febrer 2008 - Forestal.cat · 89 febrer 2008 Aprofitament forestal i pasturatge - Ordre d’ajuts -...

89febrer 2008

Aprofitament forestal i pasturatge - Ordred’ajuts - XXV Jornades Tècniques SilvícolesTòfona negra - El bosc, font d’energiaMotoserres - Entrevista Nazari Alibés

Aprofitament forestal i pasturatge - Ordred’ajuts - XXV Jornades Tècniques SilvícolesTòfona negra - El bosc, font d’energiaMotoserres - Entrevista Nazari Alibés

ISO 9001:Sistema de gestióde la qualitat

ISO 14001:Sistema de gestió i certificaciómediambiental

Elemental Chlorine-Freees refereix a papersfabricats amb cel·lulosa

que no ha estat blanquejada ambcloro gas. Garanteix uns mínimscontinguts de clor en el paper

febrer 2008núm. 89

Publicació bimestral d’àmbit forestal

EDITA:Consorci Forestal de Catalunya

C/ Jacint Verdaguer, 3, 2a. plantaSanta Coloma de Farners (La Selva)

DIRECCIÓ:Joan Rovira i Ciuró

Josep M. Tusell i Armengol

PRODUCCIÓ:Núria Torras i Planas.

CONSELL DE REDACCIÓ:Comissió Permanent: Josep M. Vila d’Abadal,Rossendo Castelló, Ramon Bosc, Jordi Boix,

Nazari Alibés, Francisco Rovira,Josep Maria de Ribot i Joan Garolera.

COL·LABORADORS:Josep Capó Nin, Ignasi de Ribot i Balle,

Ruth Sánchez-Garrido Montejo,Pere Muxí i Rubio, Marc Taull Taull,

Oriol Comas i Vancells, Xavi Vila Roura iTomàs Arrieta.

ADMINISTRACIÓ, PUBLICITAT i SUBSCRIPCIONS:Margarita Rovira

C/ Jacint Verdaguer 3, 2n17430 Santa Coloma de Farners.

Telèfon: 972 842 708 Fax: 972 843 094e-mail: [email protected]

web: www.forestal.cat

CatalunyaForestal no s’identifica necessàriament amb l’opinió dels autorsdels articles signats. La seva reproducció

és autoritzada sempre que se n’indiqui la font.

IMPRESSIÓ:Litosplai SA.

DL: GI-1103-1997

.......................................

Foto de portada:

Pastures al Ripollès.

(Autor: Consorci Forestal de Catalunya)

Cartes dels lectors.Editorial: “Nova ordre d’ajuts a la gestióforestal”.

Serveis Forestals defensa les finques afectadespel projecte de gasoducte Súria-Solsona.És inconstitucional la disposició transitòria 14a.del Llibre Cinquè del Codi Civil de Catalunya...?Les Jornades Tècniques Silvícoles arriben a laseva XXV edició.Èxit de la jornada sobre la tòfona negra.Estudis d’impacte ambiental en zones PEIN.El bosc, de font d’energia a magatzem d’energia.Aprofitament forestal del pasturatge a Catalunya.

Motoserres per a professionals.Gestió integral de finques forestals.Sanitat forestal: L’eruga perforadora del pollancre.Química verda.Preus forestals.Publicacions i webs.

Entrevista: Nazari Alibés, ramader i forestal,de Cantonigròs (Osona).

45

6

8

9

11121315

212427293032

33

activitat

ciència i tècnica

entrevista

opinió

3 sumari

Febrer de 2008catalunyaforestal

Amb el suport de:

El paper utilitzat per CatalunyaForestal compleix aquestes certificacions:

Habitants ruralsmenyspreats idesprotegits

El passat diumenge 13 de genervaig tenir la desagradable expe-riència de, finalment, haver d'en-frontar-me personalment amb elsorganitzadors d'una cursa multi-tudinària de BTT-Duathló quepassava pels camins i corriols dela nostra finca familiar, senseque prèviament se'ns n'haguésfet cap tipus de notificació nidemanat cap autorització.

Com a conseqüència d'aquestenfrontament, vaig patir unaagressió física, afortunadamentsense lesions, però amb danysmaterials (trencament d'ulleres iesquinçament de la roba), quevaig denunciar encara que sor-prenentment sense cap resultatpositiu, perquè en el posteriorjudici de faltes, la part demanda-da va utilitzar tots els paranys permanera que no pogués quedarsuficientment provada la sevaagressió.

Com que es dóna la circumstàn-cia que amb anterioritat ja haví-em tingut molts problemes peraquest tipus d'intrusions, reitera-des any rere any, ara disposem,des de fa escassament uns dosmesos, d'un document registratdel municipi promotor, el de Fol-gueroles -que per cert és aliè alnostre-, en el qual, en contestacióals nostres requeriments manifes-ta el seu compromís de no tornara utilitzar més els nostres caminsi corriols, cosa que com es potveure pel que aquí explico, hanincomplert olímpicament demanera flagrant.

En resum, destacar el poc res-pecte i la poca sensibilitatmediambiental d'aquestes enti-tats, la municipal -Folgueroles- ila esportiva -Club Natació Vicetb-, la passivitat i inoperativitatde l'actuació dels mossos enaquest cas, i, finalment la sensa-ció d'impotència, frustració, des-protecció i empipament quepatim els habitants rurals.

Joaquim Riera(Sant Sadurní d'Osormort

- Les Guilleries)

Envieu lavostra cartadel lector a:

Correu ordinari: Consorci Forestalde Catalunya,C/ Jacint Verdaguer, 3,2a planta, 17430, Santa Colomade Farners

Correu electrònic:[email protected]

cartes dels lectors


4

ordre d’ajutsNova

a la gestió forestal

5 editorial


“La tendènciaa la baixade les dotacionseconòmiqueses capgira:hi ha un augmentde tres milionsd’euros, i sortiràuna convocatòriaanual per aordres d’ajutbianuals”

envolguts lectors: finalment, i després de més d'un any de treball i debat amb els res-ponsables del DMAH, ja estem a les portes de l'aprovació de les bases que han de regularels ajuts a la Gestió Forestal Sostenible per als propers sis anys (2008-2013). Quan tin-

gueu aquesta revista a les mans, tant les bases que fixen els criteris tècnics i les condicions iimports d'atorgament, com la convocatòria, que obre les portes a tramitar les sol·licituds d'ajut,ja han d'estar publicades, amb què es tanca així un parèntesi absurd que fins a la data s'harepetit any rere any.

Són, precisament, les dificultats per facilitar la continuïtat i estabilitat dels ajuts al bosc i lamanca d'un pressupost decent, algunes de les principals reivindicacions que defensem de faanys per facilitar la tasca a les explotacions.

Pel que fa a la necessitat d'augmentar la dotació econòmica de l'ordre, un tema cabdal -per-què sistemàticament s'han incomplert amb escreix les previsions del mateix Pla General dePolítica Forestal-, ens alegra explicar-vos que s'ha fet dos passos importants per capgirar lasituació actual. El primer, ha estat l'augment en un 50% (3 milions d’euros) del pressupost ini-cialment previst pel Departament de Medi Ambient i Habitatge (DMAH) per als boscos privats.Es capgira, així, la tendència a la baixa dels darrers anys. I, el segon, es reflecteix amb el com-promís assolit pel Departament de continuar augmentant la inversió en boscos privats els pro-pers dos anys fins als 15 milions d’euros anuals previstos en el nou Pla General de PolíticaForestal.

Pel que fa a la continuïtat de l'ordre, és molt important assenyalar que les bases actuals pre-veuen la publicació d'una convocatòria anual per a ordres d'ajuts bianuals. Així, es fa possibleuna continuïtat i una coincidència temporal entre les diferents convocatòries per poder execu-tar les feines durant tot l'any. D'aquesta forma es pot evitar la problemàtica actual que, enmolts casos, portava a realitzar les feines de forma precipitada i fora de temporada i, alhora, espossibilita, també, poder conèixer quines actuacions seran objecte d'ajut i amb quin pressu-post abans de començar a treballar.

D'altres temes importants que incorpora la nova ordre són:La gestió íntegra de la mateixa a través del Centre de la Propietat Forestal, amb el qual s'es-

pera millorar tant l'agilitat com la flexibilitat de tot el procés.L'actualització dels preus unitaris dels treballs. És un aspecte molt important perquè fins

l'any passat es treballava amb preus que en alguns casos venien de l'any 1992.La inclusió d'un capítol per al foment de la plantació de tòfona i per a l'aprofitament de la

biomassa forestal amb finalitat energètica.Una millora del tractament a les associacions i als projectes que impulsen.I una distribució més equilibrada del pressupost per evitar la concentració de l'esforç en una

determinada tipologia d'actuacions.Sens dubte, aquestes modificacions, resultat en gran mesura de la feina feta des del Consorci,

seran un pas important en la millora del suport a la gestió dels boscos de casa nostra.

BText:Joan Rovira i Ciuró.

(Secretari general del Consorci Forestalde Catalunya)

activitat 6Febrer de 2008catalunyaforestal

ui hagi accedit últimament a Solsonades de Súria passant per Cardona através de la carretera C-55 (des de

Manresa), s'haurà adonat del moviment deterres, màquines i tubs que travessen les fin-ques per camps, masses arbrades, camins irases; es tracta del projecte per a la conduc-ció i abastament de gas natural fins a Solso-na.

Aquest projecte es va iniciar l'abril de 2003arrel d'un conveni entre la Generalitat deCatalunya (Departament de Treball, Indús-tria, Comerç i Turisme) i Gas Natural Trans-porte SDG, S.L. A principis de novembre de2004, sortia publicat al DOGC (4556), l'a-nunci d'informació pública sobre l'autoritza-ció administrativa, la declaració d'utilitatpública i l'aprovació del projecte de les ins-

tal·lacions del gasoducte. Traduint aquestsconceptes, es relacionaven totes les propie-tats afectades en un annex de sis pàgines delcitat anunci oficial.

A partir d'aquí, Serveis Forestals, a peticiódels interessats, ha realitzat les tasques d'as-sistència tècnica als propietaris afectats, laintervenció en els procediments d'expropia-ció forçosa, el plantejament amb el posteriorassoliment de variants i alternatives al pro-jecte original, així com el seguiment i laintervenció durant l'execució de les obres.

Afectació sobre nou municipis

El gasoducte passa per nou municipis: Súria,Sant Mateu de Bages, Navàs, Pinós, Cardona,Clariana de Cardener, Riner, Olius i Solsona

en una longitud totald'uns 35.300 metresmitjançant una con-ducció principal sote-rrada en alta pressió(pressió màxima de ser-vei efectiva de 49,5bar), amb tubs d'acerde diàmetre 8''. Per ladistribució posterior,s'instal·len tres esta-cions de regulació imesura (ERM's) situa-des a Cardona, Olius iSolsona. El pressuposttotal del projecte és de5.345.425,26 euros.

