Friday aboca el petit comerç a apostar per aquest dia de folk a ......Trueno lluitant entre...

redacció: 93 458 87 80 – [email protected] | anuncia’t: 93 530 96 22 – [email protected]

MONTSERRAT ABELLÓ pàg 12Premien la transformacióde la Benet Campabadalen una biblioteca

RECONEIXEMENT pàg 12AMPAS Unides de LesCorts i l’AV de Pedralbesreben la Medalla d’Honor

COMERÇ pàg 17L’Illa celebra els 25 anysamb una gran festa

ESPORTS pàg 21El Polo recupera el segonlloc contra la Real Sociedad

Admesa a tràmit la demandade la FAVB contra l’Espai BarçaL’entitat veïnal considera que el projecte vulnera la llei d’Urbanisme i que no afavorirà els veïns del barri pàg 10

NOVES TENDÈNCIES pàg 3La consolidació del BlackFriday aboca el petit comerça apostar per aquest dia

MÚSIC DE MODA pàg 10Tom Walker ofereix el seu pop-rock amb aires de folk a la sala Bikini

“Governar Barcelona no és apte per a activistes”

Jaume Collboni · Candidat del PSC a l’alcaldia

pàgs 8 i 9

Publicació quinzenal · 12/12/2018 · Núm.173 · linialescorts.cat · Control OJD-PGD: 9.813 exemplarsbarcelonalínialescorts

Per a publicitat: [email protected] - 93 530 96 2212 de desembre del 2018

| 2

línialescorts.cat

Reportatge

3 |

línialescorts.cat12 de desembre del 2018

La campanya de Nadal és per alcomerç local el moment més im-portant de l’any. De fet, tradicio-nalment, gairebé una quarta partde les vendes anuals era al des-embre. L’aparició fulgurant delBlack Friday, però, ha trencatl’esquema clàssic del petit co-merç, que veu com aquesta jor-nada comercial dels Estats Unitsha arribat per quedar-se.

Un cop el sotrac de la crisi hacomençat a quedar enrere, el co-merç local encara amb determi-nació aquest nou repte. Des de laFundació Barcelona Comerç, Llu-ís Llanas, vicepresident de l’enti-tat, afirma que “el comerç local hade jugar a tot i adaptar-se al Black

Friday”. Tot i això, Llanas admetque el que representa el Black Fri-day “és un model diferent del quenosaltres proposem”. I és que el vi-cepresident de Barcelona Comerçremarca que el petit comerç ha d’a-postar “pel concepte de l’slowshopping, que vol dir un comerçque aconsella, que fa temporadesllargues amb preus lògics i que noaposta per la venda impulsiva”. Abanda, Llanas afegeix que el BlackFriday s’acaba convertint en unes“rebaixes encobertes perquè s’a-caben fent descomptes més dies”.

Des de l’entitat RETAILcat, laUnió d’Entitats de Retail de Ca-talunya, es mouen, amb matisos,en la mateixa línia. Consideren quela consolidació del Black Friday“obliga a una revisió del model delcomerç”. L’entitat, de la mateixamanera que bona part del co-merç de proximitat, veu amb re-

cança el model que imposa elBlack Friday, però admet que “lescampanyes promocionals de cur-ta durada són atractives per alsclients”. Això fa, afegeixen des del’entitat, que ara el comerç “s’hojuga tot en pocs dies i ha de pre-parar-se bé i veure com pot com-pensar la pèrdua de marges”.

LES VENDES NO CREIXENAquesta realitat fa que les com-pres de Nadal quedin condicio-nades, ja que els hàbits de la gentestan canviant. Des de RETAIL-cat calculen que una de cada duescompres del Black Friday sónuna anticipació de les compres na-dalenques. “En el fons no es pro-dueix un creixement real en ven-des, perquè són vendes que es dei-xen de fer en dies anteriors i pos-teriors”, afegeix el president del’entitat, Joan Carles Calbet.

El nou repte del comerç» La consolidació del Black Friday ha abocat el petit comerç a apostar per aquesta jornada comercial» Els botiguers admeten que ara el que toca és “veure com es pot compensar la pèrdua de marges”

Albert RibasBARCELONA

El Black Friday ha arribat per quedar-se. Foto: Kippelboy

XIFRES4El comerç de la ciu-tat es va recuperant desprésdels efectes d’una crisi econò-mica que va tenir un fort im-pacte per a la seva salut. I ésque el nombre de treballadorscontractats en el comerç mi-norista va créixer un 1,6% en-tre el 2016 i el 2017. En aquestmateix període també es vaarribar als 80.031 afiliats a laSeguretat Social, segons lesxifres del quart trimestre del2017 difoses per l’Ajuntament.

Les xifres també mostrencom, amb autònoms inclosos,el comerç representa més del14% del total d’ocupació de la

ciutat, amb més de 150.000persones treballant en el sec-tor. Pel que fa a la facturació,aquesta també va créixer. En eltancament del 2017 l’incre-ment respecte de l’any anteriorva ser de l’1,5% i es van factu-rar gairebé 13 milions d’euros.

Des del consistori tambéhan explicat que gairebé un40% dels responsables delsestabliments a qui s’ha en-trevistat consideren que elvolum de negoci augmentaràen els pròxims anys.

Per últim, els barceloninsposen un notable alt (8,2) al’oferta comercial de la ciutat.

L’ocupació al comerç arribaals nivells previs a la crisi

12 de desembre del 2018 Opinió

| 4

línialescorts.cat

Dipòsit Legal: B 33380-2010

La lupa Els semàfors

Difusió controlada

Editor-Gerent: David Centol i LozanoDirector Editorial: Arnau NadeuCoordinador de Publicitat: Marcelo VillanuevaCoordinadora de Producció: Marga MorenoCoordinador de Distribució: Daniel ManuelWebs temàtics: Pere Giménez

www.liniaxarxa.catPremi Tassis Torrent de Comunicació 2011 Diputació de Barcelona

Director Editorial:Arnau NadeuSubdirector d’edicions:Albert RibasRedacció: Augusto Magaña (Barcelonès Nord iBaix Maresme), Sònia Garcia (Vallès), Pau Massip(l’Hospitalet i Baix Llo bregat), Albert Ribas (Distric-tes de Barcelona), Pau Arriaga (Esports i Xarxes),

Santi Capellera (Opinió), Anna Utiel, Víctor Ferrani Lola Surribas Producció gràfica: Marta Vall-llebrera Dept. Comercial:Yolanda Roca, Laura San-salvador, Francesc Sevillano, Lola Gutiérrez i ToniEnguix (Controller) Distribució:Yennil Viteri, WiliamHernández i Andrés Meca.

per Francesc Reina

La saviesa de la gent petita

Entre l'espasa i la paret hi ha un país onhabiten els miracles. No hi ha més opcióque creure en ell. Eduardo el va trobar nofa gaire per casualitat; la famosa frase delvell Einstein va reviure de sobte en la sevacuriositat nua de prejudicis, i es va ado-nar que era cert, que és imprescindibleuna biblioteca.

Ell, que venia de ser expulsat del men-jador social perquè cobrava una presta-ció mínima, va prioritzar elmenjar i va abandonar l'ha-bitació on dormia per esperarel més urgent: sentir de pri-mera mà com es mou el si-lenci de la nit.

Allà va descobrir Tintín,aquest xaval adult que des-granava emocionants misteris; CortoMaltès, l'últim representant d'un móndesaparegut fa molts anys; el CapitánTrueno lluitant entre cantonades en om-bra per portar-nos una llibertat impen-sable... Submergits en un món d'imatges,darrere les cobertes, s'obre un univers perexplorar més enllà dels murs, i al costatd'altres companyes, s'instruïa en els me-nesters socials acariciant lletres amb lapunta dels dits, xiuxiuejant un so sord,com si aprengués a llegir.

Llavors aquest lloc es converteix en

una treva de la derrota. Gairebé místics,els cossos imperfectes donen voltes en-tre les parets. No és obra de l'atzar, aixònomés ho pot aconseguir un déu enig-màtic entre el va costum de buscar unsentit a aquest món tan impenetrable.Sembla com si preparessin una històriaminuciosa sobre el seu futur, un tractatque es podria recollir com un llibreperdut on escapar-se de fosques male-

diccions que els conduïssin a profundstúnels, com llibres enganyosos.

Una comunitat sense lletres és un es-pai sense horitzons. El pretext és molt mésque protegir-se del fred, de la calor, de lamala gent o d'una desaforada esperança.Allà en la comoditat de les butaques i latranquil·litat del sofà, és on la paraula ciu-tadania aconsegueix un sentit autèntic, unpelegrinatge a la recerca d'un llarg som-ni. Per aquest afany fa bona falta la mi-rada maternal de la directora, el gest ama-ble de l'empatia que sempre haurà de fer

front al comentari narcisista de les peti-tes diferències.

Després, amb certa intolerància,les autoritats presents, com una sectablasfema, es veuran obligades a infor-mar de les ordres extremes: hem de tan-car. Amb la seva infància perduda a so-bre, surten per trobar el seu lloc a l'in-fern. Aniquilats a la nit impia, infinita-ment solitaris, insisteixen en una divi-

nitat que delira, i marxen,pelegrins del no-res, aaquest altre habitatge, un-tant-se en la pell els diarisdel dia. Hi haurà més ganesde saber?

Els que s'atreveixin ajutjar els limitats, que sàpi-

guen que hi ha eterns viatgers que tra-vessen qualsevol direcció, com nòma-des, amb el mateix desordre que alegrala solitud. Molta gent petita es mor a lavora del pou del qual mai no ha pogutsortir. Eduardo se n’ha anat aquest es-tiu mort de fred, però content de ser unamica més savi. Ens va llegar aquesta or-fandat absurda que tant costa d’em-passar-se. Tant de bo la seva memòriasuri pel menjador dels que no són res,i sobretot, que acompanyi a pessics elsque fan ús legal de l'estupidesa.

Molta gent petita es mor a la voradel pou del qual mai no ha pogut sortir,

mentre altres fan ús legal de l’estupidesa

“No he pronunciadola palabra Catalunya”,

dice Juan Marín, candi-dato de Ciudadanos, en el #Debate-AndaluciaRTVE. Ha hablado de “golpea la democracia” y “negociar en la cár-cel” cuando le preguntaban sobre de-pendencia. Pero se refería a un tema lo-cal de Granada.

El Twitter en paperAquí espiula

No era fácil prever unaentrada de Vox tan fuer-

te. Había competenciaapretada en la derecha y los temas es-trella ultras (machismo, racismo, anti-política...) no estaban altos en la agen-da. Pero menospreciamos el peso deldebate nacional. Ahí el caldo de cultivoera perfecto.

@apuente

Surto de la presó deLledoners, de veure en

@RaulRomeva. Sensaciód’interinatge; és ell qui hauria d’estaral capdavant del departament d'AccióExterior. Hem coincidit que cal seguirexplicant al món què passa a Catalunyai la nostra defensa dels valors demo-cràtics.

Borrell és el ministreque Espanya envia al

món a revertir la malaimatge de l'Estat. Un tipus que s'apro-fita d'informació privilegiada per be-neficiar-se'n. Segur que a Europa ho tro-ben d'allò més normal. Com posar po-lítics a la presó i pegar gent pacífica quevol votar.

