 1999-2002, la renda/h. de la comarca es va allunyar lleugerament de lamitjana catalana.

14. El nivell d’instrucció de la població de la comarca és lleugerament inferior al delconjunt de Catalunya, sobretot quan es considera el percentatge de la població ambestudis superiors. L’absència de centres universitaris a la comarca queda compensatamb la proximitat relativa a les ciutats universitàries catalanes.

15. La consideració de les dades econòmiques bàsiques mostren que l’Alt Penedès ésuna comarca molt dinàmica, amb un gran arrelament de les activitats tradicionals comel conreu de la vinya, però també oberta a altres activitats econòmiques. En tot cas, hiha un conjunt d’aspectes que cal tenir en consideració per aconseguir en el futur undesenvolupament sostenible i equilibrat de la comarca, uns fan referència al sectorvinícola i altres a la resta de sectors econòmics:

� El sector primari seguirà mantenint un pes considerable en l’estructuraproductiva, gràcies al conreu de la vinya, que està augmentant la productivitatper la mecanització creixent de les explotacions agràries i la plantació devarietats de més qualitat. L’Alt Penedès ha de fer front a una realitat, comuna amoltes comarques catalanes, que consisteix en el fet que les necessitats delteixit productiu i el creixement de la població puguin fer pressió per disminuir elsòl d’ús agrícola.

� Els darrers 20 anys, el sector vinícola de l’Alt Penedès està vivint un procésexpansiu que es demostra en tots els àmbits. Ara hi ha més vinyes que l’any1986, s’elaboren més vins i caves i hi ha moltes més empreses i aquestes, amés, són més grans. Aquest fenomen té lloc en un context de reducció mundialdel consum de vins o, millor dit, en un moment en què els hàbits en el consumde vi són canviants –se’n redueix el volum, però n’augmenta la qualitat.

� La comarca de l’Alt Penedès es comença a trobar amb els límits d’aquestprocés, els quals, fins ara, restaven amagats gràcies a l’èxit exportador delcava. De fet, tant el cava com el vi tenen problemes d’expansió en el mercatinterior. El sector del cava ja mostrava un estancament de les vendes en elmercat espanyol abans dels boicots, de manera que fa uns cinc o sis anys ques’exporta més que no es ven a l’interior.

� El sector exterior del cava, de moment, sembla no tenir aturador, però encaraconcentra excessivament les seves vendes en uns pocs països (Alemanya,Gran Bretanya i els Estats Units) i en una sola àrea geogràfica (la Unió Europea).Tot i que no està exempt de dificultats, sembla clar que l’orientació que hauràde prendre ben aviat l’exportació de cava haurà d’anar en dues línies:diversificar la cartera de grans clients i intentar transformar els hàbits deconsum dels països importadors, de manera que les vendes de caves de totala gamma brut superin les de sec i semisec.

� En el cas del vi tranquil la situació és diferent. Sembla clar que tant en el mercatinterior com en el mercat exterior encara hi ha camp per córrer. És probableque la baixada del preu del vi negre que percep el pagès posi de manifest laincapacitat del mercat català d’absorbir tota l’oferta de vins que s’elaboren alPenedès, la qual cosa significaria, al mateix temps, que la batalla pel prestigidels vins del Penedès encara està per guanyar fora, tant a la resta d’Espanya

193

SÍNTESI I PRINCIPALS

CONCLUSIONS

Page 190: ESTUDI SOCIOECONÒMIC PENEDÈS - Estudis locals · L’Estudi socioeconòmic de la comarca de l’Alt Penedès 2006 és el setè volum de la col·lecció d’estudis comarcals que

com a l’estranger. Denominacions d’origen que semblaven desnonades peròque han reprès l’activitat amb força gràcies a un prestigiament dels seus vins,com és el cas del Priorat, fins al punt que està exportant el 45 % de la sevaproducció, mostren el camí que s’ha de seguir: augmentar la qualitat i prestigiarmarca i territori. També dóna suport a aquesta idea el fet que sigui la DOCatalunya, amb vins de la gamma mitjana-baixa, la que hagi arrabassatl’hegemonia exportadora a la DO Penedès. La caiguda de les vendes de vi ambDO Penedès en tots els mercats provocada per l’aparició d’aquestadenominació fa que potser s’hagi d’elaborar menys quantitat, però de millorqualitat. I en aquest cas, qualitat vol dir prestigi. I aquí haurà de convergir tantl’acció de les institucions com la de les empreses.

� Pel que fa al sector industrial, la situació estratègica de l’Alt Penedès a la regiómetropolitana de Barcelona i la disponibilitat de sòl poden ser un factor decisiuper atraure activitats industrials o logístiques que tinguin dificultats perinstal·lar-se a l’entorn de la ciutat de Barcelona, però, a la vegada, comportaun risc de pèrdua de control sobre el desenvolupament futur de la comarca,atès que es pot utilitzar per localitzar determinades activitats industrials i/oterciàries amb un elevat consum de sòl i baix valor afegit. No es pot oblidar, endefinitiva, que les dinàmiques d’actuació metropolitanes tendeixen a utilitzar elterritori segons una lògica que respon a uns interessos d’escala superior alsmerament comarcals.

