FATIGA

•        El desenvolupament d’una quantitat de força menor a la esperada després d’una activació muscular

•        També es pot definir com un estat funcional de significació protectora, transitori i reversible, a través del qual s’imposa la

necessitat d’aturar o reduïr la intensitat de la pràctica física

Durant un partit de futbol es pot manifestar:

-Reducció del nº d’esprints (Rebelo y col. (1998); Mohr y col. (2003) ) -Reducció de la distància recorreguda

-Increment del nombre d’impressions tècniques-Reducció de la concentració i l’atenció

…

(rampes, marejos, pèrdua de coneixement…)

MODEL TRIDIMENSIONAL DE LA FATIGA

1- FATIGA CENTRAL I NEUROLÒGICA

-El cervell es converteix en el principal

regulador de la intensitat de l’exercici. Es

tracta d’un tipus de fatiga associada a

alteracions específiques del SNC, com la

desgana per produir i mantenir un adequat

estímul sobre els músculs (tot i que hi ha

suficients reserves d’ATP (protecció)).

Cal tenir en compte, també, el paper dels neurotransmissors. Algunes hipòtesis

(Newsholme y col. 1994) estableixen una relació directa entre

neurotransmissors (5-HT, acetilcolina, dopamina, serotonina) i la fatiga del SNC

Quan l’impuls nerviós arriba al final de l’axó, ha de saltar cap a les dendrites d’una altra neurona, doncs existeix una espai entre neurones

anomenat ESPAI SINÀPTIC. Aquest salt es fa gràcies a unes molècules químiques anomenades NEUROTRANSMISSORS.

Neurotransmissor? Neurotransmissor?

Exemples: -Concentració de 5-HT en el cervell pot

afectar a la funció del SNC durant

l’exercici de llarga durada (Wilson i

Maughan, 1992) (fatiga i millor qualitat de

la son). -La dopamina, associada a la

motivació, el plaer, i el comportament

motor

...

2- FATIGA PERIFÈRICA

-El factor regulador és metabòlic. La fatiga pot

venir provocada per una alteració en la

disponibilitat de fosfocreatina, alteracions en la

disponibilitat de glucogen muscular, la

morfologia muscular, i l’acidificació muscular

(disminució del pH)

3- DE DISCUSIÓ COGNITIVA

-Regula la intensitat de l’esforç en base a un sinergisme entre la

percepció conscient de l’esforç i la subconscient del sistema central.

(ex: competició amb o sense presència de públic)

CLASSIFICACIÓ

FATIGA AGUDA

-Apareix durant, o la finalització d’un

esforç, provocant la disminució del

rendiment

FATIGA SUB-AGUDA

-Es produeix després d’un o varis microcicles intensos, i poques

sessions de recuperació. Es pot considerar necessària per assolir la

supercompensació

"Puede continuar y sus piernas le dolerán por una semana o puede renunciar y su mente le

dolerá por toda la vida."

Mark Allen - Ironman

FATIGA CRÒNICA

-Forcem tant el nostre cos que aquest no és capaç de sobrecompensar,

arribant a caure en el Síndrome del Sobreentrenament.

-ATENCIÓ!, la clínica del sobreentrenament serà diferent en funció de

la seva afectació sobre el sistema nerviós simpàtic o sobre el

parasimpàtic

CLÍNICA DEL SOBREENTRENAMENT

SIMPÀTIC PARASIMPÀTIC

A NIVELL PSICOLÒGIC- Motivació, Irritabilitat,

depressió, insomni

Caràcter flemàtic,

Depressió, Somnolència

COMPOSICIÓ CORPORAL Disminueix massa magra Sense canvis

CARDIOVASCULAR Augmenta la FC i la TA Bradicàrdies

A NIVELL ENDOCRÍAugmenta el cortisol.

Disminueix la testosterona

Augmenta catecolamines

Disminueix la resposta

endocrina

ALTRES Disminució glucogen ms

Hipoglucèmia esforçHipoglucèmia esforç

Sistema motor

El nostre SNC transmet informació cap a vàries parts del cos a través del sistema motor, o eferent, del nostre SNP

Sistema nerviós autònom

Controla les funcions internes involuntàries del nostre cos. Té dues divisions principals:

Sistema nerviós simpàticSistema nerviós parasimpàtic

Sistema nerviós simpàtic

És el nostre sistema de lluita o fugida, prepara el nostre cos per fer front a una crisi. S’encarrega d’activar l’organisme, incrementa la

despesa d’energia i sol funcionar de dia.

Sistema nerviós parasimpàtic

És el sistema d’economia domèstica del nostre cos. Produeix els efectes contraris del sistema simpàtic, reduint el consum d’energia, relaxant

el cos, i funcionant, habitualment, de nit.

Sistema nerviós somàtic

En el sistema nerviós perifèric ens trobem amb nervis cranials (que surten de l'encèfal) i nervis raquidis (que surten de la medul·la

espinal)

És la part del sistema nerviós perifèric associada al control voluntari dels moviments del cos.

