FONÈTICA I ORTOGRAFIA

1. Les vocals ACTIVITATS PRÈVIES DE REPÀS

1. Reescriu les frases següents completant els finals de les paraules amb dues lletres; en cada grup, digues si es tracta d’un nom, un adjectiu, un verb o un pronom. No sabem les adreces dels individus guanyadors. (nom, nom) És un dels sistemes polítics més injustos. (nom, adjectiu) Per culpa d’un focus, els espectadors no podien veure bé l’orquestra. (nom, verb) Normalment, els alumnes escullen els textos més divertits. (verb, nom) Tenim els millors desitjos per a vosaltres. (nom, pronom) Els monjos saludaven seguint uns ritus molt antics. (nom, verb, nom) Per què no menges peixos petits i, en canvi, t’agrada tant el bacallà? (verb, nom) Van trobar bastants filferros entre els residus del vaixell. (nom, nom) 2. Digues si les paraules següents, acabades en -a són masculines o femenines i fes-ne el plural, com en l’exemple. En quins casos has fet canvis ortogràfics en formar el plural? aroma f aromes sistema m sistemes clima m climes monarca m monarques tema m temes dia m dies paraigua m paraigües pasqua f pasqües tortuga f tortugues peça f peces forma f formes pluja f pluges Canvis ortogràfics en paraigua, tortuga, monarca, pasqua, peça i pluja. 3. Tradueix del castellà al català les expressions següents. En quins casos has hagut de canviar la vocal marcada en la paraula corresponent en català? a) Un asesino peligroso. Un assassí perillós.

b) El conejo blanco. El conill blanc. c) Una avería grave. Una avaria greu. d) Un buen vendedor. Un bon venedor. e) Aburrimiento total. Avorriment total. f) Zapatos modernos. Sabates modernes. g) Cumplir las leyes. Complir les lleis. h) Cucharilla de plástico. Cullereta de plàstic. i) Una maravilla mundial. Una meravella mundial. j) Una gran humareda. Una gran fumarada. Canvi de vocal en assassí, avaria, avorriment, complir i meravella. 4. Classifica les e i les o de les paraules següents en àtones, obertes i tancades: dono sever fèretre consol feltre cossos témer voltor revés còdol morosos gener ferrer rodó vèncer Paraules amb e àtona: sever, fèretre, feltre, témer, revés, gener, ferrer, vèncer. Paraules amb e oberta: fèretre, feltre, vèncer. Paraules amb e tancada: sever, témer, revés, gener, ferrer. Paraules amb o àtona: dono, consol, cossos, voltor, còdol, morosos, rodó. Paraules amb o oberta: consol, cossos, còdol. Paraules amb o tancada: dono, voltor, morosos, rodó 5. B Classifiqueu les paraules destacades en dos grups, segons que la vocal tònica correspongui al de [ɛ] oberta o al de [e] tancada: a) No bec cervesa. e) Celles espesses. b) Bec de cigonya. f) Guerra cruenta. c) No ho ha comprès. g) S’ha fos el gel. d) I si me’n comprés una? h) Semàfor verd.

6. B Classifiqueu les paraules destacades en dos grups segons que la vocal tònica correspongui al so de [ɔ] oberta o al de [o] tancada:

a) Té molta sort. f) Tela de color terrós. b) No hi sent: és sord. g) Les llavors germinen. c) S’ha fet un bony. h) I llavors el veié. d) La roda està torta. i) He quedat segon. e) Un terròs de sucre. j) No troba consol.

So de [ɛ] oberta So de [e] tancada

No bec cervesa. Celles espesses. Guerra cruenta. No ho ha comprès. S’ha fos el gel. Semàfor verd.

Bec de cigonya. I si me’n comprés una?

So de [ɔ] oberta So de [o] tancada

Té molta sort. La roda està torta. Un terròs de sucre. I llavors el veié. No troba consol.

No hi sent: és sord. S’ha fet un bony. Tela de color terrós. Les llavors germinen. He quedat segon.

El vocalisme tònic i el vocalisme àton 7. B Associa cada una de les vocals marcades en les paraules amb algun so del quadre anterior: Camí, caminar, vent, ventijol, verd, verdós, sal, saler, fosc, foscor, prova, provar, suc, suquet. ə: camí, caminar, ventijol, verdós, saler e: vent ɛ: verd a: sal o: fosc ɔ: prova u: foscor, provar, suc, suquet 8. B Marca la síl·laba tònica (T) i les àtones (A) de les paraules següents i, després, transcriu-ne fonèticament els sons vocàlics a sota, d’acord amb el sistema del català oriental. Per exemple: T A T A A T vent - ventós - ventijol [e] [ə] [o] [ə] [i] [ɔ] a) T A T A A T plat - platet - platerets [a] [ə] [ɛ] [ə] [ə] [ɛ] b) T A T A A A T A fulla fulleta fullaraca [u] [ə] [u] [ɛ] [ə] [u] [ə] [a] [ə] c) T A T A A T A serra serrar serradora [ɛ] [ə] [ə] [a] [ə] [ə] [o] [ə] d) T A T A A T roca rocam rocallós [ɔ] [ə] [u] [a] [u] [ə] [o]

e) T A T A A T A dorm dormir dormilega [ɔ] [u] [i] [u] [i] [ɛ] [ə] f) T A A A T A A T A córrer - correràs - corredissa [o] [ə] [u] [ə] [a] [u] [ə] [i] [ə] 9. A Classifica els monosíl·labs de les frases següents en tònics i àtons i fes la transcripció fonètica dels sons vocàlics. Recorda que la gran majoria de monosíl·labs són tònics i que els àtons són aquells que necessiten una altra paraula contigua que els faci de suport.

a) Ha arribat a casa seva.

Ha: T, [a]; a: A, [ə].

b) Ahir al matí em va passar per alt.

al: T, [a]; em: A, [ə]; va: T, [a]; per: A, [ə]; alt: T, [a].

c) És cert: es veia tot des del pis de dalt.

és: T, [e]; cert: T, [ɛ]; es: A, [ə]; tot: T, [o]; des: T, [e]; del: A, [ə]; pis: T, [i]; de: A, [ə]; dalt: T, [a].

d) Què vols? Desitges que vingui?

Què: T, [ɛ]; vols: T, [ɔ]; que: A, [ə].

e) Pescava amb un ham molt especial.

amb: A, [ə]; un: T, [u]; ham: T, [a]; molt: T, [o].

f) Pel passadís hi ha pèl de la gossa.

Pel: A, [ə]; hi: A, [i]; ha: T, [a]; pèl: T, [ɛ]; de: A, [ə]; la: A, [ə].

L’ortografia de la vocal neutra i de la u feble

10. B Completa les paraules següents segons la norma general.

el quadre abstracte la quadra negra el nostre cotxe la nostra bicicleta

la pintura abstracta l’espatlla esquerra la capa negra el colze esquerre un altre cove la conducta digna una altra cova una cura benigna un acte correcte el conducte recte l’escriptura correcta un aire benigne 11. B Completa les paraules següents d’acord ameb les excepcions de la norma.

un trauma terrible una mare jove un profeta lliure una catàstrofe terrible un monarca jove un artista lliure un tema cèlebre una sbuperfície enorme un fantasma invisible una frase cèlebre un cometa enorme una torre invisible un atleta entusiasta un homicida indígena un goril·la nòmada un patriota entusiasta 12. B Passa al plural aquestes paraules tenint en compte l’observació sobre modificacions ortogràfiques.

unes perruques grogues unes taronges dolces unes peces obliqües unes places antigues unes races autèntiques unes esponges xopes unes figues seques unes llengües indígenes 13. B Completa les frases següents, d’acord amb les normes del so de la u feble:

a) Toco el piano per esbarjo. b) Li han enviat el trofeu per correu. c) La casa disposa d’un porxo a l’entrada. d) Celebren la festa segons el ritu ortodox. e) És un individu molt assidu de les tertúlies. f) Miro el saldo de la llibreta. g) Són com una tribu. h) Menjo en un plat fondo. i) El somni europeu. j) Sóc assidu del bàsquet.

14. B D’acord amb la norma i les observacions, escriu el plural (-s, -os, ø) dels mots següents:

musclos raigs/rajos complexos cascos focus despatxos virus gustos superflus filferros mitjos casos residus pedaços ambigus trossos ritus gerros censos tresos 15. A D’acord amb les normes i les excepcions que acabem de veure, torna a escriure cada frase següent passant-la al singular, si és plural, o al plural si és singular. Per exemple: jo no perdia temps → nosaltres no perdíem temps; s’apugen els preus dels bitllets → s’apuja el preu del bitllet. a) Pensàveu unes altres coses? Pensava una altra cosa? b) Té una idea vaga del fet. Tenen unes idees vagues dels fets. c) Desitja un sou digne. Desitgen uns sous dignes. d) Avui comencen els altres actes. Avui comença l’altre acte. e) Omplen les cantimplores. Omple la cantimplora. f) Obriu les finestres! Obre la finestra! g) Busques un paraigua de butxaca? Busqueu uns paraigües de butxaca? h) Havia de pagar una fiança. Havien de pagar unes fiances. i) Eren unes persones pobres. Era una persona pobra. j) Amaga una prova al jutge? Amaguen unes proves als jutges? k) Veniu de pressa! Vine de pressa! l) Recorren el país. Recorre el país. m) Feia un reflex continu. Feien uns reflexos continus. n)Adequa el text difícil. Adequen els textos difícils. o) Ataquen unes tribus rudes. Ataca una tribu rude. p) Perden totes les esperances. Perd tota l’esperança. q) Tenen unes piragües còmodes. Té una piragua còmode. r) Troba una tortuga babaua. Troben unes tortugues babaues. s) Tem la revenja de l’artista. Temen les revenges dels artistes. 16. B Completa amb a/e les paraules següents i, al costat, escriu-hi un altre mot de la mateixa família (més curt) que tingui tònica la vocal que hi falta.

Per exemple: manual → mà.

peixater → peix frenada → fre besar → bes bestiar → bèstia espantar → espant ratllar → ratlla llampec → llamp empentar → empenta pesar → pes ferrater → ferro banyador → bany passar → pas 17. B Completa amb o/u les paraules següents i procedeix com en l’activitat anterior. Per exemple: muntanya → munt.

dotzena → dotze calorós → calor enllumenat → llum rigorós → rigor unglot → ungla dormilega → dorm duresa → dur punxegut → punxa puntejat → punt mocador → moc forner → forn plomall → ploma rigorós → rigor golafre → gola joguina → joc tombar → tomb moribund → mort plugim → pluja 18. B D’acord amb les normes i els casos especials, copia les frases següents i completa-les amb a o bé amb e: a) L’avioneta ha aterrat en un terreny enfangat. b) Vés a cal ferrer que canviï les ferradures a l’euga. c) El gos d’atura menava el bestiar cap a la portella del davant. d) Ventava les brases amb un ventall per revifar el foc. e) S’han ajagut sota l’arbreda amb un sentiment de malenconia. f) L’ambaixador féu una meravellosa recepció a l’ambaixada. g) Traurà foc pels queixals si s’assabenta que s’ha avariat la màquina. h) Els nuvis estan resplendents d’alegria; demà contrauran matrimoni. i) L’assassinat semblava obra d’un mateix assassí. j) Com que és una avaluació avantatjosa, li renaixeran les il·lusions. 19. B D’acord amb les normes i els casos especials, copia les frases següents i completa-les amb o o bé amb u: a) Plomaren l’ocell i del plomatge en feren plomalls. b) En aquesta població s’han trobat nombroses troballes arqueològiques. c) Han complert la promesa de fer el cobriment de la via fèrria. d) Tots concorregueren a la ballada. Hi hagué una gran concurrència. e) Vol assaborir el iogurt endolcit amb edulcorants. f) Podríeu haver triat un títol millor per titular aquesta novel·la. g) Juga amb les joguines del germà petit. Sempre està enjogassat. És un noi molt juganer, però no li agrada fer juguesques.

h) Començà a plovisquejar. De cop, plogué a bots i a barrals. Féu un dia molt plujós. L’endemà encara queia un plugim molt fi. i) Nosaltres collirem les prunes de la prunera i vosaltres recolliu les de terra. j) Sortosament, hem sortit sans i estalvis: pensàvem que no ens en sortiríem, d’aquell turment. k) A en Joan li agraden molt els torrons de xocolata. 20. B Copia les frases següents i completa els mots que calgui amb o/u. Després, cerca’n el mot primitiu i agrupa’ls en columna segons que siguin: Mots primitius Derivats populars Pseudoderivats a) cloure cloenda exclusió, exclusiva, oclusiu b) doble doblar duplicar c) jove jovent juvenil d) sorgir ressorgir insurgents, insurgència e) nodrir nodriment nutrició f) pols polsera pulsacions, pulsió g) boca bocassa bucal h) pols espolsar, polseguera expulsió, expulsar i) fondre foneria fusió j) córrer discorregut recurrent a) Adreçà paraules d’agraïment en la cloenda de l’acte. / L’assemblea votà l’exclusió d’alguns membres. / Té l’exclusiva de la retransmissió del partit. /És un so consonàntic oclusiu. b) Volen duplicar els beneficis. / Van doblar el personal de l’oficina. c) És una botiga de roba juvenil. / El jovent d’avui no és com el d’abans. d) L’Au Fènix va ressorgir de les pròpies cendres. / Els insurgents volien enderrocar el govern, però la insurgència fracassà. e) La llet materna és ideal per al nodriment dels nadons. / La nutrició dels habitants del país és escassa. f) Tenia setanta pulsacions per minut. / Duia una polsera d’or. / És una pulsió que li ve de dins. g) Aquest menjar deixa bocassa. / L’aire no troba obstrucció en la cavitat bucal. h) Va espolsar les catifes al terrat. / El va amenaçar amb l’expulsió, però no el va expulsar. / La notícia aixecà molta polseguera. i) Investiguen la fusió nuclear. / A la foneria treballen els metalls pel procediment de fosa. j) La manifestació ha discorregut amb ordre i sense incidents. / És un fenomen recurrent, que torna de tant en tant.

21. A Pronuncia els parells de mots següents. T’adonaràs que s’assemblen molt (són parònims) o es confonen en pronunciar-los (són homòfons en català oriental). Aplica’ls en diverses frases, de manera que quedi ben clar el significat de cada mot.

Activitat oberta. Exemple de resposta orientatiu:

a) efecte / afecte El cafè té un efecte estimulant. / A la seva mare sempre li demostra l’afecte que li té. b) compra’n / compren Si trobes maduixes al mercat, compra’n. / Els turistes sempre compren algun objecte de record. c) jutge / jutja El jutge va ser molt estricte a l’hora de dictar sentència. / Ella sempre el jutja malament. d) accepció / excepció El mot altaveu només té una accepció en el diccionari. / Avui faré una excepció i et deixaré menjar xocolata desfeta per berenar. e) accés / excés Per accedir al recinte només hi ha un accés obert. / El seu excés de pes tindrà conseqüències greus. / f) lliurament / lliurement El lliurament de la tramesa es farà efectiu demà mateix. / Ha vingut a treballar lliurement, sense cap pressió. g) al·ludir / eludir Només vaig al·ludir al seu passat per posar un exemple. / Ho va encarregar a la seva companya per eludir la responsabilitat de fer-ho ell. h) manar / menar La mare li va manar que fes tots els deures abans de sortir a jugar. / El gos pastor ha après a menar el ramat amb molta efectivitat. i) sobra / sobre En aquella casa hi sobra la gata. / Agafa el plat de sobre la taula i porta’l a la cuina. j) tracte / tracta El tracte que té amb mi sempre és exquisit. / La professora sempre tracta els alumnes tan bé com sap. k) accedir/ excedir Per accedir al pàrquing cal passar per les escales. / Hi ha persones que no es poden excedir amb la sal. l) peguem / paguem Hem de fer el possible per evitar que ens peguem entre nosaltres. / En aquesta botiga no volen que paguem amb targeta.

m) vaga / vague Els treballadors s’han declarat en vaga. / El seuy discurs era vague, inconnex. n) conducte / conducta La cera es produeix en l’oïda per protegir el conducte auditiu. / La seva conducta a classe era exemplar. ACTIVITATS FINALS 22. Les trenta paraules incompletes de les frases següents es poden agrupar en deu trios que respecten la mateixa ortografia de les vocals e/a i o/u. Completa les paraules i encerca-les diferenciadament per trios. a) Han editat un fulletó sobre la supervivència a la muntanya. b) Li muntaran un cobert nou per guardar-hi la llenya. c) Després de la remuntada d’ahir, ens espera una rebuda triomfal. d) Ens han manat que ens cobrim el cap amb un barret. e) Heu d’encomanar un quilo més de botifarra. f) Va fullejar el llibre descaradament davant l’examinador. g) No sé si fer les etiquetes amb fullets de paper o amb trossets de cartolina. h) Tot jugant li va caure una bufetada descomunal. i) T’hauràs de posar un davantal per embotir la carn. j) Van encobrir la identificació del compareixent posant un nom ambigu en el cartonet de la mesa. k) Si vols triomfar en aquesta juguesca, hauràs de ser més atrevit. l) Ell va ser el davanter triomfador en la gala de la Pilota d’Or. m) El nen és molt juganer i li agrada bufar-te les orelles. n) Com que ara està tan rebotit, esbufega quan puja les escales de casa. o) Li han recomanat que no es mostri tan encartonat. 23. Relaciona cada enunciat amb l’explicació corresponent:

Lliçó d’higiene → Alguns mots femenins acaben en –e Sobreviu pobrament → L’adjectiu pobre és variable. Síndrome de les vaques boges → Alguns plurals obliguen a fer canvis ortogràfics. Demà trauran les tanques → Alguns verbs tenen doble arrel: tònica i àtona. No crec que pugueu entrar → El present de subjuntiu d’aquest verb i un altre porten obligatòriament aquesta vocal. Vine de seguida → Només tres formes verbals planes que no siguin infinitiu acaben en aquesta vocal.

Infecció bucal → Hi ha derivats cultes que no respecten l’ortografia del mot més comú. Un dia molt calorós → Un cas clar de manteniment de la vocal en la derivació. 24. Passa al plural o al singular, segons el cas, les paraules assenyalades i tota l’expressió que les acompanya.

