EUETIB ETI Química Industrial Protocol - gpaq.upc.edu · PDF fileAl front de cada UE hi...

Protocol d’avaluació

ENGINYERIA TÈCNICA INDUSTRIAL, especialitat Química Industrial

Escola Universitària d’Enginyeria Tècnica Industrial

de Barcelona

Universitat Politècnica de Catalunya

Octubre 2004

Escola d’Enginyeria Tècnica Industrial de Barcelona Enginyeria Tècnica Industrial, especialitat Química Industrial

1

Índex

Context ......................................................................................................... 3

El Comitè d’Avaluació Intern (CAI) ............................................................ 4

0 El procés d’avaluació interna..................................................................6

1 La posició estratègica de la titulació......................................................9 1.1 Posició estratègica interna.........................................................................................................9 1.2 Posició estratègica externa ......................................................................................................12

2 La capacitat del sistema ........................................................................15 2.1 L’alumnat................................................................................................................................15 2.2 El professorat ..........................................................................................................................18 2.3 Infraestructura.........................................................................................................................21 2.4 Relacions externes ..................................................................................................................24 2.5 Planificació de la titulació i gestió de la qualitat.....................................................................26

3 El programa de formació .......................................................................30 3.1 El perfil de formació ...............................................................................................................30 3.2 El programa de formació ........................................................................................................32 3.3 Projecte final de carrera (PFC)................................................................................................35

4 Desenvolupament de l’ensenyament ...................................................38 4.1 Organització de l’ensenyament...............................................................................................38 4.2 Metodologia docent ................................................................................................................41 4.3 Acció tutorial i d’orientació ....................................................................................................43 4.4 Activitats curriculars complementàries...................................................................................45

5 Qualitat dels resultats............................................................................47 5.1 Estratègies d’avaluació dels resultats acadèmics ....................................................................47 5.2 Els resultats acadèmics ...........................................................................................................49 5.3 Estratègies d’avaluació dels resultats professionals................................................................52 5.4 Els resultats professionals .......................................................................................................53 5.5 Les estratègies d’avaluació dels resultats personals................................................................55 5.6 Els resultats personals .............................................................................................................56


3

Context L’Escola Universitària d’Enginyeria Tècnica Industrial de Barcelona (EUETIB) és hereva directa de la Escuela Industrial de Barcelona fundada per Real Decret de 30 de març de 1904 i que acaba ubicant-se en l’actual recinte del carrer Comte d’Urgell on a partir del 1910 s’inicien els estudis tèxtils.

Des de la seva fundació, i en funció de les vicissituds històriques, l’Escola ha canviat de denominació i ha sofert canvis substancials, de la mateixa manera que canviava la denominació dels titulats que s’hi formaven (Directores de Industria, Peritos Industriales, ..., Enginyers Tècnics Industrials). No obstant això, i des de la seva fundació ha estat sota els auspicis de la Diputació Provincial de Barcelona (solament interrompuda durant el període 1931-1939 en que va dependre de la Generalitat de Catalunya) però sempre a traves d’una entitat interposada (Patronat de l’Escola Industrial, ..., Organisme Autònom Patronat de l’Escola Universitària d’Enginyeria Tècnica Industrial de Barcelona).

Aquesta dependència de la Diputació Provincial de Barcelona (i per exclusió la no dependència estatal) va dificultar fins a fer impossible que l’Escola s’incorporés a la naixent Universitat Politècnica de Barcelona, després Universitat Politècnica de Catalunya.

El 20 novembre de 1989 es signa el Conveni d’adscripció i col·laboració acadèmica de l’EUETIB amb la Universitat Politècnica de Catalunya.

El setembre de 1995 s’inicia un nou pla d’estudis (Pla 95) i comença l’extinció del pla anterior (Pla 72). La planificació preveu la coexistència d’ambdós plans d’estudi fins a la total implantació del primer el curs 1997-98 i la completa extinció del segon segons normativa.

El setembre de 1996 la Diputació de Barcelona declara l’ensenyament universitari com un servei impropi de la Corporació i, a través del Organisme Autònom, rebutja la planificació acadèmica del curs 1997-98 prevista per a 600 estudiants de nou accés (nombre habitual per al Centre) i proposa reduir l’entrada a 400 estudiants. Durant el mesos de maig i juny de 1997 la situació acadèmica s’agreuja.

El 31 de juliol de 1997, la Generalitat de Catalunya, la Diputació de Barcelona i la Universitat Politècnica de Catalunya signen un “Protocol d’acord amb la finalitat d’iniciar el procés per a la integració de l’EUETIB al sistema universitari públic de Catalunya”.

El 8 de juliol de 1998 el Govern de la Generalitat de Catalunya aprova la constitució del Consorci Escola Industrial de Barcelona (CEIB) integrat per la Generalitat de Catalunya a través del Comissionat per a Universitats i Recerca (després del Departament de Universitats, Recerca i Societat de la Informació), la Diputació de Barcelona i la Universitat Politècnica de Catalunya.

El 31 de maig de 2000, el Consell de Govern del CEIB aprova un nou Reglament Intern per l’EUETIB que entra en vigor l’endemà de la seva publicació (DOGC, 8 de juny de 2000). En aquest Reglament es preveu que l’Escola s’organitzarà en quatre unitats de gestió d’especialitat (UE) que agruparan a tots els professors que participen en una determinada titulació. Al front de cada UE hi haurà un director que forma part de la direcció de l’Escola i que, a la vegada, presidirà un òrgan col·legiat de representació dels professors i estudiants de la titulació (Permanent de UE).

El curs 2002-03 es posa en marxa el pla d’estudis revisat (Pla 02) i s’extingeix el Pla 95 per incorporació de tots els estudiants que ho desitgen (la enorme majoria) al nou Pla.

4

El Comitè d’Avaluació Intern (CAI) D’una banda, l’especial organització de l’Escola per titulacions i l’existència d’un òrgan col·legiat de representació dels professors i estudiants de la titulació facilita la gestació d’un CAI que s’encarregui de l’anàlisi de la situació de la titulació i de l’elaboració del corresponent informe.

D’altra banda, la voluntat de l’Escola de realitzar aquest procés d’avaluació a les quatre titulacions que s’hi imparteixen (l’encàrrec inicial de l’Àrea de Planificació, Avaluació i Estudis era per tres) plantejava crear quatre CAI diferents que analitzessin tant els aspectes més específics (apartats 3 i 4 del protocol) com els aspectes més genèrics inherents a l’organització (apartats 1 i 2). Aquesta situació podria portar a una anàlisi redundant o fins i tots divergent d’aquests aspectes més genèrics.

Finalment, l’avaluació s’ha afrontat amb la constitució d’un sol CAI global que analitza els aspectes generals que afecten a cada titulació i d’un sub-CAI per a cada titulació avaluada.

El CAI global està constituït pel director de l’Escola, el sotsdirector de titulacions que actua de ponent, un professor per cada titulació avaluada, un dels delegats generals dels estudiants, un dels director de UE que actua en nom dels quatre i el cap de gestió acadèmica. Els professors de les titulacions han rebut l’encàrrec directament del director i no actuen com representants de la titulació. La seva proposta ha sigut fonamentada per la seva experiència i coneixement de la titulació, i perquè la seva situació professional aporta diferents punts de vista buscant una sinergia en l’enfocament.

Els sub-CAI estan constituïts pel director de la UE, el mateix professor que forma part del CAI global, el delegat dels estudiants de la titulació que forma part de la UE i el sotsdirector de titulacions. En l’esquema adjunt hi figura el nom d’aquestes persones.

La distribució de l’encàrrec ha sigut:

• CAI global: apartats 1, 2, 5.2 i posteriors. Aquests apartats corresponen als aspectes més generals de la titulació que depenen de l’organització o que necessiten d’una anàlisi global.

• Sub-CAI: apartats 3, 4 i 5.1 que corresponen al aspectes més tècnics de la titulació.

Amb aquest esquema de treball s’assoleixen diferents objectius:

• es respecta l’organització per titulacions definida en el Reglament Intern.

• s’eviten anàlisis redundants dels aspectes comuns i es centralitzen aquells que necessiten d’una visió de conjunt.

• el nombre total de persones implicades és raonable i nombre de persones en cada grup de treball és operatiu. Això també permet una major flexibilitat en la convocatòria de reunions.

• es manté la coordinació entre els diferents CAI per la presència del ponent.


5

MEMBRE CAI GLOBAL CAI ETI Electricitat

CAI ETI Electrònica Industrial

CAI ETI Mecànica

CAI ETI Química Industrial

Ponent (Sotsdirector de titulacions) Jordi Jorba Jordi Jorba Jordi Jorba Jordi Jorba Jordi Jorba Director centre Martí Llorens Director UE Electricitat Ramon Bargalló Director UE Electrònica Industrial Juan Gámiz

Director UE Mecànica José Ramon

González

Director UE Química Industrial

Juan Gámiz

Francesc Sepulcre

Expert titulació ETI Electricitat Juan Morón Juan Morón Expert titulació ETI Electrònica Industrial Herminio Martínez Herminio Martínez Expert titulació ETI Mecànica Gabriel Bugeda Gabriel Bugeda Expert titulació ETI Química Industrial Núria Borrás Núria Borrás Responsable de dades acadèmiques Jordi Camprubí Representant estudiants Mireia Marqués Jordi Fortuny Antònia Marín Oriol Pons Sandra Barco TOTAL MEMBRES 9 4 4 4 4

Escola d’Enginyeria Tècnica Industrial de Barcelona

Enginyeria Tècnica Industrial, especialitat Química Industrial

6

0 El procés d’avaluació interna

En resum: Valoració global del procés d’avaluació interna de la titulació

A B C D

Molt positiu

Positiu

Poc positiu

Gens positiu

Indicadors: * Vegeu l’escala de valoració a la portada del protocol. a B c d

0.1: Actitud de la comunitat de la titulació respecte al procés d’avaluació

0.2: Suport i col·laboració de la unitat tècnica d’avaluació

0.3: Suport i col·laboració dels òrgans de govern de la universitat

0.4: El procés intern d’elaboració de l’informe

X

0.5: Les accions de difusió i foment de la participació en el procés d’avaluació

0.6: El nivell de resposta de la comunitat en el procés

X

0.7: Valoració global de l’informe intern

X 1. Valoració de la qualitat de l’evidència aportada. El CAI considera que l’evidència aportada és, en general, bona sobretot en tot allò contingut en les taules 1 a 12. La informació continguda en les taules 13-15 no és rellevant. Molta de la informació sobre l’opinió o satisfacció dels agents no és contrastable perquè ha sigut fruït de converses informals, coneixences, ..., opinions dels membres del CAI o interpretacions de l’estat d’opinió, però no conseqüència de consultes sistemàtiques (enquestes) o fòrums de debat. 2. Canvis significatius en relació amb l’anterior procés d’avaluació. El canvi principal respecte al procés d’avaluació institucional anterior rau en l’existència del present protocol que estableix i delimita els aspectes a considerar dins de cada apartat i orienta cap a una valoració basada en evidències. Això centra i acota el procés d’anàlisi i discussió i, a ben segur, ha de facilitar l’objectivitat i concreció de l’anàlisi transversal. 3. Comentaris i matisacions sobre les valoracions dels indicadors. 0.1. L’actitud de la comunitat de l’Escola ha sigut tradicionalment bona en qüestions

relacionades amb processos d’avaluació mitjançant enquestes. En aquest cas no s’ha realitzat cap campanya d’enquestes, ni s’han convocat fòrums de debat per recollir informació. Per aquesta raó, el CAI no es pronuncia sobre aquest punt.

0.2. La situació estructural de centre adscrit dificulta enormement que la unitat tècnica de UPC pugui actuar, senzillament perquè hi ha molta de la informació que no li consta. Per tant, tota la informació que el CAI ha analitzat ha sigut recollida i elaborada localment, majoritàriament pel ponent. No obstant això, a través de l’Àrea de


7

Planificació, Avaluació i Estudis (APAE) s’ha rebut el suport econòmic equivalent a una beca de tres mesos a mitja jornada per ajudar en aquesta tasca.

0.3. Per la mateixa situació de centre adscrit, no hi ha percepció del suport i/o col·laboració dels òrgans de govern de la UPC que vagi més enllà de l’adequada col·laboració que ha prestat l’APAE. De totes maneres, no es considera que hagin de ser els propis òrgans de govern els que expressin un suport directe sinó que han de donar cobertura institucional i manifestar públicament la importància de participar en un procés d’avaluació d’aquestes característiques.

0.4. A ningú escapa la dificultat d’analitzar una titulació considerant únicament (o bàsicament) evidències i, a més, amb la subtilesa necessària per avaluar i argumentar els diferents punts d’aquest protocol. A aquesta dificultat cal afegir-hi la inherent a la valoració simultània de totes les titulacions que s’imparteixen en una Escola. No obstant això, cal considerar que el procés d’anàlisi i discussió que ha portat a la redacció del present informe ha sigut molt positiu, almenys en dos aspectes interns: disposar d’un document on es recull la realitat de la titulació, els seus punt forts i els febles i, això, en referència a l’entorn; i haver generat un petit grup de persones amb experiència en aquestes qüestions. Igualment, queda constància de tots els aspectes avui no implementats i d’aquells on l’extensió és minsa. Però en aquest intent de copsar i analitzar la realitat d’una titulació i emmarcar-la en un determinat entorn, és tant important disposar de informació rellevant de la titulació en un determinat moment, com la seva evolució en el temps, i això també és cert per la informació de l’entorn. A més, la informació d’ambdues ha d’ésser comparable. En aquest sentit el CAI vol fer les següents reflexions. • la informació recollida en moltes de les taules adjuntes està organitzada per

cursos acadèmics, però la realitat de les titulacions programades per quadrimestres no queda correctament reflectida en les taules 4, 6 i 7 anuals perquè hi ha fluctuacions importants en el nombre d’estudiants que obliguen a adaptar la programació docent. Això ha aconsellat desdoblar aquestes taules per quadrimestres augmentant substancialment la informació que cal manipular i analitzar.

• en la programació per quadrimestres no hi ha segona convocatòria per als estudiants que no han superat la primera, sinó que es produeix una nova matrícula que recull la majoria d’aquests estudiants i altres estudiants nous. Això modifica la població sobre la que es fa l’anàlisi i no permet una comparació homogènia amb aquelles titulacions on sí existeix la segona convocatòria.

• el protocol obliga a afrontar una sèrie que qüestions tècniques de fàcil avaluació objectiva, però, també a discutir i opinar sobre qüestions controvertides que van més enllà de l’àmbit d’una Escola i potser de la pròpia Universitat (bàsicament apartats 5.5, 5.6 del protocol). Necessàriament l’anàlisi d’ambdós tipus de qüestions no pot ser de la mateixa intensitat, sigui per manca d’experiència o per manca d’informació però, també, per manca d’un referent que, potser, caldrà plantejar/replantejar en un futur. Per tant, caldria una millor contextualització d’aquests últims apartats en properes versions del protocol.

0.5. No s’han realitzat crides generals, ni debats públics que fossin llocs de discussió i expressió de l’opinió dels col·lectius implicats en la titulació. En els temes més propis de l’especialitat, aquests estats d’opinió s’han canalitzat a través del director de la UE, que ha actuat com persona coneixedora d’aquesta opinió, que ha sigut contrapesada/matisada pel professor i el delegat dels estudiants. En els temes generals ha sigut el conjunt de les persones del CAI global qui han aportat aquests estats d’opinió.

0.6. No s’han programat accions de difusió pública, però la Permanent i la Junta d’Escola han sigut informades puntualment de l’evolució del procés i van aprovar l’organització i la composició dels diferents CAI. La condició de pertànyer a la Junta no ha sigut condició per formar part d’un CAI. Amb independència de no fer crides a la participació, la resposta de la comunitat ha sigut positiva. La pròpia presència en els CAI de persones no vinculades a cap càrrec de representació o de direcció és una prova positiva. Igualment, les persones externes als CAI que han col·laborat si se’l hi ha demanat personalment l’opinió.

0.7. El CAI considera que la tasca recollida reflecteix adequadament la realitat de la titulació des d’un punt de vista lo més objectiu possible. També admet que no s’han



8

explorat tots els mecanismes per conèixer l’opinió directa del col·lectiu implicat en la titulació i que, algunes vegades, l’opinió recollida en l’informe pot estar influïda per la persona que la transmet al CAI. Igualment, la manca d’informació fefaent de les reunions on es debateren els objectius, continguts i seqüenciació de la titulació ha obligat a recorre a la memòria de les persones.

4. Punts forts més significatius. • encara que el present procés d’avaluació sigui un projecte pilot a validar, queda clar

que la metodologia d’avaluació ha canviat i que, a futur, es farà sobre evidències documentades. En aquest sentit, és un toc d’atenció important.

• l’existència d’aquest protocol és un punt fort perquè marca l’àmbit, amplitud i extensió dels aspectes a analitzar. Estableix quina és la informació rellevant a considerar, quins són els indicadors i quin és el valor d’aquests indicadors en el conjunt.

• encara que no està formalitzat, el protocol convida a utilitzar molts d’aquest indicadors com sistema de control en un sistema autoavaluatiu de baixa intensitat.

• el propi procés d’autoavaluació es una manera de formar/sensibilitzar persones en qüestions de qualitat i avaluació.

5. Punts febles més significatius i possibles explicacions de la seva presència. • aquesta mateixa amplitud i extensió dels aspectes considerats posa de manifest un

nombre de mancances alt i marca un camí no trivial d’accions a emprendre. Però si s’entenen aquestes mancances fora del context d’un procés de millora continua, pot conduir al desànim o a una infravaloració d’allò que sí es té. En aquest sentit, fora bo que les unitats tècniques valorin possibles accions/comentaris que emmarquin la realitat de la titulació en la del conjunt i d’alguna manera situïn adequadament l’estat de l’art en alguns dels apartats.

• hi ha diferència de concreció entre els aspectes que marquen la capacitat i eficiència del sistema, que probablement són més quantificables i dels que hi ha més experiència, i altres aspectes on el mateix protocol admet que són un nou repte, i que queden comparativament molt oberts a la interpretació i valoració del CAI o dels que simplement no hi ha res.

6. Direcció de les possibles propostes de millora i canvi. • consolidar i documentar els procediments endegats per obtenir i elaborar els

indicadors utilitzats durant aquest procés d’autoavaluació. • establir un sistema d’autoavaluació de baixa intensitat anual que permeti analitzar

l’evolució d’aquests indicadors, especialment els recomanats en aquest mateix informe.

• estendre la cultura de la documentació (sense caure en la burocratització buida) com a única forma de poder avaluar a futur. Aquest comentari és especialment important perquè, com tota nova cultura, necessita d’un esforç continuat, d’un temps d’assumpció i d’un recolzament institucional clar i mantingut.


9

1 La posició estratègica de la titulació 1.1 Posició estratègica interna

En resum: És favorable la posició estratègica de la titulació amb relació al context intern de la Universitat?

A B C D

Molt favorable

Favorable

X

Poc favorable

Gens favorable

Indicadors: * Vegeu l’escala de valoració a la portada del protocol. a b c D

1.1.1: Posició amb relació a la quantitat d’estudiants que hi accedeixen i a la demanda en primera opció respecte a les altres titulacions de la universitat i del centre

X

1.1.2: Posició amb relació al nombre d’estudiants total respecte a les altres titulacions de la universitat i del centre

X

1.1.3: Posició amb relació al percentatge d’estudiants que entra en 1a opció i amb una nota d’accés entre 7 i 10 respecte a les altres titulacions de la universitat i del centre

X

1.1.4: Posició de la titulació amb relació al perfil educatiu i les característiques generals de la universitat

X

1.1.5: Posició amb relació al percentatge de docència assumit per professorat estable respecte a les altres titulacions de la universitat i del centre

X

1.1.6: Valoració del nombre de professors vinculats a la titulació que tenen algun càrrec de gestió a la universitat

X

1.1.7: Posició de la titulació respecte del nombre d’associats reals. Adequació al perfil professionalitzador de la titulació

X

1.1.8: Percepció de la titulació sobre el grau de suport institucional

X

1. Valoració de la qualitat de l’evidència aportada Informació adequada de la distribució de professorat per departaments, tipus d’encàrrec (teoria/pràctica). Es considera molt adequada la distribució en anualitats independents (taules 10) que permet analitzar l’evolució durant el període avaluat. Manca d’informació respecte al conjunt de la universitat o aquesta informació no permet deduir el percentatge real de professors a temps complet i temps parcial. No hi ha informació sobre la distribució d’estudiants per qualificacions en el conjunt de la UPC, ni està previst aportar-la en cap de les taules previstes en l’anàlisi. 2. Canvis significatius que s’han de constatar en el darrer quinquenni Disminució de l’oferta de places de nou ingrés des de 150 a 100 en el curs 2001-02. Durant el període avaluat s’ha mantingut el nivell de demanda en primera opció al voltant de 150 sol·licituds (amb un pic el curs 1999-00). Malgrat la caiguda continuada de demanda en



10

el conjunt de Catalunya, el nombre total d’estudiants matriculats oscil·la al voltant de l’oferta o la supera en tots els cursos (Taules 6 Tardor). Durant els cursos que van des de 1998-99 a 2000-01 es constata un augment del nombre de professors que ha disminuït la relació estudiant/professor però el gruix d’aquest augment ha sigut mitjançant la contractació de professorat associat. Fruit d’això, el percentatge de professorat associat ha augmentat en aquest període. En el curs 2000-01 disminueix el nombre de professors (entès com nombre de crèdits) i la relació estudiants/professor augmenta. Es manté una situació institucional poc definida, recurrent i dilatada que afavoreix molt poc el sentiment de pertinença a la universitat de referència. 3. Comentaris/matisacions sobre les valoracions dels indicadors 1.1.1. És difícil comparar titulacions de diferent durada i de diferent àmbit (industrial,

arquitectura, ...), però si solament es compara la relació entre l’oferta i la demanda en l’àmbit de l’enginyeria industrial cal considerar que la posició de la titulació avaluada és favorable respecte a altres centres i titulacions de la UPC, més en una època on la demanda general de places universitàries d’aquesta titulació ha baixat i en ocasions la nota de tall ha arribat al mínim o han quedat places no cobertes. Si es compara amb les altres titulacions que s’imparteixen en l’EUETIB cal considerar un canvi a la baixa degut a la disminució forçada de l’oferta.

1.1.2. El mateix comentari 1.1.3. Es considera que la posició es favorable perquè el percentatge d’estudiants en la

banda 7-10 i sobretot en la banda 6-7 es adequada/molt adequada però no hi ha referents. No obstant, la nota de tall s’han mantingut en 5,48 per PAAU i 6.62 per FP el curs 2001-02 quan el conjunt era 5,00

1.1.4. Dificultat per entendre el terme perfil educatiu de la Universitat. Si es considera la posició de la titulació referida solament a la UPC cal considerar-la com molt adequada perquè aquesta Universitat té un perfil cientifico-tècnològic molt marcat.

1.1.5. La presència de personal no estabilitzat (professors associats a temps complet i a temps parcial) augmenta des del 9,9% (curs 1998-99) fins al 35,1% (curs 2000-01) i disminueix al 26,5% el curs 2001-02 en el que disminueix l’oferta de places comentada. En canvi, la mitjana en el conjunt de PDI en la UPC creix des de 41,5% fins al 43,6% pel mateix període. Encara que alts en valor absolut, aquests percentatges són inferiors als que es donen en les altres titulacions que s’imparteixen a l’Escola.

1.1.6. La situació formal de centre adscrit impedeix que el centre estigui representat en els òrgans de representació de la UPC i que els diferents estaments de la comunitat estiguin representats. Igualment, dificulta que professors que participen en la titulació puguin ocupar càrrecs de gestió en la universitat. Independentment d’aquesta valoració, el CAI no entén la transcendència de que professors vinculats a la titulació ostentin algun càrrec de gestió en la universitat més enllà de la vàlua personal del professor/a concret. En aquest sentit, suggereix a AQU una revisió de la pregunta o una millor contextualització.

1.1.7. Es considera que hi ha una disfunció entre el perfil de professor associat definit per la normativa i la realitat d’aquest col·lectiu. A més, la manca de continuïtat i els pocs recursos destinats a aquest perfil fa molt difícil captar professionals amb l’experiència (professional/industrial) adequada que actuïn de pont entre l’entorn acadèmic i el mon professional. No obstant això, es considera que la titulació té un marcat caràcter professionalitzador, i que les matèries més properes a la especialitat es mantenen lligades a l’actualitat industrial, més per voluntat personal dels docents que per l’existència de lligams institucionals estables.

1.1.8. Si per institució es considera la universitat, el CAI considera que la titulació no ha tingut cap recolzament formal ni real. La mateixa recollida, tractament i elaboració de la informació agrupada en les taules utilitzades en la redacció d’aquest informe no s’ha pogut fer pels serveis generals de la UPC perquè no hi ha constància de molta part de la informació necessària.

4. Punts forts més significatius • la ciutat i el teixit industrial proper coneix l’Escola on s’imparteix aquesta titulació,

sigui per la història del Centre, perquè molts dels actuals directius i tècnics d’aquestes empreses s’han format en el Centre o perquè la seva ubicació en el vell mig de la ciutat de Barcelona ho facilita.

• és l’únic Centre de la ciutat de Barcelona on s’imparteix aquesta titulació a preu públic taxat.


11

5. Punts febles més significatius i possibles explicacions de la seva presència • presència de professorat associat sense que això aporti experiència del mon

industrial/professional. • poca inversió en el manteniment del equipaments de laboratori. No obstant això, cal

fer constar un esforç important per rehabilitar la part de l’edifici on estan ubicats els laboratoris de química i física i els despatxos dels professors d’ambdues àrees realitzat just bans del període avaluat.

6. Direcció de les possibles propostes de millora/canvi La situació formal de Centre adscrit provoca una situació estructural de difícil solució interna que afecta a la percepció de suport i de pertinença a la UPC. El CAI ha tingut en compte aquesta situació a l’hora de fer la valoració global de l’apartat 1.1. La presència de professorat associat adscrit als departaments de UPC, està diluint parcialment (que no solucionant) aquesta situació però no en l’extensió i intensitat adequades. En aquest sentit, cal:

• establir accions que millorin la sensació de pertinença a la UPC. • la consolidació contractual de la plantilla per reduir el percentatge de professorat no

estabilitzat.



12

1.2 Posició estratègica externa

En resum: És favorable la posició estratègica de la titulació amb relació al context extern?

A B C D

Molt favorable

Favorable

X

Poc favorable

Gens favorable

Indicadors: * Vegeu l’escala de valoració a la portada del protocol. a b c d

1.2.1: Posició amb relació a la quantitat d’estudiants que hi accedeixen respecte a titulacions idèntiques de les universitats catalanes

X

1.2.2: Posició amb relació a la quantitat total d’estudiants respecte a titulacions idèntiques de les universitats catalanes

X

1.2.3: Posició amb relació al percentatge d’estudiants que entra en 1a opció i amb una nota d’accés entre 7 i 10 respecte a titulacions idèntiques de les universitats catalanes

X

1.2.4: Posició amb relació al percentatge de docència assumit per professorat estable respecte a titulacions idèntiques de les universitats catalanes

X

1.2.5: El professorat associat amb què compta la titulació forma part de xarxes, són de prestigi reconegut?

1.2.6: Percepció de la titulació sobre posició competitiva respecte a titulacions idèntiques de les universitats catalanes i europees properes

X

1.2.7: Qualitat de la inserció professional dels graduats després de 2 anys amb relació al context

X

1.2.8: Cobertura de les expectatives de demanda de graduats en el proper quinquenni

X

1.2.9: Posició respecte a titulacions idèntiques de les universitats catalanes amb relació a la quantitat de convenis de cooperació/transferència de tecnologia

X

1.2.10: Percepció de la titulació sobre el grau de suport social i polític del context geogràfic

X

1. Valoració de la qualitat de l’evidència aportada Es detecta una certa ambigüitat en el qüestionari que fa difícil entendre l’àmbit de l’anàlisi del punt 1.2.5. D’altra banda, la evidència sobre el grau d’inserció laboral referent a l’Escola és molt escassa i pot induir a error (Informe de l’Enquesta sobre Inserció Laboral 1997-1998), i la informació global nul·la. Igualment es fa difícil comparar aquesta titulació amb altres europees. Aquests aspectes han forçat a una valoració poc objectiva basada en sensacions.


