Gabriel FerraterGabriel Ferrater

Gabriel Ferrater (Reus, 1922 - Sant Cugat Gabriel Ferrater (Reus, 1922 - Sant Cugat del Vallès, 1972)del Vallès, 1972)

BiografiaBiografia

Gabriel Ferrater Soler neix a Reus el 20 de maig del 1922, Gabriel Ferrater Soler neix a Reus el 20 de maig del 1922, en el si d'una família benestant i culta .en el si d'una família benestant i culta .

Al 1938, s'instal·la a Bordeus on pot adreçar la seva Al 1938, s'instal·la a Bordeus on pot adreçar la seva curiositat als seus autors favorits, com Baudelaire, Valéry, curiositat als seus autors favorits, com Baudelaire, Valéry, Montagne o Racine, i per contemporanis com Gide, Montagne o Racine, i per contemporanis com Gide, Proust o el grup surrealista.Proust o el grup surrealista.

Va establir amistat amb Carles Riba i entrà en contacte amb Va establir amistat amb Carles Riba i entrà en contacte amb l’Escola de Barcelona , que va impulsar la renovació de la l’Escola de Barcelona , que va impulsar la renovació de la literatura Catalana.literatura Catalana.

Gabriel Ferrater se suïcidar el 27 d'abril de 1972, al seu pis Gabriel Ferrater se suïcidar el 27 d'abril de 1972, al seu pis de Sant Cugat del Vallès.de Sant Cugat del Vallès.

ObraObra PoesiaPoesia

Gabriel Ferrater va escriure els seus tres llibres de poemes amb pocs Gabriel Ferrater va escriure els seus tres llibres de poemes amb pocs anys de diferencia :anys de diferencia :

--Da nuces puerisDa nuces pueris --Menja't una camaMenja't una cama -Teoria dels cossos-Teoria dels cossos

Tots aquets aquests es la aplegar amb el títol de Tots aquets aquests es la aplegar amb el títol de Les dones i els diesLes dones i els dies , la , la temàtica dels poemes de Ferrater és el pas del temps i les relacions temàtica dels poemes de Ferrater és el pas del temps i les relacions humanes, intenta fixar els instants de felicitat.humanes, intenta fixar els instants de felicitat.

S’allunya dels plantejaments típics del realisme històric.Inicia un S’allunya dels plantejaments típics del realisme històric.Inicia un nou tipus de realisme , vinculat a la poesia dels anglesos Eliot , nou tipus de realisme , vinculat a la poesia dels anglesos Eliot , Hardy , Auden Graves , que es coneix com a Poesia de Hardy , Auden Graves , que es coneix com a Poesia de l’experiència.l’experiència.

ObraObra

Crítica literàriaCrítica literària

-Sobre literatura .-Sobre literatura .

- La poesia de Carles Riba. - La poesia de Carles Riba.

- Sobre pintura .- Sobre pintura .

- Sobre el llenguatge .- Sobre el llenguatge .

- Foix i el seu temps.- Foix i el seu temps.

-Vers i prosa. València.-Vers i prosa. València.

ObraObra

Novel·laNovel·la -Un cuerpo, o dos-Un cuerpo, o dos

AltresAltres-Articles a la revista Serra d’or amb el títol de -Articles a la revista Serra d’or amb el títol de “ “ causis linguae”causis linguae”

""Amb un cert afany de simplificació, dèiem recentment que, tot Amb un cert afany de simplificació, dèiem recentment que, tot seguint el títol que Ferrater donà al volum que comprèn els tres seguint el títol que Ferrater donà al volum que comprèn els tres llibres que publicà separadament i que amb correccions i afegits llibres que publicà separadament i que amb correccions i afegits

componen componen Les dones i els diesLes dones i els dies, hi ha dos temes que l'autor subratlla , hi ha dos temes que l'autor subratlla com a centrals dins la seva obra: el de l'experiència moral de les com a centrals dins la seva obra: el de l'experiència moral de les relacions entre els homes i les dones, en totes les seves formes relacions entre els homes i les dones, en totes les seves formes

amistat, amor, erotisme, i el del pas del temps, que pot ser l'històric amistat, amor, erotisme, i el del pas del temps, que pot ser l'històric o el personal, i que, moltes vegades, resulten indestriables l'un del o el personal, i que, moltes vegades, resulten indestriables l'un del altre. Aquests temes han estat repetidament esmentats per Ferrater altre. Aquests temes han estat repetidament esmentats per Ferrater

com els bàsics de la seva obra, i fins i tot en vers ho diu com els bàsics de la seva obra, i fins i tot en vers ho diu explícitament: explícitament:

Amb ben poc en tenim prou. Només Amb ben poc en tenim prou. Només el sentiment de dues coses: el sentiment de dues coses:

la terra gira i les dones dormen. la terra gira i les dones dormen. Conciliats, fem via Conciliats, fem via

cap a la fi del món. No ens cal cap a la fi del món. No ens cal fer res per ajudar-lo. fer res per ajudar-lo.

