FASE 3. PROJECTE EXECUTIU - Aj. de...

PLA D’INTERVENCIÓ INTEGRAL DEL CENTRE HISTÒRIC DE FIGUERES. PROJECTE EXECUTIU DE REURBANITZACIÓ DEL CARRER DE LA JONQUERA. FIGUERES.

FASE 3. PROJECTE EXECUTIU

MEMÒRIA i ANNEXES

EMAB, Enginyeria i Medi Ambient de Badalona S.L.

DESEMBRE DE 2011

PLA D’INTERVENCIÓ INTEGRAL DEL CENTRE HISTÒRIC DE FIGUERES. PROJECTE EXECUTIU DE REURBANITZACIÓ DEL CARRER DE LA JONQUERA. FIGUERES. FASE 3. PROJECTE EXECUTIU.

2

Coordinació General: Bardají i Teixidor, Associats. Arquitectes, SLP Autor: EMAB, Enginyeria i Medi Ambient de Badalona S.L. Col·laboradors: Bardají i Teixidor, Associats. Arquitectes, SLP

Desembre de 2011


3

ÍNDEX GENERAL . MEMÒRIA . ANNEXES


4

MEMÒRIA


5

ÍNDEX DE LA MEMÒRIA 0. ANTECEDENTS 1. SITUACIÓ, ÀMBIT I QUALIFICACIONS URBANÍSTIQUES 2. NATURALESA DE L’ENCÀRREC 3. FASES PRÈVIES AL PROJECTE EXECUTIU. 4. SERVEIS AFECTATS 5. ANÀLISI DE L’ESTAT ACTUAL

5.1. Rol urbà 5.2. Morfologia i paisatge urbà 5.3. Ús de l’espai 5.4. Paviments, enllumenat i mobiliari urbà 5.5. Serveis urbans 5.6. Possibles afectacions al patrimoni arqueològic

6. DESCRIPCIÓ I JUSTIFICACIÓ DE LES SOLUCIONS ADOPTADES

6.1. Conceptes bàsics 6.2. Solució morfològica i paisatgística 6.3. Definició geomètrica 6.4. Paviments. Solucions constructives i d’ordenació dels usos 6.5. Enllumenat 6.6. Serveis urbans 6.7. Mobiliari urbà

7. COST DE LES OBRES

Pla D’intervenció Integral Del Centre Històric De Figueres. Projecte Executiu De Reurbanització Del Carrer De La Jonquera. Figueres.

6

0. ANTECEDENTS El Pla d’Intervenció Integral del Centre Històric de Figueres, va ser aprovat i se li va atorgar per part del Conseller de Política Territorial i Obres Publiques de la Generalitat de Catalunya una subvenció del 50% del seu cost. Pel seu desenvolupament i execució es necessari redactar els corresponents projectes d’obres municipals ordinàries. Pel qual, mitjançant un decret d’Alcaldia – Presidència resol procedir a la contractació d’aquest projecte, com a contracte menor de serveis, d’acord amb el que preveu la Llei 30/2007 de 30 d’octubre. 1. SITUACIÓ, ÀMBIT I QUALIFICACIONS URBANÍSTIQUES L’àmbit del present projecte del carrer de La Jonquera, es situa entre la plaça de l’Ajuntament i el carrer d’Isabel II, d’aquest àmbit, una mica més de la meitat (fins a la cruïlla amb el carrer Canigó) està inclòs dins el que es considera el centre històric de la ciutat de Figueres. El delimiten els fronts edificats en els costats nord-est i sud-oest. El perímetre d’aquest àmbit està definit gràficament en els corresponents plànols del projecte. La seva superfície total es de 1486m2. L’espai de l’àmbit del projecte és en la seva totalitat d’ús i domini públic. Les qualificacions urbanístiques de l’àmbit del projecte i les dels edificis que el delimiten, són les del planejament vigent: Sistema viari (carrer de La Jonquera), a1h Subzona del Centre Històric (Fronts edificats entre la plaça de l’Ajuntament i el carrer Canigó), 6a Sistema d’equipaments urbans (Església), 13 Subzona d’ordenació de l’edificació per definició volumètrica (Fronts edificats entre el carrer Canigó i el carrer d’Isabel II). La finca cantonera amb el carrer d’Isabel II i les confrontants pertanyen al Sector de Planejament corresponent al Pla Especial Garrigal / Isabel II. 2. NATURALESA DE L’ENCÀRREC L’objecte del treball es la redacció del projecte executiu de reurbanització del carrer de La Jonquera, desenvolupat en tres fases: Fase 1: Anàlisi de l’estat actual Fase 2: Avantprojecte d’obres ordinàries d’urbanització Fase3: Projecte Executiu d’obres ordinàries d’urbanització Amb els següents objectius, fixats en el Pla d’Intervenció Integral del Centre Històric, i reproduïts en el Plec de condicions administratives i tècniques per a la redacció del projecte: a) pacificar la mobilitat afavorint l’ús de l’espai públic per als vianants b) renovar la pavimentació de carrers i places, ampliant voreres i creant carrers amb plataforma única, amb uns alts nivells de qualitat


7

c) renovació de l’enllumenat d) col·locació i renovació del mobiliari urbà e) substituir, renovar i reparar les xarxes de serveis urbans. 3. FASES PRÈVIES AL PROJECTE EXECUTIU. D’acord amb lo establert en el Plec de Condicions del Contracte, el treball s’ha desenvolupat en dues Fases prèvies a la redacció del Projecte Executiu: FASE 1: Anàlisi de l’estat actual En el que a més a més de la valoració dels aspectes funcionals, d’us i materials, avui existents, es posa al dia la informació sobre l’estat de les xarxes de serveis urbans (públics i de companyies privades). Així mateix es plantegen els criteris sobre l’ordenació, materials i elements d’urbanització, i les possibles alternatives d’ordenació. FASE 2: Avantprojecte S’expressen les solucions de l’alternativa escollida, en quant a l’ordenació i us de l’espai, i als materials i elements d’urbanització, i la seva forma d’aplicació (textures, colors, models, etc.) L’Avantprojecte consensuat, i acceptat per l’Ajuntament, es el document base per a completar la redacció del present Projecte Executiu. 4. SERVEIS AFECTATS En l’Annex 08 d’aquesta memòria es posa al dia la informació sobre els serveis afectats, ja inclosa en l’apartat 3 de la memòria de la Fase 1. 5. ANÀLISI DE L’ESTAT ACTUAL 5.1. Rol urbà El carrer de La Jonquera, constitueix un dels principals eixos històrics: antic raval del camí de França, d’accés i relació exterior del nucli històric de Figueres. És un “nervi” vital de connexió del “cor” de la ciutat, amb els barris del costat nord; històricament marginals i del territori periurbà no desenvolupat, per causa de tres factors: influència de l’àrea polèmica del Castell, territori d’hortes molt productives, atracció del ferrocarril pels creixements urbans cap a migdia i llevant. Des de fa molts anys alliberat del trànsit de pas obligat, i més recentment estimulat pels nous barris dels creixements del costat nord, La Jonquera ha de renovar el seu rol “d’espina vertebradora” del teixit urbà històric, acompanyant i contribuint la seva requalificació a la restauració i rehabilitació, tant del patrimoni arquitectònic, com de les activitats que s’hi produeixin, com el seu rol contemporani de “nervi vital” d’enllaç entre el nou i l’antic de la


8

ciutat, amb un caire tranquil i equilibrat, coherent amb les seves característiques morfològiques i les seves òptimes capacitats urbanes. 5.2. Morfologia i paisatge urbà Entre la plaça de l’Ajuntament i el carrer d’Isabel II, el carrer de La Jonquera té una longitud total d’uns 206,50m., repartits en dos trams de pendents longitudinals convexes, dels quals una mica menys de la meitat (100m aproximadament) amb un desnivell total de 1,67m, i un lleuger pendent d’entre el 2,10% - 2,40% des de la plaça de l’Ajuntament fins al punt mig entre La Baixada de Mercer i La Baixada de la Indústria, on es produeix la inflexió. A partir d’aquest punt i al llarg d’uns 40m. la pendent és tant lleugera que el terreny és gairebé planer, per anar baixant tot seguit cap al carrer d’Isabel II, salvant un petit desnivell total d’uns 68cm. amb un pendent promig del 1,02%. En el sentit transversal, és sempre pràcticament planer. Té seccions d’amplades variades, que es van estrenyent i eixamplant al llarg del seu recorregut en funció de les alineacions de façana i els puntuals entrants i sortints de les mateixes: en les diferents seccions significatives, successivament des de l’embocadura de la plaça de l’Ajuntament cap al carrer d’Isabel II, les amplades són de: 7,95m. (pk0+00), 6,40m. (pk0+015), 4,60m. (pk0+022), essent aquest el punt d’amplada mínima a partir del qual torna a créixer fins al gàlib màxim de 9,30m. (pk0+125), per tornar-se a estrènyer fins als 6,60m. finals. La “caixa” urbanística del carrer de La Jonquera, també és variada, amb proporcions de 1/3 a 1/2, entre l’amplada total del carrer i l’alçada dels edificis, predominant les més altes. Les arquitectures dels edificis es troben en la seva totalitat incloses en el Pla Especial del Centre Històric, que s’exten a tot el conjunt del carrer de la Jonquera, fins la plaça d’Isabel II. En el seu origen formant part del primer i segon recinte emmurallat (fins Canigó i Muralla), i del raval de l’antic camí de França, sobre traçat i parcel·lació irregulars pròpies de l’època medieval, documentant-se la seva consolidació construïda en plànols de la ciutat de la segona meitat del segle XVIII. El procés de renovació edificatòria del segle XIX ens ofereix com a llegat patrimonial d’excel·lència la Casa Romaguera (1852) a la cantonada de Canigó, obra de Roca i Bros, contemporània de la seva obra pel Teatre Municipal i creació d’una nova plaça de tall neoclàssic en el centre històric (avui Plaça Gala-Dalí). Al llarg del carrer de La Jonquera, apart del front posterior del conjunt patrimonial a l’entorn de l’església de Sant Pere, i de les altres esglésies menors, són encara reconeixibles els edificis residencials noucentistes, i els que encara evidencien el seu patró original anterior (s.XVIII), com també els que manifesten les impròpies transformacions més recents (s.XX). Davant la presència d’unes arquitectures urbanes, d’una apreciable qualitat arquitectònica que encara permet recuperar el caràcter que varen conferir al carrer de La Jonquera, cal atribuir al pla de terra, i en definitiva a la urbanització, el repte de contribuir a de la millora de l’espai urbà del conjunt del carrer.


9

5.3 Ús de l’espai Al carrer de La Jonquera, podem distingir dues situacions pel que fa a l’ús de l’espai públic: Un primer tram (àmbit que abasta des de la plaça de l’Ajuntament fins a la Baixada de la Indústria) on l’accés de vehicles motoritzats hi és vedat (excepte emergències i serveis especials); és on el vianant, la implantació de terrasses de bars i restaurants i el comerç en general troba el lloc idoni. Cal millorar-ne l’ús, posar criteris, condicions adequades i control, ja que és l’ús quotidià de més èxit, i segons en quines condicions es produeixi pot ser el més incòmode i conflictiu amb els veïns residents. Aquest ús, que sol generar certes infraestructures i complements associats, ha de ser compatible amb les activitats publiques de caràcter cultural, social, lúdic, etc. que normalment s’hi produeixen. A partir de La Baixada de la Indústria / Canigó fins al carrer d’Isabel II, les condicions de l’ús de l’espai urbà són diametralment diferents: el predomini correspon al vehicle motoritzat. Entre el 50% i el 60% de l’espai de la secció del carrer esta destinant a la circulació rodada i a la franja de serveis (aparcament, càrrega i descàrrega), i només en la proximitat de l’encreuament a amb el carrer Canigó, on la secció és més àmplia, la proporció li és més favorable (al voltant d’un 45%). La calçada té una amplada constant de 4,10m. i les voreres ocupen l’espai restant de les diferents seccions (de 6,50m. a 9m.), amb dimensions variades entre 1,15m. i 2,80m.. Tal situació de desequilibri en la distribució de l’ús de l’ espai, és un dels factors més determinants del deteriorament de la qualitat de l’espai urbà, i en conseqüència de les activitats que s’hi localitzen. 5.4. Paviments, enllumenat i mobiliari urbà Els materials (llamborda de basalt en calçada), (panot estriat de color vermell o bé blanc i vorades de granit en voreres), heterogeneïtat, i mal estat de conservació dels paviments, són una conseqüència de la situació paradoxalment de “marginalitat” del carrer de La Jonquera en quant a la seva conservació. En la mesura que caldrà procedir a una renovació total i profunda dels paviments, no té més sentit d’abundar en la seva descripció: només indicar que en el seu dia s’haurien de recuperar en els magatzems municipals les peces en bon estat de les llambordes de basalt i les vorades de pedra natural granítica, que per la seva qualitat i per trobar-se les pedreres exhaurides, tenen un valor considerable per a treballs de reparació i millora de molts carrers del centre i de l’eixample. En quant a l’enllumenat públic, el model i qualitat de les actuals lluminàries del carrer de La Jonquera, i els criteris d’unitat en els elements de mobiliari urbà dins l’àmbit del centre històric i millora del projecte, justifiquen la substitució total dels existents, i una nova implantació millorada dels futurs. El mobiliari urbà existent (pilones, tanques, papereres, senyals, etc) és el resultat de successives implantacions amb un criteri únicament funcionalista, que cal revisar i renovar coherentment, amb criteris també funcionals, però sobretot de millora de la qualitat del paisatge urbà.


