Número 15. Juny 2012

gastr maniaEspai per descobrir

conèixer i aprendre

Butlletí electrònic interactiu.

Clika sobre les adreces web

http://issuu.com/gastromaniaandorra

editorial actualitat

El vi, com a cultura, símbol d’estatus, utilitza habitualment paraules com retro-gust, aroma, criança, en converses entre persones de cert “standing”, que clara-ment es distingeixen dels que sobreviuen amb el salari mínim i que tenen altres te-mes d’interès com pagar el lloguer, com-prar els llibres de la mainada o canviar l’electricitat a tarifa nocturna. Els savis, els que saben de tot, ja fa temps que han entrat en el món del vi i això ja és l’òstia! (amb perdó). I és probable que d’aquesta tendència neixi allò del “vi com a cultura”, perquè parlar és una cosa –malgrat que per això no n’hi ha prou d’haver begut diverses collites de diferents denomina-cions – i “saber, saber” és una altra. El que realment sap sí que demostra un estatus, sobretot perquè es senzill, explica les raons de les seves preferències, distingeix unes varietats de altres i sap en cada mo-ment escollir el vi més adequat, no el més car ni el més de moda. L’altre, l’idiota diu bajanades sense venir a compte, i aquí es pot aplicar allò de “millor estar callat i semblar babau que parlar i descobrir tots els dubtes”.

És obvi que cada vegada hi ha més ve-ritables entesos en la cultura del vi, però són preocupants els que diuen saber. Si davant tres vins de diferents anyades, denominacions d’origen i varietats són capaços de fer tres discursos diferents i coherents es pot parlar amb ells, segura-ment aprendrem coses. Si utilitzen parau-les molt rares, accepcions no adequades, fan com que estan assolint l’èxtasi i fan sorolls estranys ¡compte! s’estan transmu-tant o no en tenen ni idea.

Estatus

L ‘organització ecologista Amigos de la Tierra ha realit-zat, en col·laboració amb diverses universitats espan-

yoles, l’informe “Aliments quilomètrics” en el que analitza l’impacte ambiental de les importacions d’aliments. El document recull, entre altres dades, la quantitat d’aliments importada, el país d’origen, els quilòmetres recorreguts, el mitjà de transport utilitzat i les emissions de CO2 que s’han produït.

Les últimes dades disponibles són de l’any 2007 quan es van importar més de 29 milions de tones d’aliments que van suposar una emissió de quasi 5 milions de tones de CO2. Destaca que l’agricultura industrial, tot i no tenir-se en compte, és un dels sectors que més contribueixen a l’escalfament global.

L’informe destaca el fet que la importació d’aliments ha continuat creixent i ho ha fet més d’un 50 % entre 1995 i 2007. Pel que fa als mitjans de transport utilitzats, el primer és el vaixell i l’últim el tren, tot i que aquest te un impacte vint vegades menor que el transport per carretera. Pel que fa als grups d’aliments els que més lluny viatgen són els ce-reals i els pinsos, el cafè i les espècies, el peix i el marisc i les fruites i llegums. Aquests aliments abans d’arribar al nostre

país han recorregut més de 5.000 quilòmetres. Pel que fa a la procedència la majoria d’aliments importats a Europa provenen d’Amèrica Central i del Sud. Aquestes importa-cions ja suposen un 39 % i continuen creixent.

L’impacte més important el produeix la massiva im-portació de cereals i pinsos destinats a l’alimentació de la ramaderia industrial. En total Espanya importa 14 milions de tones de productes alimentaris per la ramaderia nacio-nal. 7 milions de tones de soja procedents principalment d’Argentina i de Brasil on l’expansió d’aquests cultius està provocant problemes mediambientals. La importació però, no es redueix a aquests tipus de productes sinó que també afecta a altres alimenta típics de la nostra dieta i el nostre paisatge com el vi o els cigrons.

Així doncs l’informe detecta una tendència creixent cap a la industrialització i l’orientació de la agricultura cap al comerç internacional, dues tendències que tenen efectes molt negatius sobre el medi ambient. Recomanen, doncs, que s’aposti per la relocalització i l’agricultura familiar i a petita escala que contribueix al benestar animal, crea llocs de treball i ajuda a reduir l’emissió de gasos d’efecte hiver-nacle.

ELs aLimEnts rEcorrEn més dE 5.000 quiLòmEtrEs fins quE arribEn aL mErcat

2 I gastromania

cELLEr d’En toni El restaurant més emblemàtic del país, amb la carta de vins més complerta.c/ Verge del Pilar, 4. ANDORRA LA VELLATel. +376 821252-376.821843Fax: +376 821872Sasa1970@hotmail.es

L’EuLari dE PaL - rEstaurantCuina de borda amb els millors productesPlaça Major de Pal . PALTel. +376 836400restaurant.eulari@andorra.ad

mama maria - rEstaurantTotes les opcions per acontentar tots els gustos i possibilitats Av. Meritxell, 25.ANDORRA LA VELLATel.+376 869996- Fax +376 829998mamamaria@andorra.ad

rEstaurant don dEnisL’establiment amb més solera del país.

c/ Isabel Sandy, 3 ESCALDES-ENGORDANY

Tel. +376 820692 - +376 823742 restaurantdondenis@andorra.ad

La borda PairaL 1630Cuina d’avui i de sempre envoltada del luxe i el confort d’un gran establiment.c/ Doctor Vilanova, 7 - ANDORRA LA VELLATels. +376 869999 - +376 866661 lbp1630@andorra.ad

borda EstEVEt De refugi de pastors a refugi de gourmets. c/La Comella, 2. Tel.+376 864026ANDORRA LA VELLAbordaestevet@quarsandorra.com

rEstaurant 360ºCuina de mercatCra. d’Arinsal , edifici Caprici, planta baixa ARINSALTel. +376 839981www.facebook.com/restaurant360

rEstaurant can manELLa cuina tradicional de sempre amb tocs personals del xef Carles Flinchc/ Mestre Xavier Plana, 6ANDORRA LA VELLATel. +376 822397 - Fax +376 861504 canmanel@andorra.ad

borda raubErtL’autèntica cuina andorranaCarretera d’Erts, km. 1,5.Tel. +376 835420LA MASSANAinfo@calserni.comwww.calserni.com

La cÚPuLaCuina creativa d’alta volada.Carrer Na Maria Pla, 19-21.Tel. +376 879444. Fax +376 879445 ANDORRA LA VELLAlacupula@plazandorra.comwww.plazandorra.com

EL rEbost dEL PadrÍ.botiGa-rEstaurantLa cuina d’un gran xef que ja ha merescut els millors reconeixements de les guies.c/ La Vall, 18. Tel. +376 821212. Fax. +376 821212 ANDORRALA VELLAgescola@andorra.ad www.elrebostdelpadri.com

minim’s- rEstaurantLa cuina de sempre amb la millor relació qualitat-preuAntic Carrer Major, 5ANDORRA LA VELLATel. +376 867511

rEstaurant 120L’oferta més variada i extensa amb les millors especialitats.Av. Meritxell, 120. ANDORRA LA VELLATel.+376 865345120@andorra.ad

La borda dE L’aVi. rEstaurantCuina de muntanya. Les millors carns a la graellaCra. d’Arinsal, s/n. LA MASSANATel. +376 835154 restaurant@labordadelavi.com www.labordadelavi.com

www.labordapairal1630.com

www.restauranteularidepal.com

www.restaurantdondenis.com

www.bordaestevet.com

moLi dELs fanaLsElegància i refinament en un gran entorn.Tel.+376 835380. SISPONY ( LA MASSANA) info@molidelsfanals.com www.molidelsfanals.com

2 I gastromania

www.restaurantcanmanel.com

Restaurant La MassanaLa Borda de l’Avi

1976-2012

36è aniversari

Jo Ho VEiG aiXÍ

cuinErs andorrans

t othom del ram sap que d’associacions de cuiners al nostre país, en un moment puntual, n’ han exis-

tit dues: l’Associació de Cuiners i Rebosters d’Andorra i els Barrets de Muntanya. Avui per avui, penso que les dues estan en punt mort. I això es lamentable. Encara me’n recordo del que va costar posar en funcionament la primera i d’això ja han passat molts anys.

