Postguerra i autarquia

Etapes del Franquisme

Desarrollismo Crisi final

1939 1951 1970 1975

Suports ideològics

Tradició antiliberal; el Carlisme i l’Església.

Sector financer; “los directoresde la riqueza nacional”

L’Exèrcit i els seus valors.

El feixisme

• 1938, Fuero del trabajo

• 1942, Ley constitutiva de las Cortes

• 1945, Fuero de los españoles

• 1945, Ley de Referendum nacional

• 1947, Ley de sucesión a la jefatura del Estado

• 1958, Principios fundamentales del Movimiento Nacional

• 1958, Ley de convenios colectivos

• 1966, Ley de Prensa

• 1966, Ley organica del Estado

Lleis bàsiques del règim

General FrancoCap d’Estat

Jefe Nacionaldel Movimiento

Generalísimo delstres exèrcits

Tribunal Supremde Justícia

Presidentdel Govern

Consell deMinistresPresident de

les Corts

Les Corts Espanyoles

Designats pelcap d’Estat

En funció delseu càrrec

Elegits per sufragirestringit i indirecte

Terç Sindical Terç familiarTerç municipal

Designa alpresident

designa

és ell mateixo designa

és alhora

designa

les formen

designa Consejo Nacionaldel Movimiento

Mecanismes de la repressió

• 140.000 afusellats durant la guerra i immediata postguerra pels franquistes (50.000 a la zona republicana, el 20 % religiosos)

• 280000 presos en 104 camps de concentració repartits per tot Espanya.

• 500.000 exiliats al 1939, 150.000 dels quals no tonaran mai.

• Campanyes de delació i denúncia, necessitat d’avals.

• Expropiació i expoli del patrimoni dels vençuts.

• Llei de Responsabilitats Polítiques de Febrer del 39 amb caràcter retroactiu fins a l’octubre del 34.

• Depuracions dels “desafectos” i promoció dels “adictos”.

Postguerra

LEY DE RESPONSABILIDADES POLÍTICAS

Art. 1°. Se declara la responsabilidad política de las personas, tanto jurídicas como físicas, que, desde el 1 de octubre de 1934 y antes de 18 de julio de 1936, contribuyeron a crear o a agravar la subversión de todo orden de que se hizo víctima a España y de aquellas otras que, a partir de la segunda de dichas fechas, se hayan opuesto o se opongan al Movimiento nacional con actos concretos o con pasividad grave.

Art. 2°. Como consecuencia de la anterior declaración [...] quedan fuera de la Ley todos los partidos y agrupaciones políticas y sociales que, desde la convocatoria de las elecciones celebradas el 16 de febrero de 1936, han integrado el llamado Frente Popular, así como los partidos y agrupaciones aliados y adheridos a este por el solo hecho de serIo, las organizaciones separatistas y todas aquellas que se hayan opuesto al Triunfo del Movimiento nacional.

Art. 3°. Los partidos, agrupaciones y organizaciones declaradas fuera de la ley, sufrirán la pérdida absoluta de sus derechos de toda clase y la pérdida total de sus bienes. Estos pasarán íntegramente a ser propiedad del Estado.»

Ley de Responsabilidades Políticas. BOE 13 de febrero de 1939

Postguerra

Postguerra

Política internacional 1939-1951

II Guerra Mundial Guerra Freda

Set 39 Juny 40 Oct 40 Juny 41 1942 1945 1946 1948-50

Neutralitat respectela guerra mundial

Ocupació de Françai estatus de no beli-gerància espanyol.Serrano Suñer aafers exteriors

Entrevista Franco-Hitler a Hendaya

Atac Nazi a Rússiai la División Azul

a Leningrad

Replegament de l’eixSerrano és substituït per l’anglòfil Jordana,retorn a la neutralitat i retirada de la División Azul

Postdam condemnael règim franquista

ONU refusa a Espanya iretirada dels ambaixadors

Missions militarsamericanes a Espanya

i arribada decrèdits

Tornadadels

ambaixadors

Postguerra

Autarquia econòmica

• Dogma econòmic feixista: autosuficiència, no dependència de l’exterior i intervenció de l’Estat.

• L’Estat controla la producció i la distribució.

• L’Estat autoritza les inversions industrials.

• Subministraments de matèries primeres controlats.

• Preus de mercat taxats.

