FILOSOFIA MODERNAFILOSOFIA MODERNA

IMMANUEL KANTIMMANUEL KANT

22

IMMANUEL KANT- XVIII (1)IMMANUEL KANT- XVIII (1)PRINCIPIS GENERALSPRINCIPIS GENERALS

De formació racionalista, la lectura de l’obra De formació racionalista, la lectura de l’obra de Hume li fa plantejar la necessitat de de Hume li fa plantejar la necessitat de cercar un model epistemològic alternatiu i de cercar un model epistemològic alternatiu i de síntesi entre l’enfoc racionalista i l’empirista.síntesi entre l’enfoc racionalista i l’empirista.

Exposa aquest model, entre d’altres obres, Exposa aquest model, entre d’altres obres, en les tres grans Crítiques:en les tres grans Crítiques: Crítica de la raó puraCrítica de la raó pura Crítica de la raó pràcticaCrítica de la raó pràctica Crítica del judiciCrítica del judici

33

KANT (2)KANT (2) CRÍTICA DE LA RAÓ PURA -1CRÍTICA DE LA RAÓ PURA -1ELS INTERROGANTSELS INTERROGANTS

La primera crítica aborda La primera crítica aborda el primerel primer dels dels interrogants que, segons Kant, són l’objecte interrogants que, segons Kant, són l’objecte de la filosofia:de la filosofia: Què puc conèixer?Què puc conèixer? (epistemologia) (epistemologia) Què he de fer?Què he de fer? Què tinc dret a esperar?Què tinc dret a esperar?

Tots tres interrogants són aspectes Tots tres interrogants són aspectes particulars de la problemàtica global dela particulars de la problemàtica global dela filosofia: ¿Què és l’home?filosofia: ¿Què és l’home?

44

KANT (3)KANT (3) CRÍTICA DE LA RAÓ PURA -2CRÍTICA DE LA RAÓ PURA -2 CLASSES DE JUDICISCLASSES DE JUDICIS

Judicis AnalíticsJudicis Analítics: el seu predicat no afegeix una : el seu predicat no afegeix una informació nova a la ja continguda en el concepte informació nova a la ja continguda en el concepte del subjecte.del subjecte.

Judicis SintèticsJudicis Sintètics: el seu predicat afegeix una : el seu predicat afegeix una informació nova, diferent de la continguda en el informació nova, diferent de la continguda en el concepte del subjecte.concepte del subjecte.

Judicis a PrioriJudicis a Priori: La seva veritat o falsedat és : La seva veritat o falsedat és independent de l’experiència.independent de l’experiència.

Judicis a PosterioriJudicis a Posteriori: La seva veritat o falsedat : La seva veritat o falsedat depèn de l’experiènciadepèn de l’experiència

55

KANT (4)KANT (4) CRÍTICA DE LA RAÓ PURA -3CRÍTICA DE LA RAÓ PURA -3 JUDICIS SINTÈTICS A PRIORIJUDICIS SINTÈTICS A PRIORI

Concepció clàssica racionalista que Kant rebutja:Concepció clàssica racionalista que Kant rebutja: Tots els Tots els judicis analíticsjudicis analítics són són a prioria priori Tots els Tots els judicis sintèticsjudicis sintètics són són a posterioria posteriori

Si això fos així, Si això fos així, els judicis universal i necessàriament vertaders no els judicis universal i necessàriament vertaders no

ampliarien el nostre coneixement, i ampliarien el nostre coneixement, i els judicis que amplien el nostre coneixement no serien els judicis que amplien el nostre coneixement no serien

universal ni necessàriament vertaders.universal ni necessàriament vertaders. La ciència és possible sobre la base d’un tercer La ciència és possible sobre la base d’un tercer

tipus de judicis, que amplien el nostre coneixement i tipus de judicis, que amplien el nostre coneixement i són universal i necessàriament vertaders:són universal i necessàriament vertaders: Judicis sintètics a prioriJudicis sintètics a priori

66

KANT (5)KANT (5) CRÍTICA DE LA RAÓ PURA - 4CRÍTICA DE LA RAÓ PURA - 4COM ÉS POSSIBLE LA CIÈNCIA?COM ÉS POSSIBLE LA CIÈNCIA?

Parts de la crítica i temes abordats:Parts de la crítica i temes abordats: Estètica transcendentalEstètica transcendental

Anàlisi de les formes a priori de la Anàlisi de les formes a priori de la SensibilitatSensibilitat Com és possible la Com és possible la MatemàticaMatemàtica com a ciència? com a ciència?

Analítica transcendentalAnalítica transcendental Anàlisi de les formes a priori de l’Anàlisi de les formes a priori de l’EntenimentEnteniment.. Com és possible la Com és possible la FísicaFísica com a ciència? com a ciència?

Dialèctica transcendentalDialèctica transcendental Anàlisi de les Idees de la Anàlisi de les Idees de la RaóRaó És possible la És possible la MetafísicaMetafísica com a ciència? com a ciència?

77

KANT (6)KANT (6) CRÍTICA DE LA RAÓ PURA - 5CRÍTICA DE LA RAÓ PURA - 5ESTÈTICA TRANSCENDENTALESTÈTICA TRANSCENDENTAL

Espai i tempsEspai i temps, , formesformes a priori ( a priori (intuïcionsintuïcions pures) a pures) a través de les quals la Sensibilitat del Subjecte través de les quals la Sensibilitat del Subjecte ordena els ordena els contingutscontinguts a posteriori (sensacions = a posteriori (sensacions = intuïcionsintuïcions empíriques). empíriques).

