FESTA DEL JOGUET DEL 2007 Suplement gratuït …...Vint-i-cinc anys, i més, jugant Jordi Puig...

FESTA DEL JOGUETDEL 2007 Suplement gratuït

www.emporda.net

LEO

NA

RDB

EARD

Vint-i-cinc anys, i més, jugantJordi Puig retrata la complicitat entre 250 persones i els seus joguets preferits

FIGUERESSANTI COLL

Primer van ser els bessons, des-prés els visitants del Triangle Daliniài, entremig, vam deixar ben retratatsels bigotuts i barbuts de la comarca.El cop d’ull màgic de Jordi Puig haestat l’artífex d’una sèrie d’accionsfotogràfiques que, sense exagerar,han donat la volta al país i s’han fetconèixer a mig món.

Enguany, Puig, la Nau Côclea, elSetmanari de l’Alt EMPORDÀ i elMuseu del Joguet de Catalunya, ambla col·laboració i el suport de l’Ajunta-ment de Figueres, han dut a termeuna nova acció que va tenir lloc el

diumenge 27 de maig, coincidint ambla Trobada Intergalàctica del Joguet icom a acte de reconeixement i cele-bració del vint-i-cinquè aniversari delMuseu figuerenc.

Els protagonistes van ser, aquestavegada, tots aquells que van volerquedar retratats amb la seva joguinapreferida, amb aquell joguet queguarden des de ben petits o aquellobjecte joguiner preuat de col·leccióque no perdrien per res del món.Una carpa instal·lada al costat de laporta principal del Museu va serl’escenari d’aquesta acció fotogràfica,des de primera hora del matí fins benentrada la tarda.

Gent de totes les edats i pro-cedències van posar davant del fotò-graf amb la ingenuïtat característicade qui juga sabent que és observat.Al final, van ser dues-centes cinquan-ta persones immortalizades al costatdel seu tresor. Un tresor variat, sovintmarcat pel pas del temps o per lamanipulació constant d’unes mansque servien de fil conductor entre laimaginació del propietari i el seujoguet. Pilotes, bicicletes, robots,nines i ninots; mortadelos, tebeos itintins; peluixos, sacs, cotxes, cotxets icamions; cascs de bombers, tirape-dres i escopetes d’aigua; vaixells pira-tes, baldufes i cuinetes; trens, loco-

motores i clics; pianos, guitarres, jocsde taula i taules de joc... una mica detot en el reialme de les il·lusions, a lesportes d’aquest castell de somnis queés el Museu del Joguet de JosepMaria i la Pilar.

Regal de les imatges

El resultat final d’aquest aconteixe-ment es tradueix, com en les ocasionsanteriors, en aquesta publicació-catà-leg en format Setmanari de paper,que es distribueix gratuïtament ambl’EMPORDÀ i els sistemes de promo-ció habituals de la Nau Côclea i el

Museu del Joguet. Per a l’any vinentqueda una exposició fotogràfica quecoincidirà amb la Trobada Intergalàc-tica de la Rambla.

Tots els retratats poden recollir laseva foto en paper, gentilesa del’Ajuntament de Figueres, a la recep-ció del Museu del Joguet. Un Museuque està d’aniversari i d’enhorabona.S’ha guanyat a pols la Creu de SantJordi que enguany li ha otorgat laGeneralitat de Catalunya.

Serveixi també aquesta publicacióespecial com a reconeixement a laseva impagable feina de guardar-nosels somnis i recordar-nos les il·lusionsde la infantesa.

L’acció fotogràfica de Jordi Puig va tenir lloc davant del Museu del Joguet de Catalunya de Figueres

FESTA DEL JOGUET 20072/ ESPECIAL

Fent cua al MuseuMatisse amb ulleres fosques i unes tisores.