Les afectacions deri-vades són la servitudperpètua de pas en unafranja de 3 metresd'amplada sobre l'eixde la canalització sote-rrada, per a la vigilàn-

Serveis Forestals defensa els interessos de

finques afectades pel projectedel gasoducte Súria-Solsona

Foto:La longitud total de laconducció és de 35quilòmetres

Text:Josep Capó Nin

(Serveis Forestals.Oficina de Solsona)

Q

activitat7Febrer de 2008catalunyaforestal

cia i manteniment per part de la companyia,disposant aquesta de lliure accés. Calesmentar que s'hauran d'abonar els danysque es puguin ocasionar durant els possiblestreballs de manteniment amb posterioritat alfinal d'obra. La servitud d'ocupació temporals'estableix en base als plànols del projecte,tot i que de forma general s'estableix en uns10 metres d'amplada.

A més, es prohibeix la plantació d'arbres iarbusts de tija alta, el moviment de terres illaurar a una profunditat superior a 50 cm, ala franja de 3 metres.

Tampoc no es permetrà aixecar edifica-cions o construccions de cap mena (encaraque tinguin caràcter temporal). Curiosament,totes les prohibicions esmentades anterior-ment no són aplicables als béns de dominipúblic.

Projectes de tal magnitud requereixen, enprimer lloc, paciència per part del propietarien tots els procediments, ja que estem par-lant d'una qüestió encetada l'any 2003 i queno finalitzarà fins a finals de juny o principisde juliol d'aquest any (segons les informa-cions de la direcció d'obra del projecte).

Per una altra part, així com en d'altresqüestions, és necessari, o si més no recoma-nable, el recolzament d'una entitat com Ser-veis Forestals per tal d'intervenir en totes lesfases del procés fins a la finalització de l'o-bra, essent una eina clau per a la defensadels interessos del propietari afectat.

- - exhaurit- -


a importància de la institució dels censosa Catalunya ha estat cabdal. Alguns elshavien menystingut com a reminiscèn-

cies de dret feudal, però les modificacions ulte-riors, com la desaparició del censos perpetus ila supressió dels censos irredimibles. va perme-tre que la institució tingués una gran projecciójurídica.

Tot l'Eixample de Barcelona, o sigui el creixe-ment que transforma la ciutat durant el segleXIX, fou possible gràcies als censos. Els cons-tructors tenien capacitat per finançar els nousedificis però no els era propici pagar el preu delsolar.

La solució fou gravar-lo mitjançant cens emfi-tèutic que lobligava al censualista solament apagar una pensió anyal -normalment moltmoderada- quedant a les seves mans el dret deredimir el cens en el moment que cregués opor-tú sempre que hagués transcorregut el terminipactat o 60 anys des del seu establiment.

La Llei de 30 de desembre de 1945 va regularla redempció i la de 7 de desembre de 1957introduí noves modificacions significatives.

Ja restituït, el Parlament de Catalunya vaaprovar la Llei de 6 de març de 1990 donantuna regulació més àgil als censos en introduiruna singularitat consistent en el fet que elcensualista també podia exigir la redempciódel cens. Igualment, va introduir unes disposi-cions transitòries tendents a cancel·lar els cen-sos que feia temps que no havien estat trans-mesos i va establir una forma d'acreditar-ne lavigència tot concedint el termini de cinc anysper certificar-ne llur identificació i titularitatmitjançant instància al Registre de la Propietat

Aquesta disposició va motivar la cancel·laciód'una gran quantitat de censos que no s'havientransmès o quina titularitat havia esdevingutdesconeguda.

A tots aquests censos amb domini, en cas deredempció, el censatari havia de satisfer alcensualista (domini directe), el preu deredempció de la pensió (normalment el 3%) i la

redempció dels altres drets dominicals que aCatalunya es calculava en un 2% del preu delvenda, incrementat en un percentatge segonsel temps transcorregut des de l'últim paga-ment, amb un màxim d'un 4%, feta excepciód'aquesta gran zona de Barcelona en que laredempció era el 10% del preu de la transmis-sió, o sigui del mercat.

Si bé durant molts anys les redempcions erenescasses, el perill que les entitats de crèdit exi-gissin per concedir qualsevol préstec el certifi-cat que la finca estava lliure de càrregues, vamotivar múltiples redempcions o cancel·lacionsi en definitiva la ruïna de la institució.

En aquesta situació el Parlament ha introduïtla Disposició Transitòria que motiva aquestesnotes, i va establir que el percentatge a satisferper la redempció dels drets dominicals (10%,4%) es calcularà sobre el valor cadastral. Ésdifícil a aquestes alçades admetre el que podriasuposar una possible espoliació. Ni tant sol laGeneralitat de Catalunya, per liquidar l'Impostsobre successions o el de transmissions patri-monials, admet els valors cadastrals sinó queels multiplica pels coeficients del 2 al 3%segons l'antiguitat de la revisió cadastral.

Em consta que s'ha interposat recurs contraaquesta disposició estimant que era anticonsti-tucional. No obstant això, a les redempcionsque s'interessin mentre no hagi estat resolt elrecurs, se'ls aplicarà la legislació vigent, i pertant els perjudicats tindran escasses possibili-tats, tret que el jutge també considerés anti-constitucional el precepte.

Si la propietat fos un robatori, la disposiciópodria ser acatada, no obstant, la ConstitucióEspanyola en el seu art. 33 reconeix el dret a lapropietat i a l'herència, si bé estableix determi-nants condicionants.

Poques veus he pogut constatar que s'haginrebel·lat contra aquest precepte tret de la dellletrat i eminent jurista Josep Ferrer Rius en unarticle publicat a la Revista Jurídica de Cata-lunya. (Girona, 11 de febrer de 2008).

La disposició transitòria 14a. del Llibre Cinquè del Codi Civil de Catalunya, onfa referència a la redempció de censos anteriors a la Llei 6/1990...

És inconstitucional?L

Text:Ignasi de Ribot iBalle(Assessor jurídicdel CFC enqüestions de DretCivil vigent aCatalunya,qüestions arrenda-tàries i Dret Comúi Successori)

a primavera d'enguany, es portarà aterme la XXV edició de les JornadesTècniques Silvícoles que any rere any

ha organitzat el Consorci Forestal de Cata-lunya. El que va néixer com una trobada depropietaris forestals i silvicultors per parlar icontrastar experiències de gestió forestal ales seves finques ha anat evolucionant finsels nostres dies. L'evolució ha estat en totsels aspectes.

Per una banda, les Jornades Tècniquess'han posicionat fermament com a jornadesd'extensió forestal entre propietaris i ges-tors forestals, als quals posteriorment s'hivan afegir tant alumnes de les escoles i uni-versitats forestals com tècnics forestalsrelacionats i vinculats amb el sector. Peraltra banda, les jornades s'han obert a totala geografia catalana, ensenyant experièn-cies de gestió forestal d'arreu de les comar-ques catalanes, inclòs en varies ocasionss'han visitat boscos de l'altra banda del Piri-neu.

Alhora, els coneixements divulgats en cadajornada s'han dotat de major contingut tèc-nic fins al punt que, des de l'any 2002, elconjunt de les jornades queda recollit en elllibre de les Jornades Tècniques Silvícoles, elqual ha esdevingut un referent tècnic impor-

L

9 activitat


A les GuilleriesES VEN ESPLÈNDIDA

FINCA RÚSTICA32 ha. Molt ben ubicada. A 12 km. de VicAmb PTGMF en funcionament. Mútliples

possibilitats d’úsMés detalls al telèfon 608 69 59 27

Les Jornades TècniquesSilvícoles arribena la seva XXV edició


tant per que fa a lespublicacions tècniquesde caire forestal encatalà i des de fa dosanys també en castellà.

Aquesta consolidació,pel que fa als contingutsde les Jornades Tècni-ques Silvícoles i la sevadivulgació, també haanat acompanyada d'unincrement de la partici-pació i de l'assistènciaque ens anima a conti-

nuar organitzant aquesta activitat pionera deformació forestal a Catalunya, a la qual usconvidem a participar activament.

Jornada 1. Dia 4 d'abril. Viabilitat econòmi-ca de la gestió forestal: reforestacions, estas-sades i aclarides de millora (La Selva)Jornada 2. Dia 11 d'abril. Franges perime-trals en urbanitzacions i Punts Estratègics deGestió: interacció amb la propietat forestal(Alt Empordà)Jornada 3. Dia 18 d'abril. Iniciatives de bio-massa al Lluçanès (Osona)Jornada 4. Dia 25 d'abril. El canvi climàtic:un repte pels nostres boscos (Osona)Jornada 5. Dia 9 de maig. Correcció hidrolò-gica, itineraris forestals i iniciatives multifun-cionals als boscos del Pallars Sobirà.

Jornada 6. Dia 16 de maig. Frondosesnobles: materials vegetals i tècniques demaneig per a la producció de fusta de quali-tat (Vallès - Osona)Jornada 7. Dia 23 de maig. Tallades de rege-neració per aclarides successives uniformesen pinassa. Visita a la indústria del tauler:Tableros Tradema (Solsonès)Jornada 8. Dia 30 de maig. Gestió associadaen fagedes (Osona)

- El programa també està disponible al web:www.forestal.cat

Ja teniu tots els llibresde les Jornades?

Edició Preu *

2002 Exhaurit2003 15,002004 15,002005 15,002005 15,002006 15,002006 15,002007 15,002007 15,00

Les edicions de 2003 i 2004 estan disponibles només en català.Les de 2005, 2006 i 2007, en català i en castellà.

* Els llibres de les diferents edicions de les Jornades TècniquesSilvícoles són gratuïts per als socis del CFC (només cal pagar-neel cost de tramesa).Si voleu rebre algun exemplar de les edicionsanteriors, truqueu al 972 842 708 o sol·liciteu-lo per correuelectrònic a [email protected]

Anuncia’t Catalunya ForestalLa revista que tens a les mans, amb una tiradasuperior als 2.500 exemplars, s'envia de formapersonalitzada a propietaris forestals públics oprivats, empreses i professionals agroforestals,ADF, agents socials i associacions, iAdministracions vinculades directament o indi-recta al món forestal.

Reserva el teu espai o demana més informacióa través del telèfon 972 842 708 o a través delcorreu electrònic [email protected]

Programa de la XXV edicióde les Jornades Tècniques Silvícoles


l Consorci Forestal, el CentreTecnològic i Puigarnau i Pubillóvan organitzar a la finca Pui-

garnau (Odèn-Solsonès) una jornadasobre aquest preuat fong.

