24.416.660.911:aritmètica de progrés

El MercadalRevista Mensual d’Informació Municipal

Gener de 2001 5a època núm. 6

El Mercadal

24.416.660.911:aritmètica de progrés

*Aj. El Mercadal 5a ep. 06 13/2/01 16:13 Página 1

El pressupost del 2001

El Mercadal3

Editorial

Sumari

El Mercadal2

Director:Claudi ArnavatRedacció:Rosa PagèsSusana BahílloSecretaria de Redacció:Roser Masip

Fotografia:Carles FargasNiepce

Edita:Ajuntament de ReusServei de Comunicació CorporativaPl. del Mercadal 143201 REUSTel. 977 759 662Fax 977 759 651 info.comunicacio@reus.netwww.reus.net

Dipòsit legal: T-858-86Tirada: 35.000 exemplarsProjecte gràfic:BEiA.comProducció:BEiA.comFotomecànica:PerepreimpressióImpressióFeelingDistribució:Segimeil

En uns moments en què, per a alguns, lesideologies s’han anat difuminant i l’acció degovern ha de seguir, per força, els dictats de

la macroeconomia globalitzada, els pressupostosque la ciutat s’ha marcat per a enguany segueixenclarament una política de progrés. L’atenció a lespersones, la destinació d’una part considerable delsdiners públics a millorar les condicions de benestargeneral i la voluntat de mantenir una pressió fiscalcompatible amb la creació de riquesa i amb eldesenvolupament de l’activitat econòmica, determi-nen el ball de xifres i de números d’un documentque fixa les actuacions a dur a terme en els propersdotze mesos.

Els percentatges del pastís global que mostra en quèes gastaran els diners municipals és prou eloqüent:40% a salut i benestar social, 8% a ensenyament,cultura, esports i participació, 14% a medi ambient i21% a infraestructures, mobilitat i dinamitzacióeconòmica. Gairebé la meitat del pressupost, un48,20 %, es destina, doncs, a despesa social en elconjunt d’uns pressupostos que s’incrementen, en

relació als de l’any passat, en un 8,10%. Uns pres-supostos dins dels quals la partida destinada aadministració general i financera, és a dir, al funcio-nament i la gestió municipals, suposa només un 7%del total.

Uns pressupostos, d’altra banda, que demostrentambé, amb la claredat de les xifres, la voluntat dela ciutat d’exercir la seva vocació de capitalitat efec-tiva en el context de l’àrea territorial del Camp, ambactuacions que, alhora que milloren el potencial deReus, beneficien directament altres localitats prope-res i contribueixen a la cohesió del territori.

Un exercici, per tot plegat, d’aritmètica de progrés,en què les contribucions personals i familiars decadascun dels reusencs i les reusenques es destinena la construcció d’una ciutat amb més possibilitatsde desenvolupament. De desenvolupament econò-mic i social, on tothom tingui l’oportunitat de partici-par d’un projecte tan engrescador com la definiciód’un nou model de ciutat oberta al món en l’esce-nari d’aquest 2001. ◆

Aritmètica de progrés

Lluís Miquel PérezAlcalde de Reus

2 EditorialSumariCrèdits

3 El pressupost del 2001Les xifres del 2001: 24.416.660.911

OpinióContinuïtat i coherència

7 CulturaUn recorregut per l’evolució del planeta i de lavida a través de l’Estació Ciència

8 Oficina Municipal de l’HabitatgeBusquem pis: de lloguer i amb vistes a laciutat

OpinióA l’entorn de l’habitatge

10 IMFE Mas CarandellIMFE Mas Carandell: una experiència decreixement continuat

12 Aigües de ReusGAIA: de les restriccions al cicle integral del’aigua

13 FormacióPresentació del projecte Educatiu de Ciutat

Salut PúblicaInformacio contra els tòpics

14 OpinióArticles dels portaveus dels grups municipals.

Més enllà d’un instrument decaràcter comptable, en què s’ex-pressa la destinació dels diners iel seu origen, els pressupostosmunicipals són, avui, una einaamb una clara incidència en l’ac-tivitat econòmica d’una ciutat.Són la clau per expressar, a granstrets, l’orientació de les actua-cions municipals i la seva influèn-cia més enllà de les butxaquesde les empreses i dels ciutadansi ciutadanes.

La despesa socialEn el cas de Reus, els trets quedefineixen el pressupost per al2001 són, en primer lloc, el seucaràcter progressista: el 48,20 %dels recursos disponibles es des-tinaran a política social, és a dir, aconcretar programes d’actuacióen l’àmbit de la sanitat, el benes-

tar social, l’ensenyament, la cul-tura, l’esport i la participació.

La creació de riquesaSón també creadors de riquesa,en el sentit que els ingressos queprovenen de les contribucionsciutadanes suposen només unapressió fiscal sobre la renda fami-liar bruta disponible d’un 3,89%,(corresponent a un 4,12% sobre

el producte interior brut de la ciu-tat) mentre que la repercussióeconòmica del pressupost supo-sa un 14,66 de la renda familiarbruta disponible i un 12,63% delPIB reusenc, segons les últimesdades disponibles.

Capitalitat efectivaAmb un creixement del 8,10%en relació als pressupostos de

l’any passat, els de l’any 2001són uns pressupostos expansiusi dibuixen, des de la perspectivaeconòmica, una clara voluntatd’estructuració del territori i deconstrucció d’un projecte de ciu-tat amb una clara vocació decapitalitat efectiva.

Pel que fa a la procedència delsrecursos, és destacable que no-més un 18,66% dels recursostotals amb què compta l’Ajunta-ment procedeixen dels impostospagats pels reusencs al consis-tori, xifra que es converteix en un29,27% si comptabilitzem totsels tributs (impostos i taxes) pa-gats per la ciutadania reusenca.

En definitiva, i tal com diu el titu-lar de portada, aquesta és l’a-ritmètica del progrés. ◆

Les xifres del 2001:24.416.660.911

El Ple de l’Ajuntament va aprovar el 15 dedesembre, amb els vots de l’equip de govern,els pressupostos per al 2001. El regidord’Hisenda, Josep Fernández Rufí, va explicarels detalls d’un pressupost de caràcterprogressista que ascendeix a 24.416.660.911PTA i que, respecte al del 2000, creix un 8,1%.

5%Administració gene

Mobilitat i transport

16%Medi Ambient

10%Edificis Munic

voluntat

d’estructuraciódel territori ivocació decapitalitatefectiva

Josep Fernández Rufí5è tinent d’alcalde

Regidor d’Hisenda i adjunta l’alcalde per a la

CoordinacióEconomicoadministrativa

Opinió

En presentar els pressupostosper a l’any 2000 endestacàvem, com a granseixos, el caràcter expansiu, elsplantejaments progressistes, lavoluntat d’actuar com a motorde l’activitat econòmica i de serconseqüents amb la políticad’estructuració territorial quedefensem.

En el cas dels pressupostos peral 2001, aquests eixoscontinuen sent perfectamentvàlids. Es manté la mateixaorientació i els mateixosobjectius, per la qual cosa

podríem qualificar-los decontinuïstes. Un qualificatiu,però, que lluny de tenir unalectura negativa esdevé laconseqüència lògica d’unapolítica sòlida i coherent.

Una políitca que, sense oblidaren cap cas la promocióeconòmica i la creació deriquesa de la ciutat, segueixunes directrius socialsdefinidores de l’estat delbenestar i de la milloracontinuada de la qualitat devida dels ciutadans iciutadanes.

En aquest sentit, avui elspressupostos s’han d’entendre,cada cop més, com uninstrument de políticaeconòmica, influït i influïble,amb una indubtable incidènciaen l’àmbit econòmic en quès’emmarquen.

Des d’aquesta perspectiva, elspressupostos per al 2001 de laciutat de Reus tenen encompte l’evolució general en laqual s’inscriu la políticaeconòmica del país, estaninfluïts per l’estructura i lasituació econòmica de la ciutat

i neixen amb la voluntat, al seutorn, d’incidir en aquestarealitat.

