FEBRER [2016] AGRO - AGROactivitat – Federació de Cooperatives Agràries de … · i Youtube i...

AGROF E B R E R [ 2 0 1 6 ]

R E V I S T A D E L E S C O O P E R A T I V E S A G R À R I E S D E C A T A L U N Y A

AC

TIV

ITA

T

Les cooperatives, protagonistes de la gastronomia catalana

81

AGROACTIVITAT 81FEBRER 2016

Portada: © UlldellebreBimestral, 20.000 exemplarsData de tancament: 11 de febrer de 2016

Federació de Cooperatives Agràries de CatalunyaCasa de l’AgriculturaUlldecona 33, 3r08038 BarcelonaTel. 932 260 [email protected]

Edició on-line: www.agroactivitat.cat

Consell de Redacció: Ramon Sarroca, Xavier Pié, Jesús Ricou, Lluís Roig, Ferran Sabater, Albert Capdevila, Antoni Galceran, Enric Dalmau, Jordi Casanova, Josep Erra, Josep Lluís Escuer, Lluís Grogués, Ramon Armengol, Roger Palau, Jordi Vives i Maria Corral

Direcció: Jordi VivesCap de Redacció: Maria CorralRedacció: Àngela Casanovas, Anna Perelló, David Casadevall, Domènec Vila, Ester Aguirre, Josep Lluís Bosque, Màrius Simon, Òscar Tolsà i Raquel Callol

Fotografia i Producció: Esmeralda Pérez

Publicitat i Màrqueting: Anna Perelló 932 292 019Missatges 973 273 977 (anunciants)

Maquetació: Missatges, SLImpressió: Litografia RosésCol·labora: Xarxa VerdaDL: B 10594-2015

Amb el suport de:

Les vostres dades formen part d’un fitxer de la FCAC. Si voleu exercir els drets d’accés, rectificació, cancel·lació i oposició, envieu un correu a [email protected]

AGRO FEBRER 2016 SUMARI/3

Aquestes últimes setmanes hem pogut fer un pas endavant en el desenvolupament del nostre pla de treball. Per avançar, necessitàvem que es definís la composició del Govern, conèixer els nous consellers i els seus equips. I és que a la Federació treballem conjuntament amb l’Administració perquè les cooperatives siguem partícips de tot allò que esdevé al nostre país.

Ja ens hem trobat amb la consellera Meritxell Serret en la primera Taula Agrària de la legislatura, i hem mantingut reunions amb els consellers Jordi Baiget i Josep Rull i amb el secretari d’Economia Pere Aragonès. Les sensacions són bones. Ens han transmès ganes de treballar i hem consensuat els temes que són prioritaris per al sector.

És bàsic que el Govern aprovi el Pla Marc del cooperativisme agrari i que comenci a desenvolupar els seus eixos, perquè les actuacions que se’n deriven són les que garantiran la nostra competitivitat.

Cal aprovar un programa per a la modernització i la concentració del sector, afavorir la cooperació entre cooperatives, potenciar la incorporació de joves i els plans de millora i vetllar per reconduir situacions crítiques que s’estan donant en la major part de sectors productius.

Tot plegat us ho presentarem a la pròxima Assemblea General, que tenim previst convocar el dia 20 de maig a Vic, aprofitant la celebració del 50è aniversari de la cooperativa osonenca.

Voldríem que les cooperatives hi participeu i ens doneu la vostra confiança. Per la nostra part, ens comprometem a defensar els projectes que ens permetran continuar presents i ser punters dins del sector agroalimentari a Catalunya, Espanya i Europa.•

RAMON SARROCAPresident FCAC

EDITORIAL Una bona sensació

EN PORTADA 4 Catalunya, Regió Europea de la Gastronomia

FEDERACIÓ 7 Reunions amb el nou Govern

SECTORS 8 Entrevista: Meritxell Serret, consellera d’Agricultura

10 Nou règim d’autoritzacions per a la vinya

11 Sectorial: Albert Capdevila, fruita

12 Opinió Jesús Ricou: Fertilització en cereals

13 Situació del mercat lleter

14 Opinió Josep Lluís Escuer: Fitosanitaris

15 Danys per fauna salvatge

EMPRESA 16 Projecte Joves Grangers

18 Participació a RIS3CAT per la innovació

19 Emprenedoria: La Conca de la Tordera

20 Innovació: Cooperativa Agrària del Vallès

21 Opinió Gladys Camon, cooperativa de Bell-lloc

COOPERATIVES 23 Tasta Coop: Carn ecològica del Pallars de Sort

24 Reportatge Capçanes: Vint anys de vi kosher

26 Notícies de cooperatives

28 Temps d’oci: Cooperatives arrosseres del Delta de l’Ebre

30 Gent &Territori: Ramon Ribas, Coop. Agrícola de Barberà

SUMARI

La gastronomia catalana forma part de la identitat del país i n’és un element de

diferenciació. La nostra cuina ha esdevingut un model a seguir i així ho acredita el

reconeixement de Catalunya com a Regió Europea de la Gastronomia 2016. Però una

bona cuina no seria el mateix sense un producte de qualitat i, si és possible, de

proximitat. Per això, les cooperatives agràries i els seus productes formen part indissoluble de la gastronomia catalana i contribueixen a una alimentació saludable i sostenible.

4/EN PORTADA AGRO FEBRER 2016

La Federació de Cooperatives Agràries de Catalunya aglutina unes 200 coope-ratives amb productes tan diversos i tan essencials per a una cuina de qualitat com oli d’oliva, ametlla, avellana, garrofa, arròs, fruita dolça, cítrics, horta, mel, llet i derivats làctics, boví de carn, porcí i tam-bé excel·lents vins i caves per acompa-nyar els plats. Es tracta d’un ampli ventall per a uns fogons on es cuina posant un accent particular a la cultura.

Catalunya, Regió Europea de la Gastronomia

LA GASTRONOMIA COM A COMPRESIÓ DEL FET AGRARITONI MASSANÉS FUNDACIÓ ALÍCIA

Sovint caiem en l’error de pensar en la gastronomia com una praxi elitista. Però diu el Dic-cionari que la gastronomia és el “coneixement de tot el que té a veure amb la cuina, l’ela-boració i composició dels plats, l’art de degustar i apreciar els menjars i les begudes”.La cuina és l’estratègia alimentària humana i diferencia la nostra espècie de la resta d’essers vius perquè en lloc de menjar allò que trobem al nostre entorn, ho transfor-mem conscientment per nodrir-nos. Negociem amb la natura com podem, de manera sostenible, conrear i criar matèries primeres alimentàries per després convertir-les en menges que han de ser segures i formar part d’una dieta suficient i equilibrada.La cuina ens fa humans, i defineixen la cuina d’una comunitat els productes que fa servir, la manera en què els combina i transforma, les maneres de menjar i per fi els significats simbòlics i valors relacionats amb l’alimentació que aquesta comunitat comparteix. Catalunya és especialment rica en productes, receptes, àpats i tradicions, atresora una cultura alimentària històricament prestigiosa i tremendament innovadora. Per això no és estrany que hagi estat reconeguda com a Regió Europea de la Gastronomia.Fruit d’aquest esperit creatiu de la gastronomia catalana va néixer la Fundació Alícia, www.alicia.cat , una iniciativa culinària pionera a ni-vell mundial. Un centre de recerca i innovació pluridisciplinari que treballa perquè tothom mengi d’una manera més sana i sostenible. Per això la Fundació està compromesa amb els productors del nostre país i desenvolupa estratègies per posar en valor els pro-ductes agroalimentaris catalans i els territoris que els produeixen.En el marc del CREG2016, la Fundació Alícia organitzarà dife-rents activitats. Entre d’altres, del 17 al 19 de juny i juntament amb l’Agència Catalana de Turisme i el Departament d’Agri-cultura, promou Benvinguts a Pagès, un cap de setmana de portes obertes dels productors agroalimentaris complementat amb propostes de restauració i allotjament per tot el territori català. L’objectiu és que els ciutadans de Catalunya coneguin molt millor on es fa, com es fa i qui fa el seu menjar. Que en-tenguin la importància cabdal de la producció agrària, una fei-na en què les cooperatives agràries desenvolupen una funció essencial.•

FU

ND

AC

IÓ A

LÍC

IA

De l’impliCAT a TastaCoop

Per donar a conèixer els productes cooperatius, la Federació va posar en marxa la campanya “impliCA’T en el consum de productes cooperatius” l’any 2009.En l’actualitat, la seva essència i els seus objectius han evolucionat cap a les propostes “TastaCoop”, un pro-jecte per promocionar, des de múlti-ples vessants, els productes i el tu-risme vinculats amb les cooperatives agràries.Les accions que duu a terme la Fe-deració en l’àmbit de promoció de productes són obertes a totes les cooperatives federades i, en general, no tenen cost econòmic més enllà de l’aportació de producte.

Grans superfícies comercials

Un àmbit de treball, iniciat el 2013, és l’entrada de productes de les coope-ratives en els lineals de la gran distri-bució i en concret, es participa estre-tament en el “Programa de Proximitat per comarques” de Caprabo.Fruit d’aquest acord, la Federació ha aconseguit introduir 30 noves coo-peratives i més de 295 productes en els lineals de la cadena de supermer-cats d’origen català. Enguany s’estan preparant noves propostes de col-laboració que inclourien la realització de degustacions a les botigues, pre-sentacions de productes innovadors a la revista Sabors i la incorporació de receptes a la pàgina web.Aquestes accions tenen l’objectiu de continuar incrementant la presència de productes cooperatius perquè els

consumidors puguin comprar-los en els gairebé 300 supermercats que Ca-prabo té a tot Catalunya.

Fires d’alimentació

Les fires són un excel·lent aparador. A l’abril, se celebrarà la 21a edició d’Alimentaria, un referent obligat per a tots els professionals de la indústria de l’alimentació, les begudes i la gas-tronomia.

Per aquest motiu, la Federació està treballant, juntament amb Prodeca i l’Incavi, per realitzar una acció de pro-moció de les cooperatives que faran un esforç per ser presents en aquest certamen mitjançant l’organització de tastos dels seus productes.La Federació també treballarà per participar en fires dirigides a altres pú-blics com Fira Àpat –que se celebra a l’octubre i està dirigida al sector de la restauració, hotels i distribuïdores- i a la 36a Mostra de Vins i Caves de Ca-talunya -dirigida al consumidor urbà, al setembre.