10

5.5. Serveis urbans En l’Annex 08 i altres d’aquesta memòria, es tracta detalladament l’estat actual i possibles actuacions futures de millora en les xarxes dels serveis urbans. La renovació de tots els trams que ho necessiten, el soterrament generalitzat de les línies aèries, i la substitució de tots els elements de superfície, es la conclusió general de l’anàlisi de l’estat actual. Cal remarcar només que la elecció dels nous elements, la seva implantació, la resituació dels pericons de registre, quadres i caixes de connexions, es realitzarà de forma coherent amb els criteris d’ordenació i millora de l’espai públic, i de mínim impacte i solucions adequades, en les arquitectures del carrer, per a possibilitar-ne una adequada rehabilitació. 5.6. Possibles afectacions al patrimoni arqueològic Atès que l’actuació es produeix en l’entorn del límit que fou el darrer recinte emmurallat de la ciutat, s’ha procedit a superposar el plànol de l’àmbit del projecte amb un plànol de l’”Atlas Ciutats de Girona. Catàleg de plànols de les ciutats de Girona des del segle XVII al XX”, (làmina 62), datat el 1807, titulat: “Parte del plano de la Villa de Figueras” de l’enginyer militar Guillermo Minali, facilitat per l’Ajuntament de Figueres (veure plànol: 02.3). A la vista del resultat del resultat de la superposició (sempre inexacta per causa de no coincidir totalment la base cartogràfica de 1807 amb l’actual), que ha fet coincidir la “Torre Gorgot” i la façana de la Pujada del Castell, es pot dir que no sembla probable que es produeixin afectacions a restes soterrades de la ciutat medieval. No obstant, si en el treball de subsòl per a les xarxes dels serveis urbans es realitzés alguna troballa, serà d’immediat comunicada al servei d’arqueologia municipal, a fi de fer-ne el seguiment, que en qualsevol cas pot realitzar-se des del inici de les obres, i poden documentar i extreure, si cal, els elements d’interès. 6. DESCRIPCIÓ I JUSTIFICACIÓ DE LES SOLUCIONS ADOPTADES Les solucions d’ordenació i constructives del Projecte Executiu desenvolupen i concreten les propostes elaborades i acceptades en las fases anteriors; Fase 1: Anàlisis de l’estat actual, i Fase 2: Avantprojecte. En el Projecte es defineixen en els: plànols, memòria, annexes, amidaments i pressupost i en el plec de condicions. L’Avantprojecte va ser el desenvolupament de l’Alternativa A2, quina proposta introdueix una franja de serveis adjacent a la franja d’ús per a vehicles motoritzats en el tram pròxim al carrer de Canigó. En aquest apartat de la Memòria es descriuen i justifiquen les solucions del projecte en els seus aspectes mes conceptuals, en els diferents annexes d’aquesta memòria es descriuen i justifiquen els aspectes mes tècnics i organitzatius, així com, en cada cas, els càlculs de verificació realitzats. 6.1. Conceptes bàsics Els criteris i objectius generals d’ordenació formulats en la FASE 1: UNITARIETAT (principi de continuïtat i tractament unitari per al conjunt del centre històric), QUALITAT (formal i


11

material, aplicant la innovació i la tradició) I PERMANÈNCIA (durabilitat de l’obra construïda i bones condicions de manteniment), així com els criteris generals sobre materials, acabats i elements d’urbanització, adoptats en l’Avantprojecte, avalats per un consens general d’acceptació, són els que s’han desenvolupat en aquest Projecte Executiu. El component més determinant de l’ordenació i qualitat material de l’espai públic viari, és el pla de terra, és a dir, el paviment. És aquí on radica el concepte bàsic de la solució, on: morfologia, ús, funcionalitat tècnica, imatge i solucions constructives, es troben fortament integrades en una resposta que es pretén de màxima coherència. La plataforma única és la solució més adequada, pel rol urbà, característiques dimensionals i geomètriques, i condicions unitàries del teixit urbà, d’aquests carrers del Centre Històric. És la solució que maximitza l’ús social de l’espai carrer, amb els valors afegits de gran versatilitat, adaptabilitat i flexibilitat en l’ordenació dels usos. La plataforma única es materialitza amb un únic tipus de material (pedres naturals), de format únic, amb variants cromàtiques segons els diferents usos i funcions. És la resposta més coherent amb el concepte i ús de l’espai. La solució morfològica ve condicionada per les preexistències del lloc en cada cas, a les quals fàcilment s’adapta el paviment de peces de petit format. Els elements emergents d’urbanització i de mobiliari urbà, responen als criteris de qualitat i coherència formal propis dels paviments i de l’espai urbà on s’implanten i són solucions unitàries per a tots els àmbits d’intervenció i de projecte.

6.2. Solució morfològica i paisatgística En el carrer de La Jonquera, la secció genèrica bàsica, en forma de “V”, amb pendents simètriques i aiguafons central, s’adapta prou bé sobre les rasants preexistents d’un espai sensiblement planer en les seves seccions transversals, i amb una reduïda pendent longitudinal (inferior al 2,30%) entre la plaça de l’Ajuntament, i la plaça d’Isabel II, a dues aigües, amb el punt d’inflexió en el tram relativament planer d’entre el carrer Baixada Mercer i el carrer Canigó. Es tracta d’una plataforma única de prioritat per als vianants, en la qual es restringeix el pas de vehicles motoritzats, excepte en cas d'emergència, en el tram comprès entre la plaça de l’Ajuntament i el carrer Canigó, on es fa la previsió d’ubicació de terrasses de bar - restaurants al llarg d’una franja de 2m. d’amplada tocant a la façana nord-est. A partir de l’encreuament amb els carrers Canigó / Baixada de la Indústria es disposa una franja de pas per a vehicles motoritzats, descentrada respecte la secció del carrer en aquest punt (degut a la previsió d’un àmbit lateral per a serveis, càrrega i descàrrega, al costat de ponent), que s’anirà centrant de forma progressiva, i repartint equitativament a banda i banda, les franges d'ús exclusiu per a vianants, d'amplada superior a les voreres actuals. El paisatge del carrer de La Jonquera es millorarà i rehabilitarà a partir de la renovació de la plataforma i dels paviments, la desaparició de les línies aèries de serveis i la implantació del nou enllumenat.


12

6.3. Definició geomètrica

Al projecte es planteja un vial de plataforma única. L’amplada del carrer és variable. Des de l’inici, a l’embocadura de la plaça de l’Ajuntament amb 7,90m. (pk0+00), i en sentit al carrer d’Isabel II, es va estrenyent degut als puntuals entrants i sortints de les alineacions de façana: 6,40m. (pk0+015) fins als 4,60m. (pk0+022), punt d’amplada mínima del mateix. A partir d’aquest, i fins a la intersecció amb el carrer Canigó l’amplada creix gradualment fins a assolir els 9,30m. de màxima secció, punt a partir del qual i fins al final del seu recorregut, les alineacions de façana es van tancant per acabar embocant a la plaça d’Isabel II amb una amplada de 6,70m. Tot i que el nou eix de projecte es planteja idealment com a eix de simetria de la secció del carrer, no es troba sempre situat al centre degut en primer lloc a la pròpia disposició de les alineacions de façana tal com s’ha esmentat anteriorment, això s’evidencia en el primer tram del carrer on s’ha optat per minimitzar el zigzagueig, si bé en resulten amplades desiguals a banda i banda de l’eix; i en segon lloc degut a l’aparició d’una franja de serveis adjacent a la franja d’us per a vehicles motoritzats (cas de l’àmbit immediatament situat passat el carrer Canigó). Transversalment el vial té dues pendents. El punt baix per la recollida de les aigües segueix el traçat del nou eix de carrer plantejat. Les pendents transversals resultants es troben entre l’1,0% i el 2,70% en la façana encarada a nord, amb algun punt que arriba al 3,0% (pk0+00); i són lleugerament inferiors, d’entre el 0,60% i 1,70% en el costat de la façana encarada a sud, arribant a pendents superiors puntualment (2,72% en el pk0+070 i de 2,92% entre els pk0+120 i pk0+130). Longitudinalment el nou eix de projecte, des del pk0+00 situat a l’inici del carrer a l’embocadura de la plaça de l’Ajuntament, presenta les següents pendents: Del pk0+00 al pk0+50 una pendent del 2,26% desguassant cap a la plaça de l’Ajuntament. Del pk0+050 al 0+085 disminuint progressivament des d’un 1,40% fins al punt on es produeix la inflexió en el sentit de la pendent, per tirar les aigües cap al carrer d’Isabel II. Del pk0+085 al 0+100 una pendent 0,40%. Del pk0+100 al pk0+140 un tram gairebé planer amb una pendent del 0,22% Del pk0+140 al pk0+190 una pendent constant del 1,03%. A partir del pk0+190 fins al final del carrer la lleugera pendent longitudinal és del 0,68%. Al plànols de la “Sèrie 04: Definició geomètrica” s’inclouen els paràmetres geomètrics i de replanteig, els perfils longitudinals per les façanes i pel nou eix del carrer i seccions transversals cada 10m. 6.4. Paviments. Solucions constructives i ordenació dels usos

Pels paviments s’adopta la solució de pedra natural de format únic: 30x10x8, quin gruix de 8cm és adequat i suficient per a les sol·licitacions d’un tràfic rodat urbà normal. Col·locades a trencajunts transversalment i perpendiculars a l’eix del carrer en cada tram, a partir de la tira horitzontal de peces enteres que formen els aiguafons on s’insereixen les reixes dels embornals. Les peces s’agafen amb morter pastat sobre una solera de formigó de 18cm.


13

En l’ “Annex 05: Ferms i Paviments” d’aquesta Memòria, es descriu i es justifica la secció portant i constructiva dels paviments. El format i disposició de les peces, el fa totalment adaptable a les variacions morfològiques de la plataforma (transicions de pendents transversals), i ofereix una bona resposta de treball a les accions de rodament. En els encontres del paviment amb les façanes i amb les línies dels canvis de directriu entre dos trams, es preveu tallar a mida les peces finals d’ajust, controlant les longituds mínimes ( >10cm.) amb les dues últimes peces. Les juntes cada 10cm., permeten una correcta inserció de les tapes dels registres de les xarxes dels serveis. La naturalesa i disposició dels usos en l’espai viari origina la descomposició de la plataforma en franges lineals diferenciades: rodada, vianants exclusiva, serveis, estada. La solució del projecte, d’acord amb els seus conceptes bàsics, és l’aplicació de colors diferenciats, si pot ser amb el mateix tipus de pedra natural, sense una definició lineal de límits, amb una imbricació total i “aleatòria” entre franges confrontants de diferents colors (sistema “encadellat”). La barreja dels colors entre límits “difusos” amb peces d’idèntic format i mateix sistema constructiu, és el que donarà la “força unitària” de la diversitat. La diferència cromàtica ha d’evitar, en general, la col·locació d’elements de separació sobreposats. Per les seves característiques tècniques i mecàniques, la seva varietat i atractiu cromàtic, i el seu cost s’han escollit les quarsites com les pedres idònies per aquest projecte. No obstant, s’ha hagut de recórrer al basalt i pot ser a algun granit, per a emfatitzar els desitjats contrastos cromàtics. La proposta de usos, materials i colors és la següent:

ÚS COLOR MATERIAL

· Franja central de circulació rodada Fosc BASALT

· Franges laterals d’ús exclusiu de vianants Clar QUARSITA BLANCA o GRANIT

"BLANC"

· Franja de serveis Vermellós QUARSITA ROJA

· Franja d’estada Verd QUARSITA VERDA

En els plànols de la “Sèrie 06: Pavimentació”, es defineix la ordenació general dels paviments, la situació dels diferents tipus, els detalls constructius, i els criteris de replanteig i de posta en obra, adjuntant alguns plànols de detalls parcials on es defineixen les pautes concretes de col·locació dels diferents tipus i colors de paviments, per cadascun dels fragments (cada 5m. la longitud del carrer) que s’han establert, per a facilitar la comprensió del projecte i la bona execució de l’obra.


14

Aquets detalls parcials del diferents fragments, són la mostra dels plànols - guia que es facilitaran a l’inici de obra, i que ara, sobretot, serveixen com informació prèvia, demostrativa del factible del projecte.

L’ocupació de terrasses de bars i restaurants, amb taules, cadires, para-sols, i d’altres accessoris, es preveu en franges perimetrals d’uns 2m. d’amplada davant la façana nord-est, en el tram comprès entre la plaça de l’Ajuntament i La Baixada de La Indústria. Caldrà regular específicament les condicions d’ocupació, els models de mobiliari i els possibles tipus d’accessoris autoritzables. Això és especialment important, ja que una indiscriminada i caòtica varietat d’aquests elements, mobles i accessoris podrien anular la recuperada qualitat de l’espai públic. 6.5 Enllumenat D’acord amb els criteris i solucions tipus previstes en l’Avantprojecte, i segons criteri municipal, es proposa la utilització de lluminàries de leds, pel seu baix consum, alt rendiment i llarga durabilitat. En el conjunt del carrer de La Jonquera, es produeix la següent situació: . Ancorades a les façanes dels edificis, solució més adequada pels carrers de secció estreta, sempre amb una correcta integració de la lluminària i la seva alimentació i equips, en l’arquitectura dels edificis. El model de referència que, en aquest tipus de lluminàries, és l’ ”Argos” de iGuizzini.

6.6 Serveis Urbans En els corresponents plànols del projecte i en els annexes d’aquesta memòria, es defineixen les solucions de renovació i ordenació de les xarxes dels serveis urbans: . Sanejament . Enllumenat . Aigua potable . Electricitat . Gas . Telecomunicacions 6.7 Mobiliari Urbà Els elements considerats en aquest apartat són: papereres, i pilones. Els elements de senyalització i d’informació estan previstos en els plànols i pressupost del projecte, i seran objecte de control estricte en la seva col·locació a l’obra.

- Papereres: Es preveu la col·locació de papereres, al llarg del carrer. El model de

referència seria la “Rodes” (S&C).

- Pilones: Es preveu la possibilitat, si es necessari, d’establir algun element de protecció del flux de vianants, mitjançant pilones cilíndriques d’acer inoxidable mate d’ 1m. d’alçada i 10cm. de diàmetre cada 1,5 o 2m.


15

En cas d’haver d’ utilitzar jardineres com elements de límit i/o protecció, el model “Ictini” creat per a La Rambla de Figueres seria l‘escollit. 7. COST DE LES OBRES L’import total del Pressupost d’execució material (PEM) és de: 506.142,37€, el que representa un mòdul de cost de 340,60€/m². L’import del Pressupost per contracte (PEC, IVA inclòs) és de: 710.725,12€, el que representa un mòdul de cost de 478,28€/m². Els capítols més importants que conformen aquest Pressupost són:

- Serveis: 55,86%

. Drenatge: 17,41%

. Altres xarxes: 38,45%

- Paviments: 28,37% - Enllumenat: 6,14% ______ 90,37%

A més a més de l’alta qualitat dels paviments, i de la innovació tecnològica de l’enllumenat, el cost de les obres es troba molt gravat per la incidència de l’alt cost dels serveis (55,86%), que té una repercussió especialment elevada sobre la reduïda superfície dels carrers estrets del centre històric. En carrers de major amplada i del doble de superfície, el cost dels SERVEIS serà el mateix i la seva repercussió en el pressupost total seria molt menor. SERVEIS: Drenatge: Renovació complerta de la xarxa de drenatge i clavegueram de tipus separativa. Connexions fora de l’àmbit d’obra. Altres xarxes: La única xarxa no afectada és la de gas. En la resta si bé no es tracta d’una renovació completa, les intervencions són importants.