Uns pressupostos queresponen a una política fiscalacord amb una ciutatcompetitiva, que són coherentsamb l’estructura econòmica isocial de Reus, que esconfiguren com a actorsfonamentals i motor de la sevaeconomia i que responen auna projecció territorial quedefineix una capitalitat efectivaa partir de la creació de vinclesen el territori. ◆

Continuïtat i coherència

*Aj. El Mercadal 5a ep. 06 13/2/01 16:14 Página 2

El pressupost del 2001

El Mercadal5

El pressupost del 2001

El Mercadal4

el creixement

del pressupostde l’IMFE Mas

Carandellés del 44%

el pressupostper al 2001

creix un 8,1%respecte al del

2000

El pressupost d’inversionsLes grans dades del Pressupost

El pressupost de despeses

El pressupost de l’Ajuntament

48%

Despesa Social

14%Medi Ambient

21%

Infraestructures, mobilitati dinamització econòmica

6%Deute públic

4%

Seguretat iprotecció civil

7%

Administraciógeneral ifinancera

Concepte 2000 2001 % Var.

Pressupost de l'Ajuntament de Reus 10.927.000.000 12.504.000.000 14,43

Suma dels pressupostos de les societats municipals 12.417.315.604 12.070.349.518 -2,79

Suma dels pressupostos dels organismes autònoms 996.968.073 1.027.605.393 3,07

Total suma dels tres conceptes anteriors 24.341.283.677 25.601.954.911 5,18

Ajustos de consolidació (1.754.837.000) (1.185.294.000) -32,46

Total pressupost consolidat de l'Ajuntament de Reus 22.586.446.677 24.416.660.911 8,10

Societat 2000 2001 % Var.

Hospital Universitari de Sant Joan (Grup consolidat) 8.200.394.000 8.586.570.000 4,71

AREMSA 1.322.104.000 1.389.549.000 5,10

Sanejament Ambiental SA 160.011.000 176.065.000 10,03

Gestió Ambiental iAbastament SA 325.958.500 377.298.000 15,75

GUPSA 328.736.600 5.190.000 -98,42

AMERSAM 913.076.331 443.454.218 -51,43

REDESSA 79.465.698 83.289.279 4,81

RELLSA 44.563.000 239.675.000 437,83

GESFURSA 360.000.000 526.443.283 46,23

Reus Promoció i Gestió SA 468.839.000 30.000.000 -93,60

Reus Transport Públic SA 214.167.475 240.294.738 12,20

Total agregat 12.417.315.604 12.097.828.518 -2,57

Les grans dades pressupostàries

Organisme 2000 2001 % Var.

Institut Municipal d'Acció Cultural 317.859.000 351.186.000 10,48

Institut Municipal de l'Esport 164.164.000 0 -100,00

Institut Municipal de Formació i Empresa 345.089.073 496.698.393 43,93

Patronat Municipal de Turisme 72.675.000 75.340.000 3,67

Institut de Puericultura Dr. Frias 13.278.000 15.259.000 14,92

Museu Comarcal Salvador Vilaseca 74.203.000 79.202.000 6,74

Patronat Municipal de Castells 9.700.000 9.920.000 2,27

Total agregat 996.968.073 1.027.605.393 3,07

Els pressupostos dels organismes autònomsInclouen inversions

Desglossament 2000 2001 Var %

Despeses per operacions corrents 6.911.998.000 7.819.230.000 13,13(Despeses de personal, compres, interessos…)

Despeses per operacions de capital 3.050.002.000 3.784.770.000 24,09(Inversions reals i transferències de capital)

Despeses per operacions financeres 965.000.000 900.000.000 -6,74(Devolució de capital dels préstecs)

Total despeses 10.927.000.000 12.504.000.000 14,43

Distribució de les despeses per categories

Desglossament 2000 2001 Var %

Remuneracions del personal 2.788.682.000 3.088.499.000 10,75(funcionaris, laboral, seguretat social, etc.)

Compra de béns i serveis 2.576.586.000 2.908.132.000 12,87(compres, serveis, aigua, llum, gas, etc.)

Interessos 422.500.000 560.000.000 32,54(interessos anuals dels préstecs contractats)

Transferències corrents 1.124.230.000 1.262.599.000 12,31(transferències a entitats ciutadanes, municipals, etc.)

Total despeses 6.911.998.000 7.819.230.000 13,13

Les despeses corrents de l'Ajuntament

Desglossament 2000 2001 Var %

Ingressos per operacions corrents 8.251.992.000 9.796.222.000 18,71(impostos, taxes, transferències corrents, etc.)

Ingressos per operacions de capital 1.175.008.000 1.707.778.000 45,34(venda de terrenys, transferències de capital, etc.)

Ingressos per operacions financeres 1.500.000.000 1.000.000.000 -33,33(préstecs bancaris, etc.)

Total ingressos corrents 8.251.992.000 9.796.222.000 18,71

Distribució dels ingressos per categories Desglossament 2000 2001 Var %

Impostos directes 3.865.000.000 4.205.000.000 8,80(IBI, IAE, plusvàlues, etc.)

Impostos indirectes 350.000.000 350.000.000 0,00(Impost sobre construccions)

Taxes i altres ingressos 1.784.413.000 2.818.097.000 57,93(Escombraries, ocupació del sòl, etc.)

Transferències corrents 2.201.625.000 2.370.069.000 7,65(Estat, Generalitat, Diputació, etc.)

Ingressos patrimonials 50.954.000 53.056.000 4,13(Concessions, interessos, etc.)

Total ingressos corrents 8.251.992.000 9.796.222.000 18,71

Distribució dels ingressos corrents

Els pressupostos de les societats municipalsInclouen inversions

Concepte Pressupost Inicial 2000 Pressupost Inicial 2001 % Var.

Administració general 185.000.000 202.000.000 9,19

Urbanisme 545.000.000 822.490.000 50,92

Edificis municipals 0 360.000.000 100,00

Medi ambient 505.000.000 616.002.000 21,98

Cultura i esport 555.000.000 55.000.000 -90,09

Vies públiques 894.593.000 1.653.585.000 84,84

Mobilitat i transport 32.000.000 60.000.000 87,50

Dinamització econòmica 307.000.000 0 -100,00

Altres serveis 26.409.000 15.693.000 -40,58

Total 3.050.002.000 3.784.770.000 24,09

Pressupost d'inversions

Concepte 2001 %

Administració general i financera 1.694.968.216 6,94

Seguretat i protecció civil 861.683.079 3,53

Deute públic 1.460.000.000 5,98

Salut i benestar social 9.774.191.811 40,03

Ensenyament, cultura, esports i participació 1.995.093.159 8,17

Infraestructures, mobilitat i dinamització econòmica 5.130.326.932 21,01

Medi ambient 3.500.397.714 14,34

Total 24.416.660.911 100,00

Despesa consolidada

2000 200115.000.000.000

17.000.000.000

19.000.000.000

21.000.000.000

23.000.000.000

25.000.000.000

Comparatiu pressupost consolidat

5%Administració general

2%Mobilitat i transport44%

Vies públiques

22%Urbanisme

16%Medi Ambient

1%Cultura i esports 10%

Edificis Municipals

Inversions per conceptes

Despesa consolidada per grans conceptes

només un

18,66% delsrecursos

provenen delsimpostos

municipals

Relació entre impostos i recursos totals

81,34%Resta recursos

18,66%Impostos

70,73%Resta recursos

29,27%Tributs

Concepte 2000 2001

Impostos directes 3.865.000.000 4.205.000.000

Impostos indirectes 350.000.000 350.000.000

Total 4.215.000.000 4.555.000.000

Pressupost total 22.586.446.677 24.416.660.911

% sobre el total 18,66% 18,66%

Resta 81,34% 81,34%

Total recursos 100,00% 100,00%

Impostos/Recursos totalsConcepte 2000 2001

Impostos directes 3.865.000.000 4.205.000.000

Impostos indirectes 350.000.000 350.000.000

Taxes 713.000.000 890.000.000

Preus públics (guals…) 292.005.000 275.000.000

Multes 50.000.000 50.000.000

Contribucions especials 365.000.000 132.933.000

Costos urbanització 135.000.000 1.244.065.000

Total 5.770.005.000 7.146.998.000

Pressupost total 22.586.446.677 24.416.660.911

% sobre el total 25,55% 29,27%

Resta 74,45% 70,73%

Total recursos 100,00% 100,00%

Tributs/Recursos totals

Impostos/Recursos totals2001

Tributs/Recursos totals 2001

*Aj. El Mercadal 5a ep. 06 13/2/01 16:14 Página 4

Estructurador del

territori:

Capitalitat efectiva

Fiscalment competitiu:

Pressió fiscal:3,89% s/RFBD

4,12% s/PIB

Creador de riquesa:

14,55% de la RendaFamiliar bruta disponible

Motor de l’activitateconòmica:

12,63% del PIB

Progressista:

Despesa social:48,20%

Expansiu:

Creixement:8,10%

Cultura

El Mercadal7

El pressupost del 2001

El Mercadal6

Organitzada per la Fundació "laCaixa", l’Estació Ciència prenia elrelleu de la seva antecessora, "LaCarpa de la Ciència", amb l’ob-jectiu d’acostar al públic en gene-ral el que han suposat 15.000milions anys d’evolució a la Terra.Des del Big Band fins a la inter-acció dels éssers humans en elmedi en l’escenari del segle XXI,l’exposició ha proposat un itine-rari guiat i interactiu amb dosàmbits diferenciats: els fenò-mens naturals i la vida.

