plagues: l’heroïna, l’alcoholisme, la kale borroka, ETA, la presó, les pinta-des amenaçants, la violència domès-tica, el GAL... Aquest retaule de devastació pro-gressiva es va desplegant al compàs d’una lenta i aflictiva maduració pre-sidida per la figura temible del pare, Amadeo, amb unes anades i vingu-des (millor hauria sigut que estigués absent, com alerta el títol) i rampells d’agressivitat que no s’aclareixen oportunament fins a les últimes pà-gines. És en aquestes, escrites molt després, el 2009, on es mostra el re-vers del record, el saldo vital deficita-ri i el recompte de danys. Amaya ha necessitat tornar als anys de plom de la seva infància i joventut, pre-guntar-se qui ha acabat sent, quins obstacles se li van oposar i per què. Només l’escriptura d’una novel·la li permet buscar aquest tipus de res-postes, una novel·la de reviviscènci-es sense atenuacions. Edurne Porte-la aconsegueix una narració intensa i plurívoca en la qual la incomoditat i la incertesa sacsegen les emocions i les idees del lector. H

3 MEJOR LA AUSENCIA Edurne Portela Galaxia Gutenberg 290 pàg. 19,90 €

Víctimesi botxinsLLIBRE DE LA SETMANA ‘Mejor la ausencia’ és l’exemple pràctic d’‘El eco de los disparos’

La incomoditat i la incertesa han si-gut sempre els espais cap on arros-sega la literatura que no es confor-ma a ser una simple evasió. Són es-pais morals i també afectius perquè en ells els lectors se senten interpel-lats i forçats a sortir de la seva indife-rència o la seva inhibició rutinària. A l’assaig El eco de los disparos (2016), Edurne Portela analitzava, des d’aquesta perspectiva, les represen-tacions de la violència al País Basc: la del terrorisme d’ETA i la de l’Estat.

Des de la seva pròpia memòria de ne-na que va créixer enmig del conflic-te i fins a un present envoltat encara de reserves i silencis, Portela reflexi-ona sobre com han tractat el cine i la literatura el problema d’una socie-tat malalta de violència i por, el que alguns joves escriptors bascos (Jokin Muñoz o Iban Zaldúa) anomenen «la Cosa». Però el seu principal inte-rès transcendeix la mera recreació d’una normalitat social iniqua per apuntar a l’efecte que aquestes ficci-ons tenen sobre la capacitat de com-prensió i empatia del receptor. Por-tela està convençuda que les pràcti-ques culturals com les pel·lícules o novel·les poden enfortir la imagina-ció ètica dels ciutadans, movent-los

des de la passivitat cap a un compro-mís amb la reparació de les ferides mal tancades. Es podria dir que l’assaig, valent i original, molt recomanable, ha tin-gut continuïtat i exemple pràctic en aquesta primera novel·la, Mejor la ausencia. També aquí es transpa-renten certs components autobio-gràfics, però estan integrats en una trama ben resolta tècnicament que es dirigeix a il·lustrar la imparable destrucció d’una família, l’amar-ga desesperança que castiga tots els seus membres (amb excepció d’Ai-tor, que troba una fugida en l’estu-di i els llibres). Per a això, és un en-

cert l’elecció d’una narradora infan-til, Amaya, que va donant testimoni del que observa i experimenta des dels seus 5 anys fins als 18, amb el seu limitat punt de vista i vocabula-ri, amb la seva visió del món i la seva sentimentalitat canviants.

EL MALSON D’UNA FAMÍLIA / Cada any, en-tre el 1979 i el 1992, amb el terroris-me etarra atacant amb la seva màxi-ma duresa, es mereix un breu capí-tol abundant de diàlegs. A través de la veu narrativa, que any rere any creix i es corromp als nostres ulls, es va delineant el malson d’una famí-lia sobre la qual han caigut totes les

33 Un home passeja davant un mural d’ETA a Elgoibar, el 2002.

ARXIU/RAFA RIVAS

DOMINGO

Ródenas

La sordidesa de madurarCRÍTICA ‘Els fills de Llacuna Park’ i ‘Estiu 1993’ tenen un aire familiar

En pocs dies de diferència he llegit El desgel, de l’autora belga Lize Spit, i he vist la pel·lícula Estiu 1993 de Carla Simón: quan he tancat Els fills de Llacuna Park, de Maria Guasch, m’ha semblat notar un cert aire de família. Són tres autores nascudes als vuitanta que se serveixen de formats i punts de vista diferents per explicar la història d’una mort

que projecta una ombra cap al fu-tur i que s’evoca des del present, com si les mancances fossin tant o més rellevants que les realitats. La protagonista d’Els fills de Lla-cuna Park, de trenta-pocs anys, en-cara no s’ha emancipat de la fa-mília. Treballa de manera tem-poral en una presó, fa vida de barri, visita els pares amb regula-ritat, té amistats contingents, a vegades beu, no acaba de trobar

VICENÇ PAGÈS JORDÀ

de capbussar-se en malsons físics o químics (que hi són, però en tercer pla, i tot i així la protagonista en sent les conseqüències), l’autora s’endinsa amb sensibilitat en l’àr-dua tasca de créixer, que és com dir: elegir, superar la culpa i el si-lenci, acostumar-se al desconcert, aprendre a posar-se en el lloc dels altres, rellegir amb nous ulls el que ja no ens envolta. A vegades una novel·la pot tenir l’estrany po-der d’ajudar-nos a superar la sen-sació d’irrealitat. H