13

2. Canvis significatius que s’han de constatar en el darrer quinquenni Cal constatar un lleu canvi de tendència en aspectes de recerca i transferència que ha passat d’una situació de càstig institucional o una situació de permisivitat sense recolzament ni lideratge institucional des de l’Escola. 3. Comentaris/matisacions sobre les valoracions dels indicadors 1.2.1. Comentari similar al del punt 1.1.1. Igualment es considera que la posició respecte a

la mateixa titulació impartida arreu és molt favorable. Més si es considera que la matrícula en l’EUETIB és un percentatge significatiu de la matrícula total a Catalunya (si més no a partir de les dades disponibles).

1.2.2. El mateix comentari que en el punt 1.1.1 1.2.3. Es considera que la posició es favorable perquè el percentatge d’estudiants en la

banda 7-10 està en línia/just per sota de la mitjana del conjunt de la titulació, però el percentatge d’estudiants en la banda 6-7 és molt superior a la del conjunt i la nota de tall s’han mantingut en 5,76 per PAAU i 7,00 per FP el curs 2001-02 quan el conjunt era 5,00.

1.2.4. Anàlisi semblant al punt 1.1.5. Presència de personal no estabilitzat (professors associats a temps complet i a temps parcial), des del 9,9% (curs 1998-99) fins al 35,1% (curs 2000-01) i disminueix al 26,5% el curs 2001-02 en el que també disminueix l’oferta de places, mentre que la mitjana per aquesta titulació en el conjunt del sistema universitari està en el 32,0%. Encara que en aquesta titulació les pràctiques de laboratori de les matèries lligades a la química estan agrupades en assignatures troncals independents a les classes de teoria, és el menor percentatge de professorat associat (si es compara amb l’entorn) el que explica que la diferència entre professorat estable i no estable, que existeix, no sigui aclaparadora.

1.2.5. El CAI té dificultat per entendre l’àmbit geogràfic i temàtic en que cal considerar el concepte xarxa i planteja dificultats a l’hora d’avaluar el seu prestigi. D’altra banda, es pregunta per què cal restringir l’anàlisi solament al professorat associat i no a d’altres figures contractuals, més en el context actual on la figura de professor associat no correspon a la inicialment definida en la normativa. En aquest sentit suggereix una revisió d’aquest punt de reflexió.

1.2.6. La comparació amb altres titulacions europees és difícil perquè en l’àmbit de l’enginyeria no hi ha un únic model a Europa. En aquest sentit, no sembla factible la comparació amb les titulacions impartides a França, Bèlgica o Suïssa perquè la durada i finalitat d’aquells estudis es diferent a la nostra. Igualment, el CAI no té un coneixement suficient de les titulacions impartides a Anglaterra o Alemanya per fer una anàlisi fonamentada. No obstant això, els comentaris que aporten els estudiants acollits a programes d’intercanvi són clarament favorables a la titulació avaluada.

1.2.7. Cal considerar que la inserció laboral del titulats és bona o molt bona i que un percentatge elevat ja treballa abans d’acabar els seus estudis. Fins i tot es detecta un percentatge no menyspreable d’estudiants de Cicles Formatius de Grau Superior relacionats amb la química que accedeixen a la titulació i segueixen treballant.

1.2.8. Si la conjuntura econòmica actual es manté, es preveu que es mantindrà la demanda de titulats en el sector químic i/o mediambiental. Aquesta sensació es consistent amb el percentatge d’estudiants no titulats que ja treballen molts dels quals ho fan en aquests sectors.

1.2.9. A l’EUETIB no hi ha una tradició en recerca i transferència de tecnologia, en part perquè es tracta d’un centre on solament s’imparteixen titulacions de primer cicle, en part perquè aquesta activitat no es considerava prioritària. La pròxima integració de l’Escola a la UPC podria canviar la tendència. No obstant això, la estructura de la UPC fa que aquestes activitats s’organitzin i es computin en els departaments, per la qual cosa és i serà difícil avaluar aquest canvi.

1.2.10. Des de la fundació de l’Escola per RD de 1904, la Mancomunitat primer, i després la Diputació de Barcelona, han recolzat i mantingut l’existència de l’Escola i les titulacions que s’hi imparteixen. D’altra banda, la dilatada trajectòria i la seva ubicació al vell mig de la ciutat de Barcelona ha fet que un elevat nombre de persones passessin pel Centre i que, a data d’avui, més de 21000 estudiants s’hi hagin titulat, molts dels quals s’han vinculat a les petits i mitjanes empreses que constitueixen el teixit industrial del cinturó de Barcelona.

4. Punts forts més significatius



14

• es constata una fortalesa que permet mantenir la nota de tall per sobre de la del conjunt fins i tot en una època de clara caiguda de la demanda de places de nou ingrés.

5. Punts febles més significatius i possibles explicacions de per què hi són presents. • manca de cultura en recerca i transferència realitzada a l’EUETIB, probablement

degut a la poca importància atorgada a aquest aspecte i a la manca de recursos dedicats. Encara que es constata un canvi de tendència molt feble, està relacionat amb la realització d’estudis de tercer cicle d’alguns professors/es laborals i a la necessitat d’assolir el nivell de recerca exigit avui en els processos d’estabilització d’un professor/a associat. Això no vol dir que aquesta recerca estigui incentivada per l’Escola, ni que es realitzi principalment en el Centre.

6. Direcció de les possibles propostes de millora/canvi • cal potenciar una cultura de recerca i de transferència realitzada en l’Escola i

considerar aquesta activitat com un valor afegit del Centre.


15

2 La capacitat del sistema 2.1 L’alumnat

En resum: El perfil de l’alumnat de la titulació, en termes de formació, capacitat i dedicació a l’estudi, és adequat i respon a les característiques de la titulació?

A B C D

Molt adequat

Adequat

X

Poc adequat

Gens adequat

Indicadors: * Vegeu l’escala de valoració a la portada del protocol. a b c D Perfil de l’alumnat

2.1.1: Vies d’accés de l’alumnat a la titulació i incorporació en cursos superiors

X

2.1.2: Estratègies i instruments per conèixer l’alumnat de nou accés

X

2.1.3: Preparació prèvia de l’alumnat i disponibilitat per seguir els ensenyaments (treball, desplaçaments, etc.)

X

2.1.4: Interès i motivació de l’alumnat de nou accés per a l’ensenyament (titulació)

X

2.1.5: Grau de satisfacció de les expectatives de l’alumnat sobre l’ensenyament

X

2.1.6: Participació de l’alumnat en eleccions, associacions estudiantils i en altres activitats de socialització

X

2.1.7: En quina mesura canvia l’opinió i les expectatives que té l’alumnat sobre l’ensenyament al llarg de la formació?

Polítiques de captació i acollida de l’alumnat a la titulació

2.1.8: Estratègies per conèixer la procedència de l’alumnat. (Centres d’ensenyament no universitari)

X

2.1.9: Les accions informatives i els documents divulgatius emprats per a la captació: portes obertes

X

2.1.10: Les accions informatives i els documents divulgatius emprats per a l’acollida: jornada d’acollida al nou alumnat

X

2.1.11: Accions de connexió amb la secundària i l’FP

X 1. Valoració de la qualitat de l’evidència aportada No hi ha informació sobre alguns dels aspectes considerats (punts 2.1.4, 2.1.5, 2.1.7) o la que hi ha és parcial (2.1.1, 2.1.3, 2.1.6). La documentació sobre les Jornades d’Acollida i de Portes Obertes es considera adequada i suficient. 2. Canvis significatius que s’han de constatar en el darrer quinquenni



16

Inici de les Jornades d’Acollida, de les Jornades de Portes Obertes, de la participació específica en el Saló de l’Ensenyament. Creació d’una sotsdirecció que d’entre d’altres té l’encàrrec específic d’organitzar i documentar les Jornades d’Acollida, i de Portes Obertes. 3. Comentaris/matisacions sobre les valoracions dels indicadors 2.1.1. La titulació avaluada correspon a una titulació primer cicle i les vies d’accés són les

definides per la normativa. La majoria dels estudiants hi accedeixen via preinscripció en les oficines de la Generalitat de Catalunya que, a més a més, gestiona les sol·licituds i assigna els estudiants segons l’oferta de places feta pel Centre. Els requisits mínims d’accés són haver superat el batxillerat tecnològic o la formació professional adient.

2.1.2. No hi ha una estratègia específica que busqui obtenir i analitzar informació fiable i suficient més enllà de la que aporta la Generalitat de Catalunya, o que puguin aportar els propis estudiants durant la Jornada d’Acollida o la matrícula. No hi ha cap estratègia que busqui conèixer personalment als estudiants, ni es considera que sigui necessari més enllà del propi tracte entre docents i discents. No obstant, el CAI considera que la informació disponible és suficient però millorable.

2.1.3. L’única informació sobre la formació prèvia dels estudiants o de la nota de tall entesa com a indicador del nivell de coneixement adquirit prové de la informació facilitada per la Generalitat de Catalunya i correspon als estudiants que han formalitzat la preinscripció. No hi ha informació d’aquells estudiants que accedeixen a l’Escola per altres vies. La informació sobre la situació laboral prové de la informació fefaent (contracte de treball, certificat d’alta en la Seguretat Social) que aporten aquells estudiants que argumenten aquesta situació per poder gaudir de certes preferències a l’hora de matricular-se, però no tots els estudiants utilitzen aquesta possibilitat. El nombre de treballadors que estudien sol ser petit en els primers cursos, però caldrà analitzar la seva evolució una vegada programada tota (la majoria) de la docència per la tarda. La informació sobre la residència habitual, la residència durant els estudis i la seva influència a l’hora d’escollir l’EUETIB prové de l’enquesta realitzada durant la Jornada d’Acollida dels nous estudiants que no s’actualitza posteriorment. La informació sobre la residència durant els estudis s’actualitza en cada període de matrícula.

2.1.4. No hi ha informació sobre l’interès i motivació que ha portat als estudiants a escollir aquesta titulació. No obstant això, la sensació del CAI apunta a una manca de definició en els objectius personals o de vocació per la professió associada en aquells estudiants que provenen de les proves de PAAU, mentre que aquesta vocació sembla més definida en aquells estudiants que provenen d’estudis de formació professional. Malgrat que aquesta manca de vocació o de definició personal no és desitjable, el CAI considera que és una situació estructural i valora la situació com adequada amb matisacions perquè no sembla gaire diferent a la que hi pot haver en altres titulacions d’Enginyeria Tècnica Industrial o en altres centres on s’imparteixin.

2.1.5. El grau de satisfacció dels estudiants que finalitzen els estudis sembla adequat malgrat no haver-hi cap indicador que ho justifiqui. El CAI no fa cap valoració sobre si s’han cobert o no les expectatives i qüestiona l’existència formal d’aquestes expectatives, almenys en els estudiants de nou ingrés, sense que això descarti la formalització d’expectatives durant els estudis d’aquesta titulació.

2.1.6. Malgrat l’existència de vàries associacions d’estudiants (la pròpia delegació d’estudiants està articulada com una associació), el nombre d’estudiants involucrats no és elevat i, a criteri dels estudiants de delegació que participen en la redacció d’aquest informe, el grau de participació en les activitats i actes organitzats és baix.

2.1.7. No hi ha informació que permeti valorar l’evolució de les expectatives dels estudiants durant els seus estudis i probablement la majoria canvia o formalitza per primera vegada unes determinades expectatives durant aquest període. Tampoc sembla estrany que aquesta evolució sigui fruit del propi procés de formació/informació inherent als estudis. D’altra banda, el CAI considera que la pregunta tal i com està formulada no és avaluable, perquè el grau de canvi en l’opinió o en les expectatives no sembla en sí mateix una mesura de la bondat del resultat final.

2.1.8. No hi ha una estratègia per conèixer de forma sistemàtica la procedència (centres d’ensenyament universitari i no universitari, procedència geogràfica) però la informació recollida a partir de les enquestes realitzades en Jornades d’Acollida apunta a una gran dispersió dels centres no universitaris de procedència i a una procedència geogràfica que es concentra en Barcelona capital i els seus voltants


17

(Barcelonès, Baix Llobregat, Maresme). Aquesta dispersió geogràfica i de centres dificulta qualsevulla acció de captació específica dirigida a centres d’ensenyament no universitari.

2.1.9. Les accions informatives es centren en dos àmbits: un presencial, l’altre virtual. En el primer, l’Escola participa dins de la representació institucional de la UPC en el Saló d’Ensenyament i organitza una Jornada de Portes Obertes anual dins de l’Escola amb participació de membres de la Direcció del centre i professors representatius de la titulació. En el segon, l’Escola gestiona una web (www.euetib.upc.es) on hi ha informació rellevant sobre la titulació (assignatures, programes, espais i laboratoris específics, ...) i els requisits, gestions i terminis que cal complir per accedir-hi.

2.1.10. Des del curs 1999-2000 es celebra una Jornada d’Acollida als nous estudiants que vol cobrir dos aspectes principals. El primer, la pròpia benvinguda al Centre tot remarcant que molts d’aquests nous estudiants provenen d’uns estudis no universitaris on el ritme i forma d’estudi és diferent i que cal que s’adaptin lo abans possible a aquesta nova situació. El segon, una acció divulgativa de la informació rellevant que els pot afectar (normativa, terminis, lloc on trobar altra informació,..), de la funció i nom de les persones clau (professors responsables de les assignatures, de la titulació, sots-directors, director) i dels espais on desenvoluparan la seva activitat (laboratoris, biblioteca, ...).

2.1.11. No hi ha una política de connexió institucional amb els centres d’ensenyament no universitari de procedència, en part conseqüència de la forta dispersió dels centres de procedència ja comentada en l’apartat 2.1.8, en part perquè fins ara la demanda d’estudiants ha cobert l’oferta de places i, fins fa poc, no semblava prioritària.

4. Punts forts més significatius • que la nota de tall es mantingui substancialment alta permet pensar que el perfil de

coneixement dels estudiants de nou ingrés és adequat considerat el context actual. • la dispersió dels centres de procedència i l’amplia zona d’influència dóna una base

suficient d’estudiants potencials, sense que això garanteixi l’elecció per aquesta titulació.

• l’existència d’una sotsdirecció amb l’encàrrec directe d’organitzar i avaluar les Jornades d’Acollida i de Portes Obertes.

5. Punts febles més significatius i possibles explicacions de per què hi són presents • manca d’informació sobre molts dels aspectes avaluats en aquest apartat i dels

mecanismes per obtenir-la, probablement perquè no s’ha considerat necessari. • poca o nul·la capacitat per influir en aspectes com preparació prèvia dels estudiants,

interès i motivació per la titulació, generació d’expectatives laborals/professionals plausibles.

6. Direcció de les propostes possibles de millora/canvi. • endegar una estratègia de cerca i anàlisi d’informació referida a les motivacions per

les que un nou estudiant ha escollit aquesta titulació. • establir una estratègia de contacte i col·laboració amb alguns centres de procedència

que permeti un coneixement mutu i difondre informació de la universitat com una vessant més de la formació dels estudiants no universitaris i, finalment, que permeti establir una certa connivència entre professors d’ambdós institucions que faciliti el trànsit d’aquells estudiants que ho vulguin des d’una a l’altre.



18

2.2 El professorat

En resum: El perfil, el volum i la situació del professorat de la titulació són adequats i s’ajusten a les característiques i les necessitats de la titulació?

A B C D

Molt adequats

Adequats

X

Poc adequats

Gens adequats

Indicadors: * Vegeu l’escala de valoració a la portada del protocol a B c d

2.2.1: El perfil acadèmic del professorat (formació acadèmica, experiència docent i investigadora, categories)

X

2.2.2: El perfil d’experiència professional (tant del professorat permanent com de l’associat)

X

2.2.3: El perfil de gènere i edat

2.2.4: Adequació del nombre de professors al nombre d’estudiants

X

2.2.5: Tipologia de professorat responsable de la docència en el primer any (teoria/pràctica)

X

2.2.6: Valoració dels resultats de l’avaluació de professorat (docent i investigadora)

X

2.2.7: Valoració del nivell de formació i innovació docent del professorat

X

2.2.8: Valoració de la satisfacció amb els incentius a la funció docent del professorat

X 1. Valoració de la qualitat de l’evidència aportada La evidència utilitzada en aquest apartat es considera molt adequada i s’ha obtingut de:

• la informació continguda en les taules 10 anuals • les enquestes sobre la activitat docent del professorat que realitzen els estudiants, • la memòria acadèmica anual que recull aquelles contribucions a revistes i congressos

que els professors comuniquen voluntàriament. D’altra banda, la situació específica del professorat de l’EUETIB (bàsicament professorat laboral i associat, en aquest període) fa que no hi hagi informació objectiva sobre la transcendència d’aquestes contribucions (avaluació de productivitat en trams docents i en trams de recerca).


19

2. Canvis significatius que s’han de constatar en el darrer quinquenni Es constata:

• una millora significativa en la relació estudiant/professor. • un augment del nivell de formació acadèmica del conjunt del professorat, fruit de la

pròpia incorporació de professorat associat amb la titulació de doctor o que estan realitzant estudis de tercer cicle, que a la vegada genera un canvi en l’entorn que propicia que els professors/res laborals més joves iniciïn o accelerin els seus estudis de segon o tercer cicle.

3. Comentaris/matisacions sobre les valoracions dels indicadors 2.2.1. Degut a la política de millora de la relació estudiant/professor ha augmentat el nombre

de professors/es, però aquest augment s’ha produït amb contractació de professorat associat a temps complet que en molts casos és professorat en formació amb poca o nul·la experiència docent i que, en bastants casos, està realitzant els seus estudis de tercer cicle. Aquest professorat associat depèn contractualment de la UPC. A més, l’EUETIB compta amb una plantilla de professorat laboral indefinit anterior a aquesta política d’augment de professorat i que depèn contractualment del CEIB. En aquest cas, es tracta de professorat amb clara experiència docent però que majoritàriament no participa en tasques d’investigació encara que alguns d’ells (categoria laboral de catedràtic) siguin doctors. Cap al final del període avaluat es constata que bastants dels professors laborals més joves han iniciat processos de formació de segon i de tercer cicle. Com a conseqüència de tot això, el percentatge de professors/es doctors és baix i molt fluctuant si es compara amb el percentatge global a UPC. Però malauradament no hi ha informació sobre el percentatge de professorat no doctor assignat a aquesta titulació, sigui en el conjunt de Catalunya o en la UPC, que pugui servir de referent. Igualment, cal recordar que la condició de doctor no era exigible per accedir a la categoria de Titular d’Escola Universitària laboral (CEIB), ni al cos de funcionaris (LRU) i això fa suposar que aquesta situació no és única de l’EUETIB.

2.2.2. En aquest punt solament s’ha avaluat l’experiència de tipus docent que es considera adequada. Igualment, el CAI considera que el redactat d’aquest ítem és de difícil interpretació perquè no queda clar el significat del terme experiència professional aplicada a un professor universitari a temps complet (experiència en docència, recerca, transferència, gestió?) que té regulada la seva activitat professional exterior. D’altra banda, la normativa assenyala que un professor associat hauria de tenir un prestigi reconegut però en la contractació de professorat associat a temps complet aquest requisit rarament s’ha acomplert i ha sigut la forma habitual de vincular professorat en formació, sense que això sigui negatiu en sí mateix.

2.2.3. El CAI no ha valorat el perfil de gènere perquè no sembla un tema rellevant. En canvi valora com adequat el perfil d’edat perquè considera que la distribució d’edat dels actuals professors no fa preveure dificultats de relleu generacional si hom entén la plantilla de professorat com a un sol conjunt, però mostra preocupació pel mecanisme de vinculació del professorat laboral (CEIB) al sistema universitari públic, per l’elevat percentatge de professorat no estabilitzat i el propi procés d’estabilització d’aquest professorat sense els quals no es podrà produir l’esmentat relleu.

2.2.4. La relació estudiants/professors es considera bona i és el resultat de la política d’augment de professorat que el CEIB ha portat a terme, però no hi ha un referent del conjunt de Catalunya per poder fer una comparació.

2.2.5. En aquest cas, les assignatures que componen el primer curs són assignatures troncals i, sobretot en la Fase Selectiva del quadrimestre de tardor, són assignatures molt concorregudes, per la qual cosa el nombre de grups de laboratori és elevat. D’altra banda, les pràctiques de les assignatures d’àmbit químic estan agrupades en assignatures troncals que s’imparteixen en 2n, 3r i 4t quadrimestre on els grups no són tant nombrosos. A més, la disminució de l’oferta de places al final del període i el manteniment de dos grups en el quadrimestre de tardor per la Fase Selectiva fa que el nombre d’estudiants en aquest primer quadrimestre sigui molt adequat. Per tot això, el CAI valora que al final del període avaluat la relació entre les diferents categories de professorat que imparteixen docència teòrica i pràctica és adequada a la situació contractual però millorable, si bé aquesta relació varia segons el departament considerat. Igualment, considera que la millora passa per la disminució del percentatge de professorat associat, però també caldrà considerar la repercussió de la disminució en l’oferta de places de nou ingrés sobre les necessitat final de professorat.



20

2.2.6. En aquest cas el CAI solament ha valorat l’aspecte docent i ho ha fet basant-se amb el resultat de les enquestes institucionals (de la UPC) que responen els estudiants. En el cas concret de l’EUETIB, aquestes enquestes es realitzen a finals del quadrimestre de tardor per les assignatures de Fase Selectiva i aquelles que solament s’imparteixen en aquest quadrimestre, i a finals del quadrimestre de primavera en totes les assignatures que s’imparteixen en aquest quadrimestre (incloses les assignatures de Fase Selectiva). Si be la Memòria Acadèmica anual recull les publicacions i ponències a congressos que han fet els professors/res i d’aquesta informació se’n desprèn un augment significatiu en els darrers anys, la gran majoria d’aquest professorat té una situació contractual (professorat laboral CEIB i professorat associat) que no li permet concorre a convocatòries d’avaluació de la seva tasca investigadora, per la qual cosa no hi ha informació objectiva sobre aquest ítem.

2.2.7. Part de l’argumentació està recollida en el punt 2.2.1. A més, constatar que en aquest període ha augmentat el nombre d’iniciatives en innovació docent, sigui en congressos específics, sigui en experiències en aula.

2.2.8. El període avaluat correspon a una època de canvi on s’ha millorat progressivament la relació estudiant/professor mitjançant la contractació de professorat associat, primer des del CEIB i, desprès d’un seguit de dificultats, des de UPC. Aquestes dificultats van generar una situació gens propicia que poc a poc s’ha anat normalitzant, de manera que al final del període, tot el professorat no estabilitzat depèn de UPC. Per a una part majoritària d’aquest col·lectiu, la situació ha canviat des d’una situació de conflicte laboral amb el CEIB a una situació orientada a la continuïtat dins de la UPC. Igualment, el canvi normatiu que obliga a obtenir una acreditació en una determinada data límit ha agreujat la situació de tot el col·lectiu de professorat associat, i encara que s’han produït algunes requalificacions de nivell amb, la conseqüent millora salarial, no hi ha incentius directes per la funció docent i els esforços d’aquest col·lectiu van més encaminats a la consecució d’aquelles fites de recerca que els assegurin l’acreditació que a fites de tipus docent o d’innovació docent. D’altra banda, s’ha produït una congelació de la plantilla de professorat laboral (CEIB) i de promoció interna, qüestió que no propicia un ambient de satisfacció en aquest col·lectiu. A més a més, la seva situació contractual no els hi permet d’accedir a les convocatòries previstes per a professorat ordinari, per la qual cosa no hi ha incentius econòmics personals i la situació queda restringida a les gratificacions automàtiques establertes en el corresponent conveni laboral.

4. Punts forts més significatius • la relació estudiant/professor és bona/molt bona. • canvi d’actitud en el professorat laboral més jove que està millorant el seu nivell de

titulació acadèmica. 5. Punts febles més significatius i possibles explicacions de per què hi són presents

• la relació professorat associat/professorat estable és negativa. A aquesta situació s’hi ha arribat com a conseqüència de: o l’augment de professorat que ha permès de millorar la relació estudiant/professor o una situació estructural de congelació de plantilla laboral del centre que obliga a

realitzar tota la nova contractació com professorat associat en el marc de UPC. No obstant, aquesta fórmula facilita, a la llarga, la convergència del professorat cap al sistema universitari públic.

o canvi de la normativa de selecció i contractació de professorat ordinari i laboral (marc normatiu LOU/LUC), que ha retardat i agreujat de forma important la consolidació contractual del professorat associat..

6. Direcció de les possibles propostes de millora/canvi • disminuir la relació professorat no estable/professorat estable que, a més, permetria

disminuir la mateixa relació en pràctiques, però cal considerar la repercussió de la disminució en l’oferta de places de nou ingrés sobre les necessitat final de professorat.

• estudiar mecanismes objectius i públics d’avaluació de la funció acadèmica del col·lectiu de professors laborals (CEIB) i la seva incentivació.


21

2.3 Infraestructura

* La naturalesa de la titulació marcarà l’especialitat de certes instal·lacions

En resum: Com valoreu les infraestructures disponibles amb relació a les característiques de la titulació?

Nota: tingueu en compte el grau de carències a l’hora de valorar les infraestructures.

A B C D

Molt adequades

Adequades

Poc adequades

X

Gens adequades

Indicadors: * Vegeu l’escala de valoració a la portada del protocol. a b c D Instal·lacions i infraestructures específiques

2.3.1: Aulari (aules amb suport multimèdia, sense suport multimèdia i informatitzades)

X

2.3.2: Espais per fer pràctiques: aules informàtiques i laboratoris informàtics

X

2.3.3: Sales d’estudi

X

2.3.4: Altres instal·lacions específiques de l’ensenyament

X

Instal·lacions i infraestructures generals

2.3.5: Biblioteca

X

2.3.6: Infraestructura general de noves tecnologies

X

2.3.7: Seguretat i conservació de les instal·lacions

X

2.3.8: Serveis de caràcter general (restauració, copisteria, etc.)

X

1. Valoració de la qualitat de l’evidència aportada La informació continguda en la taula 12 mostra l’evolució històrica en el període avaluat però correspon a l’actual ubicació de la biblioteca i no permet una anàlisi històrica que situï millor el fort canvi produït en els darrers 10 anys. Igualment, fer constar que la informació recollida en la taula 11 correspon a la situació a dia d’avui i no mostra la evolució abans comentada. En aquest sentit, molta part de l’anàlisi i valoració feta pel CAI es sustenta en la memòria històrica de la situació anterior al quinquenni avaluat que marca un origen molt deficient però que a la fi és l’origen del que es partia. D’altra banda, en aquesta anàlisi no s’ha fet una comparació sistemàtica de la situació actual de l’EUETIB amb la d’altres centres similars però sí que s’han comentat alguns aspectes puntuals. Finalment, el CAI no ha analitzat el pla d’evacuació de l’edifici però li consta que existeix un equip humà específic i que no s’ha fet cap simulacre d’evacuació. Li consta que no existeix cap pla específic d’eliminació de residus ni de reciclatge, però que hi ha hagut intents que no han cristal·litzat. 2. Canvis significatius que s’han de constatar en el darrer quinquenni



22

Poc abans del període avaluat es va iniciar un procés de canvi i adequació dels espais del Centre que, d’entre d’altres, va conduir a renovar tots els laboratoris de física i de química, i els despatxos dels professors/res d’aquestes àrees, a la reubicació de la biblioteca i la creació d’aules d’autoaprenentatge associades, i a instal·lar sistemes de seguretat de l’edifici. Durant el període avaluat s’ha continuat amb aquest procés d’adequació amb la substitució de totes les pissarres, la dotació de retroprojectors en totes les aules i, cap al final del quinquenni, la creació d’algunes aules multimèdia amb connexió a xarxa informàtica, i la dotació d’alguns projectors i ordinadors portàtils per cobrir necessitats puntuals. En aquest període també augmenta el nombre d’aules informàtiques destinades a pràctiques de laboratori (inicialment assignatures de matemàtiques). En els cursos posteriors al quinquenni ha augmentat nombre d’aules informatitzades, i s’ha produït la substitució completa del maquinari del taller mecànic i la seva nova ubicació. Malgrat això, hi ha aules en les que el manteniment del mobiliari i de la pintura ha sigut pobre, probablement perquè són espais en usufruït que hauran de ser restituïts en poc temps. 3. Comentaris/matisacions sobre les valoracions dels indicadors 2.3.1. Molta part dels comentaris generals que fixen el context específic de l’EUETIB estan

recollits en el punt 2 d’aquest apartat. En aquest context, es considera que l’esforç realitzat durant tot el període és remarcable però la situació és millorable, més si es considera la forta evolució de les TIC en els darrers anys. No obstant això, cal distingir entre allò que era habitual en l’època (retroprojectors de transparències, laboratoris informàtics, ...) i allò que no ho era (aules amb suport multimèdia, ...). En el primer cas no tenir-ho representava un clar desavantatge, però en el segon cas representava no estar per davant del conjunt.

