/flílT HORERO DE/ CRRDfi//flR

BOLLETf-REVISTA DEL CENTRE CULTURAL CARD * DESEMBRE DE 1983 * N° 88

Editorial FLOR DE CARD -2- (222)

FELICITACIÓ

Pareix evident que un bon grapat de gent llo-rencina se sen't una mica incòmoda i potserdecebuda per l'estat relacional general.És a dir, sembla que es rebutja la situacióactual dels. múltiples grups que opinen i actu-en, i les relacions que se'n deriven d'aquestasituació.Proven aquesta afirmació els comentaris queadesiara se senten, com:

D'un temps ençà ses coses no piten!No sé on arribarem!Ses coses no roden bé!

i també certs aspectes de la pregària que al-guns llorencins feren recentment a la pelegri-nació a Lluc.De tot això s'han de distingir i diferenciarclarament dos aspectes que analitzarem perseparat:

1.- La situació de grups.2.- Les relacions que, ara i aqui', se'n de-

riven.

1,- A vegades fa l'efecte d'un cert desprecia la situació de grups, a que hi hagi "tants"de grups que es moguin, tot enyorant aquellavella i superada situació del grup únic, unifor-me i compacte on el que tenia el poder o elgarrot decidia i els altres obeièn callant, oel pitjor dels cassos, xerrant baixet al dar-rera. Situació ben institucional que es dona-va tant en la política, com en la familia,com en l'Església, com...Els qui encara tenim fe en la democràciahem de creure que en la disparitat de crite-ria -previ coneixement- en surt la idea mésencertada. Llavors ho es tracta de que hihagi "uns quants grups que es moven", sinóque com més millor fins arribar a l'ideal: 'que cada persona fos ella mateixa, amb uncriteri d'opinió i acció ben personal, compro-mesa i responsable. Arribant aixi' al persona-lisme no entès en sentit idíl.lic-utòpic, sinóimmers dins un contexte social ben concret:Sant Llorenç.

Llavors, tampoc no es tracta de que hi hagiun poder inequívoc i uniforme -com hem ten-gut fins fa poc-, sinó un poder ferm peròque s'engronça, com la canya, empès peruna oposició formal i pels altres grups soci-als. I tampoc de que aquest poder sigui únici general, sinó que sigui capaç d'adaptar-sea cada grup amb particularitats socio-cultu-rals -i enteneu el que hi ha escrit, car altra-ment es podria confondre amb allò del poderadaptat a una persona determinada que, òb-viament, ni és democràtic (democràcia=go-vern del poble) ni acceptable-.

2.- El que es vol dir és que potser el mal noestà en la "situació de grups", sinó en les re-lacions que se'n deriven: la xerrameca* el xa-fardeig... generalment fonamentats en l'enve-ja i el desconeixament.Llavors, una vegada diferenciada, determina-da i aillada la malaltia sols manca establirla teràpia. Potser, si us sembla bé, podríemprovar com ens aniria amb una bona tassa derespecte. Respecte envers opinions i accionsde tots i cadascun dels altres. Respecte queno vol dir compartir, sinó simplement "res-pectar", amb el que suposa de consideració ialhora de rebuig de qualsevol d'aquestes in-formacions/opinions tendencioses, incertes,parcials, calumnioses, ignominioses... queadesiara tresquen per cafès i llars de la vila.Respecte personal i institucional que òbvia-ment pot ser compartit voltant una taula.

Amb tot i amb això és, aquest de l'editorial,un tema que ve ben bé per a felicitacions na-dalenques.

"FLOR DE CARDVOS -DESITJA A TOTSUN VENTURÓS ANY Í984,PLE DE FELICITAT, SALUT, PAUI... RESPECTE"

EspipclladcsEncara que seria lo més natural del món, esbatle m'ha assegurat que s'Ajuntament noenviarà cap representant a sa Trobada deDimonis que tendra lloc a Manacor es diade Sant Antoni.S'únic dimoni que hi ha a Sant Llorenç -haafegit- és es cap de redacció de Flor deCard.

No és ver que es secretari hagi dit: "Si esbatle no fa bonda els Reis li duran carbó".Es possible doble sentit de sa frase fa quepuguin atribuir-li un caire polític, i és dedomini públic que sa política és lo darrerdel món que faria es secretari.

VADE RETROPOUT i CA ///

Continuant una tipica tradició iniciada, méso manco, es lapsus de quatre anys en quèen Falera no estava per s'Ajuntament, s'hanpublicat, aquests dies a una revista externa,uns escrits signats per un llorencí anònimon se qüestiona s "actuació d'es Consistoriactual.Sense voler prendre partit per una banda oper s'altra, oferim, una vegada més, ses pà-gines de Flor de Card a tot aquell que ten-gui res que dir sobre es poble, sempre queestigui disposat a assumir sa responsabilitatde lo que escriu.

Maldament s'Ajuntament no mos hagi donatcap subvenció, volem desitjar un bon any 84an es govern, a s'oposició i an es regi-dor-frontissa.

Josep Cortès

FLOR DE CARD -3- (223)

A la reunió de la Junta Directiva de l 'APAcelebrada el 6 de desembre es tractaren elssegüents temes:.

S'informà de la reunió de la Sessió Constitu-tiva del Consell Comarcal de l'Esport esco-lar a instàncies de la Conselleria d'Educaciói Cultura de les Illes Balears. Es demanarà al'Ajuntament a veure si vol bestreure lesdespeses i més tard les cobrarà del Consell.

També s'informà que tots els nins partici-pants a competicions escolars disposaran d'u-na assegurança.

Es decideix fer una sol·licitud a l 'Ajunta-ment per tal que cobreixi les despeses dellum i neteja, així com que deixi el cadafalper a representacions en el "Cine Ideal".

El director informà de l'acord del Claustrede suprimir el "Dia del Gall", i substituir-loper l'ornamentació de l'Escola per grups.

També donà compte de la petició que l'ins-pector havia fet a la Delegació del M.E.C,de cara a la construcció de quatre noves au-les en el mateix recinte.

Al mateix temps informà de l'estat actualde les substitucions de mestres.

Així mateix s'acordà col·laborar en l'organit-zació de les festes dels Reis, tal com ho vasol·licitar el regidor-delegat de festes de l'A-juntament a una reunió celebrada recent-ment.

S'acordà organitzar una trobada amb les al-tres AAPPAA de la comarca, per tal de co-nèixer-nos i poder constatar els possiblespunts de coincidència.

CA'S SERVERICardassar, 25 * SANT LLORENÇ

Entrevista FLOR DE CARD -4- (224)

-M'han dût que heu ancut a conèxjcet &e¿oM.e.U> d'eo Règne de. Monoïque*...-Efectivament, hi vàrem anar la setmanapassada amb un grup d'es partit. Vàrem co-mençar per Montpeller i vérem es palau allàon va néixer el Rei en Jaume, i acabàremallà on està enterrat, a s'abadia de Poblet.Va esser un viatge bastant interessant, per-què vàrem conviure quatre o cinc dies ambsos que més pesen d'Unió Mallorquina.

-Heu iAobat ¿e¿> vo-ó^ieó ¿ent/eó d'-ide,nt¿-tcut com a pob-ee?

-Jo diria que si', perquè pràcticament pertotallà on anàrem xerren sa nostra llengua imos vàrem entendre bastant bé. Mos ferenmolt de cas i prometeren tornar sa visita. Sevaren portar com uns gran cavallers, a pesarde que són socialistes.Es viatge més que res era per mentalitzar esqui estam més o manco davant i perquè co-neguem un poc sa nostra història.

-O no e^tau me.ntaLitzat vót>, en Lo d'umatA.on.qiú.Yviiime.'?

-Quan dic mentalitzat he volgut dir preparatculturalment, o sigui, es qui coneixíem méspoc es Regne de Mallorca. Aqui' te vull re-cordar que he anat a escola fins a deu anys.

