EXPRESSIÓ_ESCRITA[1]

8/3/2019 EXPRESSI_ESCRITA[1]

1/22

EXPRESSI ESCRITAContingut:

pgina1.Redacci de textos 2

1. 1. A qui va dirigit? 21.2.De qu ha de parlar? 41.3. Amb quin objectiu? 41.4. Com ho vull escriure? 6

2. Els connectors 8

3. El text explicatiu 11

4. El text argumentatiu 12

5. Exercicis. Cartes als diaris 13

6. Solucionari 18

1


2/22

1. REDACCI DE TEXTOS

Podem resumir els passos per comenar a escriur b en la formulaci d'aquestes quatre

preguntes:A qui va dirigit?De qu ha de parlar?Amb quin objectiu?Com ho vull escriure?

1.1) A qui va dirigit?El tipus de relaci que hi ha entre la persona que escriu el text i la persona que l'ha dellegir contribueix a determinar el grau de formalitat de l'escrit. Les paraules iconstruccions seran ms familiars i colloquials si ens dirigim a un amic, i ms formalssi ens adrecem a un alcalde. Si el text va destinat a un pblic ampli, se sol donar

preferncia a un llenguatge ms aviat neutre.Frmules de tractament:

TU VOST VSTruca'm al despatx

Digue'm qu et sembla

Posa't en contacte amb elteu pare

Truqui'm al despatx

Digui'm qu li sembla

Posi's en contacte amb elseu pare.

Truqueu-me al despatx

Digueu-me qu us sembla.

Poseu-vos en contacte amb elvostre pare.

Exemple:L'Ajuntament de Vila-roja de Mar ha decidit installar un abocador d'escombraries enuns terrenys del barri de Can Baret. En Pere Torregrossa, president de l'associaci devens d'aquest barri, ha escrit una carta a la regidora d'Urbanisme de la vila per protestarcontra aquesta decisi. Abans, per, ha enviat una carta al seu amic Ernest, que viu aBarcelona, per explicar-li aquest problema.Fixeu-vos en les diferncies que hi ha entre aquestes dues cartes pel que fa al grau deformalitat, les frmules de tractament, i les frmules de salutaci i de comiat:A)

Ep, Ernest!Com va la vida? Aquest cop no t'escric per felicitar-te pel teu aniversari ni per res

que s'hi assembli. No t'ho perdis, el que t'he d'explicar, perqu aqu al poble estem benrevolucionats.

Recordes el meravells solar on fiem els partidets de futbol a l'estiu...? S, all oncap a les sis de la tarda era fantstic fer uns quants xuts mentre espervem les senyores ila canalla que arribessin de la platja... Doncs b, aquest any ja no hi ser! I et deus

preguntar: com s que els solars dessapareixen aix com aix? No, company, no. Ara t'hoexplico.

Resulta que els Excellentssims Senyors de l'Ajuntament els ha passat per la

barretina de posar-hi l'abocador de la comarca. Com si no hi hagus ms llocs!B, i s que t'he de dir que el que ens fot no s noms que ja no puguem jugar a

2


3/22

futbol, no... s que la pudor que fa no es pot aguantar! Tu rai, que noms vns a l'agosta passar-hi un mes, per els que hi vivim...

Ja ens hem queixat, ja. Ara estem esperant una resposta, per ja saps com sn lescoses de palau. Com que la regidora d'Urbanisme viu lluny de Can Baret, ella no deusentir gens de pudor... Per, vaja, un amic meu que s advocat diu que si els vens fem

fora merder s possible que treguin l'abocador del lloc on l'han posat.Nano, estem ben fotuts! I t'ho he volgut explicar perqu et vagis fent una idea delque et pot passar quan arribis aqu a l'agost amb la famlia. Ah! T'he escrit una carta

perqu, cada vegada que et truco, una veu molt amable d'una noia em diu que el teunmero no existeix. Quan puguis, truca'm tu, perqu el meu nmero continua existint.

Apa, xiquet, que vagi b i records a la famlia.

Vila-roja de Mar, 14 de juny de 2005PD: Si qualsevol dia d'aquests et perds per aqu, porta una pina al nas, per si de

cas...

B)

Pere Torregrossa i JuliCarrer Major 54, 1rVila-roja de Mar

Sra. Anna MasllorensRegidora d'UrbanismeAjuntament de Vila-roja de Mar

Distingida senyora,Em dirigeixo a vost per fer-li arribar la queixa de tots els vens del barri de Can

Baret pel fet que l'Ajuntament hagi triat els terrenys de l'est de la vila per installar-hil'abocador d'escombraries de la comarca. Creiem que aquesta decisi s un greu error

per diversos motius, que passo a detallar-li seguidament.En primer lloc, en les primeres reunions que es van convocar per parlar de la

ubicaci del nou abocador, els responsables de l'Ajuntament ens van assegurar que lespudors no arribarien al poble de cap de les maneres. Doncs b, s evident que no hi haprou distncia entre el poble i el lloc on s'ha decidit situar l'abocador, ja que aquests diesen qu s'han estat fent proves la pudor ha estat inaguantable. Denunciem, doncs, aquest

incompliment del pacte establert.En segon lloc, volem que spiga que els nostres fills utilitzaven per jugar a futbol ellloc que ara vosts han tancat al pblic. Evidentment, per culpa de la seva decisi, ja nohi poden jugar. Per tant, considerem que l'actitud de l'Ajuntament perjudica directamentla qualitat de vida dels vens.

I en tercer i en ltim lloc, volem recordar-li que hi ha altres solars ms allunyats delpoble que estan desaprofitats i que podrien servir per a aquesta tasca. En canvi, se n'hatriat un que no s gens adient per installar-hi un abocador d'escombraries.

Confiem en la seva capacitat de dileg i estem segurs que comprendr que situarl'abocador al solar de Can Baret s un error que encara estem a temps de solucionar.

Si ben aviat no rebem una resposta a la nostra demanda, l'associaci de vens de Can

Baret est disposada a emprendre accions legals per resoldre aquesta injustcia.Prviament assessorats, sabem que, si duem a terme aquestes accions, tenim molt de

3


4/22

terreny guanyat i, segurament, una sentncia favorable als nostres interessos.Atentament,

PERE TORREGROSSA I JULI

President de l'associaci de vens de Can BaretVila-roja de Mar, 14 de juny de 2005

1.2) De qu ha de parlar el text?Es tracta de tenir clar qu s el que essencialment volem comunicar amb el text.A ms, el tema sol comportar una terminologia distintiva per a cada tipus de text. La triade lxic vindr marcada per aquet tema (futbol, informtica, excursionisme...)Un cop situats en un camp temtic determinat cal fer la tria de termes en funci de lasituaci: a qui va dirigit el nostre escrit..Aix si ens situem en l'mbit de la medicina i volem fer referncia d'una manera general

a una persona a qui li cauen els cabells, segurament farem servir l'expressi caiguda decabells. En canvi, si fem un informe mdic sobre aquesta persona, podrem distingir si tuna alopcia seborreica o una alopcia areata, per exemple.