2.3.2. El CAI valora com a poc adequat aquest tipus d’infrastructura, bàsicament perquè es partia d’una situació deficient. Malgrat això remarca les iniciatives personals d’alguns professors que van introduir la utilització dels laboratoris informàtics en pràctiques de matemàtiques i de dibuix, i la creació de les primeres aules informàtiques d’Escola al principi del període avaluat que van venir a substituir el concepte d’aula informàtica de Departament.

2.3.3. Les sales d’estudi han sigut i són deficients i avui és un dels problemes d’infrastructura recurrents en períodes d’exàmens. És un problema estructural lligat a la disponibilitat d’espai de que disposa l’EUEITB que en part es supleix amb la utilització de la Biblioteca com a sala d’estudi, i amb la utilització d’aules docents en període d’exàmens.

2.3.4. El CAI considera que la infrastructura dels laboratoris específics avui és bona/molt bona, tant en valor absolut com si es compara amb la dotació que poden tenir altres Escoles on s’imparteixen titulacions equivalents. També es valora positivament la vinculació d’aquest tipus de laboratori a professors i grups de matèries on es comparteixen metodologia docent i objectius perquè es considera que aquest concepte aporta valor afegit a la titulació. En canvi la valoració sobre el manteniment de l’equipament i maquinari és poc adequada.

2.3.5. Es constata un gran canvi durant aquest període que s’inicia amb la nova ubicació (just anterior al període avaluat) i que va permetre l’absorció i centralització de les diferents biblioteques departamentals i la creació d’aules d’autoaprenentatge vinculades a la Biblioteca; la inclusió en la xarxa de biblioteques de la UPC i en el sistema de préstec associat; i una política de renovació i actualització del fons bibliogràfic segons els paràmetres de les altres biblioteques UPC.

2.3.6. Si bé la situació es considera adequada quan es compara amb l’entorn, es constata un fort canvi que va des d’una xarxa local limitada i un sistema de correu electrònic mantinguts a precari per la voluntat d’alguns professors amb un parc informàtic molt reduït (curs 1997-98), fins a una xarxa local de banda ampla amb connexió exterior per troncal d’alta velocitat, intranet i correu electrònic universal, parc informàtic quasi universal pels docents i PAS i ampli pels discents, i tot mantingut i renovat institucionalment (curs 2001-02).

2.3.7. En el preàmbul i en el punt 2 d’aquest apartat i al principi d’aquest informe es comenta gran part del context històric en que cal analitzar les infrastructures i instal·lacions. En el punt 2.3.4. també es comenta aquest aspecte.

2.3.8. Per l’anàlisi d’aquest punt, el CAI considera que la situació geogràfica de l’EUETIB fa que alguns serveis no hagin de ser oferts directament per l’Escola perquè els oferta el propi entorn (restauració, copisteria, ...). No obstant, valora positivament el servei de


23

copisteria del Centre, sobretot perquè actua com sistema d’impressió centralitzat de totes les aules informatitzades a disposició dels estudiants i de tots els professors que ho vulguin. Igualment, el servei de neteja, sobretot la dels serveis sanitaris, i la tasca realitzada pel personal de Consergeria.

4. Punts forts més significatius • encara que la valoració global d’aquest apartat sigui adequada i que en alguns punts

concrets hagi sigut molt adequada, es considera que la voluntat institucional de canvi i adequació de les infrastructures és en sí mateix el punt fort i que ho serà mentre es pugui mantenir econòmicament en el temps.

5. Punts febles més significatius i possibles explicacions de per què hi són presents • la necessitat de manteniment dels instrument i maquinari dels laboratoris específics

sobre els que no s’hi ha actuat. • la manca de sales d’estudi suficients, probablement conseqüència pel poc espai de

que disposa l’EUETIB. 6. Direcció de les possibles propostes de millora/canvi

• habilitar espais destinats a sales d’estudi i analitzar les necessitats a futur derivades del canvi en el paradigma en el procés d’aprenentatge promogut en l’Espai Europeu d’Ensenyament Superior.

• establir el ritme d’inversions adequat que permeti mantenir el nivell d’infrastructures actuals, sobretot en laboratoris i instal·lacions específiques.



24

2.4 Relacions externes

En resum: Valoreu la quantitat i la qualitat de les relacions externes que manté la titulació amb altres universitats, l’administració, les empreses i les institucions, tant de l’àmbit nacional com de l’internacional.

A B C D

Molt

satisfactòries

Satisfactòries

Poc satisfactòries

X

Gens satisfactòries


2.4.1: Mobilitat del professorat

X

2.4.2: Mobilitat de l’alumnat cap a altres centres: nombre d’intercanvis i àrees de destinació (països i universitats)

X

2.4.3: Acollida d’alumnat d’altres centres: nombre d’intercanvis i àrees d’origen (països i universitats)

X

2.4.4: Resultats acadèmics de l’alumnat que ha estat en altres universitats en règim d’intercanvi

X

2.4.5: Satisfacció de l’alumnat sobre els intercanvis

X

2.4.6: Convenis de col·laboració institucional (no s’inclouen els que estan relacionats amb les pràctiques externes dels l’alumnat)

X

2.4.7: Participació en xarxes d’ensenyaments semblants d’àmbit internacional

X 1. Valoració de la qualitat de l’evidència aportada Hi ha evidència de que no s’ha produït cap acollida d’estudiants i de que hi ha hagut mobilitat d’estudiants a altres universitats. El grau de satisfacció d’aquests estudiants no està documentat. Hi ha constància dels acords de col·laboració entre algunes empreses i el CEIB, en nom de l’Escola. 2. Canvis significatius que s’han de constatar en el darrer quinquenni No s’han produït grans canvis durant aquest quinquenni, i els s’han produït són conseqüència d’accions no específiques de la titulació. 3. Comentaris/matisacions sobre les valoracions dels indicadors 2.4.1. En el període avaluat no hi ha mobilitat del professorat en el sentit més ampli del

terme. 2.4.2. Al final del període avaluat es produeixen contactes amb la De Montfort University

que admet alguns estudiants però no es pot considerar com un contacte estable. També s’estableixen contactes amb Fachhoschchule Aalen (Alemanya) i IUT Lille (França) que es mantenen en el temps però amb un nivell d’intercanvi molt baix.


25

2.4.3. No s’ha produït cap acollida d’estudiants d’altres centres, però hi ha un contacte estable amb la IUT Aix-Marsella III (França) al que s’hi ha acollit alguns dels seus estudiants per fer l’estada obligada en empresa prevista en els seus estudis.

2.4.4. El nombre d’estudiants d’aquesta titulació que s’han acollit a programes de mobilitat és molt baix i no té significació estadística. No obstant això, els resultats acadèmics són satisfactoris.

2.4.5. No hi ha informació objectiva sobre el grau de satisfacció que expressen els estudiants acollits a programes d’intercanvi, però la sensació que transmeten és de satisfacció i d’experiència personal molt positiva.

2.4.6. No consta cap documentació que acrediti l’existència de convenis de col·laboració institucional amb empreses. Al final dels període avaluat s’han produït convenis de col·laboració entre vàries empreses i l’Escola que van més enllà d’una determinada titulació i que han cristal·litzat en la programació d’assignatures de lliure configuració amb una temàtica d’interès per l’empresa i que han sigut impartides conjuntament per professionals de l’empresa i professorat de l’Escola.

2.4.7. Institucionalment no hi ha cap participació en xarxes d’ensenyament similar. 4. Punts forts més significatius

• el CAI considera que no hi ha cap punt fort en aquest apartat. 5. Punts febles més significatius i possibles explicacions de per què hi són presents

• la no existència d’acords estables d’intercanvi amb altres universitats, bàsicament perquè la tipologia del estudis d’Enginyeria Tècnica Industrial (3 cursos) no existeix en els països més propers o en aquells on l’idioma és més proper (França, Italia).

6. Direcció de les possibles propostes de millora/canvi • establir una política activa d’aproximació a centre on s’imparteixin titulacions similars i

que puguin ser centres potencials d’acollida. • documentar tots els acords de col·laboració amb empreses i/o de donació

d’equipament i centralitzar-ne la custòdia.



26

2.5 Planificació de la titulació i gestió de la qualitat

En resum: Valoreu la planificació i els objectius establerts per la titulació i els instruments per determinar-ne el compliment.

A B C D

Molt adequada

Adequada

Poc adequada

Gens adequada


2.5.1: Adequació del pla estratègic per a la titulació

2.5.2: Adequació del pla de qualitat de la titulació

2.5.3: Coordinació docent de la titulació

X

2.5.4: Disseny i adequació de procediments de gestió de la titulació

2.5.5: Nivell de participació dels diferents col·lectius en la gestió de la titulació

X

2.5.6: Sistemes d’informació i de rendiment de comptes

X

2.5.7: Procediments utilitzats per conèixer la satisfacció dels agents

X

2.5.8: Procediments utilitzats per conèixer la consecució dels objectius planificats

2.5.9: Adequació del pla de recursos humans pluriennal

2.5.10: Estudis i plans específics de futur per a la titulació

X

2.5.11: Polítiques d’innovació i ajuts a la docència

X

2.5.12: Polítiques i mecanismes d’avaluació i incentivació del professorat

X

2.5.13: Polítiques de formació i desenvolupament professional

X

1. Valoració de la qualitat de l’evidència aportada No existeix un pla estratègic, ni un pla de qualitat formalment definit que permeti avaluar molts dels punts d’aquest apartat. Però a consideració del CAI això no presuposa que la qualitat de la docència sigui negativa, ni que no existeixi cap sistema d’informació, de planificació o de rendiment de comptes als òrgans de govern. És més, durant el curs 1997-98, i per encàrrec de la UPC, l’Escola va participar en un procés d’avaluació de dues titulacions diferents, una d’elles la mateixa que és objecte d’aquest informe. Aquella avaluació es va fer segons els protocols establerts en la Guia


27

d’Avaluació de la UPC per al curs 1997-98 i dins del procés d’Avaluació Institucional promogut conjuntament pel Consejo de Universidades i per la Agència per a la Qualitat del Sistema Universitari a Catalunya. Més tard, durant el curs 1999-2000, i per iniciativa de la direcció de l’Escola es va constituir una Comissió de Qualitat amb l’encàrrec de realitzar una avaluació de totes titulacions i dels serveis de l’Escola seguint el procediment d’anàlisi definit en el mètode EFQM. En aquell cas, es va fer especial èmfasi en l’avaluació de totes les assignatures de les quatre titulacions que s’impartien en l’Escola i en l’avaluació de l’actuació docent de tot el professorat que hi participava. També es va avaluar el grau de satisfacció de tota la comunitat (docents, discents i PAS). 2. Canvis significatius que s’han de constatar en el darrer quinquenni

• durant aquest quinquenni el CEIB dota a l’Escola d’un nou Reglament Intern (DOGC de 8 de juny de 2000) on s’estableix que l’Escola estigui organitzada en quatre Unitats de Gestió de l’Especialitat (UE), una per cada una de les titulacions impartides, que agrupa a tots els professors/res que participen en el docència d’aquella titulació. Al front d’aquesta UE hi ha un director (DUE) que assumeix totes les funcions de gestió de la titulació (coordinació de la docència, dels laboratoris, economia, ...) i que forma part de l’equip directiu del Centre. Aquest RI, que substitueix a un del 1979, implica la desaparició dels vuit departaments que fins aleshores existien i suposa un canvi radical en l’organització i gestió de les titulacions. Aquest canvi i la forma en que es va produir va ser àmpliament contestat pel professorat i va generar una època de conflicte no menyspreable.

• canvi en la percepció que els professors tenen de la qualitat i de la gestió de la qualitat que va propiciar una participació elevada en les diferents comissions d’estudi (una per cada assignatura troncal i obligatòria del pla d’estudis revisat) que van analitzar i definir cada assignatura (objectius, continguts, temari teòric i pràctic, ....) del nou pla revisat (Pla 02).

3. Comentaris/matisacions sobre les valoracions dels indicadors 2.5.1. El CAI no valora aquest punt perquè durant aquest període no ha existit un pla

estratègic específic de la titulació i en conseqüència no es pot valorar la seva adequació. No obstant això, hi ha plans d’actuació estratègica propiciats des de la direcció del Centre (pla d’aules informàtiques d’Escola, gestió centralitzada dels espais, pla de millora d’infrastructures, ...) que han millorat la qualitat de la docència de la titulació.

2.5.2. Igualment, el CAI no valora aquest punt perquè durant aquest període no existeix un pla de qualitat específic de la titulació i en conseqüència no es pot valorar la seva adequació. No obstant, fa constar l’existència de l’informe de Comissió de Qualitat comentat en el punt 1 d’aquest apartat que inclou una anàlisi detallada de la realitat docent de la titulació, de les seves infrastructures i del grau de satisfacció de l’època, i on s’apunten 7 eixos d’actuació generals que van més enllà de l’àmbit estricte de la titulació.

2.5.3. El CAI considera que el model de gestió i coordinació docent està definit per la normativa específica del Centre i el valora com positiu i operatiu. No obstant això, formalment no s’ha pogut implementar la coordinació a nivell d’assignatures afins que milloraria l’eficiència d’aquest model de gestió, si bé aquesta coordinació s’està duen a terme per l’assumpció personal d’aquestes funcions.

2.5.4. No existeix una anàlisi que defineixi els procediments de gestió de la titulació, ni hi ha un programa d’actuació que els documenti, però existeix un conjunt de procediments documentats i costums no documentats sobre els aspectes més rutinaris. Alguns d’aquests procediments corresponen a l’àmbit de definició en el sí de la UE (proposta i publicitat de temes d’estudi per realitzar PFC, sol·licituds de compra o reparació, ...), uns altres corresponen a l’àmbit de definició de l’Escola (organització de la docència, distribució d’espais, ...).

2.5.5. Abans de la promulgació del Reglament Intern vigent els diferents departaments que participaven en la docència de la titulació tenien els seus propis òrgans de participació, però no existia una gestió de la titulació com a tal, i la participació dels diferents col·lectius en les decisions departamentals variava segons la idiosincràsia de cada departament. D’altra banda, el RI abans comentat contempla l’existència de la Permanent de la UE formada per una representació dels docents i discents de la titulació. El director de la UE presideix aquesta Permanent que té definides les seves funcions. Per tant, està regulada i garantida la representació dels diferents col·lectius.



28

En aquest context, el CAI valora com molt adequat el nivell de participació dels diferents col·lectius en la gestió ordinària de la titulació. En especial, es valora molt positivament la participació d’una part important del professorat en la revisió del pla d’estudis comentat en el punt 2 d’aquest apartat i que es va posar en marxa el curs 2002-03.

2.5.6. Encara que no hi ha un pla estratègic que defineixi objectius i terminis, el CAI valora adequadament el sistema d’informació acadèmica i econòmica, i de rendiment de comptes anual davant de la Permanent de UE, de la Junta d’Escola i, en un àmbit més ampli, davant dels òrgans de govern del CEIB.

2.5.7. No existeix un procediment periòdic i sistemàtic que permeti conèixer la satisfacció del professorat, ni de les entitats on es vinculen els titulats formats en l’EUETIB. No obstant, en l’informe elaborat per la Comissió de Qualitat (curs 1999-2000) comentat en el punt 1 d’aquest apartat es recull l’opinió del professorat i PAS en aquell moment. Sí que existeix un procediment anual i sistemàtic per conèixer l’opinió dels estudiants sobre l’actuació docent dels professors/res (enquestes institucionals UPC) i es valora com adequat.

2.5.8. El CAI no valora aquest punt perquè formalment no hi ha objectius planificats definits en un pla estratègic global, però valora positivament algunes de les accions estratègiques puntuals (el concepte d’aules informàtiques d’Escola, ...).

2.5.9. No existeix un pla definit de recursos humans i per aquesta raó no s’avalua, però hi ha constància de dues accions puntuals no documentades. La primera buscava oferir una via de solució al problema originat per la contractació de professorat associat directament des de CEIB (mecanisme emprat per donar sortida a la problemàtica heretada de l’anterior ens gestor) i que va ser necessari reconduir. La segona, la voluntat pública de facilitar el transvasament de professors laborals amb mèrits suficients a l’estructura de professorat ordinari de UPC via el corresponen concurs oposició. El resultat d’ambdues accions ha sigut altament satisfactori, si bé els resultats de la segona s’han materialitzat fora del període avaluat (curs 2002-03). Malgrat l’èxit d’aquestes accions, queda per resoldre l’encaix del professorat laboral (CEIB) en l’estructura departamental UPC.

2.5.10. El CAI considera que la revisió del pla d’estudis realitzada durant el curs 2000-01, la seva racionalització i, sobre tot, la flexibilitat i capacitat d’adaptació que li permet l’elevat nombre de crèdits optatius, són una aposta decidida i plausible a favor de la titulació.

2.5.11. Igualment, no hi ha una política formalitzada d’innovació i d’ajuts a la docència, però el nombre d’accions d’innovació docent d’iniciativa particular (grups d’ensenyament cooperatiu, serveis ftp dispensadors de documents i apunts, ...) o d’iniciativa institucional (intranets docents, no presencialitat, actualització del fons bibliogràfic, connectivitat a alta velocitat,...) és molt notable.

2.5.12. Les polítiques d’avaluació i incentivació del professorat definides pel marc normatiu del sistema universitari solament afecten als professors de la UPC, bàsicament professorat associats en aquest període. No hi ha una política similar que contempli als professors laborals (CEIB) que se senten fora del sistema d’incentivació i de promoció. La valoració que en fa aquest col·lectiu és negativa. En part aquest punt ha sigut comentat en el punt 2.2.8 de l’apartat 2.

2.5.13. Igualment no hi ha una política global definida de formació i desenvolupament professional, però existeixen ajudes econòmiques a la matricula, i d’assistència a congressos (moltes vegades superiors a les de la UPC), i accions puntuals de descompte de l’encàrrec docent per facilitar la finalització d’estudis (segon i tercer cicle).

4. Punts forts més significatius Encara que no hi ha un pla estratègic ni de qualitat formals que aglutini les accions i permeti una valoració conjunta, hi ha un conjunt de punts remarcables que es poden considerar com punts forts:

• l’existència de la UE que racionalitza la gestió i la participació en la gestió de la titulació.

• l’acceptació de la cultura d’avaluació. 5. Punts febles més significatius i possibles explicacions de per què hi són presents

• la manca d’un pla estratègic que contempli el conjunt de la titulació i permeti una anàlisi única dels resultats.


29

• els problemes associats a la dificultat d’incloure el professorat laboral (CEIB) dins del sistema universitari públic.

6. Direcció de les possibles propostes de millora/canvi • formulació d’un pla estratègic • manteniment de la cultura d’avaluació intrínseca a qualsevol sistema de gestió de

qualitat. • explorar mecanismes de vinculació del professorat laboral (CEIB) en l’estructura

departamental UPC existent en l’EUETIB.



30

3 El programa de formació 3.1 El perfil de formació

En resum: Valoració del perfil de formació de l’ensenyament, tant pel que fa al grau de definició com a l’adequació a les demandes acadèmiques i professionals.

A B C D

Molt adequat

Adequat

X

Poc adequat

Gens adequat


3.1.1: Adequació de l’estructura del perfil (que inclou, per exemple, competències específiques de tipus científic i professional, i competències transversals)

X

3.1.2: Ús de referents acadèmics i professionals d’àmbit nacional i internacional

X

3.1.3: Grau d’adequació del perfil de formació a les demandes acadèmiques i professionals

X

3.1.4: Participació dels diferents agents interns i externs en la definició del perfil

X

3.1.5: Grau de coneixement i consens de la comunitat universitària amb relació al perfil

X

3.1.6: Pertinència dels objectius de la titulació amb relació al perfil de formació explicitat

X

1. Valoració de la qualitat de l’evidència aportada No hi ha documentació específica sobre la tasca d’elaboració del Pla 95. Primer, perquè es va duu a terme en el sí dels departaments implicats i com una tasca més de la gestió departamental. Segon, per la manca de cultura de documentar. Tercer, per la manca de coordinació entre els departaments implicats. No obstant això, hi ha constància documental dels acords de Claustre que va aprovar la proposta del Pla 95 que va ser elevada a la UPC per la seva tramitació. 2. Canvis significatius que s’han de constatar en el darrer quinquenni Es difícil evidenciar un canvi significatiu durant el quinquenni avaluat perquè en aquest període s’ha impartit un sol pla d’estudis. En tot cas, constatar canvis en els enfocaments propiciats per la presència de nous professors, alguns d’ells vinguts des de UPC. 3. Comentaris/matisacions sobre les valoracions dels indicadors 3.1.1. En el Pla 95 no hi ha una definició formal del perfil tal i com s’explicita en l’anunciat

d’aquest apartat, per la qual cosa les competències no estan definides. No obstant això, es considera que les competències específiques són adequades en quant són aplicació de les directrius del BOE, admetent, per tant, que aquestes competències són les adequades. En la definició del Pla 95 es van utilitzar referents nacionals, i


31

esporàdicament internacionals, que van arribar al grup de treball a través d’alguns dels professors que el formaven, bàsicament, a través de professors en exercici de la professió. No hi a haver un contacte formal i estructurat amb les institucions, si bé alguns professors van consultar els Col·legis professionals a nivell particular. Tampoc existia una cultura d’intercanvi, i l’accés a la informació era limitat.

3.1.2. En el Pla 95 es van considerar els referents a posteriori després d’establir els continguts de les assignatures i haver esbossat o decidit el perfil del professor/a que les hauria d’impartir. Aquests referents bàsicament van ser d’àmbit nacional i algun de França com a conseqüència de contacte d’intercanvi internacional d’estudiants.

3.1.3. En el Pla 95 no hi va haver una actitud activa a l’hora de buscar informació sobre l’adequació del perfil acadèmic/professional, però es va rebre una certa informació des dels Col·legis d’Enginyers Tècnics i d’estudiants de segon cicle o titulats amb experiència laboral. Si bé no hi ha documentació que avali aquesta opinió, es considera que aquesta informació es va considerar en la formulació de les assignatures.

3.1.4. La participació del agents interns en l’elaboració del Pla 95 estava regida per la normativa de la època que no considerava la presencia d’estudiants ni PAS en les reunions de departament, per la qual cosa no hi va haver participació d’aquests col·lectius. Es considera adequada la participació del professorat encara que, en alguns casos, va estar restringida a la seva temàtica. No hi ha documentació sobre la participació d’agents externs en la definició del perfil, però ja s’ha comentat que hi va haver informació esporàdica.

3.1.5. El grau de coneixement i consens durant la discussió i elaboració de les diferents assignatures del Pla 95 (que no del perfil) va ser baix, bàsicament perquè es va duu a terme en els departaments implicats i sense una coordinació entre aquests departaments que aglutinés. No obstant això, la proposta de Pla 95 va ser aprovada en Claustre (equivalent a Junta d’Escola) amb un ampli consens i amb la participació de tots els estaments (PAC, PAS, estudiants).

3.1.6. La manca de definició formal del perfil de formació més enllà de la pròpia definició del BOE fa difícil avaluar aquest apartat i obliga a considerar que genèricament els objectius de la titulació són pertinents.

4. Punts forts més significatius • l’optativitat que obre la porta a una nova manera de fer que considera la adequació

del perfil a la tipologia dels estudiants d’aquesta Escola i a l’entorn industrial, encara que no s’ha aprofundit en aquests aspectes.

5. Punts febles més significatius i possibles explicacions de per què hi són presents • la quadrimestralitat dels estudis no propicia la maduració dels conceptes. Aquest

aspecte s’agreuja en la Fase Selectiva d’un sol quadrimestre els resultats de la qual estan molt influïts pel nivell previ de coneixements i els aspectes d’adaptació al nou entorn.

• l’oferta d’assignatures optatives poc estructurada i línies d’intensificació que no van arribar a quallar.

6. Direcció de les possibles propostes de millora/canvi • cal propiciar la creació de comissions mixtes formades per professors de l’àrea

temàtica a discussió i professors d’altres àrees de la mateixa titulació amb la intenció d’unificar criteris i continuïtat dels continguts.

• cal aprofundir en la definició del perfil associat a algunes línies d’intensificació.



32

3.2 El programa de formació

En resum: Valoració del programa establert amb relació al perfil de formació i als objectius formatius.

A B C D

Molt adequat

Adequat

Poc adequat

X

Gens adequat


3.2.1: Adequació de l’estructura del programa d’estudis amb relació al perfil de formació (ciclicitat, ponderació de les àrees, articulació de l’obligatorietat i l’optativitat, teoria i pràctica)

X

3.2.2: Valoració de la seqüenciació dels coneixements al llarg del pla d’estudis

X

3.2.3: Valoració dels itineraris curriculars (si estan explicitats)

X

3.2.4: Adequació dels programes de les assignatures (objectius i continguts) al perfil de formació establert

X

3.2.5: Grau d’actualització científica dels continguts dels programes de les assignatures

X

3.2.6: Grau de definició dels elements estructurals dels programes de les assignatures (objectius, continguts, metodologia, avaluació, recursos documentals, etc.)

X

3.2.7: Publicitat i difusió del perfil de formació i dels programes de les assignatures (guia docent)

X

3.2.8: Existència d’una guia docent (o apartat específic a la guia docent) per al primer any.

X

3.2.9: Adequació de la tipologia i la naturalesa de la demanda de treball que rep l’alumnat en els objectius de formació

X

3.2.10: Viabilitat del compliment de les demandes de treball del programa per part de l’alumnat

X

3.2.11: Satisfacció del professorat pel que fa al programa de formació

X

3.2.12: Satisfacció de l’alumnat pel que fa al programa de formació

X 1. Valoració de la qualitat de l’evidència aportada En aquest apartat s’ha analitzat la informació continguda en:

• les Guies Docents, la web de l’Escola que han sigut la font de la informació continguda en la Taula 5,

• l’informe de la Comissió de Qualitat ha sigut la única font objectiva utilitzada per valorar la satisfacció dels professors i estudiants.

• informació aportada pels membres del CAI però no documentada.


33

Es considera que la informació continguda les taules 4 del protocol és important, però la continguda en la taula 15 és insuficient i pot induir a error. D’altra banda, troba en falta: enquestes a empresaris del sector, definició formal del perfil de formació, enquestes d’opinió del professorat. 2. Canvis significatius que s’han de constatar en el darrer quinquenni El període avaluat correspon a u sol pla d’estudis (Pla 95) en el que no es va definir un programa de formació ni hi van haver revisions sistemàtiques de les assignatures. La definició dels itineraris curriculars era difosa i no van coallar. Encara que el cost de la Guia Docent editada en paper feia difícil la seva justificació i fou substituïda per un CD i desprès per la publicació en web, alguns membres del CAI consideren que el format web ha perdut l’impacte que tenia el format paper. 3. Comentaris/matisacions sobre les valoracions dels indicadors 3.2.1. El CAI considera que difícil valorar l’adequació de l’estructura del programa d’estudis

al perfil de formació perquè el ventall de perfils professionals en els sectors relacionats amb la titulació és molt ampli, i és difícil abastar-los tots. En aquest context, es considera que l’estructura es adequada si el perfil ha de ser generalista per cobrir una part substancial de les necessitats d’aquest sector.

3.2.2. El CAI considera que la seqüència és globalment correcta amb excepcions puntuals que corresponen a assignatures fora del nivell que li pertocaria o coneixements fora del nivell definit pels descriptors de la normativa.

3.2.3. Els itineraris curriculars (entesos com a bloc d’optativitat) han sigut difosos i poc explicats i publicitats. No obstant això, el sistema de prerequisits i corequisits està ben definit i estableix una ordenació adequada de les matèries i continguts que el formen.