L’únic requisit exigit als visitantsha estat la curiositat científica, l’a-fany de coneixement i la recercade respostes a les preguntes: quisom?, d’on venim?, on anem?

Els fenòmens de lanatura i la vidaEl primer d’aquests àmbits ensha acostat a les lleis que regeixenalguns dels fenòmens mésimportants de la natura: des dela formació dels núvols o delstornados fins a la generació deles marees o el moviment delsglobus aerostàtics, juntamentamb la reverberació del so i laseva velocitat de transmissió.Fenòmens, tots ells, que el visi-tant ha pogut reproduir, a petita

escala, a través de maquetes isimuladors.

El segon àmbit estava dedicat al’aparició i el desenvolupamentdels éssers vius en aquest esce-nari físic i, també, a la sevainfluència en el medi. Des delsparamecis i els éssers unicel-lulars que viuen en una gota d’ai-gua fins als rèptils que deixenenrere el medi aquàtic per fer dela terra el seu hàbitat, el recorre-gut per aquest espai mostravatambé la necessitat d’adaptaciódels éssers vius a les condicionsde l’entorn. Unes condicions quedeterminen, també, la vida de lesespècies vegetals, des de la foto-síntesi fins a la formació delsboscos per aprofitar l’aigua de lapluja.

A partir dels més d’una quaran-tena de mòduls interactius pre-sents al llarg del recorregut, ambuna superfície total de 600 m2,l’exposició tenia com a objectiuconvertir la ciència, sovint consi-derada com un conjunt deconeixements que només elsespecialistes poden comprendre,en un món extraordinàriamentsuggerent i a l’abast de tothomque, en darrer terme, ens explica

per què el món és com és i perquè som com som.

Per a tots els públicsOberta a tothom que ha volgutacostar-se a la ciència des d’unaperspectiva lúdica i suggerent,l’exposició ha organitzat activitatsespecífiques per a diversos col-lectius. Per exemple, per alsescolars de la ciutat, per als qualss’han elaborat uns quaderns detreball relacionats amb elsmòduls de l’exposició que hanpermès ampliar la feina a lesaules sota la direcció dels mes-tres i educadors. En el parèntesiescolar de les vacances de nadal,van ser força els estudiants quevan convertir-se en visitants gai-rebé assidus per recollir dades ifins i tot filmar en vídeo algundels experiments i enllestir aixíels treballs de curs.

També la gent gran ha estat cen-tre preferent de l’atenció delsresponsables de la gran carpa. Apartir de l’organització de visitesguiades a grups, la projecció d’unaudiovisual d’introducció i la rea-lització de tallers específics, s’haestimulat la curiositat i, sobretot,la participació de la gent gran enuna experiència enriquidora.

Altres col·lectius, com ara alum-nes d’educació especial, han vis-cut també de prop l’exposicióamb el guiatge dels tècnics, queels han anat introduint en elscontinguts i en les diverses pro-postes d’interacció per conèixerde prop els fenòmens naturals.En total, fins al 21 de gener hanpassat per la carpa del parc deSant Jordi prop de 35.000 per-

sones, 4.000 de les quals hanestat escolars, que han gauditd’una proposta lúdica i científicaque, a partir d’ara, continuarà elrecorregut per Catalunya iniciat aReus després de dos anys devoltar per diferents localitats del’Estat. ◆

Un recorregut per l’evoluciódel planeta i de la vida a travésde l’Estació Ciència

prop de35.000

persones hanpassat per la

carpa del parcde Sant Jordi

Il·luminació nadalenca dels carrers

Diumenge 21 de gener va tancar les portesl’Estació Ciència, l’exposició itinerant instal·ladaal parc de Sant Jordi que des de l’1 dedesembre ens ha proposat, en l’escenari d’unagran carpa, un viatge apassionant i interactiuper les diferents etapes de l’evolució delplaneta i de la vida.

Aquest Nadal, la il·luminació dels carrers dela ciutat ha incorporat la proposta delConsell Assessor d’Art de l’Ajuntament deReus per instal·lar, a més dels elementstradicionals, motius lumínics realitzats perartistes vinculats a Reus. L’indret escollit haestat el carrer Major, on s’han instal·lat lespeces lluminoses realitzades per Albert Macayaamb el títol genèric d’Hivern.

Els grans trets del pressupost

reus obté el12,63% del

seu PIB de l’activitateconòmica

generada perl’Ajuntament

el 48, 2%

del pressupost es desina a

despesa social

*Aj. El Mercadal 5a ep. 06 13/2/01 16:14 Página 6

Suport en la visita i en la

signatura del contracte i

assegurança multitisc

gratuïta

Suport en la visita i en la

signatura del contracte i

assegurança multitisc

gratuïta

Per a joves de 18 a 35 anys

amb ingressos mínims

suficients per fer front a les

despeses de lloguer

Borsa jove d’habitatge

Oficina Municipal de l’Habitatge

El Mercadal9

Oficina Municipal de l’Habitatge

El Mercadal8

Adscrita al Departament d’Arqui-tectura i Urbanisme de l’Àrea deServeis Territorials, l’OficinaMunicipal de l’Habitatge treballaen coordinació amb altres àreesmunicipals, com Serveis Socialso Joventut, atès el caràcter inter-departamental de les sevesactuacions.

Els dos grans eixos que definei-xen la tasca que es du a termedes de l’OMH són, d’una banda,fer de l’habitatge un factor d’in-corporació social, per la qual cosales actuacions s’adrecen a lapoblació en general però ambuna especial atenció a les perso-nes i col·lectius amb dificultatsper accedir a un habitatge digne.I, per una altra banda, optimitzarel parc d’habitatges de la ciutat,especialment els que estan buits

o no responen a les necessitatsactuals, amb l’objectiu d’aug-mentar l’oferta de la ciutat.

D’acord amb aquestes gransdirectrius, els programes i serveisespecífics que es desenvolupeninclouen des del servei d’infor-mació i consulta sobre ajuts ipromocions públiques relatives al’habitatge, que el 2000 ha rebut

un total de 400 consultes, fins aprogrames de rehabilitació d’ha-bitatges amb finalitats socials oprogrames d’arranjaments me-nors. Es duen també a termeprogrames específics com larehabilitació i ocupació de laCasa dels Mestres o la confecciód’un estudi sobre l’estat de con-servació dels edificis d’habitatgesque existeixen en el conjunt de la

ciutat. Una sèrie d’activitats i deprogrames per als quals l’Oficinacompta, per al 2001, amb unpressupost de 15 milions depessetes.

Els habitatges buits a laciutatL’Oficina Municipal de l’Habitatgeha enllestit, al llarg de l’any 2000,un estudi detallat sobre els habi-tatges buits que hi ha actualmenta la ciutat en què s’especifiquentant l’estat de conservació com lasuperfície que ocupen, la zonaon estan localitzats a la ciutat il’any de construcció.

A partir de les dades obtingudesdel Gabinet Tècnic Fiscal, l’estudiesdevé una eina bàsica perpoder dur a terme, a partir de lesdades que se’n desprenen,

actuacions posteriors per tal d’in-crementar l’oferta de lloguers. Enaquest sentit, la constatació mésclara de l’estudi és l’existència de1.322 habitatges buits, 638 delsquals es troben en bon estat deconservació i en condicions dedestinar-se a lloguer. En la restacaldria dur a terme obres i millo-res de caràcter divers per garan-tir-ne l’habitabilitat.

Tot i que aquests habitatges estroben repartits en el conjunt dela ciutat, el fet que molts es tro-bin al centre, al barri del Carme ials eixamples antics permetria,en tornar a ser habitats, incidir enla reactivació social d’aquestsespais ciutadans, contribuint al’enfortiment de les relacions deveïnatge i convivència i a la millo-ra de la percepció de seguretatentre les persones residents.

