F íliFamília i Rl iR elacions IilIntergeneracionals€¦ · pp p IV Informe sobre la situació de...
32
F íli iR l i I i l F amília iR elacions Intergeneracionals Un espai d’oportunitats per a l’educació dels fills i filles Un espai d oportunitats per a l educació dels fills i filles IV Informe del CIIMU sobre la IV Informe del CIIMU sobre la situació de la infància, l’adolescència i les famílies Centre de Cultura Contemporània de Barcelona. 24 d’octubre de 2012
Transcript of F íliFamília i Rl iR elacions IilIntergeneracionals€¦ · pp p IV Informe sobre la situació de...
F íli i R l i I i lFamília i Relacions IntergeneracionalsUn espai d’oportunitats per a l’educació dels fills i fillesUn espai d oportunitats per a l educació dels fills i filles
IV Informe del CIIMU sobre laIV Informe del CIIMU sobre la situació de la infància,
l’adolescència i les famílies
Centre de Cultura
Contemporània de Barcelona.
24 d’octubre de 2012
Família i Relacions Intergeneracionals: un espai d’oportunitats per a l’educació dels fills
CIIMU ‐ Consorci Institut d’Infància i Món Urbà
g p p p
IV Informe sobre la situació de la Infància l’Adolescència i la Família a Catalunya i Barcelona
Directors: Carme Gómez Granell i Pau Marí Klose.
Autors: Miquel Àngel Alegre, Universitat Autònoma de Barcelona
Fernando Antón Universitat Autònoma de BarcelonaFernando Antón, Universitat Autònoma de Barcelona
Albert F. Arcarons, Instituto Universitario Europeo de Florencia
Ricard Benito, Universitat Autònoma de Barcelona
Jordi Caïs Universitat de BarcelonaJordi Caïs, Universitat de Barcelona
Sandra Escapa, Universitat de Barcelona
Sergi Fàbregues, Universitat Oberta de Catalunya
Lluís Flaquer, Universitat Autònoma de Barcelonaq ,
Luciano Maranzana, Universitat de Barcelona
Marga Marí Klose, Universitat de Barcelona
Pau Marí Klose, Consejo Superior de Investigaciones Científicas i Universidad de ZaragozaÀngel Martínez, Universitat Rovira i Virgili
Julio Meneses, Universitat Oberta de Catalunya
Jesús M. de Miguel, Universitat de Barcelona
Josep Mª Mominó, Universitat Oberta de Catalunya
Sebastià Sarasa, Universitat Pompeu Fabra
Diego Torrente, Universitat de Barcelona
CIIMU ‐ Consorci Institut d’Infància i Món Urbà
El Panel de Famílies i Infància de Catalunya
1ra onada 2na onada 3ra onada2006 2007 2008 2010
Adolescents + pares Adolescents Adolescents
Actualització dades pares pares dades pares
1993 1994 1995 19931992 1993 1994 19921991 1992 1993 19911991 1992 1993 19911990 1991 1992 1990
1990 19911990
• En la primera onada es van entrevistar 3 000 adolescents (estudiants de 1r a 4t d’ESO) i a un• En la primera onada es van entrevistar 3.000 adolescents (estudiants de 1r a 4t d ESO) i a undels seus progenitors (principalment la mare) o tutors legals.
• En la 2na i 3ra onada es van incorporar noves cohorts (700 nois i noies de 12 anys en cadaonada).)
• Al 2010 es van realitzar entrevistes telefòniques als pares per actualitzar les dadesobtingudes al 2006.
CIIMU ‐ Consorci Institut d’Infància i Món Urbà
Context general: Oportunitats i riscos
TRANSFORMACIONS DEL MERCAT DE TREBALL
• Incorporació massiva de la dona al treball remunerat formal.p
• Problemes de conciliació/ Utilització de serveis externs de cura.
• Importància creixent de les famílies de doble ingrés.
CANVIS EN LA INSTITUCIÓ FAMILIAR
• Increment de les ruptures familiars.
• Famílies més democràtiques.
CIIMU ‐ Consorci Institut d’Infància i Món Urbà
Context general: Oportunitats i riscos
CANVIS EN EL MERCAT D’HABITATGE
• Accés a la propietat en els anys d’expansió econòmica però a un• Accés a la propietat en els anys d expansió econòmica, però a unelevat cost per a les famílies.
• Nous riscos de precarietat residencial.
