Fulls dels Engiyers num. 277

Diada de l’Enginyer 2012

Viu els colors de l’aigua

núm. 277 / juliol·agost·setembre 2012 / pvp 5€ / www.eic.cat

INFORME

Infocentre, el millor aliat per estar al dia i conèixer tots els serveis de normativa que ofereix el COEIC

REPORTATGE

El COEIC gradua els primers dotze consultors en certificació DGNB Internacional

ENTREVISTA

Fernando Torres Estebánez, di-rector general del Centre Tecno-lògic de la Química de Catalunya

PROJECTE

Termosolar Borges, la primera planta termosolar del món hibri-dada amb biomassa forestal

Segueix totes les novetats i l’oferta formativa completa a update.eic.cat.Per a més informació: Tel. 932 957 807 [email protected] www.eic.cat

CRÈDITS

President: Joan Torres i Carol

Vicepresident 1r: Jordi Dolader i Clara

Vicepresident 2n: Ricardo Granados i García

Secretari: Jaume Puigdueta i Lucas

AEIC

Degà: Joan Vallvé i Ribera

Vicedegà: Josep M. Rovira i Ragué

Secretari: Concha Zorrilla i Díez

COEIC

EDITA: Associació/Col·legi d’Enginyers Industrials de Catalunya

Girona: Jaume Masgrau

Lleida: Joaquim Llop

Catalunya Central: Josep Alabern

Tarragona: Lluís Maestre

Delegació del Vallès: Francesc Figueras

Demarcacions del COEIC

Director general: Antoni M. Grau

Comissió d’Informació i Publicacions

Subcomissió dels Fulls: Maria Assumpta Mas, Jaume

Puigdueta, M. Clara Torrens

Cap d’Imatge i Comunicació: Eva Díaz

Coordinació: Anna Carrió

Redacció: Anna Carrió, Mònica Acero, Jordi Garriga, Manel

Gastó, Isabel Marquès i Carles Aluju

Publicitat: Eva Díaz i Pilar Alonso

Fotografia: Isabel Marquès

Disseny i maquetació: Anna Carrió

Il·lustració: Judit Canela

Correcció lingüística: Mercè Molins

Impressió: Vanguard Gràfic S.A.

AEIC - COEICDipòsit legal: B-40460/92ISSN: 2013-3332Administració i distribució: Enginyers Industrials de CatalunyaVia Laietana, 39 08003 BarcelonaT: 933 192 300 F: 933 100 681 a/e: [email protected]

sumari

Els articles signats no representen l’opinió

dels Fulls dels Enginyers.

12

CALIDOSCOPIMireia Pàmies

INFORMEInfocentre, el millor aliat per estar al dia

EDITORIALJoan VallvéDegà del COEIC

tenim

opin

ió

fem

inst

itució

vole

m +

som

engin

yers

LA COLUMNADolors Álvarez

Cap de la secció d’Economia de La

Vanguardia

REPORTATGEEl COEIC gradua els primers

dotze consultos en certificació DGNB Internacional

TECNOLOGIA I EMPRESASeat. Tecnologia alemanya amb

caràcter mediterrani

PROJECTETermosolar Borges

24

ENTREVISTAFernando Torres Estébanez“Volem ser un centre de referència internacional en química sostenible”

04

OFERTES I SERVEISDescomptes i avantatges

ENGINYERIES DEL MÓNAeroport Internacional de Hong Kong

EN FAMÍLIAVisita al Museu Agbar de les Aigües

05

PARLEM ALS MITJANS

Aparicions del COEIC als mitjans de comunicació

ESPECIALDiada de l’Enginyer 2012

14

18

38

66

98

90

16

12LA COMISSIÓComissió de Packaging

93

ELS NOSTRES EXPERTSExIEnginyers per la Independència comença a caminar

07

70

10ELS NOSTRES EXPERTSMontserrat MataPreu de l’energia elèctrica

ELS NOSTRES EXPERTS

Miquel DelclòsQuè sap fer la teva

empresa?

32

50

BORSÍAnuncis classi-ficats

96

ARTICLESServeis OcupacionalsEls rols del directiu

87

VIU L’ASSOCIACIÓActivitats, cur-sos i tallers

92

Joan Vallvé / degà del col·legi

tenim opinió

EDITORIALEDITORIAL

Joan Vallvé / Degà del COEIC

El 21 d’abril llegíem a The Econo-mist un informe suggerent: “La tercera revolució industrial”.

Per les mateixes dates el setmanari de la VDI, Verein Deutscher Ingenieure, ens donava el següent titular: “La Fira de Hannover presenta la quarta revolució industrial”. Ens preguntem si es tracta de la mateixa revolució i, en tot cas, si és la tercera o bé la quarta. Quan continuem la lectura aclarim els conceptes. The Eco-nomist i la VDI coincideixen en el què van ser la primera i la segona revolució industrial. La primera, la mecanització de la indústria tèxtil a finals del segle XVIII i la màquina de vapor; la segona, el taylorisme i la producció en cadena als inicis del segle XX. També coinci-deixen a dir que la primera revolució va tenir lloc a Anglaterra i la segona, indis-cutiblement, als Estats Units. Nosaltres, com a catalans, hem de recordar que la primera revolució industrial va arribar també ben aviat a casa nostra i la història del segle XIX n’és el testimoni.Continuem l’anàlisi dels anglesos i els alemanys. Aquests darrers entenen que la informatització i l’automatització va ser la tercera revolució industrial. Els anglesos, en canvi, passen directament a

la més recent, la quarta pels alemanys: la unió dels sistemes físics cibernètics amb el treball en xarxa i amb Internet; és a dir, la fabricació digital.La producció de cada peça es farà a través d’un sistema digital de “memò-ria de producció” que definirà com ha de ser i què s’ha de fer per realitzar-la, i conduirà tot el procés fins a arribar a una finalització correcta. Aquest sis-tema permetrà fabricar de la manera més econòmica possible, fins i tot en sèries reduïdes i amb menys mà d’obra. Aquest treball en xarxa el facilita l’ús de les impressores en tres dimensions, els robots, i les aplicacions i els serveis per a la producció que s’obtenen on-line. Per tant, la mà d’obra en la fabricació dis-minueix per la creixent importància de l’ús de la tecnologia i, en conseqüència, l’oportunitat de retornar als llocs d’ori-gen moltes instal·lacions de producció que van ser localitzades a països emer-gents, ben segur que serà considerada.Aquestes són les consideracions que es fan al nord d’Europa, en uns moments en què a casa nostra la situació econò-mica és difícil i ho és també per a una gran majoria dels nostres col·legiats. Si més no, són uns plantejaments opti-

mistes, de cara al futur de la producció industrial i de la seva tecnificació. Tot un repte per als enginyers i per als estudi-ants que avui són a les nostres escoles. El títol d’enginyer industrial és una base excel·lent per començar, però amb els anys s’hi ha d’afegir l’experiència professional, i és bo que aquesta sigui reconeguda i certificada. Cinc col·legis professionals de Catalunya, Enginyers de Camins, Enginyers Agrònoms, Engi-nyers de Telecomunicació, Enginyers Informàtics i Enginyers Industrials, hem constituït una associació: l’Agèn-cia de Qualificació Professional de l’Enginyeria, per certificar les “carreres professionals” de tots aquells enginyers que ho desitgin. Aquesta certificació professional, la valoració de l’experièn-cia curricular, es fa també a altres països europeus: a Gran Bretanya, Itàlia i Ale-manya. Els enginyers de Catalunya hem volgut donar el pas i treballem ara pel seu reconeixement.Som conscients de la situació que tenim, però, en tot cas, no deixem el nostre treball ni la nostra presència en un món cada cop més tecnificat, més global i també més proper.

Una nova revolució industrial

JUNY/JULIOL/AGOST/SETEMBRE2011

El I Fòrum de l’Enginyeria, ce-lebrat el passat

11 de juny, va ser l’escenari escollit per a la presentació de l’Agència de Qualificació dels Professionals de l’Enginyeria (AQPE), crea-da per cinc col·legis professionals catalans de l’enginyeria (Agrònoms, Camins, Industri-als, Informàtica i Telecomunicacions) per tal de qualificar als professionals de l’enginyeria en funció dels seus coneixements acreditats i de la seva experiècia professional

SONÒMETRE

Cinc col·legis, un sol repteSONA BÉ

Expoquimia acollirà el Congrés Mundial d’Enginyeria Química el 2017

“Enginyeria Química en un món global: una eina per a la cooperació i el desenvolu-pament”, aquest serà el lema del X Congrés Mundial d’Enginyeria Química que per primera vegada es celebrarà en el marc de la XVIII edició del Saló Internacional de la Química de la Fira de Barcelona, Expoqui-mia, l’any 2017, després de passar per Seül. El Congrés tractarà temes relacionats amb el desenvolupament de nous productes, la ges-tió integral de recursos, la salut, l’energia i la bioenergia.

L’ecoR2 puja al podi de Boston

El vehicle híbrid de competició creat pels es-tudiants de l’Escola Tècnica Superior d’En-ginyeries Industrial i Aeronàutica de Terassa (ETSEIAT) de la UPC, es va convertir en el primer cotxe universitari de l’Estat a cór-rer en un circuit nord-americà, i va tastar el podi de Bos-ton aconse-guint la ter-cera posició en Formula Hybrid.

SONA BÉ SONA BÉ

“Desacceleració profunda”, com diu el ministre d’Economia, Luis de

Guindos. O el que és el mateix: continua sense veure’s el final d’una recessió que, tot i tenir l’origen en la irracional exu-berància financeroimmobiliària, està castigant amb força l’economia real. A Catalunya, la indústria ha destruït des del 2008 més de 182.000 llocs de tre-ball i han tancat empreses que no van participar en la bombolla especulativa però que s’han vist arrossegades per la caiguda de la demanda i l’escanyament creditici. És cert que amb les dificul-tats s’ha renovat l’esperit emprenedor, que les iniciatives exportadores són ara més sòlides que mai. I també que estem començant a veure un procés de relo-calització industrial, en particular de produccions que ja no compensa realit-zar a la Xina, tenint en compte que aquí els salaris estan baixant (un 7% en dos anys), hi ha mà d’obra millor preparada i, en definitiva, més agilitat i eficiència.Però aixecar l’ànim no és fàcil. Per això s’agraeixen iniciatives que miren a mitjà termini, com és el Pla de l’Ener-gia i Canvi Climàtic per al període 2012-2020, amb el qual la Generalitat es proposa aglutinar diversos objectius. En concret, es vol assegurar la qualitat del subministrament, complir les direc-trius de la Unió Europea en reducció

d’emissions i ús de renovables, i con-solidar el sector com a generador de creixement i de feina qualificada. Josep Canós, director general d’Indústria i impulsor del Pla, considera possible la creació de 70.000 llocs de treball

en l’horitzó de l’any 2020, dels quals 38.000 es generarien en l’àmbit de l’estalvi i l’eficiència i uns altres 32.000 en el desenvolupament de les energies renovables. Són estimacions i, per tant, s’han de prendre amb la màxima cau-tela, però com a mínim transmeten un missatge d’optimisme des de l’Admi-nistració. No es tracta d’“inventar-se” un sector des de zero, com s’ha intentat en altres ocasions, per exemple amb l’aeronàutica. Ja disposem d’una nota-

ble xarxa de pimes especialitzades en serveis energètics, que disposen de know how i que podrien prendre ara un nou impuls. Tota una oportunitat per a un ampli ventall de professionals, comen-çant pels enginyers però també per als arquitectes, ja que qualsevol mesura d’estalvi energètic passa inevitablement per la restauració i l’aïllament adequat dels edificis.L’objectiu final del Pla és que, d’aquí a vuit anys, el 20% de l’energia provingui de renovables. Serà multiplicar per cinc l’actual potència eòlica i fotovoltaica. A més, es proposa que el 10% dels vehi-cles siguin híbrids o elèctrics (el 12% de les motocicletes).El gran dubte és si aquests objectius s’acompliran o si el Pla acabarà per-dut en l’oblit com ja ha passat altres vegades. Sobretot perquè es necessi-ten 24.600 milions d’euros d’inversió, la immensa majoria d’iniciativa pri-vada. L’aportació pública s’estima en uns 1.795 milions d’euros, el 63% dels quals serien aportats per la Genera-litat, primer a un ritme lent i a partir del 2015 de manera més accelerada. Estan les empreses privades disposa-des a invertir els 22.800 milions que els correspondria? Estarem a l’expectativa.

LA COLUMNADolors Álvarez

Cap de la secció d’Economia de La Vanguardia

Es busquen 24.000 milions

“L’objectiu de totes les mesures que estem impulsant és que Catalunya assoleixi un posicionament més competitiu”

L’ALTAVEU

Francesc Xavier MenaConseller d’Empresa i Ocupació de la Generalitat

FULLS dels ENGINYERS 5

ngLa blogosfera ara a un click

http://blogs.eic.catwww.eic.cat


ELS NOSTRES EXPERTS

Enginyers per la independència comença a caminar

L’Assemblea Nacional Cata-lana (ANC), que inicià la seva activitat ara fa apro-

ximadament un any i que es va constituir oficialment el passat 10 de març en un acte multitudinari al Palau Sant Jordi de Barcelona, és un moviment popular que agrupa totes aquelles persones que, a títol indivi-dual, comparteixen un objectiu comú: la independència de Catalunya. L’ANC vol ser un moviment unitari que arribi al màxim de persones pos-sible, de tal manera que cada vegada més gent comparteixi la idea que l’única solució viable per al desenvo-lupament cultural, social i econòmic de Catalunya és l’assoliment d’un estat propi. Perseguint aquest pro-pòsit, compta amb assemblees de caràcter territorial i d’altres de caràc-ter sectorial. És en aquest àmbit que neix, el passat 13 de febrer, a la seu del Col·legi d’Enginyers Industrials de Catalunya (COEIC), l’assemblea sectorial Enginyers per la Indepen-dència (ExI). Els objectius principals d’ExI són:

• Analitzar els beneficis de la inde-pendència en els àmbits vinculats amb l’enginyeria i comunicar-los adequadament.• Analitzar els arguments dels que es posicionen en contra de la inde-pendència i confrontar-los.• Difondre els avantatges de la independència, participant en acci-ons organitzades per altres entitats o assemblees sectorials o territorials i organitzant activitats des d’ExI.ExI vol ajudar a activar el nostre entorn per fer comprendre la viabi-litat real de comptar amb un estat propi; ho farem tant promovent el debat especialitzat entre enginyers com mitjançant el suport a altres iniciatives que sorgeixin des de la societat catalana.Per fer possible que el màxim nom-bre d’enginyers puguin integrar-se al projecte d’ExI, el principal mode de funcionament i comunicació serà Internet. Tanmateix, el cara a cara és sempre molt important i per això convocarem els nos-tres simpatitzants cada dos mesos

aproximadament per tal de mante-nir reunions plenàries, en les quals puguem acordar noves iniciatives i de passada conèixer-nos personalment. Volem que el projecte us engresqui i us hi afegiu. Us hi esperem!

( Carles Escobar i Roura / Enginyer industrial col·legiat núm. 1790

“ExI vol ajudar a activar el nostre entorn per fer comprendre la viabilitat real de comptar amb un estat propi”

Més informació:

http://www.enginyersxindependencia.hostoi.

com/1_3_Contacte.html

tenim opinió

8 JULIOL/AGOST/SETEMBRE20128

ELS NOSTRES EXPERTS

El doctorat, un avantatge competitiu per al professional i per a les empreses

E ls governs, a pesar del context de crisi, saben que han d’apos-tar per invertir en R+D+i.

França i Alemanya, països que fomen-ten l’austeritat, augmenten per al 2012 els pressupostos destinats a R+D+i. Per tots els mitjans de comunicació ens arriba la necessitat d’impulsar projectes d’R+D+i per tal de canviar el model productiu i dotar-lo de valor afegit per superar amb èxit aquest període de crisi econòmica. En aques-tes línies volem fer èmfasi en el fet que el doctorat és un avantatge competitiu que no podem deixar perdre ni els/les professionals ni les empreses.Les empreses i els/les professionals fa temps que han assumit la importàn-cia de la formació contínua. Malgrat això, encara queda pendent un repte important, com és el de descobrir l’avantatge competitiu que aporta una formació de més alt nivell: el doctorat. Aquelles persones que fan el doctorat adquireixen uns coneixements, unes capacitats de recerca i unes habilitats que els aporta un avantatge compe-

titiu. Les dades de l’índex d’atur són clares, pràcticament nul dins de les enginyeries. Acompanyat d’un major reconeixement professional, el docto-rat permet assolir un més alt nivell de decisió dins de les empreses. Malauradament encara són moltes les persones professionals de l’enginye-ria que no han tingut l’oportunitat de saber de què els pot servir fer el doctorat en la seva vida professional. Tampoc moltes empreses no han tin-gut ocasió d’apostar per la contractació de doctors i doctores en enginyeria o de fomentar i facilitar que el seu per-sonal faci el doctorat en les temàtiques més properes a l’empresa.Les empreses multinacionals, en espe-cial les dels Estats Units i Alemanya, fa anys que, a més de disposar de doctors/es en les seves plantilles i de facilitar la incorporació de doctorands/es, incen-tiven el seu personal a fer doctorat. Des de la Universitat Politècnica de Catalunya he tingut ocasió de com-provar com companys i companyes nostres han vist de cop i volta la neces-

sitat de fer el doctorat, ja sigui per un canvi estratègic en l’empresa o per aconseguir un salt important en la seva formació per exercir, millor encara, la seva professió. El 7 de juny s’ha organitzat, a la seu del COEIC/AEIC, una taula rodona amb la participació d’empreses i de profes-sionals que avalen el doctorat com un avantatge competitiu. Les empreses participants fa temps que han optat i opten per contractar doctors/es. Els professionals que hi participen han optat per fer el doctorat dins de l’em-presa. Cal destacar que a Catalunya s’acaba de crear, dins de la Direcció General d’Universitats, un programa específic anomenat Doctorats Indus-trials, que es presenta en aquesta taula rodona com una eina per impulsar la indústria del país. El nostre col·lectiu, format per persones professionals de l’enginyeria, és el que està millor situat per acollir-se a aquest programa, i cal aprofitar-lo, perquè fer el doctorat és un avantatge competitiu professional i empresarial.

( Anna Maria Coves / Enginyera Industrial col·legiada núm. 5582

“Les empreses i els/les professionals fa temps que han assumit la importància de la formació contínua. Malgrat això, encara queda pendent un repte important, com és el de descobrir l’avantatge competitiu que aporta una formació de més alt nivell: el doctorat”

ELS NOSTRES EXPERTS

tenim opinió


ELS NOSTRES EXPERTS

Què sap fer la teva empresa? Gestiona bé el seu principal actiu?

El coneixement, entès com la capaci-tat de fer i d’obtenir resultats, està a la base de qualsevol empresa, i par-

ticularment de totes aquelles on treballem enginyers. La viabilitat d’una empresa està íntimament lligada amb la seva capacitat de crear valor, de cobrir les necessitats del mercat tant actuals com futures. Per tant, l’augment del coneixement a la nostra organització hauria de comportar sempre una millora dels resultats.Podríem dir que, per a la creació d’una nova empresa, només calen dues coses: diners i coneixement. Fins i tot podem trobar projectes que es poden posar en marxa sense gairebé diners, però el que és insubstituïble és la capacitat de “saber fer” de l’equip emprenedor.Una millor gestió de l’aprenentatge i el coneixement dins de la nostra organit-zació evitarà la constant reinvenció de la roda, facilitarà els canvis de persones en els projectes, ens permetrà disposar d’equips més polivalents i facilitarà el creixement de l’empresa.Tot i la seva importància, poques empreses tenen sistematitzats i interioritzats pro-cessos dirigits a augmentar la quantitat de coneixement de l’organització. I això que hi ha una colla d’accions que podem posar en marxa i que permeten millorar el principal actiu de l’empresa.Augmentar la capacitat de fer i, per tant, d’aconseguir resultats es pot fer principal-ment de dues maneres: comprant-lo, és a dir, contractant persones amb aquesta capacitat, o bé aconseguint que les perso-nes de casa n’aprenguin. El primer camí és, sens dubte, el més ràpid, però de la mateixa manera que ha arribat pot marxar. El segon, ens hauria de permetre que aquesta capaci-tat de fer quedés interioritzada a l’empresa.L’actitud, el mètode i l’hàbit són els tres ingredients necessaris per sistematitzar l’aprenentatge:

• Actitud. Incorporar nous hàbits de tre-ball dirigits a fomentar l’aprenentatge a l’organització implica disposar de perso-nes motivades i capaces d’acceptar canvis i d’adquirir nous hàbits.• Mètode. Cal definir una metodologia que implicarà la incorporació de noves activi-tats dirigides a saber què hem d’aprendre i com ho farem: quines activitats i amb quins objectius.• Hàbit. Cal aconseguir que les activitats que integrarem en el nostre dia a dia passin a formar part de la cultura i la manera de fer de l’empresa. Si no aconseguim establir aquests hàbits, els resultats seran efímers.

PER ON COMENCEM?Anàlisi. Primer de tot, cal identificar quin és el coneixement clau de la nostra organit-zació, aquell que ens permet aportar valor als nostres clients. Un bon mètode per rea-litzar l’anàlisi del coneixement important per a l’empresa és l’exercici següent:- Identifiquem les tasques clau de la nostra empresa.- Per a cada una d’aquestes tasques, ens fem tres preguntes: qui hi participa (actors); quines dades i quins coneixements són necessaris per executar la tasca (on són, qui els té); quins resultats i quins aprenentatges hauríem de generar cada cop que s’executa la tasca (a qui són útils aquests resultats).- Endrecem els resultats obtinguts: mapa de coneixement de cada una de les tasques clau de l’organització (amb els seus fluxos i els actors identificats) i llista de paraules clau (keywords) que ens permetran organit-zar el coneixement i la documentació. Definició d’activitats. Un cop feta aquesta anàlisi, caldrà identificar accions dirigides a endreçar i capitalitzar el coneixement.La primera de les accions que s’hauria de dur a terme és endreçar la documentació i les dades necessàries per a l’execució de cada una de les tasques principals. Això ens

permetrà augmentar molt la productivitat, ja que disminuirà els temps que dediquem a cercar tot allò que ens cal per a una feina.Una altra de les coses necessàries a totes les empreses és disposar d’una agenda de con-tactes comuna on hi hagi totes les dades de les persones i empreses amb què treballem (proveïdors, clients, col·laboradors...).A partir d’aquí hi ha una colla d’activi-tats addicionals que ens poden ser útils per millorar la gestió del coneixement a la nostra empresa: millora del treball en equip, reunions de tancament de projecte, reunions de fi de tasca, reunions guiades d’experts, creació de guies tècniques o documents tipus COM (how-to), docu-mentació del dia a dia, assignació de tutors, bústies de suggeriments, bases de dades de documentació, etc.Posada en marxa i manteniment. Un cop definit el pla d’acció, caldrà aconse-guir que les activitats definides esdevinguin hàbits de treball que es mantinguin en el temps, ja que la seva continuïtat serà el que podrà marcar la diferència de la nostra organització respecte de la competència. Per aconseguir-ho, cal tenir en compte que quan posem en marxa una tasca, les pri-meres setmanes l’equip es posarà a fer-la. Després d’aquesta primera fase i molt sovint a causa d’un excés de feina o d’alguna emergència, es deixa de fer allò que havíem decidit. Si en aquest moment no hi ha una reacció decidida des de la direcció, és pos-sible que les activitats definides caiguin en l’oblit. Si aconseguim que es reprenguin, llavors probablement aconseguirem que s’adquireixi l’hàbit.

Miquel Delclòs / Fundador i soci de coneix.com i enginyer industrial col·legiat núm. 12407

Més informació:

Us recomanem el dossier publicat per Acció

Professional: 07. Gestió del coneixement a

l’enginyeria, o bé la Guia per a la Gestió del

Coneixement publicada per ACC1Ó i que podeu

trobar a la xarxa.

C

M

Y

CM

MY

CY

CMY

K

ELS NOSTRES EXPERTS

tenim opinió


“La política energètica basada en els tres grans eixos de la sostenibilitat (social, mediambiental i econòmica) ha portat les administracions a generar normes per afavorir les energies, per tal d’anar substituint les centrals de generació elèctrica que impliquen més contaminació, risc i dependències polítiques”

ELS NOSTRES EXPERTS

Des de la Subcomissió d’Energies Renovables estem preocupats perquè el dèficit tarifari sembla

l’excusa del govern estatal per canviar la política energètica i parar el procés de desenvolupament d’un nou model ener-gètic, en què les energies renovables tindrien un paper fonamental.La política energètica basada en els tres grans eixos de la sostenibilitat (social, mediambiental i econòmica) ha portat les administracions a generar normes per afavorir les energies, per tal d’anar subs-tituint les centrals de generació elèctrica que impliquen més contaminació, risc i dependències polítiques. Algunes de les normes són la definició de la generació elèctrica en règim especial, la moratòria nuclear, el funcionament del mercat elèc-tric i el Protocol de Kyoto.Aquest article està basat en el mercat elèctric que ens ha portat al dèficit tari-fari. Per analitzar-lo, cal estudiar com està definit aquest mercat i com es fixa el preu de l’electricitat, que no coincideix amb el seu cost, a causa de la intervenció d’estratègies del moment que hi tenen un pes important, i la no-consideració de la major part dels costos indirectes, però sí costos socials i econòmics no lligats directament amb l’energia. Per entendre com es defineix el preu, es consideren tres trams: un tram de mercat, un tram regu-lat i un tram d’ajust.El tram de mercat es basa en el fet que en tot moment la generació elèctrica ha de ser igual al seu consum. En termes de mercat: generadors, consumidors grans i comercialitzadores (“representants” dels consumidors petits) fan diàriament les seves previsions, en forma d’ofertes dià-ries i intradiàries, i l’administració les lliga mitjançant el mercat (OMEL) i l’opera-

dor del sistema (REE), buscant l’equilibri entre demanda i generació, al cost mínim i evitant problemes tècnics. D’aquesta cassació en surt el tram de mercat; les ofertes associen una quantitat de genera-ció a un preu, i els organismes encarregats van agafant les ofertes -de barates a cares-i les associen a la demanda fins a cobrir-la. El preu que cobren tots els generadors és el preu de la darrera oferta que ha entrat; o sigui, la més cara.La dinàmica d’aquest mercat inclou con-dicions que poden semblar estranyes, com les ofertes a cost zero, que fan les nuclears (no tenen capacitat de regulació, i, per tant, necessiten vendre la seva producció) i els generadors en règim especial -renovables, cogeneració, residus- (tenen preferència d’entrada independentment del preu que fixin). El cost real d’unes i altres es mira de compensar amb el tram regulat. Per tant, el preu de mercat queda definit pels altres generadors -grans hidràuliques i centrals tèrmiques amb combustible fòssil- que sí que poden fer estratègies en funció de la seva capacitat de regulació i del consum de combustible.És interessant destacar que com més recurs renovable, menys ofertes reals entren a la cassació, i, per tant, el preu resultant és inferior. (En períodes de molt vent, s’ha comprovat que el cost de mercat de l’electricitat baixa.) D’aquí la preocupació dels generadors que real-ment marquen el preu de mercat: ¿pot arribar un moment en què no els surti a compte tenir les centrals? Per evitar-ho s’han definit uns incentius. El tram de mercat és quasi la meitat del preu de l’electricitat; l’altra quasi meitat és el tram regulat per l’Estat. En grans números, en els darrers deu anys el tram regulat s’ha repartit així: 47%, transport

( Montserrat Mata / Presidenta de la Subcomissió d’Energies Renovables i enginyera industrial col·legiada núm. 9471

Preu de l’energia elèctrica. Dèficit tarifari. L’efecte de les renovables

FULLS dels ENGINYERS 13FULLS dels ENGINYERS 13FULLS dels ENGINYERS 13

i distribució; 29%, règim especial; 7,5%, nuclears; 6%, desenvolupament insu-lar; 4%, interessos financers de deutes acumulats; 4%, amortització de grans centrals no nuclears; 2%, carbó estatal i captura de CO2, i 0,5%, administració. Les partides que han crescut més han estat el pagament d’interessos i el règim especial, gràcies a l’augment desitjat d’aquest tipus de generació.Finalment, és interessant parlar de l’ajust, mecanisme per definir el preu que paga el petit usuari. Els grans con-sumidors operen directament al mercat d’energia o amb acords directes amb les comercialitzadores, i paguen als mercats i a l’Estat els trams corresponents. Els petits consumidors també podem tenir un contracte directe amb les comer-cialitzadores, però en general paguem l’energia elèctrica segons la tarifa d’úl-tim recurs (TUR), fixada pel CESUR, mercat on les comercialitzadores sub-hasten els seus “contractes”, i entitats financeres els compren. Les comercialit-zadores d’últim recurs (CUR) reben dels seus clients la TUR, en donen a l’Estat la part regulada, es queden un tant per cent de benefici ja estipulat, i la resta, a la financera que ha guanyat la subhasta; aquesta paga al mercat el que correspon i es queda la resta. D’aquesta manera, les entitats financeres corren el risc de la diferència entre la TUR que es defi-neix trimestralment i el preu del mercat elèctric, que es defineix cada hora; això implica un sobrecost de l’energia elèc-trica (entorn d’un 6% del cost de la tarifa final). Aquest sistema aïlla els usuaris petits de les variacions reals de mercat, però afegeix en el sistema uns actors més, i, per tant, un cost més.En paral·lel a la definició del preu de l’energia elèctrica, l’Estat va establir un import màxim a pagar, per evitar la reducció de la productivitat i del ben-estar social, sense buscar altres fonts d’ingressos que ho compensessin. Per tant, es genera l’anomenat dèficit tarifari -diferència entre preu i pagament-, que les grans companyies elèctriques i les entitats financeres han assumit en forma

de préstec cap a l’Estat, i que actualment té un pes financer no assumible. En aquest context, cal actuar per can-viar la retribució del sistema elèctric sense afectar negativament els diferents agents, i amb una política energètica que mantingui o millori la relació entre els esmentats tres eixos de la sostenibilitat. Sobre la taula hi ha diferents mesures:• Passar alguns dels conceptes del tram regulat directament als Pressupostos Generals de l’Estat, sense passar per la tarifa elèctrica, cosa que ja s’ha aprovat per a alguns conceptes, com en el desen-volupament insular.• Treure part del pagament d’altres mercats lligats al medi ambient, com és el mercat del CO2 o els impostos als hidrocarburs.• Analitzar i optimitzar els costos de les parts regulades (transport, distribució,

administració) per ajustar millor el cost real al preu. • Revisar costos i preus per les diferents fonts energètiques, i els conceptes pels quals es reben incentius al tram regu-lat (no només les empreses inscrites al règim especial).• Revisar el grau de participació de les entitats financeres i creditors.• Definir nous impostos sobre beneficis, per a qui n’obté més (nuclears i hidràuli-ques) i/o per a qui més contamina.• Posar màxims i mínims en els concep-tes variables, per evitar grans beneficis i reduir els riscos.• Modificar el sistema de retribució elèctrica integrant els conceptes de l’energia distribuïda i l’autoconsum.• Modificar el preu final de l’energia elèctrica.• Revisar el funcionament del mercat majorista i minorista, per evitar un fals mercat (controlar les estratègies, etc.).• Revisar la combinació elèctrica desit-jada, seguint els tres eixos: societat (llocs de treball, autonomia...), economia (cost) i medi ambient (contaminants, CO2, residus radioactius, partícules, ocupació del terreny...). Això vol dir canviar el tram regulat, però això s’ha de fer d’una manera adequada, sense que uns quedin especialment afectats (com es compensa qui ja havia invertit?), sense que algunes zones quedin més perjudicades (com es fomenten les energies netes on encara no han entrat?) i sense que algunes tec-nologies surtin especialment afavorides (compensacions ja cobrades). Ja s’han implantat mesures per reduir el dèficit tarifari, per exemple el RDL 1/2012, que suspèn les tarifes per a les noves instal·lacions del règim especial, i l’increment del preu de l’electricitat a final de març, mesures que s’han pres sense una visió de conjunt, sense tenir en compte els costos indirectes gene-rats (com la pèrdua de llocs de treball), deixant les petites empreses al desco-bert, i Catalunya a un nivell mínim de generació a partir d’energies renova-bles i amb un preu de l’energia dels més alts d’Europa.

tenim opiniótenim opiniócalidoscopi TEXT i FOTO: Isabel Marquès

La trobarem un matí en un quiròfan donant suport tècnic per implantar un marcapassos i al vespre dalt d’un escenari. Va començar fent teatre de barri i fent les seves primeres incursions televisives a Laberint d’ombres, però en el moment de decidir el seu futur professional va optar per estudiar Enginyeria. “Segons la meva manera de ser, vaig veure que era massa jove per decidir si em volia dedicar al teatre. Ara sóc feliç fent el que faig; l’enginyeria em dóna una certa tranquil·litat perquè sé que tinc altres possibilitats fora dels escenaris”, afirma.