/ Picasso, completament nu, amb unmanillar de bicicleta fent de toro i de

torero. / Sònia amb una rajola geomètrica i RobertDelaunay vestit amb un xandall de dibuixosgeomètrics ballant jazz. / Gris eminentment griscervell amb un llibre de matemàtiques.Balla amb banderes a l’altar de la pàtria. / Boccio-ni amb una colla de ciclistes./ Paula Mondershon-Becker, amb simplesa bíblica, mig nua de cinturaamunt amb flors al cabell. / Kirchner amb analgè-sics i un tret al cor. / Gustav Klimt vestit amb túni-ca brodada d’oripells tot fent peses. / Schiele ambdibuixos obscens de menors, alcohol i tabac. /Mondrian, al ritme boogie-woogie, sense res, capobjecte, només bocins de lletres destruïdes i unatulipa pintada tota ella de blanc. / Brancusi ambbarret de camperol i la por al cos a causa del’existència del dimoni.Modigliani, ebri i nu, estiba les trenes d’una jovede dinou anys. / Malévich amb un quadrat negrecosit a les mànigues de l’abric. / Tatlin, cara depeix tocant un acordió rus, amb una col·lecció decapsetes on cria insectes per separat. / El Lissitzky,cobert amb la primera bandera del Comitè Centraldel partit Comunista de la Unió Soviètica, cridant:“Venç els blancs amb el tascó roig”. / Rodchencko

i Stepanova, ell cobert de negre sobre negre i ellaamb lletres estampades.Picabia amb set iots, cent vint-i-set automòbils imés de tres-centes senyores amigues. / Duchampamb Rrosse Sélavy. / Schwitters amb una maletaplena de patates i pastanagues de Hannover. /Hans Arp amb el seu pandemònium i Sophie, unafigura sortida d’un llibre de pregàries. Chirico amb una corona de llorer al cap, ulleresde sol i un cartabò a la butxaca frontal de l’ameri-cana. / Morandi amb una safata plena d’embuts iampolles buides. / Marx Ernst amb una destral enuna mà i pasta de collage en l’altra mà. / Miróamb un sol de palla i una carabassa de la terra. /Magritte, bombí al cap, fumant amb una pipa queno era una pipa i un ou dins una gàbia d’ocells.Dalí amb una garota al cap, una mosca al bigoti iuna carxofa a la mà tova.Kandinsky amb un punt i una línia sobre un pla. /Klee amb el color i ell mateix en un són u. /Moholy-Nagy amb un mòbil accionat per unamàquina de nom Artefacte de llum.Meret Oppenheim tota nua i amb les mans taca-des de tinta. / Man Ray amb un cul d’ampolladavant de l’ull dret. / Albers rere un quadrat blancdins un altre quadrat blanc i així altres quadratsdins altres quadrats blancs. / Frida Kahlo amb dos

accidents al damunt, el tramvia i en Diego. / Hop-per amb les dents de la seva veïna i muller clava-des a la mà.Georgia O’Keefe, sola i lliure, amb el desconegut,i ningú més. / Rotko, plorant, amb cara de sofriruna experiència religiosa bàsica en un espai inde-finit. / De Kooning amb cara de cavallet soscavantla figuració de la dona. / Pollock saltant, fent l’indii regalimant pintura de cotxe pel terra per a l’alli-berament intern de l’home.Giacometti amb tot el seu art dins capses de ceri-lles. / Broodthaers portant plantes. / Dubuffet ambcarnets de dibuixos guixats per nens, ximples ipsicòtics. / Fontana amb una gillette a les mans. /Balthus, el rei dels gats, amb erotisme primaveralal rostre. / Bacon, estossegant, de mal humor,amb dolor de veritat, clavat a la realitat amb unaagulla hipodèrmica.Cage fent núvols de fum amb el silenci.Mercè Cunningham ballant amb una cadira. /Rauschenberg que no parava de prémer l’interrup-tor. / Jasper Johns cobert amb la bandera america-na, una diana i nombres. / Hamilton amb la caraplena de pinzellades. / Hockney present a travésde la línia telefònica. / Lichtenstein menjant unentrepà. / Warhol mirant per la finestra travestis,putes i drogaddictes. / Oldenburg amb un gegantí

