FITXES LOCALS - Rovira i Virgili University · FITXES LOCALS. 2 TORTOSA ... se únicament pels...
Transcript of FITXES LOCALS - Rovira i Virgili University · FITXES LOCALS. 2 TORTOSA ... se únicament pels...
1
FITXES LOCALS
2
TORTOSA
DADES BÀSIQUES Superfície: 218,5 km2
Població: 34.473 habitants (2010)
Nombre d’empreses: 3.819 (2010)
3
ACTUALITZADA: DESEMBRE DEL 2011
EVOLUCIÓ DE LA POBLACIÓ
Evolució
29.481 29.821 30.431 31.164 31.97933.705 34.266 34.832 35.734 35.143 34.473
0
5.000
10.000
15.000
20.000
25.000
30.000
35.000
40.000
2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010
Comparativa amb la demarcació i Catalunya (100 = 2000)
100
105
110
115
120
125
2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010
Tortosa TdE Catalunya
Tortosa era amb 34.473 habitants l’any 2010 el principal municipi en població de la demarcació. L’evolució de la població des de l’any 2000 segueix pautes molt similars a les del conjunt de les Terres de l’Ebre. No obstant, en el cas de Tortosa es produeix una sensible caiguda de població a partir del 2008. Això fa que el creixement acumulat entre el 2000 i el 2010 sigui de 16,9 punts percentuals a la capital del Baix Ebre, tres menys que la mitjana catalana i gairebé sis menys que la mitjana de la demarcació.
4
POBLACIÓ PER GRUPS D’EDAT Evolució
13,5 13,5 15,0
65,3 68,0 66,7
21,2 18,4 18,3
0%
10%
20%
30%
40%
50%
60%
70%
80%
90%
100%
2000 2005 2010
0 a 14 anys 15 a 64 anys 65 anys i més
Comparativa amb la demarcació i Catalunya (2010)
15,0 14,1 15,3
66,7 66,2 68,2
18,3 19,7 16,5
0%
10%
20%
30%
40%
50%
60%
70%
80%
90%
100%
Tortosa Terres de l'Ebre Catalunya
0 a 14 anys 15 a 64 anys 65 anys i més
L’estructura de població per edats a Tortosa se situa a mig camí entre la mitjana de la de les Terres de l’Ebre i la de Catalunya. Així, el percentatge de població de 0 a 14 anys (15% l’any 2010), era dues dècimes inferior a la mitjana catalana però gairebé un punt superior a la mitjana de les Terres de l’Ebre. En canvi, la població de 65 o més anys (18,3% l’any 2010) era 1,8 superior a la mitjana catalana però 1,4 punts inferior a la mitjana de Catalunya. L’increment de població experimentat durant la darrera dècada ha provocat un lleuger rejoveniment de la població, permetent que el percentatge de població de 65 o més anys es reduís en gairebé tres punts al llarg de la dècada.
5
POBLACIÓ SEGONS ORIGEN Evolució
0%
10%
20%
30%
40%
50%
60%
70%
80%
90%
100%
2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010
Comarca Resta Catalunya Resta Estat Estranger
Comparativa amb la demarcació i Catalunya (2010)
61,054,7
43,7
8,3 16,1
19,0
11,0 9,419,8
19,6 19,8 17,5
0
20
40
60
80
100
Tortosa Terres de l'Ebre Catalunya
Mateixa comarca Resta Catalunya Resta Estat Estranger
El creixement de la població ha estat molt relacionat amb l’arribada de nouvinguts provinents de l’estranger. Així, si aquests representaven només el 2,3% de la població resident l’any 2000, el seu percentatge va augmentar fins al 21,3% l’any 2008, per descendir posteriorment fins al 19,6% l’any 2010. Aquest creixement compensa les caigudes de població originària del Baix Ebre i la de la resta de l’Estat, que veuen reduït el seu pes en el conjunt dels residents en 12,1 i 3,8 punts percentuals, respectivament. La població de Tortosa presentava l’any 2010 una estructura segons origen similar a la del conjunt de les Terres de l’Ebre diferenciant‐se únicament pels pesos relatius dels nascuts a la comarca i a la resta de comarques catalanes.
6
PIB PER SECTORS Evolució
4,1 4,1 3,6
24,6 22,9 21,2
8,8 9,3 8,7
62,4 63,7 66,5
0%
10%
20%
30%
40%
50%
60%
70%
80%
90%
100%
2001 2006 2008
Agricultura Indústria Construcció Serveis
Comparativa amb la demarcació i Catalunya (2008)i
3,6 7,81,3
21,2
35,0
22,2
8,7
11,1
10,7
66,5
46,1
65,8
0
10
20
30
40
50
60
70
80
90
100
Tortosa Terres de l'Ebre Catalunya
Agricultura Indústria Construcció Serveis
L’estructura econòmica de Tortosa és força similar a la del conjunt de la mitjana catalana. Així, els serveis eren la principal activitat econòmica (66,5% del VAB) l’any 2008, mentre que la indústria generava el 21,2% del VAB. Aquestes xifres contrasten però amb la mitjana de la demarcació, on el pes dels serveis era 20 punts inferior (46,1%), mentre que el pes de la indústria era gairebé 14 punts superior (35% del VAB l’any 2008). Durant la darrera dècada s’han produït pocs canvis en l’estructura econòmica. Només destaca un lleuger avenç del pes dels serveis, que guanyaren 4 punts percentuals, en detriment sobretot de l’activitat industrial, que perdé 3,4 punts percentuals.