@KRLS@AlfredBosch @DaniSUgart

Laura PérezLa regidoria de Feminismes i LGTBI

que encapçala Laura Pérez ha posat enmarxa una campanya per informar les

treballadores de la llar i de les cures so-bre els seus drets laborals. El consistori

vol afavorir la contractació justa i digna.pàgina 10

AV de PedralbesL’Associació de Veïns de Pedralbes ha

rebut la Medalla d’Honor 2018 l’anyque celebra el seu 40è aniversari. L’enti-

tat treballa a favor de la cohesió del ba-rri i en defensa de les necessitats dels

seus veïns i veïnes i del teixit associatiu. pàgina 12

AMPAS UnidesAMPAS Unides de Les Corts, fundada

l’any 2016, ha rebut la Medalla d’Honor2018 en reconeixement a la seva defen-sa de l’escola pública catalana i dels va-

lors que aquesta promou, com ara elrespecte, la solidaritat i la inclusió.

pàgina 12

12 de desembre del 2018Per a publicitat: [email protected] - 93 530 96 22

5 |

línialescorts.cat

Els semàfors

Envia’ns les teves cartes a: [email protected]

| 6

línialescorts.cat 12 de desembre del 2018

Les cartes d’opinió es poden enviar a: [email protected]

Línia Les Corts no comparteix necessàriament les opinions queels signants expressen en aquesta secció ni se’n fa responsable.

La lluita per defensar el traçat antic del bus H10 no s’atura1

2 Les Corts arrenca la campanya nadalenca amb l'encesa de llumsJohnny Mar, exguitarrista de The Smiths, es llueix a la Bikini

Grífols podria posar el nom comercial al nou Camp Nou

La Taula de Dones de les Cortslidera l’acte central del 25-N

El + llegit línialescorts.cat

3

4

5

Les claus Les clausLes millorsperles

Ja fa temps que als llocs on s’hande produir les discussions políti-ques i l’enfrontament de progra-mes i idees entre els diferents par-tits polítics s’estan desenvolupantuns espectacles d’allò més tristos,quan s’han perdut les formes d’e-ducació política, social i democrà-tiques. De moment, no s’ha arribata les mans com s’ha vist en algunsparlaments i fòrums polítics, peròpoc n’hi falta, per com els insults,desqualificacions i les mentides vanpujant de to, acabant amb barallesde pati d’escola o de taverna, ambla presidència intentant, senseèxit, calmar la grada.

Modernament s’ha posat enpràctica que quan una criatura escomporta malament, fa una rebe-queria o una malifeta se l’envia al“racó de pensar”. Allà s’estarà unsminuts per calmar-se i potser ar-ribar a entendre que ha actuat deforma incorrecta, i la persona queestà tutelant-la li farà les oportu-nes recomanacions perquè canviïd’actitud i no hi torni.

Potser seria hora que la pre-sidència de la Cambra, quan elsoponents entressin en una pica-baralla fora d’uns mínims d’edu-cació i comportament correcte,enviés els contendents al “racód’insultar”, que estaria en una ha-bitació, fora de la sala general, queseria degudament condicionada,insonoritzada i sense objectescontundents a l’abast, no fos casque prenguessin mal en la conte-sa. Allà tindrien l’oportunitat depoder-se dir el nom del porc, es-bravar-se en privat i no donar eltrist espectacle públicament, pera vergonya dels que comparteixenescó i per decepció dels que els hipaguem el sou.

Al racó d’insultarper Jordi Lleal

Quan ens vinguin a buscarper @ModernetdeMerda

Casado desitjant afusellar el dis-sident en cada declaració. Her-nando penjant vídeos en quèiguala independentisme i nazis-me. Mitjans de comunicació ava-lant-ho als seus informatius. ATwitter la Guardia Civil fent likesa VOX. La Falange, tranquil·la-ment, ocupant el mantell de laVirgen del Pilar. Les agressionsa Femen. L'auge i la impunitat del'extrema dreta arreu. Home-natges gratuïts i públics al dicta-dor i al franquisme. I una prete-sa esquerra que s'ho mira sensesentir-se interpel·lada.

Tot va cap a una mateixa di-recció, la de situar l'indepen-dentisme (i una determinadaesquerra) a la diana. La diana,cada cop més, literal. Només calanar repassant les imatges delque s'està vivint en aquest país.Són clares, explícites, loquaces.

Tot va cap a una mateixa di-recció i encara hi ha qui afirmaque la història ara ja no pot re-petir-se, com si no fes segles imil·lennis que els homes repetimla història. I encara hi ha qui creuque al segle XXI les coses van d'u-na altra manera i les prioritats dela gent són unes altres, com si elshumans no ens haguéssim de-mostrat infinitat de vegades que,de cop, la passió malaltissa per lapàtria ens altera aquestes prio-ritats i ens fa monstres.

I encara hi ha qui declara queEuropa no ho permetrà, com sino fos precisament Europa la que

bressola aquest terror per tota laseva geografia.

Podem negar-nos-ho tantcom vulguem, podem tractar debojos tots aquells qui gosin rela-cionar el pitjor passat amb el pre-sent, però ara ja queden pocsdubtes que es va cap a una pèr-dua de drets i llibertats, cap a unnacionalisme foll i agressiu unaaltra vegada i cap a l'eliminacióde tot allò que no combregui ambla violència patriòtica estatal.

Un moment òptim, doncs,per recuperar l'article d'AndreuBarnils de dissabte passat i perplantejar-nos dues preguntesmés (a respondre al més aviatpossible):

1. Què farem cadascú de nos-altres quan siguem conscientsque poden venir a buscar-nos.¿Estarem disposats que ens vin-guin a buscar, o ho evitarem re-nunciant a creure en els nostresideals per entregar-nos -no sen-se remordiments- al silenci cò-mode del feixisme?

2. Què faran amistats i fami-liars quan vegin que ens vénen abuscar. ¿Estaran disposats a im-pedir o denunciar que ens vénena buscar, o renunciaran a creu-re en la seva gent per entregar-se-no sense remordiments- al si-lenci còmode del feixisme?

Cadascú de nosaltres se sap loseu i és capaç d'intuir les seves res-postes. I si hi ha algú que encarano, ha de saber que arriba el mo-ment de començar a intuir-les.

Vist al Twitter

@MarPoyato: La jutgessa del Cas Màsterprocessa Cristina Cifuentes i la deixa a unpas del judici. Està acusada d'un delicte defalsificació de documents públics.

@jmangues: Borrell: “Als EUA l’únic que vanfer va ser matar quatre indis”. Qui diu qua-tre diu més del 80% dels indígenes exter-minats, no? Quin ridícul i quina vergonya.

#ALaCordaFluixa

@AlbanoDante76: La vaga del personalsanitari ho ha remogut tot. Tots els partitsque han estat al poder són responsablesde la situació -en diversa mesura- .

#FiDeLaVaga #AUnPasDelJudici

Primer atropellament mortal amb un patinet elèctric. Va passara Esplugues de Llobregat, quan una dona de 92 anys va moriratropellada per dos joves que circulaven en un aparell d’a-questes característiques. Es tracta del primer accident mortal cone-gut a Catalunya d’aquest tipus.

El franquisme "no era una dictadura" i el feminisme és "unaactitud agressiva". Així pensa el candidat de Vox per Màla-ga, Eugenio Moltó, el qual assegura també que el movi-ment LGTBI ensenya coses que els menors "no estan preparatsper entendre".

Han condemnat l'asseguradora Zurich a indemnitzar amb unmilió d’euros una pacient que va quedar incapacitada a cau-sa d'un retard en el diagnòstic d'un ictus, que a l'Hospital deCalella (Maresme) van confondre amb una intoxicació de cànnabis.La pacient arrossega com a seqüeles una invalidesa absoluta.

El científic xinès que va modificar genèticament dos na-dons ha defensat l'experiment i ha anunciat un segon em-baràs. He Jiankui afirma que les nenes van néixer "sanes ifelices" mentre el ministeri de Ciència de la Xina diu que està"molt preocupat" pel cas.

Alfred i Amaia, famosos després del seu pas per OperaciónTriunfo, haurien trencat la seva relació sentimental després de més d'un any junts. La revista ‘Lecturas’ ha publicat en portada les imatges que confirmarien la presumpta ruptura, les quals de seguida han corregut per la xarxa.


7 |

línialescorts.cat

| 8

línialescorts.cat 12 de desembre del 2018 Entrevista

Pot garantir que serà el can-didat del PSC a les eleccionsmunicipals del maig?Sí, és clar.

Li diem perquè també ho haviade ser Alfred Bosch d’ERC i no hoserà, sembla que podria passarel mateix al PDeCAT amb NeusMunté...Sí, sí... Bé... Nosaltres vam fer primà-ries el mes de maig i jo soc el can-didat.

Els últims mesos han sonat nomsalternatius al seu... Fins i tot el del’exalcalde Jordi Hereu. Com hoha viscut tot plegat?Amb tranquil·litat. Quan em vaigpresentar a les primàries ningú mésho va fer. Mirin si ho he viscut ambtranquil·litat.

El cert és que el primer secretariMiquel Iceta, cada cop que li pre-gunten per vostè, el confirma coma candidat.És que em va confirmar la militàn-cia del partit. I ningú més es va pre-sentar. Així de tranquils estem.

On queda clar que no veuremJaume Collboni, si res no canvia,és a la llista de Manuel Valls. Elpreocupa que l’exprimer minis-tre francès pugui restar moltsvots al PSC?El que em preocupa és que no esparli de la ciutat. Fa tres o quatremesos que vivim amb balls denoms, estrelles convidades... Ambuna mena d’Operación Triunfo decandidats en la qual no s’ha parlatni d’habitatge, ni de transport, nide seguretat... Això és el que empreocupa, que no es parli de la ciu-tat de Barcelona.

En aquesta entrevista en parla-rem, però si abans ens deixa fer-li unes quantes preguntes mésen clau electoral...Sí, sí... Ho dic perquè crec que alsciutadans això ni els interessa ni envolen saber res. Quan vas a unbarri, et demanen més seguretat,més habitatge, millor transport pú-blic... No si un ha dit que pactaràamb un altre o si ja veurem quinserà el candidat de quina força.Més aviat hi ha un cert desconcert.

Creu que les expectatives ques’han generat entorn de la figurade Valls són exagerades?A mi la gent em parla del transport,

de l’habitatge, de la seguretat... Noem parla del ball de noms ni depactes. Això és una cosa queagrada molt als polítics i als perio-distes, però a la gent li interessa eldia a dia de la ciutat.

Sigui com sigui, si la llista de Vallsfos la més votada, el PSC li podriadonar suport i fer-lo alcalde?Jo em presento per guanyar leseleccions. Per ser alcalde. Nosaltres

intentarem sumar una coalició deciutat la més àmplia possible. Fauns dies es va presentar una plata-forma amb noms força transver-sals. Aquesta és la nostra línia iestem convençuts que serà gua-nyadora.

A la foto d’aquesta plataformaque comentava, Compromís per

Barcelona, no s’hi veia cap caraespecialment jove. Els dic per què?

Digui.Perquè era al matí, que és quan lagent jove treballa. Aquesta és l’ex-plicació [somriu].

No és que el PSC hagi deixat de serun partit atractiu per als joves...En absolut. Tenim gent jove. Però ales 11 del matí la gent jove treballa.

