Experiències d’economia social i solidària als municipis

Diputació de Barcelona Gener de 2016Impressió: Departament de Reproducció Gràfica de la Diputació de Barcelona

Diputació de BarcelonaÀrea de Desenvolupament Econòmic LocalGerència de Serveis de Promoció Econòmica i OcupacióOficina Tècnica d’Estratègies per al Desenvolupament Econòmic

Recinte Maternitat. Pavelló MestralTravessera de les Corts, 131-159. 08028. BarcelonaTelèfon 934 049 [email protected]/web/economieslocals

Les fitxes han estat elaborades amb la participació de Jordi Escudero (Agència de Desenvolupament del Berguedà), Anna Illa (Ajuntament d’Arbúcies), Xavier Rubio (Ajuntament de Barcelona), Anna Asbert (Ajuntament de Figaró-Montmany), Mònica Yélamos (Ajuntament de Gavà), Vicenç Planas (Ajuntament de Granollers), Quim Freixa, Betlem Parés (Ajuntament de Manlleu), Adrià Soler (Ajuntament de Martorelles), Montse Lamata (Ajuntament de Mataró), Jaume Casals, Martina Marcet, Ester Moreno (Ajuntament de Navàs), Joan Rodríguez (Ajuntament del Prat de Llobregat), Eduard Juanes, Rosa Núnez (Ajuntament de Sabadell), Sergi Frías, Isabel Sarrate (Ajuntament de Sant Boi de Llobregat), Meritxell Pedreño (Ajuntament de Sant Feliu de Llobregat), Oriol Tuson (Ajuntament de Santa Coloma de Gramenet), Marta Raventós (Ajuntament de Santa Margarida i els Monjos), Enric Sala (Ajuntament de Súria), Victor Àlvarez (Ajuntament de Vallirana), Carles Anson (Ajuntament de Vilanova i la Geltrú), Elena Zabalza (ANEL), Fernando Fuster-Fabra (Associació Sitges Voluntaris Socials–Acció en Blau), Pere Ribas (Calidoscoop SCCL), Carme Garrido, Jordi Puig (Consell Comarcal del Vallès Oriental), Gemma Safont (Consorci de Gallecs), Jordi Boixader, Neus Bonnin, Oriol Estela, Ignacio Maldonado, Paula Orduña (Diputació de Barcelona), Aitor Elorduy (Ekoizpen Urduña), Arantza Suso (Enkarterrialde), Víctor Galmés (Federació de Cooperatives de Treball de Catalunya), Lluís Dalmau (Fundació Guifi.net), Eudald Rifà (Grup de Defensa del Ter), Aurora Colom (Maresmon), Dolors Cruset (Món Empordà), Rafael Florenciano, Fina Fuster (Node Garraf), Maitane Álvarez (OINARRI SGR), Lluís Hosta (Promusa), Mireia Franch (Sambucus), Juli Silvestre (Nou Set SCCL), Marc Roselló (Som Energia), Jordi Garcia, Ruben Suriñach (XES) i Meritxell Rigol.

CoordinadorJordi Boixader, Oficina Tècnica d’Estratègies per al Desenvolupament Econòmic

EditoraMeritxell Rigol

http://www.diba.cat/web/economieslocals

Índex

Introducció . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 5

Eines per crear ocupació . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 11

Alt Penedès - Penedès Inclusió . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 12Manlleu - Maresmon . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 15Manlleu - Sambucus . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 19Sabadell - Cultura emprenedora a l’escola . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 22Navàs - Omple. Oficina de suport a l’emprenedoria, el cooperativisme i l’autoocupació. . 26Santa Margarida i els Monjos - Espai per l’emprenedoria social, l’economia solidària i l’ocupació. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 29El Prat de Llobregat - Laboratori d’Emprenedoria Social (LABESOC) . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 33Vallirana - Entra al cercle de l’autoocupació: fes cooperativa! . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 35Catalunya - Cooperativa d’Activitats i Emprenedoria. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 39Navarra - Cooperativa d’Emprenedors de Navarra . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 43Neuquén (Argentina) - FaSinPat . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 46

Eines per finançar projectes . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 49

Arbúcies - Conveni de col·laboració entre Coop57 i l’Ajuntament . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 50Valladolid - FONDESVA. Préstecs reintegrables a través de Fiare . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 53País Basc i Catalunya - Oinarri S.G.R. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 56Fortaleza (Brasil) - Banco Palmas . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 59

Eines per estimular la demanda . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 62

Vilanova i la Geltrú - Incorporació de clàusules socials, ambientals i ètiques a la contractació municipal . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 63Sant Celoni - Contractació d’electricitat de l’Ajuntament a Som Energia . . . . . . . . . . . . . . . . 66Unió Europea - Landmark . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 69Cleveland (Estats Units) - Evergreen . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 74Bristol (Anglaterra) - Bristol pound . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 77Prien am Chiemsee (Alemanya) - Chiemgauer . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 80Tolosa (França) - Sol-Violette . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 83Suïssa - WIR. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 86Santa Coloma de Gramenet - Estudi Multiplicador Local 3 (LM3) . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 89Santa Coloma de Gramenet - Digipay4Growth (D4G) . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 93

Eines per millorar l’oferta . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 97

Berguedà - Servei d’assessorament en economia social i cooperativa . . . . . . . . . . . . . . . . . . 98

Catalunya - Balanç social de la Xarxa d’Economia Solidària . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 101Berguedà - Projecte SROI . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 105Vallès Oriental - Banc de llavors . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 108Urduña (País Basc) - Cuina Municipal . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 112Baix Empordà - Món Empordà . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 115Palou (Granollers) - Projecte de dinamització argària . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 118Vallesos Oriental i Occidental - Dinamització agroecològica de Gallecs . . . . . . . . . . . . . . . . 121Berguedà - Agricultura social . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 126Navàs - Hort ecològic amb finalitats socials . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 129Súria - Hors socials i solidaris . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 131Sabadell - Mapa del consum responsable . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 135Moreno (Argentina) - Cooperativa de serveis públics Comunidad Organizada . . . . . . . . . 138Regne Unit - Energy4all. Cooperativa per crear cooperatives. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 141Catalunya - Generació d’energia renovable en edificacions municipals . . . . . . . . . . . . . . . . . 143Martorelles - Conveni amb Som Energia per eradicar la pobresa energètica . . . . . . . . . . . 146

Eines per a l’estalvi personal i col·lectiu . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 149

Sitges i Garraf - Banc del temps . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 150Enkarterri i Meatzaldea (País Basc) - Udaltruke . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 152Sant Feliu de Llobegat i Baix Llobregat - Sant Feliu eCol·laboratiu . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 154Sant Cugat - Masoveria cooperativa . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 157

Eines per redistribuir béns públics . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 160

Gavà - Junts fem barri . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 161Figaró-Montmany - Pressupostos participatius . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 164

Eines per crear béns públics . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 168

Mataró - Cafè de Mar. Fundació Unió de Cooperadors de Mataró . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 169Sant Boi de Llobregat i Baix Llobregat - CoBoi . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 172Manlleu - Embarcador del Ter . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 176Rosario (Argentina) - Agricultura urbana. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 178França - Xarxa de Jardins de Cocagne . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 182Garraf - Banc de terres . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 185Catalunya - Xarxa de comuns Guifi.net . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 188

Estratègies integrals i xarxes de municipis . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 192

Manlleu - Estratègia de desenvolupament local des de l’economia social i solidària . . . . 193Barcelona - Desenvolupament sociocomunitari de l’economia solidària . . . . . . . . . . . . . . . . 196Loos-en-Gohelle (França) - Programa 50%-50% . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 199Catalunya - Programa Municipi Cooperatiu . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 202Baix Llobregat - Primeres passes per crear una xarxa d’innovació social . . . . . . . . . . . . . . 205Catalunya - Xarxa de municipis per l’Economia Social i Solidària . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 209

Conclusions . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 212

IntroduccióL’economia social i solidària es fa amb la pràctica

L’actualitat econòmica que, habitualment, tenim més a l’abast als mitjans de comunicació ens sol parlar de l’evolució de les variables macroeconòmiques, dels resultats de grans empreses multinacionals, de la innovació generada en petites start-ups tecnològiques, de les maniobres dels mercats financers o de projectes d’inversió de gran escala.

És evident que aquestes són les cares més visibles de l’economia capitalista de mercat que, amb diverses variants i intensitats, predomina en el nostre país i els que ens són propers. Una part de l’economia, però, que ens resulta llunyana i que, en general, consi-derem difícil de condicionar o controlar i, fins i tot, de relacionar-nos-hi en un cert pla d’igualtat des del territori. El mateix els succeeix als ens locals, incapaços de governar-la. És una economia que es presenta gairebé inaccessible –i sovint incomprensible- a la ciutadania, que simplement resta espectant als seus moviments cíclics, resultant-ne, de vegades, beneficiada, a voltes, damnificada.

Cal ser conscients, però, que aquesta mateixa economia té altres cares que ens són molt més properes: la de les petites i micro empreses, la de les persones que treballen en règim autònom, la del comerç local, la «d’arribar a final de mes»... Tanmateix, tampoc ens resul-ta fàcil prendre decisions sense condicionants per sentir-nos més propers a l’economia: ens costa conèixer i comprovar els impactes de les nostres decisions econòmiques (a què dediquem els diners, a què dediquem el nostre temps, com utilitzem els nostres actius i cobrim els nostres passius, etc.).