La piragua més ràpida del món. → Les piragües més ràpides del món. No m’interessa el ritu satànic. → No m’interessen els ritus satànics. Hi ha moviment continu de gent. → Hi ha moviments continus de gent. Hi ha algun campionat mixt de pàdel? → Hi ha alguns campionats mixtos de pàdel? Em va enganyar un reflex de llum. → Em van enganyar uns reflexos de llum. Estem preparats per resistir aquesta crisi. → Estem preparats per resistir aquestes crisis. Se sap que la pastanaga és molt sana. → Se sap que les pastanagues són molt sanes. 25. Completa les paraules següents amb cinc lletres a, cinc lletres e, cinc lletres o i cinc lletres u (i de vegades alguna consonant més), a partir de la definició que tenen a la seva dreta:

LIiur__ent Entrega N__ixement Inici de la vida Oc___ència Idea Llog__ter Inquilí C__plir Fer el que toca Pòm__ Part alta de la

galta Ferr__eria Botiga Respl__dir Brillar T_mba Sepultura S_spir So lleuger A__ssí Homicida T_ment Sofriment Capít__ Part d’un llibre S__ocar Apagar B_cal De la boca Con__ixement Saviesa Recorr__ Fa un trajecte A__rriment Tedi __yorar Trobar a faltar __aluar Posar nota

LIiurament Naixement Ocurrència Llogater Complir Pòmul Ferreteria Resplendir Tomba Sospir

Assassí Turment Capítol Sufocar Bucal Coneixement Recorre Avorriment Enyorar Avaluar 26. Cada verb apareix dos cops en el quadre, però escrit amb una vocal diferent en cada cas. Completa’l. Esc_llir N_ixi S_rtin Esc_ps T_ssint P_dria V_lgueu V__lem P_guem Esc_lli S_rtiria N_ixerà T_s! Esc_pissis Escollir Neixi Surtin Escups Tossint Podria Vulgueu Volem Puguem Esculli Sortiria Naixerà Tus Escopissis 2. La síl·laba, el hiat i el diftong ACTIVITATS PRÈVIES DE REPÀS 1. Reparteix en la taula, fins a omplir-la, les paraules de la llista, segons les síl·labes que tenen: sabata, secretària, indústria, tres, trapezoïdal, roure, traïdor, increïble, aire, buit, paó, glòria, guant, reacció, ambaixadora.

1 2 3 4 5

1. Tres, buit, guant. 2. Roure, aire, paó. 3. Sabata, traïdor, glòria. 4. Indústria, increïble, reacció. 5. Secretària, trapezoïdal, ambaixadora. 2. Localitza en cada frase les dues paraules que tenen dues vocals juntes. A continuació, digues quina té un diftong i quina un hiat:

a) Raül (hiat), caure (diftong) b) ideals (hiat), boira (diftong) c) mania (hiat), feina (diftong) d) acció (hiat), coure (diftong) e) iogurt (diftong), àvia (hiat) 3. Localitza els dos nexes intervocàlics que han d’anar junts en separar per síl·labes.

S’ha rebut una queixa al Col·legi d’Arquitectes sig- nada per dotze persones afectades per les molèsties innombrables causades pel propietaris d’un ga- ratge situat al carrer de la Immaculada. Aquesta acció de querella rebutja l’informe del Col·legi i posa de manifest que se senten enganyats…

Són ll de querella i ny d’enganyats. La síl·laba 4. B Representa l’estructura sil·làbica d’aquests mots. Observa la presència de dígrafs (dues lletres que representen un so consonàntic).

monstre ullals gruix nyap paquiderm ferms arrels frau hivern monstre: mons-tre / CVCC-CCV nyap: nyap / CVC arrels: ar-rels / V-VCC ullals: u-llals / V-CVCC paquiderm: pa-qui-derm / CV-CV-CVCC frau: CCVV gruix: gruix/ CCVC ferms: ferms/ CVCCC hivern: hi-vern / V-CVCC 5. B Divideix les síl·labes de cada mot tenint en compte les normes en el cas de dígrafs i compostos.

desaparèixer revetlla sol·licitud carruatge beuratge inhòspit assídua despatxar reembossament estrènyer mitjana transalpí bacallaneria anul·lar aiguabarreig benaurat escenari malagraït brúixola cinquena superabundant innocentment coincidir inaccessible metzina cellajunt emmotllatge

des-a-pa-rèi-xer, car-ru-at-ge, as-sí-du-a, es-trè-nyer, ba-ca-lla-ne-ri-a, ben-au-rat, brúi-xo-la, in-no-cent-ment, met-zi-na, re-vet-lla, beu-rat-ge, des-pat-xar, mit-ja-na, a-nul-lar, es-ce-na-ri, cin-que-na, co-in-ci-dir, ce-lla-junt, sol-li-ci-tud, in-hòs-pit, re-em-bos-sa-ment, trans-al-pí, ai-gua-bar-reig, mal-a-gra-ït, su-per-a-bun-dant, in-ac-ces-si-ble, em-mot-llat-ge.

6. Copia el text següent deixant el mateix nombre de ratlles, però corregint els errors de separació de paraules.

El famós detectiu estava a- ssegut d’esquena a mi. Teni- a un bastó de fusta massi- ssa. La virolla era de fe- rro. Amb una lupa va ex- aminar el bastó. Estava a- rrepapat al sofà, expe- l·lint rodonetes de fum que s’enlairaven oscil· lant cap al sostre. Jo l’ob -servava amb curiositat. L’experiència li havia ensen- yat que un despistat es de- ixava el bastó en com- ptes de la targeta de vis- ita després d’esperar -se a casa d’algú durant u- na hora. Com que la virol- la del bastó estava molt desgastada, li costava d’ imaginar-se’l a les mans d’ un metge de ciutat.

El famós detectiu estava as- segut d’esquena a mi. Te- nia un bastó de fusta massis- sa. La virolla era de fer- ro. Amb una lupa va exa- minar el bastó. Estava ar- repapat al sofà, expel- lint rodonetes de fum que s’enlairaven oscil- lant cap al sostre. Jo l’ob- servava amb curiositat. L’experiència li havia ense- nyat que un despistat es dei- xava el bastó en comp- tes de la targeta de visi- ta després d’esperar- se a casa d’algú durant una hora. Com que la viro- lla del bastó estava molt desgastada, li costava d’ima- ginar-se’l a les mans d’un metge de ciutat. El hiat i el diftong 7. B Classifica les paraules següents en el quadre de baix: quatre, iambe, hiena, glòria, rient, riota, riola, riera, iarda, maionesa, suava, baieta, iode, criar, pèrdua, creuava.

ua diftong ia diftong ua hiat ia hiat io diftong ie diftong io hiat ie hiat

ua diftong quatre, creuava ia diftong iambe, iarda ua hiat pèrdua, suava ia hiat glòria, criar io diftong maionesa, iode ie diftong hiena, baieta io hiat riota, riola ie hiat rient, riera

8. B Digues si els grups sil·làbics destacats formen hiat, diftong o triftong:

a-e-rò-drom re-a-li-tat di-uen io-ga cre-ueu pèr-du-a què-ieu cui-na a- de-qüeu ai-re far-mà-ci-a lliure hiat diftong triftong a-e-rò-drom, re-a-li-tat, far-mà-ci-a, pèr-du-a

io-ga, ai-re, cui-na, di-uen, lliu-re

què-ieu, cre-ueu, a-de-qüeu

9. B Llegeix en veu alta les paraules següents i digues si la i dels mots destacats en cursiva fa de nucli o de marge sil·làbic. Després, separa’n les síl·labes amb un guionet. a) una cruïlla perillosa – una cuina de gas cru-ï-lla (nucli sil·làbic) – cui-na (marge sil·làbic) b) duies el mòbil – conduïes de pressa du-ies (marge sil·làbic) – con-du-ï-es (nucli sil·làbic) c) queien sempre - traïen els amics que-ien (marge sil·làbic) – tra-ï-en (nucli sil·làbic) d) els proveïa d’aliments – veia el mar pro-ve-ï-a (nucli sil·làbic) – ve-ia (marge sil·làbic) e) la veïna amable – la beina dels pèsols ve-ï-na (nucli sil·làbic) – bei-na (marge sil·làbic) f) fruita del temps – fruïa del lleure frui-ta (marge sil·làbic) – fru-ï-a (nucli sil·làbic) 10. B Separa les síl·labes de les paraules següents i fes-ne dos grups segons que continguin un diftong creixent o un diftong decreixent:

quatre, iogurt, boira, guarir, esplai, preuada, lleure, freqüent, suau, hiena, feina, xemeneia, ploure, contigua, riure, iaia, truita, quota, palau, llengües.

qua-tre, io-gurt, boi-ra, gua-rir, es-plai, pre-ua-da, lleu-re, fre-qüent, su-au, hie-na, fei-na, xe-me-ne-ia, plou-re, con-ti-gua, riu-re, ia-ia, trui-ta, quo-ta, pa-lau, llen-gües

Diftongs creixents Diftongs decreixents

qua-tre, io-gurt, gua-rir, pre-ua-da, fre-qüent, hie-na, xe-me-ne-ia, con-ti-gua, ia-ia, quo-ta, llen-gües

boi-ra, es-plai, lleu-re, su-au, fei-na, plou-re, riu-re, trui-ta, pa-lau

11. B La normativa estableix que no hi ha diftong quan les vocals i i u van entre consonant i vocal. Separa amb un guionet les síl·labes dels mots dels enunciats següents.

a) Dues línies aèries europees. b) La Clàudia estudia Història i la Glòria estudia Ciències. c) Darrerament, l’empresa tenia pèrdues contínues. d) La ràdio col·labora en la campanya publicitària a favor d’Etiòpia. e) Tingues en compte que aquesta estàtua té una vàlua extraordinària. a) Du-es lí-ni-es a-è-ri-es eu-ro-pe-es. b) La Clàu-di-a es-tu-di-a His-tò-ri-a i la Glò-ri-a es-tu-di-a Ci-èn-ci-es. c) Dar-re-ra-ment, l’em-pre-sa te-ni-a pèr-du-es con-tí-nu-es. d) La rà-di-o col-la-bo-ra en la cam-pa-nya pu-bli-ci-tà-ri-a a fa-vor d’E-ti-ò-pi-a. e) Tin-gues en comp-te que a-ques-ta es-tà-tu-a té u-na và-lu-a ex-tra-or-di-nà-ri-a.

12. A Llegeix en veu alta les frases següents i digues si la u dels mots destacats en cursiva fa de nucli o bé de marge sil·làbic. Després, separa’n les síl·labes amb un guionet.

a) horari diürn – arribarà diumenge di-ürn (nucli sil·làbic) – diu-men-ge (marge sil·làbic) b) el repeu de la columna – la peülla del porc re-peu (marge sil·làbic) – pe-ü-lla (nucli sil·làbic) c) mira de reüll – és reu de traïció re-üll (nucli sil·làbic) – reu (marge sil·làbic)

13. A D’acord amb les normes i les observacions anteriors, separa les síl·labes de les paraules següents i fes-ne dos grups segons que la i o la u faci de nucli sil·làbic o de marge sil·làbic:

riera, aigüera, boia, pèrdua, coure, sessió, usuari, guaitar, coiot, consciència, quasi, cua, tèbia, baia, peüc, aire, aïllar, suar, creuen, il·lusió, ioga.

ri-e-ra, ai-güe-ra, bo-ia, pèr-du-a, cou-re, ses-si-ó, u-su-a-ri, guai-tar, co-iot, cons-ci-èn-ci-a, qua-si, cu-a, tè-bi-a, ba-ia, pe-üc, ai-re, a-ï-llar, su-ar, cre-uen, il-lu-si-ó, io-ga.

Nucli sil·làbic Marge sil·làbic

ri-e-ra, pèr-du-a, ses-si-ó, u-su-a-ri, cons-ci-èn-ci-a, cu-a, tè-bi-a, pe-üc, a-ï-llar, su-ar, il-lu-si-ó

ai-güe-ra, bo-ia, cou-re, guai-tar, co-iot, qua-si, ba-ia, ai-re, cre-uen, io-ga

14. A Explica les diferències gràfiques i de distribució sil·làbica entre cuota i quota, i entre adequar i evacuar.

Cuota: cu-o-ta. La u situada entre consonant i vocal es considera nucli sil·làbic i, per tant, el contacte amb la vocal que segueix es resol en hiat. Quota: quo-ta. La u [w] precedida de q i seguida de vocal forma un diftong creixent. Adequar: a-de-quar. La u [w] precedida de q i seguida de vocal forma un diftong creixent. Evacuar: e-va-cu-ar. La u situada entre consonant i vocal es considera nucli sil·làbic i, per tant, el contacte amb la vocal que segueix es resol en hiat.

ACTIVITATS FINALS

15. Separa amb els criteris de la mètrica les síl·labes dels versos següents, amb l’ajut del nombre inicial. a) 10: Sol, i de dol, i amb vetusta gonella (J. V. Foix) b) 10: El dia que es farà l’aigua quieta (Josep Palau i Fabre) c) 6 + 6: M’hagués llevat l’esguard una espasa roenta (J. Carner) d) 6 + 6: Qui pogués oblidar la ciutat que s’enfonsa! (Màrius Torres) e) 7: Si la lluna feia el ple (Pere Quart) f) 8: Potser el sol fi d’això que escric (Gabriel Ferrater) a) 10: Sol-i-de-dol- iamb-ve-tus-ta-go-ne-(lla). b) 10: El-di-a-quees-fa-rà-l’ai-gua-qui-e-(ta). c) 6 + 6: M’ha-gués-lle-vat-l’es-guard/u-naes-pa-sa ro-en-(ta). d) 6 + 6: Qui-po-gués-o-bli-dar /la-ciu-tat-que-s’en-fon-(sa)!

e) 7: Si-la-llu-na-fe-iael-ple. f) 8: Pot-serel-sol-fi-d’ai-xò-quees-cric.

16. Separa per síl·labes, de manera correcta, les paraules destacades. a) Es va fer mal amb aquella canya que va trobar vora el riu. b) Ja saps que nosaltres rebutgem aquesta proposta c) Es va enfrontar a l’odi inesperat de la família. d) Es veu que tots els col·legis assumeixen les despeses. e) Van arribar un migdia tòrrid a la ciutat. a) a-que-lla ca-nya b) nos-al-tres re-but-gem c) l’o-di in-es-pe-rat d) col-le-gis as-sumei-xen e) mig-di-a tòr-rid 17. Troba una paraula que compleixi la descripció següent: a) Contingui el diftong au i tingui tres síl·labes. b) Tingui dues síl·labes que calgui separar partint dígrafs. c) Contingui un diftong creixent en la segona síl·laba. d) Contingui el diftong eu i el hiat ia. e) Contingui un hiat produït per una dièresi. f) Contingui un diftong encapçalat per una -i. Solució orientativa: a) pa-rau-la b) bos-sa c) no-ia d) teu-le-ri-a e) he-ro-ï-na f) io-gurt 3. L’accent gràfic i la dièresi ACTIVITATS PRÈVIES DE REPÀS 1. Reescriu les paraules de la llista en la taula de sota, afegint-hi les dièresis quan calgui:

unguent, aigua, taut, Seul, rauxa, questió, vuit, seguent, pinguí, diurn, reull, quatre.

Sense dièresi

Amb dièresi perquè soni la u

Amb dièresi per causar hiat

Sense dièresi quatre aigua vuit rauxa

Amb dièresi perquè soni la u

ungüent qüestió següent pingüí

Amb dièresi per causar hiat

reüll diürn taüt Seül

2. Completa el quadre següent:

Per no mullar-se PAR… Xicota NO…

Líquid bàsic per a la vida

AI… Persones que viuen a prop

VE…

Sentit amb què percebem els sons

O… Ciència de les llengües

LIN…

Mol·luscos molt apreciats

CLO… Nacions PA…

Pagament periòdic …TA Nombre de repeticions d’un fet en un temps determinat

FRE…

Capital de Corea del Sud

SE… Apropiat ADE…

Treball FE… De dia DI…

Per no mullar-se PARAIGUA Xicota NOIA

Líquid bàsic per a la vida

AIGUA Persones que viuen a prop

VEÏNS

Sentit amb què percebem els sons

OïDA Ciència de les llengües

LINGÜÍSTICA

Mol·luscos molt apreciats

CLOÏSSES Nacions PAÏSOS

Pagament periòdic

QUOTA Nombre de repeticions d’un fet en un temps determinat

FREQÜÈNCIA

Capital de Corea del Sud

SEÜL Apropiat ADEQUAT

Treball FEINA De dia DIÜRN

3. Completa les paraules amb alguna de les combinacions del requadre (Fixa’t en l’exemple.).

plà mon tí seu tò viu mà tó fi

his*ria / *rax ! història / tòrax rata*a /*xa *tans / re* Ra* / *ja con*nua / *pic *re / pas* de* / *quina escri* / *re es*mac / car* plàtans / replà ratafia / fixa contínua / típic Ramon / monja demà / màquina seure / passeu estómac / cartó escriviu / viure 4. Accentua un sol monosíl·lab en cada frase: a) Ha fet aquest pa a mà ell tot sol. b) Sé perfectament que el te pot ser molt sa. c) Parla com si fos un déu, de vegades.

d) Que net que es veu el món, tu, des de la Lluna! e) Té un mes de vacances extra. f) Com són els nous companys de classe? 5. B Completa el text amb totes les vocals tòniques que hi falten: quatre amb accent gràfic, quatre amb dièresi i quatre sense res. La ve…na, mel… dolç, plaça rod…na, ra…m verd, m…dul prefabricat, seg…n premi, p…rla grisa, ta…t senzill, camp…na vella, vaca su…ssa, ind…stria local, m…xima paga. La veïna, meló dolç, plaça rodona, raïm verd, mòdul prefabricat, segon premi, perla grisa, taüt senzill, campana vella, vaca suïssa, indústria local, màxima paga. Classes de mots. L’accentució 6. B Classifica els mots de les frases següents en monosíl·labs (tònics i àtons) i polisíl·labs (aguts, plans i esdrúixols).

a) Els ibers es refugiaven en uns poblats que construïren als cims dels turons. b) De la medul·la òssia se’n diu el moll de l’os i de les pupil·les dels ulls en diem ninetes. c) Son pare va treballar des que tenia catorze anys amb màquines tèxtils. Monosíl·labs Polisíl·labs Tònics Àtons Aguts Plans Esdrúixols a) uns, cims, als Els, es, en, ibers, poblats refugiaven diu, moll, os, ulls que, dels turons construïen va, des, anys b) diu, moll, l’os, De, la, se’n, el, medul·la òssia ulls de, i, de, les, pupil·les

dels, en diem ninetes

c) va, des, anys Son, que, amb treballar pare, tenia màquines catorze, tèxtils

7. B Desplaça l’accent prosòdic dels mots següents de manera que en resultin uns altres i acompanya’ls d’un context. Per exemple: pati de l’escola / patí de rodes.

record, consol, angles, avis, secretaria, perdo, conte.

Activitat oberta. Exemple de resposta orientatiu.

Record: Record de viatge. / Rècord del món de velocitat.

Consol: Donar consol. / Cònsol de França.

Angles: Problema d’angles. / Llibre d’anglès.

Avis: Casa dels avis. / Deixa un avís.

Secretaria: Treballa a secretaria. / Treballa de secretària.

Perdo: Perdo la paciència. / No té perdó.

Conte: Conte infantil. / Conté objecte fràgil.