En conèixer, doncs, transformem (donem forma). El En conèixer, doncs, transformem (donem forma). El resultat, el resultat, el fenomenfenomen, no és doncs coneixement de la , no és doncs coneixement de la realitat en si (realitat en si (noümennoümen). ). matèria/forma en Aristòtil.matèria/forma en Aristòtil.

““encara que tot el nostre coneixement comença encara que tot el nostre coneixement comença amb l’experiència, no per això es pot dir que tot ell amb l’experiència, no per això es pot dir que tot ell prové de l’experiència”prové de l’experiència”

88

KANT (7)KANT (7) CRÍTICA DE LA RAÓ PURA - 6CRÍTICA DE LA RAÓ PURA - 6ANALÍTICA TRANSCENDENTALANALÍTICA TRANSCENDENTAL

L’enteniment és la facultat dels conceptes, L’enteniment és la facultat dels conceptes, que ens permeten que ens permeten comprendrecomprendre (no tal sols (no tal sols sentir) la realitat fenomènica.sentir) la realitat fenomènica.

Com en la sensibilitat, també en l’enteniment Com en la sensibilitat, també en l’enteniment distingeix distingeix formesformes (a priori) –els conceptes (a priori) –els conceptes purs o purs o categoriescategories- i - i contingutscontinguts (a posteriori) – (a posteriori) –els conceptes experimentals. els conceptes experimentals.

Si Si Espai i tempsEspai i temps són les nostres són les nostres formes de formes de sentirsentir, les , les CategoriesCategories són les nostres són les nostres formes formes de pensarde pensar..

99

KANT (8)KANT (8) CRÍTICA DE LA RAÓ PURA - 7CRÍTICA DE LA RAÓ PURA - 7COM ÉS POSSIBLE LA CIÈNCIA?COM ÉS POSSIBLE LA CIÈNCIA?

La La MatemàticaMatemàtica és possible com a ciència és possible com a ciència perquè es basa en perquè es basa en Judicis Sintètics a Judicis Sintètics a prioripriori a partir de l’anàlisi de les formes a partir de l’anàlisi de les formes pures de la sensibilitat (espai i temps).pures de la sensibilitat (espai i temps).

La La FísicaFísica és possible com a ciència és possible com a ciència perquè es basa en perquè es basa en Judicis Sintètics a Judicis Sintètics a prioripriori a partir de l’anàlisi de les formes a partir de l’anàlisi de les formes pures de l’enteniment (categories), com pures de l’enteniment (categories), com ara ara CausaCausa, , SubstànciaSubstància......

1010

KANT (9)KANT (9) CRÍTICA DE LA RAÓ PURA - 8CRÍTICA DE LA RAÓ PURA - 8DIALÈCTICA TRANSCENDENTALDIALÈCTICA TRANSCENDENTAL

Les Idees de la Raó són grans Les Idees de la Raó són grans principis unificadorsprincipis unificadors de la nostra experiència: de la nostra experiència: Jo, Déu, MónJo, Déu, Món. .

La La MetafísicaMetafísica és la reflexió entorn d’aquestes és la reflexió entorn d’aquestes Idees (les tres substàncies cartesianes). És Idees (les tres substàncies cartesianes). És resultat de l’aspiració humana de resultat de l’aspiració humana de superar els superar els condicionantscondicionants del propi coneixement i assolir del propi coneixement i assolir coneixements absoluts.coneixements absoluts.

Es tracta d’una aspiració impossible de realitzar: Es tracta d’una aspiració impossible de realitzar: No podem conèixer la realitat “en si”. No podem conèixer la realitat “en si”. Conèixer és, Conèixer és, inevitablement, transformarinevitablement, transformar..

No és possible la metafísica com a ciènciaNo és possible la metafísica com a ciència, perquè , perquè no és possible conèixer al marge de les Formes de no és possible conèixer al marge de les Formes de conèixer que inevitablement ens condicionen.conèixer que inevitablement ens condicionen.

1111

pretén

respon a

ELS INTERESSOS DE LA RAÓ

¿QUÈ PUC CONÈIXER? ¿QUÉ HE DE FER? ¿QUÈ PUC ESPERAR?

¿QUÈ ÉS L’HOME?

INTUICIONS A PRIORI

ESPAI

CATEGORÍESACTUAR PER

DEURESER LLIURE I

RACIONAL LA FELICITAT

tan sols si

s’expressa en el

IMPERATIUCATEGÒRIC

FI EN SI MATEIX

se dona a si mateix la llei moral

PERFECCIÓ

de

s’experimenta en la

és la convergència de

implica

UN ESTAT

DIGNITAT

amb

que garanteixi

LA JUSTÍCIA

les tres preguntes es resumeixen

CIUTADÀ DE DOS MONS

RACIONALISME

EMPIRISME

conflueixen en

EMANCIPACIÓ DE L’INDIVIDU

son

possibiliten

Elements que ho fan possible

TEMPS

són

determinenla síntesi de

SUBSTANCIA

RELACIÓ

CAUSA-EFECTE

son

CONEIXEMENT POSSIBLE I REAL

determinen

LA NATURALESA

el seu àmbit i el seu límit és

per

MANDAT DE LA VOLUNTAD

FORMAL

INCONDICIONAT

UNIVERSAL

és

com a

Educar-se

Autoconèixer-se LLEI MORAL

LLEI DE LA NATURALESA

BELLESA

CULTURA

AMISTAT

les tres preguntes es resumeixen és

LA FILOSOFIA DE KANT

RESPECTE

i

per

IMAGINACIÓ

CONCEPTE