/flfìT LLOREnÇ DE/ CflRDfl//flR

BOLLEir-REVISTA DEL CENTRE CULTURAL CARD * ABRIL DE 1982 * N° 69

Editorial FLOR DE CARD -2- (70)

Ja és veil l'acudit: "Un dia hi havia asseguta Ja taula del cafè Mestre Arnau -un velletque, com molts, no sabia llegir ni escriure pero que li agradava fullejar el diari- amb un diari a les mans i a l'inrevés, que, a primera pagina portava un vaixell. Amb això entrà en elmateix cafè un conegut que, per escometre'lli digué:

- Què tal, Mestre Arnau! Que du res denou es diari?

- Poca cosa! Un barco que ha girat; peròdeu ésser lluny perquè no he sentit dirres."

Però malgrat sigui vell i gastat mostra ben bécom una idea pot ésser mal interpretada -in-dependentment de la claretat de l'expressió-amb tota la bona voluntat del món. I no enparlem de quan s'agafen escrits de noticies iopinions amb cert recel o mania o... llavorssí que solament s'entén el què es vol enten-dre! -àdhuc s'entén el que no hi ha escrit nihavia passat mai per la imaginació del redac-tor.

Aquests darrers mesos hem seguida una polè-mica sostinguda entorn de l'APA entre en J.Jofre -des de les pàgines d'aquesta revista- ien M. Calmés -des de la secció de "Cartas alDirector" del "Diario de Mallorca". S'intenta-rà, ara i aquí, fer-ne un comentari però senseentrar-hi, sinó intentant fer de mirall a l'ac-ció, independentment de les raons i fonamentsque hagin pogut tenir aquests dos membres dela Directiva de l'APA a l'hora d'escriure.

Potser es poden plantejar una sèrie de qües-tions que van més enllà dels mots fins ara escrits, com és ara

* La gent -pares i no pares- han seguit ambgust la polèmica?

* Ha ajudat a enfortir la imatge de l'APA?* ¿Té. prou força l'Associació per poder gastar

els seus membres força, il·lusió i temps d'a-questa manera?

* De rebot, l'Escola hi guanya res?

òbviament se'n podrien fer moltes més, peròpotser si intentam contestar aquestes quatreja en tendrem ben abastament. Amb tot i ambaixò, abans de pensar les contestes potser hiha certes premisses a considerar:

a) Hi ha una base clara i lògica: l'Associacióhi és perquè uns -pocs- pares interessats en

l'educació dels seus fills -i la dels altres- consenten perdre hores de descans, i a vegadestambé de feina i doblers, per una raó inequí-voca: l'Escola de Sant Llorenç; i en primerterme s'ha d'assentar bé això, perquè per atots aquests pares seria molt més còmode quedar a ca-seva veient la televisió o anar a ferun truc i xerrar en el cafè. No es pot oblidartampoc que la directiva de l'APA és formadaper persones (el que és sinònim de virtuts+de-fectes) que poden pensar de molt diferent^frnanera -i així ha d'ésser!- però que, al mancoen teoria, els uneix una mateixa finalitat co-muna: els seus fills i l'Escola; però és que, amés, és gratuit -i en tot cas deutor, material^ment xerrant- el que suposa que, per lògica ,els altres pares haurien de considerar aquestsaspectes i en tot cas agrair la feina -poca omolta, encertada o errada- que s'ha feta.

b) L'Associació és encara jove, i a més de so-frir tots els avatars i problemes de tota novaassociació humana, ha de lluitar contra la inexperiència dins aquest camp -no oblidem que ésla primera Associació de Pares llorencina.D'altra banda potser aquesta polèmica siguilògica i a la vegada réflexe d'una menade cri_si de creixement, en el sentit de que l'Asso-ciació necessita créixer, cercar objectius mésclars i clarificar forces i voluntats... tot elque pugui portar a enfortir l'Associació perpoder així agrupar forces -no dispersar- pertal de fer costat a l'escola entesa en el triplesentit d'edifici físic, centre cultural i de for-mació i labor educativa dels mestres.

c) L'Escola en general i l'escola pública enparticular no ha estat, ni és, una mena de fillpredilecte de l'Administració. Raons políti-ques, administratives i econòmiques fan queni els edificis, ni el material didàctic, ni laconsideració dels mestres i educadors sigui nilo bona, ni abundosa que desitjaríem a imatgei semblança dels països nòrdics o centreeuro-peus.

I ara, amb aquestes consideracions i d'altresque de segur hi podreu posar, podeu intentarcontestar aquestes o noves preguntes. De se-gur ajudarien a clarificar postures, al mancoa nivell personal.

•***•*•*

No hi puc fer més. Tornant a la primera partdel primer paràgraf, em planteig una qüestió^la de sempre: aquesta editorial aclareix o embulla? Si hem fet osques, perdonau, no era laintenció.

Flor de Card FLOR DE CARD -3- (71)

Bolleti-revista del Centre Cultural Card,Sant Llorenç des Cardassar.Adreça: Carrer de Sant Llorenç, 36Abril de 1982. Número 69.Director: Bartomeu Domenge i Amer.Cap de Redacció: Josep Cortès i Servera.Dipòsit legal: 765-1973Edita: Centre Cultural Card.Imprimeix: Apóstol y Civilizador (Petra).

de

COL·LABORADORS

Guillem MesquidaJaume SantandreuGuillem PontJosep Cortès

APA de MallorcaJoan JofreAntoni SansóAntoni MesquidaPere Josep LlullJoan Rosselló

Francesc UmbertMaria Calmés

Francesc ClapesRamon RossellóBartomeu MatamalasMiquel SuredaGuillem QuinaElisabet Nicolau

NOTA

PortadaAcudits al vol

Els primers deu anys (II)Espipellades

Crònica informalCreu Roja

DefuncióFuncions i activitats

No caiguem en la trampaPerquè?

Campanya de defensa civilBiblioteca

Es racó de sa padrinaBatecBatecBatec

Premsa ForanaSi lleu...

El mes de maigSos Llulls i altres noticies

La segona mortEsports

TresoreriaDistribució

Els articles apareguts en aquesta revista ex-pressen únicament l'opinió dels seus propisautors.

APA!

UN DARRERA S'ALTRE

SUBSCRIVIU-VOS

A FLOR DE CARD,

SA REVISTA

MENJA-CLOS

DE SANT

LLORENÇ

DES

CARDASSAR.

ACUDITS AL VOL

1.- Vull donar la vida per la Pàtria, si cal,però la mort, mai.

2.- L'estridència no neix del crit, sinó de lesseves ressonàncies.

3.- No hi ha criminal que hagi ofegat mésvides que la prudència.

k,- Si ationes el foc no et queixis desprésque bulli l'olla.

5.- Respecte al sexe -com de tantes altrescoses- només hi ha dos tipus d'entesos: Elsqui no en sabem res i els qui no saben niaixò.

6.- Malgrat tants de sermons, el Poble noha perdut mai el seu bon instint; mirau, si-nó, com als beneits els diu purs.

7.- Quan la casa fa mala olor, no es tractade tirar-hi perfums, sinó de buidar el clotdels fems.

8.- L'error de molts d'intel·lectuals és pen-sar-se, quan el poble està glaçat per l'hivernada, que ha arribat la primavera perquè"han florit els quatre cossiols del seu hiver-nacle.

9.- ¿Com no t'has d'ofegar, si estàs tot lodia tancat dins tu mateix?

10.- No tenguis enveja de ningú abans de saber com dorm.

11.- ¿No estaria molt millor estimar-los unpoc més quan són vius que honrar-los tantdesprés de morts?

12.- Si la gent portas escrit al front tot elque xerra darrera jo diria bon-dia a molt poca gent.