Intervencions enhabitatgesDes de 1998 l’Oficina Municipalde l’Habitatge ha realitzat inter-vencions en 26 pisos: 2 actua-cions de rehabilitació amb finali-tats socials, 13 actuacions perarranjaments menors i 11 inter-vencions en l’edifici de la Casadels Mestres.

Pel que fa als habitatges ambfinalitats socials, es tracta d’unprograma segons el qual l’Oficinaes fa càrrec de la rehabilitaciód’habitatges de titularitat privadaa canvi que els propietaris elscedeixin durant un temps deter-minat perquè es puguin llogar. Eltemps de cessió es defineix, encada cas, segons les característi-ques del pis i el pressupost deles obres a realitzar, i per accediral programa els habitatges hand’estar lliures de càrregues igravàmens i l’edifici no ha depresentar problemes estructu-rals.

Amb l’objectiu de difondreaquesta campanya, des de laseva posada en funcionament esvan realitzar diverses accions decomunicació adreçades als pro-

pietaris de pisos. La campanya,d’altra banda, es concreta a partird’un exercici de bones pràcti-ques segons el qual les obres derehabilitació es duen a terme, enla mesura que és possible, a tra-vés de plans d’ocupació.D’aquesta manera en cadascunade les actuacions conflueixenesforços diversos que tenen coma objectiu final donar resposta ales necessitats socials en l’àmbitde l’habitatge i, alhora, contribuira la dinamització social d’unespai ciutadà.

El programa d’arranjamentsmenors, que es realitza demanera coordinada amb ServeisSocials, té com a objectiu millorarles condicions de vida d’algunespersones, com ara la gent gran,que per manca de recursos o perdificultats a l’hora de posar-se encontacte amb els professionalsno poden afrontar determinadesactuacions necessàries a la llar.

Finalment, les actuacions que esduen a terme a la Casa delsMestres, un immoble de propie-tat municipal situat al passeigMata, tenen com a objectiu ade-quar els habitatges buits perquè,un cop enllestits els tràmitsadministratius necessaris, puguindestinar-se a lloguer. Més enllàde la reutilització, però, el progra-ma preveu incidir també en elsaspectes comunitaris i veïnalsmitjançant un projecte integradordes del punt de vista de la diver-sitat i l’heterogeneïtat de les per-sones que han d’habitar aquestespai.

Borsa jove d’habitatge En coordinació amb l’Àrea deJoventut, l’Oficina Municipal del’Habitatge acaba de posar enmarxa un altre programa que técom a destinataris els joves de18 a 35 anys, als quals es pro-posa una oferta específica d’ha-bitatges de lloguer.

Es tracta d’establir un servei demediació en l’habitatge de llo-guer que ofereixi avantatges

econòmics, jurídics i tècnics alsllogaters i garanties pel que fa alcobrament i al bon ús de l’habi-tatge als petits propietaris. Desde l’Oficina Pla Jove, situada a lesdependències de l’IMAC, s’aten-dran les demandes d’informaciódels joves i es duran a terme jun-tament amb l’Oficina Municipalde l’Habitatge i amb la col·labo-ració d’una associació senseafany de lucre, les actuacionsnecessàries per completar el pro-cés i fer-ne el seguiment.

Els joves que vulguin acollir-se aaquest programa han d’acreditaruns ingressos mínims suficientsper fer front a les despeses delloguer fixades. En el cas delsjoves que cobrin un sou, aquesthaurà de ser d’1,5 vegades elsalari mínim interprofessional, ien cas que siguin estudiants, detrobar-se en situació d’atur, tre-ball eventual o en què no arribinamb el seu sou a la quantitatesmentada, podran optar a laborsa si disposen de fiançasolidària (és a dir, que una per-sona els avali). El preu màxim dellloguer a què es podrà accedircorrespondrà al 30% de la sumadels ingressos.

Pel que fa al servei que s’ofereixals joves, a banda d’informaciógeneral sobre habitatges de llo-guer se’ls facilitarà també infor-mació jurídica especialitzada isobre ofertes d’allotjament delloguer lliure. També se’ls oferiràsuport en la visita als habitatges isupervisió en la signatura delcontracte, així com en la contrac-tació d’una assegurança gratuïtade multirisc per a l’habitatge ialtres gestions administratives ide contractació.

Pel que fa als propietaris, se’lsfacilitarà també informació iassessorament jurídic, es duran aterme els tràmits i l’execució delcontracte i es contractaran asse-gurances gratuïtes de caució imultirisc. Igual que en el cas delsllogaters, aquestes accions tin-dran caràcter gratuït. ◆

dels 1.322habitatgesbuits de la

ciutat638 estan encondicions dedestinar-se a

lloguer

Jordi Bergadà MasquefRegidor d’Arquitectura i

Urbanisme

Opinió

L’accés a un habitatge digne ésun dret per a tots els ciutadansi ciutadanes, la qual cosasignifica que l’administració had’impulsar totes les actuacionsque siguin necessàries perdonar resposta a aquestanecessitat bàsica. Més enllà dela promoció de noushabitatges de caràcter social ode l’establiment d’ajuts isubvencions per a la compra,el lloguer o la rehabilitació, hiha altres mesurescomplementàries que tenen,alhora, un abast més ampli.Moltes de les actuacions que

es duen a terme des del’Oficina Municipal del’Habitatge, sovint encol·laboració amb altres àreesmunicipals com Serveis Socialso Joventut, tenen aquestobjectiu: concretar un seguitd’intervencions en el parcd’habitatges que contribueixin,en darrer terme, a ladinamització de les relacionshumanes dins del teixit ciutadà.En aquest sentit, larehabilitació d’un pis al centrede Reus significa molt més queincrementar l’oferta de pisosde lloguer. Significa contribuir

que el centre de la ciutat sigui,a més d’una zona comercial,un lloc on viure, on es vertebrinun seguit de relacions veïnalsentre les persones i on s’articuliun entramat social divers iintegrador des del punt devista social. Un objectiu, alcapdavall, que ha de permetreque l’espai ciutadà, en el seuconjunt, combini de maneraharmònica i cohesionada elsdiferents usos a què estàdestinat, sense distincionsentre zones amb llumsd’aparadors de dia i edificis ales fosques de nit i zones

dormitori on els veïns noméscomparteixin una mateixaadreça de carrer i on endefinitiva no es produeixl’osmosi entre espais iexperiències socials, essènciafinal d’allò que és urbà. I si, amés a més, la rehabilitaciód’aquests pisos es pot dur aterme a través de plansd’ocupació, els beneficis socialsde les actuacions augmentende manera considerablemalgrat que, sovint, resultindifícils de quantificar des d’unpunt de vista estrictamenteconòmic. ◆

A l’entorn de l’habitatge

Busquem pis:de lloguer i amb vistes a la ciutat

L’Oficina Municipal de l’Habitatge (OMH) es vaposar en funcionament el 1998 amb l’objectiude facilitar a tots els ciutadans i ciutadanes eldret a accedir a un habitatge digne i perpromoure i animar la regeneració, elcondicionament i el manteniment del parcd’habitatges de la ciutat.

Per a joves de 18 a 35 anys

amb ingressos mínims

suficients per fer front a les

despeses de lloguer

Informació, assessorament i

contractació d’assegurances

multirisc i caució gratuïtes

també per als propietarisInformació, assessorament i

contractació d’assegurances

multirisc i caució gratuïtes

també per als propietarisGestions administratives i de

contractació gratuïtesGestions administratives i de

contractació gratuïtes

Informació sobre l’oferta

d’habitatges i informació

jurídica especialitzadaInformació sobre l’oferta

d’habitatges i informació

jurídica especialitzada

Borsa jove d’habitatge

Pisos buits (1.322)

Estat de conservació dels habitatges buits

Habitatges buits possible actuació i superfície

Normal

RegularDeficient

Ruinós

638

395

105

0

100

200

300

400

500

600

700

7

329

282

103

6952

0

50

100

150

200

250

300

350

Fins a 49m2

de 50 a 69m2

de 70 a 99m2

de 100 a 119m2

de 120 a 149m2

De 150m2 i més

Descartats

Possibleactuació

0

200

400

600

800

1.000

1.2001145

177

Abans i després de laintervenció en un habitatgeamb finalitats socials

El Servei és ubicat a l’Oficina Pla Jove, a la Casa Rull (Sant Joan 27). Tel. 977 33 80 47El Servei és ubicat a l’Oficina Pla Jove, a la Casa Rull (Sant Joan 27). Tel. 977 33 80 47

*Aj. El Mercadal 5a ep. 06 13/2/01 16:14 Página 8

IMFE Mas Carandell

El Mercadal11

El Mercadal10

IMFE Mas Carandell

Des dels inicis dels anys 80,l’Ajuntament de Reus va impulsardiferents serveis de promoció del’ocupació i programes de forma-ció adreçats a persones adultes,la majoria dels quals tenien llocen els locals d’ús social delsbarris. Amb l’augment de l’ofertaformativa i davant la necessitatde prendre decisions polítiquessobre el model educatiu i el tipusde servei que es volia oferir a laciutadania, el 1990 s’elaborà unPla Local de Formació Perma-nent, on s’analitzaven les neces-sitats educatives de la poblacióadulta, les característiques del’entorn i la resposta que caliadonar.

