Sollana

SollanaFESTES MAJORS2014

L’ALCALDESaludaBenvolguts veïns i veïnes de Sollana i El Romaní.

De nou un any més tinc el privilegi de poder dirigir-los unes paraules des de l’edició del llibre de festes. Festes Patronals que arriben puntuals com tots els anys.

He de començar dient-los que enguany m’ha to-cat a mi fer-me càrrec de la Regidoria de Festes, ja que el meu company i millor amic Vicente Estarelles Grau per motius diversos, no ha pogut fer-se càrrec de l’organització de les festes. Amb la qual cosa vull demanar-los que li agraïm el mèrit de les festes 2014, ja que ell ha sigut qui des de l’any 2011 ha estat treba-llant perquè tots els veïns de Sollana i El Romaní po-gueren gaudir d’unes bones festes i per açò mateix, l’única cosa que he hagut de fer és continuar amb tots els actes que en el seu moment va introduir. Per este motiu, li envie un missatge en públic des d’ací per a donar-li les gràcies per tot el treball ben fet i també dir-li que serà difícil i complicat, per dir, pense que impossible, trobar un altre regidor de festes com tu, per tot açò: Gràcies amic!

Enguany ja hem gaudit les festes de Santa Maria Magdalena, en estes he tingut la satisfacció al costat de la resta de la corporació de poder gaudir de la grata companyia dels més majors tant en el sopar del càncer, sopar de les ames de casa i sopar dels jubilats, vull fer-los un esment d’agraïment a tots els majors que componen les anteriors associacions que he anomenat, per agrair-los la seua desinteressada col·laboració, ja que en tots els actes que any rere any se celebren tant per les seues associacions o bé per l’Ajuntament sempre estan recolzant en totes les tas-

ques desinteressadament. Sou un col·lectiu que cada any segueix sent mes nombrós, i requeriu la màxima atenció del màxim representant de l’Ajuntament de Sollana i El Romaní, ja que amb la vostra experiència aporteu eixa altra visió que sempre em fa créixer com a persona. Gràcies!. Sense oblidar-me de l’agraïment també a la resta de components més joves de les anomenades associacions.

També vull agrair als festers la col·laboració que rea-litzen en estes festes, hem acabat les festes de Santa Maria Magdalena i amb una xicoteta falta de rodatge, posat que som persones, i les primeres sempre cos-ten un poc més d’organitzar, ja han demostrat que seran uns festers que tardarem a oblidar. Gràcies!

Finalment pel que fa a les festes de Santa Maria Magdalena vull felicitar a tots els músics de la SUAM i al seu director Juan Bautista Soria i Medina per la seua iniciativa per a què es realitzara una vetlada de gal·la lírica de sarsuela, que ens va fer a tots els assis-tents gaudir d’una gran vetlada demostrant la gran qualitat dels nostres músics locals. Gràcies!

Any rere any celebrem les festes locals amb gran entusiasme i una àmplia participació en els diver-sos esdeveniments religiosos. Com és característic, a Sollana i El Romaní s’ompliran els nostres carrers d’alegria i colorit fent que eixim al carrer per a gau-dir de les nostres festes religioses de la Mare de Déu d’Aigües Vives d’El Romaní, Santíssim Crist de la Pie-tat de Sollana, Crist del Raval i Sant Ramon. Totes elles acompanyades del bon caràcter, amabilitat i es-perit fester dels veïns de Sollana i El Romaní.

02

VICENTE JOSÉ CODOÑER SENÓNAlcalde-President del’Ajuntament de Sollana

En nom de la Corporació Municipal que presidisc i en el meu propi, els desitge de tot cor que passen unes molt bones Festes Patronals.

Des de la Regidoria de Festes s’ha treballat per con-feccionar un programa de festes amb qualitat i varie-tat d’actes no oblidant els límits d’austeritat i no, com en corporacions de governs anteriors, que l’últim any de legislatura realitzaven actes extraordinaris amb el conseqüent malbaratament.

Vull anomenar i agrair la dedicació especial que es presta des d’altres regidories, Parròquia Santa Maria Magdalena, Germandat de Crist de la Pietat, associa-cions, festers, penya taurina, club d’atletisme, ames de casa, associació de jubilats, associació contra el càncer, col·laboradors, patrocinadors, policia local, forces de seguretat de l’estat, protecció civil, per-sonal de l’Ajuntament i quantes altres persones o col·lectius col·laboren en les nostres festes. Entre tots aconseguiu any rere any, que les Festes de Sollana i El Romaní siguen un èxit rotund. Gràcies a tots pel vostre treball i inestimable esforç.

Ja està tot preparat, ara ens correspon als veïns omplir-ho de sentit, és el moment d’eixir al carrer, d’omplir places i recintes, de compartir moments de rialles i diversió amb amics i familiars, d’explotar d’alegria, però tot açò des del respecte a les perso-nes i les coses, la tolerància i el saber estar.

Apel·le a tots els veïns, joves i menys joves de Solla-na i El Romaní, confie plenament en ells i els demane

respecte, perquè gaudisquen de les festes i la diver-sió amb el dret al descans dels altres. Cada dia som més exemplars i ens sentim més orgullosos de ser Sollaners i de viure en un poble on es respira bon am-bient fester i tranquil·litat. També, expressar el meu agraïment per la seua comprensió als veïns que per motiu de les festes veuen alterada la seua vida diària.M’agradaria que reservaren uns minuts per a dedicar un record als qui estan absents, als qui no poden as-sistir per diversos motius, als qui estan passant per moments difícils i als qui van compartir dates pas-sades i avui no es troben entre nosaltres. Aprofite l’ocasió per a donar la benvinguda als veïns que s’han incorporat a la Vila de Sollana i El Romaní en estos últims mesos i van a viure les primeres festes entre nosaltres, en estos moments són uns Sollaners més i per açò els convide a gaudir-les com a tals.

En nom de la Corporació Municipal que presidisc i en el meu propi, els desitge de tot cor que passen unes molt bones Festes Patronals.

03

SaludaEL RECTOR

LA ALEGRÍA DEL EVANGELIO

El día 24 de noviembre del año pasado, al clausurar el Año de la Fe, el Papa Francisco presentó la Exhor-tación Apostólica Evangelii Gaudium (La alegría del Evangelio), y esta Exhortación, como el mismo Papa indica, va dirigida “a los fieles cristianos, para invitar-los a una nueva etapa evangelizadora marcada por esa alegría, e indicar caminos para la marcha de la Iglesia en los próximos años”. (E.G. 1)

La Exhortación surge como respuesta al Sínodo de los Obispos celebrado en Roma, del 7 al 28 de octu-bre de 2012, sobre el tema “la nueva evangelización para la transmisión de la fe cristiana”. De ahí que el tema fundamental de este documento es la evan-gelización, es decir, el anuncio del Evangelio, que es, por otra parte, la misión fundamental que ha tenido y tiene siempre la Iglesia, obedeciendo el mandato del Señor a sus discípulos de “ir al mundo entero y pro-clamar el evangelio a toda la creación” (Mc. 16, 15).

En esta Exhortación, el Papa Francisco ofrece una visión motivadora e interpelante acerca del espíritu misionero y evangelizador de la Iglesia, a partir de una transformación misionera, haciendo un análisis de la sociedad actual y ofreciendo claves para el anuncio del Evangelio en estos tiempos que estamos vivien-do. Él nos dice que el anuncio del Evangelio se debe hacer no entendiéndolo como quien impone una obli-gación, sino como quien comparte una alegría. Y en este sentido es muy significativa una frase de la in-troducción que condensa el punto de partida y gran parte del desarrollo de este documento, cuando dice: “El bien siempre tiende a comunicarse. Toda experien-cia auténtica de verdad y belleza busca por sí mis-ma su expansión, y cualquier persona que viva una profunda liberación adquiere mayor sensibilidad ante las necesidades de los demás. Comunicándolo, el bien se arraiga y se desarrolla”. (E.G. 9) Por tanto, hemos de entender que el anuncio cristiano, el anuncio del Evangelio, es un bien, un mensaje de alegría, llevado y comunicado por quien ha experimentado dicha ale-gría en su vida y quiere hacer partícipe a los demás de esa alegría.

La Exhortación es un documento muy extenso, que consta de una introducción y cinco capítulos: 1) La transformación misionera de la Iglesia. 2) En la crisis del compromiso comunitario. 3) El anuncio del Evan-gelio. 4) La dimensión social de la evangelización y 5) Evangelizadores con espíritu. No pretendo en este artículo comentar toda la Exhortación Apostólica que aborda muchos temas, solamente quisiera indicar al-gunos aspectos del capítulo tercero, que hacen refe-rencia al anuncio del Evangelio, porque nos pueden afectar más directamente a todos.

En el capítulo tercero, el Papa habla de quienes de-ben anunciar el Evangelio y de qué forma y manera. Y concretamente en el número 120 nos dice, que en virtud del sacramento del Bautismo, cada cristiano se convierte en discípulo misionero y, por tanto, en un agente evangelizador, independientemente de la fun-ción que ejerza en la Iglesia, el cargo que desempeñe, la cultura o los estudios que tenga, y que nadie se debe sentir excluido de esta tarea y de esta misión, y que, por tanto, no se puede pensar que la tarea de la evangelización debe de ser llevada a cabo por un grupo cualificado de cristianos y los demás quedar al margen. En definitiva, el Papa nos está diciendo que cada cristiano, sea obispo, sacerdote, religioso o re-ligiosa, laico o laica, estamos llamados, en los tiem-pos actuales, a llevar a cabo esta tarea de anunciar el Evangelio y nos hace una llamada a todos para que no dejemos u olvidemos este compromiso, porque si de verdad uno tiene experiencia de fe y del amor de Dios, no hace falta muchos cursos de teología o de pastoral, para anunciar lo que cree y lo que vive.

Además de decir que todos los cristianos somos evangelizadores, el Papa nos habla de algunas for-mas y maneras de realizar esta misión. Nos dice que hay muchas formas y muy diversas, a través de la pre-dicación, la catequesis, la educación, la piedad popu-lar, etc., pero yo quisiera fijarme especialmente, en lo que el Papa llama evangelizar “persona a persona”, en la que nos invita a cada uno de los bautizados a lle-var el amor de Jesús a otros de forma espontánea en nuestras conversaciones y acciones diarias. El Papa lo dice con estas palabras: “Hay una forma de predica-ción que nos compete a todos como tarea cotidiana. Se trata de llevar el Evangelio a las personas que cada uno trata, tanto a los más cercanos como a los des-conocidos. Es la predicación informal que se puede realizar en medio de una conversación y también es la que realiza un misionero cuando visita un hogar. Ser discípulo es tener la disposición permanente de llevar a otros el mensaje de Jesús y eso se produce espon-táneamente en cualquier lugar: en la calle, en la plaza, en el trabajo, en un camino”. (E.G. 127)

Finalmente quisiera resaltar que el Papa destaca la importancia, a la hora de evangelizar, de utilizar siem-pre un lenguaje positivo, que indique lo que se debe hacer para mejorar las cosas y no tanto lo que no se debe hacer. Igualmente resalta la importancia de que el anuncio del Evangelio, debe ir acompañado del tes-timonio claro del Evangelio, es decir, que nuestra vida debe procurar reflejar lo que creemos y decimos.

Que estas indicaciones del Papa Francisco nos esti-mulen, a todos los que somos y nos llamamos cristia-nos, a procurar llevarlas a la práctica en nuestra vida.

FÉLIX FERNÁNDEZ BLÁZQUEZCura Párroco de Sollana

04

Un any més s’acosten les festes patronals en honor al Santíssim Crist de la Pietat, senyor i patró de Solla-na. Un any més, i ja en són més de cinquanta, estem preparats per a assumir el nostre paper en les cele-bracions religioses.

Moltes coses han canviat en aquest mig segle, però la necessitat de comptar amb la inestimable col·laboració dels confrares que componen la Ger-mandat continua sent indispensable per a mantindre viu el llegat cultural i religiós de la nostra població. Sense la participació activa de tots i cadascú de nos-altres, eixe camí de 50 anys d’esforç i devoció pel nos-tre amat Crist de la Pietat, pot acabar desapareixent.