tub de pasta de dents tan gran com ell. / LouiseBourgeois amb abric pelut i un penis gegantí sotael braç. / Beuys amb el cap cobert amb mel i pad’or i una llebre morta als braços. / Tàpies ambuna escombra. / Brossa fent jocs de naips. / EvaHesse amb un vestit de filferro. / Yves Klein sal-tant al buit. I tants més al darrera, vuitanta-nouescriptors, cent setanta-quatre actors, trenta-nouarquitectes, tres-cents vint científics i trenta trespolítics, tots en l’atur de la història. I tants més,dones i homes, cinc mil sis-cents disset conco-rrents més per a dos ulls que haurien de veurel’art del segle. Però no res. És així que, amb indu-mentàries estrafolàries i tics anòmals, aquesta collad’artistes del segle XX feien cua, com nosaltresmateixos, per veure el que no veurien. Ganes demirar. I no res.

Dins Massa fosca. Poesia 1978-2004 (2004)

FIRMES

ROGER LLEIXÀ

DEDICATÒRIA DE VICENÇ ALTAIÓ

Fotografia del senyor sense joguet

No fa gaire, a Figueres, vaig descobrir que havien enderrocat elpis de l’àvia a la Pujada del Castell. Em va impressionar el foratenmig de la filera de cases, just davant de la façana de la Torre

Galatea. No hi havia res, només el buit i les parets mitgeres. Una d’elles,la de més al fons, havia format part de l’habitació de jugar. Fa anys queaquella habitació no ens pertanyia, i ben segur havia estat pintada pelsnous llogaters després que l’àvia abandonés el pis per anar a viure enuna residència. Però tot i així, allò era l’habitació de jugar, i allí, durantun temps força llarg i encara viu en la memòria dels meus germans, s’hiencabien totes les joguines que guardàvem a casa de l’àvia. Pianos defireta, pissarres amb peu, trencaclosques de circ, un munt de TBO’s.Antics cilindres de cartró que primer havien contingut detergent en polsi després només joguines. On han anat a parartotes aquelles coses? El cavallet de cartró (“elmodern” que deia l’àvia) és a casa de la mevamare. És l’única peça d’aquell paradís que aramateix sabria ubicar. Vaig fer una fotografia delforat.

La primera càmera bona que vaig tenir me lava regalar la meva padrina quan vaig fer divuitanys. Una reflex, marca Ricoh, que encara utilit-zo. Vaig fotografiar, doncs, amb la meva primeracàmera, l’absència total i irremeiable de l’habita-ció de les joguines. Això és el que sóc jo ara, unsenyor sense joguina. Quan vaig saber del projecte fotogràfic d’en JordiPuig vaig estar dubtant si dur-hi la foto. Una foto d’un senyor amb unafoto d’una habitació sense joguines. Després he sabut que en Jordi vafotografiar gent sense joguina, persones amb una foto antiga de lesseves joguines perdudes i dolgudes. El meu cas, però, hauria estat unpas més enllà; un pas, potser, massa conceptual. De fet, observant lesfotografies, ens fixem primer en el rostre de la persona retratada, i des-prés en l’objecte inanimat que l’acompanya. Formen, això està clar, unaparella. Conceptualment i físicament són una parella. Els retratats mirena càmera i sostenen la joguina. Mantenen un contacte físic que la foto-grafia capta, però ben segur el contacte emocional és molt més vell imolt més profund. Aquesta gent -nens, joves i grans- ha recuperat la partd’ells mateixos que resta enganxada a la superfície artificial de la sevajoguina.

Posats a fantasiejar, imagino quina joguina hauria triat jo per dei-xar-me fotografiar amb ella, si encara la tingués. Me’n ve una al cap, laprimera. L’agafava per sota el braç i l’acompanyava en un salt espectacu-lar per sobre la moqueta. Tot de mentida; tot pura ficció, com el quefaig ara quan escric. No sé si tenia nom, però sí que recordo la seva bar-