Ara bé, la crisi econòmica i financera –l’origen de la qual atribuïm, no sense part de raó, a les cares visibles de l’economia- ha fet canviar alguna cosa en aquest panorama. En molts indrets, la societat ha pres consciència que l’economia funciona, precisament, sobre la base de les nostres decisions quotidianes i que és possible canviar la forma i sentit de prendre-les, per construir una economia diferent, que escapa de les lògiques amb què funciona, pràcticament de manera automàtica, el sistema econòmic imperant.

Hem descobert, així, el potencial retingut durant molt de temps de l’economia social, aquella que posa el benefici social per davant del benefici monetari, i hem entès que hi ha tot un seguit de pràctiques econòmiques que no encaixen amb el model vigent, però que són igualment vàlides a l’hora de satisfer les necessitats de les comunitats i, encara més, que ho fan de manera més justa i més neta. Són les pràctiques que anomenem economia social i solidària.

D’acord amb la «Guia d’economia social i solidària per a l’administració local»1, que dóna

Experiències d’economia social i solidària als municipis 6

cobertura conceptual i teòrica al document que teniu a les mans, l’economia social i soli-dària (ESS) és un conjunt de pràctiques econòmiques que:

• Tenen com a objectiu la satisfacció de necessitats en comptes de la maximització del benefici sobre el capital invertit.

• S’organitzen de forma democràtica.

• Actuen amb responsabilitat social.

En aquest recull d’experiències d’ESS als municipis hem volgut presentar diferents fórmu-les d’organització de pràctiques econòmiques que han estat escollides per les persones que les protagonitzen per tal de contribuir a satisfer les necessitats personals i de la seva comunitat.

Seguint amb la línia marcada per la Guia, les pràctiques recollides s’han organitzat d’acord amb els set «calaixos» de la caixa d’eines de l’ESS que s’hi definia. Les set categories de referència són:

1. Eines per crear ocupació

L’ESS posa el focus en les persones i en la seva capacitat d’aportar coneixements i habi-litats en la producció de béns i serveis, de tal manera que la seva prioritat és crear i man-tenir l’ocupació (remunerada o no).

Algunes de les pràctiques d’ESS que poden estimular la creació d’ocupació són les coo-peratives que acullen persones emprenedores, les empreses socials d’inserció, el tercer sector, la reempresa cooperativa o, en l’àmbit de la sensibilització, les cooperatives esco-lars.

2. Eines per finançar projectes

Les dificultats de finançament són generals per a les empreses i les persones, encara més en època de crisi. I el grau de dificultat s’accentua quan, a més, les activitats no encaixen amb les perspectives de benefici del sector financer contemporani. Per això, des de fa anys, van sorgint iniciatives que pretenen connectar l’estalvi amb uns objectius dotats de contingut social, ambiental o, simplement, ètic.

Algunes pràctiques d’ESS en aquest àmbit són els crèdits concedits per entitats de finan-ces ètiques, els préstecs participatius, els avals solidaris, determinades formes de micro-mecenatge o els clubs d’inversió locals.

3. Eines per estimular la demanda

La mobilització de recursos per al consum de béns i serveis procedents de l’ESS pot procedir tant de les administracions públiques, que haurien de veure en aquest sector

1 Aquesta Guia ha estat elaborada per la Diputació de Barcelona a partir d’uns tallers de treball en què han partici-pat representants de diverses àrees de la mateixa Diputació, personal tècnic d’alguns ajuntaments amb experièn-cia en el treball amb el sector de l’ESS i amb el suport de diverses persones expertes en la matèria.

7

l’espai «natural» on proveir-se, tenint en compte la coincidència d’objectius, com d’una ciutadania cada cop més conscient de la necessitat de contribuir en major mesura a en-fortir les economies locals i respectar el medi ambient.

Algunes pràctiques d’ESS que poden estimular la demanda local són la compra pública responsable, els cash mobs i les monedes locals.

4. Eines per millorar l’oferta

La dimensió de les pràctiques econòmiques vinculades a l’ESS sol ser petita i de difícil escalabilitat, ja que, precisament, es basen en la proximitat, la confiança mútua i la salva-guarda de la màxima cohesió entre les persones que hi participen. L’ESS competeix per accedir al gran públic amb grans conglomerats que dominen els mercats i inverteixen enormes quantitats de diners en publicitat i guanyar influència. L’oferta de l’ESS necessi-ta instruments propis per garantir el respecte als seus principis i comunicar els seus pro-jectes a la societat.

Algunes pràctiques que poden millorar l’oferta local són les cooperatives de serveis, les etiquetes i informes ecosocials i la venda de proximitat.

5. Eines per crear béns públics

El protagonisme col·lectiu de les iniciatives d’ESS les fa especialment adequades per contribuir a activar recursos que el mercat no ha sabut o no ha volgut (per falta de rendi-bilitat econòmica) posar en valor en benefici de la comunitat.

Algunes pràctiques d’ESS per crear béns públics són la recuperació d’espais abandonats per a usos públics i la conversió de negocis privats en béns públics.

6. Eines per redistribuir béns públics

La presa de decisions col·lectiva i democràtica inherent a les pràctiques econòmiques de l’ESS també és un factor a tenir molt en compte a l’hora d’assignar els recursos públics, per davant de fórmules que sobredimensionen el pes dels interessos privats.

Una bona pràctica d’ESS per redistribuir els béns públics locals són els pressuposts par-ticipatius.

7. Eines per a l’estalvi individual i col·lectiu

L’ESS fa bandera de l’austeritat ben entesa, que és la que busca la major eficiència essent capaç de satisfer les necessitats de la comunitat. El consum responsable i el rebuig a l’especulació en serien els principis rectors.

Algunes pràctiques d’ESS per a l’estalvi individual i col·lectiu són el consum col·laboratiu, els bancs del temps i les comunitats autofinançades (CAF).

Finalment, un vuitè «calaix» del recull l’ocupen un conjunt d’experiències que hem deno-minat «Estratègies integrals i xarxes de municipis».

Els municipis reflexionen sobre la contribució de l’ESS al desenvolupament local i realitzen processos que permeten conèixer la situació actual, imaginar cap a on es vol anar i actu-ar per transformar la realitat en la direcció escollida.

Introducció


Per altra part, la creació de xarxes de municipis per impulsar l’ESS als territoris mostra el dinamisme que viu el sector. Noves geografies apareixen davant l’interès per compartir coneixements, recursos i enfocaments.

Com s’expressava a la Guia, tot i que s’han ubicat les diferents eines de l’ESS en uns «calaixos» determinats, és evident que la majoria són multidimensionals i multifuncionals. Gairebé totes contribueixen visiblement a la sostenibilitat ecològica, la majoria també impliquen la participació de les persones en rols diversos (com a productores, consumi-dores, activistes...) i totes, això sí, reforcen el sentit de comunitat.

És, precisament, la connexió amb la comunitat, la recuperació del protagonisme de la societat en la construcció de l’economia i el fet de fer-ne un instrument al servei de les persones (i no a l’inrevés), el que ens duu a afirmar que l’ESS es fa des de la pràctica, però també «amb» la pràctica.

Implicar-se en iniciatives d’aquest tipus condueix normalment a implicar-se en altres ac-tivitats que resulten properes: de la cooperativa de consum ecològic hi ha un pas fins al mercat d’intercanvi i, d’aquí, a la moneda social, ja que els principis que les defineixen són compartits.

Les experiències que es presenten a continuació són una petita mostra del que está fun-cionant, amb major o menor recorregut, en els últims temps, fruit de la col·laboració entre la iniciativa ciutadana i l’actuació dels ens locals als territoris on s’ubiquen o operen les pràctiques econòmiques alternatives vinculades a l’ESS.

També ha de ser, esperem, una mostra inspiradora del que està per arribar, de noves experiències, noves formes d’innovació social que podem anar construint amb la col-laboració entre actors del desenvolupament econòmic local, des del convenciment que nosaltres som (l’)economia.

Oficina Tècnica d’Estratègies per al Desenvolupament Econòmic

9Introducció

Eines per crearocupació

Alt Penedès - Penedès Inclusió

Descripció

Penedès Inclusió és una iniciativa promoguda i impulsada per l’Ajuntament de Vilafranca del Penedès (Àrea de Promoció Econòmica i Projectes Estratègics) i l’empresa d’inserció Nou Set SCCL, del grup cooperatiu Entrem-hi.

A partir d’un acord de col·laboració entre Nou Set i cada municipi implicat, es convenia un pla de treball sociolaboral i d’intervenció i millora comunitària, d’acord amb el qual Nou Set es compromet a contractar persones a l’atur del municipi, que seran acompanyades i seleccionades, conjuntament amb el personal tècnic de Serveis Socials i d’Ocupació del territori, per realitzar tasques de millora d’espais i instal·lacions municipals.

El contracte laboral de formació i aprenentatge garanteix un període de formació profes-sionalitzadora reconeguda pel SEPE (dóna dret a un certificat professional) d’un mínim del 25% de la jornada, una formació transversal de millora personal i ocupacional i un segui-ment i acompanyament sociolaboral per facilitar la recerca i consecució d’una feina al mercat laboral del territori o la demarcació, un cop finalitzada (o abans, si s’escau) la re-lació laboral amb Nou Set.

El contracte laboral de formació i aprenentatge disposa d’un 100% de bonificació de les quotes de la Seguretat Social i manté els drets de prestació i subsidi d’atur. Paral·lelament, Nou Set posa a disposició de les persones beneficiàries del projecte el conjunt de recur-sos de suport del grup Entrem-hi, per tal de complementar les accions d’inserció laboral: tallers de recerca de feina, formació transversal, cofinançament d’accions de millora ocu-pacional, contactes empresarials, etc.