Jaume Santandreu

Els primers deu anys FLOR DE CARD -4- (72)

SEGONA ÈPOCAMalgrat restàs sense sortir aquells devuit me-sos, el cos no deturà el seu desenvolupament,tan normal com humà. Havia sentit la inflordels pits i la vergonya dels bards a la cara, però no era una altra quan, entre planys, em de~manaven que tornas sortir. Òbviament no m'hodemanava la "gent bona" ni la "gent ofesa" niels "pas-de-tot" ni la llarga llista dels del club"me'n fot"; va ésser gent que m'apreciava malgrat els bards, el contexte, i...; alguna era gentque sempre havia tinguda ben aprop i altra, altra era gent (catxindena!) que va fer com queatracar-se i quan vaig esser al bell mig aplegàveles to-Çtí'una o després d'uns quants mesos.

I en el febrer del 77 editorialitzava (ai, pobre-ta, que ho era de jove encara!) així: "Gairebétot ha canviat: la mateixa fesomia de la vila,les circumstàncies (...), els lligams, les perso-nes...", tal com si tot això pogués canviar ambuns mesos -qui no ha passat per la pubertat!- iencara han hagut de passar mesos per arribar,si no a renunciar, al manco a mirar amb escepticisme totes aquelles abstraccions ("llibertatde cada dia i honradesa de sempre") que tansovint escampava.

I en Jaume Lliteras, col·laborador i vertaderanimador de la vida llorencina, se n'anà a Barcelona i vaig encetar una nova secció "PartitsPolítics" ("sin comentarios"). I el Card què?Ah! el meu pare té bons directius que, veientel mal que puc fer (?) presionen perquè restisense sortir (casta o morta? Quin devia ésserel seu desig?). I el batle, quan encara nomésera "socialista" publicava poemes que parlavende llibertat i de cucs.

Certament en aquesta meva "re-entrée" queconfigura el que ara, sense cap pretensió defi-nitòria, hem anomenat segona etapa, vaig te-nir un bon grapat de nous col·laboradors, i d'això mai no me n'oblidaré; i no sé ben bé perquèara mateix em recorda aquells llunyans mesosdel 72. Potser la variant més sensible és quees parlava obertament de partits polítics i d'e-leccions; era moda!, després de tants d'anys derepressió; com abans dins un tot no gaire defi-nit, tothom s'hi sentia mig a gust.

Si la memòria no em falla, pel maig del 81vaig estrenar imatge i amics. Imatge perquèvaig deixar de banda la multicopista elèctricaper estrenar-me en fotocòpies fetes amb laRank-Xerox de Ca'n Coca de Manacor. I amicsperquè vaig entrar dins el nounat món de la"Premsa Forana", i ja se sap, tenir "amics", imés per una pintada poncella com jo, sempre

és convenient i necessari (per si de cas, sobretot, algun dia es fes necessari fer una mena de"cos comú" -eh! no em mireu que això no im-plica orgasmes de cap tipus-).

Llavors, passant fulles, trobam les primeres referències a les municipals (de mon coeur) a unarticle signat per 3.Cortès sobre les no mani-festacions de UCD, i un altre demanant "luz ytaquígrafos" (quines casualitats, eh?) signat perIgnasi Humbert, que ençaten la peça del for-matge que, temps després, uns hauran de tro-bar gustós i altres ben olorós.

Òbviament aquestes primeres municipals enca-lentiren cervells injuriosos, que entre d'altrescoses potser ajudaren a "l'espantà" d 'unbongrapat de col·laboradors; i dic ajudaren perquè potser el motiu més clar és precisament la clare-tat que sol espantar ambigüitats: la gent méso menys es defineix i ... sorgeix el xap, l'ene-mistat o el silenciós (no per això menys per-vers) allunyament. I la gent es defineix, i noper la definició que es fa d'ella mateixa (somimparcial, som demòcrata!, som el més llest!),sinó per un amuntegament de mots i accions.

En el meu trescar mesos, també deix constàn-cia de que la post-elecció fou dura i venjativaon es parlà de tot i de no-res a l'hora, se cer-quen camins alternatius i solament molt a poca poc tornaria a ésser volguda i apreciada se-gons mesura assenyalada pel nombre de col·la-boradors i suscriptors.

Record com si fos ara els actes més flagrantsd'aquella ja llunyana post-elecció: la primerapintada llorencina, precisament a la façana delcap de redacció (i en vertadera funció de di-rector i animador), un no gens sortat article i... el plet! l'acte més fort a cara destapada -ino per fort il·lògic- contra un col·laborador de

FLOR DE CARD -5- (73)

Flor de Card; un plet que posà nerviós a un queconec de ben aprop i que, passats els primersmoments, tots desitjàrem que anàs envant, pe-rò... (com es diu allò? Ah, si!) es volatitzà i..."se corrió un tupido velo sobre el asunto" -ahque queda bé!-.

Potser l'any 80 representa un any d'estabilitat,vull dir que seguesc el meu ritme, el ritme tanpersonal i intransferible que em marca el meucos, de cada dia més adult, amb més vitalitat(i que en Pep no es cansi!), un ritme que ve ademostrar la superació del mini traumapost-electoral. Aixi' segueixen les seccions fi-xes, temes més o menys amplis, acords del plenari, col·laboracions esporàdiques...

I si el 80 és d'estabilitat, el 81 és de certa ex-pansió al augmentar considerablement -peròamb mesura, eh?- el nombre de suscriptors iencetar o arrelar-se nous col·laboradors de seccions fixes (articles signats per "Aljub", cine-ma, futbol...) i una altra que amb el pas delsmesos em resultaria dolorosament polèmica;faig referència a "de l'escola". D'altra bandapotser dos fets em marcaren aquest any i suc-cessius: el restabliment del Consell de Redac-ció, que es topà amb el fet de n'Esteva, justproppassada sa constitució, i la constitució deEdicions Card S.A.

Bé, i pam envant pam enrera he viscut deuanys a aquesta, nostra, vila. Ja som (?) adulta... i tene un fisic determinat (ara mateix ducvestit nou, d'offset) amb una fesomia i un ca-ràcter... és a dir, gairebé humana i per tant,sortosament, amb certes virtuts (poques o mol-tes, segons l'ull del qui mira) i amb molts,molts de defectes -que també me'ls veig!- pe-rò talment els defectes humans, no se superenamb un no-res, és a força de voluntat, cons-tància i temps.

Guillem Pont, en nom de Flor de Card

Faros dehalógeno Bosch.

EspipelladesEn tocar, toca, i a-questa vegada tocadonar s'enhorabonaan es batle i an esdemés membres d'esTribunal qualifica-dor, per haver posatbarra de cap i no haver consentit cap ti-

pus de favoritisme a s'hora de donar ses pla-ces de funcionaris de s'Ajuntament.No i m'han assegurat que n 'hi va haver que,sense ésser d'es Tribunal, volien fer parts triades!

No sé si t'has fitxat, Ma-teu, que a ses "espipella -des" i a ses entrevistes es^cric en llenguatge popular,aixi'com xerra sa gent, osia, com tu dius "tal co-mo lo aprendi durante miinfancia". (Ex.: Vine ambjo i mos n'anirem a fer u-na volta).En canvi a ses cròniques d'es plens i an ets ar_ticles ho faig en català literari, és a dir, talcom diven ses normes ortogràfiques. (Ex.: Vineamb mi i ens anirem a fer una volta).D'acord, Mateu?

Si es déus hi vénena bé i ningú no hi posa remei, dia 8 demaig, es veterà col-laborador de Flor deCard, n'Andreu A-mer -o si voleu n 'Andreu Pipes- i n'Aina

Salas, una manacorina de lo més trempat, fa-ran s'esclafit.Aixi'que ja ho sabeu, es convidats passa d'ho-ra de "llempiar-vos" ses sabates!

Com de costum, Mateu, asa teva carta tornes generalitzar i dius que "La Revista Flor de Card presenta duras críticas contra laJunta Directiva de laAPA".I és que, germanet, sempre estàs enteixes: no és Flor de Card sa que vos critica,sinó en Joan Jofre i un grup de pares.Que estam? Idò bé!

