NUMERO 111. 8 DE FEBRER DE 2001 Nou Dise digital: http://www.uv.es/~noudise

Què mengen els estudiants?La nutrició dels estudiants no està a l’altura. Ladieta dels joves inclou un excés de proteïnes igreixos, però un dèficit de carbohidrats vegetals.L’art culinari també se’n ressenteix. Pàg. 7

Estudiar en la xarxa

‘Feix de septifolis,variació’, serigrafiad’Eusebi Sempere,de la col·lecció deFlorencio Martín,

inclosa en l’exposi-ció ‘De l’art al

microxip’, visitableactualment a La

Nau.

La Universitat de València ja ofereix cursos de postgrau enInternet. La Fundació Universitat-Empresa ha estat la pioneraen la creació d’una aula virtual. És un primer pas d’allò quevindrà de forma generalitzada. La progressiva incorporaciód’estudis a la xarxa planteja nombrosos inter rogants. La UnióEuropea impulsa el desenvolupament d’aquestes iniciatives pertal de no perdre de vista els Estats Units d’Amèrica. Pàg. 3

Fe d’erratesPer una er rada de tallers, enel número de la setmanapassada es va publicar, nova-ment, una pàgina d’opiniócor responent a una edicióanterior. En aquest númerorecuperem la pàgina quehavia d’haver-se publicat.

Cites

URSOS

8 FEBRER DE 20012 NÚM. 111

C

BEQUES PER ACURSOS DE PERFECCIONAMENT LINGUISTIC I PEDAGOGIC

Les convoca: La Secretariad’Estat per a la CooperacióInternacional.Objecte: Cursos de perfec-cionament pedagògic i lin-güístic a centres especialit-zats francesos.Destinataris: Professorsespa nyols i estudiants.Termini: 6 de març.Dotació: Matrícula, allotja-ment, manutenció i borsade viatge de 80.000 pesse-tes.Més informació: Al telèfon96 386 40 40.

35 BEQUES D’ESTUDII INVESTIGACIO

Les convoca: L’Ambaixadade la República FederalAlema nya.Objecte: Ampliaciód’estudis o investigació.Destinataris: Estudiantsd’últim any de car rera otitulats superiors.Termini: 30 de març.Més informació:www.uv.es/cade

36 BEQUES DE POSTGRAU AEUROPA I ALS EUA

Les convoca: Caja deMadrid.Objecte: 36 beques de for-mació de postgrau a univer-sitats i centres d’investiga-ció de la Unió Europea(exclosa Espa nya) i delsEstats Units en matèria deDret Polític i Constitucional.Destinataris: Titulats supe-

riors amb títol expedit peruna universitat espa nyola oestrangera (reconeguda aEspa nya) amb data de finald’estudis de juny del 1995o posterior.Dotació: Màxima de 8milions.Termini: 7 de març.Més informació: A Caja Madrid o al DISE (96386 40 40).

140 BEQUES PER APRACTIQUES

Les convoca: L’InstitutEspa nyol de ComerçExterior.Objecte: 140 beques per ala relització de pràctiques aoficines econòmiques icomercials d’Espa nya a l’es-tranger, durant un any.Destinataris: Titulats supe-riors universitaris de qualse-vol país de la Unió Europeaque no hagen tingut capaltra beca de característi-ques similars.Termini: 28 de febrer.Dotació: Entre vint mil iquaranta-huit mil eurossegons país i ciutat de des-tinació.Més informació: Al DISE.Telèfon: 96 386 40 40.

TESIS DOCTORALS EN DRET CONSTITUCIONAL ICIENCIA POLITICA

Les convoca: Premi NicolásPérez Ser rano.Objecte: Premiar la millortesi doctoral en DretConstitucional i CiènciaPolítica.Destinataris: Tesis docto-rals presentades, defeses iaprovades en el curs acadè-

mic 1999-2000.Termini: 28 de febrer.Dotació: 500.000 pessetes.Més informació: Al DISE.Telèfon: 96 386 40 40.

BEQUES EN CIENCIESSOCIALS

Les convoca: L’Institut JoanMarch d’Estudis iInvestigacions. Centred’Estudis Avançats enCiències Socials.Objecte: Estudis dedoctorat al Centre d’EstudisAvançats en CiènciesSocials, curs 2001/2002.Destinataris: Titulatssuperiors universitaris ambestudis relacionats oestudiants d’últim any decar rera.Dotació: 150.000 pessetesbrutes al mes.Termini: 28 de febrer.Més informació: Al telèfon96 386 40 40.

BEQUES DEPOSTGRAU ENECONOMIA

Convoca: Georgia StateUniversity.Premi: 12.000 dòlars al’any, aproximadament.Exigències: Llicenciats enEconomia o estudiantsd’últim any de car rera. Termini: 14 de març.Més informació: Al telèfon96 386 40 40.

7 BEQUES PER A LLENGUA I CULTURABULGARES

Les convoca: La Secretariad’Estat per a la CooperacióInternacional i per aIberoamèrica.

Objecte: Cursos de llengua i culturaa les universitats de KlimentOjridski (Sofia), Kiril iMetodil (Veliko Tarnovo).Destinataris:Titulats superiors, estu-diants d’últim curs de car -rera o estudiants de llen-gües eslaves. Dotació: Matrícula, allotja-ment, manutenció i borsade viatge de 80.000 pesse-tes.Termini: 28 de febrer.Més informació: Al telèfon96 386 40 40.

BECA PREDOCTORAL FPI DEL PROJECTEBIODISPONIBILITITAT

Beca FPI per a realitzar laTesi Doctoral (Ministeri deCiència i Tecnologia BOE22/1/01 pag. 2582).Projecte: Biodisponibilitat.Mineral en fòrmules per alactants: Estimaciómitjançant un sistema invitro amb cèlules Caco-2 iinfluència d’altrescomponents. ReferènciaALG2000-1483Investigador principal:Reyes Barbera Saez.Facultat de Farmàcia.Universitat de ValènciaDepartament: MedicinaPreventiva i Salut Pública,Bromatologia, Toxicologia iMedicina Legal. Àrea:Nutrició i Bromatologia.Exigències: Llicenciats enFarmàcia, Biològiques,Ciència i Tecnologia delsAliments, d’acord amb elsrequisits de la convocatòria. Més informació: ReyesBarbera Tel. 96 386 49 56.Fax. 96 386 49 54.Reyes.Barbera@uv.es

CURS D’ECOSISTEMES FORESTALS VALENCIANS

Organitza: Ser ra Calderona i Pe -nyagolosa Servei d’ExtensióUniversitària.Duració: 8, 15 i 22 de febrer; 1, 8,22, 29 de març; 5, 8, 26 d’abril; 3,12 i 13 de maig.Termini: Fins que resten places.Crèdits: Curs de 40 hores (4crèdits).Lloc: Per determinar.Més informació: En www.uv.es/-viceext

CONGRÉS INTERNACIONALDE TOPONÍMIA I ONOMÀSTICA CATALANES

Organitza: Departament de FilologiaCatalana de la Universitat deValència.Duració: Del 18 al 21 d’abril.Termini: 15 de febrer.Crèdits: 2 (20 hores).Preu: 7.000 pessetes per aestudiants i 10.000 per aprofessionals.Lloc: Facultat de Filo logia.Av/Blasco Ibáñez, 30.Més informació: Al telèfon 96 38642 55.

TECNIQUES I TACTIQUES EN EL FUTBOL ACTUAL

Organitza: Servei d’Educació Física iEsports.Duració: 6, 8, 13, 21, 23, 27 i 28de març; 2, 4, i 10 d’abril. Dimarts idijous, de 18 a 21 hores.Lloc: Camps de futbol de les pistesuniversitàries (Av/Menéndez Pelayo,19).Nombre d’assistents: Màxim 60alumnes, mínim 20.Preu: 10.000 pessetes per a lacomunitat universitària i 15.000 peral públic en general.Crèdits: 3 (30 hores).Més informació: Al telèfon 96 39832 33.

ALIMENTACIÓ I NUTRICIÓ ENELS ESPORTISTES

Organitza: Servei d’Educació Física iEsports.Duració: 21, 22, 23, 26, 27, 28 defebrer i 1, 2, 5, 6, 7, 8, 9, 21 demarç. De 19 a 21 h.Crèdits: 3 (30 hores).Preu: 10.000 pessetes per a lacomunitat universitària, 15.000 peral públic en general.Nombre d’assistents: Màxim 60,mínim 20.Lloc: Facultat de Medicina.Inscripcions: Al Servei d’EducacióFísica i Esports. C/MenéndezPelayo, 19. Telèfon: 96 398 32 33.

ESTATUT DE LA DONA AL MAGRIB

Organitza: Patronat Sud-Nord.Universitat de València.Duració: Del 27 de febrer al 13 demarç. Dimarts i dijous, de vesprada.Termini: Fins que resten places.Preu: 10.000 pessetes per a lacomunitat universitària i 12.000 per

a la resta.Crèdits: 2 (20 hores).Lloc: Campus de Blasco Ibáñez.Més informació: Carrer de la Nau,2. Telèfon: 963 98 30 46.