Exemple:En Marc i en Pep sn dos joves de 18 anys. Dissabte a la matinada van tenir un accidentde trnsit i els van haver d'ingressar. Tot seguit us presentem un fragment de la cartaque el Marc, des d'una habitaci de l'hospital, ha escrit a una amiga per explicar-li elque els ha passat i, a continuaci, una part del primer informe que ha elaborat el

personal mdic que els ha ats.

C)Dissabte a la matinada, quan tornvem de la disco, ens vam fotre de cap amb la moto.Condua el Pep, que potser anava una mica trompa, i ens vam enclastar contra un arbre.A ell l'han hagut d'operar, perqu s'ha trencat un bra...

D)El senyor Josep Ferrer, ferit en un accident de trnsit, ha ingressat en aquest hospital el

dia 18 d'agost de 2005 a les 2:15 hores, amb mostres evidents d'intoxicaci etlica, i hahagut de ser intervingut quirrgicament a causa d'una fractura amb desplaament decbit [...]

1.3) Quin objectiu t l'escrit?

D'objectius diferents en resulten textos diferents: s evident que no fem servir el mateixtipus de paraules i d'expressions per presentar una queixa que per demanar feina en unaempresa..Els diversos tipus de text que podem escriure segons l'objectiu que vulguem aconseguir

solen presentar elements formals caracterstics.

4


5/22

Exemple: l'empresa automobilstica Seat ha tret al mercat un nou moldel de cotxe: elSeat Toledo TDi. Aquest fet pot provocar tres textos que ho expliquen per ambobjectius diferents: a) Un anunci publicitari (objectiu: persuadir). b) Una notcia de diari(objectiu: informar). c) Una crtica en una revista de motor (objectiu: opinar).E)

SEAT TOLEDO TDi: DE BARCELONAA SEVILLA SENSE FER BENZINA3,7 litres als 100 km

Adu a la benzina! Vuit periodistes de les ms prestigioses revistes del sector ho hancomprovat. El nou Toledo TDi els ha portat de Sevilla a Barcelona sense fer benzina. Auna mitjana de 93 km/h. I fins i tot a algun li quedava combustible per anar fins aValncia. S'ho pot creure. El Seat Toledo TDi s el turbodisel que menys consumeixdel mercat. Vingui a comprovar-ho! Des de noms 2.418.000 de les antigues pessetes.

[Anunci publicitari]

F)Seat treu al mercat el nou Toledo TDi

Divendres passat l'empesa automobilstica Seat va presentar a la factoria de Martorelll'ltim model de la famlia Toledo, el Seat Toledo TDi. El cotxe, de 1.135 kg de pes i 90CV de potncia, pot aconseguir una acceleraci de 0 a 100 km/h en 12,7 segons i potarribar a una velocitat mxima de 182 km/h. Entre les prestacions, cal destacar que elnou model presenta airbagper al conductor, direcci assistida, frens ABS, alavidreselctric i aire condicionat, entre d'altres. Segons els directors de l'empresa, el SeatToledo TDi s el turbodisel que menys consumeix del mercat. El preu de venda al

pblic va des de 2.418.000 de les antigues pessetes fins a 3.095.000 pessetes.

[Notcia de diari]

G)Seat Toledo TDi: innovador per no revolucionari

Els directius de Seat estan molt orgullosos del Toledo TDi, ja que consideren que ambaquest nou model la diversificaci de les mecniques ha arribat al lmit, amb laincorporaci d'un propulsor de gasoil amb turbo. Per en realitat es tracta del motor dequalsevol altre model Toledo, alimentat amb aquest combustible per noms 75 CV.

La relaci del canvi (manual de cinc velocitats) s una de les seves qualitats, al costatdel poc consum que comporta (noms 3,7 litres a 90 km/h). Tamb disposa de barreslaterals de refor, airbag (tot i que noms per al conductor), sistema de frens ABS,direcci assistida, alavidres elctric i aire condicionat. Pel que fa a la tecnologia,

podem destacar que aquests quatre cilindres incorpora un turbocompressor controlat perxip. En aquest sentit, s evident que estem davant d'un dels encerts innovadors del grupVolkswagen-Audi.Per hi ha un aspecte que enterboleix el resultat final. Els enginyers de l'empresa hanconfeccionat uns suports hidrulics per disminuir al mxim les vibracions de lamecnica i han recobert bona part del compartiment del motor amb materials allants.Malgrat aix, des de la posici del conductor no s difcil apreciar una certa remor, que,

des del nostre punt de vista, s injustificable.El nou Toledo TDi tamb presenta quatre o cinc detalls esttics nous que, sense ser

5


6/22

revolucionaris ni haver significat cap gran despesa a la marca, en modernitzen la figuraexterna. s una pena que la novetat no s'hagi ests a l'interior, on els acabats es veuen

poc treballats i una mica passats de moda.[Crtica en una revista de motor]

1.4) Com ho vull escriure?Una informaci pot arribar en forma de rtol, de carta, de targeta postal, de telegrama,d'examen, d'article de diari, etc. Cadascuna d'aquestes formes de comunicaci escritacondiciona diversos factors del text final, com l'extensi o l'estructura, entre d'altres.Pel que fa a l'extensi no s igual la llargada d'un telegrama que la d'una carta, ni lad'un article de diari que la d'una tesi doctoral, per exemple. Per tant, hem de saberadequar l'extensi del text al canal comunicatiu en qu ens hgim d'expressar. En algunscasos, haurem de fer un esfor de sntesi i de condensaci; en d'altres, dedesenvolupament de les idees i d'argumentaci.Pel que fa a l'estructura, cal dir que segons el vehicle que fem servir per comunicar-nos(carta, telegrama, article de diari...) el text final presentar una estructura o una altra.