La jornada, que va tenir lloc el 15de desembre, va tractar la majoria detemes relacionats amb la tòfona:recol·lecció, cultiu, perspectives defutur, aplicació a la cuina…

La primera xerrada va anar a càrrecdel tècnic en tubericultura de l'Àreade Defensa del Bosc del CTFC, DanielOliach, que va introduir els assistentsal món de la tubericultura. La xerra-da va començar amb un repàs de lahistòria d'aquest cultiu a casa nostra,a Espanya i a Europa. Va explicar elsprocediments a seguir per poder fer unaplantació amb èxit, fent especial èmfasi enla qualitat de la planta, l'aptitud de la par-cel·la i les actuacions que cal realitzar. Es vaparlar dels rendiments que aquest cultiu potdonar si se segueix el protocol establert, i dela idoneïtat com a alternativa a altres cultiusen zones de secà i en parcel·les abandona-des, majoritàriament pels baixos rendimentsobtinguts.

La segona xerrada-taller va anar a càrrecde Màrius Ferrer, director de l'escola d'hoste-leria Joviat, que va comptar amb l'ajuda deDavid Garcia. En Màrius va fer una demos-tració de com elaborar diversos plats on latòfona és l'ingredient estrella. Lluny de lestípiques demostracions, molt de moda últi-mament, en Màrius va fer plats de fàcil ela-boració, a l'abast del cuiner de qualsevol llar.Els plats elaborats van ser: la sopa de tòfo-nes, la guatlla rostida amb tòfona, el foie-gras saltat Rossini, el bacallà amb tòfona iverdures, la coca de tòfona i bacó i els ousremenats amb tòfona. La tòfona utilitzadaper l'elaboració d'aquests plats era proce-

dent d'una plantació de la província de Llei-da.

L'última xerrada va ser a l'aire lliure i acàrrec de Pere Muxí, tècnic de Serveis Fores-tals. Es van veure tofoners silvestres, on elsassistents van poder comprovar com escollien tòfones amb l'ajuda d'un gos tofonai-re. Seguidament, es va visitar la plantaciómés gran de l'Alt Solsonès dedicada al cultiude la tòfona negra, situada a lamateixa finca. Aquesta plantacióté unes 1.000 alzines micoriza-des amb aquest fong, té 1 anyd'edat, i es va fer en uns ermsque estaven abandonats des defeia anys.

Per acabar la jornada es va ferun dinar de germanor per poderposar en comú coneixements ianècdotes de tots els assistentsa la jornada. A la jornada, hi vanassistir unes cinquanta personesde diferents llocs de la geografiacatalana, i la valoració de totsels assistents va ser molt bona.

Èxit de participació en la Jornadasobre

Ela tòfona negra

Text:Pere Muxí i Rubio.

(Serveis Forestals).


l passat dia 20 de desembre de 2007 laGeneralitat de Catalunya va publicar elDecret 278/2007, de 18 de desembre,

de modificació del Decret 328/1992, de 14 dedesembre, pel qual s'aprova el Pla d'espaisd'interès natural.

D'acord amb aquest decret 328/1992, esta-ven obligats de sol·licitar una avaluacióambiental els projectes de construcció de pis-tes forestals permanents a l'interior delsespais d'interès natural quan aquestes pistestenien una amplada superior als 5 metres oquan transcorrien per indrets on el pendenttransversal era superior al 40%.

Actualment, però, a la vista per part de laGeneralitat, com s'estableix a l'exposició demotius del Decret, de la necessitat de fomen-tar les tasques forestals i reconèixer els seusbeneficis mediambientals, el Departament deMedi Ambient i Habitatge ha ampliat la tipo-logia de camins que tampoc no han desol·licitar una avaluació ambiental.

Aquests nous camins exclosos són elssegüents, d'acord amb el text literal delDecret: "Els camins que estiguin inclosos en

instruments d'ordenació forestal vigent (pro-jectes d'ordenació, plans dasocràtics, planstècnics de gestió i millora forestal i plans sim-ples de gestió forestal), així com aquells altresque estiguin inclosos en plans de prevenciód'incendis forestals o perímetres de proteccióprioritària que hagin estat aprovats pelDepartament de Medi Ambient i Habitatge,amb l'informe previ de l'òrgan gestor de l'es-pai natural declarat de protecció especial o del'òrgan que dugui a terme aquestes funcionsa la resta d'espais d'interès natural."

Així, el nombre de camins exclosos desol·licitar una avaluació d'impacte ambientals'amplia. En el primer cas no hi ha problema,els camins que estiguin planificats en instru-ments d'ordenació forestal aprovats i vigentsno han de sol·licitar l'avaluació si pretenenexecutar aquesta planificació. Evidentment,continua vigent la comunicació de la cons-trucció al CPF. En el segon cas, els camins quequeden exceptuats són els camins que esti-guin inclosos en plans de prevenció d'incendisaprovats pel Departament, lògicament, ambel vistiplau de l'òrgan gestor de l'espai.

estudi d’impacte ambientalText:Ruth Sánchez-Garri-do Montejo.Bellvehí Legal Link

(Assessora legal delCFC).

E

Canvis en l’obligatoritetat de sol·licitar un

per als camins forestals en zones incloses al PEIN

Dr. Xavier Campillo BessesGeògraf col·legiat núm. 861

Apartat de correus 19, 08600 Berga

tel. 93 824 86 [email protected]

Assessoria pericial de camins i servituds de pas

www.periciacaminera.arrakis.esLa web dels camins

www.periciacaminera.arrakis.esLa web dels camins

Tel.: 972 85 15 48Mòbils: 646 06 64 03 - 67831 69 07Web: www.forestjubany.com

E-mail: [email protected]

FOREST JUBANYC/ Puigverd, 2. Urb. Els Salzes17411 Vidreres


i fa cinquanta anys el bosc erauna font d'energia, ara és unmagatzem d'energia. D'aques-

ta manera, Joan Rovira, secretarigeneral del Consorci Forestal deCatalunya (CFC) va introduir l'expo-sició 'Disponibilitat de biomassaforestal i problemàtica actual' queva oferir divendres 22 de febrer en elmarc de la Jornada 'Les energiesrenovables, una oportunitat per aldesenvolupament de la comarca dela Selva' que va tenir lloc al BalneariTermes Orion, a Santa Coloma deFarners.

I és que tal com va exposar Rovira,una acumulació de fusta als boscosés "un problema de primera magni-tud" i "estructural". Per una banda, hi ha laproblemàtica dels grans incendis forestals,però d'altra banda una presència excessivade massa forestal comporta que el bosc esdebiliti i, en conseqüència, que hi hagi unincrement dels danys biòtics.

Rovira: “La superfície arbrada forestalaugmenta: a la Selva ja és del 75%”

Rovira també va fer èmfasi en el fet que "lasuperfície arbrada i forestal augmenta" i,entre d'altres dades, va apuntar que, actual-ment, "la Selva té una superfície forestal del75% de la seva superfície total". Aixímateix, amb la finalitat de donar una ideade la quantitat d'existències que hi ha en

aquesta comarca, el secreta-ri general del CFC va detallarque, en aquests moments, laSelva té 730 arbres perhabitant. Una dada molt persobre dels 130 que hi ha demitjana a tot Catalunya.Durant la seva intervenció,també va apuntar que "tot ique, actualment, el temaforestal cada vegada estàmés de moda per la valorit-zació social del bosc, malau-radament, això no porta aquè les explotacions siguinsostenibles".

Per Rovira, ara el repte és

El bosc, de font d’energiaa

S

magatzem d’energiaEl secretari general del Consorci Forestal de Catalunya (CFC),Joan Rovira, va participar en la Jornada 'Les energies renovables,una oportunitat per al desenvolupament de la comarca de la Selva'que va tenir lloc a Santa Coloma de Farners el passat 22 de febrer.Rovira va exposar la disponibilitat de biomassa forestal i laproblemàtica actual dels boscos.

En aquests moments,el repte és que el bosctambé es vegi "des d'unpunt de vista econòmic".D'aquí que "és lògic quebusquem una indústriaalternativa per un seguitde productes i materialsde poc valor econòmicque s'han de consumira nivell local".


que el bosc també es vegi"des d'un punt de vista eco-nòmic". D'aquí que "és lògicque busquem una indústriaalternativa per un seguit deproductes i materials de pocvalor econòmic que s'han deconsumir a nivell local".

Segons el secretari generaldel CFC, és a través de lesplantes de biomassa que espot donar sortida a determi-nat tipus de fusta. Una reali-tat que "és més importantque mai", ja que abans hihavia indústries que consu-mien aquest tipus de fusta,però amb el temps han anatdesapareixent.

Ara bé, perquè hi hagi unaprofitament energètic de laBiomassa Forestal Primària

(BFP) Rovira va posar sobre la taula lanecessitat de polítiques de dinamització del'oferta, com per exemple la seva concentra-ció i organització; inversió en infraestructu-res; millora dels incentius fiscals i aspectesnormatius; I+D per la implantació de 'con-reus' forestals, així com ajudes per activar elmercat de BFP.

El secretari general del CFC també vaapuntar la necessitat d'optimitzar la logísti-ca, diversificar el mercat i implantar siste-mes de traçabililitat.

La Jornada 'Les energies renovables, unaoportunitat per al desenvolupament de lacomarca de la Selva' tenia l'objectiu dedonar a conèixer l'aposta del Consell Comar-cal de la Selva per les renovables en el marcde l'EDER (Estratègia per al Desenvolupa-ment de les Energies Renovables a la comar-ca de la Selva) i , a més a més, el projecte deconstrucció d'una planta de generació d'e-nergia tèrmica i elèctrica a partir de BFP a lacomarca.

El projecte preveu una inversió estimadade 6 a 6,5 milions d'euros i representa unaaposta important en aquest sentit. La plantacompta amb el recolzament i el finançamentde l'IDAE (Instituto para la Diversificación yAhorro de Energía).

Per tal que hi hagi un aprofitamentenergètic de la Biomassa Forestal Primàriafan falta polítiques de dinamitzacióde l'oferta, optimitzar la logística,diversificar el mercat i implantar sistemesde traçabilitat.

Aprofitament forestal

Situació actual i perspectives de futur

delpasturatge aCatalunya

El pasturatge de zones considerades com a forestals, com són els bos-cos, matollars, erms o pastures, és un dels components de l'explotacióagrària tradicional a Catalunya (Puigpelat, 1995), i ha suposat per a lesexplotacions que el practiquen un instrument per a la diversificació derendes i alhora una forma d'internalitzar un recurs que no s'aprofita.

activitat

Text:Marc Taull Taull

(Grup d’Ecologiai Gestió de SistemesSilvopastorals.Centre TecnològicForestal de Cata-lunya).

15Febrer de 2008catalunyaforestal

Introducció

Des del punt de vista de la producció rama-dera, aspecte més valorat pel propietariforestal i/o ramader, el l'aprofitament fores-tal suposa una reducció dels costos d'explo-tació enfront d'un maneig més intensiu.