Josep Cortès

ses ma-

leseóla FLOR DE CARD -6- (74)

FUNCIONS I ACTIVITATS DE LES ASSOCIA-CIONS DE PARES.

a) Defensar els drets dels pares en tot quantpertoca a l'educació dels seus fills.b) Elegir llurs representants i participar efec-tivament en els organs col·legiats del centre.c) Col·laborar en la labor educativa del cen-tre, i d'una manera especial en les activitatscomplementàries i extraescolars.d) Orientar i estimular els pares respecte ales obligacions que els corresponen en relacióa l'educació dels seus fills.e) Elaborar, desenvolupar o modificar, junta-ment amb el Claustre de Professors, el Reglament de Règim Intern.

Entre d'altres activitats i funcions, l'Associa-ció podrà desenrotllar les següents:

- Exigir als organismes competents de l'Admi_nistració que es compleixin les lleis relativesa l'educació, entesa com a dret humà de ca-ràcter fonamental.

- Representar i defensar els drets i interessosdels pares en matèria educativa, reconeguts ala Constitució.

- Promoure la igualdat d'oportunitatstots els alumnes del centre.

entre

- Reclamar dels organismes oficials i privatsl'atenció i ajuda que l'ensenyament mereix.

- Fomentar i facilitar el contacte col·lectiui personal dels pares amb els professors i di-rectius del centre, a fi d'aconseguir una uni-tat d'acció.

- Canalitzar i promoure iniciatives econòmi-ques d'ajuda al col·legi, subvencions per a finsgenerals o concrets, com podrien ésser biblio-teca, laboratori, clubs, menjador, transports ,beques, etc.

- Posar en pràctica els mitjans i instrumentsadequats per a l'organització d'obres assisten-cials que facilitin el desenvolupament d'unalabor social d'extensió educativa i cultural ,com podrien ésser la concessió de beques d'es_tudis, premis, ajudes per a excursions, orga-nització d'estudis nocturns i altres de sem-blants.

- Promoure i facilitar les activitats del col.legi, en especial les de caràcter artistic, cultu-ral, esportiu, etc.

- Facilitar visites a centres comercials, fa-brils, tallers, museus i altres institucions cul-turals.

- Organitzar conferències o xerrades per alsmembres de l'Associació, sobre formació re-ligiosa, pedagogia familiar, psicologia infantil,higiene escolar,... o qualsevol altre tema d'in-terés familiar.

- Cooperar en les tasques d'orientació esco-lar, personal i vocacional dels centres en laforma següent:

- Animar a que cada familia aporti els seusconeixaments psicològics, familiars i socials.

- Col·laborar en l'orientació i ajuda delsalumnes que deixen el col·legi, tant per a laseva integració al món del treball, com per facilitar-los l'accés a altres nivells d'ensenya-ment.

- Cercant el contacte directe dels alumnesamb la realitat que els envolta (social, labo-ral, cultural,...) en tots els seus caires, activi-tats i exigències.

- Desenvolupar programes d'educació familiarper proporcionar als pares els coneixaments iorientacions tècniques relacionades amb la seva missió educadora.

- Promocionar qualsevol altra activitat quepugui contribuir a abastar els fins de l'Asso-ciació.

- L'Associació podrà elevar propostes, sugge-rències, informes i consultes al Claustre deProfessors, direcció del Centre, Junta Munici-pal d'Educació, Inspecció tècnica i Delega-cions Provincials del Ministeri d'Educació,sempré que ho consideri oportú per a la bona mar^xa dels centres, o quan se'n temi de deficièn-cies que influeixin negativament en l'educaciódels alumnes.

FEDERACIÓ D'ASSOCIACIONSDE PARES D'ALUMNES DE

COL·LEGIS ESTATALS DEMALLORCA

FLOR DE CARD -7- (75)

NO CAIGUEM EN LA TRAMPA!

A vegades caiem en la trampa sense temernos, majorment a causa del desànim produi't,per exemple, per unes crítiques, paraules di-rectes o indirectes, bé sien escrites o dites. Elmotiu és clar: falta de costum de participarenassumptes col·lectius o comunitaris (f ins fa poctemps era tan sols privilegi d'un quants), i pertant, també el no estar avesats a la crítica.Criticar no és murmurar ni posar negre ningúquan no hi és; a això jo li diria més bé xafar-dejar. Criticar és molt més seriós i importanti, al revés de lo que és xafardejar, jo diria queés necessari.

Ara bé, ens falta lo més important, sebre re-bre i entendre la crítica. És clar que una crí-tica no es pot fer sense raonar ni analitzar locriticat; en aquest cas no seria criticar, sinómurmurar.

Idò, què és criticar? Jo diria -al manco el meucas és aquest- que criticar és fer un balanç imparcial damunt uns fets, unes coses o unes per_sones relatives i canviables. Canviables, SI, però amb la intenció de millorar-les, mai per empitjorar-les. Si lo que es consegueix és lo dar-rer, idò jo diria que s'ha caigut dins una tram-pa. Però també diria que donar la culpa a lacrítica no és just, més bé pens que és una ex-cusa. I què es pot fer davant una cri'tica?Doncs davant una critica lo que es pot fer éssuperar-se amb el treball i demostrar amb fetsque dita crfica no té raó, i llavors és quan éssuperada, però no amb paraules, «ino amb fets.Com fer això ? Senzillament, agrupant-se mésfort el criticat o els criticats i analitzant i jut^jant imparcialment lo criticat, per després ac-tuar al respecte.

Què NO s'ha de fer mai davant una crítica?Jodiria, posar-se el cap davall l'ala o caure dinsel desànim, desunió o divisió de grups, ja quefer això és donar la raó al criticador i caure,com ja he repetit, dins una trampa que sempreserà aprofitada per un sector desitjós de queno vagi bé la cosa. Tant de bo que tot lo ditsia sempre per a millorar l'Escola!. Considerels mestres de Sant Llorenç molt superiors ami, i més ben preparats per parlar de l'Escola;sàpiguen ells també que disposen d'aquesta re-vista i pàgina.

Respecte a la nostra llengua vull dir que perdesgràcia em queda molt per aprendre (auto-crítica), però això no vol dir que no pugui llui^tar per ella.

També vull aclarir que mai he volgut deixar deformar part del "Consell de Direcció", sinó quede la nit al dia em vaig trobar esborrat de la

llista. Però, repetesc, jo mai vaig defugir d'a-quest deure, i per tant lo que s'ha publicat res^pecte a això no és veritat. Lo que sí passà fouque a l'hora i dia posats m'era impossible as-sistir-hi, degut a la meva feina, i crec que també és molt difícil per altres pares. Vaig propo-sar canviar el dia i hora i em digueren queera assumpte del Claustre de Professors, cosaque tampoc no és veritat, ja que és assumptedel Consell de Direcció.

Joan Jofre

PERQUÈ?

Perquè hi ha mestres d'escola que es bravegen de professors, quan ni tan sols arriben apersones?

Perquè hi ha mestres d'escola que, abusantde la inocencia dels al·lots i de la seva autoritat, ataquen a persones d'idees diferentesde les seves?

Perquè hem d'ésser nosaltres -les Illes- deles darres en conseguir autonomia, si per lanostra història, cultura, llengua,... tocaríemesser de les primeres?

Perquè aquest assidu del "Diario de Mallor-ca" no es preocupa un poc més de veure sivertaderament es compleix la llei a l'escola,en lloc de discutir de si mallorquí, si caste-llà?Perquè els polítics solament cerquen el poblequan aquest els ha de votar?

Perquè els nostres regidors tenen tan fàciloblidar una cosa quan aquesta cosa els surtmalament? Exemple: Normes Subsidiàries.

Perquè aquesta democràcia i aquests demò-crates que tenim han defraudat tant a lagent?Perquè si el nostre batle es diu esquerrà dinsl'Ajuntament, és tan difícil veure-hi res d'es^querres?

Antoni Sansó

Col·laboració FLOR DE CARD -8- (76)

ESQUEMA D'UNA CAMPANYA DE DEFÈNSA CIVIL NO-VIOLENTA.