Vull aprofitar que durant les festes patronals es pro-dueix un reviure de la participació dels confrares sem-pre disposats a suportat amb gust la càrrega de la nostra venerada imatge, per a agrair especialment, al reduït grup que va assumir eixa responsabilitat la pas-sada Setmana Santa, poc més de 16 homes i dones, gràcies al compromís dels quals va poder eixir l’anda en processó.

Des de la Junta de Govern de la Germandat, volem expressar el nostre agraïment a tot el poble per la seua col·laboració i participació en els actes progra-mats per a la celebració del nostre 50 aniversari, al M.I. Ajuntament de Sollana pel seu inestimable suport; a les cambreres 2013 María Muñoz Delhom i Carment Fuset García i especialment, a Elisa Ferrús Senón, Asunción Senón Vila i Pepa Fortea Vila pels treballs de restauració de l’estendard de la fundació de la Ger-mandat. En l’interior del qual aparegué, una vegada totalment descosit, la tela de l’estendard del Rosari de l’Aurora pintat a mà. Aquest estendard fou confec-cionat en l’any 1976, per Alfreda i Carmen Adrià Mulet i va eixir a la processó per primera vegada aquell Di-vendres Sant.

Enguany la Junta de Govern, seguint la tradició ha preparat un bon nombre d’actes festius i religiosos per a commemorar estes dates, als quals esperem una àmplia participació de tot el poble, però especial-ment dels membres de la Germandat.

Espere que ho gaudiu, participant de l’alegria i devo-ció de les nostres festes patronals.

JOSÉ RICARDO MAGRANEREl President

SaludaGERMANDAT DEL SANTÍSSIM CRIST DE LA PIETAT

05

FESTES MAJORS SOLLANA 2014

Alfreda i Carmen Adrià Muletqui confeccionaren l’estendard en 1976

Cosint i restaurant l’estendard

Cambreres 2014

Directiva Germandat

Desde que se inició en España la reconquista a los musul-manes, fue constante la fundación de monasterios y con-ventos promovida en buena parte a petición de la nobleza del lugar o de las autoridades locales. Siendo la orden fran-ciscana la más extendida, de forma que llegando el siglo XVI era la que mayoritariamente necesitaba un auténtico espíritu renovador; que fue capitaneado por Juan de Sa-nabria, luego llamado Pedro de Alcántara donde había na-cido. Sus padres le mandaron a Salamanca a cursar estu-dios eclesiásticos para el sacerdocio, que abandonó por los franciscanos durante los años 1516-1519; siendo ordenado presbítero, ocupando diversos altos cargos en la orden con rigor y estricta observancia de la regla de Asís.

Se propuso asistir al capítulo general de la Orden a cele-brar en Mantua, ciudad de la Lombardía italiana; pero enfer-mó, lo que le impidió asistir. Restablecido en Barcelona tuvo ocasión de contactar y entablar amistad con el virrey de Cataluña Francisco de Borja; a quien el emperador Carlos V había mandado a dicha ciudad para que pusiera en orden la administración pública catalana. Ya viudo, ingresó en la Compañía de Jesús llegando a ser su Prepósito General.

Con el duque de Gandia volvería a verse en la huerta y en casa de El Palancar (Extremadura), donde Pedro de Alcán-tara ya hacía vía eremítica.

Fray Pedro en 1558 viaja a Roma y recibe la confirmación como Comisario General de la Orden, que le faculta para una delimitación geográfica franciscana, y así el Reino de Valencia lo desgaja de Aragón. Por Alicante comienza a restablecerse la descalcez por estas tierras, iniciándose por Elche. Pues en 1560 la marquesa de Elche, doña Juana de Portugal le pide a Fray Pedro de Alcántara que le mande dos padres que visiten el Monforte del Cid. Es la ermita que las autoridades han ofrecido para edificar un convento. Lue-go regresan a Extremadura informando a Fray Pedro que es un lugar apacible y adecuado para la regla, que motivó el envío de ocho frailes para que fundasen los conventos de Elche y Lorito. Llegaron a primeros de abril y el grupo de descalzos fue recibido con entusiasmo por la población. Se dirigieron a una ermita que estaba empezada por parte de la ciudad distante unos 300 pasos de la población.

Meses después se fundaría el tercer convento alcantarino, el de Nuestra Señora de la Piedad de Sollana.

Fray Pedro de Alcántara moría poco después, el 18 de octubre de 1562, pero la obra por él iniciada continúo cre-ciendo a un ritmo imparable. A pesar de sufrir un acoso incesante e interferencias internas permanentes por parte de algunos miembros de padres observantes; que conside-raban la nueva reforma un esfuerzo innecesario, carente de credibilidad y perjudicial para la unidad de la Orden, e hicie-ron serios esfuerzos por neutralizarlos. Afortunadamente no lo consiguieron, sino que PÍO V, con la publicación de un breve el 3 de junio de 1568, volvió a aprobar la reforma y prohibió terminantemente a los observantes inmiscuirse en los descalzos o alcantarinos.

Y así se fueron sumando a la nueva corriente otros con-ventos colectivamente y algunos frailes aisladamente como por ejemplo, el beato Andrés Hibernón y San Pascual Bailón;

Presencia deLos Frailes Alcantarinos

en la Alcahecía de Sollana

Imagen de San Pedro de Alcántara, nacido en la Alcudia el año 1713, labrada en mármol de Carrara en Roma por el escultor Francisco Vergara y Bartual entre 1752-1753, que obra la Basílica de San Pedro del Vaticano.

06

nacido en Murcia en 1524 y el otro en Torrehermosa (Zara-goza) en 1540. Considerados valencianos de adopción por- que pasaron toda la vida religiosa en el Reino de Valencia.

Aparte de Elche y Lorito, fueron alcantarinos Orihuela, Ji-jona, Játiva, Alcudia, Torrente, Liria, y otros. A ruegos de don Fadrique de Portugal, Pedro de Alcántara fundó en Sollana un convento, eligiéndose para ello el montículo de la Alca-hecía. Entonces ya despoblado y solitario distante una milla de Sollana, donde existía bajo la advocación de nuestra Se-ñora de la Piedad. En unas cuevas existentes establecie-ron los frailes su morada y cavando a una y otra parte sus celdas, dormitorios y demás; llevando una vida tan austera y rígida que llamaban la atención de la gente que pasaba por allí. El mismo padre provincial Alonso de Lerena que había autorizado la fundación tercera en el Reino de Va-lencia, después de la de Elche y Lorito en Monforte del Cid. Al ver aquel sitio tan acomodado a su regla quiso formar parte de su comunidad. Con esta estrechez ocupada en la oración y el trabajo estuvieron los frailes en aquellas cuevas algún tiempo, expuestos a achaques y enfermedades. Don Fadrique de Portugal decidió construir a sus expensas un monasterio al que se trasladó la comunidad.

A partir de entonces se fueron sumando a la nueva co-rriente otros conventos colectivamente frailes aislantes como por ejemplo el beato Andrés Hibernón y san Pascual Bailón. Andrés a los veintidós años vistió en Albacete há-bito franciscano a los observantes, pero conocedor de la vida rigorosa de los descalzos, decidió abrazar ese nuevo estilo franciscano. Fue recibido en el convento de Elche por el guardián Alonso de Llerena el 1563 cuando tenía veinti-nueve años. Un año después otros insignes de familias hu-mildes, fueron destinados como hermanos por los distintos conventos alcantarinos. Fray Andrés murió en Gandía y Fray Pascual en Villareal.

CONVENTO DE LA PIEDAD DE SOLLANA

Mediado el siglo XVI era señor de la baronía de Sollana Fadrique de Portugal hijo del portugués Sancho de Noroña y de Ángela Fabra de ilustre familia valenciana. Se casó en tercera nupcias con Margarita de Borja, hermana del futu-ro san Francisco de Borja. Don Fabrique fue devotísimo de santo de Asís, pues a sus cinco hijos les bautizó con el se-gundo nombre de Francisco.

Pedro de Alcántara impulsor de los franciscanos descal-zos a ruego de don Fabrique en 1562, fundó en Sollana un convento eligiéndose para ello el montículo de la Alcahe-cía. Entonces ya despoblado y solitario distante una milla de Sollana, donde existía una ermita bajo la advocación de Nuestra Señora de la Piedad y en unas cuevas existentes establecieron los frailes su morada y cavando a una y otra parte sus celdas, dormitorios y demás; llevando una vida tan austera y rígida que llamaban la atención de la gente que pasaba por allí. El mismo padre provincial Alonso de Lerena que había autorizado la fundación tercera en el Rei-no de Valencia, después de la de Elche y Lorito en Monforte del Cid. Al ver aquel sitio tan acomodado a su regla quiso formar parte de su comunidad. Con esta estrechez ocupa-da en la oración y el trabajo estuvieron los frailes en aquellas cuevas algún tiempo, expuestos a achaques y enfermeda-des. Don Fadrique de Portugal decidió construir a sus ex-pensas un monasterio al que se trasladó la comunidad.

El 18 de octubre de 1573 fallecia en Madrid don Fabrique, en su testamento disponía “Que si Dios fuese servido llevar-me de esta presente vida en este lugar de Madrid, mi cuer-po sea depositado en la parroquia de San Ginés, por cuanto quiero que me lleven a enterrar en el Monasterio de Nuestra Señora de la Piedad de la villa de Sollana de los frailes des-calzos; que se cree una capellanía en la iglesia de Sollana. Si fallecería en el Reino de Valencia nombro por albacea al padre guardián del Convento de Sollana. Que se acabe el nuestro Monasterio de la Piedad de la villa de Sollana y que sean obligados a sustentarlos así de Médico y Botica, como ornamentos y lo demás que allí fuese necesario para quince frailes que es mi voluntad residan en él ”.

Su cuerpo se trasladó al Monasterio de la Alcahecía y enterrado en la capilla mayor. La lauda sepulcral en la que aparece sobre relieve, su busto con el hábito de Santiago y con su escudo de armas al pie, esta orlada con la siguiente leyenda: “Aquí yace Don Fabrique de Portugal caballero del avito de Santiago, Comendador de los Santos de dicha Or-den, caballerizo mayor de la Reina Isabel. Fundador de este convento. Murió el 18 de octubre de 1573”.

Dos estancias notables en el convento de la Piedad quiero destacar, la del beato Andrés Hibernón y la de San Juan de Ribera.

Sin poder precisar año, se encontraba en el convento Fray Andrés ya viejo y achacoso. Llegó sin aviso de que iban a

FESTES MAJORS SOLLANA 2014

Lugar donde se establecieron los alcantarinos.

07

comer el padre provincial y los definidores. El padre que quedó al frente se vio turbado por hallarse ausente para de-cir la santa misa, y deje a mi cargo la cocina. El buen padre en atención a la edad y cansancio del humilde hermano le mandó que fuese a descansar. Entonces el santo llegó con humilde y respetuosa viveza de espíritu, le replicó: “No me mande esto padre porque es contra justicia. A vuestra reve-rencia le toca estar en el altar y a mí en la cocina; sus manos deben estar entre corporales y las mías entre los tizones”.

Del patriarca Ribera de Sollana añadiré, al igual que los obispos visitaban sus parroquias para conocer el estado de las mismas el papa Sixto V recordó a los obispos, arzobis-pos, patriarca y cardenales, la obligación de visitar la tumba de os Apóstoles en Roma y darle cuenta del estado de sus respectivas diócesis.

A mediados de octubre de 1589 se supo en Valencia que el Patriarca don Juan de Ribera marchaba a Roma a cum-plir con el mandato pontífico. Por la guerra de que era esce-nario Francia, no cabía otra cosa que hacer el viaje por mar, decidiéndose embarcar en Denia, puerto que era frecuen-tado con regularidad por galeras italianas.

