ESTUDI TÈCNIC JUSTIFICATIU DE L’ORDENACIÓ DELS USOS ... · Fauna de l’entorn Els ocells és...

Desembre 2004

DOCUMENT DE SÍNTESI

ESTUDI TÈCNIC JUSTIFICATIU DE L’ORDENACIÓ DELS USOS

RECREATIUS A L’EMBASSAMENT DE FOIX

Estudi Tècnic Justificatiu de l’Ordenació dels Usos Recreatius a l’Embassament de Foix (Zona Sud)

ÍNDEX

1. INTRODUCCIÓ I OBJECTIUS ....................................................................................................... 3

2. CARACTERITZACIÓ DE L’EMBASSAMENT ................................................................................ 4

3. ANÀLISI DELS USOS RECREATIUS ACTUALS I ZONIFICACIÓ ................................................ 7

3.1. ANÀLISI DELS USOS RECREATIUS ACTUALS................................................................... 73.1.1. Usos associats a la làmina d’aigua ...................................................................................... 83.1.2. Oci i esbargiment.................................................................................................................. 83.1.3. Turisme................................................................................................................................. 93.1.4. Conservació de la natura i del patrimoni històric i arqueològic. ........................................... 9

3.2. DEMANDA DELS USOS RECREATIUS................................................................................ 93.3. PLA ESPECIAL DEL PARC DEL FOIX ................................................................................ 103.4. ZONIFICACIÓ DE L’EMBASSAMENT I EL SEU ENTORN ................................................. 13

4. DIAGNOSI .................................................................................................................................... 13

5. ACTUACIONS PROPOSADES.................................................................................................... 14

5.1. NORMATIVA ACTUAL......................................................................................................... 155.2. DIRECTRIUS PER A LA REGULACIÓ DELS USOS COMPATIBLES ................................ 16

6. RECOMANACIONS...................................................................................................................... 17

6.1. REGULACIÓ D’ALTRES USOS........................................................................................... 186.2. RECOMANACIONS D’ADEQUACIÓ I RESTAURACIÓ DEL MEDI..................................... 196.3. PROPOSTES DE PROMOCIÓ RECREATIVA .................................................................... 20

MAPES1. Usos actuals.2. Zonificació segons el Pla Especial de l’Embassament de Foix. 3. Propostes de zonificació.

DOCUMENT DE SÍNTESI 2


1. INTRODUCCIÓ I OBJECTIUS

La utilització dels embassaments amb finalitats recreatives pot produir afeccions en la qualitat i els usos de les aigües i en els hàbitats aquàtics. A causa d’això, la Junta d’Aigüesde Catalunya va procedir segons recull el DOGC núm. 2012 de 15 de febrer del 1995 a classificar els embassaments inclosos dins del seu àmbit territorial d’acord amb les seves aptituds recreatives. Tanmateix, l’existència de circumstàncies especials que caracteritzen a cadascun dels embassaments, obliga a estudiar amb més precisió les activitats que s’hi desenvolupen, amb la finalitat d’establir en quines zones i amb quina intensitat es porten aterme aquestes activitats, i en quines s’han de dictar restriccions per salvaguardar la qualitat ambiental i garantir la compatibilitat amb altres usos. Amb aquesta finalitat, l’AgènciaCatalana de l’Aigua ha realitzat l’Estudi Tècnic Justificatiu de l’Ordenació dels UsosRecreatius a l’Embassament de Foix (Zona Sud).

El present document és la Síntesi de l’estudi tècnic amb la finalitat de justificar l’ordenaciódels usos recreatius a l’embassament de Foix (Priorat) d’acord amb el que s’estableix al punt núm 5 del present document.

En la figura 1.1 podem veure el diagrama de flux representatiu del procés d’elaboració del’Estudi Justificatiu.

Especificar que l’Estudi es compon de dos blocs ben diferenciats.

Actuacions proposades en base a les competències de l’Agència com aorganisme de conca i d’acord amb la legislació bàsica en matèria d’aigües.

Recomanacions referides a actuacions i procediments d’autorització que són competència de les diferents Direccions Generals dels diversos Departaments de la Generalitat i de l’Administració local, o bé necessiten de la seva col·laboració,amb l’objectiu de millorar l’entorn natural, potenciar l’ús de l’embassament i promoure la dinamització socioeconòmica de la comarca.

Un altre concepte important i que cal deixar ben clar és el següent: l’Agència no es planteja,en l’àmbit de les seves competències, la promoció de l’ús recreatiu, lúdic o de lleure del’embassament. Això és així perquè la funció bàsica i essencial de l’embassament no és altra que la de regulació/proveïment d’aigua. Aquesta premissa s’ha tingut molt present al’hora d’explicar als Ens Locals els objectius de l’Estudi en la pròpia redacció del mateix.

Respecte aquesta proposta val a dir que s’ha de tenir present si hi ha o hi pot haver una potencial demanda d’usos recreatius, que en aquest cas, tindria una funció essencial en l’embassament. És a dir, si per part dels Ens Locals hi ha predisposició i interès per potenciar els usos recreatius de l’embassament, és aleshores quan es proposa la creació d’un Consorci que assumeixi les tasques de vigilància, control i desenvolupament dels mateixos.

Tot i que no és possible que l’Agència cedeixi les seves competències de gestió sobre elDomini Públic Hidràulic, sí que es poden establir convenis mitjançant els quals s’estableixinmecanismes de delegació i col·laboració amb els Ens Locals per a l’exercici de lescompetències respectives.

Per això es planteja la possibilitat que un Consorci (o figura similar), assumeixi per delegacióles tasques de vigilància del medi hídric i de desenvolupament de les activitats de lleure i dels usos recreatius que es practiquin en l’embassament.



La col·laboració entre ambdues administracions, Consorci i Agència, hauria d’emmarcar-semitjançant l’oportú instrument convencional en el qual s’hi establirien els mecanismesconcrets per tal que el Consorci pugui, en exercici de les seves competències, col·laborarper delegació en la funció de policia dels usos recreatius i de les activitats de lleure que es duen a terme en el domini públic hidràulic que, per Llei, correspon a l’Agència.

Figura 1.1. Diagrama de flux de la realització de l’Estudi Tècnic Justificatiu

CARACTERITZACIÓ DE L’EMBAS-SAMENT I DEL SEU ENTORN ANÀLIS DELS USOS

RECREATIUS ACTUALS IZONIFICACIÓ

-Descripció Medi Físic-Descripció Medi Socio-econòmic

(Capítol 6) (Capítols 2,3,4 i 5)

DIAGNOSI-PUNTS FORTS -PUNTS FEBLES

(Capítol7)

PROPOSTES D’USOS I ACTUACIONS

ADAPTACIÓ NORMATIVA IDIRECTRIUS ESPECÍFIQUES

(Capítol 9) (Capítol 8)

2. CARACTERITZACIÓ DE L’EMBASSAMENT

Seguidament, es realitza una visió general del que s’ha exposat fins ara, per donar una idea global dels valors fisiogràfics, ambientals i socioeconòmics de l’embassament.

Característiques de l’embassament

L’embassament de Foix està configurat per la presa del mateix nom, inaugurada l’any 1928,amb la finalitat de regular el riu Foix, així com el subministrament d’aigua per a recs a lazona de la plana del Garraf. La concessió del pantà és gestionada per la Comunitat de Regants del Foix, amb seu a Vilanova i la Geltrú.

L’embassament té una forma allargada i sinuosa, seguint l’eix de l’antic riu, el qual formavadiversos meandres. La capacitat d’emmagatzematge s’ha vist disminuïda degut als sediments aportats per la xarxa fluvial. Així el volum total embassat en origen era de 5,64 hm3, mentre que en l’actualitat, els aterraments han reduït aquesta capacitat a 3,74 hm3. La superfície és de 66 ha, amb una amplada màxima de 283 m i una longitud de 4.040 m..