-Supò-ó que foo.uA.eu venguí amoAo/t de. ma-¿£otLqu¿n<i&me. L que. nomèa ^HÁA&atKíu. de, po-&afi en motxa e4 piogiama de, noimaLitza-CÀ.Ó ¿¿ngu^ó-ttca, en f

-Cree que aquesta pregunta és un poc absur-da, perquè noltros tenim aprovat per plenaries tirar envant en so mallorquinisme i indis-cutiblement se seguirà es programa al pie dela letra, o en es peu de sa lletra -¿no és aixíen mallorquí'?-. A més, jo no l'estudiaré per-què crec que ja no m'entraria, però el vullper sa meva filla i per tots es qui venguindarrera.

-Bé. Meó que. ie¿ voLLa que. po/t-frió-ó-úncf'eó coníubeAn^ actuat que. amenaça 4amajon<ia: e4 &e,cneÄ.oi>vi, ¿>'ufibaYiLtzacA.ó de,•óeó p£aíge4, 4a p¿ntuAa peA ¿&A peAA-ia-ne¿, ¿eó ca/i¿e¿... ¿Que. ¿6 cú.x.0 de. ¿>e¿coAxteó?-An aquestes cartes jo no sé perquè les es-criven, ni perquè diven que s'Ajuntament nos'escolta es tècnics. Jo crec que s'han d'es-coltar i han d'assessorar s 'Ajuntament, ara,mai del món han d'ésser ells es qui prenguinses decisions. Ses opinions d'es tècnics novan a missa.

-¿fo-ó po/ie-cx que Irvi ka. 4.nteA.e¿¿o¿ paA¿¿-culaA¿ devinera, aqueó-te* ca-tóeó?-Bono, jo no m'atreviria a dir tant. I si hopens, rn'estim més callar-m'ho.

-Penóau contea tax.- le¿?

-No, de moment, no. Si m'insultaven directa-ment a jo o a cap d'es meus, els pledejariatranquil·lament perquè sé de quina àrea sur-ten. Un senyor, dins es meu despatx i davantun testimoni em va amenaçar dient que si nofeia lo que ell me diria m'envestiria a travésde sa premsa, o sigui que...

-l/o-eeu dÀA que. neu íengoí p-teó^-conó {¡01-tu> dino ¿'A/unía/není?-N'he tengudes.

-En qu¿n .áení¿t?-M'estim més no parlar-ne ni discutir-ho,perquè an aquest senyor jo l'he aturat.Si mevol criticar directament o a través de terce-res persones damunt sa premsa, indiscutible-ment no el perdón, però m'estim més que secansi de dir beneitures i que calli ell totsol,perquè, per molts de dobbers que tengui iper molt capacitat que estigui, el consideruna persona immoral.

-Eo vet que votla. patá en £o de. Sa Coma?

-No ho sé. És possible que hi tengui qualquecosa que veure, directa o indirectament.

-Se veu que. h¿ ka ¿YiteJieA¿>o¿> úoti¿¿ a 4avofieAa de. masi.

FLOR DE CARD -5- (225)

-Hombre, si no n'hi ha a sa vorera de mar jono sé on n'hi ha d'haver!

-H¿ ha moltes pneSA<ionA davall Aa taula?

-No n'hi ha tantes com això: D'ençà que es-tic dins s'Ajuntament és de s'únic que n'herebudes.

-T es Ae.cnztatii, ¿n'n va o no?

-No ho sé. Hi ha un acord d'es Ple que en esseu moment se veurà si era legal o no. Persa meva part crec que si per unanimitat s'a-corda que aquest senyor no mos rendeix loque toca, se n'ha d'anar, però si sa llei elprotegeix i no se'n vol anar, l'haurem d'a-guantar.

-Vive.n que. ka pn.ese.ntat un ne.cuhs...

-Si'. An es batle, dient que s'acord no era le-gal.

-la ill no Li tocava hi^onman-voA de.A'¿l.le.Qolitat de. A'acond?-Jo diria que si'. Una de ses feines d'es secre-tari és informar de lo que diu sa llei.

-¿I ítL no va din. que. ieÀja compter anati-Ae.'n p'u ge.neM.?-Si'. Quan jo vaig proposar, a sa moció d'ur-gència, que acabas dia 15 de desembre, ellme va demanar públicament que li donàs 15dies més perquè tenia un parell d'assumtospendents i els volia deixar acabats, i a mésfeia comptes acabar dia 31 de desembre.Després d'això no comprenc a què ve lo d'esrecursos.

-I en lo de. ¿u platges, VOA ^eJie.n unabona putada es d'es PSM, e.h.? No Ae. poden¿¿a*. n¿ un pnJL d'aquestA esttiúmbotA.

-Bono, jo diria que no. Aquest senyor va te-nir ocasió de defensar sa seva postura enupes propostes que li pareixien encertades iaixí ho va fer. Se va limitar a defensar sesidees d'es seu partit. Crec que va estar enes seu puesto.

-¿Què. ¿¿>, que. ha nomput es pacte, o non'kÁ. havia?

-Que jo tengui record no n'hem fet cap maide pacte. Ell va acceptar unes cárteres queli vàrem oferir i se'n va cuidar d'unes feinesque concretàrem, però pacte no n'hi hahagut mai.

-.1 KeJinant de. vale.nti.es, que. ha estat lode., ¿a p^ntufia pe*. AZA persianes?

-No ho sé. Vull creure que ha estat cosad'un esbart de bergantells. Supôs que dec ha-ver fet -o al manco ells s'ho pensen- qualquecosa que no els deu haver agradat i m'han ti-rat sa pintura.

-Ja tÍAan.e.n oLL. an e.n FaleAa, n.ompeAe.nes vidn.es a. n'IgnaAi -i me. pi.ntafie.Yi es{¡nontis a jo, e.ncana que. no &OA batle..Se. ve.u que. n'hi ha que. pnoteste.n d'a-questa maneta...

-Bono. Jo crec que això és s'impost que hemde pagar es qui estam davant i es que vo-lem figurar una mica. Crec que això és sacontribució que hem de pagar.

-La tnobau cana o batata?

-La trob cara, però si en sortia amb aixòem donaria per satisfet.

-¿EAtau contint d'ox.x-0 com ha pn.es VA-juntame.nt d' ençà que. A ou batle.?

-En terYnes generals, si, encara que me sentun poc massa carregat de feina. S'oposiciópensa que vull aficar massa es nas pertot, ique no don opció an ets altres perquè puguingestionar uns assumptos determinats, però joho diria d'una altra manera. Jo diria queaquests senyors, si vertaderament volencol·laborar amb jo, hi ha moltes maneres defer-ho. Si s'acostaven desinteressadamentcrec que en sortirien més aviat guanyant queperdent, perquè no veuen que en lloc de per-judicar-me a jo, es qui perjudiquen és es po-ble, i molt més quan intenten defensar esseus amics.

-Funcionen totes AZA comÍAAÍonA o ¿e¿ócomptes ¿e/i algun canvi.?

-No. N'hi ha que no funcionen, però a poc apoc aniran funcionant. De moment crec queés inoportú fer canvis, però no vol dir qued'aquí a un parell de mesos, si ses coses vanaixí com pens, no hi pugui haver alguna mo-dificació.

-Au ¿do, dues panaules peA a Aa poAteAi.-tat.

-Per sa meva part únicament diria anaquests senyors de s'oposició que les don sesgràcies per dur una oposició constructiva ique seguesquin en sa mateixa línia. Que noperdin de vista que cada quatre anys hi haeleccions i que si se volen tornar presentar al'instant hi tornarem ésser.

Josep Cortès

Vari! FLOR DE CARD -6- (226)

ANIVERSARI

Tots els qui estiguin disposats a gratar-se labutxaca per festejar el 12è aniversari deFlor de Card, convé que ho facin a sebre alsecretari de la revista, en Felip Blau, abansde començar el febrer.En estar tots apuntats ja decidirem on i dequè hem de sopar.

ENQUADERNACIONS

Se fa sebre an es públic que es qui vulgui en-quadernar col·leccions completes de Flor deCard, que mos dugui ses revistes, que noltrosmos ne cuidarem.P'es qui no les hagin guardades i vulguin estom ja acabat, disposam d'un redui't nombrede volums que servirem fins que n'hi hagiper rigorós ordre de comanda.

