Fra Josep de la Concepció (Valls, 1626) és un dels arquitectes més reconeguts que ha donat la ciutat de Valls. Fou frare llec carmelità i vestí l’hàbit al convent de Mataró, l’any 1651. De formació autodidacta, va excel·lir en el dibuix de les traces, per això se’l coneix com El Tracista.

Va treballar especialment a Catalunya però també a altres punts de l’estat (justament tornava de Castella quan va morir a Nules el 1690). Aviat obtingué un gran prestigi i per això, des de diversos àmbits, se’l reclamà per traçar i dirigir construccions de diversa índole, tant religioses com civils. d’aquestes últimes, hem de destacar l’Ajuntament de Vic (1670) i la remodelació del Palau del Virrei /1668-1688) de Barcelona, dues de les obres més importants d’aquesta època. I pel que fa a les obres de caire religiós, a més de projectar els convents de l’orde a Tarragona, la selva del Camp, Balaguer, Tortosa, Gràcia, Vic i Madrid, cal destacar les obres de les esgésies de Tàrrega, de Sant Feliu de Torelló, la traça per a la nova catedral i el projecte de palau episcopal de Vic, el projecte de la façana de la catedral de girona, la Capella del Santíssim de Sant Pere de Reus i, especialment, el campanar de Vilanova i la Geltrú, que va servir de model per als campanars de Cubelles i del Vendrell. L’obra que ha arribat als nostres dies exactament tal qual la va idear Fra Josep de la Concepció és precisament la Capella de la Concepció de la Catedral de Tarragona.

Concebuda dins el marc del cicle Patrimoni Humà organitzat per l’Institut d’Estudis Vallencs, a l’octubre de 2014, i pensada pel claustre i el forat d’escala de l’antic Hospital de Sant Roc (seu de l’IEV), l’exposició consta de dues parts ben diferenciades: els plafons explicatius i la maqueta.Els plafons ens acosten a la figura de Josep Fuster, fra Josep de la Concepció, i a l’època del Barroc a Valls. De l’època barroca s’explica l’evolució urbanística de la ciutat durant aquest període, quatre edificis rellevants que encara trobem dins la trama urbana i en un últim plafó, altres personatges vallencs de l’època: el pintor Pons i Monravà, la nissaga d’escultors Bonifàs i el músic Jaume Case-llas.

Pel que fa a la part dels plafons dedicada a vida i obra de fra Josep de la Concepció, en primer lloc hi ha una introducció a l’orde dels carmelites descalços per poder entendre millor l’arquitectura religiosa traçada per fra Josep. Un altre plafó ens acosta a la seva vida, un altre fa referència a l’arquitectura i l’estil, dos més a quatre obres destacades i per acabar un últim plafó amb un llistat de la seva obra i bibliografia.

De les quatre obres destacades n’hi ha dues de religioses i dues de civils: el palau del Virrei a Barce-lona, que ens il·lustra la seva voluntat rehabilitadora, l’ajuntament de Vic, on incorpora un element religiós en un edifici civil, el convent de Sant Rafael a la Selva del Camp, com a exemple d’arquitec-tura de l’orde, i el campanar de Vilanova, que va servir de model a gran part dels campanars que es van construir amb posterioritat.

És aquesta darrera construcció la protagonista de la maqueta de l’exposició. Penjat a l’ull de l’esca-la, consta de vuit plataformes de fusta que van dibuixant el perímetre del campanar amb l’ajuda de cordes passants que donen la sensació volumètrica, remarcant les traces de les arestes del campa-nar de tres cossos. El manat de cordes arriba a la planta baixa desdibuixant-se generant d’aquesta manera, el reclam perquè l’espectador s’acosti i vagi descobrint a mesura que puja per l’escala tota l’estructura penjant.

Les dues parts de l’exposició s’han realitzat amb fusta de pi laminada i corda de cotó, amb la volun-tat de remarcar l’esperit auster de l’orde carmelitana descalça.

Del 5 de Febrer al 13 de Març. Vestíbul de la Casa de la Generalitat. Carrer Major, 14. Tarragona