La presa de Foix és de gravetat, planta circular i estructura de maçoneria. Disposa desobreeixidor lateral de llavi fix situat al marge dret de l’embassament. El desguàs de fons consta de dos conductes rectangulars els quals es troben fora de servei des de l’any 1940 motivat per l’aterrament de la cubeta de l’embassament. Per sobre del desguàs se situen dues preses d’aigua, la inferior de les quals està fora de servei degut també a la colmatació del pantà.



Variació del volum embassat

Examinant els valors mitjos del volum embassat al llarg de l’any, veiem que aquests disminueixen a mesura que ens apropem a l’estiu. En aquesta estació és quan les aportacions d’aigua son menors i la demanda és màxima. També es comprova una notablevariabilitat al llarg de períodes més llargs de temps, presentant una acusada variabilitatsegons ens trobem en períodes secs o humits.

Qualitat de l’aigua

A més dels trets propis esperables d’un petit embassament en clima mediterrani (absènciad’una capa hipolimnètica clarament definida i temps de residència de l’aigua molt variables),l’embassament té una baixa qualitat de l’aigua i està profundament eutrofitzat, de fet es potdefinir com a hipereutròfic, sent l’embassament de Catalunya més intensament contaminat.Les seves aigües són sulfatades i la concentració de nutrients és molt elevada, destacant la presència de grans quantitats d’amoni i fòsfor. Aquestes condicions permeten la presènciad’altes concentracions de clorofil·la, fet que provoca en última instància la presència d’una oxiclina durant tot l’any, amb períodes d’anoxia (baixa quantitat d’oxigen dissolt) durant l’estratificació. El temps de residència com s’ha dit és variable, però en períodes secs potarribar a valors molt alts, fins prop dels 800 dies l’any 1999, fet que afavoreix l’increment dela contaminació. Tots aquests valors impliquen una gran quantitat de biomassa d’algues,una elevada producció primària de plàncton i finalment, provoca el creixement estacional degrans quantitats de llenties d’aigua (petites fanerògames suradores a l’aigua del gènereLemma) formant grans plapes de color verd.

La qualitat de l’aigua en l’embassament de Foix ve determinada per la forta contaminació del riu Foix al llarg de la seva part baixa, degut a la intensa activitat agro-industrial del Penedès ique origina grans quantitats d’abocaments de contaminants i de matèria orgànica al sistemafluvial. La resolució d’aquest problema, al menys parcialment, s’ha de produir amb l’execució de les millores previstes en les depuradores de la conca hidrogràfica del Foix.

Vegetació

La vegetació que hi predomina està composta per pinedes de pi blanc en gran part de la zona que envolta l’embassament així com brolles i màquia en aquelles zones afectades en el passat recent per incendis.

Fauna aquàtica

A l’embassament apareixen dues espècies de peixos autòctons: el barb cua-roig (Barbushaasi) i l’anguila (Anguilla anguilla).

Altres espècies de peixos que podem trobar, en aquest cas de procedència al·lòctona, són la carpa (Cyprinus carpio), el carpí vermell (Carassius auratus), l’alburn (Alburnus alburnus), la gambúsia (Gambusia holbrooki) i el silur (Silurus glanis). Aquesta última espècie, deprocedència centre-europea, pot suposar un impacte greu per a la resta de la fauna piscícola, donat que és un depredador actiu, augmentant la seva voracitat a mesura que ho fa la seva mida. Aquesta espècie s’ha detectat fa pocs anys i sembla que la mida mitjana encara és petita. No obstant pot suposar un greu problema en un futur immediat.

La tortuga de rierol (Mauremys leprosa) té una presència discreta, però important, tenint encompte que és una espècie en regressió. S’ha detectat una altra tortuga autòctona, lad’estany (Emys orbucularis), malgrat que és possible que siguin exemplars asilvestrats. El



major nombre de tortugues pertanyen a l’espècie exòtica americana anomenada de Florida(Trachemys scripta elegans). Aquesta espècie prové de l’abandonament per part dels seus propietaris i s’ha constatat l’aclimatació i la seva reproducció en l’embassament. Aquest fetpot suposar un greu perjudici per a les tortugues autòctones, donat al caràcter invasor de lade Florida.

Fauna de l’entorn

Els ocells és el grup de vertebrats que hi trobem més ben representat, s’han comptabilitzatmés de 200 espècies durant els darrers 50 anys al Parc del Foix. De entre totes aquestesespècies, són les que estan lligades al medi aquàtic les que tenen un valor més gran.L’escassetat de zones humides a les comarques catalanes i la destrucció recent de moltsdels aiguamolls costaners, provoquen que l’embassament del Foix sigui un refugiexcepcional per a moltes espècies d’aus aquàtiques. Entre les sedentàries i estrictamentaquàtiques destaquem el cabusset (Tachibaptus ruficollis), el bernat pescaire (Ardeacinerea), l’ànec de coll verd (Anas platyrhynchos), la polla d’aigua (Gallinulla chloropus) i la fotja (Fulica atra). Aquestes espècies veuen incrementades les seves poblacions a l’hivern amb individus migradors. Destaquem també, encara que estrictament hivernant, la presènciades de l’any 1993 i amb un increment constant des d’aleshores del seu nombre d’exemplars,del corb marí gros (Phalacrocorax carbo). A més, multitud d’espècies utilitzenl’embassament com a parada en els seus viatges migratoris durant la primavera i la tardor.

Els mamífers, ocells i rèptils lligats als hàbitats propis de pinedes, brolles i cultius agrícolesen són particularment abundants, afavorits per la protecció de l’entorn.

Paisatge

En general els valors paisatgístics són molt positius, destacant la presència del poble deCastellet, amb el seu imponent Castell, així com el contrast entre les masses forestals i lalamina d’aigua de l’embassament. La qualitat paisatgística és menor conforme disminueix lalàmina d’aigua i deixar al descobert els marges nus.

Infraestructures turístiques

L’embassament, com a sector central del Parc del Foix, integrat en la Xarxa de Parcs Naturals de la Diputació de Barcelona, disposa de diferents infraestructures adequades pera la visita turística: el Centre d’interpretació de la Marina, rutes senyalitzades, cartells indicadors i didàctics, etc.Accessos i camins

Bons accessos en quasi la totalitat de l’embassament. A l’est, des de Vilanova i la Geltrú per la carretera comarcal BV-2115, la qual transcorre pel marge esquerra de l’embassament. Al’oest l’accés més directe es realitza des de l’Arboç per la TP-2115, encara que també hi podem arribar mitjançant altres dues carreteres comarcals: des de la Gornal per la BV-2116 i des de Santa Margarida i els Monjos, més al nord, per la BV-2117.

Llocs d’interès natural

L’embassament de Foix forma part del Parc del Foix, que inclou a més del pantà i el seuentorn més immediat, una important superfície forestal que s’estén fins a connectar amb el Parc del Garraf a l’est. El Parc del Foix va ser constituït l’any 1993 regint-se per un consorci que hi intervenen la pròpia Diputació i l’ajuntament de Castellet i la Gornal (Edicte de 30 desetembre de 1993 sobre un acord de la comissió d’Urbanisme de Barcelona referent al municipi de Castellet i la Gornal on s’aprova definitivament el Pla Especial de



l’Embassament del Foix- DOGC 1807 11.10.93). Posteriorment, l’àmbit del Pla s’hamodificat, prenent part del mateix, l’Ajuntament de Santa Margarida i els Monjos.

Actualment el Parc del Foix és un espai agrícola i forestal d'especial interès natural i paisatgístic que, amb una superfície total de 2.900 hectàrees, ocupa bona part dels municipis de Castellet i la Gornal i de Santa Margarida i els Monjos.