� Això no obstant, la diversificació elevada que caracteritza el teixit industrial del’Alt Penedès, tot i la importància de la indústria del vi i el cava, és un tret moltpositiu per fer front al futur amb garanties. Entre els reptes que haurà d’afrontarla indústria comarcal els propers anys cal destacar la necessitat de modernitzarels polígons industrials i d’habilitar sòl, respectant el conreu de la vinya, perdesenvolupar-hi activitats industrials i terciàries, i de dissenyar les polítiquesadreçades a la innovació i al suport tecnològic de les pimes.

� La modernització dels polígons industrials s’ha de convertir per als agentssocials de la comarca en una prioritat per dinamitzar l’economia de l’AltPenedès, atès que pot permetre d’atreure noves inversions en activitatsproductives diversificades que generin més valor afegit i, per tant, compensarles possibles deslocalitzacions d’activitats industrials tradicionals cap a païsosmés competitius en costos laborals.

� En el futur immediat, a més de potenciar la competitivitat de la indústria, l’AltPenedès requereix un impuls del sector serveis, especialment de les activitatsrelacionades amb els serveis a les empreses, el turisme i els serveis a lespersones, que actualment estan poc desenvolupades a la comarca.

� L’escassa tradició turística de la comarca fa que actualment el sector estigui moltpoc desenvolupat. Això no obstant, el turisme és una de les activitatseconòmiques amb més bones perspectives de futur a l’Alt Penedès, gràcies enbona part a les potencialitats que té el conreu de la vinya i la producció de vi i cavaper estructurar una bona oferta turística a la comarca, l’anomenat enoturisme.

� La construcció ha assolit forts creixements de l’activitat els darrers anys gràciessobretot a l’edificació d’habitatges. Cal esperar que en el futur l’aportació delsector de la construcció a la generació de riquesa no continuï creixent com hoha fet els darrers anys, tot i que la seva contribució a la producció comarcalcontinuarà sent elevada.

194

ESTUDI SOCIOECONÒMIC DE LA

COMARCA DE L’ALT PENEDÈS 2006

Page 191: ESTUDI SOCIOECONÒMIC PENEDÈS - Estudis locals · L’Estudi socioeconòmic de la comarca de l’Alt Penedès 2006 és el setè volum de la col·lecció d’estudis comarcals que

� Els darrers anys la comarca ha patit un dèficit d’inversió en infraestructures perpart de les administracions estatal i autonòmica, fet que s’ha convertit en unareivindicació dels agents econòmics i socials de la comarca, atès que no es potoblidar que l’Alt Penedès és un eix de pas històric entre el sud d’Espanya iEuropa, i que la possible instal·lació de nous centres logístics augmentaràconsiderablement el trànsit de camions per aquestes vies.

� En aquest sentit, actualment estan en marxa o planificades un estold’infraestructures de transport terrestre que són clau per al desenvolupamentfutur. Pel que fa a la xarxa viària, destaquen l’autovia del Mediterrani que esconstituirà com a desdoblament de la carretera actual N-340, que actualmentcanalitza tipologies de trànsit molt diferents tant locals com de llarg recorregut,des de Cadis fins a Barcelona; l’autovia Orbital B-40, el tram inicial de la qual,Vilafranca-Abrera, coincideix funcionalment amb el tram final de la futuraautovia del Mediterrani, i l’eix Vilanova i la Geltrú - Manresa, que segueix elsitineraris de les carreteres C-15 i C-37 i és molt important per a la connexiódirecta de l’Alt Penedès amb el Garraf, l’Anoia i el Bages.

� Pel que fa al ferrocarril, la futura remodelació de la xarxa de rodalies ambl’arribada de la línia d’alta velocitat a Barcelona permetrà d’establir el nou serveique connectarà Sant Vicenç de Calders i Vilafranca amb Granollers i SantCeloni, passant per Barcelona. El pas d’aquesta línia d’alta velocitat perVilafranca del Penedès implicarà el cobriment tant de les seves vies com de lesde la línia de ferrocarril convencional, amb el soterrament de l’estació derodalies corresponent. Tampoc no es pot oblidar que el PDI 2001-2010 vaproposar en el seu moment un projecte de línia ferroviària orbital, que hauria deconnectar els municipis de Vilanova i la Geltrú, Vilafranca del Penedès,Martorell, Terrassa, Sabadell, Granollers i Mataró. En tot cas, la Generalitat nopreveu que la nova línia pugui entrar en servei abans de l’any 2016.