EDUCACIÓ

Del 12 al 16-de desembre, a Ses Sitges, tin-gué lloc una setmana de Pràctica Universi-tària on alumnes de Teoria de l'Educació,amb el seu professor el Dr. A.J.Colom id'Educació Ambiental, amb el seu -JaumeSureda Negre- treballaren, juntament ambdiversos especialistes, sobre les possibili-tats que ofereix la casa de pagès i els ele-ments cirçumdants, per a la constitució-encara utòpica- d'un Centre Territorial deRecursos Didàctics destinat a professors ialumnes d'EGB i BUP de Mallorca.

LLIBRE

El dia 20 de desembre en Guillem Pont, pa-re de Flor de Card, mestre i pedagog tre-gue a llum el seu primer llibre "Jaume For-naris i Taltavull, mestre", que encapçalauna nova col·lecció de l'Institut de Ciènciesde l'Educació sobre els nostres educadors.En féu la presentació n'Antoni J. Colom, dela Facultat de Pedagogia i director de l'ICE.No cal dir que ens ompl de goig el veureque en Guillem segueix el camf que vertade-rament li agrada i que els entesos li reco-neixen públicament la vàlua.Enhorabona.

Moltes petites passesfaran la Pau

Juguetes bèl·liques NO

SEBASTIÀ

Aquest mes fa cinquanta anys que en Sebas-tià va néixer, i dotze que reparteix Flor deCard.Que la pugui repartir cinquanta anys més, iserà senyal que tots dos estan bons!Molts d'anys!

MIRÓ

A partir del dia de Nadal el pais dels déusestà de festa, perquè en Joan Miró els haomplit les parets de color.

Jocs i juguetes FLOR DE CARD -7- (227)

Què és el joc? Probablement si cadascú de nosal-tres es fes aquesta pregunta i la confessas, hihauria moltes respostes diferents i totes tendrienpart de veritat. Segurament tots creim que l'acti-vitat per excel·lència del nin-és el joc. El ninjuga perquè sí ("el joc és la finalitat sense capmés sentit que ésser ella mateixa, lliure de laservitud d'una finalitat"), però també sabem queel joc pot servir al nin com:

* Preparació per a noves etapes de la vida fu-tura d'una forma especialment agradable i profito-sa. ;Amb jocs que el duen al coneixement del seu propicos i de la seva situació dins el temps i l'espai.Amb jocs que exerciten el domini de la seva mà, del'observació, de la memòria, de la representaciómental... Recordem l'exemple exposat dissabte pas-sat pel pedagog Pep Linares durant la xerrada queva tenir lloc a la rectoria: la situació d'aquellapersona que ha perdut les claus i fa memòria repre-sentant-se mentalment tot el que ha fet abans, perrecordar on ha deixat les claus. Això aprèn afer-ho el nin a través de l'exercici del joc. És,per tant, un element important dins el desenvolupa-ment intel·lectual de l'infant.

* Element terapèutic, desbloquejador de ten-sions afectives. Tots recordam com una cossa a unbaló, una renyada a la pepa..., són expressió d'unconflicte en el nin, que pot haver tengut llocabans amb un adult, per exemple. Per tant se li hade reconèixer la funció que té dins el desenvolupa-ment afectiu del nin.

* Eina de descobriments, d'investigació. Mi-rant com funciona, perquè es mou, si és dur, si pe-sa, si patina, perquè fa renou... el nin desco-breix el món en què viu (persones, coses, en-torn...) El joc li ensenya les regles, a respectarels altres, en definitiva constitueix un elementimportant dins el procés de socialització de l'in-fant.Per això l'Escola Nova introdueix el joc com ele-ment pedagògic, perquè faci l'aprenentatge mésagradable i al mateix temps eficaç. Sols així con-siderarem el nin com un infant i no com un adultpetit, i per tant no llevarem importància almoment en què viu la infantesa.

Tant pedagogs com psicòlegs han estudiat l'ús quefa el nin del joc. Per exemple, i citant un cone-gut autor anomenat Piaget, podem distingir dife-rents jocs i l'edat en què predominen:

* Jocs de moviment, que tenen com a finalitatel mateix nin. Exercita contínuament el moviment.Sol tenir més incidència durant els primers mesosde vida fins l'any i mig.

* Jocs simbòlics, d'imitació de la vida adul-ta del que l'enrevolta. Va assimilant la realitati conforma el seu "jo". Apareix a partir dels dos

anys i es manten fins als sis.- Jocs amb normes, a partir dels set anys.

Es capaç de siguir les regles. Compleix una funciómoral: el nin sap els seus drets i coneix els deu-res cap als altres.

- Jocs de construcció. A partir dels deuanys, en què el nin expressa les seves creacionsintel·ligents.

Amb això s'entén que en el moment de triar la ju-gueta hem de pensar en l'edat del nin. Orientad- (ons a tenir en compte són:

* Destriar les juguetes que agradin, interessin isiguin adequades a l'edat del nin.* Destriar juguetes que siguin fortes i resis-tents, perquè el nin no ha d'agafar complex de des-tructor.* Destriar juguetes que siguin belles (color, di-buix, disseny senzill) perquè eduquin el gust delsnins (no ens deixem enlluernar per la capsa).* Destriar juguetes o elements que puguin ésserutilitzats de formes diverses i que oferesquin di-verses possibilitats de joc.

Però, i a tot això, ¿què és la jugueta? ¿Un regald'un adult, un atribut de la infància, una incita-ció al joc, una eina de desenvolupament, un símbold'una cultura, un objecte ritual, un espectacle,un company de solitud...? ¿Tot a la vegada? El quemai ha d'ésser és una justificació per les nostresconsciències: tantes juguetes oferides per taparles nostres absències, la nostra indisposició, lanostra por de posar-nos a jugar, la nostra comodi-tat.

Antònia Magraner

Fiorde CardBoíleti-revista del Card, Centre Culturalde Sant Llorenç des Cardassar.Adreça: Carrer de Sant Llorenç,. 36.

.Desembre de 1983. Número 88.Director: Bartomeu Domenge i Amer.Cap de Redacció: Josep Cortès i Servera.Dipòsit legal: 765-1973.Edita: Centre Cultural Card.Imprimeix: Apóstol y Civilizador (Petra)

NOTA

Els articles apareguts en aquesta revistaexpressen únicament l'opinió dels seus pro-pis autors.

Contorcila pagesa FLOR DE CARD -8- (228)

EN BERNAT. AJUDANT DE BOTXf

Em diuen Bernat. En Bernat, em diuen, ai-xí, sense llinatges. Som ajudant de botxí.Avui he sabut que havia sortit el meu nom ales pàgines d'una revista. Parlaven de mi,d'en Bernat, mirau.

No m'ha agradat ni poc ni gens el quedeia de mi el que signava l'articlet, un talSanchez. Ni el que deia del meu ofici. I hepensat, punyema, saps què fa de bon estar, acobro!; i els ho he de dir, cony, veiam si dei-xen de confondre la innocència amb la igno-rància, d'una vegada! I dit i fet.

Bé, com vos deia, jo som en Bernat, elxot que, a l'escorxador municipal de Ciutatté per tasca el conduir els altres a la mort,al sacrifici, al degollament.

M'ho ensenyaren a fer de molt jove, uh,sí, ja fa molts d'anys. Devers una 'dotzena. Idotze anys en la vida d'un xot, són molts.Quasi tots. Ja ho sé. Fa uns dotze anys,quan l'escorxador encara no s'havia traslla-dat aquí, al Coll d'En Rabassa, que això éscosa recent, vaig aprendre l'ofici. I què hapassat d'aviat el temps, eh?..., fillets, ai!