CRISIS RISC DE POBRESA I DESIGUALTATSCRISIS, RISC DE POBRESA I DESIGUALTATS
• Redistribució de la pobresa en el cicle vital.
Increment de la pobresa infantilIncrement de la pobresa infantil
Crisi i pobresa
CIIMU ‐ Consorci Institut d’Infància i Món Urbà
Crisi i pobresa
2006 2007 2008 2009 2010 Evolució de la pobresa moderada (60% de la mediana) dels menors de 16 anys a la UE-15
Dinamarca 9,9 9,4 9,3 10,6 10,7Finlàndia 9,1 10,4 11,9 11,9 11,2Suècia 14,5 11,4 12,3 12,7 12,4Països Baixos 13,6 14,4 13,3 15,4 13,5Àustria 14,8 15,0 15,1 13,8 14,7Alemanya 12,5 14,1 14,7 14,6 17,2França 13,5 15,0 16,4 16,7 18,4Bèlgica 15,0 16,8 16,7 16,4 18,5Irlanda 21,2 19,1 17,9 17,8 :UE-15 18,2 18,7 19,3 18,7 19,5Regne Unit 24,5 23,2 24,4 20,6 20,0Portugal 20,2 20,9 22,7 21,8 20,9Luxemburg 19,1 19,9 19,9 21,7 21,5Grècia 21,6 21,5 22,7 23,4 22,3Catalunya 22,3 18,9 17,6 23,4 23,7Itàlia 24,5 25,5 24,6 24,0 24,3Espanya 23,8 23,3 24,1 23,3 25,3Font: Eurostat 2006-2010.
• La pobresa infantil moderada s’ha incrementat 4,8 punts (25%). La pobresa alta s’incrementa un 62%.
Crisi i pobresa (II)
CIIMU ‐ Consorci Institut d’Infància i Món Urbà
Crisi i pobresa (II)
35
Taxa de pobresa moderada segons grups d'edat. Catalunya 2008, 2010 i 2011
25,123,7
28,0
25
30
(a)
17,614,3
18,621,421,0
19,3
15
20%
2008
2010
5
10
2011
00 a 15 16‐64 65 i més anys
Nota: La taxa de pobresa moderada correspon al 60% de la mediana dels ingressos equivalents a Catalunya.Font: Elaboració CIIMU a partir de les dades de l'Enquesta de Condicions de Vida i Hàbits de la població (2011) i l'ECV (2008, 2010), Idescat.Nota (a): Al 2011 s'ofereix la taxa de pobresa de 16‐34 i 35‐64 anys. S'ha calculat de 16‐64 anys a partir de la ponderació segons la població de l'1 de juliol del 2011 a Catalunya.
• La pobresa infantil moderada a Catalunya s’ha incrementat en els darrers anys fins el 28%. Lapobresa de 65 i més anys s’ha reduït fins a 19,3%.
Pobresa infantil i rendiment acadèmic
CIIMU ‐ Consorci Institut d’Infància i Món Urbà
Pobresa infantil i rendiment acadèmic
34 8 36 040
Notes mitjanes dels adolescents en la darrera avaluació segons la seva situació de risc a la pobresa. Catalunya
30,834,8 36,0
27,4
25
30
35
8,0
19,5
6 9
17,6 17,3
10
15
20
25
%
8,0 6,9
1,8
0
5
10
Excel∙lent Notable Bé Aprovat SuspensExcel∙lent Notable Bé Aprovat Suspens
No pobre PobreFont: Elaboració pròpia a partir de dades del Panel de Famílies i Infància 2006, CIIMU. Capítol 11 de "Famílies i relacions intergeneracionals".
Pobresa infantil: una barrera per a les aspiracions educatives
CIIMU ‐ Consorci Institut d’Infància i Món Urbà
Pobresa infantil: una barrera per a les aspiracions educatives
Aspiracions depares i expectatives dels adolescents de cursar estudis
82,6 86,379 7
100
Aspiracions de pares i expectatives dels adolescents de cursar estudis universitaris segons sexe i situació de risc a la pobresa. Catalunya
65,4
40 0
76,5
58,4
8 ,6
68,879,7
60
80
40,0
20
40%
0Nois no pobres Nois pobres Noies no pobres Noies pobres
Segons expectatives adolescents Segons desitjos pares
Font: Elaboració pròpia a partir de dades del Panel de Famílies i Infància 2006, CIIMU. Capítol 11 de "Famílies i relacions intergeneracionals".