Joan Vinyoli i PladevallJoan Vinyoli i Pladevall

(Barcelona 3 de juliol de 1914-30 de (Barcelona 3 de juliol de 1914-30 de novembre de 1984)novembre de 1984)

BiografiaBiografia

El seu pare va morir quan tenia quatre anys i va viure una El seu pare va morir quan tenia quatre anys i va viure una

infantesa marcada per les penúries econòmiques familiars infantesa marcada per les penúries econòmiques familiars

i la felicitat dels estius passats a Santa Coloma de Farners, i la felicitat dels estius passats a Santa Coloma de Farners,

paisatge sovint evocat en la seva poesia. Cursà estudis de paisatge sovint evocat en la seva poesia. Cursà estudis de

comerç i als setze anys entrà a treballar a l’editorial comerç i als setze anys entrà a treballar a l’editorial

Labor, on va exercir càrrecs diversos, fins a la seva Labor, on va exercir càrrecs diversos, fins a la seva

jubilació el 1979.jubilació el 1979.

ObraObra

Primer desenllaç. Primer desenllaç. De vida i somni. De vida i somni. El Callat El Callat Ara que és tard. Ara que és tard. Vent d'aram. Vent d'aram. A hores petitesA hores petites Passeig d'aniversari.Passeig d'aniversari. La mesura d'un homeLa mesura d'un home

Óssa MenorÓssa Menor (1951): (1951): Les hores retrobadesLes hores retrobades. . Lletra d'OrLletra d'Or (1974): (1974): I encara les paraulesI encara les paraules. . Crítica Serra d'OrCrítica Serra d'Or (1976): (1976): Ara que és tardAra que és tard. . Crítica Serra d'OrCrítica Serra d'Or (1977): (1977): Vent d'aramVent d'aram. . Crítica Serra d'OrCrítica Serra d'Or (1981): (1981): A hores petitesA hores petites. . Nacional de Literatura del Ministerio de CulturaNacional de Literatura del Ministerio de Cultura

(1985): (1985): Passeig d'aniversariPasseig d'aniversari.. Generalitat de CatalunyaGeneralitat de Catalunya (1985): (1985): Passeig d'aniversariPasseig d'aniversari. . Ciutat de BarcelonaCiutat de Barcelona (1985): (1985): Passeig d'aniversariPasseig d'aniversari. . Crítica Serra d'OrCrítica Serra d'Or (1985): (1985): Passeig d'aniversariPasseig d'aniversari..

PremisPremis

Es converteix en una de les veus poètiques mes Es converteix en una de les veus poètiques mes importants de la poesia catalana de postguerra, gràcies a importants de la poesia catalana de postguerra, gràcies a una poesia caracteritzada per un corrent anomenat poesia una poesia caracteritzada per un corrent anomenat poesia de l’experiència que inicia Gabriel Ferrater. Aquests de l’experiència que inicia Gabriel Ferrater. Aquests desprès d’haver travessat l’experiència simbolista en un desprès d’haver travessat l’experiència simbolista en un dels llibres anomenats anteriorment aconsegueix dels llibres anomenats anteriorment aconsegueix configurar un espai poètic personal.configurar un espai poètic personal.

A més va fer traduccions de llibres com:A més va fer traduccions de llibres com:

Al alemany: Nover versions de RilkeAl alemany: Nover versions de Rilke Al castellan: Cuarenta poemasAl castellan: Cuarenta poemas Al francés: Promenade d'anniversaire et autres poemesAl francés: Promenade d'anniversaire et autres poemes