INFLUÈNCIA DE LA MÚSICA EN LES HABILITATSESPORTIVES

Organitza: Servei d’Educació Física iEsports.Duració: 26 i 28 de febrer; 5, 7, 12,20, 22, 26 i 28 de març; 3 d’abril.Dilluns i dimecres, de 17 a 20hores.Lloc: Aulari V.Preu: 10.000 pessetes per a lacomunitat universitària, 15.000 pera la resta.Crèdits: 3 de lliure opció.Més informació: Al telèfon 96 39832 33.

CURS D’ESPELEOLOGIAVERTICAL

Curs d’Iniciació a l’EspeologiaArgelita. Sumidors Vallada i Escolade Gandia. El curs inclouinstructors, pràctiques, dossier ambdocumentació, material col·lectiu iindividual (cordes, casc, carburer,etc.), projeccions audiovisuals icertificat i diploma de l’Escola.Duració: 13, 15, 18, 20, 22, 25 i 27de febrer; 1, 4 i 6 de març.Més informació:infocev@retemail.es

DIPLOMA DE DISSENY I INTERCONNEXIO DEXARXES LAN I WAN

Diploma d’EspecialitzacióProfessional Universitària i Disseny iInterconnexió de Xarxes Lan i Wan(Cursos I i II), edició extraordinària.Organitzen: Adeit i l’Institut deRobòtica de la Universitat deValència.Lloc: Institut de Robòtica.Preinscripció: Curs I: Fins el 23 defebrer. Curs II: Fins el 15 de maig.Matrícula: 150.000 pessetes percurs.Duració: Curs I: Març i maig (140hores). Curs II: Juny i setembre(140 hores).Horari: De dilluns a dijous de 18 a21 hores.Més informació: Als telèfons 96 39834 77 i 96 398 35 63.http://netacad.uv.es. I a les adrecesSantiago.felici@uv.es es iGregorio.martin@uv.es

BUSOS DE COMUNICACIOINDUSTRIALS

Organitza: Facultat de Física-Departament d’Informàtica iElectrònica.Duració: Del 19 de febrer al 9d’abril. 30 hores.Termini: Fins que resten places.Preu: 14.000 pessetes per a lacomunitat universitària i 18.000 pera la resta.Lloc: Seminari i Laboratori 2 delDepartament d’Engi nyeriaElectrònica.Més informació: http://sestud.uv.es

DIT I FET

EQUESB

LARA RIPOLL

La comunicació i l’accés a la in -formació a través d’Internet sónhui en dia elements decisius en lavida acadèmica. Però el gran poten-cial que genera la inter acció a tra-vés de la xarxa deriva, a més, enconeixements in finits, que estansent ja explotats per les universi-tats a fi de des envolupar nousrecursos de formació i aprenen-tatge, essencialment de postgrau,com ara l’educació per mitjanselectrònics.

Internet s’ha convertit en unaeina important per a la formació a

distància, ja que permet superartotes les bar reres. Des de les mera-ment temporals o de disponibili-tats personals, perquè l’alumnedecideix quan i com estudiar mar-cant el seu propi ritme, fins a lesfísiques o ter ritorials, en possibili-tar cursos que no s’imparteixen enles seues localitats. Aquestes bar -reres innates a la formació presen-cial o tradicional són encara méscomplicades de superar per alsalumnes amb minus valideses físi-ques, per als quals la formació vir-tual les elimina.

La Fundació Universitat-Empresa de la Universitat de

València, un organisme que ges-tiona els seus cursos de post grau,va començar el 1995 a plantejar-se l’ús d’Internet com a mitjà deformació i va crear l’Aula Virtualcom un servei a l’abast de la comu-nitat universitària i del món empre-sarial per tal de potenciar i asses-sorar sobre el desenvolupament ila integració de les noves tecno -logies tele màtiques com a vehicleper a l’educació permanent. Laseua és l’única oferta que, en aquestsentit, hi ha a la Universitat, ambuna experiència encara recent, jaque els primers cursos s’iniciarenel 1997, però fins a hui sis-cents

alumnes –el 70% residia fora de laciutat– han passat ja per l’AulaVirtual, que enguany ofereix dès-set cursos: catorze de curta dura-ció i tres màsters. Les especialitatssón tan variades com aral’Optometria Avan çada, l’Onco -logia Farmacèu tica, les ActivitatsAquàtiques, Agents d’Igualtat, elComerç Inter nacional o laComunicació Publicitària, peròqueden altres àrees que, pel plan-tejament natural de la Fundació,no abraça.

La majoria dels cursos s’aprofi-ten de tots els intruments que ofe-reix Internet. Des de la simpletransmissió del text, imatges o so,l’accés a biblioteques i audio tequesvirtuals, fins a tutories personalit-zades via e-mail, fòrums de dis-cussió amb la resta de participantsdel curs i xats, que permeten lacomunicació amb els companys iels tutors en temps real.

Aquestes facilitats tele màtiquescomporten, per tant, un gran esforçper part del professorat, que ha decanviar el sistema metodo lògic ipedagògic tradicional per un altretotalment obert i a disposició del’alumnat. I en aquest punt sorgei-xen inter rogants, si més no per a

re flexionar, per tal de comprendrel’encara limitada oferta que donenles universitats espa nyoles en laxarxa, exceptuant la UniversitatOberta de Catalu nya o la Uned, queper natura són a distància.

Però realment hi ha entre el pro-fessorat la cultura d’Internet?Podria utilitzar-se la influència dela formació a distància com a com-plement de la tradicional? Perexemple: les hores de tutories sónrígides; per què no ampliar-lestambé via c-e? És de suposar quea mesura que augmente la culturaelectrònica, l’oferta formativatambé ho farà.

De moment, sembla que ambel que hi ha es cobreix lademanda i que la Universitat deValència avança a un ritme nor-mal. Des de l’Aula Virtual jas’estudia llançar nous cursossobre psicologia o sexologia,però potser el més significatiués, com reconeix el seu director,Vicente L. Francés, que el serveiha evolucionat d’un plantejament“horitzontal inicial”, de cursosd’interés per a les empreses, auna filosofia total ment “recep-tiva” amb les necessitats que esgeneren des de fora.

8 FEBRER DE 20013 NÚM. 111

L'oferta postgrau integra les noves tecnologies telemàtiques amb 17 cursos webESTUDIS

L. R.

Amb l’ambiciós objectiu d’acon-seguir una societat de la infor-mació per a tots, la UnióEuropea està fent una fortaaposta a favor d’una Europaelectrònica, conscient de l’avan-tatge dels EUA en aquest camp isabedora que una de les vies decreixement de l’economia ve,precisament, de la mà de lasocietat de la informació. eEuropa és una de les iniciatives

que està portant endavant pertal de garantir que la transfor-mació tecno lògica actual adoptala forma de co hesió i d’integra-ció i no de divisió, exclusió oagudització de les des igualtats.Per aconseguir-ho, s’han definitdeu accions prioritàries, entreles quals destaca assolir unInternet ràpid i eficaç per ainvestigadors i estudiants. Amés a més, donar accés a lajoventut a l’era digital, abaratintl’accés a la xarxa, accelerar la

implantació del comerç electrò-nic, targetes intel·ligents per al’accés segur a les aplicacionselectròniques, capital-risc per ales PIME d’alta tecno logia, laparticipació dels dis capacitatsen la cultura electrònica, la saluten línia, el transport intel·ligent il’administració pública en línia.Paral·lelament, la UE també haaprovat el programa eContentper a estimular el desenvolupa-ment i l’ús de continguts digitalseuropeus en totes les llengüesoficials comunitàries en les xar-xes mundials.www.europa.eu.int

Europa electrònica

El fet que Internetestà creixent comuna eina per a la for-mació a distànciaobliga les universi-tats a integrar lesnoves tecnologiesper tal de no quedar-se endar rerides enla societat de lainformació. Les pos-sibilitats d’estudiarhui a través de laxarxa estan vedadesals cursos de post-grau; una limitacióque comporta tambéuna pregunta per ala reflexió: hi ha lacultura d’Internetdel professorat? Demoment, sis-centsalumnes avalen l’ex-periència de l’AulaVirtual de laFundacióUniversitat-Empresa,que enguany ofertadèsset cursos web.

