fer salut · Ella cuida de todos con ternura, como si hubiéramos de durar para siempre. Al tiempo...

NÚMERO 52 | GENER - FEBRER 2011

La revista del vostre equip d’atenció primària

salut Atenció PrimàriaVallcarca – Sant Gervasi

www.aprimariavsg.comwww.fersalut.catfer

Potencia els sentits

5PERE VIRGIL52 cor.indd 1 22/2/11 11:31:06

és una publicació gratuïta,

promoguda pels centres d’Atenció

Primària autogestionats amb l’objectiu

d’impulsar els hàbits saludables de la

població.

Web revista: www.fersalut.catQualsevol suggeriment o comentari el

podeu expressar per telèfon al

93 446 02 33 o per internet a l’adreça

electrònica [email protected]

salutfer

Encetem el 2011 amb il·lusió i eficiència

Comencem un nou any. Les perspectives econòmiques no semblen gaire millors que les que

hem viscut aquest darrer any. La maleïda crisi no s’acaba i ja està durant massa temps. Aquest

nou any comença amb un nou govern que esperem que farà propostes noves i que intentarà

prendre mesures perquè la situació econòmica no faci disminuir la bona qualitat de l’assistència que

estan rebent els ciutadans. Però el pressupost del Departament de Salut suposa un terç del total del que

disposa la Generalitat, i en temps de retallades pressupostàries i “d’aprimament de l’Administració” és

evident que també a Sanitat caldrà fer ajustaments.

Si volem reduir despeses i no baixar la qualitat de l’assistència només hi ha una solució: clarificar la feina

a fer i ser més eficients a l’hora de fer-la.

Bons resultats en servei i qualitat de l’assistència

Els centres autogestionats de Catalunya tenim una llarga experiència en la recerca de l’eficiència en el

consum de recursos públics per donar serveis sanitaris. Segons les darreres dades publicades pel mateix

Servei Català de la Salut, som als primers llocs quan es mesuren els indicadors de qualitat de l’assistència,

som als primers llocs quan se us demana a vosaltres el grau de satisfacció amb els serveis rebuts, i tot

això ho fem amb una utilització de recursos públics un 28% menor a la mitjana de tots els centres

d’Atenció Primària de Catalunya.

Quin és el secret? Som organitzacions amb professionals implicats en la feina que fem, amb capacitat

d’organitzar-nos, il·lusionats per millorar contínuament el servei que donem i amb una voluntat ferma

de donar-vos a vosaltres la millor assistència sanitària possible amb els recursos disponibles.

l’opinió del pacient és important

Això no ho fem sols, vosaltres també hi podeu participar i hi participeu de forma activa. Quan supereu

les vostres suspicàcies naturals i accepteu un fàrmac genèric més barat que la marca comercial que fa

anys que preníeu i que fa el mateix efecte però amb un preu més baix; quan valoreu dues vegades si per

un tema de salut menor cal anar al metge o ho podeu resoldre sols amb els coneixements que ja teniu o

amb els consells que aquesta revista us va oferint; quan aneu primer al CAP i no a Urgències de l’hospital

per resoldre temes que no són emergències... i tantes i tantes coses que podríem afegir.

Potser hi ha altres idees que vosaltres heu pensat i que nosaltres encara no hem sabut veure, us animo a

fer-nos suggeriments i propostes si creieu que hi ha coses que puguin ajudar a seguir millorant.

Un nou any ens mou a tenir noves esperances i a mirar endavant amb il·lusió.

Que aquest 2011 vingui ple de bons desitjos i d’il·lusió en la feina ben feta!

Dr. Lluís Gràcia pardo Director Atenció Primària Vallcarca - Sant Gervasi

Editorial Atenció PrimàriaVallcarca – Sant Gervasi

salutfer2


GUST I OLFACTE 14 - 15Innovació als fogons amb la Fundació AlíciaLa Fundació Alícia és un laboratori culinari que investiga en el camp

de l’alimentació per promoure bons hàbits i afavorir que mengem de

manera sana. Ampliar el coneixement que tenim de l’olfacte i el gust és

més fàcil gràcies a la ciència.

EL TACTE 16 - 17Clau per a la comunicacióLa manera com transmetem informació a

través dels gestos de les mans i del sentit del

tacte canvia segons cada cultura, per exemple

la forma de saludar.

OÏDA 12 - 13Parlem amb Pep SalaEl músic Pep Sala ens explica de quina manera

viu la seva relació amb la música i posa èmfasi

en la necessitat de cuidar aquest sentit, la seva

principal eina de treball.

VISTA 10 - 11Fixa-t’hi bé!La vista és un dels sentits que més utilitzem

en el dia a dia. Coneguem els consells i les

recomanacions que ens ajudaran a mantenir la

vista en bones condicions.

EL CAP DESTACA... 4“Nens en moviment”“Nens en moviment” arriba a l’Atenció Primària

Vallcarca - Sant Gervasi. Es tracta d’un pro-

grama per a la prevenció de l’obesitat en els

infants que hi tenen tendència.

salutfer

CRÈD

ITS pREMI JaUME aIGUaDER

I MIRÓ a La MILLOR COMUNICaCIÓ SaNITÀRIa

és una publicació periòdica promoguda per: Albera Salut, ABS Alt Camp Oest, ABS la Roca del Vallès, CAP Can Rull,

EAP Osona Sud-Alt Congost, EAP Poble-sec, EAP Sardenya, EAPs Sarrià i Vallplasa Atenció Primària, EAP Vallcarca-Sant Gervasi, EAP Vic,

EAP Can Bou i EAP El Castell.