3 ELS FILLS DE LLACUNA PARK Maria Guasch L’Altra 184 pàgines. 18 euros

el seu lloc. Sabem què fa, però no sempre en coneixem els motius –i sospitem que ella tampoc. A partir de la feina, entra en contacte de manera abrupta amb la família d’una antiga companya d’institut, recupera amb retard as-signatures pendents, coneix fets que s’estimaria més oblidar. Maria Guasch ho narra amb una fredor precisa, amb pinzellades d’un rea-lisme entre líric i brut, inclou des-

cripcions que suggereixen una sor-didesa intrínseca, s’interna amb humilitat en formes desconegu-des, sap equilibrar mons antics i mentalitats noves, ens mostra una precarietat vital que no és tan dife-rent de les que ja coneixíem però que està viscuda –i narrada– amb la sensibilitat del temps. Els fills de Llacuna Park és la ter-cera novel·la de Maria Guasch (Begues, 1983), una de les autores més personals de la seva genera-ció. Un exemple: la prosa del nar-rador és impol·luta, però els dià-legs incorporen paraules espúries. Un altre exemple: en descripcions breus i aparentment anodines hi sap concentrar l’absurditat d’una etapa vital. En comptes de novel-lar experiències trasbalsadores o

llibres DIMECRES54 27 DE SETEMBRE DEL 2017

EL RÀNQUING D’EL PERIÓDICO Setmana del 18 al 24 de setembre xG xx,xx € POSICIÓ RESPECTE DE LA SETMANA PASSADA SETMANESA LA LLISTA PREUDE VENDA

1 2 3 4 5 6 7 8 9 10FICCIÓ

2A 22,90 € 3A 22,50 €46A 22,90 €3A 21,90 €

‘Berta Isla’Javier MaríasAlfaguaraLes vivències senti-mentals i profes-sionals d’un espia absent del seu entorn familiar. 600 p.

‘Patria’Fernando AramburuTusquetsLa història de dues famílies basquesal llarg de gairebétres dècades.648 p.

‘El hombre que perseguía su sombra’ David LagercrantzDestinoLa cinquena entregade l’exitosa sèrie ‘Millennium’640 p.

‘Los pacientesdel doctor García’Almudena GrandesTusquetsLes vivències d’un doctor al Madridde la postguerra. 768 p.

24 = 14,96 €2 = 12,95 €

‘4321’Paul AusterSeix BarralLes quatre vides simultànies d’unindividu en els convulsos Estats Units del segle XX.960.

‘It’ Stephen KingDebolsilloLa història d’un sinistre pallassoque sembra la des-trucció en un poble nord-americà. 1504 p.

‘La lección de August’ R. J. PalacioNube de TintaL’emotiva històriad’un nen amb unagreu deformitata la cara. 316 p.

2G 24,90 €

‘Una columnade fuego’Ken FollettPlaza & JanésLa tercera entrega de la popular saga iniciada amb ‘Els pilars de la terra’.944 p.

4G 23,90 € 10A 22,90 €4 = 17,90 €

‘Mujeres que compran flores’Vanessa MonfortPlaza & JanésLes vides de cinc dones que tenen una floristeria coma lloc de trobada.368 p.

‘Más allá del invierno’Isabel AllendePlaza & JanésLes vivències de tres personatges durantun temporal deneu a Nova York.352 p.

Cas

tellà

Cat

alà

2 = 24,90 € 4 = 20,50 €3 = 22,50 €

‘L’home que perseguia la seva ombra’ David LagercrantzColumnaLa cinquena entregade l’exitosa sèrie ‘Millennium’416 p.

‘La casa dela frontera’Rafael VallbonaEdicions 62Les vicissituds d’unafamília propietàriad’un hostal a Puigcerdà.304 p.

‘Això no és Amèrica’Jordi PuntíEmpúriesUna col·lecció de singulars històries quotidianes enforma de relats.168 p.

‘Una columnade foc’Ken FollettRosa dels VentsLa tercera entrega de la popular saga iniciada amb ‘Els pilars de la terra’.944 p.

1A 19,90 €

‘Sota l’aigua’Paula HawkinsLa CampanaUna dona s’encarre-ga de cuidar la filla adolescent de la seva germana quan aquesta mor.446 p.

‘El ferrocarrilsubterrani’Colson WhiteheadLa CampanaDesesperada fugida d’una jove esclava d’una plantació de cotó.400 p.

‘El petit príncep’Antoine deSaint-ExupérySalamandra (Butx.)El clàssic immortalde l’escriptor francès Antoine deSaint-Exupéry.64 p.

‘4321’Paul AusterEdicions 62Les quatre vides simultànies d’unindividu als convulsos Estats Units del segle XX.960.

4 = 23,90 € 2A 16,90 € 11A 19,90 € 37= 5,95 € 1A 19,90 €146G 17,95 €

‘Wonder’R. J. PalacioLa CampanaLa dura i emotiva història d’un nen que té unagreu deformitata la cara.420 p.

‘Silencis inconfessables’Hjorth & RosenfeldtColumnaUn nou cas del psiquiatre criminalSebastian Bergman.512 p.

© El Periódico de Catalunya. Tots els drets reservats.Aquesta publicació és per a ús exclusivament privat i es prohibeix la seva reproducció, distribució, transformació i ús per a press-clipping.