San

t Jord

i 2011

La revista de l’INS Collserola / Núm. 7

Portada:Estefania Paredes 2n B

FOTO

S REVISTA

SUMARIEditorialNovetatsActivitatsCulturaExperiències DidàctiquesFiccióOpinióVa d’esportSelecció de treballsProposta de futurAvui sortimRecomanacionsEntretenimentsCarnestoltes 2011

EDITORIALL’ institut i L’AgendA 21Fa més de 5 anys que vam ini-

ciar-nos en l’aventura de la sostenibilitat i de l’ estalviament de recursos, vam iniciar-nos en la difícil feina de la gestió ambiental i vam començar a gaudir dels productes de l’hort, resultats del nostre esforç. Ja fa més de 5 anys que formem part d’una col•lectivitat que intenta ajudar a consolidar un món més habitable, més natural i més humà, el col•lectiu de l’Agenda 21.

Som conscients del petit paper que juguem en tot l’entramat vital del nostre planeta, però creiem que si aconseguim que en un grup d’alumnes germini la llavor del respecte al medi, si podem fer que reflexionin sobre les diferents actuacions de l’ho-

me –bones i dolentes- envers la natura, si els ajudem a partici-par en petites accions amb con-seqüències positives per al medi i per a ells,... estem ajudant al desenvolupament d’homes i do-nes conscients de la seva reali-tat, de l’estat del nostre planeta i de les possibilitats d’intervenir, en un o altre sentit, sobre el fu-tur de la Terra.

El nostre hort s’ha transformat molt des que vam començar. Hem parcel.lat l’espai, hem du-plicat la superfície de conreu,

hem millorar el sistema d’accés i estem fent el nostre compost.

Hem reduït la despesa d’aigua amb eines de difusió a les aixe-tes. Hem reduït el consum de llum amb la substitució de bom-betes i fluorescents normals per bombetes i fluorescents de baix consum. Reciclem el paper, els tonners i cartutxos de tinta de les impressores.

A més hem iniciat, ja des de fa 3 anys, un seguit d’activitats al voltant d’una problemàtica o si-tuació ambiental, que finalment han cristal•litzat en unes jorna-des de ciència, on participa tot el col•lectiu del Centre i les es-coles adscrites.

Alguns dels alumnes que van iniciar aquest viatge, en el vai-

xell del respec te a aquest p l a n e t a , ja ens han d e i x a t . S’han in-co rpo ra t al món dels adults amb una m o t x i l l a carregada d ’ i m p l i -cació, de

coneixement, de capacitat de reflexió, d’il•lusió per un món millor i de convenciment de les seves possibilitats.

Cada any, però, noves fornades entren a formar part d’aquest col•lectiu i amb renovades ga-nes intentem iniciar-los en aquesta aventura que vam co-mençar ja fa uns anys i que, evi-dentment, no tindrà fi.

Antoni ArAgón

Director De l’inS collSe-rolA

PArticiPAntSMarta ribas, Direcció

MagDa Meseguer, Direcció artística

raül bru, Maquetació

estefania PareDes, PortaDa

Hi HA eScritS DealuMnat1r ESO : José Alexander Recio, Santiago Asler Esono, Andrea Fabiola Aguilar, Manuel Paredes, Aracely Gutiérrez, Daniel Rodríguez, Estrella Brizuela, Noelia Domínguez, Sergi Morales, Luis Romero, Michelle Avilés, Javier González, Jurgen Salazar, Ariana Linares, Edwin Morales, Paula Castro, Isamar Núñez, Adrees Ahmed, Erika Chulca, Joel Toribio, Ariadna Palmer, Luis Fernando Martines. Santiago Victoria Jerez, Montse Morales, Éric Tapia.

2n ESO : Sâmara Santos, Hajiba Alaoui, Soraya Pola, Kevin Garcia, Carla Rachel Corniel, Omar el Ouahabi, Kevin Schmidhammer, Luiz Gustavo de Jesus, Alba Navarro, Franco Gimé-nez, Ilhame Jedani, Griselda Ibáñez, Yasmine Álvarez, Juan Carlos Olivé, Marlión Ardón, Jose Guerrero, Estefania Paredes, Javier Quiñonez, Julia Prieto, Edurne González, Sharon Saeed, Rafik Astaf, Victor Figueroa, Ruben Serrano, Shaher Bano, Carla Corniel.

3r ESO : Mar Jurado, Zoubair Chourrib, David Ye, Greilyn Delgado, Nicolás Flores, Andrés Es-tévez, Raúl Suárez, Juan José Marcos, Bryan Flores, Nancy Valdez, Andrea Franco, Vannya Lobo, Sergio Doncel, Javier Planet, Anthony Vasquez, Jesús Brujan.

4t ESO : Nelly López, Ranyelis Corniel, Moni-ca Melikyan, Samra Mushtaq, Jared Canales, Carlos Andrés, Kristina Kocharyan, Raúl López, Jennifer Serra, Marcos Pérez, Tamara Cuenca.

ProfessoratAntoni Aragón, Marta Ribas, Sonia Leykum, Raimon Balagué, Àgueda Antolín, Felipe Gar-cía, Montse Planas, Marga Alfonso, Jaume Ben-tanachs.

NOVETATSEls esports són un tema que agrada molt als nois i noies del nostre institut. En tots els números que han aparegut d’aquesta revista des que es va co-mençar a publicar, sempre hem tingut persones in-teressades en escriure un article sobre algun tipus d’esport. I, en aquesta ocasió, això no ha estat una excepció. Per aquest motiu, hem considerat adequat

reservar un espai concret dins la revista Gent-Collse que faci referència al món de l’esport. No volem que ningú s’equivoqui de lloc, per això l’hem titulat “Va d’esport”!

Prof. MArtA ribAS

DirectorA De gent-collSe

ACTIVITATSLA ciènciA deL futur en eL

cAmp de LA biomedicinA

Per tal d’introduir l’alumnat en el món de la inves-tigació, especialment en el de la recerca biomèdi-

ca, el passat 15 de desembre, el Dr. Roger Colobran del Banc de Sang i Teixits (BST) de la Universitat Autònoma de Barcelona va visitar el nostre institut i va fer una xerrada sobre els reptes de futur de la biomedicina. Aquest metge-investigador especialit-zat en immunologia, va parlar de les dificultats en la feina dels investigadors i de la imatge que la gent té dels científics, així com d’alguns dels temes que ac-tualment generen més reptes per als investigadors, com són el de la clonació i els nens a la carta, i el d’una possible vacuna contra la sida.