Mireia Pàmiesenginyera i actriu; actriu i enginyera

“Sempre he fet teatre”, comença. Ja de ben petita, la Mireia va començar

fent obres a l’Associació de Veïns del Barri de Sant Antoni, després al Club Helena de Gràcia i amb només 12 anys va trucar a TV3 tota decidida i va dir: “Vull treballar amb vosaltres”. Anys després la van acceptar per a un paper a la sèrie Laberint d’ombres. Tanmateix, en el moment de decidir si volia entrar a l’Institut del Teatre o fer una altra carrera, va decidir estudiar Enginyeria: “M’agradaven les matemàtiques i les ciències, i l’Enginyeria és una carrera que si no tens una vocació molt clara t’obre camins per acabar de conèixe’t i saber el que t’agrada”. Dels seus anys d’estudis universitaris, en guarda boníssims records perquè tot i abandonar la idea de fer teatre professional va mantenir el “cuquet” actuant en un grup amateur a la universitat que, coses del destí, també s’ha acabat professionalitzant: “De quinze integrants que érem, ara dues noies som actrius, un noi és tècnic de

so i un altre director teatral, el Ferran Utzet”. Així doncs, va acabar la carrera i va començar a treballar en el sector hospitalari, però mantenia el “neguit” de voler ser actriu i va cursar estudis de teatre a la Nancy Tuñón. “Finalment vaig fer un cop de cap”, riu. La Mireia és decidida, havia d’intentar-ho i va començar a fer càstings: “Si no hi dediques temps i energia, és molt difícil preparar-te bé una prova”, assegura. Així, va decidir deixar la feina i començà a treballar puntualment com a autònoma fent de tècnica de marcapassos i desfibril·ladors implantables. Poc després va arribar la seva primera i gran oportunitat que li ha obert les portes a diverses produccions teatrals i televisives de la mà del Grup Focus. “Era poc abans del Nadal del 2010 i em van trucar per dir-me que m’agafaven a l’obra Car Wash”, explica emocionada, una coproducció entre el Teatre Romea i el Teatre Nacional de Stuttgart, on va treballar al costat de Mercè Arànega. “Va anar tan bé que vaig pensar: ‘Si

tot ha de ser així, on s’ha de firmar per fer-ho tota la meva vida?’”, riu. Des d’aleshores no ha parat d’actuar. A finals del 2011 va estrenar L’any que ve serà millor a La Villarroel i ha estat de gira per tot Catalunya i a Madrid. “A algun lloc tornarem; la gira no està tancada”, afegeix. Pàmies també ha participat a la minisèrie de TV3 Desclassificats (2011), on ha compartit càmeres amb Emma Vilarasau, Toni Sevilla i Abel Folk, i actualment està rodant una segona minisèrie d’època anomenada La Salaó i de la qual en sentirem a parlar ben aviat…“Estic molt agraïda d’haver treballat com a enginyera; t’estructura el cap d’una manera determinada i m’ha ajudat molt a l’hora de buscar feina en el teatre”, afirma. També assegura que se sent molt privilegiada perquè és feliç fent el que fa: “Avui treballo i demà no ho sé, però em compensa del tot la incertesa; l’accepto i penso que me’n sortiré, i si algun dia he de reformular la meva vida, ho faré”, conclou. Decidida.


tenim opinió


PARLEM ALS MITJANS

El ressò mediàtic de les iniciatives impulsades per les nostres institucions i l’opinió del nostre col·lectiu sobre els temes d’actualitat ha estat molt significatiu durant els darrers mesos. L’interès que els Enginyers Industrials de Catalunya suscitem en els mitjans de comunicació ens consolida com un agent amb opinió pròpia fonamental

per a la nostra societat.

Pots consultar aquestes i altres intervencions als mitjans en el nostre web: www.eic.cat

CINC COL·LEGIS PROFESSIONALS FUNDEN L’AGÈNCIA DE QUALIFICACIÓ DE PROFES-SIONALS DE L’ENGINYERIAEl Col·legi d’Enginyers Industrials de Catalunya, juntament amb els col·legis d’Agrònoms, de Tele-comunicació, d’Informàtics i de Camins, Canals i Ports, ha creat l’Agència de Qualificació de Pro-fessionals de l’Enginyeria. La missió d’aquesta fundació, pionera a Espanya, és emetre una certi-ficació homologada internacionalment que avala la formació, l’experiència i les competències dels enginyers. La Vanguardia va donar cobertura mediàtica a aquesta important iniciativa que, a més de facilitar la mobilitat internacional del nostre col·lectiu, suposa el primer pas cap a la consolidació d’una agrupació professional amb un codi deon-tològic comú.

26/02/12LA VANGUARDIA (ED. CAT) DINERSBARCELONA

Prensa: Semanal (Domingo)Tirada: Sin datos OJDDifusión: Sin datos OJD

Página: 22Sección: OTROS Valor: 0,00 € Área (cm2): 889,1 Ocupación: 79,83 % Documento: 1/2 Autor: Anna Cabanillas Núm. Lectores: 0

Cód: 55378563

“Aquesta certificació homologada internacionalment

serà molt útil per a aquells professionals que

vulguin treballar en qualsevol part del món i que,

lamentablement, cada dia són més”, adverteix Joan

Vallvé, degà del Col·legi d’Enginyers Industrials

de Catalunya i impulsor de l’esmentada fundació.

EL COEIC I LA FUNDACIÓ ICIL SIGNEN UN ACORD DE COL·LABORACIÓEl conveni de col·laboració signat pel COEIC i la Fundació ICIL va suscitar l’interès d’El Vigía Catalunya i del Diario del Puerto. Aquest acord significa la suma de sinergies per millorar les capacitats dels professionals d’ambdós col·lectius. Fruit d’aquesta col·laboració, el 15 de febrer es va celebrar la jornada Situació actual de la logística.

06/02/12EL VIGIA CATALUNYABARCELONA

Prensa: Semanal (Lunes)Tirada: Sin datos OJDDifusión: Sin datos OJD

Página: 4Sección: OTROS Valor: 105,00 € Área (cm2): 89,3 Ocupación: 9,13 % Documento: 1/1 Autor: Núm. Lectores:

Cód: 54814313

El presidente del Comité Ejecutivo de la Fundación ICIL, Pere Roca,

y el director general del Colegio, Antoni M. Grau, han coincidido en

destacar que hay muchos aspectos en los que se puede colaborar,

especialmente en el ámbito de la logística, la innovación y las

aplicaciones técnicas.


RÀDIO I TELEvISIÓ

AvARIA DE GAS AL POBLENOUL’entrada d’aigua en una canonada de gas del Poblenou, que es va pro-duir l’11 de febrer, va deixar sense subministrament de gas a més de 500 habitatges d’aquest barri. BTV i TV3 van entrevistar Manuel Casas, secretari del Col·legi d’Enginyers Industrials, per conèixer com funci-ona la xarxa de distribució de gas de Barcelona.

AUGMENT DEL PREU DE LA LLUMLa factura de la llum s’ha encarit un 7% des de l’1 d’abril per pal·liar el dèficit tarifari acumulat que supera els 24.000 euros. Per analitzar la pujada de l’electricitat i el model energètic espanyol, Jordi Dolader, president de la Comissió d’Energia del COEIC, va intervenir en diver-sos programes de Catalunya Ràdio i RAC1.

EXPROPIACIÓ D’YPFLa presidenta argentina, Cristina Fernández de Kirchner, va anunciar el 16 d’abril l’expropiació del 51% de les accions d’YPF, que fins en aquell moment pertanyien a la companyia espanyola Repsol. La 1 de TVE va demanar a Jordi Dolader la seva opinió sobre la nacionalització de la petroliera.

OPOSICIÓ A LA vAGA DE TMB DURANT EL MOBILE WORLD CONGRESSEl Punt Avui va fer difusió de la roda de premsa organitzada con-juntament pel Cercle Tecnològic de Catalunya i pels degans de cinc col·legis professionals, entre els quals es trobava Joan Vallvé, degà del COEIC, per manifestar el seu rebuig a la vaga convocada per TMB durant la celebració del Mobile World Congress. La vaga, finalment, fou desconvocada i el congrés es va poder celebrar amb normalitat.

24/02/12EL PUNT AVUIBARCELONA

Prensa: DiariaTirada: 29.993 EjemplaresDifusión: 22.200 Ejemplares

Página: 33Sección: CATALUÑA Valor: 2.893,00 € Área (cm2): 322,2 Ocupación: 35,12 % Documento: 1/1 Autor: Eva Garcia Pagán BARCELONA Núm. Lectores: 88800

Cód: 55317447

Per la seva banda, el degà del

Col·legi d’Enginyers Industrials

de Catalunya, Joan Vallvé,

comparava la celebració del

congrés de mòbils amb els

Jocs Olímpics. “És una ocasió

important per al país”, va dir.

ÈXIT DE L’ANELLA INDUS-TRIALExpansión aplaudeix el projecte de l’Anella Industrial liderat pel Col·legi i l’Associació d’Enginyers Industri-als i la Fundació i2CAT. Aquesta iniciativa puntera té l’objectiu d’interconnectar, mitjançant una infraestructura de banda ampla, diverses empreses del sector de l’automoció per facilitar un espai de cooperació i potenciar la com-petitivitat. L’Anella Industrial, que va posar-se en marxa en vuit com-panyies, ja compta amb més de 35 empreses associades.

30/03/12EXPANSION CATALUÑABARCELONA


Página: 2Sección: CATALUÑA Valor: 593,00 € Área (cm2): 184,0 Ocupación: 18,42 % Documento: 1/1 Autor: Mónica Sala Núm. Lectores: 144000

Cód: 56342664

El Anillo Industrial de la

automoción también nos enseña

que ya se están haciendo muchas

cosas y que, aunque estemos

preocupados por la crisis, tenemos

que afrontar nuestro trabajo con

optimismo, porque hay mucha

gente trabajando mucho y bien y

esto siempre es garantía de éxito.

TEXT: Carles Aluju FOTO: Isabel Marquès / Cedides per Abantia, Comsa-Emte

Termosolar Borges, l’energia del sol i el boscA finals d’any es posarà en marxa la primera planta termosolar del món hibridada amb biomassa forestal.

projecte


projecte

18

ALTERNATIVA REAL I GESTIONABLE

Les plantes solars termoelèctri-ques es consideren, en diversos països del món, l’alternativa real per a la generació elèctrica a mit-jà termini. Segons els càlculs de l’Associació Europea de l’Energia Solar Termoelèctrica (ESTELA), la capacitat de les plantes solars ter-moelèctriques instal·lada a Euro-pa creixerà ràpidament i arribarà a més de 62.000 megawatts l’any 2030. La planta híbrida d’Abantia i Comsa-Emte té el valor afegit d’assegurar una major gestiona-bilitat que una planta termosolar convencional.


L’Estat espanyol s’ha posicionat com a líder mundial en genera-ció d’energia termosolar amb

una potència instal·lada de 432 mega-watts i una previsió de seixanta plantes termosolars en funcionament l’any 2030. I les empreses catalanes Abantia i Comsa-Emte estan posant el seu gra de sorra per mantenir i ampliar aquest lideratge. En un context d’escassetat energètica i d’incertesa en els preus dels carburants, l’energia termosolar es presenta com una de les possibles alternatives per produir energia. A finals d’aquest 2012, les instal·lacions úniques al món de Termosolar Borges (a les Borges Blanques) començaran a produir energia elèctrica captada de la radiació solar i generada també per bio-massa forestal. Recollirà el bo i millor de l’energia del sol i el bosc. Termosolar Borges ocupa una extensió d’unes 93 hectàrees i tindrà una potèn-cia d’exportació de 22,5 megawatts. Exportarà 98.000 megawatts/hora a la xarxa, l’equivalent al consum mitjà de 27.000 llars, i reduirà en 24.500 tones les emissions anuals de CO2. Per a Abantia i Comsa-Emte, aquest projecte suposarà una inversió de 153 milions d’euros i compta amb un préstec de 99 milions mitjançant la modalitat de project finance, per un pool bancari for-mat per CaixaBank, Banc Sabadell, BBVA, Banesto, ICO i ICF, liderat per CaixaBank.El director d’Energia i Medi Ambient d’Abantia, Xavier Ochoa, i el director

de Projecte, Jordi Aguiló, expliquen que la combinació de la radiació solar i la biomassa “és molt positiva des del punt de vista termodinàmic, perquè permet arribar a rendiments majors, i també des del punt de vista econòmic, perquè permet dissenyar plantes amb una inversió menor”. La hibridació de Termosolar Borges la converteix en una planta molt gestionable “no només perquè pot augmentar molt la producció, sinó també perquè assegura un subministrament elèctric constant i independent de la meteorologia”. Un dels grans problemes de les energies renovables és la falta de constància en el subministrament ja que les plantes convencionals “arrenquen i paren cada dia” -per la manca de sol, de vent...- i això les fa menys eficients. La solució

A finals d’aquest 2012, les instal·lacions úniques al món de Termoso·lar Borges comen·çaran a produir energia elèctrica captada de la radi·ació solar i genera·da també per bio·massa forestal

Panoràmica del camp solar Sud.

projecte


Principalment pi blanc, alzina i faig

Necessitaran 70.000 tones anuals

La planta pot em-magatzemar 25.000 tones

LA BIOMASSA La biomassa que s’utilitzarà a la cen-tral de Termosolar Borges serà, en la seva majoria, pi blanc, tot i que també es nodrirà d’alzina i faig. Les previsions indiquen que es necessi-taran unes 70.000 tones anuals que provindran de boscos de les Gar-rigues, de la serra de Prades, del Bages, de la Segarra i de punts dels Prepirineus. La planta de les Borges Blanques tindrà una capacitat d’em-magatzematge d’unes 25.000 tones, unes provisions que li garanteixen el funcionament d’entre tres i quatre mesos. El director d’Energia i Medi Ambient d’Abantia, Xavier Ochoa, remarca que “es desenvoluparà una tecnologia i una solució logística es-pecífica per poder abastir la central de biomassa de manera eficient i fi-able”.

híbrida que s’està aplicant a Termosolar Borges permetrà una major producció elèctrica, una major estabilitat del sis-tema tèrmic i una major producció renovable de la planta. En termes glo-bals, el 40% de l’energia es produirà gràcies a la radiació solar, el 50% es generarà amb la biomassa i el 10% res-tant amb gas natural. A plena llum del dia i sense núvols, la planta tindrà actiu únicament el camp solar i la turbina funcionarà al 100% de seva capacitat. De nit, Termosolar Borges funcionarà gràcies a la biomassa i la turbina tre-ballarà a un 50% de la seva càrrega màxima. Durant les postes de sol i l’al-bada, la planta activarà el sistema híbrid

per garantir-ne el funcionament al 50%. En dies ennuvolats, la hibridació permetrà que la producció d’electrici-tat oscil·li entre el 50% i el 100%. La planta de Termosolar Borges s’es-tructura en quatre àmbits: el camp solar, el bloc tèrmic, el bloc elèctric i els equips auxiliars. El camp solar està format per 112 fileres de 300 metres lineals amb els col·lectors cilindropara-bòlics. Aquest sistema consisteix en una sèrie de reflectors de mirall amb forma parabòlica en la seva secció transversal. Els reflectors concentren la radiació solar en un punt focal on s’estén lineal-ment un tub que conté l’oli tèrmic que es calenta per produir vapor. Un circuit

En aquesta foto, el director de Projecte, Jordi Aguiló, i el director d’Energia i Medi Ambient d’Abantia,

Xavier Ochoa (Enginyer industrial col·legiat núm. 12224).

21FULLS dels ENGINYERS

hidràulic de 33,6 quilòmetres de llarg fa discórrer l’oli tèrmic per tot el camp solar. Aquest oli entra al circuit a 293 graus i arriba al bloc tèrmic a 393 graus. Un cop al generador de vapor, es genera vapor a 100 bars de pressió. Al bloc elèctric, una turbina de condensació genera l’energia elèctrica que s’envia a la xarxa general. Les instal·lacions de Termosolar Borges es completen amb una planta de tractament d’aigua i unes torres de refrigeració d’aigua. Si bé durant la construcció de la instal-lació s’haurà donat feina, d’una manera directa, a unes 250 persones de la comarca de les Garrigues, la posada en marxa de la planta suposarà trenta llocs de treball directes. La direcció de la planta, així com la posició dels direc-tors d’Operació i de Manteniment, s’adrecen a perfils d’enginyers indus-trials. La resta de personal de la planta -operador de sala, operador de camp, mecànics, electricistes, instrumentació, operaris...- requerirà enginyers tècnics i titulats d’FP.

METEOROLOGIAAbantia i Comsa-Emte han apostat per les Borges Blanques després d’haver es-tudiat minuciosament la meteorologia de la zona. S’ha desenvolupat un càlcul ma-temàtic després d’haver analitzat en detall les dades dels dos últims anys meteorolò-gics i d’haver tingut en compte les dades meteorològiques històriques. De tot plegat n’ha sortit un any meteorològic tipus que garanteix la producció dels 98.000 mega-watts/hora. Tot i que per al funcionament de la planta no caldrà disposar d’un home del temps en plantilla, les dues empreses sí que han contractat un servei de predic-cions meteorològiques diàries que servirà per ajustar quina ha de ser la previsió de càrrega de biomassa forestal i quan arriba-ran els dies més ennuvolats per poder-los destinar a les tasques de manteniment de la planta.

La solució híbrida que s’està aplicant a Termosolar Bor·ges permetrà una major producció elèctrica, una ma·jor estabilitat del sistema tèrmic i una major produc·ció renovable de la planta

L’any meteorològic ga-ranteix la producció de 98.000 megawatts/hora

Muntatge dels col·lectors cilindroparabòlics.

projecte


* Ah

orro

de

395

€ c

on re

spec

to a

un

term

o el

éctr

ico

trad

icio

nal c

alcu

lado

con

el c

onsu

mo

med

io a

nual

de

agua

cal

ient

e sa

nita

ria d

e un

a fa

mili

a de

4 p

erso

nas

(cos

te e

lect

ricid

ad 0

,177

€/k

Wh)

Teléfono Atención al Cliente902 89 81 81

www.nuosariston.es5 AÑOSGARANTIATOTAL

CERO RIESGOS

NUOS EVO es la nueva bomba de calor para la producción de ACS de Ariston. Su alto rendimiento reduce el consumo de energía en un 75%, con un ahorro anual de hasta 395 €, lo que permite amortizar la inversión en 3 años*.

Y para que este ahorro quede totalmente garantizado, ARISTON te ofrece su PLAN CERO RIESGOS: una visita de asesoramiento gratuita de un técnico especializado para optimizar el uso del equipo y la GARANTÍA TOTAL DE 5 AÑOS que incluye piezas, desplazamiento y mano de obra.

Pásate a NUOS, pásate al confort naturalmente eficiente.

NUOS, naturalmente eficiente.

an_NUOS_evo_04.indd 4 14/03/2012 10:31:45

TEXT: Mònica Acero FOTO: Isabel Marquès / Cedides per SEAT

SEAT, tecnologia alemanya amb caràcter mediterrani

1

7

8

9

10

18

21

1. Dr. Tino Fuhrmann2. Antoni Freixa3. Joan Monells4. Pedro Esteban Zubelzu5. Xavier Bigas6. Dr. Matthias Rabe7. Oscar Asensio8. Jaume Roig9. José Mª Ruano10. Albert Tarrés11. José Luis Garlati

12. Juan Calvo13. Miquel Martínez14. Miquel Àngel Saiz15. Jesús Izquierdo16. Xavier Capmany17. José Mª Canales18. Víctor Roger19. José Camarasalta20. Roberto Rivarés Kaufmann21. Josep Salvo Pagan22. Antoni Cleries

tecnologia i empresa


Vicenç PiñolCol·legiat núm. 13694

SEAT és el fabricant de cotxes per antonomàsia a Espanya. Fundada el 1950 a Barcelona, la marca va revolucionar la nostra història automobilística amb el SEAT 600, el mític cotxe que va motoritzar el nostre país. A dia d’avui, és l’única companyia amb capacitat per dissenyar, desenvolupar, produir i distribuir automòbils de manera global dins de les nostres fronteres. Integrada en el Grup Volkswagen, SEAT disposa de la tecnologia més capdavantera per desenvolupar els vehicles més eficients, confortables i segurs del mercats.

2

3

4

5

6

11

1213

14

15

16 17

19

20

22


Seat va ser la companyia líder en ven-des a Espanya durant el 2011 per segon any consecutiu. No obstant

això, la crisi econòmica ha colpejat amb força el sector de l’automòbil espanyol i les vendes nacionals de la marca s’han vist reduïdes a la meitat en els darrers cinc anys. “Tot i la crisi, estem satisfets dels resultats aconseguits el 2011: les vendes totals van créixer un 3,1%, vam exportar un 11,4% més de vehicles i vam millorar els nostres resultats financers gràcies, entre d’altres mesures, a la reducció dels costos fixos”, remarca el responsable de l’àrea de gestió Universitat-Empresa-R+D de Seat, Antoni Freixa.La companyia, amb seu a Martorell, és present a 76 països i ven el 80% dels seus automòbils fora de les fronteres del nos-tre país. Per fer front a l’estancament del

mercat nacional, Seat treballa per inten-sificar la seva expansió internacional. En aquest sentit, la marca ha realitzat un pas decisiu en iniciar la seva activitat comer-cial a la Xina durant el darrer mes d’abril. “L’èxit al gran gegant asiàtic contribuirà a assegurar la nostra rendibilitat a llarg ter-mini”, manifesta Freixa. La companyia també cerca impulsar el seu creixement mitjançant l’ampliació de la gamma de productes. Per primer cop en tota la seva història, el 2012 Seat presentarà en un sol any quatre models nous: l’utili-tari urbà Mii i les noves generacions de l’Ibiza, Toledo i León.

UNA MICA D’HISTÒRIASeat es va fundar el 9 de maig del 1950 i va ser la primera companyia fabricant d’automòbils d’Espanya. Constituïda a

Barcelona per l’Instituto Nacional de Industria (INI), set grans bancs espa-nyols i el fabricant italià Fiat com a soci tecnològic, la marca va néixer amb la missió de motoritzar el país en una època en què el parc automobilístic era molt reduït. El 1957 va sorgir de la cadena de muntatge de la factoria el Seat 600, el model més emblemàtic de la companyia que va marcar un punt d’inflexió en la història automobilística espanyola. El 600 va esdevenir el rei indiscutible de les carreteres espanyoles: “Adelante hombre del 600, la carretera nacional es tuya”, resava la cançó de Moncho Alpuente. Aquest model va suposar la popularització de l’automòbil i s’ha convertit en una icona del pro-grés que va experimentar el nostre país durant la dècada dels seixanta.

Miquel Àngel Saiz, responsable de front-end i para-xocs

“Treballem per crear els productes del futur; per això, sempre hem de mi-rar més enllà”

Antoni Cleries, responsable de dinàmica de vehicle i rodes

“Vaig fer tot el que vaig poder per entrar al Centre Tècnic perquè la meva gran il·lusió sempre ha estat treballar en el desen-volupament de cotxes. En el meu cas, he fet de la meva afició la meva feina”

Antoni Freixa, responsable de l’àrea de gestió Universitat-Em-presa-R+D

“El 70% dels vehicles que comercialitzem a Espanya emeten menys de 130 g/km de CO

2”

Albert Tarrés, responsable de concepte de vehicle

“És una llàstima que en el nostre entorn no hi hagi més cen-tres tècnics com el de Seat dedicats al desenvolupament de cotxes perquè ens permetria enri-quir l’intercanvi de coneixements i el nivell tecnològic”



L’evolució de la companyia ha estat marcada per un fort creixement. Freixa explica que “en només vint anys, Seat es va convertir en la companyia industrial més gran d’Espanya”. El 1953 Seat pro-duïa cinc cotxes al dia i comptava amb una plantilla de 925 persones. A dia d’avui, la companyia està integrada per 14.000 tre-balladors i produeix a diari prop de 2.000 unitats. Un fet clau en la trajectòria de Seat va tenir lloc el 1986 quan la companyia va ser adquirida pel Grup Volkswagen. “Amb la incorporació a Volkswagen, els models Seat van canviar radicalment tant des del punt de vista tecnològic com de qualitat”, assegura Freixa.

INNOVACIÓ CONTíNUAL’aposta ferma per la innovació de Seat l’ha posicionat com una marca puntera capaç d’adaptar-se als canvis constants del sector de l’automòbil. “Treballem per crear els productes del futur; per això, sempre hem de mirar més enllà”, expressa el responsable de front-end i para-xocs, Miquel Àngel Saiz. La com-panyia, que destina un pressupost anual de 300 milions d’euros en R+D+i, s’ha convertit en el primer inversor industrial d’Espanya i disposa de l’única instal·lació del país amb capacitat per dissenyar i desenvolupar cotxes, el Centre Tècnic de Seat. Situat a les instal·lacions de Martorell, el Centre Tècnic s’ha confi-gurat com un hub de coneixement que compta amb més de 900 treballadors, la majoria enginyers, en el qual es disse-nyen i desenvolupen tots els cotxes de la marca així com alguns vehicles d’altres marques del Grup Volkswagen com el Q3 d’Audi. Al Centre Tècnic hi ha una alta pro-porció d’enginyers industrials. Gràcies al seu caràcter multidisciplinari i ver-sàtil, aquests professionals són una peça fonamental en l’estructura de la companyia. Els enginyers industrials es mostren orgullosos de formar part de Seat. “Vaig fer tot el que vaig poder per entrar al Centre Tècnic perquè la meva gran il·lusió sempre ha estat treballar en el desenvolupament de cotxes. En el meu cas, he fet de la meva afició la

La companyia, que destina un pressu-post anual de 300 milions d’euros en R+D+i, s’ha convertit en el primer in-versor industrial d’Espanya i disposa de l’única instal·lació del país amb capaci-tat per dissenyar i desenvolupar cotxes, el Centre Tècnic de Seat

EntrEvista al rEsponsablE d’ElEctromobilitat dE sEat, dr. tino Fuhrmann

L’electromobilitat és una peça fonamental en l’estratègia de Seat per assolir un futur més sostenible i respectuós amb el medi ambient. En aquest sentit, la companyia tre-balla des de fa anys en el desenvolupament de vehicles híbrids i elèctrics. Quins són els darrers avenços que han assolit?Seat ja disposa d’un vehicle híbrid endollable, el León TwinDrive, i de les primeres unitats de l’Altea XL Electric Ecomotive, un vehicle totalment elèctric amb una autonomia de 135 quilòmetres. La fabricació d’aquests models ens permet adquirir un major know how en ambdues tecnologies: l’híbrida i la purament elèctrica. En

aquest sentit, durant el 2012 s’està realitzant una prova pilot de cessió de vehicles a empreses privades i a administracions públiques per obtenir la màxima informació possible del client final i la seva acceptació de les noves tecnologies. A més, tenim un acord amb Ficosa i Sanyo per impulsar el desenvolupament de bateries d’alta tensió, i un altre amb Endesa per desenvolupar la mobilitat elèctrica a Espanya. I també, com a cofundadors de l’oficina LIVE Barcelona, treballem per desenvo-lupar l’electromobilitat i per a una ciutat sostenible. En l’apartat d’instal·lacions, també s’han produït avenços significatius en inaugurar-se un laboratori d’alta ten-sió i baixa tensió. El seus nous equips ens permeten experimentar amb bateries de fins a 150 kW de potència per a futurs vehicles elèctrics i estar homologats per certificar bateries de baixa tensió per al Grup Volkswagen.