Comitè editorial: Òscar Autet (EAP Vic), Marta Camps (ABS la Roca del Vallès), Anna Cladera (EAP Sardenya), Mònica Coll (EAP Poble-sec), Núria

Garcia (CAP Can Rull), Maria Josep Guinovart (ABS Alt Camp Oest), Rosario Jiménez

(EAP Vallcarca-Sant Gervasi ), Jordi Lorente (ICE Salud), Judit Masdevall (Albera Salut), Lourdes Tuneu, Sílvia Narejos (EAP Osona Sud-Alt Congost),

Roger Vinyeta (EAPs Sarrià i Vallplasa Atenció Primària).

Edició, disseny, producció i publicitat: ICE Salud. Passatge Mercader, 15. 08008 Barcelona. Tel. 93 446 02 33 [email protected] Dip.

Legal: B-41601-2003

SumariAtenció PrimàriaVallcarca – Sant Gervasi

salutfer 3


programa interactiu“Nens en moviment” va una mica més enllà

del que es feia fins ara per prevenir el so-

brepès i l’obesitat. És un programa interac-

tiu per als nens i les famílies (en dos grups

separats). A més de la dieta, la informació

dietètica i els consells d’activitat física, tots

aprenen a estar més àgils i

saludables: juguen, es co-

muniquen i s’ajuden mú-

tuament (diem que és com

pertànyer a un club).

El programa té molt en

compte els aspectes emo-

cionals, i aquesta és proba-

blement la clau de la seva

eficàcia. Procura afavorir

el desenvolupament de les

qualitats pròpies dels nens

per millorar la confiança,

“nens en MoViMent” arriba a l’atenció primària vallcarca – sant gervasi

ES TRaCTa D’UN pROGRaMa pER a La pREVENCIÓ DE L’OBESITaT EN ELS NENS QUE hI TENEN TENDÈNCIa.

Atenció PrimàriaVallcarca – Sant Gervasi

salutfer4 salutfer 5

Deu fer ja cinc o sis anys que va néi-

xer al Departament d’Endocrinolo-

gia de la Vall d’Hebron un sistema

per reduir el sobrepès en els nens, amb tant

d’èxit com per formar altres professionals

amb la finalitat d’aplicar-lo en molts cen-

tres sanitaris. L’equip de Pediatria ha fet la

formació i durant el darrer trimestre del

2010 ha impartit el primer programa.

la visió positiva de les persones i les coses,

i el descobriment de les moltes coses bones

que hi ha a la vida i que poden aconseguir

amb una mica d’esforç.

Les reunions són setmanals, d’una hora i

mitja de durada i en total són onze sessi-

ons que es realitzen a l’Edifici Pedraforca.

El primer grup ha estat un èxit i ja estem

preparant una segona edició del programa.

El programa procura afavorir el desenvolupament de les qualitats pròpies dels nens

Equip de pediatriaAtenció Primària Vallcarca – Sant

Gervasi


coMPaRteiX les teVes eXPeRiÈncies!


salutfer4 salutfer 5

Volem compartir aquest po-

ema que una de les nostres

pacients ens ha fet arribar

sobre la seva metgessa de família. Els

metges de família i els professionals

d’infermeria dels nostres centres

són per a tots vosaltres la primera

porta d’accés al sistema sanitari, i

entre les seves característiques prin-

cipals destaquen la seva proximitat i

la seva dedicació, des del respecte a

la dignitat de les persones.

Si voleu compartir amb nosaltres algun escrit o qualsevol altre tema no dubteu a fer-nos arribar un correu electrònic a la següent adreça [email protected], o bé per correu normal a l’atenció de la revista Fer Salut.

La doctora tiene una larga lista de admiradoresa los que siempre nos duele algo.Ella cuida de todos con ternura,como si hubiéramos de durar para siempre.

Al tiempo de abrir la puerta del consultorio,mis dolores se esconden debajo de su mesay tardan días y días en alcanzar mi espalda.Le digo que me canso si ando mucho,“hija, es que ya tienes una edad, administra tu tiempo” (ella ama la medicina pero también la lógica).

No sé qué hace la doctora con tantos dolores de cuerpos y de almascomo tiene debajo de la mesa.Tal vez, cuando termina la consultaabre la ventana y los fustiga con bríopara que se los lleve el aire de la tarde,cuando las calles se vacían por fin de jubilados.

Pilar Plaza Arnaiz


el nostre centre, en congRessosEL NOSTRE CENTRE ha TINGUT UNa pRESÈNCIa MOLT aCTIVa EN CONGRESSOS NaCIONaLS I INTERNaCIONaLS, TaNT pEL QUE Fa a L’aSSISTÈNCIa COM pEL QUE Fa a La paRTICIpaCIÓ I ORGaNITzaCIÓ.


salutfer6

Martin Álvarez R, Yrla Figueras R, Martínez •

palli L, Dalfo pibernat a, Beza Fredes

M, Campiñez Navarro M. Adolescente e

hipertensión. III Congreso Clínico semFYC en

Cardiovascular. Bilbao 2010. Comunicación

oral. 2º Premio mejor comunicación oral.

