El marxisme curarà els malalts

Catalogació• Nom de l’obra: El marxisme curarà els malalts.• Autor: Frida Kahlo (1907-1954).• Cronologia: 1954.• Localització: Museu Frida Kahlo (Ciutat de Mèxic).• Tècnica: Pintura a l’oli.• Suport: Tela.• Dimensions: 76 x 61 cm.• Estil: Realisme social / surrealisme.• Funció: Decorativa, estètica.• Estat de Conservació: Molt bo.

Biografia• "Vaig néixer amb la Revolució“

• «Vaig pintar el meu pare Wilhelm Kahlo, d'origen hongarès-alemany, artista fotògraf de professió, de caràcter generós, intel·ligent i fi, valent perquè va patir epilèpsia durant seixanta anys sense deixar mai de treballar, i va lluitar contra Hitler. Amb adoració, la seva filla Frida Kahlo.»

• «Les meves joguines van ser les d'un noi: patins i bicicletes.»

• «Va ser un xoc estrany: no va ser violent, sinó sord, lent i va sacsejar tothom. Però a mi molt més»

Altres Obres

Biografia• «Jo pinto la meva pròpia realitat. L'únic és que pinto perquè ho necessito, i pinto

el que se m'ocorre, sense més consideracions»

• «Ningú no va assistir a la boda, excepte el meu pare, que li va dir a Diego: No s'oblidi que la meva filla és una persona malalta i que ho serà tota la vida: és intel·ligent, però no bonica. Pensi-s'ho (...) i, si malgrat tot, desitja casar-se amb ella, li dono el meu consentiment»

• «Ser la dona d'en Diego és la cosa més meravellosa del món. Jo deixo que jugui al matrimoni amb altres dones. En Diego no és el marit de ningú i mai no ho serà, però és un gran company.»

Biografia• «Creien que jo era surrealista, però no ho era. Mai vaig pintar els meus somnis.

Vaig pintar la meva pròpia realitat»

• «Em van amputar la cama fa sis mesos; han estat segles de tortura i en alguns moments gairebé vaig perdre la raó. Encara tinc ganes de suïcidar-me. En Diego és qui m'atura per la meva vanitat de creure que li puc fer falta. Ell m'ho ha dit i jo m'ho crec. Però mai a la meva vida no havia patit tant. M'esperaré una mica»

• «Espero que la marxa sigui feliç i espero no tornar»

Anàlisi Formal

• Pinzellada: Precisa, predomini del dibuix sobre el color.

• Color: Tonalitats ocres, blanques verdes, vermelles i negres.

• Composició: Dos bàndols dividits per la figura de Frida, a l’esquerra el comunisme, a la dreta el capitalisme.

Estil

• Estil surrealista.• -Pur automatisme psíquic, per mitjà del qual

s'intenta expressar, verbalment o per escrit, o de qualsevol altra manera, el procés real del pensament.

• -Utilitzen la part irracional i inconscient com a elements essencials de l'art.

Context Històric

• Mitjans del segle XX, desprès de les dues grans guerres.

• En plena Guerra Freda.

• Enfrontament entre capitalisme i comunisme

Iconografia

• Hi ha representats dos mons, a l’esquerra el comunista, a la dreta el capitalista.

• Al cel i observem un colom, simbol de la pau, una esfera terrestre de la banda de la Xina i la URSS i una representació de Karl Marx agafant pel coll al Oncle Sam.