Xarxa de telefonia: Desmuntatges dels creuaments aeris existents i nova xarxa. Xarxa d’electricitat: Es preveu la retirada de cablejat aeri a diversos trams, el soterrament de línies per vorera, creuaments soterrats a calçada i nou grapejat per façana. Previsió de canalització per a la mitja tensió. Xarxa d’aigua: es renoven totes les canalitzacions i escomeses. Xarxa de telecomunicacions: Previsió de canalització soterrada.

PAVIMENTS: Renovació total del paviment existent. Paviments d’alta qualitat (pedres naturals) amb un gruix optimitzat de 8cm. i format petit 30x10cm.


16

ENLLUMENAT: Renovació total de l’enllumenat existent. Lluminàries d’alta qualitat amb làmpades del tipus LED. Innovació tecnològica, implantació recent en l’actualitat per a l’enllumenat públic.

Figueres - Barcelona, desembre de 2011 L’autor del projecte, Joan Carles Adell i Torrelles Enginyer de Camins


17

ANNEXES


18

ÍNDEX D’ANNEXES 01. RECULL FOTOGRÀFIC 02. ÍNDEXS DOCUMENTALS F1 I F2 03. PROCÉS PARTICIPATIU 04. ENDERROCS I MOVIMENTS DE TERRES 05. FERMS I PAVIMENTS 06. DRENATGE I CLAVEGUERAM 07. ENLLUMENAT 08. SERVEIS EXISTENTS I AFECTATS 09. MOBILITAT I SENYALITZACIÓ 10. ESTUDI DE L’ORGANITZACIÓ I DESENVOLUPAMENT DE L’OBRA 11. PLA DE TREBALLS 12. PLA DE CONTROL DE QUALITAT 13. ESTUDI DE SEGURETAT I SALUT 14. JUSTIFICACIÓ DE PREUS 15. PRESSUPOST PER CONEIXEMENT DE L’ADMINISTRACIÓ 16. CLASSIFICACIÓ DEL CONTRACTISTA


17

ANNEXES


18

ÍNDEX D’ANNEXES 01. RECULL FOTOGRÀFIC 02. ÍNDEXS DOCUMENTALS F1 I F2 03. PROCÉS PARTICIPATIU 04. ENDERROCS I MOVIMENTS DE TERRES 05. FERMS I PAVIMENTS 06. DRENATGE I CLAVEGUERAM 07. ENLLUMENAT 08. SERVEIS EXISTENTS I AFECTATS 09. MOBILITAT I SENYALITZACIÓ 10. ESTUDI DE L’ORGANITZACIÓ I DESENVOLUPAMENT DE L’OBRA 11. PLA DE TREBALLS 12. PLA DE CONTROL DE QUALITAT 13. ESTUDI DE SEGURETAT I SALUT 14. JUSTIFICACIÓ DE PREUS 15. PRESSUPOST PER CONEIXEMENT DE L’ADMINISTRACIÓ 16. CLASSIFICACIÓ DEL CONTRACTISTA

PLA D’INTERVENCIÓ INTEGRAL DEL CENTRE HISTÒRIC DE FIGUERES. PROJECTE EXECUTIU DE REURBANITZACIÓ DEL CARRER DE LA JONQUERA. FIGUERES. FASE 3. PROJECTE EXECUTIU

ANNEX 01. RECULL FOTOGRÀFIC


ANNEX 02. ÍNDEXS DOCUMENTALS F1 I F2

PROJECTE EXECUTIU DE REURBANITZACIÓ DEL CARRER DE LA JONQUERA. FIGUERES ANNEX 02. ÍNDEXS DOCUMENTALS DE LES FASES 1 i 2

02 Indexs documentals F1 i F2 Jonquera.doc 1

FASE 1: ANÀLISI DE L’ESTAT ACTUAL



Fase 1. Anàlisi de l’estat actual ÍNDEX GENERAL . MEMÒRIA . PLÀNOLS



Fase 1. Anàlisi de l’estat actual ÍNDEX DE LA MEMÒRIA 1. MARC GENERAL

2. ROL URBÀ. ESTAT ACTUAL. VALORACIÓ 3. SERVEIS URBANS EXISTENTS. VALORACIÓ I POSSIBLES ACTUACIONS DE

MILLORA

4. CRITERIS D’ORDENACIÓ. SOLUCIONS ALTERNATIVES



Fase 1. Anàlisi de l’estat actual RELACIÓ DE PLÀNOLS 01. Situació i emplaçament. 01.1. Situació en el conjunt urbà. (e. 1/10.000). 01.2. Emplaçament en l’àmbit del Centre Històric. (e. 1/5.000). 02. Cartografia i topografia.

02.1. Plànol cartogràfic. (e. 1/1.000). 02.2. Plànol topogràfic. (e. 1/200).

03. Serveis urbans existents. Sistemes i xarxes.

03.1. Sanejament. (e. 1/2.000_1/500). 03.2. Aigua. (e. 1/2.000_1/500). 03.3. Gas. (e. 1/500). 03.4. Electricitat. Baixa Tensió. (e. 1/500). 03.5. Telecomunicacions. (e. 1/500). 03.6. Enllumenat públic. (e. 1/500). 03.7. Recollida de residus urbans. (e. 1/500). 03.8. Reportatge fotogràfic. (e. S/E).

04. Usos de l’espai públic. Mobilitat i servei. (e. 1/500).

05. Paviments. tipus i estat de conservació. (e. 1/500). 06. Mobiliari urbà i jardineria. (e. 1/500).

07. Fronts edificats. Reportatge fotogràfic. (e. S/E). 08. Geometria de l’espai públic.

08.0. Seccions de referència existents en el nucli urbà de Figueres. (e. 1/100). 08.1. Perfils longitudinals. Estat actual. (e. 1/200).

08.2. Seccions transversals. Estat actual. (e. 1/200).



09. Criteris d’ordenació i hipòtesi de solucions alternatives.

09.1. Alternatives d’usos de l’espai públic.

09.1.1. Alternativa A1. Planta. (e. 1/500). 09.1.2. Alternativa A2. Planta. (e. 1/500). 09.1.3. Alternatives A1i A2. Seccions tipus. (e. 1/100).

09.2. Eixos i directrius bàsiques d’ordenació dels paviments. (e. 1/500). 09.3. Imatge general de la solució de pavimentació proposada. (e. 1/500).

ANNEXES GRÀFICS Annex 1. Antecedents

A1.01. Pla Integral d’Intervenció del Centre Històric. A1.01.1. Marc general de l’accessibilitat. (e. 1/5.000). A1.01.2. Estratègia general de millora urbana del centre històric. (e. 1/3.000). A1.01.3. Actuacions de projecte. (e. 1/3.000).

A1.02 Planejament vigent

A1.02.1. Qualificacions urbanístiques. Ordenació. (e. 1/2.000). A1.02.2. Sectors (MPGOU i Plans Especials). (e. 1/2.000).

A1.03. Pla Especial de Protecció del Centre Històric. (e. 1/300).



FASE 2: AVANTPROJECTE



Fase 2. Avantptojecte ÍNDEX GENERAL . MEMÒRIA . PLÀNOLS



Fase 2. Avantptojecte ÍNDEX DE LA MEMÒRIA 1. ANTECEDENTS

2. SOLUCIONS PROPOSADES

2.1. Conceptes bàsics 2.2. Solució morfològica 2.3. Solucions constructives 2.4. Ordenació dels usos. Variacions materials i cromàtiques 2.5. Enllumenat 2.6. Xarxes de serveis urbans 2.7. Vegetació 2.8. Mobiliari urbà

3. AVANÇ DE PRESSUPOST



Fase 2. Avantptojecte RELACIÓ DE PLÀNOLS 01. Marc urbà. 01.1. Emplaçament en l’àmbit del Centre Històric. (e. 1/5.000). 02. Estat actual.

02.1. Plànol topogràfic. Àmbit del projecte. (e. 1/500). 03. Ordenació general

03.1. Usos de l’espai. (e. 1/500). 03.2. Planta general. (e. 1/200). 03.3. Seccions tipus. (e. 1/100). 03.4. Planta de drenatges. (e. 1/200).

04. Geometria de l’ordenació. 04.1. Planta de referència. (e. 1/250).

04.2. Seccions transversals. (e. 1/100). 04.3. Perfil longitudinal. 05. Pavimentació.

05.1. Planta general. (e. 1/200). 05.2. Detalls parcials. (e. 1/50).

06. Enllumenat.

06.1. Detalls tipus d’enllumenat. (e. S/E)


ANNEX 03. PROCÉS PARTICIPATIU

PROJECTE EXECUTIU D’URBANITZACIÓ DEL CARRER DE LA JONQUERA. FIGUERES ANNEX 03. PROCÉS PARTICIPATIU

03 Procés participatiu Jonquera.doc 1

CARRER DE LA JONQUERA



RESUM DEL TALLER PARTICIPATIU Octubre 2009 MEMÒRIA DE RESULTATS DEL TALLER PARTICIPATIU CELEBRAT EL DIA 6 D’OCTUBRE DE 2009. INFORME REDACTAT PER NEÒPOLIS. Les valoracions ciutadanes es van recollir de forma ordenada distingint entre aquells elements

actuals que caldria mantenir durant el projecte de reurbanització i aquells que caldria millorar.

Tot seguit, es presenten de forma agrupada les aportacions expressades pels tres grups

participants, seguint la mateixa estructura d’ordenament utilitzada durant el taller.

Elements a mantenir/conservar

ASPECTE / ATRACTIU:

- Es coincideix de forma unànime en la necessitat de mantenir i potenciar els

establiments comercials, bars, restaurants... de la zona, ja que “donen vida”.

- Tothom coincideix amb que és un carrer amb cases molt boniques que caldria

conservar. Alhora també es considera que és un carrer molt caòtic i les cases no

llueixen tot el que podrien.

- És un carrer tradicional, interessant, i representa una connexió important entre el centre

històric i la zona de creixement de la ciutat.

- Potenciar la part del museu amb el C/Jonquera.

- Mantenir i potenciar l’atractiu turístic del carrer.

ALTRES:

- CiD / APARCAMENT: Diferents aportacions destaquen la necessitat de mantenir les

zones de Càrrega i Descàrrega (ubicació i nombre).

- PRIORITAT VIANANTS: Es valora molt positivament la zona de vianants.

- PAVIMENT: Agrada la distribució de l’adoquinat actual i la seva distribució: “està alineat

i es manté en bones condicions”.



Elements a millorar

MOBILITAT:

- Amb l’objectiu d’evitar el desgast del paviment, restringir el pas de vehicles pesats de

més de 12.000 Kg.

- Pensar en la necessitat de reduir el nivell de perillositat actual a l’encreuament entre

Canigó i Jonquera.

- Aquesta mateixa cruïlla també és un espai problemàtic pel que fa al pas del camió

d’escombraries, que toca amb les façanes. Caldria evitar que això segueixi passant.

- Pensar en la possibilitat de permetre l’accés motoritzat dels veïns al carrer, no només

pel carrer Girona, sinó també pel carrer Maria Àngles Vayreda.

- Cal regular el pas de vehicles, és una proposta de força consens.

- El tros exclusiu de vianants té el paviment malmès, i és interessant treure la vorera. Es

valora bé la plataforma única.

- La zona de l’escola té una sobrecàrrega de circulació de vianants i vehicles. Una

possible proposta podria ser obrir el c/Eres de Sans. En tot cas connectar el c/Rec

Arnau amb el darrera de l’escola.

ASPECTE / ATRACTIU:

- Augmentar l’interés cultural i turístic de l’Esglèsia de Sant Sebastià (es parla, sobretot

de la zona del darrera).

- Facilitar i promoure l’arranjament de façanes amb l’objectiu d’augmentar l’entitat i

atractiu del carrer.

- Hi ha cases abandonades molt descuidades que donen molt mala imatge, per altra part

s’hi acumula la brutícia, els coloms, la runa... Treure també aquelles cases de les que

només es manté la façana.



- Caldria millorar les façanes més malmeses del carrer, tenint en compte que són edificis

emblemàtics i que embelleixen l’entorn.

- Que la reurbanització serveixi per aconseguir que el tram entre Indústria i Isabel II

estigui “més aprofitat”.

- Caldria que la reurbanització d’aquest carrer arribi fins al final, és a dir, fins a la

travessera Rec Arnau o com a mínim fins a l’alçada de la xarxa de salut. Tot i que

s’entén que els límits econòmics són un condicionant important que explica el fet que

això no succeeixi, s’emplaça a l’Ajuntament de Figueres a tenir present aquesta

demanda per tal de poder-hi actuar tant bon punt es pugui trobar finançament (caldria

promoure de manera activa la cerca d’aquestes ajudes).

- Segons els membres del taller caldria millorar l’entorn i netejar les escales tant de

darrera l’església, com les que van al museu Dalí (tot i que es reconeix que aquestes

estan en millor estat).

- La millora de l’entorn dels solars del C/Jonquera (on aparquen molts turistes) és una

proposta de millora que segons el grup també caldria tenir en compte (per bé que

potser surt de l’àmbit estricte de la reurbanització de la zona).

ÚS PRIVAT DE L’ESPAI PÚBLIC:

- Pel que fa a l’ocupació de l’espai públic per part de les botigues i comerços que no són

de restauració caldria marcar també uns criteris bàsics. No es tracta tant de limitar

l’ocupació pública de l’espai (la qual tampoc pot ser excessiva), sinó d’establir unes

bases de l’ocupació del mateix. L’objectiu és l’ordre i la reducció de l’impacte visual

derivat precisament de la manca d’una mínima ordenació.

- Que els criteris d’uniformitat i ordenació de l’ocupació de l’espai públic per part de bars,

restaurants i botigues afecti a tot el carrer (malgrat hi hagi una part del mateix que no

entri dins el procés de reurbanització d’aquest Pla d’Intervenció Integral).

- Uniformar les terrasses que els bars i restaurants posen al carrer (amb uns mínims

estàndards comuns per tal de reduir els possibles impactes negatius a nivell visual).

Així com alinear cada terrassa a la façana del local a la qual pertanyi (de manera que

tot quedi correctament ordenat).



- Hi ha unanimitat en considerar que és positiu que hi hagi terrasses, però cal unificar-les

estèticament. Alhora es comenta que n’hi ha de desmesurades, i per tant caldria vigilar

que hi hagi pas suficient.

- Les botigues que es posen al carrer atapeeixen encara més el carrer.

IL·LUMINACIÓ:

- També es proposa millorar la il·luminació, que actualment es considera insuficient.

- La majoria de grups posen de manifest que és evident que cal més il·luminació

(sobretot al tram entre Indústria i Jonquera).

ELEMENTS EMBELLIDORS:

- Pensar en la necessitat d’instal·lar elements decoratius i que promoguin la convivència i

el “passeig” (principalment es fa referència a bancs i a flors penjades per evitar actes

incívics).

- Recuperar les flors que abans hi havia a les escales de l’Església de Sant Pere.