7
RENDA FAMILIAR DISPONIBLE BRUTA Evolució del diferencial de RFDB per habitant amb la demarcació i Catalunya (100)
85
90
95
100
105
110
2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008
Tortosa / TdE Tortosa / Catalunya
Recursos i destinacions sobre total de la RFDB (2008)
71,959,9
83,7
41,245,6
34,4
18,921,7
22,1
-21,3 -18,8 -25,4-10,8 -8,3
-14,8
-60
-40
-20
0
20
40
60
80
100
120
140
160
Tortosa Terres de l'Ebre Catalunya
Rem. Assalariats EBE Prestacions Cotitzacions Impostos
Seguint la pauta general dels municipis de la demarcació, la renda familiar disponible bruta mitjana de Tortosa ha estat consistentment inferior a la mitjana catalana. Així, l’any 2008, darrer pel qual es disposa de dades, la renda mitjana a Tortosa era de 16.100 euros, gairebé cinc punts per sota de la mitjana catalana. A més, aquest diferencial s’ha anat incrementant des del 2003, trencant la tendència a l’alça que s’havia produït fins aquell moment. Val a dir, però, que la renda familiar mitjana ha estat sensiblement per sobre de la mitjana de la demarcació, si bé aquest es va reduir de manera dràstica l’any 2008.
8
OCUPACIÓ Evolució, 20002010
9.256 9.201 9.391 9.709 10.322 10.66711.944 12.755 12.200 11.685 11.870
2.303 2.309 2.360 2.4362.499 2.542
2.5852.655 2.741
2.618 2.546
0
2.000
4.000
6.000
8.000
10.000
12.000
14.000
16.000
18.000
2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010
RGSS RETA
Comparativa amb Catalunya (2000=100)
5060708090
100110120130140150
2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010
RGSS Tortosa RETA Tortosa
RGSS Catalunya RETA Catalunya
Un total de 14.416 persones estaven afiliades als diferents règims de la Seguretat Social a Tortosa, de les quals 2.546 (17,7% del total) ho estaven al règim de treballadors autònoms. Com en el cas de la immensa majoria dels grans municipis de la demarcació, i consistent amb l’evolució demogràfica de la darrera dècada, l’increment acumulat de l’afiliació durant el període 2000‐2010 ha estat del 24,7%. A diferència d’altres municipis, però, aquest s’ha produït sobretot al règim general, que ha crescut un 28,2% de manera acumulada, contra el 9,7% del conjunt de Catalunya. En canvi, el règim d’autònoms ha crescut el 10,6%, lleugerament per sota de la mitjana catalana (11,2%). Finalment cal destacar que Tortosa va guanyar, tot i que marginalment, afiliats l’any 2010 respecte del 2009, una dada prou rellevant tenint en compte el context econòmic negatiu.
9
OCUPACIÓ PER SECTORS Evolució temporalii
5,0 6,4 3,9
18,0 17,213,2
11,1 13,3
8,7
65,8 63,174,3
0
20
40
60
80
100
2000 2005 2010
Agricultura Indústria Construcció Serveis
Comparativa amb la demarcació i Catalunya, 2010
3,9 7,71,2
13,217,2
16,1
8,7
12,9
8,1
74,362,3
74,7
0%
10%
20%
30%
40%
50%
60%
70%
80%
90%
100%
Tortosa Terres de l'Ebre Catalunya
Agricultura Indústria Construcció Serveis
Com ja s’ha vist a l’apartat referit al PIB, l’ocupació a Tortosa gravita sobretot al voltant dels serveis. Aquests representaven el 74,3% del conjunt d’afiliats el 2010, una xifra només quatre dècimes inferior a la mitjana catalana. La indústria representava aquell any el 13,2%, dos punts per sota de la mitjana catalana, i gairebé cinc punts inferior al nivell del any 2000. La construcció, que havia assolit el 13,3% del total d’afiliats el 2005, ocupava el 2010 al 8,7%, una xifra similar a la mitjana catalana però força inferior a la mitjana de la demarcació (12,9%).