Cal tenir en compte que alguns documents formals (instncies, informes tcnics,resolucions, sollicituds, certificats...) tenen una estructura estandaritzada que calrespectar, formada per elements fixos del tipus ats que, exposo, sollicito, faig constar,certifico, etc.Exemple:L'entitat Joves Voluntaris per la Tercera Edat vol demanar una subvenci al'Ajuntament. Entre els documents que ha de presentar, per, li falta un certificat de laTresoreria General de la Seguretat Social. El president de l'entitat, Joan Serra i Puig,decideix escriure una carta per demanar que li envin aquest certificat que necessiten.Desprs, per, s'hi repensa i acaba fent una instncia. Fixeu-vos en l'estructura decadascun dels textos:

CARTA:Joves Voluntaris per la Tercera EdatC/ Bac de Roda, 2, entresl 1a08020 Barcelona

DIRECCI PROVINCIALDE LA TRESORERIA GENERALDE LA SEGURETAT SOCIAL

Senyor/a,Per poder sollicitar una subvenci a l'rea d'Afers Socials i Joventut de l'Ajuntament deBarcelona, la nostra entitat necessita presentar, entre altres documents, un certificat queacrediti que estem al corrent de les nostres obligacions fiscals.Com a president de Joves Voluntaris per la Tercera Edat, us escric aquesta carta perdemanar-vos que tingueu l'amabilitat de facilitar-nos aquest certificat.Atentament,

JOAN SERRA I PUIGPresidentJoves Voluntaris per la Tercera Edat

Barcelona, 2 de gener de 1996

6


7/22

INSTNCIA:

Joan Serra i Puig, com a president de l'entitat Joves Voluntaris per la Tercera Edat, ambdomicili a la ciutat de Barcelona, carrer Bac de Roda, nmero 2, entresl 1a, CP 08020,telfon 321 21 21, i amb DNI nm. 23.232.232, us

EXPOSO:1. Que la nostra entitat vol tramitar una demanda de subvenci al'rea d'Afers Socials i Joventut de l'Ajuntament de Barcelona.2. Que per tramitar aquesta demanda de subvenci la nostraentitat necessita presentar, entre altres documents, un certificatque acrediti que est al corrent de les seves obligacions fiscals.

Per aix us

DEMANO:Que ens faciliteu un certificat de la Direcci Provincial de laTresoreria General de la Seguretat Social que acrediti que l'entitatJoves Voluntaris per la Tercera Edat est al corrent de les sevesobligacions fiscals.

JOAN SERRA I PUIGPresidentJoves Voluntaris per la Tercera Edat

Barcelona, 2 de gener de 1996DIRECCI PROVINCIAL DE LA TRESORERIA GENERALDE LA SEGURETAT SOCIAL

Exercici:Llegiu els textos E, F i G i completeu el quadre segent marcant una creu all on calgui:

ANUNCI NOTCIA CRTICAObjectivitatSubjectivitats de verbs en imperatius de cometes de citacis de signes d'entonacis de la primera persona del plural

2)Quines paraules o expressions hi ha en aquests textos que siguin especfiques delcamp del motor?

7


8/22

2.ELS CONNECTORS

Per connectors entenem aquells elements de cohesi textual que, d'una banda,organitzen i relacionen els pargrafs i les frases a l'interior del text i, de l'altra,

funcionen com a senyals virtuals, ja que serveixen per fer explcit al lector l'esquelet del'escrit.Es consideren connectors les conjuncions i locucions conjuntives; les preposicions ilocucions adverbials, i qualsevol altra paraula o expressi amb voluntat d'organitzar irelacionar pargrafs i frases.

Tipusde

connectors

A) Conjuncions ilocucionsconjuntives

B) Preposicions ilocucions

prepositives

C) Adverbis iloc. adverbials Altres...

No ha estudiat gensper ha aprovat.Hem fet un segon pisper tal que hi vinguina viure els nois.

Entre altres coses,t'he de dir que novindr dem.L'empresa ha fetfallida a causa de laseva mala gesti.

Abans-d'ahir vampintar el menjador.De cop i voltavaig veure l'assassdavant meu.

Recapitulant,l'exposici que hemfet fins ara...Pel que fa a aixque hem dit...Una vegada hihavia una princesa...

FUNCIONS DELS CONNECTORS

Senyalitzar Organitzar Relacionar

El primer que heu defer....Quan...A continuaci...Per acabar...

Per comenar el text:El motiu d'aquesta carta s...Ens plau comunicar-los...

Per avanar el text:En primer lloc.../ En segon lloc...Seguidament exposarem...Un cop dit aix...I encara podem afegir...

Per concloure el text:Com a conclusi final...Per concloure...Finalment...

TemporalsEn el moment d'obrir laporta....Mentre m'endormiscava...Al cap d'una estona...

Exemplificadors:Per exemple......com ara...

Oposici i objecci:En canvi...Malgrat que reconec...Tot i que...

Causa i conseqncia:Arran de...A conseqncia...

De manera que...

8


9/22

Els connectors contribueixen a ordenar la informaci i faciliten la lectura. Compareu,per exemple, els dos textos segents:

Text sense connectors i sense pargrafs:

Instruccions per prendre part en una gimcana

Dirigiu-vos al control central. Us donaran un full amb el nmero de les proves. Heud'omplir un paper amb les vostres dades. Heu d'assabentar-vos del lloc on hi ha elmaterial que us calgui per fer la gimcana. Comenceu el joc i dirigiu-vos al primercontrol que us hagi tocat. Seguiu estrictament l'ordre marcat per realitzar les proves.Feu un recompte dels punts que hgiu aconseguit. Lliureu les proves al controlcentral. Espereu que arribin la resta de grups. Els resultats es faran pblics 30 minutsdesprs que arribi l'ltim grup.

Text amb connectors i amb pargrafs:

Instruccions per prendre part en una gimcanaEl primer que heu de fer s dirigir-vos al control central, on us donaran un full decontrol amb el nmero de proves.Quan hgiu arribat al contral central i hgiu omplert el paper amb les vostres dades,assabenteu-vos del lloc on heu d'anar a buscar el material que us calgui per fer lagimcana. Una vegada tingueu el material, ja podeu comenar el joc i us podeu dirigir

cap al primer control que us hagi tocat.A continuaci, seguiu estrictament l'ordre que se us hagin marcat per realitzar lesproves. Quan hgiu acabat totes les proves, haureu de fer un recompte de tots elspunts que hgiu aconseguit.Per acabar, lliureu les proves al control central i espereu que arribin la resta de grups.Els resultats es faran pblics un cop hagin passat 30 minuts de l'arribada de l'ltimgrup.

Els connectors, a part d'organitzar i relacionar la informaci, avisen el lector cadavegada que s'enceta un punt diferent en l'exposici:

Club de Golf Can ValentCarretera de Llan a Port de la Selva, Km 25

Sr. Vctor Lozano i FerrerC/ Mas 23, 1r 2aEl Figar

Benvolgut Client,Ens plau comunicar-vos que apartir de la setmana vinent podreu gaudir de grans

avantatges pel simple fet de ser soci del nostre club de golf. Seguidament passem aexposar-vos quins sn aquests avantatges. D'una banda, a partir del mes vinent, els socis podran prendre part en tots elstornejos nacionals sense haver de fer efectiva la quota que havien de pagar fins ara.