8. B Divideix les paraules següents en síl·labes, subratlla’n la tònica i accentua-les quan calgui, d’acord amb les normes de l’accent gràfic.

examen diari canço historia

burges convencer examens diaria

cançons perdia burgesia tanquin

tauro escas debil erroni

trauran freqüencia taurons escassos

feble erronia recorrer esclau

e-xa-men di-a-ri can-çó his-tò-ri-a

bur-gès con-vèn-cer e-xà-mens di-à-ri-a

can-çons per-di-a bur-ge-si-a tan-quin

tau-ró es-càs dè-bil er-ro-ni

trau-ran fre-qüèn-ci-a tau-rons es-cas-sos

fe-ble er-rò-ni-a re-cór-rer es-clau

9. B Accentua quan calgui les paraules de les frases següents, d’acord amb les normes i les observacions anteriors:

a) En Didac no compren prou be per que els propietaris compren tants retols si no els faran servir tots.

b) Tot i que perde el partit, rebe forts aplaudiments d’admiracio.

c) Apren frances i angles en una academia d’idiomes.

d) Si fossiu mes considerats apagarieu el telefon mobil.

e) El mossen demanara un prestec per restaurar l’esglesia, que s’ha malmes molt a causa dels ultims aiguats.

a) Dídac, comprèn, bé, per què, rètols

b) perdé, rebé, admiració

c) Aprèn, francès, anglès, acadèmia

d) fóssiu, més, apagaríeu, telèfon, mòbil

e) mossèn, demanarà, préstec, l’església, malmès, últims

10. A Desplaça l’accent prosòdic de les formes verbals de manera que en resultin unes altres i indica’n els temps verbals. Per exemple: beure (infinitiu) / beuré (futur).

moure, veieu, obris, menjarem, parlareu, cantes, fugi. Moure: (infinitiu) / mouré (futur). Veieu: (present d’indicatiu) / vèieu (imperfet d’indicatiu). Obris: (present de subjuntiu) / obrís (imperfet de subjuntiu). Menjarem: (futur) / menjàrem (perfet d’indicatiu). Parlareu: (futur) / parlàreu (perfet d’indicatiu). Cantes: (present) / cantés (imperfet de subjuntiu). Fugi: (present de subjuntiu) / fugí (perfet de subjuntiu). 11. A Converteix els mots esdrúixols següents en paraules planes i agudes, i acompanya-les d’un context. Per exemple: fàbrica tèxtil / fabrica teixits / fabricà xandalls.

ànima, càrrega, contínues, còpia, íntegra, màquina, òpera.

Activitat oberta. Exemple de resposta orientatiu. Ànima: Ànima en pena. / Anima els nois. / Animà la festa. Càrrega: Càrrega pesada. / Carrega el carro. / Carregà amb la culpa. Contínues: Baralles contínues. / Si vols, continues. / Li va dir que continués. Còpia: Fes-te’n una còpia. / Copia la recepta. / Copià durant l’examen. Íntegra: És molt íntegra. / Integra molts ingredients. / S’integrà de seguida al grup. Màquina: Màquina de pastar. / Maquina alguna malifeta. / Ell maquinà el robatori. Òpera: Canta òpera. / El cirurgià l’opera. / L’operà de cataractes. 12. A Justifica la presència o l’absència d’accent gràfic en aquestes paraules:

cantareu, cantaria, cantaran, Ramon, corríeu, ambigua, Pasqües, pràcticament, paciència.

Cantareu: és aguda i acaba en vocal, i s’hauria d’accentuar, però, com que la u forma part d’un diftong decreixent, no s’accentua. Cantaria: és plana i acaba en vocal i, per tant, no s’accentua. Cantaran: és aguda i no acaba ni en vocal, ni en vocal + s, ni en -en o -in i, per tant, no s’accentua. Ramon: és aguda i no acaba ni en vocal, ni en vocal + s, ni en -en o -in i, per tant, no s’accentua. Corríeu: és plana i acaba en una u que forma part d’un diftong decreixent i, per tant, s’accentua. Ambigua: és plana i acaba en vocal i, per tant, no s’accentua. Pasqües: és plana i acaba en vocal + s i, per tant, no s’accentua. Pràcticament: la forma femenina de l’adjectiu del qual deriva (pràctica) duu accent, i aquest es manté. Paciència: és esdrúixola i, per tant, s’accentua. L’accent diacrític 13. B Copia les frases següents i escriu l’accent diacrític on calgui:

a) L’Ajuntament vol apujar els impostos que graven els bens immobles. L’Ajuntament vol apujar els impostos que graven els béns immobles.

b) Si vens a la muntanya per veure com els bens pasturen pels prats, emporta’t unes botes que si- guin molt bones. Si véns a la muntanya per veure com els bens pasturen pels prats, emporta’t unes botes que siguin molt bones.

c) El net i la neta venen a veure els avis. Van ben nets i polits. El nét i la néta vénen a veure els avis. Van ben nets i polits.

d) El rei feu donar en feu tota aquesta comarca al comte de Mataplana. El rei féu donar en feu tota aquesta comarca al comte de Mataplana.

e) –Que fora millor, celebrar la festa a fora o a dins? –No se com se celebraria mes be. –Què fóra millor, celebrar la festa a fora o a dins? –No sé com se celebraria més bé.

f) –Qui es? –Soc jo, en Raül; ja son les dotze i es veu que dorm com un soc. –Qui és? –Sóc jo, en Raül; ja són les dotze i es veu que dorm com un soc.

g) Com vols el cafè, molt o en gra? O potser t’estimes mes te? Com vols el cafè, mòlt o en gra? O potser t’estimes més te?

h) T’agrada la melmelada de mores? Si dius que si, te’n dona un pot. T’agrada la melmelada de móres? Si dius que sí, te’n dóna un pot.

i) Us haig de dir que feu un bon us de les vostres capacitats. Us haig de dir que feu un bon úsde les vostres capacitats.

14. A Utilitza els parells de mots següents en una frase que doni a entendre el seu significat. Per exemple: mà /ma: Dóna la mà a ma germana.

és / es ús / us vés / ves ós / os pèl / pel més /mes sí / si què / que dóna, dónes / dona, dones té / te són /son véns, vénen / vens, venen Activitat oberta. Exemple de resposta orientatiu.

és / es: Es pensa que és bona persona. ós /os: Van trobar un os d’ós polar. sí /si: Si em dius que sí, vindré. té / te: Té, agafa aquestes bossetes de te. ús / us: Us vaig avisar que no en féssiu un mal ús. pèl / pel: Pel pont es passeja un animal de pèl blanc. què / que: Què vols que faci primer? són /son: Això són símptomes de la son que té. vés / ves: Ves que no t’ho hagi de repetir: vés a dormir de seguida. més /mes: El mes que ve, més conferències.

dóna, dónes / dona, dones: Si ell en dóna a la seva dona, tu en dónes a les altes dones. véns, vénen / vens, venen: Si véns aviat, ells et venen qualsevol ganga; però si vénen tard els la vens tu a ells. La dièresi 15. B Escriu la dièresi només en un dels mots:

frequent / esquerra esguerrar / unguent pinguí / enguixar actui / conduir terraqui / requisit llengua / llengueta aillar / aigua lluint / lluit, lluida coissor / coincidir estudii / antiinfecciós reull / reunir atapeit / atapeirà freqüent / esquerra esguerrar / ungüent pingüí / enguixar actuï / conduir terraqüi / requisit llengua / llengüeta aïllar / aigua lluint / lluït, lluïda coïssor / coincidir estudiï / antiinfecciós reüll / reunir atapeït / atapeirà

16. B Copia les expressions següents i escriu la dièresi quan calgui: a) Cruilla perillosa de carrers. Cruïlla perillosa de carrers. b) Medicament contraindicat. Medicament contraindicat. c) Reunir tot el veinat. Reunir tot el veïnat. d) S’ha produit fortuitament. S’ha produït fortuïtament. e) M’amoina tant d’egoisme. M’amoïna tant d’egoisme. f) Paisos reunificats. Països reunificats. g) Suicidi increible. Suïcidi increïble. h) La continuitat del circuit. La continuïtat del circuit. i) Pujar al pòdium.

Pujar al pòdium. j) Incendi esfereidor. Incendi esfereïdor. k) Pius és un nom de papa. Pius és un nom de papa. l) Maleit traidor. Maleït traïdor. m) Aillament acústic. Aïllament acústic. n) Globus terraqui. Globus terraqüi. o) Expressar-se amb espontaneitat. Expressar-se amb espontaneïtat. p) Agraiment sincer. Agraïment sincer. q) Delinquent reincident. Delinqüent reincident. r) Duia pressa i conduia ràpid. Duia pressa i conduïa ràpid. s) L’altruista estima el proisme. L’altruista estima el proïsme. 17. A Escriu en un cas l’accent i en l’altre dièresi: pais / paisos agraim / agraiem obeissin / obeissim possei / posseiu veina / vei construia / construieu destruis / destruissis produirem / produiren país / països agraïm / agraíem obeïssin / obeíssim posseí / posseïu veïna / veí construïa / construíeu destruís / destruïssis produírem / produïren ACTIVITATS FINALS 18. En cada frase hi falten dos accents (un d’obert i un de tancat) sobre la e o sobre la o. Posa’ls-hi. a) Ves a l’aula d’historia a buscar l’atles. b) El net petit ha tingut un gran exit en la competicio d’escacs. c) Aquesta esglesia sembla una copia d’una que hi ha al meu poble. d) Sabeu la formula de la capacitat electrica?

e) L’ha influenciat molt, aixo de creixer envoltat de guitarristes. f) Vaig a la consulta d’un terapeuta frances molt meticulos. g) Ha hagut de fer un ingres hospitalari per sospites de colera. h) Si tinguessiu, de debo, ganes de sortir a cantar, seria una meravella. i) Hi ha moltes discussions al voltant d’on va neixer Cristofol Colom. j) Misteriosament van desapareixer uns sacs plens de polvora. k) Aquest acces al cim gaudeix d’un interes especial. a) Vés a l’aula d’història a buscar l’atles. b) El nét petit ha tingut un gran èxit en la competició d’escacs. c) Aquesta església sembla una còpia d’una que hi ha al meu poble. d) Sabeu la fórmula de la capacitat elèctrica? e) L’ha influenciat molt, això de créixer envoltat de guitarristes. f) Vaig a la consulta d’un terapeuta francès molt meticulós. g) Ha hagut de fer un ingrés hospitalari per sospites de còlera. h) Si tinguéssiu, de debò, ganes de sortir a cantar, seria una meravella. i) Hi ha moltes discussions al voltant d’on va néixer Cristòfol Colom. j) Misteriosament van desaparèixer uns sacs plens de pólvora. k) Aquest accés al cim gaudeix d’un interès especial.

19. Associa les terminacions accentuades de la taula amb una explicació i un exemple:

-ós Participi verbal ofès -éssim Forma d’ell/a de l’imperfet de subjuntiu teníem -ès Forma de nosaltres de l’imperfet d’indicatiu fastigós -íeu Forma de vosaltres de l’imperfet d’indicatiu participés -és Adjectius derivats de noms miràveu -íem Forma de vosaltres del condicional. anéssim -àveu Forma de nosaltres de l’imperfet de subjuntiu vindríeu

-ós Adjectius derivats de noms fastigós -éssim Forma de nosaltres de l’imperfet de

subjuntiu anéssim

-ès Participi verbal ofès -íem Forma de nosaltres de l’imperfet

d’indicatiu teníem

-és Forma d’ell/a de l’imperfet de subjuntiu participés -íeu Forma de vosaltres del condicional. vindríeu -àveu Forma de vosaltres de l’imperfet d’indicatiu miràveu

20. Associa cada paraula destacada de l’esquerra amb una explicació de la dreta: País perdut Paraula plana que per error fem esdrúixola Examen final S’accentua la primera part del compost Mal d’estómac El seu plural sí que porta accent Els mons Exemple de les poques paraules planes amb

accent tancat sobre la o Atmosfera irrespirable Paraula esdrúixola que per error fem plana La teva vàlua El seu plural s’escriu amb dièresi, no amb accent Guanyar fàcilment S’accentua la segona part del compost Entrepà de fuet El seu singular és un monosíl·lab amb accent

diacrític

País perdut → El seu plural s’escriu amb dièresi, no amb accent. Examen final → El seu plural sí que porta accent. Mal d’estómac → Exemple de les poques paraules planes amb accent tancat sobre la o. Els mons → El seu singular és un monosíl·lab amb accent diacrític. Atmosfera irrespirable → Paraula plana que per error fem esdrúixola. La teva vàlua → Paraula esdrúixola que per error fem plana. Guanyar fàcilment → S’accentua la primera part del compost. Entrepà de fuet → S’accentua la segona part del compost. 21. En cada línia hi falten només dues dièresis: una sobre un nom o un adjectiu i l’altra sobre una forma verbal. a) agrair l’esforç / s’ha produit una crisi/ fruita confitada / el gran traidor b) amoinar-se massa / vaca suissa / un altre caire / trair la causa c) si reduissis el consum / paraula ambigua / llengues africanes / no estalvia prou d) produia sorolls / fer el buit / fet increible / no es creia res e) no estudiis de nit / circuit de motos / casa en ruina / no ens hi veiem f) intuies el perill / parlar seduint / paisos remots / aigua freda a) produït / traïdor b) amoïnar-se / suïssa c) reduïssis / llengües d) produïa / increïble e) estudiïs / ruïna f) intuïes / països

4. L’apòstrof, la contracció i el guionet ACTIVITATS PRÈVIES DE REPÀS 1. Ratlla les caselles on ha d’anar l’article l’ (ni el ni la). Ha de quedar un dibuix simètric!:

hongaresa Unió oliva han fet bé

imaginació història única essa sonora

iogurt urbanisme improvisació inflamació

humor Aroma universitat emperador

hongaresa Unió oliva han fet bé

imaginació història única essa sonora

iogurt urbanisme improvisació inflamació

humor aroma universitat emperador

2. Reescriu les frases següents d’acord amb les normes de l’apostrofació i la contracció. Hem / trobat / el / pare / de / la / alumna / a / la / entrada / de / la / escola. El / camí / que / passa / per / el / pont / vell / és / de / els / pitjors / de / el / indret. El / final / de / el / llibre / és / un / de / els / més / grans / encerts / de / el / autor. La / recerca /a / la / universitat / és / un / benefici / per / a / la / indústria. A / el / hivern / pots / afegir / qualsevol / fruita / seca / a / el / iogurt. Tenim / una / cadira /a / la /ombra / per / a / el /nadó. El / nou / estatut / de / la / associació / és / fatal / per / a / el / ingrés / de / nous /socis.

Hi / ha / preocupació / a / la / indústria / local / per / el / creixement / de / el preu / de / el / oli Ara / aspira / a / el / escó / que / ha / deixat / vacant / la igualadina / Rosa / Pérez. Hem trobat el pare de l’alumna a l’entrada de l’escola. El camí que passa pel pont vell és dels pitjors de l’indret. El final del llibre és un dels més grans encerts de l’autor. La recerca a la universitat és un benefici per a la indústria. A l’hivern pots afegir qualsevol fruita seca al iogurt. Tenim una cadira a l’ombra per al nadó. El nou estatut de l’associació és fatal per a l’ingrés de nous socis. Hi ha preocupació a la indústria local pel creixement del preu de l’oli. Ara aspira a l’escó que ha deixat vacant la igualadina Rosa Pérez. 3. De cada quatre paraules compostes, només una s’escriu amb guionet i les altres, sense, juntes o separades. Reescriu-les totes. a) contra rellotge / trenta cinc / compta gotes / ex president b) nord oest / quatre mil / demà passat / renta vaixelles c) super mercat / zig zag / rebenta pisos / cent quinze d) vice president / penya segat / para llamps / mil cent e) abans d’ahir / dos milions / socio econòmica / auto servei f) dos cents / gos llop / neteja vidres / hidro teràpia g) psico social / anti sistema / blau cel / Vila seca a) contrarellotge / trenta-cinc / comptagotes / expresident b) nord-oest / quatre mil / demà passat/ rentavaixelles c) supermercat / zig-zag / rebentapisos / cent quinze d) vicepresident / penya-segat / parallamps / mil cent e) abans-d’ahir / dos milions / socioeconòmica / autoservei f) dos-cents / gos llop / netejavidres / hidroteràpia g) psicosocial / antisistema / blau cel / Vila-seca Grups vocàlics en contacte 4. B Marca les sinalefes que es produeixen en les seqüències següents i després indica quantes síl·labes en resulten. Per exemple: no hi.ha temps = 3 síl·labes

no hi aneu febrer i març ho intentaré hi anirem tu i jo

hi ha un gos que hi és? i aquí igual aneu entrant no ho veig cosir un botó qui ho diu? ahir us vaig veure no hi.aneu = 3 síl·labes febre(r).i març = 3 síl·labes ho.intentaré = 4 síl·labes hi.anirem tu.i jo = 5 síl·labes hi.ha.un gos = 2 síl·labes que hi.és? = 2 síl·labes i.aquí.igual = 3 síl·labes aneu.entrant = 4 síl·labes no.ho veig = 2 síl·labes cosi(r).un botó = 4 síl·labes qui.ho diu? = 2 síl·labes ahi(r).us vaig veure = 5 síl·labes 4. B Marca les elisions que es poden produir en les seqüències següents i després indica quantes síl·labes en resulten. Per exemple: una illa = 3 síl·labes camí estret sabó especial mà esquerra què em dèieu? fer el bé metro únic a mi em sembla bé jardí antic una altra empenta quinze anys vine amb mi córrer amb cada una matar el cuc pati infantil camí(e)stret = 3 síl·labes mà(e)squerra = 3 síl·labes fe(re)l bé = 2 síl·labes a mi(e)m sembla bé = 5 síl·labes una(a)ltra(e)mpenta = 5 síl·labes vin(e)amb mi = 3 síl·labes mata(re)l cuc = 3 síl·labes sabó(e)special = 5 síl·labes què(e)m dèieu? = 3 síl·labes

metr(o)únic = 3 síl·labes jardí(a)ntic = 3 síl·labes quinz(e)anys = 2 síl·labes córr(er)amb cad(a)una = 5 síl·labes pati(i)nfantil = 4 síl·labes 6. A Llegeix les seqüències següents fixant-te en la redistribució sil·làbica de la transcripció fonètica. Determina si el resultat del contacte vocàlic és un hiat, una sinalefa o una elisió.