Funcionament

El conveni de col·laboració entre cada ajuntament i Nou Set inclou la cessió o descripció, segons el cas, dels espais del municipi sobre els quals es desenvoluparà l’acció de for-mació i treball de la persona contractada: neteja d’espais verds periurbans (espai de lleure de la Muntanya de Sant Jaume, rieres...), espais i edificis públics d’ús social (neteja de façanes, rehabilitació d’habitatges socials...), ja sigui plenament desenvolupada per Nou Set o bé en enllaç amb altres actuacions del municipi. Nou Set i cada ajuntament acorden el sistema de coordinació de les actuacions de la mà dels serveis tècnics muni-cipals.

Cada projecte es concreta amb el municipi o conjunt de municipis coordinats, com en el

13

cas de la iniciativa Riu Inclusió. Promoguda per Sant Sadurní d’Anoia, Subirats, Torrelavit, Sant Pere de Riudebitlles, Sant Quintí de Mediona i la Mancomunitat de l’Alt Penedès, la intervenció comunitària es concreta en crear una brigada intermunicipal per millorar el camí que voreja els rius Bitlles, Anoia, Mediona i Lavernó, que transcorre tots els munici-pis implicats. Nou Set ha contractat les persones treballadores i coordina les actuacions amb un tècnic assignat per la Mancomunitat i finançat pel catàleg de serveis i activitats de la Diputació de Barcelona.

Actors

L’Ajuntament de Vilafranca, a través del programa Vilafranca Inclusió, inicia el projecte amb un primer grup de 26 persones en procés de formació i, ràpidament, s’estén a altres mu-nicipis de la comarca: dos amb projectes particulars (Santa Margarida i els Monjos i Sant Cugat Sesgarrigues) i els cinc del projecte Riu Inclusió (Sant Sadurní d’Anoia, Subirats, Torrelavit, Sant Pere de Riudebitlles i Sant Quintí de Mediona).

La Mancomunitat de l’Alt Penedès ha facilitat la coordinació i complicitat dels municipis del projecte Riu Inclusió i la Diputació de Barcelona destaca com a col·laboradora i finan-çadora dels projectes.

A cada municipi, el projecte demana coordinar diferents regidories i àrees de gestió (Ser-veis Socials, d’Ocupació, d’Habitatge, de Medi Ambient, serveis urbans i tècnics) per re-alitzar les actuacions sociolaborals amb les persones i les actuacions sobre el terreny. La feina de coordinació ha estat molt potent i ha permès situar les iniciatives com a projectes estratègics i de municipi.

Altres actors molt importants han estat les associacions empresarials del territori, l’ADEGP i la UEP, que han obert els seus espais i la seva agenda per facilitar espais de contacte empresarial i de formació. El seu paper intermediador ha estat clau per assolir els signifi-catius nivells d’inserció laboral aconseguits.

Dates

El projecte inicial de Vilafranca Inclusió comença el juny del 2013 i la resta es concreten al llarg del 2014 i el 2015.

Recursos econòmics

El pressupost global dels projectes aprovats ha pujat, des del 2013, a més d’1,5 milions d’euros, a raó, aproximadament, de 500.000 euros anuals.

Tots els projectes d’inclusió han comptat amb el finançament municipal de la Diputació de Barcelona, a través del Programa Complementari de Foment de l’Ocupació Local 2012-2015 que, per primer cop, preveu la possibilitat que els ajuntaments estableixin convenis d’execució de les actuacions amb entitats sense afany de lucre, com és Nou Set SCCL.

Alt Penedès - Penedès Inclusió


Impacte

• 88 llocs de treball generats, de 12 mesos de durada de mitjana.

• Tots els han cobert persones a l’atur, el 80%, en situació d’exclusió laboral.

• Prop del 50% de les persones han aconseguit inserir-se al mercat de treball.

Aspectes normatius destacats

El projecte ha aprofitat diferents normatives legals que, sumades, han permès desenvo-lupar un marc jurídic i econòmic molt avantatjós. Principalment:

• La possibilitat que les empreses d’inserció puguin utilitzar el contracte de formació i aprenentatge, altament bonificat, sense límit d’edat de les persones beneficiàries (fixa-da normativament en 25 anys).

• La certificació atorgada pel SEPE a Nou Set SCCL com a entitat homologada per eme-tre certificats professionals.

• La possibilitat oberta per la Diputació de Barcelona que els municipis puguin establir convenis amb entitats sense afany de lucre en l’execució total o compartida del finan-çament del Programa Complementari de Foment de l’Ocupació Local.

Utilitat de l’experiència

Punts forts

• Capacitat de coordinació entre diferents serveis públics, personal tècnic de Nou Set, ajuntaments adherits i associacions empresarials del territori.

• Actuació transversal de les entitats locals per abordar necessitats multidimensionals (d’ocupació, de millora urbana, etc.) del territori.

Punts dèbils

• Certa dependència d’ajuts provinents d’entitats supramunicipals.

• Sense que es pugui considerar pròpiament un punt dèbil, però sí una limitació, la inici-ativa ha necessitat temps per evolucionar.

Aplicabilitat

Fer avançar la iniciativa demana als municipis capacitat de gestió amb orientació al com-partir i la confiança. El camp de treball i les accions empreses en el marc del projecte són vàlids per ser reproduïts per les entitats locals d’altres territoris.

www.entrem-hi.com

Contacte: Juli Silvestre [email protected]

www.entrem-hi.com

Manlleu - Maresmon

Descripció

Maresmon és una associació sense afany de lucre que treballa amb voluntariat per afa-vorir la cohesió social i una societat més justa i equitativa. Actualment, treballa en projec-tes d’acollida, tallers de participació ciutadana i programes de formació laboral, en què fomenta el valor de la diversitat, el compromís social i l’ajut desinteressat.

Neix de la mà de cinc dones de Manlleu després de sis anys de treball al taller de famílies de l’escola El Carme Vedruna, activitat emmarcada dins del Pla Educatiu d’Entorn de l’Ajuntament de Manlleu.

Són dues les activitats que, bàsicament, conformen el projecte: per una banda, l’Entrella-na, un projecte que treballa el feltrat de la llana de manera artesanal. S’orienta a formar dones i infants i a produir i vendre les peces artesanes. I, per l’altra, el Totdraps, un pro-jecte d’artesania en roba i formació de dones en risc d’exclusió.

Funcionament

L’associació segueix un itinerari d’inserció social i basa el seu treball en tres eixos: la for-mació, la participació i la inserció laboral.

En cada projecte, un equip proposa, estudia, prepara i executa les activitats, prèvia apro-vació per part de totes les persones que conformen l’equip i la junta directiva. Posterior-ment, s’exposa a l’assemblea general.

Els dos projectes econòmics disposen d’un espai per desenvolupar les activitats. S’acom-pleixen uns horaris de treball al llarg de la setmana i es fan trobades mensuals per avalu-ar les actuacions i proposar-ne de noves. Un professional ajuda en la comercialització, amb classes teòriques.

Els equips o comissions cooperen i, quan és necessari, funcionen en xarxa amb altres entitats o ens públics de la ciutat de Manlleu. Maresmon té un conveni amb l’Ajuntament pel projecte d’acollida i treballa colze a colze amb l’Àrea de Benestar Social i el Servei d’Informació i Atenció a les Dones (SIAD) en els projectes Forja, Grup dilluns, Entrellana i Totdraps.

Els departaments deriven dones a l’associació per participar a les activitats. Una psicò-loga n’avalua la situació personal i les convida a participar a l’activitat que millor els pot anar.


Actors

L’associació Maresmon és la impulsora de les activitats per a dones en risc d’exclusió. La implicació de les participants, amb un clar repartiment de tasques i amb la formació i acompanyament d’un tècnic de comerç i empresa de l’Oficina de Promoció Econòmica, és el que permet emprendre els dos projectes comercials.

L’Ajuntament de Manlleu ha donat suport a l’associació a l’hora de crear i desenvolupar el projecte, tant en l’assessorament com en la contractació d’alguns serveis. Concretament, Maresmon neix vinculada a les àrees de Serveis Socials i Educació de l’Ajuntament, però, al créixer, rep el suport de Promoció Econòmica, amb la intenció d’esdevenir una associ-ació amb una activitat econòmica que faciliti la sostenibilitat del projecte i el consolidi.

Dates

Posada en marxa l’any 2009.

Recursos econòmics

El pressupost anual de l’any 2015 de l’associació és de 14.000 euros: 7.275 provinents de subvencions, 3.900 de premis i donacions i 2.825 de recursos propis, generats amb les vendes i activitats que es realitzen al llarg de l’any. Enguany, la partida pot anar a l’alça, en funció de l’activitat econòmica.

Impacte

• Sis dones voluntàries de l’associació participen en benefici del projecte de participació ciutadana, tres, pel projecte Totdraps i una, pel projecte Entrellana. Tres professionals en els camps de la psicologia, la docència i l’artesania complementen el voluntariat.

• Al llarg de l’any 2014, s’han format:

– 46 homes i dones en el coneixement de l’entorn.

– 13 dones apoderades en el projecte formatiu Forja.

– 29 dones de diferents procedències han participat en trobades associatives per la co-hesió social i l’aprenentatge de tècniques tèxtils.

– 189 dones han participat en diferents tallers formatius i participatius, en el marc dels projectes Entrellana i Totdraps.

– 730 infants han après a treballar el feltre a les escoles de la ciutat de Manlleu i rodalies.

– Quatre dones aprenen a fer feltre, com a part del procés d’apoderament i per a la pos-terior inserció laboral.

– Dues dones aprenen costura, com a part del procés d’apoderament i per a la poste-rior inserció laboral.

• L’any 2015, en el projecte Entrellana, es consolida la formació de dues dones: una, per ela-borar peces de feltre i, l’altra, per coordinar i monitorejar tallers de feltre per a joves i in-fants. En el projecte Totdraps, es consolida la formació de dues dones joves en la costura.