Cuando los médicos conocieron sus intenciones, dado su estado de salud, con catarros y cólicos nefríticos, se opusie-ron a que iniciara tan largo viaje, pronosticándole el peligro que corría su vida si se hacía a la mar. Lo cierto es que nadie pudo hacerle desistir de su empeño. Así, el 19 de octubre, “que fouch dijous, dia apres de Sant Luch, lo señor arche-bisbe parti per a Roma” con fuerte temporal de lluvias, ca-mino de Denia, para hacer noche en Silla.

Cuando a la mañana siguiente día 20 se reemprendió des-de de Silla continuaban las lluvias, más intensas a medida que avanzaban, hasta el extremo que cuando se aproxi-maban a Sollana pasó a ser un verdadero diluvio. No tu-vieron más remedio que refugiarse en el Convento de los franciscanos alcantarinos descalzos a la Alcahecía, del que era Padre Guardián Fray Gaspar Barba, que con los demás conventuales y el Cura de Sollana Asensi Francés que allí esperaba el paso de su ilustrísima, recibieron y dieron apo-sento al Arzobispo y acompañantes.

El área del temporal abarcó no solo la cuenca del río Júcar, sino también la del Turia y fue tan intenso, que originó una gran avenida de aguas. En Valencia, derribó el puente del Mar y parte del puente del Real, las cercas del Palacio Real

y parte de la muralla frene al Temple, inundándose buena parte de la Ciudad.

Y cómo no, también nuestro término municipal y sus co-lindantes: “había plogut tant durant tres dies que el Xúuqer y el Magre , els rius y barranchs, tots creixqueren com mai, convenint tota la Ribera en un mar”, obligando al Patriarca Ribera a permanecer en el convento de la Alcahecía de So-llana desde el viernes día 20 hasta el jueves siguiente día 26.

Como se tenía a diario por costumbre, en el Libro de la Despensa citado, de puño y letra del veedor Martínez, fi-gura anotado el “Plato y Raciones” de la cena que se sirvió durante estos días de estancia en Sollana, a don Juan de Ribera, acompañantes y frailes del convento, con su coste en moneda de aquella época: libras, sueldos y dineros. Por penitencia, el Patriarca Ribera no tomaba alimento alguno al mediodía, aun cuando sí lo hicieran sus acompañantes.

El arzobispo empeñado en continuar el viaje hasta Denia para embarcar hacia Roma, envió al monasterio de la Murta a su ayudante Gaspar Agulló a que diera aviso de su llega-da, que no pudo pasar de Pardines ni atravesar el Júcar por Albalat. Otro correo tuvo que refugiarse en la casa del cura de Algemesí.

Cuando los curas de los pueblos vecinos supieron de su enfermedad y de los propósitos del señor Arzobispo, así como de la situación en que habían quedado los caminos, vinieron a Sollana a suplicarle que no se moviese, ya que no podía cruzarse el Júcar ni en barca ni por el puente de Alzira. En ello insistió el cura de Algemesí, Pere Sánchez, pero nadie pudo disuadirlo de continuar el viaje, porque era mandato de Su Santidad.

Así el jueves siguiente 26 de dicho mes de octubre, des-pués de una semana de estancia del Patriarca Ribera en el Convento de la Alcahecía, hundiéndose la carroza en el barro, continuó viaje hacia la Murta, acompañado del Padre Gaspar Barba, superior del convento de Sollana y de otros sacerdotes que no osaban desampararlo.

El domingo llegó al monasterio de la Murta con una fiebre altísima, siendo asistido por el médico de Alzira Pere Pérez, quien recomendó de nuevo la suspensión del viaje, negán-dose el Patriarca porque por encima de su salud estaba el cumplimento del deber.

08

Pero aconteció que el mismo domingo llegó un correo de Denia diciendo que las galeras de Génova se habían hecho a la mar el día 23 y las de Nápoles el 24. No pudo ya negarse el Patriarca a regresar a Valencia acompañado del Conde de Elda, casado con su sobrina, que había ido a Alzira, y por el médico Pere Pérez que lo hizo hasta Algemesí.

De las incidencias de este pretendido viaje se hizo la opor-tuna información testifical en la que aparecen el Conde de Elda, el padre del guardián del Convento de Sollana , otro fraile del mismo convento llamado Joan Corral, el cura de Sollana Asensi Francés, médicos, curas de otros pueblos y frailes de la Murta, en un total de veinticuatro.

Hasta aquí el relato de la estancia de Juan de Ribera con la alcantarinos de la Alcahecía.

Había nacido en Sevilla en 1532 hijo de los duques de Al-calá de los Gazules y marqueses de Tarifa. A los diez años y medio fue enviado a Salamanca y tuvo por confesor a de fray Pedro de Alcántara y al Maestre de Ávila con treinta años de edad fue promovido obispo de Badajoz. Seis años después arzobispado de Valencia resistiéndose a aceptarle alegando que la diócesis de Badajoz era su primera esposa, y no la quería dejar hasta su muerte.

En Valencia lo fue todo patriarca, arzobispo, virrey, capi-tán general, canciller de la Universidad. Concibió la idea de dotar a la diócesis de un colegio seminario para becarios bajo el título de Real Colegio de Corpus Christi, y al redactar sus constituciones tuvo presente que había sido obispo de Badajoz. Establecimiento de dos plazas de becarios debían reservarse para dos aspirantes al sacerdocio de aquella dió-cesis, regla que viene siendo respetada hasta la fecha, en el curso pasado la disfrutaron dos sacerdotes pacenses.

Los alcantarinos debido a la poca salud que gozaban los que enfermaban a menudo por hallarse el convento cer-ca del lago de la Albufera, zona pantanosa y de arrozales, vestir un hábito de lana burda, ir descalzos en todo tiempo, dormir en tablas o esteras y una excesiva frugalidad en las comidas. A pesar de buscar remedio sin conseguirlo, en el año 1603, cuarenta años después de la fundación, bajo el provincialato de fray Jerónimo Planes tuvo que dejarse el convento con gran sentimiento de los frailes; y no menos de la hija del fundador, doña Ana de Portugal y Borja, duquesa de Pastrana tanto por tener enterrado allí a su padre, como por la gran estima que tenía por los religiosos de san Fran-cisco. Consiguió que la orden mercedaria lo ocupara hasta la desamortización de Mendizábal en 1835.

JUAN MOLERES IBORCronista Oficial de la villa de Sollana

09

El Patriarca de Badajoz

FESTES MAJORS SOLLANA 2014

Utilitzant el símil que Miguel Gual Camarena fa del riu Nil, amb el nos-tre riu Xúquer, “…podríem dir que la Ribera és un do del Xúquer, a la qual proporciona l’aigua i amb ella la vida i la riquesa…”

I per tant, d’eixa corrent de crea-ció, modificació i arrelament de l’estructura social, econòmica i geo-gràfica al llarg de quasi huit segles d’història, té gran part de culpa la Séquia Reial del Xúquer.

Este canal de reg, principal artè-ria derivada del riu Xúquer, pren els seus preats cabals de reg en l’Assut d’Antella i, després d’un recorre-gut de 54 km desaigua en el terme d’Albal, concretament en la Séquia de Favara donant vida i riquesa a 20 termes municipals, constituint amb això un important motor econòmic i social per a les comarques de la Ribera Alta, Ribera Baixa i part de l’Horta de València.

Des dels seus inicis en la segona mitat del segle XIII per Jaume I el

Conqueridor, fins a la seua finalitza-ció en la segona mitat del segle XVIII a instàncies i expenses del duc d’Íxer (Excm. Sr. En Pedro d’Alcántara Fa-drique Fernández d’Íxer, Silva, X duc d’Íxer, Senyor de la Baronia de So-llana) la Séquia Reial del Xúquer és considerada com un dels canals de reg més antics i segurament més ex-tens d’Espanya.

El Canal Principal de la Comunitat, -com col·loquialment el coneixem- amb una amplària inicial de deu me-tres, al llarg de 54 km recorre tota la nostra geografia repartint cabals i disminuint progressivament, arri-bant a una amplitud d’un metre en el seu tram final, deixant al seu pas pels municipis de les riberes del Xúquer i de l’Horta les preades aigües de reg a través d’una extensíssima xarxa de séquies, braçals, filloles, regs, esco-rrenties, etc…., sent en l’actualitat la major font d’aportacions hídriques al Llac de l’Albufera i al Parc Natural que el circumda.

Este any 2.014 celebrem el 750 ani-versari de l’existència de la Séquia Reial del Xúquer.

Set segles i mig d’història a través dels quals la Comunitat de Regants ha sabut mantindre’s en la seua co-mesa de la distribució justa i equi-tativa dels cabals de reg entre els seus comuners; de mantindre i de millorar l’eficiència dels seus llits; d’experimentar ampliacions i millo-res suportant, a través dels temps, nombroses i sonades revoltes dels regants tradicionals enfront dels nous usuaris.

Set segles i mig d’història en els quals cabria destacar tres fites his-tòriques:

-Fundació de la Séquia Reial per part del Rei Jaume I el Conqueridor, cap a 1.264, qui concedeix als habi-

tants d’Alzira la facultat per a regar les seues terres amb les aigües del Canal, iniciant-se la construcció del primer tram fins a Algemesí, hui de-nominat Primera Secció de la Séquia Reial del Xúquer.

- Privilegi del Rei Martí l’Humà, ex-pedit en 1404, pel qual es permet prendre les aigües del riu Xúquer modificant, eixamplant i aprofundint la séquia existent en els llocs i parat-ges on siga necessari, sense perjuí dels antics regants.

-Projecte de continuació de la, fins eixe moment, coneguda com la “Sé-quia Nova d’Alzira” des d’Algemesí fins a Albal, a instància del duc d’Íxer, a mitjan segle XVIII. Sota el regnat de Carles III i fent ús de distints pri-vilegis atorgats pels successius mo-narques des de Jaume I el Conque-ridor, va promoure i va costejar les obres de prolongació de la Séquia Reial que es van donar per finalitza-des cap a 1815.

A estos fets històrics hauríem d’afegir també, com a esdeveniment de gran rellevància en la nostra his-tòria, el procés de modernització en el qual ens veiem immersos que con-sisteix en el canvi del reg “a manta” o per inundació al reg localitzat o reg per degoteig.

Tots estos canvis, cada un en el seu moment, han suposat una gran revo-lució per a la nostra volguda Séquia Reial del Xúquer, en tots els aspec-tes: de modificació i transformació del paisatge de les nostres comar-ques; de l’execució de grandíssimes inversions per a dur a terme les obres; d’importants canvis tècnics i tecnològics en els sistemes de dis-tribució de les aigües; d’un total i radical canvi en les formes de cultiu i en les pròpies varietats cultivades i, sense cap dubte, en un futur molt

10

SéquiaReial del Xúquer

1264 - 2014

11

FESTES MAJORS SOLLANA 2014

pròxim, una profunda remodelació en l’organigrama organitzatiu i de comandament de tota la Comunitat de Regants, motivat per la implan-tació del reg per degoteig amb una estructura de funcionament que requereix que oblidem l’ancestral sistema organitzatiu de les Juntes Directives Locals en cada municipi, per l’agrupació en Sectors de reg, els quals no es corresponen neces-sàriament amb el territori d’un terme municipal, comprenent de vegades part del mateix o agrupant parts de diversos termes.

Però, açò és el futur i com a tal, encara que podem preveure el que succeirà, encara està per arribar.

No obstant això, a Sollana, encara que no menys interessant i impor-tant, el canvi del sistema de reg tra-dicional al reg per degoteig no tindrà una transcendència massa significa-tiva si considerem que al voltant del 75% de les nostres terres són de cul-tiu d’arròs i estan situades en l’entorn del Parc Natural de l’Albufera, la qual cosa no deixa de ser un seriós con-tratemps per a poder pensar tan sols en cap transformació.

Retornant a mitjan del segle XVIII, rememorarem que en aquella èpo-ca el creixent interès pel cultiu de l’arròs va motivar i va impulsar al duc d’Íxer, Senyor de la Baronia de So-llana, a projectar la prolongació de la Séquia Reial, portant amb això les aigües de reg al nostre terme, per a això va necessitar construir un nou canal que prenguera les aigües del llit de la Séquia Reial d’Alzira.