Per mostrar el què podria esser una defen-sa civil no-violenta davant d'una invasió es_trangera, parlarem de les condicions i pre-paratius que hi calen perquè la campanyaes pugui realitzar, atès que sols funcionaràsi ha estat precedida d'una preparació seriosa.

Hi ha que distingir tres fases:

a) Durant la invasió

Si malgrat tots els esforços de negociació ienteniment realitzats des d'una perspectivano-violenta es produeix una invasió, la de-fensa nò-violenta no serà més efectiva quela defensa militar, ja que no seria realitza-ble a una extensa línia de defensa com sónles fronteres, però si' seria realitzable, perexemple, a un carrer d'una gran ciutat (aBratislava els txecoslovacs s'assegueren da-vant dels tancs soviètics).

En aquesta fase la resistència no-violentapresenta tres avantatges respecte de la re-sistència armada.

Primer de tot, l'absència de resistència ar-mada faria que aquest període del conflictefos menys cruent, i fins i tot seria proba-ble que les tropes d'ocupació cometessinpocs actes de violència sobre la població.

El segon avantatge és que tota la població,fins i tot els homes, romandria i resistiriasobre el terreny, on de cada vegada seriamés eficaç i s'evitarien les ruptures de fa-mílies, el fre a l'economia i la tramesad'homes a regions que no coneixen. Els soldatsinvassors, allunyats de ses famílies, es tro-barien davant d'una societat intacta i unidaenfront de l'invassor.

Tercer avantatge: en una acció no-violentaun atac de l'adversari no és un fracàs sinóuna imprudència d'aquell, imprudència de laque es pot treure un bon profit. Aquestapostura ofensiva a les campanyes d'accióno-violenta, contrasta amb el derrotisme dela població en els cassos de lluita armada.Durant aquesta fase del conflicte, es podenconsiderar dues tàctiques:

* La població roman a casa i deixa els car-rers buits. Es poderjfcleixar inscripcions a lesparets que recordin a l'invassor, sens odi,que no hi té res a fer en aquest país.

* La població invadeix els carrers, dialogaamb els militars i, directament o amb octavilles escrites en la llengua dels invassors ,informa de la situació real i els anuncia quesens intentar fer-los cap mal, mai no s'a-vendrà a obeir-los.

També es podran prendre mides per frenarla invasió, com la supressió d'indicadors dedirecció, plaques de carrers, números de lescases,... la qual cosa transformaria el paísen un vertader laberint i faria molt difícilla recerca de persones capaces d'organitzaraquest tipus de resistència.

(Continuarà)Antoni Mesquida, del Grup d'Objectors

ACRISTALAMIENTODE VIDRIOS Y ESPE30S

Calle Mayor. 71Teléfono 56 92 11

f

&3^ *Sjfcr ^r»c« ^ ^Val ^c"t 3pollos xA^a' ast

**ro tí^^^ Calle Sureda, 1

Tel. 570624

Crònica Informal FLOR DE CARD -9- (77)

AQUEST MES, SOFRITS LECTORS, M'HAUREU DE PERDONAR. FORT I NO ET MOGUIS, LAMEVA DONA VA AFICAR LA BANYA -JA SABEU COM SÓN LES DONES- I NO VA ESTAR APLER FINS QUE EM VA HAVER MENAT A VEURE LA FAMÍLIA D'ULTRAMAR. JO BÉ LIDEIA QUE TROBAVA MÉS URGENT UNA REDACCIÓ CALMADA DE LA CRÒNICA DEL PLEQUE, A LA FI, ÉS EL QUE ENS DÓNA LES SOPES, PERO ELLA QUE NO, QUE NO I QUE NO.I JA HO VEIS: AQUEST MES US HAUREU DE CONFORMAR AMB UNA SENZILLA REDACCIÓDE CADA PUNT, I RENUNCIAR A LES PARIDES QUE EL DIMONI -SINÓ, QUI?- DE TANT ENTANT M'AFICA DINS L'ESCUDELLER.

Per no haver d'esperar massa, l 'Ajuntamentdemanarà a la Comissió Provincial d'Urbanis-me, permi's per obrir un carrer que comuniquiS'Illot amb Sa Coma. Les despeses aniran acàrrec dels germans Pascual, que són els pro-pietaris de les terres per on ha de passar elcarrer.

S'asfaltaran els carrers del poble que encarano hi estiguin. L'Ajuntament i els confron-tants pagaran les despeses la meitat per hom.

Segons la nota que ens ha tramesa la Creu Roja, en un any el manteniment dels llocs li hacostat més d'onze milions de pessetes, per laqual cosa demana als ajuntaments que en te-nen, que col·laborin amb 750.000 ptes.perhom.El regidor Pont, emperò, és de l'opinió que aSant Llorenç únicament n'hi haurà un, ja quecreu que, encara que tenguem dos locals, solsdisposarem d'una dotació de soldats i una ambulància. Acordaren que, abans de pagar res,ho aclaririen bé.

Pareix ésser que el calendari de feina de lesNormes Subsidiàries no s'ha complit així comesperaven: havia d'estar acabat en el 81 i en-cara no han començat(!). Com que no és cosade posar-se nerviosos, ampliaran el plac i fi-xaran un nou calendari, que, si no hi ha mésretrassos, suposen que estarà llest a principisde l'any que ve.

A l'altre punt trobaren que els sous dels fun-cionaris havien d'augmentar un 8% sobre elsdel 81. A més consideraren que havien de do-nar 36.000 ptes en concepte de gratificació aBartomeu Puigròs per equiparar-lo als altresmunicipals, perquè, a la fi, fan la mateixafeina.També acordaren augmentar en 10.000 ptes.mensuals el sou de n'Aina Femenias, ja que, amés de la seva feina, duu la comptabilitat del'Ajuntament.

Per dur S'Illot un poc més net, acordaren comprar dos contenedors de fems, i, si anava bé",n'hi afegirien dos més. El regidor Bauçà, ques'encarregarà de la compra, demanà a veurecom s'havien de pagar, perquè segons ell, a

l 'Ajuntament, les factures tant poden estar unmes com un any, i no era cosa de fer-li ferun mal paper. Li digueren que no passas pena.

Quanta la delimitació del casc urbà que toca ala carretera d'Artà, digueren que, a la bandade Sa Blanquera, s'havia de fer un empedratd'un metre i mig d'amplària a 75 cmts. de laretxa blanca de la vorera de la carretera.A la sortida del poble, anant a Artà, les ca-ses hauran d'estar, les de l'esquerra a 12 m.del centre de la carretera, i les de la dretaa 25.

A l'apartat de precs i preguntes, el Sr. Pontsol·licità i els altres s'hi avengueren, que esfes un desaiguament per al carrer Gabriel Car_rió abans d'asfaltar la carretera de Son Cer-vera.El Sr. Bassa demanà que s'entrespolàs el patide l'Escola de Cala Millor, però el regidorBauçà trobà que, com que quasi tots els al-lots eren forasters o cerverins, si hi volientrespol, que el f essen ells. Considerà mésopor_tu fer passes perquè hi anassin mestres lloreneins. El batle, empero, va dir que l'Escola deCala Millor no dependria de Sant Llorenç, si-nó que seria autònoma.