Segons expectatives adolescents Segons desitjos pares
• A les llars pobres els desitjos educatius xoquen amb la realitat.
Desigualtats educatives i classe social
CIIMU ‐ Consorci Institut d’Infància i Món Urbà
Desigualtats educatives i classe social
Probabilitat d'haber arribat a la universitat segons classe social de la famíliaquan l'adolescentcursava l'ESO Catalunya
0 50
0,55
família quan l'adolescent cursava l'ESO. Catalunya
0,45
0,50
obabilitat
0,35
0,40Pro
0,30Classe Baixa Classe Mitja‐Baixa Classe Mitja‐Alta Classe Alta
Font: Elaboració CIIMU a partir de les bases de dades del Panel de Famílies i Infància. Capítol 6 de "Famílies i Relacions Intergeneracionals".
• Fins i tot, a igualtat d’esforç, els estudiants de classes més baixes tenen una probabilitat mésreduïda d’arribar a la universitat.
Desigualtats educatives i gènere
CIIMU ‐ Consorci Institut d’Infància i Món Urbà
Desigualtats educatives i gènere
Noies Nois
Motivació per anar a la universitat i èxit i fracàs a l'hora d'anar‐hi segons génere (percentatges). Catalunya
Noies Nois
Els seus pares volen que en faci una 86 70
Motivació per fer una carrera universitària
Els seus pares l'animen molt sovint a fer‐la 35 24
El propi estudiant creu que la farà 77 60
Molts o tots els seus amics/gues pensen que en faran una 51 32
Font: Elaboració pròpia a partir de dades del Panel de Famílies i Infància . Capítol 6 de "Famílies i Relacions Intergeneracionals".
• El factor fonamental entre nois i noies és la motivació. Tant les dones com els seus paresestan més motivats a que facin una carrera universitària que els nois.
Perfils d’escolarització a l’escola bressol
CIIMU ‐ Consorci Institut d’Infància i Món Urbà
Perfils d escolarització a l escola bressol
Probabilitats d'escolaritzar els fills abans dels 3 anys d'edat. Catalunya
Llengua de parla familiarCatalà 81% més que el Castellà
Estudis de la MareUniversitaris 63% més que amb Estudis Primària o menys
• La probabilitat de que uninfant assisteixi a l’escolabressol abans dels tresanys d’edat és mésUniversitaris 63% més que amb Estudis Primària o menys
68% més que amb ESO, EGB, Batx. Elemental38% més que amb Formaació Professional27% més que BUP, Batxillerat, PREU, COU
Renda de la Llar
yelevada entre les famílieson la dona té major nivelleducatiu, major nivell derenda i està mésidentificada amb elsRenda de la Llar
Altes 37% més que les Rendes mitjanesMitjanes 23% més que les Rendes baixes
Ideologia de la MareEsquerra 25% més que de Centre
identificada amb elsvalors progressistes.
Esquerra 25% més que de Centre43% més que de Dreta45% més que Apolitica
Font: Elaboració pròpia a partir de dades del Panel de Famílies i Infància 2006‐2010, CIIMU. Capítol 4 de "Famílies i relacions intergeneracionals".
• Aquests factors sónreforçats si la família sónde parla catalana i elnombre de fills és reduïtnombre de fills és reduït.
Efectes de l’escola bressol en el rendiment escolar dels adolescents
CIIMU ‐ Consorci Institut d’Infància i Món Urbà
Efectes de l escola bressol en el rendiment escolar dels adolescents
Percentatge de variació en la probabilitat de fer 1er de batxillerat si ha anat a escola bressol, segons el nivell de renda i el estudis de la mare. Catalunya
60
464350
60
70
34
2220
43
23
20
30
40%
9 11
0
10
Universitària Formació Professional Primària o menys
Nivell de renda Alt Nivell de renda Mitjà Nivell de renda Baix
Font: Elaboració CIIMU a partir de dades del Panel de Famílies i Infància 2006‐2010, CIIMU. Capítol 4 de "Famílies i relacions intergeneracionals".
• Els adolescents que van assistir a l’escola bressol obtenen millors notes a 1er curs de l’ESO itenen majors probabilitats de cursar batxillerat.
• Aquest efecte, però, no és suficient per corregir les desigualtats entre classes socials, perquèés més intens quan més benestant és la família d’origen.