Abans deia que es presenta perser alcalde, però en cap enquestaapareix amb possibilitats de gua-nyar les eleccions. Se’ls fa difícil as-sumir aquest rol més secundari,de crossa de govern, que semblaque ara els atorga l’electorat?No, perquè no tenim ni aquesta vo-cació ni aquesta psicologia de par-tit. Nosaltres som una formació queestem governant Espanya, quevam governar Catalunya, que go-vernem gran part dels ajuntamentsmetropolitans... Som un partit degovern. A la vida hi ha cicles histò-rics i ara venim d’un cicle baix, peròtotes les enquestes indiquen queanem pujant.

Al principi també citava les primà-ries. El PSC en va fer, però com deia

només s’hi va presentar vostè. Elmateix ha passat a ERC, les delPDeCAT no van despertar gaire in-terès... Què falla?Jo defenso les primàries. Són unmecanisme més participatiu i quecompromet més la militància d’unpartit. Però és evident que, quan nohi ha competència, tenen menysinterès. Si no hi ha final incert... I abanda d’això, quan una cosa esnormalitza és menys notícia. Peròés un sistema útil i vàlid. Jo hi crecfermament.

Per què creu que generen tantescrítiques, doncs, les primàries queestà impulsant una part del sectorindependentista a Barcelona?No ho sé, perquè com que és unespai polític que em costa d’enten-dre... En tot cas, és una cosa molt enclau independentista. Tampoc s’estàparlant de la ciutat.

Parlem de la ciutat. La seguretatserà un dels cavalls de batalla dela campanya. Nosaltres estem dient des de famesos que la ciutat ha perdut climade seguretat. Anant als barris i par-lant amb els veïns i comerciants javèiem que no hi havia un missatgeprou clar per part del govern que hiha unes normes i s’han de complir.4

Jaume CollboniCandidat del PSC a l’alcaldia

Arnau Nadeu / Albert RibasFotografia: Marta Vall-llebrera

“Hem pagat el màster a algunsmembres del govern a un preu molt alt”

“Fa mesos que vivim una mena

d’Operación Triunfode candidats senseparlar de la ciutat”

9 |

línialescorts.cat12 de desembre del 2018Entrevista

3I el govern de la senyora Colau,en lloc de prendre’n nota i pensarque alguna cosa estava passantde fons, ens deia que fèiem alar-misme. Bé, després les xifres hohan corroborat. I aquest és untema que a mi personalment empreocupa molt. Perquè si una ciu-tat no està neta i segura, la restano funciona.

La recepta de ciutat neta i seguras’associa normalment als partitsde dretes.Mentre a Barcelona el repunt de lainseguretat és d’un 20%, a Madridés d’un 1%. I allà també governal’esquerra. El risc és justament asso-ciar la presència de l’esquerra en ungovern amb el fet que no hi hagi se-guretat. Perquè la inseguretat so-bretot perjudica els barris mésvulnerables i les famílies que notenen recursos. Perquè la gent mésrica, si necessita més seguretat, lapaga. Per tant, el discurs de la segu-retat és un discurs d’esquerres. Hi hauna part preventiva, de lluita contrales desigualtats, però després hi hala part d’autoritat pública. I l’es-querra l’ha de defensar, perquè sino li regalem a la dreta.

Ha promès que si governa con-vocarà 1.000 places a la GuàrdiaUrbana en els pròxims cinc anys.És viable econòmicament?Sí. A l’última etapa de l’alcalde Hereuja es va fer. I els càlculs que hem fettenen a veure amb el que ja es va fer.

Creu que fan falta?Si volem complir les ràtios òpti-mes que el propi Parlament de Ca-talunya va establir en el seu dia, sí.Perquè és veritat que de vegadesés molt més important la dissua-sió, gràcies a una bona presènciaal carrer, que les actuacions en simateixes. I què està fent el governde Colau? En lloc de reconèixerque això s’ha de fer així, està redu-int el nombre de policies. En ma-tèria de seguretat, la prevenció i laproximitat és el binomi que mésha fallat en l’etapa Colau.

S’ha fet la policia de barri.No, no s’ha fet. Se n’ha parlat molt,però no s’ha fet.

Ara el govern ha anunciat el seudesplegament a tres districtesmés i ja s’havia implementat endos.Jo no en veig cap. I els veïns no enveuen cap. S’anuncia ara, al quartany de mandat, i quan tens com aprincipal problema a la ciutat laseguretat.

Potser l’experiència de govern etfa veure les coses diferent.A un govern s’hi ha d’arribar après.Crec que els barcelonins i les bar-celonines hem pagat el màster a al-

guns membres del govern a unpreu molt alt. Descobrir, per exem-ple a Ciutat Vella i al quart any demandat, que el paper de la policiaés importantíssim per donar segu-retat als veïns... Això explica moltesde les coses que han passat.

La cultura també ha estat un àmbitcontrovertit en aquest mandat.Vostè diu que “Barcelona serà cul-tural o no serà”. Sí. Jo crec que l’ADN del projecte deciutat de Barcelona és la cultura. Ésel que ens diferencia, el que ensdona identitat... I, per tant, la culturasempre ha estat l’eix vertebradordel meu projecte per a Barcelona.De fet, quan vam fer el pacte de go-vern amb Colau, el primer que vamdemanar nosaltres va ser Cultura,per sorpresa de tothom. Jo hi crecmolt, també en clau d’àrea metro-politana.

El turisme és un altre pilar de laciutat, però sembla que el modelactual mostra símptomes d’es-gotament. Què s’ha de fer?El turisme ha d’estar al servei de laciutat, i no la ciutat al servei del tu-risme. Nosaltres no som una ciutatturística, som una ciutat amb tu-risme. I al final, el turisme que tin-drem dependrà de la Barcelonaque expliquem al món. Per tant,hem de decidir què volem expli-car. Si expliquem una Barcelonaque té oferta cultural, experiènciesgastronòmiques, botigues singu-lars... Vindrà un turisme que encai-xarà amb aquesta proposta.

En resum, fer un altre tipus depromoció de Barcelona.Fer promoció no només és dir “vin-guin i visiti’ns”. Jo no estic defensantla idea incrementalista del turisme.El que hem de dir és “vinguin aveure aquesta Barcelona”. Perquèquan ho fem, ja ens estem adreçanta un públic determinat. Un públicque respecti la ciutat, més enllà delseu poder adquisitiu.

Un altre dels grans temes de ciutatés l’habitatge. Vostè acusa Colaude “triomfalisme” en aquesta ma-tèria. Es podien fer més coses deles que s’han fet?El que més preocupa la gent ara ésl’accés a l’habitatge. Els preus s’hanencarit molt. L’Ajuntament pot fermolt, no tot, però pot fer molt per

apaivagar els efectes de l’augmentde preus a la ciutat. Per exemple,posar més habitatge assequible almercat. Hi ha 82 solars disponiblesper fer-hi habitatge. Durant la dar-rera etapa socialista, es van cons-truir 4.000 habitatges assequibles.En aquest mandat se n’hauran fet800. Es podria haver fet molt més.És un dels grans fracassos de les po-lítiques de Colau.

Precisament era una de les sevesbanderes electorals.Com deia la meva àvia, una cosa espredicar y otra dar trigo. I predicarés molt fàcil quan estàs en una en-titat, d’activista, i també és molt le-gítim. Però governar Barcelona noés apte per a activistes. És apte pera gent que pot tenir un projectepolític molt ambiciós però quetambé compta amb equips tèc-nics, planificació, objectius clars... Ique és realista. Jo crec que tot aixòha fallat en aquesta etapa.

Què creu que és el millor i el pit-jor que ha fet Colau?Hi ha hagut un intent no reeixit dedonar un paper més actiu a la ciu-tadania, a través de la participació.Aquesta voluntat de donar veu a lagent crec que ha estat la part méspositiva. I la part més negativa ésque no ha estat una alcaldessa detots i per a tots. Colau s’ha dedicata governar pensant només en elsseus i ha oblidat grans parts de laciutat.

Amb tot el que ens diu, es plan-tejarien tornar a pactar amb Bar-celona en Comú després de leseleccions del maig vinent?Una de les bases de l’acord que vamestablir amb Barcelona en Comúdeia que el més important seria elprojecte de ciutat. I la coalició la vantrencar ells quan aquest principibàsic no es va respectar. I ja els hideia al principi de l’entrevista. Per anosaltres, després de les eleccions,els acords que hi puguin haver hande ser sobre la base que el més im-portant, i el que ha de prevaldre, ésla ciutat de Barcelona.

Els podrien donar una segonaoportunitat?Bé, jo últimament els veig molt debracet d’ERC. Crec que és força evi-dent que estan mirant a veure si in-tercanvien cromos entre els suportsal Parlament de Catalunya i els su-ports a l’Ajuntament de Barcelona.Ells sabran. Però insisteixo: nosal-tres, sobre la base d’un projecte queposi Barcelona per damunt del pro-cés independentista, si es pot fer, hofarem. Ara bé, justament per aixòBarcelona en Comú va trencar elpacte amb nosaltres fa mesos. Si ellses plantegen anar de bracet de lalògica de l’independentisme, evi-dentment nosaltres no hi serem.<

“Durant l’última etapa socialista vam fer4.000 pisos socials: Colau n’ha fet 800”

“Si una ciutat no està neta i segura,

la resta no funciona.Això és un discurs

d’esquerres”

– Es plantejarien tornar a pactaramb Barcelona en Comú?

– Els acords que hi puguin haverhan de fer prevaldre Barcelona.I la coalició amb nosaltres la van trencar ells quan aquest principi bàsic no es va respectar.

– Els podrien donar una segonaoportunitat?

– Si ells es plantegen anar de bracet de la lògica del’independentisme, nosaltres evidentment no hi serem.

| 10


Les Corts

URBANISME4La demanda quela Federació d’Associacions deVeïns de Barcelona (FAVB) vapresentar fa unes setmanes con-tra el projecte de l’Espai Barçaha estat admesa a tràmit re-centment, tal com va informar lasetmana passada la Cadena Ser.

L’admissió a tràmit del con-tenciós administratiu presentatper la FAVB s’afegeix a l’admis-sió a tràmit de fa unes setmanesdel recurs que la CUP també hapresentat contra el projecte. Desde la FAVB defensen que el pro-jecte de l’Espai Barça no com-pleix l’article 98.1 de la llei d’Ur-banisme, ja que considera quel’acord signat entre el club i l’A-juntament no contempla l’obli-gació de compensar amb espaisverds la transformació de sòlsqualificats d’equipaments es-portius.

De moment des de la FAVBes mostren cautelosos, ja quel’admissió a tràmit sempre tira

endavant si és que no hi ha algundefecte de forma a la demanda.La presidenta de l’entitat, AnaMenéndez, explica a Línia LesCorts que l’equip jurídic de laFAVB veu opcions que la de-manda prosperi. “L’acord entreel club i el Barça no respecta lallei d’Urbanisme i no és un bon

projecte per al barri, ja que pro-vocarà problemes de mobilitat iuna reducció de vials”, afirmaMenéndez.

Per la seva banda, des del’Ajuntament defensen que l’a-cord amb el club, que va neces-sitar mesos de negociacions,també serà bo per al barri.

L’Espai Barça no convenç tothom. Foto: FC Barcelona

Admesa a tràmit la demandade la FAVB contra l’Espai Barça

» L’entitat considera que el projecte vulnera la llei d’Urbanisme» La demanda presentada per la CUP també va ser admesa a tràmit

Campanya pels drets de les treballadores de la llar

DRETS LABORALS4L’Ajunta-ment ha posat en marxa unacampanya als districtes de lesCorts i Sarrià-Sant Gervasi perinformar a les treballadores de lallar i de les cures sobre els seusdrets laborals.