GESTIÓ DE RESIDUS / NETEJA:

- Aprofitar la reurbanització del carrer per acabar definitivament amb els problemes de

brutícia actuals (coloms, rates, etc).

- Incrementar el nombre de papereres. Es matisa que cal vetllar pel seu manteniment.

- Una altra proposta fa referència a l’augment de la freqüència de recollida de les

escombraries, ja que els contenidors sempre estan plens.



LAVABOS:

- Altra vegada es reitera la necessitat de pensar en la instal·lació de lavabos públics (al

carrer o en alguna ubicació propera). D’aquesta manera s’evitaria l’ús de lavabos dels

bars i restaurants, sobretot per part dels turistes.

- Manca de lavabos, important considerant que es tracta d’una zona molt turística.

ALTRES:

- SERVEIS: Que la reurbanització serveixi per acabar amb els problemes de

clavegueram que es generen quan plou a l’encreuament del carrer amb dl c/Canigó.

- SEGURETAT CIUTADANA: Augmentar la vigilància.

- PAVIMENT: El pas de vehicles fa molt de soroll degut a les llambordes amb que

actualment està fet el carrer. Es considera que la qualitat de vida dels veïns és dolenta

considerant l’alt nivell de contaminació acústica del carrer.

- CiD / APARCAMENT: Es proposa també la instal·lació de zones blaves amb horari

reduït. La finalitat és que tant els veïns del barri com la resta de ciutadans puguin

aparcar durant un període de temps curt (30 min. per exemple) per tal de permetre fer

gestions comercials, personals, professionals, etc. a la zona (sobretot veïns i clients

dels comerços).



INCORPORACIÓ EN EL PROJECTE DELS SUGGERIMENTS DEL TALLER PARTICIPATIU En relació a l’anterior, es destaquen les consideracions següents: Trànsit

La millora qualitativa dels carrers del Centre Històric, comporta que una de les premisses fonamentals sigui la recuperació de l’espai per als vianants, suprimint la funció de “carrer-garatge”, restringint el màxim possible l’ús pel trànsit motoritzat, invertint totalment la prioritat actual de la seva funció circulatòria. La solució de plataforma única és la condició bàsica per aquest canvi qualitatiu. L’ordenació a la gestió de la mobilitat general de la ciutat és la que determina la manera d’utilitzar el carrer (exclusivitat, compatibilitat i convivència, regulació horària, etc,) i els elements i mesures complementàries per a posar-ho en pràctica (senyals, límits, proteccions, vigilància, etc). Els actuals estudis de mobilitat ens indiquen que és necessari que aquest eix pugui suportar una mínima i controlada mobilitat motoritzada, per a l’accessibilitat local, serveis de distribució comercial, serveis públics, etc… La solució proposada és l’adequada per aquesta compatibilitat d’usos, i per poder ésser d’ús exclusivament per a vianants, si és donessin les condicions. Plataforma La plataforma única és la solució bàsica i fonamental del projecte. L’ordenació dels seus usos depèn de les dimensions i configuració de la seves seccions urbanístiques (pla de terra i edificacions), que al llarg del carrer de La Jonquera són variables. La distinció de les franges d’ús és fa mitjançant els paviments de colors diferents. Addicionalment es poden afegir jardineres i pilones. A partir de l’encreuament amb els carrers Canigó / Baixada de la Indústria es disposa una franja lateral per a serveis, (càrrega i descàrrega, motos, bicicletes, aparcament PMR, etc)., al costat de ponent). Paviment Les pedres naturals escollides, així com els colors, textures i formats, responen als criteris de qualitat material i formal que es demanen, i als necessaris requeriments funcionals i de manteniment.


ANNEX 04. ENDERROCS I MOVIMENTS DE TERRES

PROJECTE EXECUTIU DE REURBANITZACIÓ DEL CARRER DE LA JONQUERA. FIGUERES.

ANNEX 04. ENDERROCS I MOVIMENT DE TERRES

08052-A04-Enderrocs i Mov terres.doc 1

ÍNDEX

1. ENDERROCS I MOVIMENT DE TERRES 2


ANNEX 04. ENDERROCS I MOVIMENT DE TERRES

08052-A04-Enderrocs i Mov terres.doc 2

1. ENDERROCS I MOVIMENT DE TERRES

El començament de l’obra s’inicia amb la retirada del mobiliari urbà. Acte seguit es procedeix a l’enderroc de les voreres i calçades actuals, així com a l’excavació o terraplenat del sòl actual per a deixar-ho a la futura cota de la rasant. El projecte contempla l’enderroc d’una base de llamborda sota el paviment d’acabat de voreres i calçada. S’ha previst una excavació, un cop realitzats els enderrocs de 10 cm de terreny per tenir el gruix suficient per aplicar les diferents capes que es preveuen el nou paviment (veure annex de ferms i paviments). Per tant, es considera un moviment de terres associat a la definició de la futura esplanada de la

urbanització. Es realitzaran els enderrocs de les actuals voreres i de la calçada, amb les seves respectives bases, i es retiraran els volums de terres necessaris per a la futura definició del paquet de ferms i per a la disposició dels paviments de llambordes. En general, a les zones d’excavació es compactarà el terreny natural fins el 95% del Pròctor Modificat, pas previ al refinat de l’esplanada per a l’assentament de la caixa de paviment. En les àrees pavimentades els reblerts es realitzaran amb noves aportacions de materials: sol seleccionat, tot-ú o sauló, en tongades de 25 cm. sense continguts de matèria orgànica ni residus, compactades al 95% del PM. El càlcul del moviment de terres a realitzar s’ha fet en base a les seccions transversals de l’estat actual i a les seccions transversals de la futura rasant. El càlcul es realitza per interpolació lineal.


ANNEX 05. FERMS I PAVIMENTS


ANNEX 05. FEMS I PAVIMENTS

08052-A05-Ferms i paviments.doc 1

ÍNDEX

1. INTRODUCCIÓ 2

2. DADES DE PARTIDA 2

3. DIMENSIONAMENT DE FERMS 2

Justificació de la secció estructural 2

4. CONDICIONS D’EXECUCIÓ 3

1. CONDICIONS DEL PROCÉS D'EXECUCIÓ 3 2. CONDICIONS GENERALS: 3 3. CONDICIONS PARTICULARS DEL SISTEMA DE FIXACIÓ I REJUNTAT AMB SORRA 3 4. NORMATIVA DE COMPLIMENT OBLIGATORI 3




1. INTRODUCCIÓ

El projecte contempla la solució de pavimentació d’acord a la normativa vigent actualment. En qualsevol cas, els criteris de pavimentació que es defineixen, corresponen als criteris fixats per l’aplicació de les Instruccions del MOPT, per a seccions de ferms, 6.1-I.C. i 6.2-I.C. En els següents apartats es descriuen les seccions de pavimentació que es contemplen i un llistat dels elements d’urbanització emprats.

2. DADES DE PARTIDA

Com a dades inicials per al dimensionament del ferm es té present la informació obtinguda del Pla d’Intervenció Integral del Centre Històric de Figueres promogut per l’Ajuntament de Figueres, així com la informació facilitada pels Serveis Tècnics de L’Ajuntament de Figueres. Per dur a terme el dimensionat dels nous paviments de calçada s’ha tingut present:

• la Instrucció 6.1-I.C. Seccions de ferms del MOPT (FOM/3460/2003). • Manual Técnico de Proyecto, Diseño y Uso de euroadoquines • Seccions estructurals de ferms en paviments urbans, d’Eduard Alabern

3. DIMENSIONAMENT DE FERMS

El present carrer es converteix en un vial de prioritat invertida. S’estima una IMD d’entre 25 i 50 vehicles pesats al dia, amb la qual cosa la categoria de trànsit segons 6.1-IC és T41. Per altra banda, l’esplanada sobre la qual es disposa el paviment es suposa de forma conservadora com a E1. Les càrregues de trànsit en aquests espais de llamborda, seran bàsicament lineals, i sense excessives frenades. Prenent com a documents de càlcul el “Manual Técnico”, o el llibre d’Eduard Alabern, considerant els paràmetres de tràfic i d’esplanada comentats anteriorment, es proposa la següent secció estructural:

• Subbase de tot-ú de 15 cm de gruix • Base de formigó HM-20 de de 18 cm de gruix • Capa de morter M-80 de 3 cm de gruix • Peces de pedra natural de 8 cm de gruix, rejuntades amb beurada de morter líquid

d’anivellament que reompli tota la junta

Justificació de la secció estructural Si seguim els criteris marcats en el llibre “Seccions estructural de ferms urbans a sectors de nova construcció”, per un tràfic V3 corresponent a entre 15 i 50 vehicles pesats al dia, i una esplanada E1, la secció proposada seria la 3PF1:

• Sub-Base de material granular de 20 cm de gruix. • Base de formigó de 15 a 17 cm de gruix • Capa de morter de 3 cm • Peces de morter de ciment de 8 a 10 cm de gruix, re juntades amb beurada de morter

líquid d’anivellament que reompli tota la junta.

Les peces a col·locar serien de pedra basàltica i no de formigó prefabricat, amb la qual cosa la seva resistència a compressió és considerablement superior. La resistència característica a compressió mínima exigida per a les peces de formigó prefabricat a vint-i-vuit dies és de 400 Kg/cm2, en canvi la resistència a compressió de la pedra basàltica és de l’ordre de 1800 Kg/cm2. La norma 61 IC ens permet, amb uns coeficients d’equivalència, plantejar un gruix de formigó equivalent al de tot-ú. El coeficient d’equivalència seria com a mínim de 4, i per tant els 5 cm de tot-ú, equivaldrien a 1,25 cm de formigó. Amb això la secció plantejada seria de:

• Sub-Base de material granular de 15 cm de gruix. • Base de formigó de 18 cm de gruix • Capa de morter de 3 cm • Peces de pedra basàltica de 8 cm de gruix, rejuntad es amb beurada de morter líquid

d’anivellament que reompli tota la junta.




Així doncs, la secció proposada s’ajusta a la secci ó estructural recomanada pel manual. Seguint els criteris marcats en el llibre “Manual Tècnico de Proyecto, Diseño y Uso de los Euroadoquines”, per un tràfic C1 corresponent a entre 25 i 49 vehicles pesats al dia, i una esplanada E1, la secció proposada seria la següent:

• Base de formigó de 18 cm de gruix • Capa de morter de 3 cm • Peces de morter de ciment de 8 cm de gruix, rejunta des amb beurada de morter líquid

d’anivellament que reompli tota la junta.

Seguint l’argumentació anterior, les peces a col·locar serien de pedra basàltica i no de formigó prefabricat, i per tant el gruix de 8 cm es considera adient..

• Base de formigó de 18 cm de gruix • Capa de morter de 3 cm • Peces de pedra basàltica de 8 cm de gruix, rejuntad es amb beurada de morter líquid

d’anivellament que reompli tota la junta. Així doncs, la secció proposada s’ajusta a la secci ó estructural recomanada pel manual.

4. CONDICIONS D’EXECUCIÓ

En la col·locació de llambordins amb base de morter i junts reblerts amb beurada de morter:

1. CONDICIONS DEL PROCÉS D'EXECUCIÓ - S’ha de suspendre els treballs quan la temperatura sigui < 5°C. - Preparació i comprovació de la superfície d’assentament - La superfície del suport ha de ser neta i humida. - Col·locació de la base de morter - Protecció del morter de la base i cura - Humectació i col·locació de les peces; les peces per col·locar han de tenir la humitat necessària per tal que no absorbeixin l’aigua del morter. - Compactació de la superfície - Rebliment dels junts amb beurada de morter amb diferents operacions d’escombrat, humectació i neteja. - Estendre una capa de sorra com a protecció i manteniment de la humitat del paviment. - El paviment no s'ha de trepitjar durant una setmana desprès de la seva col·locació.

2. CONDICIONS GENERALS: El paviment ha de formar una superfície plana, uniforme i s’ha d’ajustar a les alineacions i a les rasants previstes. Les peces han de quedar ben assentades, amb la cara més polida o més ample a dalt. Les peces han d’estar disposades formant alineacions rectes, segons l’especejament definit en la DT. Les peces han de quedar ben adherides al suport. Els junts han de quedar plens de material de reblert. Toleràncies d’execució: - Nivell: ± 12 mm - Replanteig: ± 10 mm - Planor: ± 5 mm/3 m

3. CONDICIONS PARTICULARS DEL SISTEMA DE FIXACIÓ I REJUNTAT La base de morter serà M-80.. El rejuntat de les peces es farà amb morter autonivellant liquid. La neteja del material de reomplert de les juntes es farà just desprès de la seva estesa, amb mitjans mecànics i manuals.

4. NORMATIVA DE COMPLIMENT OBLIGATORI No hi ha normativa de compliment obligatori en el cas de pedra natural.


ANNEX 06. DRENATGE I CLAVEGUERAM



08052-A06-Drenatge i clavagueram_JONQUERA.doc 1

ÍNDEX

1 XARXA ACTUAL.......................................................................................................................2

1.1 INFORMACIÓ SOL·LICITADA ....................................................................................................2 1.2 DESCRIPCIÓ DE LA XARXA ACTUAL ........................................................................................2

2 MÈTODE I CÀLCUL DEL DIMENSIONAMENT ....................................................................3

2.1 CABALS APORTATS A LA XARXA D’AIGÜES PLUVIALS ..............................................................3 2.1.1 Intensitat de pluja.........................................................................................................3 2.1.2 Resultats obtinguts ......................................................................................................4

2.2 CABALS APORTATS A LA XARXA D’AIGÜES FECALS.................................................................4 2.2.1 Resultats obtinguts ......................................................................................................5

3 CÀLCUL DELS TUBS DE DRENATGE .................................................................................5

3.1 ELEMENTS RESULTANTS PER A LA XARXA D’AIGÜES PLUVIALS ...............................................5 3.2 ELEMENTS RESULTANTS PER A LA XARXA D’AIGÜES FECALS..................................................6

4 CÀLCUL D’ELEMENTS DE DRENATGE SUPERFICIAL ....................................................6

5 DESCRIPCIÓ DE LA XARXA PRINCIPAL DE CLAVEGUERAM: POUS I COL·LECTORS 6

5.1 AIGÜES PLUVIALS ..................................................................................................................6 5.2 LA XARXA AIGÜES RESIDUALS...................................................................................................6

6 DESCRIPCIÓ DE LA XARXA SECUNDARIA DE CLAVEGUERAM: DRENATGE DE CARRERS I RECOLLIDA D’AIGÜES FECALS EN HABITATGES ...........................................7

6.1 DRENATGE SUPERFICIAL .......................................................................................................7 6.2 SANEJAMENT HABITATGES ....................................................................................................7 6.3 MÈTODE DE LA IMPLANTACIÓ. ...............................................................................................7




DRENATGE I CLAVEGUERAM El present annex descriu la futura xarxa de clavegueram a implantar en el carrer Jonquera, al mateix temps justifica els càlculs realitzats pel dimensionament d’aquesta xarxa. La nova xarxa de sanejament serà del tipus separativa d’aigües residuals i pluvials. Es dimensionaran els col·lectors principals que baixaran pel carrer Jonquera, els drenatges superficials i els pous de control intermitjos. Abans de tapar la rasa dels col·lectors es preveu una filmació per a confirmar la bona implantació de la xarxa de drenatge. Tota la nova instal·lació serà realitzada amb tubs de PEAD. L’estudi del carrer de la Jonquera es realitzarà en tres parts ja que presenta dos punts alts aproximadament davant els números 11 i 15, creant tres punts baixos de recollida, a les cruïlles amb els carrers Isabel II al nord de l’àmbit, Muralla a la part central, i Peralada al sud. Així doncs les tres conques que es creen es delimiten de la següent manera: una sud del número 1 al 11, una central del 11 al 15 i una part nord del número 15 al 35, a la cruïlla amb el carrer d’Isabel II.