Aquesta jornada, adreçada a alumnes de 3r i 4t d’ESO i 2n de Batxillerat científic, va acabar amb una taller sobre els grups sanguinis. Primerament, es va explicar els fonaments dels grups sanguinis i, pos-teriorment, es va realitzar la prova de determinació de grups sanguinis a tots els alumnes que ho van desitjar (aproximadament la meitat dels assistents).

Prof. SoniA leykuM

DePArtAMent De cièncieS nAturAlS

JoAn sALvAt-pApAsseit, poetA AvAntguArdistA cAtALà

El programa de Literatura Catalana de 2n de Bat-xillerat abraça la literatura catalana dels s. XIX i

XX. Un dels moviments més destacables i originals d’aquest període és l’Avantguardisme, que va tenir lloc a principis del s. XX, i dins el qual destaca, a casa nostra, l’obra del poeta Joan Salvat-Papasseit. Aquest curs els alumnes de Batxillerat han tingut l’oportunitat de tractar aquest autor amb una acti-vitat específica fora de l’aula: la visita a l’exposició sobre Salvat-Papasseit que ha organitzat l’Institut de les Lletres Catalanes conjuntament amb el cen-tre Arts Santa Mònica. L’exposició estava planteja-da com un recorregut cronològic sobre l’autor, i ha permès a l’alumnat reconstruir de manera visual el procés que conforma la biografia vital, intel•lectual i estètica d’aquest poeta català, posant èmfasi en el caràcter ideològic de la primera avantguarda – lite-rària i plàstica- a Catalunya. La visita s’ha comple-mentat amb una visita als llocs més emblemàtics de la ciutat per on va viure Joan Salvat-Papasseit, la zona del port i el barri de la Ribera.

Prof. rAiMon bAlAgué

SeMinAri De llenguA cAtAlAnA

opinions de L’ins coLLseroLA en un progrAmA de tv3

El mes de febrer, un equip de TV3 va venir al nostre institut per gravar les opinions d’un grup d’alumnes

de 3r d’ESO sobre què farien el dia de Sant Valen-tí. L’activitat va permetre al nostre alumnat entrar en contacte directe amb els mitjans de comunicació reals i veure com es realitza una gravació periodística fora d’un plató de televisió. Posteriorment, aquesta grava-ció va ser emesa dins el programa “T’he vist – setma-nal” d’aquesta cadena pública catalana el diumenge 13 de febrer.

2

CULTURAL’AgendA 21

“Quanalgútirad’unsolfilalanatura,eltrobaunitatotalarestadelmón”.JohnMuir,conservacionistanord-americà

A la natura tot està interconnectat. L’activitat hu-mana en el nostre planeta Terra és cada vega-

da més gran i les conseqüències sobre l’ecosistema terrestre són cada vegada més evidents. Tots hem sentit a parlar de la desforestació, de l’increment de la pol•lució, de l’augment de la temperatura, del canvi climàtic, de la pèrdua de biodiversitat, de l’es-gotament dels recursos naturals... però podem fer realment alguna cosa per reduir tots aquests efectes adversos? Quines actuacions concretes que es po-den dur a terme per reduir l’impacte mediambiental de la nostra activitat humana?

A partir d’aquestes preguntes va sorgir l’Agenda 21, un pla d’accions destinades a fomentar un desenvo-lupament sostenible del nostre planeta en els seus tres vessants: econòmic, ecològic i social. L’Agenda 21 ofereix polítiques per aconseguir un equilibri sos-tenible entre població, consum i capacitat de càrrega del nostre planeta i dóna opcions per combatre la degradació de l’entorn, a fi que les necessitats de les generacions actuals no comprometin el futur del planeta i, per tant, la satisfacció de les necessitats

de les generacions futures.

Una qüestió principal que tracta l’Agenda 21 és la necessitat d’erradicar la pobresa, donant als pobres un major accés als recursos que necessiten per viure de manera sostenible.

L’Agenda 21 fa una crida als governs perquè adoptin estratègies nacionals de desenvolupament sosteni-ble. La voluntat és que aquestes estratègies es posin en pràctica amb una àmplia participació, no tan sols de les organitzacions, governamentals i no governa-mentals, sinó també del públic i, per tant, de tots els ciutadans i ciutadanes.

Per assegurar que totes les nacions tinguin un futur pròsper i més segur, cal una solidaritat global, amb accions concretes de tots i cadascun de nosaltres. Només així aconseguirem preservar la varietat, la ri-quesa i la bellesa del nostre planeta.

Prof. MArtA ribAS

MeMbre ProMotorA De l’AgenDA 21

3

sAbies que... eL 2011 és L’Any internAcionAL deL boscos?

El que el 2011 hagi estat declarat Any Internacional dels boscos té coma objectiu pren-dre consciència de la importància vital que aquests ecosistemes tenen com a fonts de

captura de carboni, protecció del sòl i captació d’aigua dolça. Els boscos són part integrant del desenvolupament sostenible del planeta, ja que proporcionen beneficis econòmics socioculturals i ambientals. És per això, doncs, que cal preservar-los.

El seu futur és el nostre futur!

Des del nostre institut, us volem transmetre l’esperit de l’Agenda 21 a través dels consells que els alumnes de 2n d’ESO han proposat per tenir cura del medi ambient. Són els següents:

com evitAr LA contAminAció

Cal evitar la contaminació perquè aquest món és nostre i l’hem de cuidar. Hi ha un forat a la

capa d’ozó i hem de fer alguna cosa perquè no es faci més gran del que és.

Aquí teniu uns quants consells per evitar la conta-minació a la Terra i fer un consum més responsa-ble dels recursos naturals.

● No deixeu els llums encesos quan sigui de dia

o quan no hi hagi ningú en aquella habitació.

● No deixeu la televisió encesa quan no hi hagi ningú mirant-la.

● No obriu les finestres quan la calefacció estigui encesa.

● Per escriure, podeu utilitzar paper reciclat en comptes de paper normal.

● No agafeu fulls només per fer boletes de pa-per.

● En lloc de banyar-vos, utilitzeu la dutxa. Estal-viareu molts litres d’aigua.

● Utilitzeu bombetes de baix consum.