Per altra banda, des de l’any 2.000 l’embassament i un tram del riu Foix aigua avall de la presa forma part del Pla d’Espais d’Interès Natural (PEIN) de la Generalitat de Catalunya.

Llocs d’interès arqueològic i històric

El castell de Castellet, domina el paisatge de l’Alt i Baix Penedès, fet pel qual tenia una importància estratègica. Es coneixen documents que l’esmenten des del segle X. Durant el Segle XX ha adquirit la seva actual configuració mitjançant diverses obres de restauració.Actualment es propietat del grup empresarial Abertis, el qual gestiona l’antiga FundacióCastellet del Foix, que ara passa a dir-se Fundació Abertis i a més hi té la seva seu central.Disposa de serveis de visites. Un altre lloc d’interès és l’església de Castellet i la Masia ceCal Bladet.

3. ANÀLISI DELS USOS RECREATIUS ACTUALS I ZONIFICACIÓ

3.1. ANÀLISI DELS USOS RECREATIUS ACTUALS

De forma genèrica els usos recreatius que es realitzen en un embassament els podem agrupar en quatre tipologies (veure taula 3.1.): a) Usos en la làmina d’aigua, b) Oci i esbargiment, c) Turisme i d) Coneixement i gaudiment de la natura i el patrimoni històric iarqueològic. Dins de cada tipologia podem associar diverses accions a realitzar, ambl’objectiu de millorar i promoure la utilització de l’embassament per als diversos usos recreatius. Aquestes accions les detallem en el punt 8 de Propostes.

Taula 3.1. Usos recreatius en un embassament.USOS ACCIONSUSOS EN LA LÀMINA D’AIGUABanyNavegació remNavegació vela Navegació motor

Delimitació àrees de protecció i per a diferents usos Condicionament i creació d’àrees de banyCondicionament i creació d’embarcadorCreació o millora d’instal·lacions associades a la navegacióMillora dels accessos als marges

OCI I ESBARGIMENTExcursionisme i senderismeÀrees concentrades d’esbargimentPescaCaçaCirculació motoritzada

Realització, restauració i senyalització d’itineraris pedestres iciclablesCreació i adequació d’àrees concentrades d’esbargiment(pícnic, zona acampada)Creació i adequació d’àrees adequades per a la pescaRealització i revisió de Plans CinegèticsRegulació circulació motoritzada

TURISMEMillora de les comunicacionsMillora i creació d’Instal·lacions d’allotjament i restauració Programes de promoció turísticaRètols d’informació i circuïts



CONEIXEMENT I GAUDIMENT DE LA NATURA I EL PATRIMONI HISTÒRIC I ARQUEOLÒGICConservació i restauració de la natura Contemplació de la natura (observatori de fauna, miradors,pannells informatius)Educació ambientalProgrames d’estudi i investigació del medi natural Introducció d’espècies animalsConservació i restauració del patrimoni històric i arqueològicInventari del patrimoni històric i arqueològic

Font: Elaboració pròpia

Es descriuen a continuació els usos i instal·lacions associades als usos recreatius que actualment es realitzen en l’embassament o en les seva zona d’influència més propera.Podem veure la ubicació de les mateixes en el Mapa núm 1.

3.1.1. Usos associats a la làmina d’aigua

Bany

El bany és una activitat que no es realitza i que, en cas de portar-se a terme, pot provocar greus problemes sanitaris donada la greu contaminació que pateix l’embassament. El Parcdel Foix té instal·lats al voltant de l’embassament cartells indicadors de prohibició del bany.

Activitats nàutiques

No és habitual la utilització de la làmina d’aigua per realitzar activitats nàutiques.Darrerament, les úniques embarcacions que han navegat a l’embassament, ho han fet ambfinalitats científiques. No existeix en el municipi de Castellet i la Gornal cap associació o club dedicat a cap activitat nàutica.

3.1.2. Oci i esbargiment

Excursionisme i senderisme

Hi ha un sender senyalitzat pel Parc del Foix en el sector oest de l’embassament. Aquest és de caràcter circular i passa per Cal Bladet i la fon d’Horta. A més, pel marge esquerre del pantà, transcorre el sender de llarg recorregut GR-92 el qual connecta Vilanova i la Geltrúamb l’Arboç, passant per Castellet i en el marge dret, el sender de petit recorregut P-143 (veure Mapa núm. 1).

Pesca

Actualment, la pesca és l’activitat recreativa que es realitza amb més assiduïtat a l’embassament. L’afluència de pescadors és considerable, i ocasionalment, durant els concursos de pesca que s’organitzen habitualment ha arribat a haver problemes d’espai. Latotalitat de l’embassament està inclòs en el vedat de pesca de ciprínids de Foix, sent lacarpa l’espècie principal que es pesca. El Pla Especial del Parc del Foix ordena les zones aptes per a realitzar aquesta activitat. Les zones on està permesa la pesca es localitzen enel marge esquerra de l’embassament (veure Mapa núm. 1), entre el poble de Castellet i lapresa, mentre que resta prohibida en la resta de zones. Al llarg d’aquesta franja hi ha treszones accessibles per a la pràctica de la pesca. La principal, gràcies a les obres realitzadesdurant l’any 2004, és la de l’Alzina, que es localitza en el marge esquerra de l’entrant que forma el Torrent de Llambeig. Aquest sector s’ha adequat mitjançant la construcció d’una plataforma de terra i base d’escullera, d’uns 10 metres d’amplada i uns 200 m de longitud.



Les altres dues zones, encara que no habilitades específicament, se situen una en el sectorde la Marina, on trobem el Centre de Serveis del Parc, i l’altra, en el barranc de Mas Carlús.Es constata, que malgrat l’adequació del sector de l’Alzina i la senyalització de la prohibiciómitjançant cartells indicadors en el marge dret de l’embassament, la pesca hi segueix sentencara una activitat habitual.

Àrees concentrades d’esbargiment.

Al costat del Centre de la Marina i integrada dins de la pineda, es localitza la única àrea depícnic de la zona, que disposa de taules i bancs de fusta.

3.1.3. Turisme

Instal·lacions d’hostaleria i allotjament

El municipi de Castellet disposa de diversos punts d’hostaleria. A més, la proximitat als grans nuclis de població del Garraf i el Penedès fan que no hi hagi limitacions per a l’accés ivisita de l’embassament.

Informació turística

El Centre de Serveis de la Marina del Parc del Foix se situa en el marge esquerre del’embassament, entre la presa i Castellet. Funciona com a seu central del guardes i com acentre d’informació per als visitants del Parc. Disposa d’informació bàsica del Parc (tríptics) ide la Xarxa de Parcs Naturals de la Diputació de Barcelona.

3.1.4. Conservació de la natura i del patrimoni històric i arqueològic.

L’observació de la natura i l’estudi científic són també dues activitats que es realitzen habitualment. La gran diversitat ornitològica de la zona és un dels motius per la qual fan moltatractiva la visita, especialment en períodes de migració. Recentment el Parc va instal·lar un aguait per a l’observació d’ocells en el marge dret del pantà, malgrat que posteriorment vaser cremat per una acció vandàlica. Les millors zones d’observació es localitzen al llarg delmarge dret de l’embassament i a la cua de l’embassament. La investigació científica a l’embassament és molt important. En podem destacar els estudis limnològics i de fauna planctònica del Departament d’Ecologia de la Universitat de Barcelona (UB), els de la fauna herpetològica del Dep. de Biologia de la UB, de l’estudi de quiròpters en l’àmbit de tot el Parc del Foix per part del Museu de Granollers i de l’estudi de les poblacions de tortuguesdel Centre de Recuperació d’Amfibis i Rèptils de Catalunya (CRARC).

