DIDÀCTICA DE LES CIÈNCIES

3r Magisteri Educació Infantil

Exercici d’avaluació de les lectures

Per tal de treballar les ciències amb els infants, haurem de tenir en compte que seran

necessaris processos de modelització. Això és així perquè hem de ser conscients que les

criatures ens arriben a l’escola amb uns coneixements previs i per tant amb uns models inicials

que han construït a partir de les seves experiències quotidianes. De manera que, com a

mestres, ens haurem de situar a la Zona de Desenvolupament Proper (ZDP) per tal de fer

evolucionar aquests models inicials i així poder anar d’un coneixement vivencial i quotidià a un

coneixement científic.

Sabem que això és necessari perquè adquirirem coneixement quan som capaços de connectar-

los amb el que ja sabem, tot construint estructures que ens faciliten relacionar, interpretar i

pensar. Això permet fer una aproximació al món (Gené, A p 6). Quan els infants són més petits,

és quan més important és relacionar les seves experiències, les seves vivències amb el seu

pensament, amb la seva sensibilitat, amb la necessitat d’expressar-se, amb les paraules, amb

el llenguatge. Si les experiències estan relacionades amb la seva exploració del món es pot

iniciar els infants en el saber científic (Gené,A p 7).

En la didàctica de les ciències, un col·lectiu de docents preocupats per canviar “maneres de

fer” dominants, han vist que el treball per projectes és una bona metodologia ja que cerquen

estimular la participació democràtica dels nens i les nenes, que es plantegin preguntes, que

interaccionin en la recerca de respostes i que les trobin interrelacionant camps de saber

distints, que experimentin i comparteixin les seves idees, vivències i emocions entre ells i amb

les seves famílies (Sanmartí,N. Tarín,R. Mª p 2). També permeten la construcció de

pensaments complexos i interdisciplinaris (Gené,A p 3).

De manera que, aplicant aquesta metodologia i sempre tenint com a objectiu fer evolucionar

aquests models inicials dels infants, com a mestres hem d’entendre la motivació com el motor

de coneixement i crear situacions a l’aula que generin preguntes i que portin als infants a fer

experimentacions per tal de poder donar resposta a aquestes preguntes. Alhora, el tipus de

preguntes que hem de plantejar seran aquelles que donen lloc a la necessitat d’un procés de

recerca per trobar la resposta.

Serà necessari que els infants facin representacions d’aquells models de pensament inicials

per tal que com a mestres els puguem veure. A diferència dels científics, els infants no poden

fer un treball de reflexió previ a l’acció (Benlloch, M. Martí, J p 4). Les criatures per poder

aprendre conceptes i idees científiques necessiten també fer-se representacions que els

DIDÀCTICA DE LES CIÈNCIES

3r Magisteri Educació Infantil

Exercici d’avaluació de les lectures

permetin imaginar aquells aspectes de la realitat que volem ensenyar i en què han de

permetre que les criatures hi puguin pensar (Benlloch, M. Martí, J p 5).

La tasca dels infants és imaginar i després comprovar, contrastar, si el que ells han construït en

la seva ment coincideix amb la realitat. De manera que en la indagació experimental es posa a

prova si la coincidència amb la realitat és suficient i prou consistent (Benlloch,M. Martí,J p 4).

Una vegada feta la indagació experimental es farà l’observació, la qual sabem que sempre es

produeix en funció dels interessos i dels coneixements previs de cadascú.

Durant el treball del projecte, la manera com pensem que es produeixen aprenentatges

significatius i es fan evolucionar els models inicials cap a uns models científics, és quan les

aules són enteses com a espais d’aprenentatge i recerca, aules on la vida convisqui amb la

vida, on el contacte amb els altres proporciona l’embolcall necessari per a construir significats

sobre el món quotidià. Aules on tots els conceptes científics importants hi són presents sense

necessitat de pronunciar-los en veu alta, aules obertes a l’entorn, que deixen ressonar en les

seves parets el soroll de la vida, permeables amb l’intercanvi amb l’exterior, que fan sorgir

guspires de curiositat que ajuden a plantejar preguntes, que del saber quotidià en fan ciència

(Pedreira,M p 4).

Així, del paràgraf anterior trobo interessant remarcar el fet d’entendre que el coneixement de

la ciència serà el producte d’una comunitat en la qual cada científic participa d’una tasca

col·lectiva al mateix temps que la seva producció individual es veu restringida per aquest

col·lectiu (Benlloch,M. Martí,J p 10). El consens i el discurs són essencials pel progrés de la

ciència (Benlloch,M. Martí,J p 11).

De manera que la comunicació serà necessària per tal que es produeixi una construcció

conjunta del coneixement, la qual serà possible gràcies al llenguatge. A l’aula, una de les

estratègies didàctiques serà la conversa interactiva com a eina per a la construcció del

coneixement científic des d’una perspectiva social i col·laborativa, intentant trobar aquelles

preguntes mediadores que permetin al nostre alumnat donar respostes productives raonades

en lloc de les reproductives (Carbó,V. Pigrau,T. Tarín,R.Mª p 9).

A més a més, solament escoltant i respectant les opinions dels altres i notant les diferències

amb el propi pensament podem entendre quina és la nostra identitat (J.L. Ramírez / Gené,A

DIDÀCTICA DE LES CIÈNCIES

3r Magisteri Educació Infantil

Exercici d’avaluació de les lectures

p 4). Encara que la construcció de la identitat sigui viscuda com quelcom individual i subjectiu,

la construcció del coneixement que la fa possible es dóna en l’àmbit col·lectiu, de col·laboració

(Zaidan i Diniz / Gené,A p 4). Si una persona té dificultats per crear la seva pròpia identitat,

tindrà dificultats per trobar un lloc en el món i encara més mirar de transformar-lo (Gené,A p

4).

Així, relacionem això amb una educació basada en la democràcia, és a dir, una forma de vida

en la qual cal argumentar, discrepar amb fonament, reconèixer conflictes i saber-los elaborar,

pensar junts, arriscar-se, decidir, conèixer els límits, responsabilitzar-se... (Gené,A p 4)

Ja per anar acabant, vull destacar dos aspectes que crec que són importants quan diem que

hem d’entendre les aules com espais d’aprenentatge i recerca. Per una banda, el fet de tenir

present la concepció del saber com quelcom inacabat ja que l’aproximació del coneixement

científic del món és també l’aproximació a un saber inacabat (Gené,A p 2).

Per altra banda, entendre els errors com a part del coneixement humà. Saber dels errors i

entrebancs quan s’ensenya i s’aprèn ajuda a potenciar actituds receptives, obertes, més

respectuoses amb els pensaments dels altres (Gené,A p 2).

Finalment, com a conclusió dir que serà necessària una interacció entre el pensar, l’actuar i el

comunicar per tal que es produeixin processos d’ensenyament – aprenentatge, és a dir, una

interacció entre l’experimentació, el raonament, el coneixement quotidià, la comunicació

(llenguatge) i les emocions.

La ciència ens ajuda a conèixer el món, ens obliga a buscar i a posar paraules als objectes, al

que anem descobrint per poder-ho entendre millor, per poder-ho pensar, per poder-ho

explicar. Facilita molt la relació entre la realitat, el llenguatge i el pensament. Perquè les

paraules soles no tenen sentit, el sentit els el dóna l’acció humana quan les necessita i les

busca (Ramírez 1994 / Gené,A p 5).