FIGUERES DESapaREGUDa - Editorial Efadós...de finals del segle xix fins al 1936. Això ens permet...
1
efadós ® COL·LECCIÓ Catalunya Desapareguda Enric Pujol - Jordi Roig FIGUERES DESAPAREGUDA Les imatges de Figueres desapareguda, moltes d’elles fins ara inèdites, corresponen a un lapse temporal que va des de finals del segle XIX fins al 1936. Això ens permet obtenir un retrat força afinat de la Figueres «d’abans de la guerra». Aquesta etapa fou molt puixant i vital, fins al punt que arribà a ser mitificada i a ser vista com una «època d’or». ISBN: 978-84-16547-29-6 Pàgines: 184 · Format: 21,7 x 15,7 cm Enquadernació: Tapa dura Preu: 22,00 € Títol: FIGUERES DESAPAREGUDA Autors: Enric Pujol - Jordi Roig Col·lecció: Catalunya Desapareguda FIGUERES DESAPAREGUDA Descobreix-la en aquest recull de 175 imatges efadós Carrer d’Edison, 3 Nau A · Polígon industrial Les Torrenteres 08754 EL PAPIOL (Barcelona) Tel. 93 673 12 12 · Fax 93 673 04 73 [email protected] · www.efados.cat La vitalitat de la Figueres del primer terç del segle xx li vingué donada sobretot per la puixança de la seva societat civil. L’educació fou una de les prioritats ciutadanes i per això l’Ajuntament impulsà, ja en el segle anterior, la creació de l’institut Ramon Muntaner, el primer creat a l’Estat espanyol. Així mateix, van proliferar-hi nom- broses escoles laiques i religioses, i especialment sorgiren acadèmies dedicades a l’ensenyament bàsic i mercantil. L’associacionisme fou un agent actiu d’aquesta potència ciutada- na. La formació, la promoció d’activitats culturals i l’esbarjo foren els principals eixos d’entitats cíviques cabdals, com el Casino Me- nestral Figuerenc, el Casino Sport o la Societat Coral Erato. L’esport, i, sobretot, el futbol, ja despuntà aleshores com una pràctica que va atreure l’interès dels figuerencs. Les interpretacions musicals, el tea- tre i el cinema van reforçar la condició de capital de la ciutat. L’educació i les associacions, puntals ciutadans UNA SOCIETAT CIVIL VIVA AUTOR DESCONEGUT /ACAE A la pàgina del costat, els bombers de Figueres d’inicis del segle XXal pati del convent dels Caputxins, on tenien la seu. Els homes vestien jaqueta de botons cordada fins a dalt i casc de punxa. Alguns mostren cornetes o martells a les mans. Destaquen dos personatges que van vestits de carrer: el director i el sotsdirector del cos. COS DE BOMBERS En aquesta pàgina, el president Francesc Macià es dirigeix a la ciutadania figuerenca des del balcó de l’Ajuntament durant la seva visita el 5 de novembre del 1931. L’esdeveniment va tenir lloc a la seu provisional del consistori, a la Pujada del Castell, mentre es reformava l’edifici oficial. VISITA DE MACIÀ AUTOR DESCONEGUT /AMF AUTOR DESCONEGUT /Col·lecció LLUÍS VEGA VIDAL 1 1 FID-038-0022.eps La fotografia correspon a un dels carrers més dinàmics comercialment i socialment de la ciutat. No en va feia de nexe entre la plaça de l’Ajuntament, símbol del poder polític, i el Casino Menestral, l’entitat associativa més potent de Figueres. La imatge correspon al 1908 durant la Festa Major del carrer, que se celebrava a l’estiu. S’hi veu un gran ambient de festa, l’engalanament dels carrers i l’exhibició de tot tipus de productes que venien les botigues: paraigües, vestits, sarrons, galledes, etc. CARRER DE PERALADA JV /Col·lecció LLUÍS VEGA I VIDAL Quonius o mero, con Etresse tam inum sus elinterum prae perce pari fue cons silictu con prae ameissed demquiterei publium cusperis. Vivius bonsunclem popubli ceresupio illa vivivissed nocchintea etre facta, publiis, simul con turninatum it vis consce aurio est etrariam te, us XXXXXXX XXXXXXXXX / Xxxx XXXXX XXXXXXX XXXXXXXXX / Xxxx XXXXX XXXXXXX Un grup de persones de diverses edats fan boles de neu en la part no urbanitzada de la Pujada del Castell als anys vint. Al fons es veu la torre Gorgot i l’església de Sant Pere. El fet de no tenir edificada aquesta part del carrer, tot i ser tan propera al nucli urbà, responia a les exigències de la fortalesa. Per qüestions de seguretat, les autoritats militars van prohibir la construcció en els 400 metres més propers al castell. Una demostració de com l’existència d’aquest gran equipament ha condicionat l’estructura urbana de la ciutat i la vida dels figuerencs. NEU ALS AFORES AUTOR DESCONEGUT /ACAE
Transcript of FIGUERES DESapaREGUDa - Editorial Efadós...de finals del segle xix fins al 1936. Això ens permet...
efadós®
Col·leCCió
Catalunya Desapareguda
Enric Pujol - Jordi Roig
FigueresDESAPAREGUDA
Les imatges de Figueres desapareguda, moltes d’elles fins ara inèdites, corresponen a un lapse temporal que va des de finals del segle xix fins al 1936. Això ens permet obtenir un retrat força afinat de la Figueres «d’abans de la guerra». Aquesta etapa fou molt puixant i vital, fins al punt que arribà a ser mitificada i a ser vista com una «època d’or».