En aquells moments, la majorpart de les accions formatives esgestionaven des d’una unitatadministrativa de l’Ajuntament,cosa que en dificultava, permanca d’autonomia i descentra-lització, l’eficàcia i l’evolució.Després de valorar els modelsd’altres indrets de Catalunya id’Europa i les opcions contem-plades per la legislació perquèels municipis gestionessin elsseus serveis, es va crear l’InstitutMunicipal de Formació (IMF)com a organisme autònom ambpersonalitat jurídica pròpia i ambun model integral de formaciópermanent.

Dotze anys detrajectòriaRecollint l’experiència que, desdel 1988, tenia ja en l’organitza-ció d’escoles taller i altres activi-tats formatives, l’IMF neixia coma institució i inaugurava les sevesnoves instal·lacions el 1992 a l’e-

difici del Mas Carandell. L’expe-riència i la demanda de l’entornvan fer incrementar els serveisvinculats a la promoció de l’ocu-pació i l’oferta formativa orienta-da al treball, de manera que esva reforçar i destacar l’atenció alsector productiu i, particularment,a les Pimes. El 1994 s’afegeix alnom d’IMF la E d’empresa, i desde llavors fins ara l’IMFE ha viscutun creixement progressiu i acce-lerat, tant en el nombre de cur-sos com en nous programes iserveis. Des de l’any 1995l’IMFE participa també en dife-rents xarxes nacionals i interna-cionals fomentant l’intercanvid’experiències, la cooperaciótransnacional i la innovació.

Aquest creixement progressiu del’activitat i la prestació de serveisen un radi d’acció cada cop mésampli amb la voluntat de com-partir la seva experiència en elconjunt del territori han fet que,el 2000, l’IMFE hagués de plan-tejar-se un altre salt endavant. Elcanvi d’estatut jurídic que suposael naixement de la FundacióIMFE Mas Carandell ha de per-metre continuar la línia de creixe-ment més enllà dels límits muni-cipals i afrontar nous reptes en el

camp de la formació dels treba-lladors i les treballadores i de lapromoció de l’ocupació.

Dues grans àreesd’activitatL’activitat de l’IMFE Mas Carandelles desenvolupa, avui, a través dedues grans àrees: formació i ocu-pació.

L’Àrea de Formació compta ambtres apartats diferenciats d’acordamb les tres esferes que assegu-ren la capacitat dels individus dedesenvolupar-se en societat. Així,la formació cultural se centra enels programes d’adquisició delsconeixements considerats decaràcter bàsic en el contextactual: programes de garantiasocial (com ara alfabetització deneolectors), la formació bàsicaper a aquelles persones que nohan completat el procés d’esco-larització, l’ensenyament d’idio-mes i els cursos d’informàticaadreçats al conjunt de la pobla-ció.

Cal tenir en compte, en aquestsentit, que en els dos darrersanys l’IMFE ha adaptat aquestalínia de treball als canvis ques’han produït en el sistema d’en-

senyament, incorporant activitatsrelacionades amb els cicles for-matius mitjà i superior.

L’apartat de formació en el lleureaplega una àmplia oferta de cur-sos i tallers que tenen com aobjectiu millorar les relacionspersonals i les relacions ambl’entorn: creació literària, comuni-cació personal, alimentació, jardi-neria, etc. Finalment, l’apartat deformació professional aplega lespropostes formatives adreçadesespecíficament a la qualificacióprofessional de treballadors i tre-balladores, i inclou des d’activi-tats de formació continuada finsa les escoles taller. Amb caràcterespecífic i diferenciat s’incloutambé en aquesta àrea elProjecte Educatiu de Ciutat(PEC), un programa obert a laparticipació ciutadana que técom a objectiu definir i desenvo-lupar de manera continuadatotes aquelles propostes quepermetin fer de Reus una ciutateducadora.

L’Àrea d’Ocupació, al seu torn, esplanteja com un observatori del’activitat empresarial i de l’ofertai la demanda d’ocupació que esgeneren a la zona, on s’avaluenles necessitats laborals de cadamoment i es preveuen, també,possibles demandes futures.Gestionant les demandes de lesempreses a partir de la borsa detreballadors i treballadores orien-tant els professionals que bus-quen una sortida laboral ambconnexió amb la realitat del mer-cat, des d’aquesta àrea es coor-dina l’activitat centrada en lainserció laboral.

IMFE Mas Carandell:una experiència de creixement continuat

L’activitat de l’IMFE Mas Carandell es va iniciarel 1988 amb la primera escola taller. Al llargd’aquests dotze anys, l’IMFE ha anat assumintnous projectes i obrint noves línies de treballque van culminar, el passat novembre, amb laformalització de la Fundació IMFE MasCarandell.

La trajectòria de l’IMFE és plenad’iniciatives i activitats que l’hanconvertit en un referent en elconjunt del país.

El SEFEDEl SEFED és una experiènciainnovadora que proposa alsalumnes un procés d’aprenentat-ge amb tres apartats: autoapre-nentatge, simulació i pràctiques.Amb l’autoaprentatge cada alum-ne construeix el seu itinerari par-ticular de formació d’acord ambel seu perfil professional i el seuritme de treball. L’apartat desimulació permet posar aquestsconeixements en pràctica en unarecreació de l’activitat d’unaempresa real. En el cas delSEFED de l’IMFE Mas Carandell,una empresa dedicada a lacomercialització d’oli i fruits secs,

PROCAM, que opera virtualmentamb altres empreses simuladesintegrades en la xarxa interna-cional de SEFED. Per dur a termeaquesta activitat, es compta ambl’assessorament, pel que fa a lesinformacions del mercat, d’em-preses reals. L’apartat de pràcti-ques, finalment, permet alsalumnes accedir al món real através del treball en empresescol·laboradores i, també, realit-zant estades a l’estranger tant enempreses com en altres SEFED.

Pacte Territorial per l’OcupacióEl 1998, l’Ajuntament de Reus,els sindicats CCOO i UGT i laCEPTA van signar un acord pelqual es comprometien a aplegaresforços i recursos per establiruna estratègia unitària per pro-

moure l’ocupació. Més endavant,s’hi va afegir el Consell Comarcaldel Baix Camp. La iniciativa pre-tenia posar en comú l’experièn-cia dels agents que tenen unconeixement directe de la realitatde la zona i optimitzar elsesforços a partir de la confluènciad’objectius i dels recursos dispo-nibles, provinents exclusivamentdels fons propis.

En una línia semblant però ambun abast territorial més ampli,l’IMFE actua també com a oficinatècnica per a l’agrupació i desen-volupament del projecte euro-peu Equal, impulsat per un llargallista d’entitats i institucions de lescomarques meridionals ambl’objectiu de treballar de maneracoordinada per eliminar les dis-criminacions i desigualtats en el

mercat de treball i millorar la qua-litat de l’ocupació.