3.2.4. No es pot fer una valoració formal perquè no hi ha un perfil formació formalment definit. No obstant això, es considera que l’adequació dels programes a la percepció del perfil de formació és adequada, encara que amb excepcions puntuals.

3.2.5. Globalment correcte. 3.2.6. El grau de definició dels elements estructurals: objectius, continguts, recursos

documentals i avaluació és adequat i està publicitat en la Guia Docent que rebia cada estudiant i, posteriorment, en la web de l’Escola. La metodologia no està explicitada, encara que majoritàriament és classe magistral.

3.2.7. La mateixa informació definida en el punt anterior estava recollida en la Guia Docent que rebien tots els estudiants abans de la matrícula, i en la web de l’Escola (a partir del curs 1999-00.

3.2.8. En la informació que es dóna a l’estudiant o que pot consultar l’estudiant no hi ha una part específica destinada als estudiants de Fase Selectiva (primer quadrimestre). En canvi s’hi ha anat incorporant la normativa general i específica vigent, els calendaris dels exàmens finals de totes les assignatures troncals.

3.2.9. És molt difícil valorar si el treball que es demanda als estudiants (estudi, informes de pràctiques, ...) s’adequa a la definició del perfil de formació perquè aquest no està formalment definit. Tampoc existeix un coordinador que vetlli per aquesta adequació. No obstant això, és un titulat de fàcil col·locació i apreciat en el sector industrial.

3.2.10. Si solament es considera la durada mitjana dels estudis, no sembla que els estudiants puguin complir amb les demandes de treball del programa, però en aquest paràmetre no es considera el grau de dedicació a l’estudi, ni el grau de prioritat d’aquesta activitat.

3.2.11. El canvi des del Pla 72 al Pla 95 va representar una inflexió en el concepte d’obligatorietat i en la visió generalista de la titulació que no sembla haver afectat el grau de satisfacció del professorat si es considera l’enquesta realitzada durant el curs 1999-00 (informe de la Comissió de Qualitat), però probablement caldria matisar aquesta alta valoració per evitar una certa autocomplaença. D’altra banda, i sobretot al principi del període avaluat, els comentaris evidenciaven una nostàlgia pel Pla 72, molt probablement conseqüència de la introducció de la quadrimestralitat que dificulta la maduració de molts dels conceptes, de l’excessiva fragmentació de les assignatures i de mala acollida a les assignatures de lliure elecció. Al final del període, la reducció de l’oferta des de 150 a 100 places va crear una forta controvèrsia sobre la necessitat d’aquesta reducció i les raons finals que l’havien motivada.

3.2.12. Igualment, si la valoració es fa segons els resultats de les enquestes realitzades en la mateixa època cal considerar que el grau de satisfacció és alt. Però el comentari dels estudiants es centra en l’excessiva fragmentació i a la condensació dels



34

continguts conseqüència de la reducció d’hores lectives. En canvi es valora com adequada la relació entre teoria i pràctica en laboratorist.

4. Punts forts més significatius • l’existència de la Guia Docent i de la web que l’ha substituït perquè recull tota la

informació rellevant que afecta a l’estudiant sigui en aspectes de gestió com de docents.

5. Punts febles més significatius i possibles explicacions de per què hi són presents • redacció generalista i poc definida dels objectius explicitats en les assignatures. • manca de perfil en els itineraris curriculars que probablement va contribuir al seu

fracàs. • Manca de revisió sistemàtica de les assignatures (continguts, bibliografia,..) • la fragmentació excessiva de les assignatures. • poca adequació dels temaris/continguts d’assignatures troncals al temps real

disponible, molt probablement per la voluntat/necessitat d’impartir els mateixos continguts i amb la mateixa profunditat però en un temps substancialment menor.

6. Direcció de les possibles propostes de millora/canvi • afavorir el contacte amb empreses del sector per establir una sintonia entre el perfil

formatiu i el perfil professional. La contractació de personal associat a temps parcial (segons la definició de la normativa) ha d’afavorir aquest contacte.

• estructurar les assignatures optatives en itineraris que corresponguin a un perfil de formació específic.

• limitar el nombre mínim de crèdits de les noves assignatures per evitar la fragmentació. • dimensionar adequadament els objectius, continguts i profunditat de les assignatures al

temps disponible.


35

3.3 Projecte final de carrera (PFC)

En resum: Com es valoraria la qualitat dels projectes final de carrera?

A B C D

Molt satisfactori

Satisfactori

X

Poc satisfactori

Gens satisfactori

Indicadors: * Vegeu l’escala de valoració a la portada del protocol. a b c D

3.3.1: La decisió sobre la naturalesa del projecte i l’adscripció que té

X 3.3.2: Documentació de les directrius o el protocol de

disseny, documentació del desenvolupament, supervisió i avaluació dels PFC

X

3.3.3: Pertinència i adequació dels àmbits en què es duen a terme els PFC

X

3.3.4: Valoració del desenvolupament del procés: organització, orientació i supervisió

X

3.3.5: Adequació del temps de dedicació per dur a terme el PFC

X

3.3.6: Mecanismes i estratègies per a l’avaluació dels projectes final de carrera

X

3.3.7: L’adequació de les qualificacions acadèmiques del PFC i la valoració global en la formació

X

3.3.8: Impacte dels PFC pel que fa al valor afegit de coneixement aplicat

X

3.3.9: Impacte dels PFC pel que fa al valor afegit com a via d’inserció professional

X

3.3.10: Satisfacció del professorat amb el PFC

X

3.3.11: Satisfacció de l’alumnat amb el PFC

X 1. Valoració de la qualitat de l’evidència aportada La informació utilitzada en l’avaluació d’aquest punt ha sigut molt escassa o correspon a la informació generada durant el Pla 72 que encara s’utilitza. Manca d’un protocol sobre l’orientació, seguiment i avaluació del PFC propi del Pla 95. Moltes de les valoracions realitzades s’han fet sobre sensacions expressades pels membres del propi CAI. 2. Canvis significatius que s’han de constatar en el darrer quinquenni No hi ha canvis significatius en la normativa associada al PFC durant aquest període. 3. Comentaris/matisacions sobre les valoracions dels indicadors



36

3.3.1. Normalment, la temàtica del PFC la oferta el professor ponent que planteja temes concrets d’estudi que després escullen els estudiants. Per tant, la naturalesa (entesa com tema d’estudi) i l’adscripció (entesa con grup de professors o departament afí a la temàtica proposada) és adequada. Algunes vegades és l’estudiant qui proposa un tema d’estudi a la consideració pel professor/a ponent.

3.3.2. Durant la gestació del Pla 95 no es van revisar la documentació que contenia les directrius, continguts, documentació i supervisió dels PFC i, tàcitament, es va mantenir el document que recollia els costums del Pla 72 que ha anat caient en desús. Sí que es va modificar el sistema de documentació del control periòdic del ponent i el sistema d’actes de qualificació, però no hi ha un procediment específic de supervisió del PFC del Pla 95, ni homogeneïtat en els criteris d’avaluació. No obstant aquestes mancances, la transmissió oral dels costums i el sentit comú permet que el sistema funcioni.

3.3.3. El sistema no controla la pertinença i/o l’adequació de les diferents temàtiques a la finalitat del PFC. En teoria, el PFC hauria d’estar emmarcat dins d’una determinada línia d’optativitat (encara que la seva definició sigui difosa) que garantís que el PFC actua com element integrador d’aquesta optativitat, però la realitat demostra que un nombre no menyspreable d’estudiants no segueixen cap línia d’optativitat. El CAI no valora negativament que un nombre significatiu de PFC tinguin el caràcter d’estudi sobre alguna tècnica de laboratori, procés o producte, o aplicació de la normativa (normalment de seguretat i/o mediambiental) orientat a l’aprofundiment d’aquest coneixement, més que al disseny i càlcul de plantes industrials.

3.3.4. La manca d’una directriu que homogeneïtzi l’orientació i supervisió del PFC ha produït dispersió en aquests criteris que, en casos extrems minoritaris, van des d’una supervisió paternalista argumentant el poc temps disponible, fins a una actitud estrictament receptora de la iniciativa de l’estudiant. A aquesta situació també hi ajuda l’existència de PFC de tipus estudi que necessiten d’una estructuració i criteris de valoració diferents als d’un PFC de tipus industrial. Es valora com adequada l’organització més formal del procés (lliurament del PFC, convocatòria per la defensa, constitució de tribunal, ...) que estava a càrrec dels departaments, primer, i del director de UE, després.

3.3.5. Probablement, la manca d’una reflexió suficient a l’hora de definir el PFC del Pla 95 i la necessitat d’encabir-lo en del darrer quadrimestre acadèmic ha conduït a que el temps programat per a la seva realització sigui clarament insuficient si es volen mantenir uns nivells mínims i, molt probablement, explica la majoria dels fracassos.

3.3.6. El mecanisme d’avaluació és formalment correcte (presentació i defensa pública, valoració per un tribunal de tres persones), però la presència del professors/a ponent en aquest tribunal presenta certa controvèrsia i es constaten punts favorables i desfavorables. També constatar que la concentració de totes les presentacions del quadrimestre en un temps curt (1-2 dies) disminueix el temps que cada estudiant té disponible i obliga a que un mateix tribunal analitzi i valori masses PFC en una mateixa sessió. Igualment, es troba en falta un document homogeneïtzador del criteris d’avaluació.

3.3.7. La valoració és poc favorable considerant que el nivell exigible en l’extensió i profunditat del continguts ha disminuït per adaptar-se al nou entorn temporal definit en el Pla 95. En aquest sentit es considera que les qualificacions actual són altes respecte a la formació real inherent a la realització del PFC. En canvi, si la qualificació del PFC ha de ser exponent de la tasca realitzada en el temps disponible, la valoració és adequada.

3.3.8. Independentment del nivell final assolit, es considera que el PFC té un paper integrador transversal difícil de substituir amb altres matèries de la titulació i és el lloc ideal per relacionar matèries i potenciar habilitats i competències, encara que la manca de temps ja comentada obliga a baixar el nivell d’exigència.

3.3.9. El CAI considera que no hi ha una relació directa entre la temàtica del PFC i la inserció laboral, i el nombre de vagades en que aquesta coincidència es dóna és escàs. No obstant, la realització del PFC es considera una activitat de gran valor afegit perquè obliga a utilitzar el sentit comú, el criteri, l’organització del temps i la presa de decisions i algunes vegades la normativa aplicable.

3.3.10. El CAI considera que la satisfacció dels professors és satisfactòria però que està molt influenciada per la programació del PFC en un sol quadrimestre i que cohabiti amb altres assignatures troncals. Aquesta situació condueix a que molts estudiants realitzin el PFC després de cursar la gran majoria de les assignatures del 6é


37

quadrimestre o que optin per no presentar el PFC encara que s’hi haguessin matriculat.

3.3.11. L’opinió dels estudiants redunda en l’anterior i constata el poc temps real que hi ha per realitzar el PFC. No obstant això, es valora adequadament la flexibilitat en l’elecció del tema de treball.

4. Punts forts més significatius • força el protagonisme de l’estudiant. • el PFC juga un paper integrador transversal i interdisciplinari important. • sense estar formalitzat com un objectiu, es potencien habilitats i capacitats difícilment

obtenibles en altres matèries. • la presència del professor/a ponent en el tribunal que qualifica el PFC permet aclarir

qüestions d’actitud, dificultats externes al PFC i altres que ajudin a matisar l’opinió del tribunal i la qualificació final.

5. Punts febles més significatius i possibles explicacions de per què hi són presents • la presència del professor/a ponent pot forçar opinions i qualificacions. • poc temps real per realitzar el PFC. • poc temps per a la presentació i defensa del PFC: • manca d’un document unificat per tota la titulació que estableixi els requisits, la

supervisió i els criteris d’avaluació del PFC. 6. Direcció de les possibles propostes de millora/canvi

• revisió de la programació del PFC per expandir-lo en el temps i evitar la concentració en un sol quadrimestre.

• elaborar un document unificat que estableixi els requisits, la supervisió i avaluació del PFC.

• valorar la idoneïtat de la presència del professor/a ponent en el tribunal. • potenciar el contacte entre universitat i empreses per emmarcar millor la temàtica

objecte del PFC.



38

4 Desenvolupament de l’ensenyament 4.1 Organització de l’ensenyament

En resum: És adequada i pertinent l’organització de l’ensenyament amb relació a la tipologia dels estudiants i a les característiques acadèmiques dels estudis?

A B C D

Molt adequada

Adequada

X

Poc adequada

Gens adequada


4.1.1: Valoració de l’adequació del calendari i l’horari a la tipologia de l’alumnat i al desenvolupament de la docència

X

4.1.2: L’estructura de l’organització s’ajusta a la preparació prèvia de l’alumnat: semestre zero, accions compensatòries, propedèutics, etc

X

4.1.3: Valoració de la mida dels grups de teoria a primer curs X

4.1.4: Valoració de la mida dels grups de pràctica a primer curs X

4.1.5: Valoració de l’adequació de l’organització i la mida dels grups a les necessitats docents i a les tipologies d’aprenentatge a primer i segon cicles

X

4.1.6: Valoració de l’adequació de l’organització, orientació i supervisió del pràcticum extern

4.1.7: Satisfacció de l’alumnat sobre l’organització docent X

4.1.8: Satisfacció de l’alumnat sobre l’organització del pràcticum extern

4.1.9: Satisfacció dels tutors de pràctiques sobre l’organització docent

4.1.10: Satisfacció del professorat sobre l’organització docent X

1. Valoració de la qualitat de l’evidència aportada La informació recollida en les taules 6 i 7 anuals és adequada i permet un seguiment temporal. L’Informe de la Comissió de Qualitat aporta informació rellevant sobre l’opinió i satisfacció del professorat i dels estudiants/tes en una època d’aquest període. També s’ha analitzat: els horaris, la programació d’exàmens, la Guia Docent i els Plan d’Ordenació Acadèmica (POA), el BOE on es defineix el Pla 95 i s’ha constat la no existència del pràcticum. 2. Canvis significatius que s’han de constatar en el darrer quinquenni


39

• la programació de totes les assignatures troncals i obligatòries en els dos quadrimestres (tardor, primavera) ha disminuït el nombre d’estudiants per grup i ha racionalitzat el flux d’estudiants i l’estructura quadrimestral de l’oferta docent.

• informatització dels procediments de Gestió Acadèmica. • disminució de l’oferta de places per a estudiants de nou accés que passa de 150 a

100 (curs 2001-02) i la previsió de concentrar tota la docència de la titulació en un sol grup de tarda. Previsió d’una programació de l’oferta docent que contempli aquesta nova situació sense minvar el compromís (no formalitzat, però moral) adquirit amb els estudiants que havien iniciat els seus estudis en el grup de matí.

3. Comentaris/matisacions sobre les valoracions dels indicadors 4.1.1. Un cop establerta l’estructura quadrimestral no queda gaire marge de maniobra. En

aquest context, la programació del calendari està forçada per la quadrimestralitat de tots els processos relacionats amb la docència (matrícula, classes, avaluació) i el calendari de la Universitat. Es considera que la programació de l’horari és molt adequada perquè concentra totes les activitats dins de les bandes horàries previstes per a cada grup (grup matí i grup tarda) que permet orientar l’oferta tant a un perfil d’estudiant que no treballa com a un treballador que estudia. A partir del curs 2001-02 i posteriors (fora del període avaluat) es concentra l’oferta docent en un sol grup de tarda conseqüència de la disminució de l’oferta de places a nous estudiants i de la voluntat de facilitar l’accés al col·lectiu de titulats en Cicles Formatius de Grau Superior afins que treballen, col·lectiu potencialment important.

4.1.2. Normalment la situació no canvia de forma substancial d’un curs a l’altre i una vegada establert un determinat nivell no és flexible. Quan es va definir el Pla 95 no es va contemplar l’existència de semestre zero o d’altres accions compensadores del nivell dels estudiants de nou accés. Al final del període avaluat, i com a conseqüència de la pitjor preparació dels estudiants de nou ingrés, es va estudiar la possibilitat d’implantar alguna acció anivelladora prèvia a l’inici del curs però es va desestimar.

4.1.3. En gran part del període avaluat, el nombre d’estudiants per grup de teoria en assignatures de Fase Selectiva (1r quadrimestre) impartides en el quadrimestre de tardor era adequada (70-75) mentre que en les mateixes assignatures impartides en el quadrimestre de primavera eren molt adequats (30-40 estudiants majoritàriament repetidors). Després de la disminució de l’oferta a 100 i la programació de dos grups de tarda per la Fase Selectiva del quadrimestre de tardor i d’un sol grup en el de primavera, el nombre d’estudiants per grup es molt favorable en ambdós casos (≈50 a tardor, de 20 a 25 a primavera). No succeeix el mateix en les assignatures del 2n quadrimestre del curs 2001-02 on el nombre d’estudiants per grup és elevat (80÷90) conseqüència del nombre de repetidors. Aquesta situació millora en cursos posterior (fora del període avaluat).

4.1.4. Encara que la relació estudiants/professors es pot considerar objectivament adequada, la manifesta manca d’expertesa en la manipulació del material i productes químics inherent a les pràctiques d’aquesta matèria, aconsella disminuir la relació estudiant/professor i/o programar les sessions perquè el nombre global d’estudiants en un mateix laboratori sigui menor.

4.1.5. Malgrat les limitacions d’espais que pateix l’Escola, la valoració és bona. La relació general estudiant/professor s’ha mantingut en aquest quinquenni i l’adequació a l’aprenentatge en laboratori és bona. No obstant això, hi ha grups de teoria molt per sobre de la mitjana de la titulació conseqüència del nombre de repetidors.

4.1.6. El Pla d’estudis no preveu el practicum/pràctiques externes regulades. 4.1.7. La valoració sobre les assignatures (Informe de la Comissió de Qualitat, enquestes

institucionals UPC) és alta però l’excessiva fragmentació de les assignatures genera dispersió i un nombre elevat d’assignatures que es considera negatiu i dificulta la seva programació. Aquesta programació dóna prioritat a les assignatures de matèries troncals en detriment de les assignatures optatives que acaben ocupant els llocs lliures de la graella horària o coincidint amb les primeres.

4.1.8. El Pla d’estudis no preveu el practicum/pràctiques externes regulades. 4.1.9. El Pla d’estudis no preveu el practicum/pràctiques externes regulades. 4.1.10. Analitzada l’organització docent sota les restriccions de l’espai disponible es

considera adequada. La valoració recollida en l’Informe de la Comissió de Qualitat (curs 1999-00) és bona. La disminució de l’oferta de places de nou ingrés i, sobre tot, la programació de la docència en un sol grup de tarda va generar un forta controvèrsia.



40

4. Punts forts més significatius • la mida dels grups de teoria és, en general, adequada.

5. Punts febles més significatius i possibles explicacions de per què hi són presents • calendari sincopat amb un període de no activitat docent el més de gener-febrer

conseqüència de la quadrimestralitat, de les avaluacions i dels processos administratius de gestió acadèmica.

6. Direcció de les possibles propostes de millora/canvi • disminuir la població d’estudiants per sessió de laboratori (prioritari). • disminuir la relació estudiants/professors en assignatures de laboratori.


41

4.2 Metodologia docent

En resum: Són adequades i pertinents les metodologies docents utilitzades per al desenvolupament de la docència?

A B C D

Molt adequades

Adequades

Poc adequades

X

Gens adequades


4.2.1: Adequació de la metodologia als objectius docents

X

4.2.2: Satisfacció del professorat amb la metodologia docent utilitzada

X

4.2.3: Satisfacció de l’alumnat amb la metodologia docent utilitzada

X

4.2.4: Valoració del paper que efectua dins la metodologia docent el coneixement i l’ús dels recursos dels serveis bibliotecaris

X

4.2.5: Valoració del material d’estudi i de consulta a primer curs

X

4.2.6: Valoració del material d’estudi i de consulta a la titulació

X

4.2.7: Grau d’introducció de noves tecnologies en la docència

X

4.2.8: Grau d’innovació en les metodologies docents

X

1. Valoració de la qualitat de l’evidència aportada La informació recollida en la Taula 5 i 11 és adequada però no expressa el grau d’evolució i/o revisió realitzat. La informació de la Taula 12 sí que aporta aquesta evolució. No s’ha realitzat un contrast del grau d’actualització de la Taula 5, però adequada. 2. Canvis significatius que s’han de constatar en el darrer quinquenni L’augment de la dotació en equipament informàtic ha propiciat el seu ús, bàsicament en laboratori de les assignatures comunes, i ha permès introduir modificacions en la metodologia docent teòrica sense que es pugui valorar com una cultura d’innovació. L’ús dels servidors de programes (ftp), el correu electrònic i les incipients intranets docents han introduït canvis puntuals. 3. Comentaris/matisacions sobre les valoracions dels indicadors 4.2.1. Considerant les limitacions estructurals (espais, recursos) la metodologia és

adequada als objectius docents generals però es fa difícil transmetre criteri i sentit



42

comú. Es qüestiona que les TIC siguin adequades per sí mateixes i es considera que no hi ha una cultura compartida (professorat/estudiants) de com utilitzar-la. La manca de coordinació entre les assignatures teòriques de química i les assignatures pràctiques desaprofita l’oportunitat de tenir agrupades diferents temàtiques que comparteixen mètodes, habilitats i instrumental i que podria donar una visió transversal, però que acaben sent un conjunt disconnex de pràctiques de les assignatures teòriques.

4.2.2. La satisfacció individual sembla adequada (Informe de la Comissió de Qualitat) però el CAI considera que la manca/limitació de recursos al principi del quinquenni (retroprojectors, pissarres deficients, TIC inexistents, ...) fa que la satisfacció en aquella part del període sigui baixa. En canvi, al final del període la valoració de la satisfacció que fan alguns dels professors més joves gira al voltant de la manca dels hàbits adequats en els estudiants que limita una determinada metodologia docent basada en les TIC o en eines ofimàtiques bàsiques, donant per assumit que es disposa dels recursos mínims. Aquesta opinió no és compartida pel conjunt.

4.2.3. Si bé la valoració es considera adequada, es troba en falta una millor documentació d’estudi (problemes resolts, exàmens resolts i avaluats, ...) i una excessiva compressió dels continguts i transmissió molt concentrada en el temps, conseqüència de la quadrimestralitat o de l’ús de transparències, presentacions, ..., que dificulta l’assimilació/comprensió.

4.2.4. Si bé es defineix i, moltes vegades, es comenta la bibliografia recomanada, no es considera la biblioteca i els seus recursos com una part integrada del procés de formació. Ús de la biblioteca més com una sala d’estudi o de préstec de la bibliografia recomanada que com un fons bibliogràfic o de recursos bibliogràfics.

4.2.5. Els llibres d’estudi estan definits i són coneguts (Guia Docent). L’altre material (manuals de laboratori, apunts, col·leccions de problemes) és adequat però hi ha manca d’exercicis, problemes, informes resolts a disposició dels estudiants.

4.2.6. La mateixa valoració que en el punt anterior. 4.2.7. Introducció limitada en l’inici del Pla 95 per manca d’ordinadors personals a disposició

del professorat i dels estudiants que ha anat millorant amb el temps. Al final del període avaluat el nombre d’ordinadors utilitzats en pràctiques (diferents de les de química) és adequat i la utilització de noves tecnologies en la docència teòrica es limitat. Certa inèrcia del professorat. Inici de les aules informàtiques d’Escola.

4.2.8. Període de transició on s’han començat a introduir modificacions sense que es pugui qualificar d’innovació docent. S’està produint una evolució més lenta que l’evolució de les pròpies TIC.

4. Punts forts més significatius • l’augment de professorat produït durant aquest període ha incorporat persones joves

en general coneixedores i usuàries dels recursos informàtics i més propícies al seu ús docent.

• les assignatures pràctiques de química com assignatures troncals independents permet establir objectius docents propis.

• la baixa relació estudiant/professor en les pràctiques de laboratori permet una metodologia més propera i directa.

5. Punts febles més significatius i possibles explicacions de per què hi són presents • pèrdua la de possible sinèrgia entre els assignatures teòriques de química i les

assignatures pràctiques. • manca d’una cultura de discussió/valoració de la innovació docent com una eina

d’adaptació a l’entorn canviant. • manca dels recursos informàtics necessaris en la utilització docent de noves

tecnologies, bàsicament perquè es partia d’una situació molt precària. • infrautilització de la biblioteca i dels servies associats com eina docent.

6. Direcció de les possibles propostes de millora/canvi • propiciar i donar cobertura institucional a aquelles accions que busquin establir

objectius propis en les assignatures pràctiques de química i coordinació amb les assignatures teòriques.

• propiciar/promoure debat sobre la innovació docent i donar cobertura institucional a les experiències en aquest camp.

• establir el ritme d’inversions necessàries per mantenir l’equipament i serveis informàtics actualitzats.


43

4.3 Acció tutorial i d’orientació

En resum: Són adequades i pertinents les accions de tutoria i orientació desenvolupades a la titulació?

A B C D

Molt adequades

Adequades

Poc adequades

X

Gens adequades


4.3.1: Accions d’orientació i suport a l’estudiant

X

4.3.2: Valoració del perfil de les persones que intervenen en les accions d’orientació de l’alumnat

X

4.3.3: Adequació de l’organització de la tutoria a les necessitats i característiques de l’alumnat de primer curs

4.3.4: Adequació de l’organització de la tutoria a les necessitats i característiques de la resta de l’alumnat

4.3.5: Pertinència de les accions específiques per atendre problemes especials de l’alumnat

X

4.3.6: Abast (extensió i intensitat) de les accions per facilitar la inserció professional dels graduats

X

4.3.7: Satisfacció del professorat amb l’acció tutorial i d’orientació

X

4.3.8: Satisfacció de l’alumnat amb l’acció tutorial i d’orientació

X X 1. Valoració de la qualitat de l’evidència aportada La documentació analitzada (Jornades d’Acollida, borsa de treball) es considera suficient. Es constata la no existència de tutories generalitzada i l’existència d’una tutoria d’ofici en casos concrets (punt 4.3.5). El grau de satisfacció s’ha estimat a partir dels comentaris aportat pels membres del CAI però no estan documentats. 2. Canvis significatius que s’han de constatar en el darrer quinquenni

• introducció de les Jornades d’Acollida (curs 1999-00) • introducció de les tutories d’ofici per a estudiants subjectes a normativa de

permanència. • posterior el període avaluat, però iniciat al final d’aquest període, l’acord entre el CEIB

i el Col·legi d’Enginyers Tècnics Industrials de Barcelona (CETIB) per establir una oficina permanent del CETIB en l’Escola.

3. Comentaris/matisacions sobre les valoracions dels indicadors 4.3.1. No existeix un pla global que inclogui totes les accions d’orientació als estudiants però

des de juny de 1999 aquestes accions estan coordinades des de la sotsdirecció de



44

titulacions. Des del curs 1999-00 s’organitza una Jornada d’Acollida als nous estudiants. També hi ha accions de suport/tutoria puntal a d’estudiants de les que s’encarreguen el mateix sotsdirector i el Cap d’Estudis.

4.3.2. Considerant el perfil de les persones que intervenen en les Jornades d’Acollida (equip directiu, responsables de biblioteca, professors representatius de la titulació, ...) i les accions puntuals de suport/tutoria (sotsdirectors) la valoració és adequada.

4.3.3. En aquest període no hi un programa de tutoria destinat a estudiants de Fase Selectiva. No obstant això, al final del període (curs 2001-02) es va buscar l’assessoria de persones rellevants per poder organitzar un servei de tutories dels estudiants de Fase Selectiva durant el curs 2002-03.

4.3.4. No existeix un programa de tutoria destinat a estudiants que han superat la Fase Selectiva i no sembla necessària la seva existència.

4.3.5. Existeix un acció específica en aquells estudiants subjectes a les condicions fixades en la normativa de permanència i que serien causa de desvinculació per baix rendiment. En aquest cas, el director assigna un tutor d’ofici (a nivell de sotsdirector) que guia i assessora a l’estudiant mentre en mantinguin las circumstàncies que podrien produir la seva desvinculació que queda en suspens mentre sigui evident una millora del rendiment.

4.3.6. Durant aquest període ha existit una borsa de treball gratuïta destinada a tots els estudiants i als recent titulats que podien aportar el seu curriculum vitae. Aquesta informació és consultada per les empreses interessades que directament es posen en contacte amb la persona seleccionada. No hi ha cap iniciativa institucional addicional. Fora del període avaluat, s’ha establert un acord entre el CEIB i el (CETIB) per establir una oficina estable del CETIB en l’Escola destinada a propiciar el contacte entre els recent titulats i les empreses, i assumir les tasques inherents a la borsa de treball.