Diaris i revistes

Un bon canal per arribar al consumi-dor final són els mitjans de comuni-cació, que actuen com a plataforma per donar a conèixer la filosofia de

les empreses cooperatives i l’àmplia diversitat dels seus productes, i per això la Federació hi negocia acords de col·laboració.El conveni amb el diari 20Minutos, per exemple, permet publicar articles so-bre productes cooperatius d’interès per als seus 230.000 lectors. Fins ara, més d’un centenar referències de pro-ductes entre vins, olis, mels, caves, verdures, mongetes del ganxet o ar-ròs han aparegut a les seves pàgines. I això sense oblidar les opcions d’eno-turisme, visites a molins d’oli, recorre-guts per camps de calçots...A més dels acords concrets, la Federa-ció de Cooperatives Agràries de Cata-lunya es fa ressò de les novetats mitjan-çant la tramesa de notes informatives sobre cooperatives i productes a més de 300 contactes de premsa general i revistes especialitzades. La mitja-na és d’un comunicat per setmana.

TastaCoop a Facebook

L’any passat, la Federació va entrar a l’univers Facebook i la seva pàgina TastaCoop s’està consolidant com un referent per a tots aquells que volen estar al dia de les novetats del sector.Aquesta iniciativa s’ha sumat a la pro-moció de productes que s’anava fent des dels canals de la Federació a al-tres xarxes socials com són Google+ i Youtube i també a la de la revista del sector, l’AGROactivitat, que arriba a les cases de 16.000 socis productors i potencials consumidors.•

AGRO FEBRER 2016 EN PORTADA/5

L’objectiu de CREG 2016 és posicionar Catalunya com a destinació turística enogastronòmica

FCAC COMUNICACIÓ I MÀRQUETINGAnna Perelló | 932 292 019

Ag

èN

CIA

CA

tAL

AN

A D

e t

Ur

ISM

e. M

Ar

C C

AS

te

LLe

t

ductes i noves referències. Les cooperatives que vulguin formar part d’aquest projecte poden posar-se en contac-te amb nosaltres mitjançant la Federació de Cooperatives Agràries de Catalunya i avaluarem les possibilitats de col-laboració.

Com valoreu la participació de les cooperatives agràries catalanes?Volem donar les gràcies tant a la Federació com a totes les cooperatives agràries catalanes pel seu suport i la resposta a la iniciativa que els vam plantejar des de Caprabo. Per fer realitat aquest programa, hem comptat en tot moment amb la il·lusió i l’empenta de la gent de les cooperatives.

I quina és la resposta dels consumidors?Els consumidors han demostrat que hi ha una

sensibilitat cap als productes que es produeixen al territori i caps als productors que són arre-lats al costat de casa.Hem de tenir en compte que estem parlant de productes d’una altíssima qualitat i que, de vegades, els seus preus són una mica més

elevats. Però els clients reconeixen que tenen una qualitat superior i que estan

fets amb l’esforç, la professionalitat i la passió d’aquests productors.

Quins són els pròxims reptes?Aquest any volem continuar recol-zant els productors i les coopera-tives de proximitat, especialment entre els consumidors de l’Àrea Metropolitana de Barcelona.El nostre propòsit és que els clients de Caprabo coneguin el ventall de productors que hi ha

a cadascuna de les nostres co-marques i que puguem donar més

presència als productes frescos de proximitat.•

es de fa uns mesos, als supermercats Caprabo podem veure el “Programa de Proximitat per comarques”…

És una iniciativa que es va posar en marxa l’any 2013, quan a Caprabo vam fer una mirada als nostres orígens i la his-tòria de més de 50 anys. El “Programa de Proximitat per comarques” vol recuperar l’esperit dels inicis de Caprabo, quan va obrir la primera botiga a Barcelona posant a dis-posició dels seus clients un bon nombre de productes ca-talans. Aquest és l’objectiu d’un projecte que vol comptar amb els grans productors catalans i també fer costat als mitjans i petits productors i les cooperatives agroalimen-tàries catalanes. Des de Caprabo, volem posar a la dis-posició de cooperatives i productors els nostres mitjans (prestatgeries, la gent de la botiga, el coneixement del cli-ent) perquè puguin donar a conèixer als veïns de ca-dascuna de les comarques catalanes la riquesa que hi ha al seu voltant.

A quines comarques heu desenvolupat el projecte?El Programa de Proximitat ha recorregut to-tes les comarques catalanes, des de l’Em-pordà a les Terres de l’Ebre, des del Segrià a la Selva. A hores d’ara, s’han incorporat a les botigues de Caprabo més de 2.200 noves refe-rències de més de 280 petits pro-ductors i 30 cooperatives.Vàrem començar amb productes com l’oli, vins, embotits, format-ges, làctics, fruits secs, melme-lades… i, en una segona onada, hem introduït també productes frescos: vedella, xai, elaborats carnis, horta, fruita, fleca.

És, doncs, un programa obert?Sí. La campanya encara és oberta; de mica en mica, anem incorporant nous pro-

D

6/EN PORTADA AGRO FEBRER 2016

Fernando Tercero RESPONSABLE DE PRODUCTES DE PROXIMITAT A CAPRABO

“ A Caprabo, ja tenim productes de 30 cooperatives”

Fernando Tercero (Bilbao, 1969) es va incorporar a Ca-prabo el 2007 procedent de Grup Eroski, quan la com-panyia basca va adquirir aquesta cadena de supermer-cats. Des de l’any 2013, és responsable de Productes de Proximitat de Caprabo i ha impulsat un programa per potenciar el consum per comarques. Format a la Universitat de Deusto i especialitzat a ESADE, Fernan-do Tercero treballa a Grup Eroski des de 1995 on té una dilatada experiència en l’àrea comercial.

CA

Pr

AB

O

AGRO FEBRER 2016 FCAC/7

La Federació de Cooperatives Agràries de Catalunya ha començat a treballar amb el nou Govern i ja s’ha reunit amb consellera d’Agricultura, Meritxell Serret, en el marc de la Taula Agrària i també amb el conseller d’Empresa i Coneixement, Jordi Baiget; el conseller de Territori i Soste-nibilitat, Josep Rull, i el secretari d’Economia, Pere Arago-nès. En el moment de tancar la redacció de la revista, està prevista reunió amb el director general de Cooperatives, Josep Vidal, i s’està a l’espera de poder mantenir una tro-bada amb la consellera de Treball, Dolors Bassa.El president de la FCAC, Ramon Sarroca, ha explicat que l’objectiu és “sol·licitar complicitat als titulars de les dife-rents Conselleries perquè el cooperativisme agrari esde-vingui un eix estratègic del nou Govern i així poder afrontar plegats els reptes d’aquestes empreses i dels seus socis, agricultors i ramaders”.Una de les màximes prioritats és la posada en marxa del Pla Marc del Cooperativisme Agrari Català com un Pla de Govern per a la legislatura, per tal que les actuacions que se’n derivin posin els instruments necessaris per enfortir la competitivitat del sector.

Taula Agrària

En l’àmbit més agrari, la Federació ha defensat que els pressupostos del Govern reconeguin el pes del sector agroalimentari en l’economia catalana, front la tendència a la baixa dels últims anys.Igualment s’ha reclamat que es prevegi una convocatòria anual de les línies del PDR que afecten a les cooperatives com agroindústria, circuits curts i innovació, per tal que es puguin planificar els projectes. A més, s’ha sol·licitat al Departament d’Agricultura que si-gui proactiu davant del Govern central amb l’objectiu que revisi el model d’aplicació de la PAC a l’Estat espanyol, do-nat que el sistema actual té determinats afectes negatius

per als productors catalans segons es posa de manifest en un informe elaborat pel Consell de Treball Econòmic i Social de Catalunya (CTESC) en el qual ha participat la Federació.

Conselleria d’Empresa

En la reunió amb el conseller d’Empresa, Jordi Baiget, la Federació ha destacat la necessitat de donar suport a l’agroindústria cooperativa, que té un marcat caràcter em-presarial però alhora una íntima relació amb el territori i la producció catalana. També s’han sol·licitat instruments es-pecífics que incentivin la xarxa d’agrobotigues cooperati-ves, mesures per potenciar la cooperació internacional i el comerç exterior i més controls de la normativa que regula el consum d’oli d’oliva en la restauració.

Conselleria de Territori

La consolidació de l’esquema actual de legalitzacions am-bientals és una de les prioritats de la Federació i així s’ha traslladat al conseller de Territori, Josep Rull, en la primera trobada d’aquesta legislatura. Aquesta normativa simpli-fica els tràmits, tot i exigir una major responsabilitat dels establiments agroindustrials.Igualment, s’ha sol·licitat a l’Administració una major par-ticipació del sector en la planificació i la regulació medi-ambiental per assegurar la compatibilitat de les activitats agràries i ramaderes amb el paisatge i la sostenibilitat.

Secretari general d’Economia

En la trobada amb el secretari general d’Economia, Pere Aragonès, la Federació ha recordat els pagaments pen-dents al sector i s’ha tractat del procés d’evolució de les seccions de crèdit de les cooperatives agràries d’acord amb la normativa aprovada al 2014.•

La FCAC comença a treballar amb el nou Govern

Amb Meritxell Serret, consellera d’Agricultura. FCAC Amb Jordi Baiget, conseller d’Empresa i Coneixement. DeC

Amb Josep Rull, conseller de Territori i Sostenibilitat. FCAC Amb Pere Aragonès, secretari d’Economia. FCAC

“Les cooperatives són una eina bàsica de concertació agrària”

Meritxell Serret. Consellera d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació de la Generalitat de Catalunya

Quines són les línies de treball prioritàries de la Conselleria d’Agricultura per aquesta legislatura?

Afrontem una nova legislatura en què haurem de donar resposta a dos grans objectius. Millorar la competitivitat actual del sector, garantint la viabilitat de les explotacions i de les famílies que en depenen, i que generi ri-quesa en el territori. I, en paral·lel, posar les bases de com haurà de funcionar el sector en una futura República catalana, per tal que pugui desenvolupar al màxim les seves potencialitats.

En aquest projecte, quin paper ha de tenir el cooperativisme agrari?

