FITXA 13: LACOONT I ELS SEUS FILLSJúlia López ValeraINSTITUT BANÚS

Júlia López Valera

Júlia López Valera

FITXA TÈCNICA

Títol Laocoont i els seus fills.

Autor Agresande, Polidor i Atenodor de Rodes.

Cronologia Segle III-II a. C.

Tipologia Escultura exempta.

Material Original de bronze; còpia romana de bronze

Mides 2,42 m (alt)

Estil Hel·lenisme grec.

Tema Mitològic

Localització Musei Vaticani

Júlia López Valera

CONTEXT HISTÒRIC

L’imperi d’Alexandre el Gran (336-323 aC) deixà pas a l’època hel·lenística. En aquest moment el ciutadà perd la consideració que tenia a la polis i se sent desprotegit en un món canviant i convuls. Per això desapareix la confiança en els models clàssics, que són abandonats a favor d’una temàtica més rica i diversa. Interessa més representar el que és particular i concret que els tipus generals.

Júlia López Valera

ESTIL Trenca amb la serenitat i l’equilibri clàssics. Teatralitat. Valora el “phàtos” (intensitat extrema dels sentiments). Més moviment i dinamisme. Importància al grups escultòrics. Influència de cultures asiàtiques. Grandiositat. Temes anecdòtics (Nen de l’espina). Busquen provocar sensacions immediates. Els artistes es recreen en el seu art, busquen resoldre Problemes tècnics.

Júlia López Valera

ESTIL

Els cossos ja no són proporcionats i poden representar vells, nens, púgils, retrats de persones concretes...

Júlia López Valera

ESTIL

Els artistes es recreaven donant forma al sofriment, tant físic com espiritual.

Júlia López Valera

BIOGRAFIA DE L’AUTOR

El grup escultòric de Laocoont i els seus fills fou trobat l’any 1506 entre les ruïnes del palau de Neró (Domus Aurea) a Roma. L’any 1957, els estudiosos varen poder atribuir l’autoria d’aquesta obra als escultors de l’escola de Rodes AGESANDRE, POLIDOR i ATENODOR –segons sembla, pare i fills respectivament- gràcies al descobriment de diversos grups de figures de marbre que representaven esdeveniments de l’Odissea d’Homer en una cova que havia estat la sala de banquets d’estiu de l’emperador Tiberi a Sperlonga, a prrop de Nàpols.

Els noms d’aquests tres escultors estaven gravats en un dels grups, l’estil del qual és molt semblant al del Laocoont. A partir de dades fidedignes, aquestes còpies romanes en marbre trobades a Sperlonga s’han datat al segle I d.C. , que és també la data atribuïda al Laocoont de manera unànime pels arqueòlegs.

Júlia López Valera

DESCRIPCIÓ FORMAL

MATERIAL. Encara que la còpia romana està realitzada en marbre, es creu que l’original estava realitzada en bronze mitjançant la tècnica de la cera perduda.

Referent a la COMPOSICIÓ, està representat de manera frontal i és un grup escultòric format per tres figures, una gegantina, la figura principal del sacerdot, masculina i nua amb un cos d’ancià, que lluita desesperadament per descargolar-se de dues serps terribles, que tenallen els cossos de dos joves nus també, els seus dos fills que, col·locats al seu costat, sembla que no tinguin prou força per escapar-se’n.

Júlia López Valera

DESCRIPCIÓ FORMAL

COMPOSICIÓ.El grup escultòric està emmarcat dins d’una piràmide o triangle, que dibuixen els tres caps dels personatges, el de Laocoont coincideix amb el vèrtex superior, i forma una diagonal, que creua tot el grup, i baixa des de la part superior esquerra, és a dir, des del braç dret de Laocoont passant per la seva cama esquerra.

Júlia López Valera

DESCRIPCIÓ FORMAL

Triangle que junta els caps

dels 3 personatges

Línia que creua la composició

La figura central descansa juntament amb la de l’esquerra damunt una peanya, mentre que la de la dreta es recolza sobre una base diferent, la qual cosa suposa una ampliació del suport i una tasca a partir de blocs separats.