Estudiar a travésd’Internet

111

Opinió

El rector Corts Grau il’Ajuntament

VICENT ÀLVAREZ, cap de l’Assessoria

Jurídica de la Universitat

La premsa de València ha donatla notícia i ha generat una dis-cussió, la corporació municipaldel cap i casal ha accedit adedicar car rers a Azaña i aPablo Iglesias a canvi de fer-hoa Corts Grau, exrector fran-quista i catedràtic de DretNatural durant molts anys.Personalment, ja fa temps quevaig escriure sobre el tema, iales hores vaig citar el professorCorts Grau tot dient que johavia estat víctima de la seuarepressió i que considerava queen una situació de normalitatdemocràtica res no impedia quela ciutat dedicara honors a per-sonatges com ara Corts Grau,sempre que a la vegada es reco-neguera l’aportació d’altres, casde Fuster o Andrés Estelles, perexemple.I qui fou Corts Grau? Doncs bé,no vaig a donar-vos la biografiad’aquest valencià de Fortaleny.Sols donaré la meua vivènciacom a subdelegat de Facultat del958 a 1963. Durant eixe tempsvaig ser alumne de Corts Grau,vaig assistir a les seues classes,des del punt de vista de ladocència impartia unes classesde gran conservadorisme, justi-ficava la pena de mort i la dic-tadura, amb arguments discuti-bles que no sotmetia a debat,les seues eren classes magis-trals de signe re accionari. Ambtot, cal dir que hi havia nivell,es tractava d’un pensador, peròun pensador, un intel·lectual dedretes, amb una tasca d’investi-gació.Com a rector va defensar deforma autoritària el règim polí-tic nascut el l8 de juliol, endues ocasions em va sancionar

amb el càstig de fer-me exami-nar per un tribunal, en una oca-sió en va dir: “Usted viene amearse en la universidad y lesuspendo porque es unpedante”.Odiava que férem ús del valen-cià. Un dia, amb motiu d’unaccident fer roviari, moriren unsestudiants i aleshores férem unaesquela en la nostra llengua.Llavors Corts Grau, de formaaïrada, ar rancà els fulls de lesportes de les aules del car rer dela Nau. Així i tot, amb motiu deles detencions d’estudiants dell962, que es van produir per lesaccions de solidaritat amb elsminers asturians, Corts Grau,com a rector, va permetre quealguns professors anaren a lapresó per tal d’examinar els

alumnes detinguts.Considere, doncs, que el casque ens ocupa és significatiu, lanostra és una història plena decontra diccions, en la normalitatactual una cosa és ser de dretesi una altra un agent de larepressió.El nostre ajuntament semblaque ha adoptat un criteri. Eltema, però, exigiria més rigor,més debat, al fons hi hauria laqüestió de diferenciar entre laconducta intel·lectual i la polí-tica. De moment, jo pense quecal més normalitat, Corts Graufou un professor amb publica-cions, investigacions i un acti-vista re marcable en el camp deles dretes. Tanmateix, hi jau unpaper franquista. La controvèr-sia està servida.

TRIBUNA BUSTIA OBERTA

Assessoria Universitària per a Estudiants amb Discapacitació: 96 398 34 26-Assessoria Universitària Sexològica: 96 393 07 31-Assessoria Universitària Personal: 96 393 07 31-Assessoria Universitària Jurídica: 96 351 33 02 / 96 351 33 53Turivaj: 96 386 99 52 / 96 386 90 43Telèfon Jove: 900 50 20 20C. de Cultura, Educació i Ciència: 900 20 21 22

DISE. Servei d’Informació-Campus dels Tarongers: 96 382 85 03-Campus de Burjassot: 96 386 40 60-Campus de Blasco Ibáñez: 96 386 40 40

CADE. Centre d’Assessorament i Dinamització dels Estudiants-Campus dels Tarongers: 96 386 85 04-Campus de Burjassot: 96 386 43 15-Campus de Blasco Ibáñez: 96 386 47 71Edita: Universitat de València.

Vicerector delegat: Eduard Ramírez.Director: Francesc Bayar ri. Consell de Redacció: Remei Castelló,Ricard Huerta, Charo Álvarez, AlfonsCervera, Gonzalo Montiel i ManuelPeris.Disseny i maquetació: Tomás Gorría. Fotografia: Miguel Lorenzo. Tècnic de sistema: Carlos Giraldós. Correcció lingüística: Agustí Peiró. Administració i Serveis: Nel·la Leal,Vicent Martínez i Mònica García. Publicitat: PB&A (C/Fresas, 17-baix,46020. Telèfon: 902 147 147). Redacció: Gabinet de Premsa (C/de

l’Antiga Senda de Senent, 11, 46023).Tel.: 96 386 41 13. Fax: 96 386 41 14. Correu electrònic: Premsa@uv.es. Nou Dise digital:http://www.uv.es/~noudise. Coordinació Nou Dise digital: T. Gorría. Impremta: Ediciones Bidasoa, S.A.Depòsit legal: V-1.612-1997. ISSN: 1138-0624.

Consell Editorial: Eduard Ramírez, Carlos Pascual, JuliPeretó, Antoni Tordera, Pilar Sanz,Josep Lluís Barona, Josep Maria JordanGalduf, Asunción Dobón, FrancescBayar ri i Manuel Peris.

8 FEBRER DE 20014 NÚM. 111

Tota la comunitat universitària (estudiants, professors i PAS) téobertes les pàgines de NOU DISE. Les cartes i les tribunes s’hande remetre a Premsa@uv.es, o bé a Gabinet de Premsa, carrer del’Antiga Senda de Senent, número 11. València, 46023.

Pluralitat i respecte

El NOU DISE de 18 de generem deparà dues sorpreses. Laprimera és el contrast (a més,en dues planes consecutives)entre els articles de NicolásSánchez Durá i J.F. Mira sobreels Borja i el seu cinqué cente-nari, que ens envolta dins ifora de la Universitat. Una dis-paritat tan radical d’opinions,en públic, no és un fenomenhabitual a casa nostra, i esmereix una benvinguda cor-dial, perquè ens torna el quehauria de ser una cosa habitualen la vida universitària: el dis-sentiment, la discussió, plural,contracor rent, crítica, apassio-nada, però respectuosa.La mateixa sinceritat he trobaten la columna d’AlfonsCervera. No és eixa la segonasorpresa, sinó el fet que l’arti-cle es tanca amb una sonorablasfèmia. Si el propòsit eracridar l’atenció, sóc testimonique s’ha aconseguit. Però tanlimitada és la nostra llengua (oel castellà, tant se val) que s’had’ofendre el lector per tal quecontinue llegint?Heu sentit algú esmentar lesbarbes de Mahoma? O bromessobre els rabins jueus? Jo sí, faja temps, i sempre em pareguéque s’estava fent broma ambel que forma part de les creen-ces més sagrades de moltagent, encara que semble moltllu nyana (i cada volta ho ésmenys).L’Eucaristia, per a mi com pera molts altres catòlics, és lamajor mostra de l’amor deDéu pel gènere humà. Dubtemolt que la gent que té semprel’“hòstia!” com a últim recurslingüístic ho faça amb desigd’ofendre. En tot cas, tampocno acabe d’entendre ben béamb quina excusa es podriajustificar eixa falta de respecte.A mi, i a molts altres, ensmolesta, tot i que no es digaamb mala voluntat. L’esforçper obviar expressions sexisteso racistes ben podria anaracompa nyat del mateix respec-te per a les creences de quiviu, seu o llig al teu costat.És massa demanar per alscatòlics el respecte que donema molts altres col·lectiusmenys nombrosos? En lameua experiència, dins i forade la Universitat, ningú no re -acciona malament quan educa-dament li demanes que proved’expressar les seues emocionsmitjançant una expressió queno puga ferir altres sensibili-tats. No crec que eixa expe-riència s’invalide ara.

Jorge Sebastián Lozano.Departament d’Història de

l’Art

L’animalada de Toni Mestre

Telèfons i adreces d’interés

REDACCIO

Dimecres 14 es posa en marxauna nova edició del programaConéixer, dirigit als alumnesque finalitzen els seus estudisde batxillerat i començaran unatitulació el proper any a la uni-versitat.

Amb aquesta iniciativa espretén acostar la Universitat deValència als seus futurs alum-nes, facilitant-los informaciósobre les titulacions i els ser-veis que s’hi ofereixen.

El programa Conéixer laUniversitat està dividit en tresactivitats. D’una banda, laTrobada amb els orientadors;d’una altra, les visites guiades;i com a novetat d’enguany, esfaran sessions informatives pertitulacions.

En el primer cas, la Trobadaamb els orientadors preténdonar la màxima informació imaterial als psicopedagogs iresponsables dels departamentsd’orientació dels centres d’ense -nyament secundari per tal quepuguen informar els estudiantsdels últims cursos de batxille-rat sobre l’oferta de laUniversitat de València. Enaquests encontres solen parti-

cipar prop de cent cinquantapersones, i la Trobada d’en-guany serà el matí del dimecres14 a l’Aula Magna de la Nau.

En la inauguració d’aquestesjornades s’introduiran les nove-tats que presenta enguany laUniversitat amb altres aspectesque cada any pre ocupen elsestudiants, com ara l’accés a lainstitució acadèmica. En aquestsentit, l’interés que ha desper-tat la nova titulació de Perio -disme s’ha materialitzat en laprimera conferència del dia,titulada Llicen ciat en Periodis -me: una nova titulació a la

Universitat, impartida pel pro-fessor de Periodisme JosepLluís Gómez Mompart.

Un altre aspecte important enl’oferta formativa de laUniversitat són les car reres tèc-

niques. Així, el vicedegà de laFacultat de Física, EnriqueMaset, informarà sobre Lesengi nyeries a la Universitat deValència.

La preocupació per l’eixidalaboral dels estudis que elsfuturs alumnes han de triar seràtractada pel catedràtic de Psico -logia Social José María Peiró,amb la xar rada Orientacióvocacional i orientació ocupa-cional: del sistema educatiu altreball. Finalment, el cap delServei d’Estudiants, RafaelGuardiola, informarà sobre l’ac-cés a la Universitat.

Les jornades del programaConéixer es reprendran a partirdel 26 de febrer amb les visitesguiades per als estudiants, quees desplaçaran als campus de la

Universitat. Mitjançant cinc iti-neraris, que discor ren de manerasimultània, els estudiants pre -universitaris descobriran elsespais, les instal·la cions, els ser-veis i l’ambient dels campus. Lavisita estarà pre cedida d’unabreu xar rada a càr rec de pro-fessors, tècnics i estudiants pera donar a conéixer l’oferta for-mativa de l’àrea escollida. Lesvisites es realitzaran fins el 8 demarç i els futurs alumnes seranguiats per universitaris volun-taris del Servei de NormalitzacióLin güís tica. Els guies volunta-ris d’aquest departament, quevetla per la normalitat i l’ús dela llengua autòctona a laUniversitat, rebran el dia 17 uncurs d’orientació sobre les visi-tes.