9


10/22

Amb aquest fet es pretn potenciar la participaci de membres del nostre club en tantstornejos com sigui possible. D'altra banda, tamb ens plau comunicar-vos que els socis de Can Valent es

podran acollir a un descompte especial en la inscripci del tots els tornejosinternacionals que es facin entre el 15 de maig i el 15 de setembre. Aquest descompte

inclou els segents punts: En primer lloc, la reducci de la quota d'inscripci al 50 per cent. El club es farcrrec de l'altre 50 per cent amb la intenci de promoure la participaci dels seus socisen tornejos internacionals. En segon lloc, les despeses de viatges i allotjament en els pasos de destinacianiran a crrec del cub on se celebri el torneig de golf. Aix ha estat possible grcies aun conveni signat amb la Federaci Internacional de Golf (FIG), que vol donarfacilitats a tots els seus federats. I en tercer i ltim lloc, els nostres socis ms joves (menors de 25 anys), a ms de

poder gaudir de tots aquests avantatges, es podran acollir al programa Young World,que promou altres condicions especials, entre les quals hi ha el provement d'equips de

golf complets. Per acabar, volem afegir que tots els socis interessats a beneficiar-se d'aquestsavantatges es poden posar en contacte amb la recepci del club o trucar al telfon 97234 34 34.

Atentament,

JACINT BOU I SARDRelacions Pbliques de Can Valent

Llan, 11 de maig de 1996

Pel que fa als connectors, cal tenir en compte el segent a l'hora d'escriure:

Procureu ser originals i no repetir sempre els mateixos connectors. Aix far queel text no caigui en la monotonia i sigui ms atractiu per al lector.

Si feu servir connectors dobles, recordeu d'incloure-hi sempre les segones parts.s a dir, si dieu d'una banda, s recomanable que hi hagi ms avall un d'altrabanda, i si dieu en primer lloc, que ms endavant hi hagi un en segon lloc,per

exemple. Utilitzeu els connectors amb propietat. Penseu que una partcula mal utilitzada

pot fer canviar tot el sentit del que voleu expressar. Els connectors solen ocupar llocs clau dins de l'escrit (sovint van al

comenament del pargraf o de la frase). Penseu a utilitzar connectors amb mesura: si n'abuseu, podeu complicar la

comprensi del text. Els connectors que no tenen una funci clara dins del text acaben sent perfrasis

innecessries que, de tant com es fan servir, passen a convertir-se en tpics buitsde contingut.

10


11/22

3. EL TEXT EXPLICATIU

La funci del text explicatiu s informar per fer entendre alguna cosa, s el textdidctic per excellncia. s el text propi dels llibres de text, dels fullets turstics, delsfullets de divulgaci... Usa les tcniques de l'ampliaci --desenvolupament exhaustiu

d'un tema-- i de la reducci --condensaci de la informaci d'un text. A ms se serveixde definicions, sinnims i exemples.La seva estructura sol ser: introducci (on s'intenta motivar el lector i es planteja el

tema), desenvolupament (on es defineixen conceptes, es fan hiptesis, s'argumenten, esdemostren...) i conclusi (conseqncies d'all que s'ha explicat).

Generalment la informaci est estructurada d'all ms general a all ms especfic.s difcil trobar textos on noms hi hagi una modalitat textual (descriptiva,argumentativa, instructiva...) Sovint les modalitats s'interrelacionen i apareixen

barrejades en els textos.En els textos explicatius, per exemple, s normal trobar instruccions (que inciten el

lector a comprovar alguna fenomen, a observar algun fet) o argumentacions, quan

s'intenta demostrar algun concepte.

Connectors:

Per encetar un tema:Respecte a... Pel que fa a..... Quant a... Un altre punt s...En relaci amb... Amb relaci a.... Sobre (el tema de)... A ms...A ms a ms...

Per posar exemples:Per exemple... Una mostra de... N's un exemple clar...Per illustrar... Com s ara... Com s ara...Aix... Com ara...

Per posar mfasi en un punt:s a dir... En altres paraules... Cal insistir (en el fet) que...O sigui... Dit d'una altra manera... La idea central s...Aix s... Tal com s'ha dit... Conv ressaltar...En efecte... S'ha de destacar... El ms important...

11


12/22

4. EL TEXT ARGUMENTATIU

1. L'estructura del text argumentatiu s la segent:Introducci: S'hi exposa la idea principal, la tesi, el tema que es desenvolupar i s'hi

opinar a favor o en contra.

Raonament: S'hi exposen els fets i els arguments i contraarguments, documentats, sis possible, interrelacionats i ordenats segons el grau d'importncia.

Conclusi: Consisteix en un breu comentari final, basat en tots els arguments, queconfirma la tesi o la idea principal.

2. En aquest tipus de text, hi abunden les frases llargues, coordinades i subordinades, lesexpressions de causa, de conseqncia i els verbs d'opini. Els modes verbalscaracaterstics sn el mode condicional i el mode subjuntiu.

3. S'usen sovint els marcadors textuals segents que ajuden a cohesionar la informaci

Per marcar l'ordre o la classificaciEn primer lloc, en segon lloc, primerament, desprs, ms endavant, d'una banda, d'altra

banda,Per introduir la causa

perqu, per, vist que, ja que, com que, grcies al fet que, amb motiu de, per tal com, acausa de, considerant que...Per indicar conseqncia

per tant, doncs, cosa que, consegentment, aix doncs, la qual cosa, aix, per aix, enconclusi, per consegent...Per expressar oposici o objecci

per, sin, tanmateix, ara b, no obstant aix, amb tot, en canvi, al contrari...Per expressar l'opinicrec..., admeto..., trobo..., penso..., em sembla..., considero..., sc del parer que..., esticconvenut..., comparteixo..., m'oposo..., estic a favor/ en contra...Per introduir la conclusiCom a conclusi..., per acabar...., finalment...

El text argumentatiu dins de la situaci comunicativa

Les argumentacions, com els altres tipus de textos, es poden donar en contextos

comunicatius ben diferents. Tots tenim la necessitat de prendre partit per alguna idea odavant d'algun fet concret en diversos moments i situacions de la nostra vida. Quanenunciem aquesta presa de partit ajudant-nos de raons estem argumentant i,generalment, al mateix temps, intentem convncer el nostre auditori.

12


13/22

5. EXERCICIS. Cartes als diaris

Indiqueu els marcadors de text i les parts en qu es poden dividir els segentsescrits:

Injustcies a RenfeJa s que els problemes amb les lnies de Rodalies Renfe sn generalitzats, per laque va de Barcelona a Manresa s realment penosa.