Començaria a ser hora que els professionals de la cuina es mobilitzessin per tal de formar, d’una vegada per totes, un col·lectiu sòlid i seriós. El seu propòsit hauria de ser la dinamització d’aquesta professió que, a casa nostra, és tan important i on sembla que to-thom va a la seva.

Sense cap mena de dubte, convé que els professio-nals mantinguin contactes periòdics per tal de vetllar per la professió. Només ells coneixen la problemàtica que els envolta i són ells qui s’han de preocupar de formar i consolidar un col·lectiu amb un programa definit i útil.

E ls tres caps de cuina de Ferran Adrià obren Com-partir, un restaurant més informal. Mateu Casa-

ñas, Oriol Castro i Eduard Xatruch, caps de cuina d’el Bulli amb Ferran Adrià, no poden deixar de pensar i executar plats. Tant s’estimen la seva feina que han decidit embrancar-se en un nou projecte culinari, Compartir, un restaurant informal que obrirà prope-rament a Cadaqués.

El restaurant oferirà una “cuina sincera, senzilla, fàcil d’entendre, sense pretensions de cap mena”, va explicar Casañas. Amb un únic objectiu: versàtil que pugui agradar a tothom”.

Els tres cuiners van treballar junts a Cala Montjoi (Roses) durant 14 anys, i el seu lligam amb El Bulli es manté. “ En estar vinculats amb la Fundació (El Bulli Fondation), no ens serà possible ser cada dia al restau-rant. El nostre equip serà l’encarregat de transmetre la nostra filosofia i la il·lusió per aquest projecte”, va manifestar Casañas. Per posar en marxa Compartir, els tres directors s’han envoltat de joves professionals “de la nostra màxima confiança” que s’encarregaran de fer anar el restaurant.

La carta oferirà una trentena de plats “que es pu-guin compartir còmodament” amb un toc personal

que aportarà el concepte gastronòmic dels seus res-ponsables. Feia temps que Casañas, Castro i Xatruch volien posar en marxa un projecte comú, però l’esforç que requeria treballar al millor restaurant del món no els ho havia permès. Aquest primer any d’interrupció, i el fet de que El Bulli Fondation encara no hagi arren-cat, els ha facilitat les condicions perquè Compartir sigui una realitat.

La Costa Brava Nord es manté com a escenari de l’establiment, en concret a Cadaqués, una de les po-blacions més emblemàtiques. El local es troba en un espai que els va robar el cor de seguida “una casa his-tòrica amb una terrassa amb encant”. Obrirà tot l’any i “mirarem” que els nostres clients gaudeixin en un ambient proper i distés”.

nous EstabLimEnts

L’EXPEriÈncia dEL buLLi a cadaquÈs

comPartir cadaquésc/ Unió, 14. 17488 CADAQUÉS (Girona)

Tel. +34 972 25 84 82 - info@mitjans.eshttp://ca.compartircadaques.com

Joan berenguer

En un moment donat es va crear la Fogaina dels Pirineus, un col·lectiu de molt bons cuiners que es va mantenir durant uns anys amb criteris molt definits, amb accions puntuals encomiables, però que no va re-sistir la seva tossuderia en mantenir-se com un vedat tancat.

Trobo a faltar el col·lectiu que vetlli per aconse-guir una formació permanent mitjançant, seminaris, cursets, estades a casa d’altres professionals etc. Al mateix temps aquest col·lectiu ha de crear opinió i cal que es preocupi de com ha de ser la formació profes-sional dels futurs cuiners. Cal també que marqui les línies mestres per a l’ actualització de la cuina autòc-tona. En aquest aspecte vull afegir que em semblen molt bé les jornades gastronòmiques de sempre, avui

convertides en Andorra a Taula, però que aquestes ini-ciatives serveixen per reactivar el negoci dels restau-radors que hi creuen hi o fan bé, però que resten lluny de acreditar una cuina i uns professionals.

És feina d’aquest col·lectiu posar la cuina al nivell cultural i de promoció turística que es mereix, ja que en altres països ja fa anys que ens van endavant. No-més els cuiners poden revifar el sector.

També haig de dir que l’ideal seria la formació d’un grup animós, amb empenta, preparat, que no regate-gés esforços per tirar endavant una iniciativa que tam-poc es tractaria en cap moment d’excloure ningú, molt al contrari, la raó de ser vindria donada per enfortir el col·lectiu amb tots els professionals que puguin apor-tar coneixements i experiència.

4 I gastromania

espai

conèixer esdeveniments i altres fets

marEmaGnum Gastronòmic

“P ujo a la segona planta” és la frase que pretén sonar més al Maremagnum de Bar-celona en els propers mesos. El 2007 l’oci nocturn tancava les portes per transfor-

mar-se i convertir l’espai en una zona gastronòmica on regnés el sector de la restauració.Passar de la nit al dia era l’objectiu que els actuals propietaris pretenien. Alguns del

restaurants encara estan en obres fins a finals de mes i d’altres ja han experimentat el canvi de cara del Port Vell. Un espai més obert al mar i amb una oferta gastronòmica molt àmplia. S’hi pot trobar la pizzeria del campió del món Fabian Martin, que ja ha obert; Creps de Barcelona; Udon, un “noodle” bar que fa dels fideus una experiència di-ferent; la xarcuteria Andreu, que ha tingut un gran èxit a l’Illa Diagonal; el restaurant Mirando el Mar; el Martina’s, d’arròs i cuina marinera; el restaurant Louise, un dels més dolços i especialitzat en postres, o el japonès Bi-en.

“Pujo al mar” pretén ser l’ambient de tots els establiments, amb locals amplis i te-rrasses que omplen el paladar del visitant de mar. En definitiva, desprès d’anar a com-prar als comerços de l’espai, cal fer una pausa i no marxar sense haver pujat al segon pis a degustar el Maremagnum.

5 I gastromania

espainotícies sobre tota mena de productesdescobrir

Joan roca GuanYa EL Grand PriX dE L’art dE La cuisinE

E l xef gironí Joan Roca ha guanyat el Grand Prix de l’Art de la Cuisine de 2011, un guardó lliurat per L’Acadèmia Internacional de Gastronomia, una institució amb seu a França amb representants a 22 paï-

sos. Aquest premi reconeix a “un artista contemporani de la cuina”.Joan Roca suma un nou premi a una carrera professional amb molts reconeixements, entre els que destaquen

les 3 estrelles Michelin que el seu restaurant El Celler de Can Roca, va aconseguir l’any 2009. En edicions anteriors, quatre xefs espanyols han rebut aquest premi: Juan Mari Arzak, Ferran Adrià, Santi Santamaria i Carme Rus-calleda.

El guardó el va entregar a Barcelona el president de l’Acadèmia Internacional de Gastronomia, Ra-fael Anson. A l’acte van participar entre altres personalitats, el conseller d’Agricultura, Ramaderia, Pesca, Alimentació i Medi Ambient, Josep Mª Pelegrí, per a qui aquest premi representa “un nou gran èxit per la gastronomia catalana”.