Devia tenir jo ben aprop d'any i mig odos, més o manco; començava a sentir olorde sabatot, com aquell qui .diu, i molt poquesganes de res, aquella matinada de maig.Me'n record com si fos ara mateix. A l'hora-baixa del dia d'abans, allà a Son Alcaines, lapossessió on vaig néixer, a una vintena, auna vintena llarga de xotets i ovelletes jovesmos separaren de la guarda amb molt bonesparaules. Amb desacostumades bones parau-les. El pastor, que normalment era i es com-portava com una mala bèstia, semblavaaquell dia com si de veritat mos estimas iconsideras una mica. Uep!, mala senyal!,vaig pensar jo tot d'una: o m'has fotut om'has de fotre. Com el dia que mos forada-ren les orelles. Talment. SÍ. No.'.., escoltau-me bé, és mala cosa esser un xot amb memò-ria...

Com vos deia, suau-suau, sense gaire em-pentes, el pastor mos va decantar de la res-ta de la guarda, a una vintena de nosaltres.A na Lluisa, també. A na Lluisa, aquellaovellona tan curiosa que feia una oJoreda defemella que deixondia, també. SÍ. També. Ai!També li tocà a la rifa per anar a fer "turis- 'me". Redéu, que quan ho pens encara sem'estreny la gorja, mirau!

Record ben bé que a mi em volien deixaranar perquè estava molt magre. Havia anatdestrempat de ventre una setmana seguida im'havia pancit. Més minvat que una frita de

cogomes estava, jo. Supòs que havia menjatalguna herba dolenta..., jo que sé. Però no,també m'hi enclogueren.

Ja dic, dues hores abans d'alba, iiirrraaa-iiirrraaa..., mos feren entrar dins un camiódescobert. I bèèè..., iiiraaa, bèèè...

El coret de tots hagués cabut dins un di-dal. Ningú semblava saber el què, ni on anà-vem, ni perquè. Tampoc hi podíem fer res,vaja, més que belar. I, el belar només, maino serveix per a res, ja ho sabeu.

Malgrat la desconeixença del nostre destí,un mal flaire es respirava. Qui més quimenys presentía el perill, la malifeta, lamort. Els símptomes eren els clàssics de lapor: les ninetes dels ulls petitones com acossos d'agulla; l'escrot dur com el granit, elpaladar més sec que la consciència de Ju-des...

Tots romaníem nerviosos i renouers, alcap d'una estona. Passava com sempre da-vant situacions desconegudes o imprevistes:tothom belava i ningú no escoltava.

Va ésser a meitat de camí, més o menys,quan, un espavilat (sempre n'hi ha un), vadir: "Mos duen a Ciutat, companys". I de Ciu-tat, -ho sabíem-, no en tornava cap mai aSon Alcaines. Mai. Ai!

Després, qui no anava destrempat, com jomateix, es va destrempar a l'acte, en sec.Com a puputs pareixíem tots, sí, com a pu-puts...

Arribats als arravals de Ciutat, trup-trup,carrers amples i mal enclatinats, trup-trup,l'aire es va espessir amb renous i fums espes-sos. Cap de nosaltres tenia ja gens ni micade força per belar. Ni saliva, vaja.Trup-trup, els carrers de l'extraradi de Ciu-tat.

Al punt entràrem dins un edifici marro-nenc, terriblement macabre, enorme. Hi ha-via molts d'homes que cridaven. No mos mi-raven com el pastor o com el conductor delcamió. Ho feien d'una altra manera. Com sino mos veiessin. Com si veiessin coses no-més, en lloc de xots fets i condrets. Anavenbruts de merda i de sang seca i novella,aquells homes, Mos miraven de manera moltextranya, impersonal, com sense veure'ns...

I ho vaig saber. Vaig tenir coneixamentclarissim.de que havia arribat la nostra hora.No sentia res. Ni fred ni 'calor. Ni- por. Niodi. Ni rebel·lia, res. Ni fred ni calor, ja dic.Sols hi era i prou. Na Lluisa feia una carad'assustada, pobreta, quina cara! Just baixdel camió vaig veure un xot molt vell i molt

banyut, com jo ara, vaja, amb un picarolescardat penjat al coll que mos esperava,també amb la mirada buida,.com la.dels bot-xins, com la dels homes bruts de merda i desang de l'edifici marronenc i trist. Feia carade professional, ell, el xot guia. O sia, nofeia cara de res. Mos va fer el "bèèè" decontrasenya com aquell qui diu: "apa, al·lots,mirau de que l'horeta sigui curta, que és lomillor...".

No;ho vaig pensar ni un sol instant. Quanel normal era que tots entrassin tira-tira dar-rera del xot del picarol escardat, jo, ambun bot em vaig adelantar, li vaig passar da-vant i vaig entrar al portalet obscur de lesganivetes lluentes.

El qui semblava el botxí major, quan emva veure, exclamà; "Uep, vaja un xotet vo-luntarios, tualmón. I sembla espavilat..., pe-rò, redéu, no té moca de res, eh? ...Calla ve-iam, duis-lo al corral..., uep, vine aquí, ber-gant..., vine aquí et dic...

I m'abraonà per la llana i m'alçà en pes.Jo vaig fer: Bèèè, que en llenguatge de xot-argot significava: "Com no rabentes i emdeixes morir, fill de set pares...!". Ell no hova entendre, clar. I va dir: "Mirau, diu quenom Bernat, tuadell, Bernat seràs, au, jat'ensenyaré bé, ja... Ueeeiii, Bernat...!".

I ho va fer. Em va ensenyar bé. Em penjàun picarol escardat i, au, desde llavors, cadadia la mateixa endemesa.

Dotze anys i busques esperant camionadesde germanets meus assustais i amb cagarri-nes, i fent-los entrar pel caminet obscur deles ganivetes esmolades.

I què voleu que vos digui? Un s'arriba aacostumar a tot. Sobretot si és per surar,eh? Sobretot si és per poder despertar alproper dia, eh?

El que no he pogut oblidar mai per mai haestat la mirada folla per la por de na Lluisa,camí de la mort. SÍ. Tene l'existència amur-gonada, ai, entre el tuf de la sang de na Llu-isa, ovellona, ai, l'olor de l'herba de Son Al-caines que no tornaré ensumar mai, i l'ins-tint de supervivència pròpia, personal i in-transferible..., ai.

Biel Florit Ferrer

Costumi -9- (229)

Antany, quan érem al·lots, el nostre pobleera petit. No hi havia molts de diverti-ments. La majoria de la gent del poble tre-ballava al camp. Esperaven amb molta d'an-sietat que arribas el dissabte i el diumengeper passar un dia de descans i divertir-seunpoc. El capvespre del dissabte era per ferneta la casa (fer dissabte), fregar els mo-bles i després posar molts de cossiols. Perals missatges, era per venir a la vila, peranar a la barberia, afaitar-se i canviar-sela roba.

Fins a altes hores de la nit, les barberies iels casinos estaven oberts. Ara fa trentaanys no hi havia televisions, ni ràdios. Lesfamilies durant l'hivern preparaven una tau-la tapada amb un braser de foc davall, perdesprés d'haver sopat jugar a cartes, a l'es-cambrf, morronxa, i a set i mig, que erenels jocs més coneguts. Així passaven lesvetlades dels dissabtes i diumenges d'hi-vern.

Els diumenges dematí, quan a la sortida desol venien de missa primera i arribaven aca seva, la primera feina era agranar lacarrera. Molts anaven a la plaça per com-prar verdures. No hi faltava mai el rander,i en Poncet, el qui venia falçs, ganivets idestrals. Venien a vendre els productes dela temporada. D'hivern, raves, pebres...perfer les matances. Tampoc no hi faltavas'oller, amb olles i greixoneres de test, bar-rais, cassolins i plats negres. Alguns diu-menges venia la peixetera tocant el corn:"Gerret fresc, mussola, rajada...!", anavacridant. Els amos de possessions, llogaretsi molta altra gent que vivia aforavila veniaal poble per anar a l'Ofici o a Missa Ma-jor. Aquell temps era un espectacle veurearribar la gent amb galeres, carretons i ca-briolets amb rodes d'automòbil. Baixavendavant el lloc Sagrat i anaven a missa.

A les crides les feien amb tampor i corne-ta, i anunciaven coses per comprar o ven-dre, partits de futbol, etc. Les de l'Ajunta-ment les feien amb tambor: per pagar el"retorial", les plaques dels carros i bicicle-tes, canals, finestres...