Intervencions en el patrimoniUna de les activitats de formaciómés destacades, canalitzades através de diverses escoles taller,s’ha centrat en la restauració d’e-dificis i monuments. L’experièn-cia ha permès que els alumnesposessin en pràctica els seusconeixements. La restauració dela font d’Hèrcules, la font de laCreu de la plaça de la Sang, elmonument a Joaquim Bartrina,el panteó dels Fills Il·lustres, elmateix Mas Carandell, la casaRull, el Museu Comarcal SalvadorVilaseca, l’Institut de PuericulturaDr. Frias i, darrerament, l’EstacióEnològica, són algunes de lesactuacions realitzades. ◆

l‘IMFE participa

en diferentsxarxes

nacionals iinternacionalsd’intercanvi

d’experiències

· Potenciar una formacióde qualitat

· Impulsar estratègieseducatives contral’exclusió social

· Promoure undesenvolupamenteconòmic sostenible iintegrador

· Facilitar la participaciódels agents econòmics isocials

· Difondre el valor del’educació i la formació

· Internacionalitzar lesaccions formatives

Objectiusinstitucionals

• Nombre d’alumnes: de 200 el curs 88-89 a prop de 2.000 el curs2000-2001

• Plantilla: de 24 persones el1988 a 108 el 2001, a més del personaleventual que realitza elscursos

• Pressupost: dels 150 MPTA de1993 als 496 MPTA del 2001

Dades de dotzeanys de

funcionament

L’edifici del Mas Carandell,seu de l’Institut Municipalde Formació i Empresa

Misericòrdia DosaiguasPérez

Regidora de Formació

El 8 de novembre va tenir llocla signatura del documentmitjançant el qual l’IMFE MasCarandell canvia el seu modeli passa a convertir-se enfundació. Un tràmit de caràcterjurídic que obre les portes a lacontinuïtat de la líniaascendent que l’activitat del’IMFE ha desenvolupat desdels seus inicis.

Ara fa dotze anys, l’Ajuntamentde Reus va crear una escolataller amb l’objectiu de donarresposta a les necessitats deformació detectades entre el

col·lectiu de treballadors itreballadores de la ciutat,especialment per a aquellsamb més dificultats d’inserció.Aquell motor inicial va anarimpulsant, poc a poc, novesiniciatives a través de les qualses pretenia articularmecanismes d’actuació endiversos àmbits relacionatsamb el mercat laboral atenent,alhora, als aspectes decaràcter social. Tot plegat, unatasca de creixement continuatque ha convertit l’IMFE en unreferent de primer ordre en elconjunt de Catalunya.

Aquest creixement i l’adquisiciód’una perspectiva cada copmés rica i global de lesproblemàtiques relacionadesamb la formació i l’ocupacióha permès a l’IMFE donarservei a un ampli territori. Laimpossibilitat de realitzaraquestes actuacions dedimensió supramunicipal coma organisme municipal haestat, doncs, la raó que hadeterminat l’opció detransformar l’IMFE en fundació.El nou model jurídic permetràagilitzar la gestió i continuaraquest procés de creixement

per fer arribar l’experiència i lacapacitat d’actuació a altresindrets. Sempre d’acord ambla filosofia inicial amb què vanéixer l’IMFE.

La nova Fundació IMFE MasCarandell es regirà per unpatronat que n’assumirà lesfuncions de representació iadministració, integrat per unaàmplia representació d’entitats,organismes públics iassociacions que exemplifica lavoluntat d’aplegar i coordinaresforços en favor d’una tascacomuna. ◆

La Fundació IMFE Mas CarandellOpinió

De la simulació d’empreses a l’impuls d’accions conjuntes per promoure l’ocupació

L’aula del SEFED, unaempresa simulada que operavirtualment amb altresempreses

*Aj. El Mercadal 5a ep. 06 13/2/01 16:14 Página 10

Formació

El Mercadal13

Aigües de Reus

El Mercadal12

Els problemes derivats de lamanca d’aigua han estat pre-sents, de manera intermitent, enla història de la ciutat. Fins queno es va fer efectiu el transvasa-ment de l’Ebre, la manca d’aiguava ser protagonista a les casesamb temporades llargues de res-triccions en el consum.

La posada en funcionament, el1990, de l’empresa municipalAigües de Reus va permetreintroduir en la gestió d’un béescàs un model innovador queprioritzava la qualitat i l’eficàcia ique, avui, ofereix un balançespectacular.

Aquest nou model de funciona-ment d’empresa pública es basaen l’adopció de criteris de gestióprivada. Per exemple, la centralit-zació del control estratègic, és adir, el fet que des d’Aigües deReus es puguin prendre totes lesdecisions relacionades amb latasca que du a terme, i que l’es-cenari de gestió sigui similar al del’empresa privada, la qual cosasignifica que la presa de deci-sions es realitza de manera mésàgil que en l’entramat de l’admi-nistració pública. El caràctermunicipal de l’empresa, però, iels objectius als quals ha de res-pondre determinen que la priori-tat sigui la qualitat en el serveienfront la rendibilitat econòmica.

Avui, des d’Aigües de Reus esrealitzen totes les tasques rela-cionades amb la gestió del ser-vei, és a dir, aquelles amb com-ponent estratègic, i es subcon-tracta a altres empreses les tas-ques secundàries com ara les

que es relacionen amb el man-teniment, amb la qual cosa l’em-presa es constitueix com unagent important en la dinamitza-ció econòmica de la ciutat.

El naixement de GAIAL’experiència de gestió de lasocietat anònima Aigües de Reusva permetre avançar en la millo-ra del servei fins assolir la gestióglobal del cicle de l’aigua, la qualcosa significa no només assegu-rar el subministrament sinótambé el sanejament de lesaigües residuals. La posada enfuncionament el 1980 de ladepuradora de la carretera deSalou a partir d’un model propiva suposar una experiència queavui permet que el 98% de lesaigües residuals es recuperin ique s’aprofitin el subproductesdel procés per a l’elaboració decompost agrícola i d’electricitat.

En aquests moments, el grupGAIA aplega les empresesAigües de Reus, dedicada princi-palment a l’explotació de l’abas-tament d’aigua potable i a l’ex-plotació de la xarxa de clavegue-ram, Sanejament Ambiental,l’empresa dedicada a l’explotaciói el manteniment de l’edar exis-

tent a Reus i el manteniment deles estacions de bombeig d’ai-gües residuals, i Gestió Ambi-ental, que s’encarrega de gestio-nar el grup i realitzar els serveiscomuns com ara facturació, ela-boració de projectes, comptabi-litat analítica, etc.

A través del grup GAIA, l’expe-riència reusenca es posa tambéal servei de tercers —corpora-cions municipals, empreses oparticulars— amb la voluntat deprojectar territorialment unmodel de gestió eficaç. El conve-ni signat el mes de setembreamb l’Ajuntament de Montblanc,pel qual GAIA col·labora amb elservei municipal de subministra-ment d’aigua a la població d’a-questa localitat, és un exempleclar del procés de desenvolupa-ment de l’empresa, així com lacol·laboració iniciada ja el 1998en aquest mateix sentit amb elmunicipi de Vilafranca.

El cicle integral de l’aiguaEl model de gestió de l’aigua delgrup GAIA parteix del conceptede cicle integral, és a dir, del pro-cés sencer que comença amb lacaptació de l’aigua i acaba amb

el seu retorn al medi natural oamb el reaprofitament per tornara iniciar el cicle. Les necessitatsdels usuaris i els condicionantsmediambientals de l’entorn de-terminen la marxa del procés.

Aquesta visió integral permetconcebre l’abastament i el sane-jament com a tasques comple-mentàries i interconnectades,tant pel que fa a l’aplicació de cri-teris de qualitat en el servei coma l’optimització de criteris de ges-tió (facturació, atenció al client,etc.) i d’operatiu tècnic (manteni-ment, planificació d’infraestructu-res, etc.). Una visió que respon ala cultura d’aprofitament de l’ai-gua arrelada des de sempre a laciutat, com demostra el fet queel consum mitjà per habitant és,a Reus, de 184,4 litres/dia, men-tre que al conjunt del país és de242,11 litres/dia.

Gestió Integral d’Aigüesde Catalunya, AIEEl 1997 es va crear una asso-ciació d’interès econòmic inter-provincial a Catalunya anomena-da Gestió Integral d’Aigües deCatalunya, AIE (GIAC) amb l’ob-jectiu d’aconseguir una majorpresència conjunta per tal d’obrirnous mercats a un nivell superiordel municipal i mirar de ser mésoperatiu en "despolititzar" l’òrgande decisió, amb una visió méscompacta sobre les qüestions atractar. Aigües de Reus és sòciade GIAC i en desenvolupa tas-ques administratives. També ensón sòcies les empreses d’aigüesdels municipis de Mataró,Manresa, el Prat de Llobregat iVilafranca. ◆

GAIA: de les restriccions al cicle integral de l’aigua e

ls treballs delfòrum dediscussióobert a la

participacióciutadana

concretaran elPla d’Acció

Centrat en els aspectes relacio-nats amb la formació de les per-sones, el PEC s’inscriu en una ini-ciativa de caràcter internacionalque té com a objectiu aprofitartot el potencial de les ciutats coma espais educadors.