Josep Cortès

LA EQUITATIVA

fundación rosillo

C a rd ass a r, 17

:eca FLOR DE CARD -10- (78)

I CONCURS LOCAL DE NARRATIVA CURTA

L'AJUNTAMENT DE SANT LLORENÇ DESCARDASSAR CONVOCA EL "I CONCURS LOCAL DE NARRATIVA CURTA", INCLÒS DINSEL PROGRAMA D'ACTIVITATS CULTURALSDE LES FESTES PATRONALS, AMB LES SE-GÜENTS

BASES

li.- Podran participar totes les persones resi-dents en el terme municipal de Sant Llorençdes Cardassar.2i.- La temàtica serà lliure, i els treballs, ori-ginals i inèdits, i escrits en prosa, en català oen castellà.3§.- Hi haurà dues categories: a) persones ma-jors de quinze anys; i b) persones fins a quinzeanys d'edat. Els treballs inclosos dins la cate-goria a) han de tenir una extensió minima de10 folis i màxima de 20, mecanografiats a do-ble espai i per una sola cara. Els treballs de lacategoria b) han de tenir una extensió mfnimade 5 folis i màxima de 10, amb les mateixescondicions. Es presentaran original i dues cò-pies, amb pseudònim. Els originals quedaranen poder de l'Ajuntament. Els premis es po-dran declarar deserts i el veredicte del juratserà inapel·lable.4i.- En un foli a part i dins sobre tancat cons^taran: nom i llinatges del concursant, profes-sió, adreça i telèfon. A la coberta del sobrenomés figurarà el pseudònim. Cada participantsols podrà presentar un treball.59.- La data de recepció de les obres serà deldia 1 de juliol fins el 24, tots els dies labora-bles a la Biblioteca municipal Salvador Galmés.durant l'horari habitual.6?.- S'atorgaran els següents premis: catego-ria a) primer premi de 25.000 ptes i placa commemorativa donats per l'Ajuntament. Catego-ria b) primer premi de 10.000 ptes i placa commemorativa donats per l 'Ajuntament.7§.- La participació en aquest concurs suposal'acceptació de les bases.89.- La composició del jurat es donarà a conèi^xer oportunament. Els premis es faran públicsel dia 5 d'agost i l'entrega es farà el dia 10.

I CERTAMEN INTERNACIONAL DE PINTURA "VILA DE SANT LLO

RENÇ DES CARDASSAR" ORGANIZADO POR EL AYUNTAMIENTO

DE SANT LLORENÇ DES CARDASSAR, A CELEBRARSE EN ESA

VILLA DENTRO DEL PROGRAMA DE LAS FIESTAS PATRONALES

BASES

1«.- Podrán tomar parte en el certamen tpdos los ar-tistas, culquiera que sea su nacionalidad y residen-cia.

2a.- Todas las obras que se presenten, de tema libre,deberán ser originales y no haber sido premiadas enningún otro certamen.39.- El tamaño de las obras no podrá ser inferior al25f de la nomenclatura internacional. Las obras sepresentarán debidamente montadas.49;- El plazo de recepción de las obras empezará eldia 12 de julio y se cerrará el dia 31 del mismo mes.Las obras deberán ser entregadas a la Biblioteca Mu-nicipal los dias laborables de las 19 a las 21 horas.Las obras que se remitan por agencia deberán ser di-rigidas al Ayuntamiento de Sant Llorenç des Cardas-sar, haciendo constar en el envío: PARA EL CERTAMENINTERNACIONAL DE PINTURA "VILA DE SANT LLORENÇ DESCARDASSAR" y habrán de tener entrada antes de la fi-nalización del plazo indicado, de cada obra se expe-dirá el correspondiente recibo.59.- Cada autor deberá rellenar y remitir a las se-ñas antes indicadas el boletín de inscripción, elcual también podrá remitirse adjunto a la obra, pu-diendo presentar cada artista un máximo de dos obras6a.- Correrán a cargo del concursante los gastos detransporte de las obras, no responsabilizándose elAyuntamiento de los riesgos, desperfectos y extra-víos que puedan sufrir las mismas durante su trasla-do, ni los deterioros que puedan sufrir desde su en-trega hasta su devolución, si bien cuidará de ellascon el máximo celo.79.- Las obras no premiadas podrán retirarse de labiblioteca municipal hasta el 30 de setiembre de1982. Transcurrida dicha fecha, se entiende que lasobras no retiradas se ceden en propiedad al Ayunta-miento de forma gratuita.8a.- La obra que obtenga el premio "VILA DE SANT LLORENÇ DES CARDASSAR" pasará a ser propiedad del Ayun-tamiento, y los autores que obtengan los restantespremios tendrán opción a dejar o retirar la obra pr£miada. En este último caso se entenderá que renun-cian al premio en metálico con que han sido dotados.99.- El jurado seleccionador y calificador estará connpuesto por personalidades del arte, la crítica y unmiembro del consistorio, y será dado a conocer opor-tunamente.

FERRER íïlECÒniC

Corr*r Ferrocarril. I

/on CORRIÓ

FLOR DE CARD -11- (79)

IOS.- Los acuerdos del jurado serán inapelables,lis.- Todas las incidencias no previstas en este re-glamento, serán resueltas por la comisión municipalpermanente del Ayuntamiento de Sant Llorenç.123.- La simple participación en este certamen pre-supone la aceptación de las presentes bases.13a.- Con las obras seleccionadas y premiadas el Ayuntamiento de Sant Llorenç montará una exposición enel salón de sesiones del Ayuntamiento, inaugurándoseel dia 6 de agosto hasta el 11 del mismo mes, haciéndose público el fallo del jurado en el acto de lainauguración.14a.- La entrega de premios se efectuará el 10 deagosto.153.- El presente certamen estará dotado de los si-guientes premios:PRIMER PREMIO: Dotado por el Ayuntamiento, con60.000 ptas. y placa conmemorativa.SEGUNDO PREMIO: Dotado por el Ayuntamiento, con50.000 ptas. y placa conmemorativa.TERCER PREMIO: Dotado por el Ayuntamiento, con30.000 ptas y placa conmemorativa.

Des de finals del mes de març tenim a la Bi-blioteca dues obres cabdals de la cultura nos-trada: el Diccionari Català-Valencià-Balear ila Gran Enciclopèdia Catalana.El Diccionari Català-Valencià-Balear és un "inventari lexicogràfic i etimològic de la llenguacatalana en totes les seves formes literàriesi dialectals, recollides dels documents i tex-tos antics i moderns, i del parlar vivent alPrincipat de Catalunya, al Regne de València,a les Illes Balears, al departament francè^belsPirineus orientals, a les valls d'Andorra, almarge oriental d'Aragó i a la ciutat d'Alguerde Sardenya".El Diccionari va ésser iniciat per Mn. AntoniMi Alcover i continuat per Francesc de B.Moll, i és una obra que consta de deu volums.Recordem que Mn. Alcover és qui recollí també l"'Aplec de Rondaies Mallorquines" (24 vo-lums).En el pròleg del "Cançoner Popular de Mallor_ca" del P. Ginard, diu Francesc de B. Moll:"(...) els quatre volums que contindran aquestaplec de cançons tradicionals formen com eltercer acte d'una gran trilogia de la qual finsara només coneixíem dues parts, degudes pre-cisament a Mn. Alcover -les Rondaies i el Diccionari-, i que avui es veu completada amb elCançoner. Amb aquesta publicació, Mallorcapot exhibir tres monuments que perpetuen,amb unes dimensions no igualades per cap al-tra regió hispànica, la triple manifestació ver_bal de l'esperit del nostre poble: la llengua,les llegendes i la poesia de la terra".

Mini i l i liCLINICA VETERINARIA

JT. 554265 J

MINHernán Cortés

MANACORHORARIOS M. M. J. V.CONSULTA S.

nuBurgués, i/n.°

(detrás parque municipal)Tel. 58 16 79FELANITX

HORARIOS L. M. M. J. 6 a 8 tardeCONSULTA D. liai

Mi l IIllIU ...

3

6 a 8 tarde11 '3081/30

La Gran Enciclopèdia Catalana consta de 15volums. Una obra d'aquest tipus no existiadins la cultura catalana, fins que va aparèixerla GEC. Hi havia doncs una manca de prece-dents. L'obra ha adquirit una dimensió cultu-ral col·lectiva i és l'esforç d'un gran nombred'intel·lectuals, entre els quals ocupen un llocdestacat Francesc de B. Moll i Josep M§Llompart. La Gran Enciclopèdia Catalana representa una passa considerable envers la normalit-zació de la llengua catalana.

*****A partir del dia 17 de març, a la Bibliotecaes du un control de l'assistència de públic lector. La mitjana d'assistents diaris a la Biblio-teca durant el període que va del 17 de marçal 16 d'abril és de 18 persones. El gràfic pre-senta grans oscil·lacions, des de 4 assistentsdins a 44 en un dia, essent els dies més flui-xos els dissabtes i els períodes de vacances es_colars, i els més forts els altres.