Les cooperatives són una eina bàsica de la concertació agrària pel seu conei-xement de la realitat econòmica de l’agricultura catalana i pel seu valor repre-sentatiu de l’economia productiva. Per aquest motiu, la conselleria tindrà molt en compte la interlocució amb tots els agents del cooperativisme agrari català en la definició de les seves línies estratègiques.

Q

Meritxell Serret va ser nomenada consellera d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació (DARP) el passat 14 de gener. Nascuda a Vallfogona de Balaguer l’any 1975 és llicenciada en Ciències Polítiques i de l’Administració (UAB) i Postgrau en Direcció General d’Empreses (UOC). Ha estat coordinadora tècnica de la Fundació del Món Rural i abans ha treballat a la direcció i gerència de Provedella (Centre de Promoció de la Carn de Vedella de Catalunya) i al sindicat Unió de Pagesos.

FCAC

8/SECTORS AGRO FEBRER 2016

La FCAC ha demanat al Departament d’Agricultura que promogui, en el si del Govern, el desenvolupament del Pla marc del cooperativisme agrari i les accions que contempla. Com està previst impulsar-ho?

Primer de tot, portarem el Pla Marc del cooperativisme agrari a Govern per a la seva aprovació. El Pla Marc es-tablirà un programa d’execució per potenciar les línies d’actuació sobre el cooperativisme agrari del conjunt de la Generalitat de Catalunya. En aquest sentit, el desenvo-lupament del Pla Marc és una tasca de tot el Govern de la Generalitat que afecta a tots els departaments i, especial-ment per les competències que tenen assignades, als de Treball, Afers Socials i Famílies; Vicepresidència, Economia i Hisenda; Empresa i Coneixement i, per descomptat, el que encapçalo.

Un dels eixos estratègics contemplats en el Pla Marc és el desenvolupament d’un Pla de competitivitat del sector. Creu que és un instrument prou útil per destinar-li una dotació pressupostària?

El Pla Marc preveu l’adequació a les reflexions estratè-giques resultants del treball de les cooperatives agràries de l’actual Pla de concentració, intercooperació i moder-nització de les cooperatives i altres entitats associatives agràries del DARP. Aquest encàrrec s’ha de materialitzar en l’elaboració del futur Programa de millora de la com-petitivitat de les cooperatives agràries 2016-2020 que ha de venir a substituir l’actual PCIM. El Pla sempre ha tingut una assignació pressupostària notable i, com no pot ser d’una altra manera, el Programa tindrà una dotació en els pressupostos del DARP.

La incorporació de joves és clau per al sector, també a les cooperatives. Quines són les propostes per fomentar la participació dels joves a les cooperatives?

El Programa de Desenvolupament Rural PDR 2014-2020 ofereix actuacions molt interessants en aquest sentit per al cooperativisme agrari. En primer lloc, l’ajut a la creació d’empreses per als joves agricultors - primera instal·lació de joves agricultors, que es completa amb la formació dels joves que s’incorporen a l’agricultura. La mateixa FCAC està col·laborant amb les Escoles Agràries del Departa-ment en la preparació d’un mòdul específic per a la forma-ció de joves que s’incorporen a l’agricultura.També es preveu la creació d’un programa d’acompanya-ment als joves emprenedors, dirigit tant als joves del sector agrari com als que es trobin en l’àmbit Leader. A més, el Departament, juntament amb la FCAC, està treballant en el programa de formació “Preparem el relleu als consells rectors”.Hi ha molta feina a fer i estic segura que amb la col-laboració de la FCAC seguirem aportant instruments per afavorir el relleu generacional i rejovenir la base social de les cooperatives.

L’escenari del nou PDR és complicat perquè determinades mesures presenten un dèficit pressupostari important, quines solucions s’articularan?

El DARP, des de l’inici de la negociació del PDR amb la Comissió Europea, ja va apostar per anar realitzant la convocatòria de totes les operaci-ons del PDR més prioritàries. Així, el dia d’avui ja hem posat en marxa 34 operacions del PDR, per un import convocat de més de 145,6 milions d’euros.Pel que fa específicament a la convocatòria dels ajuts del Contracte Global d’Explotació (CGE) caldrà fer alguns canvis en determinades me-sures per tal d’intentar que les sol·licituds que es rebin estiguin més adaptades al pressupost existent i una priorització més adequada de les actuacions. Cal destacar que els criteris de prio-rització que anualment s’estudien amb les orga-nitzacions agràries i la FCAC per tal d’assegurar les inversions i actuacions més prioritàries per al sector, dins les possibilitats del marc normatiu europeu.

El pròxim any es revisaran alguns dels acords d’aplicació de la PAC a Espanya. Quin serà el posicionament del DARP?

Per part del DARP es vol fer una anàlisi d’im-pacte de la regionalització, així com de l’efec-te que han tingut els ajuts associats. S’haurà d’avaluar tant a nivell dels diferents sectors, com a nivell global. Caldrà analitzar detalladament el total dels imports rebuts en comparació als que s’anaven assignant en els darrers anys de l’an-terior període.Paral·lelament iniciarem una ronda de reunions amb el sector per tal de concretar conjuntament els diferents àmbits en els quals s’ha de propo-sar una modificació dels ajuts.

Enguany, Catalunya és Regió Europea de la Gastronomia. Està previst dur a terme accions de promoció agroalimentària que tinguin en compte els productes elaborats per les cooperatives agràries?

Les actuacions previstes tenen l’objectiu de po-sar en valor el producte local com a exponent singular de la nostra cuina i el nostre territori. En aquest sentit els productes de les cooperatives del nostre país són un clar destinatari de la pro-moció que s’anirà fent al llarg del 2016.

Destaca l’elaboració del “Pla de la Gastronomia” del qual les cooperatives formaran part com agent clau. Hi haurà diferents trobades empre-sarials en les quals es posarà en valor la riquesa del patrimoni gastronòmic català i dels produc-tes locals i de proximitat perquè s’incorporin en els menús de la restauració i l’hoteleria.•

AGRO FEBRER 2016 SECTORS/9

“Portarem el Pla Marc del cooperativisme agrari a Govern

per a la seva aprovació ”

LES INVERSIONS, AL PDR

En relació als ajuts per a inversions del sector vitivinícola, el Departament d’Agricultura preveu que es podran sol-licitar en el marc del nou Programa de Desenvolupament Rural (PDR) a partir de la pròxima convocatòria, donat que ja s’ha esgotat el pressupost del Pla de Suport específic d’aquest sector.•

958.698 hes de vinya estaven plantades a Espanya el 31 de juliol de 2015, que són 5.521

hes més de les plantades el 2012.

68.051 hes de drets de plantació en mans de

viticultors espanyols es podrien transformar en autoritzacions en els

pròxims 8 anys.

4.173 hes de noves plantacions ha autoritzat el Govern espanyol per al 2016, mentre

la FCAC demanava l’autorització d’un màxim de 2.397 hes.


El sistema de drets de la vinya s’ha modificat i, des de l’1 de gener, és necessària una autorització per poder plantar. Les autoritzacions no són transferibles i tenen una validesa de 3 anys des de la concessió.La normativa europea estableix tres maneres d’obtenir una autoritza-ció: per arrencada d’una vinya, per reconversió d’un dret que tingui validesa a 31 de desembre de 2015 o bé a partir d’una quota que es posarà a disposició anualment i que equivaldrà, com a màxim, a l’1% de la superfície plantada el 31 de juliol de l’any anterior.Per aquest any, el Ministeri d’Agricultura ha fixat que la superfície que es podrà concedir per autoritzar noves plantacions serà de 4.173 hec-tàrees, que equival al 0,43% de la superfície plantada a nivell nacional el 31 de juliol de 2015.El responsable de vi de la Federació de Cooperatives Agràries de Ca-talunya, Lluís Grogués, explica que “aquest percentatge és superior al 0,25% que demanàvem les cooperatives, però inferior a la proposta de sortida del Ministeri que se situava en el 0,6%. Ara ens caldrà vet-llar perquè es faci un bon ús de les autoritzacions”.

Marcar límits

La normativa accepta que, d’acord amb les recomanacions d’organit-zacions professionals, es puguin establir limitacions a replantacions o noves plantacions tant en territoris acollits a denominacions d’origen i indicacions geogràfiques com a zones sense distintius de qualitat.Les DOP Rioja, Ribera del Duero, Navarra i Txakoli de Bizkaia ja han manifestat la seva voluntat de limitar la nova superfície a un nombre concret d’hectàrees de vinya.•

Plantar vinya només amb autorització


Després d’uns anys complicats, quina és la situació de la fruita ara?La fruita està passant un moment molt delicat, encara patint els efectes del bloqueig rus. El problema no és només la fruita que nosaltres enviàvem a Rússia, sinó que ara hi ha un excés d’oferta als països del centre d’Europa, que és a on nosaltres desti-nem la producció. Estem plantejant treballar amb mercats emergents, com la Xina o l’Índia, però en un producte tan perible com el nostre és molt complicat treballar a tanta distància.

Es treballa en la cerca de solucions?Fa uns anys que no recuperem preus. Per sortir d’aquesta crisi, l’única solució és que ens ajuntem tot el sector i tractem de convèncer el consumidor de la importància de consumir més i apostar per la qualitat dels productes d’aquí.Per això, des de la Federació de Cooperatives Agràries de Catalunya estem plantejant la creació d’una Interprofessional que ens permeti incidir en el mercat nacional fent promoció per augmentar el consum interior. Hem de tenir en compte que el consum ha baixat.

I a nivell de cítrics?A Catalunya, per les varietats que cultivem, tenim una problemàtica específica i dife-rent de la resta de comunitats productores de cítrics de l’arc Mediterrani. A petició de les cooperatives del Baix Ebre i Montsià, la Federació va presentar una sol·licitud de retirada a la Unió Europea, però ens la van denegar perquè van considerar que no era prou volum. Ara treballarem per buscar altres solucions.

En l’horta la situació és similar...Tots els sectors de fructicultura i hortalisses ens trobem en una situació crítica. Tenim una forta competència de productes procedents de països tercers, de qualitat inferior però preus molt més baixos.A més, una climatologia tan calenta a l’hivern no ha ajudat gens perquè s’han doblat les collites i el mercat no pot absorbir tot el que s’ha produït.