El 1996, més de 170 ciutats de22 països del món, representa-des pels seus governs locals, vanadherir-se a l’Associació Interna-cional de Ciutats Educadores.L’objectiu era compartir experièn-cies i impulsar línies d’actuacióper convertir la ciutat en un espaial servei de les persones, queposés a l’abast dels ciutadans iciutadanes oportunitats de for-mació, promoció i desenvolupa-ment. Des d’aquesta perspectiva,l’espai i les relacions que esgeneren en el context de la ciu-

tat, el medi urbà com a matèriade coneixement, les relacionsamb les institucions culturals ieducatives i amb els esdeveni-ments que hi tenen lloc, van seralguns dels eixos a partir delsquals va anar prenent forma elprojecte. La ciutat de Reus, a tra-vés de la Regidoria de Formació,va assumir també aquest reptede convertir-se en ciutat educa-

dora. L’acord municipal perdesenvolupar el PEC va donar eltret de sortida a les actuacions dela primera fase dels treballs, coor-dinats des de l’IMFE Mas Caran-dell, i es van iniciar els estudispreliminars. A partir d’ara, la fasesegüent es marca com a objectiucentral l’elaboració del Pla d’Acciófruit del debat de propostes enun fòrum de discussió obert a la

participació de totes les perso-nes, entitats i institucions que tre-ballen en els àmbits de l’educa-ció i la formació.

En l’acte de presentació van par-ticipar-hi l’alcalde de la ciutat,Lluís Miquel Pérez, la regidora deFormació, Misericòrdia Dosai-guas, Teresa Vallverdú, coordina-dora del PEC, Pilar Figueras, se-cretària de l’Associació Internaci-onal de Ciutats Educadores, il’escriptor Ignasi Riera. L’alcaldeva destacar que l’aposta de Reusde convertir-se en ciutat educa-dora s’inscriu en una política deprogrés que no es redueix alsbons pròposits, com demostrenel 1.995 milions de pessetesdestinades en el pressupost del2001 a actuacions en l’àmbit del’educació i la formació. ◆

Presentació del Projecte Educatiu de Ciutat

Fa onze anys, la gestió de l’aigua de la ciutatva passar a dependre de la societat anònimamunicipal Aigües de Reus. Aplicant els criterisd’eficàcia i de millora continuada de laqualitat, aquest model de gestió s’ha convertiten un referent per a altres localitats a través deGestió Ambiental i Abastament (GAIA).

El passat 18 de desembre la sala d’actes de lesinstal·lacions de REDESSA van acollir l’acte depresentació del Projecte Educatiu de Ciutat(PEC), una altra de les grans apostes de futurque Reus ha formulat per als propers anysamb la voluntat de convertir-se en una ciutateducadora.

Antoni Oliach i Güell

Regidor de Salut Pública

Salut Pública

Diu el tòpic que som a l’era dela informació, que mai havíemdisposat d’un cabal tanimportant de dades i notíciesper combatre situacionsperilloses per a la salut i laqualitat de vida. Malgrat tot, launiversalització delconeixement no ha pogutevitar que algunes pràctiquesinsalubres continuïn i atemptincontra la vida de les persones,especialment les més joves.Tots, quan som adolescents,ens trobem amb preguntessobre la sexualitat, les drogueso la sida que mereixen una

resposta adequada per evitarconductes de risc. L’únic antídot efectiu és laconscienciació per eradicaractituds antihigièniques i reduirla possibilitat de contrauretrastorns alimentaris oembarassos no desitjats, percitar només dos exemples. En aquesta línia d’ensorrarhàbits incorrectes treballa laRegidoria de Salut Pública desde 1999 amb el suport del’exposició itinerant La marxadels tòpics. La mostra, ques’adreça als alumnes de quartd’ESO dels IES de Reus, pretén

desenvolupar coneixementssaludables entre els joves iafavorir actituds crítiquesdavant de situacions de risc.Posa especial accent en factorscom el poder de pressió delgrup en conductes com el sexeo el consum de substànciesestupefaents. Les xerradesbusquen especialment lacomplicitat dels professors-tutors, ja que els educadorsjuguen un paper important enla resolució dels dubtes delsadolescents. Per atraurel’atenció dels alumnes, Lamarxa dels tòpics es planteja

com una festa on aniransorgint situacions com elconsum de begudesalcohòliques, el tabac, lespastilles, etc., s’aprèn acol·locar el preservatiu en unamaqueta, mentre s’alternen lespreguntes i respostes. Laintenció és detectar lesqüestions que més preocupenels alumnes en matèria desalut. Finalment, es reparteix acada participant un preservatiu.Tot plegat, un joc per informarsobre les conductes saludablesi destruir els mites higiènicsmés perjudicials per als joves.

Informació contra els tòpics

• El maig de 2000,Aigües de Reus varebre el CertificatISO 9002 per la qua-litat de la seva aten-ció al client

• El preu de l’aiguas’ha mantingut, sen-se puges, des del1996

• Dels 23.858 clientsde 1990, l’empresaha passat, el 2001, a37.183

La dada

Acte de presentació del ProjecteEducatiu de Ciutat als locals deREDESSALa seu central del

grup Gaia a la plaça de les Aigües

*Aj. El Mercadal 5a ep. 06 13/2/01 16:14 Página 12

Opinió

El Mercadal14

PSC

Eduard OrtizSegon tinent d’alcaldePortaveu del GM del PSC

Tomàs BarberàPortaveu del GM de CiU

Miquel Àngel López MallolPortaveu del GM del PP

Divisióterritorial

El ConsorciIntermunicipaldel Camp

Any nou,pintades noves

Aquests dies s’ha fet públic uninforme encarregat per laGeneralitat sobre la divisióterritorial de Catalunya —personalment crec que fóramillor parlar d’organitzacióterritorial— que ha provocat totde declaracions, articlesd’opinió i cartes al director.Gairebé tothom coincideixentre el descontent i eldesencís, bàsicament perquèel plantejament de canvis notan sols afecta l’espai físic deles comarques catalanes sinóels sentiments i l’orgull de lespersones de sentir-seciutadans d’uns pobles quepoden desaparèixer sense capsolta, molt identificades ambels seus costums, història ivivències, i que en endavantpoden sentir-se mancadesd’identitat. Si per una bandaés bo reflexionar sobre lareordenació territorial, sobre elpaper que han de jugar elsmunicipis, analitzar lapossibilitat de crear entitatssupramunicipals anomenadesregions o vegueries permancomunar serveis quesobretot els ajuntaments méspetits no poden donaraïlladament, adonar-se de la

nul·litat dels consellscomarcals perquè són entitatsmassa petites i sensecapacitat de gestionar permanca de pressupost —vanser creats per dominarpolíticament el territori—,també cal dir que aquestestudi més que dividir hauriad’haver definit el paper decada administració i afavorir-ne les plenes competènciesamb un únic objectiu: servirmillor al ciutadà.

Des de Reus cal fer banderadel nostre paper en el conjuntde les comarques del sud ianar tots junts a reivindicar ellloc que ens correspon pellideratge que hem assolit alllarg dels anys, més enllà deles nostres creences polítiques,i demostrar als que en algunmoment ens vulguin ensorrarquè representem, qui som iamb qui se les juguen. Nopodem mostrar cap escletxa ivetllar perquè finalment elseny català estigui per damuntde les decisions que esprenen des d’un despatxtancat, en massa ocasions,malgrat el tòpic, políticamentincorrectes. ◆