Pel que fa a la conservació del patrimoni històric i arqueològic, destacar el Castell deCastellet, d’interès històric i arquitectònic. És el monument que domina tot l’àmbit de l’embassament. Propietat de la fundació Abertis, disposa de servei de visites. El poble de Castellet i la seva església complementen la visita.

3.2. DEMANDA DELS USOS RECREATIUS

En el passat, quan les condicions socio-econòmiques eren diferents, el pantà va ser explotatturísticament. En els anys seixanta, es va crear fins hi tot el Club Nàutic del Foix promogutper les urbanitzacions Llac del Foix i Marina que s’havien projectat en els marges de l’embassament: Fou el 1964 quan el Club s’adreçava a la Confederació Hidrogràfica delPirineu Oriental exposant-li els plans esportius per al pantà (ADPH, Exp. 13366, S-1-7; Prospecte propagandístic de la urbanització “Marina. Pantano de Foix”). El club anava molt



lligat a l’explotació de les urbanitzacions i volia promoure qualsevol activitat nàutica, sentuna activitat més per als futurs residents de les urbanitzacions. Segons POMÉS iBARRIENDOS (2001), es tractava de convertir aquest en un gran llac esportiu artificial. Es donaren, però, molts conflictes entre la Comunitat de Regants de l’embassament ipropietaris de finques de les urbanitzacions a causa de la utilització de les aigües per part d’aquests propietaris parcel·listes. Finalment, el projecte del Club no va tirar endavantparal·lelament al desenvolupament de les urbanitzacions el planejament de les quals es vaparalitzar amb la protecció de l’entorn. Avui en dia encara resten les primeres vivendes quees van edificar al inici d’aquest període constructiu.

Actualment, la pesca és l’únic ús recreatiu associat a la làmina d’aigua de l’embassament. La qualitat fisico-química de l’aigua fa desaconsellable qualsevol ús recreatiu associat a l’embassament. En el cas que la qualitat millorés i no fos un factor limitant, les activitats recreatives haurien de regular-se de manera que no pertorbessin els hàbitats naturals especialment dels ocells.

3.3. PLA ESPECIAL DEL PARC DEL FOIX

El gran interès ecològic i paisatgístic i al mateix temps la seva situació crítica en algunsaspectes, com ara la contaminació de les aigües, van fer plantejar des dels anys vuitanta lanecessitat d’elaborar un estudi integral del medi físic del sector, que permetés establirmesures de protecció adequades per a la seva preservació. D’aquesta manera, el 1986 l’Ajuntament de Castellet i la Gornal ja va fer redactar un informe on es plantejava aquestanecessitat. A partir d’aquest any aquest ajuntament va iniciar l’aprovació d’una sèrie de mesures normatives de protecció de l’embassament i el seu entorn natural, les quals conformaren la base per a la redacció el juliol de 1992 del Pla Especial de l’embassamentdel Foix, encarregat pel mateix ajuntament (AMCG, Pla Especial de l’embassament del Foix,1992). Aquest pla, batejat amb el nom de Pla Especial de Protecció de l’Espai Natural del’Embassament del Riu Foix, va ser aprovat per la Comissió d’Urbanisme de Barcelona el 28de Juliol del 1993.

Paral·lelament, l’embassament i el seu entorn més immediat, inclòs un tram del riu aigua avall de la presa, es va incloure a finals del 1992 dins el Pla d’Espais d’Interès Natural (PEIN) de la Generalitat de Catalunya.

L’objectiu del Pla Especial és l’establiment d’un règim de protecció, conservació i millora delmedi físic i rural i del paisatge de l’entorn de l’embassament del Foix en un àmbit inicialmentprevist de 1990 hectàrees de superfície. Per a assolir aquest objectiu, s’estableixen tres àmbits diferenciats: el científic o de recerca, destinat a potenciar els usos d’estudi,investigació i pedagògics; el recreatiu, enfocat a desenvolupar activitats de lleure; i el pre-parc, que pretén reconduir la pressió de l’activitat lúdica sobre l’espai natural. A fi d’assolir una gestió acord amb el compliment dels objectius que es marcaren en el Pla Especial del’Embassament del Foix, la Diputació de Barcelona i l’Ajuntament de Castellet i la Gornal vanacordar el maig de 1995 la creació del Consorci de l’Espai protegit de l’Embassament del Foix. Aquest, té com a funcions principals: el desenvolupament de les actuacions directes sobre el territori o els edificis d’acord a les determinacions del Pla Especial; el foment de l’aprofitament racional dels recursos i la millora de les condicions de vida de la poblaciópermanent; garantir el compliment, en l’àmbit territorial de la seva competència, de les normes generals de protecció de la natura i de la normativa del Pla Especial del’Embassament del Foix; i col·laborar i participar amb l’administració pública quecorrespongui per tal d’aconseguir l’absolut control de la depuració de les aigües que arribenal pantà.



Posteriorment el consorci s’amplià amb la inclusió del municipi de Santa Margarida i elsMonjos, configurant l’actual Parc Natural del Foix de 2.900 ha de superfície i permetent launió cap a l’est dels Parcs d’Olèrdola i del Garraf, tots ells gestionats per la Diputació deBarcelona.

El Pla Especial està estructurat en quatre parts: 1. Memòria de la informació, on es fa una descripció del medi, 2. Memòria de l’ordenació, on a grans trets es proposen els àmbits i objectius de la pròpia ordenació, 3. Les normes urbanístiques i 4. El Pla d’Etapes i Prioritats.

Les normes urbanístiques

Consta de 125 articles, 5 disposicions transitòries i una disposició transitòria.

A continuació es descriuen els articles que tenen una afectació més gran amb l’ordenació dels usos recreatius. En el plànol núm 5 es representa un extracte del Plànol d’ordenacióP.22 inclòs en el Pla Especial i en el que podem veure la delimitació dels sectors i lazonificació en l’àrea d’influència de l’embassament.

L’Article 3 defineix i delimita el Parc en quatre sectors: el de Recerca, el de Lleure, Pre-parc i el Pla Especial Nucli de Castellet. El Sector Recerca queda reservat a l’ús d’estudi,investigació i pedagògic, contenint en el seu sí zones de protecció agrícola, forestal irestauració forestal. En canvi les activitats de lleure queden concentrades a l’altre costat dela làmina d’aigua dintre el Sector Lleure, encara que també en aquest cas tenim les zonesde protecció agrícola, forestal i restauració forestal. El Sector Pre-parc té una funcióreguladora de la pressió de l’activitat lúdica sobre l’espai natural, constituït bàsicament peruna zona de pre-parc, exceptuant una àrea d’interès geomorfològic. El Sector Pla Especial Nucli de Castellet és l’única àrea de sòl urbà a l’interior de l’àmbit del Pla Especial, recull iremet en totes les seves determinacions al Pla Especial Nucli de Castellet. Paral·lelament es realitza una zonificació per a poder definir els tractamentsespecífics a llurs característiquesconcretes de protecció, conservació i millora:

- Zona de protecció agrícolaSubzona sector recercaSubzona sector lleure

- Zona forestal Subzona sector recercaSubzona sector lleure

- Zona restauració forestalSubzona sector recercaSubzona sector lleure

- Zona interès geomorfològic

- Zona pre-parc

L’article 35 fa referència a les condicions per permetre els usos del lleure. N’especifica tres: Càmping, Àrees de lleure (pícnic) de lliure accés al públic i Esports. Dels dos primerss’especifiquen les condicions per a la seva regulació. Pel que fa als usos Esports, passem a transcriure el que el Pla especifica per als esports aquàtics:

- Queden explícitament prohibits tots els esports a motor de muntanya i d’aigua.- No es permeten les concentracions de competició.