Les cooperatives de la branca de fruita i horta de la Federació acaben de nomenar-te el seu representant. Què vols prioritzar?M’agradaria potenciar molt la qualitat del producte, fer una Interprofessional forta que aglutini la fruita que es fa a Catalunya amb l’objectiu de tenir incidència en el mercat. Estandarditzar qualitat i preus. Pactar amb la distribució. Avançar en l’organització dels productors perquè si no ens ajuntem tots, el sector patirà.•

“Per les seves propietats nutritives, la fruita és un aliment bàsic en un estil de vida saludable i principalment si es menja separada dels àpats. Els consumidors de Catalunya tenim la sort de poder gaudir d’un producte de proximitat que té molta qualitat, en un percentatge molt alt conreat dins del sistema de producció integrada. Els productors ens veiem obligats a estar molt damunt de les explotacions, però el resultat s’ho val”

ALBERT CAPDEVILA FRUITA I HORTA FCAC

“Potenciar la qualitat i crear una Interprofessional forta”

Fructicultor i cooperativista de tota la vida, l’Albert (Puiggròs, 1948) és membre del consell rector de la Cooperativa Foment Agrícola les Planes, de Torregrossa. Anteriorment, havia estat soci de la Cooperativa Sant Isidre de les Borges Blanques i alcalde del seu municipi durant una vintena d’anys.

Des que va jubilar-se, els seus dos fills porten l’explotació de poma, pera i nectarina i això li permet encarar el repte que acaba d’assumir per liderar la branca de fruita i horta de la Federació de Cooperatives Agràries de Catalunya amb “il·lusió, esforç i dedicació”.

Albert Capdevila també representa els interessos de la fruita i l’horta en el Consell Sectorial de Cooperatives Agro-alimentàries d’Espanya i ostenta la presidència del Grup de Fruita de Llavor.


OPINIÓ

Collites que van a pitjor

El càlid hivern fa que trobem a faltar aquell autèntic fred hivernal que ho atura tot a l’exterior i només convida a apropar-se a la llar de foc. El sector agrícola és, sens dubte, a qui més afecten aquestes temperatures poc corrents i que tenen nefastos efectes sobre els cultius, que no paren el seu creixement.A la manca de fred s’hi afegeixen les escasses precipitacions, una situa-ció que s’arrossega des de la tardor i que està provocant efectes irrever-sibles als conreus de blat i ordi per l’avançament dels estadis vegetatius i la manca de filloleig en uns cultius que necessiten passar fred en l’estadi inicial. En cas de no produir-se importants pluges aquesta primavera, es-tarem davant d’una de les collites més nefastes dels darrers anys, tenint en compte que l’any passat ja vam tenir molt mals rendiments per les altes temperatures primaverals.Aquesta climatologia pot afectar també al regadiu, que enguany pot es-tar en perill atès que el nivell dels embassaments que comença a generar certa inquietud amb vista a les sembres de cereals d’estiu. En alguns punts del Pla de Lleida i de la Catalunya Central aquest 2015 s’han regis-trat precipitacions de tan sols 300 mm, una pluviometria més pròpia de la meitat sud peninsular. El 2016 aquesta situació no ha millorat i en moltes zones les pluges són un 10% de la mitjana anual en l’època de l’any.Davant aquesta situació, podríem pensar que els preus s’enfilaran, però aquesta lògica no sempre funciona en un sector tan globalitzat. Cal tenir en compte que es preveu que aquest sigui un dels anys amb les exis-tències més elevades, ja que malgrat que s’estimen pitjors collites, el consum també ha disminuït lleugerament. Per tant, seran els mercats mundials i el ritme d’exportacions els que marcaran el preu dels pròxims mesos.

La indefensió de l’agricultor

Agricultors i cooperatives cerealístiques ja tenim assumit el fet d’estar sotmesos als capricis de la meteorologia i a la pressió dels mercats. Igualment també sabem que ens hem de mantenir competitius i guanyar eficiència. Els ajustats marges amb què treballem fan que petits canvis marquin la diferència entre guanyar o perdre diners.En aquest sentit, haurem d’estar al cas de noves maneres de conrear o de varietats més adaptades a les noves condicions climàtiques. També la fertilització té un paper clau i per sort, disposem d’una bona xarxa d’assessorament i suport a la realització d’analítiques de sòls que per-meten racionalitzar les aportacions fertilitzants i el cost.Evidentment, les assegurances també són un instrument que permet pal-liar els efectes d’una collita desastrosa però encara queden lluny de ser realment útils, pel seu alt cost i pels descomptes que finalment s’apli-quen en les indemnitzacions.Un sector estratègic com el nostre és clau no només pel fet que els cultius extensius ocupen el 62% de la superfície agrícola catalana, sinó també perquè som la primera baula de la cadena i per tant, vale-dors de la sobirania alimentària del país.•

JESÚS RICOUCONREUS HERBACIS I FARRATGES FCAC

“La falta de fred i les escasses precipitacions estan provocant efectes

irreversibles en els conreus de blat i ordi”

“Els cultius extensius ocupen el 62% de la

superfície agrícola i som la primera baula de la

cadena alimentària ”

Corren temps complicats per al sector lacti, tant en l’àmbit català com en un context europeu i mundial. Amb les condicions actuals, podem intuir que les perspectives a curt i mitjà termini no són tampoc gaire bones. El preu de la llet no ha parat de baixar des que va tocar sostre a mitjan 2014 i al llarg de l’any 2015 s’ha desequilibrat absolutament l’oferta en relació amb la demanda de llet i productes lactis. Es preveu que la situació podria em-pitjorar encara més durant aquest pri-mer semestre de 2016.

Desaparició de les quotes lleteres

La desaparició de les quotes a la Unió Europea l’abril de 2015 ha suposat un increment significatiu de la producció de llet dels estats membres (segons les últimes dades, a la Unió Europea ha crescut un 2,2% durant els primers 11 mesos de 2015 en relació amb l’any anterior). A aquesta situació, cal afegir-hi una reducció de la demanda de llet per part de la Xina, a causa de la frenada del creixement de la seva economia, i de Rússia, en aquest cas provocada pel veto als productes eu-ropeus.La producció a l’alça junt amb la cai-guda del consum han suposat un

descens de les cotitzacions de la llet i derivats lactis (mantega, llet en pols i formatges), fins al punt que la llet en pols es troba fregant el llindar del preu d’intervenció i l’estoc és el més elevat dels darrers 5 anys.

El mercat lacti és poc estable i molt volàtil i per tant, el preu de la llet és ex-tremadament sensible. La solució per redreçar aquesta situació passa per controlar millor l’oferta (mirant de re-duir la producció), la sortida d’estocs al mercat i l’increment de la demanda mitjançant la promoció del consum de llet i derivats. Si no s’apliquen me-sures en aquest sentit, hi ha el perill

que la producció de llet es desplaci i es redistribueixi dins la mateixa Unió Europea.

Desequilibri de la cadena de valor

Més enllà d’aquesta conjuntura glo-bal, la situació del sector de la llet a Espanya pateix problemes estructu-rals derivats del desequilibri de la ca-dena de valor i la manca d’estructures industrials que la desaparició de les quotes no han fet més que empitjorar, especialment en la baula més dèbil de la cadena: el sector ramader, que és qui s’està emportant la pitjor part d’aquesta crisi. Només el descens de les despeses de producció derivades del cost moderat de l’energia i l’ali-mentació, estan mantenint mínima-ment viables algunes explotacions.

Acord per l’estabilitat

Fa tot just quatre mesos que les em-preses de distribució alimentària, les indústries làcties i les cooperatives i organitzacions agràries van subscriu-re un acord pel qual els signants es comprometen a treballar en favor de l’estabilitat, la creació de valor i la sos-tenibilitat de la cadena làctia.Tot i els compromisos adoptats, aquest acord no ha tingut (almenys de moment) efectes immediats en els mercats ni tampoc repercussió sobre els preus percebuts pels ramaders. Sí que és cert que, derivat d’aquest acord, s’estan impulsant diverses me-sures que, en cas de dur-se a terme, podrien comportar un cert canvi a mit-jà termini donant més transparència i estabilitat al sector com ara l’homo-logació de contractes de subministra-ment de llet, les declaracions per part de la indústria dels preus de cessió de la llet líquida o bé la revisió de la normativa que regula l’autorització de primers compradors de llet.Per poder fer front al futur previsible-ment complicat que viurà el sector lacti en els pròxims mesos, es fa més necessària que mai la creació d’estra-tègies en comú per valoritzar millor la producció dels ramaders i garantir els volums de recollida dels socis.•


Mercat inestable en el sector lleter

Els productors i les cooperatives de llet pateixen problemes

derivats del desequilibri de la cadena de valor i la manca d’estructures

industrials que la desaparició de les

quotes ha empitjorat

FC

AC

En aquests moments, la pagesia en general estem patint una situació que fa 20 anys no pensàvem ar-ribaria mai. Ens trobem en uns moments difícils i si el sector no reacciona o les autoritats no responen estarem, a curt termini, en un carreró sense sortida.Per una part, hem de sofrir la ineficàcia dels polítics espanyols, el Ministeri d’Agricultura (MAGRAMA), davant la inoperància del Registre de productes fito-sanitaris. A banda d’haver reduït molt la quantitat de matèries autoritzades, fa més de 10 anys que algunes de les noves esperen l’aprovació en dependre de dos Ministeris, Agricultura i Sanitat, que es van passant la responsabilitat uns als altres. El resultat, Espanya és l’estat de la Unió Europea que tarda més a aprovar productes fitosanitaris.

Per altra part, cal assenyalar la responsabilitat de la Direcció General de Sanitat de la Producció Agrària del MAGRAMA a l’hora d’aprovar autoritzacions ex-cepcionals de fitosanitaris per a tractar conreus que, si no és així, amb aquesta formulació excepcional, no tenen cap alternativa amb garanties. El Ministeri argu-menta que hi ha moltes matèries actives per a tractar gairebé totes les plagues. Malgrat pugui ser cert so-bre el paper, en els cultius són nul·les perquè fa molts anys que s’apliquen i han sorgit resistències; és a dir, deixen de funcionar.Sumat a la gravetat del tema descrit fins ara, s’hi afe-geix la reducció, en pocs anys, del 75% de matèri-es actives dels productes més tòxics del mercat per temes mediambientals. Això comporta tenir menys productes per a tractar les malalties vegetals i fins i tot, alguns conreus no tenen cap producte per a fer-hi front.Sí que és cert que hem fet un gran avanç en aspectes mediambientals, amb un bon assessorament tècnic en l’aplicació de tractaments perquè, fent-los en el moment oportú, es redueixen i augmenten l’eficàcia. També s’hi sumen els tractaments amb mesures al-ternatives com el trampeig, captures massives amb atraients, feromones, potenciació de depredadors naturals al fer menys tractaments químics, etc. Però, per a produir aliments amb garantia i qualitat i respec-tant el medi ambient, necessitem l’acompanyament de fitosanitaris.