Efectes dels episodis conflictius en la salut mental dels adolescents
CIIMU ‐ Consorci Insitut d’Infància i Món UrbàCIIMU ‐ Consorci Institut d’Infància i Món Urbà
Efectes dels episodis conflictius en la salut mental dels adolescents
Adolescents que tenen o han tingut depressió, ansietat o algun trastornmental diagnosticat segons si han viscut un període de
12,313,2
14
trastorn mental diagnosticat segons si han viscut un període de pobresa o un procés de divorci. Província de Barcelona
9,2 8,48
1012
%
246
%
0Sí No Sí No
Ha viscut període de pobresa Ha viscut procés de divorci
Font: Elaboració CIIMU a partir de les bases de dades del Panel de Famílies i Infància 2010, CIIMU.
• Els adolescents que han viscut un període de pobresa o un procés de divorci són més procliusa patir depressió, ansietat o trastorn mental diagnosticat.
CIIMU ‐ Consorci Institut d’Infància i Món Urbà
Els beneficis d’una parentalitat positiva
Seguiment dels pares
CIIMU ‐ Consorci Institut d’Infància i Món Urbà
Seguiment dels pares
• Els adolescents en llars amb ingressos més baixos que tenen pares que els hi fan unseguiment alt tenen una mitjana de notes més elevada que els que provenen d’una llar ambels ingressos més alts però sense seguiment o seguiment parental baix.
Expectatives dels pares
CIIMU ‐ Consorci Institut d’Infància i Món Urbà
Expectatives dels pares
P b bilit t l d l t h i ib t l i it t l
0,70
Probabilitat que els adolescents hagin arribat a la universitat segons les expectatives que tenien els pares que hi arribessin quan cursaven l'ESO
0,40
0,50
0,60
t
0 10
0,20
0,30
,
Prob
abilita
0,00
0,10
Anar a la universitat No anar a la universitatFont: Elaboració CIIMU apartirde les bases dedades del Panel de Famílies i Infància Capítol 6 de "Famílies i RelacionsFont: Elaboració CIIMU a partir de les bases de dades del Panel de Famílies i Infància. Capítol 6 de Famílies i Relacions Intergeneracionals".
Noves paternitats
CIIMU ‐ Consorci Institut d’Infància i Món Urbà
Noves paternitats
Probabilitat de que el pare tingui curadels fills segons
0,6
Probabilitat de que el pare tingui cura dels fills segons qui és el sustentador principal de la llar. Catalunya
0 3
0,4
0,5
bilitat
0,1
0,2
0,3
Prob
ab
0Pare Mare Mare i pare per
igualUn altre membre
gFont: Elaboració CIIMU a partir de les dades del Panel de Famílies i Infància,CIIMU. Capítol 2 "Famílies i relacions intergeneracionals".
• A les parelles de doble ingrés, on les dones contribueixen substancialment als ingressos de lallar, la probabilitat de que els pares intervinguin en la cura dels infants s’incrementasignificativament.
Noves paternitats (II)
CIIMU ‐ Consorci Institut d’Infància i Món Urbà
Noves paternitats (II)
Probabilitat de que el pare tingui curadels fills segons
0 60
0,70
Probabilitat de que el pare tingui cura dels fills segons tipus de contracte laboral. Catalunya
0 30
0,40
0,50
0,60
babilitats
0 00
0,10
0,20
0,30
Prob
0,00Funcionari Indefinit Temporal Autònom Sense
contracte
l b ó d l d d d l l d íl fà í l dFont: ElaboracióCIIMU a partir de les dades del Panel de Famílies i Infància, CIIMU. Capítol 2 de "Famílies i relacions intergeneracionals".
• Les condicions laborals dels pares condicionen la corresponsabilització en la cura. El sectorpúblic facilita la corresponsabilització dels pares. El treball precari en el sector privat ladificulta.
Divorci i contacte de l’infant amb el progenitor amb el que no conviu
CIIMU ‐ Consorci Institut d’Infància i Món Urbà
Divorci i contacte de l infant amb el progenitor amb el que no conviu
Probabilitat que té l'adolescent deveure al pare no resident segons qualitat de la
0,4
0,45
Probabilitat que té l adolescent de veure al pare no resident segons qualitat de la relació dels progenitors
0,2
0,25
0,3
0,35
obabilitat
0
0,05
0,1
0,15
,
Pro
0Relació molt bona o bona Relació dolenta o molt dolenta No tenen cap relació
Qualitat de la relació dels progenitors
Veu al seu pare cada setmana Passa més de quinze dies de vacances amb el parep q p
Font: elaboració CIIMU a partir de les dades del Panel de Famílies i Infància. Capítol 3 de "Famílies i relacions intergeneracionals"
• La qualitat de la relació entre els excònjuges és un factor explicatiu de primer orde de lafreqüència de contacte entre l’adolescent i el progenitor amb el que no conviu.