Seat lidera el projecte Cenit Verde, en el qual també participen diverses empreses, universitats i organismes públics d’investigació, amb l’objectiu d’establir les bases de la mobilitat sostenible al nostre país. En quina fase es troba actualment aquest projecte?La contínua flexibilitat i capacitat del Centre Tècnic permeten a Seat liderar pro-jectes innovadors en l’àmbit de l’electromobilitat com el Cenit Verde. Els avenços aconseguits en el projecte, tant en el disseny com en el desenvolupament dels components, ens permeten disposar aquest any d’un vehicle híbrid endollable de demostració. A més, s’estan investigant innovadores estratègies per minimitzar els consums, protocols de comunicació per a la recàrrega i, juntament amb les empre-ses del sector elèctric, s’està estudiant la connexió massiva d’aquest tipus de vehicles a la xarxa elèctrica nacional i els nous serveis que es podrien oferir en el futur.


meva feina”, assegura el responsable de dinàmica de vehicle i rodes de la marca, Antoni Cleries.Seat és una companyia puntal del teixit empresarial català que actua com a dinamitzadora de la innovació i contribueix al desenvolupament tec-nològic i econòmic del país. Segons el responsable de concepte de vehicle, Albert Tarrés, “és una llàstima que en el nostre entorn no hi hagi més cen-tres tècnics com el de Seat dedicats al desenvolupament de cotxes perquè ens permetria enriquir l’intercanvi de coneixements i el nivell tecnològic”. Per la seva banda, Freixa subratlla que la companyia genera molta ocu-pació: “Tenim 14.000 treballadors, però de manera indirecta donem feina a 70.000 persones”. Des de fa quatre anys, Seat ha iniciat una nova estratègia per potenciar les sinergies de l’empresa amb la universitat. “A Catalunya tenim universitats molt importants i una indústria potent, però s’està desaprofitant moltíssim el potencial que tenim. Per nosaltres, la connexió amb la universitat és essen-cial perquè és un focus de noves idees i enriqueix molt el país”, afirma Saiz.

COMPROMíS AMB EL MEDI AMBIENTSeat és capdavantera en la fabricació d’automòbils més sostenibles i efici-ents. La gamma E-Ecomotive està integrada per vehicles amb baixes emissions com l’Ibiza E-Ecomotive,

que té un consum ponderat de només 3,4 litres i unes emissions de 89 g/km de CO2. “El 70% dels vehicles que comercialitzem a Espanya emeten menys de 130 g/km de CO2”, afe-geix Freixa. El desenvolupament de l’electromobilitat és una altra de les directrius d’aquesta empresa. A finals de l’any passat, Seat va presentar el prototip del primer cotxe elèctric pensat, desenvolupat i fabricat a Espa-nya, l’Altea XL Electric Ecomotive, i un prototip híbrid endollable, el León TwinDrive Ecomotive. El compromís de la companyia amb el medi ambient també s’estén als seus processos productius. A través de la iniciativa Seat al Sol, la companyia ha implementat la major instal·lació fotovoltaica d’Espanya sobre cobertes i la més gran d’Europa en la indús-tria de l’automoció. Aquest projecte, que s’acabarà d’implantar aquest any, assolirà els 10,6 MW de potència instal·lada que permetran generar més de 13 milions de kWh i supo-sarà una reducció de 6.200 tones de CO2 a l’any. La companyia també ha endegat Energest, un sistema de gestió per optimitzar l’ús de l’energia amb el qual aquest any reduirà un 2% el seu consum energètic i evitarà l’emissió de 3.900 tones de CO2. En reconeixement a la seva contribució al desenvolupament sostenible, Seat ha estat la primera empresa espanyola a obtenir la certificació ISO 50.001 de sistemes de gestió energètica.

A través de la iniciativa Seat al Sol, la companyia ha implementat la major instal·lació fotovoltaica d’Espanya sobre cobertes i la més gran d’Euro-pa en la indústria de l’automoció

EntrEvista al vicEprEsidEnt d’r+d dE sEat, dr. matthias rabE

El Centre Tècnic de Seat és una planta de refe-rència en R+D+i. Com valoraria la importància que té la recerca i la innovació per a Seat?El Centre Tècnic és el cor de Seat. Aquí es desenvo-lupa el futur de la companyia, amb

l’ajuda de la millor enginyeria. I no només treba-llem per a Seat, sinó que també ho fem per al Grup Volkswagen. Tenim totes les competències per aconseguir productes de primer nivell. La qualitat en el nostre treball, l’eficiència en el desenvolupa-ment, l’excel·lència en el producte i la fascinació per allò que fem són els pilars fonamentals del Centre Tècnic. Aquí, l’“enjoyneering”, el lema de la nostra companyia, es materialitza en nous productes.

En quins projectes estan centrats actualment i quines són les perspectives de futur de Seat en l’àmbit de l’R+D?El Centre Tècnic de Seat està sempre en activitat contínua. Un fet clau del 2012 és, sens dubte, la gran ofensiva de producte que la nostra companyia té en marxa. En el Centre Tècnic continuem tre-ballant perquè aquests llançaments siguin un èxit i també en nous models que confiem que faran més gran la companyia en el futur. El producte és la nostra raó de ser i hi treballem amb un compromís total. A més, també continuem realitzant projectes per a Audi i Volkswagen i treballant en el desen-volupament de mòduls, components comuns que seran compartits en el Grup Volkswagen.

Vostè és alemany i fa poc més d’un any que resideix a Catalunya. Què opina del nivell dels enginyers del nostre país?El balanç del meu any i mig com a vicepresident d’R+D de Seat és molt positiu. Estic molt orgullós de l’equip, que és, al cap i a la fi, el factor multipli-cador dels valors de la nostra marca. Els enginyers d’aquí estan al nivell dels alemanys i tots ells, al seu torn, al nivell que els avenços tecnològics estableixen.




TEXT: Mònica Acero

empresa adherida

“Hem industrialitzat un servei tradicionalment artesanal”Tailor & Co no és la convencional botiga de retocs de roba. La companyia ha revolucionat el negoci dels retocs en les peces de vestir en implantar tècniques de gestió i management que li han permès optimitzar la seva productivitat i rendibilitat, així com oferir la màxima qualitat als preus més competitius del mercat.

La Juanita Fraidias sempre ha estat una dona molt activa: treballava de costurera a casa

i cuidava de la seva família. Quan els seus cinc fills es van independitzar i la seva mare va morir, la Carolina Del-gado, filla de la Juanita, no volia que la seva mare es quedés sense reptes vitals o patís el síndrome del niu buit. Per aquest motiu, la Carolina i el seu marit, Jordi Vallverdú, van decidir muntar-li una botiga de retocs de roba. D’aquesta manera va néixer Tailor & Co el 1999. A dia d’avui, la companyia és la cadena líder del sector: realitza més de 500.000 retocs de roba a l’any i compta amb quaranta botigues, la majoria distribuïdes pel territori espanyol, però també per Xile, Andorra i Portugal.La tasca duta a terme per Jordi Vallverdú ha estat clau en la gran expansió que ha experimentat l’empresa. “Els meus coneixements com a enginyer indus-trial m’han permès donar un valor afegit a l’empresa”, afirma Vallverdú. Tailor & Co ha introduït un mètode de treball, pioner en aquest sector,

basat en l’enginyeria de processos. “Hem industrialitzat un servei tradi-cionalment artesanal”. La companyia ha informatitzat els serveis, ha aplicat un sistema de gestió per KPI (Key Performance Indicators) que permet tenir-ho tot parametritzat, ha elimi-nat els temps morts en la producció i imparteix formació comercial per assessorar millor els clients. Segons Vallverdú, Tailor & Co és “un negoci de baixa inversió però d’alta rendibili-

tat i fàcil de gestionar, per això el 40% dels nostres franquiciats tenen més d’una botiga”. I matisa: “Jo mateix en tinc vuit”. La companyia transmet als franquiciats el seu know how i l’experi-ència adquirida en els seus dotze anys

de trajectòria i els ofereix un suport constant.“Nosaltres no fem retocs de roba, sinó retocs de moda”, precisa Vallverdú. Aquest és un altre dels trets dife-rencials de Tailor & Co. A banda de fer retocs típics com la vora d’uns pantalons, són especialistes a fer transformacions en peces de vestir per adaptar-les a les últimes tendències. “Si la roba encara està en bon estat,

per què l’has de llençar? Si està passada de moda, actualitza-la! És més barat arreglar-la que comprar una peça nova”, asse-gura. En aquests moments de recessió econòmica, Tailor & Co ha experimentat un aug-ment en la demanda de retocs de roba d’armari, mentre que els de roba nova han minvat. En aquest sentit, Vallverdú explica que la crisi no els ha afectat perquè “des de la incor-poració de la dona al mercat laboral ja no es cus a casa, i per això la demanda no ha deixat de créixer”. Les perspectives de futur de la companyia són

optimistes i treballen per potenciar l’expansió internacional del negoci. Actualment estan cercant inversors per desembarcar en nous mercats com el Regne Unit i Alemanya.


“Cal reinventar-se aplicant noves metodologies perquè les amenaces esdevinguin oportunitats”PGI Engineering és una enginyeria i consultoria d’instal·lacions electromecàniques, d’energia i d’aigua que va néixer el 1992 a Girona. L’àmplia experiència, el seu know how i la capacitat d’innovació contínua, han consolidat la companyia com una de les enginyeries de referència del nostre país.

L’empresa PGI Engineering ofe-reix un ampli ventall de serveis d’enginyeria, consultoria i gestió

de projectes d’infraestructures, eficièn-cia energètica, manteniment, acústica i tractaments d’aigua. La companyia està formada per un equip humà altament qualificat capaç de proporcionar solu-cions globals que inclouen el disseny, la construcció i l’execució de l’obra. Amb vint anys d’experiència i més de 3.000 projectes a la seva esquena, PGI Engine-ering aposta fermament per la innovació i la millora contínua per tal de donar les respostes més capdavanteres del mercat. “Estem particularment orgullosos de ser una de les enginyeries que tenim, entre els nostres treballadors, especialistes en tecnologia BIM (Building Information Modeling)”, afirma Àlex Ciurana, enginyer industrial i director tèc-nic de PGI Engineering. Aquesta nova tècnica representa de manera intel·ligent els elements que formen part d’un edifici en un model 3D centralitzat que integra tota la informació del pro-jecte, de manera que s’optimitzen els recursos i es redueixen els ter-minis de disseny i construcció.PGI Engineering és una com-panyia líder en termes de

desenvolupament sostenible i eficiència energètica. Segons Ciurana, “en les nos-tres solucions apliquem tecnologies que previnguin la contaminació, utilitzem materials respectuosos amb el medi ambi-ent i minimitzem el consum energètic en tot el cicle de vida de l’edifici”. L’organit-zació ha executat diversos edificis d’alta qualificació energètica com la seu de la Comissió del Mercat de les Telecomu-nicacions (CMT) i l’edifici Media-TIC, i ha participat en diferents contractes de serveis energètics (CSE) com el de la xarxa de calor amb biomassa del complex Trinitaris de Vic o el diagnòstic energètic de detall de l’edifici del Departament de Territori i Sostenibilitat de la Generalitat de Catalunya. PGI Engineering ha rebut diverses certificacions que acrediten el

seu compromís amb el medi ambient, com la norma ISO 14.001 Sistemes de Gestió Ambiental i la norma UNE-EN 16.001 Sistemes de Gestió Energètica.L’actual conjuntura de recessió econò-mica ha provocat una reducció dràstica de finançament en el sector de l’edificació. Davant d’aquest context desfavorable, Ciurana té molt clar què s’ha de fer: “Som de l’opinió que cal reinventar-se aplicant noves metodologies perquè les amena-ces esdevinguin oportunitats, i prendre decisions pensant a llarg termini”. L’em-presa també ha potenciat la seva expansió internacional per fer front a l’estanquitat del mercat nacional. “Preveiem que el 2015 el 50% de la nostra facturació provingui del mercat exterior”, deter-mina. A banda de les seus de Barcelona,

Bilbao, Madrid, Girona, Reus i València, la companyia compta amb sucursals a Casablanca, Montevideo i Lima, i durant aquest any té previst obrir una nova delegació a França. PGI Engineering ha dut a terme projectes molt significatius de caràcter internacional, entre els quals destaquen l’edifici més alt de Bogotà, el BD Batacá de 240 metres d’alçària, i el pavelló espa-nyol de l’Expo de Xangai 2010.

TEXT: Manel Gastó

empresa adherida

NO SÓLO ELEVAMOS CARGAS, SINO NEGOCIOS ENTEROS

GRÚAS INDUSTRIALES

GRÚAS PORTUARIAS

CARRETILLAS PESADAS

SERVICIO SERVICIO DE MÁQUINA HERRAMIENTA

GRÚAS NUCLEARES

Konecranes Ausió S.L.U.Tel. 902 419 420

www.konecranes.com/es

Como grupo líder en el negocio de la elevación, en Konecranes ofrecemos soluciones integrales para mejorar la seguridad y el rendimiento de las diferentes industrias (acero, energía, automoción…). Además, realizamos servicios de mantenimiento de todo su equipo, independientemente de la marca y el fabricante.

NO SÓLO ELEVAMOSCARGAS, SINONEGOCIOS ENTEROS

AbAST SySTEMS PARTiCiPA En El PRojECTE R+D PER A lA CREACió D’Un core banking CEnTRAliTzAT

Abast Systems participa juntament amb Incita i S21sec en el projecte d’R+D Desenvolupament d’un core banking centralitzat dins del paradigma del cloud computing (CBC). Aquest projecte, que tindrà una durada d’uns dos anys, està

cofinançat pel Centre per al Desenvolupament Tecnològic Industrial (CDTI), organisme dependent del Ministeri de Ciència i Innovació, en la modalitat de cooperació entre empreses, i pel Fons Europeu de Desenvolupament Regional (FEDER). www.abast.es

MiqUEl AbogADoS inCoRPoRA lUiS joVER DíAz Luis Jover Díaz s’ha incorporat al despatx jurídic Miquel Abogados, despatx especialista en dret civil, mercantil i processar, amb l’objec-tiu de reforçar les àrees de dret administratiu, legislació industrial, medi ambient i protecció contra incendis. Luis Jover Díaz és enginyer industrial col·legiat des de fa més de trenta anys i uneix la seva dilatada experiència en el

món de l’enginyeria amb els seus coneixements de dret, a més de ser pèrit judicial en exercici que ha intervingut en múltiples procedi-ments judicials. www.miquel-abogados.com

ConEiX CElEbRA lA SEVA PRiMERA TRobADA D’USU-ARiS AMb èXiT A lA SEU DEl CoEiC

El passat mes de març, CONEIX, Project Management for Growth, va reunir a la seu del COEIC a més de vint usuaris de l’eina per tal de compartir les novetats que ofereix el pro-grama i també amb l’objectiu d’iniciar una ronda de trobades per facilitar el networking entre les empreses clients de CONEIX. A més, la trobada va ser valorada molt positivament

pels assistents com una nova manera de facilitar la comunicació entre l’empresa i els seus usuaris. www.coneix.com

Novetats

PAnASoniC i REPSol S’UnEiXEn PER PRoMoURE UnA SolUCió DE CliMATiTzACió AMb gAS AlTAMEnT EFiCiEnT

Panasonic i Repsol han firmat un acord per promoure el sistema de cli-matització mitjançant bomba de calor amb motor accionat a gas, que pot proporcionar, segons l’aplicació, un estalvi mitjà del 20% respecte a altres sistemes tradicionals com la bomba

de calor elèctrica. Amb aquesta aliança es promou una solució de climatització que busca sinergies entre confort i respecte ambiental. Aquest acord està orientat a la demanda creixent de sistemes eficients de climatització en el sector de l’edificació i, en particular, en el sector terciari. www.pansonic.es, www.repsol.com

TEXT: Jordi Garriga FOTO: Isabel Marquèsentrevista


Noves INstal·lacIoNs, Nova perspectIva

Catalunya concentra el 50% de la produc-ció de la indústria química de tot l’Estat, i la demarcació de Tarragona compta amb el 25% del total. Per això no és una casu-alitat que l’any 2008 es creés el CTQC a Tarragona.El CTQC té la seva seu en un modern edifici, inaugurat fa uns mesos, situat al Campus Sescelades de la Universitat Rovira i Virgili, des d’on vol consolidar-se com un aliat de la indústria química per contribuir a la millora de la seva competitivitat.Amb el nomenament fa mig any de l’en-ginyer industrial Fernando Torres com a director general del CTQC es pretén impulsar l’entitat, i si per un costat el nou edifici la dota de millors instal·lacions, el nou director es proposa fer també un pas endavant pel que fa al seu funcio-nament, tot configurant una perspectiva més empresarial quant a la seva organit-zació i l’assoliment d’objectius. “El client és el primer”, explica Torres. Sigui com sigui, tal com declarava el president de la Generalitat Artur Mas en la inauguració de les noves instal·lacions, Tarragona s’ha convertit en una de les capitals industri-als més importants del sud d’Europa i el seu clúster químic és una “clara aposta de present i futur en què el govern té diposi-tades moltes esperances”.Fernando Torres, doncs, té una nova responsabilitat a les seves mans. Natural de Tarragona, casat i amb tres fills, Torres és doctor enginyer industrial per la UPC, MBA per EADA i PDD per l’IESE. Ha desen-volupat la seva vida laboral a Repsol, tant a Espanya (principalment a Tarragona) com a Amèrica, on ha arribat a ser direc-tor d’Enginyeria i Manteniment durant bastants anys. Ha impartit cursos en dife-rents universitats i institucions com l’AEM (Asociación Española de Mantenimiento) i l’ISE (Instituto Español de la Energía). També ha realitzat diverses due diligences (auditories preventives) per a l’adquisició d’actius com a consultor d’empreses.

“Volem ser un centre de referència internacional en química sostenible”

Fernando Torres EstébanezDes de fa mig any, l’enginyer industrial Fernando Torres Estébanez ocupa la Direcció General del Centre Tecnològic de la Química de Catalunya (CTQC), a Tarragona. Amb ganes de donar un nou impuls al Centre, aquest nou càrrec és la cirereta a tota una vida dedicada al sector petroquímic.

Enginyer industrial col·legiat núm. 4496


A mb una llarga experiència professional en la indústria quí-mica i petroquímica, la direcció

del CTQC és com un colofó a la seva trajectòria?Sí. En certa manera, estic més content d’això que d’impartir classes. És una manera pragmàtica de tancar el cercle, en el sentit que a partir de cert moment de la meva tasca professional sempre he considerat que és bo revertir a la societat els coneixements i l’experiència que un ha anat acumulant. En aquest sentit, i per la meva experiència a la universitat com a docent, penso que en general els catedràtics s’haurien de preguntar què esperen dels seus alumnes i què n’espera la indústria i l’empresa i, en funció d’això, adaptar els plans d’estudi. Nosaltres, això, a Enginyeria Química ho hem fet i considero que els resultats són molt bons. Per mi, hi ha un problema amb la gent que acaba el doctorat perquè després, on va? Per això, és tan important el doctorat teoricopràctic. Així, augmentaríem el nivell tecnològic de les empreses. En tot cas, a mi el que em pre-ocupa són els estudiants i, per això, aquí, envoltat de gent jove, estic encantat. Aquest ha de ser un lloc de pas per als estudiants. D’aquí, a la indústria.

Ja que me’n parla, es valoren prou els doc-tors en l’àmbit empresarial?Jo diria que no, però el problema no és tant de les empreses, sinó de la filosofia del doctorat. Com li explico, jo mateix em vaig plantejar per al meu final de carrera professional fer el doctorat per transferir el meu coneixement acumulat, però tot és molt teòric i poc pràctic. Calen solucions mixtes que permetin aportar valor.

Encara no fa mig any que vostè és director del CTQC. Quins objectius i quins reptes de futur es planteja per a l’entitat?Jo vull aconseguir que això funcioni de manera autònoma en el terreny financer. Per exemple, a Alemanya, els centres tec-nològics es dediquen a la transferència de tecnologia i a nivell pressupostari funcio-nen en un terç amb projectes competitius de la mà d’empreses o entitats i a la recerca de convocatòries, un altre terç es basa en projectes no competitius que poden ser

encàrrecs d’empreses i institucions, i un darrer terç és de subvenció pública. Ara ens movem en aquest ordre i la idea és mantenir-nos. Si tinguéssim superàvit, ho dirigiríem cap a beques i més contractació. Quant al futur, la idea és anar ampliant les línies principals d’investigació actuals. En tot cas, cal aclarir que ens dediquem al sector químic en un sentit ampli: des del petroquímic al tèxtil, al metal·lúrgic, etc. Estem fent una mica un canvi de xip, en el sentit d’entendre que el client és el més important.

I quins són els objectius generals que el CTQC s’ha plantejat des de la seva creació el 2008?Nosaltres volem ser un centre de referència internacional en química sostenible, i això ho aconseguirem contribuint a la millora de la sostenibilitat, la competitivitat, la innovació i el progrés tecnològic de les empreses del sector químic de Catalunya, enteses en un entorn global, mitjançant la prestació de serveis, l’execució de projectes d’R+D+i i la captació, adaptació i transfe-rència de tecnologies innovadores.

Quines són les principals línies d’investi-gació i serveis de l’entitat?Les nostres línies d’investigació prioritàries, que no exclusives, són: impacte ambiental i sostenibilitat; processos químics; materi-als avançats, on som autèntics experts en tecnologia de membranes i microencap-sulació; biotecnologia i nanotecnologia industrial. A més, una línia de treball més encarada al servei és la de manteniment i seguretat industrial. Hem de tenir en compte que, per a les empreses, prop del

25% correspon a despeses de manteni-ment, i nosaltres volem ser un referent per ajudar-les a optimitzar aquestes despeses. Estem creant un grup per analitzar les millors pràctiques i aconseguir així millorar la productivitat de les empreses.

Com s’han definit aquestes línies d’investigació?Precisament, cal dir que nosaltres no hem creat unes línies d’investigació i després ens hem esperat a veure a qui les veníem, sinó que ha estat al revés. Des del 2009 s’ha treballat en la definició d’aquestes línies. S’han tingut en compte les necessitats de l’entorn i també el context temporal i econòmic. També tenen a veure amb l’equipament científic de la Universitat Rovira i Virgili (URV), de manera que, si bé nosaltres disposem de sis laboratoris de 70 metres quadrats, també comptem amb tots els recursos tècnics i tecnològics de la URV. Aquestes línies d’investigació s’articulen mitjançant una carta de serveis que inclou gestió de projectes d’R+D+i, consultoria científica i tècnica, cursos de formació a mida, i coordinació i preparació de projec-tes d’R+D+i amb les administracions.

De tot això que em comenta, suposo que una de les claus és ser actor principal en la transferència de tecnologia…Sí, aquest és un factor totalment clau. Miri, a la Unió Europea existeix i es parla molt del concepte de “vall de la mort”, i es refereix precisament a la manca d’una transferència tecnològica eficaç. D’una banda, tenim bona indústria, i, de l’altra, tenim bona recerca, però falta la unió entre aquests dos aspectes. Això és la vall de la mort. Es busca un model eficaç, i nosaltres hi volem posar el nostre granet de sorra. Nosaltres som la gran assignatura pendent, som la trinxera entre la indústria i la uni-versitat i la investigació aplicada.

Com duen a terme aquest ambiciós projecte?Som una fundació regida per un patronat format per ACC1Ó i la Universitat Rovira i Virgili, més un ventall d’empreses quími-ques, petroquímiques i de serveis. Nosaltres, el que hem buscat com a equip és un equili-bri entre gent que coneix la universitat, fins

“Els doctors no es valoren prou en l’àmbit empresa-rial, però el pro-blema no és tant de les empreses, sinó de la filosofia del doctorat”

entrevista


“Si volem sortir de la crisi, hem de fer coses de major valor afe-git a menor cost. Hem de fer que les empreses in-novin, i aquesta és una de les mis-sions del CTQC”

“Després de la UPC, segurament la URV és la que més ha treballat en el seu entorn empresari-al pel que fa a transferència tecnològica”.


i tot des d’una perspectiva internacional, i gent que coneix el sector empresarial. Som un equip relativament reduït i, a banda dels investigadors que contractem per a cada projecte, vull destacar la feina de Josep M. Montornés, gestor de projectes; Isabel de Lucas i Patrícia Pintado, també gestores de projectes; Josep Griso, en el control de la gestió administrativa; Jordi Sanahujes, en el manteniment d’equips; i Carmen Claver, directora científica. Potser, precisament, el que faltava era una visió més industrial o empresarial, que seria el meu cas. Bus-quem complementarietat. Això permet més contactes amb les grans corporacions i associacions empresarials. En aquest sentit, una de les idees ja aprovades és la constitu-ció del Comitè Tècnic Assessor que ha de guiar part de la nostra acció i estratègia.

En aquest sentit, la ubicació del CTQC no és gens gratuïta...No, tot al contrari. Ja hem parlat de la importància de Tarragona en l’àmbit de

la indústria química, però és que a més la Universitat Rovira i Virgili també té un alt grau d’excel·lència. Estem situats en un entorn magnífic. Estem dins del Campus d’Excel·lència Internacional Catalunya Sud, que ha rebut el reconeixement de CEI d’àmbit regional europeu en la convo-catòria del 2010 del Ministeri d’Educació, i estem al costat mateix del Parc Científic i Tecnològic de Tarragona, un espai que ha de reunir les activitats d’innovació dels sec-tors químic i energètic. El que es vol amb tot això és aprofitar les potencialitats d’un entorn acadèmic de qualitat per fer més competitiu un entorn químic industrial de primer nivell. Tot i que ara el projecte està una mica aturat a causa de la crisi, el Parc ocuparà gairebé cinquanta hectàrees a prop del Campus de Sescelades de la URV.

Quina relació tenen i què els diferencia de l’Institut Català d’Investigació Química, també situat a Tarragona? Compartim algun projecte, però no de recerca com a tal. Hem de definir una agenda estratègica en investigació química, però encara no està parametritzat. Un dels eixos del pla de futur de la Universitat Rovira i Virgili és el de crear una finestra única. Es buscarà que la transferència de tot el que sigui recerca química de fora cap endins vingui a través de l’Institut Català d’Investigació Química (ICIQ) o de nosal-tres. En termes generals, però, podríem dir que així com nosaltres ens dediquem a la recerca aplicada, l’ICIQ es dedica més a la investigació bàsica.

Vostè ha accedit al càrrec en un moment de fortes retallades i la investigació no n’és

una excepció. Com afecta aquesta conjun-tura al CTQC?Evidentment la crisi es nota, però les empreses que apostin per aquesta línia són les que se’n sortiran. Quan arribes aquí, t’adones de la gran quantitat de conei-xement que hi ha! El problema és que es conegui…

Pensant en aquesta conjuntura desfavo-rable, què poden aportar centres com el CTQC de cara a preparar o ajudar el país en la recuperació econòmica?Jo li diria que, si volem sortir de la crisi, hem de fer coses de major valor afegit a menor cost. Hem de fer que les empreses innovin, i aquesta és una de les nostres missions. Hem de generar confiança. Hi ha empreses que estan fent coses però que els falta base científica i això és el que nosaltres oferim. Podem ser un factor de renovació. Per això, volem crear un prestigi de marca URV i CTQC. Hi ha molta feina a fer. Després de la Universitat Politècnica de Catalunya, segurament la URV és la que més ha treballat en el seu entorn empresa-rial pel que fa a transferència tecnològica. Però, fins ara, molta feina feta responia a iniciatives personals. El CTQC ha de con-tribuir a sistematitzar tot plegat. Nosaltres gaudim de moltes potencialitats que han de servir per a la inversió en sostenibilitat i productivitat.

Per acabar i poder visualitzar la feina que fan, em podria esmentar algun projecte destacable en el qual hagin participat?Li podria parlar, d’una banda, d’un pro-jecte de gran abast sobre monitoratge d’olors. Es tracta d’un estudi de les olors dut a terme entre diferents empreses i que sorgeix per donar resposta a queixes de la població; és a dir, que és un projecte propi del nostre entorn més pròxim i per a aquest. Quant a R+D+i, estem en un projecte ambiciós sobre l’obtenció de com-bustible líquid a partir de gas de síntesi. Aquest l’estem duent a terme en consorci amb altres universitats europees. També treballem en projectes de transformació i aprofitament de CO2. Però, més enllà de projectes concrets, el que busquem és l’arrelament amb la indústria del nostre entorn, però no només la gran, també la petita.