17

• Al llarg dels darrers mesos, es posen a la venta productes de feltre i roba reciclada per avaluar-ne la sortida comercial. Es consolida la venta dels productes i es treballa en el disseny i elaboració de nous.

S’ha treballat en:

– Elaboració del vestuari per la Marxa dels Vigatans durant els actes de l’11 de setem-bre.

– Decoració efímera a l’espai Express de Manlleu durant els actes del Badanadal.


Punts forts

• Multidisciplinarietat de les promotores del projecte.

• Treball coordinat amb diferents àrees de l’Ajuntament de Manlleu per desenvolupar la iniciativa.

• El projecte avança cap a la consolidació: en un primer moment, es busca la presa de contacte del públic amb els productes i, posteriorment, que es valorin i se’n consolidi la presència en el mercat de l’economia social.

• Els productes que es comercialitzen tenen el valor d’estar elaborats artesanalment i ser de proximitat, sostenibles i, en el cas d’Entrellana, biodegradables, així com el caràcter no lucratiu de l’empresa que hi ha al darrere, en aquest cas, l’associació.

• Capacitat de consolidació i projecció de futur del projecte.

Punts dèbils

• Cal generar activitat econòmica per fer sostenible el projecte: serà de cabdal importàn-cia el desenvolupament dels projectes econòmics Entrellana i Totdraps per fer sosteni-ble la resta d’activitats de l’associació i poder créixer en un futur.

• Maresmon ha començat com un projecte de voluntariat. És la única manera de fer-ho fins que l’activitat de l’entitat generi suficients recursos econòmics.

Aplicabilitat

El factor personal, les aptituds, competències i actituds de les persones promotores són la clau de l’èxit.

Les persones que lideren el projecte tenen perfils professionals i competencials diversos i complementaris: una psicòloga, una artesana en el feltre, una comptable, una llicenciada en filologia catalana i una professional en altres àmbits, totes amb un alt grau d’implicació en el projecte. És important contactar i disposar d’un grup de persones amb aquestes característiques.

Manlleu - Maresmon


En paral·lel, és important que el suport públic tingui una mirada global i complementària, que aposti per un treball cooperatiu i transversal i que impliqui diverses àrees dels ajuntaments.

www.maresmon.org

www.totdraps.blogspot.com

www.entrellana.blogspot.com

Contacte: Aurora Colom [email protected]

www.maresmon.orgwww.totdraps.blogspot.comwww.entrellana.blogspot.com

Manlleu - Sambucus

Descripció

Sambucus és una iniciativa social i empresarial constituïda en forma de cooperativa de treball. Un dels seus objectius és donar oportunitats d’ocupació a persones amb dificultats per accedir al mercat de treball per tal que puguin aconseguir-ho en igualtat de condicions i viure de manera autònoma.

La iniciativa porta a terme activitats entorn a la terra, l’horta i la cuina, fa producció eco-lògica i està molt vinculada al territori, per la qual cosa, prioritza el consum de productes locals.

Un dels principals serveis que ofereix Sambucus és el restaurant del nou Mercat Municipal de Manlleu. L’Ajuntament va treure la gestió de l’equipament a concurs públic i va valorar positivament que una iniciativa de l’economia social i solidària en fos l’adjudicatària.

La cooperativa participa en xarxes d’economia social, a nivell local, comarcal i nacional. En la seva filosofia, hi trobem pensar, treballar i cooperar per la sostenibilitat dels projec-tes i l’entorn.

Funcionament

Sambucus s’organitza en dues àrees de treball, l’agrària i la gastronòmica, que emmarquen les diverses activitats. A l’àrea agrària, s’hi desenvolupen el cultiu i comercialització d’hor-ta (a Manlleu i Santa Cecília de Voltregà) i el cultiu i transformació en infusions i condiments de planta aromàtica autòctona (a Sant Pere de Torelló).

Els projectes de l’àrea gastronòmica són la gestió del restaurant del Mercat Municipal de Manlleu, el servei de càtering de la cooperativa, la gestió de la cuina a una residència de persones amb problemes de salut mental de Manlleu i la gestió de la cuina de l’escola bressol municipal de Roda de Ter.

L’activitat social de la cooperativa desenvolupa accions de contractació laboral de perso-nes derivades dels Serveis Socials municipals (de Manlleu i Sant Pere de Torelló) i progra-mes integrals de formació i treball (a Sant Pere de Torelló). A més, Sambucus acull perso-nes amb l’obligació de realitzar treballs en benefici de la comunitat i també estudiants en modalitat de pràctiques.

La col·laboració amb els municipis i amb els altres agents passa, en primer lloc, per una visió conjunta dels objectius: crear activitat econòmica arrelada i dinamitzadora de la


comunitat i apostar per donar feina a les persones que tenen més dificultats per accedir-hi. Posteriorment, els objectius han de concretar-se en les accions, com, per exemple, la detecció de noves oportunitats de negoci per al creixement o la coordinació en la recerca i seguiment de les persones ocupades, entre d’altres.

Actors

Sambucus neix d’una reflexió de l’Ajuntament de Manlleu, amb voluntat de crear instru-ments que donin oportunitats personals i professionals als col·lectius més exclosos pel mercat de treball, espais de transició al món laboral, més enllà de la formació ocupacional.

Aquesta reflexió es va compartir amb un grup de persones que va decidir tirar endavant el projecte. La iniciativa ha comptat en tot moment amb l’acompanyament de l’Ajuntament, que ha donat suport a la creació i el desenvolupament de Sambucus en forma d’asses-sorament i de contractació de serveis.

Dates

El projecte comença a funcionar a partir de desembre de 2011.

Recursos econòmics

• Capital de les persones sòcies treballadores: 49.500 euros.

• Capital de les persones sòcies col·laboradores: 49.000 euros.

• Préstecs de diferents entitats: 170.000 euros.

Impacte

• 39 persones formades en treball remunerat.

• 26 persones formades en treball en pràctiques.

• Gestió de dos equipaments municipals.

• Gestió de la cuina de la residència de persones amb problemes de salut mental gestio-nada per la Fundació Centre Mèdic Psicopedagògic d’Osona.

• Execució de dos programes de transició escola-treball de l’Ajuntament de Sant Pere de Torelló, amb 16 joves.


Punts forts

• Les persones promotores i els ajuntaments són protagonistes del naixement de la l’ex-periència (formulació del projecte, establiment dels objectius, dels espais de col-laboració...).

• El projecte és una empresa d’inserció i aconsegueix generar ocupació per persones dels

21

col·lectius socialment més vulnerables.

• Fa compatible la qualitat del producte i del servei amb l’objectiu de generar ocupació per a sectors de la població exclosos pel mercat de treball.

• Capacitat de generar productes amb el triple valor de ser de proximitat, qualitat i soci-alment responsables.

• Complicitat de múltiples agents socials i econòmics del territori per fer créixer el projecte.

• Treball col·laboratiu amb els ajuntaments i capacitat de gestionar equipaments públics.

Punts dèbils

• Un projecte econòmic en el sector agrari requereix molta inversió i, alhora, capacitat de resistència, ja que els objectius econòmics són sempre a mig termini.

• La majoria de petites empreses productores tenen dificultats comercials. Fer arribar el producte sense estructura comercial no sempre és fàcil i no es compta amb la capaci-tat financera per invertir-hi.

Aplicabilitat

És important comptar amb un grup promotor dinàmic i amb capacitat relacional i tècnica. Alhora, és important comptar amb un govern municipal sensible a les iniciatives d’econo-mia social i solidària, per tal d’aconseguir gestionar espais o serveis de titularitat pública.

www.sambucus.cat

Contacte: Mireia Franch [email protected]

Manlleu - Sambucus

www.sambucus.cat

Sabadell - Cultura emprenedora a l’escola

Àmbit territorial

El programa Cultura emprenedora a l’escola es desenvolupa des del 2011 amb l’objectiu d’estende’s, progressivament, al conjunt de la demarcació de Barcelona. Fins ara, hi han participat 34 ens locals. A tall d’exemple, ens fixem en l’experiència de Sabadell.

Els altres ens locals que implementen el programa són:

L’Agència de Desenvolupament del Berguedà, l’Ajuntament d’Argentona, l’Ajuntament de Badalona, l’Ajuntament de Barberà del Vallès, l’Ajuntament de Cerdanyola del Vallès, el Consell Comarcal del Bages, l’Ajuntament de Cornellà de Llobregat, l’Ajuntament del Mas-nou, el Consorci de la Vall del Ges, Orís i Bisaura, el Consorci del Moianès, l’Ajuntament de Granollers, l’Ajuntament d’Igualada, l’Ajuntament de L’Hospitalet de Llobregat, la Man-comunitat Intermunicipal de la Vall del Tenes, la Mancomunitat Penedès-Garraf, l’Ajunta-ment de Manresa, l’Ajuntament de Martorell, l’Ajuntament de Mataró, l’Ajuntament de Mollet del Vallès, l’Ajuntament de Rubí, l’Ajuntament de Sant Adrià del Besòs, l’Ajuntament de Sant Boi de Llobregat, l’Ajuntament de Sant Celoni, l’Ajuntament de Sant Quirze del Vallès, l’Ajuntament de Sant Vicenç dels Horts, l’Ajuntament de Sitges, l’Ajuntament de Terrassa, l’Ajuntament de Tordera, l’Ajuntament de Vallirana, l’Ajuntament de Vic, l’Ajunta-ment de Viladecans, l’Ajuntament de Vilafranca del Penedès i l’Ajuntament de Vilassar de Mar.