La campanya consisteix enla posada en marxa de punts in-formatius mòbils al carrer on lesdones poden rebre informaciói orientació. També s’explicaràa les dones els diferents col·lec-tius que hi ha que treballen perfer visible els problemes delseu sector, sovint relacionats

amb l’economia submergida.En paral·lel, l’Ajuntament tam-bé ha elaborat una guia que técom a objectiu afavorir la con-tractació justa i digna d’aques-tes treballadores.

Laura Pérez, regidora de Fe-minismes i LGTBI del consistoriha explicat que “davant de laprecarietat que pateixen aques-tes dones, hem fet una apostaclara per apropar-nos a elles,perquè coneguin els seus dretslaborals i els serveis municipalson poden trobar assessoramentper defensar-los”.

CONCERT4El joven cantant es-cocès, i també escriptor, TomWalker va passar ahir a la nitper la sala Bikini per oferir unconcert en el marc de la sevagira ‘Autumn/Winter Tour’.

La sala va presentar unamolt bona entrada per escoltarun dels nous referents interna-cionals del pop-rock amb airesde folk. Walker, de només 26anys, va saltar a la fama el2016, quan va presentar la can-çó ‘Just You And I’ en un pro-

grama de ràdio als Estats Units.El tema va convertir-se de se-

guida en una de les cançons mésescoltades pels usuaris de laplataforma Spotify.

Un any més tard, el 2017,Walker es va acabar de conso-lidar gràcies a l’èxit de la cançó‘Leave a Light On’, convertidaen tot un himne, i el passat mesd’octubre va veure la llum el seuprimer àlbum d’estudi ‘What aTime To Be Alive’.

Ahir, durant el concert, elpúblic va poder gaudir amb lescançons més conegudes d’a-quest jove scocès criat a Man-chester i acabar de descobrir-ned’altres de no tan populars.

Un dels punts informatius per a les treballadores de la llar. Foto: Ajuntament

Tom Walker brilla a la Bikini

Nadal | Concert de l’entitat Per L’Altre Cor Cremat de BarcelonaL’associació Per L’Altre Cor Cremat de Barcelona organitza dimecres que ve a les set

de la tarda un concert líric de Nadal a l’Escola Tècnica Superior d’Enginyeria Industrial de Barcelona. Hi participaran Ángela Lorite, Sergi Giménez Carreras i Akiko Nomoto.

Walker va presentarel seu primer àlbum d’estudi ‘What a TimeTo Be Alive’


11 |

línialescorts.cat

El centre mèdic ASCIRES CETIR Vilado-mat (Barcelona), que el grup biomèdicha obert recentment, ha estat desig-nat "Centre Europeu de Referència"per part de la companyia GE Health-care. Aquest nomenament suposa quedisposarà de les tecnologies més pun-teres de diagnòstic per imatge i tambéper a investigació; validarà clínicamentnoves tècniques de diagnòstic; i for-marà a metges de tot Europa en l'ús detècniques com PET / RM, ressonànciamagnètica (RM) i tomografia compu-tada (TC).

Aquest centre ASCIRES és la pri-mera clínica privada a Europa recone-guda per GE Healthcare com a centrede referència també per al desenvolu-pament de la tecnologia PET / RM. Talcom destaca Juan Luis Sevillano, res-ponsable de l'àrea de ressonànciamagnètica de GE Healthcare a Espa-nya i Portugal, "ASCIRES CETIR és undels centres de diagnòstic per imatgemillor equipats d'Europa, amb tecno-logies punteres tant en l'entorn de lainvestigació com del diagnòstic i trac-tament clínic dels pacients".

La Clínica CETIR Viladomat comptaamb l'equipament més avançat endiagnòstic per imatge i en medicinanuclear. Per a això, ASCIRES Grup Bio-mèdic ha destinat en aquesta clínicamés de 15 milions d'euros, "el que laconverteix en matèria de diagnòsticper imatge, a més, en un dels centresmèdics amb més inversió en tecnolo-gia per metre quadrat d'Espanya", as-segura Eduard Riera, responsable deMedicina Nuclear de ASCIRES CETIR.

En aquesta clínica de 1.200m2 lainnovació tecnològica es combinaràamb assessoria genètica, camp en elqual el grup biomèdic també atresorauna experiència de més de 20 anysamb el seu equip ‘ASCIRES SistemasGenómicos’.

"La combinació de tècniques d’i-matge i genòmica en aquest centre,mitjançant el big data i la Intel·ligènciaArtificial, el convertiran en una refe-rència en el diagnòstic i tractament dedeterminades patologies com el càn-cer, malalties neuronals, etc."

La clínica CETIR Viladomat és, ac-tualment, l'únic centre privat d’Eu-ropa que disposa d'un equip de PET /RM amb temps de vol, l’ús del qual esdestinarà tant en l'àmbit de la inves-tigació com al de diagnòstic i tracta-ment clínic. El PET / RM, és unatecnologia que permet realitzar dia-gnòstics més precisos en neurologiao cardiologia.

A l'àrea de Medicina Nuclear, l'e-quipament tecnològic es completaamb un SPECT / TC i una nova Gam-

magrafia. Pel que fa a l'àrea d'Imatge,aquesta comptarà amb una RM de 3Tesles, un TAC, un densímetre, un ecò-graf i un mamògraf i un telecomanda-ment. Tot aquest equipament ésd'última generació.

Aquesta nova clínica té també perobjectiu esdevenir un centre de des-envolupament del coneixement i la in-vestigació científica. Tecnologia com laque aporta el PET / RM obre múltiplespossibilitats per al desenvolupamentde línies d'investigació futures, quepermetran ampliar el seu camp d'apli-cació en el diagnòstic de precisió.

Alhora, és centre de visita i forma-ció per a metges i tècnics especialistesde tot Europa que estiguin interessatsa conèixer les noves tecnologies d'i-matge que es validin, especialment enl'entorn de la Mediterrània.

Amb una trajectòria de més de 40anys i arrels mediterrànies, ASCIRESGrup Biomèdic està integrat per la ca-talana CETIR i les valencianes ERESA iSistemes Genómicos. Tres equips pio-ners a Espanya i a Europa en aplicartècniques i tecnologia d'avantguardaen els seus respectius àmbits: la pri-mera ressonància magnètica, la radio-teràpia d'intensitat modulada enfrontdel càncer i la seqüenciació genèticaper al diagnòstic.

Així, el grup ASCIRES centra la sevaactivitat en diagnòstic i tractament,reinvertint anualment una mitjana del20% dels beneficis en R+D+I. Una re-inversió que li permet incorporar l'úl-tima tecnologia i els últims avençoscientífics tant en Imatge com en Ge-nòmica.

La clínica catalana CETIR Viladomat, designadaCentre Tecnològic Europeu de Referència

ASCIRES CETIR inverteix 15 milions d’euros en 1.200m2 per instal·lacions i tecnologia

· El nomenament suposa que la Clínica ASCIRES CETIR Viladomat disposarà de les tecnologies

més punteres de diagnòstic per imatge i tambéper a investigació

Imatge, genòmica,‘big data’ i intel·ligència

artificial: claus per al diagnòstic i tractament

de malalties oncològiqueso neurològiques

Aposta per la investigació i formació a escala

europea

ASCIRES és ungrup biomèdic

amb arrels mediterrànies

El primer PET / RM de Catalunya Visionat de prova d'imatge

· Formarà a Barcelona a metges europeus en l'ús de noves tècniques d'imatge

· Aquest centre ASCIRES és de les poques clíniques privades a Europareconegudes per GE Healthcare com a centre de referència en PET / RM

Per a més Informació:

www.cetir.com 93 503 52 00C/ de Londres, 6 08029 Barcelona

| 12

línialescorts.cat 12 de desembre del 2018 Les Corts

Premi per als arquitectes de labiblioteca Montserrat Abelló

ARQUITECTURA4La 26a edi-ció dels Premis Bonaplata, quees va celebrar el passat 4 dedesembre, va servir per premiarels arquitectes Ricard Mercadéi Aurora Fernández, responsa-bles de la transformació de l’an-tiga fàbrica Benet i Campabadalen l’actual biblioteca MontserratAbelló.

Organitzats per l’Associaciódel Museu de la Ciència i de laTècnica i d’Arqueologia Indus-trial de Catalunya, els Premis Bo-naplata tenen com a finalitat re-conèixer l’interès per recuperari difondre el patrimoni industrialde Catalunya amb l’objectiu desensibilitzar l’opinió pública so-bre el patrimoni industrial.

L’actual biblioteca Montse-rrat Abelló s’ha convertit en undels equipaments de referència

de les Corts, tant pel seu atrac-tiu arquitectònic com per laseva oferta d’espais i material bi-bliogràfic. L’edifici, obert i llu-minós, fa més de 3.000 metresquadrats i té racons de reuniói estudi, sales infantils, espaisper a joves, zones per la memò-ria històrica, tallers de tecnolo-gia 3D i prestatgeries de llibresi audiovisuals.

La nau que en el seu momentva acollir a fàbrica de cintes deseda de Benet Campabadal araaplega uns 45.000 documents,dels quals 34.700 són bibliogrà-fics i 10.300 són audiovisuals, amés de 180 títols de subscripcionsperiòdiques. La biblioteca tambéconnecta amb l’Ateneu de Fa-bricació digital de les Corts, unaincubadora del moviment ‘maker‘o fes-t’ho tu mateix.

RECONEIXEMENT4El Saló deCent de l’Ajuntament va acollirel 28 de novembre l’entrega deles Medalles d’Honor. En el casdel districte, van rebre el guardóel col·lectiu AMPAS Unides deLes Corts i l’Associació de Veïnsde Pedralbes.

En el cas d’AMPAS Unidesla Medalla d’Honor va servirper reconèixer “la seva defensade l’escola pública catalana idels valors que promou, com elrespecte, la solidaritat i la inclu-sió”. L’entitat és una agrupaciód’AMPA de les escoles públi-ques d’infantil i primària AusiàsMarch, Barcelona, Duran i Bas,Ítaca, Lavínia, Les Corts i PauRomeva. Es va fundar el 2016amb l’objectiu de treballar de for-ma conjunta en la defensa de lesescoles públiques del barri i delsseus valors i desenvolupa la sevaactivitat en xarxa amb altres en-titats socials (esplais, plataformainfantil i juvenil, grups d’habi-tatge...).

Pel que fa a l’Associació deVeïns de Pedralbes, el guardó vapremiar “els 40 anys de treball del’entitat a favor de la cohesió delbarri i de la defensa de les neces-sitats dels seus veïns i veïnes i delseu teixit associatiu”. Fundadal’any 19878, té 1.300 socis repar-

tits entre els districtes de les Cortsi Sarrià-Sant Gervasi. El 2010 vaposar en marxa un procés de re-

novació per rellançar l’entitat i vaapostar per una nova estratègiaque va implicar una major pro-fessionalització. L’entitat també

publica la revista ‘Pedres Albes’,que ja suma 11 edicions.