- Els únics esports d’aigua permesos són la navegació a vela i rem a les aigües del’embassament, amb un màxim de 6 embarcacions simultànies de 4 m d’esloramàxima. Aquests només es permetran quan les aigües reuneixin les condicionssanitàries que exigeix la legislació vigent per a les aigües aptes pel bany, i sempre exceptuant les èpoques de nidificació.

L’article 60 identifica i localitza els equipaments tant per al sector lleure com per al derecerca. Entre d’altres preveu la instal·lació de dos embarcadors, un en la zona de la Marina,de caràcter de recerca i l’altre, prop de la Masia Cal Bladet, de caràcter de lleure.

L’article 76 fa referència al sistema Làmina d’aigua i consta de 4 punts. En el primer es defineix el Sistema Hidrogràfic de la làmina d’aigua el qual ve determinat pel llit del’embassament superficial, entenent que aquesta làmina té un nivell fluctuant i per tant les determinacions afecten el nivell de l’aigua sigui quin sigui el nivell. El límit entre els dos sectors [de lleure i de recerca] estarà convenientment senyalada per un sistema de boies flotants, de suficient visibilitat però que no pertorbi les activitats de la fauna. En el segon punt es determina la zona de policia de l’embassament, el qual queda delimitada a una zona de 500 m des de la línia perimetral corresponent (Decret 2495/66 de 10 de setembre). En eltercer punt descriu els usos admesos en els següents termes: S’admet l’ús bàsic educatiu i recerca, que implica l’estudi i investigació de l’àrea incloses totes les activitats lligades sempre que no siguin contradictòries amb les directrius del Pla. Es prohibeix taxativamentl’abocament d’aigües residuals a l’embassament, ja que caldrà garantir l’absoluta depuracióprèvia d’aquestes. Resten prohibits tots els esports a motor per la làmina de l’aigua.Finalment en el quart punt es precisa que en el Sector Lleure a més dels usos del puntanterior s’admeten els següents: Només permet la pesca a canya i a peu, excepte èpoquesde veda, àrees de nidificació i espècies segons la normativa vigent. S’admeten els esports d’aigua permesos en el capítol 3.2.3 Classificació dels usos segons la seva funció.

Finalment es delimiten i es descriuen les tres fases d’actuació en les que s’engloba el PlaEspecial. Aquest consta de 3 fases i descriu actuacions englobades en els següents àmbits:

- Gestió i recursos humans - Millora i ampliació de la xarxa viària- Senyalització - Equipaments recerca - Equipaments lleure - Infraestructures - Incentivació d’usos en zones i sistemes

Consideracions a les normes urbanístiques

Un dels principals objectius d’aquest Estudi Tècnic és el de zonificar la làmina d’aigua i l’establiment dels usos recreatius permesos. Aquesta funció li escau exclusivament a l’entitatde Conca Hidrogràfica corresponent, en aquest cas l’Agència Catalana de l’Aigua. Ens trobem que el Pla Especial de l’Embassament de Foix, redactat per a planificar i regularl’actual Parc del Foix, estableix com hem vist en aquest capítol, una sectorització i unadescripció d’usos i restriccions que ateny el propi embassament. En aquest sentit, la làmina d’aigua queda dividida en dos sectors, el de Lleure i el de Recerca. Sense prendre enconsideració la solució tècnica escollida, cal dir que la Agència és l’òrgan competent en laregulació dels usos recreatius i per tant, de qualsevol zonificació encaminada a la seva ordenació.

En referència al segon punt de l’article 76, queda clar que el Decret 2495/66 de 10 desetembre del que fa referència i en el que es defineix com la zona de policia la franja de 500



m, ha quedat totalment desfasat. Actualment i segons l’actual Llei d’Aigües del 85 i la sevamodificació de 1999, la zona de policia inclou els primers 100 m.

Cal dir però que el Pla Especial i aquest Estudi coincideixen en propòsits, pel que s’estableixque la solució aportada per aquell és la correcta. D’aquesta manera la zonificació que quedareflexada en el següent apartat coincideix amb la del Pla Especial. Pel que fa a la Normativai directrius per a la regulació dels usos ens remetem al capítol 9.

3.4. ZONIFICACIÓ DE L’EMBASSAMENT I EL SEU ENTORN

Per ordenar la descripció i comprendre millor les directrius que cal aplicar, s’ha fet unazonificació de l’embassament en sectors, que contribuirà a la localització dels usos i facilitaràla valoració de les seves interaccions amb el medi receptor (veure Mapa núm. 3). Aquestazonificació és coincident amb la que s’especifica en el Pla Especial del Parc del Foix i buscaper sobre de tot, el respecte i la protecció de la fauna i els seus hàbitats.

En la zonificació es tracta de definir sectors homogenis per facilitar l’avaluació davant dels usos que suporten i de les propostes que s’indiquin. En general, per a cada sector es descriuen els límits, els accessos al sector i l’accessibilitat als marges, la intensitat i latipologia dels usos recreatius que suporta.

Sector 1

Zona que en el Pla Especial es defineix com de Recerca. Correspon a quasi la totalitat del’embassament, excloent al Sector 2. Queda reservat a l’ús d’estudi, investigació i pedagògic, sempre que sigui compatible amb la protecció del medi natural.

Sector 2

Zona que correspon al Sector Lleure del Pla Especial i correspon a la franja del’embassament que comença al sud del Torrent de Llambeig i finalitza en la zona de laMarina, excloent una franja no menor de 30 m entre aquest sector i el marge dret. Podranrealitzar-se les activitats aquàtiques de rem i vela, així com el bany, quan les condicions de la qualitat d’aigua així ho permetin (Directiva 8 de desembre de 1975, relativa a la qualitat deles aigües de bany. 76/160/CEE). El Sector inclou el Centre de Serveis de la Marina.

4. DIAGNOSI

Analitzem aquí esquemàticament la potencialitat i la problemàtica que pot presentarl’embassament en el futur, respecte la possibilitat d’incrementar i establir nous usosrecreatius.

En la següent taula s’analitzen els punts forts i febles dins dels cinc àmbits d’usos que hem establert: usos associats a la làmina d’aigua (bany i navegació), els relacionats amb l’oci i l’esbargiment (senders, àrees de pícnic i acampada, pesca, etc.), els relacionats amb elturisme (accessos, instal·lacions, centres d’acollida, etc.) i els relacionats amb la conservació del patrimoni natural i històric i arqueològic.



Taula 4.1. Punts forts i febles que presenta l’embassament de Foix per als usos recreatius.USOS PUNTS FORTS PUNTS FEBLES

USOS A LA LÀMINA D’AIGUA

*Bons accessos en gran part de l’embassament*Zona de la Marina com a possible base per a la construcció d’unembarcador

*Qualitat de l’aigua pèssima que limita qualsevol ús recreatiu*Infraestructures nàutiquesinexistents

OCI I ESBARGIMENT

* Centre de Serveis de la Marina(seu del Parc del Foix) al costat del pantà amb, zona de pícnic, itinerarissenyalitzats, etc. *Senyalització d’itineraris i usos.*Pesca abundant*Regulació i condicionamentrealitzat per a la pesca *Societat de pescadors constituïda

*Constatació d’actituds vandàliquesque danyen infraestructures i mobiliari*No compliment per part d’algunspescadors de les zones controlades

TURISME

*Bons accessos per carretera*Demanda potencial alta *Infraestructures d’hostaleria i restauració existents en lesimmediacions de l’embassament*Informació turística editada

NATURA

*Hàbitats aquàtics d’especialimportància per a les aus*Gran activitat de grups de recerca:limnologia i fauna (quiròpters,rèptils, aus, mamífers)*Possibilitat de estudiar el plànctonde gran interès científic*Àmplia superfície forestal depinedes de pi blanc *Àrea protegida (PEIN i Xarxa de Parcs de la Diputació de Barcelona)

*Alta contaminació de les aigües*Espècies exòtiques de peixos que perjudiquen a les autòctones*Presència de la tortuga de florida i altres tortugues al·lòctones que entren en competència amb la tortuga de rierol i d’estany*Alt risc d’incendis per la manca de gestió forestal

PATRIMONIHISTÒRIC I ARQUEOLÒGIC

*Castellet i el seu Castell.