Veiem com cada dia va en augment la proliferació de resistències a plagues d’insectes, fongs i males her-bes com a conseqüència de no tenir, en la majoria de casos, cap o escasses matèries disponibles, sense possibilitat d’alternar productes i reforçant així les re-sistències.

Com a fructicultor pateixo les conseqüències en pri-mera persona. La Monília per exemple, en presse-guer, ha passat en tres anys d’un tipus a cinc dife-rents i s’ha multiplicat el problema enormement. En el cas de la Psil·la del perer, també ens trobem sense gairebé productes eficaços. L’Anàrsia ha proliferat moltíssim en els últims dos anys. La mosca de l’olive-ra presenta també greus problemes per combatre-la. Les males herbes dels cereals i l’arròs es troben en la mateixa situació.Una situació especialment perversa és l’increment irracional d’exigències per a la venda en grans super-fícies i cadenes de distribució, per damunt de les ofi-cials en matèria sanitària, per a productes de la Unió Europea.Són preceptives mesures extraordinàries a l’hora de produir aliments i les certificacions que han de com-plir els productors i elaboradors europeus són molt exigents. Un exemple; la imposició de què els ali-ments conreats no passin de tres matèries actives de fitosanitaris, un LMR (límit màxim de residus) fins a cinc vegades per davall del que l’autoritat sanitària considera apte per al consum humà, quan el consu-midor el que valora és un producte alimentari amb garanties, com ja es produeix.Tot el panorama descrit ens porta a un carreró sense sortida. Cal fer pinya tot el sector productiu junt amb els nostres tècnics, les autoritats polítiques, les orga-nitzacions agràries i la societat en general per a donar un tomb a aquesta situació.A curt termini serà impossible conrear al nostre terri-tori per a alimentar la humanitat. S’està deixant sen-se recursos la possibilitat de produir aliments i alhora s’està criminalitzant injustament als pagesos de ser els contaminadors del planeta, quan la nostra missió mediambiental és conrear plantes, arbres i cultius que sempre contribueixen a la neteja de CO2 en la transfor-mació per a fer oxigen que ens permet respirar i viure.És cosa de tots implicar-nos en solucions equilibra-des davant una urgència vita.•

JOSEP LLUÍS ESCUERSUBMINISTRAMENTS FCAC


OPINIÓ

Fins quan ens deixaran

produir?

”Per a produir aliments amb garantia i qualitat i

respectant el medi ambient, necessitem l’acompanyament

de fitosanitaris”

“Una situació especialment perversa és l’increment irracional d’exigències per a la venda en grans superfícies i cadenes de distribució, per damunt de les oficials en matèria sanitària”


La fauna salvatge que habita a diferents punts del territori provoca importants pèrdues econòmiques als productors pels danys que causa en els cultius.Senglars que arrasen camps de conreu, conills que malmeten cereals i arbres, el cabirol a la vinya i frui-ters, l’abellerol en apicultura o la polla blava que sega les plantes d’arròs són algunes de les espècies més agressives i que més destrosses estan provocant en l’agricultura i la ramaderia.Davant d’aquesta situació que es repeteix a bona part d’indrets del territori i que en els últims anys s’ha agreujat, la Federació de Cooperatives Agràries de Catalunya sol·licita al Govern català que busqui l’equi-libri entre la fauna i la pagesia.La Federació reclama solucions urgents, mitjançant l’acció d’agents rurals fent batudes a zones molt afectades i també actualitzant la normativa perquè inclogui totes les espècies i estableixi un sistema de compensació adequat als danys causats per les espècies animals protegides.•

La fauna salvatge destrossa els conreus

JESÚS RICOU “Els conills arrasen finques senceres”Cap de branca de conreus herbacis | FCAC

La pagesia no en tenim prou amb les inclemències del temps (pedra, sequera...) que afecten les nos-tres explotacions sinó que també ens veiem obligats a lluitar contra la fauna salvatge. D’uns anys cap aquí, estan creixent els danys en conreus de tot tipus i un dels animals que fa destrosses a moltes zones és el conill. Afecta sobretot al conreu de cereals, perjudicant la naixença i arriba al punt de fer-lo perdre. A moltes zones, els danys es poden quantificar per hectàrees i finques senceres. També en els plantats joves de vinyes, fruiters, ametllers i oliveres cal tenir molta cura de posar els protectors, i això suposa una despesa important per als agricultors. Enguany, amb la sequera, els danys s’accen-tuen i potser és el moment de promoure un acord de les parts afectades i que els pagesos puguem continuar la nostra tasca de produir i fer aliments.

“El cabirol té el mateix efecte que una gran gelada” RAMON CODINA

Vicepresident Celler Cooperatiu de Salelles | Manresa

A la Catalunya Central comença a haver-hi molts cabirols, cada vegada més. El cabirol fa molt de mal a la vinya perquè es menja els brots tendres i les flors quan surten a la primavera, pro-duint el mateix efecte que una gran gelada: algunes vinyes no han collit ni un raïm. També fa molt de mal als arbres fruiters perquè es menja els brots i trenca branques, i ataca els camps de cereals i horta menjant les fulles. A més, tenim senglars que devoren els raïms de la vinya, que furguen i arrenquen els cereals d’arrel i que es mengen les llavors dels pèsols. Fins i tot alguns camps s’han hagut de tornar a sembrar. Per intentar combatre el senglar posem un “pastor elèctric” al voltant dels camps, però el cabirol no el podem controlar perquè salta. Si no hi posem seny, en pocs anys el cabirol podria ser un problema encara més greu que el senglar.

JOSEP MARIA JUNCOSA “El senglar obliga a abandonar finques cultivades”Soci Cooperativa Agrícola i SC Comarcal del Priorat | Cornudella de Montsant

A les comarques interiors de Catalunya, el senglar i la cabra silvestre provoquen danys greus als con-reus de cereals, hortalisses, vinyes i avellaners. Potser més de la meitat de les finques d’avellaner del terme de Cornudella de Montsant s’han abandonat per causa dels senglars, que es mengen la collita i destrossen l’arbre. L’agricultura és la base de l’economia en els pobles rurals i l’agricultor té proble-mes per combatre aquestes plagues, fins i tot dins de la seva finca. Ens cal conscienciació i mesures a favor de l’agricultor per part de l’Administració Pública (catalana i estatal) abans que aquestes terres de muntanya esdevinguin completament ermes. Ens cal conscienciació per trobar solucions aquesta problemàtica.•

LES[COOP]OPINEN

Terreny a les Garrigues arrasat pels conills. En aquesta època de l’any el cereal hauria d’estar verd. JeSÚS rICOU

16/EMPRESA AGRO FEBRER 2016

Assistència tècnica de la Federació a la cooperativa Cosatin. FCAC

AGRO FEBRER 2016 EMPRESA/17

Joves GrangersUN CANVI DE VIDA PER UN LLOC DE TREBALL

www.jovesgrangers.coop

Amb la doble finalitat d’impulsar el relleu gene-racional en el món ramader i facilitar la inserció laboral, la Federació de Cooperatives Agràries de Catalunya, en col·laboració amb Daleph, ha posat en marxa el projecte Joves Grangers.Coop.

La iniciativa està oberta a un centenar de joves (majors de 18 anys i menors de 30) que visquin a l’Àrea Metropolitana de Barcelona, es trobin en situació d’atur i no estiguin realitzant forma-ció reglada.

Els candidats escollits podran integrar-se en aquest programa innovador d’ocupació per re-bre la formació necessària i accedir a una nova feina en una explotació ramadera arreu de les comarques de Catalunya.El projecte compta amb el suport del SOC, la Ge-neralitat de Catalunya i el Fons Social Europeu.

Formació teòrica i pràctica

En una primera fase, els joves rebran forma-ció teòrica que es farà a les instal·lacions de la Federació de Cooperatives Agràries de Ca-talunya i té l’objectiu que els joves adquireixin els coneixements necessaris per ocupar el fu-tur lloc de treball. Es tractarà sobre conceptes bàsics en la gestió de granges com el benestar animal, la manipulació i aplicació de produc-tes biocides i la prevenció de riscos laborals. Posteriorment, es faran pràctiques a explotaci-

ons ramaderes per aprendre els diferents oficis de ramaderia porcina i bovina de carn i llet. Les granges disposen d’uns nivells de mecanització, tecnificació i higiene elevats, i per aquest motiu és necessari passar el procés de formació ho-mologat pel Departament d’Agricultura.El procés culminarà amb la creació d’una seixan-tena de llocs de treball a explotacions ramaderes.

El responsable de ramaderia de la FCAC, Ra-mon Armengol, explica que “els joves seran formats per treballar com a peons d’explotaci-ons ramaderes. Hem apostat per aquest lloc de treball perquè la ramaderia està present a dife-rents punts de Catalunya i per l’estabilitat dels contractes. Amb projectes com aquest, el sec-tor cooperatiu ramader volem mostrar el nostre compromís amb els problemes de la societat”.