Des d'un punt de vista ecològic, el pastu-ratge és una pertorbació que actua sobre lamassa forestal de forma positiva en la pre-venció d'incendis ja que hi manté estructuresde massa adequades (Plana, 2007) i tambépot incidir positivament en la conservació dedeterminats hàbitats; aquestes són funcionsque ha realitzat sempre el pasturatge forestalperò ha estat en els darrers temps quanrecercadors i gestors del medi natural hi hanposat èmfasi (vegeuDimanche et Cou-dour, 2005 per a pre-venció d'incendis;Bota et al., 2004,com un exemple depasturatge per a con-servació d'hàbitats).

Alhora, la depen-dència de la ramade-ria extensiva amb lespolítiques agràries ésforça gran pel baixpreu de mercat delsseus productes.

En aquest aspecte,la tendència quemostra la PolíticaAgrària Comunitàriaés la de vincular larecepció d'ajudes a activitats agràries res-pectuoses amb el medi ambient, el benestaranimal i la salut agroalimentària (Reglament1782/2003/CE), a partir del qual es dissenyael nou PDR 2007-2013 (Reglament1698/2005/CE); cal pensar que l'assolimentd'aquests plantejaments amb la ramaderiaextensiva en general, i el pasturatge forestalen concret, resulta força viable.

El repte de futur és dissenyar unes políti-ques que permetin la sostenibilitat econòmi-ca de l'aprofitament forestal del pasturatge ila facin compatible amb els requeriments

agroambientals i aspectes de conservació delmedi (prevenció d'incendis i manteniment dedeterminats hàbitats).

Situació de la ramaderia extensivaa Catalunya

Els tipus de ramat amb els quals es pot plan-tejar un aprofitament forestal per al pastu-ratge són, principalment, vacum i oví per aproducció de carn i, també, cabrum i equí.Les experiències amb vacum i oví per a pro-ducció de llet són encara molt minoritàries aCatalunya.

L'augment del preu del farratge i, especial-ment, del gra en els darrers anys, és un pro-blema comú per a tots aquests sistemes pro-

ductius i una amenaça per a la sevasostenibilitat en el futur.

La cabana ramadera de vacum es mantéestable al voltant dels 60.000 caps de maresreproductores (cens del DAR, 2005). La ten-dència, però, d'aquest sector productiu ésl'extensificació (Garcia et al., 2006), ja queactualment no existeix cap període d'estabu-lació tret d'algunes zones d'alta muntanya. Elsector, però, es troba en crisi, ja que el preudel producte final d'aquest sistema produc-tiu, el vedell d'entre 6 i 8 mesos, ha disminuïtmés d'un 30 % en els darrers dos anys. En el


Aprofitament forestal del pasturatge a Catalunya: el pasturatge pot incidirpositivament en la conservació dels hàbitats forestals i en la prevenciód’incendis

Foto d’aquesta pàgina:Aprofitament de campsa la zona de Coll de Jou(Solsonès). Els animalsvan al bosc que limitaamb el camp percomplementar la dietai utilitzar-lo com a zonade repòs.

Foto de la pàgina anterior:Aprofitament de frangesde baixa densitatsde combustible al ParcNatural del Montsant.

sector oví, la tendència en els darrers anysha estat l'inversa: la manca de pastors o laopció d'assolir rendiments productius mésalts en sistemes intensius han fet minvar lesexplotacions que realitzen pasturatge, ialhora també hi ha una disminució del cens.

En el cas del bestiar equí cal destacar larepuntada que mostra el cens, especialmenten zones de muntanya. Així, al cens del 1999el nombre d'efectius augmenta un 30 % enles comarques pirinenques (Alta Ribagorça,Pallars, Cerdanya i Ripollès) respecte l'any1989, passant de 3.300 caps a 4.800 caps,segons l'Idescat.

Aspectes a tenir en compte per realitzarun aprofitament del pasturatge forestal

A partir de l'observació i la informació reco-pilada en diverses finques de bestiar oví ivacum que realitzen aprofitament del pastu-ratge en l'actualitat, es poden donar unespautes bàsiques pel disseny d'aquest aprofi-tament:

- Ràtio entre UR i camps agrícoles dedi-cats a alimentació directa del bestiar (con-reus permanents com alfals, trepadella o fes-tuca, que es renoven cada 3-5 anys) oconreus anuals (combinació del tipus ordi-civada-veça o triticale): el principal recursper a garantir l'alimentació del bestiar enuna explotació ramadera silvícola sónaquests conreus farratgers, i la màxima ofer-ta que aquests poden arribar a donar se situaentre les 1,5 UR/ha i les 2 UR/ha (UR, Uni-tats Ramaderes: 1 cap reproductor de boví,entre 8-10 caps repro-ductors d'oví). En lesexplotacions d'oví ovacum que es trobendins aquesta ràtio elbestiar obté els seusrequeriments energè-tics i proteics en elscamps agrícoles,mentre que l'accés asotabosc, pastures omatollars tan solsaporta el complementen fibra necessari,

com animals remugants que són. En paraulesdels ramaders que es troben en aquestasituació, el sotabosc permet estalviar elcomplement en palla pel bestiar. Alhora, elsotabosc també es lloc de refugi i repòs peral bestiar i, en el cas del bestiar oví, tambépot estalviar costos en tancats o corrals pera repòs nocturn del bestiar.

En les explotacions que tenen una ràtiosuperior a aquesta cal plantejar actuacionssilvícoles al bosc per potenciar-ne llur ofertafarratgera, ja que amb l'aportació dels campsagrícoles els animals no en tenen prou persatisfer la seva dieta. Aquestes actuacionspoden ser de millora de la massa forestal,com aclarides de peus, també estassades desotabosc o altres més dirigides a la potencia-ció de les pastures com les deveses, lestransformacions a pastura o les rompudes.

En alguns casos de maneig de bestiar ovíamb pastor (maneig clàssic), es pot donar elcas de presentar una ràtio superior a 1,5UR/ha -2,0 UR/ha i no realitzar actuacionssilvícoles, però això es deu a un major tempsinvertit en pasturatge de zones forestals(ramat guiat amb pastor) i al fet que en elsitineraris realitzats sempre es busquen zonesde bona oferta farratgera.- Estacionalitat de la producció agrícola: elsconreus tenen una parada vegetativa a l'hi-vern que sol estar compresa entre els mesosde gener a abril, variant segons les zones enquè ens trobem i el maneig dels camps agrí-coles. És en aquest moment quan els ramatspassen més temps al bosc i necessiten obte-nir-ne més aliment, ja que no es disposa

17 activitat


ES VEN FINCA FORESTALDE FAIG A LA ZONA

OLOT-VIDRÀ

Aproximadament 200 ha. Es demana tracte directe amb el comprador.

Interessats, contactar amb Margarita al 972 84 27 08

El bestiarequí estàexperimentantunarepuntadaen el seucens,especialmenten zonesde muntanya,ja que el censde 1999 dónaincrementsde fins al30%.

d'alternatives per al manteniment d'un règimextensiu. En una explotació silvícola pastoralcal planificar, doncs, com a mínim, una zonade bosc que és on romandrà el bestiar enaquest període de temps. La dimensió d'a-questa zona ha se ser suficient per podergarantir una càrrega ramadera durant 4mesos de 0,3-0,6 UR/ha, el que equival a unacàrrega anual situada dintre els intervals nor-mals per a boscos mediterranis. A la vegada,també cal aportar complement alimentari albestiar durant una part o durant tot aquestperíode sencer, segons cada cas. En les explo-tacions visitades, quan s'aporta complement

aquest oscil·la, encara que amb variacions, alvoltant del 50% de la dieta del bestiar. En laTaula 1 es mostra el cost que suposa haverd'adquirir farratge per a garantir el 50% de ladieta (aquest seria el cas més desfavorable, jaque el més normal es garantir tot el comple-ment alimentari o com a mínim una part ambla recol·lecció de farratges propis).- Infraestructures: per a poder mantenir elbestiar en règim extensiu calen una sèrie d'e-lements que fan referència a l'abeuratge delbestiar, els tancaments per a vigilància i elstractaments quan sigui precís i l'equipamentnecessari per garantir-ne l'alimentació. En el


El repte defutur ésdissenyar unespolítiques quepermetinla sostenibilitateconòmica del'aprofitamentforestaldel pasturatgei la facincompatibleamb elsrequerimentsagroambientalsi aspectesde conservaciódel medi

Vaques Ovelles Cabres* Cavalls**Despesa diària 8,00 UF 0,70 UF 1,00 UF 8,00 UF

Cost complement (50% dieta) 0,68 eur/vaca i dia 0,06 eur/ovella i dia 0,085 eur/cabra i dia 0,68 eur/euga i dia

* Per a cabres es considera complement alimentari de 0,5kg de farratge només durant el període de cria del cabrit,que és d'entre 30 i 45 dies; fora el període de cria la cabraes pot alimentar amb l'aliment consumit al bosc.

* * El període de complementació del cavall sempre seràmenor al de les vaques o les ovelles, ja que es capaç dedigerir aliments amb molta fibra.

Cost d'alimentació diari per a diferents tipus de ramats en el supòsit d'una aportació del sotabosc del 50% de la dieta.Preu de referència de la UF: 0,17 euros/UF (1 UF: valor relatiu que equival a 1 kg d'ordi).

Taula 1

Aproximació de costos per a una explotació que realitza aprofitament del pasturatge, prenent com a referència unramat de 40 UR (40 vaques, 400 ovelles), i una càrrega ramadera de referència de 0,1 UR/ ha i dimensió dels parcs entre10 i 15 ha. Font: Rovira et al., 2006

Taula 2

Infraestructures necessàries

vigilància: tancament d'unalínia de filferro; tancat ambRTI o cledes metàl·liques pera tractament sanitari delbestiar o separació de lots;alimentació: menjadores;sistema d'abeurada.

vigilància: tancat per repòsnocturn amb RTI, malla elec-trificada o corral; alimenta-ció: cóms per a granulat,menjadores per a farratge;sistema d'abeurada.

vigilància: tancament exteriorde la finca amb mallat o filfe-rro, tancament interior deparcs amb malla electrificada,mallat o filferro; alimentació:cóms per a gra, menjadores;sistema d'abeurada.

Tipus de maneig

1.- Vaques

2.- Oví/cabrum amb pastor

3.- Oví/cabrum en tanca-ment exterior

Cost aproximat

4,3-13,9 euros/ha i any



19 activitat


pasturatge pels parcs, aquests serveis podenestar inclosos dintre de cada parc o bé hi pothaver una zona contigua a diversos tancats("àrea de serveis") on es concentrin lesinfraestructures relacionades amb l'abeuratgei l'alimentació. En la Taula 2 (pàgina ante-rior) s'especifica quines són aquestes necessi-tats segons les tipologies de maneig (vacumen parcs, oví cabrum en parcs, oví cabrumamb pastor) i es fa una aproximació del seucost. La variabilitat del cost es deu a la grandisparitat de situacions que es poden presen-tar (per exemple, respecte a l'abeuratge, devegades caldrà garantir-la amb una cisternatransportada amb tractor, en d'altres ocasionss'optarà per un dipòsit de xapa galvanitzadaen base de ciment més els abeuradors, men-tre que també es pot donar el cas que no cal-gui cap infraestructura).

