Fem un programa de ràdio

La Ràdio

... amb el Kit d’àudio

La Ràdio

La ràdio: un treball cooperatiu

La RàdioLa ràdio: instrument de comunicació potent amb moltes possibilitats didàctiques

● Promou la comunicació amb l'entorn i el seu coneixement

● Potencia la cohesió social

● Facilita el treball cooperatiu

● Facilita el treball amb les habilitats lectores

● Ajuda a organitzar el centre com un espai de comunicació

La Ràdio

En relació amb altres mitjans de comunicació, la ràdio genera una situació comunicativa molt particular, en la qual l'emissor i el receptor es veuen sense ser vistos; es perceben espais sense ser percebuts; sobre el no res, es dibuixen mars, rius, muntanyes, animals, cares, somriures, tristesa... La ràdio, com a vegades es diu, és un mitjà cec, però també és, al mateix temps, un món de color.

•La immediatesa, la heterogeneïtat de l'audiència, la seva accessibilitat o la credibilitat dels seus missatges.

•A més, la ràdio, comparada amb la premsa o la televisió, és barata i tècnicament senzilla.

•No cal disposar de grans infrastructures per emetre, ni traslladar càmeres, ni equips d'il·luminació, ni posar en marxa impressionants rotatives.

Propietats de la ràdio

Les característiques generals de la redacció dels textos orals son:

El llenguatge radiofònic: la paraula

Cal, primer de tot, recordar que el que es farà és redactar textos per ser dits.

1. Senzillesa 2. Claredat3. Redundància 4. Descripció

•Vocalització i articulació: cal tenir una dicció clara i precisa de les paraules que direm, ja que l'oient només sentirà la veu i no tindrà cap suport visual. •Entonació: qualsevol text té una estructura entonativa en funció de la seva tipologia: informativa, poètica..., cal descobrir-hi aquestes estructures per donar als textos l'entonació adequada. •Actitud: davant la lectura d'un text caldrà tenir una actitud positiva, mantenint una distància davant del micròfon suficient perquè la veu arribi sense canvis de nivell, ni de distàncies. Cal donar seguretat a la veu, evitant encallar-se o que els nervis deixin sentir la tremolor a la veu. •Ritme: el ritme té sovint una funció expressiva, que pot donar caràcter al personatge.

Característiques expressives de la veu: El llenguatge radiofònic: la paraula

Les entrevistes informatives s'estructuren a partir de sis preguntes bàsiques:•Què ha passat?•Qui ha estat?•Com ha passat?•On ha passat?•Quan ha passat? •Per què ha passat?

La notícia:

En general és notícia tot allò que no forma part de l'experiència quotidiana de la majoria de les persones

El llenguatge radiofònic: la paraula

El temps invertit en expressar oralment un missatge no és sempre el mateix. El ritme és, fonamentalment, la relació entre el que es diu i el temps invertit en dir-ho, i depèn de molts factors:

•De qui parla

•De l'estat anímic de la persona en cada moment determinat.

•De la situació contextual.

El llenguatge radiofònic: la paraula

•El to:Ve donat per la quantitat de vibracions de les cordes vocals. A més vibracions, més agut és el to, més alt en definitiva.•La intensitat: La intensitat equival al volum i pot ser més baixa o més alta. Es pot controlar la intensitat davant del micròfon a partir de tres variables:•Tractament fonològic. Es parla més fort o més fluix, modificant la veu.•Distància del micròfon. La veu se sentirà més forta o més fluixa en funció de la distància davant del micròfon.•Manipulació tècnica. Pujant o baixant el volum de l'entrada del micròfon de la taula de mescles de so o bé de l'entrada de la font de gravació.

•El timbre És la qualitat més particular i específica del so. Aporta informació sobre la fisiologia del locutor. Serveix bàsicament per a la construcció de personatges.

Paràmetres acústics de la veu

Sintonia: es tracta d'un fragment musical que apareix a l'inici i al final d'un programa. Cortina: és un fragment musical que determina un període de transició des d’una escena a una altra. Ràfega: és una frase musical, que també pot formar part de la sintonia, i que separa aspectes dins d’un mateix bloc temàtic. Cop musical: és una frase musical extremadament curta o un fragment de dos o tres acords, amb una modulació tonal ascendent (“in - crescendo”).

La música és un dels elements del llenguatge sonor.La durada dels fragments musicals i la seva relació amb el context generarà diferents tipus de separacions o insercions musicals:

El llenguatge radiofònic: la música

La música a la ràdio exerceix diferents funcions, segons el context en què se la situï. És important ressaltar el fet del context, ja que el fragment i/o el tema musical triat, difícilment serà autònom en un mitjà de comunicació que construeix el seu missatge amb d'altres missatges sonors, sigui la paraula, els efectes i el silenci.