� Finalment, cal millorar la qualificació de la mà d’obra amb una aposta forta perla formació i la requalificació professional que faciliti la inserció laboral de lapoblació activa de l’Alt Penedès al mercat laboral. També és del tot necessarifomentar els processos d’innovació en el teixit productiu de l’Alt Penedès permillorar el nivell tecnològic i competitiu de les empreses de la comarca, iimpulsar i difondre l’ús de les tecnologies de la informació i el coneixement, tanten l’àmbit empresarial com en el personal.

16. En el futur a la comarca pot sorgir un conflicte que es podria resumir ambl’expressió ceps o polígons. A l’Alt Penedès i al Baix Penedès es reprodueix unproblema que és present a moltes comarques catalanes: les necessitats del teixitproductiu (polígons, activitats logístiques o noves infraestructures) i el creixement de lapoblació (augment de la construcció d’habitatges) fan pressió per disminuir el sòl d’úsagrícola. Per tant, cal fer compatible el creixement de les activitats industrials, laconstrucció de noves infraestructures i de nous habitatges amb el fet que el cultiu dela vinya és, a més d’una característica definidora del Penedès, la principal font deriquesa de la comarca i un atractiu per al turisme enològic. En definitiva, la comarca ésen una fase de creixement important de l’activitat i de la població que ha de seraprofitada per establir unes bases econòmiques sòlides amb vistes al futur, fet que faindispensable que les decisions que s’adoptin siguin el resultat de la planificació i elconsens de tots els agents econòmics i socials de la comarca. �

195

SÍNTESI I PRINCIPALS

CONCLUSIONS

Page 192: ESTUDI SOCIOECONÒMIC PENEDÈS - Estudis locals · L’Estudi socioeconòmic de la comarca de l’Alt Penedès 2006 és el setè volum de la col·lecció d’estudis comarcals que

196

ESTUDI SOCIOECONÒMIC DE LA

COMARCA DE L’ALT PENEDÈS 2006

� Quadre 6.1. L’Alt Penedès en xifres

Alt Penedès Catalunya Alt Penedès/ AnyCat.=100

PoblacióHabitants 93.408 6.995.206 1,31 2005

Sud 61,6 % 2005Nord-est 27,5 % 2005Nord-oest 10,9 % 2005

Superfície (km2) 593 32.107 1,81 2005Densitat de població (h./km2) 158 218 72,5 2005Índex d’envelliment2 103 116 88,8 2005Població de procedència estrangera (%) 10,7 12,6 84,9 2005

Producció i rendaPIB (MEUR de 2000) 1.412 122.798 1,21 2005Percentatge sobre el PIB total

Agricultura 7,1 1,6 443,8 2005Indústria 35,6 26,1 136,4 2005Construcció 11,1 8,4 132,1 2005Serveis 46,2 63,9 72,3 2005

PIB/càpita (milers d’euros de 2000) 15,1 17,6 86,1 2005Renda familiar bruta disponible per habitant 11,0 11,7 93,6 2002

(milers d’euros)Empreses amb vendes superiors a 1 MEUR 146 7.833 1,91 2003Empreses amb més de 50 treballadors 46 2.649 1,71 2003

Mercat de treballAfiliats a la Seguretat Social (SS)3 40.334 3.136.165 1,31 2005Afiliats SS / població (%) 43,2 44,8 96,4 2005Atur registrat 2.242 206.865 1,11 2005Taxa d’atur (atur registrat / població activa,4 %) 5,6 6,6 84,8 2005

Sud 5,5 2005Nord-est 5,6 2005Nord-oest 6,3 2005

Qualitat de vida (indicadors per 1.000 h.)Biblioteques 0,12 0,12 100,0 2004Sales de cinema 0,08 0,11 72,7 2004Teatres i auditoris 0,01 0,02 50,0 2004Alumnes en ensenyament no universitari 152 152 100,0 2004Població amb estudis superiors 83 116 71,6 2001Centres hospitalaris 0,03 0,03 100,0 2005Llits hospitalaris 3,83 4,66 82,2 2005Places en residència per a gent gran 8,36 6,74 124,0 2005Habitatges iniciats 34,8 15,8 220,3 2005Habitatges acabats 13,0 11,2 116,1 2005Establiments de comerç al detall 16,8 17,8 94,4 2002Turismes 492 453 108,6 2004Caixes i bancs 1,12 1,09 102,8 2002

1 Pes de l’Alt Penedès en el conjunt de Catalunya.2 Habitants de 65 anys i més per 100 habitants de menys de 15 anys.3 Inclou el règim general i el règim especial d’autònoms.4 La població activa correspon a l’any 2001.

Page 193: ESTUDI SOCIOECONÒMIC PENEDÈS - Estudis locals · L’Estudi socioeconòmic de la comarca de l’Alt Penedès 2006 és el setè volum de la col·lecció d’estudis comarcals que