Accions de prevenció d'incendisi conservació d'hàbitats ambl'aprofitament del pasturatgeen funcionament actualmenta Catalunya

Prevenció d'incendis

Les accions engegades amb l'objectiu d'incor-porar la ramaderia extensiva al mantenimentd'infraestructures antiincendis són creixentsa Catalunya en els darrers anys. D'entre lesactuacions en què s'ha aconseguit un acordentre administració, propietaris forestals iramaders, destaca la implementació del Pro-jecte Integrat del PPP BT-2 de la Serra delMontmell, liderada per l'enginyer tècnicforestal de la comarca de l'Alt Camp.

En aquest PPP s'han mantingut 500 hectà-rees d'àrees tallafoc de pi blanc (Pinus hale-pensis) amb 410 cabres (0,1 UR/ha i any),amb suplement alimentari ocasional a l'hi-vern (Llagostera, 2007). En aquest cas, s'haaconseguit la coordinació de les diferentsparts a través de la declaració de Zona d'Ac-tuació Urgent (ZAU), que permet la interven-ció pública en terreny privat (97% de lasuperfície del PPP) mitjançant consorcis ambels propietaris forestals, i d'un acord de

col·laboració entre el Departament de MediAmbient i Habitatge (DMAH) i el pastor.

Aquesta actuació i quatre de més (una aCabra de Camp, una altra a Poblet i dues almassís del Montgrí) formen part d'un Conve-ni entre el DMAH i la FECOC (Federació d'En-titats Catalanes d'Oví i Cabrum), que té coma objectiu la incorporació dels ramats d'oví-cabrum a la gestió de franges de baixa den-sitat de combustible i àrees tallafoc. Al ParcNatural del Montsant, a través d'un acordentre la direcció del Parc i els ramaders, tam-bé s'han incorporat durant l'any 2007 dues

explotacions, una de cabres i una altra d'o-velles, al manteniment de les franges obertesen els darrers anys. Els beneficis d'aquestapràctica van més enllà de l'abaratiment decostos que suposa el pasturatge del bestiar,ja que suposen un impuls per a la sostenibili-tat econòmica de les explotacions extensivesi ajuda a mantenir un espai rural habitat.

La redacció actual del PDR 2007-2013,preveu una norma per a fer prevaler el pas-turatge de sotabosc a les zones forestalsincloses dintre els PPP. L'aplicació d'aquestanorma suposaria el reconeixement per partde l'Administració de la funció de prevenciód'incendis que es realitza amb la pràctica del'aprofitament del pasturatge, i sembla quepodria adreçar-se tant a les zones amb inter-venció pública com a les finques privades.

Conservació d'hàbitats

La incorporació de la ramaderia extensivaamb objectius de conservació de determinatshàbitats és incipient encara a Catalunya. Lespseudoestepes cerealístiques, presents enalgunes zones de la plana de Lleida, són hàbi-tats de vital importància per a algunes espè-cies d'ocells. Els requeriments d'estructuravegetal d'alguns d'aquests ocells, com és elcas de l'alosa becuda (Chersophilus duponti),la ganga (Pterocles alchata), la xurra (Ptero-

cles orientalis) o la trenca (Laniusminor) es veuen afavorits pel pas-turatge d'oví amb intensitatsmoderades. Amb aquest fi es ges-tiona la ZEPA de Mas de Melons iAlfés, on s'han incorporat dosramats d'oví per aconseguir unamillora en l'estructura vegetal quebeneficiï les citades espècies d'o-cells.

Altres hàbitats que necessitende la pastura per al seu manteni-ment són els prats de dall de fonsde les valls pirinenques o les pas-tures dels estatges subalpí i alpí.En aquests casos el pasturatge nonomés és un instrument adequatper al manteniment d'aquestsformacions vegetals sinó que ésun element millorador de llurqualitat (Montserrat i Fillat,2004).


Bibliografia

- Bota G, Raurell M, Bonan A (2004) Alosa becuda (Chersophilus duponti); A: Estrada J, Pedrocchi V,Brotons L, Herrando S (eds) Atles dels ocells nidificants de Catalunya 1999-2002, Lynx editions,Barcelona.- Dimanche, M; Coudour, R. (2005). Le pastoralisme, partenaire de la fôret et et de la prévention desincendies en languedoc -Roussilon: 20 ans de pratiques, 1985-2005. Actes de la reunió de preven-ció d'incendis al mediterrani, Barcelona.- García-Martínez, A.; Bernués, a.; Riedel, J.L..; Olaizola, A.M. (2006). Recent Evolution of suckercow farming systems in the Spanish Central Pyrenees. 2nd Seminar of the Mediterranean LivestockFarming Network Mediterranean livestock production: uncertainties and opportunities. Zaragoza,España.- Llagostera, J. i Valero, J. (2007) Gestió de masses regenerades de pi blanc a la serra del Montmell.XXIV Jornades Tècniques Silvícoles del Consorci Forestal de Catalunya. En premsa.Idescat. Institut d'estadística de Catalunya. Censa agrari:http://www.idescat.net/cat/economia/ecoagrari.html- Montserrat, P. i Fillat, F. (2004). Pastos y ganadería extensiva. Evolución reciente de la ganaderíaextensiva española y perspectivas. Actas de la XLIV Reunión Científica de la S.E.E.P, ponencia inau-gural.- Plana, E. (2007) La gestió forestal com a eina per a la prevenció d'incendis. Anàlisi cost-efecient.Silvicultura. Núm. 53:6-7.- Puigpelat. (1995) L'explotació familiar agrària i el bosc. A: UP-MAPA. L'explotació familiar agràriai la lluita contra els incendis forestals. Barcelona. 55 pp.- Rovira, J.; Casals, P.; Simon, N.; Tusell,J.; Taull, M. (2006) Propostes metodològiques per a la defi-nició de mesures agroambientals per a la pastura de sotabosc. Document intern. Solsona-SantaColoma de Farners.


n aquest article parlarem demotoserres, tot centrant-nosmés en les que són adequades

per als usuaris professionals.Les primeres motoserres que es

fabricaren no tenien res a veure ambles que es comercialitzen actualment.Eren més grosses: tenien un pes méselevat, a més de no disposar de capdispositiu de seguretat, important pera la integritat dels professionals queutilitzen aquest tipus d'eina dia a diaen la seva jornada laboral.

Actualment, les motoserres que elconsumidor pot trobar al mercattenen un pes reduït, són ergonòmi-ques per facilitar el seu maneig, elnivell de vibracions es mínim, disposen d'unsistema d'engegada fàcil, etc.

A més, actualment ja podem trobar algunmodel disponible al mercat que disposa dedos frens de cadena, per evitar encara mésels accidents que podria tenir el motoserristaamb la seva eina de treball.

Aquest segon fre de cadena està situatdamunt el gatell de l'accelerador, i d'aquestamanera podem accionar el sistema de segu-retat amb la mà dreta. Aquest nou fre és útilespecialment quan la motoserra rebota o sil'usuari cau endavant.

Una de les màquines que porta aquest

E

Motoserresprofessionals

Text:Tomàs Arrieta

per a

segon fre de cadena és la Husqvarna 345eTac, amb 45cc de cilindrada i 3 cv de potèn-cia.

A més, també trobem motors de dos tempsque respecten tant el medi ambient com eltreballador, ja que fan minvar la quantitat defums expulsat i disminueixen el consum decombustible.

Un exemple de motor més sostenible seriael de la casa sueca Husqvarna, denominat X-Torq, que com citàvem en altres articles, ésun motor que té més potència a baixes revo-lucions, a més de consumir un 20% menysde combustible i reduir les emissions de gasun 60%,

Un altre exemple de motor més sostenibleés el fabricat per la casa nipona Zenoah-Komatsu, que rep el nom d'Strato Charget.També podem trobar els motors denominatsE-tech, motors més sostenibles fabricats icomercialitzats per Jonsered i Husqvarna.

Una altra innovació en el món de la moto-serra és el tensor lateral automàtic de cade-na. Una altra eina important que ha d'anarlligada amb els professionals del bosc és l'e-quipament, ja que cal portar roba i calçat deprotecció especial per motoserres, a més delcasc amb la visera i la protecció auditiva i elsguants amb protecció contra els talls.

Actualment en el mercat ja existeixen


Una innovaciórecent en el mónde la motoserraés el tensorlateralautomàtic decadena

L’equipament ésvital: cal portarroba i calçat deproteccióespecial permotoserres,a més del casci la visera, laproteccióauditiva, i elsguants ambprotecció contraels talls

MODEL CILINDRADA PES LONGITUD BARRA DE FÀBRICA

ZENOAH GZ4000AVS 40.1 CC 4.3 KG 14-16"ZENOAH G415AVS 40.1 CC 4.3 KG 16"ZENOAH GZ4500 44.0 CC 4.35 KG 16"ZENOAH G455AVS 45 CC 4.9 KG 16"-18"ZENOAH G621AVS 62 CC 5.5 KG 16-18"ZENOAH G500AVS 49.3 CC 5 KG 16-18"

MODEL CILINDRADA CV PES LLARGADAESPASA APROPIADA

Husqvarna 3120XP 118.8 CC 8.4CV 10.4KG 24-42"Husqvarna 395XP 93.60 CC 6.6CV 7.9KG 18-28"Husqvarna 390XP 88 CC 6.5CV 7.1KG 18-28"Husqvarna 385XP 84.7 CC 6.3CV 7.0KG 18-28"Husqvarna 575XP 73.5 CC 5.4CV 6.8KG 15-28"Husqvarna 372XP 70.7 CC 5.4CV 6.1KG 15-28"Husqvarna 357XP 56.5 CC 4.4CV 5.5KG 13-24"Husqvarna 346XP 45 CC 3.4CV 4.8KG 13-20"Husqvarna 339XP 39 CC 2.4CV 4.0KG 13-18"Husqvarna 570 67.9 CC 4.9CV 6.7KG 15-28"Husqvarna 365 65.1 CC 4.6CV 6.0KG 15-282Husqvarna 359 59 CC 3.9CV 5.5KG 13-24"Husqvarna 460 60.3 CC 7,0CV 5.8KG 16-24"Husqvarna 353 51.7 CC 3.3CV 5.0KG 13-20"

Observacions:1.- El pes és sense equip de tall.2.- El símbol " de la columna de la dreta significa “polzades”.3.- Hem de dir que les 100% professionals d'Husqvarna són les de denominació XP, ja que hanestat dissenyades i fabricades especialment per a usuaris professionals.