• Salaris i condicions laborals fixades per l’Estat.

• Creació de l’INI per invertir en crear indústries.

Postguerra

• Crisi agrícola: els baixos preus fixats de patates, oli, llegums, cereals i vi provoquen l’abandó o la ocultació d’aquests productes.

• Escassetat d’aliments als canals de distribució oficals i necessitat de recórrer al mercat negre.

• Racionament: cupons de quantitat de producte que pots comprar a preu oficial.

• Mercat Negre: Producció amagada que es ven fora dels circuit oficials a preus més alts per part dels estraperlistes.

Racionament i gana

Postguerra

• Problemes per obrir o ampliar indústries a Catalunya. L’Estat considera perillosa la concentració obrera barcelonina.

• Problemes per importar equips, combustible o primeres matèries pel tancament exterior. Tecnologia obsoleta.

• Creació de cupos de primeres matèries i combustible per a les indústries. Corrupció i mercat negre.

• Manca de subministrament elèctric, l’Estat fixa un preu baix de l’electricitat i les companyies no inverteixen.

• Allargament de la jornada i reducció dels salaris.

• Assegurança obligatòria al 1943.

Indústria a la postguerra

Postguerra

• XXXV Congrés Eucarístic de 1952 i Concordat amb el Vaticà de 1953.

• Nova imatge de Barcelona

de ciutat revolucionària a

ciutat devota.

• Obertura a l’exterior amb

l’arribada de fidels d’arreu.

Delegacions de 77 països

300 bisbes i 15000 religiosos

• Franco es reserva el dret

de nomenar els bisbes.

Evolució política als anys 50s

Pius XII (1939-58)

Desarrollismo

• 1951 relacions diplomàtiques amb USA i 1953 acords bilaterals.

• Bases militars per crèdits que permeten importar blat i béns d’equip superant el racionament.

• USA exigeix mesures liberalitazadores i integració en el sistema capitalista mundial que entren en contradicció amb l’autarquia.

• 1955 Espanya entra a la ONU de la mà dels USA.

Visita del presidentEisenhower a Madrid el 1959, èxit més importantde la política exterior franquista

Desarrollismo

Crisi de 1956

Incomoditat de la Falange i independència del Marroc

Projectes de restauració monàrquica

Enfrontament amb estudiants demòcrates

Contradicció entre la ideologia del movi-miento i el liberalisme econòmic

Predomini dels ministres “catòlics” sobreels falangistes

CNS progessivament infiltrada per comu-nistes

Competència de l’Església en l’hegemoniaEn el moviment juvenil i de lleure

Desarrollismo

• L’Almirall Carrero Blanco presideix un govern amb membres de l’Opus Dei anomenats tecnòcrates

• Introducció de critèris d’eficàcia tècnica a l’administració

• Espanya ingressa a l’OCDE i al FMI i el Banc Mundial

• Decret –llei d’ordenació econòmica (Pla d’Estabilització’59)

• Llei de convenis col-lectius del 58

Govern del 57 i Pla d’Estabilització

Desarrollismo

• Devaluació de la pta en un 43% fins a 60 pts per dólar

• Contenció de les despeses i augments dels ingresos del sector públic

(puja dels preus dels productes monopolitzats per l’Estat: petroli, tabac, telèfon o ferrocarril)

• Mesures antiinflacionàries; limitació del crèdit i congelació salarial.

• Liberalització de les importacions i foment de les exportacions.

• Liberalització del mercat interior; obertura a la inversió estrangera fins a un 50% del capital social de les empreses.

Pla d’Estabilització

Desarrollismo

Unidad

18Desarrollo económico y crisis del franquismo (1953–1975)

Imagen 2 HISTORIA DE ESPAÑA- 2º BACHILLERATO

EL PLAN DE ESTABILIZACIÓN Y LOS PLANES DE DESARROLLO

Cambio de la política económica

Fracaso de la política autárquica

Los planes de desarrollo de los años sesenta

constituye el punto de partida para

Emigración

Motores del desarrollismo

Plan de estabilización (1959)

Pérdida de reservas de oro

Balanza de pagos negativa

Aumento de la inflación

Rendimientos agrícolas insuficientes

Recorte del gasto público

Devaluación de la peseta

Liberalización de los mercados

Inversiones extranjeras

Turismo

• Entre 1959 i 1965 emigren a l’estranger gairebé un milió d’espanyols.