1 XARXA ACTUAL

1.1 Informació sol·licitada

La companyia ha facilitat la informació de l’instal·lació existent i la proposta de les actuacions a realitzar. En els plànols del present annex s’adjunta aquesta informació facililitada:

• Plànol 1: instal·lació existent. • Plànol 2: Pla d’intervenció integral del Centre Històric. Intervenció 1. • Plànol 3: Pla d’intervenció integral del Centre Històric. Intervenció 2.

Cal tenir en compte que en el moment de la redacció d’aquest annex existeix un projecte que modifica la instal·lació de sanejament dels carrers Muralla i Canigó. En la redacció d’aquest annex i els plànols de definició de la futura xarxa s’ha previst que la obra del projecte esmentat ja haurà estat realitzada. Dintre del Plec de Condicions Tècniques dels Materials s’adjunta també el document de “Homologació de Materials i Procediments d’Execució de les Instal·lacions de Clavegueram” facilitat per Fissersa, el qual serà d’obligat compliment durant l’execució de les feines.

1.2 Descripció de la xarxa actual

La conca sud recull les aigües superficials amb 3 reixes situades a la part baixa de les voreres. Presenta un col·lector de recollida unitària de 400mm de diàmetre en sentit nord-sud com la seva pendent longitudinal i una profunditat mitja de 1.10 m. En el seu extrem sud, en el creuament amb el carrer Peralada presenta un pou de 1.30 m de profunditat. La xarxa continua en sentit sud a partir d’aquest punt amb el mateix diàmetre. La conca central recull les aigües superficials amb 5 reixes situades a la part baixa de les voreres. En la seva




zona central, a la cruïlla amb el carrer Muralla presenta un punt baix on conflueixen dos col·lectors de 300 mm de diàmetre, un del nord i l’altre del sud. Aquest dos col·lectors s’uneixen actualment en un pou situat ja en el carrer Muralla. S’espera però que s’hagi realitzat un projecte que dividirà la xarxa d’aquest carrer disposant, en el moment de la realització de les obres del present projecte, de dos pous amb xarxes pluvials i residuals independents on connectar la nova xarxa del carrer Jonquera entre el número 26 i 28. La conca nord recull les aigües superficials amb 6 reixes situades a la part baixa de les voreres. Presenta un col·lector de recollida unitària de 300mm de diàmetre en sentit sud-nord com la seva pendent longitudinal i una profunditat mitja de 1.50 m. En el seu extrem nord, en el seu creuament amb el carrer d’Isabel II presenta un pou de 3.35 m de profunditat. La xarxa continua en sentit est pel carrer esmentat a partir d’aquest punt amb un diàmetre de 400 mm.

2 MÈTODE I CÀLCUL DEL DIMENSIONAMENT

En aquest apartat es fa una descripció dels càlculs realitzats per definir la futura xarxa i els resultats obtinguts. Per realitzar l’estudi dels cabals aportats a la xarxa s’ha realitzat una estimació d’àrees de recollida d’aigües pluvials i d’habitants en cada una de les illes d’habitatges que afectaran la xarxa d’aigües residuals. Aquesta relació d’àrees es pot consultar al plànol adjunt a l’annex.

2.1 Cabals aportats a la xarxa d’aigües pluvials

La definició de la xarxa de clavegueram d’aigües pluvials del l’àmbit del projecte es calcula a partir de les precipitacions i les àrees contributives generades en la nova geometria, seguint els criteris de la Instrucció 5.2-IC “Drenaje Superficial”. Els cabals d’aportació per pluja d’acord amb el mètode racional es calculen aplicant la fórmula següent: Q = C * I * A K On:

• Q és el cabal d’aportació (l/seg): valor a calcular per el dimensionament posterior. • A és l’àrea de la conca (m2): aquestes conques han estat descrites en l’anterior punt.

• I és la intensitat màxima de la pluja horària (mm/h): es descriu en el punt 2.2.1.

• C és el coeficient d’escorrentiu: ens indica la quantitat d’aigua drenada en funció del material.

Tenint en compte els tipus de sòl de les conques a desguassar (paviments durs) s’ha considerat un coeficient d’escorrentiu de 0,93, que correspon a zones pavimentades.

• K és el coeficient d’uniformitat: en funció de les unitats i que inclou un 20% d’augment per les

puntes de precipitació.

2.1.1 Intensitat de pluja

Per determinar la intensitat de pluja en la zona s’han de determinar dos d’hipòtesis de partida: un període de retorn i un temps de concentració.

• Període de retorn de 10anys, tal com estableix la Norma 5.2.I.C Drenaje Superficial pel càlcul del drenatge d’una àrea.

• Tc -Temps de concentració de 5 minuts: segons la Instrucció 5.2-IC “Drenaje Superficial” ja que es

considera un temps de flux sobre el terreny inferior a 30 minuts. Un cop determinades es pot calcular la intensitat màxima de pluja horària, I, a partir de la fórmula elaborada per J.R. Témez, i que permetrà definir els cabals de les conques descrites.

I = Id ( I1/Id ) ^ ( ( 28 0.1 – Tc 0.1 ) / ( 280.1-1 ) ) On:

• Tc : s’ha determinat en un valor de 5 minuts segons la hipòtesi descrita.

• Id és la intensitat mitjana horària de la pluja màxima diària per un determinat període estimat de retorn (10 anys): segons “Mapes de precipitació màxima diària esperada a Catalunya per a diferents períodes de retorn (2005). Generalitat de Catalunya. Departament de Mediambient la Precipitació total diària (Pd) per a un període de retorn de 10 anys és de: 121 mm/dia, així,




Id = Pd/24 = 121/24 = 5,04 mm/h

• I1/Id relació que es dedueix del mapa d’isolínies facilitat per la Instrucció 5.2-IC que es mostra a

continuació, concretament per la zona de Figueres, s’adopta un valor de 11. I1 és la intensitat màxima de pluja en una hora per un determinat període de retorn (10 anys)

En la següent taula es resumeixen les hipòtesis i valors obtinguts:

Dades Valor Comentaris ka 1 Coeficient d’uniformitat

Pd mm/dia 121 Precipitació màx. diària esperada per a un període de retorn de 10 a.

Pd * ka 121

Id (mm/h) 5,04 Obtingut de les formules abans indicades

Tc (h) 5 5 minuts

K 0.83 Factor reductor de la pluja diària

( I1 / Id ) 11 Figura 2.2 de la Instrucció 5.2-IC

I (mm/h) 210,56 Intensitat Màxima de Pluja Horària

2.1.2 Resultats obtinguts

S’ha de remarcar que es considera que la actual xarxa de recollida d’aigües pluvials de les cobertes no està segregada totalment de la xarxa d’aigües residuals, així doncs es considera que un 65% d’aquestes aigües seran les que són aportades a la xarxa de col·lectors d’aigües pluvials. Segons les premisses descrites anteriorment es preveuen els següents cabals: Taula 1 Cabals aportats a la xarxa per aigües pluvials

Codi A (m2) C I (mm/h) Kx3600 Q unitari

(l/sm2) Q cabal

(l/s) factor Q cabal (l/s)

viv JND 367,8 0,93 210,56 3000,00 0,065 24,008 0,650 15,60 carr JNE 303,7 0,93 210,56 3000,00 0,065 19,824 1,000 19,82 viv JNF 1279,95 0,93 210,56 3000,00 0,065 83,547 0,650 54,31

viv JNA 403,9 0,93 210,56 3000,00 0,065 26,364 0,650 17,14 carr JNB 245,4 0,93 210,56 3000,00 0,065 16,018 1,000 16,02 viv JNC 1333,4 0,93 210,56 3000,00 0,065 87,036 0,650 56,57 179,46

viv JNG 266,4 0,93 210,56 3000,00 0,065 17,389 0,650 11,30 carr JNH 179,09 0,93 210,56 3000,00 0,065 11,690 1,000 11,69 viv JNI 297,35 0,93 210,56 3000,00 0,065 19,409 0,650 12,62 35,61

viv JSA 319,8 0,93 210,56 3000,00 0,065 20,875 0,650 13,57 carr JSB 262,7 0,93 210,56 3000,00 0,065 17,147 1,000 17,15 viv JSC 293,65 0,93 210,56 3000,00 0,065 19,168 0,650 12,46 esc JSD 107,6 0,93 210,56 3000,00 0,065 7,023 1,000 7,02 viv JSE 304,98 0,93 210,56 3000,00 0,065 19,907 0,650 12,94 63,14

esc JSF 111,7 0,93 210,56 3000,00 0,065 7,291 1,000 7,29 viv JSG 795,9 0,93 210,56 3000,00 0,065 51,951 0,650 33,77 carr JSH 179,2 0,93 210,56 3000,00 0,065 11,697 1,000 11,70 viv JSI 422,64 0,93 210,56 3000,00 0,065 27,587 0,650 17,93

esc JSJ 99,4 0,93 210,56 3000,00 0,065 6,488 1,000 6,49 viv JSK 656,9 0,93 210,56 3000,00 0,065 42,878 0,650 27,87 carr JSL 252,95 0,93 210,56 3000,00 0,065 16,511 1,000 16,51 viv JSM 547,8 0,93 210,56 3000,00 0,065 35,757 0,650 23,24 144,80

2.2 Cabals aportats a la xarxa d’aigües fecals

En l’estudi previ realitzat sobre el nucli antic de la població de Figueres es determina una mitja de 71 habitatges




per hectàrea. Per el càlcul de xarxes de sanejament urbà, es consideren habitatges amb 3 habitants. Addicionalment, s’ha de considerar un període d’acumulació de 10 hores, que afecta a la dotació per habitant i dia en forma de coeficient multiplicador que es calcula com 24h(1 dia)/10h(temps d’acumulació) = 2,4. És habitual l’ús d’un coeficient de punta que consideri l'increment de consum en dies festius. S’acostuma a prendre un valor per aquest coeficient igual a 1,25. Així doncs si es considera un consum de 200 l/habitant/d per una ciutat petita l’aportació de aigües residuals per habitatge és la següent: 200 l/habitant/dia * 2.4 * 1.25 * 3 habitant/habitatge/24hores/3600 seg= 0.021 l/habitatge/seg, En cada tram s’ha comptabilitzar el número d’habitatges segons la dada abans esmentada que aporten les seves aigües residuals al col·lector que es pretén dimensionar. S’ha de remarcar que es considera que la actual xarxa de recollida d’aigües pluvials de les cobertes no està segregada totalment, així doncs es considera que un 35% d’aquestes aigües seran també aportades a la xarxa de col·lectors d’aigües residuals.

2.2.1 Resultats obtinguts

L’estimació exposada preveu els següents cabals d’aigües residuals generades. A aquest cabal es sumarà el 35% d’aigües pluvials esmentat. Taula 2 Cabals aportats a la xarxa per aigües residuals

Habitatges B - Pers. C (l/d) Q (l/s) cabal pluvials (l/s)

Acumulats (l/s)

2,61 3 200 0,054 8,403 8,457 viv car

9,09 3 200 0,189 29,241 29,431 viv 11,70 2,87 3 200 0,060 9,227 9,287 viv

car 9,47 3 200 0,197 30,463 30,660 viv 12,33 77,835

1,89 3 200 0,039 6,086 6,126 viv car

2,11 3 200 0,044 6,793 6,837 viv 4,00 12,96

2,27 3 200 0,047 7,306 7,353 viv

car 2,08 3 200 0,043 6,709 6,752 viv

car 2,17 3 200 0,045 6,968 7,013 viv 6,52 21,12

car

5,65 3 200 0,118 18,183 18,301 viv car

3,00 3 200 0,063 9,656 9,718 viv

car 4,66 3 200 0,097 15,007 15,105 viv

car 3,89 3 200 0,081 12,515 12,596 viv 17,21 55,72

3 CÀLCUL DELS TUBS DE DRENATGE

A partir dels cabals d’aportació abans obtinguts es dimensionen els conductes necessaris per a disposar d’una velocitat de circulació ni massa alta (produiria erosió) ni massa baixa (produiria incrustacions, sedimentacions i estancament). Per al càlcul de les conduccions s’utilitza la fórmula de Manning: Q = A · Rh2/3 · So1/2 n V = Rh2/3 · So1/2 N On, Q és el cabal en m3/s V és la velocitat del fluid en m/s A és l’àrea de la secció de la làmina de fluid (m2) Rh és el radi hidràulic de la làmina de fluid (m) So és la pendent de la solera del canal (t.p.u) N és el número de Manning

3.1 Elements resultants per a la xarxa d’aigües plu vials

La taula següent mostra els càlculs realitzats, per això en alguns casos es remarca que el calat supera les dimensions definides.

JONQUERA NORD I BARCELONETA (CONNECTEN ENTRE ELLES NOMÉS)

Inici Final Longitut m

Diàmetres mm

Pendent %

Cabal m³/h

Calat mm

Velocitat m/s

Carrer Jonquera tram nord JNP2 JNP3 36.00 D465 0.80 269.25 144.21 1.83

Carrer Jonquera tram nord JNP3 JNP4 36.14 D465 0.80 538.49 213.09 2.20

Connexió Jonquera tram nord a Isabel II tram oest EX_N JNP4 2.50 D465 1.00 -538.49 199.35 -2.39

JONQUERA TRAM CENTRAL (CONNECTA AMB MURALLA)


Diàmetres mm

Pendent %

Cabal m³/h

Calat mm

Velocitat m/s

Coment.

JNP1 P3 13.36 D465 0.37 106.85 108.95 1.07

JSP1 P4 28.41 D465 0.40 189.45 143.82 1.29

JONQUERA SUD (NO TÉ CONNEXIONS)





Diàmetres mm

Pendent %

Cabal m³/h

Calat mm

Velocitat m/s

Coment.