ORTOGRAFIA TRANSCRIPCIÓ FONÈTICA 1 racó íntim [rəkointim] 2 sento olor [sentulo] 3 que el veus? [kəlβɛws] 4 estadi olímpic [əstaδiwlimpik] 5 ve amb mi [bemmi] 6 fer el bé [felβe] 7 no passi ànsia [nopasiansiə] 8 adquirir el costum [ətkiɾilkustum] 9 el bo i millor [əlβojmiʎo]

CONTACTE VOCÀLIC

1 hiat 2 elisió 3 elisió 4 sinalefa 5 elisió 6 elisió 7 hiat 8 elisió 9 sinalefa L’apòstrof 7. B De cada parella de noms, un porta l’article apostrofat i l’altre no. Encercla el que s’apostrofa. ioga / indi iaia / Índia efa / efervescència unió / ombra obstacle / urticària illa / illeta interès / iogurt hiena / hivern urgència / univers

l’indi l’Índia l’efervescència l’ombra l’obstacle l’illa l’interès l’hivern l’univers 8. B Escriu apostrofats, només quan calgui, els articles i la preposició de que hi ha entre parèntesis en les frases següents: a) Em fa mal (la) ungla (de) un peu. b) Estudia a (la) universitat austríaca (de) Innsbruck. c) Se’n tornen a (la) Àfrica el mes (de) abril. d) (el) Ignasi i (la) Isabel surten junts. e) (la) ema i (la) ena són consosnants nasals. f) Practica (el) ioga i (el) esport (de) aventura. g) (la) una és (de) en Tomàs i (la) altra és de (el) Isidre. h) És (la) una; encara és (de) hora. i) (la) humitat de (el) aire de (la) illa és elevada. a) Em fa mal l’ungla d’un peu. b) Estudia a la universitat austríaca d’Innsbruck. c) Se’n tornen a l’Àfrica el mes d’abril. d) L’Ignasi i la Isabel surten junts. e) La ema i la ena són consonants nasals. f) Practica el ioga i l’esport d’aventura. g) L’una és d’en Tomàs i l’altra és de l’Isidre. h) És la una; encara és d’hora. i) La humitat de l’aire de l’illa és elevada. 9. A Apostrofa si cal els articles que hi ha entre parèntesis: a) A París hi ha (el) edifici de (el) organisme de (la) UNESCO. b) (el) IPC ha baixat dues dècimes, però (el) IVA s’ha apujat c) (el) any vinent jugarà a (la) NBA. d) Té (el) hobby ben estrany de guardar les dades de (la) UEFA. e) Les dades de (la) OCDE sobre educació són una mostra de (la) accountability que ara està en auge. f) Des que s’ha comprat (el) Opel, ja no ha de passar (la) ITV. a) A París hi ha l’edifici de l’organisme de la UNESCO. b) L’IPC ha baixat dues dècimes, però l’IVA s’ha apujat. c) L’any vinent jugarà a l’NBA. d) Té el hobby ben estrany de guardar les dades de la UEFA.

e) Les dades de l’OCDE sobre educació són una mostra de l’accountability que ara està en auge. f) Des que s’ha comprat l’Opel, ja no ha de passar la ITV. 10. B Reescriu les frases apostrofant quan calgui el pronom feble. a) Agafa + el amb les dues mans! b) Vigila + els, que encara són molt petits. c) Si vas a buscar vi al celler, porta + en dues ampolles de blanc. d) Si el + imprimeixes sobre paper rosa, el gràfic quedarà molt millor. e) No te la + imaginaves tan fosca, oi, la casa? f) Si et queda una mica de vergonya encara, mira + me a la cara. a) Agafa’l amb les dues mans! b) Vigila’ls, que encara són molt petits. c) Si vas a buscar vi al celler, porta’n dues ampolles de blanc. d) Si l’imprimeixes sobre paper rosa, el gràfic quedarà molt millor. e) No te la imaginaves tan fosca, oi, la casa? f) Si et queda una mica de vergonya encara, mira’m a la cara. 11. B Torna a escriure les combinacions següents canviant el passat perifràstic pel passat simple. Per exemple: en vau afegir → n’afegíreu. em vas ajudar → m’ajudares et vas incomodar → t’incomodares es va engreixar → s’engreixà el vam interrompre → l’interrompérem la vam adormir → l’adormírem el vau utilitzar → l’utilitzàreu la vau utilitzar → la utilitzàreu el van infectar → l’infectaren la van infectar → la infectaren en va aprendre → n’aprengué 12. B Torna a escriure les frases següents transformant-les en ordres o exhortacions. Per exemple: Cal que s’aturi aquí. → Aturi’s aquí.

Cal que l’observis bé → Observa’l bé. Cal que s’agafi fort. → Agafi’s fort. Cal que ens ajudis. → Ajuda’ns. Cal que el porti a cal metge. → Porti’l a cal metge. Cal que t’aprimis una mica. → Aprima’t una mica. Cal que m’animis més. → Anima’m més.

13. A Escriu, d’acord amb les normes, les combinacions de pronoms següents:

a) (Se) (en) va adonar. / (Se) (en) hauria adonat. b) (Se) (et) va fer llarg. / (Se) (et) ha fet difícil. c) (Te) (el) has menjat tot. / Menja (te) (el) tot. d) (Me) (els) tornes? / Au, vinga, torna (me) (els)! e) (Me) (en) aniré. / (Me) (en) haig d’anar. f) Demà (els) (hi) enviaré. / (La) (hi) enviaré. a) Se’n va adonar. / Se n’hauria adonat. b) Se’t va fer llarg. / Se t’ha fet difícil. c) Te l’has menjat tot. / Menja-te’l tot. d) Me’ls tornes? / Au, vinga, torna-me’ls! e) Me n’aniré. / Me n’haig d’anar. f) Demà els hi enviaré. / La hi enviaré. La contracció 14. B Apostrofa o contreu, d’acord amb les normes, els mots entre parèntesis en les frases següents:

a) Viu (a) (el) cinquè pis. / Vivia (a) (el) àtic. / Truca (a) (en) Marc. / Dóna-ho (a) (els) nois. b) Cauen (de) (el) arbre. / Treu-lo (de) (el) mig. / Això és (de) (en) Ramon. / És un exercici (de) (els) més fàcils. / Et trucaré (des) (de) (el) mòbil. / És un periodista (de) El Punt. c) (Per) (el) abril cada gota en val mil, (per) (el) maig cada dia un raig. / Tornarem (per) (els) volts (de) (el) migdia. d) És un rellotge (per) (a) (el) Ernest. / Són proves (per) (a) (el) judici. / Són uns jocs (per) (a) (els) nens.

a) Viu al cinquè pis. / Vivia a l’àtic. / Truca a en Marc. / Dóna-ho als nois. b) Cauen de l’arbre. / Treu-lo del mig. / Això és d’en Ramon. / És un exercici dels més fàcils. / Et trucaré des del mòbil. / És un periodista d’El Punt. c) Per l’abril cada gota en val mil, pel maig cada dia un raig. / Tornarem pels volts del migdia. d) És un rellotge per a l’Ernest. / Són proves per al judici. / Són uns jocs per als nens.

15. B Completa les frases següents amb la combinació d’una preposició (a, de, per, per a) i l’article definit (el, la, els, les), segons correspongui.

a) En Raül s’ha fet mal … ungla … peu mentre corria … bosc. b) Han escrit una carta … representant … veïns i … l’administrador de finques. c) Us duia això de part … Irene i … Agnès. d) És un oli que no és apte … consum; només es comercialitza … la indústria. a) En Raül s’ha fet mal a l’ungla del peu mentre corria pel bosc. b) Han escrit una carta al representant dels veïns i a l’administrador de finques. c) Us duia això de part de la Irene i de l’Agnès. d) És un oli que no és apte per al consum; només es comercialitza per a la indústria. 16. A Reescriu les parts marcades de cada frase: a) Tenir les orelles a caelferrer significa ‘no parar atenció’. b) Aquest restaurant és conegut com CaenPep. c) La urbanització de CaenArús és molt solitària. d) Celebrarem Sant Esteve a caelsoncles, com cada any. e) La família deenPere és molt tradicional. f) El pagament deelIVA és trimestral. g) Treballa com a assessor alaUNESCO. h) Tenia una primícia peraelFBI, però se la va guardar. a) cal ferrer b) Can Pep c) Ca n’Arús d) cals oncles e) d’en Pere f) de l’IVA g) a la UNESCO h) per a l’FBI El guionet 17. B Ajunta, amb guionet o sense, els compostos de les frases següents: a) El xaloc bufa del sud est. b) Va ser vice president del club.

c) Actua com un poca solta. d) Va xino xano rambla avall. e) És una benzinera d’auto servei. f) És una religió judeo cristiana. g) M’han fet malbé el para xocs. h) El cobre llit és a la tintoreria. i) Vigila, que és un busca raons! j) És una càmera sub aquàtica. k) Esclatà la crisi socio econòmica. a) El xaloc bufa del sud-est. b) Va ser vicepresident del club. c) Actua com un poca-solta. d) Va xino-xano rambla avall. e) És una benzinera d’autoservei. f) És una religió judeocristiana. g) M’han fet malbé el para-xocs. h) El cobrellit és a la tintoreria. i) Vigila, que és un busca-raons! j) És una càmera subaquàtica. k) Esclatà la crisi socioeconòmica. 18. B Procedeix com en l’activitat anterior. a) Se celebra un cimera hispano americana. b) Va arrencar l’arbre de soca rel. c) Quina poca formalitat que té! És un baliga balaga. d) Estudia els fenòmens fisico químics de les molècules. e) Ha mort l’ex president de la República. f) És una base de l’exèrcit nord americà. g) L’assemblea era un desori, un autèntic poti poti. h) El govern ha fet públic l’avant projecte de llei. i) Les negociacions no progressen; es troben en un cul de sac. a) Se celebra un cimera hispanoamericana. b) Va arrencar l’arbre de soca-rel. c) Quina poca formalitat que té! És un baliga-balaga. d) Estudia els fenòmens fisicoquímics de les molècules. e) Ha mort l’expresident de la República. f) És una base de l’exèrcit nord-americà. g) L’assemblea era un desori, un autèntic poti-poti. h) El govern ha fet públic l’avantprojecte de llei. i) Les negociacions no progressen; es troben en un cul-de-sac.

19. B Escriu amb lletres les xifres següents: 28, 45, 801, 12 825, 9 564 758.

28: vint-i-vuit 45: quaranta-cinc 801: vuit-cents u 12.825: dotze mil vuit-cents vint-i-cinc 9.564.758: nou milions cinc-cents seixanta-quatre mil set-cents cinquanta-vuit 20. B Reescriu la part marcada de cada frase aplicant les regles de l’apostrofació i l’ús del guionet en el contacte de pronoms i verbs. a) Aquest bolet, has d’agafar + el directament amb la mà. b) No entenia res a les classes, però continuava anant + hi cada dia. c) Tot això d’aquí baix, crema + ho al pati. d) Prepara el batut remenant + el amb aquest estri. e) No vagis a l’òpera sense tenir + en ganes. f) Vigila amb la sal!; posa + en + hi menys que l’altra vegada. g) Va obrir el paquet postal amb tota la calma, després de deslligar + el i desembolicar + el. h) Ningú no podia escapar + es; per això van decidir vigilar + ens. a) Aquest bolet, has d’agafar-lo directament amb la mà. b) No entenia res a les classes, però continuava anant-hi cada dia. c) Tot això d’aquí baix, crema-ho al pati. d) Prepara el batut remenant-lo amb aquest estri. e) No vagis a l’òpera sense tenir-ne ganes. f) Vigila amb la sal!; posa-n’hi menys que l’altra vegada. g) Va obrir el paquet postal amb tota la calma, després de deslligar-lo i desembolicar-lo. h) Ningú no podia escapar-se; per això van decidir vigilar-nos. 21. A Escriu les combinacions de pronoms indicades darrere el verb en la forma corresponent: a) Treu + et + el. b) Endreceu + us + la. c) Descorda + el + hi. d) Escalfa + la + hi. e) Requiseu + li + ho. f) Organitza + els + la. g) Prohibeix + li + ho.

h) Adoneu + us + en. i) Fixem + ens + hi. j) Pensa + et + hi. k) Vagi + se + en. l) Prendre + us + ho. a) Treu-te’l. b) Endreceu-vos-la. c) Descorda-l’hi. d) Escalfa-la-hi. e) Requiseu-li-ho. f) Organitza’ls-la. g) Prohibeix-li-ho. h) Adoneu-vos-en. i) Fixem-nos-hi. j) Pensa-t’hi. k) Vagi-se’n. l) Prendre-us-ho. 22. A Escriu les combinacions de pronoms amb l’apòstrof o el guionet quan calgui, en les frases següents: a) (em + el) … han d’escurçar. / … portaran a casa. / Planxa… quan puguis. b) (et + en) No … oblidis mai. / Vull que … recordis sempre. / Vés… ben lluny. c) (ens + els) … escampa per tota la casa. / Han vingut a reclamar… / Guarda… aquí fins demà. d) (us + ho) Després … explicaré tot. / Va vendre… a molt bon preu. / Emporteu… d’aquí. e) (els + en) … he deixat un de nou. / No vaig pensar a donar … / Obre… una de ben fresca. f) (se + en) … va demà / …anirà demà / Espera anar… ben aviat. g) (te + el) … pots emportar ara mateix / Ja pots emportar… ara mateix. a) Me l’han d’escurçar. / Me’l portaran a casa. / Planxa-me’l quan puguis. b) No te n’oblidis mai. / Vull que te’n recordis sempre. / Vés-te’n ben lluny. c) Ens els escampa per tota la casa. / Han vingut a reclamar-nos-els / Guarda’ns-els aquí fins demà.

d) Després us ho explicaré tot. / Va vendre-us-ho a molt bon preu. / Emporteu-vos-ho d’aquí. e) Els n’he deixat un de nou. / No vaig pensar a donar-los-en / Obre’ls-en una de ben fresca. f) Se’n va demà / Se n’anirà demà / Espera anar-se’n ben aviat. g) Te’l pots emportar ara mateix / Ja pots emportar-te’l ara mateix. ACTIVITATS FINALS 23. Canvia la part assenyalada de la frase per un element dels que tens a continuació tenint en compte els criteris d’apostrofació i de contracció. entrada, univers, aulari, company, hora d’esmorzar, terrat. a) Van trobar un estel esquinçat a l’arbre del jardí. b) La porta del pati dóna directament al carrer. c) Ens vam trobar pel passadís de la facultat. d) Ha reservat una cadira per a l’amic que vindrà de Saragossa. e) Sempre faig una mica de gimnàstica al matí, abans de sortir de casa. f) La forma del cosmos no és del tot coneguda.

a) Van trobar un estel esquinçat al terrat. b) La porta de l’entrada dóna directament al carrer. c) Ens vam trobar a l’aulari de la facultat. d) Ha reservat una cadira per al Company que vindrà de Saragossa. e) Sempre faig una mica de gimnàstica a l’hora d’esmorzar, abans de sortir de casa. f) La forma de l’univers no és del tot coneguda. 24. En cada frase de la columna de la dreta hi falta un element. Busca’l en la columna de l’esquerra i escriu-lo correctament. perdrel Li vaig estripar la camisa malgrat que no tenia la intenció de. durne Fica el patinet en una bossa, si vols a l’excursió. posal Si no t’agrada veure el quadre cada dia, al quartet. ferho Tinc una enorme estimació envers aquest collaret i em

doldria molt. posarlo Renunciaria a l’examen si no hagués de per força. durlo No suporto les corbates, però em veig obligat a. ferlo Al final, el quadre van en un racó.

Li vaig estripar la camisa malgrat que no tenia la intenció de fer-ho. Fica el patinet en una bossa, si vols dur-lo a l’excursió. Si no t’agrada veure el quadre cada dia, posa’l al quartet. Tinc una enorme estimació envers aquest collaret i perdre’l em doldria molt. Renunciaria a l’examen si no hagués de fer-lo per força. No suporto les corbates, però em veig obligat a dur-ne. Al final, el quadre van posar-lo en un racó. 25. Forma paraules compostes, d’acord amb les regles generals de formació de compostos, unint una peça de la primera columna i una de la segona. En acabat, associa-les a les definicions corresponents.

trenta ràbica Fa dos dies abans xano Precipici penya africà A poc a poc anti nous Tipus de vacuna trenca cinc Instrument per trencar

nous, avellanes… gos segat Cinc per set sud llop Natural d’un país que té

per capital Ciutat del Cap

xino d’ahir Mamífer de la família dels cànids

Trenta-cinc: cinc per set. Abans-d’ahir: fa dos dies Penya-segat: precipici Antiràbica: tipus de vacuna Trencanous: instrument per trencar nous, avellanes… Gos llop: mamífer de la família dels cànids Sud-africà: natural d’un país que té per capital Ciutat del Cap Xino-xano: A poc a poc ACTIVITATS DE SÍNTESI 26. Corregeix els errors ortogràfics que tenen tots aquests cartells i avisos

Torrons artesans de Xixona. Telèfon avaries: 99453434. Complim els nostres compromissos. Confiïi en la nostra assistència a domicili. Vint places lliures. El racó de l’artista. Reflexos als cabells, 30 �. Muntatge gratuit a tot Catalunya. Pressió del aire, 2�. Pa amb botifarra. Accés lliure a secretaria. Examen per a exalumnes. Taronges ecològiques. Lavabos només per als clients. Truca’ns sense compromís. Te amb llimona. Com estalviar-se l’IVA? Oficines centrals de la universitat . Un ritu adequat. Feu el que pugueu. Cloisses gallegues. Rellotge suís a prova d’aigua.

27. Tria deu paraules que responguin a cada una de les característiques següents. En acabat, crea una història lliure que les contingui totes. a) Duu un accent obert sobre la e en la primera síl·laba. b) És un monosíl·lab amb accent diacrític i començat per ema. c) Conté dues a i dues e. d) És una paraula aguda acabada en -rt. e) És una paraula composta escrita amb guionet. f) Nom en què no s’apostrofa l’article la davant. g) És una forma verbal amb el pronom -lo adherit. h) Conté una dièresi perquè soni la u. i) És aguda acabada en ò. j) És esdrúixola acabada en -ia. Solució orientativa. Resta de l’activitat, oberta. a) pèsol b) més

c) assessorament d) aeroport e) penja-robes f) la universitat g) buscar-lo h) aigüera i) allò j) farmàcia 5. Les consonants oclusives ACTIVITATS PRÈVIES DE REPÀS 1. Col·loca en els buits de les frases les grafies següents: j, g, gu, gü, c, cu, qu i qü (han de sortir dos cops cada una): a) Si pu*es a les fos*es, vigila amb l’ai*a de terra. b) La professora de lin*ística assa*ava un nou pro*ecte. c) Aquestes són les pe*es perfectes per fer un *ant de *iro. d) La se*ent *ota, la pagarem amb tar*eta de crèdit. e) Eva*ar o no l’edifici es va convertir en la *estió clau. f) Aquesta *ueta de gent davant la botiga és fre*ent? a) Si puges a les fosques, vigila amb l’aigua de terra. b) La professora de lingüística assajava un nou projecte. c) Aquestes són les peces perfectes per fer un guant de cuiro. d) La següent quota, la pagarem amb targeta de crèdit. e) Evacuar o no l’edifici es va convertir en la qüestió clau. f) Aquesta cueta de gent davant la botiga és freqüent? 2. Forma parelles de paraules que puguin rimar malgrat tenir diferents grafies. En acabat, fes-hi rodolins, com en l’exemple. llamp, murs, tant, joventut, arc, perd, curts, admet, fong, verd, fred, amarg, eixam, tronc, cantaran, lentitud. No és propi de joventut / actuar amb lentitud. Solució orientativa: Va caure un llamp damunt un eixam. Els que porten pantalons curts ara no poden saltar murs.