● Recicleu. Fiqueu cada material al contenidor que toca.

● No llenceu les escombraries al terra.

● Utilitzeu el transport públic en comptes del vostre cotxe particular.

● No poseu la música molt alta, perquè podeu contaminar acústicament.

Seguiu els passos anteriors, el planeta us ho agrairà.

SâMArA SAntoS

HAjibA AlAoui

SorAyA PolA

2n eSo b

4

5

EXPERIÈNCIES DIDÀCTIQUESmAquetes de LA prehistòriA

Un dels temes de Ciències Socials que es treballa a 1r d’ESO és la Prehistòria. Per fer-ho, hem partit

del visionat de la pel•lícula “La odisea de la especie”, del director Jacques Malaterre i estrenada el 2003. Aquesta pel•lícula ens ha permès introduir, explicar i comentar alguns dels aspectes més característics d’aquest període de la història. Posteriorment, hem realitzat un treball, en petits grups de 2-3 alumnes, que ha consistit en la construcció d’una maqueta que representés una escena de l’hàbitat propi de la prehistòria. El material utilitzat per a la construcció, l’han escollit els propis alumnes, i, majoritàriament han estat elements vegetals i material reciclat. L’ac-tivitat ha acabat amb una exposició a la sala d’actes de totes les maquetes realitzades i fotografies de cadascun dels autors amb la seva creació.

L’experiència d’aquesta activitat ha estat molt posi-tiva. Els alumnes han treballat molt i s’hi han sentit molt implicats.

Prof. ÀgueDA Antolín

SeMinAri D’HiStòriA

eL renAixement: estudi de LA monA LisA

El Renaixement és un període de la nostra història estretament lligat a l’art. Per aquest motiu, i a

fi que els alumnes de 2n d’ESO fessin seva aques-ta idea, dins l’assignatura de Ciències Socials han realitzat una activitat que vincula una obra mestra d’aquest període – el quadre de la Mona Lisa, de Leonardo da Vinci- amb la creació artística i l’ús de les noves tecnologies. En una primera fase, es trac-tava que cada alumne es fiqués en la pell d’aquest gran pintor del Renaixement i fes un dibuix propi de la cara de la Mona Lisa, tenint en compte la compo-sició del quadre original, l’expressió de la cara del personatge i els colors del quadre. Tots els dibui-xos s’han penjat a l’aula per contrastar les diferents versions i gaudir de la visió estètica d’una creació artística. La segona fase del projecte ha consistit en digitalitzar, cada alumne/a, la seva pròpia obra i elaborar una diapositiva digital de presentació de la seva Mona Lisa. Posteriorment, amb totes aquestes diapositives, es crearà una presentació digital global del treball realitzat.

Prof. ÀgueDA Antolín

SeMinAri D’HiStòriA

L’hort de L’institut, un proJecte de L’AgendA 21

Aquest curs seguim amb un dels projectes d’eco-logia i sostenibilitat mediambiental vinculats

a l’Agenda 21: l’hort de l’institut, que es va posar en marxa just en començar el curs. Aquest any els alumnes de 4t d’ESO tenen una assignatura optativa en la qual es treballa l’hort específicament. Enguany s’ha ampliat el terreny disponible i s’hi ha plantat una gran varietat de productes: enciams (roure, ro-

6

mana), cebes, api, bledes, escaroles, faves i pè-sols. A mitjan de novembre va sorgir un problema amb els ocells perquè es menjaven els brots ten-dres. Es va solucionar amb la creació d’un espan-taocells. Al gener es va col•locar un contenidor de compostatge, on abocarem restes de menjar i de fulles, pel tal de fabricar adob natural. D’això se n’encarreguen els alumnes que es queden a dinar a l’escola. En aquests moments ja hem recollit els primers enciams i, per cert, hem de dir que estan boníssims. La resta, segueix creixent a bon ritme.

Prof. feliPe gArcíA

MeMbre ProMotor De l’AgenDA 21

AngLès orAL A 2n d’eso

En el marc de les classes d’Anglès Oral de 2n d’ESO, aquest trimestre els alumnes han realit-

zat diferents activitats en col.laboració amb el nos-tre ajudant de conversa, Mehdi Shariff.

Durant un parell de sessions, els alumnes van pre-

parar-li una entrevista amb una sèrie de preguntes prèvies que, grup per grup, ell va anar contestant, activitat de la qual tenim constància escrita i també audible. A continuació la podeu llegir, i si la voleu escoltar, podeu fer-ho en el blog, http://anglesoral-2neso.blogspot.com/.

Prof. MontSe PlAnAS

DePArtAMent De llengüeS eStrAngereS

interviewing mehdi

It’s four months now that Mehdi arrived at INS Collserola. We know a little about him but... let’s

meet him: his opinions, his hobbies, his life.

Here is an interview that students from 2nd ESO made him three weeks ago.

● What are the main differences between Uk and Spain?It’s warmer in Spain than in the UK. And stu-dents wear uniforms in UK.

● What do you prefer: Glasgow or Barcelona?I like both.

● Do you like to study at universityt in Scotland? Yes, I do.

● What are the main tradititons in Scotland?One of the main traditions is people eat short-bread. And they don’t wear kilts all the time!

● Do you like to be with us? How do you feel in INS Collserola?I like it here.

● Did you like to study when you were a child? Yes, because I wanted to succeed and my pa-rents encouraged me.

● Do you miss your family?Yes, I do.

● What do you like the most in Barcelona?I like “La Rambla”, that’s my favourite place and Plaça Catalunya.

● Is it difficult to understand people from Barce-lona?Yes, sometimes it can be hard, but I’m learning.

● Who do you live with?I live with other students who are the same age as me.

● Who is your favourite singer?My favourite singer is Rihanna.

● What is your favourite film?My favourite film is Pirates of the Caribbean.

● Do you like cooking? What is your speciality?Yes, I do. I like to make pasta.

● Do you like to play football?At the moment I don’t play football.

● What is your favourite sport?My favourite sport is basketball.

● Do you know Maquinista shopping centre?No, I don’t.

● What is your favourite parfume?My favourite parfume is Armani

● Whats is your favourite clothes brand?I like to buy clothes from HM, Zara, Topman, Pull and Bear...

● Do you like this experience here in Barcelona?Yes because it has helped me to grow up.

● What is the most important for you now?My family, my friends and my degree.

7

temps de LecturA... orAL!