MODEL CILINDR. CV PES LLARGADAESPASA APROPIADA

JONSERED CS2186 84.7CC 6.1CV 7.1KG 18-28"JONSERED CS2171 70.7CC 5.3CV 6.1KG 15-28"JONSERED CS2165 65.1CC 4.6CV 6.0KG 15-28"JONSERED CS2159 59CC 4.1CV 5.6KG 13-20"JONSERED CS2156 56.5CC 4.4CV 5.6KG 13-20"JONSERED CS2152 51.7CC 3.3CV 5 KG 13-20"JONSERED CS2147 45CC 3.4CV 5KG 13-20"JONSERED CS2135T(PADADORS) 39CC 2.3CV 3.5KG 14-16"

guants de protecció contra els talls per a lesdues mans. Podem trobar motoserres elèctri-ques, motoserres destinades als particulars imotoserres destinades a feines forestals.

En la pàgina anterior i en aquesta tenimels quadres informatius dels diferents modelsde motoserra que es pot fer servir en els tre-balls forestals de professionals, de les mar-ques Husqvarna, Jonsered i Zenoah.

Un dels secrets per tal que la motoserratreballi sense gran esforç és donar-li el gasque en cada moment necessita i sobretotportar la cadena i l'espasa en condicionsòptimes. Properament, parlarem dels dife-rents tipus de cadena, d'espasa i del diferentmanteniment de les eines de tall de lesmotoserres, tant si l'usuari és un particularcom si és un professional.

Observacions:1.- El pes és sense eina de tall2.- Un dels secrets perquè la motoserra treballi sense gran esforç és donar-li el gas que en cadamoment necessita, i sobretot portar la cadena i l'espasa en condicions òptimes.

Febrer de 2008catalunyaforestalactivitat23

ls treballs d'explotació es realitzarana Llagostera amb tractor agrícola icabrestany amb una longitud de

cable aproximada de 70 -100 metres. Eldesembosc dels diferents productes fores-tals es fa per arrossegament en direccióperpendicular a la carretera, en la mesuradel possible, per minimitzar es danys sobreel sòl. Es respecten les espècies secundàriessempre que no siguin incompatibles amb el

model de gestió propo-sat. La densitat de pistesera insuficient per a lacorrecta explotació jaque no era possibleaccedir a tots els raconsde la Unitat d'Actuacióamb el cable del tractor.S'han hagut d'obrir dife-rents vies de rossec is'ha habilitat un noucamí de desembosc, uti-litzant una antiga feixa,que travessa tota la Uni-tat d'Actuació.

El producte fustanerobtingut, tenint en comp-te les característiquesdels peus a tallar, s'haclassificat en dues cate-gories. D’una banda, hemextret un volum de fusta

destinat a embalatge amb uns diàmetressuperiors a 12 cm. La resta de la fusta vadestinada a trituració.

El desembosc s'ha realitzat, sense capmena de problema per les bones condicionsdel terreny i de les carreteres, amb un camió4x4. La fusta destinada a embalatge ha anatdirectament a serradora, i la fusta de tritura-ció s'ha deixat en acopis, a peu de carreteraasfaltada, per carregar-la amb trailer.


de finques forestalsGestió integralDes dels Serveis Forestals tenim clar que bona part dels actuals propie-taris forestals els és un veritable inconvenient gestionar la seva finca iaplicar les feines que prèviament han estat planificades en la figura delPTGMF. Conscients d'aquesta realitat, Serveis Forestals vol potenciar lagestió integral de finques forestals, on a part de redactar els PTGMFtambé ens centrem en l'explotació, la gestió i el seguiment de les dife-rents feines forestals que s'han de dur a terme. Un d'aquests casos és lagestió que estem realitzant a la finca "Can Noguera", de Llagostera.

Text:Xavier Vila.Enginyer de Forests

(Serveis Forestals)

EFoto:Aclarida recent de pipinastre, amb pila de fus-ta per trituració apunt decarregar.

CARACTERÍSTIQUES DE L'EXPLOTACIÓ FORESTAL

ANTECEDENTSAntiga repoblació de pi pinastre realitzada a mitjans dels anys 70 amb un marc deplantació de 3 x 3 metres que suposa una densitat de 1100 - 1200 peus/ha aproxima-dament. Es va realitzar sobre terreny prèviament enfaixat.Als 15 anys es va practicar una primera aclarida reduint la densitat als 800 peus/haactuals.

U.A. 11, 12 I 13SUPERFÍCIE TOTAL A EXPLOTAR 39.940 haESPÈCIE PRINCIPAL Pi pinastreRECOBRIMENT (%) 70 %DENSITAT ( PEUS/HA) 800 peus/ha aproximadamentÀREA BASAL (M2/HA) 39.3 m2/haEDAT 30 anysDIÀMETRE MIG (CM) 26.1 cmALÇADA MITJANA (M) 16 mEXISTÈNCIES 276.30 m3/haEXISTÈNCIES TOTAL 11035.42 m3

Febrer de 2008catalunyaforestalactivitat25

(segueix)

PLANIFICACIÓ ANY 2007

L’actuació planificada per al 2007 ha consistit en una aclarida de pi pinastre, amb unamidament de 2.759,05 m3.

La norma silvícola aplicada és aquesta: Es realitza la segona aclarida reduint la den-sitat a 600 peus/ha, que suposa l'extracció d'1 peu de cada 4, buscant un repartimenthomogeni de la massa amb un espaiament entre peus de 4 metres.

Es prioritzarà l'eliminació dels peus de classe diamètrica mitjana més mal confor-mats, i es contempla que afecti a les altres classes diamètriques respectant així el cri-teri de distribució.

S'extraurà una àrea basimètrica de 9,8 m2/ha que suposa un valor en existències de69,08 m3/ha.

Aquesta aclarida afectarà igualment els claps d'insigni que s'hi barregen.Igualment es tallaran els peus de pinastre o insigni que limitin el desenvolupament

de la surera.

ALTRES ESPÈCIES

A l'estrat arbori inferior, hi tro-bem presència de surera.Es pretén mantenir i potenciarel desenvolupament d'aquestaespècie.

S'hi barregen claps de piinsigni que, tot i que amb l'e-dat i característiques que pre-senten caldria practicar-hi latallada arreu, es seguirà ges-tionant aplicant el model degestió definit pel pinastre.


Informat iu cata là de l bosc i e l medi natura l

NOVETAT: El servei en temps real de titulars de premsa del sector forestal

www.diariforestal.com Grup Nació Digital

Foto:Aclarida recent de pipinastre.

06P

lagu

es i

mal

ures

del

s no

stre

s ar

bres

p

Eruga perforadora del pollancreParanthrene tabaniformis Rott.

06

© Departament de Medi Ambient i Habitatge2a edicióDipòsit Legal: B-48.082-06Imprès a: Litoplex Industria GràficaFotografies: Mariano Rojo i Josep Mª. Vives

p

Text:Oriol Comasi Vancells

(Fundació AgrícolaCatalana)

vament senzill de portar a terme. La publica-ció de resultats en revistes tan prestigiosescom Science fan preveure que si no s'ha tro-bat un mètode definitiu, s'està molt a propd'aconseguir-lo.

Tot això té un molt especial interès ja queamb la seva introducció aconseguiríem con-vertir un problema en una oportunitat. Elproblema és ben conegut i ben greu: tenim alvoltant d'un milió d'hectàrees de boscos noaprofitats amb molta càrrega calorífica ques'incrementa any rere any, increment que esveurà agreujat si es confirma el canvi climà-tic, la qual cosa deixa el nostre país sotmès ala possibilitat d'incendis de grans dimensionsdel tipus d'impossible control.

Així, doncs, la utilització d'aquests recursosforestals per posar en marxa una gran plantade química verda tindria per a aquesta indús-tria la gran avantatge d'un subministramentconstant i important de materials homogenis,vista l'escassa variabilitat botànica dels nos-tres boscos, permetent l'economia d'escala i lasinergia amb altres indústries del sector ambl'intercanvi de productes i energies i entre ells.

Socialment, no cal dir la possibilitat derevitalitzar la Catalunya central amb novesoportunitats per a la població, així com lamillora del medi ambient al reestructurar iesponjar els nostres boscos amb un equilibriterritorial adequat i amb beneficis per a lanostra indústria i, fins i tot l'obtenció d'agro-carburants, convertint el que era un greuproblema en una excel·lent oportunitat.

De tot això es va parlar a les sessions delCongrés, admetent que cal tenir en compteunes accions complementàries, com serien lamillora dels processos d'extracció de fustadels nostres boscos, tant pel que fa a unanova mentalitat forestal, com per més efi-cients tècniques d'extracció i solucions logís-tiques per al seu transport. Per a tot el quales van preveure solucions que en el seumoment es podran explicar amb detall.

Química verdaUna oportunitat per als nostres boscos

questa expressió -la química verda-es va esmentar sovint durant els tre-balls del recent II Congrés Forestal

Català. I així, des de la conferència inauguralfins a la cloenda, ambdues de gran nivellcientífic, es va tocar el tema amb diversesaportacions, alguna d'elles molt específica.Tant durant les Jornades com en les conclu-sions es recomanava l'interès del tema.

Donat el risc que tot això quedi, com passasovint, en el fons d'algun calaix o en lamemòria d'un ordinador, penso que val lapena aprofundir en el seu coneixement i,molt concretament, en l'interès que puguitenir de cara a la millora dels nostres boscos.

Aquesta tècnica no és nova: ja a comença-ments del segle passat s'utilitzava la fustad'alzina per obtenir-ne, mitjançant un proce-diment químic, valuosos productes i, final-ment, carbó vegetal. La indústria, degut alsbaixos preus del petroli a finals dels anys 60,va desaparèixer. Avui, el panorama ha canviatradicalment i davant dels preus del petroli a90 dòlars/barril, que poden arribar a superarels 100, molts es plantegen pensar-hi de nou.

El motiu és clar: les grans empreses ener-gètiques coneixen millor que ningú les min-ses reserves que queden de petroli a preusraonables d'extracció, sense riscos polítics iamb concessions de llarga durada. Per totaixò, han iniciat una cursa cercant novesfonts d'energia, especialment de biomassa desegona generació (que deixa fora cereals ialtres aliments) i molt especialment, les res-tes forestals o, en el nostre cas, els productesforestals complets.

Aquesta cursa sembla estar molt avançadadegut als enormes recursos tant públics comprivats que s'hi esmercen, i les prestigiosesuniversitats i instituts tecnològics que hi tre-ballen, fins i tot amb processos de biotecno-logia que semblen els més prometedors, aixícom el que es coneix com a processos d'hi-dròlisi enzimàtica, procés innovador i relati-


A

Una iniciativail·lusionantper ser un paíscapdavanter

Aquesta podria ser unail·lusionant iniciativa:en països veïns s'hoprenen amb gran interès(com per exempleel president Sarkozyen el seu discurs sobreagricultura francesa),i hi dediquenimportants recursos.