ba ben retallada, una barba suau, com de vellut, la mateixa textura delscabells. I aquesta era, deixant de banda la mida, la gran diferència ambel seu antecessor immediat, el Madelman. Geyperman era més alt, mésmasculí, més pelut i més real. Aquell tros d’home de plàstic saltava perdamunt de la moqueta, un llac perillós farcit de mines, i jo era un simpleintèrpret de les seves accions i les seves coreografies arriscades. Parlavaen castellà per boca meva, ben segur per la influència de les pel·lículesque veiem al cinema o a la tele, i un dia li vaig perdre la pista i em vaigquedar sol. Un noiet sense joguina. El meu Geyperman no va tenirmanipulador substitut, perquè les que anaven darrere meu eren nenespoc afeccionades a l’heroi artificial, i el meu germà va venir força tempsdesprés, 12 anys després, per ser exactes, i la barbeta envellutada real es

devia fer malbé. On deuen anar a parar lesjoguines que ja no viuen a les mans d’un nen?Quan ja no les fa servir i es converteixen enuna nosa, en una andròmina. Les aprofita algúmés pobre? S’endú la joguina a casa? La recicla?Es reutilitza? I si la joguina aconsegueix aquestasegona vida i no es trenca, podem encara pro-fetitzar una tercera vida? Unes sisenes mans?Com ens imaginem, els humans, la vida de lesnostres joguines sense nosaltres?

Cal felicitar els creatius de la Pixar per laseva saga de Toy Story: la vida secreta de les

joguines. En la segona part, enmig d’una discussió sobre si és preferibleuna curta vida a mans d’un nen o d’una nena, o una llarga vida en lesvitrines d’un museu, un dels personatges, una nina cowboy, explica comes va sentir el dia que la seva “mestressa” la va deixar oblidada sota elllit fins que, tot fent neteja, la va recuperar, però no per donar-li unasegona oportunitat, sinó per llençar-la definitivament. Podem pensar queés llei de vida, i que la segona oportunitat només es concep en unestant o en una vitrina. Per això és tan saludable i engrescador que unfotògraf ens convidi a tornar a pensar en ella, en agafar-la d’allà on sigui;treure-la al carrer i posar junts per un acte tan emotiu com és fer-nosuna fotografia. Plasmar un instant, definir un moment concret en eltemps i l’espai, mostrar orgullosos el lligam establert, fa poc o fa moltsanys, entre aquell objecte i nosaltres. Veient com es fotografiaven elsmeus amics amb una Nancy negra, un Madelman negre, i la femella delMazinger Z, jo, un senyor sense joguina, vaig enyorar el contacted’aquella barba envellutada que ha deixat d’existir completament, fins itot en una fotografia d’una desapareguda habitació sense joguines.

ÀNGEL BURGAS

Obro la Biblioteca de Babel, el Google, i escric paraules clau: Modi-gliani & La Caixa. Cap document, cap resultat. Potser perquè enaquella època no existia internet. O perquè fins i tot a Google

totes les coses caminen vers la dissolució de la memòria. El catàleg del’exposició fa molt temps que està exhaurit. Els meus companys de feinade llavors s’han fet grans i dirigeixen empreses, departaments, museus ibiblioteques. L’Obra Social de La Caixa no sé si encara existeix, però arales activitats culturals les fa la Fundació a Caixafòrum. "D’allò" només que-da ella, Santa Foia, la meva joguina estimada. Perquè no tan sols els nenstenen joguets. També en tenen els adults que opten per jugar a viure.

Corria l’any 1984, jo treballava a La Caixa com a responsable del labo-ratori didàctic d’Art Contemporani. Els nens venien amb l’escola a visitarles exposicions i després feien un taller. Jo m’encarregava de dissenyaraquestes activitats amb artistes que hi treballaven un mes, o dos. Allò erauna veritable factoria de canalla. Era la meva primera feina "seriosa" i jo lavivia com una extensió de les meves passions i de la descoberta merave-llosa i complexa del món. Com ara.

Recordo com si fos avui una exposició de retrats de Modigliani i untalleret d’escultures de pasta de paper que s’armaven damunt d’una ampo-lla de vi. Els nens solien emportar-se els seus ninots estrafets però no sem-pre. Potser perquè algunes escoles venien de molt lluny i els era incòmo-de marxar amb la figura a les mans. O perquè no apreciaven prou o noentenien allò que havien fet: tot era molt ràpid. Passades unes setmanes, altaller s’apilava un exèrcit de ninots verds, vermells i de color torró querecordaven de lluny els llargs colls i els ulls malenconiosos dels retrats deModigliani. La senyora de la neteja proposava enviar-los tots al contenidorde la cantonada perquè ja no hi havia espai per emmagatzemar-ne més. Ami em sabia greu.