El vast pla de regadiu projectat pel duc contribuiria al desenrotllament econòmic i social de Sollana en fer realitat l’arribada de les aigües a les terres del seu senyoriu regades fins eixe moment tan sols en part gràcies a les aigües de la Séquia de l’Horta que atenia unes 2.000-0 fanecades contigües a la població, a les proce-dents d’alguns ullals i als sobrants de reg de la Reial Séquia d’Alzira a tra-vés del terme fronterer d’Algemesí.

Sollana comptava en aquell mo-ment amb tres privilegis per a traure aigües del riu Xúquer i poder regar

el seu terme:• El del Rei En Martí l’Humà (1.404)• El del Rei Felip II (1.573)• El de la Reina Governanta, mare del Rei Carles I (1.668), i encara que els avantpassats del duc d’Íxer havien intentat fer realitat la portada de les aigües utilitzant els dos últims privi-legis, els seus desitjos es van quedar en mers projectes.

Per a això, el Consell General de Regants va resoldre l’any 1760 ac-ceptar la proposta del duc de rea-litzar a costa seua totes les obres necessàries en la Séquia Reial a can-vi d’obtindre l’aigua suficient per a regar les seues terres a Sollana sen-se que això ocasionara cap tipus de perjuí als regants anteriors.

Les obres realitzades van consistir a:

a).- Modificar el traçat del llit, a-llunyant-lo de la proximitat del riu Xúquer.

b).- Construir alguns murs per a reforçar el caÍxer en els punts dèbils.

c).- Eliminar certs obstacles, a fi de permetre que el cabal circulara amb major velocitat.

Però tota esta magna obra no va resultar tan fàcil. Es van produir nombroses reticències i propostes per a anul·lar la concessió atorgada al duc per part dels mateixos que se l’havien concedit, provocant que l’estratègia del duc d’Íxer estiguera a punt d’afonar-se.

El duc va haver d’acudir davant de les instàncies legals i superiors que li pogueren ser propícies intentant evidenciar l’irregular dels procedi-ments seguits, i va aconseguir final-ment que amb data 7 de març de 1.765 el Consell de Castella aprovara allò que s’havia acordat per la Junta de Regants en 1.760, que disposava que: “…apruébase lo acordado en la Junta de Regantes de 31 de agosto de 1760; y mandaron se alze el no in-nove impuesto por el Consejo, y, en consequencia, se ejecuten o conclu-yan las obras enteramente, con arre-glo a las declaraciones de los peritos; y hecho, las partes gozen de todo lo capitulado en la misma Junta…”

12

L’estratègia del duc d’Íxer va consistir a airejar la importància del cabal guanyat amb les obres de la Séquia de Sollana realitzades a costa seua, concloses en 1.766, així com les grans pèrdues d’aigua que es produïen en la Séquia Reial, el que equivalia a remarcar la viabilitat d’augmentar les concessions de reg, no limitant-se només a Sollana, Antella i Al-balat de la Ribera, sinó estenent-les fins a les terres que el Reial Patrimoni pos-seïa en els límits de l’Albufera, oferint per a això el llit de la Séquia de Sollana.

Va aconseguir que el Procurador Pa-trimonial i l’Intendent del Reial Patrimoni s’interessaren per portar el reg als límits del Llac a través de la Séquia de Sollana, amb la qual cosa En Pedro d’Alcàntera Fadrique, Fernández d’Íxer, Silva, X duc d’Íxer aconseguia, al mateix temps, no sols refermar el seu projecte de portar l’aigua de la Séquia Reial a les seues terres de Sollana, obtenint un aliat tan inestimable com ho era el Reial Patrimo-ni, sinó també aconseguir que les seues terres deixaren de ser les últimes a po-der regar.

Però la victòria legal i política no va ser prou, ja que persistia l’oposició de fet dels regants històrics.

El nomenament de Juan Casamayor com a Jutge Comissionat, funcionari triat a gust de l’Intendent de València i del mateix duc, tenia com a objectiu pri-mordial la ràpida ampliació de l’àrea de reg de la Séquia Reial d’Alzira fins als lí-mits del Llac de l’Albufera.

S’havia passat d’un projecte molt més limitat i modest com era la Séquia de So-llana destinada a portar les aigües de la Séquia Reial al terme del mateix nom, a un dels grans projectes d’ampliació del regadiu de l’Espanya il·lustrada: la pro-longació de la Séquia Reial fins a enllaçar amb l’Horta de València, coneguda com a Séquia del Projecte:

“…se nombró por Juez Comisionado a Don Juan Casamayor y Josas, Fiscal de la Audienzia de Valenzia, para que lleva-se a efecto el proyecto de sacar agua del río Júcar de la Azequia de Alzira, y de ésta, por la que hubiese abierto o abriere el Duque de Híjar, para llebarla a su lugar de Sollana, y que, regadas sus tierras, pasase el agua a regar las seis mil quinientas anegadas fronteras a ellas, de

los límites de la Albufera, pertenecientes al Real Patrimonio…”

Les tasques encomanades al Jutge Comissionat consistien a:

a) Resoldre les disputes suscitades per Algemesí i per Alberic que s’oposaven a l’ampliació del rega-diu, donant-se-li instruccions apa-rentment conciliatòries respecte del punt concret en què havien de prendre’s les aigües per a la Séquia de Sollana i sobre les reivindica-cions d’Alberic sobre el seu dret a les aigües.

b) Realitzar un projecte de les obres de reforma de la Séquia Reial d’Alzira necessàries per a poder portar l’aigua a tota la zona a què s’havia concedit nou reg –tasca encomanada a l’enginyer militar En Juan d’Escofet-; realitzar un inven-tari actualitzat de la superfície re-gada fins eixe moment i de la nova zona a regar.

c) I, avaluat el cost de les obres a rea-litzar, procedir a la distribució dels costos entre els usuaris d’estes ai-gües.

Van acudir a sol·licitar el reg tota una sèrie de terratinents, amos de terres ubi-cades en Espioca, Picassent, Benifaió i Almussafes, quedant a criteri de Ca-samayor decidir si el cabal de la Séquia era prou per a totes les terres que ho sol·licitaven i, en este cas, concedir-los el dret al reg i conseqüentment incloure’ls en els repartiments de despeses.

Les nombroses i previsibles manifesta-cions de descontent dels regants tradi-cionals van portar al Jutge Comissionat a endurir les seues formes, la qual cosa va suscitar noves queixes seguides d’un tumult popular, que no li va permetre resoldre de forma consensuada els liti-gis heretats, sinó que la seua actuació va provocar una inundació de recursos davant del Consell de Castella i els veïns d’Algemesí van arribar a l’extrem de pro-tagonitzar un tumult popular, que va destruir la fesa per on havia de prendre les aigües el duc d’Íxer i va terraplenar la séquia ja construïda.

Conegudes les pretensions de sol·licitar el reg per als límits de l’Albufera, prenent l’aigua per la fesa de la Séquia de Solla-na, els terratinents d’Algemesí van iniciar

13

FESTES MAJORS SOLLANA 2014

un plet contra el duc d’Exerg, “…para que no abriese la fesa por el sitio en que se havía señalado, sino que se condujese el agua de Sollana junto con la de Algeme-sí…”

La motivació de tal plet no era en ab-solut absurda ni estava infundada. En efecte, amb això pretenien que tot el ca-bal que havia d’anar a regar les terres de la prolongació passara abans per Alge-mesí, amb la qual cosa quedarien arrere els problemes que comportava ser els últims regants.

Per a això, calia modificar la ubicació de la presa inicialment prevista per a la Séquia de Sollana, la qual cosa obligaria a construir la séquia per cotes més bai-xes dificultant amb això de forma serio-sa la possibilitat de poder regar les terres altes de l’Horta Sud.

Casamayor, amb el criteri de l’Enginyer Juan d’Escofet, van decidir mantindre la presa en el lloc ja assignat. La resposta d’Algemesí va ser contundent:“…Algemesí se sublevó…el día 11 de abril de 1768, acudieron sus vecinos tumul-tuariamente a la Acequia de Sollana, desbaratando las obras y rastrillos para la toma del agua, y terraplenaron la Aze-quia …”

Encara que la resistència dels regants tradicionals es va veure anul·lada, les obres d’ampliació de la Séquia Reial no es van executar amb la rapidesa i dili-gència esperades.En principi, els motius bàsics del retard serien dos:

a) L’oposició d’un sector dels nous regants en els límits de l’Albufera que no volien subjectar-se al paga-ment perpetu de la vintena a favor del duc d’Íxer.

b) La falta de perícia de l’encarregat de les obres, Francisco Aparici, per no subjectar-se estrictament al projecte de Juan d’Escofet.

Els regants de la Séquia Reial del Xú-quer, s’han oposat sistemàticament, a través dels temps, a noves ampliacions o noves concessions d’aigües del riu Xú-quer sempre amb ànim de preservar els seus drets històrics, però no han pogut impedir que els successius monarques i governs efectuaren concessions del Xú-quer per a crear noves séquies o ambi-ciosos transvasaments com el de Tous a

València (Canal del Jucar-Turia) o el del Xúquer al Vinalopó.

En 1.760, En Pedro d’Alcàntera va apro-fitar la situació per a iniciar la construc-ció de la Séquia de Sollana, amb la finali-tat bàsica i individualista de possibilitar el cultiu d’arròs en les terres del seu senyo-riu. La ferma i continuada oposició dels regants tradicionals va obligar a canviar el plantejament de l’assumpte. Va tindre l’habilitat d’integrar i fer confluir els seus interessos particulars fent-los encaixar dins de la política hidràulica de l’època, obtenint l’èxit desitjat al disposar del su-port incondicional de les màximes auto-ritats, pel favor personal de què gaudia; per la sintonia de les seues pretensions amb la política hidràulica del moment, així com pels beneficis que l’ampliació del reg reportava al poder central.

Els seus resultats van ser una notable intensificació del regadiu en el primer tram de la Séquia Reial i una substan-cial i progressiva extensió del reg en-tre Algemesí i Albal, -coneguda com Segona Secció- permetent amb això l’extraordinària expansió dels arrossars en el que hui tenim conformat com a Parc Natural de l’Albufera.

JOSE VICENTE ATIENZA GONZÁLEZ

BIBLIOGRAFIA:

Historia de Sollana – Juan Moleres Ibor – Cro-nista Oficial de la Villa

Estudio histórico geográfico sobre la Acequia Reial del Júcar – Miguel Gual Camarena

Historia, descripción y actuación de la Ace-quia Reial del Júcar – Rafael Tasso Yzquierdo

Regadío, producción y poder en la Ribera del Xúquer – Tomás Peris Albentosa

“El alcalde Sr. Gastaldo me dijo que muy pronto se princi-piara a construir una nueva casa ayuntamiento pues la que utilizan hoy carece de condiciones adecuadas para un pue-blo como Sollana, que cada día va teniendo más importan-cia”. Eco de Levante, 25 de juny de 1914.

“Con gran solemnidad y entusiasmo se celebró el domin-go pasado en Sollana los actos de inaugurar el nuevo edifi-cio de la Casa Capitular y el adoquinado de la carretera”. El Pueblo, 7 de novembre de 1922.

INTRODUCCIÓ

A l’abril de 1917, essent alcalde En Juan Bautista Ferran-dis Mompó, la corporació municipal acordava l’execució de les obres de la nova casa capitular amb concordança amb el projecte formulat, després que la comissió d’Hisenda re-dactés el plec de condicions econòmiques de la subhasta. Aquest plec es va aprovar a finals d’abril i el 16 de maig la corporació declarava la utilitat pública de la construcció d’un edifici destinat a Casa Consistorial i es va acordar re-metre l’expedient al Governador Civil de la província.

A primeries de juliol aparegué publicat al butlletí oficial de la província l’anunci de la subhasta. El tipus assenya-lat de partida fou de 32779,84 pessetes. Aquesta primera subhasta va quedar deserta i s’acordà ajornar la data de la segona. A l’abril de 1918 es va procedir tornar al projecte d’obres de la casa consistorial a informe de l’arquitecte que el va redactar per si procedís a augmentar els preus assig-nats a les unitats d’obres degut a què va quedar deserta la subhasta celebrada a causa dels elevats preus dels jornals i dels materials.