No hi ha cap dubte que aremolc d'exemplesexterns que es vaginconeixent, també Cata-lunya s'incorporarà enaquesta línia, però seriabo que fóssim uns delscapdavanters en la sevaimplantació donadesles favorables condicionsesmentades, i el poten-cial científic i tecnològicde les nostresuniversitats i centresespecialitzats.

t

t

t

t

t

t

t

m3

m3

m3

m3

t

t

t

t

t

t

t

t

t

t

t

t

t

t

t

t

t

t

t

t

t

t

t

t

t

t

t

t

t

t

t

t

t

t

t

t

t

t

TAULA DE PREUS DE LA FUSTA Llotja de contractació i mercat en origen de Vic (6/10/07) i Girona (18/05/07)* Preus exclusius de la Llotja de Vic ** Preus exclusius de la Llotja de Girona *** Venda exclusiva a través del CFC

Nota: els preus s'entenen sobre indústria excepte el pollancre (sobre camió).

Variació Preus actualitzats

Cotització anterior

sense mercat*

sense mercat*

48,00 / 54,00**

42,00 / 48,00*

sense mercat**

39,00 / 42,00*

36,00 / 42,00**

56,00 / 66,00*

46,00 / 63,00**

46,00 / 55,00*

40,00 / 46,00**

sense cotització**

33,00 / 36,00*

57,00 / 78,00*

78,00 / 108,00*

sense mercat**

54,00 / 72,00*

56,00 / 65,00**

84,00 / 90,00*

80,00 / 100,00**

48,00 / 54,00*

48,00 / 54,00**

sense mercat*

sense mercat**

57,00 / 81,00*

72,00 / 84,00^

48,00 / 54,00*

sense mercat**

50,00*

42,00*

42,00 / 48,00**

50,00***

48,00 / 50,00*

36,00 / 39,00**

48,00 / 72,00**

72,00 / 84,00*

36,00 / 39,00*

36,00 / 39,00**

36,00**

48,00 / 51,00*

42,00 / 48,00**

36,00 / 39,00**

51,00 / 66,00*

50,00 / 63,00**

45,00 / 51,00*

42,00 / 50,00*

33,00 / 36,00*

36,00 / 45,00**

39,00 / 45,00*

42,00 / 45,00*

de 10/20 cm �

de 20 a més cm �

de 13 a més cm �

Barramenta

Xapa 1a.

Xapa 2a.

Bordils (rebrolls) de 15/20 a més cm. �

Llata de 12 a 18/20 cm �

de 18/20 a més cm. �

superior

de 25 a més cm. �

de 20 a més cm. �

superior

de 23 a més cm �

de 20 a més cm �

inferior a 23 cm �

de 18/20 a més cm �

Fulla ampla i pènol de 25 a més cm �

Fulla petita de 23 a més cm �

Prima

Gruixuda

de 7/8 a més cm �

de 8 a 23 cm � (a carregador)

de 12 a 19 cm �

de més de 20 cm �


de més de 20 cm. �

de 20 a més cm �

de 12 a 19 cm �

de més de 20 cm. �

de 20 a més cm �

de 12 a 19 cm �





de 20 a més cm �


de 12 a 25 cm �

=

=

=

-4 / +3

puja

+3 / +9

=

+3

=

=

=

=

=

=

=

=

=

=

+2

+6,00

=

=

+3

=

+0 / +6

+3

+3

=

=

+3

=

=

+3

=

+3

+3

+3

=

+3

+3

39,00 / 42,00

54,00*

48,00 / 54,00**

42,00 / 48,00*

42,00 / 48,00**

39,00 / 42,00*

36,00 / 42,00**

60,00 / 63,00*

40,00 / 63,00**

43,00 / 46,00*

40,00 / 46,00**

sense cotització**

30,00 / 33,00*

57,00 / 78,00*

78,00 / 108,00*

sense mercat**

54,00 / 72,00*

56,00 / 65,00**

84,00 / 90,00*

80,00 / 100,00**

48,00 / 54,00*

48,00 / 54,00**

sense mercat*

sense mercat**

57,00 / 81,00*

72,00 / 84,00^

48,00 / 54,00*

sense mercat**

48,00*

42,00*

42,00 / 48,00**

50,00***

48,00 / 50,00*

36,00 / 39,00**

48,00 / 66,00**

72,00 / 84,00*

36,00 / 39,00*

36,00 / 39,00**

36,00**

45,00 / 48,00*

42,00 / 48,00**

36,00 / 39,00**

48,00 / 63,00*

50,00 / 63,00**

42,00 / 48,00*

42,00 / 50,00*

33,00 / 36,00*

36,00 / 45,00**

39,00 / 45,00*

42,00 / 45,00*

Vern

Castanyer

Pollancre (m3 sobre

serradora)

Freixe

Faig

Plàtan

Blada

Roure

Acàcia

Pi douglas

Pi pinyoner

Pi marítim

Pi insigni

Pi roig

Pi negre

Pi blanc (bord)

Pinassa

Pi variat

preus forestals 30Febrer de 2008catalunyaforestal

preus forestals31Febrer de 2008catalunyaforestal

LLENYA

FUSTES TRITURACIÓ

PALS DE CONÍFERES

SURO

57,00 / 60,00*

54,00 / 60,00**

57,00 / 60,00*

57,00*

42,00 / 45,00*

39,00 / 43,00**

42,00 / 45,00*

39,00 / 42,00*

33,00 / 39,00*

39,00 / 42,00*

30,00 / 33,00*

33,00 / 36,00**

25,00*

27,65 / 28,85*

41,63*

23,00*

25,30 / 27,05*

43,50*

23,00*

25,30 / 27.05*

41,76*

23,00*

25,30 / 27,05*

46,86*

23,00*

25,30 / 27,05*

46,86*

23,00*

25,30 / 27,05*

44,12*

19,00 / 30,00**

60,00 / 66,00*

240,00**

sense cotització*

600,00 / 1.200,00**

=

=

=

=

=

=

=

=

=

=

=

=

=

=

Puja

=

=

Puja

=

=

Puja

=

=

Puja

=

=

Puja

=

=

Puja

+4 / +0=

+3

puja

=

=

Alzina

Alzina (zona Bages)

Alzina (zona Vallès)

Roure

Roure (zona Bages)

Roure (zona Vallès)

Faig

Faig (zona Vallès)

Suro pelut

Coníferes (zona Vallès)

Coníferes (zona Solsona)

Coníferes (St. Gaudens)

Frondoses (zona Vallès)

Frondoses (zona Solsona)

Frondoses (zona St. Gaudens)

Castanyer (zona Vallès)

Castanyer (zona Solsona)

Castanyer (St. Gaudens)

Faig (zona Vallès)

Faig (Solsona)

Faig (St. Gaudens)

Eucalipto (Valllès)

Eucalipto (Solsona)

Eucalipto (St. Gaudens)

Plàtan (Vallès)

Plàtan (Solsona)

Plàtan (St. Gaudens)

Llotja de Girona

Suro trituració verd (rebuig)

Suro “enrase” sec magatzem

Suro “enrase” verd (magatzem, sense tros-

sos ni colasses).

57,00 / 60,00*

54,00 / 60,00**

57,00 / 60,00*

57,00*

42,00 / 45,00*

39,00 / 43,00**

42,00 / 45,00*

33,00 / 39,00*

33,00 / 39,00*

39,00 / 42,00*

30,00 / 33,00*

33,00 / 36,00**

25,00*

27,65 / 28,85*

45,50*

23,00*

25,30 / 27,05*

45,00*

23,00*

25,30 / 27.05*

43,00*

23,00*

25,30 / 27,05*

48,00*

23,00*

25,30 / 27,05*

48,00*

23,00*

25,30 / 27,05*

45,50*

23,00 / 30,00**

63,00 / 69,00*

240,00 / 360,00**

s/c*

600,00 / 1.200,00**

t

t

t

t

t

t

t

t

t

t

t

t

t

t

t

t

t

t

t

t

t

t

t

t

t

t

t

t

t

t

t

t

t

t

t

Observacions

A la Llotja de Vicels preus pugen engeneral.

Destaca l'augmentgens menyspreabledel preu de la fustad'acàcia per segonavegada consecuti-va. Probablementel comerç establertara fa un any ambFrança a través delConsorci Forestalde Catalunya, onaquesta fusta téuna bona aprecia-ció, ha obligat lesindústries catalanesa pagar millor elproducte en origen.

Nota: La cotitzacióde Saint Gaudenscorrespon al marçde 2008.

Anuncia’t a CatalunyaForestalLa revista que tens a les mans,

amb una tirada superior als 2.500 exemplars, s'enviade forma personalitzada a propietaris forestals públics o privats,

empreses i professionals agroforestals, ADF, agents socials iassociacions, i Administracions vinculades

directament o indirecta al món forestal.

Si voleu fer arribar als nostres lectorsinformació sobre el vostre negoci i els vostres serveis, la revista

disposa d'espaispublicitaris a disposició de tothom.

Reserveu el vostre espaio demaneu més informació al telèfon 972 842 708 o al correu

[email protected].

FOREXPODe l’11 al 13 de juny de 2008.Burdeus (França)

XXV JORNADES TÈCNIQUESSILVÍCOLESAbril-juny de 2008.Organitzades pel Consorci Fores-tal de Catalunya.

EXPOBIOENERGÍA 2008Del 16 al 18 d'octubre de 2008.Valladolid.

V CONGRÉS FORESTAL ESPANYOLDel 21 al 16 de setembre. Àvila.

agenda

“FOGARS DE LA SELVA, TEMPS HA”

'Fogars de la Selva, temps ha' explica la his-tòria d'aquest municipi de la plana selvata-na. Jaume Fugarolas i Josep Vilà han editatel llibre 'Fogars de la Selva, temps ha', unvolum de prop de 700 pàgines sobre la his-tòria i patrimoni d'aquest municipi, que for-ma part del Parc del Montnegre i el Corredortot i estar ubicat a la comarca de la Selva i ala província de Girona.

Agrupant tota la documentació sobre elmunicipi, el llibre explica la història d'aquestmunicipi, un dels més petits de la comarca,que era conegut abans com Fogars de Tor-dera, Fogars i Ramió i, originàriament, Figa-riis i Falgàs.

Els autors han volgut explicar sobretot lahistòria de la gent que ha viscut en aquestesterres. Destaca la narració de finals de segleXVII i inicis del XVIII, quan era rector deFogars mossèn Gaspar Oller. Constitueix unmanual de referència a l'hora de descobrir elpaisatge, camins, vegetació, fauna i la per-sonalitat de la seva gent.