Júlia López Valera

DESCRIPCIÓ FORMAL

La figura del vell destaca per la seva anatomia i pel seu rostre angoixat.

Júlia López Valera

DESCRIPCIÓ FORMAL

El vell és el personatge més treballat.

Júlia López Valera

DESCRIPCIÓ FORMAL

Està en una postura semi sedent, que sembla seure damunt un hipotètic seient del que pengen uns rígids vestits, que ens recorden les estries d’una columna. La peanya escalonada marca el sentit d’horitzontalitat i l’escàs equilibri de l’obra.

Júlia López Valera

DESCRIPCIÓ FORMAL

El MOVIMENT es produeix a partir dels cossos contorçats, que no tenen cap possibilitat d’escapar-se, però lluiten fins al final, i de les serps que els tenen presos.

Júlia López Valera

DESCRIPCIÓ FORMAL

Les tres figures queden unides per les serps, que estrenyen els cossos musculosos, tractats tots com si fossin adults, ja que les anatomies dels nins són com les del pare, però a escala reduïda, mostren una musculatura exagerada per la seva edat, i una gran perfecció anatòmica, sobretot la figura central.

Júlia López Valera

DESCRIPCIÓ FORMAL

És notable el talent dels escultors a l’hora de plasmar, tot paralitzant-lo, un moment d’agitació dramàtica sense que l’acció s’aturi. El grup produeix tal sensació de moviment, que sembla canviar de posició si l'espectador obre i tanca els ulls alternativament.

Júlia López Valera

DESCRIPCIÓ FORMAL

VOLUM. Les TÈCNIQUES ESCULTÒRIQUES emprades com el volum dels músculs, els ’’draps mullats’’, el nus atlètic derivat de l’art del segle IV aC, els ulls enfonsats, el trepanat als cabells i les barbes, la boca entreoberta, són tots ells valors dinàmics i pictòrics similars als dels relleus de la mateixa escola de Rodes i creen uns efectes de clarobscur que disparen l’emotivitat de l’escena.

Júlia López Valera

DESCRIPCIÓ FORMAL

Els artistes hel·lenístics s’allunyen del sentit religiós de l’art i es concentren a resoldre problemes tècnics i a crear sensacions en els espectadors, així, l’obra representa les emocions humanes en la seva màxima expressió patètica. Conté el dramatisme més extremat. Les tres figures són representades en un lluita brutal per la vida en què cada múscul és en tensió per tal d’escapar-se de l’abraçada mortal.

Júlia López Valera

DESCRIPCIÓ FORMAL

El dramatisme s’accentua en els detalls com ara la boca oberta de Laocoont i les arrugues de dolor de la seva cara, com també les expressions llastimoses dels seus fills, el més gran del qual mira al pare com demanant-li ajuda. Destaquen l'expressió de culpabilitat i el gran dramatisme de Laocoont que fa contorsions en dolorosa agonia.

Júlia López Valera

DESCRIPCIÓ FORMAL

Dins del conjunt, les dues serps monstruoses, formen part de la composició visual del grup, i amb les seves línies corbes aconsegueix la unió entre tots els personatges.

Júlia López Valera

DESCRIPCIÓ FORMAL

Hi ha una voluntat d'exagerar l'efecte teatral de l'anatomia, i s'afegeix el dolor moral de Laocoont en presenciar la mort dels seus fills.Podem copsar el dolor als músculs de Laocoont, que posa en tensió els seus nervis, però també es capta la serenitat del seu esperit

El seu pit s'eleva per tractar de contenir el dolor i pel fet que el ventre està comprimit es pot veure el moviment de les seves vísceres.

CONCLUSIÓ:NARRACIÓ DE VIRGILI EN L’ENEIDA

Anatomia musculosa.

Gran tensió

Diagonal que travessa

tota l'escultura i marca

el moviment

Cossos contorçats.

Moviment violent .