Va ser en aquell batibull de petits monstres amb ànima de vidre quevaig trobar la meva nina. Era una figura blava, inestable damunt l’ampollade vi, amb orelles d’elefant i uns ullets que regalimaven nostàlgia. Duia alcap una corona d’àngel però els grossos pits i la panxa prenyada noenganyaven: no era un àngel, que era una santa en estat.

Com ens vàrem entendre de bé, i que ràpid! la vaig portar a casa i deseguida li vaig fer un lloc entre les meves coses més estimades.

Batejada i tot seguit canonitzada, Santa Foia va esdevenir Patrona de lameva feina. Una santa embarassada!!! No en coneixia cap. Una santa nina!Tampoc no en coneixia cap. Inspirada en el gran Modigliani! Un tresor devalor incalculable.

Li vaig fer un altaret i molts vestits. La canviava sovint, segons el tempsque feia, li vaig brodar un mantell amb cireretes i també li vaig guarnir lacorona amb cristalls i picarols. Sovint li portava regals, flors fresques, cucsde seda, pedres petites. I una garlanda nadalenca de llumetes. I també li

encenia molts ciris, i els caps de setmana, si s’esqueia, li posava encens desàndal. Quan em faltava la feina treia la Santa en processó. Els primersdies la treia només per casa, perquè tampoc era qüestió que em fes massafavors i em sortís més feina de la que podia fer. Però si passava un mes odos i encara no m’havia sortit res, la treia al parc, o desfilàvem pel carrer.De vegades m’acompanyava algun amic, aleshores la processó era méssolemne. Al final mai fallava: venien els clients i m’encarregaven projectesque em superaven, que no sabia fer, i que em donaven l’oportunitatd’aprendre sempre alguna cosa nova.

A poc a poc la meva santa nina va anar fent patrimoni: 1984, unsninots petits de fang fets per uns bruixots de Oaxaca. 1987, una nina mesxica de l’Atlas magrebí amb cabells de veritat. 2004, personatges de vudúdels barris de Visakhapatnam. 2005, un gripau sec, 2006, un volum nan del’Alícia de Carroll. Quants regals li he fet, en tots aquests anys!!!

He canviat unes vint vegades de casa des de llavors, Santa Foia i el seuequipatge sempre han vingut amb mi.

Febrer de 2006, Chimallapali, Índia: Joji em convida a visitar el seuastròleg de confiança. Diu que és important que conegui el meu destí i lapedra que, muntada en un anell, m’ha de protegir dels encanteris. Tot aixòno és perquè sí. He vingut a Chimallapali amb el meu amor, i he deixatoficialment de ser soltera. Tinc marit la més alta ventura possible per auna dona índia. Joji vol assegurar el meu matrimoni, vet aquí la raó de lasessió amb el bruixot, i les pedres, caríssimes, que haurem de portar totsdos d’ara endavant.

L’astròleg parla molt, no m’inspira confiança. Em parla de salut, de tre-ball, de les coses del cor. Jo, però, només vull saber una cosa: “acabaréaquest any el meu llibre de l’Índia?”. No, no l’acabaré, diu. No l’acabaré, niaquest any ni l’altre. No l’acabaré mai.

Faig el que puc per oblidar la maledicció, torno a Camallera, em dicmoltes vegades que no crec en els astròlegs i em poso a treballar frenèti-cament en el llibre. Quasi perdo l’anell, oblidat al fons d’una caixeta.

Però vet aquí que un bon dia, el meu amor té una rauxa maligna. Emrecorda que aquell bandarra ha dit que el meu llibre no l’acabaré mai. Quihe de penjar? El novio o l’astròleg? Per tal de no haver d’escanyar ni l’un nil’altre, recorro a la meva Santa Foia.

He pres l’ampolla de vi on reposa la meva santa nina. L’he omplert deginebra fins dalt. He ficat l’anell amb la pedra a la ginebra. I a sobre SantaFoia, com sempre. Acabaré el meu llibre.