Una part important del llibre està dedica-da als poblaments, les cases de pagès quetradicionalment han conformat el paisatgehumà del municipi i li han donat personali-tat.

“Fogars de la Selva,temps ha”.

AULETLa revista delMontnegre i elCorredor

Ja ha aparegut el número 8 de la revista"L'Aulet, la revista del Montnegre i delCorredor" editada per l'Associació de Pro-pietaris del Montnegre i Corredor. Aquestnúmero se centra en la transformació delpaisatge de la Tordera prop de Sant Celoni,en la història dels emboscats al Montnegredurant la Guerra Civil i la mecanització dela pela de suro. A més, inclou les seccions fixes de fitxes demasies, flora, arbres monumentals i d'in-drets i camins, així com l'entrevista, enaquest cas a Marcel Casamitjana Lletja,una persona fortament vinculada al Corre-dor.

Amb la finalitat de propor-cionar als forestals i a totesaquelles persones interessa-des en les plagues tota lainformació útil sobre elsescolítids de les coníferes, elGovern Basc ha editat laguia 'Los escolítidos de lasconíferas del País Vasco.Guía Práctica para su iden-tificación y control'.

Els escolítids representenun dels grans problemessanitaris als boscos de coní-

feres. La guia és obra delsinvestigadors Arturo Golda-zarena (NEIKER-Tecnalia),Pedro Romón Ochoa, SergioLópez Romero y Juan CarlosIturrondobeitia (UPV).

Ara, aquest treball que ésfruit de sis anys d'investiga-ció es pot consultar awww.ogasun.ejgv.euska-di.net/contenidos/infor-macion/coleccion_lur_itsaso/eu_dapa/adjuntos/escolitidos.pdf

32publicacions


“Aulet. La revista delMontnegre i el Corredor

Guia per identificar i controlarels escolítids de les coníferes

més de 12 ha de tancats perles vaques en rouredes, a lafinca també hi ha 60 ha de

bosc sense pasturar. La vegetaciódominant és el roure i l'alzina a lapart que es pastura i el faig on no hiha pastura. L'explotació està situadaentre els 900 i els 1.000 metres sobreel nivell del mar, la pluviometria erad'uns 900 mm anuals, tot i que elsúltims anys ha baixat fins als 635 mmel 2007 i 780 mm el 2006.

- Quina superfície de pastures hi haa la finca i quina és la tipologia deramat?- A l'actualitat hi ha 26 ha de conreu,que corresponen a prats cultivats quees renoven cada 5 anys. Hi ha unes 48ha de prats naturals i deveses ques'han recuperat des de que he heretatla finca, és a dir, que s'han netejat eli-minant els arços, els avellaners, lesfalgueres... També hi ha unes 12 ha detancats d'hivern per les vaques quesón rouredes i zona molt rocosa. I peracabar, unes 60 ha de bosc no pastu-rat. Aquestes zones no es pasturen perdiversos motius: en unes zones ésimpossible per l'elevat pendent exis-tent, i les altres zones són fagedes enles que no interessa que entrin les

vaques perquè desapareixeria tota laregeneració. A la finca hi pasturen unes 120vaques de carn. Aquestes vaques sónper absorció xaroleses, és a dir, sóntercer i quart encreuament amb "cha-rolais" partint de vaca tudanca, unavaca molt salvatge, i molt primària,que és la que els va ajudar també anetejar boscos, ara ja no tindria sentitper cap cantó seguir mantenint-la.Aquests animals sempre estan en pas-tures a l'època de pastura i a l'hivern,de desembre a finals de març o princi-pis d'abril, estan en uns tancats onse'ls hi subministra ensitjat, el queanomenem els tancats d'hivern.A les hectàrees de conreu el primerdall de la producció farratgera s'ensit-ja, i a partir d'aquí el segon ja és pas-turat.

- Ens podria comentar quina haestat l'evolució de la pastura a lafinca?- Fa uns 40 anys que gestiono la fincai, en total fa uns 35 anys que es dedi-ca a la pastura de vaques. Quan lavaig heretar, el bosc de la finca estavaabandonat, sense gestió. Es donava elcas que hi havia un administrador queportava la finca a la seva manera i en

A

“ He fet l'esforç en els boscos d'arreglar totel que pot ser rendible teòricament, ambvisió d'un dia poder recollir-ne els fruits,i em sento molt satisfet d'haver-ho fet”

Ramader de Cantonigròs (Osona)

Alibés:Nazari

e n t r e v i s t a

Nazari Alibés fa mésde 40 anys quegestiona la fincafamiliar anomenadaCaselles, la qual estàsituada dins el termemunicipal del'Esquirol, aCantonigròs (Osona).Té unes 145 ha, de lesquals 48 són de pratsnaturals i devesesrecuperades.

les actuacionssilvícoles que esrealitzaven estallaven els peusbons i deixavenels dolents. Hihavia pastures,però cada vegadamenys doncs noes mantenien.Actualment lafinca s'ha recupe-

rat totalment.A la finca, hi ha uns 25 km de tancats. Es fapastura rotativa en petites parcel·les teninten compte que no s'erosioni el terreny, fentespecial referència a la col·locació i distribu-ció dels punts d'aigua. A la finca bàsicamentnomés s'hi incorpora palla. Amb la superfície

disponible a la finca i els animals que hi passen,se'n treuen uns 100 vedells l'any, de 4 a 6mesos d'edat depenent del temps, de la sequerai amb un pes per vedell d'uns 200 - 220 kg.A la finca hi ha les pastures naturals, on noméshi fa un adobat i no es renoven mai, i les deve-ses, on els animals hi passen 185 dies per any.Als camps hi pasturen 62 dies per any i s'abo-nen a la primavera i a la tardor. En total, els ani-mals s'estan uns 250 dies any pasturant més els114 dies de hivernatge.En resum, referint-me a l'evolució de lespastures i de la finca des de que la vaig aga-far fins a dia d'avui és excepcional, no tépunt de comparació. Actualment hi tinc dostreballadors fixes.

- Quins podríem definir com a efectes posi-tius i negatius de les pastures a la finca?

- Només veig efectes posi-tius en la pastura de lafinca. L'únic efecte nega-tiu és l'erosió en les pastu-res naturals, però aquestaés mínima donat que quanvan fer els tancats vanprocurar que els desplaça-ments cap als punts d'ai-gua fossin horitzontals, enun mateix nivell. No es potdir que l'erosió sigui zero,però si que hi tendeix.Els efectes positius de lapastura són totals. En lapastura rotativa lesvaques eliminen tota lavegetació, i al canviar deparcel·la torna a créixer,aquest fet fa que es man-tingui una flora desitjable,o sigui, que no hi hagiinvasió d'altres espèciesque no interessen. Prèvia-ment a la pastura es fauna eliminació de falgue-res, esbarzers, arços,...Cada any hi fem un petitrepàs, però això està moltcontrolat.

- Com descriuria l'evolu-ció de la pastura a Cata-lunya?- No m'atreveixo a opinarglobalment, ja que crecque depèn molt de cadazona. Al Moianès, perexemple, conec algunesexplotacions que estanradicades en plantacionsde pi que ajuden a con-servar el bosc més omenys net, ja que la vacano neteja si no que ajudaa conservar-ho net, peròno m'atreveixo a opinarsobre pastures d'altreszones que no conec. Com-parant la meva explotacióamb la resta d'explota-cions que hi ha a la zona

del Collsacabra crec queés de les millors. N'hi ha 2o 3 que estan portadesamb criteri, una dedicadaa bestiar oví i un parell aboví. La d'oví és equipara-ble a la meva explotacióperò les de boví no tenenres a veure.

- I les perspectives defutur?- Això és un tema econò-mic, i actualment es passaun moment molt difícil. Elfutur depèn del que elspolítics ens enviïn, i pelcamí que anem ara, anemmolt malament. Consideroque amb criteris de pagès,la pastura és l'única solu-

ció per mantenir el pai-satge, i per mantenir lesfinques amb un criteriagronòmic, però els trets ilínies de treball dels polí-tics no van per aquí, nimolt menys. És molt difícilpoder mantenir aquestesexplotacions amb la polí-tica agrícola - forestalque es porta ara. He fetl'esforç en els meus bos-cos d'arreglar tot el quepot ser rendible teòrica-ment, amb visió d'un diapoder recollir els fruits, iem sento molt satisfetd'haver-ho fet, peròmalauradament, crec queno podré veure els fruitsdel que he invertit.

“El futur depèn del que els políticsens enviïn, i pel camí que anem ara,anem molt malament”

34meteorologia


PER FER-TE SOCI I SUBSCRIURE'T A LA REVISTA, POSA'T EN CONTACTE:C/ Jacint Verdaguer, 3. 2a. planta. 17430 Santa Coloma de Farners

T. 972842708 - Fax: 972843094 - Mail. [email protected] - Web: www.forestal.cat

MÉS A PROP TEUFES-TE SOCIi per a tu, un munt d’avantatges...i la revista Catalunya Forestal

El Consorci Forestal

Associació de propietaris de boscos familiars-silvicultors- de Catalunya que agrupaprofessionals i interessats en el sector forestalcatalà. El CFC es va constituir l'any 1948 amb l'ob-jectiu de defensar i dinamitzar el sector, compartirconeixements i donar solucions a les problemàti-ques existents. El CFC et representa tant a nivellautonòmic com estatal i europeu.

Serveis als socis:- Informació completa i puntual- Assessorament tècnic, fiscal i jurídic- Participació gratuïta a les activitats organitzadesper l'entitat- Descomptes de fins al 100% en publicacions espe-cialitzades

El CFC arriba més a prop teu amb la Cooperativa"Serveis del Consorci Forestal de Catalunya".Un equip tècnic especialitzat donarà respostaa les teves necessitats.

Serveis d'assistència tècnica/gestió- Assessorament tècnic i gestió integral de finques forestals

- Suport i assessorament per la comercialització de fusta

- Marcatge d'aprofitaments i aclarides- Tramitació d'ajuts forestals

Redacció de Plans i Projectes- Plans d'ordenació i plans tècnics i simples de gestió forestal

- Plans de prevenció d'Incendis - Franges de protecció- Plans Tècnics de Gestió Cinegètica- Repoblacions forestals- Camins forestals

Altres:- Informes tècnics visats- Gestió de plantacions de planta inoculada amb tòfona

- Valoracions i peritatges- Tramitació de permisos i distintius de qualitat per agroturisme i activitats de lleure

- Delimitació de finques forestals

Al teu servei

febrer 2008 - Forestal.cat · 89 febrer 2008 Aprofitament forestal i pasturatge - Ordre d’ajuts -...

Documents

Transcript of febrer 2008 - Forestal.cat · 89 febrer 2008 Aprofitament forestal i pasturatge - Ordre d’ajuts -...