Primer de tot perqu hi ha molt poca freqncia: un tren cada mitja hora entresetmana i un cada hora els caps de setmana. Desprs perqu els trens sn, encara queles estadstiques de Renfe no ho diguin, habitualment poc puntuals. Sobretot a partirde la tarda els petits retards sn el pa de cada dia. Desprs perqu els trens sn de lagamma ms baixa de la companyia, hi ha trams on la velocitat s molt baixa perqules vies estan en mal estat, la senyalitzaci i la informaci s precria, les estacionssn totes una porqueria i per a la gent jove no hi ha descomptes reals ni tils. A ms,ara em trobo que he d'estar tot el trajecte de ms d'una hora dret, perqu el tren que

sortia de Manresa ja anava ple. Els puc jurar que a les 8 del mat s de les ltimescoses que ve de gust...

I llavors sento per la rdio anuncis que diuen que agafis el transport pblic. Perquin? Si els autobusos de lnia cap a Barcelona encara sn ms cars i en surten menys!Sisplau, despertin i arreglin els Rodalies! s un prec!

Toms Alcobero. Manresa.Carta publicada aEl Peridico, octubre del 2005.

Els lladres i les nostres limitacionsDesprs de lonada de robatoris que shan produt a Catalunya, crec que no s just

responsabilitzar noms les administracions ni tampoc els vens que han decidit marxara viure a urbanitzacions massa allades. Crec que cap de les dues coses explica el queest passant ni lalarma social que sest generant.

Duna banda, tenim un increment de robatoris silenciosos i sovint violents; lamajoria, obra de persones integrades en xarxes internacionals de delinqents. A ms,la proliferaci durbanitzacions allades dels nuclis urbans arreu de Catalunya sn una

presa fcil per als lladres. I, malgrat que shagin incrementat les detencions vinculadesa robatoris, hi ha certament una manca defectius policials per donar cobertura a tot el

territori. Quina hauria de ser la soluci, doncs? Crec que s obligaci deladministraci garantir la nostra seguretat, i per tant, caldria reorganitzar ladistribuci dels efectius s veritat que no arribaran mai a tot arreu, i que de robatoris idelictes sempre sen cometran, per almenys tan sols la seva presncia pot servir coma mesura de persuasi.

Daltra banda, caldria endurir les penes per a aquests tipus de delictes i, evidentment,vigilar-ne el compliment. No serveix de res incrementar el nombre de policies, sidesprs que aquests facin les detencions, els lladres queden lliures al cap de pocs dies.

Finalment, els ciutadans tamb hi tenim molt a fer, i crec que haurem de serconscients daquestes limitacions i ser ms cautelosos i previsors.

ANTONI ROBLES. Barcelona.

Publicada aEl Punt, 31 de maig del 2006.

13


14/22

Marqueu els elements que caracteritzen aquests escrits com a textos d'agrament,per fer objeccions, per dissentir o protestar, per fer alguna petici.

Agrament a l'escola pblicaCom a pares dun noi amb la Sndrome de Down, voldrem fer pblic el nostreagrament a lescola bressol Sant Ramon Nonat de Montjuc, a lEscola PrimrialAulet de Celr i a lInstitut dEnsenyament Secundari de la mateixa poblaci. Volemfelicitar i encoratjar els professionals daquestes centres, no noms per la sevacapacitat densenyar, sin tamb per lactitud dacolliment i integraci vers un alumneamb necessitats especials. Tamb volem deixar constncia del nostre reconeixement

per la comprensi, ajut i acceptaci per part dels alumnes que han estat companysden Sandy durant tots aquests anys. Grcies a lesfor dels mestres i companys declasse el nostre fill ha pogut crixer i aprendre en un entorn acollidor i normalitzat. /

LLUS JORD i PHILIPPA STANFORD. Celr (Girons).Publicada el 8 de juny del 2006 aEl Punt

Necessitem una escola nova

Molts pares i mares i mestres del CEIP Les Moreres de Fla estem indignats peltracte que rebem dels ajuntaments de Fla i Sant Joan de Mollet.

Des de lany 1992 que hi ha la demanda dun terreny per a una nova escola i encarano nhan previst cap en els seus plans durbanisme. Shan fet intents de buscar unterreny entre els dos pobles, ja que la proporci dalumnes s molt similar per no hiva haver acord entre els dos alcaldes. Lamentem que els alcaldes de dos pobles vensamb les mateixes necessitats no puguin passar per alt les seves diferncies i pensar enel futur dels seus infants: daqu a dos anys ja no hi haur prou aules per a tots elscursos.

Malgrat que sacaba daprovar el projecte preliminar del POUM del municipi deFla, lescola no est prevista enlloc. Aix s, tots dos pobles tenen el seu

poliesportiu i tants terrenys urbanitzables com calgui. s que potser s ms importanttenir dos poliesportius que una escola digna? s preferible anar edificant sense

planificar on sescolaritzaran els nous habitants?Alcaldes: necessitem una soluci ara! / MRIAM IGLSIAS, en representaci delclaustre de mestres i lAMPA del CEIP Les Moreres. Fla (Girons).

Publicada aEl Puntel 9 de juny del 2006

Smafors i rotondes

El gran nombre de rotondes a la ciutat de Girona facilita i, alhora, alenteix lacirculaci de vehicles en moltes ocasions. Els semfors en vermell quan se surt dunarotonda sn francament catics. Si han de regular el trnsit, aturin els vehicles abans ino pas desprs de la rotonda, perqu, si no, lembs est assegurat. En tot collapse esdiu: abans dentrar deixin sortir, i sembla que aquesta norma cvica shagi oblidat.

14


15/22

Hem de reduir la marxa quan entrem a les rotondes. La velocitat a qu circulem s,sovint, excessiva, i dificulta encara ms la convivncia a la carretera.

Voldria fer una crida per demanar un semfor al pas de vianants al final del carrerJoan Maragall, en arribar a la plaa Catalunya, que s una altra zona perillosa. Si ensagrada conduir, hem de millorar. Grcies. / ALBA CASAFONT. Girona.

Publicada aEl Puntel 22 de febrer del 2006

AgramentLa famlia de la Joana Guillem i Vilar volem manifestar el nostre ms sinceragrament a la Residncia de gent gran de Palau, on ha viscut durant els darrers anysla nostra mare. Lacolliment que li van donar va ajudar-la que la residnciaesdevingus realment la seva llar i li va fer ms fcil ladaptaci als canvis a qu et

porta la vida. Moltes grcies per la seva professionalitat en tractar b i fer sentir b lagent gran. I per la seva amabilitat i tendresa en els moment difcils. s per aix quereiterem les grcies a tot lequip de Palau pel seu excellent treball. / NRIA RIBAS.Cor (Baix Empord).