"Joan Vinyoli és dels pocs poetes que nascuts sota l'ombra de Riba se "Joan Vinyoli és dels pocs poetes que nascuts sota l'ombra de Riba se salva poèticament. Mentre les obres de Bartomeu Rosselló-Pòrcel i salva poèticament. Mentre les obres de Bartomeu Rosselló-Pòrcel i Màrius Torres queden interrompudes per les seves morts, la de Màrius Torres queden interrompudes per les seves morts, la de Vinyoli és de les poques que van més enllà "d'un cert epigonisme". Vinyoli és de les poques que van més enllà "d'un cert epigonisme". Com diu Feliu Formosa: "Vinyoli sobreviu a aquella època tan dura Com diu Feliu Formosa: "Vinyoli sobreviu a aquella època tan dura i aguanta els embats del temps, a diferència de molts poetes i aguanta els embats del temps, a diferència de molts poetes apareguts en aquells moments de replegament cultural, que apareguts en aquells moments de replegament cultural, que instrumentalitzen una poesia culturalista, neonoucentista, i la instrumentalitzen una poesia culturalista, neonoucentista, i la majoria dels quals foren realment de vocació vacil.lant i efímera". majoria dels quals foren realment de vocació vacil.lant i efímera". En la raó salvació-continuïtat dirigeix el prologuista els seus En la raó salvació-continuïtat dirigeix el prologuista els seus interrogants i l'afirmació de com Vinyoli és un exponent clar "que interrogants i l'afirmació de com Vinyoli és un exponent clar "que respon a un projecte previ molt profund de no destriar vida i respon a un projecte previ molt profund de no destriar vida i poesia". És la fidelitat a aquest projecte, la necessitat de no poesia". És la fidelitat a aquest projecte, la necessitat de no interrompre'l, allò que explica avui la fecunditat del poeta, la seva interrompre'l, allò que explica avui la fecunditat del poeta, la seva decisiva presència en el camp de la poesia catalana." decisiva presència en el camp de la poesia catalana."

"La poesia de Joan Vinyoli." "La poesia de Joan Vinyoli."

Vicent Andrés EstellésVicent Andrés Estellés

(Burjassot, l'Horta, 1924 - València, (Burjassot, l'Horta, 1924 - València, 1993)1993)

BiografiaBiografiaVicent Andrés Estellés va néixer el 4 de setembre de 1924 a Vicent Andrés Estellés va néixer el 4 de setembre de 1924 a

Burjassot, en una família de forners. Quan esclatà la Guerra Civil Burjassot, en una família de forners. Quan esclatà la Guerra Civil tenia dotze anys i La guerra influí molt en la seua obra, en la qual tenia dotze anys i La guerra influí molt en la seua obra, en la qual la mort és un tema recurrent.la mort és un tema recurrent.

Més tard va passar la joventut a Valencia, on s'aficionà a la literatura Més tard va passar la joventut a Valencia, on s'aficionà a la literatura de forma autodidacta: els autors que més li influïren en esta etapa de forma autodidacta: els autors que més li influïren en esta etapa van ser Baudelaire, Neruda, Eluard, Pavese i Walt Whitman; en van ser Baudelaire, Neruda, Eluard, Pavese i Walt Whitman; en català, Verdaguer, Carner, Riba, Rusiñol, Ausiàs March, Màrius català, Verdaguer, Carner, Riba, Rusiñol, Ausiàs March, Màrius Torres, Salvat-Papasseit i Rosselló-Pòrcel.Torres, Salvat-Papasseit i Rosselló-Pòrcel.

El 1955 es casa amb Isabel, amb la qual tindria una filla que va El 1955 es casa amb Isabel, amb la qual tindria una filla que va morir als quatre mesos: així s'ancorava per sempre el tema de la morir als quatre mesos: així s'ancorava per sempre el tema de la mort a la seua mort a la seua

Morí el 27 de març de 1993 a València.Morí el 27 de març de 1993 a València.

PremisPremis Premi CantonigròsPremi Cantonigròs (1956): (1956): Donzell amargDonzell amarg. . Premi ValènciaPremi València (1958): (1958): La clau que obri tots els panysLa clau que obri tots els panys. . Ausiàs MarcAusiàs Marc (1966): (1966): L'inventari clementL'inventari clement. . Lletra d'OrLletra d'Or (1975): (1975): Les pedres de l'àmforaLes pedres de l'àmfora. . Crítica Serra d'Or de poesiaCrítica Serra d'Or de poesia (1975): (1975): Les pedres de Les pedres de

l'àmforal'àmfora. . Crítica Serra d'Or de poesiaCrítica Serra d'Or de poesia (1978): (1978): Balanç de MarBalanç de Mar. . Premi d´Honor de les Lletres CatalanesPremi d´Honor de les Lletres Catalanes (1978). (1978). Creu de Sant JordiCreu de Sant Jordi (1982). (1982). Premi de les Lletres ValencianesPremi de les Lletres Valencianes (1984). (1984). Medalla d'Or Belles ArtsMedalla d'Or Belles Arts Ministeri de Cultura, a títol Ministeri de Cultura, a títol

pòstum (1993).pòstum (1993).