10
OCUPACIÓ PER ACTIVITATS Principals activitats econòmiques, mitjana 2010 (% sobre total d’afiliats)
24,9
17,2
12,6
9,16,4
4,0 4,0 3,9 3,9 3,7 3,2 3,1
0
5
10
15
20
25
30
Diferencial respecte de Catalunya, mitjana 2010 8,8
6,0
3,5
‐2,0 ‐2,1 ‐2,1 ‐2,2
‐4,8‐6
‐4
‐2
0
2
4
6
8
10
El comerç, tant al major com el minorista, és l’activitat que concentra al major número d’afiliats, donant feina a una de cada quatre persones que treballen al municipi, sis punts per sobre de la mitjana catalana. També destaca el pes de les activitats sanitàries (17,2%), gairebé nou punts per sobre de la mitjana catalana. La indústria manufacturera i la construcció completen el quadre de principals activitats en termes d’afiliats, que en total sumen el 63,9% del total d’afiliats. Tot i exercir en molts aspectes de capital de la demarcació, destaca el baix nivell relatiu de treballadors en activitats professionals i, sobretot en activitats administratives, 2,2 i 4,8 punts per sota de la mitjana catalana, respectivament.
11
ATUR Evolució de la taxa d’atur aparentiii
4,9 4,8 4,6 4,4 4,3
5,56,0
4,85,8
10,7
13,9
0
2
4
6
8
10
12
14
16
2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010
Comparativa amb la demarcació i Catalunya
4,95,5
13,9
3,64,3
11,5
3,9
5,7
11,8
0
2
4
6
8
10
12
14
16
2000 2005 2010
Tortosa Terres de l'Ebre Catalunya
La taxa d’atur aparent de Tortosa es va situar en el 13,9% l’any 2010, més de dos punts percentuals per sobre de la mitjana de les Terres de l’Ebre i la de Catalunya. Aquesta, com a la majoria de municipis, ha augmentat de manera significativa des del 2008, però també cal destacar que la taxa d’atur del municipi, expressada en relació a la població en edat de treballar, ha estat tradicionalment superior a la mitjana de les Terres de l’Ebre i la de Catalunya. Així, per exemple, l’any 2000 la taxa d’atur era del 4,9% a Tortosa, enfront del 3,6% del conjunt de les Terres de l’Ebre i el 3,9% del conjunt de Catalunya.
12
HABITATGES INICIATS Evolució
0
100
200
300
400
500
600
700
1990 1992 1994 1996 1998 2000 2002 2004 2006 2008 2010
Habitatges iniciats per 1.000 habitants. Comparativa.
0
10
20
30
40
50
60
2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010
Tortosa Terres de l'Ebre Catalunya
Com a la majoria de municipis de la demarcació, el nombre d’habitatges iniciats dels darrers dos anys ha estat molt reduït en comparació amb el d’èpoques precedents. Així, l’any 2010 es van iniciar únicament 9 habitatges, molt lluny dels 623 de l’any 2000. Durant la darrera dècada la mitjana anual d’habitatges iniciats se situà en 320, i arribà fins a pràcticament els 400 durant el période 2000‐2007, especialment concentrada en dues puntes, que es produïren als anys 2000 i 2005. Val a dir però, que el ritme d’inici d’habitatges de Tortosa ha estat similar al del conjunt de Catalunya, i fins i tot fou més moderat a partir del 2006.
13
MOTORITZACIÓ Evolució de l’índex de motorització de vehicles lleugersiv
400
420
440
460
480
500
520
540
560
2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010
Tortosa Catalunya
419,5 428,8 458,8
56,2 51,365,5
0
100
200
300
400
500
600
2000 2005 2010
Turismes Motos
L’any 2010 la taxa de motorització era de 524 vehicles lleugers (turismes i motocicletes) per cada 1.000 habitants. Aquesta xifra és només 11 punts inferior a la mitjana catalana, i ha anat convergint durant la darrera dècada, havent‐se reduït en gairebé quaranta punts percentuals. Com en molts municipis de la demarcació el diferencial negatiu s’explica pel menor índex de motocicletes per 1.000 habitants, que és 23 punts inferior a la mitjana catalana. En canvi si únicament es consideren els turismes, l’índex de motorització és 12 punts superior a la mitjana catalana.
14
ANÀLISI ESTRATÈGICA
IDEES FORÇA Intens creixement de l’ocupació a la darrera dècada Creixement positiu de l’ocupació l’any 2010 Importància de les activitats sanitàries Baix pes de les activitats professionals i administratives
Tortosa va experimentar un important creixement d’ocupació durant la darrera dècada, especialment pel que fa al treball assalariat. No obstant, i malgrat el lleuger repunt d’ocupació el 2010, la darrera crisi s’ha traduït en un important increment de l’atur en termes relatius. L’economia de Tortosa té com a tret diferencial la forta importància, en termes relatius de les activitats sanitàries, que compensa el menor pes de les activitats professionals i administratives.
15
FONT DE LES DADES
Idescat
Departament d’Empresa i Ocupació, Generalitat de Catalunya (dades d’afiliació).
i L’activitat de la Central Nuclear d’Ascó s’inclou com a activitat industrial. ii Les dades d’ocupació combinen els afiliats al règim general i al règim d’autònoms. iii La taxa d’atur aparent es calcula com el quocient entre el nombre d’aturats registrats a 31 de març i la població entre 16 i 64 anys del municipi d’aquell any. iv L’índex de motorització de vehicles lleugers es calcula com la suma de turismes i motocicletes per mil habitants.