2007. El llibre s’ha acabat. El novio ja no hi és. L’astròleg s’havia equi-vocat. He tret en processó la meva joguina santa amb tot el seu seguici.

No us vull explicar per què.

CLARA GARÍ

Santa Foia, la meva joguina

FIRMES

... Observant les fotografies,ens fixem primer en el rostre

de la persona retratada, idesprés en l’objecte inanimat

que l’acompanya...

EMPORDÀ FESTA DEL JOGUET 2007 /3

Després de no poder participar enaltres iniciatives del fotògraf JordiPuig –o bé per motius d’agenda o

perquè, com és evident, no tinc ni barba nibigoti, ni tampoc un germà bessó– el passat27 de maig em vaig situar davant l’objectiud’en Jordi perquè em fotografiés amb lameva joguina d’infància preferida: un tren.

Aquell instant, que varem repetir cente-nars de figuerencs i empordanesos duranttot el dia, va servir perquè molts de nosal-tres féssim un viatge cap a la nostra infàn-cia, recordant els dies en què tot es basavaen el nostre univers, en aquell tren que emporta records familiars. I tot això en un dia,on alguns denosaltres enspresentàvem ales eleccionsmunicipals. Unfet, que junta-ment amb la fes-ta del Joguet a laRambla, va servirper desconnec-tar i gaudir d’unavetllada plena d’instants inoblidables.

Espero que les pàgines d’aquest suple-ment serveixin per veure la cara més inno-cent i amable de tots els figuerencs i figue-renques, grans i petits, que ens varem des-plaçar per participar en un acte tanespecial.

Així mateix, vull felicitar a en Jordi Puigper continuar sorprenent a tothom ambaquest tipus d’iniciatives, al Setmanari del’Alt EMPORDÀ per no parar de donar-hisuport, i sobretot, al Museu del Joguet deCatalunya pels seus 25 anys de trajectòria.

SANTI VILA VICENTEAlcalde de Figueres

Viatge a la infància

... Vull felicitar a en Jordi Puig

per continuarsorprenent a tothom ...