La implicació del pare no resident en llars monoparentals
CIIMU ‐ Consorci Institut d’Infància i Món Urbà
La implicació del pare no resident en llars monoparentals
Probabilitat d'haver repetit curs alguna vegada segonsgrau de seguiment del pare no resident
Probabilitat de tenir expectatives d'estudiar una carrera universitària segons grau de seguiment del pare no resident
0,12
0,14
0,16
0,60
0,70
0,80
0,08
0,10
0,40
0,50
0,02
0,04
0,06
0,10
0,20
0,30
0,00Sense
seguiment Seguiment
baixSeguiment
migSeguiment alt
Haver repetit curs algun cop
0,00Sense
seguiment Seguiment baix Seguiment mig Seguiment alt
Tenir expectatives d'estudiar una carrera universitària
Font: elaboració CIIMU a partir de les dades del Panel de Famílies i Infància. Capítol 3 de "Famílies i relacions intergeneracionals"
• El seguiment que el pare no resident realitza de l’activitat escolar dels seus fills influeixpositivament, tant sobre els rendiments com el risc d’haver de repetir curs i les expectativesd’estudiar una carrera universitària.
La implicació del pare no resident en llars monoparentals (II)
CIIMU ‐ Consorci Institut d’Infància i Món Urbà
La implicació del pare no resident en llars monoparentals (II)
Probabilitat de sentir‐se mai o garibé mai entusiasmat, feliç o amb molta energia segons grau de comunicació amb el pareno‐resident Catalunya
0,6
0,7
0,8
segons grau de comunicació amb el pare no resident. Catalunya
0 2
0,3
0,4
0,5
Prob
abilitat
0,0
0,1
0,2
Grau de comunicacióMínim MàximGrau de comunicació
Se sent mai o gairebé mai entusiasmatSe sent mai o gairebé mai feliçSe sent mai o gairebé mai amb molta energia
F t El b ióCIIMU ti d l d d d l P l d F íli i I fà i 2006 CIIMU C ít l 3 d "F íli i l iFont: Elaboració CIIMU a partir de les dades del Panel de Famílies i Infància 2006, CIIMU. Capítol 3 de "Famílies i relacions intergeneracionals".
• Els adolescents que mantenen nivells alts de comunicació amb el seu pare no resident tenenuna probabilitat més baixa de sentir formes de malestar emocional.
L’ús productiu de noves tecnologies
CIIMU ‐ Consorci Institut d’Infància i Món Urbà
L ús productiu de noves tecnologies
Influència del rendiment acadèmic en l'ús d'internet per part dels pares en l'ús per a finalitats acadèmiques (Increment en la
0,249 0,2700 25
0,3
probabilitat)
0,15
0,2
0,25
Prob
abilitat
0,093
0
0,05
0,1
P
0Ús de la xarxa per part dels pares
Mensual Setmanal Diari
Font: Elaboració pròpia a partir del Projecte Internet Catalunya, 2007. Capítol 10 de "Famílies i relacions intergeneracionals".
• Els adolescents amb pares internautes habituals tenen una major probabilitat d’utilitzar laxarxa per dur a terme accions vinculades a la seva activitat escolar.
Conductes desordenades dels adolescents
CIIMU ‐ Consorci Institut d’Infància i Món Urbà
Conductes desordenades dels adolescents
Prevenció de conductes desordenades
CIIMU ‐ Consorci Institut d’Infància i Món Urbà
Prevenció de conductes desordenades
Probabilitat de tenir un consum regular d'alcohol segons grau d'indisciplina a l'escola i estils parentals
0,12
0,14
l'escola i estils parentals
0,08
0,1
robabilitat
Negligent
Autoritari
0,04
0,06
Pr Permissiu
Autoritatiu
0
0,02
– Grau d'indiciplina a l'escola +
Font: Elaboració CIIMU a partir de les bases de dades del Panel de Famílies i Infància. Capítol 9 de "Famílies i Relacions Intergeneracionals".