El punt final al programaConéixer el posarà la novetatd’enguany, les sessions infor-matives per titulació que ofe-reixen un cicle de xar rades sobreels estudis a la Universitat deValència. Les dates són eldimarts 3 d’abril, el dijous dia5 i el dimarts dia 10 de vesprada.A diferència de les visites guia-des, que estaran organitzadesdes del centre com una activi-tat de grup, aquestes sessionsestan dirigides als alumnes quevulguen acostar-se als campusper a conéixer amb major pro-funditat els estudis que els inte-ressen.

El programa complet de lesxar rades serà enviat als centresperquè puguen facilitar-lo alssol·licitants.

Conéixer laUniversitatpas a pas

Participants en el programa Conéixer d’una edició anterior.

La Universitat de València ha organitzat unanova edició del programa Conéixer, dirigitals estudiants preuniversitaris. Amb aquestaactivitat, la Universitat divulgarà l’oferta detitulacions. Les visites guiades als campus iles sessions informatives per titulacionsconformen la iniciativa.

8 FEBRER DE 20015 NÚM. 111

Elspreuniversitaris esdesplaçaran a laUniversitat per a

conéixer deprimera mà

l’espai i l’ambient

La Universitat de València obri les seues portes als futurs estudiantsACTIVITATS

AM-TAM

De tot

TEATRE

6 NÚM. 111

T

8 FEBRER DE 2001

nVenc llibres de Dret i Filologia.Teoría de la argumentación jurídica,de R. Alexy. Editorial CEC. Nou.Preu: 2.000 pessetes. Teories gra-maticals i ense nyament dellengües, de J. Cuenca. EditorialTàndem. Nou. Preu: 800 pesse-tes. Telèfon: 96 359 98 81 (a par-tir de les 22 hores). Pregunteuper Carmen.

nVenc llibres de FilologiaAnglesa. Es venen els següentstítols: Progress to Proficiency, WordPerfect, Words at Work, The OxfordDictionary of English Etimology,The Scarlet Letter, Recollections,ten stories on five themes, Cumbresborrascosas, The Pearl, The RedPony, The Collector, Maurice, TheArt of fiction, The EnglishLanguage, Three RestorationComedies. Telèfon: 649 685 088.

nVenc radiocasset Aiwa. Per alcotxe, amb caràtula mòbil, dolbysoround i cinc bandes equalitzado-res. Preu: 15.000 pessetes nego-ciables. Crideu al telèfon 658 134173.

nEs compra impressora. Compreimpressora Canon BJC de la sèrie200 en perfectes condicions.Pagaria fins a 5.000 pessetes.Interessats, envieu un c-e a l’a-dreça pacocopa@ozu.es

nClasses d’Anglés. Classes dellengua de tots els nivells.Traducció i cor recció de textos.Telefoneu al 96 372 77 27.Pregunteu per Sofia.

nClasses de Valencià. Done clas-ses per a tots els nivells: primària,secundària, batxillerat i preparaciód’exàmens de la JuntaQualificadora. Demaneu perGemma. Telèfons: 96 361 68 43 i669 93 73 78.

nTreballs a ordinador. Es passentreballs a ordinador en castellà,valencià i anglés. Pregunteu perRuth als telèfons 96 332 60 87 i696 34 36 52.

nEs busca xica per a compartirpis. Es lloga habitació gran ambdret a cuina i bany. Situat enfrontde l’Escola de Magisteri. Renda aconvindre. C/Pedro Aleixandre,52. Telèfon: 96 395 84 94.

nEs busca xic/a per a compartirpis. Preu de 15.000 pessetes, ambdespeses no incloses. Aire condi-cionat, tots els electrodomèstics, tvi vídeo, reformat. Zona deBenimaclet. Pregunteu per JoanSoler al 629 66 02 01 o al 96 39337 35.

nEs busca xica per a compartirpis. Prop de parada de metro,tramvia i autobús. Lluminós,ambient d’estudi i econòmic(13.300 pessetes al mes).C/Albocàsser, 14-10. Telèfons: 96220 07 20 i 696 07 00 91.

nEs busca xica per a compartirpis. En el preu, a convindre, s’in-clou habitació ampla, règim depensió i ambient familiar. C/Murta,28-porta 17. Pregunteu per Maria

Povada al 96 326 92 36.

nEs busca xica per a compartirpis. Una habitació individual dispo-nible. Preferentment estudiantsErasmus i no fumadors. Lloguerd’11.000 pessetes. Pl/Berni iCatalà, 54, 2. Telèfon: 617 08 0449. Pregunteu per Raúl.

nEs busca xica per a compartirpis. Dues habitacions, una per adormir i l’altra d’estudi, amb moltallum, balconada, moblada. Disposade rentadora, tv i telèfon. Ambientagradable i bones condicions. Pissituat entre Marqués del Túria iAntic Regne. Renda negociable.Parleu amb Eva Llorenç al telèfon96 333 57 31 (només vesprades).

nEs busca xica per a compartirpis. Habitació i menjars gratuïts acanvi de fer-se càr rec d’una xiquetade deu anys per la vesprada.Crideu per a convindre condicions.Av/Cardenal Benlloch, 6, porta 2.Telèfon: 96 393 08 11.

nEs busca xic/a per a completarpis. Preu de 12.500 pessetes. Pissituat a Benimaclet, zonatranquil·la, moblat i amb tv i vídeo.C/Rafelguaraf, 4, porta 9. Telèfon:629 94 58 03.

nEs busca xica per a compartirpis. C/Cofrents, 24, porta 16.Preu: 20.000 pessetes. Tot equi-pat, cuina re formada i despeses abanda. Telèfon: 96 326 82 14(María Rosario).

nVoluntariat social a Cáritas. Elsvoluntaris del Projecte Xaloc treba-llen amb xiquets i xiquetes ambproblemes socials i de marginaciódel bar ri de Russafa. Es fan activi-tats de repàs escolar, així com jocsi eixides de cap de setmana. Ensre unim les vesprades de dilluns,dimecres i divendres. Si hi estàsinteressat, truca als telèfons 96395 37 01 (Àgueda) o 96 373 0440 (Juan), o vine al nostre local alcar rer Pere III el Gran, 20 baix.

nAlter València. Entitat senseànim de lucre, constituïda perprofessionals del sector de serveissocials, voluntaris i persones ambdis capacitat psíquica, necessitavoluntaris per a participar en unprograma d’oci i temps lliure diri-git a persones adultes amb disca-pacitat psíquica. Interessats, cri-deu als telèfons 96 325 83 01 i626 56 28 56.

nCentre de Joventut Trinitat.Busca joves disposats a dedicarpart del seu temps lliure a treballaramb xiquets a partir de huit anysen activitats esportives, d’anima-ció, mecanografia, exposicions,xar rades, etc. Telèfon: 96 361 7099. Pregunteu per Ismael i Mónica.

nAcollida familiar. L’Associaciód’Acollida Familiar del PaísValencià necessita voluntaris, lli-cenciats o estudiants d’últim cursde Ciències de l’Educació iMagisteri per a recolzament esco-lar. C/Sant Ignasi de Loiola, 1-10.Telèfon: 96 385 83 26.

nAssociació Gitana de València.L’Associació necessita personessolidàries que vulguen col·laboraren el programa del menor, dinsl’horari de vesprada i una vegadaper setmana. Destinat a estudiantsde Pedagogia, Psicologia,Magisteri i Educació Social.

PISOS

VOLUNTARIATCLASSES

COMPRES

VENDES

Si estàs lluny de la Universitat peròet continua interessant aquest món,NOU DISE et posa al dia. Només has

d’omplir aquesta butlletaamb les teues dades i

enviar-la, junt amb unxec de 1.500 pessetes(a nom d’Universitat deValència-Dise), a:

Gabinet de Premsa. AntigaSenda de Senent, 11, quart pis. 46023, València.

Nom:Cognoms:

Adreça:Població: Codi Postal:

Tel.: C-e:

NIF:

BUTLLETA DE SUBSCRIPCIO

Espai Moma presentadel 13 de febrer a l’11de març l’obra Paraulesen penombra, de GonzaloSuárez.Albena Produccions hacomptat amb l’adaptacióteatral i la direcció deCarles Alberola per aposar en escena aquestespectacle que té la par-ticipació de conegutsactors com ara Nina,

Carles Sanjaime, MaríaAlmudéver, Xus Estruch,Salomó Sanjuán i RafaMiragall.En opinió de CarlesAlberola, Paraules enpenombra “és un viatgeper tres històries de l’u-nivers literari de GonzaloSuárez. Històries on lesparaules provoquen talvelocitat de pensamentque ens fan transitar per

ter ritoris on no hemestat mai, on, de vega-des, no voldríem ar ribar,precisament perquèconstitueixen la partmés íntima i amagadade nos altres mateixos.Històries que ens mos-tren com la ficció i l’hu-mor són tan necessarisper als éssers humanscom l’aire per a respi-rar”.