Font: Elaboració pròpia

A partir d’aquesta diagnosi, en el següent capítol es realitza una proposta d’usos i actuacions que pugui aprofitar per una banda aquests punts forts, i per l’altra, solucionar omillorar els punts febles que presenta l’embassament de Foix i el seu entorn.

5. ACTUACIONS PROPOSADES

Com ja s’ha senyalat en la Introducció d’aquest Estudi, l’Agència no es planteja, en l’àmbitde les seves competències, la promoció de l’ús recreatiu, lúdic o de lleure del’embassament. Això és així perquè la funció bàsica i essencial de l’embassament no és altra que la de regulació/proveïment d’aigua. Aquesta premissa s’ha tingut molt present al’hora d’explicar als Ens Locals els objectius de l’Estudi en la pròpia redacció del mateix.

Respecte aquesta proposta val a dir que s’ha de tenir present si hi ha o hi pot haver una potencial demanda d’usos recreatius, que en aquest cas, tindria una funció essencial en l’embassament. És a dir, si per part dels Ens Locals hi ha predisposició i interès per potenciar els usos recreatius de l’embassament, és aleshores quan es proposa la creació



d’un Consorci que assumeixi les tasques de vigilància, control i desenvolupament dels mateixos.

Tot i que no és possible que l’Agència cedeixi les seves competències de gestió sobre elDomini Públic Hidràulic, sí que es poden establir convenis mitjançant els quals s’estableixinmecanismes de delegació i col·laboració amb els Ens Locals per a l’exercici de lescompetències respectives.

Per això es planteja la possibilitat que un Consorci (o figura similar), assumeixi per delegacióles tasques de vigilància del medi hídric i de desenvolupament de les activitats de lleure i dels usos recreatius que es practiquin en l’embassament.

La col·laboració entre ambdues administracions, Consorci i Agència, hauria d’emmarcar-semitjançant l’oportú instrument convencional en el qual s’hi establirien els mecanismesconcrets per tal que el Consorci pugui, en exercici de les seves competències, col·laborarper delegació en la funció de policia dels usos recreatius i de les activitats de lleure que es duen a terme en el domini públic hidràulic que, per Llei, correspon a l’Agència.

5.1. NORMATIVA ACTUAL

Actualment, els usos recreatius es regulen mitjançant la Resolució de la Junta d’Aigües de19 de gener de 1995 (DOGC núm. 2012 de 15 de febrer), sobre la classificació delsembassaments compresos en les conques internes de Catalunya pel que fa a les possibilitats que presenten per a la navegació i l’ús de banys. Per a aquesta classificació estenen en consideració, a més de les seves característiques naturals i d’accés, les limitacionsque es dedueixin de la compatibilitat dels esmentats usos amb la destinació de les aigües, elrègim d’explotació, la variabilitat de nivells i altres circumstàncies que puguin condicionar-los.

La resolució esmentada classifica les activitats de la següent manera:

Ús de banys: B. Navegació a rem: D. Navegació a vela: D. Navegació a motor: B

Observacions: qualitat de les aigües.

Limitació general: prohibit tot tipus de navegació a menys de 100 metres delparament de la presa.

Sent A: Embassaments en que està prohibida la navegació B: Embassaments amb restriccions C: Embassaments amb condicions desfavorablesD: Embassaments sense cap restricció.

Per a la navegació caldrà sol·licitar a l’Agència el permís corresponent (Article 49 de la Llei 29/1985 d’aigües).

Com veiem, la navegació a rem i a vela no té cap restricció, mentre que el bany i lanavegació estan sotmesos a restriccions.



El present estudi modifica aquesta classificació normativa, de la següent manera, i a més, n’amplia el seu detall mitjançant les directrius que s’exposen en el següent capítol:

Ús de banys: B. Navegació a rem: B. Navegació a vela: B. Navegació a motor: A

L’ús de bany ha d’estar condicionat per la qualitat de l’aigua. Fins que els paràmetres de qualitat no disminueixin per sota dels mínims permesos, no es permetrà el bany. En aquest sentit, el Parc ha senyalitzat l’entorn de l’embassament mitjançant pannells on es prohibeixaquesta activitat.

Tant la navegació a rem com a vela, passa a permetre’s amb restriccions. Es limitarà la zona de navegació al Sector 2 (veure Mapa 3) i amb la restricció de permetre l’activitat, al igual que en el cas anterior, quan les condicions de qualitat d’aigua s’ajustin a les que permet la legislació (Directiva 8 de desembre de 1975, relativa a la qualitat de les aigües de bany.76/160/CEE).

En quan a la prohibició de la navegació a motor queda plenament justificada per a lapreservació de les característiques ecològiques de l’embassament i el seu entorn.

5.2. DIRECTRIUS PER A LA REGULACIÓ DELS USOS COMPATIBLES

Un dels objectius principals d’aquest estudi és l’establiment d’un marc de regulació de totesles activitats recreatives que concorren a l’embassament. Per fer-ho, i amb vista que en el futur es redacti un pla de gestió específic que desenvolupi d’una manera més precisa les propostes que aquí es recullen, es desenvoluparà aquí la normativa i les directriusrelacionades amb les activitats i els usos compatibles més importants.

Bany

Aquesta activitat sols es podrà realitzar quan les condicions de qualitat d’aigua ho permetin (segons la Directiva europea 76/160/CEE, relativa a la qualitat de les aigües de bany) dins del Sector 2, restant prohibida en la resta de l’embassament.

S’hauran de col·locar plafons informatius en els quals s’indiquin els límits i es detallin les normes d’ús específic, relacionades sobretot amb la conservació dels marges, la seguretat de les persones i la salvaguarda de la qualitat de les aigües.

Sobre els aspectes normatius que afecten aquestes activitats, i tal com s’indica en l’article74 del Reglament de domini públic hidràulic (RDPH), les autoritzacions per a establimentsde banys o zones recreatives i esportives a les lleres públiques o les seves zones de policiaseran tramitades d’acord amb el que es disposa en els articles 52 i 53 del Reglamentesmentat. A més a més, es regiran per un seguit de prescripcions relatives a ladocumentació tècnica que cal presentar, el balisament de les zones, la competència depeticions, el termini d’autorització i els tràmits que s’han de seguir en les autoritzacions per ala navegació.

En tot cas, l’article 70.2 del RDPH indica que, per a l’atorgament de concessions oautoritzacions per a establiment de ponts o passarel·les, embarcadors i instal·lacions per abanys públics, es considerarà la possible incidència ecològica desfavorable, i s’han d’exigir les garanties adequades per a la restitució del medi (article 69 de la Llei d’aigües).



Finalment, les zones indicades com a idònies per al bany s’hauran d’incloure dins delprograma de control de qualitat de les aigües per a l’ús esmentat, establert per l’AgènciaCatalana de l’Aigua amb la finalitat de comprovar el compliment dels requisits mínims exigitsi mantenir o modificar la ubicació d’aquestes zones.