Durant l’entrega, Pelegrí també va recordar que la cuina catalana es candidata a esdevenir Patrimoni Immaterial de la Humanitat i que Barcelona és la capital de la dieta mediterrània, que cal potenciar i preservar.

HotdoKs, saLcHicHas Y HotdoGs “bio” GourmEt

H otdoks es una cadena barcelonesa de bocadillerías gourmet en donde la premisa más importante es la

calidad. Este año lanzan como gran novedad la primera salchicha elaborada con carne ecológica certificada. Pero su oferta no sólo se queda ahí, sino que abarca un amplio abanico de suculentas especialidades pensadas para poder seguir una dieta sana y equilibrada sin renunciar al mejor sabor.

Hotdoks Fast Cultural Concept es la primera bocallideria de Catalunya que ofrece en su carta auténticas salchichas de carne ecológica certificadas. Se trata de un producto elaborado en exclusiva para Hotdoks, siguiendo los máxi-mos parámetros de calidad y exigencia de la cadena.

Hotdoks Fast Casual Concept completa su carta con otro tipo de productos como sándwiches, hamburguesas, ensaladas, platos combinados y bocadillos gourmet. Todos y cada uno de los bocadillos y de los platos de Hotdoks estan elaborados con productos de alta calidad, seleccio-nados por exigentes criterios que responden a la filosofía de ofrecer alimentos recién hechos y que mantienen sus propiedades organolépticas.

6 I gastromania

E l passat dimecres dia 9 de maig a les instal·lacions del Lycée Comte de Foix, els professionals

de l’hostaleria i pastisseria d’Andorra, van tenir l’oportunitat d’assistir a una demostració magistral a càrrec del mestre pastisser Sergi Vela.

La trobada estava emmarcada dins les activitats docents que la firma MOLI NOU té programades per tal de donar a conèixer les darreres novetats als pro-fessionals del país.

Amb una assistència d’una quarantena de per-sones en Sergi va elaborar una sèrie de postres de restauració i pastisseria que es van encetar amb una sopa de yuzu, reconstruït de caramel, matcha, llimó semi confitat i brunoise de poma i mango, va seguir amb una compota exòtica, maduixes, xocolata blanc i merengue, i també amb un altre postre la castanya, mandarina, cacau i Ocumare.

Val a dir que els cuiners i pastissers assistents van seguir el treball del mestre amb una gran atenció fa-cilitada per les explicacions planeres i documentades d’en Sergi.

La trajectòria professional de Sergi Vela està re-coneguda amb la seva llarga experiència i pels re-coneixements i guardons que ha obtingut al llarg de la seva carrera: BEST CHOCOLATE PASTRY (Millor pastís de xocolata del món), que es el premi que va guanyar a la final del World Chocolate Masters a

París el mes de desembre de l’any 2009; SPANISH CHOCOLATE MASTERS, va ser el millor pastisser xo-colater d’Espanya en el campionat celebrat a Ma-drid a l’Octubre del 2008; PREMI LIVANIA 2009, millor pastisser de projecció internacional; TROFEU

D’ARGENT, en el VI concurs internacional de figures de xocolata; TROFEU D’ARGENT, en el VII concurs interna-cional de figures de xocolata.

Actualment és professor de l’Escola d’Hostaleria i Turisme de Barcelona des del setembre del 2005.

PrEsEntacions

Gambrinus

moLi nou PrEsEnta a sErGi VELaambaiXador dE cHocoVic

d e la mateixa manera que hi ha una diferència entre oir i escoltar, també hem de saber

diferenciar entre beure i tastar; per beure el plaer físic és suficient; per tastar és necessari també intel·ligència i preparació.

El tast de cervesa pertany a l’ anàlisi sensorial, és a dir, al conjunt de mètodes i tècniques que permeten percebre, identificar i apreciar mitjançant els òrgans dels sentits, les propietats, anomenades organolèptiques dels aliments.

Existeixen dos tipus de tast:L’ analític, que descriu el cos i l’ equilibri de la

cervesa.L’ hedonista, que explica el plaer o rebuig que

s’experimenta al tastar una cervesa.Com realitzar un tast de cervesa correctament:

A l’ hora de portar a terme un tast de cervesa és important que...

El tastador no mengi durant el tast, s’empassi la cervesa, no utilitzi perfums pesats, deixi de banda les seves preferències personals i que estigui relaxat, despert i no perdi la concentració.

La mostra ha de ser inferior a 12, per evitar el cansament i la saturació, ha de ser anònima, s’ha de tornar a provar al final la primera mostra i, evidentment, ha d’ estar a la temperatura adequada.

L’ entorn. La copa ha de ser transparent i sense olors estranys. El local ha de tenir bona llum, sense sorolls, amb una temperatura de 20 a 22º C, sense cap olor que pugui dificultar els de la cervesa, amb bona ventilació i una humitat relativa propera al 60%.

EL tast dE La cErVEsacom Portar-Lo a tErmE corrEctamEnt

^

Sergi Vela en plena demostració

7 I gastromania

“E l servei i el consum del vi a la restauració ha evolucionat vers uns nous conceptes i plante-

jament que han contribuït a millorar notablement la satisfacció del client des del punt de vista global gas-tronòmic”. Aquesta és, en síntesi, l’opinió de la Carme Sagarra, que tot seguit ens argumenta:

“Fa molts anys que tinc una visió molt clara d’aquest tema. M’estic referint al servei del vi a copes mitjançant els diferents models de dispensadors. Un sistema que ofereix avantatges per a tothom que in-tervé en el cicle del consum del vi”

“Per part del client consumidor, en primer lloc no té cap necessitat de demanar una ampolla sencera de vi. Imaginem una taula de quatre comensals, en la qual tan sols és consumidor de vi una persona. Tam-bé el fet de demanar un menú degustació eon ens bé de gust acompanyar cada plat amb el vi més adient.

En definitiva, el consumidor beu el vi que vol amb la quantitat que vol. Aquesta possibilitat, apart de pràc-tica, facilita la incursió del comensal a experimentar i conèixer molts vins que, d’altra manera, no gosaria a demanar per ampolles senceres.”.

“Per part del bar o restaurant que ofereix la pos-sibilitat al client d’escollir una bon assortiment de vi a copes, està oferint un servei que, a ben segur, in-crementarà el consum de vi en el seu establiment. El vi en tot moment està en condiciones òptimes i a la temperatura perfecta pel seu servei. L’increment del consum, com deia, i per tant uns beneficis econòmics i l’augment de clientela que és propicia per les avan-tatges que suposa la satisfacció que experimenta el client. A tot això, s’afegeix l’eliminació de pèrdues que comporta el fet de tenir les ampolles obertes”.

Carme Sagarra que coneix abastament el món del

vi, des de la vessant de directora de bodega, de dis-tribuïdora de vins i ¡com no! de consumidora, és una entusiasta d’aquest tipus de servei que, per altre part, segons ens explica està profusament implantat en tot Europa.

EntrEVista

“El servei de vi a copes, mitjançant els diferents models de dispensadors és un sistema que ofereix avantatges per a tothom que intervé en el cicle del consum del vi”

carmE saGarra, dirEctora d’Euroand

Euroandc. Alzinaret, 16, local A.

ed. AlzinaAD500 ANDORRA LA VELLA (Andorra)

Tel. +376 820 666 - +376 324 781 (mòbil) bongastronom@andorra.ad

La beguda de moda, la ginebra, es converteix en ingredient protagonista de més de 100 exclusives receptes, elaborades per els millor xefs i “bartenders” espanyols per l’edició del llibre: “La ginebra en la gastronomia del segle XXI”.