ObraObra

En les seves obres i trobem poesía, novela, teatre, contes En les seves obres i trobem poesía, novela, teatre, contes infantils, traduccions aquí un exemple de cadascún:infantils, traduccions aquí un exemple de cadascún:

La mort, el seu ritual i les al·legories corresponents La mort, el seu ritual i les al·legories corresponents constitueixen una temàtica que fascina l'Estellés.constitueixen una temàtica que fascina l'Estellés.

Així doncs, al costat de l'expressió directa de la sexualitat o de Així doncs, al costat de l'expressió directa de la sexualitat o de l'ús sobtador de mots, la poesia d'Estellés també hiha una l'ús sobtador de mots, la poesia d'Estellés també hiha una particular elaboració estilística i retòricaparticular elaboració estilística i retòrica

PoesiaPoesia- L'ofici de demà. - L'ofici de demà. - La clau que obri tots els panys. - La clau que obri tots els panys. - Llibre de meravelles.- Llibre de meravelles.

-Mare de terra. -Mare de terra. - Testar. - Testar. - Mural del País Valencià- Mural del País Valencià.. -Manual de conformitats. -Manual de conformitats. - Antibes. - Antibes. - Balanç de mar.- Balanç de mar.

Novel·laNovel·la - El coixinet. - El coixinet.

TeatreTeatre

-Oratoris del nostre temps. -Oratoris del nostre temps.

-Dos drames i una farsa. -Dos drames i una farsa.

Comtes infantilsComtes infantils

- Aventura d'un dia de mercat.- Aventura d'un dia de mercat.

"Per a un poeta-narrador, periodista, com Vicent Andrés Estellés, "Per a un poeta-narrador, periodista, com Vicent Andrés Estellés, l'erotisme és, gairebé sempre l'inici orgiàstic de la representació de la l'erotisme és, gairebé sempre l'inici orgiàstic de la representació de la festa dels sentits, de la comunió eufòrica amb la circumstància festa dels sentits, de la comunió eufòrica amb la circumstància personal i passional del poeta. personal i passional del poeta.

Però és també, per paradoxa, la commemoració de l'instant efímer Però és també, per paradoxa, la commemoració de l'instant efímer que, d'una banda, ens allibera de la mort i de l'altra la preanuncia. Fet que, d'una banda, ens allibera de la mort i de l'altra la preanuncia. Fet que situa Andrés Estellés en un corrent temàtic fonamental al llar de que situa Andrés Estellés en un corrent temàtic fonamental al llar de tota la història del pensament: la dialèctica eros-thànatos, la tensió tota la història del pensament: la dialèctica eros-thànatos, la tensió entre mort i amor, que ja arrenca dels diàlegs platònics i travessa tota entre mort i amor, que ja arrenca dels diàlegs platònics i travessa tota la literatura universal, expressa prodigiosament les paradoxes del la literatura universal, expressa prodigiosament les paradoxes del poeta, la seva capacitat de convertir l'instant en una espurna poeta, la seva capacitat de convertir l'instant en una espurna significativa de la reflexió omnipresent sobre la mort. Més encara: el significativa de la reflexió omnipresent sobre la mort. Més encara: el vitalisme del nostre poeta sorgeix d'aquesta obsessió per vèncer, a vitalisme del nostre poeta sorgeix d'aquesta obsessió per vèncer, a cada instant, la mort. I aquesta eufòrica celebració de la victòria de cada instant, la mort. I aquesta eufòrica celebració de la victòria de l'amor adquireix tot l'aire èpic de qui, alhora, acaba de vèncer, un cop l'amor adquireix tot l'aire èpic de qui, alhora, acaba de vèncer, un cop més -en combat no gens definitiu-, la Dama."més -en combat no gens definitiu-, la Dama."

BibliografiaBibliografia

http://www.escriptors.cat/autors/ferraterg/http://www.escriptors.cat/autors/ferraterg/index.phpindex.php

http://www.uoc.edu/lletra/noms/gferrater/http://www.uoc.edu/lletra/noms/gferrater/

http://es.wikipedia.org/wiki/Gabriel_Ferraterhttp://es.wikipedia.org/wiki/Gabriel_Ferrater