El 6 de juny de 1918, en vista als grans preus dels materials de construcció es va acordar suspendre la realització del projecte de la casa consistorial fins que l’estat econòmic del municipi poguera realitzar-lo.

En la sessió plenària del 25 de març de 1920, el consis-tori acordava procedir a l’empedrat de la travessia de Silla a Alacant, al seu pas pel poble, amb l’ajuda que concedia

la Reial Ordre del 5 de juny de 1917 que contribuïa amb la part que li corresponia a l’ajuntament i als propietaris de les cases confrontants a la travessia. Dies després, el 8 d’abril se sol·licitava subvenció a la Diputació Provincial. Finalment, després de diferents gestions el consistori acordava contri-buir amb el 50% del projecte de l’empedrat.

LA RECONSTRUCCIÓ DE LA CASA

Uns anys després, el 14 d’abril de 1921, essent alcal-de N’Eduardo Ferrandis Mompó, el consistori sol·licitava l’exempció de la subhasta de les obres de reconstrucció de la casa capitular. Dies més tard, el 7 de maig el consis-tori s’assabentava que el governador civil havia concedit l’exempció; i així el 30 de juny es procedia a enderrocar i reconstruir la casa capitular. Aquestos treballs es verificaren sota la direcció de l’arquitecte Eugeni López.

El 20 d’octubre s’encarregava la construcció de les portes a Federico Llinares Gomar.

A primeries de desembre i a proposta d’un regidor s’acordava erigir un retrat a l’oli del senyor alcalde N’Eduardo Ferrandis,

14

Plànol de façanes de la Casa Consistorial. Font: La Casa de la Vila,Juan Moleres.

La Inauguració deLa Nova Casa Capitular i de

L’empedrat de La Carretera (1922)

que es va col.locar al saló de sessions de la Casa Consis-torial.

En la sessió plenària del 15 de desembre l’alcalde va fer constar el seu agraïment per l’honrosa i innecessària distin-ció que havia fet l’Ajuntament en acordar la col·locació del seu retrat al saló de sessions.

El 6 de gener de 1922 tingué lloc l’acte solemne de la col·locació de la primera pedra de l’edifici de la casa capitu-lar en reconstrucció.

En la sessió plenària del 6 de juliol de 1922 s’acordava la col·locació d’una làpida en la part interior de la casa con-sistorial amb la data en què es va erigir la primera pedra d’aquest edifici en reconstrucció i la de la seua inauguració.

El 5 d’octubre, el consistori acordava la col·locació en la part interior de la casa capitular de dos làpides comme-moratives de les dates de construcció de la caserna de la guàrdia civil de cavalleria i de l’empedrat de la travessia en la carretera de Silla a Alacant.

El 19 d’octubre en sessió plenària es designava el dia 5 de novembre per a la inauguració de la nova casa capitular i s’autoritzava a l’Alcaldia a trametre les invitacions per a l’acte.

INAUGURACIÓ DE L’EDIFICI DE LA CASA CAPITULAR I L’EMPEDRAT DE LA CARRETERAARRIBADA DELS CONVIDATS

Al mati del diumenge 5 de novembre arribaren en tren la majoria dels convidats a Sollana, entre ells els senyors J. Tarazona, M. Paredes, Ibañez Rizo, el fotògraf Barbera, Mi-ralles, Castillo , el senador del Regne Ramón de Castro, el vicepresident de la comissió provincial Pedro Juan Serrano i l’exalcalde de Sueca, Carlos Ortells. Altres ho havien fet amb el seu automòbil com va ser el cas de Luis Dicenta, enginyer cap d’obres públiques i Francisco Paredes.

Els convidats van ser rebuts pel poble en massa i amb la música de la banda de Guadassuar essent saludats per l’alcalde N’Eduardo Ferrandis i la corporació municipal for-mada per Cristóbal Cañada, Vicente Coma, Miguel París, Virgilio Ibor, Mariano Torres, Eleuterio i Lorenzo Vila, Fran-cisco Llopis, Jose Cambra i Vicente Chulvi. També estaven presents el secretari Federico Picornell, el mossèn Francis-co Castelló, el vicari Manuel Garulo, els metges, els mestres i el cap de la benemèrita.

INAUGURACIÓ DE L’EMPEDRAT

Organitzada la comitiva i acompanyats per la banda de música de Guadassuar es van recórrer molts carrers de la població fins arribar al tram que s’havia d’inaugurar. Un arc de flors assenyalava el lloc de la inauguració i una cinta amb els colors nacionals barrava el pas. Allí el secre-tari Federico Picornell va llegir l’acta i seguidament i amb l’acompanyament de la música de Guadassuar les xique-tes Genoveva Ferrandis, filla de l’alcalde, i la seva cosineta Assumpció Marti tallaren la cinta. L’alcalde donava així per inaugurat l’empedrat.

Aquest tram d’empedrat havia costat 140.500 pessetes, havent estat construït pel contractista Vicente Català Ba-hamonde.

15

Paleta d’obra commemorativa de l’esdeveniment amb la qual es va posar la primera pedra de la nova Casa Consistorial

Placa commemorativa. Font: La Casa de la Vila, de Juan Moleres.

Inauguració de l’empedrat de la travessia.Font: Memòria Gràfica de Sollana, de Pau Córdoba.

L’alcalde va saludar als convidats i les seves paraules van ser recollides per la premsa d’aquesta manera : “y dice que se congratula de su presencia, para que puedan apreciar los esfuerzos de una municipalidad consciente de sus deberes y amante de su pueblo, en el que se basa en el cariño a la Patria, sin olvidar, por justicia y gratitud, el apoyo eficaz y de-cidido del que fué diputado por aquel distrito, don Emeterio Muga, cuya ausencia lamenta en aquel momento de tran gran satisfacción, porque sus deberes militares en Africa se lo impiden.” Després es va dirigir al poble i va dir que era un dia d’alegria ja que desapareixia aquell lloc per convertir-se en un lloc que significava higiene i cultura, acabant amb vives a Sollana que foren contestats amb aplaudiments i vives a l’alcalde.

Després tota la comitiva anà cap a la plaça.

INAUGURACIÓ DE LA CASA CAPITULAR

El vestíbul de la casa estava adornat amb testos i bancs adossats a les parets. Allí s’ubicaven les oficines del futur Telègraf, la consergeria i el jutjat municipal.

L’escala central adornada amb flors naturals conduïa a un xicotet descans on estaven penjades les tres làpides com-memoratives de la inauguració de l’empedrat, de la caserna de la guàrdia civil i la de la casa consistorial. Al pis princi-pal trobaven el saló de sessions decorat amb luxe i art pels senyors M. i F. Paredes. En aquest pis també es trobava la secretaria, el despatx de l’alcalde, les oficines i l’arxiu.

El mossèn Francisco Castelló ajudat del vicari Sr. Garulo van beneir l’edifici recorrent totes les dependencies. Des-prés la comitiva va anar al saló de sessions; allí l’alcalde ocu-pa la presidència, a la seva dreta estaven els Srs. Castro i Dicenta i a l’esquerra els Srs. Ibañez Rizo i Serrano, colocant-se en l’estrada els regidors i convidats.

El vicari, Sr. Garulo, va pronunciar un discurs farcit d’unció

sagrada que va estar recollit de la següent manera: “todas las grandes obras de la humanidad, han tenido, antes de ser reales, un origen de potencialidad, un alma que las creara primero, y que las que se inauguraban en aquellos momen-tos, se crearon previamente en el alma de su amigo de la infancia y actual alcalde, Sr. Ferrandis, que así muestra su

amor a la Patria, no olvidando a cuantos le secundaron y contribuyeron al éxito de la obra, siendo de todo la causa formal, el ayuntamiento y su presidente, el que llevó el alma a todo lo hecho, con esa chifladura, verdadera obsesión,...obra hecha para todos los sollanenses, en beneficio de la sa-lud del pueblo”. Després va elogiar l’activitat incansable de l’alcalde que havia sabut demostrar que amb bona voluntat i amor patri s’aconseguia el que es volia.

El vicari continua dient: “Envio un cariñoso saludo al se-ñor Castro y demas acompañantes, al pueblo de Sollana, que con su presencia viene a sancionar el entusiasmo y buena administración de su alcalde, y pido que en el salón de sesiones, e inmediatamente como recuerdo de gratitud y ejemplo para más adelante, se coloque el retrato del Sr. Ferrandis.”

En acabar el discurs donant vives a l’alcalde s’escolta un gran aplaudiment. Després agafa la paraula el Sr. Ibañez Rizo saludant al poble de Sollana i a l’alcalde i lloant el seu treball i recordant Emerito Muga que estava al front de l’exèrcit en Àfrica.

El discurs de l’alcalde N’Eduardo Ferrandis va esser breu i va recordar el dia de la inauguració del Pou Artesià on va dir que seria alcalde per empedrar la travessia de la carretera, edificar la casa-ajuntament i aconseguir la divisió de les ai-gües d’El Romaní; i ja havia aconseguit les dos primeres del seu programa. Solament li’n faltava una i va recordar als as-sistents que amb l’ajuda de l’enginyer cap d’obres publiques allí present i del president de la Reial Séquia del Xúquer Sr. Paredes ho aconseguiria. Després continua dient: “Una vez acabado mi programa, abandonaré la vara y me retiraré a mi casa”.

Després va esser el torn de Miguel Paredes qui va fer cinc cèntims sobre la divisió de les aigües d’El Romaní dient que la part tècnica ja estava acabada gràcies a la diligèn-cia del cap d’obres publiques Sr. Dicenta. I finalment agafà la paraula Ramon de Castro que va dir: “Sorpresas gratas me producen estos actos, este edificio, por lo regio y bien dispuesto, la oración brillante del señor vicario, el doctrinal discurso del Sr. Ibañez Rizo y por la labor del alcalde. Hemos venido aqui a aplaudir, haciendo justicia al alcalde de So-llana, y hemos venido a convencernos que estamos frente a un hombre de voluntad firme que sabe conquistar, con

16

L’alcalde Eduardo Ferrandis ocupant la presidència.Font: Memòria Gràfica de Sollana, de Pau Córdoba.

El consistori en ple. Font: Memòria Gràfica de Sollana, de Pau Córdoba.

todo derecho, la representación municipal.

Ante Sollana, declaro que debe estar satisfechísimo de la actuación de su ayuntamiento, que ha realizado tantas y tan importantes obras, sin necesidad de acudir a ingresos extraordinarios. Para todas las mejoras, contará Sollana con el decidido apoyo de todos, empeñando yo mi palabra de que muy pronto será un hecho el Telegráfo. Rindo un tributo de gratitud, asociándome al cariñoso recuerdo dedicado al que lucha en África, Emeterio Muga, mi amigo del alma, y otro que no debe olvidarse, a la excelentísima Diputación Provincial, que por estimulo de Miguel Paredes, prestó su valioso concurso económico a la realización de estas obras, y propongo que se envíe un efusivo saludo a su digno pre-sidente.

Sollana con su alcalde a la cabeza ha realizado una obra de cultura, de higiene y de administración,...”. Seguidament es va adherir a la proposició del Sr Garulo per a què es col·locara el retrat del Sr. Ferrandis en el saló de sessions. L’acte va acabar llegint-se una carta d’adhesió de Francisco Ibor i una altra del diputat pel districte Ferrer Peset.

En acabar, la comitiva es va traslladar a casa de l’alcalde d’on van treure un retrat a l’oli del pintor Sr. Verde, que pre-cedit de la banda de música fou traslladat a l’ajuntament i col·locat al saló de sessions.

EL BANQUET

La comitiva seguidament es va traslladar a les escoles pú-bliques, on l’ajuntament va obsequiar a tots els convidats amb un banquet. La taula tenia forma de T i es van asseure ocupant el llocs d’honor l’alcalde, els Srs Castro, Ibañez Rizo, Dicenta, Serrano i Tarazona servint-se un suculent dinar, tot amenitzat per la banda de música.