Descripció

En un context creatiu i lúdic i mitjançant un aprenentatge transversal, el programa Cultura emprenedora a l’escola busca fomentar capacitats emprenedores i reforçar valors, hàbits i habilitats vinculats a l’emprenedoria, com la creativitat, la innovació o l’autonomia. El programa, adreçat a l’alumnat del cicle superior de primària, aposta pel model cooperatiu, com a fórmula empresarial de gestió democràtica i socialment responsable, i té l’objectiu últim de contribuir a capacitar les persones per tirar endavant projectes professionals i vitals.

Cultura emprenedora a l’escola és una estratègia local amb voluntat d’incorporar-se a les polítiques municipals i de mantenir-se a les escoles. Així, cada nou curs, els nens i nenes participants al projecte canvien, però s’hi mantenen els centres educatius i se n’incorporen de nous.

23

Funcionament

Cada grup-classe crea, gestiona i tanca una cooperativa, procés que comporta constituir l’empresa, escollir el producte, dissenyar-ne la imatge corporativa, fer difusió i comunica-ció del projecte, produir i vendre el producte en un mercat local, aportar part dels bene-ficis a projectes d’interès social i avaluar els resultats.

L’alumnat treballa en el projecte cada setmana durant el curs. Per impulsar la cooperativa, primer, el grup defineix el producte que comercialitzarà i treballa elements previs com prototips, la imatge i el logotip. En aquesta fase, estudiants de cicle formatiu de gràfica publicitària de l’escola Illa donen suport al grup.

Així mateix, els nens i nenes treballen per acordar les normes de funcionament de la co-operativa d’alumnes (els estatuts), conèixer-ne la part econòmica, demanar informació sobre els recursos i institucions de la ciutat i conèixer la resta de processos necessaris per tirar endavant el projecte. El procés finalitza amb la venda real dels productes elabo-rats per la cooperativa al Mercat Central de Sabadell, l’anàlisi dels beneficis i la posada en pràctica del que significa compromís social en el model d’empresa cooperativa.

Alhora, el programa permet reforçar competències transversals vinculades als coneixe-ments lingüístics i matemàtics, el treball col·laboratiu, la presa de decisions, l’assumpció de riscos i el coneixement de l’entorn.

Actors

El programa ha estat impulsat per les àrees de Desenvolupament Econòmic Local i d’Edu-cació de la Diputació de Barcelona i s’implementa en col·laboració amb cada un dels municipis participants.

Els departaments de Promoció Econòmica i d’Educació de les dues administracions es coordinen per desenvolupar-lo. El Departament de Comerç també hi està implicat, per dinamitzar la venda real al Mercat Municipal, així com també el d’Alcaldia, per coordinar trobades amb l’alcalde i fer difusió del programa als mitjans municipals. A més, Valnalón és l’entitat contractada per dinamitzar el procés d’implantació del programa al municipi.

La comunitat educativa (escoles Can Llong i Miquel Carreras) representa un actor impres-cindible per desenvolupar-lo. Hi participen el professorat implicat directament, amb el suport del claustre, i les AMPA durant tot el curs.

L’escola Illa col·labora a l’hora de dissenyar els logotips i preparar la venda. Primerament, el professorat fa una explicació general sobre el disseny de la imatge corporativa de l’em-presa i, finalment, és l’alumnat de l’escola el que ajuda i fa recomanacions als nens i nenes cooperativistes.

Altres actors implicats són petits comerciants, que s’ofereixen per explicar tècniques de venda; entitats financeres, per explicar el procés de sol·licitar un préstec per l’empresa; entitats sense ànim de lucre, que expliquen les seves línies de treball social, i altres coo-peratives sabadellenques, com Transports Urbans de Sabadell o Mec 2010, que ofereixen un retorn del funcionament intern de les cooperatives.



Dates

L’experiència pilot s’implanta el curs 2013-2014 a l’escola Can Llong i el curs 2014-2015 s’amplia a l’escola Miquel Carreras. En els propers cursos, es pretén augmentar el nombre de participants.

Recursos econòmics

La Diputació aporta els recursos materials i l’assessorament de l’empresa Valnalón. L’apor-tació de les escoles i ajuntaments és la dedicació d’hores de feina de professorat i perso-nal tècnic.

Impacte

• 75 nens i nenes aprenen a conformar una cooperativa i el seu funcionament cada any, tot posant en pràctica valors i habilitats associats a l’emprenedoria col·lectiva i social.

• Els resultats del programa també arriben a les famílies, professorat, professionals públics i al conjunt de la ciutadania el dia de la venda de productes al mercat.


Punts forts

• Posa en valor l’emprenedoria col·lectiva i el treball cooperatiu.

• La durada del projecte comporta forts vincles i dinamitza la relació entre els diferents departaments, col·lectius i administracions.

• És un projecte d’escola i de municipi que cerca estabilitat en el temps.

• El projecte estimula la creativitat, la capacitat de prendre decisions i una alta implicació de l’alumnat en els seus propis projectes.

Punts dèbils

• Demana dedicació extra del professorat, no remunerada, que implica dificultats a l’hora de trobar escoles disposades a participar. És necessària la implicació de gran part del claustre.

• Dificultat per aconseguir continuïtat a les escoles si no hi ha tutors/es disposats a assu-mir la càrrega de feina que implica.

• És necessària una certa homogeneïtat de l’alumnat per tal que el desenvolupament del projecte i les relacions entre alumnes sigui adequada.

• Dificultats a l’hora que les mares i pares deixin marge de decisió a l’alumnat tant a l’ho-ra de triar productes com a l’hora de realitzar-los.

• Requereix la implicació de les diferents administracions sense ampliar-los els recursos econòmics i de personal.

25

Aplicabilitat

Implementar el programa en un municipi és senzill. Ara bé, demana un esforç de coordi-nació entre entitats locals i escoles. Cal posar-se en contacte amb la Diputació de Barce-lona per participar-hi com a ens local, disposar del contacte amb les escoles o crear-lo i establir la coordinació entre els departaments de Promoció Econòmica i d’Educació del municipi.

www.diba.cat/web/educacio/cataleg/col-laboracio-amb-els-centres/col-oferta/culturaem-prenedora

emprenedoriacanllong.wordpress.com

elspetitsartesans.blogspot.com.es

Contacte: Eduard Juanes [email protected]


www.diba.cat/web/educacio/cataleg/col-laboracio-amb-els-centres/col-oferta/culturaemprenedorawww.diba.cat/web/educacio/cataleg/col-laboracio-amb-els-centres/col-oferta/culturaemprenedoraemprenedoriacanllong.wordpress.comelspetitsartesans.blogspot.com.es

Navàs - Omple. Oficina de suport a l’emprenedoria, el cooperativisme i l’autoocupació

Descripció

Omple és un espai de suport a persones emprenedores que volen tirar endavant una activitat econòmica. S’adreça especialment a joves, entre 18 i 35 anys, tot i que està obert a tota persona que tingui un projecte i necessiti assessorament, acompanyament o un espai per treballar.

Alhora, l’Omple busca donar a conèixer el concepte d’economia social i solidària i l’em-prenedoria social, així com acompanyar projectes en aquest marc.

L’Oficina s’engega com una iniciativa municipal, dirigida a Navàs, però espera establir vinculacions amb els municipis propers.

Funcionament

L’Oficina ofereix assessorament per iniciar una activitat econòmica (tallers de creativitat empresarial; avaluació i anàlisi d’una idea de negoci; creació d’un model de negoci; as-sessorament en l’anàlisi econòmica de la iniciativa; assessorament en formes jurídiques, especialment, la cooperativa; assessorament en finançament, ajuts i subvencions; asses-sorament per fer un pla de vendes, màrqueting i comunicació; suport en matèria fiscal i laboral), així com suport i seguiment de les iniciatives engegades (cursos de formació, sessions de treball temàtiques, conferències i taules rodones, assessorament personalit-zat). L’assessorament i el suport s’ofereixen dos dies a la setmana en horari de tarda i a hores convingudes.

El plantejament de l’Omple és facilitar un assessorament molt personalitzat i defugir fór-mules massa burocratitzades (com són molts models de pla d’empresa), per tal d’oferir eines útils per dissenyar una idea de negoci, valorar-ne la viabilitat i ajudar en la recerca dels recursos i informacions necessaris.

Per aquest motiu, es treballa a partir del model Canvas per generar models de negoci, així com per dissenyar propostes de valor i formes d’estudi de viabilitat simplificades.

El tercer servei que ofereix l’Omple és un espai de treball compartit, situat a l’edifici de l’Ajuntament, que permet accedir a internet i disposa d’ordinadors i impressora.

L’ús de l’espai de cotreball és gratuït per a les iniciatives que s’assessorin a l’Omple, però

27

es prioritzen els projectes d’economia social i solidària i els que plantegen propostes ar-relades al territori.

Actors

L’Alcaldia i la Regidoria de Promoció Econòmica del municipi van identificar la necessitat d’un servei de suport a l’emprenedoria al municipi i són les impulsores del servei.

El personal d’Antròpic Estudis Socials i Ambientals ha dissenyat la proposta de l’oficina Omple, després d’haver fet una primera diagnosi del teixit productiu del municipi.

Actualment, la tècnica de l’Oficina realitza l’assessorament i acompanyament, alhora que dinamitza l’espai i realitza activitats per donar a conèixer el servei i difondre l’economia social i solidària.

El tècnic de Joventut va ser l’impulsor de la sol·licitud dels ajuts per tirar endavant l’Omple i s’encarrega d’establir la coordinació entre la tècnica de l’Oficina, altre personal tècnic municipal (de dinamització juvenil, d’inserció sociolaboral, de promoció econòmica), amb regidors/es i l’alcaldia.