Gironés Sainz M, Beza Fredes M, Martinez •

palli L, alexis Tena a, Iribarne Serra T,

Martin Álvarez R. Bradicardia y demencia. III

Congreso Clínico semFYC en Cardiovascular.

Bilbao 2010. Comunicación oral.

alexis Tena a, Martinez palli L, Gironés •

Sainz M, Casablanca Figueras S, Iribarne

Serra T, Martin Álvarez R. Hipertensión

arterial y trastorno de ansiedad. III Congreso

Clínico semFYC en Cardiovascular. Bilbao 2010.

Comunicación póster.

perula de Torre L, arbonies Ortiz J, •

Bosch Fontcuberta J, Boveda Fontan J,

Campiñez Navarro M, Barragan Brun

N. Eficacia de la entrevista motivacional

en pacientes con dislipemia atendidos en

consultas de Atención Primaria (estudio

DISLIP-EM.) III Congreso Clínico semFYC en

Cardiovascular. Bilbao 2010. Comunicación

oral. 1er. Premio de la mesa Proyecto

innovadores en Atención Primaria.

Campiñez Navarro M• . Ponente del taller

“Habilidades en psicoterapia. Una necesidad

para médicos de familia”. XXI Congreso Nacional

de Entrevista Clínica y Comunicación Asistencial.

Logroño 2010.

Campiñez Navarro M. • Ponente del taller “Taller

avanzado de entrevista motivacional. Feedback”.

XXI Congreso Nacional de Entrevista Clínica y

Comunicación Asistencial. Logroño 2010.

Martinez García E.• “Salut a l’escola bressol”.

Establecer relaciones entre pediatras y docente

para promocionar la salud em las primeras

etapas educativas. XII Encuentro Nacional del

Programa de Actividades Comunitarias en

Atención Primaria (PACAP Illes Baleares 2010).

Presentación póster.

Bravo Mateo C.• “La Actividad grupal como

medio para optimizar recursos y una alternativa

a la intervención individual”. XII Encuentro

Nacional del Programa de Actividades

Comunitarias en Atención Primaria (PACAP Illes

Balears 2010). Presentación póster.

III CONGRESO CLíNICO SEMFYC EN CaRDIOVaSCULaR

XXI CONGRESO NaCIONaL DE ENTREVISTa CLíNICa Y COMUNICaCIÓN aSISTENCIaL

XII ENCUENTRO NaCIONaL DEL pROGRaMa DE aCTIVIDaDES COMUNITaRIaS EN aTENCIÓN pRIMaRIa



salutfer 7

30 CONGRESO DE La SOCIEDaD ESpañOLa DE MEDICINa DE FaMILIa Y COMUNITaRIa

XVII CONGRéS DE La SOCIETaT CaTaLaNO-BaLEaR DE GERIaTRIa I GERONTOLOGIa

16Th WONCa EUROpE CONFERENCE XXIV CONGRESO NaCIONaL DE La SOCIEDaD ESpañOLa DE pEDIaTRía EXTRahOSpITaLaRIa Y aTENCIÓN pRIMaRIa

Martin Álvarez R. • Ponencia oral en la mesa

sobre Innovación en Atención Primaria. 30

Congreso de la Sociedad Española de Medicina

Familiar y Comunitaria (semFYC). Valencia 2010.

Jiménez R. • Moderadora en la mesa debate

sobre “Controversias en educación sexual en

la adolescencia”. 30 Congreso de la Sociedad

Española de Medicina Familiar y Comunitaria

(semFYC). Valencia 2010.

Cibrian S.• Ponente en la mesa sobre nuevos

retos, nuevas soluciones en desarrollo

profesional continuo. 30 Congreso de la

Sociedad Española de Medicina Familiar y

Comunitaria (semFYC). Valencia 2010.

Soriano palacios N, Brotons Cuixart C, •

Moral peláez I, altes Caïs a, Vàsquez Senan

a, Calderó Solé M. Calidad de vida en los

pacientes con ictus y AIT atendidos en Atención

Primaria. Comunicación oral. 30 Congreso de

la Sociedad Española de Medicina Familiar y

Comunitaria (semFYC). Valencia 2010.

Campiñez Navarro M. • Ponente en la mesa

“Motivacional interviewing in primary care:

quick start guide”. 16th WONCA EUROPE

CONFERENCE. Málaga 2010.

Cibrian S. • Moderadora de “Oral Presentation

Session 39: Management and quality

assurance”. 16th WONCA EUROPE

CONFERENCE. Málaga 2010.

Casademont pou R, Martí I, Martinez •

E, Serrano C, portella a, Minguell R.

La importancia del pediatra de atención

primaria en el seguimiento de la cardiopatía

congénita como patología en evolución. XXIV

Congreso Nacional de la Sociedad Española

de Pediatría extrahospitalaria y Atención

Primaria. Murcia 2010. Presentación póster.