“A la Unió Euro-pea existeix el concepte de ‘vall de la mort’. D’una banda, tenim bona indústria, i, de l’altra, tenim bona recerca, però falta unió entre aquests dos aspectes”

entrevista


Berta sunyer Ducet CB48-374402/07/2010

víctor vallvé valerCB01-185007/07/2010

emma sánchez scheepersCB68-804813/07/2005

Martí avellà Mou-riñoCB21-986024/07/2007

emma escudé GuaschCB44-310927/07/2011

eugeni cabrero arcasCB23-206405/08/2002

Marc vilanova BrunetCB38-1485030/09/2009

Manel villena sellésCB08-534908/08/2006

ariadna vega serraCB56-413329/09/2010

Blai Xalabarder cortèsCB20-1166218/08/2006

roger vilà de las HerasCB57-261909/08/2008

aldo Blanch crespánCB60-1043631/08/2004

Jaume agustín portillaCB69-1756704/09/2005

Jordi Greoles canoCB40-900823/09/2001

ariadna ollé roviraCB31-616313/09/2000

Martina vaquer arumíCB39-1043016/09/2008

Aniversaris del TERCER trimestre

FELICITATS BOMBETES!

tel.: 932 957 804 · http://clubbombeta.eic.cat

encara no coneixes el blog dels bombetes?

Visita’ns a http://enginyersclubbombeta.wordpress.com

i digues la teva!

TEXT: Manel Gastó FOTO: Isabel Marquès

El Col·legi gradua els primers dotze consultors en certificació DGNB internacional

reportatge


El Col·legi gradua els primers dotze consultors en certificació DGNB internacional

A finals de l’any passat l’Associació d’Enginyers Industrials de Catalunya subscrivia un acord de cooperació amb el Consell Alemany d’Edificació Sostenible (DGNB en les sigles alemanyes) per a la promoció de la construcció sostenible (vegeu el número 275 dels Fulls dels Enginyers). Fruit d’aquell acord ja s’han titulat els dotze primers consultors en certificació DGNB Internacional. Es tracta d’un grup format majoritàriament per enginyers, però que també ha comptat amb arquitectes. Després d’assistir a quatre intenses jornades de formació i haver superat un examen, els alumnes han obtingut un títol oficial i de caràcter internacional que els faculta com a consultors en la certificació d’edificis sostenibles DGNB. Ara poden continuar amb la seva formació per passar a ser auditors.


El Col·legi ja està treballant en la programació del curs d’au-ditors, que és la continuació

del de consultors. El curs, promogut per la Comissió de Construcció i que es va tancar amb un alt grau de satisfacció per part dels assistents, va tractar de les principals característi-ques d’aquest sistema de certificació d’edificis.Jordi Pedrerol, president de la Comis-sió de Construcció, explica que en l’àmbit de la construcció sostenible “hi ha molta feina a fer”, especialment en edificis ja construïts, que tenen moltes possibilitats de millora. “La certificació energètica en edificis nous està força desenvolupada, en canvi en el cas de les construccions antigues no ens acabem de posar les piles”, afirma. “Hauria de ser com amb els cotxes o els electrodomèstics, en què tothom té clar els paràmetres de certificació”, continua. Un consultor en DGNB és un expert en construcció sostenible. Té una cul-tura i una formació que el faculten

per desenvolupar-se en altres certi-ficacions, com la LEED americana o la BREEAM anglesa. Cada una té les seves especificitats, però el know-how adquirit ha de permetre-li exercir amb facilitat en qualsevol sistema. Per Pedrerol, ben conscient de la situació

que travessa la construcció, el curs permet “posicionar-se per a quan el sector es reactivi”. Així ho va pensar Francesc Parés, que va seguir el curs de consultor en DGNB del Col·legi. Va optar per for-mar-se en DGNB perquè considera que, “a Europa, la normativa que s’ha imposat sempre ha estat l’alemanya”. Com la resta de la promoció, té inten-ció de continuar formant-se per passar a ser auditor. “Estar des del principi en una nova certificació com aquesta, sempre és un avantatge”, assegura.Parés va estudiar Arquitectura i ja acumula més de catorze anys d’expe- riència en el camp de la construcció. El moment que viu el sector el va empènyer a especialitzar-se en edi-ficació sostenible com una sortida professional a la seva activitat. Té despatx propi, però també col·labora amb un d’especialitzat en hospitals, una tipologia d’edifici que consumeix molta energia i on l’eficiència ener-gètica cada cop hi juga un paper més important.

Un consultor en DGNB és un expert en construcció sostenible. Té una cultura i una formació que el faculten per desenvolupar-se en altres certificacions, com la LEED americana o la BREEAM anglesa

reportatge


L’Associació d’Enginyers Indus·trials de Catalunya s’encarre·ga de difondre a tot Espanya la certificació DGNB. L’agost del 2011 Joan Torres, president de l’AEIC, signava un acord de col·laboració amb els responsables de DGNB. Consolata Russelli, coordinadora de l’Acadèmia In·ternacional del DGNB i respon·sable de la seva xarxa de socis, i Michael Dax, director del Sis·tema Internacional del DGNB, es desplaçaven fins al Col·legi per

fer la presentació a Espanya del DGNB i les seves certificacions. En la jornada de presentació, Joan Vallvé, degà del COEIC, assegurava estar molt orgullós amb aquest acord perquè “per·metrà millorar l’activitat cons·tructiva”. Per la seva banda, Russelli destacava que la Comu·nitat Europea s’ha unit al projec·te per desenvolupar un sistema per a la sostenibilitat comuna basat en criteris europeus.

RefeRents a l’estat

Afegir vAlor A lA construccióFrancesc Bonvehí, membre de la Comissió de Construcció i un dels impulsors de l’acord de cooperació DGNB-AEIC, explica que una de les principals diferències entre les certificacions d’edificació verda i les certificacions DGNB és que aquestes avaluen tot el cicle de vida dels edi-ficis, preveient-ne la desconstrucció a cinquanta anys vista.La sostenibilitat es mesura amb tres pilars bàsics: el mediambiental, l’eco-nòmic i el social, que es divideixen en diversos subcriteris. En total hi ha 61 criteris, dels quals actualment només se’n comptabilitzen 48 classificats en

cinc grans grups: mediambientals, econòmics, socioculturals, funcionals i tècnics. Cada un representa una proporció sobre la puntuació total. Hi ha un sisè grup, qualitat de l’em-plaçament, que no és objectivament quantificable i, per tant, no es valora. Un 10% de l’avaluació final correspon als processos de qualitat.Pel que fa als criteris mediambientals, per exemple, el sistema té en compte paràmetres com ara els materials uti-litzats (fusta FSC), l’impacte de la construcció en el medi ambient (emis-sions, ús del sòl i energies renovables), els efectes derivats de l’operació (man-teniment i reparacions) i el reciclatge dels materials o el desmantellament

tAulA d’Anàlisi cost/benefici de lA certificAció de sostenibilitAt

dades del subsector immobiliari co-mercial dels estats units i el canadàvalor = econòmic + intangibles (soci-als i mediambientals)

costos

cost del procés = 2%–3% (pressupost d’execució material)cost material = 0%–9% (pressupost d’execució material)

beneficis

compravenda:Preu de venda = increment del 5% -10% d’un edifici convencional

lloguer:Períodes d’absorció més curtsrotacions més baixes i inquilins més solventsnivell d’ocupació superior a la mitjana

usuaris:costos energètics i generals inferiors al 30%Productivitat més alta: 10% -20%disminució de l’absentisme laboral en un 30%


A dalt a l’esquerra, Francesc Parés (col·legiat núm. 3658). A la dreta, Vicenç Puigdelloses (col·legiat núm. 16627). A sota a l’esquerra, Francesc Bonvehí (col·legiat núm. 12197) i a la dreta Jordi Pedrerol (col·legiat núm. 4813).

de l’edifici, entre d’altres. En l’àmbit social, es fixa en l’accessibilitat de l’edifici o en la seva ubicació. Segons el grau d’acompliment final, els edi-ficis obtenen una certificació d’or (en què el 80% de sostenibilitat és el màxim assolible), de plata (65%-80%) o de bronze (50%-65%). El sistema DGNB proporciona totes les pautes per desenvolupar un projecte d’edifi-cació amb criteris de sostenibilitat.A Espanya encara no s’ha estès la certificació d’un edifici per part d’un

tercer. En altres països on sí és habi-tual, els edificis certificats tenen un valor afegit que els fa més atractius per al mercat, ja sigui per destinar-los a l’habitatge o a usos terciaris. La poca penetració de la cultura de la certifi-cació al mercat espanyol, lluny de ser vista com un inconvenient, és vista com una oportunitat per alguns dels assistents al curs. És el cas de Vicenç Puigdelloses, enginyer industrial i soci d’Ingedeck, una empresa especi-alitzada en envolupants metàl·lics. Per

ell, el curs és una ocasió única per conèi-xer el futur de la sostenibilitat passiva dels edificis. “Per nosaltres és una aposta estratègica a mig termini”, comenta. “El futur passa per una construcció més respectuosa amb el medi ambient i més eficient energèticament ja que el preu de l’energia s’encarirà progressivament”, argumenta. D’altra banda, des de l’empresa, que creu fermament en la construcció sos-tenible com a avantatge competitiu, veu que ser pioners en un tema com la cer-tificació DGNB li atorgarà una posició de sortida preferent en el futur mercat.

retorn de lA inversióEstudis americans analitzen els resultats de la certificació d’edificis des del punt de vista dels real estates, l’equivalent més similar als nostres assessors immobilia-ris, i arriben a la conclusió que els edificis certificats són més atractius comercial-ment que els que únicament compleixen amb la normativa obligatòria. En els edificis certificats s’hi observa un clar augment de la productivitat respecte dels edificis convencionals. Aquesta es pot atribuir a la millora del confort (higrotèrmic, lumínic, acústic i visual) i de la qualitat de l’aire en el seu interior, així com a l’adhesió personal a uns valors mediambientals. Fins i tot, algunes administracions públiques exi-geixen un nivell mínim de certificació per ser arrendatàries d’un immoble.

“El sistema DGNB proporciona totes les pautes per desenvolupar un projecte d’edificació amb criteris de sostenibilitat”

reportatge


Més informació:www.dgnb-international.com

C

M

Y

CM

MY

CY

CMY

K

EADA-full-enginyers-195x265mm_D.ai 1 16/05/2012 17:16:59

La indústria desenvolupa, ja fa temps, una sèrie de processos que d’una manera més o menys

conscient utilitza una certa regenera-ció de materials. Els plàstics n’han es-tat capdavanters, potser perquè la seva estructura molecular complexa i poli-mèrica els acosta més als organismes vius. Un exemple clàssic i ben conegut és la capacitat del polietilè reticulat (de fet, tots els polietilens) de tenir memò-ria de la seva forma a una temperatura determinada i recuperar-la després retornant a la temperatura adequada. Dins d’uns límits, podem estovar i fer perdre la forma a un fitting de PEX i tornarà a la seva forma inicial quan es refredi. D’aquí, s’ha pogut arribar a vidres orgànics que són capaços de deixar passar una bala (o un microme-teorit, si parlem de naus espacials) i tornar-se a tancar després. Impossible? Bé, no tant. Qualsevol líquid és capaç de fer-ho, oi?Així doncs, vet aquí que si mirem el fenomen amb ulls nous, i l’imitem, po-dem aconseguir resultats. L’aigua està en estat líquid i, per tant, deixa passar els objectes a través seu. I si fóssim capaços de fer tornar líquid el plàstic i després deixar que la memòria de la seva forma anterior fes la feina i es tanqués? Doncs avui és una aplicació existent a la NASA i també per reparar

automàticament les dianes dels camps de pràctiques de tir.

EL FORMIGÓLa biomedicina també és un camp d’ex-perimentació amb resultats, amb teixits inorgànics capaços de fondre’s amb el nostre organisme. Però, i el formigó? En la constitució del formigó, l’ele-ment cohesor, que amalgama els àrids fins i gruixuts, és el ciment, lava arti-ficial refredada i mòlta finament. No és estrany que la invenció del formigó vingués dels romans, en llocs propers als volcans. Ells van descobrir les carac-terístiques hidràuliques de les putzo-lanes, provinents de la lava natural de volcans com el Vesuvi. Per fer formigó, s’afegeix aigua a una barreja d’àrids i ciment. A partir d’aquí, la reacció putzolànica comença, i al cap d’unes hores tenim una massa de “pe-dra” estable que als vint-i-vuit dies ha adquirit unes característiques prope-res a la seva màxima resistència. Però l’observació ens diu que el formigó continua augmentat la seva resistència després dels vint-i-vuit dies. I si ens ho mirem una mica més, l’explicació és òb-via. Mentre hi quedi ciment i aigua, la reacció seguirà.... Voilà! Si aconseguim deixar ciment sense hidratar dins del gel cimentici, tindrem la capacitat de “reanimar” la reacció afegint-hi aigua.

Com ho fem? Si deixem una ampolleta de vidre plena de ciment a la massa de formigó, aquest ciment no s’hidratarà. Perfecte, ja tenim el ciment, però ens cal l’aigua. Per això mirem el que passa en el procés de destrucció del formigó. Aquest, sotmès a una càrrega més en-llà del seu límit elàstic, sofreix fissures. Per les fissures hi pot entrar l’aigua que corrou l’armadura metàl·lica que, en oxidar-se, augmenta de volum i provoca més fissuració, fins que, amb el temps, pot arribar el col·lapse de l’estructura. Si la nostra ampolleta es trenca per efecte de la fissuració, alliberarà ciment fresc i quan arribi la humitat reacciona-rà i miraculosament tancarà la fissura.

L’AUTOREGENERACIÓEn teoria, s’ha aconseguit. Però es porta a la pràctica utilitzant la nanotec-nologia, en concret deixant dins de la massa nanotubs de fibra de vidre plens de ciment. Si la seva resistència és infe-rior a la del formigó, es trencaran i alli-beraran el ciment. Si apareix una fissura i hi penetra aigua, estaran preparats per a la reparació immediata.Aquesta va ser la primera tècnica dis-ponible de caràcter experimental per desenvolupar formigons autoregene-ratius, però, de la mateixa manera que la pell no es cura sola de grans lesions, és un requisit limitar la grandària de

Un pas més enllà del cradle to cradle, el formigó autoregeneratiu: mite o realitatEn ocasions donem per suposat una sèrie d’evidències. Tot té un final, les coses es trenquen, envelleixen i es tornen inservibles. I d’aquí neix la filosofia del cradle to cradle: que els materials a la fi del seu ús signifiquin el naixement d’una nova aplicació.

Josep Bernat / Enginyer industrial col·legiat núm. 5725

article del mes

44 JULIOL/AGOST/SETEMBRE 2012

les fissures per tal que funcioni aquest procés. Això ens obliga a treballar en el món real amb formigons de resistència a la flexotracció millorada. Tot i això, el formigó autoregeneratiu és una solució viable, que només requereix experi-mentació per ser totalment aplicable.A partir d’aquí, les millores. En lloc dels nanotubs de fibra de vidre, podem imaginar encapsular el ciment amb una pel·lícula que l’alliberi en situació d’es-très previ a la fractura, perquè estigui disponible quan aquesta es produeixi. També podem jugar amb la forma dels contenidors, ja que la forma esfèrica -que és la més senzilla d’aconseguir- no ha de ser necessàriament la més efici-ent. Segurament una forma més allar-gada pot ser millor. Ja ho veieu: malgrat que la tècnica base existeix, hi ha molt espai per a la millora.Bàsicament, el que succeeix és que la clau que ha de propiciar que els mate-rials es reparin sembla que és la matei-xa amb independència del material o materials de base. Sempre cal tenir: a) material d’aportació (en ocasions, ele-ments tan simples com electrons), i b) ordre d’activació.En el cas dels materials, l’ordre, el dis-parador sol ser una forma d’energia. En el cas del formigó, la reacció és exotèr-mica i la presència d’aigua és suficient per desencadenar-la. En el sistema de cristall antibales, l’energia generada per l‘impacte del projectil és el que fa entrar la massa en fluència. En el cas d’elements metàl·lics (per exemple les microsoldadures d’un mòbil), les mi-croones estan produint resultats força positius.Però la reserva de materials originals no és l’única via. Es poden aconseguir també efectes autoregeneratius en el formigó per mitjà de bacteris, en els quals els seus productes de metabo-lisme són ions carbonats que poden fer el mateix en combinar-se amb els radicals alcalins lliures a l’interior del gel del formigó. Estrany? Sembla que el bacteri Bacillus pasteurii té aquestes

propietats màgiques i una llarga expe-riència en la feina. És el responsable de la formació de les muntanyes calcàries a partir dels materials sedimentaris. També aglomera sorres per fer sauló, i crea la calç natural, precursora de la pedra calcària. El Bacillus pasteurii, un vell company molt útil!També podem pensar en altres mane-res d’aproximar-nos a la solució. Una de les causes de destrucció del formigó és la reacció silícia/alcalina, que fa que aquest envelleixi i acabi desfent-se amb el temps. Ara bé, és una reacció força semblant a la putzolànica de formació del gel de formigó, i potser hi ha una manera de fer-la reversible i regenerar el formigó en lloc de destruir-lo. Força en paral·lel als estudis que investiguen si el creixement desmesurat d’un càn-cer no pot ser el germen de la regene-ració cel·lular.Bé, si en lloc de treballar la part alcalina del gel de formigó ataquem per la part dels silicats, experiències molt recents indiquen que els nanoencapsulats de silicats de sodi poden ser una bona solució.I les últimes dades apunten que potser la creació de microvascularització dins dels materials és la via més senzilla de fer-hi arribar el material d’aportació que ens interessi. Una altra vegada es produeix el mimetisme amb la natura. El sistema vascular de qualsevol ani-mal fa això mateix: aporta nutrients i extreu els residus. I els polímers su-pramoleculars (també coneguts com a “velcromolecular”) ens seran comuns en poc temps, ja que marquen el camí per utilitzar protons i electrons com a materials d’aportació.Estem davant d’un repte com a país, el canvi d’una estructura productiva que s’ha desenvolupat en mercats locals, ba-sada en la construcció i l’obra pública, a una amb pensament global i en la qual cal innovar, perquè les solucions clàssi-ques són difícilment exportables. L’es-tudi del fenomen de l’autoregeneració de materials pot ser un camí adequat.

“Estem davant d’un repte com a país, el canvi d’una estructura produc-tiva que s’ha desen-volupat en mercats locals, basada en la construcció i l’obra pública, a una amb pensament global i en la qual cal inno-var, perquè les so-lucions clàssiques són difícilment exportables”


BREUS

El director general de la Fundació Gas Natural Fenosa, Pere-A. Fàbregas, el degà del Col·legi d’Enginyers Industrials de Catalunya, Joan Vallvé, i el president de la Delegació del Vallès del Col·legi d’En-

ginyers, Francesc Figueras, han signat un conveni per garantir la col·laboració entre les dues institucions en la difusió del Museu del Gas de Sabadell de la Fundació Gas Natural Fenosa. Aquest acord també estableix avantatges per als col·legiats, que tindran accés a aquest nou equipament amb condicions especials.

En el marc d’aquest conveni, represen-tants de les demarcacions i delegacions territorials del Col·legi d’Enginyers Indus-trials van visitar, el 16 de març, el Museu del Gas. Durant aquesta visita, Pere-A.

Fàbregas, va remarcar el paper que desenvolupa aquest museu per donar a conèixer la importància d’aquesta font d’energia al llarg de la història, tot prestant especial aten-ció a la reflexió entorn dels reptes de futur de l’energia.

El Museu del Gas, que va obrir les seves portes al públic el 13 de desembre del 2011, té l’objectiu de preservar i difondre el patrimoni històric del sector del gas i l’electricitat, així com explorar el futur de noves energies i la seva interacció amb el medi ambient.Font: Gas Natural Fenosa

Technip, l’empresa líder europea en enginyeria, commemora que fa quaranta anys que va aterrar a Espanya. Technip va instal·lar les seves primeres oficines a l’Estat espanyol el 1972 a Barcelona. L’any 1990 va continuar la seva expansió en el nostre país amb la obertura d’una delegació a Tarragona. Aquesta destacada firma multinacional, amb seu central a França i delegacions a tots els continents, ha intervingut en diferents projectes i obres d’instal·lacions de processos relaci-onats amb el sector de la refinació, el gas, la química i la petroquímica. Els més de cinquanta anys d’experiència del grup i els més de 30.000 col·laboradors a tot el món

han posicionat Technip com una enginye-ria de referència de caràcter mundial.Darrerament, la col·laboració de Technip i el Col·legi d’Enginyers Industrials de Catalunya ha esdevingut més estreta. La companyia col·labora amb les instituci-ons dels EIC, ha participat en el darrer Observatori de la Competitivitat i és empresa adherida del COEIC. Des de Technip, destaquen que la tasca que desenvolupen els seus enginyers industrials és fona-mental perquè contribueix al creixement d’aquesta companyia amb una sòlida pro-jecció internacional.

Font: Technip

Technip celebra els seus quaranta anys de trajectòria a Espanya

L’Associació Empresarial INNOFOC va presentar l’informe Les llars de foc: font energètica i compliment del Codi Tècnic de l’Edificació el 24 de febrer a la Fira de la Biomassa Forestal de Cata-lunya, que tingué lloc a Vic. L’objectiu d’aquest informe és donar a conèixer la possibilitat de substituir les plaques solars tèrmiques per una llar de foc amb recuperador d’aigua en els nous habitatges. L’Ajuntament de Cente-lles va impulsar, el 2006, la creació del Clúster de Fabricants de Llar de Foc a causa de la gran concentració d’empre-ses d’aquest sector a la zona. Aquesta agrupació ha realitzat diversos projectes que han comptat amb la col·laboració de la Generalitat de Catalunya i el Minis-teri d’Indústria. L’any 2009, el Clúster va constituir l’Associació Empresarial Innovadora INNOFOC per millorar el desenvolupament de projectes i acabar de consolidar el sector. El Clúster de Fabricants de Llar de Foc (INNOFOC) està integrat per Argemí Prefabricats, Chimeneas Barcelona (Traforart), Chimeneas Pio, Focgrup, Igei (Fugar), Industrias Salgueda, Manel & Velilla i Manufacturas Rocal. Les empreses adherides representen més del 75% de la producció catalana del sector de les llars de foc, els insertables i les estufes.

INNOFOC presenta un informe per donar a conèixer la llar de foc com a recuperador d’energia

La Fundació Gas Natural Fenosa i el COEIC col·laboren en la difusió del Museu del Gas

entorn


El secretari de la demarcació de Tarragona del Col·legi d’Enginyers Industrials, Fernando Torres, ha estat nomenat director general del Centre Tecnològic de la Química de Catalunya. El nou director general és doctor enginyer indus-trial per la UPC, MBA per EADA i PDD per l’IESE i ha desenvolupat la seva carrera professional en el sector químic i petroquímic a Espanya i Amèrica.

Font: ACN

El CTQC nomena Fernando Torres director general

La Caixa d’Enginyers ha elegit com a nou president José Oriol Sala, en substi-tució de Ramon Ferrer. Sala és enginyer industrial per l’Escola Tècnica Superior d’Enginyeria Industrial de Barcelona (ETSEIB) en l’especialitat d’Organitza-ció i té formació directiva per IESE. El nou president compta amb una àmplia experiència professional en les àrees d’organització i serveis d’informàtica per al sector financer, d’empreses industrials

i de telecomunicacions i des del 2005 ocupava una de les deu vocalies de l’en-titat bancària. Sala ha exposat la seva voluntat de mantenir l’excel·lència en el servei, la proximitat amb els socis i la res-ponsabilitat social. A més, s’ha mostrat satisfet que l’entitat pugui gaudir d’esta-bilitat, solvència, liquiditat i rendibilitat, en el context econòmic actual.

Font: Europa Press

José Oriol Sala, nou president de Caixa d’Enginyers

L’11 de març del 2011 un tsunami va arrasar Sendai, al Japó, i va deixar més de 15.800 víctimes mortals i més de 3.000 per-sones desaparegudes. Amb motiu d’aquest tràgic aniversari, l’associació Amics de la Unesco va celebrar una exposició-subhasta solidària amb una quarantena d’obres d’art. La recaptació d’aquesta iniciativa es destinarà íntegrament als damnificats per la tragèdia.L’exposició va tenir lloc del 27 de març al 19 d’abril al Cercle de Sant Lluc.

Font: ABC

Subhasta solidària per al Japó

L’ecoR2, el vehicle híbrid de competició creat pels estu-diants de l’Escola Tècnica Superior d’Enginyeries Indus-trial i Aeronàutica de Terrassa (ETSEIAT) de la UPC, ha sumat un doble èxit en el seu pas pel circuit de New Hamps-hire, a Boston. A més de ser el primer cotxe universitari de l’Estat a córrer en un circuit nord-americà, ha saldat la seva participació amb la ter-cera posició en la competició

Formula Hybrid. Els estudi-ants de la UPC van presentar als Estats Units la tercera ver-sió del prototip de l’ecoR2, que va néixer el 2010 com el primer cotxe híbrid de com-petició desenvolupat a l’Estat. Al marge de la cursa sobre la pista, el vehicle ha aconseguit la segona posició de 39 parti-cipants en la prova de Business Plan Presentation amb una pun-tuació de 99 sobre 100 punts possibles.

La UPC puja al podi de Boston amb el seu cotxe híbrid de competició

BREUS


entorn


Plataforma on-line d’oferta de productes i serveis en eficiència energètica d’edificis

Núria Cardellach / Gerent del Clúster d’Eficiència Energètica de Catalunya (CEEC) i enginyera industrial col·legiada núm. 14793

El projecte MARIE cerca solucions per a la millora de l’eficiència energètica dels

edificis mediterranis, i per això pretén formular una estratègia mediterrània per a la renovació energètica dels edi-ficis amb el màxim de consens amb els principals agents públics i privats que componen l’oferta i la demanda en aquest camp.Tenint en compte la important quanti-tat d’informació, iniciatives, legislació i projectes existents sobre la matèria, que a més s’actualitzen constantment, s’ha fet imprescindible disposar d’una plataforma que permeti coordinar tots els esforços que es realitzen amb aquest objectiu. Per tot això, el DTES ha creat una plataforma on-line que facilita l’accés a aquesta informació, la interacció i el treball en xarxa per cons-truir un projecte mediterrani sòlid i consistent, i que pugui servir de referència a les auto-ritats comunitàries responsables i competents per a la imple-mentació dels programes de finançament de la Unió Europea en el proper període 2014-2020. Durant el primer any de funcio-nament de la plataforma MARIE (2012), s’hi podran registrar tant les entitats associades al pro-jecte, com institucions públiques i privades, organitzacions sense

ànim de lucre, empreses, etc., dels països mediterranis, que hi estiguin interessades i siguin competents en la renovació energètica d’edificis. Així mateix, s’hi podran registrar projectes finançats per la Unió Europea amb objectius relatius a l’eficiència ener-gètica en l’edificació. El CEEC és el responsable, durant tot aquest 2012, de promoure i gestionar la plataforma per tal d’assolir una massa crítica mínima que permeti, de cara al 2013, dotar la plataforma de més serveis als seus usuaris.Entre altres coses, les empreses que estiguin inscrites a la plataforma tin-dran un accés directe als resultats que el projecte MARIE vagi produint: un mapa exhaustiu de programes de finançament de projectes d’eficiència

energètica, esborranys de l’estratègia de renovació energètica dels edificis existents a la Mediterrània per poder participar en la seva formulació, etc. Més endavant, s’ampliarà l’abast de la plataforma i els seus membres podran formar part de la xarxa d’entitats que col·labori amb la Comissió Europea per a la implementació de l’estratègia 2014-2020 que s’hagi consensuat.

Les inscripcions a la plataforma cal fer-les a tra-

vés del web del projecte MARIE:

http://www.marieapp.eu.

El Clúster d’Eficiència Energètica de Catalunya (CEEC) i el Departament de Territori i Sostenibilitat (DTES) de la Generalitat de Catalunya, en el marc del projecte Mediterranean Building Rethinking for Energy Efficiency Improvement, conegut pel seu acrònim MARIE, promouen una plataforma on-line amb l’ob-jectiu d’unificar l’oferta existent en productes, tecnologia i serveis en eficiència energètica d’edificis.

GRÀFICS

Indicadors d’evolució econòmica de CatalunyaL’economia catalana va experimentar un creixement moderat entorn de l’1% els tres primers trimestres de l’any 2011, si bé aquesta situació es va capgirar en el darrer trimestre, moment en què va patir una severa reculada amb un valor gairebé nul a final d’any.

El creixement sostingut de les exportacions entorn del 15% durant els anys 2010 i 2011, com mostra el grà-fic, va ser l’element clau que va permetre mantenir el

ritme de creixement moderat de la nostra economia durant el període esmentat. o obstant això, la tendència dels darrers trimestres mostra un ritme decreixent en les exportacions de les empreses catalanes, la qual cosa afegeix elements d’incer-tesa en la nostra capacitat de recuperació per sortir-nos de la crisi econòmica en què ens trobem actualment.Les previsions per a l’any en curs auguren un sensible empit-jorament de l’economia catalana, amb un creixement previst per a l’any 2012 entorn d’un punt negatiu i un augment de l’atur de prop d’1,5 punts, la qual cosa ens portarà a un estat

de recessió. Les causes d’aquesta davallada seran diverses. En aquest sentit, cal destacar l’afebliment del ritme exportador, apuntat abans, com a conseqüència d’un menor ritme de creixement de l’economia mundial, a més de l’empitjora-ment del nivell de confiança en els països més desenvolupats, particularment en els de la zona euro, juntament amb la con-tracció del consum privat i la contenció de la despesa pública, entre d’altres, com a conseqüència de les polítiques d’auste-ritat imposades pels governs català i espanyol.Malgrat això, els experts preveuen que aquest cicle reces-siu serà de curta durada i que a partir del 2013 començarà a invertir-se la tendència i podrem entrar novament en un cicle de creixement que serà, però, d’evolució molt lenta.


Exportacions de productes industrialsVariació interanual (% acumulat) (per trimestres)

-30,0%

-25,0%

-20,0%

-15,0%

-10,0%

-5,0%

0,0%

5,0%

10,0%

15,0%

20,0%

25,0%

2006 2007 2008 2009 2010 2011

Valor IV trimestre 2011 = 14.057 M€Font: Elaboració pròpia a partir de dades facilitades per l'AEAT.

