Gavà. Recull gràfic 1880-1965

12
l’Abans | 19 El Baix Llobregat Gavà

description

Col·lecció L'Abans

Transcript of Gavà. Recull gràfic 1880-1965

Page 1: Gavà. Recull gràfic 1880-1965

l’Abans | 19

El Baix Llobregat

Gavà

Page 2: Gavà. Recull gràfic 1880-1965

La Societat Coral La Igualtat, formada per un

nombrós grup de gava-nencs, retratada al pri-mer quart del segle XX.

La primera actuació de la Societat Coral La Igualtat tingué lloc el 28 de desembre de 1881 arran de l’arribada del primer tren a l’estació de Gavà. Fins al 1895, l’entitat no és legalitzada i l’activitat del cor no s’intensifica. A partir de llavors, la Societat Coral La Igualtat experimentà un extraordi-nari increment de les seves activitats que abraçaven des de la cantada de caramelles per Pasqua, excursions o actuacions a altres poblacions fins a un gran nombre de concerts, tant a Gavà com a altres indrets.

La festivitat de Sant Nicasi era un dels marcs on la coral celebrava uns ex-plèndids concerts, durant molt de temps al Cafè del Centre, d’assistència multitudinària. Qualsevol ocasió era bona perquè el cor delectés els gava-nencs de l’època amb les seves veus; a més, el nombre d’actuacions era molt elevat a la darreria del segle XIX. El grup gaudia també d’un reconeixement nacional; per això alguns dels seus membres foren convidats a participar en el festival que va organitzar l’Associació de Cors de Clavé al Palau de Be-lles Arts (1888). L’any 1900, la mateixa associació organitzà un viatge a París amb motiu de l’Exposició Internacional que s’hi celebrava; el propò-sit d’aquesta expedició no era altre que mostrar a la resta del món l’esperit

20 | l’Abans

La rondalla de guitarres i bandúrries de la Societat Coral La Igualtat

Page 3: Gavà. Recull gràfic 1880-1965

del cant claverià. Cinc membres de la Societat Coral La Igualtat van parti-cipar en l’esdeveniment, sempre en representació de la resta de cantaires

que no hi van poder assistir.Els conflictes ocasionats per la Guerra Civil aturen el moviment coral que fins llavors havia tingut l’entitat. Un cop fi-nalitzat el conflicte bel·lic, la Societat Coral La Igualtat va trobar-se amb certs entrebancs donada la ideologia política dels vencedors. No obstant això, les ac-tivitats es reprengueren amb certa cau-tela. L’any 1952, el cor organitzà un homenatge a Josep Anselm Clavé, al qual assistiren altres corals i un gran nombre d’espectadors. A mitjan maig de 1953, Madrid es convertí en la seu d’una gran concentració de cors claverians; la coral gavanenca també hi participà, després d’un atrafegat trajecte en tren. Les incomoditats del viatge no foren motiu suficient per impedir que les veus gavanenques, representades per un es-

En la part superior, por-tada del llibret del Regla-ment de la Societat Coral La Igualtat de l’any 1903. En la part inferior, collade cantaires del cor davant la fàbrica dels Hules, entre la dècada de 1940 i 1950.

l’Abans | 21

Page 4: Gavà. Recull gràfic 1880-1965

tendard que encara conservava les quatre barres brodades, se sentissin amb força a la capital espanyola. Un any després, la Societat Coral La Igualtat es va veu-re obligada a canviar de nom per tal d’obtenir l’autorització del Go-vern Civil. Fins al 1986, l’entitat era coneguda amb el nom de La Nueva Igualdad. Posteriorment, el cor recuperà la denominació original.Coincidint amb un dels millors moments de la Societat Coral La Igualtat, amb Maximí Novi com a mestre del cor, aparegué dins l’entitat una nova secció de guitarres i bandúrries formada per jovent. Es tracta de la Rondalla La Igualtat, que debutà el 1907 en les vetllades literariomusicals que la coral oferia cada any als seus socis. Una vintena de xicots formaven el grup que dirigia el mestre Joaquim Casanovas, principal director del Conservatori del Liceu, el qual impartia classes de gui-tarra i bandúrria als minyons.

Cada diumenge, a les tres de la tarda, Joaquim Casanovas diri-gia els assaigs dels seus alum-nes, dia a dia més destres amb

A dalt, sopar celebrat a Ma-drid durant la concentració

dels cors claverians, l’any 1953. S’hi distingeix Nicolau

i Josep Tutusaus, Marsé i Crosta Amat. A baix, home-natge a Josep Anselm Clavé l’any 1952. Presideix l’acte el director de la coral, Pere Bruach. A la pàgina de la dreta, en la part superior,

d’esquerra a dreta, J. Bosch, J. Escofet, J. Campamà, J.

Duaso, P. Margarit, F. Láza-ro, A. Alsina i Estapé a

l’escenari del Centre Cultural. En la part inferior,

homenatge a Josep Anselm Clavé l’any 1952, al qual

foren convidats altres cors, com la Societat Coral del

Pene-dès i el cor de Viladecans.

22 | l’Abans

Page 5: Gavà. Recull gràfic 1880-1965

l’Abans | 23

Page 6: Gavà. Recull gràfic 1880-1965

24 | l’Abans Vista del carrer de Sant Nicasi, a la primeria del segle XX.