Cooperatives participants

Una quinzena de cooperatives ja han mostrat el seu suport a la iniciativa i la predisposició a col-laborar buscant, entre els seus socis, grangers disposats a participar en la formació dels joves i contribuir a crear ocupació. Es tracta de les cooperatives Agrària Plana de Vic, Llet Nostra, Cadí, Cotecnica, Coperal, Agropecuària Catalana de Sant Fruitós de Ba-ges, Agropecuària d’Artesa de Segre, Linyola Agropecuària, Ramadera del Pallars de Sort, Sant Roc d’Albesa, Agropecuària del Moianès, Agrària la Baixa Tordera, Lletera de Campllong, Ramadera de Banyoles, Camp d’Olot i la SAT de la Vall d’en Bas.•

La Federació promourà la creació de 60 llocs de treball

Joves a l’atur de zones urbanes faran formació per poder treballar

a granges de porcí i boví

Les cooperatives han mostrat suport al projecte i promouran la participació dels seus socis ramaders

FCAC FORMACIÓ I DESENVOLUPAMENT RURALEster Aguirre | 973 247 982

La Federació de Cooperatives Agrà-ries de Catalunya és entitat col-laboradora de la nova estratègia de recerca i innovació per a l’especialit-zació intel·ligent RIS3CAT, que pro-mou ACCIÓ. El programa se centra en àmbits en què Catalunya té avan-tatges competitius, com l’alimenta-ció, per reorientar el sector cap a un model encara més sostenible i inte-grador.L’objectiu de participar d’iniciatives com aquesta és promoure la innova-ció a les cooperatives mitjançant la col·laboració amb centres de recerca i universitats. En el projecte RIS3CAT, la Federació està implicada en el des-envolupament de les tres comunitats que s’han posat en marxa en el sec-tor agroalimentari fomentant la incor-poració de cooperatives al programa.Aquestes comunitats són les d’ali-mentació, tecnologies de producció i gastronomia. Les seves finalitats són impulsar un pla d’actuacions conjunt i beneficiós per al sector, desenvolu-par inversions estratègiques, afavorir la modernització tecnològica i millo-rar la rendibilitat dels processos pro-ductius.

Comunitat Alimentacióestà liderada per l’IrtA. La Federació ha concretat l’impuls a un projecte de les cooperatives vin-culat amb l’autenticació de l’oli.

Comunitat de Tecnologies de Pro-ducció Agroalimentària (COTPA)està liderat per la UdL i UPC i inclou tres subgrups de treball: Agricultura, Indústria Agroalimentària i ramaderia.En l’àmbit agrari està previst inves-tigar sobre agricultura sostenible de baix input (agricultura de precisió), sanitat vegetal i noves varietats de fruita resistents a plagues i d’alta qualitat organolèptica. El grup d’in-dústria farà projectes sobre eficiència dels processos, aprofitament dels subproductes i nous materials per a envasos.Finalment, dins el grup ramaderia els projectes estaran relacionats amb el concepte smartfarming, recerca en solucions per a patologies del porcí i reaprofitament de subproductes de la indústria agroalimentària per la seva incorporació als pinsos.

Comunitat de Gastronomiaestà liderada per la UB.Els projectes en preparació varien des dels projectes de IV-V gamma a estratègies per potenciar el consum de productes de proximitat i progra-mes de recerca concrets per a sec-tors com l’oli i el vi.•


Innovació de la mà de RIS3CAT

FCAC INNOVACIÓMàrius Simón | 932 292 016

La cooperativa Fruits de Ponent forma part del programa. FrUItS De PONeNt

Qualitat i frescor. Aquests són els atributs que la gran distribució destaca de la verdura i els productes de l’horta de la cooperativa Conca de la Tordera i per aquest motiu, li ha concedit el premi al “Millor Proveïdor de Productes de Proximitat” en el marc dels Premios Conecta.

Amb seu a Palafolls, la cooperativa es dedica a la comercialització dels productes conreats per la seva cinquantena de socis, repartits entre municipis del Maresme i la Selva.

El gerent de la Conca de la Tordera, Ramon Ribot, explica que “ens trobem a un espai privilegiat, al final del riu Tordera. Els nostres socis estan situats en tot l’arc del delta, en unes terres de decantació, vora del mar i amb la muntanya al darrere. Es crea una climatologia especial. A més, tenim l’avantatge de la proximitat amb el mercat, que afavoreix que el nostre producte es pugui consumir molt poc temps després de ser collit. Aquestes circumstàncies ens aporten la diferenciació”.

El producte estrella de la cooperativa és el tomacó de sucar pa, del qual se’n comercialitzen 1.300 tones cada any. A més, els socis cultiven tot tipus de verdures de temporada des de les diferents varietats de tomàquet a cogombre, carabassó, enciams, calçots, coliflor i col.El 80% de la producció es destina a les grans cadenes de distribució catalanes; i la resta, a petites cadenes de distribució i botigues de la zona.

La concessió del premi a la Conca de la Tordera ha estat una decisió de Caprabo, cadena de supermercats que col·labora amb la Federació de Cooperatives Agràries de Catalunya per a la introducció de productes de proximitat en els seus lineals.

Ramon Ribot ha remarcat “la importància que un client et proposi com a proveïdor model; és una injecció d’optimisme tant per als socis que conreen el producte com per als treballadors de la cooperativa que el manipulen”.•


EMPR

ENED

ORI

A

Conca de la Tordera

Palafolls I Maresmewww.concadelatordera.com

Conca de la Tordera,millor proveïdor de proximitat

FCAC

cooperativa de 1r grau

2012 és l’any de naixement, resultat de la fusió

de dues cooperatives: Agrícola de Blanes (fundada el

1907) i Coppal (1936)

fruita i horta és l’activitat principal

8.000.000€ de facturació anual


Amb l’objectiu d’ampliar els serveis als socis, la cooperativa comarcal Agrària del Vallès ha adquirit una moderna seleccionadora de llegum que, ara per ara, és una de les po-ques d’aquest tipus que hi ha a Ca-talunya. La nova màquina presenta com a principal avantatge l’estalvi de temps en la tria dels llegums, una feina que s’estava fent bàsicament de manera manual.La seleccionadora, de la casa an-glesa Buhler, té un grau de fiabilitat de fins al 98% amb els estàndards de qualitat i està instal·lada al ma-gatzem de la cooperativa a Llerona. La tria del llegum es fa per mitjà de la imatge. La màquina escaneja i pixela les parts que es volen rebut-jar mitjançant càmeres de visió que detecten els paràmetres a descartar (llegums amb taques, amb forats, més menuts o verdosos) i, mitjan-çant un injector d’aire, s’expulsen.

També permet triar segons la forma del llegum.El volum mínim per fer ús de la se-leccionadora és de 300 kg, encara que els socis poden fer partides més petites.De moment, la cooperativa utilitza la nova màquina per triar la mongeta del ganxet, però està programada per altres tipus com els cigrons, les llenties i varietats de mongetes com el carai, el genoll de crist, santa pau o fesol de l’ull ros.La incorporació de la seleccionado-ra de llegums complementa el ser-vei que la cooperativa ja oferia als seus socis des de l’any 2013 amb l’obrador de conserves. La dispo-nibilitat de maquinària puntera tec-nològicament permet generar més valor afegit als productes comerci-alitzats amb la marca de la coopera-tiva, com els cigrons i les mongetes del ganxet.•

INNOVACIÓ

L’Agrària del Vallès incorpora una seleccionadora de llegums digital

La seleccionadora està a disposició dels socis i els professionals agraris per triar la mongeta del ganxet mitjançant càmeres i segons diferents paràmetres, entre ells la forma del llegum. Com més ganxo té la mongeta, més proteïna porta.

CO

OP

er

At

IvA

Ag

rà

rIA

De

L vA

LLè

S


Una gran experiència professional i personal

Sens dubte el cooperativisme i la cooperació tenen molt a veure, la idea d’unir esforços per assolir millores n’és la base. Per això valoro molt positivament l’interès de la Fe-deració a donar suport a iniciatives de cooperació com la que duu a terme la Fundació Acodea promovent el desen-volupament de les cooperatives agràries d’Amèrica Llatina i el Carib, i en la qual he pogut participar personalment fa unes setmanes en representació de la Cooperativa del Camp Sant Miquel de Bell-lloc.Aquestes iniciatives consisteixen a enviar efectius de co-operatives del nostre país perquè assessorin, sobre el terreny, a cooperatives agràries d’altres països. L’objectiu és tractar d’ajudar-les a enfortir diferents aspectes en els quals presenten dificultats.En el meu cas, l’assessorament va estar dirigit a l’elabora-ció de pressupostos a Nicacentro, una cooperativa de llet de Matiguàs, a Nicaragua.

A partir d’uns informes de la cooperativa que col·laboradors d’Acodea havien realitzat prèviament, vam planificar un se-guit de reunions amb directius i caps de departament amb els quals vam analitzar i treballar les debilitats que es pre-sentaven a l’hora d’elaborar i analitzar els pressupostos.Posteriorment, i per tal de donar resposta a aquests punts febles, vam elaborar conjuntament un nou model pressu-postari i vam establir un “codi de bones pràctiques”. Així

vam crear una millor eina de planificació i control i es podia facilitar la presa de decisions.Finalment, la implantació d’aquest pressupost va estar aprovada pel Consell Rector de la Cooperativa i ja està es-sent inclòs en el seu nou software de gestió.A Nicaragua, el model cooperatiu té una gran rellevància, però s’ha de tenir en compte que, igual que la resta de pa-ïsos on treballa Acodea, és un país en desenvolupament i amb grans deficiències en infraestructures.

Tenen grans reptes a assolir per tal d’adaptar-se al ritme que el mercat exigeix i les mateixes cooperatives canvien. Això requereix per part seva d’iniciativa, flexibilitat, forma-ció costant i molta inversió. Per tant, tot el que es pugui fer des d’aquí per ajudar és molt ben rebut per part seva, a més a més de ser una gran experiència tant personal com professional per ambdues parts.M’agradaria agrair a Acodea l’oportunitat de formar part del seu projecte; a Nicacentro, el seu interès i implicació i a la Federació de Cooperatives i a la Cooperativa del Camp Sant Miquel de Bell-lloc, el suport rebut.•

Ajudem, sobre el terreny, cooperatives de països en vies de desenvolupament

Hem aportat un nou model pressupostari i un codi

de bones pràctiques a la cooperativa Nicacentro

COOPERAR AMB NICARAGUAFCAC

GLADYS CAMON COOPERATIVA DEL CAMP SANT MIQUEL DE BELL-LLOC

AGRO FEBRER 2016 COOPERATIVES/23

“Des que vam començar amb la idea de comercialitzar la carn ecològica dels ramaders de la cooperativa fins el dia d’avui, ha estat un treball dur però gratificant. Cada vegada hi ha més gent que confia en la nostra carn: ecològica, de muntanya i de qualitat. Seguim amb el repte de millorar i treballem perquè cada vegada pugui arribar a més gent una carn de proximitat i ecològica”Gemma GandiaVeterinària de la cooperativa

Carn ecològicade Vedella Bruna dels Pirineus

La Cooperativa del Pallars de Sort disposa de l’única granja ecològica comunitària de Catalunya, a la finca de Cassovall. A la granja hi arriben els vedells de la major part de ramaders del Pallars Sobirà. Els animals estan en espais oberts d’alta muntanya i fan molt exercici, donant com a resultat una carn amb menys greix, amb uns nivells d’omega 3 superiors als que aporta la carn convencional i lliure de fàrmacs.