La cançó els va agradar tant, que ara diu que la cantaran. Quan tira l’arc li queda un gust amarg. Si al final de tot perd, s’haurà de quedar amb el color verd. Ell ja ho admet que a casa es mor de fred. A sota el tronc hi va trobar un fong. 3. Omple els espais amb una b o una v (en cada línia n’hi ha d’haver tres d’una classe i una d’una altra): a) Ca*all de curses / Sortir re*otat / Ado*ar el camp / Arri*ar tard. b) Got mig *uit / *ernís sintètic / Tomba*a la truita / Carn de *edella. c) *uit graus i mig / Be*edor d’orxata / Go*ern impopular / Aca*ar malament. d) Escali*ada casolana / Mo*iment continu / País *asc / Sa*iesa popular. e) Ha*ent dinat / Re*ent el correu / Ne*ulosa llunyana / Tro*alla inesperada. f) Cer*ell privilegiat / Nú*ol gris / Arbres de ri*era / Can*i de pis. a) Cavall de curses / Sortir rebotat / Adobar el camp / Arribar tard. b) Got mig buit / vernís sintètic / Tombava la truita / Carn de vedella. c) Vuit graus i mig / Bevedor d’orxata / Govern impopular / Acabar malament. d) Escalivada casolana / Moviment continu / País Basc / Saviesa popular. e) Havent dinat / Rebent el correu / Nebulosa llunyana / Troballa inesperada. f) Cervell privilegiat / Núvol gris / Arbres de ribera / Canvi de pis. 4. Articula els sons oclusius destacats en les seqüències següents i classifica els mots que els contenen atenent al punt d’articulació (bilabials, dentals i velars) i la sonoritat (sonor i sord). a) pany de la porta / bany de mar pany b) fer un gol / menja col c) davant teu / déu egipci d) esbart d’ocells / corda d’espart e) roca de marga / roba de marca f) no fa falta / seure a la falda a) pany (bilabial sorda) de la porta / bany (bilabial sonora) de mar b) fer un gol (velar sonora) / menja col (velar sorda) c) davant teu (dental sorda) / déu egipci (dental sonora) d) esbart (bilabial sonora) d’ocells / corda d’espart (bilabial sorda) e) roca de marga (velar sonora) / roba de marca (velar sorda) f) no fa falta (dental sorda) / seure a la falda (dental sonora)

Les grafies 5. Substitueix els sons d’aquestes seqüències per les lletres corresponents. a) a[t][k]irir una a[d]dicció b) un ca[b]dill fre[t] i super[p] c) [k]uasi [k]uaranta [g]ineus d) la solitu[t] d’un alber[k] o[p]scur e) ex[p]erimentar un can[b]i f) l’a[d]dició de la [k]uantitat d’un [k]ilo. g) les [k]uotes dels socis del clu[p] h) animal d’una [k]uota llar[g]íssima i) [k]ina mala sor[t]! No hi sent; és sor[t] a) adquirir una addicció b) un cabdill fred i superb c) quasi quaranta guineus d) la solitud d’un alberg obscur e) experimentar un canvi f) l’addició de la quantitat d’un quilo. g) les quotes dels socis del club h) animal d’una cuota llarguíssima i) quina mala sort! No hi sent; és sord L’ensordiment 6. B Llegeix les frases següents parant atenció a les consonants oclusives a fi de mot i transcriu-ne el so. a) Si cal adobar la terra, jo tinc adob. b) Fluïdesa és la característica del que és fluid. c) És amargant, d’un gust molt amarg. adobar [b]; adob [p] fluïdesa [d]; fluid [t] amargant [g]; amarg [k] 7. B D’acord amb les normes, escriu el masculí corresponent de cadascun dels mots següents:

lloba antiga amarga xopa grega llarga muda esquerpa verda

neboda superba deserta aguda decrèpita pròdiga feixuga vàlida pròfuga Llop, xop, mut, nebot, agut, feixuc, antic, grec, esquerp, superb, decrèpit, vàlid, amarg, llarg, verd, desert, pròdig, pròfug.

8. B Escriu el mot primitiu corresponent dels mots derivats següents: a) Me n’he atipat. N’estic ben… b) El fet de destorbar: ser un c) Una praderia: un … molt extens. d) Un discurs …, ple d’absurditats. e) Dissortadament té mala … f) Sordeja, però no és … del tot. g) Molt …, d’una candidesa extrema. h) El fet de renegar: dir un… i) Castigat amb un … molt sever. j) Quin fangueig! Tot és ple de … a) tip b) destorb c) prat d) absurd e) sort f) sord g) càndid h) renec i) càstig j) fang 9. B Cerca, en les excepcions de les normes, els mots que s’adiguin a aquests contextos i tot seguit escriu-los. a) un … de fans b) l’… per a les plantes c) el vent càlid del … d) el … d’escapament e) maneres d’un … f) el … fa demagògia g) quin … que portes! h) un militar bon … i) ecs, quin …! j) un animal molt … k) li han donat un… l) agafa’l pel …

a) un club de fans b) l’adob per a les plantes c) el vent càlid del sud d) el tub d’escapament e) maneres d’un esnob f) el demagog fa demagògia g) quin tràfec que portes! h) un militar bon estrateg i) ecs, quin fàstic! j) un animal molt feréstec k) li han donat un càrrec l) agafa’l pel mànec 10. B D’acord amb els grups gràfics del quadre de la pàgina anterior, completa les expressions següents: a) no a…metre cap du…te b) au…ment del su…ministre c) a…ceptar la rece…ta d) un fet ca…dal, principal e) els re…tes actuals f) les proves d’un deli…te sa…nant g) si…nar una obra amb …seudònim h) a…dicte a una su…stància i) a…duir arguments su…tils j) fer una su…stitució un dissa…te a) no admetre cap dubte b) augment del subministre c) acceptar la recepta d) un fet cabdal, principal e) els reptes actuals f) les proves d’un delicte sagnant g) signar una obra amb pseudònim h) addicte a una substància i) adduir arguments subtils j) fer una substitució un dissabte 11. A A partir dels adjectius següents, forma els substantitus acabats en -etud, -itud, -etat, -itat: recte, nou, inquiet, profund, grat, breu, lent, segur, apte, capaç, auster, acte.

rectitud, novetat, inquietud, profunditat, gratitud, brevetat, lentitud, seguretat, aptitud, capacitat, austeritat, actitud 12. A Explica les diferències de significat entre aquests parells de mots homòfons: cup/cub; examinant/examinand; rec/reg; sumant/sumand cup: recipient generalment d’obra sobre el qual es trepitja el raïm i on el most es transforma en vi. cub: hexaedre en què les sis cares són quadrats. examinant: gerundi del verb examinar. examinand: persona sotmesa a un examen. rec: canal per on es condueixen les aigües per a regar. reg: acció de fornir aigua a les terres. sumant: gerundi del verb sumar. sumand: quantitat a sumar en fer una suma. L’emmudiment 13. B D’acord amb les explicacions anteriors, fes l’elocució acurada de les seqüències següents i, després, posa entre parèntesis les consonants mudes o elidides. a) molt fecund i) port olímpic b) carn de porc j) amb molts ponts c) record indeleble k) temps de llamps d) fent comptes l) malalt valent e) refresc de taronja m) sucre dissolt f) perdre el rumb n) un lloc immund g) impost just o) arc de sant Martí h) banc ple de fang p) no han resolt res a) molt (t muda); fecund (d muda) d) fent (t muda), comptes (p muda) f) perdre el rumb (b muda) h) fang (g muda) j) amb molts ponts (b, t, t mudes) k) temps de llamps (p, p mudes) l) malalt valent (t, t, mudes)

m) sucre dissolt (t muda) n) un lloc immund (d muda) o) arc de sant Martí (t muda) 14. B Copia les frases següents i corregeix-les afegint la lletra t on correspongui. a) Afortunadamen continua ploven. b) Aprenien eficienmen tot jugan. c) Fa mols dies que estan carretejan cimen. d) No està prou aten. Sembla absen. e) Ep, l’oli bullen està fumejan! f) Constanmen li està agrain el favor. a) Afortunadament continua plovent. b) Aprenien eficientment tot jugant. c) Fa molts dies que estan carretejant ciment. d) No està prou atent. Sembla absent. e) Ep, l’oli bullent està fumejant! f) Constantment li està agraint el favor. 15. B Escriu tan o tant, quan o quant en aquestes frases. a) … t’has comprat el mòbil? … t’ha costat el mòbil? b) No és … barat com sembla. No compris … impulsivament. c) Jo no puc anar … de pressa. No sabia que tu correguessis … . d) No mengis … embotit, que … de greix no és bo. e) … vinguis, en parlarem, eh? … temps fa que ets fora? f) S’hi dedica … que hi deixarà les celles. Treballa … com el qui més. a) Quan t’has comprat el mòbil? Quant t’ha costat el mòbil? b) No és tan barat com sembla. No compris tan impulsivament. c) Jo no puc anar tan de pressa. No sabia que tu correguessis tant. d) No mengis tant embotit, que tant de greix no és bo. e) Quan vinguis, en parlarem, eh? Quant temps fa que ets fora? f) S’hi dedica tant que hi deixarà les celles. Treballa tant com el qui més. 16. B En els buits de les paraules de les frases següents falten sempre dues consonants. Posa-les-hi. a) El dependent ens va su … erir que ens quedéssim el ca … al de llit més alt. b) L’empresa su … inistradora ens ha obligat a a … eptar unes condicions molt desfavorables.

c) Per millorar la seguretat pública, és ca … al millorar la prevenció dels deli … es. d) Per culpa de la seva a … icció al tabac ha patit una … eumònia. e) Com que el dolor au … entava i el ferit sa … ava més i més, el van traslladar a un hospital. f) Heu de posar en cada o … ecte personal els vostres co… oms. a) suggerir, capçal b) subministradora, acceptar c) cabdal, delictes d) addicció, pneumònia e) augmentava, sagnava f) objecte, cognoms La sensibilització 17. B En les frases següents, marca les sensibilitzacions dels sons oclusius amb

el signe i els emmudiments, entre parèntesis.

a) Ho continuaràs fent?

b) Continuaràs fent-ho?

c) És sant Pere Màrtir.

d) És sant Antoni del porquet.

e) Ha trigat vint hores.

f) Hi havia vint sol·licituds.

g) Està col·laborant amb l’associació.

h) Els pots ajudar col·laborant-hi.

i) Hi ha cent persones.

j) Té cent anys i vint dies.

k) Vaig amb ella o amb els altres?

l) Ho va explicar amb tots els ets i uts.

m) Vol pa sucat amb oli.

n) El camí és ple de fang i tolls.

o) Al mocador hi ha taques de sang.

p) Tan sols té cinc anys.

q) Acabarà sabent-ho tot.

r) No tinc res a perdre.

a) Ho continuaràs fen(t)?

b) Continuaràs fent -ho?

c) És san(t) Pere Màrtir.

d) És sant Antoni del porquet.

e) Ha trigat vint hores.

f) Hi havia vin(t) sol·licituds.

g) Està col·laboran(t) amb l’associació.

h) Els pots ajudar col·laborant -hi.

i) Hi ha cen(t) persones.

j) Té cent anys i vin(t) dies.

k) Vaig amb ella o amb els altres?

l) Ho va explicar am(b) tots els ets i uts.

m) Vol pa sucat amb oli.

n) El camí és ple de fang i tolls.

o) Al mocador hi ha taques de san(g).

p) Tan sols té cinc anys.

q) Acabarà sabent- ho tot.

r) No tin(c) res a perdre.

La geminació

18. A D’acord amb la norma, subratlla les consonants que es pronuncien

geminades de les frases següents i després fes-ne l’elocució adequada.

a) Vol moblar-se la casa amb mobles de primera qualitat.

b) Aquest poble s’ha poblat molt: ha doblat la població en un segle.

c) Les regles tres i quatre del reglament no s’ajusten a la llei.

d) Els deixebles diuen que el mestre era molt amable i molt noble.

e) Els meteoròlegs diuen que el temps s’arreglarà i entrarem en un període

estable.

f) Les persones amables sempre estan disposades a ajudar els altres.

g) Els trobadors componien cançons perquè fossin contades pels joglars davant

els nobles.

h) El mecànic diu que és aconsellable de fer el reglatge del motor d’aques

vehicle.

a) Vol moblar-se la casa amb mobles de primera qualitat.

b) Aquest poble s’ha poblat molt: ha doblat la població en un segle.

c) Les regles tres i quatre del reglament no s’ajusten a la llei.

d) Els deixebles diuen que el mestre era molt amable i molt noble.

e) Els meteoròlegs diuen que el temps s’arreglarà i entrarem en un període

estable.

f) Les persones amables sempre estan disposades a ajudar els altres.

g) Els trobadors componien cançons perquè fossin contades pels joglars davant

els nobles.

h)El mecànic diu que és aconsellable de fer el reglatge del motor d’aques

vehicle.

Les lletres b i v

19. B Completa les oracions següents amb els parells de mots anteriors.

a) Que bé que ho has fet! / Ja ve el bon temps.

b) Cal embolicar la ferida amb una bena. Cal punxar la vena per treure’n sang.

c) La núvia es cobria la cara amb un vel. / Aquesta ovella fa un bel molt ronc.

d) Va governar un vast imperi. / És un teixit massa bast; el vull més fi.

e) Si em fas la traveta, no hi vull jugar. / Tira-hi els fideus quan arrenqui el

bull.

f) Li agrada beure el vi amb la bóta. / No m’agrada veure’l patir.

g) Al bagul no hi ha res; és buit. /En el dorsal de la samarreta hi duia el

número vuit.

h) Diumenge toca anar a votar. / En saber la bona notícia, va botar d’alegria.

i) És un fanàtic del vol sense motor. / Sempre prenc la llet en un bol.

j) El bes de Judes és un símbol de la traïció. / Ves que no et vulgui enredar.

20. B Fixa’t en la lletra destacada del mot que encapçala cada sèrie i completa

amb b o v.

a) estrep: estre…ada, estre…ar

b) escriure: escri…ia, escri…ent

c) superb: supèr…ia, super…iós

d) deure: de…ia, de…ent

e) cap: ca…ia, ca…ent

f) caliu: escali…ar, escali…ada

g) sap: sa…ia, sa…ent

h) breu: bre…íssim, bre…etat

i) percep: perce…ia, perce…ent

j) ou: o…al, o…alat

a) estrebada, estrebar

b) escrivia, escrivent

c) supèrbia, superbiós

d) devia, devent

e) cabia, cabent

f) escalivar, escalivada

g) sabia, sabés, sabent

h) brevíssim, brevetat

i) percebia, percebent

j) oval, ovalat

21. A En els buits dels titulars de premsa següents apareixen incompletes

quatre paraules que contenen mb i quatre que contenen nv. Completa-les.

a) ___licar regals amb paper reciclat.

b) Un cotxe ___steix una moto a la Rambla.

c) La co___nació guanyadora de la rifa.

d) L’entrenador no va fer c___is en tot el partit.

e) Agressió per e__ja entre famílies.

f) Un e___bigat del segle XV, l’atracció del palau.

g) El capità jugarà amb un braç e__nat.

h) La policia va e___oltar l’atracador a la plaça Major.

a) Embolicar

b) envesteix

c) combinació

d) canvis

e) enveja

f) embigat

g) embenat

h) envoltar

Els pseudoderivats

22. A Completa els mots de les frases següents amb v o b, segons es tracti de

derivats o pseudoderivats.

a) És una persona freda, una mica cere…ral. Li agrada resoldre enigmes per

esprémer el suc del seu cer…ell.

b) El mo…iment ciutadà es va mo…ilitzar contra la guerra fent trucades als

mò…ils.

c) Els diners que de…em, apunta’ls a l’apartat del dè…it del compte corrent.

d) Esta…a amoïnat per la seva cal…esa; ha…ia pro…at molts remeis contra la

cal…ície. Pro…ablement es quedarà totalment cal… .

e) La ne…ulositat augmentarà. El dia serà ennu…lat, però amb nú…ols prims.

f) Es diu d’un cos que té una trajectòria cur…ilínia quan segueix una línia

cor…a.

g) Al carrer de casa hi ha…ia un automò…il aparcat que no el mo…ien mai de

lloc.

h) La feina d’un escri…ent actual és diferent de la que feia l’antic escri…a.

a) cerebral, cervell

b) moviment, mobilitzar, mòbils

c) devem, dèbit

d) estava, calbesa, havia, provat, calvície, Probablement, calb

e) nebulositat, ennuvolat, núvols

f) curvilínia, corba

g) havia, automòbil, movien

h) escrivent, escriba

Divergències respecte a altres llengües romàniques

23. B Cerca en les llistes dels quadres anteriors la paraula que correspongui a

cadascuna de les definicions següents i escriu-la.

a) Estoig de la fulla d’una espasa.

b) Vaca que no passa d’un any.

c) Vapor o gas exhalat.

d) Remar.

e) Mancat de valentia.

f) Líquid de dintre les plantes.

g) Peça de metall per cordar.

h) De formes airoses, àgils.

i) Vora del mar, d’un riu.

j) Filera de vehicles de transport.

k) Població annexa a una altra de més gran.

l) Arrel comestible.

m) irritar-se, enfuriar-se.

n) Anar a topar fort amb alguna cosa.

o) Element arquitectònic travesser.

p) Conífera nadalenca.

q) Cobriment més transparent que la pintura.

a) Beina.

b) Vedella.

c) Baf.

d) Vogar.

e) Covard.

f) Saba.

g) Sivella.

h) Esvelt.

i) Ribera.

j) Comboi.

k) Raval.

l) Rave.

m) Arravatar-se.

n) Envestir.

o) Biga.

p) Trèvol.

q) Vernís.

24. B Completa les següents sèries de paraules de la mateixa família lèxica amb

b o v.

a) …ena, em…enar, em…enat

b) ri…a, ri…era, ri…atge, ri…erenc

c) …olcar, re…olcar, em…olcar

d) tro…ar, tro…ador, tro…alla

e) aca…ar, aca…ament, aca…alles

f) …aró, …aronessa, …aronia

g) co…ard, co…ardia, aco…ardir-se

h) a…all, da…allar, da…allada

i) can…i, can…iar, bescan…iar

j) ca…all, ca…aller, ca…alleria

k) go…ern, go…ernar, go…ernador

l) gra…ar, gra…at, gra…ació

m) en…estir, en…estida

n) a…orrir, a…orriment, a…orrició

a) bena, embenar, embenat

b) riba, ribera, ribatge, riberenc

c) bolcar, rebolcar, embolcar

d) trobar, trobador, troballa

e) acabar, acabament, acaballes

f) baró, baronessa, baronia

g) covard, covardia, acovardir-se

h) avall, davallar, davallada

i) canvi, canviar, bescanviar

j) cavall, cavaller, cavalleria

k) govern, governar, governador

l) gravar, gravat, gravació

m) envestir, envestida

n) avorrir, avorriment, avorrició

25. B Completa amb b o v segons les normes estudiades:

com…usti…le am…ulant con…ocar

desen…olupar …lindatge con…uls

es…rinar com…inar co…riment

can…iar …lasfemar min…ar

…loqueig em…olicar dece…re

combustible, ambulant, convocar, desenvolupar, blindatge, convuls,

esbrinar, combinar, cobriment, canviar, blasfemar, minvar, bloqueig,

embolicar, decebre.

26. A Escriu quatre oracions combinant dos o més mots (o derivats d’aquests)

de les llistes dels quadres de l’esquerra. Per exemple: En rebentar-se un dels

pneumàtics, l’automòbil ha bolcat i ha caigut costa avall.

Activitat oberta.

27. A Relaciona les paraules de la columna de l’esquerra amb les definicions

corresponents de la columna de la dreta.

bellesa edat avançada

vellesa conjunt de qualitats

bis ordre de l’autoritat

vis del verb anar

ban caragol (tija cilíndrica)

van repetició

probable fer conèixer quelcom

provable rebutjar l’obediència

rebel·lar-se factible, creïble

revelar que pot ser provat

bellesa: conjunt de qualitats

vellesa: edat avançada

bis: repetició

vis: caragol (tija cilíndrica)

ban: ordre de l’autoritat

van: del verb anar

probable: factible, creïble

provable: que pot ser provat

rebel·lar-se: rebutjar l’obediència

revelar: fer conèixer quelcom

28. A Localitza amb l’ajut d’un diccionari l’adjectiu que correspon a cada

definició. Tots s’escriuen, pel que fa a b/v/u, de manera contrària al primitiu

destacat en la definició.

abortiu (adj.) Que pot fer avortar.

nebulós (adj.) Entelat per núvols.

probatori (adj.) Que prova la veritat d’una cosa.

curvilini (adj.) Que es compon de línies corbes.

mòbil (adj.) Que es pot moure.

sebaci (adj.) Que és de la naturalesa del sèu.

labial (adj.) Relatiu als llavis.