“COMPROMÍS AMB LA CIUTAT”Durant l’entrega dels guardons,l’alcaldessa Colau va fer un re-coneixement a la trajectòria deles persones i les entitats pre-miades, de les quals va destacarel seu “compromís amb la ciutat,els seus barris i la seva gent”. Co-lau va afegir que tots els premiatssón “una mostra d’una ciutat or-gullosa de la seva diversitat i plu-ralitat i el reflex d’una ciutadaniaactiva i compromesa”

La representant d’AMPAS Unides recollint el guardó. Foto: Ajuntament

AMPAS Unides de Les Corts i l’AVde Pedralbes, Medalles d’Honor

Colau va dir que elspremiats són el reflexd’una ciutadania“activa i compromesa”

13 |

línialescorts.cat12 de desembre del 2018

4Amb el relleu d’una torxa sim-bòlica entre alguns dels membres del’Espai d’Inclusió de les Corts vaarrancar la cinquena trobada anuald’aquesta plataforma que treballaamb l'objectiu d'eliminar barreres iobstacles socials. L’Auditori 1899del Futbol Club Barcelona, un delscol·laboradors del projecte, va serl’escenari de les ‘Olimpíades delssentits’, un acte que va servir per ferbalanç d’alguns dels projectes des-envolupats al llarg de l’any 2018 i perreconèixer la tasca d’alguns delsagents per les accions realitzades ila sensibilitat de la seva organitza-ció envers la inclusió.

Com a amfitrió de l’acte, EmiliRousaud, responsable de l’Oficinad’Atenció especialitzada (OAE) del FCBarcelona, va inaugurar la trobadai va destacar la voluntat de la sevaentitat en treballar per ser una partque promogui els valors a la socie-tat. Per la seva banda, el regidor delDistricte, Agustí Colom, va valorar latasca duta a terme per l’Espai d’In-clusió en els seus cinc anys de vida,la consolidació del projecte, i la vo-luntat de seguir treballant per ser undistricte inclusiu. A més, i com a no-vetat, va anunciar la creació dels pre-mis Jesús Simón i Àurea Lázaro,dues persones del districte que vanestar molt implicades en la lluita perla inclusió de les persones amb dis-capacitat funcional.

REPÀS DELS PROJECTESDes del 2012, l’Espai d’Inclusió de lesCorts, impulsat conjuntament perl’Institut Municipal de Persones amb

Discapacitat, està endegant diversosprojectes culturals, educatius, socialsi esportius amb entitats i associa-cions de persones amb discapacitat,empreses, universitats i altres agentsdel districte. La trobada va servir perrepassar l’estat actual d’alguns pro-jectes, com per exemple la forma-ció de dinamitzadors esportius deCET10, un curs d’auxiliars de moni-tors de lleure dirigit a persones ambdiscapacitat intel·lectual. Un projecteque es troba en el seu tercer any, ique ha permès millorar aspectescom la confiança en un mateix i leshabilitats personals i socials dels i lesalumnes, tal com explicaven dos fa-miliars durant la trobada.

Per la seva banda, Ramón Ga-rriga, coordinador de projectes de laFundació Barça i responsable del

programa Futbolnet, va exposaraquest projecte creat el 2011 i queutilitza el futbol i l’activitat físicacom a eines de reflexió i agents decanvi per millorar la vida dels nens,nenes i joves que es troben en con-textos vulnerables. Seguint ambl’esport, Pablo Acevedo, directoroperatiu del Reial Club de Tennis deBarcelona, juntament amb tresmembres del seu equip, va exposarel projecte de sostenibilitat me-diambiental i social que va fer el clubdurant el darrer torneig Comte deGodó i que els va permetre acon-seguir la ISO 20121, sistema de ges-tió d’esdeveniments sostenibles.Una part d’aquest treball es va fer através de l’Espai d’Inclusió del Dis-tricte i amb el treball amb l’EAL(Equip d’Assessorament Laboral del’Institut Municipal de Persones ambDiscapacitat).

Un dels grans projectes de l’Es-pai d’Inclusió que enguany s’ha fetrealitat ha estat el pis de transició ala vida independent. Un projecteque s’emmarca dins la filosofia deldret a la vida independent de les per-sones amb discapacitat intel·lec-tual i que té l’objectiu de facilitar, re-forçar i promoure l’autonomia per-sonal i la capacitat de decisió com aentrenament, com a trànsit (du-rant un màxim de 18 mesos) cap auna futura vida independent (ambels suports necessaris segons les ne-cessitats de cadascú). Durant la tro-bada es va poder veure un vídeo decom és la vida d’un dels veïns de les

Corts que ara conviu amb altrescompanys en aquests pisos situatsa Sant Andreu.

Una dansa contemporània vaservir per construir la gran llunaque protagonitza la campanya delNadal inclusiu al barri de les Corts. Unany més, i ja en són tres, el Districteamb el suport de l’Obra Social La Cai-xa i del sector comercial i turístic delterritori, impulsa la campanya ambl’objectiu de fer visible el compromísamb la inclusió social. Tant en el dis-seny de la figura com en la seva pro-ducció i lliurament han participat di-

ferents entitats de persones amb dis-capacitat del districte.

Seguint amb el moviment cor-poral, l’acte també va comptar ambuna performance d’alguns delsusuaris i usuàries del Centre d’Hi-giene Mental de Les Corts i va aca-bar amb una exhibició de l’equip deGimnàstica Rítmica del Club Espor-tiu Jeroni de Moragas, format pernoies amb discapacitat intel·lec-tual. Un equip consolidat des de famés de 10 anys, que participa en ex-hibicions i que reivindica la inclusióde les seves gimnastes.

Units a favor de la inclusió» L’Espai d’Inclusió 20+20+20 de les Corts fa cinc anys apostant per fer un districte per a tothom » La trobada anual va aplegar el 29 de novembre diferents empreses, entitats i associacions

CONTINGUT ELABORAT AMB LA COL·LABORACIÓ DE L’AJUNTAMENT DE BARCELONA

Tres moments de la trobada anual de l’Espai d’Inclusió 20+20+20 del passat 29 de novembre. Fotos: Districte

4Per iniciativa de diverses entitatsdel territori, i amb el suport del Dis-tricte de les Corts, ha engegat re-centment el projecte ‘Radio In-clusió Les Corts’, una nova emissorade ràdio per internet, oberta, plu-ral i inclusiva.

Aquesta iniciativa la lidera l’As-sociació Discapacitat Visual Cata-lunya B1+B2+B3 i està dissenyadaconjuntament pel Grup CentreHigiene Mental de les Corts, el TOAriadna i l’Associació Esclat.

Aquesta nova ràdio vol ser unaltaveu comunitari per compartirprojectes musicals, d’art, de lite-ratura, de cuina... però també perla divulgació científica i la difusiócultural i esportiva del districte.

L’equip que forma part d’a-quest projecte periodístic ja vaestar treballant a la fira de comerçde Joan Güell, que es va celebrarel passat mes d’octubre, i a la tro-bada de l’Espai d’Inclusió, on vanfer diverses entrevistes.

Una ràdio per a tothom

Barris al dia

El pis de trànsit a lavida independent ja és una realitat

El Nadal inclusiu arriba als 800establiments

Eix Comercial Sants-Les Corts - Butlletí nº 0781

Amb elsuport de

A l’Eix ja som a Nadal i Reis · Matí nadalenc amb entrega de premis i sorteig dels patges per a la Cavalcada de Reis · Votacions dels aparadors

EN QUÈ CONSISTEIX?

Es tracta d’un sorteig de molts regals (productes i/oserveis) que donen els nostres associats i que s’agru-paran en un lot gegant.

Per poder participar heu d’anar a les botigues as-sociades i comprar un calendari numerat, que té unpreu d’un euro. Com més en compreu tindreu méspossibilitats d’aconseguir el premi! La sèrie de 10.000números, se sortejarà el dia 4 de gener, coincidintamb el sorteig de l’ONCE d’aquest mateix dia.

El premi ha de coincidir amb les quatre últimes xi-fres del número guanyador.

Compreu molts calendaris i col·laboreu ambmoltes bones causes:

Conèixer l’associació, ajudar a créixer el barri, aju-dar als comerciants del teu barri i impulsar el comerçde proximitat.

SORTEIG D’UN MEGA LOT AMB PRODUCTES DELS SOCIS

4 de GENER del 2019

DISSABTE 15 DE DESEMBREMATÍ NADALENCEntre les 11 del matí i les 2 del migdia

Als Jardins de les InfantesNo hi pots faltar!

BUSCA EL CALENDARI A LES BOTIGUES ASSOCIADES!

- Xocolatada - Entrega dels premis guanyadors delconcurs de dibuix del Tió - Exposició dels dibuixos participants - Sorteig dels patges de la Cavalcada deReis i molt més...

2Eix Comercial Sants-Les Corts - Butlletí nº 078

Swing Maniacs - Carmen Caparrós

Abans funcionàveu com duesescoles separades, però araus uniu. Com sorgeix la possi-bilitat?Abans era només Carmen Ca-parrós, una escola que estavaespecialitzada en classes de fla-menc. Swing Maniacs, per laseva banda, eren a Gràcia i vanvoler expandir-se. Ens vamposar en contacte a través d’unalumne i ens vam unir, de formaque ara som Carmen Caparrós– Swing Maniacs i compartiml’espai de l’escola. Ells seguei-xen ofereixint disciplines com elswing, indie-hop, electro-swing...i nosaltres les especialitats deflamenc i balls clàssics.

Ja vau ampliar la vostra ofertauns anys enrere... Això va fa-cilitar aquesta nova unió?En tots aquests anys, semprehem intentat dinamitzar la nos-

tra oferta. Creiem que per evo-lucionar s’ha de canviar.

Fa gairebé una dècada quesou al barri. Què busqueuunint forces?Vam obrir l’octubre de 2008 ides d’aleshores busquem quela gent aprengui, es diverteixi igaudeixi de la dansa.

Precisament perquè s’apropaaquest aniversari de 10 anyses pot pensar que us sentiumolt còmodes aquí...Sí, ens sentim molt còmodesaquí, de fet hi ha famílies quevenen les tres generacions:àvis/es, pares/mares i fills/es.

Què us va fer triar les Corts?Ja m’agradava molt el barri,havia treballat bastant tempsper la zona i el coneixia. Sabiaque no hi havia escoles de

dansa, i vaig pensar que seriaun servei que aniria bé obrir.

Dansa creativa, swing, fla-menc, sevillanes... hi ha algunestil que no toqueu i que pen-seu començar?El mes que ve començarem aclasses d’afro-beats, que és unamescla de jazz amb dansa afri-cana. Les classes les farà unanoia que està especialitzada ien qui tenim molta confiança.

Quin és l’estil que més us de-manen?En els adults, ara mateix el queestà més de moda és Lyndi-hop. De flamenc i sevillanessempre acostuma a haver-hiforça demanda. Pel que fa alsnens, la iniciació a la dansa i ladansa creativa funcionen bé,però està tenint molt èxit lesclasses de ‘dansa en familia’,perquè els pares volen fer cosesamb els nens. Fem aquestesclasses divendres a la tarda odissabte al matí, quan els paresja han acabat de treballar.

Feu classes per a adults, peròtambé per als infants. Quinsvalors els aporta la dansa?Molts! Companyerisme, agilitatmental, millorar defectes físics,equilibrar el centre... la dansaés antidepressiva! Als nens els

ajuda a educar-los, a donar-losvalors, a guanyar mentalitatoberta, flexibilitat i consciènciacorporal, ajuda al creixement...

Oferiu cursos perquè gaudei-xin plegats nens i els seuspares i mares...Sí, el nou curs de dansa en fa-mília. El porta la Selena, que hofa molt bé, juntament amb laCristina Martín, que també ésuna especialista, i entre les duesho fem una vegada al mes i aju-den a què nens i pares es co-muniquin, sense distraccions nimòbils. Activa molt la creativitat.