• Països de destí: Alemanya, França, Bèlgica, Holanda i Suïssa.

• Estada mitjana de 3 anys, passats els quals només hi resta un 14%.

• Trameses de divises: 75.000 milions de pts entre 1960 i 1965.

• Efectes a les zones de sortida (regions espanyoles rurals): envelliment, augment dels salaris agrícoles i mecanització.

• Remeses d’emigrants i ingresos turístics compensen la balança comercial negativa i proporcionen un superàvit de 344 milions de dolars en la balança de pagaments de 1960.

Emigració, Turisme i inversions estrangeres

Desarrollismo

Emigració, Turisme i inversions estrangeres

Desarrollismo

Treballadors espanyolsde la Philips als seusallotjaments d’Holanda

Unidad

18Desarrollo económico y crisis del franquismo (1953-1975)

Imagen 5 HISTORIA DE ESPAÑA - 2º BACHILLERATO

MIGRACIONES EXTERIORESHACIA EUROPA HACIA EL RESTO DEL MUNDO

AÑO SALDO MIGRATORIO SALDO MIGRATORIO TOTAL SALDO MIGRATORIO

1959 -1 629 15 450 13 821

1960 27 995 10 128 38 123

1961 108 209 10 173 118 382

1962 101 348 9 974 111 322

1963 93 129 702 93 831

1964 93 306 -1 367 91 939

1965 60 600 -4 337 56 262

1966 -1 000 1 277 277

1967 -25 000 661 -24 003

1968 14 564 3 436 18 000

1969 62 560 6 259 68 850

• Substitueix el govern anterior afectat per les vagues generalitzades

per la negociació dels convenis col-lectius i el “contubernio de Munich”.

· El nou govern vol reformar el règim per fer-lo més fort davant els nous reptes: Franco té 70 anys i es pensa en una nova monarquia però sense canviar el sistema.

· Creació de Tribunal d’Ordre Públic (TOP)

· Competència entre Carrero-López Rodó i ministres joves com Fraga

· Al 1969-73 “govern monocolor” amb homes de la confiança de Carrero Blanco.

Govern aperturista 62-69

Desarrollismo

• Ministre de Información i Turismo.

• Viu el boom del turisme i crea la xarxa de paradors.

• Generalització de la TVE creada al 1956.

• Dirigeix la campanya propagandista “25 años de paz” al 1964.

• Fa la Llei de Premsa de 1966

que substitueix la censura

prèvia.

Manuel Fraga

Desarrollismo

Agricultura

Pas a una agricultura de mercat

Canvis en els conreus

Cereals tradicionals per farratges

Extensió del regadiu

Retrocés de la oliva i vinya (difícil demecanitzar) excepte on s’especialitza

Extensió de la fruita

Ramaderia intensiva en grangesi retrocés de l’ovi extensiu

Canvi de la dieta cerealísticaper la rica en proteïnes animals

Pla Jaén i Pla Badajoz

Mecanització i augmentde la productivitat

Canvi econòmic els anys del desarrollismo

Indústria

Energia

Béns de consum

Construcció d’embassaments,centrals tèrmiques i nuclears

Automobilísticai química

Crisi del carbó, creaciód’HUNOSA

Increment de lesimportacions de cru

En expansió per la recuperaciódel mercat interior

Construcció

Localització

Boom en perifèries urbanes i zones turístiques

Inversió estrangera

Focus industrials tradicionalsmés Madrid, València, Tarragona i Saragossa enpolígons industrials

Canvi econòmic els anys del desarrollismo

Canvi econòmic els anys del desarrollismo

Increments de la produccióentre 1960 i 1975

Ferro industrial + 370%Automòbils + 1753%Vaixells + 1053%Fibres artificials i sintètiques + 289%

El capital estranger aporta el 20%de la inversió industrial entre 1960-75

Increments del comerç exteriorentre 1960 i 1975

Importacions 2100%Exportacions 1000%

Balança de pagaments espanyola1961-73 (mitjana anual en milions $

Balança comercial -1635Balança de serveis (sobretot Turisme) 1116Balança de transferències (sobretot remeses) 529

Sociedad Española de Automóviles de Turismo (SEAT) Anys Vehicles venuts Treballadors

1961 36.546 6.5751964 76.171 9.4011967 160.658 14.6611970 283.678 23.5241972 338.438 26.466