ISBN: 978-84-16547-29-6Pàgines: 184 · Format: 21,7 x 15,7 cmEnquadernació: Tapa duraPreu: 22,00 €
Títol: FIGUERES DESAPAREGUDAAutors: Enric Pujol - Jordi Roig Col·lecció: Catalunya Desapareguda
FIGUERES DESapaREGUDaDescobreix-la en aquest recull de 175 imatges
efadósCarrer d’Edison, 3 Nau A · Polígon industrial Les Torrenteres08754 EL PAPIOL (Barcelona) Tel. 93 673 12 12 · Fax 93 673 04 [email protected] · www.efados.cat
La vitalitat de la Figueres del primer terç del segle xx li vingué donada sobretot per la puixança de la seva societat civil. L’educació fou una de les prioritats ciutadanes i per això l’Ajuntament impulsà, ja en el segle anterior, la creació de l’institut Ramon Muntaner, el primer creat a l’Estat espanyol. Així mateix, van proliferar-hi nom-broses escoles laiques i religioses, i especialment sorgiren acadèmies dedicades a l’ensenyament bàsic i mercantil.
L’associacionisme fou un agent actiu d’aquesta potència ciutada-na. La formació, la promoció d’activitats culturals i l’esbarjo foren els principals eixos d’entitats cíviques cabdals, com el Casino Me-nestral Figuerenc, el Casino Sport o la Societat Coral Erato. L’esport, i, sobretot, el futbol, ja despuntà aleshores com una pràctica que va atreure l’interès dels figuerencs. Les interpretacions musicals, el tea-tre i el cinema van reforçar la condició de capital de la ciutat.
L’educació i les associacions, puntals ciutadans
Una soCietat Civil viva
AUTO
R D
ESC
ON
EGU
T / A
CAE
A la pàgina del costat, els bombers de Figueres d’inicis del segle xx al pati del convent dels Caputxins, on tenien la seu. Els homes vestien jaqueta de botons cordada fins a dalt i casc de punxa. Alguns mostren cornetes o martells a les mans. Destaquen dos personatges que van vestits de carrer: el director i el sotsdirector del cos.
COS DE BOMBERS
En aquesta pàgina, el president Francesc Macià es dirigeix a la ciutadania figuerenca des del balcó de l’Ajuntament durant la seva visita el 5 de novembre del 1931. L’esdeveniment va tenir lloc a la seu provisional del consistori, a la Pujada del Castell, mentre es reformava l’edifici oficial.
VISITA DE MACIÀ
AUTO
R D
ESC
ON
EGU
T / A
MF
AUTO
R D
ESC
ON
EGU
T / C
ol·le
cció
LLu
ís V
EgA
Vid
AL
1
1
FID-038-0022.eps
La fotografia correspon
a un dels carrers més
dinàmics comercialment i
socialment de la ciutat. No
en va feia de nexe entre
la plaça de l’Ajuntament,
símbol del poder polític, i el
Casino Menestral, l’entitat
associativa més potent
de Figueres. La imatge
correspon al 1908 durant
la Festa Major del carrer,
que se celebrava a l’estiu.
S’hi veu un gran ambient
de festa, l’engalanament
dels carrers i l’exhibició
de tot tipus de productes
que venien les botigues:
paraigües, vestits, sarrons,
galledes, etc.
CARRER DE PERALADA
JV /
Col
·lecc
ió L
Luís
VEg
A i V
idAL
Quonius o mero, con Etresse tam inum sus elinterum prae perce pari fue cons silictu con prae ameissed demquiterei publium cusperis.Vivius bonsunclem popubli ceresupio illa vivivissed nocchintea etre facta, publiis, simul con turninatum it vis consce aurio est etrariam te, us
XXXXXXX
XX
XX
XX
XX
X /
Xxx
x XX
XXX
XXXX
XXX
XX
XX
XX
XX
X /
Xxx
x XX
XXX
XXXX
XXX
Un grup de persones de diverses edats fan boles de neu en la part no urbanitzada de la Pujada del Castell als anys vint. Al fons es veu la torre Gorgot i l’església de Sant Pere. El fet de no tenir edificada aquesta part del carrer, tot i ser tan propera al nucli urbà, responia a les exigències de la fortalesa. Per qüestions de seguretat, les autoritats militars van prohibir la construcció en els 400 metres més propers
al castell. Una demostració de com l’existència d’aquest
gran equipament ha condicionat l’estructura urbana de la ciutat i la vida dels figuerencs.
NEU ALS AFORES
AUTO
R D
ESC
ON
EGU
T / A
CAE