Punts de venda

La pots comprar a les agrobotigues de L’Avellanera (Av. Fraternitat, 6 de la Selva del Camp), Qêviris (C/ Pi i Margall, 19 de Lleida), Cambrils (C/Sindicat, 2 de Cambrils) o Alcarràs (Carretera de Vallmanya km 1 d’Alcarràs).També la trobareu a Casa Creus (C/ Major de Sarrià, 131 de Barcelona), als Mercats de Barcelona (consultar parades a 973 620 213) i les Botigues locals del Pallars Sobirà.A més, la podeu adquirir on-line a www.cooppallars.com o encomanar-la per telèfon trucant al 973 620 213.•

Cooperativa del Pallars de Sort

Sort I Pallars Sobiràwww.cooppallars.com

24/COOPERATIVES AGRO FEBRER 2016

a Ç identifica el Celler de Capçanes gairebé tant com el seu vi jueu. Aquesta cooperativa viti-

vinícola del Priorat va viure el seu im-puls definitiu l’any 1995 arran d’una trobada amb la Comunitat Jueva de Barcelona i la seva petició de vinifi-car a la cooperativa un vi kosher no pasteuritzat amb el mètode “Lo Me-bushal”.Per poder identificar, aïllar i vinificar petites partides de raïm selecciona-des sota l’estricte control del rabí, van fer falta noves instal·lacions. L’aposta dels socis del celler coope-rativista per aquest projecte va per-metre adaptar i modernitzar els equi-paments. Amb la nova tecnologia es va poder començar a elaborar el Flor de Primavera, que actualment és re-conegut com un dels grans vins jueus del món.

Peraj Ha’abib, el pioner

La primera varietat que va arribar a les tines d’acer del celler va ser Pe-raj Ha’abib (Flor de Primavera), que des de la primera anyada va comptar amb crítiques excel·lents als mercats internacionals i que ben aviat es va convertir en un imprescindible de la comunitat jueva de Nova York.Una dècada després, cap a 2005, va arribar la varietat Peraj petita. Es tracta d’un vi amb predomini de gar-

natxa i un preu més assequible, un producte molt adequat per a consum habitual.Posteriorment, han arribat al Celler de Capçanes noves varietats kosher, com la Flor del Flor de Primavera, la Peraj Petita Rosat i la Flor del Flor Vi-nyes Velles Samsò 2013.Els principals compradors de vi kos-her són els Estats Units, Alemanya i Israel.

Una elaboració peculiar

El procés d’elaboració està controlat pels treballadors del Celler de Capça-nes i pels representants de la comu-nitat jueva a Catalunya, que garan-teixen el compliment d’un exhaustiu protocol de producció.El president del Celler de Capçanes, Marcel Ferré, explica que “mentre el raïm és raïm, qualsevol pot treballar a la vinya i la verema però tan bon punt esclata la baia i comença el procés d’elaboració, només el rabí o els seus ajudants seguidors de la llei jueva poden intervenir en el procés, sota el consell dels nostres enòlegs”.Altres curiositats que envolten el procés d’elaboració del kosher són l’antiguitat de les vinyes superior als 4 anys, que el raïm sigui collit ben madur i que els remolcs dels camions que el transporten al celler no s’em-plenin més de la meitat per evitar que arribi trencat al celler.

El Celler de Capçanes

elabora vins molt estructurats,

complexos i alhora elegants que es

venen a 40 països

LCapçanes I Prioratwww.cellercapcanes.com

Celler de Capçanes:vint anys de

vi kosher

La tradició també marca que són vins de producció ecològica, sense com-ponents artificials, que no poden es-tar manipulats químicament ni a les tines ni als conreus.

Trenta varietats de vi

Curiosament, la producció de vins kosher només representa el 5% de totes les ampolles que elabora el ce-ller i que se situen en unes 800.000 anuals, bona part de les quals s’ex-porten a uns 40 països diferents.Celler Capçanes produeix fins a una trentena de varietats de vi i es troba

en fase de desenvolupament de no-ves marques. “Estem creixent en al-tres mercats i àrees de negoci i per aquesta raó hem treballat les mar-ques Brocada i Font Fosca Selec-

ció, sempre mantenint la qualitat de la marca Capçanes”, anuncia Marcel Ferré.

Reconeixements internacionals

“El Celler de Capçanes reflecteix la línia avantguardista del Montsant, amb vins molt estructurats, comple-xos i alhora elegants. Els vins tenen una fruita extraordinària procedent d’unes vinyes molt velles i un terrer mineral a la part alta de la muntanya. A Capçanes gaudim també del privi-legi d’un ampli ventall de sòls i la nos-tra intenció és que els vins reflecteixin aquestes peculiaritats”.

L’afirmació de Marcel Ferré està ava-lada pel més d’un centenar de pre-mis, puntuacions destacades i men-cions que han rebut. Robert Parker, Stephen Tanzer, Jancis Robinson i José Peñín són alguns dels presti-giosos crítics que, juntament amb certàmens i publicacions, han valorat en nombroses ocasions l’excel·lència dels vins de Capçanes.•


Flor de Primavera és reconegut com un dels grans vins

jueus del món

80 socis viticultors

30 varietats de vi:

5 kosher, 7 singulars, 2 de parcel·la,

4 semicriança, 4 joves, 3 ecològics,

4 terroir i 1 dolç

800.000 ampolles de producció anual:

60% a exportació

40 mercats internacionals

+100 premis i reconeixements L’elaboració de vi kosher compleix un exhaustiu protocol

que supervisen els representants de la comunitat

jueva a Catalunya

CeLLer De CAPÇANeS


ACORD D’exclusivitat D’ACTEL A ÀSIA

La cooperativa lleidatana ActelGrup ha signat un contracte amb la multinacional coreana Farm Factory

que li garanteix ser l’exportador en exclusiva de productes alimentaris d’origen català i espanyol a mercats asiàtics com Corea del Sud, la Xina,

el Japó, Malàisia, Singapur i Hong Kong.Farm Factory és una companyia molt interessada

en productes de la dieta mediterrània. Fa dos anys, ActelGrup va començar a exportar oli d’oliva

d’Agrolés i sucs de fruita a aquesta distribuïdora. Ara s’intensificarà la relació incorporant nous productes

com compotes de fruita, pa i carn de porc. Per als aliments que no elabori directament la cooperativa, està previst arribar a acords amb altres empreses.

www.actelgrup.com

PREMI Romanico PER A BELLAGUARDAL’oli de la Cooperativa de Bellaguarda ha guanyat el Premi Romanico Esencia 2015, que organitza Agrolés (ActelGrup) amb l’objectiu de fomentar el consum i les propietats de l’oli extra verge arbequina.El guanyador del premi al millor oli verge extra d’arbequina es va elegir entre les 21 mostres de cooperatives productores de tot l’Estat en el decurs d’un tast realitzat pel panell de tast oficial de Catalunya. La concessió del guardó suposa que la cooperativa de Bellaguarda podrà vendre 5.000 quilos de la partida de l’oli premiat a Agrolés, que s’encarregarà d’envasar-lo i comercialitzar-lo amb la marca Romanico.

www.olisbellaguarda.comwww.agroles.com

ADERNATS XC,

EL MILLOR CAVA DEL MÓNPer tercer any consecutiu, els caves Adernats que elabora la Vinícola de Nulles s’han situat en les posicions més altes de la classificació “50 Great Cavas” i, per primera vegada, Adernats XC ha estat distingit com “el millor cava del món” per aquesta prestigiosa revista.El Cava Adernats XC és un Gran Reserva Brut Nature 100% Xarel·lo –varietat tradicional del Camp de Tarragona- amb un temps mínim d’envelliment de 30 mesos. La cooperativa en fa una tirada curta, de menys de mil ampolles anuals, fet que li atorga distinció i singularitat. Es diferencia d’altres caves clàssics amb un subtil i atractiu torrat de fusta que li aporta una agradable frescor i una llarga persistència en boca.L’Adernats XC es va crear l’any 2007, per commemorar les 90 veremes del celler modernista de Nulles.

www.adernats.com

FRUITS DE PONENT, EMPRESA RESPONSABLE AMB L’ENTORNEn el marc dels guardons als millors projectes empresarials de 2015 que concedeix la Diputació de Lleida, Fruits de Ponent ha estat distingit amb el Premi a la Responsabilitat Social Corporativa. El director general del Grup Cooperatiu, Josep Presseguer, ha expressat la seva satisfacció pel reconeixement i ha explicat que “des de fa anys, estem treballant en el desenvolupament de projectes d’igualtat, prevenció de riscos laborals i polítiques a favor de l’entorn per tal que la fruita tingui un residu pràcticament inexistent”. Fruits de Ponent exporta el 80% de la seva producció i està treballant per obrir nous mercats emergents com la Xina i el Carib.

www.fruitsponent.com

ACteLgrUP

FrUItS De PONeNt

Bag in Box DE CATERRALa Cooperativa Agrícola i SC Terra Alta de la Pobla de Massaluca, Caterra, ha presentat un nou envàs de bag in box de 3 litres dissenyat amb caixa blanca i el dibuix d’una olivera centenària de la varietat Empeltre, una de tantes que són patrimoni de la Terra Alta.Aquest envàs conserva les característiques organolèptiques de gust, olor i color de l’oli sense cap alteració, almenys, durant un any. L’oli d’oliva s’envasa al buit, aïllat de l’aire i de la temperatura exterior i dins d’una bossa opaca que el protegeix de la llum. Aquestes condicions són indispensables per gaudir d’un excel·lent oli verge extra emparat per la DOP Terra Alta.

www.caterra.es

artMuria A SUÏSSALa marca de mel de luxe artMuria continua la seva expansió mundial i ja es pot trobar a la prestigiosa xarxa de centres comercials Globus Stores de Suïssa.artMuria és una mel amb un alt contingut en pol·len i una concentració màxima d’aromes que la família Muria, apicultors des de 1810, va treure al mercat a final de 2014.A més de Suïssa, també es comercialitza a països com Regne Unit, França, Bèlgica i Holanda. Pròximament té prevista l’entrada als mercats d’Estats Units i el Golf Pèrsic, entre altres.

www.artmuria.com I www.melmuria.com AGRO FEBRER 2016 COOPERATIVES/27

museu DE L’OLI A COSELVA

L’antic molí de Coselva, de principi del segle XX, ha esdevingut un nou Museu de l’Oli que, jugant amb el passat i el present, dóna a conèixer la història de l’Antara, el verge extra

de la cooperativa. Els seus visitants poden conèixer tot el procés de producció, des que els socis entreguen les olives fins que l’oli d’oliva s’envasa i comercialitza.