El llibre va ser presentat presentat per Rafael Ansón, president d’honor de l’Acadèmia Internacional de Gastronomia. En la pre-sentació del llibre, que va tenir lloc a l’espai gastronòmic “Gourmet Experience” d’El Corte Inglés, es van donar a conèixer els secrets de l’art de fusionar ginebra i gastronomia. L’edició del llibre correspon a Lunwerg, amb la col·laboració de Gin Mare.

La GinEbra En La Gastronomia dEL sEGLE XXiAutors: Diversos autorsEditorial: Lunwerg

EL LLibrE

espai

aprendre cursos, tallers i fòrums

más información en verema.com

9 I gastromania

www.museuconfitura.com

10 I gastromania

¿aZÚcar o EduLcorantE?. He ahí la cuestión, A partir de 1879, cuando se descubrió “el clásico” de los edulcorantes, la sacarina, la industria se esmeró en producir otros que no dejaran el gusto metálico del pionero. Llegó el ciclamato, que fue prohibido en Estados Unidos en 1970. El de última generación fue el aspartamo, que cuenta con muchos detractores. Las páginas de Internet de los usuarios quejosos contienen más de 2000 bytes de información. En fin, solo se trata de echar cuentas: una taza grande de café con tres cucharaditas de azúcar aporta 35 calorías, y 5 con edulcorantes.

¿Valdrá la pena erradicar el azúcar cuando las calorías diarias de la dieta

de un adulto normal moderadamente activo es de 2200 en las mujeres y de 3000 en los hombres?.

KatHarinE HEPburn, la ele-gante y delgadísima actriz, y Spencer Tracy tuvieron un romance que desafió juicios y críticas.

Su relación incluyó momentos tempestuosos, pero siempre estuvo marcada por el sentido del humor de ambos. Buena prueba es el piropo que él le dedicó en una entrevista: “No hay mucha carne en ella, pero la que hay es de exportación”.

dE todo un Poco

f ue en la provincia de Bourbon, en Kentucky, a la sazón tan solo región y no estado federal,

donde se fabricó por primera vez el whisky de maíz. Se dice que el experimento, casi de alqui-mia, lo llevó a cabo, en 1777, el destilador John Ritchie, en el Fuerte Linn, al este de Bardstown. Sin embargo, otra leyenda más popular, se inclina a favor del reverendo Elijah Craig de Georgetown

PrEsEntacionsEL bar

Embotits i EsPEciaLitats sELEctEs JosEP ma. mitJans, sL

^

Darío Suarez i Eugeni Moreno a la presentació d’Embotits Mitjans

bourbon

que lo consiguió en 1789. Escoceses e Irlandeses, cuando se establecieron en la costa oriental, desti-laron whisky a partir de la cebada, como lo venían haciendo en su país de origen. Pero al internarse y establecerse en otros territorios hallaron más facilidad en el cultivo de otros cereales; primero fue el centeno y más tarde el maíz, especialmente en la región de Bourbon. Las comarcas whiskeras estaban bien equipadas ya que los manantiales procedían en las canteras de piedra caliza en las zonas de Pennsylvania (mayor productor del whisky de centeno), Maryland, las Virginias, Indiana, Illinois y Kentucky. El whisky Bourbon debe contener, como mínimo, un 51 % de maíz y en la práctica suele llevar de un 60 a un 80 %, con adiciones propor-cionales de centeno y cebada. Los dos clásicos whiskies americanos se elaboran en alambiques continuos y se dejan madurar en barriles de roble blanco, al menos durante un año. Un whisky puro debe tener, como mínimo dos años, aunque la mayoría se dejan envejecer por más tiempo. Todos los whiskies puros se envejecen y embotellan en los mismos almacenes. El whisky Bourbon y el de centeno no llegan a la delicadeza y a la sofisticación del whisky irlandés y escocés, si bien tampoco pretenden imitarle. Tienen un dulzor casi afrutado y son muy aromáticos, en parte a causa de haber sido destilados con un bajo contenido de alcohol y por la influencia del roble quemado en el que envejece. En lugar de refinamiento, estos whiskies tienen fuerza. Constituyen un nuevo concepto en cuanto a bebi-das: distintas procedencias y épocas diferentes: Rye (whiky de centeno); Tennessee whisky ; Sour mash; Corn whisky (whisky de maíz), Light whisky (whisky ligero) y Malt Whiskey (whisky de malta).

11 I gastromania

Vinos GEnErosos. Parece probado que las primeras

vides que se plantaron en la Penín-sula Ibérica fueron de origen fenicio, mejoradas por los romanos y que ya en la Edad Media tenían sus propias señas de identidad a pesar de recibir el apor-te de cepas francesas, introducidas por los monjes de este país.

Tal vez más arriesgados sean los vinos que se producen en las inmediaciones de Jerez de la Frontera, el Puerto de Santa María y Sanlúcar de Barrameda, una franja costera entre el Guadalquivir y el Guadalete. Son los finos (manzanillas y amontillados) secos, los olorosos y los abocados: el dulce Pedro Ximénez y el Moscatel. El

vino de Málaga, uno de los mejores del mundo, y los Montillas y Moriles cordobeses completan el cuadro de los vinos generosos españoles que tanto aman los ingleses.

La Lubina Es EL más fino dE Los PEscados del Medite-rráneo, a juicio de Arquestrato, poeta y gastrónomo que vivió en Grecia cuatro siglos antes de nuestra era y se le considera el primer tratadista que se ocupó de la gastronomía. Sus ideas sobre la cocina están emparentadas con la “nouvelle cuisine”. Según él

“cuando se dis-ponga a cocinas una delicada lubina, no deje que algún siracusano esté cerca de usted. Intentará que le arruine con espantosas salsa de queso y hortalizas encurtidas”.

E l passat dijous dia 3 de maig vaig assistir a les instal·lacions de la firma distribuïdora MÉS BO dels embotits i especialitats selectes de Moja – Olèrdola (Alt Penedès), Josep Maria Mitjans, S.L, una empresa familiar que

des de l’any 1910 elabora una amplia gamma d’embotits i altres productes artesanals.Josep Maria Mitjans representa la tercera generació de cansaladers fidels a l’estima cap a l’ofici i el compro-

mís a la qualitat. L’experiència adquirida durant aquests anys i el fort esperit creatiu i innovador els han conduit a diversificar l’oferta de productes.

D’aquesta manera als embotits tradicionals de la matança del porc s’han incorporat nous productes com els patés gastronòmics i els rostits gourmets fruits de la fusió de fórmules culinàries amb receptes de la cultura gastronòmica mediterrània.

Més de cent anys desprès la marca continua sent fidel a la consigna de seleccionar matèries primes de qualitat i de preservar uns processos tranquils i naturals en l’elaboració per garantir l’autenticitat del sabor i les textures de sempre.

La presentació al país va anar a càrrec d’Eugeni Moreno, director comercial de l’empresa que va donar a tas-tar els productes més tradicionals i va atendre totes les consultes d’un nodrit grup de professionals del comerç i l’hostaleria que es va donar cita al local. Per a mi que estic acostumat al paladar de l’embotit de sempre, va constituir una grata sorpresa gaudir d’un tast que em va recordar el gust que m’ha impregnat des de la meva infantesa.