La comprensió lectora és, sens dubte, una de les destreses més importants que l’alumnat ha de

treballar per tal d’assolir la competència lingüística que s’exigeix a qualsevol l’alumne/a en la seva for-mació acadèmica bàsica. Aquest curs, i per tal de reforçar aquesta destresa, s’ha ofert, a segon d’ESO, una assignatura optativa quadrimestral vinculada específicament a la lectura oral en llengua catalana. Així els alumnes han pogut llegir, en veu alta i a classe, llibres de temàtica i gèneres molt diversos: una obra de teatre (Supertot, de Josep Maria Benet i Jornet), una novel•la juvenil (Papers robats que cremen, de Vicenç Villatoro), una versió adaptada d’un fragment d’una obra literària clàssica (Tirant lo Blanch en versió còmic), un text de gènere assagís-tic (capítol del llibre Aniversari, de Matthew Tree), un text escrit en forma epistolar (fragment d’El diari d’Anna Frank) i dos relats curts de por (El gat negre, d’Edgar Allan Poe, i Ell?, de Guy de Maupassant).

Aprofitant el tema de la por –temàtica que tradicio-nalment ha suscitat gran interès-, i per tal de posar en pràctica també l’expressió escrita en llengua ca-talana, després de la lectura dels dos relats, es va proposar als alumnes que expliquessin per escrit al-guna anècdota, preferentment personal, relacionada amb la sensació de por. A continuació us en presen-tem algunes mostres. Esperem que us agradin.

Prof. MArtA ribAS

SeMinAri De llenguA cAtAlAnA

Anècdotes sobre LA por

Jo vaig passar por un dia al dentista perquè mai abans no havia anat al dentista. Era la primera ve-

gada que hi anava i em van treure un queixal. Allò sí que feia por! Encara ara em fa por anar al dentista.

kevin gArciA

2n eSo c

No passa tots els dies, però, quan passa, no puc dormir. A la nit, quan estic entrant en somnis i

ja estic adormida, somnio que m’estic caient del llit, i, quan estic a punt de caure, de sobte em desperto mirant on estic. Llavors estiro els braços per compro-var que realment estic al llit. Em fa por només pen-sar en aquesta sensació d’estar caient. Però després ric, em fa gràcia. Passen quinze minuts i em torno a adormir.

cArlA rAcHel corniel

2n eSo b

Una vegada tenia tanta son que no em podia aguantar dret. Llavors vaig anar a dormir. Quan

vaig adormir-me vaig somniar que, quan em desper-tava, només hi era jo. Vaig voler trobar alguna per-sona, però no vaig trobar ningú. Vaig tancar els ulls a veure si em podia despertar, i llavors vaig veure la meva àvia que estava morta. Em va dir que vingués amb ella, i li vaig dir que no volia. Ella em va dir: “Vine amb mi, ja no hi ha ningú, només quedes tu.” Llavors vaig tenir tanta por que em vaig despertar a l’instant.

oMAr el ouAHAbi

2n eSo c

Jo estava a Galícia de vacances a casa del meu oncle. Era una casa molt antiga, i el vàter era un

forat que comunicava els dos pisos de la casa. Era de nit, feia molt de fred i en aquella casa no hi ha-via llum. Havies d’anar amb una espelma. Jo tenia

8

ganes de fer pipí. Estava molt fosc. El lavabo estava molt lluny, a l’altra punta del replà. Al pis de sota se sentia un soroll estrany. Quan vaig anar a fer pipí pel forat del vàter van sortir uns ratpenats!

kevin ScHMiDHAMMer

2n eSo c

Quan jo era petit, somniava cada nit que anava sol pels carrers de Brasil i que arribava a una ham-

burgueseria, on venien molts homes, tots vestits de negre, i em rodejaven saltant i m’acorrelaven en un racó. Llavors em despertava suant.

luiz guStAvo De jeSuS

2n eSo c

Des d’una placeta de Torre Baró, la que hi ha al final de la parada de l’autobús 82, si mires cap

al castell, en un arbre, es veu una persona recolzada a l’arbre. Si te n’adones de nit, pot agafar-te molta por. Jo, de dia, no l’he vist mai; només de nit. És ben estrany, oi?

AlbA nAvArro

2n eSo c

Un dia, ja de nit, em vaig llevar per anar a beure aigua i vaig veure un home que estava assegut

dalt de la teulada. Em vaig quedar sense respirar i sense moure’m. Ell em mirava amb els ulls plens de venjança. Vaig anar ràpid a dir-ho als meus pares.

Es van llevar i, quan van anar a veure el que jo havia vist, l’home ja no hi era. Després, quan ja m’havia tranquil•litzat i ja estava al llit, vaig tornar a sentir soroll. Aquell home em va perseguir tota la vida sen-se saber què volia.

frAnco giMénez

2n eSo b

Quan era petita, veia ombres per tot arreu. Ara que sóc més gran, sóc conscient que només era

la meva imaginació. Però estic quasi segura que el que va passar no eren visions ni res d’això. Fa un pa-rell de mesos, com de costum, em vaig quedar sola a casa. Això és una cosa que m’agrada perquè puc tenir intimitat. Es va fer fosc i eren cap a dos quarts de nou quan vaig decidir dutxar-me. Quan vaig sortir de la dutxa, en el mirall mig entel•lat, vaig veure la figura d’una nena. Quan em vaig girar, ja no vaig veure res. Vaig pensar que potser era la meva imagi-nació. Però la vaig tornar a veure fa unes setmanes, no en el mirall, sinó a la porta. Em mirava amb ira.

SâMArA SAntoS

2n eSo b

A mi mai no m’ha passat res que faci por. Jo només tinc por d’agafar coses com ara serps o altres

coses que surten a la televisió. Quan vaig canviar de col•le, sí que vaig tenir por d’anar al nou centre. De vegades, quan era petita, també tenia por. Ara, però, dormo sola a casa i ja no tinc por de res.

ilHAMe jeDAni

2n eSo b

tALLer Lingüístic en frAncès

El 24 de març es va dur a terme el Taller lingüístic en francès.

Va consistir en un intercanvi entre els alumnes de l’institut de Caen (Normandia, França) i els alumnes de 3r i 4t d’ESO que estudien fran-cès en el nostre institut. Durant un matí, l’alumnat d’ambdós centres es va trobar, va fer xerrades en petits grups i va poder conèixer-se perso-nalment, després d’haver intercanvi-at prèviament correspondència via internet.