50 JULIOL/AGOST/SETEMBRE201250 JULIOL/AGOST/SETEMBRE2012


DIADA DE L’ENGINYER 2012

Com cada any a les portes de l’estiu, arriba el dia perquè tots els enginyers i enginyeres industrials de Catalunya es puguin trobar en el tradicional lliurament dels premis que atorguen les nostres institu·cions. I si hi ha un element que amb l’arribada de la calor es fa més present i necessari, aquest és l’aigua. Per això, l’indret escollit per a la celebració d’enguany va ser el magnífic Museu de la Aigües d’Ag·bar de Cornellà de Llobregat.

DIAD1A

20DIADADE

2L’ENGINYER

TEXT: Jordi Garriga FOTO: Isabel Marquès

Per a aquells qui ho van voler, la Diada, celebrada el passat diven·dres 1 de juny, es va iniciar amb

una visita al Museu de les Aigües. Situat a l’interior de l’edifici modernista pro·jectat per Josep Amargós i Samaranch, el museu permet visitar instal·lacions de principi de segle XX i descobreix un patrimoni industrial de primer ordre amb, entre d’altres, la imponent instal·lació hidràulica de vapor destinada a moure les grans bombes d’impulsió que feien arribar l’aigua a Barcelona i a l’àrea metropolitana antigament.Després de la visita, l’acte central de la Diada va tenir lloc sota la magnífi·ca cúpula de l’antic dipòsit d’aigua del pou de Fives Lille. Amenitzat amb la veu fantàstica de Celeste Alías, que va interpretar cançons amb constants re·ferències al líquid element, i conduït simpàticament pels periodistes Pere Mas, locutor de Catalunya Ràdio, i la reportera de 8TV Marta Casagolda, el lliurament de premis va ser emotiu com sempre.

Benvingudes del degà i el presidentCom no podia ser d’una altra manera, Joan Vallvé va obrir l’acte central amb unes paraules de benvinguda a totes les autoritats i a tots els assistents, i va te·nir una menció especial als més de 600 enginyers i enginyeres que es troben a l’atur. Com va recordar, “nosaltres som un col·legi i una associació professional, i l’atur és la pitjor situació per a qual·sevol de nosaltres”. Lògicament, tot i ser una jornada festiva, la conjuntura econòmica no va deixar de ser present i, per això, en uns moments en què és tan important la cooperació social, Vall· vé va voler recordar el fet que tant el president de Càritas Catalunya com el president del Banc dels Aliments són enginyers industrials.Però no tot el parlament del degà va versar entorn de la crisi. I és que, com a Col·legi, “les lleis òmnibus aprovades recentment obren noves possibilitats a les nostres institucions, per la pos·sibilitat d’assolir nous convenis amb

l’Administració”. D’altra banda, Vallvé va recordar que “a pesar de la confusió que està suposant Bolonya, les matri·culacions en Enginyeria augmenten”. I va continuar dient: “Els joves, a casa nostra, continuen considerant l’Engi·nyeria Industrial com una bona opció de futur”.Finalment, i continuant amb les notes positives relacionades amb l’actuació de les institucions dels EIC i que n’han de facilitar la seva activitat professional, Joan Vallvé va mencionar la creació de l’Agència de Qualificació Professional de l’Enginyeria, la qual posa de relleu “no només la importància de la titu·lació, sinó també del currículum”, així com la primera inversió del Fons d’En·ginyers, amb l’empresa Macfer Engine·ering de Sabadell.Durant l’acte de lliurament dels premis, també el president Joan Torres es va dirigir a tos els assistents per recordar que “tot i que vivim temps de confusió i d’incertesa, hem de tenir confiança en el fet que la indústria és el camí per sortir de la crisi, i per això hem de man·tenir la fortalesa de les exportacions industrials”.En el seu parlament, el president va po·sar l’accent en el fet que “cal treballar per la unitat de totes les enginyeries ca·talanes”. En aquest sentit, va recordar que l’Agència de Qualificació Profes·sional és una realitat gràcies a la feina conjunta dels enginyers industrials, els de telecomunicacions, els agrònoms, els informàtics i els de camins, canals i ports. “L’Àgència –va explicar Torres–, feta a semblança d’organismes similars existents a Anglaterra o Alemanya, ha de servir també d’element clarificador davant dels aproximadament 413 títols en Enginyeria que defineix Bolonya”.Més enllà de les qüestions més pura·ment professionals, el president també va parlar de la importància de la cohe·sió social i de la tasca que fa en aquest sentit la Comissió d’Acció i Coopera·ció. “De la crisi econòmica ens en sor·tirem –va concloure Torres–, però si perdem la cohesió social podem perdre algunes generacions”.


53


FULLS dels ENGINYERS


ENTREGA DE PREMIS DIADA DE L’ENGINYER 2012


PREMI A LA CREATIvITATPremi a la CreativitatEl projecte guanyador del XXX Premi a la Creativitat dels Enginyers Industrials de Catalunya va ser per al projecte Re-conversió de la planta industrial de Vila-decavalls, impulsat per Ficosa. El jurat també va acordar atorgar un accèssit al projecte Anella Industrial, impulsat per la Fundació i2CAT.

Enguany, el jurat ha decidit atorgar un Premi a la Creativitat i un accèssit. Han estat per als projec-tes Reconversió de la planta industrial de Vilade-cavalls i Anella Industrial, respectivament. Van recollir els guardons Josep M. Pujol, president de Ficosa, i Xavier Peiró, director executiu de la Fun-dació i2CAT.

Reconversió de la planta industrial de ViladecavallsL’any 2010 Ficosa va adquirir la fàbrica de televisors de Sony a Viladecavalls, mantenint les instal·lacions i la seva plantilla. Ficosa va pactar amb Sony la continuïtat de la fabricació de televisors fins a finals del 2012 per, així, durant aquest perío· de transitori, poder preparar la fàbrica per a la producció de components per a fabricants d’automòbils. El projecte de Fi·cosa a Viladecavalls va buscar la diversificació i l’especialit·zació electrònica de l’empresa. L’operació ha estat el procés de reconversió industrial més gran d’aquests anys a Espanya, i ha obligat a una reorganització del grup. Quan es completi el procés de reconversió, a Viladecavalls treballaran prop de 1.600 persones, 920 procedents de Sony més 700 de la planta de Mollet, 400 d’ells enginyers, 300 dels quals procedeixen de Rubí i 50 del centre de Barcelona.

Anella IndustrialL’Anella Industrial neix amb l’objectiu de realitzar un desple·gament punter d’infraestructures de telecomunicacions per a

la interconnexió de sectors empresarials i recursos d’alt nivell tecnològic. Amb la voluntat d’augmentar la competitivitat dels sectors industrials catalans, potenciar el treball col·laboratiu en R+D+i i facilitar un accés real de les empreses i sectors indus·trials a les infraestructures TIC de més alt nivell, el projecte pren el sector de l’automoció com a pilot per desenvolupar la seva primera actuació. Engendrat sota l’òptica de la triple hèlix formada per l’Administració, el sector privat i les universitats i centres de recerca, el projecte pretén potenciar la connecti·vitat i l’ús competitiu de les TIC. L’element bàsic d’innovació del projecte és garantir que un conjunt d’empreses del sector de l’automoció puguin disposar al mateix temps de connectivitat en banda ampla, cosa que implicarà, d’una banda, la possibilitat de fer treball col·laboratiu en xarxa entre elles i, d’altra banda, disposar de connexió amb els centres de supercomputació. So·bre la xarxa s’implementaran diversos serveis avançats i portals de servei per a la indústria del sector, com ara el portal de super·computació, el portal de càlcul industrial i el portal de gestió de residus industrials.



BEQUES PER A TESIS DOCTORALS

BEQUES PER ATESIS DOCTORALS

La XVIII edició del premi Beques per a Tesis Doc·torals ha estat novament concedit per la Caixa d’Enginyers, la qual col·labora econòmicament amb la recerca dels dos projectes guanyadors.

Els premis de les Beques per a Tesis Doctorals van ser lliurats a Òscar de la Torre i Marcel Macarulla per Josep Oriol Sala, president de Caixa d’Enginyers, i Jaume Puigdueta, secretari de l’AEIC.

Les beques ofertes per l’agrupació sociocultural dels En·ginyers Industrials de Catalunya, Grup Caixa d’Enginyers, han estat adjudicades a les propostes de tesi doctoral se·güents:

Influència de la cavitació en la resposta dinàmica de perfils hi-drodinàmics, de la qual és autor Òscar de la Torre Rodrí·guez, enginyer industrial per l’Escola de Barcelona, i que ha dirigit Xavier Escaler.

Contributions to rework prevention in construction projects, de la qual és autor Marcel Macarulla, enginyer industrial per l’Escola de Terrassa, i que ha dirigit Núria Forcada Mateu.


hOMENATGE ALS NOUS COL·LEGIATS

homenatge alsnous col·legiats

Com ja és tradició i com a símbol d’impuls i suport a les noves generacions d’enginyers, les institucions dels EIC van homenatjar els nous enginyers industrials sorgits de les dife·rents escoles d’Enginyeria Industrial.

Foto de família dels deu repre-sentants dels nous enginyers en el moment de rebre sengles insígnies dels Enginyers Indus-trials de Catalunya.

Joan Vallvé, degà del Col·legi, Joan Munt, president de La Mú-tua dels Enginyers, Joan Tor-res, president de l’Associació, i Josep Oriol Sala, president de Caixa d’Enginyers, van ser els encarregats de lliurar les insíg-nies als nous enginyers.

Com a reconeixement a tots els nous col·legiats, es va lliurar la insígnia dels Enginyers a un nou col·legiat de cada una de les escoles d’Enginyeria Industrial que hi ha a Catalunya, així com a un enginyer de cada una de les titulacions d’Enginyeria amb les quals hi ha actual·ment una estreta col·laboració.

Els nous enginyers que van rebre les insígnies van ser:Clara Martrus, de l’Escola de BarcelonaNorman Guilló, de l’Escola de TerrassaNarcís Serra, de l’Escola de GironaEloy Ruiz, de l’Institut Químic de Sarrià

I els enginyers d’altres titulacions:Ramon Escrivà, enginyer químicAntoni Claret, enginyer en organització industrialMiguel Garcia, enginyer geòlegJordi Sayerza, enginyer informàticRosa Maria Hernández, enginyer en telecomunicacióDavid Agustín, enginyer en electrònica



PREMI AL RECONEIXEMENT ACADÈMIC

PREMI AL RECONEIXEMENT ACADÈMIC

Enguany, el Premi al Reconeixement Acadèmic va recaure en el company doctor enginyer industrial Josep Amat i Girbau.

Josep Amat, un dels premiats més aplaudit, va rebre el Premi al Reconei-xement Acadèmic de la mà de Joan Munt, president de La Mútua dels Enginyers.

El jurat va decidir atorgar el Premi al Reconeixement Acadèmic a Josep Amat per la seva trajectòria en el món de la docència i, sobretot, per la seva important tasca en recerca i desen-volupament, però també per la seva faceta emprenedora que li ha portat a acostar el món de l’empresa a la uni-versitat al llarg de la seva trajectòria com a docent.

Doctor enginyer industrial i professor emèrit de la Universitat Politècnica de Cata·lunya després d’haver estat durant molts anys catedràtic d’Arquitectura i Tecnologia de Computadors, Josep Amat i Girbau és, sens dubte, un dels personatges clau en la robòtica aplicada a casa nostra.Els primers avenços i innovacions importants els va realitzar en el camp de la telena·vegació, però el gran salt es va produir de la mà del Dr. Laporte, que va guiar l’entrada de la robotització en l’àmbit quirúrgic a casa nostra. Gràcies als esforços i a la capacitat emprenedora i innovadora de Josep Amat i el seu equip, el 1996 s’aconseguia una gran fita mundial: la primera intervenció laparoscòpica robotitzada del món. Des d’alesho·res, els avenços han estat constants en el camp de l’aplicació robòtica en cirurgia i, fruit d’aquest treball, actualment la UPC col·labora amb la Clínica Mayo dels Estats Units, autèntica referència mundial quan parlem d’intervencions quirúrgiques robotitzades.Autor de diverses publicacions entorn del tractament digital de la senyal, la visió per computador i en especial la seva aplicació en el camp de la robòtica mèdica, Josep Amat Girbau ha rebut la Medalla Narcís Monturiol de la Generalitat de Catalunya (1990), el Premi Internacional de Ciència i Tecnologia de Barcelona (1992), el Premi a la Creativitat del Col·legi d’Enginyers Industrials de Catalunya (1995), el Premi de la Fundació Catalana per a la Recerca (1995), el Premi Ciutat de Barcelona (1996), el Premi d’Honor Lluís Carulla (1998) i la Medalla d’Honor a la Creativitat de la Fun·dación García Cabrerizo (2008).


PREMI A LA MILLOR PRÀCTICA EMPRESARIAL

PREMI A LA MILLOR PRÀCTICA EMPRESARIAL

El Premi a la Millor Pràcti·ca Empresarial ha estat per a l’empresa adherida Dow Chemical Ibérica, pel projec·te Creació d’un centre global d’excel·lència per al desen-volupament de tecnologies i aplicacions de dessalinització i reutilització d’aigua.

Fernando Gutiérrez, lí-der d’Operacions del Centre de Desenvolupa-ment de Dow Chemical, en el moment de rebre el Premi a la Millor Pràcti-ca Empresarial de la mà del degà dels EIC, Joan Vallvé.

I és que la multinacional nord·americana Dow Chemical ha esco·llit les instal·lacions que té a la Canonja (el Tarragonès) per ubicar un nou centre pioner sobre tecnologia de l’aigua. Concretament, el Centre Global de Desenvolupament de Tecnologia de l’Aigua permetrà accelerar la comercialització de tecnologies de membra·nes i ultrafiltració que fan possible la producció d’aigua potable. La inversió ha tingut un cost superior als 10 milions d’euros (15 mili·ons de dòlars) i ha comptat amb subvencions del govern espanyol i de la Generalitat.El Centre Global de Desenvolupament de Tecnologia de l’Aigua donarà feina a 25 tècnics experts en aigua. La proximitat del centre al Mediterrani facilitarà l’accés a l’aigua del mar, amb les opcions addicionals d’accedir a aigua salobre, aigües residuals industrials i aigua de riu depurada. I com que reproduirà fidelment les condi·cions d’operació de les plantes de dessalinització a les plantes pilot, Dow Water Solutions millorarà el coneixement i la comprensió de com aconseguir el millor rendiment amb els costos operatius més baixos per al tractament de l’aigua.



PREMI SERRAT I BONASTREpremi serrat i bonastre

L’Associació i el Col·legi atorguen el Premi Serrat i Bonastre de periodisme a aquelles persones o mit·jans que contribueixen a fer difusió de l’enginyeria.

El president de l’Associació, Joan Torres, va ser l’encarregat de lliurar el Premi Serrat i Bonastre a Martí Saballs, subdirector del diari Expansión.

Enguany, el jurat ha decidit atorgar el Premi Serrat i Bonas·tre en categoria única al diari Expansión, per la cobertura que ha donat als temes de suport a l’emprenedoria i la creació del Fons d’Enginyers, així com per la seva voluntat d’inte·ressar·se mediàticament per la nostra institució com a font informativa per a la seves notícies.


PREMI AL RECONEIXEMENT INSTITUCIONAL

premi al reconeixe-ment institucional

Enguany, el Premi al Reconeixement Institu·cional dels EIC per la seva aportació a l’engi·nyeria va recaure a l’empresa Agbar.

Manuel Cermerón, director d’Organització i Relacions Laborals d’Agbar, en el moment de rebre el guardó de la mà del conseller de Benestar i Família Josep Lluís Cleries i el degà Joan Vallvé.

Agbar ha rebut aquest premi per l’incondicional suport que ha prestat a les institucions dels EIC i pel seu interès per vincular·se a l’entorn professional dels enginyers, així com per la facilitat de col·laboració entre ambdues institucions a l’hora d’organitzar jornades tècniques i de debat.



PREMI A LA TRAjECTòRIA PROfESSIONAL

premi a la trajectòria professional

Sens dubte, el Premi a la Trajectòria Professio· nal és segurament el més esperat de tots els que es lliuren durant la Diada. I és que el darrer guardó és un reconeixe·ment col·lectiu de tots els companys de profes·sió. En aquesta ocasió, el premi va recaure en el doctor enginyer industri·al Josep Arcas Romeu.

A casa nostra, l’empresa alimentària Nestlé està directament associada al nom de Josep Arcas Romeu, que hi ha realit-zat la totalitat de la seva carrera professional. A la fotografia, el guardonat rep el Premi a la Trajectò-ria Professional de la mà del conseller de Benes-tar i Família, Josep Lluís Cleries.

Josep Arcas, doctor enginyer industrial per la UPC, i que ha realitzat el curs PED (Program for Execu-tive Development) a l’IMD de Lausana (Suïssa) i el curs d’Innovació Tecnològica a l’IESE, és el clar exemple del professional que, gràcies al seu esforç i la seva tenacitat, sap assolir les màximes fites i el reconeixement dins d’una mateixa empresa. Va co·mençar la seva trajectòria professional la tardor del 1967 a Nestlé, on ha ocupat diversos càrrecs fins a esdevenir·ne director general a Espanya i, en la seva darrera etapa, president del Consell d’Admi·nistració.Durant la seva trajectòria ha combinat la feina amb la docència com a professor de la Càtedra de Quí·mica de l’Escola d’Enginyers de la UPC. Ha format part dels òrgans de govern i òrgans consultius de diferents institucions i empreses, entre les quals hi ha la Cambra de Comerç de Barcelona i la Funda·ció Empreses de l’Institut Químic de Sarrià. També ha ocupat la presidència d’Ecoembalajes, SA, o la vicepresidència del Cercle d’Economia.


PARLAMENTS I fI DE fESTA

I és així com els colors de la cúpula del dipòsit del pou de Fives Lille de Cornellà de Llobregat, tots els

colors de l’aigua, es van tenyir d’engi·nyeria industrial per tot arreu i van ser testimoni de les paraules que els guar·donats van oferir als assistents.Josep Amat va tenir paraules per tots els mestres i va explicar que si havia arribat fins on havia arribat era “gràcies a ha·ver tingut bons mestres com en Borràs, Torrents Ibern o Gabriel Ferrater”. I va continuar dient: “Prenent el seu exem·ple, jo he procurat amb dignitat formar bons enginyers amb esperit innovador i emprenedor”. Però Amat va aconseguir desfermar un bon clam d’aplaudiments quan, referint·se al moment econòmic i polític actual, va dir que “estem abocats a anar cap al camí desconegut que des·crivia el president Mas, i els enginyers formem part del teixit productiu que ho ha de permetre”.Per la seva banda, Josep Arcas, tot agra·int el premi a tots els enginyers i dient que se sentia molt honorat, el va voler dedicar a la seva família i en particular a la seva esposa Montse. També es va recordar de l’empresa Nestlé i de tots els equips que ha tingut al seu voltant, i va demostrar ser un enginyer industrial de soca·rel i d’autèntica vocació quan va explicar que de jovenet era d’aquells que jugava al Mecano i al Cheminova, o sigui que l’enginyeria industrial li anava com l’anell al dit. Per acabar el seu par·

lament, Arcas va voler deixar clar que el futur rau en la fortalesa de la indústria: “La indústria, junt amb tota l’economia associada que genera –va explicar–, re·presenta el 50% del PIB. Sóc un indus·trialista convençut”, va acabar.Al seu torn, el conseller de Benestar i Família va explicar que ser present a la Diada li feia una particular il·lusió no només com a membre del Govern, sinó també com a enginyer. El discurs del conseller va traspuar la preocupació per la situació actual, que ha posat en situació d’escac a tantes i tantes perso·nes, però va posar l’accent en la capa·citat de la societat catalana: “Nosaltres, com a nació, no podem perdre l’estat del benestar, i per sort vivim en un país caracteritzat per gaudir d’una societat viva i abocada a la solidaritat. Un país que sap estimar la seva gent, se’n surt, i a Catalunya som així”. I va continuar: “En aquests moments d’asfíxia fiscal i social és el moment d’anar junts per de·fensar els nostres drets històrics per tal que els nostres recursos serveixin per garantir els serveis socials que ens me·reixem”. En tot cas, Cleries va recordar al col·lectiu que “l’enginy és important posar·lo al servei de les empreses, però també de les persones”. Finalment, i en sintonia amb tot el seu discurs, Cleries va voler citar uns versos del poeta Mi·quel Marti i Pol: “Una de les grans joies de les persones és trobar el goig propi en el goig dels altres”.

La Diada de l’Enginyer 2012 es va clou·re amb una copa de cava i un petit pis·colabis en els jardins del museu. Va ser el moment dels retrobaments, les feli·citacions i la conversa entre companys a la fresca. Abans, però, hi va haver temps d’escoltar les paraules dels dos protagonistes dels premis al Reconei·xement Acadèmic i a la Trajectòria Pro·fessional, així com del conseller Josep Lluís Cleries, també enginyer industrial.


informe

INFOCENTRE,el millor aliat per estar al diaFundat el 1972 per l’Associació d’Enginyers Industrials de Catalunya, l’Infocentre és un eficaç servei d’informació que dóna suport a les empreses i als enginyers perquè estiguin sempre a l’última en matèria de normativa, innovació i competitivitat. L’AEIC va ser pionera en la creació d’aquest servei a Espanya i, a dia d’avui, és l’única agrupació de col·lectius professionals que disposa d’aquest recurs.

TEXT: Mònica Acero

informe

Infocentre és un servei de l’Associació d’Engi-nyers Industrials de Catalunya que proporciona als seus usuaris la informació necessària per de-

senvolupar la seva activitat. És una eina estratègica i indispensable que ajuda les empreses i els enginyers a seguir l’evolució de l’entorn, a adaptar-se a la nor-mativa i a la reglamentació vigent, i que facilita la presa de decisions i dóna suport en el desenvolu-pament de nous productes. El servei compta amb més de 6.000 usuaris i amb més de 500 companyies abonades de tots els sectors com Hitachi, Croda Ibérica, Torrelsa, Grup Fluidra, Mitsubishi i Roca, entre moltes d’altres. A més, des de fa deu anys, l’Infocentre proveeix de serveis de normativa les administracions pú-bliques catalanes. L’Infocentre va crear els portals Info-Reach i Infonorma de la Generalitat de Ca-talunya i el portal de normativa específic per a la Gerència de Serveis d’Habitatge, Urbanisme i Acti-vitats de la Diputació de Barcelona, i s’encarrega del seu manteniment.

UNA MICA D’HISTÒRIAEls orígens de l’Infocentre es remunten a l’any 1972 quan l’Associació d’Enginyers Industrials de Cata-lunya va fundar el CEDIN (Centro de Información del Ingeniero) amb la finalitat d’oferir informació sobre normativa i innovació tecnològica als engi-nyers i a les empreses. L’entrada d’Espanya a la Unió Europea, el 1985, i la internacionalització de les em-preses catalanes són dos factors que van augmentar molt la demanda del servei perquè les empreses van haver d’adaptar-se a un nou marc legal i competir en nous mercats. Al llarg dels seus quaranta anys de trajectòria, l’Info-centre s’ha caracteritzat per la seva capacitat d’adap-tar-se constantment als requeriments dels seus usu-aris. En aquest sentit, la cartera de productes s’ha anat diversificant i ampliant per poder donar una millor resposta a les necessitats de cada moment. Paral·lelament, el funcionament del servei ha anat evolucionant i modernitzant-se i, actualment, està totalment digitalitzat.

UN SERVEI AMB MÚLTIPLES AVANTATGESExperiència: L’Infocentre està avalat pels quaranta anys de trajectòria del servei i pel valuós knowhow de l’equip que el forma.Rendible: El servei suposa un estalvi de temps i di-

ners perquè ofereix a l’usuari la informació concreta que afecta a la seva activitat professional prèviament seleccionada.Personalització: Els serveis són personalitzables per donar una millor resposta a les necessitats de cada client.Confiança: L’Infocentre pertany a l’Associació d’Enginyers Industrials de Catalunya, una institució sòlida fundada el 1863.Funcionalitat: A través de la plataforma informàti-ca de l’Infocentre, l’usuari té un perfil on-line privat de fàcil maneig en el qual disposa de tota la informa-ció que necessita. Professionalitat: L’Infocentre està integrat per un equip de professionals de diversos àmbits que tre-ballen per proporcionar la informació requerida de manera ràpida i actualitzada.

CARTERA DE SERVEISNormativaL’Infocentre proporciona les normatives aplicades a cada àmbit, organitzades per temes i geogràfica-ment, i els resums del contingut de les legislacions, i dóna accés als requisits de cada disposició legal. També ofereix assessorament en normativa i avisos personalitzats sobre les novetats mensuals i sobre les tasques pendents i periòdiques que ha de realitzar l’usuari.• DL Plus: Novetats i accés a la legislació i els requi-sits legals vigents en l’àmbit de medi ambient, riscos laborals, seguretat de les instal·lacions i qualitat dels productes i serveis, per a empreses certificades en EMAS, ISO 14.001, 9.001 i OHSAS.• DL Abstract: Novetats i accés a la legislació vigent, aplicable a les empreses, productes i serveis.• Ajuts i subvencions: Servei d’alerta setmanal que

“El servei compta amb més de 6.000 usuaris i amb més de 500 companyies adonades de tots els sectors com Hitachi , Croda Ibérica, Torrelsa, Grup Fluidra, Mitsubishi i Roca, entre moltes d’altres”


informe

informa sobre les convocatòries d’ajuts i subvenci-ons personalitzades segons l’interès de cada compa-nyia.• NT Plus: Servei de manteniment de la col·lecció de referències de normes que utilitza l’empresa en els seus processos, productes o serveis.• NT Alert: Novetats i accés a la base de dades que permet conèixer les normes editades, modificades i anul·lades i la seva equivalència.•Marcatge CE: Novetats i accés a tota la normativa de marcatge CE: directives, referències de les nor-mes harmonitzades i informació complementària.

Venda de normes tècniquesFruit de l’acord de l’Associació d’Enginyers In-dustrials de Catalunya amb AENOR, l’Infocentre gestiona l’adquisició del text complet de normes tècniques nacionals, internacionals i d’associacions sectorials.

Consulta a l’expertL’Infocentre disposa d’un servei personalitzat que ofereix respostes a les qüestions que plantegi l’em-presa. L’objectiu és resoldre els dubtes i oferir a les companyies la informació necessària en els àmbits que afectin els seus productes, serveis i processos productius. Les àrees més habituals de consulta són:- Innovació tecnològica, recerca i desenvolupament- Exportació, producció i logística- Qualitat, medi ambient i seguretat- Compres, administració i finances

Alerta tecnològica Aquest servei proporciona informació sobre les novetats en els àmbits tecnològics, econòmics i de mercat perquè l’empresa pugui posicionar-se al cap-davant del seu sector. Aquesta eina ofereix accés a fonts d’informació com ara revistes sectorials, pa-tents, informes de mercat, papers de congressos, etc.

FormacióL’Infocentre presta formació presencial i on-line per facilitar el coneixement del marc legal i les normes tècniques, i per millorar l’ús dels serveis de normati-va amb la finalitat que els usuaris en puguin extreure el màxim rendiment.

OPINIONS DELS USUSARIS

HOTEL MAjESTICJade Selma, coordinadora de Qualitat i Medi AmbientVam contractar el servei DL Plus de l’Infocentre perquè necessitàvem que se’ns proporcionés la identificació de la legislació i normatives que ens afecten. Com estem certificats amb l’ISO 14.001: 2004, el Regla-ment EMAS, l’ISO 9.001: 2008 i la Q de Qualitat Turística, hem de complir amb els requisits establerts per aquestes normes i identificar, analitzar i avaluar la legislació ambiental i de qualitat que ens afecta com a establiment hoteler. El servei ens permet mantenir-nos al dia en la legislació que ens afecta i, una vegada identificada, fem una avaluació a través del programa de l’Infocentre que queda gravada i ens serveix per demostrar davant dels auditors que portem el control legislatiu que ens pertoca. D’altra banda, hem de dir que fa dos anys que utilitzem el servei i no n’hem tingut cap queixa. De moment, ha satisfet les nostres necessitats pel que fa al control, avaluació i dubtes de normativa. A més, és una bona eina de gestió que ens facilita molt la feina, ja que si valorem el temps que ens passaríem buscant actualitzacions de legisla-ció i noves normatives a través de la xarxa seria més del doble del que dediquem actualment a aquesta gestió a través del servei DL Plus. Per tant, és totalment recomanable i fiable.

FIGUERAS INTERNACIONAL SEATINGIsrael Nadal, responsable de Qualitat i Medi Ambient.Com a companyia amb un fort component de marca i internacionalització que instal·lem solucions de seients per a àrees públiques com cinemes, tea-tres, aeroports, estadis, sales de conferència, etc., el mercat ens exigeix cada cop més conèixer els requisits tant de qualitat, ambientals com de prevenció de riscos que ens afecten. De fet, aquests requisits que afecten tant la instal-lació com el producte, estan definits en molts casos en el plec d’especifi-cacions tècniques del projecte i, per tant, cal assegurar-ne el compliment. Tanmateix, com som una empresa certificada en ISO 9.001:2008 i ISO 14.001:2004, aquesta exigència i necessitat és encara més marcada. A més, hi ha altres projectes en què el plec d’especificacions de client és incomplet o inexacte i, com a empresa de projectes, hem de conèixer allò que ens afec-ta, independentment que el client sigui més o menys explícit. És aquí on el servei d’actualització de normativa de l’Infocentre juga un paper important, ja que de les alertes que rebem mensualment n’extraiem el que ens afecta i tenim la tranquil·litat que estem al dia dels canvis en les disposicions o de les noves que apareguin. Avui en dia, qualsevol sector està vinculat a uns requisits de tipus legal que ha d’aplicar per ser competitiu. En aquest sentit, el servei de normativa de l’Infocentre és una eina indispensable perquè as-segura el coneixement i el compliment d’aquests requisits.