Martinez E, portella a, Casademont pou •

R, Martí I, Minguell R. Serrano. “Salut a

l’escola bressol”. Establecer relaciones entre

pediatras y docentes para promocionar

la salud infantil. XXIV Congreso Nacional

de la Sociedad Española de Pediatría

extrahospitalaria y Atención Primaria. Murcia

2010. Comunicación oral.

Martí I, Serrano C ,Casademont pou R, •

Martínez E, pérez J, portella a, Minguell R.

Problemas de salud en niños adoptados. XXIV

Congreso Nacional de la Sociedad Española

de Pediatría extrahospitalaria y Atención

Primaria. Murcia 2010. Presentación póster.

parer Farell M, Martin Álvarez R, Rochera •

O, Bravo C, Dalfo a, Beza M. La conciliació

de les necessitats de salut dels ancians

fràgils després de l’alta hospitalària. Tasca de

l’Atenció Primària. XVII Congrés de la societat

Catalano-Balear de Geriatria i Gerontologia.

Vic, octubre 2010. Comunicació oral.

parer Farell M, Martin alvarez R, Rochera •

O, Bravo C, Dalfo a, Beza M. Els nostres

pacients fràgils s’atenen al seu domicili. Nova

experiencia de gestió i millora de l’atenció

a la fragilitat. XVII congrés de la societat

Catalano-Balear de Geriatria i Gerontologia.

Vic, octubre 2010. Pòster.

Quesada Courceiro X.• Diversificando caminos:

del término limitaciones al término posibilidades.

XII Congreso de secretariado médico y

administrativos sanitarios. Torremolinos, octubre


Marques E, Cañabate R. • Nuevas formas de

comunicación con el usuario. Congreso de la

asociación española de secretariado médico y

administrativos de la salud. Málaga. Octubre


IV JORNaDa D’INNOVaCIÓ EN aTENCIÓ pRIMÀRIa

parer Farell M, Martin Álvarez R, Rochera •

O, Bravo C, Dalfo a, Beza M. La unitat

d’atenció domiciliària. Nova experiencia de

gestió de l’atenció a la fragilitat. IV Jornada

d’innovació en Atenció Primària. Innovació

en l’àmbit assistencial i en noves tecnologies.

Barcelona 2010. Pòster.

Martinez E, portella a, Casademont pou •

R, Martí I, Minguell R. Serrano. “Salut a

l’escola bressol”. “La salut a l’escola bressol”. IV

Jornada d’innovació en Atenció Primària. IV

jornada d’Innovació en l’àmbit assistencial i en

noves tecnologies. Barcelona 2010. Pòster.

XX CONGRESO DE La SOCIEDaD ESpañOLa DE MEDICINa DE La aDOLESCENCIa

Jiménez Leal R, pérez Gañán J, Blasco •

Trabado T, portella Serra a. “El teu blog jove”,

acercando la primaria a los adolescentes. XX

Congreso de la sociedad española de medicina

de la adolescencia. Salou. Abril 2010. Póster.

CONGRESO NaCIONaL DE La SOCIEDaD ESpañOLa DE aTENCIÓN aL USUaRIO DE La SaNIDaD

Jover N, Tejero E, Quesada X, Castro R. • Manual

de estilo. Congreso de la Sociedas Española de

atención al usuario de la sanidad. SEAUS. Gran

Canaria. Mayo 2010. Comunicación oral.

XII CONGRESO a.E.S.M.a.S


li costa més arribar a la retina. Això es tradu-

eix en algunes d’aquestes alteracions, que es

poden contrarestar amb l’ús d’ulleres o amb

tractaments específics.

toca anar a ca l’oculista!Com a regla general, tant els adults com els

infants hauran de visitar l’oculista per fer les

diferents revisions, així com també sempre que

tinguin algun problema concret amb la vista.

En el cas dels nens i nenes, l’oculista detectarà

si hi ha indicis de l’ull gandul —pèrdua de visió

en un dels dos ulls, a causa de la manca d’ús—,

i tractarà l’estrabisme —desviació de l’alineació

d’un ull en relació amb l’altre—, la miopia, la hi-

permetropia i l’astigmatisme —estat ocular que

impedeix l’enfocament clar dels objectes tant

de lluny com de prop—, en cas que els detecti.

Durant l’adolescència, les alteracions refracti-

ves s’accentuen i convé actuar-hi ràpidament,

salutfer8

Vista Fixa-t’hi bé!

La VISTa éS UN DELS SENTITS QUE MéS UTILITzEM EN EL DIa a DIa. FaCTORS COM L’EDaT, L’aLIMENTaCIÓ O ELS hÀBITS QUOTIDIaNS DETERMINaRaN La REGULaRITaT aMB QUÈ hEM DE VISITaR L’OCULISTa. a CONTINUaCIÓ, OFERIM UNa SÈRIE DE CONSELLS I RECOMaNaCIONS pER MaNTENIR La VISTa EN BONES CONDICIONS.

és habitual que al llarg de la vida els ulls pateixin una sèrie de canvis evolutius

a partir dels 40 anys s’inicia una davallada de l’agudesa visual

per mantenir uns ulls sans, cal saber que

aquests òrgans són delicats i cal prote-

gir-los bé: fer les revisions necessàries,

no exposar-los obertament a la llum del sol i

tenir una higiene adequada seran accions que

ens ajudaran a mantenir els ulls en un òptim

estat. Els ulls ens acompanyen al llarg de la vida

i ens aporten una pila de bons moments.

però, què cal per veure-hi Bé? La visió es produeix gràcies al fet que els ulls

—receptors de les imatges exteriors— trans-

meten al cervell la informació sobre aquestes

imatges. I quines són les parts que conformen

l’ull? El globus ocular consta de la còrnia, la

conjuntiva, l’iris, la retina, la pupil·la, la màcula,

l’escleròtica, els coroides i el cristal·lí.