ACOMIADAMENT

Després de dinar, els convidats visitaren la caserna de la guàrdia civil i el pou artesià, i passejaren pel poble fins que es va fer hora d’agafar el tren. A l’estació el poble en massa els va oferir un calorós acomiadament.

LLORENÇ BENACHES

FONTS

Butlleti Oficial de la Provincia

Eco de Levante

El Pueblo

La voz valenciana

Las Provincias

FOTOGRAFIES

Memòria Gràfica de Sollana,

de Pau Córdoba Borras, Edició 2000.

Ajuntament de Sollana.

...

La Casa de la Vila, de Juan Moleres Ibor.

Col.lectiu Ullal de Sollana, 2004.

AGRAÏMENTS

Na Mª Teresa Ferrandis

17

FESTES MAJORS SOLLANA 2014

La comitiva amb el retrat a l’oli del pintor Verde.

Font: La Casa de la Vila, de Juan Moleres.

N’Eduardo Ferrandis Mompó

El 6 de maig de 2015, el nostre Escut Municipal complirà 80 anys. No he vol-gut deixar perdre l’ocasió de fer res-saltar aquesta efemèride, ja que per al Centenari del 2035 encara queden 20 anys per davant i d’ací a allà Déu dirà….

Va ser, si la memòria no em falla, per 1993-94, quan el vaig rescatar dintre d’un munt de papers, que hi havia amuntonats dins de bosses de fem grans a l’entrada de l’Ajuntament, amb motiu de fer unes reformes a la segona planta (on estava situat l’arxiu munici-pal). Els obrers baixaven unes bosses grans de fem plenes de papers que es consideraven no útils o de poc interés històric. Recorde que eixe dia, estava a casa dels meus avis, on tenia una habitació que aprofitava per estudiar i on guardava tot el meu arxiu, llibres etc. Recorde que a meitat del matí em varen donar avís, que estaven baixant unes bosses amb material procedent de la segona planta de l’Ajuntament per a destruir, i clar!!, em vaig apressar en anar-hi de carrereta. Per sort, no vaig ser l’únic que va acudir, unes altres persones també varen acudir (jo re-corde dos companys més) i entre uns i

altres, conforme els obrers pujaven a la segona a continuar la feina, nosaltres escorcollàvem les bosses intentant salvar el que podíem a mans plenes, sense mirar el que estàvem agafant. La situació , ja sé que és molt kafkiana, però així va ser. Jo tenia posat el cotxe (aleshores un Peugeot 205 de segona mà) aparcat al mercat i conforme vaig poder vaig treure allò que vaig poder amb una bossa negra de fem, que vaig dur immediatament, a casa de la meua àvia, on tenia l’estudi. Les altres dos persones ho deixaren amagat al retén de la Policia i crec que tornaren de vesprada, quan l’Ajuntament esta-va més en calma..

Aquell va ser un dia rar i estrany, i ho dic, perquè per la vesprada, passaren coses molt estranyes. No crec molt amb el destí, però aquell dia he de re-conéixer que vaig començar a creure un poc més. Com no em podia aguan-tar molt de temps, la impaciència, va fer que menjara de pressa per a tornar a l’estudi, ja que tenia ganes de veure un a un els papers que havia aconse-guit salvar (salvar, perquè les bosses grans de la porta les duien a destruir, ja que es considerava que el que con-tenien no era d’interés o valor), mai he pogut saber com anaren a parar dins les bosses material que formava part del patrimoni local, però ja se sap que quan tens obrers a casa…… tot és pos-sible!!. He de reconéixer que en el munt que vaig agafar, hi havia coses que no tenien cap interés unes altres que sí en tenien, la qual cosa volia dir, que no havien passat per un procés de clas-sificació o de separació, d’allò que sí valia d’allò que no, ja m’enteneu…és el que vos deia, que si tens obrers a casa, sense control i vigilància, doncs que al final passa el que passa, que l’alicatat te’l posen de la manera que no toca o que acaben fent el que els passe pel nas sense preguntar a ningú..

Aquella vesprada vaig començar a classificar papers, feia un munt amb els que no valien i un altre amb els que considerava importants o que al meu parer sí que tenien valor. En un moment donat, va aparéixer un full de grandària Din A3, que aleshores estava tot grapat per tres dels seus costats, un full engroguit pel pas del temps i que a simple vista no era gran cosa, vaja, mireu si era poca cosa, que el vaig deixar amb el munt de papers que no tenien valor “històric” i suscep-tible de retirar. En un moment donat, no sé per quina raó, vaig decidir tornar a filtrar el munt de papers que eren susceptibles de destruir, i ací, és on va aparéixer la sorpresa. Quan el Din A3, va tornar a passar per les meues mans, el vaig tornar a rebutjar, però aquesta vegada i des de la distància em vaig adonar que per una xicoteta obertura es veia alguna cosa de color, així que el vaig tornar a agafar i esta vegada sí, vaig començar a retirar, una a una, les grapes que tancaven els tres costats del paperot aquell, i lògicament quan vaig dur la primera de les cares lliure de grapes, ja vaig veure que allò con-tenia un dibuix de l’escut municipal. El que no m’haguera imaginat mai, és que aquell dibuix, era l’original de l’Escut Municipal que el 6 de maig de 1935 va aprovar el Ple de l’Ajuntament per unanimitat, dibuix que com ja sa-beu el va realitzar en Ramón Añó Es-parza.

Degut a l’estat de deteriorament pel pas del temps i per les grapes que envoltaven el dibuix (que estava prou deteriorat!!), hem vaig posar , alesho-res, en contacte amb la Facultat de Belles Arts de València, on tenia i tinc molts professors amics per què en donaren opinió sobre què fer. Al final, vaig determinar, dur-lo al Departa-ment de Restauració de la Facultat, on un professor de confiança em va fer el

18

EscutMunicipal

19

favor de restaurar el dibuix, sense que tingués un cost elevat. En aquell moment la meua amiga i Catedràtica del Departa-ment d’Escultura i eixe any Vicerectora de la U.P.V N’Amparo Carbonell Tatay, va intercedir i em va ajudar en tot allò que va fer falta, no sols en aquesta, sinó també en moltes altres coses que han tingut relació amb Sollana, per la qual cosa, li he estat eternament agraït.

Carta que el Dr. En Francisco Vera Verdú com a President del “Centro de Cultura Valenciana” , va dirigir a l’Alcalde President de l’Ajuntament En José Magraner Claver el 2 de maig de 1935. Aquesta carta anava acompanyada d’un informe sobre el nou Escut Municipal que es presentava a l’Ajuntament per al seu dictamen i aprovació.

“El que suscribe Director correspondiente del CENTRO DE CULTURA VALENCIANA, conocedor de los deseos de la Cor-poración de su digna presidencia de modificar adoptando el escudo que corresponda a la villa de Sollana, el actual, repre-sentado ora por el del Reino de Valencia y últimamente por el Nacional, con desconocimiento absoluto del pasado histórico y formación del actual núcleo urbano a partir de la primitiva SUI-LANA, creo un deber hacer llegar a conocimiento de la Cor-poración, que de cuantos datos se pudieron colegir referentes a este particular, se llega a la consecuencia que el “ESCUDO” de nuestra población debe estar dividido en cuatro cuarteles figurando en el primero las tres bandas azules y tres de plata que corresponden al blasón de los Duques de Baviera del que fue descendiente D. Ximen de Urrea, que en 1277 estableció a 22 pobladores según carta puebla otorgada por D. Guillermo Albert y archivada en el Real de Justicia libro VII folio 153 .

Llleva el segundo cuartel las torres de oro pertenecientes a la CASA DE PORTUGAL, el entroncar con la de Silva de la que procede D. Fadrique de Portugal, esposo de Dª Margarita Borja, hermana que fue del SANTO de GANDIA.

Corresponden al tercero y cuarto cuarteles al escudo de los Duques de Híjar, barras de Aragón y cadenas de Navarra como últimos señores de estos parajes, estableciendo en dos etapas y con distintos tributos y privilegios a más de 200 pobladores, formándose con ello una agrupación bastante nutrida que an-dando el tiempo pudo lograr con el esfuerzo de su trabajo la transformación de una comarca pantanosa e insalubre en rico vergel, admiración del mundo por sus magníficos frutos y es-pléndida Natura.

Con ello salvaría Sollana el baldón de incultura que supone un desconocimiento inexplicable de su desarrollo social, dan-do sensación en cambio de que alguien amante de sus glo-rias y tradiciones, interesado en estudios de saber regional, se preocupa de haber llenado un hueco en el historial del Reino, convencido de que “quien hace patria chica hace a la vez patria grande”.

Adjúntase el modelo de escudo para que el Ayuntamiento lo estime si así lo cree de justicia.

Fdo: Francisco Vera Director correspondiente

Sollana, 2 de mayo de 1935”.

FESTES MAJORS SOLLANA 2014

INFORME SOBRE L’ESCUT MUNICIPAL QUE VA ACOM-PANYAR LA CARTA D’EN FRANCISCO VERA VERDÚ.

“AL AYUNTAMIENTO DE SOLLANA EN SUS LEGÍTIMOS DESEOS DE ADOPTAR UN ESCUDO PARA SU VILLA QUE RESPONDA A MOTIVOS DE HERÁLDICA Y REALIDADES HISTÓRICAS.

Entre los ricos hombres que ayudaron a D. Jaime I de Ara-gón en la Reconquista , figuraba D. Ximen de Urrea y en el reparto de los terrenos conquistados correspondió según el libro de Repartimientos de D. Próspero Bofarull CRONISTA DE LA CORONA DE ARAGÓN, la Baronía de Sollana (antes Alquería) juntamente con la de Jardines inmediata a Trullás, al referido D. Ximen de Urrea, descendiente de los Duques de Baviera, casa que lleva como insignia en su escudo TRES BANDAS AZULES Y TRES DE PLATA según la troba núme-ro 506 del libro del Padre Mosén Jaime Febrer.

La Casa de Silva, título que sienta sus raices en los domi-nios y posesiones de la Quinta de este nombre (Asturias) donada por D. Enrique de Borgoña a tan ilustre prócer, vie-ne a relacionarse con estos lugares, puesto que uno de sus descendientes D. Rodrigo Silva de Mendoza casó con Dª Ana de Portugal, hija de D. Fadrique de Portugal y de Dª Margarita de Borja, hermana que fue de San Francisco de Borja (el Santo de Gandía).

Fue aquí en sus posesiones donde fundó D. Fadrique un Convento de Franciscanos, Orden por la que sentía espe-cial predilección construyéndolo a sus expensas en el punto denominado LA ALCAHECIA, haciendo luego donación al mismo de la venerada imagen del CRISTO DE LA PIEDAD, disponiendo que fueran sus restos trasladados al referido Convento para lo que se habilitó el correspondiente sepul-cro emplazado en su altar mayor cubierto con la pesada losa que se conserva en el Convento de Mercedarios, situado en la calle de este nombre, que lleva el busto en relieve con el hábito de Santiago, un escudo con las torres de sus armas y la siguiente inscripción “ AQUÍ YACE DON FADRIQUE DE PORTUGAL CABALLERO DEL HÁBITO DE SANTIA-GO, COMENDADOR DE LOS SANTOS DE ESTA ORDEN, CABALLERIZO MAYOR DE LA REINA ISABEL, REINA DE ESPAÑA Y FUNDADOR DE ESTE CONVENTO.”

También la Casa de Híjar, cuyo señorío toma el nombre de la Villa situada al margen del río Martín (Teruel) convertido el título en Ducado por el Rey D. Fernando a favor de D. Juan de Híjar (el creador), vino en su descendencia a entroncar con la de Silva, uno de cuyos miembros, D. Diego Silva ca-sado con Dª María Sarmiento de Villandrando, Condesa de Salillas y Rivadeo, instituyen el Ducado de Híjar a favor de D. Rodrigo de Silva y Sarmiento, Conde de Salillas y Rivadeo, Marqués de Alenquer que casó con Dª Margarita Fernández de Híjar, título que actualmente recae en D. Alfonso de Silva

Cambell, viudo de Dª María Fernández de Híjar, fallecida en 1924.