JSP2 JSP3 33.15 D465 2.25 212.10 97.62 2.48 JSP3 JSP4 38.32 D465 2.25 434.48 141.28 3.04 Vel.màx.

Connexió a xarxa existent JSP4 SM1 2.21 D465 0.55 434.48 209.83 1.81

3.2 Elements resultants per a la xarxa d’aigües fec als

La taula següent mostra els càlculs realitzats, per això en alguns casos es remarca que el calat supera les dimensions definides. JONQUERA NORD I BARCELONETA (CONNECTEN ENTRE ELLES NOMÉS)

Combinació: Fecals


Diàmetres mm

Pendent %

Cabal m³/h

Calat mm

Velocitat m/s

Carrer Jonquera tram nord JNR2 JNR3 35.99 D465 1.50 0.91 8.09 0.42

Carrer Jonquera tram nord JNR3 JNR4 35.13 D465 1.00 1.82 12.26 0.45

Connexió Jonquera tram nord a Isabel II tram oest EX_N JNR4 2.62 D465 1.00 -1.82 12.26 -0.45

Nota: hi ha possibles problemes de sedimentació a la xarxa de fecals en el tram nord ja que no hi ha suficient pendent ni cabal JONQUERA TRAM CENTRAL (CONNECTA AMB MURALLA)

Combinació: Fecals


Diàmetres mm

Pendent %

Cabal m³/h

Calat mm

Velocitat m/s

Coment.

JNR1 R4 12.06 D465 0.33 0.30 6.90 0.18 Vel.< 0.5 m/s

JSR1 R5 29.40 D465 0.58 0.53 7.85 0.25 Vel.< 0.5 m/s

Nota: hi ha problemes de sedimentació a la xarxa de fecals ja que no hi ha suficient pendent ni cabal

JONQUERA SUD (NO TÉ CONNEXIONS) Inici Final Longitut

m Diàmetres

mm Pendent

% Cabal m³/h

Calat mm

Velocitat m/s

Coment.

JSR2 JSR3 40.00 D465 2.28 0.68 6.42 0.44 Vel.màx. JSR3 JSR4 34.09 D465 2.23 0.68 6.45 0.44

Connexió a xarxa existent JSR4 SM1 3.12 D465 2.00 0.68 6.62 0.42 Nota: hi ha possibles problemes de sedimentació a la xarxa de fecals ja que no hi ha suficient pendent ni cabal

4 CÀLCUL D’ELEMENTS DE DRENATGE SUPERFICIAL

Seguint les recomanacions de CLABSA, les àrees de captació de la reixa indicada en plànols en funció de la pendent del carrer són les següents:

i (%) Area

captació 0,5 170,0 1,0 180,0 2,0 190,0 3,0 195,0

El número de embornals a col·locar són els següents: Taula 3 Elements de drenatge a disposar en el carrer

Codi A (m2) Pendent (%) Limit Reixes

50--38 378,30 2,3 190 2 38--BI 418,20 1,0 180 3 BI--18 217,15 0,5 170 2

18--16 61,15 1,0 180 1 16--2 348,06 0,7 170 3

5 DESCRIPCIÓ DE LA XARXA PRINCIPAL DE CLAVEGUERAM: POUS I COL·LECTORS

Les canonades seran de polietilè d’alta densitat i no precisen de revestiment de formigó. Els pous seran realitzats amb peces prefabricades de formigó i les tapes dels pous de nova implantació seran amb tapa rodona i marc quadrat i es situaran a la cota corresponent segons els perfils de la nova urbanització. Tots els detalls de connexió entre els elements que conformen la xarxa són descrits al plànol 11.1.5.

5.1 Aigües pluvials

Es recorda que com es comenta al principi d’aquest annex el carrer presenta sentit nord-sud i, dos punts alts i tres punts baixos (als extrems i al centre del carrer). D’aquest manera l’estudi del carrer es pot dividir en les tres conques creades, una més al nord, una de central i un altra al sud. A continuació es descriu la xarxa en sentit nord-sud. En el tram nord es composa d’un col·lector de diàmetre de 400mm (interior) que s’inicia davant el número 15. El col·lector presentarà un pou intermig per facilitar les feines de manteniment i control de la xarxa. En l’extrem de cota inferior (nord) de l’àmbit el col·lector connecta amb l’últim pou existent al carrer Isabel II per unir-se a la xarxa de sanejament existent. En el tram central dos col·lectors (un provinent del sud i un altre del nord) de petit recorregut es connecten a pous existents en el punt de cota més baixa del carrer, en la confluència del carrer Muralla. En el tram sud es composa d’un col·lector de diàmetre de 400mm (interior) que s’inicia davant el número 11. El col·lector presentarà un pou intermig per facilitar les feines de manteniment i control de la xarxa. En l’extrem de cota inferior (sud) de l’àmbit el col·lector connecta amb l’últim pou existent al carrer Perelada per unir-se a la xarxa de sanejament existent. Ens aquests col·lectors es connectaren els embornals i reixes interceptores disposades, i les connexions provinents de finques particulars que no aportin aigües fecals.

5.25.25.25.2 La xarxa La xarxa La xarxa La xarxa Aigües residualsAigües residualsAigües residualsAigües residuals

La xarxa d’aigües residuals resultant és paral·lela a la xarxa d’aigües pluvials, i els punts d’inici i final dels col·lectors són similars. Els col·lectors seran de diàmetre interior 400mm i recolliran les connexións provinents de les finques particulars sempre i quan aquestes no siguis d’aigües pluvials separades de les fecals.




6 DESCRIPCIÓ DE LA XARXA SECUNDARIA DE CLAVEGUERAM: DRENATGE DE CARRERS I RECOLLIDA D’AIGÜES FECALS EN HABITATGES

6.1 Drenatge superficial

La recollida es realitza mitjançant embornals situats en l’eix del carrer. Els embornals seran de peça prefabricada de formigó i la reixa superior del tipus definti en els plànols de detall (70x30cm aprox.). La seva connexió a la xarxa principal serà a través de tub de 315mm de PVC amb un colze col·locat per realitzar feines de sifó. Aquesta connexió serà protegida per un gruix mínim de 10cm de formigó HM-20/b/20/I fins a un cota sota rasant de 50cm.

El càlcul de les reixes necessàries en cada una dels trams estudiats es realitza en el punt 4. Es verificarà l’estat de neteja dels embornals i reixes abans del seu ús definitiu. Si un embornal existent s’hagués d’anul·lar caldrà tapiar el tub de connexió entre la claveguera i l’embornal a l’alçada de la connexió amb la claveguera, omplir el tub de connexió de terres o formigó i finalment anul·lar la reixa i la caixa de l’embornal en superfície. Es verificarà que no hi hagi cap connexió a l’embornal a anul·lar (per exemple, algun clavegueró particular). En cas que n’hi hagi, es connectarà a la claveguera.

6.2 Sanejament habitatges

La xarxa d’aigües fecals provinents de les vivendes connectaran amb el col·lector principal a través d’una canonada de 200mm de diàmetre. La sortida actual de les aigües fecals es soterrada. A continuació s’indiquen les premisses per implantar el sanejament d’habitatges un cop estiguin definides les parcel·les i les seves edificacions:

- La connexió de cada habitatge serà protegida per un gruix mínim de 15cm de formigó HM-20/b/20/I fins a un cota sota rasant de 50cm.

- La connexió al col·lector principal es realitzarà a un pou o bé a la part superior de la canonada amb una

de les peces especials especificades en els plànols. En aquelles finques on la xarxa de pluvials es diferenci de la xarxa de aigües residuals un cop es realitzi la obertura de les rases corresponents es realitzarà una connexió de la sortida actual a la canonada esmentada a través d’una arqueta prefabricada.

6.3 Mètode de la implantació.

En un primer moment de l’actuació s’implantarà el col·lector d’aigües fecals des de el punt més baix de la xarxa al punt més alt en cada una de les fases que es descriuen en l’annex de estudi de l’organització i desenvolupament de l’obra i als plànols de la sèrie 14. A mida que aquest col·lector presenti interseccions amb una connexió des de una vivenda situada a la façana nord aquesta es connectarà al nou col·lector. Un cop la implantació a arribat al punt de cota més alta s’implantarà el col·lector d’aigües pluvials en sentit contrari, és a dir de cota més alta a cota més baixa. Es repetirà la operació de la connexió de les canonades d’aigües fecals de les vivendes. Aquesta operació es repetirà tantes vegades com fases presenti la urbanització del carrer.

INFORMACIÓ FACILITADA PER COMPANYIES

PLÀNOL DE CONQUES


ANNEX 07. ENLLUMENAT



08052-A07-Enllumenat_JONQUERA.doc 1

ÍNDEX

1. OBJECTE 2

2. GENERALITATS 2

3. REGLAMENTS I NORMES 2

4. INSTAL·LACIÓ D’ENLLUMENAT 3

4.1. NIVELLS D’IL·LUMINACIÓ 3 4.2. LLUMINÀRIES I LÀMPADES 4 4.3. VALORS ESTUDI LUMÍNIC 5 4.4. SUPORTS LLUMINARIES 5

4.5. OBRA CIVIL 5

5. INSTAL·LACIÓ ELÈCTRICA 5

5.1. QUADRE DE COMPTADORS CPM. 5 5.3. DISTRIBUCIÓ DE LÍNIES. 6 5.4. EQUIPS D’ENLLUMENAT. 6 5.5. XARXA DE TERRES. 6

6. CÀLCUL ELÈCTRIC 6

7. POTÈNCIES DE L’ENLLUMENAT ACTUAL 8




1. OBJECTE

Es objecte d’aquest annex la descripció de la instal·lació d’enllumenat i de la seva xarxa de subministrament d’energia elèctrica. El tram correspon al carrer de Jonquera entre els carrers Perelada i Isabel II.

2. GENERALITATS

S’ha previst que el tram de carrer que va des de c/Canigó fins a c/ Juncols s’alimenti del nou quadre a instal.lar al carrer Canigó. Aquest quadre està fora de l’àmbit d’aquest projecte i la seva corresponent partida consta al projecte del carrer Canigó. El nou quadre del carrer Canigó alimentarà doncs, les noves lluminàries del carrer Canigó i les noves lluminàries situades al carrer Jonquera (entre Canigó i Isabel II). A més, alimentarà l’enllumenat existent del carrer Cap de Creus i, en un futur, la part nord del carrer Jonquera (entre c/Isabel II i c/Juncols). Aquesta part nord del carrer Jonquera, i fins que es projecti la renovació del seu enllumenat, continuarà alimentant-se del quadre existent situat a Isabel II. S’han previst per aquest quadre tres línies d’enllumenat:

1. Per alimentar les lluminàries del carrer Canigó. 2. Per alimentar les lluminàries existents al Cap de Creus. 3. Per alimentar la part central del c/Jonquera (entre c/Canigó i Isabel II) i amb capacitat per

alimentar en una fase posterior la part nord del carrer (entre c/Isabel II i c/Juncols). La part sud del carrer Jonquera, que va des de el c/Perelada fins al c/Canigó s’alimentarà del quadre existent (Q38) situat al c/de Sant Pere, tal i com es pot observar als plànols adjunts. Per tal que aquest quadre pugui assumir aquestes noves càrregues, es farà una disminució de potència de les lluminàries existents que s’alimenten d’aquest quadre, en el c/Perelada (entre c/Jonquera i c/Muralla). Tota aquesta informació surt descrita als plànols d’enllumenat. Al carrer Jonquera, dins de l’àmbit de projecte, es contempla també el desmuntage de les lluminàries i cablejat existent. A l’apartat de càlcul elèctric es poden veure les característiques de les diferents línies. El model de lluminària és el mateix per tot l’àmbit de projecte:

• Model Argos d’Iguzzini amb sistema de 39 Leds i 1,4W cadascun,amb total de 55 W Al carrer de Jonquera es disposen les lluminàries, directament a façana. Totes les lluminàries estaran col·locades a la interdistància adequada per al compliment dels paràmetres d’il·luminació fixats a la Normativa. La instal·lació s’efectuarà tenint present els requeriments exigits per l’ajuntament de Figueres. En tot el què fa referència als materials a utilitzar en l’execució del Projecte, tant per a les instal·lacions elèctriques com per a l’obra civil complementària, s’atendrà a les especificacions que indiquin els Serveis Tècnics de l’ajuntament de Figueres.

3. REGLAMENTS I NORMES

En la redacció i execució dels treballs descrits en el present Projecte són d’aplicació les següents Normes i Reglaments.

• Reglament Electrotècnic de Baixa Tensió aprovat pel Reial Decret 842/2002 de 2 d’agost i les seves Instruccions Tècniques Complementàries.

• Llei 6/2001 de 31 de maig d’ordenació Ambiental de l’enllumenat per a la Protecció del Medi

Nocturn”, i el Reglament que la desenvolupa.

• Reial Decret 1890/2008, de 14 de novembre, por el que se aprova el Reglament d’eficiència energètica en instal·lacions d’enllumenat exterior i les seves Instruccions tècniques complementaries EA-01 a EA-07

• Decret 135/1995, Codi d’accessibilitat de Catalunya. • Reial Decret 2642/1985 modificat per Ordre del 11/07/86 (B.O.E. 21/07/86) sobre

especificacions tècniques de columnes o bàculs per enllumenat públic i la seva homologació). • Normativa específica de companyia subministradora.

Es consideren també:

• Recomanacions de la Comissió Internacional d’il·luminació (TC-4.6). • Recomanacions del Ministeri d’obres Públiques i Transports (Ordre Circular de 31 de març de

1964. • Ordre circular 9.1/1964 del M.F. i nota de servei de 5 de maig de 1976

Altres reglamentacions específiques:

• Candelabros Metálicos (báculos y columnas de alumbrado exterior y señalización de tráfico). Real decreto 2642 / 1985, de 18 de diciembre del Ministerio de Industria y Energía (BOE núm. 21, 24/01/1986) (C:E – BOE núm. 67, 19/03/1986).

• Orden de 6 de julio de 1984, Instrucciones Técnicas Complementarias del Reglamento sobre

condiciones técnicas y garantías de Seguridad e Centrales Eléctricas, Subestaciones y Centros de Transformación. (BOE 183 /1984 de 01-08-1984)




4. INSTAL·LACIÓ D’ENLLUMENAT

4.1. NIVELLS D’IL·LUMINACIÓ S’està dins d’una zona E3 , segons zonificació realitzada per la Diputació de Barcelona. Per aquest motiu es dóna acompliment als valors lumínics i requeriments que s’estableix a la llei 6/2001, de 31 de maig, (DOGC núm. 3407, 12/06/2001) i el reglament que la desenvolupa, Decret 82 del 3 de maig (DOGC núm. 4378/05/05/2005) S’aplicaran els criteris per a la zona E3, considerant els valors de nivells i d’uniformitat que s’indiquen en la taula següent. Taula 1. Tipus de làmpades segons el indret en què estan situades

Zona de protecció Horari de vespre Horari de nit

E1 V.S.B.P./V.S.A.P. V.S.B.P./V.S.A.P.