*****La Biblioteca rep, des de principis d'abril, elsquatre diaris: Baleares, Diario de Mallorca, ElDia i Ultima hora. La Biblioteca també és unbon lloc per llegir el diari!

A continuació presentam una llista de llibresiníantils i juvenils que fa poc temps han en-trat a la Biblioteca:

* Manuel Alonso AlcaldeCuentos y más cuentosDoncel. Madrid, 1970

* Fernando AlonsoFeral y las cigüeñasDoncel. Madrid, 1971

* Carmen Vázquez-VigoMambrú no fué a la guerraDoncel. Madrid, 1970

(Continua a la pàg. següent)

FLOR DE CARD -12- (80)

(Ve de la pàg. anterior)

* Angela C. lonescuLa isla del jade

* Cuentos populares de AsiaDoncel. Madrid, 1976

* Siegfried SchmitzAstronomiaCincel. Madrid, 1974

* Hans Reinhard SchatterFotografiarCincel. Madrid, 1974

* Siegfried SchmitzTerrarioCincel. Madrid, 1974

* Hans-Reinhard SchatterLa cinta magnetofónica y el disco fonogrà-fico.Cincel. Madrid, 1974

* Gisela KlugeDibujar, pintar, imprimirCincel. Madrid, 1974

* Gottfried HilscherAviaciónCincel. Madrid, 1974

* W. ShakespeareRomeo y Julieta. La tempestadEdiciones Paulinas. Madrid, 1978

* W. ShakespeareHamletEdiciones Paulinas. Madrid, 1978

* Emma de CartosioCuentos para la niña del retratoDoncel. Madrid, 1973

* Aarón CupitCuentos del año 2100Doncel. Madrid, 1973

* José Antonio ArroyoLa botánica en experimentosAltea. Madrid, 1976

* A. Vera GonzálezMi afición al marAltea. Madrid, 1977

* Ana Maria RubioManualidades femeninasAltea. Madrid, 1976

* AtletismoAura. Barcelona, 1976

* GimnasiaAura. Barcelona, 1976

* BalonmanoAura. Barcelona, 1976

* NataciónAura. Barcelona, 1976

* TenisAura. Barcelona, 1976

Pere J. Llull

FENT-TE SOCI DE LA BIBLIOTECA, TE'NPOTS DUR LLIBRES A CASA.

USA EL SERVEI DE PRÉSTECS.

Es racóde sa padrina

Una mala llengo tudauna persona de bé;és com Judes que va feruna dolenta venuda.

Jo no cant per bona veuperquè Déu no la m'ha dada;

jo cant perquè no digueusi duc pena o si duc creu

o si visc enamorada.

Na Francisca està malaltaa punt de combregar,i en Juan darrera sa portaque s'esclata de plorar.

Cans i moixos dins sa cuina,dones vives.

fan anar ses

Qui maneja es vidre, el trenca.

Qui té banyes que se suc.

Joan Rosselló

,ER - PONT

C. Nou, 35 1* 56 9310 Sant Llorenç

Batec FLOR DE CARD -13- (81)

MARÇ

1.- S'han sembrat quatre polls àlbers a s'Escola Nova.

5.- A sa rectoria hi ha hagut una conferènciaorganitzada p'es Card Infantil sobre es tema:"Amb quina llengua convé començar l'ensenya-ment".

6.- Es Card Infantil va projectar ses pel.lfcu-les de ses trobades d'Alaró i Llucmajor.A sa vetlada, una cinquantena de persones, samajoria col·laboradors o ex-col.laboradors deFlor de Card, s'han reunit en es restaurant dedevora ses basses de Vilafranca per celebraramb un plat de freixura i un poc de dolcet, esdesè aniversari de sa Revista.

8.- A Ca'n Ramon han deixat es forn. L'hanagafat uns manacorins.

12.- En es carrer d'es Pou s'ha inaugurat uncasino (bar).A sa rectoria, i seguint ses conferències orga-nitzades p'es Card Infantil, Na Neus Olivieriva parlar d'es tema: "Perquè l'expressió cor-poral a l'Escola".14,- Es Card Infantil ha pres part a Manacor asa trobada de Centres d'Esplai.

17.- Darrera xerrada d'es cicle de conferèn -cies organitzades p'es Card Infantil. Ha estatsobre es tema: "Què és una Associació de Pa-res?". Ha dirigit sa xerrada Na Marina Vallde-peras, presidenta de sa Federació d'Associa-cions de Pares d'Alumnes.

19.- Un grup d'es joves que es reuneixen cadadivendres a sa Rectoria han anat d'excursió asa Colònia de Sant Pere; i d'allà, de davant sescases de Betlem han pujat a peu fins a s'er mi-ta.29 i 31.- A la parròquia hi ha hagut sermó. Hapredicat el pare Gori Mateu, superior d'es convent d'Artà.

BRUSQUES

P'es febrer varen caure 61 litres per m2.P'es març varen ésser 84.

NOCES

José Macias Montero amb n'Antònia Brunet Sureda, dia 20.Francesc Tous Perelló amb Maria Riera Nico-lau, també el dia 20.

NAIXAMENTS

Mateu Riera Bauçà, fill d'Antoni i Margalida,el dia 3.Antoni Melis Pont, fill de Jaume i Antònia, eldia 12.

DEFUNCIONS

Miquel Sansó Riera (Fosc), casat, 72 anys, eldia 12.Joan Sureda Planisi, de ca sa Ferrera, fadrí,65 anys. Morf dia 23.Antònia Caldentey Mesquida (Paula), casada ,51 anys, el dia 28.

Maria CalmésJoan Rosselló

Francesc Umbert

carpintería

HERMANOS FEBRER

Cra. Son Servera, 26Tno. 56 9O 74

SAN LORENZO

^wyyv^ASA GRUTA

BANQUETES * BODAS * COMUNIONES * BAUTIZOS

Cra Porto Cristo - Cala Millor T 570193 presupuestos sin compromiso

História i Costums FLOR DE CARD -14- (82)

MES DE MAIGDEDICAT A LA VERGE MARIA

Després de les darreres plogudes d'abril, el fir^marnent ha canviat. Content i ple de goig, entra el mes de maig: el sol ja encalenteix fort,les sementeres estan molt altes i les espiguescomencen a juntar i enmig d'elles no hi man-quen les roselles i altres flors silvestres. Ambels càntics que fan els russinyols i les cader-neres tot recorda la primavera: e Is arbres frui^ters, cirerers, pereres i pomeres en flor, la treballadora abella cercant el néctar de les florsi l'hermosa papallona que va correguent de sementer en sementer. Els tords ja se n'han a~nats a terres fredes i han comaregut les oro-nelles, que tant ens alegren quan volen pelcel blau. L'argelaga, la gatova, l'estopa, elsgrinyoners,... tots florits, alegren el mes demaig.

Quan les primeres fires dels pobles comencena somriure, diven que "no hi ha fira sense garba de faves, ni cireres madures"; alguns se~menters ja són madurs i comencen a arrebas-sar les faves. Pels camps es veuen ovelles apunt de tondre. Es fa una gran festa: cantenel tonedor, beven, i després d'haver acabat ,no hi falta el gran dinar d'arròs brut, carn debé rostida, brossât i bunyols amb mel; és queper la pagesia les festes de tondre sónunes festes d'alegria on hi reina l'amor i l'harmonia.

Als llogarets i possessions de foravila s'arre-gla un^altar ben adornat, amb una imatge dela Puríssima, i els vespres li canten el mes deMaria. Tothom canta a l'entorn de la Mare deDéu del Cel, totes les famílies assisteixen cada vespre a resar i a cantar. Acabat el mes ~,el costum és que tots junts vagin a fer unabauxa a la vorera de mar o a alguna ermita apassar un dia molt alegre i feliç. Es f a un bondinar i acaba amb un ball de pagès molt entu-siasmat i ben vitenc.