Contacta amb l’InfocentreTelèfon: 935 029 091 Web: [email protected]: http://normativainfo.wordpress.com/


Som

fans de les coses ben

fetes.

Espai de notícies selecciona-des de norm

ativa, que inclou la possibilitat d’activar la funció RSS, per tal de rebre les nove-tats al correu electrònic.

Enllaços, guies

i docum

ents relacionats am

b normativa, or-

ganitzats per sectors.

Espai de participació, el Blog de norm

ativa.

normativa.infocentre.es

Infocentre, servei que agrupa tots els serveis d’inform

ació i docum

entació que s’oferei-xen al col·lectiu, ha renovat la seva pàgina w

eb, amb l’ob-

jectiu que sigui més am

igable per als usuaris.

infocentreTel.935 029 091norm

ativa.infocentre.es

OPINIONS DELS USUSARIS

COPCISACristina Oliet, responsable del Sistema de Gestió AmbientalEl servei DL Plus ens aporta agilitat en la identificació i l’avaluació dels requisits legals, com requereix la norma ISO 14.001:2004. Com que es tracta d’un programa informàtic, permet treballar directament a través del seu portal i no genera documentació addicional. També voldríem des-tacar el servei de consulta on-line perquè és efectiu i ràpid. Ens ha aportat la tranquil·litat de tenir la normativa ambiental al dia amb un sistema molt pràctic. Nosaltres el recomanem amb total seguretat perquè és un servei seriós i de confiança.

CONSORCI DE MEDI AMBIENT I SALUT PÚBLICA DE LA GAR-ROTxA, SIGMAEster Sala, responsable de Qualitat i Medi AmbientVam creure interessant disposar d’un servei que ens oferís informació sobre la normativa vigent de tots els temes que ens pertoquen i dels àm-bits en els quals tenim competències de treball quant a Administració local. El Consorci, a més, es troba certificat d’acord amb la norma ISO 14.001:2004 i el Reglament europeu EMAS. En aquest sentit, l’Infocen-tre és una bona eina per donar resposta a l’actualització de normativa i al compliment dels requisits legals que requereixen aquestes dues certifica-cions. Fem consultes de la normativa vigent i, sobretot, mantenim actua-litzats els requisits legals que ens apliquen directament; també mantenim els requisits indirectes de les instal·lacions de medi ambient que gestio-nem de manera indirecta. Creiem que aquest servei és un bon instrument de consulta i treball.

LLUíS VILASECA, ENGINyER INDUSTRIALHe contractat el servei de consulta a l’expert ja que un dels meus ves-sants professionals és la consultoria d’instal·lacions i cada instal·lació està sotmesa al seu reglament. Estic molt satisfet perquè l’Infocentre em pro-porciona, en un termini molt reduït, respostes tècnicament molt ben ex-posades i redactades amb l’aire acadèmic propi de la nostra professió. Els serveis que ofereixen s’han fet imprescindibles perquè ara tot està sotmès a la legislació, als reglaments i a les normatives. L’equip de l’Infocentre és molt eficient i professional i m’ajuda a interpretar certes disposicions ambigües.

Som fans de les coses ben

fetes.

Espai de notícies selecciona-des de normativa, que inclou la possibilitat d’activar la funció RSS, per tal de rebre les nove-tats al correu electrònic.

Enllaços, guies i documents relacionats amb normativa, or-ganitzats per sectors.

Espai de participació, el Blog de normativa.


Infocentre, servei que agrupa tots els serveis d’informació i documentació que s’oferei-xen al col·lectiu, ha renovat la seva pàgina web, amb l’ob-

jectiu que sigui més amigable per als usuaris.

infocentreTel.935 029 091normativa.infocentre.es


fetes.








http://NORMATIVA.INFOCENTRE.ES


fetes.








comissionscomissionsTEXT: Anna Carrió FOTO: Isabel Marquès

Comissió de Packaging dels EICLa creixent indústria de l’envasatge, present en els grans sectors de

consum com l’alimentació, la neteja o la farmàcia, va propiciar la creació

d’aquesta comissió tècnica per tal d’aprofitar l’escenari de comunicació i

trobada que proporciona el Col·legi d’Enginyers Industrials de Catalunya

als enginyers industrials per potenciar aquesta forta demanda de tècnics

especialitzats en packaging.

Mireia Vilalta

Pere CollLlicenciat en Ciències FísiquesDirector d’R+D a Enplater

Anna Puigvert

Pau Cusó


M. Carmen Goyeneche(Col·legiada núm. 16169)

Elena RepullésCol·legiada al Col·legi Oficial de Pèrits i Enginyers Tècnics Industrials d’AragóPackaging Engineer en el BIP (Barcelona Institute of Pack-aging) i a LEITAT, dins del departament de Cooperació Industrial

Susana BatrésLlicenciada en Ciències Químiques per la UBPackaging Manager en el centre d’R+D del grup Bimbo a Espanya

71FULLS dels ENGINYERSFULLS dels ENGINYERS 71

“El desenvolupament de la in-dústria del packaging va tenir lloc després de la Segona

Guerra Mundial i va afectar els sectors del vidre, la fusta, el paper, les arts grà-fiques, el plàstic, el metall i d’altres, així com els sectors de fabricació de maqui-nària i les enginyeries”, ens situa Ignasi Gelpí, president de la Comissió. El sec-tor de l’envasatge està experimentant un creixement substancial que ha permès identificar les seves necessitats. D’una banda, la formació reglada de postgrau en aquesta disciplina, ja que “en l’actu-alitat només hi ha un màster en aquesta especialitat (impartit per l’Institut Químic de Sarrià)”, explica Ignasi Gelpí, mentre que a Europa disposen d’una enginyeria específica del packaging. D’altra banda, cal una associació que aculli la profes-sió i en aquest sentit “el nostre Col·legi ha agafat la iniciativa”, comenta Gelpí, amb la creació d’aquesta comissió, “que pretén aixoplugar els tècnics que s’hi

dediquen”. La idea de pertànyer a un col·lectiu professional com el COEIC i la Comissió per dinamitzar el packaging com a eina professional és el principal objectiu. “El nombre d’enginyers dedi-cats a feines i tecnologies del packaging ja és important i continua creixent”, asse-gura Enric Colomé. “A més de reunions mensuals, organitzem jornades tècni-ques denominades Mirador del Packa-ging”, comenta Elena Repollés, un espai on les empreses poden exposar quelcom interessant sobre els seus productes.“La Comissió pretén ser un referent per als professionals del sector, un es-pai on es puguin tractar temes actuals d’interès tècnic i estratègic”, ens explica Susana Batres, que assenyala també que hi ha una estreta relació entre el món de l’envasatge i el món de l’enginyeria, i que aquest fet ha propiciat la creació de la Comissió dins del COEIC per tal d’aportar valor i credibilitat a les seves tasques.

Pere Coll ens explica que des de la Comissió es treballa per facilitar el networking i la difusió de coneixement. “Es tracta d’una activitat industrial més, però amb la particularitat que el packaging és una activitat altament in-terdisciplinària”, conclou Bruno Rey. “La Comissió ens permet disposar d’una plataforma comuna per a tots els professionals d’aquest sector i la resta d’associats”, comenta Manuel Martos. “Es tracta d’un entorn que permet tro-bar-nos, reforçat per la seva presència a Linkedin, un fòrum d’opinió i debat de qualitat sobre diferents aspectes re-lacionats amb l’envàs i l’embalatge de productes de consum”, afegeix Carme Zubizarreta. En definitiva, “la Comissió esdevé una baula important en el procés de trans-metre la informació relativa a nous de-senvolupaments i innovació tecnològi-ca”, conclou Montserrat Castillo.

Ignasi Gelpí(Col·legiat núm. 3185)President de la Comis-sió de Packaging

Victòria Brun

Carme ZubizarretaLlicenciada en Ciències QuímiquesConsultora freelance

Manel Neswesda

Enric Colomé(Col·legiat núm. SA-29012-D)Enginyeria de l’envasatge. Consultor

Montserrat CastilloEnginyera química per l’IQS Directora tècnica de RepaQ (Reingeniería y Consultoría del Packaging)

dia a dia

Acte disponible al Canal Enginyerswww.eic.cat/canalenginyers

Consulta el PDF a www.eic.cat


2 FEBRER

Novetats fiscals en l’àmbit de l’R+D+i: la Patent Box Comissió de Gestió

Empresarial: Subco-missió de Gestió de la Innovació

Maria Mirabet Vall-honesta, enginyera industrial i responsa-ble del Departament de Desenvolupament de Negoci d’AIDIT (Agència d’Acredita-ció en Recerca, Des-envolupament i In-novació Tecnològica), va ser la convidada a participar en aques-ta jornada dedicada a analitzar com aprofi-tar al màxim els incen-tius fiscals en l’àmbit de l’R+D+i, incidint en algunes novetats recents de gran inte-rès per a les empreses com la Patent Box.

8 FEBRER

Projecte IVEA: Implantació de Vehicles Elèctrics i Avançats Comissió de Mobilitat i Transports

La Subcomissió d’Automoció i el Clúster d’Eficiència Energètica de Catalunya, enti-tat promotora del projecte, van organitzar aquesta jornada dedicada a explicar el pro-jecte IVEA, impulsat per diverses entitats públiques i privades relacionades directament amb la mobilitat elèctrica i encaminat a va-lorar la viabilitat, l’oportunitat empresarial i les polítiques de promoció dels vehicles elèc-trics i híbrids. Francesc Garriga, president de la Subcomissió d’Automoció, va presentar aquest acte inaugurat per Jordi Serra, vicepre-sident del Clúster d’Eficiència Energètica de Catalunya.

13 FEBRER

Acte informatiu sobre Enginyers per la In-dependència Comissió de Noves Iniciatives

Joan Vallvé, degà del Col·legi d’Enginyers In-dustrials de Catalunya i membre del consell permanent de l’Assemblea Nacional de Cata-lunya, va donar la benvinguda als assistents a aquest acte informatiu en què van intervenir Montserrat Mata, presidenta de Noves Ini-ciatives i membre del consell permanent de l’Assemblea, Teresa Bonín, coordinadora de mestres per la independència, i Núria Jàve-ga, coordinadora de sectorials de l’Assemblea Nacional de Catalunya.



15 FEBRER

Situació actual de la logística internacional amb els països “BRIC” (Brasil, Rússia, India i Xina) Comissió de Gestió Empresarial: Subcomissió de Logística

Marcos Jover (de Gallina Blanca Star), Cristina Domènec (de Pun-to Fa - Mango), Joan Ramon Nogueras (de Roca) i Víctor Mangrané (de Simon), van ser els ponents convidats a participar en aquesta taula rodona, moderada per Joan Josep Vallvé, membre de la Subcomissió de Logística i soci director de Logistalfa, que va tenir com a objectiu dibuixar la situació en l’àmbit de la logística internacional en els països anomenats emergents en els temes de planificació, aprovisionaments i distribució d’empreses que tenen la seva seu central a Catalunya.

18 FEBRER

XXIX Campionat d’Esquaix Comissió d’Esports

Les instal·lacions del Club Metropolitan de Barcelona van acollir aquesta edi-ció del Campionat d’Esquaix dels EIC, en què associats, col-legiats i familiars van competir en dues ca-tegories en partits a tres sets.

21 FEBRER

Presentació de la nova OSSA Enduro 250i/300i Comissió de Mobi-

litat i Transports

L’enginyer Josep Ser-ra, cap d’enginyeria d’Ossa Motor i dis-senyador de l’Ossa Enduro 250i/300i, va presentar aquest mo-del en aquest acte en-capçalat per Francesc Garriga, coordinador de la Subcomissió d’Automoció.

dia a dia


1 FEBRER Assaig i novel·la històricaA càrrec de Luis Racionero, enginyer industrial i llicenciat en Ciències Econòmiques a Barcelona.

8, 15 i 22 FEBRER La moral i els valorsCoordina Octavi Fullat, doctor en Filosofia, cate-dràtic emèrit de Filosofia i Educació de la UAB.

29 FEBRER i 7 MARÇ La Unió EuropeaA càrrec de Carles Gasòliba, doctor en Ciències Econòmiques de la UAB i exdiputat del Parla-ment Europeu.

14, 21 i 28 MARÇ El món jueuA càrrec de l’Associació Amics de la UNESCO.

11 ABRiLCiència i tecnologia a la Grècia clàssicaA càrrec de Santiago Riera i Tuèbols, enginyer industrial i historiador.

18 ABRiL L’automòbil, abans i desprésA càrrec de Rafael Boronat, president de la Soci-etat de Tècnics d’Automoció, i Vicenç Aguilera, director general de Ficosa Technology.

25 ABRiL Les novetats de la Fórmula 1 del 2012A càrrec de Vicenç Aguilera, president del con-sorci del Circuit de Catalunya. Presenta Fran-cesc Garriga, coordinador de la Subcomissió d’Automoció. Acte organitzat juntament amb la Comissió de Mobilitat i Transports: Subcomissió d’Automoció.

AULA D’EXtENSIó UNIVERSItàRIA DELS EICComissió de Jubilats i Prejubilats

18 FEBRER

Calçotada a les Caves Vilarnau Comissió de Cultura

Organitzada per la Comissió de Cultura amb la col·laboració de la Delegació del Vallès, aquesta sortida a Sant Sadurní d’Anoia va permetre visitar les Caves Vilarnau, elaboradors de vins i caves de gran qualitat. Amb més de cent anys d’història, el petit celler ori-ginari es va integrar el 1982 al grup González Byass, iniciant una etapa de gran expansió a les modernes instal·lacions ubicades en l’elegant i singular edifici situat al bell mig de la finca Can Petit, amb més de 11 hectàrees de vinyes.De la mà de Maria Baró, de Relacions Públiques, es va comen-çar donant un tomb per les vinyes resseguint la zona del llac, per continuar amb la visita detallada a les instal·lacions del celler i passant per la zones de premses i de vinificació. Després es va bai-xar a la cava on es van visitar les sales amb les rimes i els pupitres. Finalment, es va presentar l’àmplia gamma dels seus productes: set caves (un rosat brut, els altres bruts o bruts nature, reserva i gran reserva), i dos vins negres i dos de blancs, tots ells monova-rietals. En el tast que va seguir a continuació es va poder apreciar l’elegància i la singularitat del brut rosat i del reserva brut nature.A l’hora de dinar, es va començar menjant els calçots a peu dret a la zona preparada a l’aire lliure, acompanyats amb salsa i carxofes, i tot ben regat amb porrons de cava rosat. Es va seguir a l’interior, en el menjador instal·lat a la sala de tast, amb les amanides, les carns i botifarres a la brasa, acompanyades amb vi cabernet sau-vignon, i les postres amb el cava reserva brut nature. A la tarda, i per completar la sortida amb els aspectes culturals, es va fer una visita guiada al conjunt monumental de Sant Martí Sarroca.

25 FEBRER

Calçotada ciclista a Prenafeta Comissió d’Esports: Cicloturisme

El grup va completar un recorregut circular d’uns 35 quilòmetres amb desnivell acumulat d’uns 502 metres i amb sortida i arribada a la localitat de Prenafeta, propera a Montblanc. Durant la jornada van visitar l’ermita de Santa Anna, la localitat de Montblanc i el monestir de Poblet. El dia va acabar amb la degustació d’una calçotada a Cal Gaya.

dia a dia




20 FEBRER

Anàlisi de l’informe anual de l’Agència In-ternacional de l’Energia Comissió d’Energia: Subcomissió d’Ener-

gies Primàries

Joan Torres, president de l’Associació d’En-ginyers Industrials de Catalunya, va presentar aquesta jornada que va tenir com a objectiu l’anàlisi de l’informe anual de l’Agència Interna-cional de l’Energia, que fa una visió prospectiva de cara a l’any 2035. El doctor Mariano Mar-zo, catedràtic de Geologia de la Universitat de Barcelona, va participar en aquesta sessió per tal d’analitzar les mesures necessàries i les previsi-ons que presenta l’informe amb l’objectiu d’asse-gurar el subministrament de combustibles fòssils i fer-lo compatible amb l’increment de 2ºC de la temperatura mitjana per a l’any 2050.

Canal EnginyersDisponible al

www.eic.cat/canalenginyers

22 FEBRER

Qualitat i fiabilitat dels serveis de telefonia avui Comissió de les TIC

Miquel Obradors, president de la Comissió de les TIC, i Joan Giró van ser els encarregats de presentar una jornada dedicada a analitzar si els serveis de telefonia actuals són tan fiables com els d’abans i si la qualitat és millorable. Ferran Amago i Jordi López, del Col·legi d’Enginyers de Teleco-municacions, i Antoni Elias, de l’ETSETB-UPC, van participar en aquest acte juntament amb Jo-sep M. Rabés (d’Orange), Xavier Casajoana (de VozTelecom), Javier Ruiz (d’Alcatel-Lucent) i Ga-briel Treiban (de Qualcomm).

Consulta el document en PDF

www.eic.cat

23 FEBRER

Del talgo I a l’Avril de molt alta velocitat: la vigència d’uns principis tecnològics Comissió de Cultura

Just acabada la Guerra Civil, Alejandro Goi-coechea, aleshores engi-nyer del ferrocarril de La Robla, comença a gestar el Talgo I, primer proto-tipus dels característics trens articulats que tots coneixem. Un projecte que té uns principis tec-nològics propis i revolu-

cionaris per al seu temps, però que continuen vigents en els més moderns desenvolupaments dels trens Talgo d’alta velocitat. Un repàs als ja setanta anys d’història del Tal-go permet veure una contínua evolució en la qual es conserven els prin-cipis originals i es van afegint altres tecnologies innovadores com la pen-dulació natural o el canvi d’ample de via. I tot això malgrat les dificultats, gairebé sempre injustificades, que el món ferroviari ofereix a qualsevol millora revolucionària com la que ens ocupa. L’actual plataforma tecno-lògica Avril de Talgo, que aviat veurà la llum, és un alt exponent de la seva capacitat d’innovació, ara ja en l’àmbit de la molt alta velocitat sobre rails.La conferència va anar a càrrec d’Alberto García, enginyer de l’ICAI i expert en el món de l’operació ferroviària, matèria sobre la qual ha pu-blicat gran quantitat de llibres i articles. Després d’haver ocupat càrrecs de responsabilitat a Renfe i en el desaparegut GIF, ara és director d’In-vestigació, Formació i Col·laboració Científica de la Fundación de los Ferrocarriles Españoles. Victor Canosa, enginyer industrial i membre del grup de gestió d’Engitren, va ser l’encarregat de presentar l’acte.

1 MARÇ

Matinals de l’Enginyer Comissió d’Es-

ports: Grup de Muntanyisme

En aquesta ocasió els participants van rea-litzar una caminada matinal pel Parc Na-tural de Sant Llorenç del Munt. Durant el recorregut van pujar a la Mola pel camí de la Font Soleia i la ca-nal del Tro.

1 MARÇ

Com es gestiona la carrera professio-nal en el segle XXI Comissió de Gestió Empresarial: Subco-

missió de Gestió de la Innovació

Mario Belmonte, CEO de Belmonte&Toledo Asociados, coach, conferenciant i formador expert en xarxes socials 2.0, reclutament 2.0 i outplace-ment; i Gian-Lluís Ribechini, enginyer industrial coordinador de la Subcomissió de Gestió de la Innovació i Màrqueting, van participar en una jornada encaminada a analitzar com s’ha de realitzar en el segle XXI la gestió de la carrera pro-fessional, tenint en compte l’entorn de la web 2.0 i identificant quines són les eines més adients per a cada pla estratègic i de màrqueting personal i professional.




23 FEBRER

Protocols de negoci a la Xina Comissió de Política Industrial i Innovació Tecnològica:

Grup Xina

Joan Vallvé, degà del Col·legi d’Enginyers Industrials de Catalu-nya, va donar el tret de sortida a aquesta jorna-da on es van presentar diverses experiències directes de negocis a la Xina. Ivo Bargalló Car-né, llicenciat i màster en

Estudis Xinesos i Orientals per les universitats de Newcastle, Londres (School of Oriental and African Studies) i Pequín (Peking University), màster i doctorand en Història Xinesa i Xinès Clàssic per la Universi-tat d’Oxford; Mònica Moyano, llicenciada en Estudis d’Àsia Oriental, postgrau en Arts i Societats de l’Àsia Oriental, màster en Àsia Oriental (expert en Cultura de l’Àsia Oriental), i presidenta de l’Associació Shui Di (Gota de Agua) per a la Salut i el Desenvolupament; i Amadeu Jensa-na, director de Programes Econòmics i Cooperació de Casa d’Àsia, van participar en un acte moderat per Alfonso Carlos Auguet, propietari de Technical Consulting Office, SL.

14 FEBRERHi va intervenir Blanca Jiménez de Anta, una de les primeres enginyeres industrials de Catalunya, exenginyera en cap de Fonts de l’Ajuntament de Barcelona.

13 MARÇ Alfredo Morales, considerat el “pare” del model Barcelona de mobilitat, exconseller delegat i di-rector general de Barcelona de Serveis Munici-pals, va participar en aquesta sessió.

17 ABRiL Josep Arcas, expresident de Nestlé Espanya i Portugal, va participar en aquesta sessió.

CAFÈ DELS ENGINYERSComissió de Jubilats i Prejubilats

21 FEBRERLa comunicació, eina per a l’emprenedor Hi va intervenir Mercè Marzo i Jaume Moreno d’Ubiquity (Barcelona Branding Business). L’acte el va moderar José M. Román, director d’Enginova.

20 MARÇ Gestió financera. Aspectes clau per a l’em-prenedorXavier Bou i Carlos Framis, socis de Cap Finance, van abordar els punts fonamentals que ha de tenir en compte l’emprenedor en la seva gestió financera.

18 ABRiL Comunicació low costJavier Creus, fundador de Ideas for Change, coau-tor de No somos hormigas, va intervenir en aques-ta sessió moderada per José M. Román, director d’Enginova, que es va centrar en com organitzar un projecte i la seva comunicació per aconseguir difusió amb baixa inversió econòmica.

INtERROGANtSENGINOVAComissió de Política Indus-trial i Innovació Tecnològica



7 MARÇCali Sanmartí, un enginyer a la Barcelona World Race, volta al món a vela, a dos sense escales

Cali Sanmartí, en-ginyer industrial, dedicat professional-ment a la nàutica i tripulant del We Are Water a la Barcelo-na World Race va protagonitzar aquest acte, en el qual va explicar als assistents la seva experiència a alta mar.

dia a dia


1 MARÇ

Signatura del conveni amb Aqua España

El passat 1 de març es va sig-nar un conveni marc de col-laboració amb la Asociación Española de Tratamiento y control de Aguas (Aqua Es-paña), entitat que engloba 120 empreses del sector del trac-tament i el control de l’aigua. Moment de la signatura a la seu d’Aqua España, entre Àlex Zaragoza, president de la Co-missió d’Acció professional del COEIC, i Sergí Martí, presi-dent d’Aqua España.

6-8 MARÇ

Fòrum ETSEiB 2012

Un any més la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC) va organitzar el Fòrum ETSEIB, una espai on estudiants, escoles i empreses poden inte-raccionar amb facilitat. Aquesta trobada arriba a la seva 22a edició com un refe-rent a Espanya en l’àmbit de l’enginye-ria industrial. Mitjançant un ampli ventall d’activi-tats, els estudiants poden fer-se la seva pròpia idea del panorama laboral i les empreses poden conèixer els futurs en-ginyers i plantejar possibilitats reals de creixement. Com a dada rellevant, cal destacar que més del 30% de les em-preses participants són estrangeres, so-bretot alemanyes i franceses. Com a novetat, l’organització va sor-tejar un vol amb avioneta, gràcies a la participació de l’empresa Club Katana. Joan Vallvé, degà del COEIC, va ser la mà innocent per al sorteig.



6 MARÇPresentació del Programa MBA d’EADA ex-clusiu per als enginyers industrials

Joan Vallvé, degà del COEIC, David Parcerisas, president de la Fundació EADA, Jordi Díaz, direc-tor de programes d’EADA, i Gonzalo Freixes, As-sociate Dean de programes professionals MBA de la UCLA Anderson School, van participar en la pre-sentació de l’Executive Màster en Administració i Direcció d’Empreses que està organitzant con-juntament el COEIC i l’escola de negocis EADA, amb la participació al programa GAP d’UCLA (University of California, Los Angeles) per al curs 2012-2013.



1 MARÇActe de benvinguda per a nous col·legiats/associats

Joan Torres, president de l’Associació d’Enginyers Industrials de Cata-lunya, va ser l’encarregat de donar la benvinguda als nous col·legiats i associats que van assistir a l’acte, apadrinat per Llum Lloses, enginyera en organització industrial, que va aprofitar el seu discurs per donar unes paraules d’ànims als nous enginyers i enginyeres. Després de l’entrega de la insígnia, tots els assistents van intercanviar opinions i experiències en un pica-pica organitzat al bar del COEIC. Entre els nous integrants hi havia il·lusions i ganes de participar del col·lectiu d’enginyers i en-ginyeres industrials de Catalunya, fet que demostra la bona feina de la institució.

27 FEBRER i 22 MARÇ La rehabilitació de l’edifici anomenat La Fàbrica del Sol. Integració de les energies netes i renovables en el patrimoni arquitec-tònic de la ciutatA càrrec de Toni Solanas i Cànovas, arquitecte i president de l’Agrupació AuS del Col·legi d’Ar-quitectes i membre del Consell del Medi Ambient de l’Ajuntament de Barcelona.

26 MARÇ La geofísica i la teledetecció com a eina d’es-tudi del patrimoni arqueològic industrialA càrrec de Robert Pedra, director tècnic i respon-sable d’operacions d’RS Aviation, i Roger Sala, de SOT Prospecció Arqueològica.

16 ABRiL El nou Museu del Gas, del passat al futurA càrrec de Pere A. Fàbregas Vidal, llicenciat en Ciències Empresarials i creador de l’Arxiu Histò-ric de Catalana de Gas el 1987. Ha inaugurat, el 2012, el Museu del Gas de la Fundació Gas Natu-ral Fenosa a Sabadell.

FÒRUM DE PAtRIMONI INDUStRIALAssociació del Museu de la Ciència i de la Tècnica i d’Arqueologia Industrial de Catalunya (AMCTAIC)

15 i 22 FEBRER, 21 i 28 MARÇ, 18 i 25 ABRiL Pedro Crespo va tractar el tema de la mecànica quàntica.

tERtÚLIESCIENtIFICOtÈCNIQUESComissió de Jubilats i Prejubilats

14 MARÇEl valor de la normalització i de la certificació en la internaci-onalització de les empreses Comissió de Gestió Empresarial: Subcomissió de Qualitat

Josep M. Cluet, enginyer industrial i expert en certificacions, va obrir aquest acte amb la seva ponència, dedicada a fer una introducció a la inter-nacionalització, normalització i certificació de les empreses. Més tard, es va organitzar una taula rodona i col·loqui, que va comptar amb la participació d’Humbertus Helbig, Area Manager de l’empresa Cata Electrodomésticos, SL (CNA Group).


dia a dia


7 MARÇ

Esmorzar networking CEEC

En un escenari de treball i networking, el con-seller d’Empresa i Ocupació, F. Xavier Mena, va participar en una jornada a l’Hotel Diagonal Zero de Barcelona, juntament amb les empreses del Clúster d’Eficiència Energètica de Catalu-nya (CEEC), on va reiterar l’aposta del Govern per fer de l’energia un sector tractor de l’econo-mia del país. El conseller Mena va recordar als assistents que “a Catalunya disposem del conei-xement en aquest i d’altres àmbits, però ens cal redoblar els esforços per transferir-ho a les em-preses”, i va posar a disposició de les empreses del CEEC tots els instruments de què disposa el Departament d’Empresa i Ocupació per abor-dar nous mercats internacionals.



8 MARÇEls parcs científics i tecnològics a Catalunya: reptes i oportunitats Comissió de Gestió Empresarial

Joan Amorós, president de la Comissió de Gestió Empresarial, se-cretari executiu de Ferrmed i secretari general executiu del Projecte R+D+4i, va presentar aquesta jornada dedicada a exposar la visió i l’experiència de representants i responsables de la gestió i definició estratègica de la recerca a Catalunya, tant en l’àmbit de país com d’universitat o de parcs científics tecnològics. Gian-Lluís Ribechini, coordinador de la Subcomissió d’Innovació de la Comissió de Gestió Empresarial, va moderar aquest acte en què van participar Josep M. Martorell, director de Recerca del Departament d’Economia i Co-neixement de la Generalitat de Catalunya, Jordi Camí, director del Parc de Recerca Biomèdica de Barcelona, Xavier Gil, vicerector de Recerca de la UPC, Jordi Marquet, director del Parc Recerca UAB, i Francesc Martos, director del Parc Científic i Tecnològic del Vallès.



14 MARÇCompromís per Lleida. Una proposta d’aigua i territori per Catalunya Comissió de Medi Ambient

Aquesta jornada es va celebrar per tal d’expli-car el projecte de rega-diu del canal Segarra-Garrigues als assistents. Ignasi Aldomà i Josep M. Escribà van ser els encarregats de presen-tar tots els problemes i les possibles solucions entorn d’aquest projec-te a Lleida.

24 MARÇExcursió pel Collsacabra. D’Hostalets d’en Bas a la serra de Cabrera Comissió d’Esports: Grup de Muntanyisme

Josep M. Cluet, enginyer industrial i expert en certificacions, va obrir aquest acte amb la seva ponència, dedicada a fer una introducció a la internacionalit-zació, normalització i certificació de les empreses. Més tard, es va organitzar una taula rodona i col·loqui, que va comptar amb la participació d’Humber-tus Helbig, Area Manager de l’empresa Cata Electrodomésticos, SL (CNA Group).