Sens dubte, els nostres alumnes han valorat aquesta experiència molt positivament. Va ser una activitat molt estimulant que els va permetre posar en

pràctica, en un context real, tots els continguts teò-rics apresos.

Prof. MArgA AlfonSo

SeMinAri De frAncèS

9

proJecte: voLtem peL món

Aquest curs els alumnes de l’aula d’acollida parti-cipem en un projecte molt engrescador. S’ano-

mena “Voltem pel món” i l’organitza el Departament d’Educació.

“Voltem pel món” és un projecte col•laboratiu que fomenta la interacció entre aules d’acollida de nom-brosos instituts de Catalunya. La interacció es rea-litza mitjançant internet. A partir de la interpretació de textos audiovisuals i escrits, els alumnes fan acti-vitats col•laboratives de comprensió, de construcció de textos, de recerca i elaboració d’informació i de coneixement de l’entorn. L’objectiu del projecte, per tant, és millorar la competència comunicativa dels alumnes.

A l’aula d’acollida del nostre institut hem fet dos grups per participar en aquest projecte. Cada grup té el seu espai propi a internet, des d’on rep les instruccions per fer les activitats concretes i on ha d’entregar els exercicis realitzats. A mesura que avança el curs, se’ns van presentant les activitats que hem de dur a terme. La metodologia és senzilla: ens encarreguen una tasca, ens donen un termini de temps per dur-la a terme i entreguem la feina feta. La primera activitat, per exemple, va consistir a fer una presentació individual i de grup. Els alumnes es

van fer una foto i van fer una petita descripció seva. Entre tots vam crear un Powerpoint amb les presen-tacions i el vam enviar al portal Voltem pel món. Des d’aquest portal vam poder consultar les presentaci-ons dels altres instituts i vam rebre comentaris sobre la nostra presentació.

Una altra activitat que hem dut a terme ha estat la realització d’un joc de l’oca. Després de llegir les intruccions del joc i de respondre un qüestionari per avaluar-ne la nostra comprensió, ens van encarregar que ens inventéssim un joc de l’oca, amb una temà-tica concreta i personal. Un dels grups vam decidir fer un joc de l’oca sobre el pati de l’institut. Vam agafar una càmera i vam fotografiar les diferents parts del pati i els objectes que hi ha. Vam buscar quina paraula catalana servia per identificar aques-tes imatges i vam fer el muntatge del tauler, i vam redactar les instruccions del joc. Podeu veure com ens va quedar, i hi podeu jugar!, en aquesta revista.

Ja ens falta poc per acabar el projecte, i és possible que a final de curs fem una trobada entre els alum-nes que hi han participat. Seria una bona manera de conèixer personalment els alumnes de les altres au-les d’acollida que ens han acompanyat, virtualment, al llarg d’aquest curs.

Prof. jAuMe bentAnAcHS

AulA D’AcolliDA

Joc de L’ocA deL pAti

INSTRUCCIONS

● Nombre de jugadores i jugadorsA partir de dos jugadors.

● MaterialEl tauler, fitxes de colors i un dau.

● Inici i ordre del jocPer saber qui comença, cada jugador tira el dau. Qui treu el número més alt comença. Continua tirant el dau el company de la dreta.

● Funcionament del jocCada jugador tira el dau i avança la seva fitxa segons el número que li ha sortit. Quan arriba a una casa, ha de dir el nom de la imatge que hi ha.

● Fi del jocGuanya el joc qui arriba primer, i en una tirada exacta, a l’última casa. Si no és una tirada exac-ta, la fitxa arriba al final i fa marxa enrere.

CASES ESPECIALS

● Oca: cases 5, 10, 15, 20 i 25. Qui cau en una oca, col•loca la fitxa a l’oca se-güent, torna a tirar el dau i diu: “D’oca a oca i tiro perquè em toca.”

● Paperera: cases 12 i 19. Qui cau en una paperera, col•loca la fitxa a l’altra paperera i diu: “ De paperera a paperera i em quedo sense bufera.”

● Lavabo: casa 16. Abans de sortir al pati, vas al lavabo i t’hi quedes tancat. No en podràs sortir fins que algú altre no hi entri!

● Deures: casa 23. No has acabat la feina i a l’hora del pati t’has de quedar una estona fent deures. Un torn sense tirar el dau.

● Calavera: casa 24. Mala sort, tornes a començar el joc!

10

11

EL NOM DE LES CASES

CASA EL NOM1. Porta 2. Taula de ping-pong 3. Arbre 4. Banc 6. Pista de bàsquet 7. Escales 8. Hort 9. Aixeta 11. Reixa 13. Cistella 14. Planta 17. Barana 18. Plataforma per a minusvàlids 21. Focus 22. Càmera 26. Esplanada 27. Porteria de futbol 28. Grafit

FICCIÓLA muerte de unA AmigA

Te recuerdo.

Cuando nací tú eras mayor, pero eso no me im-portó para hacernos amigas. Me explican los mayo-res que naciste pobre, sin color, con muchas ganas de superarte y mucha gente esperaba cosas buenas de ti.

Fuiste creciendo y casi olvidaste tus orígenes, co-giste color y ya te hiciste imprescindible en nuestras vidas.

Muchos hablaban de ti. Enseñaste y educaste a muchos niños, entretuviste a los mayores y ayudaste a los jóvenes a ver nuevos mundos y posibilidades.

Ayudaste a las mujeres a llenar sus vidas dedicadas al hogar y a sus hijos.

También muchos te criticaron, pero no podían cam-biarte, tú siempre fuerte y adictiva.

Te fuiste poco a poco.

Era una muerte anunciada.

Nos dejabas para siempre y te ibas, avisando de que lo hacías.

Algunos mayores no entendían cómo podías desa-parecer y por qué algunos jóvenes lo celebraban.

Te fuiste definitivamente el último trimestre de 2010.

Ya casi nadie habla de ti.

Parece que te han olvidado.

Quien ocupa tu lugar tampoco se libra de críticas, pero parece que es fuerte.

Por eso, te escribo mi homenaje. Adiós amiga, adiós Tele Analógica.