Francesc Clapés

Index 1983 FLOR DE CARD -10- (230)

SECCIONS FIXES

AJUNTAMENTAclarimentD'esquerres o dretesInformacióPerillPle d'octubrePle de novembrePlens de setembre

BATEC

CDS-PSOE 123Antoni Sansó 119Antoni Sansó 140Redacció 125Josep Cortès 194Josep Cortès 212Josep Cortès 167

Galmés-Llull7-38-47-86-112-148-179-186-209-233

CICLISME85-128-185

CONTARELLA Rafel CrespíLlàgrimes d'adéu per al darrer viatge 170

Biel FloritMestre Cosme "Margalida" 8L'amo en Bernat 36Els dallons del mul de l'amo en Biel 60Històries del temps de la fam 120Volgueren combatre les idees 156Quina vergonya 192En Bernat, ajudant de botxí 228-

M.V.SebastianKing Kong 216

COSTUMS Francesc Clapés20-37-62-115-155-169-195-229

CRONICA INFORMAL Josep Cortès14-65-124-152-196-210- 232

EDITORIAL2-26-46-70-98-118-138-162-182-202-222

ESCOLA CARDP. J. Llull 11-82Domenge-Llodrà 131Domenge-Duran 176

ESPIPELLADES Josep ,Cortès 22310-35-58-90-113-132-143-147-175-187-207-

FUTBOL23-43-67-115-129-219

Miquel Sureda

HISTORIA Ramon Rosselló20-37-62-91-133-145-169

HISTÒRIA CIÈNCIA150-172-188-214-238

INSTRUMENTS

OBJECTORS21-30-134-195

PICADÍS D'ESPIRES99-146-168-197-213

Llull-Perelló

Cortès-Orpí

Antoni Mesquida

Biel Florit

9

ELS QUATRE CLOTETS Guillem Pont16-34-57-84-110-122-142-163

SANT LLORENÇ AHIRSant AntoniAl MarrocBolerosPerleresL'Escola el 1922

. Es Camí d'Es CósL'Escola el 1946És Molí d'En GrasIndisEl carrerSa costura

Guillem Pont12446883116136160180200220240

SI LLEU... Maria Galmés22-42-66-94-114-135-159-178-199-218-236

L'ESCOLAAPALa lecturaMés llocMilloresNueva Dirección

VIATGESSa DragoneraItàliaVall d'Aran

ARTICLES

Aferrat a la soca...Alerta a les PPAlomar, GabrielAltres veusÁngel LanchoA.P.Avortament, L'

33-59-89-108-127-166-183-223J. Domenge 33Guillem Pont 32J. Domenge 108J. Domenge 167

Bàrbara Ferrer158112208

-A-

Toni FaiJ. Santandreu

-B-

Brunet, Tomeu (Entrev)

-C-CàncerCanaleta, SaCançonsC.D.S.Comiat 'Coses d'ahir

8664

3Varis 149-174B. Matamatas 18M. Vaquer 52-96J. Santandreu 31

J. Cortès 4-100-224

B. Ferrer 144P.J.Llull 15Tomeu Pistola 56Tomeu Pont 53-90Ignasi Humbert 109

190

-D-

Dades de 1981 J. Cortès 63

FLOR DE CARD -11- (231)

-E-

Educació 225Educació especial, Centres d' 234Eleccions Biel Florit 71Eleccions 3. Santandreu 71

-T-

ForaV'ila

-F-

-G-

Galmés, GuillemGlosesGratitudGrupo Son Carrió

-H-

Humbert, Ignasi (Entrev) J. Cortès

-I-

Ihdex del 83

~ J™

loes i Juguetes

-L-

Llibres J. Cortès

-M-

85

G. Pont 27-50Joan Carbó 87F. Clapés 213B. Sureda 56

103

Cortès-Galmés 230

A. Magraner 227

11

Magraner, Antònia (Entr) G. PontMestre, Tomeu (Entrev) J. CortèsMitjanada, Rafel G. Pont

-N-

Normalització lingüistica

-P-Pensaments G. PontPer què? P.S.M..Pont, Tomeu (Entrev) J. CortèsPont, Guillem (llibre)Premsa Forana (premis)P.S.M. A. SansóP.S.O.E. I. Humbert

184204139

203

• 13168

28-104225193

51-8955-88

-R-

ReligionResultats, ElsRiquesa, La

B. Matamalas 92J. Cortès 106La Trinca 141

-S-

Sansó, Antoni (Entrev)Soler, Nofre (Entrev)Somniem

J. CortèsJ. CortèsLlach

48-105164141

Taula rodonaTemps, ElTrenc, Es

U.M.

J. CortèsF. UmbertP.S.M.

-U-

B. Brunet

-V-

Vaquer, Miquel (Entrev) J. Cortès

7231

147

54

102

grua/

muro

SERVICIO PERMANENTE

Tno. 537092

&* *^*A*

ne^^^^^l :

'<£

¡3 ^pollos vfc^al ast

A JH í^V^ Calle Sureda» i

%o tí

CLÍNICA VETERINÀRIA

T. 55A265

Hernán Cortés, 3MANACOR

HORARIOS M. M. J. V. 6 a 8 tardeCONSULTA S. 1V30aV30

Burgués, s/n.°(detrás parque municipal)

Tel. 58 1579FELANITX

HORARIOS L. M. M. J. 6 a 8 tardeCONSULTA D. 11 a 1

immun

Crònica informal FLOR DE CARD -12- (232)

Amb més resignació que entusiasme, el dia 5de desembre ens disposàrem a assistir al dar-rer ple de l'any 1983. I dic resignació, per-què desset punts a l'orde del dia no són cosad'agafar-s'ho amb rialles, sobretot amb lapanxa buida. Si jo fos un regidordels que espreocupen pel benestar dels vilatans afeccio-nats als assumptes municipals -com ho són,no em cap cap dubte, els onze actuals-, pro-posaria que, a un raconet de la Sala, s'instal-las una cuineta econòmica per si algun desa-nat espectador començava a veure bellumes.Si, al mateix temps, s'acompanyava d 'un ex-tractor de fums, hauríem fet els deus realsjusts, perquè m'han assegurat que els del ga-lliner, si no fos per la veu, ja no sabrien dis-tingir quin és el regidor que xerra, de tantde fum que hi ha.

Dues botelles i quinze tassons damunt la tau-la de juntes feien preveure que n'hi haviaque tenien molta xerrera, i això que en Fale-ra no va comparèixer. Si ve del cas que con-tinueu^ llegint, veureu que aquesta afirmacióno està mancada de raó.

Després que el secretari hagués llegit l'actadel ple anterior i, naturalment, l'hi haguessinfeta rectificar, n'Ignasi va obrir una carpetai va treure un paper, que entrega al secreta-ri. -Què és això?-, demanà el batle. -Unaproposta d'urgència per rebutjar qualsevol ti-po d'urbanització de ses nostres platges-, res-pongué el regidor Humbert. -Daça-la-, diguéen Busco; l'agafà i la llegí. -Jo crec que noés d'urgència i que no s'ha d'incloure dinss'orde del dia d'avui-, manifestà en haveracabat la lectura (Aquí vull fer un incís perrecordar al lector que en Falera no hi era). In'Ignasi: -Jo crec que sí-. I el batle: -Que elsecretari llegesqui sa proposta i veurem dequè var I el secretari la llegí:

• * Els anys 1962 i 1965 l'Ajuntament ja es vaoposar a la urbanització de les platges.* El Pla General les qualifica d'espais lliurespúblics.* L'Ajuntament es va manifestar, fa poc,contrari a la urbanització d'Es Trenc.* Ara intenten fer obra damunt la platja deSa Coma, lo que suposa que volen fer nego-cis particulars sobre terrenys públics.* Proposam que es rebutgi el projecte de Sa •Coma i quants d'altres es presentin en el fu-,tur.