JosEP ma. mitJans, sLc/ Major, 6

08734 MOJA. OLÈRDOLA (Barcelona)

Tel. +34 938 901 161www.mitjans.es

més boAv. Doctor Mitjavila, 25 local 2

AD500 ANDORRA LA VELLA (Andorra)Tel. +376 862 746 - 386 395

info@mesboandorra.comwww.mesboandorra.com

Embotits i EsPEciaLitats sELEctEs JosEP ma. mitJans, sL

Darío Suarez i Eugeni Moreno a la presentació d’Embotits Mitjans

de copes amb carles magdaleno

caoL iLa 1997

Destileria: caol ila islay distilleryPaís: EscòciaTipus: Whiskey Pure Pot stillGraduació: 43ºVolum: 70 cl.

notes de tastColor: or dauratNas: dolç i fresc amb notes de cendra i dolces de mel, fumat persistentBoca: molta influència del mar (sal i iode), calorosa presència de turba amb fines i delicades notes dolces de melBoca: llarg, intens i calorósFinal: complexitat de turba, sal i fumDegustació: digestiu

Avinguda Carlemany, 82Tel.: 82 04 69AD700 ESCALDES-ENGORDANY(Principat d’Andorra)

www.cavabenitowhisky.com

sa maJEstat EL còctELa l voltant del còctel s’han reunit sempre històries

i llegendes protagonitzades per personatges il·lustres, escriptors, artistes, polítics i gent de tot el món. Aquests freqüentaven llocs tranquils, grans hotels, cafès de moda, salons enlluernadors, fent famosos els llocs esmentats i al barman que amb gran mestria els preparava el majestuós còctel que ells sol·licitaven; així es van fer famosos: l’“Aragno de Roma”, el “Cafè Degli Specchi de Trieste”, el Pedrocchi de Padua”, el “Cambrinos de Nàpols”, el “Harry’s Bar Bar”, conegut a tot el món, el “Savoy de Londres”, l’”Ideal Scotch de Barcelona”, el prestigiós i famós “Boadas”, etc.

De les reunions en aquests locals i de la seva im-portant clientela van nèixer còctels com el “Negroni”, dedicat al Comte Negroni, el “Mary Pickford” degut a l’inoblidable actriu nordamericana dels anys 30, el”Caruso”, el “Manhatan”, el “Bronx” i tantíssims de-dicats a grans personatges.

Això ens demostra i ens fa comprendre la impor-tància del còctel a la vida quotidiana i en grans oca-sions.

¿què és un còctel?Un còctel és una barreja de com a mínim dues be-

gudes no necessàriament alcohòliques, on influeixen factors tan importants en la seva creació com per exemple el gel, que apart de refredar ajuda a acon-seguir una combinació homogènia; la coctelera, que s’ha de moure enèrgicament; el vidre, on s’ha de ser-vir el còctel, que ha de ser d’actualitat i com més fi millor; els ingredients que s’han d’utilitzar, que han de ser d’una gran qualitat per aconseguir que lliguin entre ells, etc.

El còctel s’ha de prendre molt fred i en un temps relativament ràpid perquè els seus components no es deslliguin. Hi ha còctels per a qualsevol moment i ocasió; com a mostra podem dir que n’hi ha d’aperitiu, que ajuden a obrir la gana, digestius, tonificants, re-frescants, reconfortables i reconstituents, contra els refredats, còctels relaxants que ens ajuden a agafar el son, afrodisíacs i els que anomenem sense alcohol, tant de moda avui en dia.

Com vostès poden comprovar, doncs, el còctel forma part des de fa molts anys de la nostra societat. Com a exemple de tot l’esmentat, podríem explicar una anècdota del famós escriptor Ernest Hemin-gway, a qui li agradava acompanyar les seves con-verses amb un Dry Martini a la mà i en una ocasió va comentar...”per una preciosa dona jo donaria un pas endavant, però per un bon Dry Martini en donaria dos...”

Avui en dia ens podem permetre el luxe de gaudir de molt bons còctels degudament elaborats i envasa-ts que ens ofereix la firma COMRON, en una gamma de les més conegudes especialitats com el Easy Mojito Original, el Easy Mojito Gold, el Easy Mojito Fram-buensa, el Easy Daiquiri Red, el Easy Daiquiri Blue, el Easy Margarita, el Easy Piña Colada, el Easy Caipirinha i el Easy Mojito Sin Alcohol. Elaborats tots ells artesa-nalment amb i amb una alta qualitat de les primeres matèries. Els combinats COMRON, són ideals tant per el consumidor particular com per l’hostaleria, ja que en uns segons, podem preparar increïbles còctels que d’altra manera tardaríem llarg temps en realitzar-los.

La coctELEra

www.comron.es

La bodEGa

m arquès de Riscal ha fusionat els conceptes de tradició i avantguarda, aconseguint una perfec-

ta integració entre les antigues instal·lacions i el nou edifici dissenyat per Frank O. Gehry. La Ciutat del Vi es el château espanyol del segle XXI.

L’any 2008 constitueix pel celler un de les fites més importants, la celebració del 150 Aniversari de Marqués de Riscal. Sense presses però sense pauses segueixen innovant i creant amb pas ferm, l’any 2009, té lloc una cata històrica amb el llançament de Finca Torrea i Finca Montico.

La incorporació al grup de Marquès de Arienzo és una altra de les novetats que amb la Criança del 2007, com a primera anyada d’aquest producte, constitueix el tret de sortida d’aquest reconegut vi, a partir de lla-vors amb el segell Marquès de Riscal. Aquest vi comp-ta amb una nova forma d’elaboració a l’estil de la casa i una nova imatge, en sintonia amb el llegendari celler.

Marquès de Riscal escollida com una de les 10 marques de vi més admirades del món (Drinks Inter-national).

HErEdEros dEL marqués dE riscaL (ii)

Projecte 2000, un pas vers el futur. L’any 2006, inaugurant la ciutat del vi

Transformació del celler de 1883. Una de les bode-gues més antigues en un espai equipat amb la darrera tecnologia. La intenció és combinar l’encant d’aquest espai del segle XIX amb la maquinaria més moderna.

Marquès de Riscal celebra a Beijing (Xina) una subhasta històrica amb 100 anyades que daten de 1862 al 2005.

El Restaurant Marquès de Riscal rep la primera es-trella Michelin.

bodEGa distribuÏda

a andorra PEr

caVand

tastos i maridatGEs

E l passat dissabte 12 de maig va tenir lloc una nova edició de la jornada enogastronòmica “Tas-

tos i Maridatges” als jardins de la Finca Nadal de la Boadella de Caves Nadal que en guany va celebrar la seva vuitena edició. La jornada de dissabte va estar marcada per una gran afluència de públic assistent (més de 200 persones) que van poder gaudir d’una selecció d’exquisideses gastronòmiques.

Mentre que l’esdeveniment de dissabte estava obert al públic en general, la jornada es va repetir di-lluns 14 pel sector professional (restauració i comerç especialitzat) repetint la fòrmula d’exit d’assistents (més de 400 persones). Aquesta segona jornada de caire professional pretén ser un punt de trobada en-tre proveïdors i clients potencials amb l’objectiu de dinamitzar i promoure els contactes professionals del sector gastronòmic en general.

Tant dissabte com dilluns, els assistents van po-der gaudir d’autèntiques joies gastronòmiques i van tenir la oportunitat de maridar-les amb els caves Re-serva i Gran Reserva així com els vins blancs Nobles de Nadal, entre els quals hi havia el Nadal Xarel·lo 2011, recentment guardonat amb la medalla de pla-tí al millor vi blanc de xarel·lo del Penedès.