Dates

La fase inicial del projecte s’ha desenvolupat entre juliol i desembre de 2015 i l’Oficina està oberta des del mes d’octubre.

Recursos econòmics

Ajut de la Diputació de Barcelona de 4.500 euros per iniciar l’activitat i ajut del Departament de Joventut de 5.000 euros per cobrir la despesa de la tècnica de l’Omple.

Impacte

• Vuit persones han rebut assessorament:

– Dues han esdevingut treballadores autònomes i se’n fa seguiment.

– Dues estan en fase de crear una estructura jurídica per a les seves activitats.

• S’han dut a terme tres activitats públiques:

– Xerrada inaugural «Què és l’economia social i solidària?», a càrrec de la cooperativa de serveis financers ètics i solidaris Coop57. Hi van assistir una quarantena de perso-nes.

– Taula rodona «Experiències cooperatives», amb la presència de cinc experiències d’àmbits diversos: Metromuster, productora audiovisual independent; Cotó Roig, em-presa en fase de creació dedicada a la comercialització responsable de peces de cotó; Can Capablanca, restaurant cooperatiu; Altersport, cooperativa dedicada a les activi-tats físiques i esportives, i Riu Verd, una empresa d’inserció. Hi van assistir una setan-tena de persones.

– Taller «Ocupem-nos», dedicat a treballar el concepte d’emprenedoria i la creativitat

Navàs - Omple. Oficina de suport a l’emprenedoria, el cooperativisme i l’autoocupació


empresarial. Hi van participar una trentena de persones.


Punts forts

• Ofereix un assessorament que va més enllà de resoldre dubtes concrets, s’implica en el procés d’emprenedoria i en pot fer un seguiment mentre la persones inicia el camí. Mol-tes vegades, les persones emprenedores necessiten, més que un assessorament es-trictament tècnic, un espai per compartir les seves idees, expressar dubtes i trobar su-port a l’hora de resoldre’ls.

• Enfocar-se a l’autoocupació i l’economia social i solidària facilita que s’acostin projectes que, des de la perspectiva de la mera rendibilitat, no resulten interessants, però que són viables (o tenen capacitat de ser-ho) i tenen un alt interès social. L’Omple recolza pro-jectes que, en assessories comercials, sovint, no troben suport.

Punts dèbils

• Com a limitació a curt termini, cal tenir en compte que desenvolupar experiències em-prenedores innovadores i en el marc de l’economia social per reactivar el teixit econò-mic local és un repte que demana fer un recorregut: la dinamització de l’emprenedoria requereix temps, per tal d’anar difonent plantejaments, idees i experiències que animin més persones a encapçalar una activitat empresarial en aquest marc.

Aplicabilitat

És un projecte aplicable a municipis mitjans i grans, a partir de 5.000 habitants. També es pot desenvolupar a nivell territorial, a través d’agències.

És important conèixer els aspectes jurídics, legals i fiscals vinculats a la creació de noves empreses i l’alta de persones autònomes, així com totes les ajudes relacionades amb l’àmbit. Les informacions que cal tenir no han de ser molt extenses, però convé que esti-guin molt actualitzades i, també, tenir la referència d’assessories o gestories a les quals adreçar persones amb dubtes més concrets.

omple.navas.cat

Contacte: Martina Marcet [email protected]

omple.navas.cat

Santa Margarida i els Monjos -Espai per l’emprenedoria social, l’economia solidària i l’ocupació

Descripció

L’equipament municipal previst inicialment com a centre de dia per a gent gran, buit i en desús des de l’acabament de les obres de construcció (2012), es dedica temporalment (durant cinc anys) a ser un espai de foment de l’emprenedoria social i col·lectiva i l’econo-mia solidària i col·laborativa.

Així, s’ha convertit en un espai de treball compartit, col·laboratiu i cooperatiu, destinat a persones que volen desenvolupar una idea de negoci, emprenedors i emprenedores que han engegat projectes i volen donar-los valor social o bé professionals que necessiten un espai de treball, formació, reunions i trobada.

L’Espai per l’emprenedoria social, l’economia solidària i l’ocupació busca esdevenir el referent comarcal per tothom qui vulgui treballar projectes en el marc de l’economia soli-dària.

Concretament, els objectius de l’espai són acompanyar processos d’emprenedoria col-lectius i donar sentit social a cada idea i projecte; ser punt de trobada de persones em-prenedores i iniciatives col·lectives que aportin solucions a necessitats i resolguin noves problemàtiques socials; crear una comunitat de professionals de diferents sectors; com-partir experiències, aprenentatges, idees, dubtes, materials i recursos entre professionals i persones emprenedores que parteixen de situacions similars i, així, enriquir projectes, tot ampliant contactes, xarxa i aliances, i esdevenir un espai de referència comarcal per fer créixer iniciatives col·lectives amb vocació transformadora.

El projecte està obert a tota la comarca de l’Alt Penedès.

Funcionament

L’Espai es planteja com un espai col·lectiu dinàmic, obert i flexible de trobada i treball. La dinamització de l’espai en desús per transformar-lo en un espai de treball cooperatiu i col·laboratiu per a l’emprenedoria i la innovació social es realitza a través de formes par-ticipatives i comunitàries.

Està obert a totes les iniciatives de l’economia solidària i pretén ser un medi innovador, on


es treballin les idees de negoci en l’àmbit social de manera col·lectiva, així com oferir serveis per impulsar aquest tipus d’activitats econòmiques:

• Acompanyament en el procés d’emprendre.

• Assessorament i informació permanent en l’emprenedoria social i col·lectiva.

• Accions de formació contínua.

• Accions de treball en xarxa i relació entre professionals i persones emprenedores que comparteixen equipament.

• Ús d’espais compartits de treball, sales de reunions i lloguer de sales i despatxos, totes amb servei de wifi.

• Entrenament en habilitats empresarials i posar en pràctica serveis i productes.

• Sala Coworking: zona polivalent de treball compartit, adaptable a diferents necessitats.

• Sala Formació: té capacitat per a 25 persones, amb sis ordinadors, impressora, pissar-ra, projector i altres serveis.

• Sala Taller: té capacitat per a unes deu persones, per realitzar formacions, tallers, reu-nions i treball col·lectiu.

• Despatxos per treballs que necessitin més privacitat, per exemple, entrevistes.

Per accedir a les instal·lacions i usar les sales i despatxos, cal sol·licitar-ho prèviament, presencialment en l’horari establert, per telèfon o bé per correu electrònic.

Actors

Entre els actors públics, figuren l’Àrea de Desenvolupament Local i Ocupació de l’Ajunta-ment de Santa Margarida i els Monjos, l’Àrea de Promoció Econòmica de l’Ajuntament de Vilafranca del Penedès i el Servei d’Emprenedoria (model descentralitzat) de la Manco-munitat Penedès-Garraf.

La població amb inquietud i idees per emprendre col·lectivament en l’economia social i solidària és protagonista de la iniciativa.

La principal entitat del municipi que participa a l’Espai és, de moment, el banc del temps, que hi té la seu i hi fa les reunions de coordinació i treball.

Dates

El darrer trimestre de 2014, es van iniciar les activitats formatives en emprenedoria social (fase experimental) i es van detectar persones interessades.

El segon trimestre de 2015, es van fer les obres i l’adequació de l’espai. Al setembre, es va fer la difusió dels serveis i, a l’octubre, es va celebrar la jornada de portes obertes a tota la ciutadania i al personal tècnic de serveis de promoció econòmica de la comarca (amb els serveis de consergeria i cotreball establerts).

El darrer trimestre de 2015, l’Espai està en plena activitat per sensibilitzar sobre noves formes d’economia i estratègies per beneficiar el territori i població.

31

Recursos econòmics

El projecte està finançat per l’Administració pública local amb el suport econòmic de la Diputació de Barcelona.

Les despeses del primer any han estat d’obertura, xifrades en 9.950 euros (imatge gràfica i retolació i adequació de l’espai amb els recursos necessaris de connectivitat), i de fun-cionament (neteja i manteniments, assessorament de projectes cooperatius i consergeria), xifrades en 29.000 euros.

Impacte

• S’han realitzat tres tallers el 2014 i cinc el 2015.

• S’ha realitzat el curs «Eines per emprendre col·lectivament» (35 hores).

• S’ha desenvolupat el programa Promociona’t.

• 120 persones han assistit a les activitats.

• 27 persones han rebut assessorament.


Punts forts

• Capacitat de reactivar amb nous usos un equipament en desús.

• Ofereix nous serveis al municipi i al conjunt de la comarca (espai de treball col·lectiu, espai de referència per persones emprenedores...).

• Aporta al municipi i a la comarca un equipament nou que facilita a les persones empre-nedores un bon ambient de treball, amb espais polivalents, que permeten diferents ac-tivitats i formes de treball més col·lectives i compartides i, també, espais per treballs més personals.

Punts dèbils

• El projecte té dificultats per arribar a persones emprenedores del conjunt de la comarca.

• Hi ha competència per aconseguir recursos públics entre diferents administracions lo-cals. Cal més cooperació a nivell tècnic.

Aplicabilitat

Desenvolupar un projecte com l’Espai per l’emprenedoria social, l’economia solidària i l’ocupació demana una gran tasca de sensibilització prèvia. Cal explicar què és l’empre-nedoria social i col·lectiva i l’economia solidària i diferenciar-la d’altres tipus d’economies i emprenedories.