ACTIVITATS FINALS 29. De cada quatre paraules, tres formen els derivats mantenint la lletra final i

una no. Troba les que no la mantenen, fes un derivat de cada una i inventa’t

una frase en cada cas, com en l’exemple.

a) fàstic, desert, verd, esquerp d) àrab, nord, espàrrec, remolc

b) llamp, préssec, tomb, immund e) músic, fart, superb, ànec ! L’aneguet

lleig.

c) vàlid, sòlid, covard, càrrec

a) fàstic ! Aquell home és fastigós.

b) préssec ! El presseguer és ple de préssecs.

c) càrrec ! Segar és una feina carregosa.

d) espàrrec ! L’esparreguera és la planta que fa espàrrecs.

30. Forma expressions unint un element de la primera columna amb un de la

segona. A continuació, defineix quin fenomen fonètic es produeix en el

contacte entre les dues parts (tercera columna):

Sant ...fosc Emmudiment de t

Perdre el rumb …dies d’espera Sensibilització de t

Cent ... uns fums… Emmudiment de b

Ve amb ... Antoni de Vilamajor Sensibilització de c

Un jersei verd …i blau Sensibilització de b

Escut blanc ...en alta mar Emmudiment de d

Sant ... Antoni de Vilamajor Sensibilització de t

Perdre el rumb ...en alta mar Emmudiment de b

Cent …dies d’espera Emmudiment de t

Ve amb ... uns fums Sensibilització de b

Un jersei verd …fosc Emmudiment de d

Escut blanc …i blau Sensibilització de c

31. Entre tots els titulars de premsa següents hi falten dues lletres bb, dues

lletres v v, dues lletres c, dues lletres g g, dues lletres t, dues lletres d d i dues

lletres p p. Busca-les.

L’assumte del segrest del banquer té moltes similitus amb un altre cas recent.

Un tramia arrossega uit motos però no causa ferits.

En la joventut se li van acentuar les diòtries.

Un cotxe olca i acaba sumergit en una sèquia.

El restauran fa sugeriments sobre raions i tapes.

Té una rara adicció: les camises de ralles.

Hi ha hagut un important aument dels impagats.

L’assumpte del segrest del banquer té moltes similituds amb un altre cas

recent.

Un tramvia arrossega vuit motos però no causa ferits.

En la joventut se li van accentuar les diòptries.

Un cotxe bolca i acaba submergit en una sèquia.

El restaurant fa suggeriments sobre racions i tapes.

Té una rara addicció: les camises de ratlles.

Hi ha hagut un important augment dels impagats.

32. En cada paraula hi falten dues lletres. Afegeix-les-hi i associa cada paraula amb la seva definició. A__ició Expert en lleis A__ocat Fi, lleuger Sa__ar Part de menjar

que toca a cada u Su__eir Suma Addi__e Sisè dia de la

setmana Ca__al Flux d’un corrent

d’aigua Ca__ill Important Dissa__e Sortir la sang Su__il Ocórrer Ca__l Partidari,

seguidor Ra__ó Proveir Su__inistrar Líder

Addició Suma Advocat Expert en lleis Sagnar Sortir la sang Succeir Ocórrer Addicte Partidari,

seguidor

Cabdal Important Cabdill Líder Dissabte Sisè dia de la

setmana Subtil Fi, lleuger Cabal Flux d’un

corrent d’aigua Ració Part de menjar

que toca a cada u

Subministrar Proveir 33. Completa les paraules, aparella-les segons el significat i indica les quatre parelles que se salten l’associació b-p i v-u. Cal*a, escali*ada, escri*re, perce*ia, de*re, lli*re, bre*etat, super*, cali*, o*, o*alat, be*re, be*ia, cal*ície, perce*, escri*a, li*eral, supèr*ia, dè*it, bre* Calba, calvície escalivada, caliu escriure, escriba percebia, percep deure, dèbit lliure, liberal brevetat, breu superb, supèrbia ou, ovalat, beure, bevia Se salten l’associació b-p i v-u: calba-calvície deure-dèbit escriure-escriba lliure-liberal 34. Escriu tres exemples de cada una de les grafies següents. Fixa’t en els exemples: -nv-: -mb-: ambient -bt-:

-rg: amarg -cc-: ab-: abdicar -gm-: Solució orientativa: -nv-: canvi, envàs, invent -mb-: ambient, tomba, embenar -bt-: dissabte, dubte, subtil -rg-: amarg, llarg, demiürg -cc-: injecció, atracció, calefacció ab-: abicar, abdomen, abnegació -gm-: augmentar, flegma, sintagma 6. Les consonants fricatives i africades ACTIVITATS PRÈVIES DE REPÀS 1. Completa el quadre següent: Grafia Mai o algun cop? Un exemple, si escau tg final je çe nss interior ze tx final ntx interior

Grafia Mai o algun cop? Un exemple, si escau tg final Mai je Algun cop Jesús çe Mai nss interior Mai ze Algun cop zebra tx final Algun cop empatx ntx interior Mai

2. Completa els buits dels enunciats següents, relatius a l’escriptura de s o ss entre vocals a final de paraula. a) Terminació -o…a en adjectius femenins derivats de noms, com fastigo…a. b) Terminació -e…a en alguns noms femenins formats d’una manera especial, com tigre…a. c) Terminació -e…a en adjectius femenins que indiquen origen geogràfic, com polone…a. d) Terminació -e…a en noms que expressen la qualitat abstracta de l’adjectiu del qual deriven, com triste…a. e) Terminació -i…a en noms que indiquen un fet repetitiu o successiu, com trencadi…a. f) Terminació -i…i en noms tècnics d’origen grec, com cri…i, electròli…i, ...

g) Terminacions -a…ió, -e…ió, -o…ió..., que indiquen operacions o efectes, com ero…ió, le…ió, ...

a) -osa / fastigosa b) -essa / tigressa c) -esa / polonesa d) -esa / tristesa e) -issa / trencadissa f) -isi / crisi, electròlisi g) -asió, -esió, -osió / erosió, lesió 3. En tots els buits de les paraules següents, excepte en cinc casos (un per línia), hi va una doble essa. Detecta’ls i després omple la graella del costat: • agre__iu, a__imilar, di__imular, congre__ista, impre__os, ingre__os. • a__imetria, progre__iu, a__ociació, a__emblea, di__uadir, comi__ari. • proce__ador, di__imular, admi__ió, ince__ant, compromi__os, rece__ió. • di__entir, di__eminar, admi__ió, compromi__ari, apre__a, emi__ora. • mi__ioner, ce__ió, progre__ar, predece__or, a__umir, di__il·làbic.

Grafies d’interior de mot que tenen una doble essa molt segura.

Significant dels inicis prefixats dis- i -as quan van amb una sola essa

Temps verbal que en femení i en plural no dobla la essa

Dues paraules de les llistes que van amb una sola essa malgrat els altres derivats

impresos

• agressiu, assimilar, dissimular, congressista, impresos, ingressos • asimetria, progressiu, associació, assemblea, dissuadir, comissari • processador, dissimular, admissió, incessant, compromisos, recessió • dissentir, disseminar, admissió, compromissari, apresa, emissora • missioner, cessió, progressar, predecessor, assumir, disil·làbic Grafies d’interior de mot que tenen una doble essa molt segura.

-cess-, -gress-, -miss-, -press-

Significant dels inicis prefixats dis- i -as quan van amb una sola essa

Disil·làbic: dues síl·labes; asimetria: negació de la simetria.

Temps verbal que en femení i en plural no dobla la essa

Participi: impresos, apresa

Dues paraules de les llistes que van amb una sola essa malgrat els altres derivats

impresos, compromisos

Les consonants fricatives 4. B Articula els sons fricatius destacats en les seqüències següents i classifica les paraules que els contenen, atenent al punt d’articulació (fricatius alveolars i fricatius palatals) i la sonoritat (sonor i sord): a) nedar a la braça / carn a la brasa b) xec en descobert / posa’t el gec de pell c) bombeta fosa / enterrar en una fossa d) vagi al carrer / baixi al carrer e) passar una carta / pesar una carta f) no para de manxar / no para de menjar

g) plantà un salze / salsa de calçots h) llegiu un llibre / roba amb lleixiu i) un joc infantil / un xoc de cultures j) una peça minúscula / una pesa minúscula a) nedar a la braça (fricativa alveolar sorda) / carn a la brasa (fricativa alveolar sonora) b) xec en descobert (fricativa palatal sorda) / posa’t el gec de pell (fricativa palatal sonora) c) bombeta fosa (fricativa alveolar sonora) / enterrar en una fossa (fricativa alveolar sorda) d) vagi al carrer (fricativa palatal sonora) / baixi al carrer (fricativa palatal sorda) e) passar una carta (fricativa alveolar sorda) / pesar una carta (fricativa alveolar sonora) f) no para de manxar (fricativa palatal sorda) / no para de menjar (fricativa palatal sonora) g) plantà un salze (fricativa alveolar sonora) / salsa de calçots (fricativa alveolar sorda) h) llegiu un llibre (fricativa palatal sonora) / roba amb lleixiu (fricativa palatal sorda) i) un joc infantil (fricativa palatal sonora) / un xoc de cultures (fricativa palatal sorda) j) una peça minúscula (fricativa alveolar sorda) / una pesa minúscula fricativa palatal sonora) 5 A Substitueix els sons d’aquestes seqüències per les lletres corresponents:

a) llen[s]a la [s]endra del bra[z]er

b) po[z]a’n dos tro[s]os [s]en[s]er[s]

c) hi ha set[z]e [s]iris ence[z]os

d) la ro[s]a del lla[s]et és la Ro[z]a

e) no li té [ʒ]ens d’enve[ʒ]a

f) el [ʒ]ersei del col·le[ʒ]i

g) el gui[ʃ] és al cala[ʃ]

h) Agafa els pe[ʃ]os de la [ʃ]ar[ʃ]a

a) Llença la cendra del braser.

b) Posa’n dos trossos sencers.

c) Hi ha setze ciris encesos.

d) La rossa del llacet és la Rosa.

e) No li té gens d’enveja.

f) El jersei del ol·legi,

g) El guix és al calaix.

h) Agafa els peixos de la xarxa.

6 A Classifica els mots destacats segons el so de la essa: sonora [z] / sorda [s]. a) han caçat un porc senglar / s’han casat pel civil b) una peça de ferro / el ferro pesa molt c) una zona verda / quan la flauta sona… d) una noia rosseta / una roseta vermella e) un cel estelat / un animal en zel f) l’àguila ja ha vist la presa / té molta pressa. g) creixen salzes a la ribera / salses picants Essa sonora (z) Essa sorda (s) casat pesa zona roseta zel presa salzes

caçat peça sona rosseta cel pressa salses

7 B Completa els fragments següents amb la grafia correcta de la essa sonora.

a) distingir belle…a de velle…a

b) omple el dipò…it de ben…ina

c) un tran…atlàntic enfon…at

d) els dot…e signes del …odíac

e) cal organit…ar el tràn…it

f) la col·li…ió provocà l’explo…ió

g) indemnit…ar-lo per le…ions

h) ca…os que cal re…oldre

i) els paï…os de l’À…ia central

j) plantar al…ines i sal…es

k) al de…embre el vi…itarem

l) el mu…eu de l’esglé…ia

m) un esmor…ar molt sen…ill

n) fer l’anàli…i de la seva te…i

o) la cri…i del na…isme

p) els ga…os de la capa d’o…ó

q) po…ar il·lu…ió en una co…a

r) pe…ar monedes del bron…e

a) distingir bellesa de vellesa

b) omple el dipòsit de benzina

c) un transatlàntic enfonsat

d) els dotze signes del zodíac

e) cal organitzar el trànsit

f) la col·lisió provocà l’explosió

g) indemnitzar-lo per lesions

h) casos que cal resoldre

i) els països de l’Àsia central

j) plantar alzines i salzes

k) al desembre el visitarem

l) el museu de l’església

m) un esmorzar molt senzill

n) fer l’anàlisi de la seva tesi

o) la crisi del nazisme

p) els gasos de la capa d’ozó

q) posar il·lusió en una cosa

r) pesar monedes de bronze

8. B Completa els fragments següents amb ss, s o c, d’acord amb les normes

ortogràfiques de la essa sorda.

a) una pòli…a d’a…eguran…es

b) uns brin… de …afrà a l’arrò…

c) un tro… o bo…í de can…alada

d) pa…a un dies a …arago…a

e) di…oldre …ucre per endol…ir-les

f) un a…a…inat atro…

g) esperan…es de convèn…e’ls

h) tot l’entre…òl re…ona ma…a

i) li van re…orgir les for…es

j) di…fre…es molt e…tranyes

k) ho per…ep com un contra…entit

l) va re…eguir tot l’auto…ervei

m) la discu…ió del pre…upost

n) no fun…iona la impre…ora

o) no el tro…egis; el vull sen…er

p) turi…tes e…tranger… a Eivi…a

q) re…orgir entre les …endres

r) el pre…entiment d’una nova erup…ió

a) una pòlissa d’assegurances

b) uns brins de safrà a l’arròs

c) un tros o bocí de cansalada

d) passa un quants dies a Saragossa

e) dissoldre sucre per endolcir-les

f) un assassinat atroç

g) esperances de convence’ls

h) tot l’entresòl ressona massa

i) li van ressorgir les forces

j) disfresses molt estranyes

k) ho percep com un contrasentit

l) va resseguir tot l’autoservei

m) la discussió del pressupost

n) no funciona la impressora

o) no el trossegis; el vull sencer

p) turistes estrangers a Eivissa

q) ressorgir entre les cendres

r) el pressentiment d’una nova erupció

9. B Forma els derivats dels verbs següents que acabin amb -gressió, -gressor /

gressora; -missió, -missor/missora; -pressió, -pressor/pressora i fes els canvis que

calgui perquè resulti una expressió ben formada:

a) agredir un infant

b) comprimir les dades

c) transmetre els senyals

d) imprimir un text

e) transgredir la llei

f) oprimir els febles

g) emetre un missatge

a) agressió a un infant / agressor d’un infant

b) compressió de les dades / compressor de dades

c) transmissió de senyals / transmissor de senyals

d) impressió d’un text / impressor de textos

e) transgressió de la llei / trangressor de la llei

f) opressió dels febles / opressor dels febles

g) emissió d’un missatge / emissor d’un missatge

10. B Segons les normes, completa els fragments següents amb les lletres s, c o

ç:

a) parla amb signes

b) el llac dels cignes

c) sessió contínua

d) fer cessió dels béns

e) la falç i el martell

f) un tros d’escorça

g) l’avenç o progrés

h) un eriçó de mar

i) pudor de sofre

j) persona suspicaç

k) amanir l’enciam

l) cobrir de calç viva

m) raó convincent

n) cansalada viada

o) petit com una puça

p) sotsobrar una nau

q) una veu que encisa

r) caure per un cingle

s) melmelada de cirera

t) caminar descalç

u) uns llençols de cotó

v) endolcir el to

11. B Agrupa per famílies lèxiques les paraules que tens enumerades a

continuació i completa-les amb les lletres c o ç segons correspongui.

Per exemple: a) braç; b) bracet; c) bracejar.

a) balan…a, for…a, gla…, feli…, peda…, cal…es, convèn…er, auda…;

b) gla…ó, cal…otets, for…ut, peda…et, feli…itat, audà…ia, conven…ut, balan…í;

c) for…ejar, feli…itació, cal…otada, balan…ejar, gla…era, apeda…ar, auda…ment,

conven…iment.

a) balança; b) balancí; c) balancejar.

a) força; b) forçut; c) forcejar.

a) glaç; b) glaçó; c) glacera.

a) feliç; b) felicitat; c) felicitació.

a) pedaç; b) pedacet; c) apedaçar.

a) calces; b) calçotets; c) calçotada.

a) convèncer; b) convençut; c) convenciment.

a) audaç; b) audàcia; c) audaçment.

12. A Amb els sufixos -issa /-dissa i -assa, forma un substantiu a partir

d’aquestes paraules: palla, trencar, cuir, córrer, pi(n), llonga(n), gallina, bellugar,

mula, nodrir.

Pallissa, trencadissa, cuirassa, corredissa, pinassa, llonganissa, gallinassa,

bellugadissa, mulassa, nodrissa.

13. A Amb el sufix -ança /-ença, escriu en singular i plural els derivats que

corresponen als verbs o als adjectius següents. Per exemple: confiança, confiances.

puixant, creure, complaure, doler, estar, malvoler, versemblant, defallir, lloar, venjar.

Puixant: puixança, puixances.

Creure: creença, creences.

Complaure: complaença, complaences.

Doler: dolença, dolences.

Estar: estança, estances.

Malvoler: malvolença, malvolences.

Versemblant: versemblança, versemblances.

Defallir: defallença, defallences.

Lloar: lloança, lloances.

venjar: venjança, venjances.

14. B Classifica els mots destacats segons el so fricatiu palatal: sonor [ʒ] / sord

[ʃ].

a) els revolts em maregen / molts mereixen aprovar

b) vehicle de cinc marxes / anotar als marges

c) un joc de cartes / el xoc de dos cossos

d) una finestra reixada / ha pescat una rajada

e) quan baixi la calor / quan vagi a treballar

f) vés a jugar / No es pot eixugar.

so fricatiu palatal sonor [ʒ] so fricatiu palatal sord [ʃ]

maregen

marges

joc

mereixen

marxes

xoc

rajada

vagi

jugar

reixada

baixi

eixugar

15. B D’acord amb les normes, completa les frases següents amb les lletres j o

g:

a) A…uda’m a pen…ar el pi…ama.

b) Són unes espon…es molt flon…es.

c) Sorte…en una …oia d’ar…ent.

d) És el refu…i del fu…itiu.

e) Es plante…en nous ob…ectius.

f) És el nou pro…ecte de l’en…inyer.

g) La vida de …esús a …erusalem.

h) Va a un col·le…i de …esuïtes.

i) El …ardí és ben …ebrat.

j) Afe…iu-ne a l’alber…ínia un ra…olí d’oli.

k) …eia en un llit ma…estuós.

l) Els …ueus anomenen Déu …ehovà.

m) Va passar la …oventut a l’estran…er

n) Han sor…it les sub…ectivitats.

o) A cada pas de la …imcana hi posen un se…ell.

p) Vi…ileu amb les plu…es de la re…ió.

q) Una espècie de …irafa que es pot extin…ir.

r) Són reven…es pròpies de persones …eloses.

s) Treu la tar…eta per pagar el …ersei.

t) Que no es mare…in amb la in…ecció.

u) Tot sovint aire…en bo…eries.

v) Tenen pro…ectada una acció d’a…itació.

a) Ajuda’m a penjar el pijama.

b) Són unes esponges molt flonges.

c) Sortegen una joia d’argent.

d) És el refugi del fugitiu.

e) Es plantegen nous objectius.

f) És el nou projecte de l’enginyer.

g) La vida de Jesús a Jerusalem.

h) Va a un col·legi de jesuïtes.

i) El jardí és ben gebrat.

j) Afegiu-ne a l’albergínia un rajolí d’oli.

k) Jeia en un llit majestuós.

l) Els jueus anomenen Déu Jehovà.

m) Va passar la joventut a l’estranger

n) Han sorgit les subjectivitats.

o) A cada pas de la gimcana posen un segell.

p) Vigileu amb les pluges de la regió.

q) Una espècie de girafa que es pot extingir.

r) Són revenges pròpies de persones geloses.

s) Treu la targeta per pagar el jersei.

t) Que no es maregin amb la injecció.

u) Tot sovint airegen bogeries.

v) Tenen projectada una acció d’agitació.