• Els estils educatius parentals poden tenir una influència destacada a l’hora de prevenirconductes desordenades i de risc. És més, poden tenir un efecte corrector sobre altresinfluències negatives, com la situació en el barri o les pressions del grup d’iguals a l’escola.
Prevenció de malestars emocionals
CIIMU ‐ Consorci Institut d’Infància i Món Urbà
Prevenció de malestars emocionals
0 6
Probabilitat de ser "falsa grassa" segons com es prenen les decisions a la llar. Catalunya
0,4
0,5
0,6tat
0,2
0,3
Prob
abilit
0
0,1
Pares imposen les seves Pares escolten, però Decisió conjunta pares‐decisions tenen la darrera
paraulanoia
Font: Elaboració CIIMU a partir de les dades del Panel de Famílies i Infància,CIIMU. Capítol 8 de
• Una de cada tres noies (38,3%) i un de cada vuit nois (13,7%) consideren que pesen més omolt més del que haurien de pesar tot i tenir un pes normal. Són els que anomenem “falsesgrasses” i “falsos grassos”.g g
• Els estils autoritaris incrementen el risc d’autopercepcions distorsionades del propi cos.
CIIMU ‐ Consorci Institut d’Infància i Món Urbà
Repensar les polítiques públiques
Inversions en infància
CIIMU ‐ Consorci Institut d’Infància i Món Urbà
Inversions en infància
• L’administració pública no ha de defugir la seva responsabilitat com amecanisme de compensació de l’adversitat en la infància.
• Invertir en infants que es troben en situacions d’adversitat és procurar‐los oportunitats d’integració social en el moment del cicle vital en quèlos oportunitats d’integració social en el moment del cicle vital en quèaquestes oportunitats poden ser més ben aprofitades.
• Invertir en infants contribueix a prevenir problemes que es manifestenen la vida adulta.
• Invertir en infància és rentable: produeix retorns, tant a escalaindividual com social.
La importància de l’acompanyament
CIIMU ‐ Consorci Institut d’Infància i Món Urbà
La importància de l acompanyament
• Les intervencions en la infància i l’adolescència han de prioritzar lògiquesde seguiment i acompanyament social, evitant models verticalistes itractament individualit attractament individualitzat.
El d l h d i i l d fi i ió d à i i• Els adolescents han de participar en la definició, posada en pràctica iavaluació d’aquestes intervencions.
• Cal afavorir la integració longitudinal dels serveis d’atenció iacompanyament a la infància vulnerable en cadenes de responsabilitatsque permetin fer un seguiment dels infants al llarg de tot el seuque permetin fer un seguiment dels infants al llarg de tot el seudesenvolupament.
La centralitat de les famílies (I)
CIIMU ‐ Consorci Institut d’Infància i Món Urbà
La centralitat de les famílies (I)
• Cal garantir a les famílies serveis que les ajudin a resoldre els nousproblemes de conciliació de la vida laboral i familiar, alhora queproporcionin als infants oportunitats per desenvolupar‐se de manerap p p p pequilibrada i plena.
• Cal reforçar els vincles de les famílies amb els agents i institucions delterritori, començant per l’escola.territori, començant per l escola.
La centralitat de les famílies (II)
CIIMU ‐ Consorci Institut d’Infància i Món Urbà
• Cal dedicar esforços a detectar, afavorir i estendre les bones dinàmiques
La centralitat de les famílies (II)
ç qintergeneracionals a la llar..
• Els programes de suport a la infància i l’adolescència han de col locar a les• Els programes de suport a la infància i l’adolescència han de col∙locar a lesfamílies al centre de les seves actuacions.
1. Creant condicions que contribueixin a que mares i pares comparteixinexperiències d’aprenentatge i socialització amb els fills (i que disposind’espais i temps per fer‐ho).
2. Enfortint el capital social “intern” de les famílies reforçant la implicació delsprogenitors menys implicats en la cura i seguiment dels infants, normalmentlels pares.
3. Promovent polítiques per esmorteir les conseqüències de la manca decapital social en situacions en que poden aparèixer dèficits o aquests podencapital social en situacions en que poden aparèixer dèficits o aquests podentenir implicacions més notables (com ara, la primera infància, rupturesfamiliars, processos de migració, etc.).
Institut d’Infància i Món UrbàInstitut d Infància i Món Urbà
www.ciimu.org