“Tastos i Maridatges” forma part d’un ampli pro-grama anual d’activitats que Nadal edita i organitza amb l’objectiu d’apropar al públic en general el món del vi i el cava i la gastronomia. Cursos de cates, as-tronomia, narracions de contes eròtics amb xocola-ta, rostits per les festes de Nadal o la marxa nòrdica del proper 9 de juny són algunes de les activitats programades per aquest 2012.

Per a més informació sobre les activitats amics@nadal.com

caVEs nadaL cELEbra La VuitEna EdiciÓ dE La Jornada EnoGastronòmica

ADOLFO SÁDABA. Conserves selectes de la Ribera Navarresa.

IMPERIA FOIE GRAS. Especialistes en l’elaboració de foie gras

ESPINALER. Conserves de peix i marisc procedents de Galícia

CAN PUJOL. Elaboració de formatges de cabra i ovella

MITJANS. Rostits i embotits típics de casa nostre

5J JABUGO. Deveses, alzines un entorn

perfecte per la cria de porc ibèric purILLA DE RIU.

Arros d’alta qualitatFORN PARÉS.

Varietats de pans, de llevats natural, panses, fruits secs….

OLI COCONS. Oli extraverge de la varietat arbequina

FLOR DEL DELTA. Flor de sal de Les Salines de la Trinitat

J. MILÀ. Carns d’excel·lents qualitats

CASA BOIX. Especialitzats en pernil cuit, ibèric i de gall d’indi

ADAMAS. La joia del caviar italià

LES GARRIGUES. Fruits secs, salats, torrats, caramelitzats…

FORMATGES DE MAHÓN. Varietat de formatges de llet de vaca, de Menorca

CAN BECH. Melmelades de fruites

LADUC. Solucions gastronòmiques innovadores:

brotxetes, sushi, canapès…CASA GRAUPERA.

Mestres neulers des de 1895CASANELLA XOCOLATERS.

Obrador artesà de crackànies, bombonsCAFÈS I TES CORNELLÀ.

Un punt especialRIERA.

Vaixella, coberteria i decoracióATALIS.MENORCA.

Sals de bany, sabons de vi i cavaCERABELLA.

Cerers des de 1862DECO HOME AND GARDEN.

Mantells, plats i estovalles de disseny d’un sol úsBACKSTAGE.

Centre d’Estètica de referència a BarcelonaRIEDEL.

Cada varietat de raïm necessita d’una copa diferent

CAVES NADAL. Caves, vins blancs nobles i balsàmics de collita pròpia

caVEs nadaL cELEbra La VuitEna EdiciÓ dE La Jornada EnoGastronòmica

caVEs nadaLFinca Nadal de la Boadella, s/n

0755 TORRELAVIT (Barcelona)Tel. +34 93 898 80 11

amics@nadal.comwww.nadal.com

cava nadal & friends

ELs EXPositors

16 I gastromania

?????????

E ls whiskys de l’illa escocesa d’Islay són considerats els més interessants i naturals del món i Ardbeg el

més delicat i complex de tots ells. Es diu d’Ardbeg que és “el whisky com solia ser”. Objecte de culte per part dels experts, Ardbeg és el Malta per excel·lència.

Islay single malt scotch whisky Ardbeg, ha estat escollit el millor whisky del món els anys 2008, 2009 i 2010, en la “Whisky Bible” de Jim Murray.

Un delicat i sacrificat grup de 12 persones fabrica a Islay aquest whisky insòlit, radical, intens i exclusiu. Viuen com enclaustrats entre els magatzems plens de tines i el xiulet inquietant dels penya-segats més pro-pers. La ventilació i el salnitre ajuden a donar-li caràcter, segons explica Michael Heads, el manager de l’empresa.

Cada any per aconseguir el milió de litres que pro-dueixen, el ritu del whisky requereix una concentració i una entrega monacal. Però també utensilis i matèries primes concretes: la primera el blat que importen d’Espanya i dels Estats Units, apart de Malta, llevats, aigua, bones barriques i... temps. Tots els esmentats prèviament són els ingredients que requereix una am-polla de whisky. Una altra qüestió son les mesures, les receptes, el toc. I en això Ardbeg sobresurt per quel-com que no deixa indiferent al nas, la boca, la gola i el núvol que els seus glops deixen a la front: una mica més de turba. En alguns casos, com en l’Ardbeg Super-nova, un 40% més que en la resta.

La turba s’extrau prop de les platges d’Islay. A la vora dels camins podem comprovar la terra esquinça-da en forma d’escala pels utensilis que poc a poc ex-

ardbErG, EL miLLor WHisKY dEL mÓn

trauen la turba d’aquella terra. Arriba en blocs similars als lingots, i es barreja en la potinga per fer explotar la seva desconcertant intensitat a la boca. Una irresis-tible personalitat que sobresurt acompanyada d’altres molts matisos com poden ser els aromes a tabac, a pe-bre, a xocolata, a cítrics.

No solament la mesura de la turba influeix definiti-vament i inclina la balança vers a d’altres dimensions. També la localització de les destil·leries, la qualitat de l’aigua i del blat. Una situació com de cent metres més endavant o enrere donaria un whisky diferent. El seu repòs no restaria a voltes en la mateixa direcció del vent, ni la llum que entra pels finestrals , on es cou el wort, aquest caldo on es van quallant l’ordi, l’aigua i la malta a uns 64º tindria el mateix efecte.

Tot es va desenvolupant en un procés químic que necessita l’estricta vigilància per torns de tot l’equip d’Ardbeg. D’aquí sorgeix un sucre natural, sense afe-gits estranys, que acredita la marca artesana. “El que sobra es ven als ramaders per alimentar el ramat”.

Les temperatures són molt importants, per a la fer-

17 I gastromania

ardbErG, EL miLLor WHisKY dEL mÓn

mentació. En el rentat s’obté un 7% d’alcohol, desprès de 60 hores de fermentació. És quelcom que s’assoleix en sis barrils de fusta gegants, amb capacitat cada un d’ells de 400 litres, que es mantenen en constant moviment.

La fusta és una essència de la marca. Altres whis-kys porten a terme aquests processos en grans reci-pients metàl·lics. És per això que la higiene també és fonamental. Cada barril és buidat i netejat a vapor durant 45 minuts abans d’una nova carga.

A partir d’aquí arriba el destil·lat. En enormes i preciosos alambícs de coure. D’ells es desprèn una aigua cristal·lina amb 76% d’alcohol. I d’aquí a les barriques. Roures americans per les ampolles de 10 anys, alguns de sherry, altres de cognac.

El que entra sortirà sense un sospir. El 2% del lí-quid introduït en cada barril s’evapora cada any pels que ells anomenen “quota dels àngels”. La resta que-da per beneïr els paladars i la inspiració dels afortu-nats mortals.