MAr jurADo Miró

3r eSoA

CRÈDITS

● Autors:Nom de l’equip d’alumnes/nom dels alumnes:barcel13 Collserola (grup 1) Nelly López Ranyelis Corniel Monica Melikyan Samra Mushtaq Jared Canales Carlos AndrésProfessorat: Jaume BentanachsCentre educatiu: INS CollserolaLocalitat: BarcelonaProcedència de les imatges: fotografies digitals pròpies, Mosaic i internet.

● Bibliografia: Mosaic, Ed. CastellnouMaterial elaborat per a “Jocs compartits” segons la participació al projecte col•laboratiu “Voltem pel món”

12

eL meu món ideAL

El meu món ideal seria sense contaminació, sense tantes lleis ni prohibicions; que tots fóssim amics,

que hi hagués companyerisme entre tots. Que no hi hagués escola a la tarda: l’escola seria de 10 a 1h. Que les coses fossin més fàcils per a tothom. Que hi hagués més feina què no hi haguessin tants parats. Que no hi hagués crisi i que les coses fossin més barates. Que tots els residus, escombraries, etc. es reciclessin. Que la gent s’estimés i no hi haguessin tantes separacions. Que no hi hagués lladres que robessin i que no hi hagués judicis ni tantes multes ni deutes. Que els edificis no fossin tan cars i, una vegada comprats, que no s’hagués de pagar més. Que l’aigua, la llum i el gas fossin gratis, ja que tot és natural, i que les coses estiguessin econòmica-ment bé en totes les cases del món.

griSelDA ibáñez 2n eSo A

tú

Tú eres una luna que brilla en la noche que siempre me das luz cuando estamos en la oscuridad. Nunca nos sentimos con miedo porque tú nos quitas todo los que tememos.

Tú eres la diosa de la luz que nunca nos dejas a solas. Tú estás en todos los sitios, nos das cariño a todos los que tememos la oscuridad; por eso te he hecho este poema, porque tú eres mi belleza.

joSé AlexAnDer recio

1r eSo c

Així ets

Ets com el sol, calent i agradable, ets la nit, fosca i navegable.

M’agradaria entrar en els teus somnis i fer-te imaginar somnis dins de somnis,

on surti jo, abraçant-te. Ets com el sol, ets la nit.

yASMine álvArez

2n eSo A

OPINIÓeL cAsteLL de torre bAró

Una vegada, quan jo estava al col•legi Elisenda de Montcada del meu barri, em van explicar una

història que diu així: Al castell de Torre Baró hi ha-via una princesa que volia casar-se amb un home senzill, però el rei, el seu pare, només volia que es casés amb prínceps, per la qual cosa aquell desig era irrealitzable. Després d’un temps, com que la princesa no volia complir la voluntat del seu pare, aquest la va tancar a la cel•la del sòtan del castell. Des de llavors es diu que a la nit al castell s’escolten sorolls de plors i es veuen les ombres de la princesa.

yASMine álvArez

2n eSo A

bArceLonA

Me gusta mucho vivir en Barcelona porque tengo amigos que me quieren y estoy con mi madre.

En Guinea Ecuatorial estaba yo con mi abuelo. Aquí soy más feliz. Me gusta más España -Barcelona- que mi país. Aquí estoy con mis hermanos, aunque en mi país vivía con mis primos. Me gusta mucho España y no tengo más que decir.

SAntiAgo ASler eSono

1r eSo b

13

diferenciAs entre hondurAs y bArceLonA

Bueno, las diferencias entre Honduras y Barcelona son muchas. Honduras es mucho más pequeño

que aquí. En Tegucigalpa, la ciudad donde yo vivía, casi no hay parques, y aquí, sí. Allí tampoco hay bibliotecas donde poder ir; en cambio aquí en Bar-celona, sí. Aquí casi sólo hay pisos, o sea, edificios, y allá hay casas, no pisos. Bueno, yo digo que es más bonito y hermoso aquí que Honduras. Y también los colegios son mucho más grandes los de aquí que los de allí. Aquí enseñan mucho mejor que allá en Honduras. La comida también es muy diferente. En conclusión, hay muchas diferencias entre Honduras y Barcelona.

AnDreA fAbiolA AguilAr

1r eSo b

per què ALs Joves eLs AgrA-den tAnt Les noves tecnoLo-

gies?

Perquè amb elles et diverteixes sense moure’t del lloc on estàs. A més, et permeten comunicar-te

amb els teus amics (xatejar) sense obrir la boca. També contenen molta informació, que obtens no-més pressionant una tecla.

MAnuel PAreDeS

1r eSo b

LA mevA obsessió

La meva obsessió és estar amb l’ordinador connec-tat al Messenger, i així poder parlar amb els amics

que tinc agregats, i, a la vegada, escoltar música de grups com ara Prince Royce, Zion i Lexus, Reken-Ken Wlay i Tito el Bambino.

ArAcely gutiérrez

1r eSo b

14

ALternAtives A L’ordinAdor

Hi ha moltes formes de passar el temps sense ordinador. Pots anar amb els teus amics, buscar

un joc de casa teva; també pots imaginar-te que estàs un dia sol a casa, avorrit, llavors pots moure els sofàs, posar mantes i muntar una cova o alguna cosa que t’imaginis.

DAniel roDríguez

1r eSo A

moLts Anys de pràcticA

A casa sóc el millor fent zaping, sempre n’estic fent en les meves estones lliures. I també sóc el mi-

llor a la “play”, a part dels meus cosins Aitor i Jony. Són molts anys de pràctica amb la meva germana Mónica, tret que juguem al “Buz”, que és quan ella em guanya més. En això em falta pràctica. Seguiré practicant amb la família. El joc que més bé se’m dóna és el Wii Sport Resort.

juAn cArloS olivé 2n eSo c

probLemes entre Amics

El més lleig dels amics és que, de vegades, la gent, per qualsevol cosa, diu coses que no són veritat i

se les creu, i després hi ha problemes. Per evitar-ho, doncs, s’ha de parlar sempre.

eStrellA brizuelA

1r eSo b

cAnvi de “Look”

M’he canviat d’estil perquè ja m’havia cansat molt de portar els cabells llargs. Ara em sento més

còmoda. Me’ls vaig tallar un dia de vacances, a la perruqueria. Crec que els cabells curts em queden bé i que el meu canvi de “look” ha agradat als amics.

noeliA DoMínguez

1r eSo b

Jo no tinc mAi fred

Jo no tinc mai fred. Tinc el cos sempre calent. A l’hivern sempre vaig en màniga curta, encara que

sempre porto la meva jaqueta. Però a classe sempre estic sense jaqueta i algunes amigues de la meva classe també. A casa estic amb la roba d’hivern per-

què fa molt més fred que a l’escola.