Santa Margarida i els Monjos - Espai per l’emprenedoria social, l’economia solidària i l’ocupació


Cal dedicar esforços a una forta dinamització d’activitats, espais i projectes, s’ha de faci-litar a les entitats l’organització d’esdeveniments a l’espai i demana flexibilitat en la gestió.

www.santamargaridaielsmonjos.cat

Contacte: Marta Raventós [email protected]

http://

El Prat de Llobregat -Laboratori d’Emprenedoria Social (LABESOC)

Descripció

El Laboratori d’Emprenedoria Social (LABESOC) té els objectius d’apoderar persones amb una clara vocació de benefici social, però sense accés als recursos necessaris per impul-sar les seves iniciatives, i d’acompanyar-les en el desenvolupament viable de projectes d’economia social.

Funcionament

LABESOC és una eina per incubar projectes, tot acotant els riscos i costos associats al desenvolupament de projectes d’economia social que encara no disposen de forma jurí-dica i, per tant, que no tenen capacitat d’operar al mercat. LABESOC posa a disposició de l’equip de persones emprenedores socials tècniques i eines de validació i modelització dels projectes.

Així mateix, ofereix la possibilitat de posar a prova l’acceptació del producte o servei al mercat, a través d’una start-up social. Durant l’estada a la incubadora LABESOC, els em-prenedors i emprenedores socials estan contractats per l’Ajuntament mitjançant un pro-grama local de plans d’ocupació.

Actors

El Grup d’Associats per al Treball Social, Cultural, Comunitari i Ambiental (GATS) actua de promotor i compta amb l’Ajuntament del Prat de Llobregat com a col·laborador. Les per-sones emprenedores socials són l’actor imprescindible de la iniciativa.

Dates

L’any d’inici de l’activitat és el 2014.

Recursos econòmics

La subvenció de l’Ajuntament del Prat per a plans locals d’ocupació és de 160.666,66 euros. A més, el GATS mobilitza 48.636,06 euros.


Impacte

• L’any 2014 es van atendre 22 persones emprenedores socials.

• Es van tutoritzar 13 projectes.

• Es finalitzaren cinc projectes.

• S’atorgaren 126.000 euros en beques per a l’emprenadoria social, que s’han mantingut el 2015.


Punts forts

• Àmplia experiència de l’associació promotora en el desenvolupament de projectes d’alt impacte social.

• Desenvolupament del projecte en el marc d’una estratègia de suport a l’economia soci-al (programa Municipi Cooperatiu).

• Suport financer i tècnic de l’Ajuntament del Prat, en una estratègia de col·laboració pu-blicoprivada (Taula de l’Economia Social i Cooperativa del Prat).

• Col·laboració fluïda amb el Servei d’Emprenedoria del Centre Municipal de Promoció Econòmica.

• Identificació de nínxols de necessitats en els quals desenvolupar projectes.

• Disponibilitat de recursos públics per finançar projectes d’impacte social que poden ser gestionats per emprenedors i emprenedores socials.

Punts dèbils

• Precarietat econòmica i en habilitats de socialització dels col·lectius als quals va adre-çada la proposta d’emprenedoria social.

• Baix nivell d’apoderament i d’aptituds per emprendre col·lectivament.

• Baix nivell de formació professionalitzadora i en gestió organitzativa.

• Grau elevat de dependència de la tutorització dels projectes i dificultats per consolidar-se de manera autònoma.

Aplicabilitat

L’experiència d’incubadora d’emprenedoria social és aplicable a qualsevol entorn en què existeixi un nivell elevat de concertació pública, privada i comunitària al voltant del pro-jecte i dels seus objectius.

www.gats.cat/index.php?option=com_k2&view=item&id=154:labesoc-en-marxa-el-labo-ratori-incubadora-per-leconomia-social-de-gats&Itemid=52

Contacte: Salvador Lajara [email protected]

www.gats.cat/index.php?option=com_k2&view=item&id=154:labesoc-en-marxa-el-laboratori-incubadora-per-leconomia-social-de-gats&Itemid=52www.gats.cat/index.php?option=com_k2&view=item&id=154:labesoc-en-marxa-el-laboratori-incubadora-per-leconomia-social-de-gats&Itemid=52

Vallirana - Entra al cercle de l’autoocupació: fes cooperativa!

Descripció

L’objectiu general del projecte és impulsar la creació de cooperatives i el creixement de l’economia social al municipi.

Els objectius específics de la iniciativa són sensibilitzar i difondre l’esperit i els valors de l’autoocupació col·lectiva de gestió democràtica; facilitar i potenciar la creació de nous llocs de treball seguint el model cooperatiu; oferir una formació integral per crear i gesti-onar noves cooperatives de treball; promoure sinergies per afavorir la creació d’activitat econòmica associada; assessorar i fer el seguiment dels plans d’empresa per garantir la viabilitat dels projectes cooperatius; acompanyar i donar suport tècnic a la creació i con-solidació de cooperatives de treball i donar cobertura a les necessitats d’activitat econò-mica detectades al municipi.

Funcionament

El projecte s’orienta a crear cooperatives al municipi a partir de fomentar l’autoocupació entre persones a l’atur. La primera fase la conformen sessions informatives i de sensibilit-zació i, a continuació, les persones participants reben la formació i qualificació (180 hores) que les dota dels coneixements i aptituds suficients per crear les cooperatives.

La tercera fase és la de validació i execució, en què s’acompanya els i les participants per elaborar el pla d’empresa i fer la constitució societària. Aquesta fase incorpora el lliurament de premis econòmics als millors plans d’empresa.

La darrera fase és anomenada «Empenta inicial»: un cop creada la cooperativa, l’Ajunta-ment és el primer client de les cooperatives, en la mesura del possible. Es tracta d’una contractació menor que permet començar a engegar l’operativa de l’empresa, però que l’obliga a buscar més clients per subsistir. A més, els projectes també reben un servei subvencionat de gestoria durant el primer any de funcionament.

Actors

L’Ajuntament de Vallirana impulsa el projecte, dins del catàleg de serveis que ofereix a la població del municipi i a la població veïna. Tot i així, el projecte es desenvolupa gràcies al suport d’Eines SCCL, cooperativa local experta en programes de formació i ocupació, i


de la Federació de Cooperatives de Treball de Catalunya.

Posteriorment, s’hi han incorporat ajuntaments veïns, com el de Molins de Rei, donant suport en la realització de plans de viabilitat, o els de Sant Vicenç dels Horts, Pallejà, Cervelló, La Palma de Cervelló, Torrelles i Santa Coloma de Cervelló, oferint els projecte a la seva població.

Les persones a l’atur amb iniciativa empresarial són les principals beneficiaries del pro-jecte que, tanmateix, aporta un benefici al conjunt de la població del municipi, en tant que impulsa l’emprenedoria col·lectiva i empreses amb un funcionament democràtic.

Dates

Es realitza una primera edició del projecte l’any 2013 i l’èxit duu a repetir-lo el 2014. En la segona edició, s’hi incorpora l’Ajuntament de Molins de Rei i la voluntat és anar ampliant l’abast supralocal del projecte en futures edicions. L’any 2015, gràcies al conveni signat amb els ajuntaments de Sant Vicenç dels Horts, Pallejà, Cervelló, La Palma de Cervelló, Torrelles i Santa Coloma de Cervelló, el projecte arriba a més persones.

Recursos econòmics

• Sensibilització: S’estima en 300 euros (quatre sessions). Es rep el suport de la Federa-ció de Cooperatives de Treball de Catalunya.

• Formació:

– Mòdul formatiu d’habilitats i competències personals: 2.784 euros (IVA inclòs).

– Mòdul formatiu d’aproximació a les cooperatives: 2.190 euros (IVA inclòs).

– Mòdul formatiu de gestió economico-financera: 2.420 euros (IVA inclòs).

– Mòdul formatiu de màrqueting i vendes: 2.323,20 euros (IVA inclòs).

– Mòdul formatiu de riscos laborals: 1.193 euros (IVA inclòs).

– Mòdul formatiu sobre el pla d’empresa: 2.875 euros (IVA inclòs).

• Assessorament en la creació de l’empresa: S’estima en 500 euros. Es rep el suport de l’Ajuntament de Molins de Rei.

• Suport a la consolidació: 7.500 euros (IVA inclòs).

Impacte

• Creació de cinc cooperatives (edició 2013) en sectors estratègics al municipi.

• El 75 % de les persones participants en l’acció formativa el 2013 (12 de 16) han creat una empresa, dues han trobat feina per compte aliè i dues més han desenvolupat el pla d’empresa, tot i que no han constituït la cooperativa. Tres persones més s’han associat amb les cooperatives creades.

• L’any 2014, s’han creat dues cooperatives i dues persones han començat a treballar per compte propi.

37


Punts forts

• El programa formatiu intensiu de 180 hores està dissenyat per permetre assolir els co-neixement mínims en matèria cooperativa i en gestió empresarial alhora:

– Habilitats i competències personals (48 hores)

– La cooperativa (24 hores)

– Gestió empresarial (40 hores)

– Màrqueting (32 hores)

– Prevenció de riscos laborals (16 hores)

– El Pla d’empresa (20 hores)

• Concentració de l’acció formativa i un equip docent multidisciplinar: les persones em-prenedores es concentren en el seu projecte, l’aborden des de totes les perspectives i s’inicien en l’actitud emprenedora, un aspecte clau del procés.

• Incentiu per assistir a tot el programa: atenent la importància que l’alumnat assisteixi a tot el programa formatiu, s’ha cobrat un euro per hora de docència i l’import es reem-borsa si s’assisteix al 80% de les sessions.

• Identificació de sectors estratègics pel municipi abans d’iniciar el projecte: l’Ajuntament va identificar sectors estratègics amb oportunitats de mercat i, a més, en què podia fer una contractació inicial. Alguns projectes constituïts corresponen a aquests sectors i d’altres, a sectors identificats per les persones emprenedores.