Creieu que el ball torna aestar de moda?Bé, des de la crisi tot va mino-rar, però jo crec que el ball maiha deixat d’estar de moda, sem-pre hi ha gent que necessita i liagrada ballar.

No t’ho havíem preguntatabans i no podem marxarsense fer-ho: què et va por-tar a obrir l’escola?Vaig treballar en espectacles du-rant molts anys, amb els gransdel flamenc, fins que vaig des-cobrir que la docència m’agra-dava molt. En un moment vaiglesionar-me al peu, cosa que emva impedir seguir amb la carrerasobre els escenaris i va ser ales-

hores quan vaig decidir a dedi-car-me només a la docència.Són dues coses diferents peròestic molt contenta, la docènciaés molt enriquidora.

Classes:Adults: Lyndi-hop (principiant iavançat), flamenc, sevillanes,castanyoles, salsa, bachata iballs de saló.Nens: iniciació a la dansa, dansacreativa (a partir dels 3 anys), hiphop, jazz musical i dansa en fa-mília (2-5 anys).L’any que ve reobrirem clàssic iflamenc amb els petits.

“Volem que la gent aprengui, es diverteixi i gaudeixi de la dansa”


UN CONCURS D’APARADORS PER ALEGRAR LA CAMPANYA DE NADAL

Distintiu de botiga participant

Número d’aparador

Concurs d’aparadors: ara toca votarLes botigues de l’eix ja tenenpreparats els aparadors perquèels voteu! Mireu tots els apara-dors que participen i voteu se-guin les bases que teniuexposades a les botigues.

Indiqueu també el número d’a-parador i identifiqueu si la botigaparticipa en el concurs. Obser-veu el distintiu. Recordeu quetenen premi les botigues partici-pants i els que voten!

El passat diumenge dia 2, laFundació Barcelona Comerç valliurar els Premis Lletres al Co-merç i, alhora, va fer l’acte decloenda d’Òpera al Comerç.

El projecte Lletres al Comerçha volgut fer un homenatge al lli-bre L’Auca del senyor Esteve deSantiago Rusiñol, un retrat fide-digne del món del comerç quepermet albirar les pràctiques co-mercials dels botiguers... El dia adia era veure’s despatxant, i elque els caracteritzava era la per-severança, la tenacitat, la pun-tualitat i el bon ordre.

En contraposició al vell boti-guer de vells esquemes, el co-merciant d’avui es belluga, veumón, ven online... Aquest espe-rit renovat és el que defineix elscinc mil associats dels vint-i-treseixos comercials, com va asse-gurar el senyor Salva Vendrell,el president de Fundació Barce-lona Comerç.

Un centenar d’escriptors i lle-traferits, un total de 140 establi-

ments de tota la ciutat i una pa-raula extreta de L’Auca del sen-yor Esteve han permès fer unconcurs de relat breu, en el qualhan participat autors de tota lageografia catalana i de mésenllà de les nostres fronteres.

En el llibre Tirant de Paper hiha històries de comerciants ba-sades en el comerç de proximitati en escenaris reals, les botiguesdel barri. Així, volem felicitar laguanyadora del Premi Lletres alComerç 2018: Lena Paüls, ambel relat Tirant de Paper, i també a

les dues finalistes que va pre-sentar l’Eix Sants-Les Corts: labotiga Lencería Escorpión d’E-lisabet Corbella, que va presen-tar el relat La diferència ets tu(escrit per Aleix Cort) i la botigaFent Punt, de Montse Corbella,amb el relat L’ós d’amigurumi deDavid Paloma. Per acabar,també volem donar les gràcies aJordi Folk, comissari de l’Any delComerç i la Cultura 2018, per l’or-ganització de tot el projecte i pelllibre Tirant de Paper i altres con-tes de Barcelona.

Gala Nit de les Arts: lletres, música i comerç

Eix Comercial Sants-Les Corts - Butlletí nº 078 4

Carmen Gourmet - Fleca artesana

Aquest Nadal, el jove obra-dor fa un pas més i portales festes a la teva taula.

Com heu passat de fer pa ar-tesà, massa mare i farines es-pecials a posar en marxaaquesta nova iniciativa d’à-pats preparats?Ha estat a petició dels nostresclients que ens ho han demanatmoltes vegades. Al final, el quevolem és facilitar-los la vida, demanera que del nostre forn sor-tiran, a part dels pollastres alforn de cada cap de setmana,altres plats més especials comara els canelons de confit d'à-nec i salsa de foie. Igualment,per la vigília de Nadal, per SantEsteve, pel dia d’any nou i per aqualsevol altre dia d'aquestaèpoca tan especial i de reunionsamb familiars i amics, ja es potreservar aquest menjar gourmeti triar un menú entre diversos

entrants i segons plats. Les pos-tres es completen amb un cou-lant de xocolata, per exemple, oun assortiment de dolços nada-lencs i torrons artesans.

Tanmateix, tenim entès queno només prepareu aqueststipus de plats per emportar...Sí. Preparem càtering per a totamena d'esdeveniments, peròaquesta carta està específica-ment pensada per endur-te unmenjar especial. Des del co-mençament oferim menús abon preu i la possibilitat demenjar a la carta o de degustarun deliciós aperitiu selecte ambun vi de celler de petita produc-ció, vermut artesà o un cavaacompanyant les escopinyes ialtres productes Espinaler. Totaixò ho tenim "de sèrie" al locali per un preu tan deliciós com elmenjar. I als nostres veïns sem-bla que els encanta!

Només teniu un any i ja se usconsidera una de les millorsfleques de Barcelona. Quinadiries que és la clau d'aquestèxit: la brioixeria, l'oferta depans especials o la massamare?Fem de tot, no només coses es-pecials i caríssimes. Hem de dirque les nostres farines “fansalut” i que el nostre pa és moltmés digestiu que la resta per-què la base és la massa mare,un ferment natural que benefi-cia el sistema digestiu. Tambétenim en compte que el kamut,el sègol, el blat sarraí o l'espeltasón grans sense modificaciógenètica, que fan un productemés beneficiós, més nutritiu isaludable. Aquesta base, tantde productes com de filosofia,

l'apliquem també a una simplebarra de tradició, el pagès o la

barra clàssica i, per descomptat,a la nostra pastisseria.

Carmen Gourmet es consolida a les Corts i et facilita la vida aquestes festes

FILOSOFIA, SALUT I PANS ESPECIALS


Eco Receptura, by Stara MydlarniaEco Receptura es una marca po-laca dedicada a la belleza y quenació hace más de 15 años ins-pirada en la naturaleza. Duranteeste tiempo hemos ofrecido cos-méticos para el cuidado facial,corporal y capilar, además deproductos para aromaterapia.

Nuestros cosméticos a basede ingredientes naturales mues-tran grandes beneficios para lapiel:

- Son ricos en ingredientesanti-envejecimiento, por lo queayudan a proteger la piel de losagentes externos como: el frío, elestrés, la contaminación, el taba-quismo, la radiación solar y lafalta de descanso, que la oxidan oenvejecen.

- Son seguros, suaves y res-

petuosos con la piel y el medioambiente.

- No contienen sls/sles, para-benos, PEGs, edta, siliconas, va-selina ni aceites minerales.

- Generan una sensación derelajación gracias a sus exquisi-tos olores.

- Son ricos en ingredientesactivos como: hierbas polacas,aceites de argán - rosa - almen-dras dulces - macadamia – jojoba– aguacate – soja - babasú - mo-ringa, manteca de karité, vitaminaC, y otros.

Nuestra oferta incluye:- Hidratantes, sérums, exfo-

liantes y mascarillas faciales.- Una serie exclusiva para el

cuidado corporal con aceite de

Argán. Incluye productos para elcuidado del cabello, tratamientosfaciales, hidratantes corporales,geles de ducha y más.

- Tratamientos especializadospara el cuidado del cabello graso,frágil o dañado.

- Jabones en pastilla natura-les a base de arcilla, algas, car-bón, aceite de oliva, potasio.

- Regalos personalizados. - Y mucho más…

Eco Receptura va más allá desolo cosméticos......es el arte de cuidarse, con-sentirse y sentirse bien.

¿Qué esperas para visitarnos?Calle Numancia 39-41, local 3 - 08029. Barcelona, España.


14 |

línialescorts.cat

| 15

línialescorts.cat 12 de desembre del 2018 Pàgines especials

4Catalunya està estretament lli-gada al voluntariat i cada cop sónmés les persones que s’hi dedi-quen, incorporant-se a un extensteixit associatiu en constant crei-xement: el 44% de les actuals en-titats van ser creades el segle XXI,aspecte que demostra el dinamis-me del sector. A més, segons un in-forme recent promogut per la Ge-neralitat de Catalunya, el 51% deles entitats tenen programes de vo-luntariat, dada que planteja la ne-cessitat de cercar vies de suport ales entitats per fer possible quecada vegada més gent faci el pasde connectar-se al voluntariat.

El voluntariat és una manerad’implicar-se en la construcció dela societat i de formar part activa enla seva transformació. La seva con-tribució és bàsica per generar pro-grés i benestar social, a través de laimplicació ciutadana i del com-promís col·lectiu vehiculat a travésde la societat civil organitzada.

Els àmbits d’activitat més pre-sents són el de l’acció social i el dela cultura, però n’existeixen moltsaltres com el medi ambient, l’es-port, la cooperació o la lluita veïnal,un ventall de possibilitats capaç defer que tothom trobi el tipus de vo-luntariat que s’adeqüi a les seves in-quietuds i desitjos. Per això, és bà-sic que aquesta oferta estigui re-collida en un únic espai que facili-

ti la cerca, tant per afinitat com perproximitat.

Atesa la necessitat, el Depar-tament de Treball, Afers Socials i Fa-mílies -a través de la Direcció Ge-neral d’Acció Cívica i Comunitària-ha dissenyat i posat en marxa elweb ‘Connecta’t al voluntariat’(connectat.voluntariat.gencat.cat),que recull l’oferta de les entitatsexistents i que facilita l’accés delsciutadans al món del voluntariat.

‘Connecta’t al voluntariat’ ésuna plataforma tecnològica quepermet trobar l’activitat de volun-tariat ideal per a cada persona i, al-

hora, simplifica i automatitza la cer-ca de nous voluntaris a les entitatssense ànim de lucre.

És, de fet, un espai de trobadade les entitats de voluntariat i de lespersones que volen fer voluntariata Catalunya, que millora la visua-lització de les diferents propostesde voluntariat que fan les entitats,alhora que permet a les personesque volen fer voluntariat regis-

trar-se a la plataforma, triar les se-ves preferències (tipus d’activitatpreferida, disponibilitat horària,àmbit geogràfic...) i trobar aquellaoferta que s’adapta més a les sevesnecessitats.

Per fer-ho possible, s’ha im-plementat una tecnologia quecombina diferents paràmetres,cosa que permet generar millorsrecomanacions de voluntariat: laplataforma analitza les propostesde voluntariat i recomana aquellesque millor s’ajusten al perfil i a lespreferències de cada persona.

A més, s’hi podran buscar itrobar propostes de voluntariat, fil-trades per la seva temàtica, pel ti-pus de tasca a desenvolupar dinsl’entitat, per municipi... La plata-forma llistarà les propostes de vo-luntariat segons les preferències se-leccionades.