Vista

els ulls canvien amB l’edat: cuida’ls!És habitual que al llarg de la vida, els ulls pa-

teixin una sèrie de canvis evolutius. Es tracta

de processos normals que alteren la manera

com hi veiem. Així, en edat de creixement, po-

den aparèixer la miopia o la hipermetropia, que

poden anar desenvolupant-se fins que l’infant

esdevé adult. En assolir la maduresa, també es

presenten una sèrie d’alteracions a la vista. A

partir dels 40 anys s’inicia una davallada de

l’agudesa visual, fent que percebem les imat-

ges d’una manera més borrosa i menys nítida.

A mesura que envellim l’ull canvia: la còrnia

i el cristal·lí es tornen més opacs i a la llum conjuntiva

cristal·lí

pupil·la

còrnia

iris

màcula

coroides

escleròtica

retina

humor vitri

nervi òptic



amb l’ús d’ulleres o lentilles, perquè no

vagin en augment. A partir dels 18 anys,

la miopia i la hipermetropia s’estabilit-

zen i deixen d’incrementar-se.

patologies més freqüentsAl llarg de la vida ens poden anar aparei-

xent diversos problemes oculars. Alguns

són: la vista cansada —provocada per

una pèrdua d’elasticistat del cristal·lí—,

que fa que la visió de prop sigui borro-

sa i que es contraresta utilitzant ulleres

progressives; les cataractes —pèrdua de

transparència del cristal·lí que cal acabar

operant—; la presbícia —disminució de

la capacitat de l’enfocament de l’ull— i el

glaucoma, causat per l’acumulació de líquid

en el globus ocular, cosa que eleva la pressió

intraocular. Convé tractar aquesta alteració

aviat, perquè pot comportar ceguesa. Per

salutfer 9

l’onceSolidaritat, projectes i accions culturals per

a la integració de les persones cegues a la

nostra societat són els principals focus d’ac-

ció de l’ONCE (Organització Nacional de Cecs

Espanyols), una corporació sense ànim de

lucre, que treballa arreu de l’Estat espanyol, i

que està activa des de l’any 1938. Actualment

l’ONCE genera més de 115.000 llocs de treball,

juntament amb la seva Fundació i la Corpora-

ció Empresarial ONCE, i dóna atenció especi-

alitzada a les més de 70.000 persones cegues

i discapacitades visuals que agrupa. L’ONCE

també treballa amb associacions de

cecs d’arreu del món, especialment

amb associacions de l’Amèrica Lla-

tina. Podeu trobar més informa-

ció a la web de l’organització:

www.once.es.

tractar-la, s’utilitzen col·liris especials i també

cirurgia làser i cirurgia convencional.

Per altra banda, les persones diabètiques han

de seguir controls visuals més freqüentment

per prevenir patologies com la retinopatia dia-

bètica, que apareix a causa d’una alteració dels

La visió es produeix perquè els ulls transmeten al cervell informació sobre les imatges

Algunes dades curioses

Una de cada 30 persones és daltònica: no

•

distingeix bé el color vermell ni el verd i els

confón.

El pintor francès Claude Monet, famós pels

•

seus quadres paisatgístics, no veia amb cla-

redat què pintava els darrers anys de la seva

carrera, perquè patia de cataractes.

Les cataractes afecten més del 50% de la po-

•

blació entre els 65 i els 75 anys i més del 70%

de les persones majors de 75 anys. La Segure-

tat Social en cobreix la cirurgia.

La pastanaga afavoreix que els ulls s’adaptin

•

millor als canvis de llum.

Un percentatge molt baix de persones tenen

•

monocromàcia, és a dir, absència de la per-

cepció de color. Es tracta d’una alteració que

pot venir causada de manera genètica, o bé

per una lesió en les àrees cerebrals implicades

en la percepció del color.

vasos sanguinis de la retina i pot desembocar

en ceguesa si no es detecta a temps. Una altra

malaltia ocular és la degeneració macular de

l’ull, que afecta principalment les persones més

grans de 60 anys. Es tracta amb suplements vi-

tamínics i zinc, i també amb cirurgia làser.


oïda“Catalunya és un calidoscopi de sons, una barreja complexa, rica i variada”

EL MÚSIC VIGaTÀ pEp SaLa ENS EXpLICa DE QUINa MaNERa VIU La SEVa RELaCIÓ aMB La MÚSICa I pOSa ÈMFaSI EN La NECESSITaT QUE Té La SOCIETaT DE CUIDaR EL SENTIT DE L’OïDa, UN SENTIT QUE éS La SEVa EINa pRINCIpaL pER pODER FER MÚSICa I GaUDIR-NE. haVENT aCaBaT La GIRa DEL SEU DaRRER DISC ‘aNaTOMIa DE La RELaTIVITaT’, I DESpRéS DE La pRODUCCIÓ D’UN DISC D’òpERa —COMpOSTa pER JOaN MaRTíNEz COLÀS— SOBRE La VIDa DEL COOpERaNT CaTaLÀ VICENç FERRER, ENS REp aLS ESTUDIS DE La DISCOGRÀFICa L’INDI MUSIC. aQUí éS ON ENGENDRa ELS DISCOS aMB LES CaNçONS QUE FaN BaLLaR I EMOCIONaR ELS SEUS SEGUIDORS.