26 MARÇJornada sobre la normativa d’accidents greus Comissió de Gerència de Riscos: Subcomis-

sió d’Assegurances

Juan Antonio Vílchez, de l’empresa Trámites, Informes y Proyectos (TIPs), va ser l’encarregat de conduir aquesta xerrada sobre la normativa d’accidents greus en la qual es va parlar de tota la documentació necessària relacionada amb aquest tema (informació bàsica, anàlisi de riscos, etc.) i del càlcul d’escenaris.




15 MARÇEfectes a Catalunya del RD 1-2012 de 27 de gener sobre la suspensió de les primes a la generació elèctrica en règim especial Comissió d’Energia: Subcomissió d’Energies Re-

novables

Arran de la decisió de l’Estat espanyol de retirar les primes a totes les instal·lacions noves i totes les ajudes relaciona-des amb les energies renovables, la cogeneració i l’aprofi-tament de residus, en aquesta jornada es va analitzar l’efec-te d’aquesta mesura tant des d’un punt de vista energètic com global, i en especial l’efecte sobre el nostre país. Josep Canós, director general d’Energia, Mines i Seguretat In-dustrial, Josep M. Guinart, conseller de la Comissió Naci-onal d’Energia, Miquel Cabré, president d’Eolicat, Jaume Margarit, director general de l’APPA (petits productors), Josep M. Roqueta, president de Cogen España, i Òscar Aceves, representant d’ASIF (fotovoltaics), van ser els po-nents convidats.

21 MARÇSaló de l’Ensenyament

El Col·legi d’Enginyers In-dustrials de Catalunya i les escoles d’Enginyeria van ser presents en el passat Saló de l’Ensenyament, celebrat del 21 al 25 de març, amb un es-tand conjunt en el qual es va informar als interessats sobre el nou Grau d’Enginyeria

en Tecnologies Industrials, dissenyat específicament i de manera integrada amb el Màster en Enginyeria Industrial, com a camí recomanat per accedir al Màster en Enginyeria Industrial. El Saló va finalitzar amb una notable assistència d’estudiants.

21 MARÇVisita tècnica a la fàbrica Enplater Comissió de Packaging

Enplater, empresa catalana especialista en la fabricació de comple-xos plàstics flexibles i en la seva impressió per condicionament i en-vasatge de diversos productes de consum, especialment en el mer-cat alimentari, va convidar la Comissió de Packaging del Col·legi a fer una visita tècnica a la seva fàbrica i seu principal a Torroella de Montgrí, a la província de Girona. Així doncs, el passat 21 de març, el seu director general Josep Garganta i el director d’R+D i d’Engi-nyeria Pere Coll, van rebre els integrants de la Comissió que hi van anar, i els quals van poder veure amb detall totes les instal·lacions seguint les interessants explicacions i aclariments de Pere Coll, també component de la Comissió de Packaging. Enplater, que està celebrant el 50è aniversari de la seva creació, està equipada amb els més avançats i automatitzats sistemes de gravat al buit, d’impressió i de fabricació de complexos plàstics. Amb un planter de més de 200 persones, fabrica prop de 140 mi-lions de metres quadrats a l’any. També disposa d’un altre centre fabril a la locali-tat de Sariñena, a la província d’Osca. A nivell comercial, no solament abas-teix el mercat espanyol, sinó que també té una important quota de mercat en l’exportació. La Comissió de Packaging vol agrair molt sincerament les atencions rebudes per Enplater, així com fer palès un cop més el gran interès tècnic que va tenir la visita.

27 MARÇSessió de nanopartícules Comissió d’Indústria Química

Julià Sempere, director del Departament d’Engi-nyeria Química de l’IQS Engineering School, de la Universitat Ramon Llull, va ser el ponent convidat en una jornada dedicada a reflexionar sobre els na-nomaterials i la nanotecnologia, i sobre el paper de l’enginyeria en aquest àmbit.

dia a dia


26 MARÇBarcelona Creixement

L’Ajuntament de Barcelona va presentar el passat 22 de març les trenta primeres mesures de la taula Barcelona Creixement per tal de reactivar l’eco-nomia en un acte presidit per l’alcalde Xavier Trias i amb la presència de la tinenta d’alcalde d’Eco-nomia, Empresa i Ocupació, Sònia Recasens, i els setanta experts procedents de l’àmbit econòmic, empresarial i del coneixement que formen els sis grups de treball. Entre les mesures establertes, l’establiment d’una zona franca per a emprenedors al 22@, la creació d’una oficina d’atenció a l’em-presa o el pagament de les factures a trenta dies són les més immediates. Aquest espai ha acollit fins a noranta propostes per donar suport als empre-nedors i a les empreses, a la captació de talent in-ternacional, als sectors energètics o a mesures per a l’ocupació.

14 ABRiLExcursió per la serra de Llaberia Comissió d’Esports: Grup de Muntanyisme

Els participants van completar una excursió en forma de caminada circular de dificultat mitjana i d’unes sis hores de durada per la serra de Llaberia, situada entre les comarques del Baix Camp, el Prio- rat i la Ribera d’Ebre, des d’on van poder admirar la costa tarragonina.

16, 23 i 30 ABRiL – 7 i 14 MAiGOmbres mestres. Les lliçons dels grans del cinema 2 Comissió de Cultura

Un any més, la Co-missió de Cultura va organitzar un nou ci-cle sobre el llenguatge cinematogràfic, co-ordinat pel Cineclub Associació d’Enginyers i format per una sèrie de sessions impartides per Pau Pérez Uslé, enginyer industrial i llicenciat en Direcció Cinematogràfica pel CECC.

16 ABRiLRobòtica en l’àmbit escolar i l’aprenentatge Comissió de Política Industrial i Innovació Tecnològica:

Subcomissió de Robòtica

Josep Amat, catedrà-tic del Departament d’Enginyeria de Sis-temes, Automàtica i Informàtica Industri-al de la UPC, va ser l’encarregat d’obrir aquest acte adreçat a tots aquells mestres, enginyers i professio-

nals que volen fomentar la implantació d’aquestes metodologies d’aprenentatge a les escoles, instituts, centres educatius, entitats socials, entorns familiars i a totes aquelles entitats que veuen en els robots una eina de gran valor afegit per a l’aprenentatge.La jornada va comptar amb demostracions de robots per part de David Serra, director general de la Fundació Scientia (Fistlegolea- gue), Miquel Villanueva i Xevi Cufí, professors del Departament d’Aquitectura i Tecnologia de Computadors de la Universitat de Girona (VICOROB-Universitat de Girona), i Jordi Algó, profes-sor associat d’Enginyeria a La Salle (Enginyer La Salle). També s’hi va fer una taula rodona en la qual va participar Jordi Vivan-cos Martí, cap de l’Àrea de Tecnologies per a l’Aprenentatge i el Coneixement del Departament d’Ensenyament de la Generalitat de Catalunya. David Agustín, director general d’Aquiles Robotic Systems, Grup Gutmar, va ser el moderador de l’acte.



18 ABRiLSignatura del conveni d’Empresa Adhe-rida amb Laboratorios Hartmann

El passat 18 d’abril es va signar el conveni d’Empresa Adherida amb l’empresa Laborato-rios Hartmann, SA. A la fotografia, moment de la signatura, Marc Pérez, director general de la companyia, i Antoni M. Grau, director general de l’AEIC/COEIC.

12 ABRiLMatinals de l’Enginyer Comissió d’Esports: Grup de Muntanyisme

El Grup de Muntanyisme va realitzar una nova ca-minada matinal per les serres d’Ordal. Una petita travessa entre Corbera de Llobregat i Sant Andreu de la Barca.


30 MARÇ

FRAncESc XAviER MEnA, conSELLER d’EMpRESA i ocupAció dE LA GEnERALiTAT dE cATALunyA

“L’objectiu de totes les mesures que es-tem impulsant és que Catalunya assoleixi un posicionament més competitiu”

Esmorzars delsEnginyers

www.eic.cat

Francesc Xavier Mena va protagonitzar l’esmorzar dels engi-nyers del mes d’abril que organitza l’Associació i el Col·legi d’Enginyers Industrials de Catalunya, dins del cicle 8.30 h En-ginyers Matí. Durant aquesta conferència, titulada Competitivi-tat, innovació i internacionalització en l’empresa catalana, el ponent va assegurar que hem de replantejar les bases de la nostra com-petitivitat per reactivar el teixit econòmic català.Durant la seva ponència, Mena va explicar que el Govern de la Generalitat ha posat en marxa una sèrie d’actuacions per fer front a la crisi econòmica, entre les quals destaca el Pla d’Actua- cions Industrials i Empre-sarials 2012-2014. El Pla, que es va aprovar el darrer 14 de febrer, ha estat elabo-rat per la Direcció Gene-ral d’Indústria i ACC1Ó i compta amb un pressupost aproximat de 205 milions d’euros per a aquest any. El conseller va afirmar que aquesta iniciativa “posa el focus d’atenció a re-formular les condicions de la nostra competitivitat”.El Pla d’Actuacions Industrials i Empresarials vol potenciar la innovació, la captació d’inversions estrangeres directes i la in-ternacionalització de les empreses catalanes. “El nostre mercat és el món i si no hi anem, no ens en sortirem”, va subratllar Mena. Pel que fa a la innovació, l’objectiu és augmentar la re-cerca i el desenvolupament fins al 3% del PIB català el 2020, que actualment està en l’1,63%. El ponent també va precisar

que a Catalunya excel·lim en recerca, però el nostre problema és traspuar aquest coneixement cap a l’empresa. El Govern també està centrant els seus esforços a atreure la inversió es-trangera directa. “Actualment estem gestionant 213 projectes d’inversió estrangera i esperem haver-ne gestionat 500 abans d’acabar la legislatura”, va comentar el conseller.

A banda d’aquestes mesures, el Pla d’Actuacions Industrials i Empresarials promou diversos plans tractors com la Barcelo-na Mobile World Capital, la mobilitat sostenible i el turis-me. Segons Mena, “aquestes iniciatives tranversals són claus per al nostre teixit econòmic perquè atreuen inversió i mo-bilitzen molta activitat”. A més, el conseller va parlar de la ne-cessitat d’impulsar mecanismes de finançament alternatius al bancari, de la simplificació ad-ministrativa i normativa, i de

l’establiment d’una formació professional que respongui a les necessitats de les empreses i de la indústria. “La formació és la base d’una economia competitiva”, va afegir. L’executiu també cerca dinamitzar l’emprenedoria mitjançant el programa Cata-lunya Emprèn que compta amb una dotació de 200.000 euros per als propers quatre anys i preveu crear 60.000 noves empre-ses i 100.000 llocs de treball. “L’objectiu de totes les mesures que estem impulsant és que Catalunya assoleixi un posiciona-ment més competitiu que permeti als nostres ciutadans tenir un millor nivell de benestar”, va concloure.

20 ABRiLDinar de germanor

El passat divendres 20 d’abril es va fer un dels dinars que al llarg de l’any ce-lebren els companys i les seves parelles que van fer junts els viatges a Berlín i Munic. El dia i l’àpat van acompanyar la trobada que, com sempre passa amb aquest grup, va ser força divertida i veritablement agradable. Es va parlar una mica de tot, però no es va trobar la solució de res. La intenció és fer un altre dinar passat l’estiu, a veure si ja es tenen les idees més clares.

dia a dia


19 ABRiL

Les cinc escoles d’Enginyeria de catalunya presenten el seu pla d’estudis als estudiants

Rosa nomen, degana de l’iQS School of Engineering (univer-sitat Ramon Llull)

“Potenciar la mobilitat dels estudiants i incor-porar alumnes en grups de treball a l’estran-ger és un valor afegit. Està provat que aquests alumnes són més valorats per les empreses i pateixen menys atur perquè han demostrat que saben moure’s i viure en entorns no fami-liars.”

Un any després de passar la proba d’implantació dels estudis en Enginyeria en el nou Espai Euro-peu d’Educació Superior (EEES), els principals representants de les universitats catalanes on s’im-parteixen el Grau d’Enginyeria en Tecnologies Industrials i el Màster en Enginyeria Industrial, van presentar el seu pla d’estudis a una vintena d’estudiants.Tots els ponents van coincidir en la importància de la professió i van assegurar que hi ha una de-manda per part de la indústria de professionals de l’enginyera dels dos nivells: de Grau (tècnic) i de

Màster (tècnic superior). Segons les últimes dades econòmiques, actualment a Espanya hi ha un 24% d’aturats mentre que en el sector de l’enginyeria l’atur descendeix a un 6%. Pel que fa al càrrec que ocupen, el COEIC va elaborar un estudi l’any XXXX on detectava que un 23% dels titulats són caps de departament, un 19% són directors tèc-nics, el 16% són directors generals o gerents i un 5%, propietaris. Aquestes xifres demostren la bona salut de la professió i van despertar l’interès dels estudiants que consideren l’Enginyeria Industrial com una opció del seu futur.

83FULLS dels ENGINYERS 83

Francesc Giné, director de l’Escola politècnica Superior de la universitat de Lleida (EpS-udL)

“L’alumnat fa pràctiques obligatòries i tutela-des en empreses. Allí fa una aplicació real de la teoria apresa, hi pot fer el projecte de final de carrera i es pot obrir la possibilitat de tre-ballar-hi.”

Rafel Reixach, subdirector de l’Escola politècnica Superior de la universitat de Girona (EpS-udG)

“Un 40% de la nota es basa en l’avaluació continuada d’exercicis pràctics i en l’adquisició de competències que també se’ls demanarà en el món laboral. Per exem-ple: expressió oral i escrita, treball en equip, ètica de les actuacions i l’ús de la llengua anglesa.”

Eulàlia Gríful, directora de l’Escola Tècnica Superior d’Enginyeria i Aeronàuti-ca de Terrassa (ETSEiAT-upc)

“Comparat amb Europa, el nombre d’enginyers doctors és baix, i per aquesta raó el pla d’estudis actual també fo-menta la recerca aplicada. Segons un estudi elaborat l’any 2009, només un 9% dels doctors espanyols són enginyers, mentre que a la Xina són un 36%, al Japó un 20%, a Suècia un 25%, a Bèlgica un 22% i al Regne Unit un 15%.”

Francesc Roure, director de l’Escola Tècnica Superior d’Enginyeria industrial de Barcelona de la universitat politècnica de catalunya (ETSEiB-upc)

“L’aprenentatge de diverses assignatures s’imparteix a través de projectes: l’alumne ha de buscar solucions a un problema, participar en tot el procés des de la idea fins a la fabricació, i aplicar coneixements transversals que van des de l’electrònica i l’estadística fins a la mecànica.”

dia a dia


19 ABRiLLa matemàtica i la física del ping-pong. teoria per ser millor jugador Comissió de Cultura

El 19 d’abril es va realitzar la conferència sobre la física del ping-pong a càrrec de Ricard Alert Zenón. La primera sorpresa va ser la gran afluència de públic que es va congregar per assistir a una xer-rada d’un tema ben poc ortodox, a la sala de juntes, amb 38 assistents i les places exhaurides. El ponent, estudiant de l’últim any de la llicencia- tura en Física i jugador federat de ping-pong del CPP Igualada, va començar explicant els motius que el van dur a escollir la física del ping-pong com a tema del seu treball. Durant l’acte es va tractar la física que governa el rebot de la pilota. El tema que més interès va despertar en el públic va ser l’apli-cació d’un model elàstic simple per explicar les propietats que ha de tenir una superfície per oferir un bon rebot de la pilota. Posteriorment, la confe-rència va centrar-se en les conseqüències que té la rotació de la pilota en el joc: l’efecte Magnus, que permet explicar les trajectòries que descriuen les pilotes amb efecte que viatgen per l’aire. Les diver-ses preguntes que van sorgir van portar a discutir sobre la forma de les pilotes de golf, sobre possi-bles mecanismes de propulsió per vaixells i, fins i tot, sobre els xuts de falta de Cristiano Ronaldo. El conferenciant va revisar els punts més importants de la xerrada, així com els treballs que s’han fet posteriorment sobre el tema, i va acabar proposant alguns aspectes per investigar en el futur. Tothom va quedar convençut que hi ha molt camí tècnic per millorar el nostre joc.



19 ABRiLNoves tendències d’integració de la geotèr-mia de baixa entalpia Comissió d’Energia

Alfredo Pérez-Paricio, de l’Agència Catalana de l’Ai-gua, Eduardo Domínguez, de Geotics Innova, Ricard Perich, de Vimusa, Rubén Díez, de Rehau, i Joan Escuer, director de Geoconsultores Técnicos y Am-bientales, van ser els participants d’aquesta jornada enfocada en la geotèrmia, una tecnologia renovable que incrementa els rendiments dels equips de clima-tització i redueix el consum energètic de l’edifici.

19 ABRiL7a trobada d’Empresa Adherida

El passat dijous 19 d’abril va tenir lloc la 7a Trobada Empresa Adherida a la seu del Col·legi d’Enginyers Industrials de Catalunya. Després de la benvinguda institucional d’Antoni M. Grau, director general de l’AEIC/COEIC, va inter-venir Eva Díaz, cap de Comunicació dels Enginyers industrials de Catalunya, amb una xerrada que portava per títol Comunicar per vendre? Els instruments de comunicació dels EIC. Seguidament Ignasi Comellas, soci fundador de Doiser, va presentar la plataforma web de descomptes en serveis empresarials, d’accés gratuït, que ofereix a totes les empreses adherides que ho sol·licitin. En una segona part, va tenir lloc la conferència d’Albert Castellón, director general de Moritz, que va exposar quina ha estat l’estratègia de màrqueting de l’empresa en el rellançament al mercat d’una marca històrica de la nostra ciutat i com ha aconseguit trobar el seu nínxol en un mercat tan atomitzat com el de la cervesa, dominat per grans empreses com Damm i San Miguel.Es va finalitzar l’acte amb una trobada-esmorzar a la seu del Col·legi que va servir per intercanviar opinions, establir sinergies de col·laboració i relacio-nar-se. La trobada va comptar amb la presència de representants de més de 35 empreses adherides.

27 ABRiLtrobar feina amb més de 50 anys en temps de crisi Comissió de Gestió Empresarial: Subcomissió de Recursos

Humans

Francesc González, enginyer industrial i soci director general d’ICSA Grupo®, Josep Castells, enginyer industrial i gerent d’Uniempro Ser-vices, Jesús Lozano, enginyer industrial i Interim Manager des del 1999, i Lluís Margalef, enginyer industrial i Interim Manager, van ser els po-nents convidats a participar en aquesta jornada en què es va parlar de les possibilitats de trobar nous camins mitjançant la reflexió individual, la formació i l’adaptació a les noves situacions.




25 ABRiL VI Fòrum d’Empreses EtSEIAt

El campus de la Universitat Politècnica de Ca-talunya a Terrassa va celebrar un any més el Fò-rum de l’ETSEIAT, que en la seva sisena edició va reunir 43 firmes i 8 institucions. La fira va convertir-se de nou en una oportunitat tant per a empresaris com per a futurs enginyers, que van experimentar en el fòrum de l’Escola Tècni-ca Superior d’Enginyeria i Aeronàutica un espai de trobada per al talent. El fòrum també pretén ser una via per conèixer el potencial dels estudis d’Enginyeria que s’imparteixen a l’Escola. Du-rant la jornada es va sortejar un vol en globus gràcies a la col·laboració de l’empresa Kon-Tiki.

26 ABRiLConferència de la consellera d’Ensenya-ment, Irene Rigau

Irene Rigau, consellera d’Ensenyament de la Ge-neralitat, va participar el passat 26 d’abril en una conferència organitzada al COEIC en la qual es va parlar de la importància de l’educació a Catalunya. Joan Vallvé, degà del COEIC, va presentar l’acte moderat per Joan Torres, president de l’AEIC, que també va ser l’encarregat de la cloenda de la jornada.

30 ABRiLL’illa d’El Hierro, terratrèmols i vulcanisme Comissió de Cultura

Joan Enric Vidiella, president de la Comissió de Cultura, va presentar aquest acte en el qual Carlos Garau Sagristà, doctor enginyer de Camins, autor del llibre Teoría unificada de los impactos (UTI), va ser el ponent convidat. Durant la jornada es va aprofitar per presentar aquest llibre, on s’explica la importància dels grans impactes en la gènesi i l’evolució dels registres geològics de l’escorça terrestre, així com en els moviments de rotació que generen el magnetisme, la migració secular del seu eix, la precessió dels equinoccis i els actuals petits efectes d’expansió i de compressió.

��

��

��

��

��

��

��

��

��

��

��

26/04/12DIARI DE TERRASSATERRASSA


Página: 1Sección: PORTADA Valor: 772,00 € Área (cm2): 1142,7 Ocupación: 93,53 % Documento: 1/1 Autor: Núm. Lectores: 34000

Cód: 57153609

86 JULIOL/AGOST/SETEMBRE201286 JULIOL/AGOST/SETEMBRE201286

ÀMBIT TERRITORIAL

dia a dia

20 ABRiL

Visita al Centre de Control d’FGC Delegació del Vallès

La Delegació del Va-llès va organitzar una visita al Centre de Control de Ferrocar-rils de la Generalitat a Rubí, on s’ubiquen el Centre Operatiu i el Centre de Comanda-ment Integrat.

27 ABRiL

Visita a l’empresa Würth Delegació del Vallès

L’empresa Würth, lí-der en tècniques de muntatge i fixació, ens va obrir les portes de la seva seu princi-pal que es troba entre les majors empreses internacionals del Grup Würth.

17 FEBRER

Sortida per la Barcelona modernista Demarcació de Girona

La Comis-sió de Jubi-lats i Preju-bilats de la Demarcació de Girona va realitzar una ruta per

la Barcelona modernista d’Antoni Gaudí, amb una visita a la Sagrada Família i al conjunt mo-numental que forma l’Hospital de la Santa Creu i Sant Pau, obra de l’arquitecte Lluís Domènech i Muntaner.

10 MARÇ

DissabtEnginyer: calçotada 2012 Demarcació de Girona

Un any més es va ce-lebrar la tradicional calçotada del enginyers industrials de la De-marcació de Girona. Enguany els assistents es van desplaçar a la comarca de l’Alt Pe-nedès per visitar les vi-nyes ecològiques Albet i Noya on van desco-brir les particularitats d’aquest tipus de cultiu i on van gaudir d’un tast dels seus vins.

16 ABRiL

Presentació de L’Ob-servatori de la Compe-titivitat Demarcació de la Ca-

talunya Central

La Demarcació de la Catalunya Central del COEIC va presentar, a Igualada, les conclusi-ons de L’Observatori de la Competitivitat, un estudi anual que analitza l’opi-nió de dos-cents directius catalans. Joan Vallvé, degà del COEIC, va donar la benvinguda als assistents. Seguidament, Josep Ala-bern, president de la De-marcació de la Catalunya Central del COEIC, va fer l’acte inaugural i va donar pas a Antoni M. Grau, director general del COEIC, que va presentar l’informe. L’acte va acabar amb una taula rodona titu-lada La competitivitat a de-bat: innovació, productivitat i internacionalització. Ramon Felip, president de la Unió Empresarial de l’Anoia (UEA), va ser l’encarregat

23 MARÇ

Visita al Parc Cientí-fic i tecnològic de la UdG Demarcació de Girona

En aquesta ocasió, la Comissió de Jubilats va organitzar una visita institucional per a tots els col·legiats al Parc Científic i Tecnològic de la Universitat de Gi-rona. Durant la visita tingueren l’oportunitat de recórrer els diferents edificis que formen part de les instal·lacions i van poder conèixer els grups de recerca que hi estan treballant.

27 MARÇ

13è Fòrum Industrial de l’EPS Demarcació de Girona

L’Escola Politècnica Superior (EPS) de la Universitat de Girona va ser l’es-cenari de la tretzena edició del Fòrum Industrial on es van aplegar una qua-rantena d’estands formats per empreses, grups de recerca de la UdG i altres entitats com la Demarcació de Girona del COEIC, que hi va ser present per promocionar la integració dels nous titulats que decideixen incorporar-se al nostre Col·legi.Els president de la Demarcació, Jaume Masgrau, va inaugurar l’acte juntament amb altres personalitats com la rectora de la Universitat de Girona, Anna M. Geli, o l’alcalde de Girona, Carles Pugidemont.

articles

87FULLS dels ENGINYERS 87FULLS dels ENGINYERS

articles

Els rols del directiu. Identifica’ls i millora les teves competències (I)

Montse Pérez / Serveis Ocupacionals dels EIC

Si estàs ocupant una posició directiva, és probable que al llarg del dia hagis d’inter-pretar diferents rols. Per exemple, a l’hora

de dirigir el teu equip pots trobar-te en la ne-cessitat de resoldre un conflicte, negociant nous contractes o representant el teu departament en un comitè de direcció.Henry Mintzberg, un reconegut professor de management, va identificar deu rols o compor-taments primaris que poden ser utilitzats per categoritzar les diferents funcions d’un directiu. Els deu rols identificats per Mintzberg i agru-pats en tres categories són els següents:

CATEGORIA INTERPERSONALLes funcions de la categoria interpersonal tenen relació amb la facilitació d’informació i idees: • Cap visible. El directiu exerceix funcions ceri-monials i de representació. S’espera d’ell que si-gui una font d’inspiració per a la resta de l’equip, que hi veu una persona amb autoritat. • Líder. Des d’aquest rol el directiu proporciona lideratge per al seu equip, departament o fins i tot per a tota l’organització, i li permet gestionar l’acompliment i les responsabilitats de tots els membres de l’equip. • Enllaç. Aquest rol permet al directiu comu-nicar-se eficaçment amb contactes interns i ex-terns, fent-li efectiu l’establiment de relacions en nom de l’organització.

CATEGORIA INFORMATIVALes funcions de la categoria informativa impli-quen el processament d’informació: • Control. En aquest paper, el directiu busca informació relativa a la seva organització i el seu negoci que li permeti anticipar-se als canvis rellevants en el seu entorn. També permet con-trolar l’equip, preocupant-se tant per la produc-tivitat com pel seu benestar. • Divulgador. Aquest rol permet al directiu co-municar informació útil a altres directius o als membres del seu equip. • Portaveu. Els directius representen la seva organització i parlen per ella. En aquest rol, ets responsable de transmetre informació de la teva

organització i els seus objectius a l’exterior.

CATEGORIA DE PRESA DE DECISIONSLa categoria de presa de decisions implica les funcions relacionades amb el maneig de la in-formació: • Emprenedor. Com a directiu, ets responsable de crear i gestionar el canvi dins de l’organit-zació; això implica resoldre problemes, generar noves idees i posar-les en pràctica. • Gestor d’anomalies. El directiu s’ocupa de resoldre esdeveniments inesperats que generen conflictes en les operacions de l’organització.• Assignador de recursos. El directiu ha de de-terminar on s’apliquen més eficientment els recursos de l’organització. Aquest rol implica l’assignació de pressupostos, personal i altres recursos de l’organització. • Negociador. El directiu també pot ser requerit per participar en negociacions importants que afectin l’equip, el departament o l’organització en conjunt.

En un proper número de Fulls dels Enginyers, fa-cilitarem algunes idees per millorar el teu acom-pliment en cada un dels rols presentats.

Henry Mintzberg, un reconegut professor de management, va identificar deu rols o comportaments primaris que poden ser utilitzats per categoritzar les diferents

88

La importància del sistema financer en l’eco-nomia actual és indubtable i és per això que la reestructuració en què està immersa Espa-

nya i Europa s’ha convertit en peça clau de solució a la crisi en què ens trobem. Es persegueix la restauració de la confiança dels mercats de capitals cap al sector financer per tal de revifar la finalitat última de qual-sevol sistema financer, que no és cap altre que canalit-zar l’estalvi a l’economia real. Després de successives mesures de reestructuració del sector, torna a sorgir la necessitat o no de crear un banc dolent. Però, què és realment un banc dolent? Per a què serveix un banc dolent?Malgrat el seu nom, un banc dolent no és en si un banc, sinó un vehicle en el qual les entitats finance-res poden col·locar els seus actius dubtosos (préstecs a promotors, actius immobiliaris, sòl, etc.) adquirits o adjudicats i els preus de mercat dels quals són inferi-ors al d’adquisició. La finalitat d’aquest vehicle és, un cop separats els actius dubtosos del balanç, sanejar les entitats financeres de tal manera que els inversors ma-joristes mostrin una major confiança a prestar fons i, en definitiva, reactivar la roda de finançament a l’eco-nomia real.Per què no hi ha unanimitat sobre els seus avantatges i inconvenients? Essencialment, el que es discuteix en parlar de banc dolent és qui assumeix les quantioses pèrdues que registren aquests actius dubtosos, bàsica-ment immobiliaris, i, en definitiva, com es digereixen aquestes pèrdues encara no reconegudes. Qui assumi-rà aquestes fortes minusvàlues? I en quin termini?El traspàs dels actius dubtosos a unes noves entitats fora del balanç dels bancs i caixes té una sèrie d’avan-tatges que podem agrupar en tres grans blocs:• Els actius surten del balanç de les entitats financeres i aquestes, a canvi, obtenen liquiditat. Els bancs i cai-xes sanegen així els seus balanços i poden reprendre la seva activitat ordinària.• Les entitats financeres deixen d’estar influïdes en les seves decisions pels vells deutes dolents i es concen-tren en l’activitat ordinària. Els bancs i caixes poden tenir la temptació de continuar prestant diners a deu-tors dolents per evitar-ne la caiguda, cosa que agreuja el problema, de manera que la sortida d’aquests actius eludeix aquesta problemàtica.• Els actius immobiliaris que es troben en els balanços de les entitats financeres passen a un vehicle en què són gestionats per professionals del sector immobiliari independents dels bancs. Això permet una gestió

d’aquests molt més eficaç i professional que millora els resultats de les carteres d’actius.Ara bé, quan es crea un banc dolent (o tants com enti-tats vulguin utilitzar aquest instrument), s’ha de deci-dir clarament sobre certes qüestions.En primer lloc, a quin preu es traspassen els actius dubtosos dels bancs al nou “Badbank”? Òbviament si es traspassen a preu d’adquisició, la minusvàlua que-darà latent i l’assumirà el vehicle prenedor dels actius. Si es realitza a preu de mercat real, la minusvàlua la registrarà el banc que cedeix els actius, la qual cosa ori-ginarà noves pèrdues en l’entitat.A continuació s’ha d’afrontar una cadena de qüestions: Qui finança aquest banc dolent? Les entitats finance-res? L’Estat? Es reparteix entre tots dos? La gestió d’aquests actius traspassats correspondrà a l’amo del banc dolent. Si els actius han estat traspassats a preu de mercat, el propietari tindrà un risc immobiliari per la futura evolució dels preus dels actius però no tindrà cap minusvàlua latent en el moment zero. Si els ac-tius s’han traspassat a un preu no real, els propietaris del banc dolent tindran unes minusvàlues latents que afloraran en el moment de realització dels actius si el preu d’aquests no es recupera. Com a conseqüència, si no hi ha aportació de diners privats, la minusvàlua ha de ser assumida pel sector; en cas de posar diners públics, les pèrdues les assumirà l’Estat. Una combi-nació d’ambdós finançaments sembla la solució més plausible.Davant del conjunt d’avantatges enumerats, ens tro-bem amb una certa resistència a la creació d’un banc dolent. Quines són, doncs, les raons per les quals els grans bancs i el Govern s’oposen al banc dolent? La gran banca considera que un banc dolent obligatori suposa una pèrdua d’imatge per a ells de cara als mer-cats internacionals i el seu focus estratègic és guanyar dimensió i quota de mercat. Per contra, per a entitats de mitjanes dimensions la creació d’un banc dolent podria ser l’única manera de donar viabilitat a uns balanços amb dotacions per morositat que les llasten. Així mateix, hi ha un petit grup d’entitats més petites, amb ràtios de solvència i morositat envejables que se-guiran sense problemes el seu camí independent sense requerir fusions ni aïllar actius dels seus balanços.Durant quant de temps? Un o diversos bancs dolents? Maduració d’actius o sanejament per a posterior ven-da? Segons aquestes qüestions vagin tenint resposta, els factors a favor o en contra esmentats faran incre-mentar l’efectivitat del banc dolent.