Amb aquesta iniciativa, la Ge-neralitat de Catalunya pretén ani-mar moltes més persones a de-mostrar el seu compromís percanviar el món que les envolta iaconseguir que se sumin a lesmés de 500.000 persones que jafan voluntariat i que, dia rere dia,amb la seva acció voluntària,transformen la vida de moltespersones, convidant els que no hohan fet encara a trobar la pro-posta més adequada que canviïtambé la seva.

Impuls al voluntariat» La Generalitat crea el portal ‘Connecta’t al voluntariat’ amb l’oferta de les entitats existents » A Catalunya hi ha entre 23.000 i 25.000 entitats que tenen uns 510.000 voluntaris

aUna tercera part de les organitzacions només tenen entre 3 i 30 persones associades.

aEl temps de dedicació setmanal al voluntariat més freqüent és de fins a 5 hores setmanals (64%).

aEls àmbits d’activitat més presents són el de l’acció social i el de la cultura, amb un 28% i 25%.

aLa forma jurídica predominant és l’associació -el 85% de les entitats ho són-.

aEl 43% de les entitats fan la seva activitat només en el mateix municipi on tenen la seu.

aEl 42% de les entitats disposen d’uns recursos econòmics anuals que no superen els 15.000 euros.

aPel que fa a les seus de les entitats, en el 44% dels casos se situen en espais públics cedits.

aPer edats, són les persones més joves i més grans les que més temps dediquen al voluntariat. El 60% de les persones voluntàries són dones.

aPràcticament la meitat de les persones voluntàries (48%) compten amb estudis superiors i, en conjunt, tenen un nivell d’instrucció elevat.

aPel que fa a la dedicació principal, el 43% treballa i el 29% es troba jubilat/da.

El voluntariat, en xifres

El nou web facilita

l’accés dels ciutadans

al món del voluntariat

Dia rere dia, 500.000 persones ja fan voluntariat i transformen la vida de moltes altres persones. Fotos: Departament de Treball, Afers Socials i Família

connectat.voluntariat.gencat.cat

16 |

línialescorts.cat12 de desembre del 2018Pàgines especials

connectat.voluntariat.gencat.cat

4La Maria té 71 anys. És de la Fun-dació Santa Teresa del Vendrell i fade voluntària des que tenia 18 anys.

Va exercir de quiromassatgistadurant 45 anys.

A banda de les seves aficionscom ara anar a caminar, la jardine-ria o llegir, va començar a ser vo-luntària des de molt jove perquè,en paraules seves, “neix de mi. Ésuna cosa que ja la porto a dins. Im’hi sento molt bé. Per mi, ser vo-luntària és un sentiment. És unaajuda als altres”.

La Maria va conèixer la seva enti-tat fent txi-kung. Allà, mentre practi-cava el txi-kung, li van demanar sivolia fer de voluntària amb una per-sona que volia anar a fer txi-kung ino podia anar-hi sola. A la Maria li va

faltar temps per dir que és clar, quel’acompanyava. I així és com va co-mençar al centre de Santa Teresa.

Un cop cada 15 dies hi dedica unmatí. A banda d’acompanyar perso-nes al txi-kung, la Maria fa massat-ges a les persones que li demanen,aprofitant els seus coneixementscom a quiromassatgista: “Hi ha per-sones a qui els fa mal l’esquena, ad’altres és la circulació de les cames.I llavors jo desenvolupo el que he fettota la meva vida.”

La Maria diu que el voluntariat liha aportat moltes coses: “M’aportaque creixo. Cada dia em fa créixermés. Fer voluntariat és humanitzarl’ésser humà, perquè estem moltdeshumanitzats. Hi ha un materialis-me molt gran.”

Maria Lladó / Voluntària a la Fundació Santa Teresa del Vendrell

4L’Alba és una educadora socialde 25 anys que forma part del’entitat Orfeó Popular Olotí desque en tenia quatre.

Li agrada el teatre i ballar i,per aquest motiu, sempre ha es-tat molt vinculada a l’Orfeó.

L’Alba no s’havia plantejatmai fer de voluntària. Van ser lescircumstàncies que la van portara ser-ho: “I estic molt contentaque m’hi hagin dut. Perquè real-ment aquí em sento molt a gust.Per mi, ser voluntària és aconse-guir el que t’omple de la vida apartir d’ajudar les persones a feruna activitat conjunta”.

Va conèixer l’Orfeó Populardes de molt petita, perquè elsseus pares ja hi havien estat vin-

culats a través de les sardanes itambé del teatre i la van portardamunt d’un escenari a fer ‘Elspastorets’ amb només dos me-sos d’edat.

En créixer, es va implicar deltot amb l’entitat i actualment esfa càrrec d’animar els més pe-tits i els joves a fer teatre. Peraixò, és ella qui organitza unaobra anual cada any on puguinparticipar-hi.

L’Alba anima altres perso-nes a fer de voluntàries bus-cant la millor opció a partir deles aficions que cadascú tin-gui. “Tota persona té una afi-ció. Si té ganes de fer volunta-riat, jo l’animo que ho faci per-què és molt gratificant.”

Alba Soler / Voluntària a l’Orfeó Popular Olotí

4El Vicenç té 67 anys i fa 5anys que fa de voluntari al Ca-sal Lambda de Barcelona.

Va treballar de professord’institut ensenyant CiènciesSocials, Geografia i Història i faset anys que es va jubilar.

La seva gran afició és el tea-tre -hi va cada setmana- i tam-bé... l’amistat. “L’amistat és unaaltra de les meves aficions. M’a-grada molt connectar amb lagent, parlar i tenir amics i ami-gues”, explica.

El Vicenç va decidir ser vo-luntari perquè des que eraadolescent sempre ha tingutun neguit participatiu, de fercoses al llarg de la vida. Desdels moviments socials de ba-

rri fins als moviments sindica-listes en contra de la dictadurafranquista.

“Quan em vaig jubilar, vaigdecidir que alguna cosa méshavia de fer i, com que no ha-via dedicat gaire temps a la co-munitat LGTBI, vaig pensar queara ja em tocava, i per això es-tic aquí”, explica. Com a volun-tari, participa en la preparaciód’activitats culturals del CasalLambda, com la Mostra de Ci-nema Gai i Lesbià.

Quan se li pregunta com ani-maria una persona a fer-se vo-luntari, ho té clar: “La vida és cur-ta, i perquè sigui intensa cal im-plicar-se en les coses que a un liagradin i llençar-se a la piscina”.

Vicenç Ferrer / Voluntari al Casal Lambda

| 17


Comerç

L’Eix Sants-les Corts enceta lesfestes amb el ‘Matí nadalenc’

CELEBRACIÓ4Ja és una tradi-ció. Aquest dissabte, entre les 11del matí i les dues del migdia,l’Eix Sants-Les Corts posarà enmarxa la seva campanya de lesfestes amb la celebració del Matínadalenc, que tornarà a fer-seals Jardins de les Infantes.

Durant aquestes tres hores,al parc es faran activitats per alsmés menuts, es podrà degustaruna xocolatada i es farà la ceri-mònia d’entrega de premis delconcurs de dibuix del Tió. Amés, com cada any, es mostrarantotes les il·lustracions que hanparticipat en el concurs. Du-

rant la jornada també es farà elsorteig per saber quins nens i ne-nes seran els patges en la Ca-valcada dels Reis, entre moltesaltres activitats.

EL 4 DE GENER, SORTEIGParal·lelament, l’Eix ha posat enmarxa la campanya del sorteigd’un gran lot amb productes delsseus associats que es farà el 4 degener. Per participar cal comprarun calendari numerat en les bo-tigues que té un preu d’un euro,i el guanyador serà el que coin-cideixi amb el número del cupóde l’once d’aquell dia.

CENTRE COMERCIAL4Complir25 anys mereix que es faci unabona celebració. El dimarts de lasetmana passada, l’Illa Diagonalva celebrar el seu quart de seglede vida de la millor manera:amb una festa amb llum, foc imúsica per a tots els veïns del ba-rri, del districte i de la ciutat.

El moment més impactantde la jornada va ser cap a les 10de la nit, quan es va posar enmarxa un espectacle pirotècniccreat especialment per a l’ocasiói que va omplir la façana dellum. Centenars de curiosos vanpoder seguir-lo des de davant del’edifici, a l’avinguda Diagonal.

A banda del show, a la faça-na i la coberta també es van ins-tal·lar un conjunt de sis escul-

tures, fetes per l’artista EdoardoTresoldi, anomenat L I M E S.Aquestes peces es podran veuredurant uns mesos, però s’haurande retirar, de manera que els res-ponsables del centre els haurande buscar una altra ubicació.

Els actes de celebració van te-nir dos padrins de luxe: el co-municador Roger de Gràcia il’actriu Agnès Busquets.

PISTA DE GELUna de les grans novetats d’en-guany, a més, és la instal·laciód’una pista de gel. Aquesta pro-posta lúdica es pot gaudir des deldimecres passat i estarà obertafins al 5 de gener (tret del dia deNadal i l’1 de gener). Els tiquetses podran adquirir per cinc eu-ros i, a més, el pròxim dijous 27es farà una patinada solidària.

La llum i la música van ser dos dels protagonistes. Foto: L’Illa Diagonal

L’Illa celebra el seu quart desegle de vida amb una festa

Nit de les Arts | Cloenda de l’Any del Comerç i la CulturaL’Auditori Axa va acollir el passat dia 2 la Nit de les Arts Lletres, Música i Comerç,

organitzada per la Fundació Barcelona Comerç. L’acte va servir per tancar l’Anydel Comerç i la Cultura i per entregar el premi del concurs Lletres al Comerç.

Roger de Gràcia il’actriu Agnès Busquetsvan apadrinar el gran acte del centre

Una imatge d’una edició anterior del Matí nadalenc. Foto: Eix SLC


18 |

línialescorts.cat

Ala sala d’actes de la bi-blioteca Montserrat Abe-lló del districte de lesCorts, ha tingut lloc el cicle deconferències i xerrades “Toponí-mia de les Corts. Noms de llocsi la seva història” els dies 14, 19 i27 de novembre organitzat perAssemblea Nacional Catalana iÒmnium Cultural les Corts. L’ob-jectiu del cicle és conèixer i al-hora reivindicar la toponímia decarrers i indrets del districte deles Corts. Amb la col·laboraciód’amplis sectors de la poblaciócortsenca es pretén elaborarpropostes de recuperació de to-pònims, avaluar la conveniènciade canvis de noms actuals i pre-sentar-los a la comissió que es-tudia les propostes de nom deles vies públiques de la Ciutatde Barcelona.

El cicle es va iniciar amb laconferència “Les Corts al segleXIX, de poble a municipi” a càr-rec del Dr. Josep Moran i Oce-rinjauregui, cap de l’oficinad’Onomàstica de l’Institut d’Es-

tudis Catalans. En la seva expo-sició es tractaren els orígens del’Ajuntament de les Corts partintdels límits municipals a principisdel segle XIX per a després apro-fundir en l’època d’Isabel II(1833-1868) en què es va cons-truir el cementiri, les Corts noveso l’Institut Frenopàtic. Amb larestauració borbònica (1873-1879) hi hagué una expansió ur-banística amb la construcció decentres sanitaris i assistencialscom L’Hospital-asil de Sant Joande Déu o La Casa de Maternitat.