Al batle, davant l'escomesa i després d'ha-ver-ho comentat amb el secretari, no li quedàmés remei que recórrer a les votacions, perveure si s'acceptava o no la proposta; dins

l'orde del dia. El regidor Sansó, del PSM, ma-nifestà que en aquesta primera votació s'abs-tendria perquè no considerava correcta laforma de presentació de la proposta, ja queell creia que convenia més que passas per lacomissió informativa pertinent. El resultatfou de quatre vots en contra, cinc a favor iuna abstenció, per la qual cosa es deixà damunt la taula per discutir-la abans delíprecs i preguntes.

Dels punts dos al nou diré sols que, segonsdiven que diven que digueren els entesos, l'A-juntament de Sant Llorenç tenia més raó queel de Son Servera en lo de les connexions ala depuradora, i que s'amplia un mes més elplac d'exposició de les Normes Subsidiàries.

En el punt deu es va llegir una proposta deAP sobre seguretat ciutadana, en la qual esdemanava que es dotas a la policia amb mésmedis tècnics i humans.N'Antoni Sansó manifestà que no creia quefessin falta més municipals, sinó que trobavaque primer els actuals havien d'actuar alcent per cent de les seves possibilitats. A lapregunta de si havien posat moltes multes,el batle li respongué que hi havia una parti-da de denúncies, però que multa no n'havienposada cap.El regidor Humbert considerà que era un pro-posta política promoguda per AP per crearuna psicosi d'inseguretat ciutadana i po-der-ne fer responsable el Govern.Com que AP i UM no veren gaire segura lavictòria,s'acordà deixar-la damunt la taulaper tal que la comissió de Governació elabo-ras l'oportú informe.

Encana que. no ¿ 'h¿ áA¿ejnb£¿n- ga-úie.,aquest* dot, c¿¿bo¿xo4 lep^e-ó en-ten e.¿ S/L.bâtie.; ¿'an abano L Vo&tte dupuu de.1ptn.

Batec FLOR DE CARD -13- (233)

El punt onzè corroborà la creencia, de cadavegada més extesa, de que tan sorprenentscom l'Ajuntament de Sant Llorenç no. se'npassegen gaire: acordaren per unanimitat re-colzar una proposta del PSM-PSOE, en laqual es declarava desnuclearitzat el termede Sant Llorenç, i es feien vots per a quepassas el mateix a tota l'illa. ¿Com s'hoprendrà l'AP de Ciutat? Sols els déus ho sa-ben.

Al dotzè s'acordà fer una partida de paneresde Nadal per a les famílies més necessitadesdel terme. Estaran valorades en unes 7.000pts. cada una i contendrán, entre d'altres co-ses, formatge, vi, xampany, torró, xorís,llonganisses, botifarrons, pinya tropical, man-tegades, oli, arròs i sucre.

Del tretzè al setzè ressaltaré que, a partirde l'any que ve, efeplens es faran els primersdimarts de cada mes, i que hi haurà festa decarrer pels Reis, per Sant Antoni i pels dar-rers dies.Arribada l'hora de discutir la proposta d'ur-gència,el PSOE argumentà que era una qües-tió ecològica, cosa que omplí de goig el regi-dor del PSM, el qual , segons manifestà, veiéque no es trobava totsol a l'hora de defensarl'entorn.El batle fou del parer que, amb perdó de laconcurrència, era millor que la gent cagas aun excusat que no per damunt l'arena i queel projecte oferia una millora de serveis alpúblic, opinió que fou corroborada pel regi-dor Mascaró, el qual afegí que no considera -va oportú tancar el pas a futurs projectesque, segons ell , per ventura millorarien laimatge de la zona.El regidor Mestre li respongué dient que aells els agradava així, sense res i que no vo-lien ciment per damunt la platja.El regidor-frontissa del PSM, que tenia la pa-ella pel mànec,es mostrà partidari de la pro-posta i declarà que la recolzaria sense reser-ves, i quo si volien fer res, que ho fessin fo-ra de l'arena.

A l'hora de les votacions l 'APUM es decidíper l'abstenció i va sufrir la primera i estre-pitosa derrota d'ençà de les eleccions, ambla conseqüent emprenyadura dels seus mem-bres. Supòs que, amb el temps, arribaran aveure que compten amb una majoria no tanestable com voldrien i no els quedarà més re-mei que resignar-se a perdre més d'una vota-ció.

Josep Cortès

MES DE NOVEMBRE

2.- Mor Onofre Calmés Caldentey, casat,nascut l'any 1913.

3.- Defunció de Maria Grimait Vives, de 86anys.

5.- Noces: Jordi Soler Pont i Caterina PontBauza, a Sant Llorenç.

7.- Demostració de gimnàstica, a la segonaplanta de l'Ajuntament.

Intent de segrest d'una nina jove, quecrearà una mica de "psicosi" en el poble.

8.- Comença amb molta d'assistència elcurset de gimnàstica.

9.- Reunió a Sa Rectoria convocada perl'Associació de Pares, a fi de tractar sobreun possible curset per aprendre de tocarguitarra, guitarro i llaüt, dirigit p'en JoanServera.

12.- Fill de Miquel i Margarida, neix MiquelÀngel Bisquerra Sancho.

14.- Defunció de Jeroni Sureda Jaume, deSon Garrió, als 60 anys.

19.- Un grup de gent del Card Infantil va adormir a Lluc.

Mor Antoni Garcia Rojas, casat, a SonGarrió, de 61 anys.

20.- Quarantatres persones celebren la fun-dació de la Unió. Ciclista Sant Llorenç,amb un sopar a Ses Basses.

Defunció de Magdalena Brunet Vives,a Son Garrió, als 61 anys.

24.- Defunció de Caterina Galmés Balles-ter, a Sant Llorenç, als 66 anys.

26.- Matrimoni de Jaume Sancho Ballester iMagdalena Pascual Ferrer, a Sant Llorenç.

27.- Uns 465 llorencins van a Lluc junta-ment amb altra gent dels pobles de la co-marca, per assistir a diversos actes ambmotiu del Centenari.

Maria Galmés i P. J. Llull

Col·laboració FLOR DE CARD -14-. (234)

CENTRES D'EDUCflClO E3PECIBL

Darrerament s.'han publicat a la premsadiferents articles i cartes fent referència a lapossible integració del minusvàlid, i a la conveni-ència o inconveniència del manteniment dels Cen-tres d'Educació Especial.

Noltros, com a treballadors i treballadores d'a-quest tipus de Centres, volem expressar la nostraopinió damunt aquest tema.

Pensam que tots els nins i nines, sense cap ti-pus de distinció, tenen dret a totes fes possibili-tats de desenvolupar al màxim les seves capacitatsfísiques, psíquiques, intel·lectuals, etc. Per alminusvàlid, les possibilitats que normalment ofe-reix la societat, i concretament l'escola, tal icom està estructurada actualment, no només no sónsuficients per al seu desenvolupament, sinó que endeterminades circumstàncies, i segons el tipus deminusvalies, poden presentar greus dificultats ilimitacions per aquest desenvolupament, i pertant, per una real integració del minusvàlid.

Noltros estam totalment a favor de laintegració del minusvàlid dins l'escola normal, pe-rò no se pot parlar d'integració sense saber moltbé lo que es diu. Integrar no és únicament agafarun nin deficient o amb un altre tipus de minusva-lia i aficar-lo a una aula d'una escola normal. Ai-xò pot semblar molt bonic damunt el paper, però ala pràctica pot ésser encara més desintegrador imés marginant que un Centre d'Educació Especial,que per desgràcia ja no són suficients.

Això ho deim amb prou coneixament de causa, per-què hi ha casos de nins que han anat a escoles nor-mals i han acabat acudint a un Centre d'EducacióEspecial, perquè aquest intent d'"integració" ha-via resultat un fracàs total. I no, evidentment,perquè la integració no sigui possible, que estamconvençuts de que sí, sinó perquè només ho és enunes determinades condicions.

Volem detallar a continuació quines creim quehan d'ésser aquestes condicions:

1.- CONDICIONS FÍSIQUES ADEQUADES PER A REBREQUALSEVOL TIPUS DE MINUSVALIA.-L'escola ha d'estar situada al barri on viu elnin/a.-L'edifici no ha de presentar cap tipus de barreraarquitectònica (escales, W.C., portes amb ampiaríaadequada, etc.)-Espais adequats per les activitats i els desplaça-ments (aula, pati, passadís, trasllats, necessa -ris, etc.)-Condicions materials adequades (mobiliari, mate-'rial didàctic, tallers, etc.)