4.3.7. No existeix cap acció tutorial excepte la comentada en el punt 4.3.5 d’aquest apartat. La valoració que fan els professors que han participat en les diferents Jornades d’Acollida és bona però mostren un cert cansament.

4.3.8. Els estudiants consideren insuficient les accions d’orientació però qüestionen la necessitat d’una tutoria universal.

4. Punts forts més significatius • Jornades d’Acollida amb participació de persones representatives.

5. Punts febles més significatius i possibles explicacions de per què hi són presents • poca receptivitat institucional a incorporar els recursos necessaris per realitzar

tutoria/orientació en Fase Selectiva. 6. Direcció de les possibles propostes de millora/canvi

• anàlisi de la necessitat real d’una tutoria universal. • consolidació de l’acord CEIB-CETIB (programa Minerva ja en marxa).


45

4.4 Activitats curriculars complementàries

En resum: Com valoreu les activitats curriculars complementàries orientades tant al desenvolupament d’habilitats com a l’enriquiment del currículum bàsic?

A B C D

Molt positives

Positives

Deficients

X

Molt deficients


4.4.1: Mecanismes de planificació de les activitats curriculars complementàries

X

4.4.2: Programes/accions específiques de caràcter compensatori a primer curs

4.4.3: Atenció a l’alumnat de primer amb necessitats educatives especials

4.4.4: Activitats curriculars complementàries orientades al desenvolupament d’habilitats acadèmiques i personals a primer curs

4.4.5: Activitats curriculars complementàries orientades al desenvolupament d’habilitats acadèmiques, professionals o personals en el conjunt de la titulació

X

4.4.6: Satisfacció del professorat amb l’oferta i el desenvolupament d’activitats curriculars complementàries

X

4.4.7: Satisfacció de l’alumnat amb l’oferta i el desenvolupament d’activitats curriculars complementàries

X

1. Valoració de la qualitat de l’evidència aportada Es considera que la informació analitzada (llistat d’assignatures de lliure elecció, pla d’estudis i la normativa que regula el reconeixement de crèdits) es adequada. La valoració de la satisfacció és subjectiva. 2. Canvis significatius que s’ha de constatar en el darrer quinquenni No hi ha canvis significatius. Augment de l’oferta d’aquelles assignatures de lliure elecció més demandades. 3. Comentaris/matisacions sobre les valoracions dels indicadors 4.4.1. No existeix un únic mecanisme que planifiqui o reguli les activitats curriculars

complementàries. Aquestes activitat queden a la iniciativa del professorat, d’Univers o d’escoles d’idiomes associades a UPC i es reconeix la participació/aprofitament amb crèdits de lliure configuració. La planificació d’una assignatura de lliure elecció segueix els mateixos tràmits que qualsevulla altra assignatura.

4.4.2. No hi ha cap programa o acció específica de caràcter compensatori. 4.4.3. El CAI no valora aquest punt perquè els poquíssims casos en que ha sigut necessari

aplicar accions especials on han sigut per minusvalies físiques permanents o temporals i s’han solucionat puntualment.

4.4.4. El Pla d’estudis no preveu activitats complementàries en el primer curs (Fase Selectiva i 2n quadrimestre).



46

4.4.5. El BOE defineix el perfil de les assignatures de lliure elecció (ALE) però la majoria de les assignatures organitzades pel professorat de l’EUETIB busquen ampliar/complementar temàtiques tècniques més que complementar habilitats personals. D’altra banda, el nombre d’estudiants matriculats en ALE programades fora de l’Escola és testimonial.

4.4.6. Gairebé totes les ALE proposades pel professorat de l’Escola han sigut programades i cal considerar-ho positivament. No obstant, el CAI interpreta que el nivell d’exigència en les assignatures ALE és baix/molt baix. En canvi, valora positivament el reconeixement de crèdits per experiència professional demostrada i per nivell d’idiomes estrangers.

4.4.7. Excepte algunes assignatures ALE concretes, la valoració general és negativa i es constata la manca puntual d’oferta suficient.

4. Punts forts més significatius • no es detecten punts forts significatius.

5. Punts febles més significatius i possibles explicacions de per què hi són presents • l’enfocament de l’oferta i la pròpia definició de les assignatures de lliure elecció ha

propiciat un baix nivell d’exigència. Un enfocament més orientat a potenciar habilitats i capacitats potser hagués cobert millor les expectatives contingudes en el BOE.

6. Direcció de les possibles propostes de millora/canvi • canvi en el plantejament de l’objectiu, contingut i oferta de les assignatures de lliure

elecció i de les activitats que permeten el reconeixement de crèdits de lliure configuració.


47

5 Qualitat dels resultats 5.1 Estratègies d’avaluació dels resultats acadèmics

En resum: Són adequades i pertinents les estratègies d’avaluació utilitzades per comprovar el grau d’assoliment dels aprenentatges i els resultats acadèmics?

A B C D

Molt adequades

Adequades

X

Poc adequades

Gens adequades


5.1.1: Informació sobre la reglamentació de l’avaluació acadèmica de l’alumnat

X

5.1.2: Informació sobre les estratègies d’avaluació acadèmica utilitzades a la titulació

X

5.1.3: Informació sobre l’aplicació de criteris d’avaluació (mostres de treballs i l’avaluació)

X

5.1.4: Opinió del professorat sobre l’adequació de les formes d’avaluació acadèmica a la naturalesa del programa i la metodologia de l’ensenyament

X

5.1.5: Opinió de l’alumnat sobre l’adequació de les formes d’avaluació acadèmica a la naturalesa del programa i la metodologia de l’ensenyament

X

5.1.6: Opinió de l’alumnat sobre l’equitat amb què s’aplica el sistema d’avaluació acadèmica

X

5.1.7: Informació sobre els resultats de la discussió i presa en consideració de les opinions del professorat i l’alumnat en les decisions sobre estratègies d’avaluació acadèmica

1. Valoració de la qualitat de l’evidència aportada La informació recollida en la normativa, en la Guia Docent i en l’Informe de la Comissió de Qualitat es consideren suficients. El CAI és crític amb sí mateix a l’hora de valorar l’opinió del professorat i dels estudiants i es qüestiona que la informació que ha portat a fer les valoracions sigui suficient. 2. Canvis significatius que s’han de constatar en el darrer quinquenni

• difusió universal de la normativa general i específica. • consecució d’una cultura d’avaluació curricular que trenca amb el sentiment de

propietat de la qualificació final. 3. Comentaris/matisacions sobre les valoracions dels indicadors 5.1.1. Tota la normativa general de la UPC i específica de l’EUETIB que regula l’avaluació

dels estudiants i la seva permanència està recollida en un document que es lliura



48

anualment a cada estudiant durant el període de matrícula del quadrimestre de tardor. La gran majoria de les assignatures té una fitxa on hi consta el sistema d’avaluació.

5.1.2. El sistema avaluació dels blocs curriculars està definit en la normativa específica abans comentada i les estratègies d’avaluació de cada assignatura estan recollides en les fitxes agrupades en la Guia Docent o en la web que la va substituir.

5.1.3. No tothom publica les solucions de les proves d’avaluació, exercicis resolts o mostres de treballs, però es costum habitual establir procediments de revisió dels actes d’avaluació. Es constata una certa reticència del professorat a difondre aquest tipus d’informació però, també, es constata la bona predisposició a atendre qualsevol consulta i/o pregunta que pugui aclarir una determinada qualificació o avaluació.

5.1.4. És difícil avaluar l’opinió que un professor/a té de la seva forma d’avaluar la consecució dels objectius docents d’una assignatura. No obstant, el professorat es sent satisfet amb la llibertat de poder planificar el temari (dins dels descriptors de les assignatures), la metodologia i el sistema d’avaluació, però no rendeix comptes del nivell de formació dels estudiants més enllà de la qualificació numèrica final. No hi ha consciència de titulació.

5.1.5. No hi ha queixes remarcables de caràcter general en allò que fa referència a les assignatures individuals i no hi ha una opinió clara sobre la formació inherent a la titulació entesa con un tot.

5.1.6. No hi ha queixes remarcables però hi ha la sensació de que les qualificacions de les proves de teoria i de problemes són estrictes, i que les qualificacions dels informes de pràctiques són excessives i la valoració benèvola.

5.1.7. El CAI no valora aquest punt perquè el considera difícil d’interpretar i de valorar en un context on no hi ha una anàlisi o valoració del conjunt de la titulació, ni del seu grau de capacitació professional. No obstant, considera que les comissions d’avaluació curricular són un lloc de discussió i anàlisi dels criteris que afecten a l’avaluació dels estudiants, i es poden considerar font de les estratègies que desprès sanciona la Junta d’Escola. La Permanent de l’Escola i la Permanent de UE també han fet ocasionalment aquest paper. Si be el Reglament Intern de l’Escola preveu l’existència de la Comissió d’Avaluació Acadèmica pot actuar en aquest àmbit, no ha abordat aquesta temàtica en cap de les seves reunions.

4. Punts forts més significatius • assumpció del sistema d’avaluació curricular. • difusió universal de la normativa general i específica que conté tot allò referent a

l’avaluació. 5. Punts febles més significatius i possibles explicacions de per què hi són presents

• manca d’una anàlisi globalitzadora del grau de capacitació professional obtingut. • manca d’assumpció de que la titulació no és un simple conjunt d’assignatures, encara

que totes elles siguin idònies. • manca de difusió d’exàmens i altres proves resolts i avaluats.

6. Direcció de les possibles propostes de millora/canvi • endegar un procés de conscienciació de la titulació com a conjunt. • endegar un procés d’anàlisi del grau de capacitació professional real.


49

5.2 Els resultats acadèmics

En resum: Són satisfactoris els resultats acadèmics assolits a la titulació?

A B C D

Molt satisfactoris

Satisfactoris

X

Poc satisfactoris

Gens satisfactoris


5.2.1: Taxa d’abandonament (primer any/cicle)

X

5.2.2: Taxa d’èxit (obligatòries de primer any/obligatòries per cicle/optatives)

X

5.2.3: Taxa de rendiment (obligatòries de primer any/obligatòries per cicle/optatives)

X

5.2.4: Qualificació mitjana

X

5.2.5: Taxa d’eficiència (mitjana de crèdits matriculats per graduar-se respecte dels teòrics que s’han de cursar per graduar-se)

X

5.2.6: Taxa de graduació en el temps previst (t) i en (t+1)

X

5.2.7: Durada mitjana dels estudis

X

5.2.8: Opinió del professorat sobre els resultats acadèmics assolits a la titulació

X

5.2.9: Opinió de l’alumnat sobre els resultats acadèmics assolits a la titulació

X

5.2.10: Percentatge d’estudiants que es graduen i que ha dut a terme pràctiques en empreses

X

5.2.11: Percentatge d’estudiants que es graduen i que han fet estades a l’estranger

X 1. Valoració de la qualitat de l’evidència aportada La informació continguda en les taules 7, 8 i 9 és important i descriuen objectivament la situació de la titulació i la seva evolució. 2. Canvis significatius que s’han de constatar en el darrer quinquenni Millora en la relació estudiant/professor i repetició de totes les assignatures troncals i obligatòries en el dos quadrimestres (tardor i primavera), i disminució de l’oferta de places per a estudiants de nou ingrés. Per tant, els canvis en alguns indicadors cal interpretar-los com una evolució de la situació de la titulació i caldrà analitzar-los en el temps per confirmar o negar alguna de les interpretacions que es fan en els punts següents. 3. Comentaris/matisacions sobre les valoracions dels indicadors



50

5.2.1. El CAI considera que la taxa d’abandonament voluntari (AVP-taula 9a) és relativament baixa, però el nombre d’estudiants que surten del sistema perquè no superen la Fase Selectiva (RP1-Taula 9a) es situa entre el 27 i el 32% (amb pics del 37,7%) que és un valor alt, però encara és més preocupant que un 15-21% dels estudiants matriculats a Fase Selectiva no superen cap crèdit. Això obliga a plantejar: • raons estructurals en les etapes de formació anteriors • la validesa de les proves d’accés a la universitat • situació de desconnexió/desconeixement entre els estudis universitaris i els

estudis previs • les raons reals que condueixen a que un estudiant vulgui accedir a la Universitat. D’altra banda, la taxa d’abandonament global una vegada superada la Fase Selectiva (suma de l’abandonament voluntari i del de règim de permanència) és del 6% (en mitjana) del total de matriculats i amb una clara tendència a la baixa. Aquesta situació reforça la idea d’una Fase Selectiva com a filtre que provoca la sortida d’aquells estudiants amb fortes dificultats per obtenir la titulació. No explica, però, que el estudiants que superen la Fase Selectiva necessiti un nombre d’anys superior al previst per obtenir-la (la tendència tendeix a un valor al voltant de 4,5 - 4,6 anys) que és clarament inferior a la mitjana del conjunt a Catalunya.

5.2.2. La valoració de la taxa d’èxit corresponen a la Fase Selectiva augmenta contínuament des del 60,0% (curs 1998-99) al 75,7% (curs 2001-02) i està clarament per sobre de la mitjana del conjunt a Catalunya. Aquest comportament es repeteix en el conjunt de les assignatures troncals i obligatòries on es detecta un augment del percentatge d’èxit (75,7; 79,5; 81,6; 87,6) que també està clarament per sobre de la resta del conjunt a Catalunya. En les assignatures optatives el percentatge d’èxit supera el 98% en tots els casos i també està per sobre del conjunt.

5.2.3. El comportament del percentatge de rendiment és similar a la taxa d’èxit que està per sobre dels percentatges del conjunt de Catalunya. Igualment es detecta un augment continuat en el rendiment en Fase Selectiva i el global d’assignatures troncals i obligatòries durant tot el quinquenni.

5.2.4. El valor de qualificació mitjana mostra una fluctuació al voltant de 1,6 amb un probable augment (la pròpia definició d’aquest indicador fa que els canvis siguin lents), però inferior als valors del conjunt corresponents als cursos 1999-00 i 2000-01. Això apunta a un nivell d’exigència elevat i/o a l’efecte de la valoració contínua que fa tendir les qualificació cap a una banda centrada en el 5-6. Per concretar aquest comentari caldria saber si els altres centres que participen en el procés d’avaluació utilitzen un sistema d’avaluació continuada o no.

5.2.5. Els valors de taxa d’eficiència estan centrats al voltant del 79% i es consideren relativament alts. En aquest cas no es pot utilitzar el referent del global (superior al 100%) com a punt de comparació. En tot cas es considera un valor que cal seguir a futur.

5.2.6. La taxa de graduació sembla situar-se al voltant del 27% i està en línia amb la del conjunt que també fluctua. En tot cas, el nombre d’estudiants que es graduen en un temps raonable és baix, però el sistema no acumula estudiants (estudiants equivalents a temps complet) perquè el nombre mig de crèdits matriculats és un 53% del previst en el pla d’estudis.

5.2.7. La durada mitjana dels estudis mostra un valor tendeix a 4,6 anys. No obstant, aquest valor està en línia, però per sota, amb la resta del conjunt. L’anàlisi d’aquests valors ens ha de fer reflexionar sobre la durada real d’aquesta titulació tal i com està definida i reformular-la, o simplement constatar una situació estructural on els estudiants no esgoten la seva capacitat de matrícula (mitjana de crèdits matriculats per estudiant – Taula 3). S’apunta que el nombre d’estudiants d’últims cursos que treballa no és menyspreable i que aquest col·lectiu té una taxa d’eficiència alta però no matricula tots els crèdits previstos (consistent amb els punts 5.2.5 i 5.2.6). Aquest suggeriment no està contrastat amb dades.

5.2.8. La opinió sobre els resultats globals és crítica encara que són millors que els del conjunt. Alguns dels comentaris/interpretacions s’han reflectit en els punt anteriors, però s’apunten com a possibles causes: • l’excessiva fragmentació de les assignatures optatives que obliga a cursar

simultàniament moltes petites assignatures o a espaiar-les en el temps, perllongant la durada dels estudis.


51

• sistema d’avaluació continua ja comentat. • disminució del nivell previ dels estudiants, quadrimestralitat (que condensa en el

temps l’aprenentatge) i voluntat de mantenir el nivell d’exigència. • dificultat en la pròpia temàtica de la titulació que necessita d’un temps

d’aprenentatge determinat que no es correspon amb les previsions inicials i/o formes d’estudi de baixa intensitat i alta eficiència propis de treballadors que estudien.

5.2.9. La opinió dels estudiants redunda en la fragmentació de les assignatures i en una oferta limitada d’optatives. Els estudiants no opinen sobre el nombre d’estudiants/treballadors com explicació de la baixa taxa de graduació.

5.2.10. La situació és satisfactòria si es considera que el pla d’estudis no contempla la realització obligada de pràctiques en empresa però que el CAI valora com importants perquè aporten aspectes de formació que l’Escola no pot oferir.

5.2.11. La valoració és poc satisfactòria perquè el nombre d’estudiants acollits a aquest programa és molt erràtic i solament hi ha un contacte estable.

4. Punts forts més significatius • els criteris utilitzats en la Fase Selectiva discriminen adequadament perquè qui la

supera no sol abandonar la titulació. • tots els indicadors d’èxit, rendiment, eficàcia i durada mitjana dels estudis estan per

sobre de la mitjana del conjunt, encara que alguns d’ells siguin localment millorables. • extensió de les pràctiques en empresa adequat però millorable.

5. Punts febles més significatius i possibles explicacions de per què hi són presents • baixa qualificació mitjana i durada mitjana dels estudis alta conseqüència de:

o problemes estructurals (fragmentació d’assignatures) o nivell d’exigència elevat. o avaluació continuada mal utilitzada.

• nombre d’estudiants a l’estranger baix. 6. Direcció de les possibles propostes de millora/canvi

• seguiment de l’evolució de la taxa d’eficiència i possible acció informativa que busqui racionalitzar el nombre de crèdits matriculats.

• agrupació d’assignatures optatives i definició d’una mida mínima. • anàlisi que expliqui simultàniament una baixa taxa de graduació i una alta eficiència.



52

5.3 Estratègies d’avaluació dels resultats professionals

En resum: Són adequades i pertinents les estratègies d’avaluació utilitzades per comprovar el grau d’assoliment dels resultats professionals dels graduats?

A B C D

Molt adequades

Adequades

Poc adequades

Gens adequades

X


5.3.1: Informació sobre el pla de seguiment dels graduats

X

5.3.2: Grau d’eficàcia dels processos i instruments de seguiment dels graduats

X

5.3.3: Informació sobre l’anàlisi i l’ús de resultats del pla de seguiment en l’ajust i la millora del programa de formació

X

5.3.4: Grau de participació dels agents externs en la valoració dels assoliments professionals dels graduats

X 1. Valoració de la qualitat de l’evidència aportada No hi ha informació relativa a aquest apartat. 2. Canvis significatius que s’han de constatar en el darrer quinquenni Incorporació de l’Escola al sistema de seguiment institucional de titulats. 3. Comentaris/matisacions sobre les valoracions dels indicadors 5.3.1. De la informació recollida es constata que no hi ha un pla de seguiment dels graduats

més enllà del que realitza institucionalment la UPC al que l’Escola s’ha incorporat ja ben entrat el període avaluat.

5.3.2. A tenor del nombre persones de les que es té informació (5) cal considerar que el procés no és adequat.

5.3.3. L’Escola s’han incorporat recentment al pla institucional de seguiment de titulats i la informació de que es disposa no és rellevant, per la qual cosa, no ha sigut considerada en cap anàlisi de la formació que reben els estudiants. No obstant això, aquest tipus d’informació és necessària.

5.3.4. No existeix cap sistema/procediment local que permeti recollir la valoració dels agents externs.

4. Punts forts més significatius No hi ha punts forts 5. Punts febles més significatius i possibles explicacions de per què hi són presents El CAI no pot fer una valoració dels punts febles perquè és un aspecte no implementat durant el període avaluat. 6. Direcció de les possibles propostes de millora/canvi Hi ha constància d’una acord entre el CEIB i el CETIB (ja comentat en apartats anteriors) que busca poder aportar informació de la valoració dels agents externs.


53

5.4 Els resultats professionals

En resum: Són satisfactoris, els resultats professionals dels graduats?

A B C D

Molt satisfactoris

Satisfactoris

Poc satisfactoris

Gens satisfactoris

Indicadors: * Vegeu l’escala de valoració a la portada del protocol. A b c d

5.4.1: Nivell i qualitat de la inserció laboral dels graduats:

- Taxa d’inserció laboral - Taxa d’inserció laboral adient - Grau de satisfacció amb el treball

5.4.2: Opinió dels graduats sobre la qualitat de la formació rebuda en el programa:

- Grau de satisfacció global amb la formació rebuda - Grau d’associació de la formació rebuda amb el lloc

de treball i la categoria professional - Grau de vinculació de la formació rebuda amb el lloc

i la categoria laboral

5.4.3: Distincions i reconeixement públic dels graduats

5.4.4: Resultats dels graduats en avaluacions externes (accés a la funció pública, MIR, etc.)

5.4.5: Opinió de les empreses que contracten graduats sobre la seva qualitat

1. Valoració de la qualitat de l’evidència aportada No hi ha informació objectiva suficient. 2. Canvis significatius que s’ha de constatar en el darrer quinquenni Incorporació de l’Escola al sistema de seguiment institucional de titulats, però la informació disponible és molt escassa. 3. Comentaris/matisacions sobre les valoracions dels indicadors 5.4.1. No hi ha informació suficient perquè el CAI es pugui pronunciar però la sensació que

es desprèn dels comentaris que fan els recent titulats que visiten l’Escola és positiva. No s’ha d’entendre, però, que hi hagi un procediment de consulta als titulats.

5.4.2. El mateix comentari anterior. 5.4.3. No hi ha constància de cap distinció o reconeixement. 5.4.4. No hi ha constància de cap avaluació en el sentit apuntat. 5.4.5. No hi ha constància documentada, però la sensació és bona. 4. Punts forts més significatius 5. Punts febles més significatius i possibles explicacions de per què hi són presents El CAI no pot fer una valoració dels punts febles perquè és un aspecte no contemplat durant el període avaluat. 6. Direcció de les possibles propostes de millora/canvi



54

• establir un procediment sistemàtic de cerca i anàlisi de la informació dels recent titulats. S’apunta establir una enquesta que haurien de complimentar els estudiants que recullen el títol i que complementaria al procediment institucional.

• utilitzar l’acord entre CEIB i CETIB (ja comentat) per recollir informació de les empreses.


55

5.5 Les estratègies d’avaluació dels resultats personals

En resum: Són adequades i pertinents les estratègies d’avaluació utilitzades per comprovar el grau d’assoliments personals dels graduats?

A B C D

Molt adequades

Adequades

Poc adequades

Gens adequades


5.5.1: Informació sobre el pla d’avaluació dels assoliments personals dels graduats

5.5.2: Grau d’adequació dels processos i instruments d’avaluació dels assoliments dels graduats

1. Valoració de la qualitat de l’evidència aportada No hi ha constància de cap pla d’aquestes característiques. 2. Canvis significatius que s’ha de constatar en el darrer quinquenni 3. Comentaris/matisacions sobre les valoracions dels indicadors Des del curs 2001-02, i en el marc de les Jornades d’Acollida, s’inclou una reflexió sobre la importància creixent d’un determinat tipus de formació (idiomes, pràctiques en empresa, estades a l’estranger, ... ) o capacitació personal (lideratge, ... ) no regulada per la titulació amb la intenció de motivar als estudiants. No es fa, però, cap valoració posterior d’aquests aspectes 4. Punts forts més significatius 5. Punts febles més significatius i possibles explicacions de per què hi són presents 6. Direcció de les possibles propostes de millora/canvi El CAI no proposa cap acció



56

5.6 Els resultats personals

En resum: Són satisfactoris els assoliments personals dels graduats?

A B C D

Molt satisfactoris

Satisfactoris

Poc satisfactoris

Gens satisfactoris


5.6.1: Grau de satisfacció dels graduats

- La capacitat de resolució de problemes - La capacitat d’organització i planificació del treball - La capacitat de treballar en grup/equip - La capacitat de transmetre informació a tot tipus

d’audiència - La confiança en si mateix, la independència i la

iniciativa personal

1. Valoració de la qualitat de l’evidència aportada No hi ha informació rellevant 2. Canvis significatius que s’han de constatar en el darrer quinquenni Incorporació de l’Escola al sistema de seguiment institucional de titulats, però la informació disponible és molt escassa. 3. Comentaris/matisacions sobre les valoracions dels indicadors El CAI no es pronuncia sobre aquest apartat. 4. Punts forts més significatius 5. Punts febles més significatius i possibles explicacions de per què hi són presents 6. Direcció de les possibles propostes de millora/canvi.