16. B 16. Modifica morfològicament les paraules marcades (noms, adjectius i

verbs).

a) Que no es marejar les nenes allà dalt, que avui van com boig.

b) A partir del mes de març apujar-se les taronja.

c) Vosaltres dos no trepitjar el fang si arriben les pluja.

d) Impediu que els tècnics assajar amb l’aparell quan les platja siguin plenes.

e) Temia que li rebutjar les pomes per lletja.

f) Del balcó penjar dues samarretes i unes mitja.

a) Que no es maregin les nenes allà dalt, que avui van com boges.

b) A partir del mes de març s’apugen les taronges.

c) Vosaltres dos no trepitgeu el fang si arriben les pluges.

d) Impediu que els tècnics assagin amb l’aparell quan les platges siguin plenes.

e) Temia que li rebutgessin les pomes per lletges.

f) Del balcó pengen dues samarretes i unes mitges.

17. B D’acord amb les normes, completa els fragments següents amb la lletra x

o el dígraf ix:

a) un pam de gru…

b) gui… d’engui…ar

c) porcs d’engre…

d) …umar-se el dit

e) …arrup de madu…a

f) o ca…a o fa…a!

g) el seny i la rau…a

h) el país de …au…a

i) amba…ada …inesa

j) el que…al del seny

a) un pam de gruix

b) guix d’enguixar

c) porcs d’engreix

d) xumar-se el dit

e) xarrup de maduixa

f) o caixa o faixa!

g) el seny i la rauxa

h) el país de xauxa

i) ambaixada xinesa

j) el queixal del seny

Les consonants africades

18. B Articula els sons africats destacats en els mots següents i classifica’ls

(sonors/sords):

a) la mosca tse-tse / el dotzè classificat

b) encendre la metxa / el metge cirurgià

c) jocs d’atzar / el tsar de Rússia

d) metzina o verí / en forma de petxina

e) afectats pel tsunami / tocar la botzina

f) mitjons de fil / clavetejat de tatxots

g) potser no és res / l’ofici de rellotger

h) unes mitges/ endavant les atxes!

a) la mosca tse-tse (africat alveolar sord) / el dotzè classificat (africat alveolar

sonor)

b) encendre la metxa (africat palatal sord) / el metge cirurgià (africat palatal

sonor)

c) jocs d’atzar (africat alveolar sonor) / el tsar de Rússia (africat alveolar sord)

d) metzina o verí (africat alveolar sonor) / en forma de petxina (africat palatal

sord)

e) afectats pel tsunami (africat alveolar sord) / tocar la botzina (africat alveolar

sonor)

f) mitjons de fil (africat palatal sonor) / clavetejat de tatxots (africat palatal

sord)

g) potser no és res (africat alveolar sord) / l’ofici de rellotger (africat palatal

sonor)

h) unes mitges (africat palatal sonor) / endavant les atxes! (africat palatal

sord)

Les grafies

19. B Substitueix els sons d’aquestes seqüències per les lletres corresponents:

a) populari[d ͡z]à el mot [t͡s]unami

b) po[t͡s]er li feien la gui[d ͡z]a

c) els materials sòli[t͡s] i els líqui[t͡s]

d) desi[d ͡ʒ]a la mo[tʃ ͡ ]illa i l’esto[tʃ ͡]

e) les del mi[tʃ ͡] són més lle[d ͡ʒ]es

f) tenir un empa[tʃ ͡] de forma[d ͡ʒ]e

a) popularitzà el mot tsunami

b) potser li feien la guitza

c) els materials sòlids i els líquids

d) desitja la motxilla i l’estoig

e) les del mig són més lletges

f) tenir un empatx de formatge

20. B D’acord amb les normes anteriors, completa les frases següents amb les

lletres que corresponguin als sons [ʒ] [d ͡ʒ] o [tʃ ͡].

a) Aquesta font ra…a molt; fa un bon ra… .

b) Es pot dir una mi…a part o un mi… .

c) Treu un cartu… de la cartu…era.

d) No desi…is tant: el desi… no et deixa viure.

e) Vol bate…ar el nadó i vol celebrar el bate… .

f) La posta de sol era ro…enca, d’un ro… daurat.

g) Era bo… i li agafaven atacs de bo…eria.

h) El va despa…ar quan sortia del despa… .

i) Era molt lle… i la seva lle…or l’amoïnava molt.

a) Aquesta font raja molt; fa un bon raig.

b) Es pot dir una mitja part o un mig.

c) Treu un cartutx de la cartutxera.

d) No desitgis tant: el desig no et deixa viure.

e) Vol batejar el nadó i vol celebrar el bateig.

f) La posta de sol era rogenca, d’un roig daurat.

g) Tenia atacs bogeria, com si fos boig.

h) El va despatxar quan sortia del despatx.

i) Era molt lleig i la seva lletjor l’amoïnava molt.

21. A Completa les paraules de l’esquerra ajudant-te de la definició de la

columna central. En acabat, escriu una forma derivada de la paraula inicial en la

frase de la columna de la dreta.

En__ Contrarietat,

desplaer

Perquè els veïns no s’....., va abaixar el volum

de la ràdio.

Sor__ Acció de

sotmetre a l’atzar

una tria

Al meu poble, cada any ..... una cistella per

Nadal.

Es__ Petita quantitat Portava la samarreta plena d’.... d’oli.

d’un líquid que

es desprèn d’un

tot

Car__ Càrrega completa

d’una arma de foc

Gastarem els nostres darrers ... aquest cap de

setmana.

Ass__ Operació de

prova

Si no ...... més sovint l’obra, no la podreu

estrenar d’aquí un mes.

Re__ Acció de no

acceptar

Ara em ...., però ahir bé volies la meva

companyia!

Pa__ Avinguda ampla Els metges diuen que ... una hora al dia és

molt sa.

Lle__ Mancat de bellesa Les pomes més .... les guardarem per fer

confitura.

Sa__ Receptacle

d’aigua per rentar

roba o regar

Antigament, a molts pobles hi havia ...

públics perquè la gent no tenia aigua corrent

a casa.

Enuig Perquè els veïns no s’enutgessin, va abaixar el volum de la ràdio.

Sorteig Al meu poble, cada any sortegen una cistella per Nadal.

Esquitx Portava la samarreta plena d’esquitxos d’oli.

Cartutx Gastarem els nostres darrers cartutxos aquest cap de setmana.

Assaig Si no assageu més sovint l’obra, no la podreu estrenar d’aquí un

mes.

Rebuig Ara em rebutges, però ahir bé volies la meva companyia!

Passeig Els metges diuen que passejar una hora al dia és molt sa.

Lleig Les pomes més lletges les guardarem per fer confitura.

Safareig Antigament, a molts pobles hi havia safareigs públics perquè la

gent no tenia aigua corrent a casa.

La ics

22. B Transcriu fonèticament les grafies destacades de les paraules següents

segons que corresponguin al so de xeix [ʃ] o al so ics [ks] o [gz].

xifra inexacta, examen complex, exercici exagerat, exhibir la rauxa, exhibició de boxa,

inexpert a la xarxa, exultar d’èxit, fixar el màxim, exhalar un flux

xifra inexacta: [ʃ] [gz]

examen complex: [gz] [ks]

exercici exagerat: [gz] [gz]

exhibir la rauxa: [gz] [ʃ]

exhibició de boxa: [gz] [ks]

inexpert a la xarxa: [ks] [ʃ] [ʃ]

exultar d’èxit: [gz] [gz]

fixar el màxim: [ks] [ks]

exhalar un flux: [gz] [ks]

23. B En cada frase de les següents hi falta un total de tres lletres (s, c, i, x…),

una per una o en grups de dues.

a) L’a___ensió al Karakòrum ha estat un è___it total.

b) Per un o dos a___ents mal posats, he suspès l’e___amen.

c) En un atac de rau___a, va destruir una figura de gui__ de l’e__xida.

d) És un viatge e___el·lent per conèixer fauna e___òtica.

e) L’e___pulsió d’e___trangers és una mesura e___agerada.

f) Tothom es va fi___ar en aquell e___èntric que cridava.

a) ascensió, èxit

b) accents, examen

c) rauxa, guix, eixida

d) excel·lent, exòtica

e) expulsió, estrangers, exagerada

f) fixar, excèntric

24. A Fes explícit el significat d’aquests parells de mots a través de diferents

frases:

excedir/accedir; excepció/accepció; accés/excés.

Activitat oberta.

La sonorització per contacte

25. B Les seqüències següents són parònimes (només contrasten per la

sonoritat de la essa). Fes-ne una pronúncia acurada i, després, explicita’n el

significat amb una frase.

a) les ales / les sales

b) uns ous / uns sous

c) unes oques / unes soques

d) molts avis / molts savis

e) les eleccions / les seleccions

f) cas oposat / cas suposat

g) més alt /més sal

Activitat oberta.

26. A Marca, en les seqüències següents, les sonoritzacions per contacte.

Després transcriu-ne els sons i fes-ne una pronúncia acurada.

a) roig intens / roig cirera

b) tots simpàtics / tots amables

c) greix sobrant / greix animal

d) esquetx ofensiu / esquetx teatral

e) complex infantil / complex traumàtic

f) llençar les sobres / aturar les obres

a) La sonorització es produeix a roig intens: [rɔʤintɛns]

b) b) La sonorització es produeix a tots amables: [toʣəmab.bləs]

c) c) La sonorització es produeix a greix animal: [gɾeʒənimal]

d) d) La sonorització es produeix a esquetx ofensiu: [əskeʤufənsiu]

e) e) La sonorització es produeix a complex infantil: [kumplɛgzinfəntil]

f) f) La sonorització es produeix a aturar les obres: [ətuɾaləzɔbɾəs]

ACTIVITATS FINALS 27. Reparteix les paraules següents en la taula segons la grafia que els falti.

comen…ar, on…e, comen…em, pin…a, en…etar, pan…a, vacan…es, en…im,

en…e, dan…a, creen…a, enfon…ar, confian…a, nan…a, llon…a, confian…es.

28. En els mots de les expressions següents hi falten sis lletres s, sis lletres c,

sis lletres ç i sis lletres z, en posició inicial o final. Tens una escaleta a baix per

controlar el còmput.

Z S C ç

onze pansa comencem començar

enzim dansa encertar pinça

enze enfonsar vacances creença

llonza nansa confiances confiança

Un _òcol de fusta. El comer_

tradicional.

Una _ona

restringida.

Signes del _odíac.

Un _inturó negre. Només tinc fet un

esbó_.

Una _anefa

clàssica.

Un article

morda_.

Un tro_ de pastís. Les _endres del

difunt.

Un aven_

tecnològic.

Puntes de

_igarret.

Caure a la _èquia. El _enit de la seva

carrera.

Contaminació

_ero.

Melmelada de

_ireres.

Com brun_

l’abella!

La _erdanya

francesa.

_alpar del port. Una pluja

pertina_.

El bra_ esquerre. Menys d’un ter_

dels assistents.

Un pas _ebra. Un niu de

_igonyes.

S Z C Ç

sòcol comerç zona zodíac

cinturó esbós sanefa mordaç

tros cendres avenç cigarret

sèquia zenit zero cireres

brunz Cerdanya salpar pertinaç

braç terç zebra cigonyes

29. En cada frase hi falten quatre consonants. Reescriu les frases i afegeix-les-

hi. De vegades, dues d’aquestes consonants les pots trobar en una mateixa

paraula i, fins i tot, l’una al costat de l’altra.

a) No donis validea a la notícia: és d’una emiora etrangera. !

b) Amb una maa de ferro comprada en un autoervei fa reduir a troos uns

quants maons. !

c) El govern vol etendre l’eemció de l’impost fiant un nou barem. !

d) Aquest nou flu de capitals ha despertat un entuiasme general etrany i

comple. !

e) Quan va a congreos pels païos ho aprofita per fer ecursions.!

f) Sempre havia ecel·lit com a comptable; per això és etrany que errés en el

preupost. !

g) Nois, comeneu a braejar quan soni la boina. !

h) Això no és suc de índria epremuda, sinó un suedani. !

i) Només eu i paeja: fa una vida d’aseta. !

a) No donis validesa a la notícia: és d’una emissora estrangera.

b) Amb una maça de ferro comprada en un autoservei fa reduir a trossos uns

quants maons.

c) El govern vol estendre l’exempció de l’impost fixant un nou barem.

d) Aquest nou flux de capitals ha despertat un entusiasme general estrany i

complex.

e) Quan va a congressos pels països ho aprofita per fer excursions.

f) Sempre havia excel·lit com a comptable; per això és estrany que errés en el

pressupost.

g) Nois, comenceu a bracejar quan soni la botzina.

h) Això no és suc de síndria espremuda, sinó un succedani.

i) Només seu i passeja: fa una vida d’asceta.

7. Les consonants nasals, laterals i ròtiques

ACTIVITATS PRÈVIES DE REPÀS 1. Fixa’t en les grafies de la columna esquerra i digues si són impossibles, poc

freqüents o habituals. Posa un exemple de cada.

Solució orientativa:

Grafia Impossible? Poc freqüent?

Habitual? Un exemple, si escau

nrr x --

mpt x atemptat

nm x enmig

tll x espatlla

mb x embús

mf x amfibi

mm x immobiliària

ms x premsa

l·l final x --

mn x gimnàs

nn x mil·lenni

nt x cantautor

mt x impremta

ll final x fregall

tl x atles

rtx x

nz x donzella

2. Completa les paraules amb una ela simple o amb una ela geminada i

aparella-les amb les definicions de sota:

selecció Acció d’escollir els millors.

cel·la Habitació d’un monestir.

el·lipse Tipus de corba plana.

elidir Suprimir.

sol·licitar Demanar.

intel·ligència Capacitat de comprendre, resoldre…

al·lèrgia Reacció visible del cos.

alegria Sentiment de plaer.

celebrar Fer una festa a propòsit d’un fet.

milió Mil vegades mil.

pol·len Polsim format per cèl·lules germinals de les plantes.

polèmica Controvèrsia, debat.

tranquil·la Ni inquieta ni excitada.

novel·la Narració llarga.

parentela Conjunt dels parents d’algú.

il·lògic Que no és lògic.

col·locar Posar en un lloc.

columna Pilar, sovint de pedra.

mil·lenni Període mil anys.

3. Omple els buits de les frases i digues en quants casos has hagut d’utilitzar

una sola lletra. En quins? Pots donar raó del perquè?

a) És un assu…te ben fosc això del co…te corrent milionari.

b) El co…te Dràcula va fer sa…ar el coll de la seva víctima.

c) Enguany hem tingut un au…ent i…isori del sou.

d) Sota el seu so…iure i…ocent s’amaga una ment perversa.

e) La pre…a local parla sense fonament d’una societat multi…acial.

f) És un brillant dramaturg i ta…ateix ha co…eat també bastant la poesia.

a) És un assumpte ben fosc això del compte corrent milionari.

b) El comte Dràcula va fer sagnar el coll de la seva víctima.

c) Enguany hem tingut un augment irrisori del sou.

d) Sota el seu somriure innocent s’amaga una ment perversa.

e) La premsa local parla sense fonament d’una societat multiracial.

f) És un brillant dramaturg i tanmateix ha conreat també bastant la poesia.

S’ha utilitzat una sola lletra en les frases b) comte i e) multiracial. La paraula

comte (títol nobiliari) s’escriu amb ema, a diferencia de conte (rondalla) i de

compte (càlcul). La paraula multiracial està formada per un prefix tònic de

carácter preposcional, que no obliga a doblar la erra.

Les consonants nasals 4. B Articula els sons nasals destacats en les seqüències següents i classifica les

paraules que els contenen, atenent al punt d’articulació: bilabial, alveolar, palatal,

velar.

a) L’estadi era un clam.

b) És el clan de la màfia.

c) Quin fangueig! Tot és ple de fang.

d) Fan un pam d’ample.

e) Treu la clau del pany.

f) La neu ja es fon.

g) No és un bolet sinó un fong.

h) Prop de l’estany hi ha un estanc.

i) Fes-li un reny per la malesa.

j) S’ha trencat el rem de la barca.

a) bilabial

b) alveolar

c) velar

d) alveolar; bilabial

e) palatal

f) alveolar

g) velar

h) palatal; velar

i) palatal

j) bilabial

Les grafies m i n 5. B Substitueix els sons d’aquestes seqüències per les lletres corresponents.

a) co[m]tabilitat i[m]presci[n]dible

b) co[m]fiar en el trio[m]f

c) e[m]mig dels co[m]vidats

d) és un [ɲ]icris; un no res el to[m]ba

e) aquest a[ɲ] hi ha cra[ŋ]s de riu

f) qui[n] dri[ŋ] fa el cascavell!

g) un i[n]mens [ɲ]ap urbanístic.

h) el tro[ŋ]c i[n]ferior

a) comptabilitat imprescindible

b) confiar en el triomf

c) enmig dels convidats

d) és un nyicris; un no res el tomba

e) aquest any hi ha crancs de riu

f) quin dring fa el cascavell!

g) un immens nyap urbanístic

h) el tronc inferior

6. B D’acord amb les normes anteriors (incloent-hi les excepcions), completa

els fragments següents amb les lletres m, n o nn.

a) quedar i…mune

b) una variada ga…ma

c) s’alegrà gra…ment

d) el bar del xa…frà

e) de tara…à i…ocent

f) i…mersió submarina

g) publicar un pa…flet

h) ta…mateix ho farà

i) un ca…vi i…ovador

j) personatge i…fluent

k) dece…i co…vuls

l) bo…bolla de sabó

m) i…fondre co…fiança

n) co…exió dificultosa

o) una circu…ferència

p) co…fluir dos rius

q) co…plir la promesa

r) gri…par per la paret

s) facultat i…ata

t) i…vocar clemè…cia

a) quedar immune

b) una variada gamma

c) s’alegrà granment

d) el bar del xamfrà

e) de tarannà innocent

f) immersió submarina

g) publicar un pamflet

h) tanmateix ho farà

i) un canvi innovador

j) personatge influent

k) decenni convuls

l) bombolla de sabó

m) infondre confiança

n) connexió dificultosa

o) una circumferència

p) confluir dos rius

q) complir la promesa

r) grimpar per la paret

s) facultat innata

t) invocar clemència

7. B Amb el prefix en- o em- forma els verbs derivats d’aquests noms. Per

exemple: boig → embogir.

bena, presó, muralla, fang, capçal, boig, magatzem, forn, prova, deute, màscara, fosc,

pitjor, fort.

embenar, empresonar, emmurallar, enfangar, encapçalar, embogir,

emmagatzemar, enfornar, emprovar, endeutar, emmascarar, enfosquir,

empitjorar, enfortir.