Com que el sol comença a encalentir de va-lent, allà on les sementeres prenen color, s'a-gafa la falç i es comencen a segar els ordisprimerencs i les civades, i se senten aquellestonades que canten els segadors al bater delsol.

I així es viu a foravila: amb tranquilitat. Aixívan passant els mesos i dies de la vida: trebaliant, contents i plens de salut i alegria. ¿Quemés necessitam d'aquest món que viure ambpau i tranquilitat de cos i ànima fins que Déuvulgui dur-nos a l'Eternitat?Acabaré amb una cançó:

De mati, de matinada,començam a treballar;el treball salut mos dóna,alegria i benestar.

Germà Francesc Clapés

SOS LLULLS

Dia 9 de febrer de 1481 el rei escrivia al lloctinent general de Mallorca i al procurador re-ial del regne referent al fet que havia estatpenyorada la cavalleria dita vulgarment delsLlulls que antigament fou de Berenguer Bur-guet, ara posseïda per Joan Ballester, el qualha demanat la restitució dels fruits de la ca-valleria i anul·lació de l'empara, cosa que ésacceptada pel rei. (ARM LR f.59)

Dia 21 de febrer del mateix any el rei Ferrantornava escriure sobre dita cavalleria delsLlulls i uns interrogatoris que s'havien de fera uns testimonis. Les preguntes, resumides,eren aquestes: que sia demanat als testimonisquin és el valor o estimació de la cavalleriaanomenada vulgarment dels Llulls, ara possei1da per Joan Ballester, secretari reial. Si ditBallester, fins el dia present, ha fet el servi-ci de dos prohoms amb els corresponents ca-valls armats. Si aquests homes i cavalls són suficients. Més sia demanat si tenen els cavali!tant en temps de pau com de guerra. Més siademanat als testimonis sobre totes altres co-ses referents al dret i feus de la cavalleria isi ha estat alienada alguna part. (Id f.78-79v).(Per més noticies sobre aquesta cavalleria ve-geu la meva Història de Sant Llorenç, pàgines109-114).

*****ALTRES NOTÍCIES

Dia 18 de desembre del 1928 Don FrancescBlanes, senyor de Calicant demanava a la Cú-ria eclesiàstica que l'oratori de la seva possessió fos declarat semipúblic. La súplica fos atésa favorablement amb un decret de 18 de marçde l'any següent: "...declaramos semipúblico elOratorio de referència por el tiempo de nues-tro beneplácito, sin perjuicio de los derechosparroquiales; y mandando al celebrante que explique un punto de Doctrina Cristiana en losDomingos y días festivos y que el propietariohaya de dar previo aviso al Prelado Diocesanosi viniese el caso de tener que destruirlo o destinarlo a otros usos". (Arxiu Parroquial de SantLlorenç).

Ramon Rosselló

Premsa forana FLOR DE CARD -15- (83)

NORMALITZAR LA NORMALITZACIÓ (Del setmanari "Felanitx")

Normalitzar, normalitzar, norma-litzar... La paraula es repeteix sem-pre seguit. Tothom la té a la bocaben a punt. La veritat és que cadavegada se'n parla menys de norma-lització però... ja veureu d'aquivuit o nou mesos...

El que jo voldria saber, emperò,és el que entenen, els que tant par-len, per «normalització», referit, na-turalment, a la normalització lin-güística.

Des d'un punt de mira objectiu,normalitzar la nostra llengua seriaportar-la a tots els àmbits culturals,socials, econòmics, comercials, la-borals, de la nostra illa on, ara perara, la nostra llengua''no es pot dirque sigui la protagonista principal.Entenc per normalització lingüísti-ca que la nostra llengua es puguiutilitzar amb normalitat, sense trau-mes ni entrebancs, a tots els llocs,a tots els ambients, en qualsevollloc i moment. Perquè, el que nohem de perdre de vista és que lanostra llengua segueix arraconadaa un parell de revistes excessiva-ment intel·lectualitzades, a qualquearticle als diaris ciutadans, a qual-que programet de T.V. o ràdio, ales converses del carrer i/o fami-liars i als rètols de les places o deles carreteres propietat del Consell.Tenim una llengua que, encara quesigui viva, no aconsegueix ocupar el

lloc sociològic que li correspon, elseu lloc normal dins la vida quoti-diana del nostre poble.

Mentre la nostra llengua segueixintentant ocupar el lloc social quelï correspon, va reculant dia reradia i va cedint terreny per no tenirencara els mitjans adequats que lipermetin ésser una llengua «nor-mal».

Els optimistes pensaran que, enels darrers anys, la nostra llenguaha avançat prou en alguns aspectesculturals, i àdhuc, polítics, i treu-ran a rotlo els «decrets de bilin-güisme», els rètols dels carrers, unparell de publicacions, els llibres,el rètol d'algun comerç i... proumés. Jo, com que som el pessimistaque no veu la mi t j a ampolla plena,siiV^ ' ' ' ' '•»'Ma, observ que lanr«:tn llpnfTnn va cedint lloc en elllenguatge üel carrer, especialmenten el llenguatge dels joves, observuna llengua que encara no disposade cap mitjà de comunicació, queno ha entrat dins el comerç i quesegueix rebent el tractament «d'ob-jecte delicat» que s'ha de conservarcom a «variedad requional», peròamb la qual és impensable signaruna instància, fer una transferènciabancària, escriure els noms dels ar-ticles que es venen a les botigues,lliurar un xec bancari o posar un

telegrama.Per desgràcia, estem ja tan acos-

tumats a «l'anormalitat lingüística»que ens sembla que qualsevol anèc-dota (la retolució d'un carrer, posper cas) ja és una gran passa enda-vant. I això, ens hauríem d'adonarque és molt poc, quasi res.

La llengua de Mallorca —el cata-là— està quedant situada com allengua col·loquial i familiar, a ni-vell ui ai, i i-oiii a llengua d'intel·lec-tuals (?) i d'iniciats a nivell escrit.El que 'no aconseguí durant dos-cents anys el centralisme, ho haaconseguit en un parell de dècadesla televisió.

La normalització de la nostrallengua suposaria incorporar-la a lanostra vida normal: Pensar, xerrar,resar, escoltar la ràdio, llegir diaris,veure la TV, suportar els anuncis,posar transferències bancàries, sig-nar xecs, escriure cartes i instàn-cies, llegir llibres i revistes esporti-ves..., fer-ho tot, en una paraula,en la nostra llengua, que per qual-que cosa és la nostra. Si posar lanostra llengua al dia no assoleixaquests objectius, el que es faci,que serà poc, seran vuits i nous icartes que no lliguen.

RAMON TURMEDA

gener-82

Cuida aquesta pàgina: Maria Calmés

CREU ROJACom que hi estava formalment convidat -ha-vien fet una crida demanant l'assistència detot el poble-, dia primer de maig vaig anar ala inauguració de la Creu Roja.

A més d'un caramull d'al.lots, una partida degent gran, dues bandes de música -la nostra ila seva-, alguns regidors i les autoritats juri-diques i sanitàries de la vila, també hi comparegueren, per donar solemnitat a l'acte, un parell de persones importants (bé, supòs jo queeren importants, perquè duien xofer).

Als compassos de la marxa reial i més esti-rats que un misto, hissaren les tres banderesapropiades: l'espanyola, la de la Creu Roja ila del castellet, que, per seguir la línia empre

sa per l'Ajuntament, era un poc més petitaque les altres dues.

Tot seguit, amb unes clenxes no gaire adequades amb la solemnitat de l'acte -el gregal bufava emputat de valent- entraren a l'edifici iamollaren el corresponent discursei. Jo no emvaig témer del què digueren, perquè els al-lots fotien una lulea de no dir, però així ma-teix em vaig fixar que el batle, seguint la lí-nia autonomista duita fins ara, el llegia en cas_tellà.

Acabat l'acte, cadascú va prendre pel seu ventmanco els soldats, que em digueren que ja hiquedarien instal·lats.