Què significa per a en pep

Sala el sentit de l’oïda?

Quan un nen neix descobreix

el món a partir dels sentits. En

el meu cas, ja des de petit em

va fascinar l’univers sonor de la

vida. L’oïda és per a mi una eina

i és el que m’ha permès sentir el

món i dedicar-me a allò que més

m’agrada. Per a mi és molt im-

portant, i malgrat tot, és un dels

sentits que la societat cuida menys.

Penso que tenir cura de l’oïda im-

plica temes arquitectònics, que els

edificis estiguin construïts amb ma-

terials adequats que aïllin el soroll ex-

tern. Personalment, necessito viure en

salutfer10

Oïda Atenció PrimàriaVallcarca – Sant Gervasi


salutfer 11

fons, si la vida és un llibre, un disc podria ser un

capítol més. Aleshores, hi ha capítols on estàs

més amunt, més avall, cada moment de la vida

té una complexitat, i un color. L’estat d’ànim

marca una mica la direcció. Som víctimes del

nostre estat d’ànim i aquest varia contínua-

ment. Suposo que per la meva genètica catala-

na sóc pessimista, i dintre de la meva genètica

pessimista busco l’optimisme.

asseiem al piano o agafem una guitarra i n’ex-

premem el suc, que surt en forma de música.

La inspiració i les muses no existeixen, jo penso

que existeix el treball.

Com es cuida un músic l’oïda, la seva eina de

treball principal?

Els músics ens cuidem molt poc l’oïda, perquè

quan fem un concert la música ha de sonar

a tota potència; hi ha els altaveus, pantalles

acústiques, i nosaltres hi estem molt a prop,

durant molta estona. I a més, l’exercitem molt,

l’oïda, als concerts, als assajos, als estudis de

gravació... De totes maneres, vivim en un món

on la gent en general cuida molt poc el sentit

de l’oïda, hi ha molta contaminació sonora: hi

ha molt soroll a les ciutats i el que fa molt mal

són els aparells per escoltar música de manera

ambulant, els auriculars petits dins de l’orella.

El soroll extern fa que la gent hagi d’apujar el

volum contínuament per poder sentir la música

i l’acaben escoltant a un volum molt fort. Això

és molt nociu per a l’oïda.

amb el somriure als llavis, la mirada refle-

xiva i un discurs coherent i pausat, pep Sala

agafa la guitarra i ens regala unes quantes

notes de la cançó Transparent. Un petit po-

ema sonor que ens arriba a l’oïda fent-nos

vibrar d’emoció i posa el punt i final a la

conversa. Sons i paraules que ens fan sentir

i escoltar amb molta atenció.

“per a mi, la música és un llenguatge i també una vàlvula d’escapament”

un entorn on el silenci estigui present. Perquè

el silenci és la nota principal de la música: totes

les cançons del món comencen amb aquesta

nota, que és el silenci.

però sembla que el silenci està mal vist i so-

vint ens incomoda...

El silenci incomoda perquè moltes vegades és

un mirall de nosaltres mateixos. I sovint as-

sociem silenci amb soledat, encara que siguin

coses diferents. La soledat és un estat molt

important i molt sa. És el poder estar amb

tu mateix i poder tenir moments de reflexió.

Però sovint confonem solitud amb abando-

nament. La solitud és bona, mentre que

l’abandonament és negatiu. Quan algú diu

que se sent sol, penso que, en realitat, se

sent abandonat. La soledat és necessària

per ordenar les idees i pensar.

Quin so té Catalunya?

A Catalunya pots posar-hi molts timbres: gra-

lles, tenores, triples, sacs de gemecs… La música

regional catalana du un reguitzell d’estridènci-

es, sonoritats mediterrànies. Però si em parles

de so per comptes de timbres, m’imagino Ca-

talunya i la identitat catalana amb melodies:

Catalunya és melòdica i molt variada. Fent

un símil amb la seva geografia, clima i gas-

tronomia, que és riquíssima, a nivell sonor, és

igualment així. És un calidoscopi de sons, una

barreja complexa, en tots els aspectes: cultural,

geogràfic, gastronòmic, sonor... Catalunya és

incatalogable, té una barreja increïble!

El teu últim disc sona melancòlic però amb

tocs d’esperança, quina és l’essència?

Un, quan fa un disc, no pretén expressar pre-

meditadament alguna cosa. És després quan

ha passat mig any que l’has produït, que dius:

ostres, em va sortir amb tints més optimistes

o em va quedar amb tints més blavosos. En el

Què significa per a tu la música?

Per a mi, la música és un llenguatge i també una

vàlvula d’escapament. És aquella eina, aquella

manera que jo tinc per celebrar els triomfs

i per plorar les derrotes. És la meva manera

d’expressar-me, i fer-ho d’una forma íntima,

tot i que després s’ha convertit en la meva

manera de guanyar-me la vida. Vaig sentir

fascinació per la música des de ben petit, el

llenguatge que naixia dels sons. N’escoltava

molta! Música clàssica romàntica, perquè a

casa n’hi havia: Schubert, Brahms, Beethoven.

