Fonts Acadèmiques a Internet. Bases de dadesQuè són les bases de dades?

Com cercar-hi?

Alexandre López-Borrull

Palma, 21 de juliol 2011

Base de dades

un conjunt d’informació bàsicament textual o alfanumèrica que ha estat gravada en un suport electrònic i que disposa, a més a més, d’un programa informàtic que en facilita la recuperació

Base de dades

S’estructuren en funció de l’entitat Entitat: pot definir-se com la característica

comuna que comparteixen tots aquells objectes que resten inclosos en una base de dades. Així, en la Cambridge Structural Database les entitats serien molècules amb estructura cristal·lina resolta, essent doncs aquest el tret en comú que pot permetre la inclusió d’un nou registre en aquesta base de dades.

Base de dades

Una base de dades està composta de registres. Registre: unitat mínima d’informació de què es

composa una base de dades Ex: fitxa bibliogràfica Ex: molècula Ex: document Ex: reacció

Base de dades

Una base de dades ens permet estructurar registres semblants per poder-los diferenciar.

Un camp és cadascuna de les àrees d’informació específica dins d’un registre.

En els camps es troben definits els atributs dels registres de manera que així com l’entitat és allò que tenen en comú, els camps són allò que ens permetrà de diferenciar-les, atès que recullen cadascuna de les característiques de les entitats i permeten que aquestes es diferenciïn entre elles.

Base de dades

Les bases de dades es poden diferenciar i definir seguint una sèrie de paràmetresSegons el tipus de suportSegons el mercat objectiuSegons el tipus d’informacióSegons la forma de pagamentSegons l’usuari que l’ha de consultar

Base de dades

En Documentació, s’anomena soroll documental als documents o registres recuperats en una cerca que no són pertinents al tema cercat. És l’invers del silenci documental.

Són tots aquells registres trobats en una cerca que no s’adeqüen a la nostra necessitat informativa.

Pot aparèixer per diferents motius, el més habitual una mala tria de l’estratègia de cerca, atès que potser hem triat paraules clau o termes ambigus o excessivament amplis.

Base de dades

En Documentació, s’anomena silenci documental als documents o registres no recuperats en una cerca, però que són pertinents al tema cercat. És l’invers del soroll documental.

Són tots aquells registres que ens interessarien però que no recuperem perquè la nostra estratègia de cerca no era prou efectiva.

Base de dades

Procés de cerca I

1. Definir la pregunta Sobre què necessitem informació (substància, autor, temàtica)? Quina classe d’informació desitgem (dada numèrica, referències

bibliogràfiques, un llibre)? Què sé del que no sé?

2. Elecció de la base de dades

Tenint en compte què volem i com ho cercarem, caldrà considerar qüestions com la cobertura temàtica, l’entitat, la cobertura cronològica, l’exhaustivitat, si empra llenguatge lliure o controlat, la despesa econòmica que podem assumir,....

Base de dades

Procés de cerca II3. Formular la pregunta, plantejar l’equació de cerca.

Cal adequar la nostra pregunta en llenguatge natural a allò que hem d’escriure per tal que la base de dades entengui exactament (ni més (soroll) ni menys (silenci) allò que volem.

Implica tenir en compte possible sinònims, variants (sing/plural), seleccionar els termes escaients i pensar els possibles operadors de cerca (veure més endavant).

4. Realitzar la cerca

Base de dades

Procés de cerca III5. Avaluar els resultats Comprovar que no tenim soroll documental o preveure

si hem obtingut silenci (algun document que coneixem no ha estat recuperat cap resultat).

6. Si cal, redefinir la pregunta, És a dir, si considerem que la base de dades era l’adequada passar al punt 3.

7. Extreure la resposta dels registres obtinguts. En el cas que siguin referències bibliogràfiques, comprovar a quines tenim accés i on, etc.

Base de dades

Operadors de cerca Operadors booleans Operador de truncament Operador de proximitat Operador de frase exacta Operadors d’acotació de camp Altres acotacions

Base de dades

.

Operadors booleans

Base de dades.

Operador de truncament

Permet cercar totes les paraules que tinguin en comú una mateixa arrel.

Així, per exemple, si cerquem per magnet* (en algunes bases de dades usen ?) trobarem magnet, magnètic, magnètica, magnètiques, magnetisme, magnètics, etc. Va molt bé per bases de dades en llenguatge natural, no controlat.

Operador de proximitat

Acotem que les dues paraules clau que cerquem han d’estar properes un cert nombre de paraules, cosa que ens permet que si dues paraules estan properes serà en un context que ens interessa més. Normalment l’operador és la paraula NEAR i pot servir, per exemple, perquè en cercar Complexos NEAR Cancer, recuperem registres on parlen de complexos que puguin servir per curar el càncer (no t’ho garanteix, però segur que millora el fet d’emprar un AND).

Base de dadesOperador de frase exacta

Li diem a la base de dades no només que han d’aparèixer les paraules que escrivim (que seria un AND), no només que estiguin properes (que seria un NEAR), li imposem que estiguin escrites una darrera l’altra. Seria el cas, per exemple, d’escriure “Ressonància Magnètica Nuclear” ( les “” acostumen a ser els operadors que s’empren), on trobaríem registres que parlen de la tècnica millor que en cap altra cerca possible.

Operadors d’acotació de camp

Acotem només en algun camp i no en tot el registre. Així si una paraula apareix en el resum d’una patent i no en tot el text segurament la patent ens interessarà més. Zoom: Text complert, Resum, Títol, Keyword, Subject

Altres acotacions

Aquestes poden estar associades a un camp concret o no. Serien les acotacions idiomàtiques, cronològiques, per tipus de document, etc...

Base de dades

ISI Web of Science www.accesowok.fecyt.es/

Google Scholar http://scholar.google.es/

Scopus http://www.scopus.com/home.url

Via Biblioteca http://biblioteca.uib.es/oferta/recursos_electronics/bases_dades/?contentId=196078

Open AccessMotius, segons Alice Keefer

http://www.ub.edu/bid/15keefer.htm

* El desig tradicional dels autors científics de difondre àmpliament el seu treball per tal que avanci el coneixement científic i per establir-hi la seva posició.

* Els problemes respecte a la “crisi de les publicacions periòdiques”: l'increment del preu d'aquestes publicacions molt per sobre dels pressupostos de les biblioteques i de la inflació, unit a l'explosió de la informació que porta a la publicació de noves revistes especialitzades.

* Els avenços de les telecomunicacions digitals, que fan més fàcil la producció i la distribució de la informació.

Open Access

Declaracions

* Budapest Open Access Initiative (2002): http://www.soros.org/openaccess/index.shtml

* Bethesda Statement on Open Access Publishing (2003): http://www.earlham.edu/~peters/fos/bethesda.htm

* Berlin Declaration on Open Access to Knowledge in the Sciences and Humanities (2003): http://www.zim.mpg.de/openaccess-berlin>

Open Access

Dues opcions inicials

- Ruta daurada, revistes accés obert http://www.doaj.org/

- Ruta Verda, repositoris personals, temàtics o insticionals

http://www.opendoar.org/

http://ibdigital.uib.es/