MicHelle AviléS

1r eSo A

tocAr LA guitArrA

La guitarra és un instrument que té sis cordes. Cada guitarra, segons el tipus de gènere (clàs-

sica, acústica, elèctrica...) sona diferent. Nosaltres toquem la guitarra flamenca. La guitarra és un ins-trument que posa el ritme i anima les cançons cre-ant melodies. Una recomanació: si us decidiu a tocar la guitarra i en sabeu una mica, no us precipiteu a tocar cançons difícils; aneu pas a pas, i podrà arribar a ser més divertit del que us penseu.

Sergi MorAleS

luiS roMero

1r eSo b

sonAmbuLisme

Des de petit que tinc sonambulisme. Això fa que em llevi a la nit mentre estic dormint i jo no

me n’assabenti. Això fa que em llevi cansat i de mal humor. Em passa des de petiti m’estic prenent unes pastilles perquè així em llevi descansat.

jAvier gonzález

1r eSo A

15

mAL comportAment

El mal comportament el pots evitar. Tu podries comportar-te bé i fer cas als adults. Mai no has

de portar-los la contrària, ni als professors ni als pa-res. Has de respectar tothom.

jurgen SAlAzAr

1r eSo b

estAr enAmorAdA

Jo estic enamorada d’un noi que està a l’institut. És molt guapo. No el puc oblidar. L’estimo molt.

Jo intento estudiar, però no puc perquè tota l’estona penso en ell.

ilHAMe jeDAni

2n eSo b

eLs tAtuAtges

Els tatuatges m’agraden molt perquè fan el dibuix que tu vulguis i no s’esborren, perquè és tinta

resistent. El meu pare porta tres tatuatges: un al braç, que és una cadena; un altre a l’altre braç amb un dimoni de Tasmània, i a la mà, un petit vampir. Els amics del meu pare també porten tatuatges. Jo no porto tatuatges, ni tampoc la meva mare, però a mi m’agradaria portar-ne un de petit.

MArlión ArDón

2n eSo c

tAtuAtges i veLLesA

Els tatuatges són, al segle XXI, una moda. El 70 % dels joves en porten, però el dolent de portar-

ne és quan et fas gran i vell. Amb les arrugues es veuen molt lletjos, i també poden fer mal a la sang; però als joves d’ara els agrada portar tatuatges que es vegin. És una de les modes d’aquest temps i als joves els agrada molt. A mi m’agradaria portar-ne un al braç, però no estic decidit perquè, quan sigui vell, es veurà lleig.

joSe guerrero

2n eSo A

eLs pAres

Els pares t’ajuden, et cuiden, t’escolten i el donen tot el seu amor. I treballen fins quasi tota la vida

per donar-te el millor. Nosaltres el que fem de vega-des davant d’això és comportar-nos malament. Però ells són els millors! I ens estimen!

eStrellA brizuelA

1r eSo b

músicA

L’estil de música que a mi m’agrada és el regga-eton. És música llatina. Uns dels meus cantants

preferits són: Randy Notaloka i De la ghetto, entre d’altres.

AriAnA linAreS

1r eSo b

16

cAntAr “bAchAtA”

A mi m’agrada molt cantar cançons de “bachata”. Els meus grups preferits són: Toby Love, Price

Royce, Xtreme, Rakin y Ken Way i Aventura. Jo canto a totes hores, des que em llevo fins que me’n vaig a dormir. Quan canto m’oblido de tot i em sento feliç.

ArAcely gutiérrez

1r eSo b

mAscotes: eL coniLL

Els conills són moníssims. Són mascotes que la gent pot tenir a casa seva i que agraden a tot-

hom perquè són molt bonics, petits i amb la pell molt suau. Però els conills no són molt nets que diguem; al contrari, són molt bruts i es fan caca a qualsevol lloc de casa teva. Com que són molt petits poden es-

capar-se de casa o ficar-se en qualsevol lloc, ja sigui petit o gran. Si mai en teniu un, cuideu-lo i vigileu-lo, segur que us farà feliços!

eDwin MorAleS

1r eSo b

si nos tocA LA LoteríA

Si ganáramos la lotería, nos compraríamos una casa en California, un jacuzzi, una finca con pis-

cina y ayudaríamos a la gente que más lo necesite. También nos gustaría viajar y conocer todo el mun-do.

PAulA cAStro

iSAMAr núñez

1r eSo b

què fAré quAn sigui grAn?

A mi, de gran, m’agradaria ser un bon metge o un veterinari.

ADreeS AHMeD

1r eSo c

A mi m’agradaria anar en avió a París. Allà m’agra-daria estudiar a la universitat. També m’agrada-

ria parlar anglès i ser professora a París.

erikA cHulcA

1r eSo c

VA D’ESPORTfutboL

A mi el que més m’agrada és el futbol. A tots els nens els agrada perquè és un esport xulo! A mi

l’equip que més m’agrada és el Futbol Club Barce-lona (Barça). Té uns jugadors boníssims, com per exemple Messi, Pedro, Bojan, Piqué, Iniesta i Xavi. Però també hi ha equips molt bons a part del Bar-ça: el Real Madrid, l’Atlètic de Madrid, el València, i molts més. Jo jugo a la Montañesa, un equip bonís-sim. La Montañesa està a la Via Júlia i entrenem els dimart, els dijous i els divendres.

joel toribio

1r eSo b

footing

Jo, de vegades, faig footing perquè m’agrada cór-rer i, sobretot, perquè de vegades faig maratons.

Vaig corrent per tots els llocs que conec durant 45 minuts o 1 hora. He fet maratons a l’Hospitalet de 40 quilòmetres i he quedat tercer en una i quart en una altra.

DAviD ye

3r eSo b

17

eLs tricks

Aquest és un esport que avui dia es practica, sem-blant a la gimnàctica artística. Es tracta de fer un

mortal i/o un gir a l’aire. Hi ha dos tipus de tricks: l’”street stunts”, que es realitza saltant damunt d’una boia o d’un mur i amb l’impuls que aconsegueixes es fan dobles flips, i el “tricking”, que consisteix en fer piruetes a l’aire sense cap element extern que t’impulsi.