Vinga fregar escales

Mhan fet arribar la cpia duna carta al director adreada a un diari de fora tirada aCatalunya en qu un lector troba inadequat que sutilitzin els seus impostos per inserirles prostitutes al mn laboral tenint en compte, sobretot, la quantitat descales que hiha per fregar. Considera, tamb, discriminatori que noms es parli de prostitutes i nosesmentin els xaperos. T tot el dret a fer sentir la seva veu com jo el tinc de dissentir

daquesta opini.

Em permeto suposar, i que em disculpi si merro, que el signant no ha fregat gairesescales a la seva vida i em fa lefecte que ms aviat dna un sentit pejoratiu a unafeina dura, infravalorada i molt sovint mal remunerada. Amb lexperincia que emdna tenir amigues, companyes i familiars que s que es guanyen la vida netejant, pucassegurar-li que desprs danys de fer anar el motxo, el resultat s dolor, deformitatsssies i artrosi; aix s, a canvi dun pensi minsa. No frivolitzem amb qui ens treu lamerda i que moltes vegades sn objecte de la desconsideraci dels altres treballadorsque obliden obvietats com ara que els papers shan de llenar a les papereres i elsorins i les defecacions shan de dipositat dins la tassa del vter. Conec noms un cas

en qu una treballadora ha gosat denunciar-ho i negar-se a netejar-ho, potser perqutenia la seguretat dun contracte indefinit, sense la por que comporta estar en situaciprecria.

Som una societat egoista ms preocupada pel seu benestar que en les millores socialsdels ms desafavorits. Una societat que gira el cap per no veure la muni de

prostitutes a les carreteres espanyoles ensenyant la mercaderia a qualsevol hora del diai a qualsevol temperatura. No ens alarma lexplotaci sexual (de dones, nois joves oinfants, tant hi fa) tot i que sabem que un tant per cent molt elevat es prostitueix sotacoaccions i amenaces. No oblidem que si hi ha aquest vergonys excs doferta s

perqu prviament hi ha un enorme, culpable i no menys vergonys excs de

demanda. / MARIA ROSA VIETA. Sant Mart de Centelles (Osona).Publicada aEl Puntel 9 de juny del 2006

15


16/22

L'exposici que s'ha de veure

Des de Greenpeace volem utilitzar la plataforma que el seu diari ens ofereix perfelicitar la direcci del Centre de Cultura Contempornia de Barcelona, per haver

programat la impecable exposiciEra una vegada Txernbil, en el vint aniversari delaccident industrial ms greu de la histria.

La veritat i l'elegncia amb qu s'exposa tanta catstrofe s impressionant: elsacrifici i el treball de gaireb un mili de liquidadors que van salvar Europa, el

desplaament de tres-centes cinquanta mil persones, levacuaci de 600 localitats,lestratgia de gesti de crisi i docultaci dun rgim dictatorial...

Des dalguns cercles de poder, sens demana que reobrim, de manera serena, eldebat nuclear. Alguns tamb han minimitzat la tragdia, tot limitant-la (?) a la mort dequatre mil persones, encara no. Convidem a tots els que ens volen endinsar enlaventura nuclear que visitin, de manera serena lexposici, si s que gosen. Defet, convidem a tots els ciutadans i ciutadanes a revisitar laccident de Txernbil, quemarca tant el present i el futur de la regi com nha marcat el passat, i que pot repetir-se si no abandonem lenergia nuclear.

En programarEra una vegada Txernbilfins a loctubre, el CCCB ha omplert desentit el seu comproms vers els esdeveniments que conformen els temps moderns.Grcies, moltes grcies. / ANNA ROSA MARTNEZ, delegada de Greenpeace aCatalunya.


Crnica dun incendi anunciatA risc de ser pessimista, cosa que no acostumo a ser mai, dir que hi ha una srie de

circumstncies que anuncien clarament que, molt probablement, hi haur un granincendi forestal dac a un parell de setmanes a les comarques meridionals de

Catalunya aix si no plou, s clar.Mexplico. Sembla que ja sha acabat lhivern, una setmana seguida de vent fort alCamp de Tarragona ha esvat tot indici dhumitat, ara, el risc dincendis forestals ja salt o molt alt. Aquest cap de setmana, 1.900 ha a la comarca de la Safor, al PasValenci, ho confirmen.

Amb aquest panorama, els dies 23 a 26 de mar se celebra a la provncia deTarragona el Ralli Catalunya Costa Daurada. Milers de persones, que acamparan a lanit i molts- faran foc, sescamparan pels boscos de la zona, inclosos els de lesmuntanyes de Prades, futur parc natural i on la poblaci ja ha protestat enrgicamentcontra aquesta prova.No oblidem que, a ms, les possibilitats que hi hagi un accident de cotxe sn fora

altes, i accident de cotxe i incendi forestal acostumen a anar seguits quan el cotxecircula entre boscos pirfils.

16


17/22

Aix s que, si la gent que faci foc a terra no provoquen un incendi, ja se nocuparanels cotxes que tinguin la mala sort de sortir de la carretera. Si ms no, la feina de quiinvestiga la causa dels incendis ser ms fcil.

Encara tenim sort que la prova lorganitza el RACC, que suposem que vetllar pertal de no fomentar el consum malversador de combustible i la moderaci en la

velocitat dels cotxes, mitjanant lexemple.Per cert, en aquests quatre dies, hi ha molta ms gent movent-se per la zona, i lescarreteres per on sentra i se surt sn les mateixes! Moltes grcies per tenir-nos encompte i mantenir la prova a les nostres Muntanyes, s justament el que ens calia.MRIUS DOMINGO. Farena. Mont- Mont-ral (Alt Camp).

Publicada aEl Puntel 20 de mar del 2006

17


18/22

6. Solucionari. Cartes als diaris

Indiqueu els marcadors de text i les parts en qu es poden dividir els segents escrits:

Ttol Injustcies a RenfeIntroducci Ja s que els problemes amb les lnies de Rodalies Renfe sn

generalitzats, per la que va de Barcelona a Manresa s realment penosa.

Raonament Primer de tot perqu hi ha molt poca freqncia: un tren cada mitja horaentre setmana i un cada hora els caps de setmana.Desprs perqu els trens sn, encara que les estadstiques de Renfe no ho

diguin, habitualment poc puntuals. Sobretot a partir de la tarda els petitsretards sn el pa de cada dia.Desprs perqu els trens sn de la gamma ms baixa de la companyia, hi

ha trams on la velocitat s molt baixa perqu les vies estan en mal estat, lasenyalitzaci i la informaci s precria, les estacions sn totes una

porqueria i per a la gent jove no hi ha descomptes reals ni tils.A ms, ara em trobo que he d'estar tot el trajecte de ms d'una hora dret,

perqu el tren que sortia de Manresa ja anava ple. Els puc jurar que a les 8del mat s de les ltimes coses que ve de gust...