El recorregut té una primera part més informativa sobre el treball al camp i els mesos de collita. En l’apartat històric, els assistents gaudeixen d’escenografies escultòriques que

representen les antigues premses i batedores i també d’una simulació de com raja l’oli. Finalment, hi ha una secció vinculada amb la gastronomia i amb consells de conservació

de l’oli i les olives. L’espai museístic també ha esdevingut lloc de trobada per als socis de la cooperativa, on sovint s’organitzen xerrades, activitats i conferències.

www.coselva.com

FrUItS De PONeNt

CO

Se

LvA

V Beca COVIDESÀngela Ferreres, alumna de la Universitat Rovira i Virgili, és la guanyadora de la V Beca Covides que li permetrà estudiar el Màster en Begudes Fermentades a la Universitat Bordeaux-Segalen.L’estudiant rebrà una ajuda per cobrir les despeses derivades de la seva estada durant un quadrimestre a la universitat francesa, que comparteix la titulació del Màster en Begudes Fermentades amb la Universitat Rovira i Virgili.

www.covides.com

COvIDeS


LA RUTA DE LES LLACUNES

El recorregut comença a la Casa de Fusta (km0), una de les construccions més emble-màtiques del Delta de finals dels anys 20 i que actualment acull el Centre d’Informació del Parc Natural, on us donaran consells dels diferents itineraris, els espais més destacats i les activitats que es poden fer a la zona.El camí continua pel carril bici de l’Encanyissada, ple de la planta que dóna nom a la bas-sa: el canyís. En arribar a Poblenou del Delta (km 11.1), continuem el recorregut per gaudir dels arrossars, amb els omnipresents esplugabous buscant aliment, i la badia dels Alfacs.Al darrer tram, veurem les antigues salines de Sant Antoni i el mirador de la Tancada (km 17.6), des d’on podrem observar la magnífica fauna present a la bassa: flamencs, ànecs collverds i cabussons.Seguim recorrent la Tancada i observarem la salicòrnia, un planta que s’ha adaptat perfectament al sols salins i que domina el paisatge.Reprenent ja el camí, ara de tornada a la Casa de Fusta, trobarem el mirador de l’Embut (km 24.1) des d’on tindrem una vista excel·lent del Clot de l’Encanyissada i on podrem observar les fotges i la caixa niu per rates penades més gran d’Europa.

En bici pel Delta de l’Ebre

TEM

PS D

’OC

I

Anar al Delta de l’Ebre sempre és interesant,

no en va parlem de l’hàbitat aquàtic més

gran de Catalunya. Ens ofereix un paisatge totalment canviant

depenent de l’època de l’any que es visita,

però sempre amb racons per descobrir.

FITXA TÈCNICA

• Distància: 26 km parcialment senyalitzats• Localització: Basses de l’Encanyissada i la Tancada• Durada: 4 hores a ritme suau i amb parades• Desnivell: totalment pla• Dificultat: baixa• Tipus de ferm: asfalt i terra• Recomanacions: Atenció amb el vents, habituals a la zona. No us oblideu de portar prismàtics i càmera de fotos. El paisatge és únic.

Més informació:www.parcsdecatalunya.net

NAtUrA I AveNtUrA

El mes d’abril comença la inundació dels camps d’arròs. És el procés que precedeix la sembra que donarà lloc a una nova collita d’arròs. És un moment especial, que es re-flecteix sobre la làmina d’aigua que inunda tot el Delta fent efecte mirall.La pràctica del cicloturisme permet conèi-xer de prop i amb tranquil·litat la varietat de paisatges per camins rurals que voregen basses, camps d’arròs i platges solitàries en un terreny totalment pla.Us proposem una excursió per gaudir d’aquest moment màgic.


Menú degustació amb estrella Michelin

Per celebrar el 30è aniversari, la DOP Del-ta de l’Ebre ha organitzat un concurs i el guanyador podrà gaudir d’un menú degus-tació per a dues persones a un dels restau-rants amb estrella Michelin de les Terres de l’Ebre.Si hi voleu participar, aneu a un dels res-taurants adherits a la promoció que apa-reixen a la web www.rutadelarros.com i que es distingeixen per cuinar amb arròs del Delta. Després de tastar qualsevol de les seves especialitats, demaneu la vostra Puntbutlleta, introduïu el vostre codi a la web i confieu en la sort. Teniu temps fins el 30 de juny!

Les estrelles del Delta

Aprofiteu que esteu aquí per gaudir d’un bon arròs. Dues cooperatives produeixen l’arròs que tastareu en aquestes comarques: la Cà-mara Arrossera del Montsià i Arrossaires del Delta de l’Ebre.L’arròs Montsià es sembra, conrea i recull exclusivament en les terres fèrtils d’aquesta zona amb l’esforç i la bona feina dels so-cis agricultors de la Càmara Arrossera del Montsià.Segadors del Delta, l’arròs fill de la Coope-rativa d’Arrossaires del Delta de l’Ebre, creix en l’entorn inigualable del Parc Natural. L’1% dels beneficis de la seva comercialit-zació es destina a la conservació del Parc.•

NAtUrA I AveNtUrA


“De professió, em de-dico a l’ensenyament. Però tinc terres i les treballo, perquè a casa som pagesos. Sempre he sigut soci de la Cooperativa Agrícola de Barberà. Aquest va ser el primer celler cooperatiu de Catalunya i d’Espanya. El món cooperatiu forma part del nostre ADN”. Mestre, director de l’escola de Pira i també pagès i president de la cooperativa de Barberà des de fa set mesos, Ramon Ribas (Barberà de la Conca, 1971) és un jove compromès amb el seu entorn i amb el país.

Al 2003, va entrar d’alcalde al poble. “D’aquella època, m’agrada recordar l’acord amb la co-operativa per impulsar la creació del primer Viver de Celleristes en el celler antic. Volíem que els pa-gesos poguessin donar més sortida al seu pro-ducte, elaborant vins de qualitat amb denomina-ció d’origen”.

“Quan vaig plegar d’al-calde, al 2012, vaig co-mençar a recuperar les vinyes de casa que tenia en parceria. En algunes hi vaig fer plans de millora, però també vaig conservar altres vinyes velles de varie-tats autòctones. A partir d’aquí, va ser quan em vaig co-mençar a implicar més amb la cooperativa i vaig entrar a la junta. Va ser una sorpresa sortir president, suposo que em van elegir perquè tinc experiència en gestió i amor per la terra i el cooperativisme”.

Assegura que no l’espanta compaginar feines, perquè “ja ho havia fet”. Al contrari, afirma estar “encantat d’as-sumir la responsabilitat i content de poder treballar per la cooperativa. A la junta, ens trobem un grup de perso-nes d’opinions diferents però amb objectius compartits i crec que en general tenim la confiança de tots els socis, que veuen un consell rector renovat, jove. Tenim molts projectes”.

L’Agrícola de Barberà és una cooperativa de primer grau amb uns 80 socis que entren verema. Pertany a Cevipe

i forma part del grup Castell d’Or. “El 90% de la nostra

producció és vi base cava i per això, ens agradaria diversificar i intentar crear productes pro-pis. Tenim alguns ca-ves molt bons, però voldríem fer vins nous amb molta persona-litat i amb varietats autòctones per donar un impuls a la coope-rativa”.

L’experiència amb Cas-tell d’Or és positiva. “Ja

estem produint cinc mili-ons d’ampolles. El grup ens

dóna sortida a bona part de la producció i a preus raonables.

Ens estem apropant a una certa estabilitat de preus i això facilita que el

productor aposti per les explotacions i in-verteixi. Aquesta és la feina que hem de fer com a

cooperativa: lluitar per aconseguir uns preus mínims pels nostres vins, perquè la producció dels pagesos valgui la pena i que els cavistes també s’hi guanyin la vida. Tam-bé lluitem perquè el nombre d’hectàrees de la DO Cava sigui més estable”.

Barberà de la Conca és un municipi de 500 habitants, “on hi ha de tot”. Productors dedicats exclusivament a l’agricultura, pagesos a temps parcial i també molta segona

residència. “Som unes terres d’entremig de la zona costera i a l’estiu, podem arribar a ser 1.200 persones. Organitzem la Festa del Trepat per crear ambient de vi i cava al po-ble i per impulsar aquesta varietat de vi, que és la més important de la co-marca”.

El món del vi i els valors cooperatius, en Ramon els porta també a l’escola, amb els seus alumnes de Primària. “El món cooperativista i l’escola tenen –i han de tenir!- molta relació. Treballem tot el procés del vi i la verema, visitem la cooperativa i també apliquem la part de cooperació a l’ensenyança. Als alumnes els interessa i nosaltres hem de saber apro-fitar els valors que tenim al voltant per formar els nens que construiran el futur del nostre país”.

Un futur que “no serà fàcil” i que, indefugiblement, passa per “transmetre que darrera dels nostres productes hi ha un valor afegit i uns sentiments que no tenen preu. Més enllà de la modernització i la professionalització, les cooperatives no podem perdre el sentiment que hi ha darrera la nostra feina, perquè és el més autèntic que te-nim. Si la gent en pren consciència, si ens donem suport els uns als altres, les cooperatives podrem seguir fent la nostra feina i servint el país”.•

“El sentimentés el més autèntic que tenim”

RAMON RIBASCooperativa Agrícola de Barberà

GENT&TERRITORI

FEBRER [2016] AGRO - AGROactivitat – Federació de Cooperatives Agràries de … · i Youtube i...

Documents

Transcript of FEBRER [2016] AGRO - AGROactivitat – Federació de Cooperatives Agràries de … · i Youtube i...