APLICACIONS PRÀCTIQUES:

RAMPES I FATIGA MUSCULAR

Són contraccions musculars mantingudes, involuntàries i doloroses que afecten a un múscul o a un grup muscular.

RAMPES

Podem determinar dos tipus diferent de rampes musculars:

-Provocats per sobrecàrrega i fatiga muscular

-Com a conseqüència d’un excés de sudoració i la conseqüent disminució

de sodi corporal total

Mesures preventives:

-Si és problema de sobrecàrrega i fatiga muscular: disminuir les càrregues d’entrenament i competició, estiraments, massatge de

descàrrega, entrenament adequat...

- Si el problema és el desequilibri electrolític: mantenir un bon nivell d’hidratació i una aportació adequada de sodi.

FATIGA MUSCULAR

ESGOTAMENT MUSCULAR: provocat per l’esgotament dels dipòsits de glucogen muscular.

Com evitar-ho?...

ACUMULACIÓ MUSCULAR: provocat per l’acumulació intramuscular d’àcid làctic, amoni, i

fosfat inorgànic.

Com evitar-ho?...

MECANISMES DE CONTROL DE LA FATIGA

PARÀMETRES SUBJECTIUS

-Escala subjectiva de fatiga. –Estat d’ànim –Percepció subjectiva de

l’esforç...

CAPACITAT DE RENDIMENT FÍSIC EN EL TERRENY I EN EL LABORATORI

Augment del temps necessari per recórrer una determinada distància,

disminució de la potència, disminució de la capacitat de rendiment

màxim, disminució de la eficiència mecànica...

CONTROL DE PARÀMETRES CARDIOVASCULARS

Variabilitat individual de la freqüència cardíaca. Dificultat per assolir la FC

màxima. Alteracions en la FC de recuperació

SEGUIMENT DE MARCADORS HEMATOLÓGICS, BIOQUÍMICS I HORMONALS

ALTERACIONS INMUNOLÒGIQUES

ASPECTES PSICOLÒGICS

Majors susceptibilitat a la infecció, probablement relacionada amb una

depressió de la funció inmune.

Inestabilitat emocional, pèrdua de gana,

insomni, sensació de depressió,

disminució de l’autoestima, canvis de

personalitat...

ALTRES

Amenorrea i oligomenorrea. Pèrdua de

coordinació...

MESURES DE RECUPERACIÓ

PLANIFICACIÓ I PROGRAMACIÓ

La primera mesura de recuperació és la correcta planificació i

programació de l’entrenament, atenent als principis de l’entrenament

RECUPERACIÓ ACTIVA

Ubicada al final de l’entrenament o la competició. Sol constar de cursa

suau...+ estiraments (¿?)

RECUPERACIÓ PASSIVA

-MASSATGE: de recuperació i relaxació

-SAUNA: és convenient no fer sauna després de la

competició fins passades 24hores, i 2-3 hores

després de l’entrenament

-BANYS D’AIGUA CALENTA (36-40º): vasodilatació i

disminució del to muscular

-BANYS D’AIGUA CALENTA AMB BOMBOLLES

-RAIGS ULTRAVIOLETES: activen el metabolisme

enzimàtic, augmentant la resistència a les infeccions.

-ELECTROTERÀPIA

-CRIOTERÀPIA: tractament amb fred per reduir la

inflamació

RECUPERACIONS BIOLÒGIQUES

-DORMIR: la seva principal funció és recuperar i

sintetitzar els neurotransmissors. Dormir vol dir

descansar de 7 a 9 hores seguides

-JET-LAG: per cada hora de diferència calen 24 hores

de recuperació

-DIETA: equilibrada!

ESTRATÈGIES PER ENDARRERIR L’APARICIÓ DE LA FATIGA DURANT EL PARTIT

MÈTODES ERGONUTRICIONALS

-Administrar solucions de glucosa entre el 6 i el 18% (Welsh y col. (2002)), gracies a la seva afectació sobre els nivells d’àcids grasos lliures en sang, els quals, al trobar-se disminuïts, provoquen una menor concentració de triptòfan lliure que pot evitar l’augment de la serotonina cerebral observada en exercicis extenuants.

- Administració de monohidrat de creatina en dosis elevades durant 7-9 dies abans de la competició.

- Administració de cafeïna, por acció de las xantines, essent una substancia que permet augmentar funciones como la lipòlisis, facilitar la transmissió de l’impuls nerviós, estalviar el glucogen muscular, o reduir el potasi plasmàtic durant l’exerici.