Navegació de rem o vela

Es prohibeix la navegació a rem o vela, en el Sector 1 i sols s’admet la seva pràctica en elSector 2. Recordem que la principal raó per aquesta sectorització és la de protegir i evitar la pertorbació de la fauna ornitològica en la major part de l’embassament. Les normes ques’estableixen per a la correcta utilització de l’embassament per a la navegació de rem o velasón:

- S’haurà de procedir a la senyalització i el balisament de la zona límit entre el sector 1 i 2. Així mateix, s’hauran de col·locar plafons informatius a les zones d’accés al’embassament i als estacionaments, on s’indicaran les restriccions existents.

- En cas de construir-se un embarcador, el lloc escollit serà la zona de la Marina. En laseva construcció es prohibiran la utilització de materials industrials o d’altreselements prefabricats propis de tipologies constructives del medi urbà.

- Totes les embarcacions hauran d’entrar i sortir perpendicularment a la línia de costa,al llarg d’aquests corredors, navegant amb precaució i mai a més de 3 nusos develocitat.

- De l’organització d’activitats i el manteniment de la senyalització i les altres instal·lacions se n’haurà de responsabilitzar el club o el Consorci que desenvolupimajoritàriament les activitats en aquesta zona de l’embassament.

6. RECOMANACIONS

En aquest apartat es realitzen un seguit de propostes d’actuació amb caràcter derecomanació, sempre amb l’objectiu, com ja s’apunta en el punt 8, que es veginimplementades des d’un Consorci. Les recomanacions seleccionades i l’ordenació de les activitats recreatives actuals han de repercutir en la satisfacció de les experiènciesrecreatives dels visitants, alhora que cal garantir la qualitat i la integritat dels recursosafectats.

Per tot això, en aquest apartat es pretén fer unes recomanacions amb criteris ecològics deles actuacions actuals i futures que es podrien portar a terme a l’embassament. D’altra banda, s’avaluen les actuacions previstes i potencials amb la idea bàsica que l’estudi serveixi com a eina per diagnosticar la conveniència de promoure o no altres activitats endiversos sectors. En aquest sentit s’ha avaluat la prioritat de les actuacions, establint lescategories alta, mitjana o baixa.

A continuació descriurem els objectius i els criteris que s’han tingut en compte i el conjuntd’actuacions que es recomanaran.

Objectius i criteris

Els objectius concrets que es pretenen assolir amb les recomanacions són les següents:

Millorar l’entorn natural mitjançant la restauració de les zones degradades, laconservació dels ecosistemes i la repoblació de flora i fauna.



Potenciar l’ús públic, organitzant les activitats, atenuant-ne els impactes i afavorint la sensibilització ambiental dels ciutadans.

Promoure la dinamització socioeconòmica de la comarca, afavorint la generaciód’inversions i, conseqüentment, d’ocupació i benestar, al mateix temps ques’incrementa el patrimoni natural i la riquesa per a la regió.

Tot això, regulant els usos i permetent només els que siguin adequats, sempre que siguincompatibles amb les finalitats d’explotació prioritàries de l’embassament. En definitiva, es tracta d’harmonitzar el que és natural amb el que és afegit, possibilitar-ne el gaudi i millorar, tant com es pugui, l’economia de la comarca.

Pel que fa als criteris aplicats, en destaquem els següents:

Respectar sempre el caràcter prioritari de l’embassament com a infraestructurahidràulica per al reg, l’abastament d’aigua i per a la regulació.

Adequar la pressió d’ús existent a la capacitat i la idoneïtat dels recursos.

Reduir al mínim la creació d’infraestructures que no estiguin integrades en els nuclisde població o en instal·lacions preexistents.

Aplicar un model estratègic de desenvolupament sostenible per a la comarcautilitzant l’embassament com a element de referència, de tal manera que l’ús, la gestió i la protecció dels recursos naturals permeti i potenciï el benestar dels usuaris iels habitants de la zona des del punt de vista econòmic, social i cultural.Simultàniament es mantindria la capacitat d’explotació dels recursos naturals amb la finalitat de garantir les necessitats previsibles en generacions futures i sesalvaguardaria la capacitat de suport enfront dels efectes adversos en elsecosistemes i els recursos afectats.

Es tracta, en definitiva, de desenvolupar dos principis fonamentals: la integració de lesvariables ambientals en les polítiques sectorials de caràcter econòmic i social i lacorresponsabilitat de tots els elements que incideixen en la gestió i en l’ús del’embassament.

Les propostes que es desenvolupen a continuació, s’han dividit en dos blocs. En primer lloc es descriuen les propostes que fan referència a l’adequació i restauració del medi i que respondran a actuacions que impliquen obra o qualsevol altra modificació física del medi. En segon lloc, les que tracten sobre la promoció recreativa, ja siguin de tipologia de gestió o d’obra. Lògicament, a aquestes propostes específiques s’hi sumaran totes aquelles que de manera natural s’estan desenvolupant a l’embassament. En cada proposta s’hi detallal’àmbit d’actuació (el sector o sectors on s’hi establirà i la prioritat d’actuació.

6.1. REGULACIÓ D’ALTRES USOS

Pesca

Aquesta activitat es realitzarà solament en les zones condicionades i que permet el Pla Especial del Parc del Foix..

La pesca es regirà per les normes recollides en l’ordre autonòmica corresponent.



S’informarà a l’Agència Catalana de l’Aigua i el Consorci de l’embassament dels campionats de pesca.

Esbargiment passiu

Aquesta activitat es considera preferent en els llocs habilitats per aquest motiu.

Pel que fa a les normes d’ús de les àrees recreatives, serà prohibit fer foc llevat dels recintes i els edificis destinats a aquesta finalitat.

La circulació lliure de vehicles quedarà restringida a les vies d’accés i els camins perimetrals i és prohibit expressament penetrar a l’interior de les àrees recreatives o recórrer els marges i el vas de l’embassament.

Les escombraries i les deixalles s’hauran de recollir en els contenidors corresponents i s’instal·laran plafons indicatius sobre com s’han d’utilitzar les àrees recreatives sense afectarel medi natural.

Acampada

Es considera l’acampada lliure com a poc idònia en tot l’embassament, fora de la zonahabilitada prop de la presa, propietat de la Comunitat de Regants. Es recomana una tascade vigilància dels guardes perquè evitin la proliferació excessiva de focus d’acampada lliureals marges de l’embassament.

Senderisme, cicloturisme i rutes d’interès ambiental o cultural. Centre d’interpretació

El senderisme es considera idoni en tot l’embassament, excepte en aquells punts en que el parc del Foix haurà prohibit explicitament amb la finalitat de la protecció dels hàbitatsd’interès faunístic. Els senderistes hauran de seguir les indicacions dels recorregutsexistents. L’ús de la bicicleta es permetrà sols en les carreteres i pistes forestals.

6.2. RECOMANACIONS D’ADEQUACIÓ I RESTAURACIÓ DEL MEDI

Adequació de l’accés principal a la presa

Àmbit d’actuació: Sector 1.Prioritat: Alta.

L’accés a la presa actualment es realitza mitjançant la carretera comarcal de Vilanova i laGeltrú a Castellet BV-2115. L’aparcament i el seu accés és petit i perillós, degutprincipalment a que la visibilitat del sentit contrari alhora d’entrar o de sortir de l’aparcament és deficient, i també, de la dificultat física que suposa salvar la pronunciada rampa queserveix per accedir-hi. Es proposa la millora del sector realitzant les següents tasques:

- Senyalització adequada del desviament de la presa. - Regularització morfològica de la rampa d’accés a l’aparcament de la presa.

Gestió forestal

Àmbit d’actuació: Àmbit d’influència de l’embassament. Prioritat: Mitjana.