El llenguatge radiofònic: la música

Cal diferenciar entre un soroll i un efecte sonor. El soroll és un senyal aleatori i no desitjat que és present en el canal de transmissió, en el suport d'àudio...

El soroll es pot classificar segons sigui:•Soroll electrònic.•Soroll mecànic. •Soroll en els suports. •Soroll produït per les persones que intervenen en la producció radiofònica: cops als micròfons, a les taules, passar fulls, etc.•Soroll ambiental no específic.

El llenguatge radiofònic: els recursos sonors

Els tipus de sons que podeu usar com efectes sonors poden ser:•Sons naturals: són aquells sons en estat pur, com a conseqüència de l'existència dels éssers vius i de la natura, aliens a qualsevol procés tècnic. •Sons creats: són tots aquells que l'acció humana ha introduït en l'espai acústic. •Sons reconstruïts: són aquells sons naturals que podeu enregistrar i repetir a voluntat gràcies a la tecnologia. •Sons recreats: aquells sons enregistrats en cinta, CD, DVD que tenen com a finalitat comercialitzar-se.

El llenguatge radiofònic: els recursos sonors

Com en el cas de la música podeu diferenciar quatre funcions bàsiques i essencials en l'ús dels efectes sonors:

•Funció descriptiva naturalista o descriptiva ambiental. •Funció descriptiva expressiva. •Funció narrativa. •Funció ornamental.

Funcions bàsiques dels efectes sonors

En general els autors defineixen el silenci radiofònic per l’absència de la resta dels sistemes expressius. Quan no hi ha ni paraula, ni música, ni efectes sonors, llavors hi ha silenci.

Però aquesta absència de so no és una absència real sinó perceptiva. A la ràdio, el silenci absolut no el podem aconseguir. Sí en canvi podem generar unes condicions sonores que l’oient percebi i interpreti com a silenci. El silenci, no obstant, no pot pas interpretar-se únicament com una pausa llarga sense so, sinó que l’efecte silenci afegeix, aporta, informació al discurs radiofònic.

El llenguatge radiofònic: el silenci

El guió és una estratègia organitzativa que ordena els diferents elements de la producció sonora abans de que aquesta es realitzi.El guió és el mapa que segueix la persona o persones que fan el muntatge..Qualsevol guió ha de perseguir:•Identificar tots els elements del muntatge sonor.•Ordenar els diferents sons que han d'aparèixer en la producció final (veu, música, efectes i silencis) i preveure els moments en què hi ha concurrència de dos o més sons.•La planificació: en primer pla, en segon pla, de primer pla a segon pla...•Els efectes que cal aplicar-hi, si escau •El destí final de la producció: per sonoritzar una presentació d'imatges, per sortir per antena a la ràdio del centre.•......

El guió

Tipus de guions:

•Guions literaris. Són aquells en què el text és el més important. Descriuen els procediments de forma literària. Són molt intel·ligibles per tothom, però poc pràctics en les especificacions tècniques. Habitualment són el primer estadi de la creació d'un guió.

•Guions tècnics. Són aquells en què les indicacions tècniques són prioritàries. Probablement només els entendrà un tècnic.

•Guions tecnicoliteraris o mixts. Els mixts incorporen la informació textual i tècnica.

El guió

•El guió determina, a part de les característiques de la producció, l'ordre final d'aparició dels sons que composen el muntatge final. Però no té perquè coincidir amb l'ordre d'enregistrament dels sons.

•El pla d'enregistrament té com a objectiu l'economia d'esforços de l'equip que enregistra, de les persones entrevistades i la congruència amb la resta d'elements de l'entorn on es fan els enregistraments. En el cas de l'escola, el pla d'enregistrament ha de tenir en compte els horaris dels alumnes enregistrats o enregistradors, el de disponibilitat dels aparells d'enregistrament, les entrades i sortides d'alumnes per qüestions de sorolls.

El pla d’enregistrament

Gèneres i formats radiofònics:

Notícia

Crònica

Reportatge

Informatiu

Entrevista

Magazine

Ficció

La notícia és el gènere informatiu per excel.lència, que presenta els fets i les circumstàncies que envolten un esdeveniment que mereix arribar al públic.

La seva estructura narrativa ha de ser simple, clara i eficaç i, en el cas de la ràdio, ha d’assolir els objectius d’immediatesa (dependrà, però, de la periodicitat del programa informatiu), fiabilitat i comprensibilitat.