CLIMENT PÉREZ NIL ROIGPRESENTACIÓN COSTEA JOAQUIN LAMIÑA

SEBASTIÀ ROIG ÀLEX GIFREUENRIC OLIVA ELI ABAD

MAX GIFREU ALBERTO PÉREZROSANA LÓPEZ ALBERT ROCA

ÀNGEL PAIRÓ BENIGNO MÉNDEZANIOL MONTES ANNA JOAN

EMPORDÀFESTA DEL JOGUET 20074/

BERNAT VILARRASA CATI TILLETBERTA GRAS CARLA LÓPEZ

CLARA GARÍ EVA REINAELENA BIVCHEVA ÈLIA VARELA

FERRAN PORTAS JAUME COLLGERARD PORTAS GUILLEM PELEJERO

JESÚS NOVILLO SANTI VILAJOAN ARMANGUÉ JOAN DELGADO


JOAN SUBIRÓS JOSEP MARIA BENETJORDI CALLOL JORDI PIGEM

JOSEP SANTALÓ MAGDALENA SALÓLLUÍS BENEJAM LLUÍS COLL

MARIA LLUÏSA MONTERO MARIA PUJOLMARIA ÀNGELS VILA MARIA DEL MONT MOLINET

MARIA SALA MONIQUE MAREGIANOMARINA SERRA MARIA ROSA PADROSA


RAFA LÓPEZ ANNA DÍAZAIDA MARTÍNEZ ÀLEX ALMARZA

ANTONIO SAZ ORIOL COMASMONTSERRAT BRUGUÉS MONTSERRAT PAREDES

PAQUITA UBACH ROSA MARIA OLIVAPERE PASCUA ROSA MARIA ESTÉVEZ

SANTI COLL VICENÇ PAGÈSSEBASTIÀ AGELL TERESA BARDERA


ARNAU PIBERNAT CARLA NAVARRAARTURO SAZ BIEL MINOBIS

CARLES PUJOL CLARA OLIVERASCARME BAUTISTA CIRO LLUECA

CONCEPCIÓN MARTÍN FERRAN GORDILLODANAE GARCÍA EDUARD HERNÁNDEZ

GEMMA PASCUAL JESÚS QUIROGAIGNASI BLANCH JAN GIRONELL


JOAN DE GRACIA JORDI LÓPEZJOANA MINOBIS JOAQUIM CASELLAS

JORDI MITJÀ JOSEP TABERNERJORDI RODRÍGUEZ JOSÉ JUAN SERRA

JUDIT PASTORA LAURA HERNÁNDEZJULI PÉREZ LAURA DACOSTA

LLUC COLOMER MAGDA SALALLUÍS COLOMER MARIA DOLORS LÓPEZ


MANEL ÀLVAREZ MARTÍ DACOSTAMARC CASELLAS MARIA TIZÓN

MATIAS MORGADES MONTSE ARRANZMAX ARRANZ MIREIA MARTÍNEZ

NADIA NAVARRA PAULA TRIOLANARCÍS GIRONELL NIL FRANCH

QAMAR ÁLVAREZ RICHARD ELELMANQUIM CASELLAS MONTSERRAT GRAU


ADELAIDA CAMACHO ALFONS MARTÍNEZAINA CABEZAS AINA McINTOSH

ANITA CLARET BERTA PUIGANTONIO HERNÁNDEZ BERTA ARMANGUÉ

BRIAN WILLIAMS ROSALINA CARRERASCONXITA SAYÓ ROSA LLINÀS

XAVIER ISERN SALVADOR CLARETSALVADOR MINOBIS TALI COMPANY


CRISTINA PARAROLS DANIEL WILLIAMSCRISTINA VILÀ CRISTINA VIÑAS

DAVID RIERA ENRIC PÉREZ VILLAPLANADENISE BRIGNONE DÍDAC LEE

ENRIC PÉREZ EVELYN CAMPOVERDEESTELA CAPALLERA ESTELA SAEZ

FRANCESC CANET GENÍS PIJOANFRANCESC XAVIER MORATÓ FRANCINA CARLES


GUY ABLARD JOSEP MARIA JOANHOLLY WILLIAMS JACK WILLIAMS

JORDI AMETLLA JOAN OLIVERJORDI PUIG JOSÚ LUIS JAMBRINA

JOSEP MARIA MUNTANÉ JOSEP MARIA PÉREZJOSEP MARIA POCH JOSEP PÉREZ

JOSY DEMENGE LLUÍS VILALLUC MATEO LLUÍS SERRA


PASCAL COMELADE MARIA CARMEN RODRIGOMARIA DOLORS PUIG MANUEL BORRÀS

MARIA ISERN MONTSERRAT CASELLESMIQUEL LLAPART MIREIA SAIS

NARCÍS BOU PACO LUCENAMATÀLIA MARCÓ NÚRIA MUNARRIZ

LLUM PÉREZ PAULINA LEI VILARÓSPAU CABEZAS PAU DOMÈNECH


ADRIÀ BUXEDA ALFONS GUMBAUÀGATA VILARÓS ALBERT BOSCO

ANNA CAMPS CARLA ROIGARTUR SAGUÉS BIEL MARÍN

CARLES ANTONER CLARA JUANOLACARLES AYATS CARMEN BAIDES

CLARA PREZZAVENTO PILAR CASADEMONTPERE VILARRASA POL MATEO


CRISTINA PUY ELOI SÁNCHEZDÍDAC SABRIÀ DOLORS LAVALL

ENRIC JUANOLA FRANCESC ARTIGASENRIC MARÍN ENRIQUETA MASDEVALL

FRANCISCO CEBRIÁN JESÚS HERASISABEL VARELA JAN FALGUERAS

JOAN ALBERNI JOAN MARTÍNEZJOAN BOSCO JOAN DURAN


FESTA DEL JOGUET DEL 2007 Suplement gratuït …...Vint-i-cinc anys, i més, jugant Jordi Puig...

Documents

Transcript of FESTA DEL JOGUET DEL 2007 Suplement gratuït …...Vint-i-cinc anys, i més, jugant Jordi Puig...