^

Michael Heads, whiskymaker

18 I gastromania

1 2 3 4

5 6 7 8 9 10 11

12 13 14 15 16 17 18

19 20 21 22 23 24 25

26 27 28 29 30 31

MARÇDll Dm Dx Dj Dv Ds Dg

Catalunya

fEsta dE L’EmbotitOlot torna a celebrar la tradicional festa de l’embotit. La Fira es fa, com cada any, al passat-ge d’en Blay d’Olot i compta amb una variada oferta d’activitats; degustacions gratuïtes d’embotits, caminades populars, botifarrades populars, actuacions de castellers i altres balls folklòrics del territori. Per a més informació, tel. +34 972 27 91 00

3 i 4 març

10 i11 març

8a fira dEL trumfo i La tòfonaTrumfo, així és coneix la patata al Solsonès. A Solsona se celebra la 8a Fira del Trumfo i la Tòfona de Catalunya. La plaça Major s’omple de productors que venen directament els trumfos al consumidor. Les patates estaran acompanyades per un altre producte amb presència forta a la comarca, la tòfona. Durant la fira es podrà degustar aquest producte de moltes maneres: embotit de tòfona, formatge de tòfona, tòfona deshidratada, etc. Més informació a: coordinació@firasolsona.com tel. +34 973 48 20 03

agenda

maridatGE amb JEan LEonEl dijous dia 8 de març comença la unió entre la marca de vi Jean Leon i The Cookers, que programen una cita mensual els vespres per a tots aquells que gaudeixen amb el vi. L’objectiu és endinsar el participant en l’enologia mentre combina els sabors del vi, Jaume Rovira, enòleg professional, és el conductor de les trobades i la persona que ens farà descobrir el món del vi. Cal fer reserva prèvia per assistir-hi. reserva@thecookers.es Tel.: +34 932 06 15 10

8 març

bEEr fEstiVaLArriba la primera edició del Beer Festival a Barcelona. L’objectiu és ser un punt d’unió entre productors de cervesa artesanal del territori i d’arreu. Durant els dies 9, 10 i 11 de març es realitzaran tastos, xerrades i tallers sobre la cervesa artesanal amb l’intenció d’innovar una de les begudes més antigues del món. El certamen tindrà una barra de 36 sorti-dors on es podran provar més de 100 classes de cervesa. No és necessari inscriure-s’hi i cal saber que el got i la moneda seran propis del festival. L’organització ha editat una guia on es pot trobar més informació sobre la cervesa i un llistat de bars on es té present la cervesa artesana. Més informació a: info@barcelonabeerfestival.com

9 a11 març

aLimEntaria 2012 és més intErnacionaL i GastronòmicaLa 19a edició d’Alimentaria, el Saló inter-nacional de l’Alimentació i les Begudes, és celebrarà del 26 al 29 de març a la Fira de Barcelona i ocuparà 94.500 metres quadrats del recinte Gran Via. Segons les previsions, comptarà amb la participació de 4000 empreses. Una tercera part provenen de 75 països diferents, entre els que destaquen Tailàndia, Xina, Dubai, Iran i l’India, a més d’empreses procedents de la Unió Europea, els Estats Units, Amèrica Llatina i Països de l’Orient Mitjà.

Catalunya

agenda 1 2 3

4 5 6 7 8 9 10

11 12 13 14 15 16 17

18 19 20 21 22 23 24

25 26 27 28 29 30

JUNYDll Dm Dx Dj Dv

iii ruta dE La taPaEl binomi tapa beguda passa a costar 2,50 euros a Terrassa. Es la proposta de la tercera edició de la Ruta “de tapa en tapa”, que posarà a disposició del públic 55 tapes diferents que es podran tastar i també votar a diferents establiments del municipi del Vallés.

fins17 juny

iii JornadEs GastronòmiquEs dE La Gamba i L’EscamarLÀEl Port de la Selva para la taula a la gamba i a l’escamarlà Els esta-bliments de la població que han elaborat un menú per aquesta cita gastronòmica son: Bellavista, Ca’l Herminda, Sol i Sombra, Monterrey, Porto Cristo, La Tina, El Celler, L’ Escata, Cal Mariner i Ca la Paquita.

fins30 juny

cursos a L’auLa Gastronòmica’Aula Gastronòmica torna amb la seva oferta de cursos de cara el mes de juny. En-tre les novetats hi ha el curs elaboració de conserves casolanes (dijous 14 de juny de 20 a 22,30 hores, 35, euros), o el curs Viatge per Escòcia “Cooking in English (dijous 21 de juny de 20 a 22.30 hores, 35 euros. Tots els cursos es realitzaran a l’Aula Gastronòmica de la Catedral.

fins30 juny

caiXa PEnEdÈs ViJaZZEl maridatge perfecte entre vi i jazz. Es tracta del gran maridatge dels vins i caves del Penedès, amb la millor música de jazz internacional. Es una fira de vins i un festival de jazz. Durant tres intensos dies del primer cap de setmana del mes de juliol, Vilafranca del Penedès, capital del Penedès, la principal regió vitivinícola de Catalunya i una de mes més antigues d’Espanya, es converteix en el epicentre de la cultura del vi i la música del nostre país. Més informació a Parenthesis. Ignasi Segui, ignasi@parenthesis.es Tel.+34 93 817 27 62 www.terrassa.cat

www.aula-gastronomica.com

www.vijazzpenedes.com

http://ca.elportdelaselva.cat/

19 I gastromania

1 2 3 4

5 6 7 8 9 10 11

12 13 14 15 16 17 18

19 20 21 22 23 24 25

26 27 28 29 30 31

Dg

Andorra6 al 27

juny

1 2 3

4 5 6 7 8 9 10

11 12 13 14 15 16 17

18 19 20 21 22 23 24

25 26 27 28 29 30

Dv Ds Dg

1

2 3 4 5 6 7 8

9 10 11 12 13 14 15

16 17 18 19 20 21 22

25 26 27 28 29

JULIOLDll Dm Dx Dj Dv Ds Dg

quinZEna “ELs ProductEs dEL mar” aL rEstaurant La cÚPuLa dE L’ HotEL PLaZa

El xef Patrick Mariot, ofereix un menú degustació. El protagonisme correrà a càrrec del peix i marisc que, amb el tractament personal que dóna sempre el xef a les seves propostes, constituirà una fita ineludible per a tots els amants de l’alta gastronomia.El menú s’enceta amb llagostins i escopinyes, en carpaccio i xarrup, llimona i aranya de mar.Llenguado i mini raviolis, musclos i eriçó de mar i puré de pèsols.Mar i muntanya, melós de porc amb escamarlans, molls i calamars.L’illa de la llacuna blava...El preu del menú és de 48 euros (impostos indirectes inclosos). Per a reserves tel. +376 879444.

cursos a L’auLa Gastronòmica’Aula Gastronòmica torna amb la seva oferta de cursos de cara el mes de juny. En-tre les novetats hi ha el curs elaboració de conserves casolanes (dijous 14 de juny de 20 a 22,30 hores, 35, euros), o el curs Viatge per Escòcia “Cooking in English (dijous 21 de juny de 20 a 22.30 hores, 35 euros. Tots els cursos es realitzaran a l’Aula Gastronòmica de la Catedral.

caiXa PEnEdÈs ViJaZZEl maridatge perfecte entre vi i jazz. Es tracta del gran maridatge dels vins i caves del Penedès, amb la millor música de jazz internacional. Es una fira de vins i un festival de jazz. Durant tres intensos dies del primer cap de setmana del mes de juliol, Vilafranca del Penedès, capital del Penedès, la principal regió vitivinícola de Catalunya i una de mes més antigues d’Espanya, es converteix en el epicentre de la cultura del vi i la música del nostre país. Més informació a Parenthesis. Ignasi Segui, ignasi@parenthesis.es Tel.+34 93 817 27 62

6 al 8 juliol

23/3024/31

www.aula-gastronomica.com

www.plazandorra.com

E l vino ha sido elegido por la revista The Tasting Pa-nel como uno de los 14 mejores representantes de

esta denominación de origen.Tinto Pesquera 2009 es el “Ribera clásico”, por ex-

celencia. Así ha sido calificado por el panel de cata de la prestigiosa revista norteamericana, especializada en vinos y licores, The Tasting Panel, que en su número de mayo realiza una cata a ciegas de los vinos de la Ribera del Duero.