Les serps s’enrotllen en

els cossos de pare i fills,

i uneixen les tres figures

Composició piramidal

Els cossos dels fills són

anatòmicament com el

pare però a escala

reduïda

COMPOSICIÓ

Els cossos s’agiten en les tres dimensions de l’espai.

Cada múscul del seu cos mostra la violència de l’esforç.

El fill petit ja no fa força, l’altre busca l’ajut del pare.

El dolor de Laocoont no és tan sols físic, sinó també psicològic en veure patir els seus fills.

Es trenca la serenitat i l’equilibri de l’època clàssica.

Estan representats amb diartrosis, tant individual com de grup, ja que cadascun dels fills s’inclina de forma oposada.

Estructura piramidal

Sols pot ser contemplat frontalment

Dolor del sacerdot troià

Boca

oberta

Arrugues en el

rostre

Ulls enfonsats

Volums molt

marcats

Efecte de clarobscur en el volum

músculs, els cabells, la boca oberta...

Expressió turmentada

Músculs en tensió...

La serp està a punt de mossegar-li el maluc.

Cossos contorçats...

Júlia López Valera

TEMÀTICA

Segons el mite de la guerra de Troia, el sacerdot troià Laocoont va advertir els seus conciutadans que no es fiessin del cavall de fusta (ple de soldats grecs) ofert pels grecs al déu Posidó en una suposada retirada. De seguida, dues serps enormes van sortir del mar i el van matar juntament amb els seus dos fills. Els troians ho va interpretar com un càstig diví i van entrar el cavall a la ciutat, tal com Sinó, un espia grec, els havia suggerit dient que era un regal d la deessa Atena i que, si no l’acceptaven, Troia seria destruïda. Sobre el motiu de la mort de Laocoont hi ha dues versions diferents. Segons la mitologia grega, Laocoont era un sacerdot d’Apol·lo, i el seu càstig no va tenir cap relació amb la guerra, sinó que va passar perquè es va casar en contra de les ordres del déu.

Júlia López Valera

TEMÀTICA

Però a la versió recollida a l’Eneida pel poeta romà Virgili, va ser Atena (partidària de la victòria grega) qui va enviar les serps per convèncer els troians de la veracitat de la història que els explica Sinó.

Els grups escultòrics estaven pensats per decorar cases importants, en aquest cas, , la Domus Aurea de Neró.

Júlia López Valera

MODELS I INFLUÈNCIES

L’escultura hel·lenística deu molt a l’experiència tècnica del passat, i en alguns detalls encara té com a referent els models de l’escultura clàssica dels segles V i IV a.C.El dia que va trobar-se el Laocont, MIQUEL ÀNGEL hi era present acompanyant l’arquitecte del papa Juli II, Giuliano de Sangallo. L’artista florentí va quedar impressionat per l’escultura, tant per la seva terribilità com pel seu pathos.Si el període clàssic va ser una font d’inspiració per al Renaixement, l’hel·lenístic ho va ser per al Barroc. Així, aquest conjunt és un magnífic exemple del barroquisme escultòric de l’hel·lenisme, que representa els cossos en el moment de màxima tensió i dinamisme, igual com va fer , segles després, el genial escultor barroc BERNINI.

Júlia López Valera

L’ESCOLA DE RODES (segles IV-I a.C.)

En el període hel·lenístic, tot i que Atenes manté, en certa manera, el seu prestigi, sorgeixen altres centres i escoles: Pèrgam, Rodes, Alexandria, Antioquia.

Júlia López Valera

L’ESCOLA DE RODES (segles IV-I a.C.)

ESCOLA DE RODES Escultures monumentals i colossals, destacant el patetisme, la tensió i el moviment exacerbat.

Obres:

1. Colós de Rodes2. Niké o Victòria alada de Samotràcia (190 aC)3. Bou Farnesi o Càstig de Dirce (Apol·loni de Tralles i Taurisc,130 aC)4. Laocoont i els seus fills (Agesandre, Polidor i Atenodor, 50 aC)5. Faune Barberini (220 aC)