E2 Preferentment VSBP/VSAP V.S.B.P./V.S.A.P.

E3 Preferentment VSBP/VSAP Preferentment VSBP/VSAP

E4 Preferentment VSBP/VSAP Preferentment VSBP/VSAP

V.S.B.P.: Làmpades de vapor de sodi a baixa pressió. V.S.A.P.: Làmpades de vapor de sodi a alta pressió. Taula 2. Percentatge màxim de Flux d’hemisferi superior instal·lat d’un pàmpol d’un llum. Z: Zona de protecció; V: Horari de vespre; N: Horari de nit

Z V N

E1 1 1

E2 5 1

E3 15 15

E4 25 25

Taula 3. Enlluernament pertorbador màxim en il·luminació exterior de tipus viari, expressat en % Z: Zona de protecció; E: Enlluernament pertorbador

Z E

E1 10

E2 10

E3 15

E4 15

Taula 4. Índex màxim d’enlluernament en enllumenats per a vianants A: Alçada del llum en m; I: Índex d’enlluernament

A I

4,5 4.000

4,5-6 5.500

6 7.000

Taula 5. Il·luminació intrusa màxima en superfícies verticals, expressada en lux Z: Zona de protecció; V: Horari de vespre; N: Horari de nit

Z V N

E1 2 1

E2 5 2

E3 10 5

E4 25 10

Taula 6. Il·luminació mitjana màxima en zones destinades a trànsit de vehicles i/o al pas de vianants, expressada en lux. I: Il·luminació en zona de vehicles; V: Il·luminació en zona de vianants

I V

Trànsit elevat 35 20

Trànsit moderat 25 10

Trànsit baix 15 6

Trànsit escàs 10 5

A més, s’han respectat els paràmetres del Reial Decret 1890/2008, de 14 de novembre, pel qual s’aprova el Reglament d’eficiència energètica en instal·lacions d’enllumenat exterior i les seves instruccions tècniques complementàries.




En aquest cas és d’aplicació el que marca la normativa en referència a l’enllumenat vial ambiental, que és el que s’executa generalment sobre suports de baixa alçada (3-5 m) a àrees urbanes per la il·luminació de vies peatonals, comercials, voreres, parcs i jardins, centres històrics, vies de velocitat limitada, etc., considerats a la Instrucció Tècnica complementària ITC-EA-02 com situacions de projecte C,D i E. Taula 2. Requisits mínims d’eficiència energètica en instal·lacions d’enllumenat vial ambiental.

Iluminancia mitja en servei Em(lux)

EFICIENCIA ENERGÈTICA MÍNIMA*

>20 9

15 7.5

10 6

7.5 5

<5 3.5

• (m2 . lux )/W El criteri principal de classificació de les vies és la velocitat de circulació, segons s’estableis a la taula 1. Taula 1. Classificació de les vies.

Classificació Tipus de via Velocitat del tràfic rodat (km/h)

A Alta velocitat v>60

B Velocitat moderada

30<v<60

C Carrils bici ---

D Baixa velocitat 5<v<30

E Vias peatonals

V<5

En aquest cas, tindrem una situació de projecte tipus E1: espais peatonals de connexió, carrers peatonals i voreres al llarg de la calçada amb un tràfic normal, per tant, tindrem una classe d’enllumenat tipus S3 que té els següents valors:

-Luminància mitja mínima.(Em): 7.5 lux -Luminància mínima (Emin): 1.5 lux S’aplicaran els criteris, considerant els valors de nivells i d’uniformitat que s’indiquen en la taula següent.

Nivell mitjà a la

calçada (lux)

Uniformitat mitjana calçada

(mínimes)

Nivell mitjà a les

voreres (lux)

(mínim)

Uniformitat mitjana voreres

(mínima)

Vies intensitat trànsit molt important (IMD>25000)

25-30

0.45

20

0,3

Vies intensitat trànsit important (Entre 15000 i 25000)

20 – 25

0,4

10

0.3

Vies intensitat trànsit baix (IMD<15000)

10 – 15

0,4

6

0,2

Afluència de vianants d’intensitat molt important i via de prestigi

15 – 20

0,4

15

0,5

Afluència de vianants d’intensitat important

10 – 15

0,4

10

0.4

Afluència de vianants d’intensitat normal. Zones residencials,Parcs i jardins, zones industrials.

10 - 15

0,4

10

0,4

Els càlculs s’efectuaran aplicant un coeficient de conservació del flux de 0.8.

4.2. LLUMINÀRIES I LÀMPADES

Tal com s’ha comentat s’ha seleccionat una làmpada de leds per l’àmbit de projecte pel seu baix consum.

• Model Argos d’Iguzzini amb sistema de 39 Leds i 1,4W cadascun,amb total de 55 W. La potència de les lluminàries a instal·lar estarà relacionada amb l’alçada de muntatge i la distància




entre elles, de manera que s’assoleixin els nivells d’il·luminació requerits. Totes les lluminàries seran de cos construït en fosa injectada d’alumini, amb reflector interior que impedeixi l’emissió de llum en l’hemisferi superior. La cubeta de tancament serà de vidre de qualitat, que asseguri la transparència, estabilitat i resistència a la temperatura en intempèrie, no admetent-se ni plàstics, ni policarbonats. Totes les llumeneres, tindran la envoltant exterior de grau de protecció IP65.

4.3. VALORS ESTUDI LUMÍNIC

S’ha realitzat un estudi lumínic per la configuració de carrer. Es disposen 9 lluminàries a portell i 5 lluminàries a una banda del carrer. Els resultats han estat:

Nivell mitjà (lux) Uniformitat mitjana (mínimes)

ZONA I 28 0.377

ZONA II 25 0.375

ZONA III 29 0.354

4.4. SUPORTS LLUMINARIES

Tal com s’ha comentat la suportació de les lluminària es amb un sistema per col.locarles directament a façana.

4.5. OBRA CIVIL

Inclourà l’execució completa de les canalitzacions en rasa de projecte en els creuaments de calçada i la construcció dels pericons de registre.

Canalitzacions elèctriques. Es realitzaran rases per a la implantació de tubulars de PEAD, de doble capa, segons UNE-EN 50086-2-4, en els que s’allotjaran els conductors de les línies elèctriques d’enllumenat. La rasa de la canalització en voreres, en cas de què fos necessari, serà de 60cm de profunditat i 40cm d’amplada, segons plànol de detall, i s’acompanyarà el tub de polietilè d’un conductor de Cu nu de 35 mm2 de secció, de la xarxa de presa de terra. La canalització s’efectuarà per a estendre els conductes sense efectuar cap tipus d’empalmament intermedi, deixant una longitud de conducte suficient en cada punta perquè el conducte sobresurti sobre la rasant del sòl aproximadament uns 20cm.

Tots els trams d’encreuaments de calçada seran perpendiculars al seu eix i s’efectuaran amb una canalització composta de 2 tubulars de polietilè de diàmetre 160mm, en un prisme de formigó HM 20, a una profunditat mínima de 80cm, en l’interior dels quals s’allotjarà el cablejat. Es respectaran les distàncies reglamentàries amb altres infraestructures de serveis que es trobin soterrades en l’àmbit de projecte. Les característiques del prisme i de la profunditat d’instal·lació d’aquesta canalització serien idèntiques a les requerides per a les canalitzacions d’encreuament de calçada. Es replantejarà l’eix de la traçada de la canalització i l’excavació de la rasa, després d’haver realitzat el de la traçada de vials. Les dimensions i detalls constructius de la rasa s’indiquen en els plànols de projecte.

Pericons. En els passos de carrer es col·locaran pericons de 60x60 x100cm (amplada x llargada x alçada) interiors, situades en vorera. El marc i la tapa dels pericons seran de fosa dúctil tipus D-400. En cada pericó s’instal·larà soterrada, una piqueta d’acer courejada de ∅18.3 mm i 2 m de longitud, o bé una placa d’acer galvanitzat de dimensions 500x500x3mm, i es faran les connexions d’aquestes amb el conductor de coure nu de 35mm2 de la xarxa de presa de terra, que s’inclou en les canalitzacions, mitjançant brides. Els detalls d’obra correspondran amb els PLÀNOLS DE DETALL que s’inclouen en el conjunt de plànols d’aquest projecte.

Retirada de lluminàries existents Es desmuntaran tots els punts de llum que existeixen en l’àmbit de projecte i es retiraran a magatzem Municipal o bé a abocador controlat. La retirada inclourà tant el desmuntatge, com la desconnexió elèctrica. Així mateix, en cas de què el punt de llum estigui sobre un suport, es retirarà el suport i es realitzarà l’enderroc dels fonaments i de les canalitzacions d’enllumenat existents, i el transport de tota la runa a abocador controlat. Així mateix, es retiraran tots els cables aeris existents.

5. INSTAL·LACIÓ ELÈCTRICA

La infraestructura necessària per a subministrar energia elèctrica al conjunt de l’enllumenat està formada per una instal·lació alimentada des d’un quadre d’enllumenat totalment NOU, aquest quadres es dotaran de proteccions per a línies d’enllumenat, però que correspon a un altre projecte i que estarà situat al carrer Canigó. A més, es farà servir una línia del quadre Q38 situat al carrer Sant Pere. Té una reserva de dues proteccions per a possibles ampliacions de la instal·lació. Els recorreguts de les línies, les posicions de cada llumenera i la ubicació del quadre existent esta indicats en els plànols de projecte.

5.1. QUADRE DE COMPTADORS CPM.

A nivell de pressupost no es carregarà cap partida amb aquest concepte en aquest pressupost. A nivell informatiu, els següents quadres es veuran afectats:




• Quadre c/Canigó. • Quadre c/Isabel II. • Quadre c/de Sant Pere. (Q38).

5.3. DISTRIBUCIÓ DE LÍNIES.

La distribució de línies elèctriques serà per conduccions soterrades. Les conduccions soterrades es separaran d’altres canalitzacions elèctriques, i d’altres serveis, un mínim de 30cm, en traçades paral·leles. S’utilitzaran conductors de coure de designació UNE RFV 0.6/1 kV, de secció mínima 4x6 mm2 per als trams soterrats. Els càlculs justificatius de les línies figuren en l’annex del projecte. Les unions i connexions de les línies es faran sempre a l'interior de la corresponent caixa de derivació, que en instal·lacions enterrades anirà dins de la columna, i mai s’admetrà que estigui dins de pericons. Les connexions sempre estaran a més de 30cm per sobre del nivell del paviment, fins i tot quan estiguin dins de columnes o bàculs. Les caixes de derivació a cada punt de llum seran de dos fusibles, per l’alimentació de la làmpada.

5.4. EQUIPS D’ENLLUMENAT. Els treballs d’instal·lació de les lluminàries inclouran tots els medis necessaris de muntatge i connexió d’aquestes en les columnes previstes en projecte, i per al seu funcionament complet. En els treballs de muntatge dels punts de llum sobre les columnes s’inclouran els de la instal·lació elèctrica interior completa, efectuant l’estesa dels conductors necessaris, en l’interior d’aquests, i la connexió del punt de llum, així com la connexió a la línia elèctrica d’alimentació, i a la línia de la xarxa de presa de terra. El conductor a instal·lar en interior de les columnes que s’hagin de cablejar, serà RV0.6/1kV de 3x2.5mm2 de secció, i es protegirà el conductor de fase amb fusible gI de 6A, instal·lat en la base de connexions amb que està dotat cada suport Els materials utilitzats i la instal·lació a executar compliran amb les indicacions expressades al Plec de Condicions.

5.5. XARXA DE TERRES. Es construirà una xarxa de terres composta per plaques i cable de coure nu d’1x35 mm2. Es connectarà un elèctrode en cada pericó de pas de línia soterrada a aèria, i tres elèctrodes a origen en el CEE. S’estendrà el cable de Cu nu, de 35mm2 de secció, al llarg de tota la rasa que s’efectuï per a la instal·lació de canalitzacions d’enllumenat. Es realitzarà una PAT comú per al conjunt de punts de llum del centre de comandament. El cable de Cu nu, es connectarà a la barra de presa de terra del Centre de Comandament d’enceses. La resistència de la P.A.T. serà inferior a 8Ω Ohms Es muntaria al CCE la caixa amb pont de bornes de comprovació de terra, i s’unirà aquesta amb la barra de terra del quadre amb cable de Cu, amb coberta d’aïllament verd-groc, de 1x16 mm2 de secció.

6. CÀLCUL ELÈCTRIC

Per al dimensionament dels cables s’han considerat dos factors:

a) Escalfament. D'acord amb la intensitat nominal del circuit, el Reglament Electrotècnic de Baixa Tensió ens dóna la secció corresponent. b) Caiguda de Tensió. Un cop trobada la secció pel procediment anterior, es calcularà la caiguda de tensió mitjançant les següents fórmules: - Circuit monofàsic

V

100*

0,8*S*R*V

L*P*2= e

- Circuit trifàsic

V

100*

0,8*S*R*V

L*P= e

Essent: P = Potència nominal en watts L = Llargària del circuit en metres e = Caiguda de tensió en % R = Resistivitat del cable S = secció del cable en mm2 Pel càlcul de la secció dels cables s’ha tingut en comte dos factors a) La intensitat permesa pel Reglament Electrotècnic de Baixa Tensió. b) La caiguda de tensió màxima permesa. Així el sistema de càlcul de la secció d’un cable serà: Primer. Calcular la intensitat nominal del circuit. Segon. Determinar la secció i el tipus de cable a utilitzar. Tercer. Calcular la caiguda de tensió total en % amb la secció trobada per

comprovar que no sobrepassi la permesa Quart. Si la caiguda de tensió és admissible, s’adoptarà la secció trobada. Si la caiguda de tensió no es admesa, s’anirà augmentant la secció i comprovant la caiguda de tensió fins que aquesta ho sigui. Tot seguit es presenten els full de càlcul que han servit per el dimensionat de la instal·lació elèctrica descrita en la present memòria.