2.- PERSONAL NECESSARI PER DUR A TERME L'AUTÈN-TICA INTEGRACIÓ.-L'equip de mestres, psicòlegs i pedagogs per aten-dre totes les necessitats de l'escola. La formacióadequada d'aquests professionals suposaria una re-

• forma paral·lela dels plans d'estudis pertinents.-S'ha de tenir en compte, en cas que sigui neces-sària la intervenció de fisioterapeutes, logope-des, cuidadors/es, auxiliars, etc.

3.- ORGANITZACIÓ ESCOLAR.-Reducció del número per aula, començant per lesque tenguin minusvàlids.-Adequació, adaptació i flexibilitat dels progra-mes.-Condicions perquè es pugui dur a terme una ense-nyança i avaluació individualitzades.^Realització d'un autèntic treball en equip.-Possibilitats de mantenir un contacte real i fre-qüent amb els pares.

Amb tot això no volem dir que totes aquestescondicions siguin indispensables per a iniciar unapolítica seriosa d'integració. Això depèn bàsica-ment del tipus de minusvàlid que es vulgui inte-grar en un moment determinat. Per exemple, un mi-nusvàlid físic que es desplaci amb cadira de rodesi no presenti cap altre tipus d'afectació ni mo-triu ni intel·lectual probablement necessita única-ment una escola sense barreres arquitectòniques,situada al seu barri, més una prèvia mentalitza-ció del personal i alumnes de cara a una bona ac-ceptació del nin, i pot ésser, cap altre serveiespecialitzat

Per altra part, és necessària una reforma refe -rent a l'àmbit social, que tengui en compte les se-güents punts:

1.- Una infraestructura sanitària que facilitiuna atenció mèdica i de rehabilitació dins el pro-pi barri, a càrrec de la Seguretat Social.

2.- Facilitat d'accés als serveis comunitaris(cinemes, teatres, transports, llocs oficials, bi-blioteques, llocs de diversió, etc.)

3.- Creació de llocs de feina adequats a lespossibilitats personals o solucions econòmiquesper aconseguir una total independència personal(pensions, atur, etc.)

Mentrestant, la situació actual en els centresés la següent:

-Existeix una gran inseguretat a tots nivells-no únicament en l'econòmic- i un dèficit en laqualitat de l'ensenyament, produïts per:* La política de subvencions de l'Administració Pú-blica.* L'actitud de les Associacions de Pares per a de-fensar els drets dels seus fills.

POLITICA DE SUBVENCIONS DE L'ADMINISTRACIÓSabem que:

-Les subvencions arriben a final d'any i hauriend'arribar a l'inici per tal de tenir la seguretatde que es cobreixin totes les despeses delscentres.-Les quantitats conseguides són insuficients per acobrir les del funcionament normal dels centres i

FLOR DE CARD -15- (235)

els dèficits originats pel retràs esmentat.-Per sol·licitar les subvencions és necessari per-dre molt de temps i esforços personals per prepa-rar expedients burocràtics i tramitacions diver-ses.-L'Adimistració desconeix les vertaderes necessi-tats de l'educació especial, ja que: no hi hacens, es desconeixen els nivells d'afectació, fal-ta una planificació global de tota aquesta proble-màtica, etc.

Per altra part, com a professionals, pensam quel'Administració:

-Oblida la formació dels futurs professionals(a Mallorca encara no hi ha l'especialitat d'Educa-ció Especial a l'Escola Universitària de Professo-rat d'EGB).

-Oblida la formació i els reciclatges dels actu-als treballadors.

-Minva la valoració dels professionals d'Educa-ció Especial en relació als d'educació normal (so-us, condicions laborals, prestigi, etc.)ACTITUD ACTUAL DE LES ASSOCIACIONS PER A DEFENSARELS DRETS DELS SEUS FILLS

Com a associacions existeix una manca de consci-ència de que la tasca a fer consisteix en lluitarper uns drets que estan reconeguts a la Constitu-ció Espanyola i a la Llei d'Integració Social delMinusvàlid d'abril de 1982.

En moltes ocasions, les associacions han adop-tat una actitud conformista -que a vegades ha es-tat l'única possible- i per aquest motiu, davantla urgència de mantenir econòmicament els seus cen-tres han adoptat unes mides que, a llarg termini,resulten inadequades, com són:

-Els préstecs dels bancs, que creen angoixa iinseguretat als pares, cremen la seva voluntat decol·laboració i suposen unes despeses importantsd'interessos a pagar, la qual cosa augmenta els dè-ficits.

-Les campanyes de beneficència, com són rifes,corregudes de toros i altres, que contribueixen adonar una imatge falsa i poc seriosa de l'associa-'ció i, en general, de les persones que ens trobaminvolucrades, com són, en aquest cas, elstreballadors i treballadores dels centres.

-Els ajornaments en els pagaments dels sous,que creen inseguretat econòmica en el personal iambient desfavorable, que repercuteix en el tre-ball habitual dels centres i, en darrer terme, enl'atenció que reben els minusvàlids.

Aquesta actitud de conformisme, "d'esperar fa-vors" que s'ha tengut anys enrera, ha potenciat elmanteniment de la inadequada política de subven-cions que estam patint.

Els professionals, davant tota aquesta problemà-tica i havent oferit abans unes bases per a la in-tegració, proposam:

A les associacions de pares: que adoptin una ac-titud de reivindicació del que per llei correspona l'educació dels seus fills, informant i consci-enciant l'opinió pública dels problemes que se'lsplanteja i col·laborant amb els professionals iamb els propis minusvàlids per a promoure la refle-xió de tots sobre la problemàtica dels seus fillsi les mides a prendre per arribar a una solució.

A l'Administració: que es defineixi damunt lapolítica d'integració a seguir, iniciant un estudide la problemàtica i una posterior planificació deles necessitats.

Per dur a terme aquesta tasca és necessària lacol·laboració de les persones afectades i dels pro-fessionals com a coneixedors de la problemàticades d'un punt de vista més real.

Es necessari ampliar el nombre d'equips multi-professionals que permeti un autèntic coneixementde les necessitats dels minusvàlids actualment jaincorporats a les escoles normals.

En general, i mentre es comença aquesta reformasocial i educativa no hem d'oblidar aspectes quees poden treballar a partir d'ara que són els quefan referència a la informació i conscienciació so-cial.

plancha y pintura

talleres

SON TORRENS

T 537307 MURO

ACRISTALAMIENTODE VIDRIOS Y ESPEJOS

Calle Mayor, 71Teléfono 56 92 11

lleu., FLOR DE CARD -16- (236)

1 2 3 4'5 6 7 8.910 MOTS CREUATS

HORITZONTALS.- 1.- Treball d'ornamentació complicat. 2.-Que elimina. 3.- Al rev. article, cara del dau marcada amb unpunt. Petita porció d' un liquid. 14.- Sagi'. Cadascuna de lesextremitats toràciques dels ocells, les quals els serveixengeneralment per volar. 5.- Símbol del sodi. Semblant .En el llocon és el qui parla. 6.- Vocal. Aliment . Relatiu o pertanyent aArrius o a les seves doctrines. 7.- Donar a algú (allò que li esdegut), rendir. Vocal. Símbol de loxígen

VERTICALS.- 1.- Terreny plantat de meloneres. 2.- Entre elsturcs, doctor de la llei mahometanal Vocal. 3.- Afirmació. Vocal. Símbol del platí. <4,- Comunicar ( a un tros de ferro o d'acer ) la propietat d'atreure el ferro. 5.- Tomba en forma decapsa o cofre. Vocal. 6.- Forma secundària del prefix a- i del pfrefix anà-. Nota musical. 7.-Arma blanca semblant a l'espasa, de fulla curta i generalment de dos talls. Nota musical. &.-Fer udols. 9.- acció de rodar, com fa una toda sobre el seu eix. 10.- Altar. Al rev. Crit dedolor, gemec. •

SOPA DE LLETRES

T G RA D IP E CA L ORE AR RA D AF L TA L LO L EA R I

S TBL

A MN AT EN DS EL :E OT CA AE SI GT 1

A I TM O RT O ARVTS L PI C E

S ND CA A

Mirau si podeu tro-bar el nom de deuplantes medicinals.