(amb adscrits)

Universitat: UNIVERSITAT POLITÈCNICA DE CATALUNYA

Nombre de titulacions

100%

2

100%

430(*)

12,50%

87,50%87,50%

5,26%

89,47%

230

8

1.264

737

849

0,79

100%

2001-02

875

5,71%

94,29%

3

244(*)

100%

2001-02

150

Titulacions de cicle llarg

Titulacions de cicle llarg2002-03

12,50%

0,68

97,92%

1.581

8

15.007

11.429

2.404

2.405

2,08%

Titulacions de cicle curt

5,26%

11.787

4.049

5.151 4.360

0,68

7,64%

86,90%

16.583

4.580

5,46%

(**) La titulació a que es refereix a les columnes anteriors va deixar de ser un títol propi el curs 2000-01

100%(*) Informació no disponible

100%Enginyeria i Arquitectura (%) 100% 100% 100% 100% 100% 100% 100%Ciències Socials (%)

Ciències de la Salut (%)Ciències Experimentals (%)

Humanitats (%)

22 2 2 1 1 2 2Estudiants a TC/Professorat a TC (*)Crèdits superats/crèdits matriculats (*)

(*) 45De nou accés (*)

118 158Equivalents a temps complet (*) (*) (*) (*) (*) (*) (*)

Totals 148 270 293 305 319 67

Títols Propis1998-99 1999-00 2000-01 1998-99 1999-00 2000-01

1.040

648

684

7,25%

92,75%

0,79

285

7

225

7

146

7

851

521

603

0,79

672

434

460

0,790,69

2.004

9

16.029

12.376

2.418

12,50%

87,50%

2.423

8

16.245

12.737

2.490

0,69

8

12,50%

87,50%

16.908

12.073,5

2.578

0,70

2.165

5,56%

5,56%

88,89%

36

17.623

13.159

4.340

0,64

4.461

5,71%

5,71%

88,57%

35

18.159

13.396

4.277

0,65

35

5,71%

5,71%

88,57%

4.275 2.633

38 38

5,26%

5,26%

19.064

13.148

4.473

0,66

Estudiants titulats

Nombre de titulacions

Crèdits superats/crèdits matriculats

Estudiants a TC/Professorat a TC

Oferta de places

Totals

Equivalents a temps complet

Estudiants matriculats

Títols Homologats2001-022002-03 2000-011999-001998-992000-011999-001998-99 2002-032000-011999-00

4.460

Humanitats (%)

4.358 4.365Total 575 690

5152.517 2.475 2.450 2.405

5,74% 5,73% 5,61% 1,99%

2,04% 0,00%

2,02% 2,08% 8,70%

88,30% 87,17% 86,55%

5,97% 7,10% 7,85%

98,01% 97,98%

97,96% 100,00% 91,30%Enginyeria i Arquitectura (%)

Oferta de places

Ciències Experimentals (%)

Ciències de la Salut (%)

Ciències Socials (%)

Enginyeria i Arquitectura (%)

Humanitats (%)

Ciències Experimentals (%)

Ciències de la Salut (%)

Ciències Socials (%)

De nou accés

90 90Total 140 140 140 60 60140 (**) 90(**)140 (**)Humanitats (%)

Ciències de la Salut (%)Ciències Experimentals (%)

Enginyeria i Arquitectura (%) 100% 100%Ciències Socials (%)

100% 100%Estudiants matriculats

100%100% 100%

11,11% 14,29%

100,00%

14,29%

4.635

5,39%

85,71%85,71%

0,00%

88,89%

7,55%

87,06%

16.861

12.044

3.824

0,69

89,47%

2001-02Titulacions de cicle curt

2002-031998-99 1999-00 2000-01

100%

314(*)

100%

2

97,92%

15.089

11.547

2.354

11,11%

0,69

2.245

9

88,89%

2001-02

2002-031998-99 2001-02

900

5,56%

99,94%

1.498

870

903

0,77

339

8

12,50%

87,50%

2002-03

150

100%

228(*)

3

Taula 1a. Dades Generals d'Universitat. Docència

100%

Titulacions de segon cicle

Titulacions de segon cicle

(*) Informació no disponible

221.996.166,00

Taula 1b. Dades Generals d'Universitat. Altres Dades

2002-031999-001998-99Estructura de la Universitat

Universitat: UNIVERSITAT POLITÈCNICA DE CATALUNYA Any de creació: 1971

2000-01 2001-0215

Nombre de departaments 38 38 40Nombre de centres docents integrats 15 15 15

403

Nombre de centres adscrits 7 7 7Nombre d'instituts d'investigació 3 3 3

7

2002-03Nombre de programes de doctorat 42 46 47

Doctorat 1998-99 1999-00 2001-0249

2.697Tesis llegides 143 170 190Estudiants matriculats 2.087 2.147 2.391

149

2002-03Programes de postgrau i màsters

Postgrau i formació continuada 1998-99 1999-00 2000-01

253Nombre d'hores impartides ND 81.934 111.588

Nombre 174 238 204100.030

10.808Formació continuada

Nombre d'alumnes 6.533 8.296 9.650

-Nombre d'alumnes - - -Hores ofertades (*) - - -

-

2002-03Personal Docent i Investigador

Recursos 1998-99 1999-00 2000-01

1469 (75,9%)PDI no numerari (% doctor) 955 (11,41%) 1031 (13,48%)

PDI numerari (% doctor) 1347 (72,46%) 1335 (72,66%)974 (11,60%)

1334 (73,39%)967 (17,99%)

1.229PDI a temps complet N.D.2079,62079,5

Nombre PAS 1221 12232073,31171

MECD (FPI) 82 72 131Nombre becaris

57115

Propis ND ND 27Generalitat (FI) 93 97 101

9

Pressupost consolidat (€) 201.579.459,8 208.208.623,3 240.194.487,5221.996.166,00Pressupost liquidat d'ingressos (€) 201.579.459,8 208.208.623,3 240.194.487,5

370.945Places de lectura a les biblioteques

285.905,02.073,0 2.153,0 2.859

Superfície construïda 319.542,02.776,0

304.386,0

1.412.378,00

Recerca i transferència de tecnologia 1998 1999 2002

Pressupost per a fons bibliogràfic (€) 787.926,9 1.322.226,6

2000

1.221.857,6

Nombre 219 240 96Projectes de finançament públic

180

% de projectes europeus12.296.287

49,64% 36,72%Import ( € ) 12.792.062

6.953.694,005.332.139

18.986.503,0033,86%

54524.746.471

Nombre 65 37Projectes europeus

Import de convenis i serveis (€)6.104.1019.899.162 11.790.367

4.697.11418.361.392,74

Import ( € )

154037

2000-0148

2.245149

14.160.178

11.448.99146,57%

56

2001-02

244110.735

9.840

--

2001-02

1385 (75,45%)1070 (13,64%)

2209,91210

1009415

202.930.472,0

336.107,0202.930.472,0

2.804,01.322.226,6

2001

17.261.729

16017.055.524

27,83%

Titulació Catalunya Estudi i centre Catalunya D/O (%) Centre Estudi Ratio Matriculats % dones %via PAAU %via FP %altres98-99 150 315 169 316 112,7 150 0,54 301 50,2 67,8 31,2 199-00 150 325 208 363 138,7 154 0,64 311 45,3 73,6 24,4 200-01 150 314 144 306 96,0 148 0,46 267 50,9 76,8 20,6 2,601-02 100 315 150 259 150,0 108 0,48 238 49,6 69,3 28,6 2,1

% % %98-99 202 204 5,64 0 47 19,8 1,799-00 269 229 5,57 0 47,2 21,6 6,200-01 224 205 5,42 0 48,8 19,6 10,401-02 178 165 5 0 46,4 18 6,4

% % %98-99 109 94 6,73 0 14,8 13,8 399-00 79 76 5,69 0 14,8 7,5 2,600-01 72 55 5,49 0 13,8 5,4 1,901-02 67 68 5 0 19,3 5,2 4,7

Nombre %98-99 5 199-00 15 1,900-01 10 2,601-02 14 2,1

9

185

Nombre

115823

1412

75

127

36

Nombre

4445

NombreCursos

Distribució dels estudiants matriculats per notes de tallDemanda en 1a

opcióDemanda Satisfeta 1a assignació

[5,7) [7,8) [8,10]Nombre

Nombre

109

59665142

2714

140145

Demanda satisfetaAltres vies d'accés

Cursos

3645

41

Via d'accés PAAU

Via d'accés FP

Demanda Distribució dels estudiants matriculats per notes de tall

[5,6)

Nombre

[6,7)

NombreCursos

[7,10]

Taula 2. Demanda i qualitat de l'accés

Dades Globals: totes les vies d'accés

OfertaDemanda Satisfeta en 1a

opció Matrícula

Universitat: UNIVERSITAT POLITÈCNICA DE CATALUNYA Titulació: Enginyeria Tècnica Industrial, especialitat Química Industrial

Cursos

Demanda en 1a opció

Demanda

Demanda

Demanda en 1a opció

Demanda Satisfeta 1a assignació

Notes de tall

Notes de tall

Equivalent

Equivalent

1998-99 1999-00 2000-01 2001-02 (*) 2002-03Estudiants propis

Crèdits matriculats pels estudiants propis a la titulació 23529 24387,5 27454 26102,5Crèdits matriculats per estudiants propis en altres titulacions 0 0 0 0Crèdits totals matriculats per estudiants propis 23529 24387,5 27454 26102,5

Estudiants aliensCrèdits matriculats per estudiants aliens a la titulació 0 0 0 0

Crèdits totals matriculats a la titulació 23529 24387,5 27454 26102,5% crèdits matriculats per estudiants aliens 0,00% 0,00% 0,00% 0,00%% crèdits matriculats per estudiants propis en altres titulacions 0,00% 0,00% 0,00% 0,00%

Estudiants de nou ingrés 150 154 143 107Estudiants totals matriculats 412 491 510 486Estudiants equivalents a temps complet 313,72 325,17 366,05 348,03Mitjana de crèdits a cursar per any 75 75 75 75Mitjana de crèdits matriculats per estudiant 57,11 49,67 53,83 53,71

Distribució dels estudiants per crèdits matriculats (%)<25% dels crèdits a cursar per curs 2,26 6,8 6,71 5,3

25-50% dels crèdits a cursar per curs 7,41 8,09 9,36 11,5750-75% dels crèdits a cursar per curs 20,98 26,21 22,18 25,62

75-100% dels crèdits a cursar per curs 58,42 49,3 54,22 40,22>100% dels crèdits a cursar per curs 10,93 9,6 7,53 17,3

Taula 3. Indicadors de la matrícula

Cursos acadèmics


Crèdits matriculats

Data publicació PE al BOE 6/10/1995

Darrera modificació PE —

Anys de durada de la titulació 3

Tipus de titulació (cicle curt, llarg, només 2n cicle) cicle curt

Nombre d'itineraris en el PE —

Projecte final de carrera (Si/No) Si/Obl

Pràcticum (Si/No) No

Teòrics Pràctics Nombre % Pràctiques en empreses (Si/No) No

Troncals 75 69 144 64,00

Obligatòries 9,75 26,25 36 16,00 S'atorguen crèdits per equivalència

Optatives — — — — Si/No Si

Lliure configuració — — — — Nombre 22,5 màx.

Total 84,75 95,25 180 80 a:

pràctiques en empreses, institucions públiques, etc. 6 màx.

Troncals treballs acadèmicament dirigits i integrats al PE 10,5 màx

Obligatòries estudis dins convenis internac. subscrits per la Univ. 22,5 màx.

Optatives — — — — idiomes 12 màx.

Lliure configuració — — — — altres activitats —

Total

Nombre d'assignatures obligatòries ofertades 19

Troncals 75 69 144 64,00 Nombre total d'assignatures optatives ofertades 22

Obligatòries 9,75 26,25 36 16,00 Nombre d'assignatures optatives pròpies ofertades 22

Optatives (3) — — 22,5 10

Lliure configuració — — 22,5 10 Nombre de crèdits optatius específics ofertats (1) 87,00

Total 84,75 95,25 225 100 Nombre de crèdits optatius inespecífics ofertats —

Nombre de crèdits inespecífics activats (2) —

Nombre total de crèdits optatius ofertats 87,00

Relació d'optativitat [(1)+(2)/(3)] 3,87

Oferta de crèdits pràctics (sobre trocals i obligatoris)

Crèdits pràctics d'aula (%) 22,95

Crèdits pràctics de laboratori (%) 27,87

Crèdits de pràctiques exteriors (%) —

Dades referents al curs acadèmic: 97-98 T Crèdits de pràctiques clíniques (%) —

Crèdits d'altres pràctiques (%) 10

Grau de practicitat obligatori (%) 60,82

En

sen

yam

ent

TotalCrèdits

Cic

le I

Matèries

Cic

le II

Taula 4. El pla d'estudis

Estructura del Pla d'Estudis

Universitat: UNIVERSITAT POLITÈCNICA DE CATALUNYA Titol oficial de : Enginyeria Tècnica Industrial, especialitat Química Industrial

El Pla d'Estudis. Altres Dades









Troncals 75 69 144 64,00




Total 84,75 95,25 180 80 a:






Total




Optatives (3) — — 22,5 10










Dades referents al curs acadèmic: 97-98 P Crèdits de pràctiques clíniques (%) —







En

sen

yam

ent

TotalCrèdits

Cic

le I

Matèries

Cic

le II









Troncals 75 69 144 64,00




Total 84,75 95,25 180 80 a:






Total




Optatives (3) — — 22,5 10

















En

sen

yam

ent

TotalCrèdits

Cic

le I

Matèries

Cic

le II









Troncals 75 69 144 64,00




Total 84,75 95,25 180 80 a:






Total




Optatives (3) — — 22,5 10













En

sen

yam

ent

TotalCrèdits

Cic

le I

Matèries

Cic

le II













Troncals 75 69 144 64,00




Total 84,75 95,25 180 80 a:






Total




Optatives (3) — — 22,5 10












Ens

enya

men

t

TotalCrèdits

Cic

le I

Matèries

Cic

le II













Troncals 75 69 144 64,00




Total 84,75 95,25 180 80 a:






Total




Optatives (3) — — 22,5 10

















En

sen

yam

ent

TotalCrèdits

Cic

le I

Matèries

Cic

le II









Troncals 75 69 144 64,00




Total 84,75 95,25 180 80 a:






Total




Optatives (3) — — 22,5 10













En

sen

yam

ent

TotalCrèdits

Cic

le I

Matèries

Cic

le II













Troncals 75 69 144 64,00




Total 84,75 95,25 180 80 a:






Total




Optatives (3) — — 22,5 10

















En

sen

yam

ent

TotalCrèdits

Cic

le I

Matèries

Cic

le II

Programes de les assignatures Mitjans de suport de la docència

Videoconferència

Modalitat

Software específic amb finalitat docent

Estratègies docents L'avaluació

A AB BC B1D B2E B3F B4

CC1C2

Nota C3La titulació pot explicitar enfocaments metodològics especials com ara C4el Problem Based Learning o altres. C5

A + B o A + C

A + B + CAvaluació FinalNomés Prova Test

Només Prova de Qüestions Obertes

B + C

Altres (espefifique-los)

Combinació de Prova Test i ObertaNomés Examen Pràctic

Pla de treball (activitats)

63 84,0

Temari 84,0

Programes que inclouen:

Sistema / Criteris d'avaluació

Nombre

63

Perfil de competències

Bibliografia i recursos documentals

Taula 5. Metodologia docent de la titulació.

Tipus Nombre% %Objectius

Metodologia docentCorreu-e

63

75Només classe magistral/Resposta a qüestions

Bibliografia i altres materials complementaris on-line63

84,084,0 Material estructurat: dossier, exercicis, etc.

Material estructurat on-line

%

Avaluació Continuada100

Tipus Nombre

77,3


Semi-presencial

TipusPresencial

No presencial

Dades referents al curs acadèmic: 1998-99

Seminaris/Tutories en grupTreball/Exposició/ Debat (dins o fora de l'aula)

Nombre

75 100

Entorns de comunicacióFòrum virtualEines de xat

Materials d'estudi i documentació

Nombre % Altres recursos docents

Eines d'experimentació remota

Avaluació Inicial%

Combinació de Prova Escrita i Treballs 5 6,7Exàmens Parcials o Ex. Parcials + Ex. Final 58

Treballs/pràctiques amb tutoritzacióAltres (especifiqueu-los)

T PA PL PEx PCl PAl Total 1r mat. T PA PL PEx PCl PAI T PA PL PEx PCl PAI

15253 Fonaments Matemàtics de l'Enginyeria I T 3,00 1,50 1,50 158 156 2 4 8 2 2 3

15254 Fonaments de Ciència dels Materials O 2,25 0,75 0,00 157 155 2 4 0 1 1 0

15255 Fonaments de Física I T 3,00 0,00 1,50 157 156 2 0 8 2 0 2

15256 Fonaments d'Informàtica T 3,00 0,00 3,00 157 156 2 0 6 1 0 3

15257 Fonaments de Química T 4,50 1,50 0,00 160 157 2 4 0 2 2 0

15258 Experimentació en Química I T 2,25 0,75 3,00 159 156 2 4 6 2 2 3

15259 Expressió Gràfica i Disseny Assistit per Ordinador T 3,00 1,50 1,50 157 155 2 4 7 4 2 3

15260 Fonaments Matemàtics de l'Enginyeria II T 3,00 1,50 1,50

15261 Fonaments de Física II T 3,00 0,00 1,50

15262 Mètodes Estadístics de l'Enginyeria T 3,00 1,50 1,50

15263 Experimentació en Química II T 0,00 0,00 3,00

15264 Fisicoquímica I T 3,00 1,50 0,00

15265 Química Analítica I T 3,00 1,50 0,00

15266 Química Orgànica I T 2,25 0,75 0,00

15267 Tecnologia de Materials i Metal·lúrgia O 4,50 1,50 0,00

15268 Fisicoquímica II T 2,25 0,75 0,00 68 38 2 4 0 2 2 0

15269 Experimentació Avançada en Química O 0,00 0,00 4,50 36 36 0 0 9 0 0 7

15270 Fonaments d'Electrònica O 1,50 1,50 0,00 114 82 2 4 0 1 1 0

15271 Química Analítica II T 2,25 0,75 0,00 78 35 2 4 0 2 2 0

15272 Transport de Fluids O 1,50 1,50 0,00 106 83 2 4 0 1 1 0

15273 Química Orgànica II T 2,25 0,75 0,00 93 80 2 4 0 1 1 0

15274 Enginyeria de la Reacció Química T 4,50 1,50 0,00

15275 Economia de l'Empresa i Anàlisi Comptable T 3,00 1,50 0,00

15277 Organització Industrial T 3,00 1,50 0,00

15278 Operacions Bàsiques I T 3,00 1,50 0,00

15279 Experimentació en Enginyeria Química I T 0,00 0,00 7,50

15280 Oficina Tècnica T 3,00 1,50 1,50 89 89 2 2 4 1 1 1

15281 Operacions Bàsiques II T 2,25 0,75 0,00 65 65 2 2 0 1 1 0

15282 Control i Instrumentació de Processos Químics T 4,50 1,50 1,50 62 62 2 2 6 1 1 2

15283 Química Industrial I T 4,50 1,50 0,00 49 49 2 2 0 1 1 0

15284 Experimentació en Enginyeria Química II T 0,00 0,00 7,50 47 47 0 0 3 0 0 5

15285 Projecte Fi de Carrera T15286 Química Industrial II T 4,50 1,50 0,00

15337 Ampliació d'Àlgebra Opt 3,00 1,50 0,00 4 4 1 1 0 1 1 0

15305 Ampliació d'Anàlisi Instrumental Opt 1,50 0,00 3,00

15338 Ampliació de Càlcul Opt 3,00 1,50 0,00 7 7 1 1 0 2 1 0

26761 Ampliació de DAO Opt 0,00 0,00 3,00 49 49 0 0 2 0 0 1

Taula 6. Programa de la titulació

AssignaturesTipus

(T,O,Opt)

Crèdits Matriculats Nombre de grups Nombre de professors Professors diferents

Pri

mer

Cu

rs

3

1

3

3

2

2

7

1

3

5

2

2

1

2

1

2

1

5

2

2

1

26755 Ampliació de Química Orgànica i Síntesi Orgànica Opt 3,00 0,00 3,00

15314 Ampliació d'Electroquímica Opt 4,50 0,00 0,00

15345 Ampliació d'Informàtica Opt 1,50 0,00 1,50

26759 Anàlisi de Materials Ceràmics Opt 3,00 0,00 1,00

26791 Anàlisi de Traces Opt 4,50 0,00 0,00

15934 Base de Dades Opt 1,50 0,00 1,50

15300 Bioquímica Industrial Opt 3,00 1,50 0,00

15334 Càlcul Numèric Opt 1,50 1,50 1,50 36 36 1 1 1 1 2 1

15320 Caracterització de Polímers i Additius Opt 3,00 0,00 1,50 38 38 1 0 2 2 0 2

15313 Cinètica Química Avançada Opt 4,50 0,00 1,50 1 0 1 1 0 1

26763 Colorants i Pigments Opt 1,50 0,00 1,50 1 0 1 1 0 1

15933 Compressors i Ventiladors Opt 2,25 0,75 0,00 1 1 0 1 1 0

26765 Dibuix Industrial Opt 1,50 3,00 0,00 20 20 1 1 0 1 1 0

15294 Dret Industrial Opt 1,50 1,50 0,00 1 1 0 1 1 0

15937 Enginyeria Mediambiental Opt 3,00 1,50 0,00

15349 Ergonomia Aplicada Opt 3,00 0,00 1,50

15317 Espectroscòpia i Estructura Molecular Opt 4,50 0,00 0,00 24 24 1 0 0 3 0 0

15311 Estat Sòlid Opt 3,00 0,00 0,00 27 27 1 0 0 1 0 0

15310 Fisicoquímica i Anàlisi de Superfícies Opt 4,50 0,00 0,00

15352 Fonaments d'Automatització Industrial Opt 1,50 0,00 3,00 23 23 1 0 3 1 0 2

26803 Indústries Químiques Derivades de la Indústria del PetroliOpt 3,00 1,50 0,00

15945 Infografia Opt 0,00 0,00 4,50

15335 Introducció als Elements Finits Opt 1,50 1,50 1,50

15932 Màquines Hidràuliques Opt 2,25 0,75 0,00 1 1 0 1 1 0

15930 Marketing Opt 1,50 1,50 0,00 28 28 1 1 0 1 1 0

26768 Millora dels Mètodes i Temps Opt 1,50 1,50 0,00

15938 Oleohidràulica i Neumàtica Opt 3,00 0,00 1,50

15336 Optimització i Aplicacions a l'Enginyeria Opt 1,50 1,50 1,50

26806 Prevenció de Riscs Laborals Opt 3,00 0,00 1,50

26767 Projectes d'Il·luminació Opt 3,00 0,00 1,50

26762 Química Analítica Aplicada al Medi Ambient Opt 3,00 1,50 0,00 32 32 1 1 0 1 1 0

26760 Química dels Compostos de Coordinació Opt 3,00 0,00 1,50

15308 Quimiometria Opt 4,50 0,00 0,00 1 0 0 1 0 0

26756 Síntesi de Polímers I Opt 3,00 0,00 1,50 31 31 1 0 2 1 0 1

26757 Síntesi de Polimers II Opt 3,00 0,00 1,50

26764 Sistemes de Control Opt 1,50 1,50 0,00 38 38 1 1 0 1 1 0

15931 Sistemes de Planificació, Programació i Control de ProjectesOpt 1,50 1,50 0,00 30 29 1 1 0 1 1 0

26766 Taxacions, Peritacions i Legalitzacions Opt 3,00 1,50 0,00 23 23 1 1 0 1 1 0

26758 Tecnologia Ceràmica Opt 3,00 0,00 1,50 27 27 1 0 1 1 0 1

26804 Tecnologia dels Biomaterials Opt 3,00 1,50 0,00

Dades referents al curs acadèmic: 1997-1998 Tardor

Res

ta d

e 1r

Cic

le

3

2

1

1

1

1

1

3

1

2

1

1

1

1

1

1

1

1

1









15260 Fonaments Matemàtics de l'Enginyeria II T 3,00 1,50 1,50 111 73 2 4 7 2 2 3

15261 Fonaments de Física II T 3,00 0,00 1,50 100 72 2 0 7 2 0 3

15262 Mètodes Estadístics de l'Enginyeria T 3,00 1,50 1,50 96 73 2 4 7 2 2 2

15263 Experimentació en Química II T 0,00 0,00 3,00 76 76 0 0 8 0 0 7

15264 Fisicoquímica I T 3,00 1,50 0,00 93 77 2 4 0 2 2 0

15265 Química Analítica I T 3,00 1,50 0,00 102 76 2 4 0 1 1 0

15266 Química Orgànica I T 2,25 0,75 0,00 105 76 2 4 0 1 1 0

15267 Tecnologia de Materials i Metal·lúrgia O 4,50 1,50 0,00 83 66 2 4 0 2 1 0

15268 Fisicoquímica II T 2,25 0,75 0,00

15269 Experimentació Avançada en Química O 0,00 0,00 4,50

15270 Fonaments d'Electrònica O 1,50 1,50 0,00

15271 Química Analítica II T 2,25 0,75 0,00

15272 Transport de Fluids O 1,50 1,50 0,00

15273 Química Orgànica II T 2,25 0,75 0,00

15274 Enginyeria de la Reacció Química T 4,50 1,50 0,00 85 83 2 2 0 1 1 0

15275 Economia de l'Empresa i Anàlisi Comptable T 3,00 1,50 0,00 86 76 2 2 0 2 2 0

15277 Organització Industrial T 3,00 1,50 0,00 75 72 2 2 0 2 2 0

15278 Operacions Bàsiques I T 3,00 1,50 0,00 91 78 2 2 0 1 1 0

15279 Experimentació en Enginyeria Química I T 0,00 0,00 7,50 77 77 0 0 5 0 0 6

15280 Oficina Tècnica T 3,00 1,50 1,50

15281 Operacions Bàsiques II T 2,25 0,75 0,00

15282 Control i Instrumentació de Processos Químics T 4,50 1,50 1,50

15283 Química Industrial I T 4,50 1,50 0,00

15284 Experimentació en Enginyeria Química II T 0,00 0,00 7,50

15285 Projecte Fi de Carrera T 85 85

15286 Química Industrial II T 4,50 1,50 0,00 51 51 2 2 0 1 1 0

15337 Ampliació d'Àlgebra Opt 3,00 1,50 0,00

15305 Ampliació d'Anàlisi Instrumental Opt 1,50 0,00 3,00 11 11 1 0 1 1 0 1

15338 Ampliació de Càlcul Opt 3,00 1,50 0,00

26761 Ampliació de DAO Opt 0,00 0,00 3,00

26755 Ampliació de Química Orgànica i Síntesi OrgànicaOpt 3,00 0,00 3,00 13 13 1 0 1 1 0 1

1

1

1

2

2

1

6

2

2

7

2

2

1

5

4

3

4


AssignaturesTipus

(T,O,Opt)


Pri

mer

Cu

rs

3

1

3

4

2

4


15345 Ampliació d'Informàtica Opt 1,50 0,00 1,50 16 16 1 0 1 1 0 1



15934 Base de Dades Opt 1,50 0,00 1,50 8 8 1 0 1 1 0 1

15300 Bioquímica Industrial Opt 3,00 1,50 0,00 30 30 1 1 0 1 1 0

15334 Càlcul Numèric Opt 1,50 1,50 1,50

15320 Caracterització de Polímers i Additius Opt 3,00 0,00 1,50

15313 Cinètica Química Avançada Opt 4,50 0,00 1,50

26763 Colorants i Pigments Opt 1,50 0,00 1,50

15933 Compressors i Ventiladors Opt 2,25 0,75 0,00

26765 Dibuix Industrial Opt 1,50 3,00 0,00 1 1 0 1 1 0

15294 Dret Industrial Opt 1,50 1,50 0,00 1 1 0 1 1 0

15937 Enginyeria Mediambiental Opt 3,00 1,50 0,00 22 22 1 1 0 2 2 0

15349 Ergonomia Aplicada Opt 3,00 0,00 1,50 28 28 1 0 1 1 0 1

15317 Espectroscòpia i Estructura Molecular Opt 4,50 0,00 0,00

15311 Estat Sòlid Opt 3,00 0,00 0,00

15310 Fisicoquímica i Anàlisi de Superfícies Opt 4,50 0,00 0,00 1 0 0 2 0 0

15352 Fonaments d'Automatització Industrial Opt 1,50 0,00 3,00


15945 Infografia Opt 0,00 0,00 4,50 16 16 0 0 1 0 0 1


15932 Màquines Hidràuliques Opt 2,25 0,75 0,00

15930 Marketing Opt 1,50 1,50 0,00

26768 Millora dels Mètodes i Temps Opt 1,50 1,50 0,00 30 30 1 1 0 1 1 0

15938 Oleohidràulica i Neumàtica Opt 3,00 0,00 1,50 26 26 1 0 7 1 0 1

15336 Optimització i Aplicacions a l'Enginyeria Opt 1,50 1,50 1,50 6 6 1 1 1 1 1 1


26767 Projectes d'Il·luminació Opt 3,00 1,50 0,00 9 9 1 1 0 1 1 0

26762 Química Analítica Aplicada al Medi Ambient Opt 3,00 1,50 0,00


15308 Quimiometria Opt 4,50 0,00 0,00

26756 Síntesi de Polímers I Opt 3,00 0,00 1,50

26757 Síntesi de Polimers II Opt 3,00 0,00 1,50 16 16 1 0 2 1 0 1

26764 Sistemes de Control Opt 1,50 1,50 0,00



26758 Tecnologia Ceràmica Opt 3,00 0,00 1,50


3

1

1

1

1

1

1

1

1

1

2

2

1

1

1

1

Dades referents al curs acadèmic: 1997-1998 Primavera

Res

ta d

e 1r

Cic

le









15260 Fonaments Matemàtics de l'Enginyeria II T 3,00 1,50 1,50

15261 Fonaments de Física II T 3,00 0,00 1,50

15262 Mètodes Estadístics de l'Enginyeria T 3,00 1,50 1,50

15263 Experimentació en Química II T 0,00 0,00 3,00

15264 Fisicoquímica I T 3,00 1,50 0,00

15265 Química Analítica I T 3,00 1,50 0,00

15266 Química Orgànica I T 2,25 0,75 0,00

15267 Tecnologia de Materials i Metal·lúrgia O 4,50 1,50 0,00


















15286 Química Industrial II T 4,50 1,50 0,00




26761 Ampliació de DAO Opt 0,00 0,00 3,00 14 14 0 0 1 0 0 1 1

1

1

2

1

6

2

1

1

7

1

2

1

6

2


AssignaturesTipus

(T,O,Opt)


Pri

mer

Cu

rs

7

1

4

7

2

5






15934 Base de Dades Opt 1,50 0,00 1,50




15313 Cinètica Química Avançada Opt 4,50 0,00 1,50 1 0 1 1 0 1

26763 Colorants i Pigments Opt 1,50 0,00 1,50 1 0 1 1 0 1

15933 Compressors i Ventiladors Opt 2,25 0,75 0,00 1 1 0 1 1 0


15294 Dret Industrial Opt 1,50 1,50 0,00 56 56 1 1 0




15311 Estat Sòlid Opt 3,00 0,00 0,00 25 25 1 0 0 3 0 0




15945 Infografia Opt 0,00 0,00 4,50



15930 Marketing Opt 1,50 1,50 0,00 58 58 1 1 0 1 1 0


15938 Oleohidràulica i Neumàtica Opt 3,00 0,00 1,50






15308 Quimiometria Opt 4,50 0,00 0,00 1 0 0 1 0 0






26758 Tecnologia Ceràmica Opt 3,00 0,00 1,50 29 29 1 0 1 1 0 1


1

1

1

1

1

1

1

1

1

2

1

3

1

1

1

2

1

1


Res

ta d

e 1r

Cic

le

















15268 Fisicoquímica II T 2,25 0,75 0,00

15269 Experimentació Avançada en Química O 0,00 0,00 4,50

15270 Fonaments d'Electrònica O 1,50 1,50 0,00

15271 Química Analítica II T 2,25 0,75 0,00

15272 Transport de Fluids O 1,50 1,50 0,00

15273 Química Orgànica II T 2,25 0,75 0,00

















1

2

2

1

7

2

2

2

3

1

2

3

7

4

5

3

Pri

mer

Cu

rs

3

1

3

3

2

4


AssignaturesTipus

(T,O,Opt)