Després, ja a l’adolescència, vaig descobrir el

llenguatge musical d’acord amb els temps que

corrien. I als 15 anys, amb una colla d’amics

vam muntar un grup i vam començar a tocar

de manera autodidacta.

Què necessites per compondre cançons?

Un piano, una guitarra i viure. La vida ja omple,

de per si. Els músics som com esponges i ens

anem omplint i omplint fins que després ens


“La percepció és la nostra manera d’interpretar

i entendre el món. És la resposta i no l’estímul, i

és global i integrada, basada en emocions”. Així

és com descriu el terme percepció el director de

la Fundació Alícia, Toni Massanés, quan li pre-

guntem com reacciona el cervell davant d’una

aroma especial o un gust exòtic. Massanés

explica que “la cuina permet construir el que

mengem i pot fer-se d’acord amb la salut o no”.

Recalca que a través de la cuina “podem fer que

la gent mengi millor, de ma-

nera més saludable”. La idea

és posar al servei de la cuina

totes les altres ciències. “Dins

el nostre equip d’investiga-

dors hi ha químics, enginyers

agrònoms, dietistes, tecnòlegs

dels aliments, metges i, òbvia-

ment, cuiners”.

Recorregut de sabors i aromes

I com es porta a terme la investigació gastronò-

mica des de la Fundació Alícia? Doncs a partir

de diferents projectes. Hi ha tres línies d’acció

bàsiques: la promoció dels hàbits alimen-

taris, en què es fan tallers per a escoles

i on la cuina és una eina per fomentar

una bona alimentació. En segon lloc, hi

ha la promoció amb altres entitats, com

ara les universitats. Per exemple, s’ha

creat una web destinada a universitaris

que van a viure sols i que conté una sèrie

de consells i receptes de cuina senzilles. També

han elaborat respostes culinàries per a situaci-

ons de restricció alimen-

tària, és a dir, persones

que tenen al·lèrgies a de-

terminats aliments o die-

tes pensades per fer més

atractius i gustosos els

àpats servits en hospi-

tals. I la tercera línia, és

la de recerca amb acció:

una ajuda a la docència

amb exercicis que els adolescents puguin fer a

classe, on, per exemple, es compara el que hau-

rien de menjar i el que mengen realment.

Textura i gust: els protagonistes

“Hem descobert que la gent no es men-

ja allò que no reconeix visualment, per

exemple els purés dels hospitals, en què

no es distingeixen els aliments que

conformen el plat; per tant, hem de

fer més agradables els menjars perquè

la gent mengi millor”, comenta Toni

Massanés. En aquest sentit, Alícia intenta in-

novar aportant presentacions diferents dels

gust i olfacteInnovació als fogons!

salutfer12

Gust i olfacte

La FUNDaCIÓ aLíCIa éS UN LaBORaTORI CULINaRI QUE INVESTIGa EN EL CaMp DE L’aLIMENTaCIÓ pER pROMOURE BONS hÀBITS I aFaVORIR QUE MENGEM DE MaNERa SaNa. aMpLIaR EL CONEIXEMENT QUE TENIM SOBRE L’OLFaCTE I EL GUST éS MéS FÀCIL GRÀCIES a La CIÈNCIa.



salutfer 13

plats de sempre i també investiga en el

camp de l’obtenció de textures noves

en els aliments. Això s’aconsegueix a

través de l’aplicació de productes es-

pessidors, gelificants i emulsionants,

entre d’altres. D’aquesta manera, fer

una hamburguesa sense carn —ela-

borada només amb bolets però amb

aparença i textura càrniques—, pen-

sada per a les persones fenilcetonúriques, o

cuinar una falsa truita, sense ous i només a

partir de llet, són alguns dels seus resultats

quant al canvi de textures en els aliments.

“Treballem molt les diferents textures, així en

l’alimentació que es dóna als hospitals, que

adopti, variant-ne els ingredients i condi-

ments”, ens diu l’Elena. I el Toni afegeix que

“hi ha, també, un component psicològic a

l’hora de menjar l’aliment, i és l’expectativa

que en tenim. Esperem que una patata fregida

sigui cruixent, però ens molesta que la carn

que mengem no sigui tendra”.

per a tots els gustos!

Per descomptat, el gust d’un aliment es pot po-

tenciar a partir de diferents aromes i afegint-hi

altres sabors, no només a través del canvi de tex-

tura. A més dels tradicionals gustos: dolç, salat,

amarg, àcid, agre, picant, n’hi ha un altre. “L’uma-

percebem els sentits del gust i de l’olfacte d’una manera emocional

La textura pot modificar el gust dels aliments, potenciant-lo o minimitzant-lo

mi indica presència de proteïna i és un

potenciador del sabor”, explica Massanés.

Aquest gust, descobert pel químic japonès

Kikunae Ikeda, té reminiscències orientals i

la paraula que usem per designar-lo significa

‘saborós’ en japonès.

Així doncs, la gastronomia es renova i avança

en el camí de l’excel·lència gràcies a la ciència i

al projecte de la Fundació Alícia.