Conclusi I llavors sento per la rdio anuncis que diuen que agafis el transport

pblic. Per quin? Si els autobusos de lnia cap a Barcelona encara snms cars i en surten menys!

Demanda Sisplau, despertin i arreglin els Rodalies! s un prec!

Signatura Toms Alcobero. Manresa.

Altres elements: Escrit en primera persona.Enumeraci al tercer apartat del raonament.Expressivitat: punts suspensius, interrogaci, exclamacions.

Objectiu de la conclusi: fer notar la contradicci entre el que s'anuncia i la realitat que

ha exposat en la carta.

Els lladres i les nostres limitacions

Introducci Desprs de lonada de robatoris que shan produt a Catalunya, crec que no s

just responsabilitzar noms les administracions ni tampoc els vens que handecidit marxar a viure a urbanitzacions massa allades. Crec que cap de lesdues coses explica el que est passant ni lalarma social que sest generant.

Duna banda, tenim un increment de robatoris silenciosos i sovint violents; la majoria,obra de persones integrades en xarxes internacionals de delinqents. A ms, la

proliferaci durbanitzacions allades dels nuclis urbans arreu de Catalunya sn unapresa fcil per als lladres. I, malgrat que shagin incrementat les detencions vinculades

18


19/22

a robatoris, hi ha certament una manca defectius policials per donar cobertura a tot elterritori. Quina hauria de ser la soluci, doncs? Crec que s obligaci deladministraci garantir la nostra seguretat, i per tant, caldria reorganitzar ladistribuci dels efectius. s veritat que no arribaran mai a tot arreu, i que de robatoris idelictes sempre sen cometran, per almenys tan sols la seva presncia pot servir com

a mesura de persuasi.Daltra banda, caldria endurir les penes per a aquests tipus de delictes i, evidentment,vigilar-ne el compliment. No serveix de res incrementar el nombre de policies, sidesprs que aquests facin les detencions, els lladres queden lliures al cap de pocs dies.Finalment, els ciutadans tamb hi tenim molt a fer, i crec que haurem de serconscients daquestes limitacions i ser ms cautelosos i previsors.ANTONI ROBLES. Barcelona.

Publicada aEl Punt, 31 de maig del 2006.

Els marcadors textuals indiquen clarament la part de la carta. Es pot fer notar que hi hapotser massa repetici del verb d'opini.

Marqueu els elements que caracteritzen aquests escrits com a textos d'agrament,per fer objeccions, per dissentir o protestar, per fer alguna petici.

Agrament a l'escola pblicaCom a pares dun noi amb la Sndrome de Down, voldrem fer pblic el nostreagrament a lescola bressol Sant Ramon Nonat de Montjuc, a lEscola PrimrialAulet de Celr i a lInstitut dEnsenyament Secundari de la mateixa poblaci. Volemfelicitar i encoratjar els professionals daquestes centres, no noms per la seva

capacitat densenyar, sin tamb per lactitud dacolliment i integraci vers un alumneamb necessitats especials. Tamb volem deixar constncia del nostre reconeixementper la comprensi, ajut i acceptaci per part dels alumnes que han estat companysden Sandy durant tots aquests anys. Grcies a lesfor dels mestres i companys declasse el nostre fill ha pogut crixer i aprendre en un entorn acollidor i normalitzat. /LLUS JORD i PHILIPPA STANFORD. Celr (Girons).

Publicada el 8 de juny del 2006 aEl Punt

Necessitem una escola nova

Molts pares i mares i mestres del CEIP Les Moreres de Fla estem indignats pel

tracte que rebem dels ajuntaments de Fla i Sant Joan de Mollet.Des de lany 1992 que hi ha la demanda dun terreny per a una nova escola i encarano nhan previst cap en els seus plans durbanisme. Shan fet intents de buscar unterreny entre els dos pobles, ja que la proporci dalumnes s molt similar per no hiva haver acord entre els dos alcaldes. Lamentem que els alcaldes de dos pobles vensamb les mateixes necessitats no puguin passar per alt les seves diferncies i pensar enel futur dels seus infants: daqu a dos anys ja no hi haur prou aules per a tots elscursos.Malgrat que sacaba daprovar el projecte preliminar del POUM del municipi deFla, lescola no est prevista enlloc.

19


20/22

Aix s, tots dos pobles tenen el seu poliesportiu i tants terrenys urbanitzables comcalgui. s que potser s ms important tenir dos poliesportius que una escola digna?s preferible anar edificant sense planificar on sescolaritzaran els nous habitants?

Alcaldes: necessitem una soluci ara! / MRIAM IGLSIAS, en representaci del

claustre de mestres i lAMPA del CEIP Les Moreres. Fla (Girons).Publicada aEl Puntel 9 de juny del 2006

Smafors i rotondes

El gran nombre de rotondes a la ciutat de Girona facilita i, alhora, alenteix lacirculaci de vehicles en moltes ocasions. Els semfors en vermell quan se surt dunarotonda sn francament catics. Si han de regular el trnsit, aturin els vehicles abans ino pas desprs de la rotonda, perqu, si no, lembs est assegurat. En tot collapse esdiu: abans dentrar deixin sortir, i sembla que aquesta norma cvica shagi oblidat.Hem de reduir la marxa quan entrem a les rotondes. La velocitat a qu circulem s,sovint, excessiva, i dificulta encara ms la convivncia a la carretera.Voldria fer una crida per demanar un semfor al pas de vianants al final del carrerJoan Maragall, en arribar a la plaa Catalunya, que s una altra zona perillosa.Si ens agrada conduir, hem de millorar. Grcies. / ALBA CASAFONT. Girona.

Publicada aEl Puntel 22 de febrer del 2006

AgramentLa famlia de la Joana Guillem i Vilar volem manifestar el nostre ms sincer

agrament a la Residncia de gent gran de Palau, on ha viscut durant els darrers anysla nostra mare.Lacolliment que li van donar va ajudar-la que la residncia esdevingus realment laseva llar i li va fer ms fcil ladaptaci als canvis a qu et porta la vida. Moltesgrcies per la seva professionalitat en tractar b i fer sentir b la gent gran. I per laseva amabilitat i tendresa en els moment difcils.

s per aix que reiterem les grcies a tot lequip de Palau pel seu excellent treball. /NRIA RIBAS. Cor (Baix Empord).