• Tot i que alguns projectes no corresponen als sectors estratègics identificats, l’Ajunta-ment ha aconseguit donar una empenta inicial als cinc projectes cooperatius amb con-tractacions menors de 18.000 € i amb durada inferior a l’any. En algun cas en què no hi havia possibilitat de contractar el servei, l’Ajuntament ha donat l’empenta en forma de cessió de materials o espais.

Punts dèbils

• Dificultat per definir i assignar el pressupost per desenvolupar el projecte.

• Dificultat de trobar una massa crítica d’alumnes que, primer, es vulgui formar en gestió empresarial i no tingui urgència per tenir ingressos, segon, vulgui constituir una coope-rativa i, tercer, pugui assumir la constitució d’una cooperativa, especialment, pel que fa a la inversió inicial.

• En ocasions, és difícil trobar espais per a la contractació de l’Ajuntament com a primer client. Les cooperatives constituïdes no sempre ofereixen serveis necessaris per part de l’Ajuntament, ni sempre es disposa de la flexibilitat per fer-ho.

Vallirana - Entra al cercle de l’autoocupació: fes cooperativa!


Aplicabilitat

Per desenvolupar l’experiència en altres territoris, es recomana no retallar l’itinerari forma-tiu per reduir el pressupost del projecte. Mantenir una formació integral, àmplia i extensa és clau.

Cal tenir especial cura en l’apartat «Habilitats i competències personals». És molt important per desenvolupar el perfil emprenedor, que s’ha de treballar a la fase inicial de la formació.

Cal trencar amb les maneres habituals de fer i, si cal, incorporar novetats per assolir els objectius, per exemple, fórmules de contractació inicial per part dels ajuntaments, garan-tir l’assistència a les formacions, donar suport a la consolidació... Es tracta de marcar uns objectius clars i buscar les maneres d’aconseguir-los.

www.vallirana.cat/ca/cooperatives-a-vallirana-projecte

Contacte: Víctor Álvarez [email protected]

www.vallirana.cat/ca/cooperatives-a-vallirana-projecte

Catalunya - Cooperativa d’Activitats i Emprenedoria

Descripció

La Cooperativa d’Activitats i Emprenedoria (CAE) Calidoscoop és un projecte d’innovació social en matèria de generació d’empresa i creació d’ocupació inspirat en el model francès de Coopératives d’Activité et Emploi, amb més de vint anys d’èxit.

La CAE és un complement eficaç als dispositius clàssics d’atenció a les persones empre-nedores, tant públics com privats. Consisteix en una incubadora-acceleradora de projec-tes empresarials que en facilita l’arrencada, amb una base sòlida i de qualitat.

La persona emprenedora n’obté un doble benefici: un NIF per facturar i un contracte la-boral per obtenir seguretat i estabilitat laboral i social i, a la vegada, formar part d’un projecte col·lectiu i apoderador basat en l’atenció personalitzada i la mutualització de serveis empresarials i de gestió.

Funcionament

Una persona que té un projecte emprenedor s’integra a la CAE per desenvolupar-lo. En una primera fase, la relació entre la CAE i la persona emprenedora es regula mitjançant un conveni d’acompanyament. A partir que la seva activitat empresarial i/o professional li permet obtenir una regularitat d’ingressos, s’enceta una relació laboral amb la CAE que li permetrà provar si la seva activitat i/o professió li interessa o li resulta viable, tècnicament i econòmicament i, segons els resultats, fer-la créixer, consolidar-la, reconduir-la o aban-donar-la.

També, li permetrà accedir al NIF de la cooperativa per emetre factures a la seva clientela; gaudir d’una plataforma de gestió, un assessorament i un acompanyament personalitzat; disposar d’una formació empresarial a mida de les seves necessitats i del seu projecte; mantenir la seva independència comercial; tenir una seguretat jurídica i laboral (règim general de la Seguretat Social) i gaudir de la generació de múltiples sinergies empresarials i comercials entre integrants de la cooperativa.

El treball en el marc de la cooperativa permet a les persones emprenedores començar a fer rodar la seva idea i generar ingressos sota el control de la cooperativa, mentre van polint el seu model de negoci, les seves funcions i la seva viabilitat. Funciona com una incubadora d’empreses i com una acceleradora, ja que estalvia temps i facilita tràmits de gestió.


Actors

La impulsora i gestora de la iniciativa és l’empresa social Calidoscoop SCCL, que impulsa la primera CAE a Catalunya després d’un estudi exhaustiu per adaptar el model francès a la normativa i la cultura emprenedora catalanes. Les persones emprenedores són l’actor central de la CAE.

El tàndem CAE−ens locals té, com a actiu d’alt valor, la pertinença i l’arrelament al sector de l’economia social i solidària, un ampli reconeixement territorial tècnic, institucional i empresarial, així com la pràctica de dinàmiques d’intercooperació per aprofitar les siner-gies i la complementarietat en els àmbits que entren en joc en el desenvolupament de la CAE.

Dates

La CAE es va posar en marxa durant el darrer semestre de 2015.

Recursos econòmics

El projecte és finançat, principalment, per les persones emprenedores i per la inversió inicial de la cooperativa impulsora que, a la vegada, cerca nou finançament amb el suport de l’Administració local per fer créixer i fer sostenible el projecte a mig termini.

Impacte

• Vuit projectes en funcionament a la CAE Calidoscoop, que pot acollir una gran diversitat de projectes i s’especialitza en models de negoci emmarcats en l’economia social i so-lidària.

• S’estudia la viabilitat d’una CAE en el sector agrari i rural, que doni resposta a la inicia-tiva emprenedora de noves fornades de persones dedicades a la pagesia i la ramaderia, especialment, de producció ecològica i sostenible, i a la recuperació d’espais agraris, forestals i de l’entorn rural.

Aspectes normatius destacats

La CAE Calidoscoop associa persones emprenedores com a sòcies treballadores, tot permetent-los regularitzar el treball, amb la cotització al règim general de la Seguretat Social, i alhora, els facilita un NIF per facturar.

La nova Llei de Cooperatives de Catalunya inclou una classe de cooperativa que ha de facilitar la regulació de la fórmula innovadora que suposa la CAE. Aquesta nova classe és la cooperativa de foment empresarial. El reglament que la reguli s’ha de desenvolupar durant el 2016.

41


Punts forts

• Complement als dispositius locals de suport a l’emprenedoria: la CAE Calidoscoop per-met posar a prova el projecte empresarial de les persones emprenedores amb segure-tat i garanties.

• La CAE dóna l’oportunitat a persones emprenedores de sortir de l’atur o de regularitzar una activitat que ja realitzen, tot contrarestant certes limitacions lligades a l’emprenedo-ria (aïllament, gestió empresarial, habilitats, marc legal, desconeixement...).

• La CAE afavoreix la competitivitat dels projectes empresarials (autònoms, microempre-ses), en el marc d’una activitat socioeconòmica de base col·lectiva i amb una plataforma de gestió i comunicació que crea comunitat.

• Suport i aliances amb les CAE franceses i altres projectes naixents a l’Estat espanyol.

• La normativa cooperativa catalana incorpora el desenvolupament d’una fórmula que en-cabeix el concepte de la CAE.

• Calidoscoop, com a cooperativa impulsora de la CAE, té el bagatge i el reconeixement de l’Administració i, més concretament, dels ens locals, en el desenvolupament de projectes i programes d’impuls de l’emprenedoria i l’economia social i cooperativa al territori.

Punts dèbils

• Desenvolupament normatiu encara insuficient, tant a nivell de cooperatives com de nor-mativa laboral específica (a França sí que en disposen). Tanmateix, no impedeix el fun-cionament del dispositiu.

• La CAE necessita certa massa crítica per sostenir-se, pel que és molt important aug-mentar la difusió del projecte i fer créixer el volum de projectes empresarials associats.

• En la primera fase d’acceleració de projectes, la CAE manté unes quotes pels serveis molt ajustades a la realitat dels projectes emprenedors naixents. Aquesta fase de suport a la persona emprenedora és deficitària pel servei que s’hi desenvolupa, pel que també es fa necessari el suport de l’Administració.

• La CAE no ofereix espai de treball a les persones emprenedores. Les administracions locals poden cobrir la mancança amb els recursos de què disposin els municipis.

Aplicabilitat

La CAE Calidoscoop és un projecte obert a la participació dels agents econòmics i soci-als, complementa altres dispositius de suport a l’emprenedoria i a l’empresa i teixeix complicitats amb els agents de dinamització de l’economia i l’emprenedoria als territoris.

L’extensió del dispositiu CAE es realitza amb les anomenades Antenes, punts de dinamit-zació de la Cooperativa d’Activitats i Emprenedoria als territoris, determinats per l’actuació dels agents que hi participen.

En el marc de la col·laboració publicoprivada, els diferents agents de l’Antena es compro-

Catalunya - Cooperativa d’Activitats i Emprenedoria


meten a donar suport al desenvolupament de la CAE Calidoscoop. Principalment, les activitats de l’Antena CAE són de difusió, de prescripció i captació de persones i projectes emprenedors i de reforç i promoció de la CAE.

Alguns exemples d’activitats són seminaris de formació per aproximar la metodologia CAE a personal tècnic i polític del territori, formació sobre l’especificitat del projecte col·lectiu per a possibles emprenedors/es i personal tècnic, tallers de networking per treballar sobre els perfils i la metodologia d’acompanyament inicial a la preacceleració, estudis i treballs de camp per valorar la viabilitat de la CAE en

Experiències d’economia social i solidària als municipis · Experiències d’economia social i...

Documents

Transcript of Experiències d’economia social i solidària als municipis · Experiències d’economia social i...