L’Ajuntamentd’Almussafes haconvocat el certa-men de poesiaMarc Granell.Al concurs podranconcór rer tots els

treballs poètics in -èdits que no hagenestat premiats enaltres certàmens opublicats anterior-ment. La temàtica,el metre i la rima

seran lliures, is’estableixen duesmodalitats: cas-tellà i valencià. Lesobres es presenta-ran fins al 30 demarç a laBiblioteca PúblicaMunicipald’Almussafes, alCentre CulturalAusiàs March, s/n,46440 Almussafes.

La dotació per acada premi va deles 100.000 pesse-tes per als millorsreculls fins a les25.000 per alsmillors poemesd’autor local. Enels dos casos elspremis seran per ales obres en valen-cià i en castellà,respectivament.

Premi de PoesiaMarc Granell, Vilad’Almussafes

Espai Moma presenta l’obra ‘Paraules en penombra’

Una escena deParaules enpenombra.

LAURA MONTEROJUAN M. VILLALBA

Malgrat el que alguns podrienpensar, el millor amic del l’es-tudiant no és el gos, és el micro -ones, tal com ho demostra l’ex-periència. Molts universitaris esdesplacen del seu domilici fami-liar per a residir a Valènciadurant la setmana. Això elsobliga no sols a traure endavantla seua tasca acadèmica, sinóque, a més, han de “sobreviure”.

Habitualment, els estudiantscom parteixen el lloguer d’un pisamb altres joves que es trobenen la mateixa situació. Moltsconfessen no haver fregit mai niun ou i que s’han hagut d’ense -nyar a cuinar, a escurar o a ren-tar la roba el primer any de car -rera.

En qualsevol cas, no val des -animar-se a les primeres, s’hade començar pre parant plats dedificultat mínima, i en aquestscasos la pasta és la protagonistaindiscutible. Josep, estudiantd’Admi nis tració i Direcciód’Empreses, explica que “la pri-mera vagada que prepares pastao arròs t’ix menjar per a un regi-ment, perquè calcules la quan-titat en el plat i no tens encompte que en cuinar-se creixmés del doble”.

Els cuiners novençans novolen complicar-se massa lavida i sovint recor ren als con-gelats i el menjar pre cuinat.Carles estudia Història i, des-prés de dos anys a València, haar ribat a la conclusió que, encaraque tinga pressa per dinar, “sidónes més foc al menjar con-gelat no es fa abans, se socar raper fora i resta congelat per dins,així és que quan no tinc tempsem pre pare un entrepà, perquèresulta més còmode”.

La situació es complica quanles faenes de la casa es com-parteixen amb els companys,s’ha de fer la compra en comú,establir una hora per a dinar, ferun horari amb els torns de cuinai, allò més important, el menúha d’agradar a tots. Així doncs,molts joves han d’afegir al seuhorari de classe les hores extraque su posen les tasques domès-tiques, sobretot a la cuina. Totsaquests factors no sempre es

donen, perquè la convivència éscom plicada i cadascú té unshoraris i uns costums, per aixòés més comú que actuen perseparat. Alícia, estudianta dePedagogia, admet que ella pre-fereix anar pel seu compte:“Compre allò que necessite idine a l’hora que em ve bé”, iafegeix que “em porte el men-jar que em pre para ma mare elscaps de setmana i així només hede des congelar-lo en el micro -ones, perquè de tant en tant abe-lleix dinar un bon guisat”.

Però no tots gaudeixen detanta llibertat, molts universi-taris viuen durant el curs aresidències o col·legis majors,i allí no s’han de pre ocupar percuinar, però no poden triar quèi quan volen sopar, per exem-

ple. Santi du quatre anys en uncol·legi major i assegura queno es pot queixar perquè elmenjar era bo, però que des-prés d’un temps el menú liresultava un poc repetitiu:“Tenies la sensació que tots elsdies dinaves paella”. De totamanera, “encara que les horesper a dinar i sopar eren fixes,avisant amb unes hores d’an-telació no tenien cap problemaa guardar-te el menjar i tornara calfar-te’l, o si ho preferiespodies demanar un entrepà”,comenta.

A més, en altres ocasions sónels capritxosos horaris que obli-guen els universitaris a recór rera les cafeteries de la facultat. Enaquests establiments els entre-pans són els reis de la bar ra,

encara que la seua hegemoniaestà com partida amb un altreproducte de consum massiuentre els estudiants, el café. “Esvenen una barbaritat de caféscada dia”, comenta una cam-brera del bar de la Facultat deFilo logia. Al gust de cadascú, elcafé reforça el seu lideratge enèpoca d’exàmens, tot i que ales -hores les cafeteries de les facul-tats registren una menor afluèn-cia d’alumnes. Aquests tambésolen demanar el típic menú. Noobstant, les presses i els preusde canten més els estudiants pel“bocata”.

Les possibilitats són moltes,però en general tots admeten queduen un gran des ordre alimen-tari, tant en les hores com en laclasse de dieta que mantenen.

Que fem de menjar!

Les presses i l’econo-mia dels universitarisafecten els seushàbits alimentaris.Estudiar una car rerasuposa, a més, ini-ciar-se en l’art culi-nari. Ara bé, elsalumnes opten per lafórmula més senzilla:pasta i entrepans.

8 FEBRER DE 20017 NÚM. 111

Entrepans, pasta i menjar ràpid, menú principal dels universitarisESTUDIANTS

L’estudiant trenca eltradicional proverbillatí. Almenys segons unestudi de la Unitat deNutrició i Bromatologiadel Departament deMedicina Pre ventiva iSalut Pública de laFacultat de Farmàcia.Mitjançant enquestes,aquest departament haestudiat la dieta d’unsmil alumnes deFarmàcia (el 75% donesi el 25% homes) entreels 22 i els 23 anys alllarg d’una setmana. Elsestudiants apuntaventot allò que menjavendurant tres dies con-crets d’eixa setmana,de ma nera que lesdades eren avaluadesposteriorment. I l’anà-lisi revela uns resultatssorprenents... i preocu-pants. La dieta occiden-tal que segueixen lamajoria d’estudiantsmostra un excés impor-tant de proteïnes i grei-xos i una manca de car-bohidrats vegetals. Elpercentatge recomablede proteïnes, un 15%,se situa en un 18%; elde greixos, un 30%,arriba fins al 40%, men-tre que el nivell òptimde carbohidrats, un55% de l’alimentació,es queda en un 42%. Ésa dir, que els estudiantsmengen massa carn,ous i productes lactis(productes d’origen ani-mal) i poc verd (origenvegetal). Quant alssexes, els homes consu-meixen unes 2.100calories diàries, mésque les dones, unes1.600, encara que elsxics solen menjar més.Una altra dada alertasobre la poca atencióde l’estudiant sobre allòque menja. SegonsIsabel Frasquet, profes-sora titular de la Unitatde Nutrició iBromatologia, els alum-nes doblen el nivellmàxim de colesterolrecomanat, amb el riscde futurs problemescàrdio-vasculars queaixò comporta. El con-sum de fer ro i magnesitambé és de ficient, aixícom la fibra: dels 25 o30 grams diaris reco-mantas, sols se’n con-sumeixen uns deu.

‘Mens sana in corpore...non sano’

Els menjadors uni-versitaris (en laimatge) garanteixenuna alimentació demajor qualitat quela casolana en elcas dels estudiants.

8 FEBRER DE 20018 NÚM. 111

MARISOL HOYOS

El funcionament de l’economiavalen ciana és el resultat no sols dela seua interrelació global amb l’e-conomia europea i espa nyola, sinótambé de les diverses economiesque la componen i que presententrets estructurals diferents tant enla seua estructura productiva i ter -ritorial com en la seua capacitatd’incorporar la innovació. Els estu-dis sobre la unitat i diversitat en l’e-conomia valenciana han estat sem-pre una de les principals pre -ocupacions de la recerca delDepartament d’Estructura Econò -mica de la Universitat. Altres delsseus treballs han volgut analitzarels indicadors urbans que perme-ten una anàlisi comparativa de lesdiferents ciutats i àrees metropoli-tanes, a fi de construir un sistemad’indicadors que facilite la compa-ració de les diverses àrees urbanes,tot pon derant les seues variables icontruint una variable afegida(Indicador de Qualitat Urbana).Sobre aquesta cerca s’ha desenvo-lupat un projecte finançat pelConsell Metropolità de l’Hortadedicat a l’anàlisi comparativa deles solucions organitzatives supra-municipals dins d’àrees metropo-litanes espa nyoles i europees.