Més informació: http://www.monstbenet.com/ca/alicia

normalment és triturada, suggerim dife-

rents presentacions: textura de púding, de

puré, de flam...”, especifica la responsable

del Departament de Salut i Hàbits Alimen-

taris, Elena Roura.

I és que la textura fins i tot modifica el gust

dels aliments. “La mateixa recepta, per exem-

ple pollastre amb samfaina, si es posa al plat

triturada o de la manera convencional, fa can-

viar-ne el gust final: perquè les espècies i els

condiments es barregen molt més quan estan

triturats, guanyen intensitat. Per tant, cada

recepta s’ha d’adaptar a la nova textura que


Tacte

el tacte“El massatge és una excel·lent manera de comunicació amb el nadó a través de mirades, somriures i paraules”

salutfer14

Quins són els prinicipals beneficis del mas-

satge infantil?

Els beneficis que aporta el massatge infantil

són tant per als pares i les mares com per als

seus infants. Pel que fa al nadó, per exemple,

amb un massatge se li calmen els còlics, cosa

que beneficia el funcionament del seu sistema

digestiu. També els ajuda a relaxar-se perquè

tinguin un son de més qualitat, afavoreix el sis-

tema circulatori i immunològic, i pot contribuir

a desenvolupar el sistema respiratori. Pel que fa

als pares, per exemple, és una forma excel·lent

de comunicació amb el nadó, incrementa les

habilitats per ajudar els seus fills en el futur i

afavoreix la consolidació dels llaços familiars.

L’INFERMER JOSé péREz DÓNa CLaSSES DE MaSSaTGE INFaNTIL, UNa TÈCNICa QUE BENEFICIa paRES I FILLS pER IGUaL: ESTaN DEMOSTRaTS ELS SEUS BENEFICIS FISIOLòGICS I EMOCIONaLS SOBRE ELS NaDONS.



salutfer 15

Un nen que hagi rebut massatges de nadó

serà un adult diferent d’aquell que no

n’hagi rebut?

Segons estudis psicològics, les persones

que van tenir una infantesa segura, que

els pares les agafaven quan ploraven, se

sentien escoltades, estimades i aprecia-

des, han resultat tenir una relació més

saludable amb els altres. En canvi, els

nens que viuen amb uns vincles afec-

tius incerts o amb molta ansietat són

menys empàtics i menys eficaços a

l’hora de demanar ajuda als altres.

Cristina Martos, l’experiència d’una mareTot i que la Cristina Martos ja s’havia començat a informar del que eren els massatges infantils per internet, va ser en una visita al CAP on José Pérez la va animar a fer els cursos que ell mateix imparteix.La Cristina va començar a anar a classes amb el seu fill Pau quan aquest tenia entre 2 i 3 mesos, ja que el nen tenia molts còlics, no dormia i era “molt mogut”. També confessa que es va animar a “conèixer altres mares” perquè en el seu entorn d’aleshores les seves amigues no tenien fills. D’aquesta manera va poder sortir de casa, “de la rutina”, i fer un cercle d’amistats que encara ara manté. Relax per a mares i nadonsGràcies als massatges, el Pau estava “més relaxat” i els còlics “li van millorar molt”. Això sí, la Cristina insisteix que en això dels massatges s’hi ha de posar “molta paciència i constància” i “ha de formar part de la rutina diària”. També destaca l’ambient relaxat que hi havia a les classes, ambient que beneficiava mares i nadons per igual.

Avui el Pau ja té 21 mesos i la seva mare encara li fa un massatge relaxant abans d’anar a dormir.

Com es transmet l’afecte mitjançant el tacte?

Està demostrat científicament que els nadons

necessiten amor, carícies i afecte per poder-se

desenvolupar i créixer. Si el contacte pell amb

pell o les mostres d’afecte fallen, els nens en

patiran les conseqüències i es tornaran més

agressius i antisocials.

“En les societats on els nadons són abraçats i reben massatges, quan són adults són més cooperants i comprensius”

“Si les mostres d’afecte fallen, els nens en patiran les conseqüències, es tornaran més agressius i antisocials”

El massatge és una bona manera de comu-

nicar-se?

Ningú ha inventat un substitut del contacte

amorós dels pares. El massatge és una excel-

lent manera de comunicació amb el nadó,

mitjançant moviments, mirades, somriures i

paraules. És important fer massatges als fills

perquè s’estableix amb ells un vincle únic a tra-

vés de la pell, de les mirades, de l’expressió de la

cara, dels sons, del to de la veu, etc., és a dir, tot

el que és la comunicació no verbal.



Eap VaLLCaRCa - SaNT GERVaSI

Av. Vallcarca, 169Av. Esteve Terrades, 30

Tel. 93 259 44 11 / 93 259 44 2208023 Barcelona

“Estem treballant de forma activa per millorar l’accessibilitat telefònica. Des d’aquest mes, la nostra Unitat d’Atenció als

Usuaris els atendrà també per via telefònica”

www.consultajove.net


fer salut · Ella cuida de todos con ternura, como si hubiéramos de durar para siempre. Al tiempo...

Documents

Transcript of fer salut · Ella cuida de todos con ternura, como si hubiéramos de durar para siempre. Al tiempo...