8. B Amb els prefixos con- o com- forma uns altres verbs derivats dels següents:

…penetrar, …viure, …batre, …moure, …fiar, …vèncer, …firmar, …plaure, …memorar,

…figurar.

compenetrar, conviure, combatre, commoure, confiar, convèncer,

confirmar, complaure, commemorar, configurar.

9. B Escriu els contraris dels noms següents, afegint els prefixos in- o im-

segons correspongui:

…probable, …fal·lible, …vàlid, …batut, …fecund, …necessari, …mòbil, …merescut,

…viable, …fèrtil.

improbable, infal·lible, invàlid, imbatut, infecund, innecessari, immòbil,

immerescut, inviable, infèrtil.

10. A Escriu m o mp en les expressions següents:

a) caure en la te…tació

b) els rails del tra…via

c) assu…te delicat

d) les e…pre…tes dactilars

e) obrir un co…te al banc

f) animal a…fibi

g) amb un so…rís als llavis

h) saldar els co…tes

i) el co…te i la co…tessa

j) ate…tat mortal

k) entrada trio…fal

l) e…fatitzar una frase

m) publicat a la pre…sa

n) pagar al co…tat

a) caure en la temptació

b) els rails del tramvia

c) assumpte delicat

d) les empremtes dactilars

e) obrir un compte al banc

f) animal amfibi

g) amb un somrís als llavis

h) saldar els comptes

i) el comte i la comtessa

j) atemptat mortal

k) entrada triomfal

l) emfatitzar una frase

m) publicat a la premsa

n) pagar al comptat

Les consonants laterals

11. B Articula els sons laterals destacats en les seqüències següents i classifica

les paraules que els contenen, atenent al punt d’articulació: lateral alveolar o

lateral palatal.

a) un lustre són cinc anys

b) donar llustre a un moble

c) amb cola de fuster

d) una colla d’estudiants

e) et cal un aval pel préstec

f) el rai baixa riu avall

g) el call o barri jueu

h) em fa mal el coll

i) el mall del picapedrer

j) dinar col amb patates

k) un milió d’euros

l) és millor que te’n vagis

Alveolar [l] Palatal [ʎ]

lustre, cola, cal, aval, mal, col, milió llustre, colla, avall, call, coll, mall, millor

12 B Articula acuradament els sons de les lletres destacades en les seqüències següents. a) llaç d’una corbata / jaç per dormir b) El ioga? –No el practica. / El lloga? –A quin preu? c) llebre al bosc / gebre al bosc d) I amb pega, anirà bé? / Llampega? –Anirà bé, si plou. e) un bon lloc / un bon joc g) i una nova cara / lluna nova h) mira-t’ho més de lluny / mes de juny. i) De iot, no n’hi ha cap al port. / De llot, no n’hi ha gens a la bassa. Activitat oral.

La geminació de les consonants laterals

13 A Substitueix els sons d’aquestes seqüències per les lletres corresponents:

a) s’ha espa[ʎʎ]at el re[ʎ]otge

b) ser un a[ll]icient per a un a[ll]eta

c) co[ll]ecció de bi[ʎʎ]ets antics

d) so[ll]icità la bu[ʎʎ]eta mi[l]ionària

e) la secció d’a[ll]etisme no ru[ʎʎ]a

f) tenen els u[ʎ]s ame[ʎʎ]ats

g) fica el xanda[ʎ] a la motxi[ʎ]a

h) la rebe[ll]ió d’un mi[l]er de presos

i) L’afiliació ra[ʎʎ]a el mi[le]r

a) s’ha espatllat el rellotge

b) ser un al·licient per a un atleta

c) col·lecció de bitllets antics

d) sol·licità la butlleta milionària

e) la secció d’atletisme no rutlla

f) tenen els ulls ametllats

g) fica el xandall a la motxilla

h) la rebel·lió d’un miler de presos

i) L’afiliació ratlla el miler

La ela geminada

14 B Completa aquests fragments amb les lletres l o l·l segons correspongui.

a) la insta…ació e…èctrica

b) un mi…er de gori…es

c) ce…ebrar el mi…enari

d) una se…ecció de nove…es

e) co…aborar en la so…ució

f) anu…ar les e…eccions

g) d’inte…igència e…evada

h) e…ogiar una pe…ícula

i) les seqüe…es de la co…isió

j) e…aborar noves cè…ules

k) fer la so…icitud amb ante…ació

l) pa…iar l’a…èrgia al po…en

m) el para…el ce…este

a) la instal·lació elèctrica

b) un miler de goril·les

c) celebrar el mil·lenari

d) una selecció de novel·les

e) col·laborar en la solució

f) anul·lar les eleccions

g) d’intel·ligència elevada

h) elogiar una pel·lícula

i) les seqüeles de la col·lisió

j) elaborar noves cèl·lules

k) fer la sol·licitud amb antelació

l) pal·liar l’al·lèrgia al pol·len

m) el paral·lel celeste

15 B Cerca, per a cadascun dels mots següents, almenys una paraula que sigui

de la mateixa família. Per exemple: rebel·lió → rebel·lar-se / rebel·lia.

al·legar, bèl·lic, cancel·lar, col·laborar, col·leccionar, col·locar, il·legal, instal·lació,

intel·ligible, pal·liar, pol·luir, sol·licitar, tranquil·la, vacil·lar.

Solució orientativa: al·legació, bel·licós, cancel·lació, col·laboració, col·lecció,

col·locació, il·legalitat, instal·lar, intel·ligibilitat, pal·liatiu, pol·lució, sol·licitud,

tranquil·litat, vacil·lació.

16 A Fes explícit, per mitjà d’una frase, el significat de cadascun d’aquests

parells de mots.

al·locució (discurs) / elocució (manera de parlar); al·ludir (referir-se) / eludir

(defugir); cel·la (compartiment petit) / cella (part superior de l’ull); rebel·lar-se

(refusar l’obediència) / revelar (fer conèixer o fer visible); estel·lar (sideral) /

estelat (ple d’estels); vil·la (gran casa rural) / vila (ciutat petita).

Activitat oberta.

17. A Posa un exemple de cada inici o final de paraula:

a) col-, col.l-, coll-: …

b) mil-, mil.l-, mill-: …

c) al-, al.l-, all-: …

d) il-, il.l-, ill-: …

e) -ela, -el·la, -ella: …

f) -ila, -il·la, -illa: …

g) -pel, -pel·l, -pell: …

h) -pal, -pal·l, -pall: …

i) el-, el·l-, ell-: …

j) cel-, cel·l-, cell-: …

Solució orientativa:

a) colossal, col·lisionar, collaret

b) miler, mil·límetre, millora

c) alumini, al·licient, allioli

d) ilerget, il·luminar, illa

e) candela, caravel·la, abella

f) pila, pupil·la, pastilla

g) pelut, pel·lícula, pelleter

h) palau, pàl·lid, palla

i) elaborar, el·lipse, ella

j) celeste, cel·lofana, cella

18. A Amb l’ajut d’un diccionari, completa les paraules de la columna de

l'esquerra (atenció a les grafies ll, l·l, tll, i) aprofitant el context proposat en la

columna de la dreta.

motxilla Portem massa roba a la motxilla

porcellana Uns plats de porcellana antics molt

elegants.

pallasso El pallasso maquillat de color blanc

acostuma a ser el seriós.

lògic No és gens lògic que actuïs així.

rebel·lat Una part de l’alumnat s’ha rebel·lat

contra la norma.

reial La boda reial no va ser

l’esdeveniment més seguit a la

televisió.

llicència Gràcies a una llicència d’estudis, farà

un viatge a Berlín.

butlleta Mira de no perdre la butlleta de la

loteria.

llegat Ha rebut un llegat milionari del seu

avi.

metàl·lic Vam sentir un so metàl·lic procedent

de l’exterior.

assolellat Un pis molt assolellat i ventilat.

postil·la Umberto Eco va fer una postil·la a la

novel·la El nom de la rosa.

coberteria Els cambrers servien el menjar en una

coberteria de gran valor.

revelar No et penso revelar el meu secret.

protocol·lari Va explicar-se en un to protocol·lari i

fred.

lànguid Té un aspecte molt lànguid arran de

la malaltia.

rellotge Estigueu atents al rellotge per tenir

temps d’acabar la prova.

xandall No trobo elegant presentar-se a la

reunió vestit amb xandall

coral·lins Uns llavis coral·lins i seductors.

lacrimals Té una irritació a les glàndules

lacrimals

lingüístic El corrector lingüístic m’ha canviat

tres frases del text.

vetlla Les sales de vetlla del tanatori són

molt espaioses.

Les consonants ròtiques

19. B Articula els sons destacats en les seqüències

següents i classifica les paraules que els contenen,

atenent al nombre de vibracions: bategant

o vibrant.

a) no para de ploure / la parra s’enfila

b) amarrat al moll / amarat de suor

c) productes barats / els camins barrats

d) té molta barra / pegar-li amb la vara

e) treure’s la careta / la carreta plena

f) l’aviram de corral / canta en una coral

Bategant: para, amarat, barats, vara, careta, coral. Vibrant: parra, amarrat,

barrats, barra, carreta, corral.

Les grafies r i rr

20. B Completa els fragments següents amb r o rr segons correspongui.

a) l’olive…a, un a…bre de con…eu

b) una esc…ipto…a neo…omàntica

c) va so…p…end…e tot el ba…i

d) les ba…aques de l’ext…a…adi

e) e…adicà el mal amb un …aig làse…

f) cal a…encar-lo de soca-…el

g) la …adiació o llum infra…oja

a) l’olivera, un arbre de conreu

b) unaescriptora neoromàntica

c) va sorprendre tot el barri

d) les barraques de l’extraradi

e) eradicà el mal amb un raig làser

f) cal arrencar-lo de soca-rel

g) la radiació o llum infraroja

L’emmudiment de la r final

21. B Fes l’elocució de les frases següents, posa entre parèntesis la r final dels

mots en què s’emmudeix i subratlla-la en els mots en què es manté.

a) En albirar el far des del mar, els mariners van pensar en la llar familiar i en

llurs mullers.

b) Els miners consideren que .s prematur assegurar si, de la mina, en pot sortir

or pur de manera regular.

c) Amb el cor a la mà t’haig de confessar que no tinc prou valor per enfrontar-

m’hi: li tinc por, fins i tot terror.

d) No és del tot segur que pugui aguantar el bar obert gaire temps: té por dels

deutes.

e) És dur i molt particular de caràcter, però li dec un favor.

a) En albira(r) el far des del mar, els mariners van pensa(r) en la llar

familiar i en llurs mulle(r)s.

b) Els mine(r)s consideren que és prematur assegura(r) si, de la mina, en

pot sorti(r) or pur de manera regular.

c) Amb el cor a la mà t’haig de confessa(r) que no tinc prou valor per

enfrontar-m’hi: li tinc po(r), fins i tot terror.

d) No és del tot segu(r) que pugui aguanta(r) el bar obert gaire temps: té

po(r) dels deutes.

e) És du(r) i molt particular de caràcter, però li dec un favor.

22. B Tenint en compte que hi ha paraules acabades en els sufixos -ar, -er, -or, i -

dor, completa les paraules agudes destacades amb r o amb accent

segons calgui.

a) mostrar sereno

b) ciutada del món

c) el peixate del mercat

d) prendre un consome

e) la cendra del cendre

f) pren ale abans de pujar

g) les claus del claue

h) el fossa o cementiri

i) .s un noi esquerra

j) hi ha un coloma al campana

k) un mocado de pape

l) el caixo dels retalls

m) l’escalfo del foc

n) en un canto de la sala

o) la claro i la fosco

p) venedo de bestia

a) mostrar serenor

b) ciutadà del món

c) el peixater del mercat

d) prendre un consomé

e) la cendra del cendrer

f) pren alè abans de pujar

g) les claus del clauer

h) el fossar o cementiri

i) és un noi esquerrà

j) hi ha un colomar al campanar

k) un mocador de paper

l) el caixó dels retalls

m) l’escalfor del foc

n) en un cantó de la sala

o) la claror i la foscor

p) venedor de bestiar

23. A Completa les formes verbals en cursiva de les frases següents amb r o

amb accent, segons correspongui.

a) En senti l’esclat de les bombes, tothom se senti indefens.

b) La font deixà de raja aquell estiu i ja no raja mai més.

c) L’altre dia s’ennuega bevent del porró. Jo també m’hi vaig ennuega una vegada.

d) Li va estrènye el coll fins que l’escanya. Es va desploma i rodola escales avall.

e) L’olla havia de bulli mitja hora i només bulli deu minuts.

a) sentir, sentí

b) rajar, rajà

c) s’ennuegà, ennuegar

d) estrènyer, escanyà, desplomar, rodolà

e) bullir, bullí

ACTIVITATS FINALS

24. Omple els buits de les frases següents amb les lletres m i n (hi has de trobar

quatre lletres m). Què tenen en comú els quatre casos que duen m?

a) Es van e…frontar un vehicle a…fibi i un tanc.

b) El museu ha donat la seva co…formitat al trasllat de l’.…fora.

c) Quan va sortir de la i…fermeria encara tenia el colze i…flamat.

d) Es veu que l’obra de Mozart va i…fluir molt en la seva si…fonia.

e) Va dictar la co…ferència amb un to molt i…formal.

f) En l’examen, va co…fondre la circu…ferència amb el cercle.

a) enfrontrar, amfibi

b) conformitat, àmfora

c) infermeria, inflamat

d) influir, simfonia

e) conferència, informal

f) confondre, circumferència

Els quatre casos que duen ema tenen en comú que aquesta ema es troba davant

una efa, que és quan escrivim generalment m, llevat dels prefixos

-en, -con, -in.

25. Escriu el contrari dels adjectius de la taula. En quin casos s’ha modificat el prefix in-? Fixa’t en l’exemple. reflexiu

irreflexiu

madur

immadur

grat

ingrat

noble

innoble

rellevant irrellevant (canvi)

limitat

il·limitat

material

immaterial

racional

irracional

feliç

infeliç

legal

il·legal

reverend

irreverend

animat

inanimat

fidel infidel (no canvi)

lògic

il·lògic

tangible

intangible

salubre

insalubre

El prefix -in s’ha modificat davant de r, m, l.

26. Omple els buits de cada parella de paraules amb una ela simple i una ela

geminada. A continuació, escriu una frase que contingui les dues paraules.

a) a…umini / insta…ar

b) a…egar / seqüe…es

c) co…ossal / so…licitud

d) so…ució / papi…es

e) a…egria / co…laborar

f) vaci…ar / tute…a

g) passare…a / ce…ebrar

h) cavi…ar / ca…idesa

i) ca…igrafia /assimi…ar

j) c.…ula / par.…isi

k) a…ucinar / re…aci.

Solució parcialment orientativa:

a) alumini / instal·lar

Haurem d’instal·lar persianes d’alumini a casa.

b) al·legar / seqüeles

Aquest afer portarà diverses seqüeles, però no podrem al·legar-ne cap en la

reclamació.

c) colossal / sol·licitud

El nombre de sol·licituds ha estat colossal.

d) solució / papil·les

Una bona solució és ficar-nos el caramel a la boca i que treballin les papil·les.

e) alegria / col·laborar

Sento una gran alegria de poder col·laborar amb vosaltres.

f) vacil·lar / tutela

Ella va vacil·lar a l’hora de deixar el nen sota la tutela de la cunyada.

g) passarel·la / celebrar

Les noies van celebrar el final del curs desfilant per la passarel·la.

h) cavil·lar /calidesa

Vaig cavil·lar tot el dia sobre la seva calidesa humana.

i) cal·ligrafia / assimilar

Has d’assimilar que la teva cal·ligrafia no es gaire clara.

j) cèl·lula/ paràlisi

He tingut una paràlisi parcial; sembla que algunes cèl·lules afectades.

k) al·lucinar / relació

Vaig al·lucinar quan vaig saber d’aquella relació.

ACTIVITATS DE SÍNTESI

27. Corregeix els errors dels cartells i els anuncis següents:

28. Respon amb una explicació basada en la normativa o en les explicacions dels apartats 5, 6 i 7 de Fonètica i Ortografia de Normativa bàsica de la llengua. Per què escrivim pluges amb ge, si pluja va amb jota? Per què escrivim canvi amb ena? Per què escrivim joventut amb t final? Per què escrivim sol·licitar amb ela geminada? Quina diferència de significat hi ha entre bast i vast?

Oferta en seda francesa: 65 €/metre. Abans, 100 €.

Lampisteria Bru. Solucions inmediates per a tota mena d’avaries. Capsa d’endívies, 2 €. Enginyeria del fred. C/ Comte d’Urgell, 390.

Vernissos i pintures ecològics. Rapidesa de lliurament. Passejades a cavall. Migdia, 25 €. Probable junta de govern la setmana que ve.

Punt de trobada de les arribades internacionals. Càstig per ús del mòbil a l’aula. Els impresos són a càrrec del client.

Atureu l’hemorràgia amb un tros de bena. Reducció del cabal d’aigua a la finca per rebentada. Succedani de te verd.

Quina paraula (addicció o addició) significa suma? Per què escrivim submergir amb una b abans de la ema? Per què escrivim escalivada amb ve baixa? Per què escrivim curvilini amb u i v, si corba va amb o i b? Per què és incorrecte dir una crisis? Per què escrivim anxova sense t si sona com cotxe? Per què escrivim tristesa amb una sola essa? Per què il·lògic va amb ela geminada?

Escrivim pluges amb g perquè, en general, escrivim g davant les vocals e, i.

Escrivim canvi amb n perquè, en general, escrivim n davant de v.

Escrivim joventut amb t final perquè a fi de mot i darrere de vocal tònica

escrivim el so [t] amb la lletra t, i no és el sufix -itud.

Escrivim sol·licitar amb ela geminada perquè aquesta paraula conté un

dels inicis freqüents que s’escriuen amb aquest grup de lletres.

Entre bast i vast hi ha la diferència de significat següent: vast: de gran

extensió;

bast: mancat de finor, de delicadesa, de poliment.

La paraula que significa ‘suma’ és addició.

Escrivim submergir amb una b abans de la ema perquè el grup sub- a fi de

síl·laba s’escriu així.

Escrivim escalivada amb v perquè, aquesta paraula alterna amb una u en

paraules de la mateixa família: caliu → escalivada.

Escrivim curvilini amb u i v, encara que corba vagi amb o i b perquè curvilini

és un pseudoredivat –que prové directament del llatí (curvus) i que no

deriva del mot primitiu català (corb)– i, per tant, no segueix les normes

ortogràfiques de les lletres b i v.

Anxova no ha de sonar com cotxe en un parlar acurat. En el primer cas,

la x representa un so frivcatiu; en el segon, tx representa un so africat.

Escrivim tristesa amb una sola essa perquè es tracta de la essa sonora del

prefix -esa que forma noms des d’adjectius.

Il·lògic va amb ela geminada perquè el prefix in- de negació evoluciona cap

a

-il davant una ela.