Des d’un altre punt de mira, ungrup d’investigadors s’ha encar -regat d’estudiar a fons el fenomendel comerç inter nacional i la inte-gració econòmica. Aquesta àrea detreball ha cobert alguns dels aspec-tes essencials de la recerca del’Institut d’Economia Inter nacional,com ara les noves teories delcomerç internacional en presènciade productes diferenciats, la com-petència monopolista i les econo-mies d’escala, l’anàlisi de la polí-tica comercial de la protecció (ambespecial èmfasi en les bar reres noaranzelàries), la cooperació econò-mica amb tercers països i la inte-gració econòmica en el marc de laUnió Econòmica i Mone tària.Altres treballs d’aquest mateix gruphan estat dedicats a l’anàlisi macro -econòmica d’economies obertes iaixí s’han des envolupat les recer-ques relacionades amb les estratè-gies i la sostenibilitat del creixe-ment dels països industrialitzats ila coordinació inter nacional de lespolítiques econòmiques, les condi-cions de convergència de les eco-nomies per a la seua integració enunitats supranacionals (anticipant-se als efectes nocius dels shocksasimètrics), a l’anàlisi dels equili-bris i desequilibris bàsics de les eco-nomies desenvolupades i a lesrepercussions econòmiques delsseus impactes a llarg termini.Finalment, una dar rera lína s’haencar regat dels mercats financers

inter nacionals, avaluant l’eficièn-cia dels mercats de capitals i delsmodels associats a l’anàlisi delsmoviments dels actius financers,els models de valoració d’actius ila innovació financera. A partir d’a-questes cerques s’han portat a termeprojectes de recerca dedicats a l’es-tudi de la integració, les polítiqueseconòmiques, el creixement i laconvergència a l’OCDE, sobre laintegració d’Espa nya a la UnióEuropea, el des envolupament regio-nal, el mercat de treball i els fluxoscomercials. També s’ha realitzatuna anàlisi empírica de la per-sistència de la des ocupació (equa-cions de salaris, efecte durada iimplicacions sobre l’estalvi), aixícom un estudi sobre els des -equilibris bàsics de l’economiaespa nyola i la convergència econò-

mica amb motiu de la Unió Europeai Monetària.

Des d’una tercera àrea d’inves-tigació s’ha avaluat la incidènciade les multi nacionals sobre elcomerç d’automòbils a Espa nya.Aquesta re cerca ha volgut apro-fundir en els factors que determi-nen els fluxos d’exportació i impor-tació en el sector de l’automòbil deturisme a Espa nya. Amb aquest fis’han construït i avaluat models decomerç que incorporen els su pòsitsde competència im perfecta i lapresència de multinacionals com avariable explicativa d’importànciaclau en la determinació dels patronsde comerç. S’ha triat aquest sectorperquè les seues característiquespermeten contrastar algunes hipò-tesis que s’estan formulant sobre elcomportament del sector exterioren presència de multinacionals.

Una altra línia d’aquest grup esva pro posar de des envolupar i ava-luar models de comerç inter nacionalen els quals les multi nacionals apa-reixen de forma explícita, tant peral marc de l’economia espa nyolacom per a l’europea i la mundial.Amb això s’ha tractat de cobrir elbuit existent dins de les noves teo-ries del comerç inter nacional, lesquals incorporen estructures demercats no competitius en la seuaexplicació de comerç, tot conside-rant les empreses des del punt demira estrictament estatal, quedant

així des cartada la presència d’em-preses multi nacionals. La inclusiód’aquestes ofereix nous camins al’hora d’estudiar les inter relacionsentre comerç i inversió estrangeradirecta i permet contrastar hipòte-sis com ara la convergència o l’e-xistència de relacions de substitu-ció o complementarietat. Final ment,una altra línia d’aquest grup treba-lla sobre la incidència de la inver-sió estrangera directa i de les multi -nacionals a la ComunitatValenciana. L’objecte central d’a-quest treball és l’estudi de la im -portància, dels determinants, delsfactors de localització tant regio-nals com sectorials i dels efectes dela Inversió Estrangera Directa (IDE)a la Comunitat Valenciana durantla dar rera dècada, període decisiuper a aquesta variable, en coincidiren ell la consecució de la lliure cir-culació inter nacional de fluxosfinancers i l’entrada d’Espa nya a laUnió Europea, així com també laposada en marxa del MercatInterior. L’aportació de l’estudi ésdoble en cobrir, per una banda, unimportant buit en el coneixementde la realitat valenciana i, per unaaltra, en utilitzar una metodologiaque combina per primera vegadal’anàlisi de la IDE com a variablemacro econòmica amb l’aproxima-ció micro econòmica en el com-portament de les empreses interna-cionals.

Una altra àrea cobreix l’estudidels processos d’integració econò-mica tant des de la perspectivacomercial com de la monetària,analitzant fonamentalment els pro-cessos d’ajust comercial, les polí-tiques comercials, els tipus de can-vis i sistemes de paritats, els meca-nismes d’interdependència i efec-tes spilover, els efectes de la glo-balització i regionalització sobre laconvergència i el creixement econò-mic. Una altra línia s’encar rega dela macro economia de les financespúbliques. Així s’estudien el paperde la política fiscal en el creixementeconòmic, les condicions de soste-nibilitat de la política fiscal a llargtermini, els efectes de la políticafiscal en els components de lademanda afegida, la inflació i elstipus d’interés, els models de deter-minació òptima del nivell i la com -posició del deute públic. Des d’a-questa línia s’han plantejat diver-sos projectes, com ara un dedicat al’ajust comercial i els efectesmacro econòmics de la UnióMonetària Europea sobre lesregions perifèriques (Espa nya i laComunitat Valenciana).

Un darrer grup ha desenvolupatestudis referits a l’anàlisi del crei-xement econòmic regional, l’anà-lisi micro econòmica de l’eficièn-cia productiva i la política agrària.En aquest sentit, s’han fet cerquessobre la demanda i l’oferta de pro-ductes agrícoles o les repercussionsde la integració espa nyola a la CEEsobre el sector agroalimentarivalencià i espa nyol. Més recent-ment, aquest grup també ha treba-llat en diversos projectes de recercadedicats a analitzar la capitalitza-ció i el creixement de l’economiade Balears i Madrid i el problemadels residus industrials com a out-puts no desitjables en els processosde producció.

Estructura Econòmia (Economia Aplicada II)DE PART A PART

Economiesben pensades

Departament: EstructuraEconòmica (Economia AplicadaII)Director: Ernest Reig Martínez

S’han desenvolupat

estudis referits al’anàlisi del creixement

econòmic regional,l’anàlisi

micro econòmica de l’eficiència pro-ductiva i la política

agrària

8 FEBRER DE 20019 NÚM. 111

FRANCISCO BUENO CAMEJO

FITXA TECNICA. Palau de laMúsica. Dissabte, 3 de febrer del2001. 21 hores. Sala Iturbi.Programa: L’adéu de Lucrècia,de Carles Santos. Repartiment:María José Riñón (soprano:Lucrècia); Antoni Marsol (baríton:papa); Sílvia Tro (mezzosoprano:Vannozza); Antoni Comas (tenor:Cèsar). Orfeó Universitari deValència. Orquestra Filharmònicade la Universitat de València.Director: Carles Santos.

El Palau de la Música es va omplirde gom a gom el passat dissabte.Les 1.700 localitats d’aquestrecinte van ser in suficents per aco-llir el públic. Molts hagueren depresenciar l’esdeveniment drets.

L’adéu de Lucrècia, amb text del’escriptor i polígraf Joan FrancescMira, ha estat el colofó musical alsactes commemoratius de la butlafundacional de la Universitat deValència.

Un tret característic de les obresde Santos, present també enaquesta composició, és la seua tea-tralitat, que va incloure movimentsgesticulars del cor. L’intel·ligenteclecticisme del músic de Vinaròs–que segueix la màxima del rètorllatí de Calahor ra, Quintilià– hacombinat sàviament diversos ele-ments. D’una banda, els esquemesrítmics repetitius dels instruments,ostinati, tot seguint procedimentsconstructius similars al llenguatgeminimalista. Amb ells va assistireficaçment un cant bàsicamentdeclamat. Els esquemes repetitiusvocals, en canvi, són d’una índoleben diferent, i s’hi ar riba al frac-cionament sil·làbic en algunaparaula entre els solistes i el cor.Santos tampoc no ha deixat debanda el procediment compositiu

imitatiu en el preàmbul orquestral.El valor de percussió del pianos’estengué, sovint, a la resta defaristols. L’orquestració dePuértolas jugà ací un paper impor-tant, alhora que les duplicacions il’uníson instrumental co adjuvarena la rotunditat declamatòria del cor

i dels solistes. En alguns efímerspassatges pervivia el lirisme delscantants solistes, sobre acompa -nyaments més tradicionals.

Santos conjugà els registresextrems de les veus femenines,dues cantants valencianes. MaríaJosé Riñón transità per les regions

celests amb solvència, a pesar dela tessitura im misericord, unaaspra declamació no exempta decoloratura. Sílvia Tro oposà eldens colorit de les seues gammesgreus. Sens dubte, aquesta mezzoha anat adquirint una veu cadavegada més carnosa amb el pas

dels anys. El lleidatà AntoniMarsol, tot i amb grans aptitudscom a baríton líric, va haver d’en-riquir les seues capacitats canoresdavant d’un paper musicalmenttan complex com el del pontífexBorja, ple de matisos tan disparasi contra posats. El tenor barceloníAntoni Comas desenvolupà ambencert el tarannà histriònic del seupaper, situat a les antípodes dellirisme.

Per la seua banda, va ser mag-nífic el rendiment de l’Orfeó Uni -versitari, les veus del qual esti-gueren perfectament empastades,així com l’Orquestra Filharmònicade la Universitat.