La reestructuració del sistema financerLluís Sust Híjar / Director de Mercat de Capital de Caixa d’Enginyers - Manuel Martín-Muñín / Director d’Inversions i Negoci de Norbolsa

Es persegueix la restauració de la confiança dels mercats de capitals cap al sector financer per tal de revifar la finalitat última de qualsevol sistema financer, que no és cap altre que canalitzar l’estalvi a l’economia real.

articles

JULIOL/AGOST/SETEMBRE2012

89FULLS dels ENGINYERSFULLS dels ENGINYERS

El panorama actual en el món dels esports de motor (motorsport) no és massa pro-metedor a les nostres contrades. Tot i la

progressiva implementació de la Formula Student al territori espanyol i de la competició Formula Student Spain, que enguany celebrarà la seva ter-cera edició a Barcelona, no hi ha sortides per als joves enginyers que es vulguin dedicar a aques-ta disciplina. Encara que anem molt per darre-re de països com Alemanya, Anglaterra o Itàlia, les universitats catalanes estan donant una molt bona formació pràctica en automoció gràcies a la incorporació de la Formula Student en els cur-sos, però les sortides en el territori espanyol són escasses. Tret de l’equip HRT de Fórmula 1, que té la intenció de traslladar l’estructura tècnica a la seva famosa seu de Madrid (actualment els recursos tècnics estan dividits entre Alemanya i Anglaterra), queden molt pocs equips competint al més alt nivell. Des de la desaparició d’Epsilon Euskadi aquest any (amb una seu abandonada amb unes instal·lacions extraordinàries, molt su-periors a uns quants equips de Fórmula 1 actu-als), i la retirada de Seat Sport del Mundial de Turismes (que va passar el relleu a Sunred), totes les mires apunten cap a l’estranger. Hi ha tota una indústria de l’esport de motor a Anglaterra, concretament en una zona anomena-da Motorsport Valley on trobem, a 20 quilòmetres a la rodona d’Oxford, la majoria d’equips de F1: Red Bull, Mercedes, Marussia, Williams, Lotus (l’antic Renault), l’equip de túnel de vent de Toro Rosso, fins i tot HRT té llogat un túnel de vent en aquesta zona... I durant el mes d’agost Cater-ham també farà la mudança des de Norwich cap a aquesta mateixa zona. Una mica més al nord trobem el circuit de Silverstone i l’equip Force India, i al sud, prop de Londres (Woking), l’equip McLaren. Només Ferrari, una part de l’equip Toro Rosso, Sauber i HRT es resisteixen a fer la mudança. Tot això implica una infraestructu-ra d’empreses (no només els propis equips, sinó també empreses subministradores d’equipament per a aquests gegants) que donen feina a milers d’enginyers altament preparats.I tot aquest entorn fa que a Anglaterra hi hagi una gran interacció entre universitat-empresa, i especialment entre equips de F1 i les enginyeries.

La Universitat de Southampton (d’on va sortir el famós Adrian Newey) o l’Imperial College de Londres tenen túnels de vent on equips de F1 fan els seus estudis (i recluten joves talents); Lotus-Renault té un programa de joves talents amb l’Oxford Brookes University, o Force India treballa amb el post-rig de Loughborough Uni-versity. Però també s’ha de recalcar el sistema educatiu a les universitats angleses, on és típic fer un any sencer de pràctiques (placement) sovint en equips de Fórmula 1, i que evidentment és la millor manera d’establir un vincle per trobar ràpidament feina un cop acabats els estudis (dei-xant de banda que hi ha, probablement, cinc o sis vegades el nombre d’equips de Formula Student d’Espanya).En conclusió, anem en la direcció correcta, però encara tenim molta feina per davant per tal que els joves enginyers catalans no s’hagin de veure obligats a emigrar per treballar en el món dels esports de motor.

La indústria de l’esport de motorRicard Aiguabella / Director tècnic a la Fórmula 750 (Oxford, Regne Unit)

“Encara que anem molt per darrere de països com Alemanya, Anglaterra o Itàlia, les universitats catalanes estan donant una molt bona formació pràctica en automoció gràcies a la incorporació de la Formula Student en els cursos”

escoles

volem +


EN FAMÍLIA

Els bombetes visiten el Museu Agbar de les AigüesEls jardins del Museu de les Aigües van ser el punt de trobada per als bombetes que van voler gaudir d’un dissabte ple d’experiments i jocs acompanyats de pares, avis i tiets.

El dissabte 31 de març, el Club Bombeta va organitzar una sortida molt especial per als petits enginyers, que no van voler perdre l’oportunitat de conèixer de

primera mà tot allò relacionat amb l’aigua. Els jardins del museu van ser el lloc escollit per començar amb la investigació, i entre rialles, jocs i corredisses els petits bombetes van anar descobrint els indrets del recinte. L’Alba i la Keka van ser les dues monitores que van acompanyar el grup durant la visita i, a través de divertits jocs, van ensenyar als menuts la importància de l’aigua i com es mouen les molècules en cada un dels estats: sòlid, líquid i gasós. Els nens i nenes van poder mesurar un a un l’efecte de la humitat amb un higròmetre,

bufant sobre aquest instrument i veient com es movia l’agulla. Un cop dins del museu, van aprendre com les grans màquines de vapor extreien l’aigua dels pous i la feien arribar a l’àrea metropolitana de Barcelona, ara fa més de cent anys. També van poder admirar màquines i materials per a l’elevació, el transport i el control de l’aigua, que han fet possible que avui en dia tinguem aigua corrent a casa. La visita va acabar amb el lliurament de regals. Cada bombeta va rebre un record de l’estada al Museu Agbar de les Aigües i tots van marxar convençuts que havien après un munt de coses sobre l’aigua, i contents per haver passat un matí magnífic.

Text: Anna Carrió - Fotos: Javier Hellín Navarro


volem +

VIU L’ASSOCIACIÓ

19 d’abril de 2012

TAST DE GINEBRES

Consulta l’agenda dels cursos de Viu l’Associació al nostre web www.eic.cat

500 pROFESSIONALS COL·LEGIATS pARTICIpEN A LA III CURSA INTERCOL·LEGIALEl passat 12 de maig, l’esport va tornar a unir per tercer any

consecutiu els diferents col·legis i associacions professionals de

Catalunya. La III Cursa Intercol·legial va arrencar amb la partici-

pació de més de 400 persones que van recórrer el circuit per a

adults de deu quilòmetres i el circuit infantil de quatre quilòme-

tres, marcats al Front Marítim de Barcelona. Aquesta edició, que

es va consolidar amb quasi 500 participants, va comptar amb la

participació de catorze col·legis professionals de Catalunya. Els

col·legiats i col·legiades podien participar-hi acompanyats de

familiars i amics.

Open Masculina

1- Bernat Monter Prat

(arquitectes)

2- Enric Roig Rigol

(arquitectes)

3- Jaume Garcia Soler

(advocats)

Open Femenina

1- Ana María Pineiro

García (arquitectes)

2- Susana Armengol

Porta (arquitectes)

3- Kate Kidger (camins)

Sènior Masculina

1- Ferran de Torres

Burgos (advocats)

2- Albert Herrero Gas-

con (industrials)

3- Emilio Orejudo Ramí-

rez (geòlegs)

Sènior Femenina

1- Isolda Ventura Ara-

sanz (farmacèutics)

2- María Casanova

Bertran (advocats)

3- Maria Carles Carner

(industrials)

Infantil

1- Antoni Galí Gimeno

(advocats)

2- Lluís Relat Vetura

(farmacèutics)

3- Xavier Ventayol Farràs

(geòlegs)


OFERTES I SERVEIS

CUT&belCentre de bellesa, salut i fish-spa

T’agradaria fer servir els productes que utilitzen els professionals per

al tractament dels cabells i la pell? CUT&BEL et vol ajudar a cuidar-te

i a fer-te sentir bé amb la teva imatge; per això posen a la teva dis-

posició productes específics i professionals en unes condicions ex-

cepcionals. Però si desitges més, també pots fer ús del seu servei de

perruqueria i centre de bellesa, salut i fish-spa.

Tots els EIC podeu gaudir d’un 15% de dte. sobre productes i un 25%

de dte. sobre serveis de perruqueria i estètica (vàlid de dilluns a dis-

sabte). Com a promoció de Benvinguda també podeu gaudir d’una

sessió de fish-spa de 30 minuts amb un preu especial de només 10€.

c/ Joan de Garay, 8 - 08041- barcelona - T: 935 358 585

c/ industria, 62 - 08025 – barcelona - T: 934 762 150

www.cutandbel.es / [email protected]

naTUrlandial’eco-parc temàtic dels Pirineus

Paisatges meravellosos, panoràmiques excepcionals, esquí de

fons a 2.050 metres d’altitud, parc de tobogans de neu únic als

Pirineus, espai Tobotronc, parc infantil, parc mòbil, pista de pati-

natge, poblat de gossos nòrdics... Naturlandia t’ofereix tot això

i molt més perquè gaudeixis amb Ia família de les activitats de

natura més divertides i respectuoses amb l’entorn.

Tots els EIC podeu gaudir d’un 15% de dte. en totes les activitats

de Naturlandia.

a/e: [email protected]

Central de reserves: (+376) 741 463

www.naturlandia.ad

FESTA pATRONALEl dimarts 13 de març es va cele-

brar la Festa Patronal, acte en el

qual es ret un homenatge als engi-

nyers col·legiats que fa cinquanta

anys que van acabar la carrera,

aquest any els companys de l’any

1962. En total van assistir-hi 110

persones.

Es va celebrar una Eucaristia a

l’Església de Sant Sever. A conti-

nuació, a dos quarts de vuit a la

nostra seu de Via Laietana, 39, es

va fer el lliurament d’insígnies als

homenatjats, seguit d’una copa

de cava.

volem +

JULIOL/AGOST/SETEMBRE201294

ENTRETENIMENTS

Tenim dotze monedes aparentment iguals, però una d’elles té un pes lleugerament superior. Utilitzant una balança de plats i només amb tres pesades hem de trobar la moneda diferent.

Solució del número anterior:L’últim de la fila pot veure el color del barret dels seus companys. Si no pot saber quin és el color del seu és perquè els altres dos no són blancs, així que, o són els dos negres o un de cada color. El segon de la fila pot veure el color del barret del primer i ja ha deduït el que pensa el tercer. Si tampoc respòn a la pregunta és perquè veu que el color del primer és negre; si fos blanc sabria que el seu és negre. El primer, per aquest mateix plantejament, dedueix que el seu barret és negre.

WWWEBS

En aquest web es poden consultar i descarregar

les normes tècniques particulars (NTP) de Fecsa-

Endesa i el Vademècum d’instal·lacions d’enllaç

per a baixa tensió. Periòdicament, s’actualitzen les

modificacions que es produeixen de les NTP i de

les especificacions tècniques de materials que se’n

deriven, així com del document de Criteris d’Inter-

pretació de Fecsa Endesa (CIFE). Aquest darrer

document recull la interpretació de Fecsa-Endesa a

diverses qüestions relatives a les NTP.

normaTiva d’endesa a CaTalUnyahttp://www.endesa.com/es/proveedores/normativaycondicionescontratacion/Paginas/home.aspx

Q-RIOSITATS

Enginyer industrial i catedràtic emèrit d’Anàlisi Econòmica de la Facultat

d’Economia de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), i dirigent del

Front Obrer de Catalunya (FOC) des del 1962, va participar en el procés

polític que va donar lloc al naixement del Partit Socialista de Catalunya

(PSC). Ha compaginat la seva tasca acadèmica amb la política i ha publicat

nombrosos textos sobre temes de capitalisme i franquisme, l’economia

política marxista, els models matemàtics de l’economia, la innovació tec-

nològica, el medi ambient i l’economia del canvi climàtic. Durant l’acte de

presentació del seu llibre Miradas, palabras, huellas, Isidre Molas, catedrà-

tic de Dret Constitucional, el va definir com “un savi que no ha tingut un

ressò de masses”. En aquest llibre, Josep Maria Vegara fa un auto-retrat de

la seva vida i obra i ho fa des de l’experiència dels anys.

Miradas, palabras, huellas. MeMOrias de un intelectual de acción,de JoseP maria veGara

Portal de la Unió Europea que va obrir

al públic l’any 2006. Permet accedir a

les bases legislatives oficials de 23 es-

tats membres. L’objectiu a llarg termini

és que el portal inclogui tots els països

de la Unió Europea. Permet cercar en

les bases legislatives dels altres països

mitjançant un únic formulari de cerca i

utilitzant el propi idioma.

n-lex - leGislaCió naCional de Països de la Unió eUroPeahttp://eur-lex.europa.eu/n-lex/index_es.htm

Incorpori la clàusula arbitral en els seus contractes i, en cas de litigi o controversia, con�ï la seva resolució al Tribunal Arbitral Tècnic de Catalunya (TATC).

“Per a la resolució de qualsevol qüestió en litigi derivada del present contracte, les parts se sotmeten a l’arbitratge d’equitat del Tribunal Arbitral Tècnic de Catalunya de la Fundació Privada per a l’Arbitratge Tècnic, a qui se li encomana la designació de l’àrbitre o àrbitres i la tutela i administració de l’arbitratge”.

Plaça Ramón Berenguer el Gran, 1 Pral. • 08003 Barcelona • T. 93 310 60 51 • F. 93 319 60 42 • [email protected] • www.tatcat.com

CLÀUSULA ARBITRAL

AVANTATGES QUE PRESENTA:• Procediment ràpid.• Minimitza les despeses.• No necessita advocat ni

procurador.• És arbitrat per un expert tècnic.• Seguretat en l'obligat compli-

ment del laude emès.

L'arbitratge tècnic és un sistema ràpid i econòmic de resolució de conflictes alternatiu a la justícia ordinària.

TRIBUNALARBITRALTÈCNICDE CATALUNYA

Entitats membres:

RESOLGUI ELS SEUS CONFLICTES TÈCNICS I ECONÒMICS EN EL TATC

DONI UNA RESPOSTA RÀPIDA ALS SEUSCONFLICTES O CONTROVÈRSIES

%Descobreix-los ara!

Els millors descomptes

Per a més informació: T. 932 957 804a/e: [email protected]

Vacances i viatges Compres FormacióOci i activitats Salut i bellesa Família i llar

l’associació!

volem +


IMMOBLES

Llogo apartament d’una habitació, sala d’estar, cuina, terrassa i bany complet a 300 m de la platja de Sant Feliu de Guíxols. Òptim per a parella. Preu: caps de setmana i estiu tot l’any a 350 €/mes. Per quinzenes a l’estiu: juny i setembre a 600 €/quinzena, juliol a 700 €/quinzena i agost a 800 €/quinzena. A/e: [email protected].

Es traspassa taller de mecànica/electricitat per jubilació a Barcelona. Local de 111 m2, entra-da amb dues portes de 5 m. Totalment equipat amb rasa i elevador. Ha estat 35 anys en funci-onament. Bona situació i carrer immillorable per al reclam de clients. Tots els permisos en regla. A ple rendiment. Preu a convenir. Tel. 630 678 802 (José). A/e:[email protected].

Apartament per a gent gran o com a inversió a l’edifici Las Arcadias del carrer Dr. Fleming, 1, de Barcelona. Habitació doble, saló, bany gran, cuina equipada, terra de parquet, aire condicio-nat, pàrquing i traster. Serveis de restaurant, gimnàs, servei mèdic, capella, sales de joc, salons i bugaderia, con-sergeria, jardins, etc. Tel. 666 538 524 (Jesús).

Llogo casa al Port de la Selva durant l’estiu del 2012. Disponible tres o quatre setmanes. Casa moderna. Parcel·la independent amb jardí. Vistes extraordinàries. Primera línia de mar. Zona Far de Sarnella. Totalment equipada per a sis persones. Superfí-cie habitable de 130 m2

Es ven casa adossada unifamiliar per estrenar a Salardú. Finançament a vint anys del 100% del preu. Preu molt rebaixat. En un paratge de preci-oses vistes. Casa molt assolellada. Superfície de 158 m2 distribuïts en tres plantes. Planta baixa: dues habitacions i bany complet. Planta primera: saló menjador i cuina oberta. Planta segona: dues habitaci-ons amb bany complet. Soterrani: garatge par-ticular comunicat amb la casa. Preu: 369.000€. A/e: [email protected].

amb tres habitacions i tres banys. Terrassa de 60 m2. Garatge. Preu: 3.500 €/quinzena. Tel. 932 093 065.

Pis de lloguer amb qua-tre habitacions, bany i lavabo, al carrer Josep Estivill, 24, del barri de Navas de Barcelona. Pis 8è. Vistes a Collse-

rola. Situat davant de la plaça. En bon estat. Assolellat. Serveis en alta. Preu: 850 €/mes. A/e: [email protected]. Tel. 933 526 920 / 607 820 551.

Es ven o es lloga nau industrial al Polígon Mas Xirgu de Girona. Situada a menys de 1,5 km de l’estació de trens de Girona i a menys de 2,5 km de l’AP7. Nau pre-parada per a magatzem logístic, amb moll de càrrega i descàrrega i dipòsit soterrat de ga-soil. Superfície total de 1.400 m2 i alçària lliure de 6 a 8 m. Tel. 697 838 014 (David).

Llogo apartament al casc antic de Mercadal (Menorca) per setma-nes o quinzenes. Dues habitacions dobles, dos banys, cuina-menjador i terrassa. Preu per dia: juny i setembre, 50 €; juliol, 60 €; i agost, 70 €. Tel. 934 514 510 / 670 455 052.

Llogo apartament a Calella de Palafrugell per setmanes, quin-zenes o mesos. Tres habitacions, dos banys, menjador - sala d’estar, balcó-terrassa. Segon pis d’un bloc de tres plantes amb vistes al mar. Pati comunitari. A 200 m de Port Pelegrí

i a 5 min del centre de Calella. Preu: juliol, 600 €/setmana; agost, 700 €/setmana. Consulteu una altra època. Tel. 618 316 103.

Permuto, més diferència positiva o negativa, un apartament al Senior Resort Las Lunas, de Sant Cugat del Vallès (www.laslunassc.com) per un altre immoble. Servei de restaurant, consergeria i infermeria 24 h, minibus, piscina, gimnàs, cinema i sales de joc. Tel. 600 868 583 (Francesc).

Despatx d’enginyeria busca compartir oficina professional ubicada el ptge. Maluquer de Barcelona amb dispo-nibilitat immediata. Tel. 932 530 186.

Llogo casa de 170 m2 a la Cerdanya, Urb. Pleta de Saga, a 7 km de Puigcerdà. Total-ment equipada per a sis o vuit persones. Es lloga per als mesos d’estiu, per setmanes, quinzenes, etc. Preu a convenir segons dura-da. Tel. 675 935 096 /

625 546 346 / 935 896 777 (nits).

Es lloga casa de camp a Mallorca per vacances (per setmanes o mesos). A 4 km de la platja (cala Domingos). Hi ha altres cales tranquil·les no urbanitzades a la zona i camins de terra per pas-sejar. Superfície de 60 m2 i terrassa de 30 m2. Sala d’estar - menjador amb barra americana, dues habitacions, un bany i traster. Preu negociable. Tel. 636 921 933.

Llogo casa adossada de 180 m2 a Age, a 1 km de Puigcerdà. Tres habitacions dobles, golfes, dos banys i un lavabo. Pàrquing, pis-cina i jardí comunitaris. Totalment equipada i en molt bon estat. Preus: juliol i agost, 3.000 €; temporada d’hivern (sis mesos), 5.400 €; tot l’any, 10.500 €. Tel. 609 326 643 (Eulàlia).

Es lloga apartament de 50 m2 a la Cerdanya. Planta baixa, dues habitacions, jardí privat i comunitari, piscina i tennis. Juliol i agost. Tel. 652 191 985 / 629 758 582.


VEHICLES ALTRESEs ven veler Bavaria 350C de l’any 1992 en perfecte estat de funci-onament. Eslora: 11,28; mànega: 3,45; calat: 1,65; motor: 20. Equipat amb sonda, radar, equip de vent, GPS i auxiliar amb fora borda. Loca-lització: Eivissa, Port Esportiu. Preu: 45.000€. Tel. 609 744 313.

Es venen tòners HP LJ 5500/5550, negre, cian, groc i magenta, per substitució d’impressora en una enginyeria. Tò-ners originals Hewlett-Packard, nous per estre-nar, caixes amb precinte de garantia, factura de compra demostrable. Ref. C9730A, 184,95€; C9731A, 259,50 €; C9732A, 259,50 €, i C9733A, 259,50 €. Preu total: 963,45 €, negoci-able. Tel. 697 838 014 (David).

Llogo baixos, amb orientació al sud, per temporades o com a habitatge habitual a Valldoreix (Sant Cugat del Vallès). De 45 m2, amb habitació de ma-trimoni, menjador - sala d’estar, cuina i bany. Terrassa de 45 m2. Espai enjardinat i zona per aparcar. A 15 min a peu dels FGC. Animals no. Preu: per viure de manera habitual, 750 €/mes + 50% consums; per temporada, 1.200 €/mes + 50% consums. Tel. 606 348 902.

Es ven Volkswagen Golf 2.0 TDi 110 CV Advan-ce. Data de matricula-ció: 01/07/2009. Blanc. 30.000 km. Cinc portes. Sensors al darrere. Preu: 12.900 €. Tel. 667 466 686.

Venc Audi A6 Allroad. En perfecte estat. 350CV. Any 2007 amb 150.000 km. Preu: 25.000 €. Tel.: 696 972 257. A/e: [email protected].

Es ven Skoda Favia 1.4 TDi (dièsel), 70 CV Young, cinc portes i 45.000 km. En perfecte estat, es ven per poc ús. Garantia de conces-sionari fins al juliol del 2012. Consum mitjà: 4,8 l / 100 km. Emissi-ons CO2: 127 g / 100 km. Equipament: ABS, airbag del conductor i acompanyant, clima-titzador, fars antiboira, ordinador a bord, doble guantera (una climatit-zada), roda de recanvi original, ràdio CD amb sortida externa per a

Venc Mini Cooper 1.600 cc (88 kW) gasolina, amb canvi automàtic i seqüencial (accionable també des del volant). Matriculat al setembre del 2007, però només 17.000 km. Impecable, sempre en garatge. Color white pepper, aire condicionat, volant cuir, mans lliures Parrot, reproductor CD, control tracció ASC + T, llantes 5-Star Spooler. Preu: 13.000 €. Tel. 620 755 826 (Xavier).

Es ven Audi A4 Avant 1.9 TDi Quattro, 130CV, dièsel, any 2002, 110.000 km, sempre en garatge, llantes esportives, mans lliures Bluetooth Parrot, clima-titzador bizona, control de tracció EDS. Preu: 9.000 €. Tel. 608 032 260 (Joan).

Es ven parapent d’es-cola Koyot XS (45-65 kg). Nou, només 25 vols. Preu: 1.500 €. També cadira per 350€. Conjunt complet, nego-ciable. Tel. 665 637 499. A/e: [email protected].

reproductor MP3 o PDA auxiliar i connector d’àu-dio per a iPod. Preu: 7.250 €. Tel. 665 637 499. A/e: [email protected].

Venc impressora HP Designjet 1100 Plus, pràcticament nova. Re-galo taula feta a mida. Admeto ofertes. Tel. 678 370 189 (Joan).

Més informació: www.hongkongairport.com

TEXT: Anna Carrió FOTO: Arxiu

Aeroport ChekAeroport Internacional de Hong Kong

Si vols contactar amb els Fulls dels Enginyers per posar un anunci de compra/venda, suggerir un entreteniment o fer qualsevol proposta, pots fer-ho a través de l’adreça electrònica [email protected]. Per a canvis d’adreça, posa’t en contacte amb [email protected]. També pots trucar al telèfon 933 192 300.

CONTACTE

Enginyeries del Món

El 6 de juliol del 1988, Hong Kong va inaugurar el seu aeroport inter-nacional, unes instal·lacions que

descansen sobre una illa al mar del sud de la Xina, 25 quilòmetres mar endins. Dut a terme per Foster and Partners, aquest aeroport és un dels projectes d’enginyeria més costosos de la història.Per construir-lo va ser necessari aplanar i connectar les illes Chek Lap Kok i Lam Chau, dues illes muntanyoses properes a la costa. Conegut també com a aeroport Chek, aquesta monumental adaptació del terreny va obligar els enginyers que tre-ballaven en el projecte a idear no només la terminal de passatgers més llarga del món, sinó una illa completa que mantin-gués l’aeroport i quilòmetres de túnels, ponts i vies per connectar-lo amb el con-tinent i facilitar el transport de gairebé 87 milions de passatgers a l’any.

Va ser necessària la participació de 45.000 persones en la seva construcció, ja que no es tracta d’un simple aeroport, sinó d’una obra d’enginyeria que va requerir construir 35 quilòmetres de noves superautopistes i un sistema de tren d’alta velocitat. Un dels punts de connexió amb el con-tinent és el pont Ma Tsing, que amb dos quilòmetres de llarg és el pont en suspen-sió més llarg del món. Aquesta estructura funciona com a port de servei i representa una ruta per al tren d’alta velocitat, i per això està pensada per suportar la força dels vents huracanats de la zona. El fet de situar l’aeroport al mar va ser una decisió que es va prendre per tal d’evitar que els remolins d’aire empenyessin els avions fora del seu curs. Un sofisticat sistema de radar Doppler detecta talls de vent perillo-sos i turbulències, i ajuda a guiar els avions de manera segura.

volem +

SabadellProfessional

El banc de les millors empreses. I el teu.

Una cosa és dir que treballem en PRO dels professionals col·legiats.Una altra és fer-ho:

Compte

Expansió PRO.T’abonem el 10% de la tevaquota de col·legiat*.- - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - -

Més de

+ + +0 3% Gratis 1.300comissions de devolució dels teus rebuts la targeta de crèdit i de dèbit. oficines al teu servei.d’administració i domèstics principals, fins a unmanteniment. màxim de 20 euros al mes.

- - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - -

Al cap i a la fi, som el banc de les millors empreses. O el que és el mateix,el banc dels millors professionals: el teu.

Truqui’ns al 902 383 666, organitzem una reunió i comencem a treballar.

sabadellprofessional.com

*Fins a un màxim de 100 euros l’any.

JULIOL 2012

La contractació de projectes, obres i manteniment a través de concursos públics 3 JULIOL - 3 h

Curs de pràctica pericial 4 JULIOL - 12 h

Tecnologies i negocis 2.0 5 JULIOL - 8 h

Procediments simplificats de certificació energètica en edificis existents: CE3 i CE3X 10 JULIOL - 8 h

Tots els cursos que oferim es poden programar en modalitat in-company a qualsevol destinació del país ajustant-los a les necessitats de la vostra empresa.

El Col·legi/Associació s’ha acreditat com a entitat organitzadora per a gestionar gratuïtament la bonifi-cació de la Fundació Tripartita dels cursos organitzats pel Servei de Formació.

ESPECIFIQUES

2A OPCIÓ

1A OPCIÓ

Formant enginyers des de 1969

Programa de Formació ContínuaDEL COL·LEGI D’ENGINYERS INDUSTRIALS DE CATALUNYA

Segueix totes les novetats i l’oferta formativa completa a update.eic.cat.Per a més informació: Tel. 932 957 807 [email protected] www.eic.cat

Fulls dels Engiyers num. 277

Documents

Transcript of Fulls dels Engiyers num. 277