El començament de l’obra s’inicia amb la retirada del mobiliari urbà. Acte seguit es procedeix a l’enderroc de les voreres i calçades actuals, així com a l’excavació o terraplenat del sòl actual per a deixar-ho a la futura cota de la rasant. Per tant, es considera un moviment de terres associat a la definició de la futura esplanada de la

urbanització. Es realitzaran els enderrocs de les actuals voreres i de la calçada, amb les seves respectives bases, i es retiraran els volums de terres necessaris per a la futura definició del paquet de ferms i per a la disposició dels paviments de llambordes. En general, a les zones d’excavació es compactarà el terreny natural fins el 98% del Pròctor Modificat, pas previ al refinat de l’esplanada per a l’assentament de la caixa de paviment. En les àrees pavimentades els reblerts es realitzaran amb noves aportacions de materials: tot-ú o sauló, sense continguts de matèria orgànica ni residus, compactades al 95% del PM. El càlcul del moviment de terres a realitzar s’ha fet en base a les seccions transversals de l’estat actual i

a les seccions transversals de la futura rasant. El càlcul es realitza per interpolació lineal. S’adjunta a continuació un esquema de les seccions de càlcul.

CÀLCUL DE LES SECCIONS DELS CONDUCTORS I DE LES PROTECCIONS MAGNETOTÈRMIQUES

Tensió 400/230 08052-CARRER CANIGÓ

Conduc. 56 tensió d'aillament 0,6/1 kV

Material: Coure

DADES per ∆∆∆∆V

Tensió Cosf Lon Potència Coef Coef Potència Int tens Secc Imax Cond Coef Coef Imax In ∆V ∆V ∆V V

CIRCUIT inst. S M de

calcul

de

calc ailla cond cond temp cond interr

acumulat

aprox acumulat real real

CODI NOM V m kW kW A kV mm2 A N K T A A % % % V

40

QUADRE GENERAL DE DISTRIBUCIÓ 400 1 10 15,80 1,00 1,00 11,52 16,62 1 10 6 52 1 1 1 52 25 1,5% 0,1% 0,1% 0,5

L1 ENLLUMENAT 1(CANIGÓ ) 400 0,9 70 0,50 1 1,80 0,80 1,29 1 6 6 37 1 1 1 37 10 3,0% 0,3% 0,1% 0,5

L2

ENLLUMENAT 2 EXISTENT (CAP DE CREUS) 400 0,9 210 3,60 1 1,80 5,83 9,35 1 10

6 52 1 1 1 52 16 3,0% 1,9% 1,7% 7,0

L3

ENLLUMENAT 3 (C/JONQUERA I PREVISSIÓ FUTUR) 400 0,9 255 1,10 1 1,80 1,78 2,86 1 6

6 37 1 1 1 37 10 3,0% 1,2% 1,1% 4,3

L4 RESERVA 400 10

L5 ENLLUMENAT ARMARI I ENDOLL 230 0,9 2 3,10 1 1,00 3,10 14,98 1 2,5 7 25 1 1 1 25 16 5,0% 0,3% 0,2% 0,4

L6 CONTENIDORS SOTERRATS * 400 0,9 30 7,50 1 1,25 8,44 13,53 1 6 6 37 1 1 1 37 25 5,0% 0,7% 0,6% 2,4 *corva D




7. POTÈNCIES DE L’ENLLUMENAT ACTUAL

CÀLCULS LUMÍNICS


ANNEX 08. SERVEIS EXISTENTS I AFECTATS


ANNEX 08 SERVEIS EXISTENTS I AFECTATS

08052-A08-01-Serveis existents i afectats _Índex.doc

ÍNDEX

MEMÒRIA INFORMACIÓ FACILITADA PER COMPANYIES

PROJECTE EXECUTIU DE REURBANITZACIÓ DEL CARRER DE LA JONQUERA. FIGUERES. ANNEX 08 SERVEIS EXISTENTS I AFECTATS

08052-A08-02- Serveis existents i afectats - Memoria.doc

ÍNDEX

MEMÒRIA 2

1. OBJECTE DE PROJECTE 2

2. DESCRIPCIÓ I GENERALITATS 2

3. RELACIÓ D’ENTITATS I/O EMPRESES AFECTADES: 2

DESCRIPCIÓ DELS SERVEIS 3

1. TELEFONICA. 3 1.1 Informació sol·licitada. 3 1.2 Descripció de les afeccions detectades i actuacions previstes 3

2. ELECTRICITAT BAIXA I MITJA TENSIÓ. FECSA ENDESA. 3 2.1 Informació sol·licitada 3 2.2 Descripció de l’instal·lació actual 3 2.3 Descripció de les afeccions detectades i actuacions previstes 3 2.4 Noves escomeses 3

3. AIGÜES 3 3.1 Informació sol·licitada 3 3.2 Descripció de l’instal·lació actual 3 3.3 Descripció de les afeccions detectades i actuacions previstes 3

4. GAS 4 4.1 Informació sol·licitada 4 4.2 Descripció de l’instal·lació actual 4 4.3 Descripció de les afeccions detectades i actuacions previstes 4 4.4 Noves escomeses 4

5. TELECOMUNICACIONS 4 5.1 Informació sol·licitada 4 5.2 Descripció de l’instal·lació actual 4 5.3 Descripció de les afeccions detectades i actuacions previstes 4

6. CLAVEGUERAM 4

7. ENLLUMENAT 4



MEMÒRIA

1. OBJECTE DE PROJECTE

Aquest annex té per objecte donar informació del serveis existents i la definició i valoració de les obres necessàries per a la realització de les reposicions i / o trasllat dels serveis que resulten afectats per la construcció del projecte de títol: PROJECTE EXECUTIU DE REURBANITZACIÓ DEL CARRER DE LA JONQUERA. FIGUERES.

2. DESCRIPCIÓ I GENERALITATS

Es descriu en aquest annex l’estudi realitzat sobre les instal·lacions i serveis, siguin públics o privats, que les obres del projecte obligaran a modificar, restituir o bé generar una nova escomesa. La investigació realitzada per a obtenir els resultats que es recullen en el present annex s’ha portat a terme efectuant una presa de dades sobre el terreny de tots els serveis I instal·lacions visibles, identificant cadascun dels tipus de servei i la companyia propietària. La informació dels serveis subterranis existents ha estat facilitada per les pròpies companyies, que fan sempre reserva sobre la seva situació exacta i/o sobre la hipotètica modificació de l’entorn des del començament de les obres, degudament contrastada i verificada “in situ”, mitjançant cates, si fos necessari, i en presencia dels tècnics de les corresponents companyies. Amb les dades obtingudes s’ha confeccionat l’annex que s’adjunta amb la indicació del servei afectat, propietari, número d’ordre, així com la solució prevista i la valoració aproximada per a coneixement de l’administració de l’obra mecànica a realitzar. Tot s’ha indicat en els corresponents plànols de projecte.

3. RELACIÓ D’ENTITATS I/O EMPRESES AFECTADES:

INSTAL·LACIÓ ENTITAT I/O EMPRESES

AFECTADES

SERVEI EXISTENT DINS

DE L’ÀMBIT AFECTAT

1 TELEFÒNICA TELEFÒNICA DE ESPAÑA SI SI

2 ELECTRICITAT BT/MT FECSA ENDESA SI SI

3 AIGUA AJUNTAMENT DE

FIGUERES / FISERSA SI SI

4 GAS GAS NATURAL

DISTRIBUCIÓN SI NO

5 TELECOMUNICACIONS AJUNTAMENT DE

FIGUERES NO NO

6 CLAVEGUERAM AJUNTAMENT DE


7 ENLLUMENAT AJUNTAMENT DE




DESCRIPCIÓ DELS SERVEIS

1. TELEFONICA.

1.1 Informació sol·licitada. No es disposa d’informació de companyia de la seva instal·lació existent dintre de l’àmbit de l’obra. Per part de l’equip redactor del projecte s’ha fet un aixecament dels creuaments aèris existents. -4 creuaments aeri del carrer d’uns 11 ml de longitud. -Pràcticament les dues façanes tenen trams de xarxa grapada per façana, ja sigui de transport com escomeses dels habitatges. 1.2 Descripció de les afeccions detectades i actuacions previstes

Les afeccions descrites a continuació es troben reflectides en els plànols de projecte de serveis afectats. DESMUNTATGES: Desmuntatges dels creuaments aeris existents. NOVA XARXA: Es preveu fer una nova xarxa amb nous armaris per cada 25-50 abonats. Cada 150 m. es disposarà una arqueta tipus “H”. Les arquetes que vagin disposades en calçada seran tipus “D” amb tapa classificada com D400. A partir de les arquetes tipus H es farà la distribució amb arquetes tipus “M”. Les canalitzacions a instal·lar són tubulars de PVC de diàmetre 63 o 110 mm. A la sèrie 10.5 dels plànols es pot veure la nova xarxa plantejada.

2. ELECTRICITAT BAIXA I MITJA TENSIÓ. FECSA ENDESA.


La companyia ha facilitat la informació de l’instal·lació existent i la proposta de les actuacions a realitzar. En l’apartat de “INFORMACIÓ FACILITADA PER COMPANYIES “ del present annex s’adjunta aquesta informació facilitada. Està pendent que la companyia faciliti el pressupost de la proposta d’actuació a realitzar. En el present document s’ha fet una estimació econòmica. Aquesta estimació s’ha realitzat en base a altres projectes realitzats per la companyia, en l’entorn del carrer Perelada, com poden ser les propostes d’actuació dels carrers Canigó i Muralla.

2.2 Descripció de l’instal·lació actual

- Tram de canalització soterrat a 380V que connecta l’estació transformadora situades a la Plaça de les

Patates N. EM18154, amb l’estació transformadora del carrer Canigó ET 56377. - 40 creuaments aeris del carrer de diferents longituds. - Uns 60m de tram grapat per la façana.

2.3 Descripció de les afeccions detectades i actuacions previstes

Les afeccions descrites a continuació es troben reflectides en els plànols de projecte de serveis afectats i en els plànols del present annex.

AFECCIONS: Es preveu la retirada de cablejat aèri a diversos trams, soterrament de línies per vorera i creuaments soterrats a calçada i nou grapejat per façana (veure plànols facilitats per Fecsa). S’instal·laran caixes de BT de distribució segons plànols i conversió aèria/subterrània.

2.4 Noves escomeses No serà necessari realitzar cap escomesa nova.

3. AIGÜES

3.1 Informació sol·licitada La companyia ha facilitat la informació de l’instal·lació existent i la proposta de les actuacions a realitzar. En l’apartat de “INFORMACIÓ FACILITADA PER COMPANYIES “ del present annex s’adjunta aquesta informació facilitada. Dintre del Plec de Condicions Tècniques dels Materials s’adjunta també el document de “Homologació de Materials i Procediments d’Execució de les Instal·lacions d’Aigua Potable” facilitat per Fisersa, el qual serà d’obligat compliment durant l’execució de les feines. 3.2 Descripció de l’instal·lació actual

En sentit nord-sud:

- Vorera oest: 1 canonada de diàmetre 60mm de fibrociment, d’uns 90m + 1 vàlvula + 1 unió amb la xarxa del carrer Canigó. La canonada continua d’uns 40ml fins el número 7. I, un tram final del número 5 i el número 1 d’uns 16ml.

- Vorera est: 1 canonada de diàmetre 100mm de fibrociment, d’uns 97m + 1 unió amb la xarxa del

carrer Muralla on finalitza. I, un petit tram de diàmetre 60mm del número 2 al 4 de fibrociment. - Tram central: Hi una un creuament entre les canonades al tram nord a davant el carrer Canigó +

1 vàlvula. En els plànols facilitats per companyia s’han fet servir com a base per dissenyar i dimensionar les canonades del projecte, és una informació prèvia.


- AFECCIONS. Es preveu la substitució de les canonades existents dintre de tot l’àmbit del projecte. - NOVA XARXA: Entre el carrer Isabel II i el carrer Muralla es plantegen canonades de fosa dúctil de

diàmetre 100 i 150mm, una per cada costat de façana. Des de el carrer Muralla fins el carrer Perelada només es planteja una canonada propera a la façana oest de diàmetre 150mm i de fosa.

- Les vàlvules de descàrrega per poder buidar l’intal·lació en cas d’averia o feines de manteniments

estaran connectades a la nova xarxa de pluvials. - Les vàlvules han de ser de comporta de fosa nodular amb seient elàstic. - Els hidrants han de tenir vàlvula de tall. - Les escomeses han de tenir vàlvula de tall



4. GAS

4.1 Informació sol·licitada La companyia ha facilitat la informació de l’instal·lació existent. En l’apartat de “INFORMACIÓ FACILITADA PER COMPANYIES “ del present annex s’adjunta aquesta informació facilitada. 4.2 Descripció de l’instal·lació actual

- Tram de canalització soterrat amb pvc que discorre pel costat nord del carrer; aproximadament uns

210ml. - Tram de canalització soterrat amb polietilè de diàmetre 200mm que discorre pel costat sud del carrer;

aproximadament uns 210ml. - 1 creuament amb polietilè de diàmetre 100; aproximadament uns 6ml. - 1 creuament amb polietilè de diàmetre 200; aproximadament uns 6ml.


No s’ha detectat cap afecció. No es preveu actuar sobre l’instal·lació existent.

4.4 Noves escomeses

No es realitzarà cap nova escomesa.

5. TELECOMUNICACIONS


Actualment no es disposa d’informació facilitada per companyia.

5.2 Descripció de l’instal·lació actual

S’ha realitzat una visita in situ i no s’ha detectat cap instal·lació.

5.3 Descripció de les afeccions detectades i actuacions previstes L’ajuntament a demana que es faci una previsió de canalitzacions soterrada destinada a telecomunicacions. NOVA XARXA: La previsió de canalització plantejada consta d’un prisma format per dos conductes de polietilè d’alta densitat i doble cara corrugada exterior i llisa interior, de 125 mm diàmetre exterior, i una profunditat sobre la part superior del dau de prisma formigonat fins a la cota final de paviment, de 0,60 m en voreres i 0,80 m en calçada. El traçat de la rasa sempre mantindrà les distàncies mínimes de separació especificades per les normatives vigents respecte a la resta de serveis a instal·lar-hi a la nova zona (veure annex de coordinació de serveis) Els pericons previstos tenen una mida de 40x40 cm. I s’han ubicat a una distancia menor de 100 m entre ells. En els encreuaments de carrer s’ubica un pericó, com a mínim en una de les bandes del mateix com a futur punt de derivació, situat a vorera. S’ubiquen també pericons quan el traçat canvia de direcció en angles de 90º.

6. CLAVEGUERAM

Veure annex 06 Drenatge i Clavegueram, i plànols.

7. ENLLUMENAT

Veure annex 07 Enllumenat, i plànols.

INFORMACIÓ FACILITADA PER COMPANYIES

ELECTRICITAT BAIXA I MITJA TENSIÓ

FASE 3. PROJECTE EXECUTIU - Aj. de...

Documents

Transcript of FASE 3. PROJECTE EXECUTIU - Aj. de...