Page 7: Gavà. Recull gràfic 1880-1965

l’Abans | 25Vista del carrer de Sant Nicasi, a la primeria del segle XX.

Page 8: Gavà. Recull gràfic 1880-1965

El carrer de Sant Nicasi és una de les vies més antigues de poble. A final del segle XVI només estava edificat el tram de l’actual plaça de la Bogeria, zona en què hi havia l’antic mas Comes.

Entre el 1761 i el 1767, els propietaris del mas van parcel·lar el terreny que aquest ocupava en cinc parts per tal de construir-hi cases. Les vivendes que s’hi van edificar van configurar l’antic raval dels Calders. Uns anys més tard, entre el 1792 i el 1814, la família Tressols, propietària de la casa Gran, va censar les parcel·les que posseïa a la banda oest de l’actual carrer de Sant Nicasi per tal d’edificar-hi.

A mitjan segle XIX es van construir cases a la banda ponent del carrer; aquestes van ser edificades amb els beneficis que Joan Amat, de la família

Travessia de Sant Nicasi, l’any 1957. Aquesta es tro-ba en posició paral·lela al

carrer del mateix nom i s’hi observa el mateix tipus de

construcció: cases d’estructura senzilla sense balconades ni elements de-coratius i façana blanca. A

la fotografia s’aprecia també la manca de voreres i el ca-

rrer sense as-faltar, amb sots dibuixats pel descens de

l’aigua pluvial.

26 | l’Abans

El carrer de Sant Nicasi, anticcamí veïnal en direcció a Begues

Page 9: Gavà. Recull gràfic 1880-1965

A dalt, les emblemàtiques cases blanques ja proveï-des de canalitzacions per a l’aigua i de voravia. A baix, casa del carrer de Sant Nicasi fotografiada l’any 1960 i que presentava la particularitat de conservar les restes d’un forn d’ús privat i de forma semicilín-drica. El forn, de dimen-sions considerables i prote-git de la pluja per teules, envaïa part de la vorera.

l’Abans | 27

Todó, obtingué de la bòbila que di-rigia a mitjan segle XIX. Els habi-tatges, construïts amb el maons de la bòbila, presentaven una estruc-tura força senzilla. El 1872, Sal-vador Lluch va construir les pri-meres cases a l’altre cantó de car-rer, que acabà d’urbanitzar l’any 1882, després de ser ende-rrocada la tanca que anava del

carrer de Sant Josep al raval dels Calders. La segona fornada d’habitatges, al cantó dret del carrer, presentava una fisonomia diferent a les anteriors. Tenint en compte que van ser edificades força anys després, les cases eren més grans, amb portals de mida superior i balcons.

La gran majoria dels veïns del carrer eren pagesos i això ocasionava un gran trànsit de carros, que deixaven l’empremta de les rodes al camí. Els més grans recorden el gran nombre de sots que dificultaven el trànsit dels vianants. Quan plovia, l’aigua queia de les teuades a dojo i aquell qui go-sava transitar per l’estreta voravia quedava ben xop. El vianant també po-dia optar per usar el camí, tot i que era enfangat i ple de bassals d’aigua.

Page 10: Gavà. Recull gràfic 1880-1965

El 1930, l’Ajuntament, sensibilitzat per com era d’enutjós transitar per molts carrers de Gavà els dies de pluja, ordenà als propietaris de les cases instal·lar canalitzacions d’aigua a les seves teulades i construir el tram de vorera que pertocava al seu habitatge. Aquesta mesura, però, no solucionà el problema dels sots al camí de terra. Per això quan s’acostaven dates de processó, sempre de pas obligat pel carrer de Sant Nicasi, els òrgans mu-nicipals s’afanyaven a tapar amb terra tots els sots i les roderes per facili-tar-hi el pas.

El carrer de Sant Nicasi era bàsicament residencial. Tot i així, s’hi va obrir algun comerç, com la botiga de queviures de can Nicanor, una cansaladeria que tenia a la venda un ampli ventall d’aliments i productes per a la llar. Fent cantonada amb el carrer de Sant Pere, la botiga de cal Rato-lí oferia als clients comestibles, ultramarins i productes per a la pagesia, com palla i adobs. Fran-cisco Ribas era el barber del ca-rrer. La seva bar-beria, conegu-da amb el nom de cal Suat, s’ubicava al número 53, fent cantonada amb el carrer de l’Àngel. En les vigílies de festa, els homes del barri esperaven pa-

En la part superior, grup de cases situades davant la pla-ça de la Bogeria. Les veïnes del carrer anaven a buscar

aigua a la font d’aquesta pla-ça, tal com mostra la imatge. A la part inferior, dues cases del carrer de Sant Nicasi si-tuades davant la plaça de la

Bogeria. S’hi observa una es-tructura arquitectònica sen-

zilla sense concessió als ele-ments decoratius. A la pàgina de la dreta, conjunt de viven-des edificades a les acaballes del segle XIX. S’hi aprecia

una evolució en l’estil arqui-tectònic respecte de les més

antigues. Les portes són més grans i en forma d’arc, per

damunt les quals hi ha el bal-có amb la barana decorada.

28 | l’Abans

Page 11: Gavà. Recull gràfic 1880-1965

l’Abans | 29

Page 12: Gavà. Recull gràfic 1880-1965

30 | l’Abans