Canvi econòmic els anys del desarrollismo

Unidad

18Desarrollo económico y crisis del franquismo (1953-1975)

Imagen 3 HISTORIA DE ESPAÑA - 2º BACHILLERATO

Evolución de la renta nacional yel producto nacional bruto (1964-1970)

AÑO RN 1 INCREMENTO DEL PNB 2

1964 946,2 -1965 1 117,8 7,561966 1 274,6 7,611967 1 400,7 4,461968 1 552,1 5,751969 1 707,7 6,711970 1 912,3 6,32

1 (en miles de millones de pesetas corrientes)2 (en términos reales)

ÍNDICES DE PRODUCCIÓN INDUSTRIAL(1962 = Base 100)

AÑO ÍNDICE1962 1001963 112

1968 1851969 212

1964 1251965 1421966 1661967 171

1970 230

DISTRIBUCIÓN DE LA POBLACIÓN ACTIVA POR SECTORES(en % de la población activa total) 1950-1970

AÑOS AGRÍCOLA INDUSTRIAL SERVICIOS1950 47,57 26,55 25,881960 39,70 32,98 27,321965 34,30 35,20 31,201969 30,20 36,90 32,501970 29,11 37,28 33,61

Societat de consum i canvi demogràfic

Renda per habitant

Any Ptes de 1964 Índex

1960 35.612 1001962 44.528 1251964 47.669 1341967 52.453 1471969 58.360 1641971 61.483 1731973 70.266 197

Cotxes per 1000 habitants

Any

1960.................191970.................1091975.................195

Evolució dels components demogràfics a Espanya

Anys TN TM CN

1951-55 15,9 10,4 5,5 1956-60 18 9,9 8,1 1961-65 19,1 9 10,11966-70 19,7 8,7 111971-75 19,9 8,5 11,4

Evolució de la població catalana

Any població

1950 3.240.313 1960 3.925.7791970 5.122.5671975 5.662.791

Oposició al règim 40s i 50s

Resistènciacultural Dau al Set, 1948: artites plàstics vanguardistes

Premis literaris de la Nit de Santa Llúcia, 1951

Revista Ariel, 1946-51

IEC, 1942: Classes clandestines i petites edicions

Oposiciópolítica

Grups clandestins a l’interior

Maquis

PSUC

Front Nacional deCatalunya

Moviment Socialistade Catalunya

CNT

Crist Catalunya

Exili

Presidents de la GeneralitatJosep Irla (1940-1954)Josep Tarradellas (1954-1980)ERC

Guerrillerssense suportde cap organit-zació fins 1963

Nova Oposició al règim des del 60

Desaparició de les forcesderrotades a la guerra ambl’excepció dels comunistes

Pèrdua de contacte de l’exiliamb l’Espanya del desarrollismo

Renovació generacional quesupera les divisions de la guerra

Catalanisme

Nous sindicalistes

Estudiantsuniversitaris

SectorsCatòlics

Movimentsveïnals

Qüestióbasca

Caputxinada; fundació del SDEUB 1966.

Creació d’ETA 1959. El 68 primer assassinat i Procésde Burgos contra els 16 encausats el 1970.

Fundació de CCOO, 1964.

Campanyes cíviques en defensa del català, contra Galinsoga, etcFets de Palau de 1960 i empresonament de Pujol.1971, Assemblea de Catalunya que aplega tots el partits, sindicats iassociacions sota un programa mínim: Llibertat, amnistia i Estatutd’autonomia.

AAVV moltActives.

Joan XXIII1958-63

Pau VI1963-77

Concili Vaticà II (1962-65)Canvia els principis d’actuacióde l’Església que es marca coma objectiu el servei als pobres i l’acostament al poble.

Abat de MontserratAureli Mª Escarre faunes declaracionscrítiques al Le Mondeel 1963 i s’ha d’exiliar

Aquest cristians de base actuenen ambients obrers i denuncienles injustícies socials en contrastamb la complicitat de la jerarquiacatòlica amb el poder polític iempresarial.

Moltes parròquies donen coberturaal moviment obrer. ComissionsObreres neix a la parròquia de St.Medir (Sants-Barcelona) el 1964, formada per militants comunistesi catòlics.

Atemptat d’ETA contral’almirall Carrero Blanco, president del govern i home fort del règim (Desembre 1973)