Promoció de l’endegament de Plans Tècnics de Gestió i Millora Forestal (PTGMF), ambl’objectiu de protecció i de l’afavoriment de la maduració dels boscos cap a les comunitats climàciques més estables i resistents a les pertorbacions, és a dir els alzinars. Es tindrà en compte però, que les brolles, encara que poc valorades, tenen també una funció ecològica,paisatgística i de protecció edàfica de primer ordre. Malgrat això, si que és veritat que laseva combustibilitat és superior a la de les pinedes del voltant i per suposat que a la dels alzinars, que teòricament haurien de poblar aquestes serres. Per tant, pot ser bo també quehi hagin sectors on aquests hàbitats es mantinguin, al igual que els camps agrícoles, els quals realitzen la funció d’esponjament. Aquests condicionants han de quedar reflectits en els corresponents PTGMF.

6.3. PROPOSTES DE PROMOCIÓ RECREATIVA

Sender Presa de Foix-Castellet

Àmbit d’actuació: Sector 1.Prioritat: Mitjana.

Es proposa adequar i senyalitzar un sender que connecti la presa amb el poble de Castellet.Actualment el sender de petit recorregut (p-143) connecta la presa amb la masia de CalBladet. A partir d’aquí es pot seguir per pista forestal fins arribar a la carretera que connectaLa Gornal amb Castellet, a l’extrem oest de l’embassament. Per evitar la carretera, queactualment és l’única manera que permet completar aquest circuit, caldrà construir un corriolque connecti aquesta pista forestal amb Castellet. D’aquesta manera es podrà fer el trajectepresa-Castellet i a la inversa exclusivament a peu, exceptuant el petit tram entre el pontsobre l’embassament i el propi poble de Castellet. L’adequació es complementarà amb la senyalització pertinent. Construcció d’un aguait


Construcció d’un aguait per a l’observació d’ocells aquàtics. Es situarà en el marge dret,proper a la confluència de la carretera BV-2116 de La Gornal a Castellet. L’aguait seràaccessible mitjançant el sender que proposa connectar aquest sector amb Castellet (veure proposta anterior).

Ampliació dels serveis del Centre de la Marina


Incrementar els serveis que dóna actualment el Centre de la Marina, principalment pel que fa a la informació específica de l’embassament. Mitjançant eines didàctiques, interactives i apropiades (pannells informatius, vídeos, aparells informàtics, fotografies, etc.) es podriadonar a conèixer els valors ecològics i patrimonials de l’embassament.

Adequació d’un mirador

Àmbit d’actuació: Àmbit de l’embassament. Prioritat: Mitjana.

Adequació d’un mirador en una zona amb una de les millors vistes aèries de l’embassament. Aquest zona se situa en el Fondo de Mas Carlús, a uns 100 m de desnivell per sobre



d’aquest, i les tasques a realitzar han d’incloure la millora del camí d’accés des de lacarretera i la senyalització i la millora de l’accessibilitat de la zona.

Adequació de zona de bany i pesca

Àmbit d’actuació: Sector 2.Prioritat: Baixa.

Adequació d’una zona de bany i embarcador en les proximitats del Centre de Serveis de la Marina. Aquesta actuació queda supeditada a la resolució del problema de la qualitat del’aigua.

Millora serveis de Castellet

Àmbit d’actuació: Sector 1.Prioritat: Baixa.

Adequació de l’antiga rectoria i de la casa propietat de l’Ajuntament de Castellet per a usosdidàctics. L’antiga rectoria va funcionar durant molts anys com a alberg o casa de colònies, iestà previst adequar-la definitivament per aquest ús segons el Pla Especial. La presència degrups d’escolars es compatibilitzaria amb activitats pedagògiques i de lleure enl’embassament. La casa podria ser un centre de cultura i difusió de Castellet, que funcionaria paral·lelament al Centre de Serveis de la Marina.


MAPES:

1. Usos actuals2. Zonificació segons el Pla Especial de l’Embassament de Foix. 3. Propostes de zonificació.

âââââââââââââââââââââââââââ

âââ

ââ

ââ

â â â ââââ

â â â ââ

ââ â â

ââ

â â â â â â

ââââââââ

â â â ââââââââââââ

â â âââââââââââââââââââââââââ â â âââââââ

â ââââââââââ

ââââ â â â

ââââ

ââ

ââââââââââââââââââ

ââââââ

ââ

âââââ

ââ

âââ

ââââââ

âââ

ââââ

ââââââââ

â â

ââââ â

â â â â â â â â â ââââââââââ

âââââââââââââââââââââââââââââââ

â âââ

â

â â âââ

ââ â â â â â â â â â â

ââ

â â â â â ââ

â â â â

" Ý¾.

!́

¿&

’k

¾×ÆI

J¡

J¡

J¡

!i

!i¾× P

R-1

43

G R-92

T.M

. Cas

telle

t i la

Gor

nal

ES

CA

LES

:D

AT

A:

TÍT

OL

DE

L P

LÀN

OL:

PLÀ

NO

L N

º:

FU

LL:

ES

TU

DI T

ÈC

NIC

JU

ST

IFIC

AT

IU D

E L

'OR

DE

NA

CIÓ

DE

LS U

SO

SR

EC

RE

AT

IUS

DE

L'E

MB

AS

SA

ME

NT

DE

FO

IX (

ZO

NA

SU

D)

1:70

00D

ES

EM

BR

E 2

004

US

OS

AC

TU

ALS

4

1 de

1

Lle

gen

da

¿&

Pai

satg

e d'

inte

rès

!́R

esta

uran

t

Est

ació

afo

ram

ent

!iP

arki

ng

¾.E

dific

i his

tòric

" ÝE

sgle

sia,

erm

ita

Cen

tre

rece

pcio

del p

arc

Pic

nic

Cam

íB

on e

stat

Cam

íM

al e

stat

Car

rete

res

Fer

roca

rril

âââ

Sen

der

GR

ââ

Sen

der

PR

Aig

ua e

mba

ssad

a

Lím

it de

Ter

me

mun

icip

al

050

100

150

200

25M

etre

s

®

’k ¾× ÆIE

dific

i sin

gula

r

Pes

ca C

ontr

olad

a

¾× J¡

®

ES

CA

LES

:D

AT

A:

TÍT

OL

DE

L P

LÀN

OL:

PLÀ

NO

L N

º:

FU

LL:

ES

TU

DI T

ÈC

NIC

JU

ST

IFIC

AT

IU D

E L

'OR

DE

NA

CIÓ

DE

LS U

SO

SR

EC

RE

AT

IUS

DE

L'E

MB

AS

SA

ME

NT

DE

L F

OIX

1 : 1

0 00

0D

ES

EM

BR

E 2

004

2Z

ON

IFIC

AC

IÓ S

EG

ON

S E

L P

LA E

SP

EC

IAL

DE

L'E

MB

AS

SA

ME

NT

DE

L F

OIX

5

1 de

10

100

200

300

50M

etre

s

LLE

GE

ND

A

ES

CA

LES

:D

AT

A:

TÍT

OL

DE

L P

LÀN

OL:

PLÀ

NO

L N

º:

FU

LL:

ES

TU

DI T

ÈC

NIC

JU

ST

IFIC

AT

IU D

E L

'OR

DE

NA

CIÓ

DE

LS U

SO

SR

EC

RE

AT

IUS

DE

L'E

MB

AS

SA

ME

NT

DE

L F

OIX

1:75

00D

ES

EM

BR

E 2

004

PR

OP

OS

TE

S D

E Z

ON

IFIC

AC

IÓ6

1 de

10

100

200

300

50M

etre

s

Lle

gen

da

® Sec

tor

1

Sec

tor

2

ESTUDI TÈCNIC JUSTIFICATIU DE L’ORDENACIÓ DELS USOS ... · Fauna de l’entorn Els ocells és...

Documents

Transcript of ESTUDI TÈCNIC JUSTIFICATIU DE L’ORDENACIÓ DELS USOS ... · Fauna de l’entorn Els ocells és...