ENDEVINALLA

Un llençol pedaçatque ni fil ni agulla ha tocat.

JEROGLÍFIC

so+n+1

FUGA DE VOCALS

P R N D L, C P NS, N L S T RR NS.

SOLUCIONSMARIA CALMES

És el nom d' un regidor.

•003 JUOi

3IJIT30H3T

•T33 13

WTTÖNIA30NQ

•suono} T S9fnau

'suodeo 'iepeN ¿ad

STWQ/v ao woru

0 3 3 a i 3 aw i a a w tfd wI 3 W I t f i tf N

tfltf i N 3 W 0tf i 0 3 S t f 31a o a w N i w i i sw H n a w D i s n w

sivratD SIGN

S tf

3

d 0 S

0

d S

W tf

3N

Wa o wi* bn

r i i y wn

S 3 1 1 Wtf l

O w w

"I Ha w 3i a

N tf

3 3 3 d

W N I tf

w w a 3 i

n 30 VdDS

FLOR DE CARD -17- (237)

**5Srf^Cardassar, 17

PUESTA A PUNTO

DIAGNOSIS - ELECTRICIDAD - AUTO - RADIO

JOIERIAFEMENIAS

LLISTES DE NOCESOBJECTES DE REGAL

Carrer del Rector Pasqual, 8* T. 569072

BANCO ESPAÑOL DE CRÉDITO

BANESTOLa mayor empresa bancaria de Españaa su servicio.

SOLER - PONT

C. Nou, 35 'S: 56 93 10 Sant Llorenç

* MATERIAL FOTOGRÀFIC

* ARTICLES DE LABORATORI

v nnrr

uiGeneral Mola. 1 1 - E(Baix de'a Cos)

Tel. 554078 MANACOR

(SWVyyjft^

SA GRUTA

BANQUETES * BODAS * COMUNIONES * BAUTIZOS

Cra. Porto Cristo - Cala Millor T 570193 presupuestos sin compromiso

Historia de la Ciència FLOR DE CARD -18- (238)

as setts D'EN LAvoisieR, , ESTIMULARENAU fltUÍNÏCS * INDAGAR/ t>íwS ^BRRSNVSEN 6LS (WALS U MGSURA^ DOWAS LLUM^

DAMUNT L.6S REASONS AÜVHÍaU6S . A»XlPROUST FORMULA LA LLEI C* t£S TROWRÄONSDGFlNÍoes ; &UC PDO PERFECCIONADA. P6fcDALTOW e\sj LA 06 LES PROPORCIONS mJLTj'-PLÊS. DACfOW TfVMUE FORMULA IA NOUAT60RÍA ATÒMICA ,^ReTDRNAwt AL ccwcerreD'ÀTOM D'EN DeHÒcWT.

(33Ì

SIS SeHAKES D€5PR6S D6 FüßUCAR/ ENVOLTA EL stu TRCISALL. , as CW'MÎCSNICHDLSOM T CARLISLE DSMOSTRAfteM &OSMITJANÇANT LÌ 6CJECTR\CÍfnT €S POPSN CR6WL

REACCIONS Qomíuoes *euEcmc>Lisís".i-' ANGLÈS wvy ACONSSOÜI' /«LLAR RAS-TAWTS P' ELEMENTS A PARTÍR, t« COMPOSIS

<aue eu coKrrewfeN 5 GRÂCVSS A u' ei£cTa>.LÍSÍS .

Ha,

i

VE:

n

"•-„«•»-,'!••V

¡

**

,

^

7

•™«*•

»!i•1

,

~-/I

7>esci>vnpeisia'o' Ëfec^roti-Uca ¿t J-'ox-iuív, «

E'L DAN es OÊR-ST6P 5 KAMTTAiA Pe«/PRÌMBfò COP LA ReLftCÍtí' ENTRE aftTßiüTATi KhfrfjETiSMe. as seus exFERmeNTs ANI-MAREN AMP€R6 A^TRerJALLAR/ PÌMS, AÄUEVTCAMP , sue D60t*i' due L' ELeaRicimTTe' PROPieTATS t MA6-N6TÍaü6S 1 LA LLBlD6^ L' ACdo' MÚTUA DCLS CORRENTSeuècTRvcs . /AL MATEIX TEMPS OHM INTRONI ELCOWC6PTE DC R6^ÍST€WCÍA.

ËK^n^evvt *¿>' OtrsW. C«)

FARADAY j DEtxeßLS DE DAVy 5 D6SC08RI /

t£S LLEIS D6 L' eUECTROLÍSÍS 9 L'XNDWICiOELECTRO MA&M6TÍCA 5 A WS LA GiDAL CÒSAse POD\A, PRODUIR ÇLECTRÍCÍTAT A OAIXCOn j 6S , P6R, TANT j UNS PELS PA.RGSDE LA R6V/OLUCÍO' iNDÜSTRÍAL-

(tf

FLOR DE CARD -19- (239)

UM ALTRE DECS PARES fou L'ANGLESJAH6S VWffTT , &ÜE PERF6CCÍONÀ U MAíSOÍW*DÊ VAPOR, ACDKÍSEGUÏK/T OWE FOS REKS-DAfcLE . L' INVENT D' EM \x/ftTT 6RA SÎMO-NlM UÈ POTENCIA- . AftftrtS. D'ELL 6R6NELS MÚSCULS fceus HOMES ï DELS AMI-MALS 3 SU V/EMT LA CAT&UPA DG

L'AiGrUft ; T>esP«es D'eu. , tes MÀQUÍNES.

ULC

w/jwá

-i

WlMi

tMÀXIMA 1«, VAPORA C3,j

UVA DE (.65 MAL6LTÍÊS MtS T6MUDESGRA CA PÍ&OTA ) fINS aU6 6D\WftRJ)JewuER, rwocjDiA VÍRUS De PÍSOTA BÒUIMAJQüE^ NO 6«?A MORTAL ï A UN NÍN ; D6S-PRK p'ONS MESOS L'iMieCTÀ UÍRÜSDG PÍ60TA MORMAL I £L N(M IMOeNMALAlT»' . HAVÍA DESCOfteRT UN v/ACUWACOKTTRA LA PÙ»CTA .

BLACX , cARMut , eew3ANi THOMPSON ,MÊS OONG&lfli P£R COMTE RUMFORD ,M<we& , . . . . esTuoiARew LÉS RELACÎOMSeivnrce ec CALCIA i u' CNERO-TA ;JOULE FORMULA LA UÉI oe L,' eaoiv/A-L£WCÌA 6NTRC eu CALOR- l 6L TR6ßALL;l CALORÍA s. l\* lg JUÜS

rC

<J

n:

P6T6RMÍNAOO' D6 L' 6QUÍV/RL6WÍ

l^ecÀNÍC- t)6L CALOR-

/^

ti'

AQU6STA eauÍk/AL£NCÍA CALOR. -6N6RJ&ÏA , ^Ç CONEIX GOM &- PRÍM6R/PRÍNÜPI 06 LA TeR.M0DÍWAMl'CA ;CLAUSIUS I LÒRI» KELVIN , e^fTReALTR6S j FORMULARI EL S£(K)NS pRÍWClÍPljse&ows EL OCAL eL CALDR- SCMPREVA DELS COSSOS^ CALENTS AU FR6DSr MAI AL Revés .

«o)

Sant Llorenç, ahir FLOR DE CARD -20- (240)

SA COSTURAAquest mes substituirem el comentari per un joc. Es tracta de que us fixeu bé en les fesomiesi escrigueu el nom de cadascuna de les nines fotografiades, seguint l'ordre d'esquerra a dreta ide dalt a baix.

MOLTS D'AWYS!

(Fotografia .cecida gentilmentper Madò Joana Maria Riera"Tendra")