Josep Cortès

+

FLOR Df: C A R D -16- (84)

Af Î3W5C // A/£c£ss/rTÛSS//2. UUALS£VOLCUSA P£/2 FOÛE/2 TOSS/R

m -w^m.j»-..««- (fsí-

SBIrwiSF- :%z%*mi|l wÇMEC/*£MÍ!l. r-^\ >

lleu. FLOR DE CARD -18- (86)

1 2 3 4 5 6 7 8 9 10MOTS CREUATS

HORITZONTALS.- L- Símbol del sodi. 2.- Ostentació de pompaen una festa. 3.- Acciò de mirar, 4.- Tapa d'un motor d'auto-mòbil. Nom de lletra. 5.- Mestresses. Article indefinit. 6.-Cons_trucció que els ocells fan amb brins, molsa, plomissol, etc. perpondre-hi els ous, covar-los i criar els petits. Consonant. Al revés, gemec. Símbol del iode. 7.- Consonants. Sentència antiga.8.- Cara del dau marcada amb un punt. En aquest moment. 9.-Conjunt de rames tallades. 10.- És el femení de l'adjectiu pos_sessiu "mon".VERTICALS.- Símbol del manganès. 2.- En els pobles del nordd'Àfrica, oficial públic que té funcions de governador, jutge icap militar. 3.- Es diu d'una fruita que esta a punt de menjar-

se, k,- Peça de vestit que cobreix el tronc des dels muscles fins a la cintura, cenyida i ajusta-da al cos, amb mànigues. Símbol de l'estronci. 5.- Fruit del naronger. Al revés, conjunt devint-i-cinc fulls. 6.- Cadascuna de les extremitats toràciques dels ocells. Vocal. Dona noble.7.-De tant en tant. 8.- Símbol de l'alumini. Entre els turcs, el qui exerceix un comandament. 9.-Ocell. Vocal. 10.- Conjunció.

SOPA DE LLETRES CARRERS

Un punt pel qui trobi elsnoms de deu torrents del'illa de Mallorca.

E L F BO I

PROBLEMA

Si per 20 pessetes donassindues tatxes més,sa dotzena cos-taria quatre pes_setes menys.Què val cadatatxa?

•salassaci z

1n3

y3 w tf c o a

n3 N 3 a o i

d

:tfW3190ad

1 3 A

N 0

1 1 N

tf l 3I IH Q I

0 N H

3 tf1

tf S

tf

0

0

1tf

sasaatf3

tf W

tf W tfM V

M 0 tfi rS 3 N3 0a v atf 1 tf

tf N

tíS tf

tín

0 Qd tfI W0

Q

I Ntf W

3

•ooj

13 Sa on Ntf a0 tfi nN 1

I 09

Sltfri3a3 SiOW

S3 :tf-|-|tfNIA3CIN3

3 I a

i

3

n 30 Is a

s1 3 W

3

S

3

0

H

0

ewN

tfS3ai311

110

dtfw n a

Q3

w1

A N tf

S

03

1

a3

3

30 tfdOS

Veiam si dins aquest emboengirgolau una partida deSant Llorenç!

|

!

)|I

I

1

1

lie (nomMMM

Je quadreis his de carrers de

ENDEVINALLA

De mascle i femella és nat,engendrat dins un instant,i si té aliment bastant,pot abrigar la ciutat.No té boca i ben aviatmenja tot quant té davant.

Maria Calmés

Esoorts FLOR DE CARD -19- (87)

Si en el mes de marzo los resultados fueronnegativos para el Cardassar, positivos han si-do los que llevamos disputados en el mes deabril. Y digo con énfasis los resultados por-que en cuanto a juego, de cada dia veo al Car_dassar con más brios y con un fuerte afán desuperación digno de admirar, que es lo que hace falta para que cualquier equipo mantengauna regularidad en la liga. Así ostenta en latabla este destacado segundo puesto que leabre las puertas de la categoría superior.

Desde estas líneas, y recogiendo la opinión demuchos aficionados, doy las gracias a todospor los esfuerzos realizados, al tiempo que labienvenida a los dos nuevos fichajes procedentes del Porto Cristo, Agustín García -extre-mo- y Jerónimo Capó -medio-, que en su de-but contra el Soledad demostraron exhausti-vamente su valía. Lástima que no pueda es-cribir por propio conocimiento de causa, perorecogiendo la voz de los expedicionarios, arroliaron al Soledad en su propio feudo, y esoque era el único rival inquietante para mantener las posiciones privilegiadas que han conseguido durante la liga. Analizando los encuen-tros que faltan por disputar, los pronósticos di_cen que se estrenará nueva categoría la próxi_ma temporada, de no sufrir , claro está, un debacie al estilo del Barcelona.

En Soledad se jugaron los 90 minutos con ga-nas de victoria, y así se llegó al descanso conun 0-1 a favor, aumentando la ventaja en lasegunda mitad. Y aunque tuvieron nuevas opor_tunidades de marcar, fueron desperdiciadas odesbaratadas en última instancia, logrando loslocales el tanto del honor en las postrimeríasdel partido. Resultado final, justo y merecido:1-2.

Holgada también resultó la diferencia del Car_dassar-Campanet, equipo que, juntamente conel Arenas, comparten el farolillo rojo. Resul-tado: 4-1, que así y todo no refleja el domi-nio en el terreno de juego. Si no puede des-tacarse al Campanet por su juego, sí puede hacerse por la deportividad con que hicieron gala.El partido en sí fue algo aburrido y con pocascomplicaciones para un árbitro algo recarga-do en grasas y con pocas ganas de perderlas.

Con el partido en Llucmajor contra el Arenas,en donde se ganó por el abultado resultado de2-6, cerramos los comentarios pasados. Encuanto a los venideros, salvo algún que otro

tropiezo en casa con el Llubí, Bunyola y Alcúdia, parece fácil la puntuación en Vilafrancao en Consell. Se tienen muchas bazas a favor:Puntos, Moral y Refuerzos, pero, con la pocadiferencia existente en el grupo segundón, sepromete un final de liga tan incierto como intrigante.

grúa/

muro

SERVICIO PERMANENTE

Tno. 537092

plancha y pintura

talleres

SON TORRENS

T 537307 MURO

FLOR DE CARD -20- (88)

Hasta la fecha, el Trofeo a la Regularidad, patrocinado por LA EQUITATIVA y HERMANOSFEBRER, queda de la siguiente manera:

Mateo GirartGabriel AbrahamJuan NadalJuan Riera M.Bartolomé BarcelóJorge SolerJuan Riera P.Antonio RoigBartolomé MoreyMiguel CalmesMateo MayolArromSebastián MiquelAngel CalderónJuan NicolauFrancisco TousAgustín GarcíaJerónimo Capó

t±-tt

2333233322-32-----

18-4

3332332322-23-----

25-4

32333333-1-3----33

ANTERIOR

4241403635322927292528101116113--

Miquel

TOTAL

504949444341373633302818161611333

Sureda

DEFUNCIÓ

D'una sobtada malatia que li afectà al cap ique el va mantenir en coma durant una me-sada llarga, el dia darrer d'abril va morir l'amo eh Tòfol Mora Gari.

Interessat des de sempre per la politica, mantenia el càrrec de Secretari Local de UCDdes de la seva fundació al poble. Anterior-ment, i des de la democratització del país,havia estat afiliat al Partit Nacionalista deMallorca, encapçalat per Josep Mèlia.

Al funeral, a més de molta gent del poble, hiassistiren en Jeroni Alberti, president delConsell General Interinsular, en Lluís Pinya,secretari, en Maximilià Morales, secretaridel Comitè Insular de UCD, en Miquel Duranen Santiago Cojl i moltes altres personalitatsdel partit.

A l'hora de redactar aquest escrit no se sa-bia encara qui el substituiria en el càrrec.

Descansi en pau.

Josep Cortès

*Listas de boda»Lámparas»Electrodomésticos»Objetos de regalo

ORDLNAS FEBRER

Mayor, 22 - Tel. 5691OOSAN LORENZO

BANCO ESPAÑOL DE CREDITO

BANESTOLa mayor empresa bancaria de España

a su servicio.