Por ejemplo, alguno de los catadores destaca las notas florales y especiadas de esta añada de Tinto Pes-quera, como es el caso de Lindsey Whipple, una de las siete menores sumilleres de EE.UU., según la publica-ción WINE 6 SPIRITIS, para quién “se trata de un vino con una nariz delicada con notas de alfalfa, lavanda, salvia y rosas. Un tinto español tradicional con un ma-ravilloso final especiado. Para mi el mejor paladar”.

Por su parte Lucas Paya, sumiller de El Bulli duran-te cinco años y después fichado por el chef José Andrés en Nueva York, hace hincapié en sus “ Taninos magní-ficamente integrados, su carácter herbáceo, y su ma-dura sofisticación: sólido, completo, fresco y brillante.

También tienen palabras para el alma del Grupo Pesquera, Alejandro Fernández, a quién consideran

PrEmios Y rEconocimiEntos

tinto PEsquEra 2009, uno dE Los mEJorEs ribEra dEL duEro sEGÚn Los EXPErtos dE E.E.u.u.

basiLiPPo, mEdaLLa dE oro En JaPÓn

como el “Maestro de la Tempranillo”. Una leyenda viva que aúna la actualidad y la história,” con una moderna bodega de 200 hectáreas de viñedo, todavía conserva una prensa del sigle XVI”.

u n jurado compuesto por doce expertos catadores de todo el mundo ha premiado al aceite de oliva

virgen extra de la variedad arbequina obtenido por la empresa sevillana en los primeros días de la actual campaña.

Basilippo Gourmet “Primeros Días de Cosecha” de la variedad arbequina, un aceite de oliva virgen extra, obtenido en frio a partir de aceitunas recolectadas entre el 20 – 28 de octubre de 2011, ha sido galardo-nado con la Medalla de Oro en la OLIVE JAPAN 2012 INTERNATIONAL Extra Virgin Olive Oil Competition, ce-lebrada en Tokyo. Es la primera edición de un concurso internacional en el que han concurrido 140 aceites de oliva procedentes de 16 paises.

“Este galardón tiene un altísimo valor para esta empresa familiar, tanto por el gran nivel del concurso como por la importancia del mercado Japonés para Basilippo, sin duda uno de los mercados más selectos y exigentes de todo el mundo”, señaló el propietario y autor de Basilippo, Juan Antonio Morillo. El jurado estaba compuesto por doce expertos catadores pro-cedentes de Italia, España, Turquía, Isael, Australia, EE.UU. y Japón.

21 I gastromania

c oncurso celebrado del 4 al 6 de mayo en la ciu-dad portuguesa de Guimarâes. En el 2010 el cava

más emblemático de Codorniu ya fue premiado con la Medalla de Oro, mientras que en el 2011 obtuvo la de Plata. Además, el Concurso Mundial de Bruselas también ha reconocido dos cavas de Codorniu con la Medalla de Plata: Anna de Codorniu Brut Rosé y Se-lección Raventós.

Anna de Codorniu es el primer cava que incorporó la variedad Chardonnay a su coupage. Con más de 25 años en el mercado, Anna de Codorniu, ha consolida-do su posición y se ha convertido en un estandarte de calidad dentro del sector de los cavas en general.

Su coupage está compuesto por un 70 % de Char-donnay, variedad que le aporta aromas delicados y un frescor inconfundible. Mientras que el resto lo forman un 15 % de Parellada y un 15 % de las variedades Xarel·lo i Macabeo.

Anna de Codorniu es un cava brillante y de gran frescura, que destaca por su pureza, viveza y femini-dad.

anna dE codorniu

c astell de Raimat Xarel·lo Chardonnay 2010 ha sido galardonado con la Medalla de Oro en el Con-curso Mundial de Bruselas, celebrado del 4 al 6 de mayo en la ciudad portuguesa de Guimarâes.

Raimat Xarel·lo Chardonnay es un vino que se caracteriza por sus destellos verdosos e intenso aro-ma. Además, posee un buen equilibrio entre las notas cítricas de pomelo propias de la Chardonnay y las de vainilla que le aporta su paso por barrica.

Las dos variedades que le dan nombre, Xarel•lo y Chardonnay, se complementan a la perfección y, junto a la madera de roble, dan como resultado un vino elegante y diferente.

Además, otros cinco vinos de Raimat han recibido Medalla de Plata en este mismo certamen: Castell de Raimat Cabernet Sauvignon 2008, Raimat Abadia 2008, Castell de Raimat Chardonnay 2011, Raimat Vallcorba 2009 y Castell de Raimat Chardonnay barricas 2010.

raimat

mEdaLLas dE oro En EL concurso mundiaL dE brusELas

22 I gastromania

23 I gastromania

23 desembrea 8 gener

magnumclub vinsde

butlletí electrònic mensualidea, textos i coordinació: Joan Berenguer (joanberenguer@andorra.ad) Joan Berenguer Villar correcció: Pere Moliné maquetació: Pako Tempradonúmero 15 . juny 2012

gastr maniaEspai per descobrir

conèixer i aprendre

nadaL XarEL·Lo 2011

cellers: Caves Nadaldenominació d’origen: PenedèsVarietats: 100% Xarel·loGrau alcohòlic: 12,5% vol.

De la collita del 2011, efectuada el 26 de setembre, es van obtenir 18.560 quilos de raïm- 35.657 ampolles - amb un estat de maduració excepcio-nal per elaborar un vi jove que millorarà a l’ampolla com a mínim els tres propers anys. De color groc pàl·lid amb reflexos daurats. Predo-minen les notes de fruites blanques, especialment poma, amb un fons de fruita confitada. En boca destaca per la seva untuositat, volum i frescor.

sanZo VErdEJo friZZantE

celler: Rodriguez Sanzodenominació d’origen: RuedaVarietats: 100% VerdejoGrau alcohòlic: 10º vol.

Es tracta d’un vi fresc aromàtic, ideal per a consumir en qualsevol moment del dia. La fermentació d’aquest vi s’ha portat a terme en tancs isotèrmics per mantenir el carbònic natural procedent de la transforma-ció de l’alcohol. De color groc palla, bombolles molt ben integrades. Aromes de fruites tropicals. En boca resulta es fresc per la seva bona acidesa, saborós i s’aprecien també lleugeres notes finals a fruita dolça. Amb només 10º graus d’alcohol, es pot gaudir en còctels, arrossos, peixos i postres.

GarGaLoaLbariÑo & trEiXadura 2011

cellers: Bodegas Gargalodenominació d’origen: MonterreiVarietats: Albariño i TreixaduraGrau alcohòlic: 12,5% vol.

De color groc palla, net i transpa-rent. En nas mostra la seva inten-sitat aromàtica de flors fresques. Composició aromàtica de cítrics, préssec, mel i romeu. Aroma fresc, intens i perllongat en el temps. En boca manifesta sensacions fresques i notes àcides provocant frescor en el paladar. Impacta la seva intensitat i el seu volum que donen un equilibri i untuositat que són presents en el postgust. Es un vi que acompanya a la perfecció, el peix, marisc, carns blanques i arrossos.

caVa rosé Pinot noir canaLs & munné

cellers: Canals & Munnédenominació d’ origen: CavaVarietats: 100% Pinot NoirGrau alcohòlic: 12º vol.

De color vermell robí, perlatge fi i constant. Miscel·lània de frescos fruits vermells (maduixes, cireres, mores), elegant perfum de roses i fons d’herbes del bosc del Penedès, intens sabor de fruita, voluptuós, equilibrat, fresc i persistent. Dolçor equilibrada.Acompanyarà a la perfecció arrossos, formatges, ibèrics, carns blanques i també es ideal per l’ aperitiu.

www.nadal.com www.rodriguezsanzo.com www.gargalo.es www.canalsmunne.com