Estrena mundial de l’obra L’adéu de Lucrècia, del compositor Carles SantosCRITICA

Sàvia combinació d’elements

AGUSTI HERNANDEZ DOL²

20 anys de poesia a la universi-tat és el desig in acabat d’abas-tar la realitat poètica que durantels últims vint anys s’ha fargat,ha crescut o s’ha anat comple-tant dins dels murs de la uni-versitat més antiga de les comar-ques valencianes. Poetes i poe-tesses nascuts entre els anys1958 i 1981 donen sentit i uni-tat a l’antologia poètica queacaba d’eixir publicada. Co -ordinada per Josep Ricart Mirdins de l’associació literàriad’àmbit universitari Ídem, sónunes setanta-cinc veus poèti-ques, tant en castellà com envalencià, que s’agrupen en les

pàgines d’aquesta antologia.Hi ha hagut diversos motius

per a cercar una data d’inici iuna data d’acabament de l’obra,que també inclou poesia visual.El motiu és obvi: els recursossón limitats (el llibre té dues-centes pàgines) i el nombre depoetes que ha passat per laUniversitat durant aquestes duesdècades és ampli. Més encara sis’ha volgut fer una anto logiademocràtica, on tinguen cabudala major part possible de les veusliteràries actuals, sense distin-ció d’ideo logies ni capelletes.

Segons explica J. Ricart en laintroducció, el primer criteri deselecció ha sigut l’estricta per-tinença a la Universitat, o l’es-

treta vinculació amb ella. Elsegon filtre ha sigut de cairetemporal: autors nascuts entre1960 i 1980, amb unes poquesexcepcions. I, per fi, la qualitatdels autors, mesurable d’unabanda “per valors intrínsecs”,diu Ricart, i en uns altres casos

avalada per la seua trajectòriaquant a premis o llibres publi-cats.

Vint anys de poesia a la uni-versitat es presenta per primeravegada demà divendres al Salód’Actes de la Facultat de Filo -logia. Serà a les 19 hores, ambl’assistència de Josep Ricart,Marc Granell i Antònia Cavani -lles. Després vindran més pre-sentacions, com ara a la llibre-ria Crisol, encara que s’haurand’anar confirmant.

En el llibre es re cullen poe-mes d’autores i autors amb unatrajectòria re coneguda, ambnombrosos premis o llibres edi-tats, com ara Maria CarmeArnau, Antoni Gómez, JosepBallester, Vicent Pe nya, LluísRoda, Isidre Martínez Marzo oAlfons Navar ret. També d’altrescom ara Salvador Ibor ra, MariaJosep Escrivà, Francesc Viadel,Jordi Monteagudo o AntoniAlbalat, per nomenar-ne només

alguns autors en valencià. Quanta autors en castellà, es pot par-lar de veus literàries com araRafael Camarasa, AntonioMéndez o Salvador Pons. Juntamb ells, en l’antologia aparei-xen joves poetes i poetesses queno tardaran a gua nyar els seusprimers premis i a publicar enles dues llengües dels valen-cians.

Aquesta obra s’ha fet realitatar ran de les ajudes convocadespel Vicerectorat d’Estudiantsl’any passat i el Patronat CincSegles, per tal d’incentivar lacreativitat i les activitats delsalumnes. Les ajudes es van des-tinar a col·lectius o associacionscom ara l’Assemblea d’Estu -diants Nacionalistes (AEN), larevista Nos altres, l’associacióTeadret, la revista Ídem i l’as-sociació cultural Shiva. En lapublicació ha col·laborat laConselleria de Cultura de laGeneralitat.

Poetesses i poetes ahir i hui

Un moment del’assaig generalde l’obra. FOTO:J.C. TORMO

“La nostra Universitat ha sigutsolidària amb la situació delsimmigrants “ir regulars” que estanquen pel re coneixement delsseus drets. Gràcies a això hanpassat tres dies en dos passa-dissos de la vella Escolad’Empresarials i a les aulesannexes, cedits per allotjar elstrenta-set matalassos on vandormir i que durant el dia aco-lliren també alguns altres queels visitaren i els acompa nyaren(com ara algunes de les nostresautoritats acadèmiques, en ungest que els honra), un lloc onreberen el menjar proporcionatper la Facultat i la Mesad’Entitats de Solidaritat.

A més, el rector es va adreçaren aquest sentit al president dela Generalitat, aprofitant la seuapresència en l’acte institucio-nal de commemoració de labutla fundacional. Finalment,gràcies al director del Col·legiMajor Rector Peset, NicolásSánchez Durá, els immigrantsque s’havien tancat a l’esglésiadel Pilar tenen garantit el men-jar durant aquests dies.

Però alguns pensem queencara no n’hi ha prou. Que laUniversitat ha de prendre posi-ció en un debat emblemàtic icapital per a la societat com ara

el de la immigració, i queaquest compromís ha de serfruit del que se suposa que femací: discutir, criticar, proposar.

I per a començar per allò mésurgent, és a dir per la situacióque pateixen milers de perso-nes des de l’entrada en vigor dela nova llei 8/2000, demanemque comence a manifestar-se elcompromís i proposem subs-criure el següent manifest:

DAVANT LA SITUACIO DELSIMMIGRANTS IRREGULARS

MANIFEST PER UNA SOLIDARITAT SENSE

PATERNALISMES

Els sotasignants, membres de laUniversitat de València, davantla situació que pateixen desenesde milers d’immigrants “irregu-lars”, malament anomenatsil·legals, als quals una vegadaestigmatitzats com a indesitja-bles se’ls tracta ara de tirar comuna escòria, afirmem:

1. Els fluxos migratoris són,sobretot, la conseqüència de lain justícia d’un procés de globa-lització que eixampla a marxesforçades l’enorme des igualtatentre el Nord i el Sud, que afonales expectatives mínimes desalut, d’educació, simplement devida, als països d’origen de laimmigració. Però no sols emi-gren els que fugen de la misèria,sinó també –i en bona mesurasóns els que aconsegueixen arri-bar– els quadres més formats, laimmigració dels quals és unasagnia ir reparable. Amb aquestapèrdua, el Sud, és a dir les per-sones a les quals la loteria genè-tica no va premiar com ara anosaltres, s’afona davant delsnostres ulls.

2. L’existència d’“ir regulars”no es pot explicar en termesd’una invasió de milers de delin-qüents o aprofitats que volengaudir del nostre nivell de vida.La categoria d’“ir regulars” és elresultat d’una resposta jurídica ipolítica miop, maldestramentegoista i sobretot in justa i il·legí-tima en termes constitucionals,a fortiori morals. És in coherentamb el respecte als drets humansi amb els principis de la legali-tat constitucional que proclamemuna vegada i una altra.

3. La llei 8/2000 és inaccep-table com a marc jurídic de laimmigració, perquè vulnera laConstitució i el respecte als ins-truments jurídics internacionalsbàsics que ens obliguen. Els dretshumans negats en la llei 8/2000no són una utopia desitjable, nitan sols una aspiració versem-blant. El seu reconeixement ésun deure imposat per l’article 10de la Constitució vigent. A més,la llei no pot perseguir la inte-gració, com diu el seu mateixtítol, quan el seu objectiu priori-tari, inclús obsessiu, és el con-trols dels fluxos migratoris i l’es-tabliment d’un grup, els irregu-lars, en termes de fobotipus, ori-gen de tots els mals. L’ir regular,amb aquesta llei, no sols estàsense papers: és una no personai per això sense drets, perquè calfer-lo in visible: no ha d’existir.

4. Però si hi ha ir regulars éssobretot perquè aquestes lleis,aquesta política, els creen, fins itot entre els que eren legals. Si

hi ha ir regulars és perquè no esvol perdre aquesta borsa dedesesperats disposats a tot per asobre viure. És perquè no es prenseriosament la integració.

5. La primera condició per aresoldre el “problema”, doncs,és modificar aquesta orientaciópolítica, aquestes lleis. Acceptarla necessitat de reconéixer elsdrets com a condició de la inte-gració. Flexibilitzar l’estatut deciutadania i la seua adquisició.Per això és prioritària la inter-posició d’un recurs d’inconsti-tucionalitat contra la llei 8/2000per violació de drets fonamen-tals.

6. Així mateix, és necessari ferveure a l’opinió pública la neces-sitat d’aconseguir els decrets quehan de desenvolupar la disposi-ció transitòria quarta de la llei(regularització dels que vanveure de negada la seua sol·lici-tud) i que la disposició finalsegona (reglament de la mateixallei) siga suficientment flexible

com per a oferir solucions alsque estan en situació d’ir -regularitat.

7. La política d’expulsions ore patriacions que pretén elGovern, a més de costosa i difí-cil, és in acceptable per a l’opi-nió pública. Per descomptat, ésun castic des mesurat per alsmilers de persones –i de famí-lies– que han invertit els seusrecursos en finançar el viatge alnostre país. Tampoc no és neces-sari el retorn si el que es vol ésque sol·liciten permís per a tor-nar a continuació i es garantiscapúblicament que s’admetrà a totsaquells que procedisquen d’a-questa manera. Seria millor pera ells i més barat per als contri-buents espa nyols que poguerenfer aquestes gestions des de lesseues ambaixades i consolats.Sense eixir d’ací.

8. En tot cas, davant l’angoi-xosa situació que ja pateixenmilers d’immigrants objecte d’a-questa estigmatització i quecomencen a recór rer a mesuresextremes com ara la vaga de fam,cal impulsar mesures excepcio-nals i immediates.

9. Els ajuntaments, i en espe-cial els més directament afectats,haurien d’obrir serveis especialsi campa nyes d’empadronamentper afavorir la inscripció que lamateixa llei habilita i que per-met garantir la cobertura de dretselementals.