L’any 2001 hauríem de sercapaços de posar la primerapedra per crear un ens capaçd’aplegar les màximesvoluntats polítiques al voltantde les infraestructures delCamp: pel desenvolupamentde les ja existents i les de novacreació.Tenim per endavant unsimportants objectius a assolir.Per fer-ho ens cal unainstitució, una taula deconsens, on poc hauriad’importar el color polític delsintegrants. Hi ha suficientsoportunitats perquè tothomque hi participi pugui disposarde quotes de lideratge pròpies.L’aeroport de Reus, el port deTarragona, les carreteres, lesautopistes, el tren d’altavelocitat i l’arc ferroviari delMediterrani són qüestions ques’escapen de la intrínsecapolítica local i esdevenen un bécomú intermunicipal, al serveide les comarques del Camp,de Catalunya i amb obertura ala resta de l’Estat i al sudd’Europa. És missió col·lectiva,però, potenciar casa nostracom un punt de referència. Aconseguir una opiniócoincident pel que fa a cada

una de les infraestructures dereferència ha costat algunsanys. El traçat ferroviari n’és unexemple. Però el progrés ho ésrealment quan les actuacionstenen plena vigència en eltemps i esdevenenpermanents.Els pobles i ciutats del BaixCamp, de l’Alt Camp i delTarragonès tenen molt a dirsobre el seu futur. Cal fer sabera l’administració de laGeneralitat i de l’Estat el quevolem, sense complexos, de lamanera més unitària possible,per sobre de polítiquestancades i excloents, donantprioritat a projectes comuns defutur, d’aquells que queden persempre i defineixen la potènciad’un territori.L’alcalde de Vila-seca, JosepPoblet, va llançar fa pocs diesla idea de vertebrar aquestainquietud mitjançant unConsorci Intermunicipal. Reusha de participar activament, enprimera línia, d’aquesta taulade trobada. I si algú dubta del’eficàcia i de la rendibilitat d’unconsorci d’aquestescaracterístiques que esreplantegi el seu paper dinsl’entitat que representa. ◆

ERCPPEls portaveus dels diferents grups municipals ensacosten, un número més, les seves reflexions alvoltant d’alguns dels temes de l’actualitatciutadana: des dels grafits de la ciutat fins a laproposta de reordenació territorial de Catalunya,sense oblidar algunes propostes i iniciatives quemarquen el començament de l’activitat del nouany. ◆

Opinió

El Mercadal15

Ernest BenachPrimer tinent d’alcaldePortaveu del GM d’ERC

De caràcterespecial

Antoni OliachTercer tinent d’alcaldePortaveu del GM d’IC-V

2001: Arriba el futur

Ja hi tornem a ser. Semblavaun tema aparentmentsolucionat, però no ha estataixí. I dic aparentment perquè,malgrat la insistència del’equip de govern en afirmarque té identificats i controlatsals autors de les pintades,aquests embruten els carrerscada vegada que volen. No es tracta d’un assumptemenor, com ens volen fercreure, sinó que els actesvandàlics que ocasionenaquests joves provoquen unadespesa molt considerable. Enels edificis públics la netejas’ha de portar a terme através de les brigadesmunicipals, per la qual cosal’hem de pagar entre tots. Enels edificis privats el cost detreure les pintades repercuteixdirectament en els propietaris,els quals, cansats de netejar ique en menys de 24 horestornin a tenir les parets brutes,s’han resignat i opten,lògicament, per no pagar unaneteja que ha de durarpoques hores. Cal tenir encompte que, estèticament,amb les pintades la ciutatdóna una sensació dedeixadesa, brutícia i

inseguretat, una imatgetotalment incompatible amb lapromoció comercial, turística ide patrimoni que s’intenta dura terme amb campanyes com"Reus, fes goig".Reus s’ha convertit en unterritori incontrolat de grafits ipintades. El joc sembla quesigui el de pintar per pintar,embrutar per embrutar, desdels carrers del barri delCarme a la Fira, passant pelnucli antic, els passejos i quasila majoria de carrers i placesde la ciutat, a més d’entradesd’aparcaments i edificis privatson les pintades proliferendiàriament de maneraexagerada. Sembla quevulguin deixar la sevaempremta, marcar el territori iriure’s de tots els ciutadans iciutadanes de la ciutat.Doncs ja n’estem cansats! Lasituació no s’ha de tolerarmés! Fa molt de temps ques’havien d’haver frenat lespintades. Demanem unaactuació ràpida i contundentamb mesures novedoses queaportin solucions, ja que lesadoptades fins avui no handonat fins ara cap resultatsatisfactori. ◆

Ha aixecat molta polsegueral’estudi fet per una Comissiód’experts, per encàrrec de laConselleria de Governació dela Generalitat de Catalunya, ique pretén iniciar un debatque serà molt difícil: la futuraordenació territorial del nostrepaís.

Més enllà de la vàluapersonal i professional decada un dels experts que hanformat part d’aquestacomissió, en alguns casosd’un nivell extraordinari, emconsta que la seva feina nohe estat gens senzilla.

Estem davant d’un tema queestà enverinat des de fa moltde temps. La permanentclaudicació del govern catalàa l’hora d’ordenarterritorialment el país, deplanificar racionalment lesinfraestructures i de definir elpaper de les ciutats i pobles,ha impedit que a hores d’araaquest sigui un tema senzill.

I què en faran de Reus? Doncsés clar que la divisió deCatalunya en sis “províncies-vegueria” ens deixa sense

territori propi, i fins i tot ensallunya part d’aquest territoriamb el qual històricamenthem tingut relació. Això sí, ensatorga caràcter especial.

Reus té caràcter especial!Com ens ho hem de prendreaixò del caràcter especial?Doncs sincerament lluny detriomfalismes, amb moltaprevenció, i sobretot ambpoca fe. Per tant, preparats i al’aguait per si cal reaccionar,que caldrà! Si en tot aquestprocés finalment s’opta per unpaís amb ciutats fortes i ambcompetències i recursospotents, Reus té totes les deguanyar. Si no és així, icontinuem en la indefinició depapers, i en la confusió denivells administratius, patirem.Per sort el nostre caràcter, elde sempre no l’especial, és lamillor garantia que de Reusestant s’intenti abordar aquesttema amb la màximacoherència, el màxim rigor, itambé si cal amb lacontundència necessària perno perdre ni un gram de lanostra capacitat de lideratge.Emprenedors com som ivolem continuar sent. ◆

Qui ens havia de dir que lesdesigualtats socials continuarienestant a l’ordre del dia al’entrada del nou mil·lenni (elmític 2001 per obra i gràcia deStanley Kubrick).

Des que va aparèixer lapel·lícula, la xifra màgica del2001 ha estimulat tota menad’elucubracions sobre allò queanomenàvem futur: hi havia quifantasiejava amb el final de lapobresa, qui imaginava que lesnoves tecnologies serien lasolució a tots els mals de lasocietat, qui no confiava enl’acció benèfica del calendarisobre la naturalesa humana…Creuada la data emblemàtica,

hem comprovat definitivamentque les utopies de progrés de fatrenta anys no s’han complertexcessivament en benefici delshomes i les dones.

A l’espera d’un nou llindar perfer volar la imaginaciócol·lectiva, el sentit comú ensdiu que només podem construirla societat del futur tenint encompte el medi ambient, laformació i l’ocupació de lespersones i la igualtatd’oportunitats d’homes i donesque tinguin accés a les millorestecnològiques i socials. Per IC-V, el futur arribarà a Reusquan els ciutadans de demàtinguem carrils bici i el transport

públic sigui l’opció majoritàriaen detriment del vehicleparticular, quan les famíliesportin els nens a les escolesbressol afavorint la igualtatd’oportunitats entre dones ihomes, quan les persones ambmobilitat reduïda gaudeixind’una ciutat plenamentadaptada a les sevesnecessitats, quan no siguinecessari parlar de lesproblemàtiques de les personesgrans, dels joves o de les dones,quan es doni solució a les àreesurbanístiques amb problemesde la capital del Baix Camp,quan tothom tingui accés a unhabitatge digne, quan ladiversitat social estigui

consolidada i el pla per laigualtat multicultural esnecessiti… Aquesta ciutat de lespersones és per a IC-V el futurreal i desitjable.

Això que a alguns els potrecordar la ciència ficció ésl’horitzó que IC-V s’ha marcat enel seu pacte de govern a partirdel compromís amb el seuprograma electoral. Esperemque al final de legislatura elpercentatge de complimentsigui altament satisfactori. ◆

IC-Verds

CiUcal fer saber al’administració

de laGeneralitat i

de l’Estat quèvolemTomàs

Barberà

cal fer bandera

del nostrepaper en el

conjunt de lescomarques

del sud EduardOrtiz

reus s’ha

convertit enun territori

incontrolat degrafits LópezMallol

la divisió de

Catalunya ensdeixa senseterritori propi

ErnestBenach

les utopies deprogrés no

s’hancomplertAntoniOliach

*Aj. El Mercadal 5a ep. 06 13/2/01 16:15 Página 14

El Mercadal

*Aj. El Mercadal 5a ep. 06 13/2/01 16:15 Página 16