26755 Ampliació de Química Orgànica i Síntesi Orgànica Opt 3,00 0,00 3,00 18 18 1 0 1 1 0 1


15345 Ampliació d'Informàtica Opt 1,50 0,00 1,50 6 6 1 0 1 1 0 1


26791 Anàlisi de Traces Opt 4,50 0,00 0,00 1 0 0 1 0 0

15934 Base de Dades Opt 1,50 0,00 1,50 13 13 1 0 1 1 0 1







26765 Dibuix Industrial Opt 1,50 3,00 0,00

15294 Dret Industrial Opt 1,50 1,50 0,00




15311 Estat Sòlid Opt 3,00 0,00 0,00

15310 Fisicoquímica i Anàlisi de Superfícies Opt 4,50 0,00 0,00 1 0 0 1 0 0



15945 Infografia Opt 0,00 0,00 4,50 17 17 0 0 1 0 0 1

15335 Introducció als Elements Finits Opt 1,50 1,50 1,50 10 10 1 1 1 1 1 1


15930 Marketing Opt 1,50 1,50 0,00 26 26 1 1 0 1 1 0



15336 Optimització i Aplicacions a l'Enginyeria Opt 1,50 1,50 1,50 1 1 1 1 1 1

26806 Prevenció de Riscs Laborals Opt 3,00 0,00 1,50 32 32 1 0 1 1 0 1











26804 Tecnologia dels Biomaterials Opt 3,00 1,50 0,00 15 15 1 1 0 1 1 0

1

1

1

2

1

1

1

1

1

1

1

1

1

2

1

1

1

1


Res

ta d

e 1r

Cic

le







































1

1

1

1

2

1

4

2

1

1

2

4

2

1

2

3

1

2

5

6

4

6

5

Pri

mer

Cu

rs

7

1

4

6

2

2


AssignaturesTipus

(T,O,Opt)



15314 Ampliació d'Electroquímica Opt 4,50 0,00 0,00 8 8 1 0 0 1 0 0




15934 Base de Dades Opt 1,50 0,00 1,50




15313 Cinètica Química Avançada Opt 4,50 0,00 1,50 10 10 1 0 1 1 0 1

26763 Colorants i Pigments Opt 1,50 0,00 1,50 42 42 1 0 1 1 0 1



15294 Dret Industrial Opt 1,50 1,50 0,00 47 47 1 1 0 1 1 0




15311 Estat Sòlid Opt 3,00 0,00 0,00 17 17 1 0 0 3 0 0



26803 Indústries Químiques Derivades de la Indústria del PetroliOpt 3,00 1,50 0,00 9 9 1 1 0 1 1 0

15945 Infografia Opt 0,00 0,00 4,50



15930 Marketing Opt 1,50 1,50 0,00 45 45 1 1 0 1 1 0








15308 Quimiometria Opt 4,50 0,00 0,00 22 22 1 0 0 1 0 0








1

1

1

2

1

1

1

2

1

3

1

1

3

1

1

1

1

1

2

1

1


Res

ta d

e 1r

Cic

le







































Pri

mer

Cu

rs

5

1

3

3

2

3


AssignaturesTipus

(T,O,Opt)


5

5

3

6

3

2

2

1

2

2

6

2

2

2

1

2

2

2

1

5

1

1





26791 Anàlisi de Traces Opt 4,50 0,00 0,00 24 24 1 0 0 1 0 0

15934 Base de Dades Opt 1,50 0,00 1,50 16 16 1 0 1 1 0 1












15311 Estat Sòlid Opt 3,00 0,00 0,00 1 0 0

15310 Fisicoquímica i Anàlisi de Superfícies Opt 4,50 0,00 0,00 24 24 1 0 0



15945 Infografia Opt 0,00 0,00 4,50 18 18 0 0 1 0 0 1



15930 Marketing Opt 1,50 1,50 0,00 16 16 1 1 0 1 1 0

















Res

ta d

e 1r

Cic

le1

1

1

2

1

1

1

1

1

1

2

1

2

1

1







































1

1

1

1

3

1

3

2

1

4

2

1

1

2

2

2

6

2

2

2

1

1

2

6

4

5

7

6


AssignaturesTipus

(T,O,Opt)


Pri

mer

Cu

rs

7

1

5

6

2

3






15934 Base de Dades Opt 1,50 0,00 1,50












15311 Estat Sòlid Opt 3,00 0,00 0,00 13 12 1 0 0 3 0 0



26803 Indústries Químiques Derivades de la Indústria del PetroliOpt 3,00 1,50 0,00 4 4 1 1 0 1 1 0

15945 Infografia Opt 0,00 0,00 4,50



15930 Marketing Opt 1,50 1,50 0,00 26 26 1 1 0 1 1 0
















1

1

1

1

1

1

1

1

1

2

1

1

2

1

3

1

1

1

2

1


Res

ta d

e 1r

Cic

le





15256 Fonaments d'Informàtica T 3,00 0,00 3,00 53 2 0 3 2 0 2


15258 Experimentació en Química I T 2,25 0,75 3,00 60 2 2 5 2 2 3
































5

1

1

5

1

3

2

2

2

1

4

2

1

1

2

3

6

5

2

3

1

2

2

5

5

1

3

4

2

4

3

2

4


AssignaturesTipus

(T,O,Opt)


Pri

mer

Cu

rs





26791 Anàlisi de Traces Opt 4,50 0,00 0,00 36 36 1 0 0 1 0 0

15934 Base de Dades Opt 1,50 0,00 1,50 24 24 1 0 1 1 0 1












15311 Estat Sòlid Opt 3,00 0,00 0,00

15310 Fisicoquímica i Anàlisi de Superfícies Opt 4,50 0,00 0,00 52 52 1 0 0 1 0 0



15945 Infografia Opt 0,00 0,00 4,50 25 25 0 0 1 0 0 1



15930 Marketing Opt 1,50 1,50 0,00
















1

1

1

1

1

1

1

2

1

1

1

1

1

1

1


Res

ta d

e 1r

Cic

le







































1

4

1

1

3

1

3

1

2

2

1

4

2

1

1

2

4

4

5

2

3

1

2

2

5

3

1

4

6

2

4

4

2

4


AssignaturesTipus

(T,O,Opt)


Pri

mer

Cu

rs






15934 Base de Dades Opt 1,50 0,00 1,50












15311 Estat Sòlid Opt 3,00 0,00 0,00 25 25 1 0 0 3 0 0




15945 Infografia Opt 0,00 0,00 4,50



15930 Marketing Opt 1,50 1,50 0,00 45 45 1 1 0 1 1 0
















1

1

1

1

1

1

1

1

1

1

3

2

1

1

1

1

2

1

1


Res

ta d

e 1r

Cic

le







































26755 Ampliació de Química Orgànica i Síntesi OrgànicaOpt 3,00 0,00 3,00 15 15 1 0 1 1 0 1 1

6

1

1

2

1

3

1

2

2

1

4

2

1

1

2

4

1

3

2

1

1

1

2

5

2

1

2

3

1

2

3

2

2


AssignaturesTipus

(T,O,Opt)


Pri

mer

Cu

rs





15934 Base de Dades Opt 1,50 0,00 1,50 25 25 1 0 1 1 0 1












15311 Estat Sòlid Opt 3,00 0,00 0,00

15310 Fisicoquímica i Anàlisi de Superfícies Opt 4,50 0,00 0,00 30 30 1 0 0 1 0 0



15945 Infografia Opt 0,00 0,00 4,50 29 29 0 0 1 0 0 1



15930 Marketing Opt 1,50 1,50 0,00


15938 Oleohidràulica i Neumàtica Opt 3,00 0,00 1,50 1 0 4 1 0 1














1

1

1

1

1

1

1

1

1

1

1

1

1


Res

ta d

e 1r

Cic

le

Titulació: Enginyeria Tècnica Industrial, especialitat Química Industrial Universitat: UPC

No. % No. % No. % No. % No. % No. % No. %

15253 Fonaments Matemàtics de l'Enginyeria I T 6 158 149 94,30 65 41,14 84 53,16 65 41,14

15254 Fonaments de Ciència dels Materials O 3 157 146 92,99 65 41,40 81 51,59 65 41,40

15255 Fonaments de Física I T 4,5 157 152 96,82 78 49,68 74 47,13 78 49,68

15256 Fonaments d'Informàtica T 6 157 130 82,80 111 70,70 19 12,10 111 70,70

15257 Fonaments de Química T 6 160 98 61,25 44 27,50 53 33,13 44 27,50

15258 Experimentació en Química I T 6 159 143 89,94 60 37,74 83 52,20 60 37,74

15259 Expressió Gràfica i Disseny Assistit per Ordinador T 6 157 101 64,33 57 36,31 44 28,03 57 36,31

15260 Fonaments Matemàtics de l'Enginyeria II T 6

15261 Fonaments de Física II T 4,5

15262 Mètodes Estadístics de l'Enginyeria T 6

15263 Experimentació en Química II T 3

15264 Fisicoquímica I T 4,5

15265 Química Analítica I T 4,5

15266 Química Orgànica I T 3

15267 Tecnologia de Materials i Metal·lúrgia O 6

15268 Fisicoquímica II T 3 68 61 89,71 46 67,65 15 22,06 46 67,65

15269 Experimentació Avançada en Química O 4,5 36 36 100,00 36 100,00 0,00 36 100,00

15270 Fonaments d'Electrònica O 3 114 112 98,25 107 93,86 5 4,39 107 93,86

15271 Química Analítica II T 3 78 70 89,74 58 74,36 12 15,38 58 74,36

15272 Transport de Fluids O 3 106 99 93,40 92 86,79 7 6,60 92 86,79

15273 Química Orgànica II T 3 93 81 87,10 52 55,91 29 31,18 52 55,91

15274 Enginyeria de la Reacció Química T 6

15275 Economia de l'Empresa i Anàlisi Comptable T 4,5

15277 Organització Industrial T 4,5

15278 Operacions Bàsiques I T 4,5

15279 Experimentació en Enginyeria Química I T 7,5

15280 Oficina Tècnica T 6 89 87 97,75 84 94,38 3 3,37 84 94,38

15281 Operacions Bàsiques II T 3 65 60 92,31 58 89,23 2 3,08 58 89,23

15282 Control i Instrumentació de Processos Químics T 7,5 62 62 100,00 57 91,94 5 8,06 57 91,94

15283 Química Industrial I T 6 49 49 100,00 46 93,88 3 6,12 46 93,88

15284 Experimentació en Enginyeria Química II T 7,5 47 47 100,00 47 100,00 0,00 47 100,00

15285 Projecte Fi de Carrera T15286 Química Industrial II T 6

15337 Ampliació d'Àlgebra Opt 4,5 4 4 100,00 4 100,00 0,00 4 100,00

15305 Ampliació d'Anàlisi Instrumental Opt 4,5

15338 Ampliació de Càlcul Opt 4,5 7 7 100,00 7 100,00 0,00 7 100,00

26761 Ampliació de DAO Opt 3 49 49 100,00 49 100,00 0,00 49 100,00

26755 Ampliació de Química Orgànica i Síntesi Orgànica Opt 6

15314 Ampliació d'Electroquímica Opt 4,5

Aptes No aptes

Segona convocatòria

Tipus (T,O,Opt)Assignatures

Pri

mer

Cu

rs

Aprovats totals

1a+2a Conv.

Taula 7. Resultats acadèmics

Nombre de matriculats

Presentats

Crèdits

Aptes No aptes Presentats

Primera convocatòria

15345 Ampliació d'Informàtica Opt 3

26759 Anàlisi de Materials Ceràmics Opt 4

26791 Anàlisi de Traces Opt 4,5

15934 Base de Dades Opt 3

15300 Bioquímica Industrial Opt 4,5

15334 Càlcul Numèric Opt 4,5 36 33 91,67 33 91,67 0,00 33 91,67

15320 Caracterització de Polímers i Additius Opt 4,5 38 35 92,11 34 89,47 1 2,63 34 89,47

15313 Cinètica Química Avançada Opt 6

26763 Colorants i Pigments Opt 3

15933 Compressors i Ventiladors Opt 3

26765 Dibuix Industrial Opt 4,5 20 20 100,00 20 100,00 0,00 20 100,00

15294 Dret Industrial Opt 3

15937 Enginyeria Mediambiental Opt 4,5

15349 Ergonomia Aplicada Opt 4,5

15317 Espectroscòpia i Estructura Molecular Opt 4,5 24 21 87,50 20 83,33 1 4,17 20 83,33

15311 Estat Sòlid Opt 3 27 24 88,89 24 88,89 0,00 24 88,89

15310 Fisicoquímica i Anàlisi de Superfícies Opt 4,5

15352 Fonaments d'Automatització Industrial Opt 4,5 23 21 91,30 21 91,30 0,00 21 91,30

26803 Indústries Químiques Derivades de la Indústria del PetroliOpt 4,5

15945 Infografia Opt 4,5

15335 Introducció als Elements Finits Opt 4,5

15932 Màquines Hidràuliques Opt 3

15930 Marketing Opt 3 28 28 100,00 27 96,43 0,00 27 96,43

26768 Millora dels Mètodes i Temps Opt 3

15938 Oleohidràulica i Neumàtica Opt 4,5

15336 Optimització i Aplicacions a l'Enginyeria Opt 4,5

26806 Prevenció de Riscs Laborals Opt 4,5

26767 Projectes d'Il·luminació Opt 4,5

26762 Química Analítica Aplicada al Medi Ambient Opt 4,5 32 32 100,00 32 100,00 0,00 32 100,00

26760 Química dels Compostos de Coordinació Opt 4,5

15308 Quimiometria Opt 4,5

26756 Síntesi de Polímers I Opt 4,5 31 27 87,10 27 87,10 0,00 27 87,10

26757 Síntesi de Polimers II Opt 4,5

26764 Sistemes de Control Opt 3 38 35 92,11 35 92,11 0,00 35 92,11

15931 Sistemes de Planificació, Programació i Control de ProjectesOpt 3 30 29 96,67 28 93,33 0,00 28 93,33

26766 Taxacions, Peritacions i Legalitzacions Opt 4,5 23 22 95,65 22 95,65 0,00 22 95,65

26758 Tecnologia Ceràmica Opt 4,5 27 26 96,30 26 96,30 0,00 26 96,30

26804 Tecnologia dels Biomaterials Opt 4,5


Res

ta d

e 1r

Cic

le


No. % No. % No. % No. % No. % No. % No. %








15260 Fonaments Matemàtics de l'Enginyeria II T 6 111 110 99,10 73 65,77 37 33,33 73 65,77

15261 Fonaments de Física II T 4,5 100 100 100,00 88 88,00 12 12,00 88 88,00

15262 Mètodes Estadístics de l'Enginyeria T 6 96 68 70,83 48 50,00 18 18,75 48 50,00

15263 Experimentació en Química II T 3 76 76 100,00 76 100,00 0,00 76 100,00

15264 Fisicoquímica I T 4,5 93 86 92,47 52 55,91 34 36,56 52 55,91

15265 Química Analítica I T 4,5 102 100 98,04 79 77,45 21 20,59 79 77,45

15266 Química Orgànica I T 3 105 99 94,29 69 65,71 30 28,57 69 65,71

15267 Tecnologia de Materials i Metal·lúrgia O 6 83 70 84,34 51 61,45 19 22,89 51 61,45

15268 Fisicoquímica II T 3

15269 Experimentació Avançada en Química O 4,5

15270 Fonaments d'Electrònica O 3

15271 Química Analítica II T 3

15272 Transport de Fluids O 3

15273 Química Orgànica II T 3

15274 Enginyeria de la Reacció Química T 6 85 85 100,00 81 95,29 4 4,71 81 95,29

15275 Economia de l'Empresa i Anàlisi Comptable T 4,5 86 62 72,09 40 46,51 22 25,58 40 46,51

15277 Organització Industrial T 4,5 75 64 85,33 38 50,67 26 34,67 38 50,67

15278 Operacions Bàsiques I T 4,5 91 87 95,60 61 67,03 26 28,57 61 67,03

15279 Experimentació en Enginyeria Química I T 7,5 77 77 100,00 77 100,00 0,00 77 100,00

15280 Oficina Tècnica T 6

15281 Operacions Bàsiques II T 3

15282 Control i Instrumentació de Processos Químics T 7,5

15283 Química Industrial I T 6

15284 Experimentació en Enginyeria Química II T 7,5

15285 Projecte Fi de Carrera T 85 70 82,35 70 82,35 0,00 70 82,35

15286 Química Industrial II T 6 51 50 98,04 50 98,04 0,00 50 98,04

15337 Ampliació d'Àlgebra Opt 4,5

15305 Ampliació d'Anàlisi Instrumental Opt 4,5 11 11 100,00 11 100,00 0,00 11 100,00

15338 Ampliació de Càlcul Opt 4,5

26761 Ampliació de DAO Opt 3

26755 Ampliació de Química Orgànica i Síntesi Orgànica Opt 6 13 13 100,00 13 100,00 0,00 13 100,00


Aptes No aptes



Pri

mer

Cu

rs

Aprovats totals

1a+2a Conv.



Presentats

Crèdits



15345 Ampliació d'Informàtica Opt 3 5 4 80,00 4 80,00 0,00 4 80,00



15934 Base de Dades Opt 3 8 7 87,50 7 87,50 0,00 7 87,50

15300 Bioquímica Industrial Opt 4,5 30 28 93,33 28 93,33 0,00 28 93,33

15334 Càlcul Numèric Opt 4,5

15320 Caracterització de Polímers i Additius Opt 4,5




26765 Dibuix Industrial Opt 4,5


15937 Enginyeria Mediambiental Opt 4,5 22 21 95,45 21 95,45 0,00 21 95,45

15349 Ergonomia Aplicada Opt 4,5 28 28 100,00 28 100,00 0,00 28 100,00

15317 Espectroscòpia i Estructura Molecular Opt 4,5

15311 Estat Sòlid Opt 3


15352 Fonaments d'Automatització Industrial Opt 4,5


15945 Infografia Opt 4,5 16 15 93,75 15 93,75 0,00 15 93,75



15930 Marketing Opt 3

26768 Millora dels Mètodes i Temps Opt 3 30 29 96,67 28 93,33 1 3,33 28 93,33

15938 Oleohidràulica i Neumàtica Opt 4,5 26 24 92,31 24 92,31 0,00 24 92,31

15336 Optimització i Aplicacions a l'Enginyeria Opt 4,5 6 6 100,00 6 100,00 0,00 6 100,00


26767 Projectes d'Il·luminació Opt 4,5 9 9 100,00 9 100,00 0,00 9 100,00

26762 Química Analítica Aplicada al Medi Ambient Opt 4,5



26756 Síntesi de Polímers I Opt 4,5

26757 Síntesi de Polimers II Opt 4,5 16 15 93,75 15 93,75 0,00 15 93,75

26764 Sistemes de Control Opt 3



26758 Tecnologia Ceràmica Opt 4,5



Res

ta d

e 1r

Cic

le


No. % No. % No. % No. % No. % No. % No. %








15260 Fonaments Matemàtics de l'Enginyeria II T 6

15261 Fonaments de Física II T 4,5

15262 Mètodes Estadístics de l'Enginyeria T 6

15263 Experimentació en Química II T 3

15264 Fisicoquímica I T 4,5

15265 Química Analítica I T 4,5

15266 Química Orgànica I T 3

15267 Tecnologia de Materials i Metal·lúrgia O 6


















15286 Química Industrial II T 6



15338 Ampliació de Càlcul Opt 4,5 34 33 97,06 31 91,18 2 5,88 31 91,18




Aprovats totals

1a+2a Conv.



Presentats

Crèdits




Pri

mer

Cu

rs

Aptes No aptes








15320 Caracterització de Polímers i Additius Opt 4,5 10 8 80,00 8 80,00 0,00 8 80,00





15294 Dret Industrial Opt 3 56 54 96,43 54 96,43 0,00 54 96,43



15317 Espectroscòpia i Estructura Molecular Opt 4,5 24 19 79,17 17 70,83 2 8,33 17 70,83

15311 Estat Sòlid Opt 3 25 23 92,00 23 92,00 0,00 23 92,00







15930 Marketing Opt 3 58 57 98,28 57 98,28 0,00 57 98,28









26756 Síntesi de Polímers I Opt 4,5 31 31 100,00 30 96,77 1 3,23 30 96,77





26758 Tecnologia Ceràmica Opt 4,5 29 27 93,10 27 93,10 0,00 27 93,10


Res

ta d

e 1r

Cic

le



No. % No. % No. % No. % No. % No. % No. %
















15268 Fisicoquímica II T 3

15269 Experimentació Avançada en Química O 4,5

15270 Fonaments d'Electrònica O 3

15271 Química Analítica II T 3

15272 Transport de Fluids O 3

15273 Química Orgànica II T 3



















Aptes No aptes



Pri

mer

Cu

rs

Aprovats totals

1a+2a Conv.



Presentats

Crèdits



15345 Ampliació d'Informàtica Opt 3 6 4 66,67 4 66,67 0,00 4 66,67



15934 Base de Dades Opt 3 13 7 53,85 7 53,85 0,00 7 53,85
















15945 Infografia Opt 4,5 17 16 94,12 16 94,12 0,00 16 94,12

15335 Introducció als Elements Finits Opt 4,5 10 10 100,00 10 100,00 0,00 10 100,00


15930 Marketing Opt 3 26 24 92,31 24 92,31 0,00 24 92,31




26806 Prevenció de Riscs Laborals Opt 4,5 32 30 93,75 30 93,75 0,00 30 93,75











26804 Tecnologia dels Biomaterials Opt 4,5 15 15 100,00 15 100,00 0,00 15 100,00


Res

ta d

e 1r

Cic

le


No. % No. % No. % No. % No. % No. % No. %
































15285 Projecte Fi de Carrera T 128 95 74,22 93 72,66 2 1,56 93 72,66







15314 Ampliació d'Electroquímica Opt 4,5 8 8 100,00 8 100,00 0,00 8 100,00

Aprovats totals

1a+2a Conv.



Presentats

Crèdits




Pri

mer

Cu

rs

Aptes No aptes









15313 Cinètica Química Avançada Opt 6 10 8 80,00 8 80,00 0,00 8 80,00

26763 Colorants i Pigments Opt 3 42 40 95,24 40 95,24 0,00 40 95,24



15294 Dret Industrial Opt 3 47 43 91,49 43 91,49 0,00 43 91,49



15317 Espectroscòpia i Estructura Molecular Opt 4,5 17 15 88,24 15 88,24 0,00 15 88,24

15311 Estat Sòlid Opt 3 17 14 82,35 12 70,59 2 11,76 12 70,59



26803 Indústries Químiques Derivades de la Indústria del PetroliOpt 4,5 9 9 100,00 9 100,00 0,00 9 100,00




15930 Marketing Opt 3 45 39 86,67 39 86,67 0,00 39 86,67








15308 Quimiometria Opt 4,5 22 20 90,91 18 81,82 2 9,09 18 81,82

26756 Síntesi de Polímers I Opt 4,5 25 25 100,00 24 96,00 1 4,00 24 96,00







Res

ta d

e 1r

Cic

le



No. % No. % No. % No. % No. % No. % No. %








































Aptes No aptes



Pri

mer

Cu

rs

Aprovats totals

1a+2a Conv.



Presentats

Crèdits





26791 Anàlisi de Traces Opt 4,5 24 24 100,00 24 100,00 0,00 24 100,00

15934 Base de Dades Opt 3 16 16 100,00 16 100,00 0,00 16 100,00













15310 Fisicoquímica i Anàlisi de Superfícies Opt 4,5 24 24 100,00 24 100,00 0,00 24 100,00



15945 Infografia Opt 4,5 18 17 94,44 17 94,44 0,00 17 94,44



15930 Marketing Opt 3 41 40 97,56 40 97,56 0,00 40 97,56

26768 Millora dels Mètodes i Temps Opt 3 39 36 92,31 36 92,31 0,00 36 92,31














26804 Tecnologia dels Biomaterials Opt 4,5 26 26 100,00 25 96,15 1 3,85 25 96,15


Res

ta d

e 1r

Cic

le


No. % No. % No. % No. % No. % No. % No. %











15263 Experimentació en Química II T 3 69 69 100,00 68 98,55 1 1,45 68 98,55
















15280 Oficina Tècnica T 6 62 62 100,00 62 100,00 0,00 62 100,00


15282 Control i Instrumentació de Processos Químics T 7,5 45 43 95,56 43 95,56 0,00 43 95,56

15283 Química Industrial I T 6 64 61 95,31 61 95,31 0,00 61 95,31









15314 Ampliació d'Electroquímica Opt 4,5 9 9 100,00 8 88,89 1 11,11 8 88,89

Aprovats totals

1a+2a Conv.



Presentats

Crèdits




Pri

mer

Cu

rs

Aptes No aptes






15300 Bioquímica Industrial Opt 4,5 23 21 91,30 15 65,22 6 26,09 15 65,22



15313 Cinètica Química Avançada Opt 6 26 22 84,62 22 84,62 0,00 22 84,62



26765 Dibuix Industrial Opt 4,5 52 48 92,31 46 88,46 2 3,85 46 88,46





15311 Estat Sòlid Opt 3 13 12 92,31 11 84,62 1 7,69 11 84,62



26803 Indústries Químiques Derivades de la Indústria del PetroliOpt 4,5 4 4 100,00 4 100,00 0,00 4 100,00




15930 Marketing Opt 3 26 26 100,00 26 100,00 0,00 26 100,00









26756 Síntesi de Polímers I Opt 4,5 11 11 100,00 11 100,00 0,00 11 100,00


26764 Sistemes de Control Opt 3 18 15 83,33 13 72,22 2 11,11 13 72,22





Res

ta d

e 1r

Cic

le



No. % No. % No. % No. % No. % No. % No. %




























15281 Operacions Bàsiques II T 3 47 47 100,00 47 100,00 0,00 47 100,00



15284 Experimentació en Enginyeria Química II T 7,5 41 40 97,56 39 95,12 1 2,44 39 95,12


15286 Química Industrial II T 6 60 60 100,00 59 98,33 1 1,67 59 98,33







Aptes No aptes



Pri

mer

Cu

rs

Aprovats totals

1a+2a Conv.



Presentats

Crèdits





26791 Anàlisi de Traces Opt 4,5 36 34 94,44 34 94,44 0,00 34 94,44

15934 Base de Dades Opt 3 24 22 91,67 22 91,67 0,00 22 91,67
















15945 Infografia Opt 4,5 25 23 92,00 23 92,00 0,00 23 92,00




26768 Millora dels Mètodes i Temps Opt 3 41 38 92,68 38 92,68 0,00 38 92,68
















Res

ta d

e 1r

Cic

le


No. % No. % No. % No. % No. % No. % No. %

















15269 Experimentació Avançada en Química O 4,5 51 51 100,00 49 96,08 2 3,92 49 96,08












15282 Control i Instrumentació de Processos Químics T 7,5 57 55 96,49 55 96,49 0,00 55 96,49










15314 Ampliació d'Electroquímica Opt 4,5 7 7 100,00 7 100,00 0,00 7 100,00

Aprovats totals

1a+2a Conv.