Su escudo lo forma 4 cuarteles con las barras de Aragón y cadenas de Navarra, alternos, bajo Corona Ducal.

Conocido ya el origen de esta Villa, siendo estos lugares luego posesión y dominio de la Casa de Portugal y entron-cada esta Casa con el título de Híjar es lógico el escudo que se propone firmado por cuatro cuarteles respondiendo el primero a las bandas azul y plata de los Duques de Baviera, el segundo a las Torres de oro (Casa de Portugal), el tercero barras de Aragón y cuarto cadenas de Navarra, en campos gules y esmeralda en centro, bajo corona ducal y orlado por dos espigas de la dorada gramínea que es su única riqueza y cuyos selectos frutos son conocidos y estimados en todos los mercados del mundo.

Tiene pues, sus fundamentos en la heráldica, y responde al historial del pueblo siendo una humilde aportación con respecto al particular por si el Ayuntamiento, después de minucioso estudio estima adoptarlo, acompañándose a di-cho efecto el correspondiente boceto.

Sollana a dos de mayo de mil novecientos treinta y cinco”.

EXTRACTE DE LA SESSIÓ PLENÀRIA DE L’AJUNTAMENT CELEBRADA EL 6 DE MAIG DE 1935.

“ Se dio cuenta a la Corporación por íntegra lectura de la carta que a la misma dirije D. Francisco Vera Verdú, Direc-tor correspondiente del Centro de Cultura Valenciana, en-careciendo al Ayuntamiento que al adoptar nuevo escudo de la población representado hasta hoy por el del Reino de Valencia o Nacional indistintamente con olvido o descono-cimiento lamentable del origen, historial y desarrollo de la villa, se tengan en cuenta los datos y motivos que de modo razonado expone, respondiendo a las realidades vividas por la población de referencia, de lo cual se acompaña un bo-ceto, dando con ello ejemplo de alta cultura y de un amor bien acendrado a los estudios literarios de sabor y carácter regional. El ayuntamiento después de oir con verdadero in-terés y deleite esta comunicación agradeciéndola en lo que vale, toma el acuerdo por unanimidad de estimarla y llevar-la a la práctica cuando lo permitan las disponibilidades del municipio, dando conocimiento a las autoridades superio-res de lo procedente de esta resolución y al propio tiempo que conste en acta un expresivo voto de gracias al Doctor D. Francisco Vera Verdú que de modo desinteresado y con una constancia ejemplar, contribuye con su labor, al desa-rrollo del nivel cultural de esta villa, rogándole AMPLIE el boceto que se acompaña al objeto de que con todo deta-lle puedan sacarse copias reducidas para los membretes y otros”.

20

El dibuix que jo tinc custodiat, és el que es va fer després per petició expressa de l’Ajuntament, que va demanar al ple, que es fera un esbós ampliat de l’escut per a fer les cap-çaleres, segells etc.. , aquesta seria la raó, al meu parer, de per què aquest dibuix estava separat i no formava part de l’expedient instruït per a la modificació de l’escut municipal. La qual cosa tampoc és certa en part, ja que per una Dili-gència del 7 de maig de 1935, queda unit a l’expedient l’ es-bós de l’escut al qual es fa referència. El que vol dir que sols es va tardar un dia en fer l’ampliació en Din A3 de l’escut municipal (si el Ple de l’Ajuntament va ser la vesprada del 6 de maig i l’ampliació es va afegir el 7 de maig com diu la Diligència, això vol dir….que el pobre Ramón Añó va ha-ver de passar-se tota la nit fent-lo, perquè d’altra banda no s’entén). El que faltaria saber ara, és on està o on ha anat a parar l’esbós original que acompanyava l’informe del Dr. Vera Verdú, molt més xicotet que el Din A3 que es va fer i presentar un dia després , segons l’extracte del Ple. A tot açò, em queda saber la gran incògnita… Per què aquest es-bós es va grapar pels tres costats a mode de segell com si fos una tomba?, per què tan d’interès en què ningú el vera o s’adonara que allò era l’escut municipal?..

Imagine que tant al Dr. Vera Verdú com a Ramón Añó Esparza, els haguera disgustat molt veure el que li feren a l’esbós ampliat, especialment al Dr. Vera no li hauria fet cap gràcia veure com el seu esbós es tancava com una tomba, lluny de la mirada dels veïns, als quals anava destinat tot aquell esforç. Esforç que tornarà a lluir amb tot l’esplendor que mereix quan arribe el moment. Ara ens limitarem a ce-lebrar el seu 80 Aniversari, amb la tranquil·litat de saber que està salvat, restaurat i vigilat, i de saber també, que al final, les “nostres coses” tornaran al lloc d’on no haurien d’haver eixit mai, almenys les que estan baix la meua custòdia, de les altres….. no en puc parlar…

PAU CÓRDOBA BORRÁS

21

FESTES MAJORS SOLLANA 2014

El programa de las fiestas que han de celebrarse en Solla-na los días 23 y 24 del actual en honor del Santísimo Cristo de la Piedad, es el siguiente:

Día 23. Al amanecer vuelo general de campanas y dis-paro de morterets, confeccionados por los pirotécnicos Vicente Muñoz y compañía, de Picasent; por la tarde reco-rrerá las principales calles de la población, precedida por la banda de música de la Casa de Beneficiencia de Valencia, y la dirigida por D. José Garulo; una cabalgata compuesta de enanos, gigantes y grupa a la valenciana; por la noche serenatas dadas por ambas músicas y dulzaineros los mas afamados de la provincia, y se disparará un bonito castillo de fuegos artificiales.

Día 24. Al amanecer diana por ambas músicas, las cuales recorrerán las principales calles de la población, vuelo gene-

ral de campanas, disparo de morterets; más tarde el ayun-tamiento repartirá limosnas a los pobres más necesitados, celebrándose acto continuo una misa solemne amenizada por la orquesta que dirige el maestro don Fernando Galia-na, estando encargado del discurso agrado D. Godofredo Ros Biosca.

Durante dicha misa se dispararán más de 1000 morterets; por la tarde ejecutarán las bandas de música en la plaza Mayor piezas escogidas; por la noche una gran procesión recorrerá las principales calles del pueblo, terminada la cual se disparará un bonito castillo de fuegos artificiales.

LLORENÇ BENACHES

Festes del Santíssim Crist deLa Pietat de Sollana al 1879

Recorde que el dia que vaig trobar aquesta notícia sobre la nostra localitat en va sorprendre moltíssim. Fins aquell mo-ment, totes les festes patronals que tenia documentades es feien al mes d’agost, concretament els dies 9 i 10. Vaig intentar esbrinar el per què d’aquest canvi de dates de les festes patronals però tan sols em vaig quedar amb hipòtesis com eren el gran període de sequera que travessava la nostra localitat o bé els temps convulsos aquells del període postrepublicà; per tant quan en tinga més dades, de ben segur que us les faré arribar.

El diari on vaig trobar la primera referència va estar El comercio: diario de Valencia, cientifico, literario y artístico, defensor de los intereses del comercio, industria y agricultura del dia 22 de novembre de 1879. Després ho vaig poder comprovar en altres diaris com El Católico o la Union Católica entre d’altres.

Així que ara detalle aquella notícia:

22

Festers 2014

PABLO FERRANDO GÓMEZ

FRAN BALDOVÍ YÁÑEZ

ANDREA ESTARELLES PERPIÑÁ

VICENTE SENÓN RAGA

MARINA GONZÁLEZ JARAIZ

CLARA VILA TRONCHONI

ANDREA BRU ESTARELLES

IVÁN ESTARELLES PERPIÑÁ

MIREYA LLOPIS SEGURA

ADRIÁN GÁLVEZ AGUADO

VICTORIA BLEDA HERREROS

VICENTE QUILIS CLAVER

LORENA KUMMETE TABORDA

PAULA MARTÍNEZ PAREDES

DANIELA GIRONA SIMÓ

CARLA BRETONES RIBERA

NEREA REBOLO GUILLEM

MARTA ARNANDIS SORIA

ANNA FERRÚS FERRÚS

MARINA BAÑULS LAPIEDRA

SNEIDER DIAZ RAMIREZ

DAFYNNI MIKAELA DA SILVA

GONZALO MENDEZ COLLARTE

CELIA RUFI GIMENEZ

CARLES COSTA BRU

SONIA ASENSI ALBEROLA

NOEL ÁLVAREZ MARTÍNEZ

RUBÉN GARCÍA MARÍ

IKER PEIRÓ ARNANDIS

23

24

FestesSanta Maria Magdalena

PROGRAMACIÓ

21.30 H.

22.00 H.

21.45 H.

23.00 H.

18.30 H.

12.00 H.

14.00 H.

21.30 H.

22.30 H.

24.00 H.

Sopar de l’Associació de Jubilats al Parc Municipal.

Sopar al Parc Municipal, organitzat pels Festers 2014.Venda anticipada de tiquets al bar Pallús, perruqueria Mavi i pape-reria Estudi. Preu 8€.

Festa de Santa Maria Magdalena, patrona de Sollana

Cinema d’estiu al Parc Municipal. Es projectarà la pel·lícula Gru, mi villano favorito 2Col·labora: SARC-Diputació de València i Festers 2014.

Gal.la lírica de sarsuela a la plaça Major a càrrec de Natàlia Perelló, soprano, Estíbaliz Ruiz, mezzosoprano , Néster Martorell , tenor i la Banda Simfònica de la Societat Unió Artístico Musical de Sollana, director, Juan Bta. Soria.

Romeria a l’Alcaissia, organitzada per la Germandat del Santíssim Crist de la Pietat. Col·labora : Ajuntament de Sollana.

Missa solemne amb l’assistència d’entitats, festeres i festers 2014 i la Corporació Local.

Mascletà a la plaça Major a càrrec de la Pirotècnia A. Zar-zoso d’ Altura.

Processó per l’itinerari de costum, amb la participació de la Societat Unió Artístico Musical de Sollana i l’Escola de Danses de Sollana i de la Ribera amb el Fandango de Be-nigànim, tabal i dolçaina. Amb l’assistència d’entitats, feste-res i festers 2014 i la Corporació Local.

Tradicional Demanà de bous i Pregó de festes. A continuació Castell de focs artificials davant del Pavelló Poliesportiu.

Ball amb l’Orquestra PROMETIDA al Parc Municipal.

DIVENDRES JULIOL18

DISSABTE JULIOL19

DIUMENGE JULIOL20

DILLUNS JULIOL21

DIUMENGE JULIOL27

DIMARTS JULIOL22

Festesd’El Romaní

PROGRAMACIÓ

11.00 H.

19.00 H.

21.30 H.

19.30 H.

11.30 H.

20.30 H.

21.00 H.

12.00 H.

22.00 H.

00.00 H.

14.00 H.

21.30 H.

22.00 H.

23.00 H.

00.00 H.

Atraccions infantils al carrer Molí.

Berenar per a la tercera edat al Centre Social.

Tradicional sopar al carrer Molí.

Festa de l’arròs, repartiment dels condiments a les depen-dències del col·legi.

Passacarrer festiu acompanyat de tabal i dolçaina.

Ofrena de flors a la Mare de Déu d’Aigües Vives, amb l’assistència de les Clavariesses que celebren el 50 aniversari, Festers 2014, entitats i la Corporació Local.

Carcassa d’inici de les paelles, es cuinaran al lloc de costum.

Solemne missa amb l’assistència d’ entitats, Festers 2014 i la Corporació Local.

Tradicional sopar al carrer Molí.

Ball a càrrec del Dúo Brillantina al Poliesportiu. Col·laboren: Festers 2014.

Mascletà a càrrec de la Pirotècnia A. Zarzoso d’Altura.

Processó general amb la participació de la Societat Unió Artístico Musical de Sollana i de tabal i dolçaina. Amb l’assistència de les Clavariesses que celebren el 50 aniversari, Festers 2014, entitats i la Corporació Local. En finalitzar, es dispararà un castell de focs artificials de la Pirotècnia A. Zarzoso d’Altura.

Tradicional sopar al carrer Molí.

Ball amenitzat pel Dúo Azul al carrer Molí.