Publicada aEl Puntel 9 de juny del 2006Ttol

Vinga fregar escalesIntroducci

Mhan fet arribar la cpia duna carta al director adreada a un diari de foratirada a Catalunya en qu un lector troba inadequat que sutilitzin els seusimpostos per inserir les prostitutes al mn laboral tenint en compte, sobretot,la quantitat descales que hi ha per fregar. Considera, tamb, discriminatorique noms es parli de prostitutes i no sesmentin els xaperos. T tot el dret afer sentir la seva veu comjo el tinc de dissentir daquesta opini.

Raonament

Em permeto suposar, i que em disculpi si merro, que el signant no ha fregatgaires escales a la seva vida i em fa lefecte que ms aviat dna un sentit pejoratiu

20


21/22

a una feina dura, infravalorada i molt sovint mal remunerada. Amb lexperinciaque em dna tenir amigues, companyes i familiars que s que es guanyen la vidanetejant, puc assegurar-li que desprs danys de fer anar el motxo, el resultat sdolor, deformitats ssies i artrosi; aix s, a canvi dun pensi minsa.

No frivolitzem amb qui ens treu la merda i que moltes vegades sn objecte de la

desconsideraci dels altres treballadors que obliden obvietats com ara que elspapers shan de llenar a les papereres i els orins i les defecacions shan dedipositat dins la tassa del vter. Conec noms un cas en qu una treballadora hagosat denunciar-ho i negar-se a netejar-ho, potser perqu tenia la seguretat duncontracte indefinit, sense la por que comporta estar en situaci precria.

ConclusiSom una societat egoista ms preocupada pel seu benestar que en les milloressocials dels ms desafavorits. Una societat que gira el cap per no veure la muni de

prostitutes a les carreteres espanyoles ensenyant la mercaderia a qualsevol hora deldia i a qualsevol temperatura. No ens alarma lexplotaci sexual (de dones, nois

joves o infants, tant hi fa) tot i que sabem que un tant per cent molt elevat esprostitueix sota coaccions i amenaces. No oblidem que si hi ha aquest vergonysexcs doferta s perqu prviament hi ha un enorme, culpable i no menysvergonys excs de demanda.Signatura.MARIA ROSA VIETA. Sant Mart de Centelles (Osona).

Publicada a El Puntel 9 de juny del2006

Comentari: hi ha marcats els verbs i expressions d'opini. Hi ha subratllats els elementsprincipals del contingut del text argumentatiu.

L'exposici que s'ha de veure

1.Des de Greenpeace volem utilitzar la plataforma que el seu diari ens ofereix perfelicitar la direcci del Centre de Cultura Contempornia de Barcelona, per haver

programat la impecable exposiciEra una vegada Txernbil, en el vint aniversari delaccident industrial ms greu de la histria.

2.La veritat i l'elegncia amb qu s'exposa tanta catstrofe s impressionant: elsacrifici i el treball de gaireb un mili de liquidadors que van salvar Europa, eldesplaament de tres-centes cinquanta mil persones, levacuaci de 600 localitats,lestratgia de gesti de crisi i docultaci dun rgim dictatorial...

3.Des dalguns cercles de poder, sens demana que reobrim, de manera serena, eldebat nuclear. Alguns tamb han minimitzat la tragdia, tot limitant-la (?) a la mort dequatre mil persones, encara no. Convidem a tots els que ens volen endinsar enlaventura nuclear que visitin, de manera serena lexposici, si s que gosen. Defet, convidem a tots els ciutadans i ciutadanes a revisitar laccident de Txernbil, quemarca tant el present i el futur de la regi com nha marcat el passat, i que pot repetir-se si no abandonem lenergia nuclear.

4.En programarEra una vegada Txernbilfins a loctubre, el CCCB ha omplert desentit el seu comproms vers els esdeveniments que conformen els temps moderns.Grcies, moltes grcies. / ANNA ROSA MARTNEZ, delegada de Greenpeace aCatalunya.


21


22/22

Comentari: Es presenta com a text d'agrament, per l'objectiu s recordar i denunciar laproblemtica nuclear. Gran nombre d'elements subjectius: adjectivaci, recursostipogrfics (cometes, interrogaci). Esquema.del text:

1. introducci2. raonament: per qu s important l'exposici

3. raonament: per qu s important el tema nuclear: l'exposici explica qu potpassar encara4. conclusi: reitera l'agrament

Crnica dun incendi anunciatINTRODUCCIA risc de ser pessimista, cosa que no acostumo a ser mai, dir que hi ha una srie

de circumstncies que anuncien clarament que, molt probablement, hi haur un granincendi forestal dac a un parell de setmanes a les comarques meridionals de

Catalunya aix si no plou, s clar.ARGUMENTACIMexplico. Sembla que ja sha acabat lhivern, una setmana seguida de vent fort al

Camp de Tarragona ha esvat tot indici dhumitat, ara, el risc dincendis forestals ja salt o molt alt. Aquest cap de setmana, 1.900 ha a la comarca de la Safor, al PasValenci, ho confirmen.

Amb aquest panorama, els dies 23 a 26 de mar se celebra a la provncia deTarragona el Ralli Catalunya Costa Daurada. Milers de persones, que acamparan a lanit i molts- faran foc, sescamparan pels boscos de la zona, inclosos els de lesmuntanyes de Prades, futur parc natural i on la poblaci ja ha protestat enrgicamentcontra aquesta prova.

No oblidem que, a ms, les possibilitats que hi hagi un accident de cotxe sn foraaltes, i accident de cotxe i incendi forestal acostumen a anar seguits quan el cotxecircula entre boscos pirfils.

CONCLUSIAix s que, si la gent que faci foc a terra no provoquen un incendi, ja se

nocuparan els cotxes que tinguin la mala sort de sortir de la carretera. Si ms no, lafeina de qui investiga la causa dels incendis ser ms fcil.

IRONIA FINALEncara tenim sort que la prova lorganitza el RACC, que suposem que vetllar per

tal de no fomentar el consum malversador de combustible i la moderaci en la

velocitat dels cotxes, mitjanant lexemple.Per cert, en aquests quatre dies, hi ha molta ms gent movent-se per la zona, i lescarreteres per on sentra i se surt sn les mateixes! Moltes grcies per tenir-nos encompte i mantenir la prova a les nostres Muntanyes, s justament el que ens calia.MRIUS DOMINGO. Farena. Mont-ral (Alt Camp).

Publicada aEl Puntel 20 de mar del 2006

EXPRESSIÓ_ESCRITA[1]

Documents

Transcript of EXPRESSIÓ_ESCRITA[1]