Presentats

Crèdits




Pri

mer

Cu

rs

Aptes No aptes








15320 Caracterització de Polímers i Additius Opt 4,5 15 15 100,00 14 93,33 1 6,67 14 93,33

15313 Cinètica Química Avançada Opt 6 56 56 100,00 50 89,29 6 10,71 50 89,29








15311 Estat Sòlid Opt 3 25 24 96,00 22 88,00 2 8,00 22 88,00







15930 Marketing Opt 3 45 41 91,11 39 86,67 2 4,44 39 86,67
















Res

ta d

e 1r

Cic

le



No. % No. % No. % No. % No. % No. % No. %




15256 Fonaments d'Informàtica T 6 11 10 90,91 10 90,91 0,00 10 90,91











15267 Tecnologia de Materials i Metal·lúrgia O 6 81 76 93,83 76 93,83 0,00 76 93,83

























Aptes No aptes



Pri

mer

Cu

rs

Aprovats totals

1a+2a Conv.



Presentats

Crèdits






15934 Base de Dades Opt 3 25 24 96,00 24 96,00 0,00 24 96,00
















15945 Infografia Opt 4,5 29 28 96,55 28 96,55 0,00 28 96,55


















26804 Tecnologia dels Biomaterials Opt 4,5 25 24 96,00 24 96,00 0,00 24 96,00


Res

ta d

e 1r

Cic

le

Teoria Pràctica 1a convocatòria 2a convocatòria

Fase Selectiva Fase Selectiva 61,4 51,9

Total 51,4 19,7 Primer Cicle 73,5 65,6

Nou Ingrés 35,4 14,1 Segon Cicle

Fase No Selectiva 36,3 11,7 Ensenyament 73,5 65,6

Primer Cicle 41,8 15,0

Segon Cicle Primer cicle 99,3 94,1

Ensenyament 41,8 15,0 Segon cicle

Ensenyament 99,3 94,1

Primer Curs

Total

Nou Ingrés

Fase No Selectiva 16,6 12,4


Segon Cicle


1999-00 2000-01 2001-02 2002-03

50 73 71

80,6 79 78,6

4,2 4,4 4,5

1,58 1,58 1,6

27,8 26,5

24,0 12,4 35,2

2,7 7,0Percentatge de titulats amb estades a l'estranger

Promig de qualificació 1,66

Percentatge de titulats amb pràctiques en empreses

Taxa de graduació 17,7

Període docent

Distribució de l'alumnat Resultats acadèmics


Op

tati

ves

Nombre de titulats

1998-99

Graduació

Indicadors

Cursos acadèmics

Taxa d'eficiència

Durada mitjana dels estudis per titulat

24

76,8

3,7

Taula 8. Indicadors de distribució, rendiment acadèmic i graduació (UPC)

Tro

nca

ls i

ob

ligat

òri

es

Taxa de rendimentPeríode docent

Titulació: Enginyeria Tècnica Industrial, especialitat Química Industrial

Estudiants per grup Taxa d'èxit

Tro

nca

ls i

ob

ligat

òri

es

Op

tativ

.











Primer Curs

Total

Nou Ingrés



Segon Cicle


1999-00 2000-01 2001-02 2002-03

50 73 71

80,6 79 78,6

4,2 4,4 4,5

1,58 1,58 1,6

27,8 26,5

24,0 12,4 35,2






Tro

nca

ls i

ob

ligat

òri

es





Període docent

Distribució de l'alumnat

1998-99

Graduació

Indicadors

Cursos acadèmics

Nombre de titulats

Taxa d'eficiència


24

76,8

3,7

Op

tati

ves

Resultats acadèmics


Tro

nca

ls i

ob

ligat

òri

es

Op

tativ

.










Primer Curs

Total

Nou Ingrés



Segon Cicle


1999-00 2000-01 2001-02 2002-03

50 73 71

80,6 79 78,6

4,2 4,4 4,5

1,58 1,58 1,6

27,8 26,5

24,0 12,4 35,2

2,7 7,0

17,7

24

76,8

3,7

1,66

Op

tativ

.Cursos acadèmics

1998-99

Graduació

Indicadors



Tro

nca

ls i

ob

ligat

òri

es


Promig de qualificació

Taxa de graduació

Nombre de titulats

Taxa d'eficiència

Taula 8. Indicadors de distribució, rendiment acadèmic i graduació (UPC)T

ron

cals

i o

blig

atò

ries

Op

tati

ves





Període docent


Percentatge de titulats amb estades a l'estranger










Primer Curs

Total

Nou Ingrés



Segon Cicle


1999-00 2000-01 2001-02 2002-03

50 73 71

80,6 79 78,6

4,2 4,4 4,5

1,58 1,58 1,6

27,8 26,5

24,0 12,4 35,2




Durada mitjana dels estudis per titulat 3,7


Nombre de titulats 24

Taxa d'eficiència 76,8

Graduació

Indicadors

Cursos acadèmics

1998-99

Tro

nca

ls i

ob

ligat

òri

es

Tro

nca

ls i

ob

ligat

òri

esO

pta

tiv.

Op

tati

ves


Període docent

Estudiants per grup

Període docent

Taxa d'èxit

Taxa de rendiment




t anys t+1 anys >t+1 anys > 85% 60-85% 45-60% 30-45% <30% AM RP1 RPR CE AVP AVT1995-96 67 9 17 29 3 1 1 1 61996-97 141 7 18 35 5 1 4 56 2 2 111997-98 151 11 31 19 8 3 2 2 3 57 151998-99 151 10 30 17 21 7 7 2 1 49 2 51999-00 147 11 8 41 15 17 5 39 112000-01 119 6 7 42 20 37 5 22001-02 87 1 9 54 22 1

> 85% 60-85% 45-60% 30-45% <30% 0% AM RP1 RPR CE AVP AVT1995-96 67 55 8 1 2 3 2 1 1 61996-97 141 60 75 1 3 3 36 32 4 56 2 2 111997-98 151 61 75 1 2 3 36 33 3 57 151998-99 151 40 57 2 28 27 1 49 2 51999-00 147 11 50 1 26 23 39 112000-01 119 44 21 23 37 5 22001-02 87 23 14 9 22 1

AM: Anul·lació de la Matrícula CE: Convocatòries EsgotadesRP1: Règim de Permanència no superat a 1r curs AVP: Abandonament Voluntari a Primer CursRPR: Règim de Permanència no superat a la Resta de la titulació AVT: Abandonament Voluntari a la Titulació (exceptuant el 1r curs)

Taula 9a. Anàlisi de les cohorts. Situació global. (Titulacions de cicle curt)

CohortsNombre

MatriculatsAbandonamentNombre

TitulatsNombre Aband.

CohortsEstudiants Graduats

Progressió acadèmica. % de crèdits aprovats pels estudiants que encara no s'han titulat Abandonament

Progressió acadèmica. % de crèdits aprovats pels estudiants que han abandonat


Nombre Matriculats

Situació de la Graduació

Situació de l'Abandonament

t anys t+1 anys >t+1 anys > 85% 60-85% 45-60% 30-45% <30% AM RP1 RPR CE AVP AVT[7,10] 6 2 1 3[6,7) 30 4 11 12 1 1 1[5,6) 11 3 7 1Total 47 6 15 22 1 1 1 1

[7,10] 9 3 3 2 1[6,7) 53 2 6 18 2 21 4[5,6) 15 2 2 2 1 5 1 1 1Total 77 5 11 22 4 1 27 1 1 5

[7,10] 12 5 6 1[6,7) 72 3 20 10 6 2 1 1 25 4[5,6) 5 1 3 1Total 89 8 26 11 6 2 1 1 26 3 5

[7,10] 6 3 3[6,7) 44 2 15 6 5 1 2 11 2[5,6) 30 4 5 5 2 1 1 11 1Total 80 5 22 11 10 3 3 1 22 3

[7,10] 4 1 2 1[6,7) 51 1 3 19 5 7 3 10 3[5,6) 17 5 2 2 6 2Total 72 2 5 25 7 9 3 16 5

[7,10] 8 1 2 4 1[6,7) 43 1 24 11 7[5,6) 21 6 2 12 1Total 72 1 3 34 14 19 1

[7,10] 6 2 4[6,7) 34 2 26 6[5,6) 15 2 8 4 1Total 55 6 38 10 1

1995

-96

Cohort

2000

-01

2001

-02

1996

-97

1997

-98

1998

-99

1999

-00

Via d'entrada PAAU

Taula 9b. Anàlisi de les cohorts. Situació per notes i vies d'entrada. (Titulacions de cicle curt)


Notes de tallEstudiants Graduats



Nombre Matriculats

t anys t+1 anys >t+1 anys > 85% 60-85% 45-60% 30-45% <30% AM RP1 RPR CE AVP AVT[9,10][8,9) 3 2 1[7,8) 3 2 1[5,7)Total 6 4 1 1

[9,10][8,9) 9 4 1 2 2[7,8) 15 4 2 9[5,7) 14 1 4 6 1 2Total 38 5 8 1 2 17 1 4

[9,10][8,9) 8 2 3 1 2[7,8) 27 1 2 1 1 1 17 4[5,7)Total 35 2 1 5 1 1 1 1 17 6

[9,10][8,9) 10 1 1 1 1 1 3 2[7,8) 32 1 3 1 3 2 3 1 1 16 1[5,7)Total 42 2 4 2 4 2 4 1 1 19 1 2

[9,10] 1 1[8,9) 8 3 1 2 1 1[7,8) 22 1 3 2 3 1 10 2[5,7)Total 31 4 1 6 2 3 1 11 3

[9,10] 1 1[8,9) 6 3 1 2[7,8) 28 1 1 7 5 11 2 1[5,7) 9 2 1 5 1Total 44 5 4 7 6 18 3 1

[9,10][8,9) 8 1 4 3[7,8) 17 2 9 6[5,7) 3 1 2Total 28 3 14 11

1995

-96

Cohort

2000

-01

2001

-02

1996

-97

1997

-98

1998

-99

1999

-00

Via d'entrada FP

Taula 9b. Anàlisi de les cohorts. Situació per notes i vies d'entrada. (Titulacions de cicle curt, cont.)


Notes de tallEstudiants Graduats



Nombre Matriculats

t anys t+1 anys t+1 anys > 85% 60-85% 45-60% 30-45% <30% AM RP1 RPR CE AVP AVT1995-961996-971997-981998-991999-002000-012001-02 1 1

t anys t+1 anys t+1 anys > 85% 60-85% 45-60% 30-45% <30% AM RP1 RPR CE AVP AVT1995-96 1 11996-971997-981998-991999-00 3 1 22000-01 2 1 12001-02 2 1 1

t anys t+1 anys >t+1 anys > 85% 60-85% 45-60% 30-45% <30% AM RP1 RPR CE AVP AVT1995-96 15 5 3 3 1 31996-97 25 2 3 4 1 1 11 1 21997-98 26 1 4 3 1 1 1 11 41998-99 32 3 5 5 7 2 1 8 11999-00 45 6 2 13 6 4 1 10 32000-01 23 8 1 5 4 4 12001-02 21 4 15 2

t anys t+1 anys >t+1 anys > 85% 60-85% 45-60% 20-45% <30% AM RP1 RPR CE AVP AVT1995-961996-971997-981998-991999-002000-012001-02

t anys t+1 anys >t+1 anys > 85% 60-85% 45-60% 20-45% <30% AM RP1 RPR CE AVP AVT1995-96 2 1 11996-97 5 2 2 11997-98 5 1 1 1 1 11998-99 2 1 11999-00 2 1 12000-01 4 1 1 1 12001-02 3 1 1 1


Via d'entrada "altres"

CohortsNombre

MatriculatsEstudiants Graduats


Via d'entrada ditricte compartit

CohortsNombre



Via d'entrada canvi d'estudi

CohortsNombre



Via d'entrada segon estudi

CohortsNombre


Taula 9b. Anàlisi de les cohorts. Situació global. (Titulacions de cicle curt, cont.)

CohortsEstudiants Graduats


Via d'entrada >25 anys


Nombre Matriculats

Notes:

Crèdits % Crèdits % Tipologia docent: només inclou assignatures troncals i obligatòriesCU 0 0,0 0 0,0 El primer cicle inclou el primer curs (els dos primers semestres)TU 0 0,0 0 0,0

CEU 38,25 28,5 56,25 30,4 T: Teoria TEU: Titular d'Escola UniversitàriaTEU 88,5 65,9 118,5 64,0 P: Pràctica Ass.: Associats

Associats 7,5 5,6 10,5 5,7 CU: Catedràtic d'Universitat Altres: ajudants, becaris, prof. Altres 0 0,0 0 0,0 TU: Titular d'Universitat visitants, etc.Total 134,25 185,25 CEU: Catedràtic d'Escola Universitària

CU TU CEU TEU Dr.TEU no

Dr. Ass. Dr.Ass. no

Dr. Altres CU TU CEU TEU Dr.TEU no

Dr. Ass. Dr.Ass. no

Dr. AltresT 3 3P

TP

T 21,75 13,5 39 30,75 13,5 60 3P

T 6 3 6 3P

T 6 6 6 6P

TP

T 10,5 6 6 4,5 10,5 6 6 4,5P

TP

T 9 9P

T 9 9P

Nre. cr. 0 0 38,25 28,5 60 0 7,5 0 0 0 56,25 28,5 90 0 10,5 0% 0,0 0,0 28,5 21,2 44,7 0,0 5,6 0,0 0,0 0,0 30,4 15,4 48,6 0,0 5,7 0,0

Plantilla de la titulació

Professorat TC equivalentNombre

7,72

Departament Crèdits

Total primer ciclePrimer curs

723 LSI

727 MA III

Taula 10. El professorat: tipologia i plantilla


Primer ciclePrimer curs

Categoria


Tipologia docent

Professorat per estudiants

710 Enginyeria Electrònica

713 Enginyeria Química

717 EGE

721 FEN


745 EAB

Estudiants TC equivalentsEstudiants TCE/prof. TCE

729 MF

732 OE

Total de la titulació

707 ESAII

Notes:


CEU 51,75 17,5 120 21,7 T: Teoria TEU: Titular d'Escola UniversitàriaTEU 194,5 65,6 374,5 67,8 P: Pràctica Ass.: Associats

Associats 47,25 15,9 54,75 9,9 CU: Catedràtic d'Universitat Altres: ajudants, becaris, prof. Altres 0 0,0 0 0,0 TU: Titular d'Universitat visitants, etc.Total 296,5 552,25 CEU: Catedràtic d'Escola Universitària


Dr. Ass. Dr.Ass. no


Dr. Ass. Dr.Ass. no

Dr. AltresTP 9 9

T 3P 3

T 9 15,75 26,25 30,75 15,75 67,5P 17,25 13,25 32,75 3 54,75 11,25 138 10,5

T 3 13,5 3 9 13,5 3P 3 6 7,5 4,5 3 9 14,5 4,5

T 9 9 9 9P 21 21

TP 3 3 3 3

T 6 9 6 3 6 9 6 3P 7,5 6 4,5 21,75 7,5 6 4,5 21,75

TP

T 6 6P 3 3

T 9 9P 12 16,5

Nre. cr. 0 3 51,75 74 120,5 0 47,25 0 0 3 120 85,5 289 0 54,75 0% 0,0 1,0 17,5 25,0 40,6 0,0 15,9 0,0 0,0 0,5 21,7 15,5 52,3 0,0 9,9 0,0



Tipologia docent

Categoria

Primer curs Primer cicle

Professorat per estudiantsNombre

Professorat TC equivalent 23,01Estudiants TC equivalents 313,72Estudiants TCE/prof. TCE 13,63



Primer curs Total primer cicle

707 ESAII



717 EGE

721 FEN

723 LSI

727 MA III

729 MF

732 OE

745 EAB



Notes:

Crèdits % Crèdits % Tipologia docent: només inclou assignatures troncals i obligatòriesCU 0 0,0 0 0,0 El primer cicle inclou el primer curs (els dos primers semestres)TU 1,5 0,4 21,75 3,3

CEU 60,75 16,5 119,25 18,3 T: Teoria TEU: Titular d'Escola UniversitàriaTEU 201 54,6 358,6 55,0 P: Pràctica Ass.: Associats

Associats 105 28,5 152,25 23,4 CU: Catedràtic d'Universitat Altres: ajudants, becaris, prof. Altres 0 0,0 0 0,0 TU: Titular d'Universitat visitants, etc.Total 368,25 651,85 CEU: Catedràtic d'Escola Universitària


Dr. Ass. Dr.Ass. no


Dr. Ass. Dr.Ass. no

Dr. AltresTP

T 6P 6

T 15 15,75 44,25 40,5 15,75 87,75P 10,5 5,25 38,25 24 34,5 5,25 114,75 71,25

T 1,5 10,5 7,5 10,6P 16,5 9 3 24 9

T 6 15 3 6 15 3P 4,5 21 3 4,5 21 3

T 6 6P 24 24

T 15 6 12 15 6 12P 1,5 9,75 4,5 1,5 21 21,75 9,75 4,5 1,5 21

TP 3 3

T 6 3P 3 1,5

T 9 9P 12 16,5

Nre. cr. 0 1,5 60,75 54 147 6 99 0 0 21,75 119,3 67,5 291,1 6 146,25 0% 0,0 0,4 16,5 14,7 39,9 1,6 26,9 0,0 0,0 3,3 18,3 10,4 44,7 0,9 22,4 0,0



Tipologia docent

Categoria







707 ESAII



717 EGE

721 FEN

723 LSI

727 MA III

729 MF

732 OE

745 EAB



Notes:


CEU 55,5 12,8 122,25 15,1 T: Teoria TEU: Titular d'Escola UniversitàriaTEU 231,75 53,6 399 49,1 P: Pràctica Ass.: Associats

Associats 142,5 32,9 285 35,1 CU: Catedràtic d'Universitat Altres: ajudants, becaris, prof. Altres 0 0,0 0 0,0 TU: Titular d'Universitat visitants, etc.Total 432,75 812,25 CEU: Catedràtic d'Escola Universitària


Dr. Ass. Dr.Ass. no


Dr. Ass. Dr.Ass. no

Dr. AltresT 6 6P 18 6 18 6

T 6P 6

T 18 16,5 46,5 45 19,5 100,5 4,5 9P 12 5,25 40,5 6 27 42,75 8,25 116,25 48,75 64,5

T 1,5 10,5 7,5 10,5 6P 3 12 12 6 3 13,5 19,5

T 18 6 18 6P 6 25,5 4,5 6 25,5 4,5

T 6 6P 15 15

T 12 15 6 3 12 15 6 3P 7,5 7,5 6 33 7,5 7,5 6 33

TP

T 6 6 16,5P 3 3 18,75

T 9 9P 12 12

Nre. cr. 0 3 55,5 66,75 165 30 112,5 0 0 6 122,3 81,75 317,25 77,25 207,75 0% 0,0 0,7 12,8 15,4 38,1 6,9 26,0 0,0 0,0 0,7 15,1 10,1 39,1 9,5 25,6 0,0



Tipologia docent

Categoria







707 ESAII



717 EGE

721 FEN

723 LSI

727 MA III

729 MF

732 OE

745 EAB



Notes:

Crèdits % Crèdits % Tipologia docent: només inclou assignatures troncals i obligatòriesCU 0 0,0 0 0,0 El primer cicle inclou el primer curs (els dos primers semestres)TU 7,5 2,4 13,5 2,1

CEU 42,75 13,4 113,25 17,6 T: Teoria TEU: Titular d'Escola UniversitàriaTEU 161 50,6 345,5 53,8 P: Pràctica Ass.: Associats

Associats 106,75 33,6 170,5 26,5 CU: Catedràtic d'Universitat Altres: ajudants, becaris, prof. Altres 0 0,0 0 0,0 TU: Titular d'Universitat visitants, etc.Total 318 642,75 CEU: Catedràtic d'Escola Universitària


Dr. Ass. Dr.Ass. no


Dr. Ass. Dr.Ass. no

Dr. AltresTP 3 6 3 6

T 3 3P 3 3

T 15 9 31,5 45 16,5 84 13,5 9P 9,75 6 38,75 19 41,25 10,5 124,25 33,25 62.5

T 7,5 1,5 12 7,5 1,5P 4,5 7,5 12 10,5 6 7,5 15

T 12 6 12 6P 4,5 3 13,5 10,5 4,5 3 13,5 10,5

T 9 9P 15 15

T 6 3 6 9 6 3 6 9P 7,5 2,25 9 18,75 7,5 2,25 9 18,75

TP

T 6 6 12P 3 3 6

T 6 6P 6 7,5

Nre. cr. 0 7,5 42,75 35,25 125,75 6 100,75 0 0 13,5 113,3 66,75 278,75 52,75 117,75 0% 0,0 2,4 13,4 11,1 39,5 1,9 31,7 0,0 0,0 2,1 17,6 10,4 43,4 8,2 18,3 0,0



Tipologia docent

Categoria







707 ESAII



717 EGE

721 FEN

723 LSI

727 MA III

729 MF

732 OE

745 EAB



Nombre d'estudiants equivalents a temps complet (ETC) matriculats al centre per m2

Taula 11. Tipologia d'espais utilitzats per la titulació


Tipologia d'aula

Laboratoris


Capacitat mitjana Característiques dels espais

16 ord.

Descripció

Espais

Amb equipament informàtic

Sense equipament informàtic

15 est/lab

53 ord

100 est

8

4

3

Aula Nombre d'aules

Nombre

Aula informatitzada 11

Aula convencional amb equipament multimèdia

7

Aula convencional sense equipament

multimèdia19

Sales d'estudi

Espais Nombre

Laboratoris (ELECTRICITAT)

Laboratoris (ELECTRÒNICA)

9

Laboratoris (QUÍMICA)

5

Maquinari individualitzat:

Accés a la xarxa:assignatures EUETIB, CEIB, post-graus, màsters,

etc.Equipament docent multimèdia:

Equipament aparells de mesura (taquímetres, freqüencimetres,

etc.), generadors, motors, maquinària diversa, eines de treball

Nombre de llocs

Nombre de llocs (mitjana)

15 est/lab

maquinària diversa (torn, rectificadora, centre de mecanitzat, etc.), eines de treball, material didàctic

(videos, peces d'exemple, instruments de verificació)

15 est/lab

aparells de mesura (balances, cromatògraf, ph-meter, etc.), estufes, neveres, maquinària diversa

(gel, molí de boles, premsa, rectificador, etc.), eines de treball

83 est.GRAL: contenen aparell de transparències. ESPECÍFIC: aparell de

diapositives, megafonia.assignatures EUETIB de teoria i dibuix, post-graus,

màsters, etc.

65 est.GRAL: contenen projector, aparell de transparències. ESPECÍFIC:

aparell de vídeo, taules o bancs.

Matèries que s'imparteixen

assignatures EUETIB, post-graus, màsters, etc.

Accés a la xarxa externa:

ordinadors i pissarra blanca

Activitats

pràctiques d'EUETIB (motors, resistències, etc.)

biblioteca (auto-aprenentatge), usuaris UPC

Equipament Activitats

Altres equipaments

Disponibilitat

taules i microonesAccés a la xarxa interna:

pràctiques d'EUETIB (solucions, medicions amb aparells, etc.)

aparells de mesura (oscil·loscops, multímetres, etc.), ordinadors, sondes, eines de treball, maquinària

diversa (mòdul de comunicacions, autòmates, etc.)pràctiques d'EUETIB (plaques integrades, micro-processadors, etc.)

Laboratoris (MECÀNICA)

16 15 est/lab pràctiques d'EUETIB (mecanitzacions, pràctica d'eines, etc.)

Nota: les dades que apareixen en aquesta taula fan referència exclusivament a la biblioteca de referència de la titulació avaluada.

Titulacions i departaments a qui presta servei

2,03

41515,64

Titulacions: Enginyeria Tècnica Industrial, especialitat ElectricitatEnginyeria Tècnica Industrial, especialitat Electricitat

% pressupost universitat a bibl.

27768,23 44123,39 41515,64

Departaments:

Taula 12. Biblioteca

Universitat: UNIVERSITAT POLITÈCNICA DE CATALUNYA Biblioteca (nom i ubicació): Campus Urgell

Relació despesa monogr./revistes 1,81 2,86

Despesa total 27768,23 44123,39

Total

Pressupost BD i informàtica

27817,81

13697,83Pressupost per a revistes 9879,71 11419,23

Pressupost per a monografies 17888,52 32704,16Pressupost de personal

Pressupost

Dades econòmiquesCursos acadèmics

1998-99 1999-00 2000-01 2001-02 2002-033 3

Becaris FTE xxx xxx 2 3 7Grups 3 i 4 1 1 2

Total2001-02 2002-03

Grups 1 i 2 1 1 1 1 1

Personal bibliotecariCursos acadèmics

1998-99 1999-00 2000-01

190140 271971 230395 262234

249614305 22505 24965

xxx xxx xxx 2325

23,88xxx xxx 14305 20170 22489

16,27 17,28 24,72 20,94

xxx 40

Utilització

179025

2,91 2,91

172 17259 59

1250 1250172 172

xxx

595

80

1516

242

112

xxx

50015175

75xxxxxx

350

xxx

3507575xxx

Dades generals

EstudiantsProfessors

1999-00 2000-01 2001-02

TotalsPer usuari

Monografies per usuari

Assistents CF

PréstecsTotals

Per usuariConsultes a BD

EntradesTotals

Per usuariPréstecs en sala

Cursos acadèmics1998-99 1999-00 2000-01 2001-02 2002-03

Nombre de revistes vivesNombre de bases de dadesNombre d'hores de cursos de formació

90

xxx

217550

Ratio informatitzats/totalsHores d'obertura anualsNombre de noves adquisicionsNombre de monografies

Superfície útil (m2)Punts de lectura

TotalsInformatitzats i multimèdia

2002-03Cursos acadèmics

PASTotal

Usuaris potencials1998-99

Enginyeria Tècnica Industrial, especialitat Mecànica

Enginyeria Tècnica Industrial, especialitat Electrónica Industrial


Eng. Tècn. Química Industrial (EUETIB) 24 5 0 5 3 2 5 3 1 1 0 0

Taula 13: Taxa Inserció.

Descripció de la mostra

Homes DonesOcupat amb experiència

Ocupat primera feina

Motra correusPoblació

Mostra enq. Tf.

Total MostraNivell anàlisi


Polació i Mostra Estatus d'inserció (%)Gènere (%)

Aturat però ha treballat

Aturat sense experiènciaN Inactius



Nivell agragació

N N N N

Eng. Tècn. Química Industrial (EUETIB) 4 4 0 0 0 0 1 0 1 4 3 1 0 0 0 0 0 0 0

N NContingu

tRetribuci

óUtilitat coneix.

Estabiliat N

Eng. Tècn. Química Industrial (EUETIB) 5 2 0 3 0 4 4,00 5,00 3,50 2,75 5,50 0

Funcions

Tipus de contracte

Relació feina - estudis: requisits i funcions

Taula 14: Qualitat Inserció

Titulació específica Titulació universitària

Enquesta telefònica

No contracte Global

Funcions pròpies

Funcions no pròpies

Fix / funcionari Autònom Temporal


Tècnic I+D

Altres qualifica

des

Altres no

qualifi.Media

Assist. Mèdica/socialDirecció

Ensenyament

Comerç/Distrib

Funcions pròpies

Funcions no

pròpiesFuncions pròpies

Funcions no

pròpies

Cap titulació

Perspectives millora

Enquesta correus

Satisfacció

Taula 15. Nivell i adequació de la formació


Competències: formació teòrica i pràctica Competències interpersonals

N NivellAdequac

ióN Nivell

Adequació

N Nivell Adequació N NivellAdequac

ióN Nivell

Adequació

5 5,30 4,40 5 3,00 2,57 5 3,90 5,70 5 4,40 5,60 5 2,80 4,40

Competències instrumentals Competències cognitives

N NivellAdequac

ióN Nivell

Adequació

N NivellAdequac

ióN Nivell Adequació N Nivell

Adequació

N NivellAdequac

ió

5 3,60 5,40 5 3,20 4,87 5 4,60 6,00 5 4,00 4,60 5 3,80 4,20 5 3,00 5,00

Formació teòrica

Compet. instrumentals

Formació pràctica

EUETIB

Gestió Pensament crític Raonament quotidià

EUETIB

Creativitat

Expressió oral i escrita Treball en equip Lideratge

Subàrea a Catalunya

Subàrea a Catalunya Subàrea a Catalunya

EUETIB EUETIB

Presa de decisions

Subàrea a Catalunya

EUETIB ETI Química Industrial Protocol - gpaq.upc.edu · PDF fileAl front de cada UE hi...

Documents

Transcript of EUETIB ETI Química Industrial Protocol - gpaq.upc.edu · PDF fileAl front de cada UE hi...