Nit de playbacks organitzada per les falles locals, al carrer Molí.

Dia dels xiquets i de la tercera edat

Festa de l’arròs

Festa en honor a la Mare de Déu d’Aigües Vives

DIJOUS JULIOL31

DIVENDRES AGOST1

DIUMENGE AGOST3

DISSABTE AGOST225

26

FestesSantíssim Crist de la Pietat

PROGRAMACIÓ

00.00 H.

13.00 H.

20.00 H.

00.30 H.

Nit de playbacks al Parc Municipal organitzada pels fallers locals.

Senyal de festa i volteig general de campanes.

Ofrena de flors al Crist de la Pietat amb l’assistència d’entitats, Festers 2014 i la Corporació Local, amb la par-ticipació de la Societat Unió Artístico Musical de Sollana.

Ball amb l’Orquestra “ELEFUNK” al Parc Municipal.Amb la col·laboració dels Festers 2014.

17.30 H.

18.00 H.

Caminada popular de 4 km per a tots els caminants del poble.

Volta a peu. Patrocinada per la Regidoria d’Esports, amb la col·laboració del Club d’Atletisme de Sollana i dels Festers 2014. Es repartiran samarretes per als 1.000 primers participants que passen per meta. Inscripció: mitjançant la donació solidària d’aliments que després es repartiran per a fins socials.

Dia de l’esport

DISSABTE AGOST2

18.30 H. Partit de futbol entre Sollana amateur i Racing d’Algemesí juvenil de la categoria de lliga nacional.

Dia de l’esport

DIMECRES AGOST6

08.00 H. Volteig de campanes.

Festa del Santíssim Crist de la Pietat, patró de Sollana

DIUMENGE AGOST10

DIVENDRES AGOST8

DISSABTE AGOST9

10.45 H.

01.30 H.

14.00 H.

21.30 H.

12.00 H.

Cercavila pels carrers del municipi a càrrec de la Societat Unió Artístico Musical de Sollana.

Castell de focs artificials a la av. Constitució a càrrec de la Pirotècnia A. Zarzoso d’Altura.

Mascletà a la plaça Major a càrrec de la Pirotècnia A. Zar-zoso d’Altura.

Processó general per l’itinerari de costum, amb la parti-cipació de la Societat Unió Artístico Musical de Sollana i l’Escola de Danses de La Ribera amb el Ball de les Espa-ses acompanyada de tabal i dolçaina. Amb l’assistència d’entitats, Festers 2014 i la Corporació Local.

Missa Major, cantada pel cor parroquial i concelebrada pel Senyor Rector, sacerdots fills de Sollana i d’altres vinculats a la parròquia. Amb l’assistència d’ entitats, Festers 2014 i la Corporació Local.

FestesSantíssim Crist de la Pietat

PROGRAMACIÓ

10.45 H.

12.00 H.

Cercavila pels carrers del Raval a càrrec de la Societat Unió Artístico Musical de Sollana.

Missa Major a l’Església de la Puríssima Concepció del Raval amb la intervenció del cor parroquial i l’assistència d’entitats, Festers 2014 i la Corporació Local.

Festa del Santíssim Crist de la Pietat del Raval

DILLUNS AGOST11

11.00 H. A 14.00 H.17.00 H. A 19.00 H.

Parc d’atraccions infantil aquàtic a la plaça Major.Col·laboren els Festers 2014.

Festa dels xiquets i recolzament a l’AECC

DIMARTS AGOST12

21.30 H. Sopar al Parc Municipal per a les persones de la tercera edat de Sollana, amb l’actuació del Dúo Azul.Inscripcions per al sopar, els dies 1 i 4 d’agost de 10:30 a 13:30 h. a la planta baixa de l’Ajuntament entrant per la plaça del Mercat.

Festa dels majors

DIMECRES AGOST13

18.30 H.

18.00 H.

21.00 H.

00.00 H.

20.00 H.

22.00 H.

Repartiment dels condiments per a les paelles en l’Ajuntament.

Volta cicloturística de la av. Constitució. Samarretes per als 100 primers participants, també es repartirà orxata i llimó.

Carcassa d’inici de les paelles, es cuinaran al lloc de costum.

Ball al Parc Municipal amb l’Orquestra LA VIVA.Amb la col·laboració dels Festers 2014.

Missa solemne.

Sopar de quintes al Parc Municipal, discomòbil i photo-call. Organitzat per Festers 2014.

Festa de l’arròs. Col·labora Micuna i Arrocerías Santo Tomás.

Festivitat de la Mare de Déu d’Agost i dia de l’esport

Inscripcions per a paelles, els dies del 4 al 8 d’Agost de 10:30 a 13:30 h.a la planta baixa de l’Ajuntament entrant per la plaça del Mercat.Col.laboració: 1€ per persona.

DIJOUS

DIVENDRES

AGOST

AGOST

14

15

27

20.00 H.

00.00 H.

21.30 H.

Actuació del musical infantil Trotamundos a la plaça Major.

Albaes organitzades pels Festers 2014.

Ball al Parc Municipal a benefici de l’Associació Espanyola de Lluita contra el Càncer, amb l’actuació del Trío Brillantina.

14.00 H.

21.30 H.

01.00 H.

Mascletà a càrrec de la Pirotècnia A. Zarzoso d’Altura a la plaça Joan Fuster.

Processó pels carrers del Raval amb la participació del grup de danses de l’escoleta d’estiu de Sollana ballant els Arets de Castelló i la Societat Unió Artístico Musical de Sollana.

Correfocs per l’itinerari de costum, acompanyats per la batu-cada “KIBOMBO” amb un total de 18 percussionistes. L’eixida serà de la plaça Major i finalitzarà a la plaça de la Raval.

28

PROGRAMACIÓ

16.00 H.

15.00 H.

20.00 H.

Concurs de pesca al lloc de costum. Inscripcions del 18 al 20 d’agost a la planta baixa de l’Ajuntament.

Paella gegant i macro discomòbil al Parc Municipal, organit-zada per l’Ajuntament.Amb la col·laboració dels Festers 2014.

Inscripcions a la paella gegant, els dies 18, 19 i 20 d’Agost de 10:30 a 13:30 h. a la planta baixa de l’Ajuntament entrant per la plaça del Mercat.Preu del tiquet 3€ (ració).

Festa de la TORRÀ, sopar popular al carrer Santiago Vidal. Zona equipada amb 300 cadires i 40 taules per menjar-se l’ entrepà de cansalà i embotit a la brasa més la beguda corresponent o també es pot arreplegar per sopar al teu lloc de costum. Organitzat per l’Ajuntament amb la col·laboració dels Festers 2014.La venda de tiquets serà anticipada del dia 13 fins al 19 de agost en la planta baixa de l’ajuntament en horari d’oficina, en la taquilla de les piscines o directament als Festers 2014.El preu del tiquet és de 5€ (parrillada).

16.00 H.

01.30 H.

01.30 H.

00.30 H.

Muntatge dels cadafals a la plaça Major.

Festa LLUMINOSA al Parc Municipal, discomòbil organit-zada per l’Ajuntament. Amb la col·laboració dels Festers 2014.

Festa de l’ESPUMA al Parc Municipal, discomòbil organit-zada per l’ajuntament. Amb la col·laboració dels Festers 2014.Acosta’t al photo-call per rememorar estos moments!!!

Festa EIVISSENCA al Parc Municipal amb l’Orquestra “VENDETA”.Amb la col·laboració dels Festers 2014 amb photo-call.

Setmana de bous

Setmana de bous

Setmana de bous

DISSABTE

DIMARTS

AGOST

AGOST

16

19

DIJOUS AGOST21

DISSABTE AGOST23

FestesCartellera setmana de Bous de Sollana

PROGRAMACIÓ

14.00 H.

14.00 H.

14.00 H.

14.00 H.

14.00 H.

14.00 H.

14.00 H.

13.00 H.

20.00 H.

20.00 H.

20.00 H.

19.30 H.

20.00 H.

20.00 H.

24.00 H.

20.00 H.

24.00 H.

24.00 H.

24.00 H.

20.30 H.

24.00 H.

24.00 H.

24.00 H.

Entrada de vaquetes i bous al carrer López Ibor i prova a la plaça.

Entrada de vaquetes i bous al carrer López Ibor i prova a la plaça.

Entrada de vaquetes i bous al carrer Sueca i prova a la plaça.

Entrada de vaquetes i bous al carrer Sueca i prova a la plaça.

Entrada de vaquetes i bous al carrer Puríssima i prova a la plaça.

Entrada de vaquetes i bous al carrer Santiago Vidal i prova a la plaça.

Entrada de vaquetes i bous al carrer Puríssima i prova a la plaça.

Entrada de bous i cavalls al carrer Santiago Vidal i prova a la plaça.

Desencaixonada de bous al carrer López Ibor i prova a la plaça.

Prova vaquetes enfundades a la plaça.

Prova vaquetes i bous a la plaça.

“Encierro” infantil.

Exhibició de tir a set a la zona verda del polígon industrial Olivarons.

Desencaixonada de bous i prova de vaquetes a la plaça.

Concurs d’emboladors; 5 bous a la plaça i al Mercat.

Exhibició eqüestre.

Prova vaquetes i bous a la plaça.

Vaca embolada i bou embolat a la plaça i al Mercat.

Prova vaquetes i bous a la plaça.

Espectacle còmic taurí.

Exhibició de vaquetes amb obstacles i prova vaquetes i bous a la plaça.

Vaquetes i “encierro” de bous embolats al carrer López Ibor, a la plaça, i al Mercat.

Vaca embolada i bou embolat a la plaça i al Mercat.

DIUMENGE

DILLUNS

DIMARTS

DIMECRES

DIJOUS

DIUMENGE

DIVENDRES

DISSABTE

AGOST

AGOST

AGOST

AGOST

AGOST

AGOST

AGOST

AGOST

17

18

19

20

21

24

22

23

29

30

FestesSant Ramon

PROGRAMACIÓ

21.00 H.

18.00 H.

21.00 H.

20.00 H.

23.00 H.

Sopar popular a la barriada de Sant Ramon.Es repartirà vi als participants.Organitza l’Ajuntament de Sollana.Col·laboren Festers 2014.

Ball amenitzat per duo musical.Organitza l’Ajuntament de Sollana.Col·laboren Festers 2014.

Volta Cicloturista. Eixida de barriada de Sant Ramon des del carrer Rei En Jaume.Camisetes per als 100 primers participants, també es repar-tirà orxata i llimó granissat.

Processó en honor a Sant Ramon. Es dispararà un castell de focs artificials a l’entrada de la imatge de Sant Ramon.

Festa de bous amb carretons per als xiquets i xiquetes, a la barriada de Sant Ramon.

DIVENDRES

DISSABTE

DIUMENGE

AGOST

AGOST

AGOST

29

30

31

FESTES MAJORS SOLLANA 2014

31

32

FESTES MAJORS SOLLANA 2014

33

34

PPublicitatFESTES MAJORS 2014

FestesMajors

EmpresesC O L · L A B O R A D O R E S

SollanaEstem de

gaudeix-lesFestes,

FESTES MAJORS 2014

EDITA.. .M.I. AJUNTAMENT DE SOLLANA

COORDINACIÓ I GESTIÓ ADMINISTRATIVA.. .Anna B. Espasa

GESTIÓ PUBLICITAT.. .Raquel Lerma

COL.LABORACIÓ ADMINISTRATIVA.. .Juanjo López i Diana Buigues

CORRECIÓ TEXTOS.. .Marta Banyuls

DIRECCIÓ D’ART I DISSENY.. .FactoriaTalio DesignTalio Vicente / José C. Vicente

MAQUETACIÓ I IMPRESSIÓ.. .Temps Impresores

COL·LABORADORS.. .Juan Moleres Ibor, Séquia Reial del Xúquer, Germandat del Santíssim Crist de la Pietat, Pau Córdoba i Llorenç Benaches.

IMATGES.. .Fototeca Ajuntament de Sollana, Som Sollana, Blas Benito i Germandat del Santíssim Crist de la Pietat.

Sollana