10. El Govern hauria d’utilit-zar la possibilitat que donen elsarticles 1.c i 5.2 de l’Ordre de19 de novembre del 1997 per apermisos de residència per “cir-cumstàncies excepcionals”(“raons humanitàries” o d’“inte-rés nacional”: aquestes quevivim ho són), junt amb la pos-sibilitat d’exempció de visatpre vista en l’article 2.1.a) del’Ordre d’11 d’abril del 1996(exempció de visat per alsestrangers la presència delsquals a Espa nya siga conside-rada d’interés públic). Que hiha circumstàncies excepcionalsi que són d’interés públic sem-bla un fet evident: els empresa-ris així ho consideren i tambéels sindicats i bona part de lasocietat civil: les ONGs. Sí quepodria acollir-se un major nom-bre d’immigrants i no solsaquells que puguen provaraquest arrelament: ho possibi-liten els apartats 4 i 7 del mateixarticle 31 de la llei 8/2000, enoferir un permís de residènciatemporal (com ara d’un any)amb exempció de visat per“raons humanitàries” o “cir-cumstàncies excepcionals”.Això permetria als immigrantsque sostenen la seua protestabuscar les ofertes de treball i elsobriria una porta a la legalitat.

Per adherir-se al manifest,envieu la vostra conformitat a:

–Fax: 96 382 81 34.–C-e: lucasfra@uv.es

Manifest‘Per unaSolidaritatde Primera’

Manifestació d’immigrants equatorians.

Javier de Lucasencapçala, junt ambaltres professors dela Universitat deValència, el Manifestper una Solidaritat dePrimera, sobre lasituació dels immi-grants “irregulars”després de l’entradaen vigor de la novaLlei d’estrangeria. Elprocediment per asubscriure el seucontingut es troba enl’adreçahttp://www.uv.es/~afd/manifiesto.html.Aquest és el textcomplet.

8 FEBRER DE 200111 NÚM. 111

ManifestSOLIDARITAT

8 FEBRER DE 200112 NÚM. 111 ÜLTIMA

REDACCIO

l Lluís Vives es troba en elnúmero 23 de l’avinguda

de Blasco Ibáñez. La projeccióinclourà gravacions que hanefectuat durant els dar rers qua-tre anys els responsables delprograma Colp d’ull en elmateix Lluís Vives, al Col·legiMajor Rector Peset i a l’edificihistòric de La Nau. D’aques tamanera, els assistents podrantornar a contemplar actuacionsdestacades i ex posicions inte-ressants. Colp d’ull a laUniversitat està integrat pelssegüents continguts: PascalComelade; Andrés Rábago, ElRoto; Accidents Polipoètics;Urraco; Pau Riba/Sisa;Fotògrafs. Cinc Seglesd’Universitat; RAEO; 35 anysde Joglars; Lidya Lunch;Alberto García Álix; DannaLeese; Enric Casassas;Mecanium; Jünger; i JeanneLee.

Aquesta projecció s’emmarcadins d’una sèrie d’iniciatives decommemoració dels primersdos-cents números del pro-grama. Colp d’ull s’ha consoli-dat com una finestra setmanala l’actualitat cultural valenciana.Des de Canal 9 o des de PuntDos, a unes hores o a unesaltres, la imatge innovadora i laqualitat dels continguts hanaconseguit una audiència fidel.

L’encert dels seus promotors

i la professionalitat de l’equipde l’espai han situat el programaen aquesta illa menuda de qua-litat que es troba envoltada perl’oceà de vulgaritat en què s’haconvertit la programació habi-tual de les cadenes de televisió.

Maria Josep Poquet és la pre-sentadora del programa.Aquesta experimentada profes-sional de la ràdio i la televisióha entre vistat en aquests anysescriptors, disse nyadors, actors,arquitectes... Com ara JoséSaramago, Paul Auster, ManuelVázquez Montalbán, EnricValor, Mario Vargas Llosa,Jeremy Irons, Nacho Duato,Hanna Schygulla...

El programa està dirigit perRafa Alborch. Per l’equip hanpassat al llarg d’aquests anysmagnífics professionals. L’e -quip actual està integrat, junta-ment amb Poquet i Alborch, perCésar Pérez, Nieves Bellver,Rafa Baeza, Carles Gàmez,Rafa Botella, Gerard Ar rufat,Hilario González, Juan Martín,Joan Durá, Irene Iglesias,Amalia Granero, FrancescMateu, Nacho Grech, MiguelMuñoz i José Fernán dez, Xino.

Amb motiu d’aquesta com-memoració, el passat dia 30 degener es va realitzar una emis-sió especial, en directe, des delsaló Alfons el Magnànim de laBeneficència.

D’acord amb els seus res-ponsables, “des dels seus inicis,Colp d’ull s’ha erigit com unprograma diferent, un espai cul-tural amb vocació d’entreteni-ment. La identitat del programas’ha basat en la rotunda moder-nitat de la seua imatge, combi-nada amb uns contingutsvariats, tot amanit amb un tocd’humor i un ritme àgil. La fide-litat del públic que ha seguit elprograma en el seu llarg cami-nar per la graella de la progra-mació de Canal 9 i Punt Dos de -mostra que la fórmula ha sigutun èxit i que Colp d’ull és ja unreferent en el món culturalvalencià”.

Els col·legis majors de laUniversitat de València i l’e-difici històric del car rer de laNau s’han convertit els dar rersanys en un autèntic circuit cul-tural de la ciutat de València.Les ex posicions i les actua-cions musicals formen part delpaisatge cultural valencià.Aquesta circumstància no hapassat des apercebuda als res-ponsables del programa Colpd’ull, que han enregistrat mol-tes d’aquestes activitats per ala seua emissió.

Una bona mostra del seu tre-ball és allò que es podrà re -visitar aquesta vesprada-nit, apartir de les 20 hores, al’Auditori Montaner delCol·legi Major Rector Peset,que dirigeix Luis Puig.

E

Des de fa unes setmanes unsdibuixos meus d’intenció satí-rica han trobat aixopluc en el

NOU DISE. Protagonitzats per un pin-güí i una morsa, responen al nomgenèric d’Animalades. Als lectorsjoves el meu nom no els diu res de res.Als més granats els portarà, segura-ment, records d’anys d’il·lusió i d’es-perances, però també de des encís ifrustracions. Perquè, per a una genera-ció i mitja de valencians, aquells anysvan ser també els anys de De dalt abaix. Davall d’aquest nom, entre 1974i 1990 s’emeté, amb algunes curtesinter rupcions, un programa de ràdioque va de mostrar, ni més ni menys,que al País Valencià es podia fer, bé iamb normalitat, ràdio en llengua prò-pia. Una obvietat vista des d’ara, peròun fet absolutament revolucionari enaquell moment fundacional.L’any 1974, malgrat haver estudiatFilosofia i Lletres, secció d’HistòriaAntiga i Medieval, jo feia de llibreter ala llibreria Ausiàs March que haviafundat en compa nyia de FredericMartí l’any 1964 i que tancaríem el1979. Si a les acaballes del franquismela llibreria va patir atacs i incendis,amb la vinguda de la democràcia elsdemòcrates patírem la trista Batalla deValència, les conseqüències de la qualencara perviuen, deguda al sucursa-lisme dels principals partits que actuenal territori valencià. Professional, en laràdio, vaig conéixer les rigors d’unpoder arbitrari, cor rupte, caciquil iforaster, ja es diguera d’esquer ra o dedretes.De l’experiència d’aquella situació, quecontinua viva en la pràctica políticavalenciana actual, vaig traure els perso-natges de les Animalades. Els primersdibuixos els vaig fer a les primeries delsnoranta, quan la meua marginació aRàdio Nacional, encara ens mans delssocialistes, va superar tots els límits.Obligat a fer “corredors” mentre unaamigueta del director, que no era de lacasa, feia un programa diari, una situa-ció que va ser denunciada pels sindi-cats, em vaig dedicar a dibuixar i aretratar, a través d’aquests dos perso-natges, les relacions entre dominats idominadors.El pingüí, nos altres, viu sobre un rellis-cós bloc de gel i no fa sinó defensar-se,normalment amb el pensament, delsatacs de la morsa, d’ells, que sempreparla en castellà i representa el poderque el bombardeja amb els seus missat-ges re accionaris i intenta seduir-lo, des-truir-lo, amb males arts. Sempre cal lle-gir la història de dreta a esquer ra. Deprimer, el parlament de la morsa, i des-prés la contestació del pingüí. Espereque la col·laboració siga llarga i que usidentifiqueu sempre amb la part crítica,valenciana i in dependent de la història.

LA C

OLU

MN

A

AnimaladesToni Mestre

2

Un colp d’ull entrenosaltres

Colp d’ull a laUniversitat esprojecta huidijous, 8 defebrer, al’AuditoriMontaner delCol·legi MajorLluís Vives de laUniversitat deValència. Estracta d’unaselecció de lesgravacions efec-tuades pel pro-grama de televi-sió Colp d’ull endiversos escena-ris de laUniversitat, comara els doscol·legis majorsi l’edifici de LaNau. La projec-ció és a les 20hores i l’entradaés gratuïta.

Hui dijous, projecció al Lluís Vives de gravacions del programa televisiu

Saramago, Valor iAuster, entrevistats

per Maria JosepPoquet.