La historiadora Imma Na-varro i Molleví, Cap de l’Àrea defons d’imatges, gràfics i audio-visuals de l’Arxiu Nacional deCatalunya, va conduir la segonaxerrada del cicle amb la ponèn-cia “Les Corts 1000 anys d’histò-ria: Dues torres i quatre masos”.El primer document data del’any 1066 (cartulari de SantCugat) on s’esmenta la donaciód’unes peces de terra a GuillemSendred a “ipsas Curtes” (lesCorts). L’any 1332 hi ha un do-

cument que descriu la localitza-ció de les Corts “Sobre la vila deSants a la parròquia de Sarrià,sota el monestir de Pedralbes”.Es revisà la toponímia de tor-rents i rieres, dels camins, delsllocs com Bederrida (945), Pe-dralbes (986) o Magòria (989).En relació a les masies els topò-nims fan referència al nom delpropietari (can Duran, can No-vell, can Grau), pel malnom orenom (can Farinetes, canBruixa) o bé per altres motius(Torre Rodona). L’agregació a

Barcelona (1897) comportà larevisió de la toponímia sobre elsnoms repetits.

La darrera sessió va ser unatrobada amb veïns, associa-cions, representants polítics i ex-perts en la història i toponímiade les Corts. Es van exposar elscriteris generals i les vies admi-nistratives que cal seguir per l’e-laboració d’una proposta decanvi o per afegir un nou topò-nim segons la normativa del2014 aprovada per Ajuntamentde Barcelona. Es van presentar i

debatre noms de carrers sus-ceptibles de canvi alhora que esvan fer propostes seguint crite-ris històrics de toponímia. Al-guns carrers com l’avingudaCarles III o la plaça de la ReinaMaria Cristina van ser motiud’especial interès per part del’audiència. En el cas de l’avin-guda Carles III es va proposar eltopònim Gran Via de Ronda.S’aixecà la sessió emplaçant elgrup organitzador i els assistentsa seguir treballant per recuperarla toponímia de les Corts.

Història i noms dels carrers de les Corts

| 19

línialescorts.cat 12 de desembre del 2018 El periòdic dels veïns dels barris de Barcelona

veïns en línia

Tsunami Veïnal es va manifestar el 24 de novembre contra l’incivisme i la inseguretat

Volen solucionsMANIFESTACIÓ/ El moviment veïnal méscrític amb la gestió d’Ada Colau al capda-vant de l’Ajuntament, Tsunami Veïnal, vatornar a sortir al carrer el passat 24 de no-vembre. Centenars de persones (gairebémig miler segons l’organització i unes 150segons la Guàrdia Urbana) van manifestar-se a finals del mes passat per tornar a de-manar al govern municipal solucionscontra l’incivisme, la inseguretat als barris,la brutícia o la manca d’il·luminació, entrealtres. La plataforma acull una trentenad’associacions de veïns de diferents dis-trictes de la ciutat, però la principal part deles seves reivindicacions es basen en dis-trictes com Ciutat Vella o Sant Martí.

El gran motiu d’aquesta concentració,explicaven, era que un mes després de laseva darrera trobada amb el govern muni-cipal encara no s’havia posat en marxa elcalendari de trobades que el govern deColau hauria promès per determinar el plamitjançant el qual l’Ajuntament ha de com-batre problemàtiques com la inseguretat,especialment greus, asseguren, en barrisdel centre. Els assistents, a més, van alertarque “d’aquí a poc estarem en precam-panya”, exhortant el consistori que els es-colti “de manera urgent”. Per això, TsunamiVeïnal va tornar a demanar a les institucionsque posin fil a l’agulla i que treballin ambells per intentar resoldre aquestes proble-màtiques amb les quals conviuen, com ladels narcopisos, que en els darrers mesoshan proliferat al Raval.

Així, cap a les cinc de la tarda, la ma-nifestació es va posar en marxa des dediferents punts de la ciutat. Barris com

la Barceloneta, el Raval, el Fort Pienc oel Besòs i el Maresme van ser els puntsde partida dels veïns, que van recórrerfins a la plaça de Sant Jaume (a les por-tes de l’Ajuntament), on van trobar-setotes les ‘columnes’ de la protesta i queva ser l’escenari de l’acte de cloenda del’acte, cap a les set de la tarda. Davantdel consistori, els veïns van cridar con-signes com No al turisme de borratxera,El meu barri no és un parc temàtic, Barce-lona no està en venda o Barcelona = Ma-galuf, entre altres.

LA FAVB SE’N DESMARCAQui no va participar en aquesta convoca-tòria va ser la FAVB ni cap de les associa-cions de veïns que formen part de la

federació. Segons els arguments que haexpressat en més d’una ocasió, la FAVB noparticipa en aquestes protestes per discre-pàncies en els criteris que Tsunami Veïnalté d’abordar aquestes problemàtiques.

Ara bé, des de la FAVB deixen clar queno tenen cap problema amb Tsunami Veï-nal i que sempre estan disposats a dialogar”sobre les problemàtiques de la ciutat”.

DOCUMENTAL/ “Un documental per esquerdar el con-sens turístic”. Aquesta podria ser una sinopsi ràpida de Totinclòs, un documental crític que reflexiona sobre lesconseqüències del model turístic a les Illes Balears, i quees va presentar a la ciutat en tres projeccions durant el mespassat, una a l'auditori de Can Batlló de la Bordeta, una al-tra a la Cinètica, un local de Sant Andreu, i, per últim, unaa la Barraqueta de Gràcia.

Segons expliquen els seus creadors, Tot inclòsés un “re-lat contrahegemònic en format documental que presen-ta la cara oculta del turisme i desmunta la versió oficial so-bre els orígens del turisme i els seus suposats beneficis”.Els diners per poder gravar-lo es van obtenir gràcies a unacampanya de micromecenatge a la plataforma Goteo.

‘Tot inclòs’, reflexió sobre lesconseqüències del turisme

Les marxes van sortir des

de diversos punts i vantrobar-se a Sant Jaume

ESPAI PÚBLIC/Diferents associacions i entitats veïnals (comla FAVB o la Fundació ECOM) havien anunciat que estudiavendenunciar l’Ordenança de Terrasses que l’Ajuntament i el Gre-mi de Restauració havien acordat i, quan tot just s’ha com-plert un any de l’acord, ha arribat la impugnació. Així ho vananunciar el passat dia 4, en una roda de premsa.

La decisió de portar l’ordenança a la justícia, expliquen,arriba “després d'haver exhaurit, durant més de 2 anys, to-tes les vies de diàleg i negociació amb els grups municipalsi el consistori”. Segons els veïns, les denúncies es basen “enl'incompliment de normatives superiors d'accessibilitat iigualtat d'oportunitats, de contaminació acústica i ambientali de procediment administratiu i participació ciutadana” ies pregunten si qui governa a l’Ajuntament són “els partitspolítics o els lobbies econòmics”.

Els veïns denuncien que, diàriament, es viu una situa-ció de desregulació i que veuen fins a cinc tipus d’incom-pliments de normes per part de diferents locals, i mante-nen que “no es tracta d'un debat sobre terrasses sí o no, sinósobre l'ús equitatiu de l'espai públic i els drets de milers depersones com a vianants i veïns”.

Els denunciants, a més, afirmen que la decisió “crea unprecedent que es pot replicar a municipis on la ciutadaniavegi vulnerats els seus drets pels mateixos motius”.

El moviment veïnal impugnal’Ordenança de Terrasses

20 |

línialescorts.cat12 de desembre del 2018El periòdic dels veïns dels barris de Barcelona

veïns en línia

MOBILITAT/ Les protestes vancomençar fa mesos i encara se-gueixen en marxa. Els veïns delClot i el Camp de l’Arpa no es re-signen al nou traçat del bus 192.Tot i que el servei d’aquesta líniaes va modificar el passat 26 denovembre (un canvi que al finalha estat menor del que pretenial’Ajuntament, en el marc de l’ex-tensió de la xarxa ortogonal debusos), les protestes s’han man-tingut i és possible que encaran’hi hagi més.

L’última manifestació, lidera-da per l’associació de veïns, va sertres dies abans que la línia veiéscom es modificava el seu itinerari,divendres 23 de novembre.

El Clot segueixrebutjant el noutraçat del bus 192

URBANISME/ “Carrers per a Tothom ex-pressem la nostra disconformitat i el nos-tre malestar amb l’avantprojecte deremodelació de les Rambles”. Així de con-tundent és el titular del comunicat amb elqual aquesta entitat, que vetlla pels dretsde les persones amb discapacitat, critica l’a-vantprojecte que l’Ajuntament va presen-tar el passat 2 de novembre al Liceu.

De fet, Carrers per a Tothom denunciano haver rebut cap document amb els de-talls, un fet que “impedeix conèixer en de-tall l’abast de la remodelació i, per tant, nitan sols tenim la possibilitat de respondrea les seves propostes”. La plataforma exi-geix que, en un exercici de transparència,el govern municipal ho faci públic.

La plataforma va més enllà i també ad-

verteix que “la remodelació proposada noreuneix les condicions d’accessibilitat i deseguretat que garanteixin el dret a la mo-bilitat i a gaudir de l’espai públic de to-thom”. En concret, lamenten la implantacióde tres grans espais de plataformes úni-ques (que consideren que són perillosos idesorienten) en zones amb trànsit d’auto-busos, que gairebé no farà que es redueixiel trànsit, i que no s’augmenta de formasignificativa el mobiliari urbà.

Per tot plegat, Carrers per a Tothom re-clama que “no s’avanci en la implantació talcom està formulada”, que “es revisi el pro-jecte tenint en compte les demandes deles associacions de la diversitat funcional” ique “es respecti el dret de tothom a la mo-bilitat i a l’ús de l’espai públic”.

Malestar de ‘Carrers per a Tothom’ perl’avantprojecte de reforma de la Rambla

IMMIGRACIÓ/ Ésto podría fun-cionar. Del carrer sense feina a l'o-portunitat d'una nova vida, el do-cumental que explica la gestaciói el naixement de la cooperativaAlencop, va ser el protagonistad’una ‘sessió de cine’ el passat di-vendres 30 de novembre al Casalde Joves Can Ricart del barri deProvençals del Poblenou.

La cooperativa es va crearper donar resposta a un proble-ma de recollida i tractament deresidus als entorns urbans, i pergarantir les condicions de vidadigna d’un col·lectiu en situacióde vulnerabilitat. Ara en formenpart una trentena de socis i untècnic de suport.

Un documentalsobre Alencopa Can Ricart

MANIFESTACIÓ/ Prop de 200persones van participar en unanova protesta convocada perMarxes per la Dignitat. Aquestacte es va fer el passat dissabte 1de desembre i va portar la mar-xa des de plaça Universitat fins alPasseig Lluís Companys, al davantde l’edifici del Tribunal Superiorde Justícia de Catalunya.

La manifestació anava en-capçalada per una pancarta on espodia llegir el lema Sense drets nohi ha justícia, i els participantstambé van cridar consignes afavor de l’acollida de refugiats, dela classe treballadora i, també,com a gran novetat, dels presospolítics catalans.

Dos centenars deveïns a la Marxa per la Dignitat

La proposta de reinventar el 22@avança amb un “sí crític” veïnal

HA

Friday aboca el petit comerç a apostar per aquest dia de folk a ......Trueno lluitant entre...

Documents

Transcript of Friday aboca el petit comerç a apostar per aquest dia de folk a ......Trueno lluitant entre...