-Administración de productos naturales como el ginseng…

PARÀMETRES VOLITIUS

PROGRAMANA DE PREVENCIÓ DE SOBREENTRENAMENT

1- CARACTERÍSTIQUES DEL JUGADOR: paràmetres fisiològics i antropomètrics; característiques psicològiques; paràmetres socials

2- REQUERIMENTS ENERGÈTICS

[1] Valores obtenidos a partir de una tabla de referencia en: http://www.20.brinkster.com/ladietetica/Tablas/calorias2.htm [fehca consulta: 27 de marzo de 2006]

3- MITJANS PEDAGÒGICS

-Règim de vida i horari ideal d’entrenament

-El son com a mitjà de recuperació

-Les rutines d’entrenament

4- COMPLEMENTS DE RECUPERACIÓ

-Mitjans mecànics i naturals: hidroterapia, massatge…

-Nutrició (50-60% HC, 30-35% greixos, 12-15% proteïnes)

-Ajudes ergogèniques (complexos vitamínics, cafeïna, creatina, L-

carnitina, taurina…)

5- MITJANS PSICOLÒGICS

DIÀRIAMENT: Hores de son, ganes d’entrenar, alteracions de la personalitat, relacions socials…

PERIÒDICAMENT: Test laboratori, analítica, test SEES, pes i % greix…

ADAPTACIÓ A L’ENTRENAMENT I COMPETICIÓ A ALTES TEMPERATURES

-L’Entrenament intens a un clima normal (22º) produeix canvis en les glàndules sudorípares, donant com a resultat un llindar de suor més ràpid (dissipen millor el calor que les persones no entrenades)

-Un esportista entrenat requereix mínim 4 dies per aclimatar-se. Curiosament l’esportista sua més, però la concentració de sodi és menor.

-La deshidratació afecta al sistema termoregulador, es redueix l’aportació de sang al muscul i es produeixen desajustaments cardiovasculars que ens poden conduir fins al cop de calor.

-Una deshidratació del 5% pot representa una disminució del rendiment del 50%

EL COP DE CALOR

És una situació extrema en què l'organisme arriba a un estat de deshidratació i trastorn circulatori. Requereix una temperatura corporal de més 40,5º

http://www.tv3.cat/videos/537519

CAUSES

Motivació excessiva

Teoria del doble cop (el dia després d’un dia d’extenuació)

Calor i humitat

Deshidratació

Falta d’aclimatació

SIGNES INICIALS DEL COP DE CALOR

Irritabilitat, desorientació, apatia, bel·ligerància, inestabilitat emocional o conducta irracional... Fatiga desmesurada, vòmits, calfred, pell de

gallina, descoordinació...

http://www.youtube.com/watch?v=g_utqeQALVE

ADAPTACIÓ A L’ENTRENAMENT I COMPETICIÓ A BAIXES TEMPERATURES

-Durant la temporada d’hivern un futbolista es pot trobar amb: vasoconstricció de la pell, acompanyada de tiritona, per conservar calor corporal, fet que pot provocar una disminució de la coordinació i la destresa. D’altra banda pot haver-hi congelació dels dits i orelles, asma induït...fatiga prematura.

HIPOTÈRMIA

-Quan la pèrdua de calor és més gran que la producció de calor metabòlic. Els símptomes inclouen tremolors, eufòria, confusió...

http://www.youtube.com/watch?v=lAFS-YQkyQc

La primera vegada que els efectes de l’altitud criden l’atenció d’entrenadors i

esportistes fou en els Jocs Panamericans de Mèxic (1955).

Tretze anys més tard, Jocs Olímpics de Mèxic (1968) confirmen els indicis sobre els efectes negatius de l’altitud en

les proves de fons, i de l'avantatge obtinguda en les de velocitat i llançament.

http://www.youtube.com/watch?v=u8eSDsOQDTQ

CONSIDERACIONS BÀSIQUES EN LA PLANIFICACIÓ DE L’ENTRENAMENT EN ALTITUD

L’Exposició a la hipòxia beneficiarà a aquells esports amb una durada de treball de 1-2’ a hores.

S’estableix com a una altura de residència ideal aquella que sigui superior a 2000m., però inferior a 3000m. (danys col·laterals)

La durada de l'estància ha de ser com a màxim de 3-4 setmanes. Es considera que la capacitat d’alliberar de

eritropoetina de forma endògena es manté elevada durant dues setmanes. La durada d’aquest efecte positiu és d’un

parell de mesos.

L’ideal és entrenar a nivell del mar (permet entrenar a màxima intensitat) i anar a dormir en alçada.

Lectura article Arturo Casado

EFECTES DE L’ENTRENAMENT EN ALTITUD

POSITIUS NEGATIUS

Increment de glòbuls vermells i de l’hemoglobina

Increment de la viscositat de la sang (+ despesa cardíaca)

Increment de la mioglobina en les cèl·lules musculars

Increment de la respiració

Capil·larització a nivell de la musculatura esquelètica

Disminució de l’amortidor bicarbonat en sang, degut a la

major eliminació respiratòria del CO2

Multiplicació de les mitocòndries i dels enzims oxidatius

Per evitar els efectes negatius...

Lectura article Raul / Mancebo

Viure a la vall i entrenar a la muntanya.

Viure en una casa enriquida amb nitrogen (baixa concentració d’oxigen)

Tenda de Nitrogen

Càmera d’hipobaria

EPO

- L’entrenament en altitud mostra els millors resultats a les tres setmanes de finalitzar el període d’exposició.

- L’ideal és entrenar a nivell del mar i viure en altitud.

-Es poden millorar les marques en resistència fins a un 3%

-Existeixen individus que no responen a aquest estímul.