Gèneres i formats radiofònicsLa notícia

Elements de la notícia:

•L'entrada:on es proporcionen les dades clau del succés informatiu. Normalment a l’entrada de la notícia s’hi explica què ha passat, qui n’és el protagonista, on ha passat i quan.El cos: desenvolupament de les dades presentades a l’entrada i incorporació de noves informacions (com i per què). Cal treballar de forma molt equilibrada la redundància de les dades bàsiques i l’aportació de les dades noves.El tancament: és el resum final on es redunden les dades bàsiques de la informació per tal de fixar en l’oient el fet explicat.

Gèneres i formats radiofònics

El reportatge no és una altra cosa que l'ampliació d'una notícia. Quan es produeix un fet important, el periodista resumeix què ha passat en breus paraules. En canvi, el reporter intenta saber més coses. Per això investiga, s'apropa al lloc dels fets i pregunta als protagonistes i als testimonis més propers, de manera que, amb totes les dades que ha recollit, acaba fent un treball que acostuma a tenir imatges i textos. El reportatge és un gènere que té com a objectiu la narració dels fets informatius tot aproximant-s’hi amb una major exhaustivitat i profunditat i usant un nombre ampli i divers de fonts d’informació.

Gèneres i formats radiofònicsEl reportatge:

La crònica també presenta fets, tal i com ho fan la notícia i el reportatge. Però es distingeix d’aquest gèneres amb el fet que la crònica també hi incorpora la valoració, el punt de vista, la interpretació, l’enfoc , que en pot fer el reporter que es troba desplaçat al lloc on s’han produït els esdeveniments noticiables.

Gèneres i formats radiofònicsLa crònica:

L’entrevista a la ràdio és una conversa entre el comunicador i una persona de rellevància ja sigui pels seus coneixements, per haver estat testimoni d’uns fets, per les seves opinions, o per la seva pròpia personalitat o biografia. L’objectiu de l’entrevista serà la d’explicar, interpretar, entendre la realitat per tal que l’oient se’n pugui fer una idea més àmplia i precisa d’allò sobre el que s’està conversant. En relació a l’objectiu final de l’entrevista n’hi ha de diversos tipus. Les més habituals són:

-les entrevistes informatives-les entrevistes d’opinió-les entrevistes de caràcter

Gèneres i formats radiofònicsL’entrevista:

Parlar de programes informatius és parlar de diversos tipus de producte:-         - programes informatius breus (amb o sense temporalitat): flash informatiu, butlletí.-         - programes informatius de major durada (amb una o vàries edicions diàries, o altres periodicitats): noticiaris / informatius.-         - programes informatius especialitzats en temes específics: d’esports, de cultura, de cinema, de política, etc. - programes informatius amb opinió: debat, línia telefònica, tertúlia, humor.

Gèneres i formats radiofònicsEls informatius

El magazine és el format radiofònic per excel·lència, que ocupa àmplies franges horàries. Es tracta de programes anomenats “contenidor” perquè incorporen seccions i continguts molt diversos, dels quals l’actualitat en resulta fonamental, units per l’estil que marca el seu presentador.

Gèneres i formats radiofònicsEl magazine:

En tant que programa contenidor, pot incorporar tot els gèneres periodístics –entrevistes, cròniques, reportatges, informes, etc.-, així com variacions d’altres formats –tertúlies, debats, sèries de ficció, humor, concursos, etc.-

La ràdio en permet crear diferents tipologies de programes de ficció:-Contes-Telenol·les-Narracions-Dramatitzacions-.....

Gèneres i formats radiofònicsLa ficció:

http://jasper.xtec.net:7451/cdweb/dades/actu/actual_matform/materials/tdv33/index.htm

El so a l’aula

Curs de formació telemàtic:

XtecRàdio:

http://phobos.xtec.net/audiovisuals/radio/index.php

El Realitzador

Equip Tècnic Guionistes Redactors/res Locutors/res

És qui dirigeix el programa de ràdio

- Equip de so:música, sintonies,..

- Taules de mescles: - Equip informàtic:

connexions,..- Edició:

audacity- Publicació:

podproducer,podcast

És l’equip que realitza el guió del programa, pensa el tipus de programa, busca els recursos, les notícies, el·labora els guions de les entrevistes, etc..

Són els que llegeixen les notícies, fan les entrevistes,etc..

Fem un programa de ràdioTreball cooperatiuOrganització dels equips

Treball col·laboratiu

Fem un programa de ràdio amb el Kit d’àudio

Equip Tècnic

Fem un programa de ràdio amb el Kit d’àudio

Equip Tècnic

Treball cooperatiu

Fem un programa de ràdio amb el Kit d’àudioGuionistes Redactors/res

El Realitzador

Treball cooperatiu

Fem un programa de ràdio amb el Kit d’àudio

Treball cooperatiuLocutors/res