Aquest esport és molt perillós! Fa quasi un any que el practico; de vegades m’he caigut però m’he salvat de trencar-me un os. Moltes vegades m’he caigut fent un doble molt perillós i he acabat bé! Els llocs recomanats per practicar-lo són la platja, una zona amb gespa o asfalt (només per a experimentats!) o un gimnàs especial.

zoubAir cHourrib

3r eSo b

bàsquet

És un esport que es juga en equip, amb rapide-sa però amb cap, és a dir, amb estratègia. Cada

equip, format per cinc jugadors, juga contra 5 rivals. Cada cistella val dos punts, menys la del triple, que en val tres. No es pot estar durant més de 3 segons en la zona petita del camp, on s’ataca. Hi ha una jugada que es diu 2 més 1 que consisteix en què un jugador provoca una falta i llavors llença la pilota i intenta encistellar-la.

Jo jugo al Brafa. Entrenem els dilluns i els dimecres, de 6.30 a 8.15. Normalment juguem els partits els divendres o els dissabtes.

greilyn DelgADo

3r eSo b

18

Juan José Marcos Bryan Flores Nancy Valdez

Julia Prieto

Andrea Franco Vannya Lobo Edurne González

Sharon Saeed Victor Figueroa Ruben Serrano

Alba Navarro Javier Quiñonez Sergio Doncel

Javier Planet Andrés Estèvez Anthony Vasquez

Rafik Astaf

Griselda Ibañez

Soraya Pola

19

SELECCIÓ DE TREBALLS

ALUMNES 2n ESO

Hajiba Alaoui Jesús Brujan Shaher Bano

Rubén Serrano Samara Santos Carla Corniel

Javier Quiñonez Sharon Saeed Hajiba Alaoui

20

estudis humAnístics

Ara estic a 4t d’ESO. És molt important saber què fer després de 4t. Jo faré el batxillerat humanís-

tic i de ciències socials a l’institut Sant Andreu. En un futur, si aconsegueixo entrar a la universitat voldria estudiar Periodisme. Amb el Batxillerat humanístic també puc arribar a ser més coses; és a dir, treballar en més coses, com ara de professora de llengua, tra-ductora, etc. En tots els casos he d’estudiar dos anys de Batxillerat i després quatre anys a la universitat. Si puc entrar-hi, aniré a la Universitat de Barcelona. El meu somni és treballar en un canal de televisió molt bo i famós, fent de presentadora de telenotÍci-es o d’algun programa famós.

kriStinA kocHAryAn

4t eSo

eL meu futur

A mi m’agradaria estudiar un cicle formatiu de grau mitjà d’Administratiu o Sanitat, encara no ho sé

ben bé. Si faig el cicle d’Administratiu, puc treballar en oficines de tot tipus d’empreses (petites, mitjanes o, qui sap, grans, com ara bancs privats i públics, asseguradores, Administració pública, etc.). I si faig el cicle de Sanitat, puc arribar a ser tècnic auxiliar d’infermeria i treballar en hospitals, consultes mè-diques, clíniques dentals, centres geriàtrics, centres de salut mental, centres de balneoteràpia, centres o hospitals de dia, etc.

rAúl lóPez

4t eSo

un cicLe formAtiu de grAu mitJà

Tinc 15 anys i aquest abril faré els 16. He repetit tercer d’ESO i realment no m’agrada estudiar. Es-

tava una mica angoixat fins que la meva tutora em va dir que podia fer una prova per anar directament a fer un cicle formatiu de grau mitjà sense haver de treure’m l’ESO. Aquesta prova no és fàcil, així que he d’estudiar per poder fer el que m’agrada, que és la informàtica.

nicoláS floreS

3r eSo b

grAu mitJà de perruqueriA

A mi m’agradaria fer perruqueria. Des de petita que m’ha agradat moltíssim. Per poder fer Per-

ruqueria, he de fer dos anys de Grau Mitjà estudi-ant Perruqueria i Estilisme. Quan tingui el títol de Grau Mitjà, podré treballar en perruqueries, depar-taments de perruqueria de televisions, teatres, cine-ma, hospitals, residències geriàtriques, passarel•les de moda i serveis funeraris.

jennifer SerrA

4t eSo

disseny gràfic

M’agradaria fer el Batxillerat artístic perquè no té matemàtiques i així m’anirà millor per treure-

me’l. Magradaria estudiar-lo en el Patronat de la Vall d’Hebron o, si no, a l’insitut Maragall, ja que són les dues escoles que tinc més aprop. Després, si els meus esforços són prous, tinc l’esperança de poder entrar a la universitat per estudiar disseny gràfic.

MArcoS Pérez

4t eSo

pqpi

Jo estudiaré un PQPI (Programa de Qualificació Professional Inicial) d’imatge personal, perquè no

em trauré l’ESO! En principi, la meva idea és estu-diar-lo a l’INS Badalona o bé en un institut de la Sagrera.

tAMArA cuencA

4t eSo

PROPOSTES DE FUTUR

21

pArc deL LAberint d’hortA

Jo us recomano anar al parc del Laberint d’Horta. És molt gran i té un laberint que no és molt difícil

de fer. L’entrada gratuïta al parc és els dimecres i els diumenges, encara que els altres dies tampoc no és molt cara.

AriADnA PAlMer

1r eSo b

cosmocAixA

També us recomano anar al museu del Cosmocai-xa de Barcelona. És molt divertit i bastant gran.

Al fons de tot hi ha un bosc innundat, que repro-dueix la selva tropical i que inclou plantes, arbres i animals propis d’aquest indret, com ara ocells.

El museu no és molt car i el primer diumenge de cada mes l’entrada és gratuïta.

ArADnA PAlMer

1r eSo b

comprAr AL centre comerciAL

El meu hobbie és molt dinàmic. El que m’agrada fer és anar a un centre comercial, on puc anar

al cine i anar de botigues i gastar-me tots els diners mensuals que em donen. M’agrada molt comprar roba. El meu centre comercial preferit d’Espanya és el Maremagnum, i el centre comercial que més m’agrada del món està a Zurich (Suïssa), és extra-ordinàriament gran.

AnDréS eStévez

3r eSo b

grAnAdA

Heu d’anar a Granada (Andalusia). Les seves ca-ses estretes decorades a la muntanya, la seva

bellesa. Veure el seu “palau”, l’Alhambra, al barri de l’Albaizín. També el Sacromonte, un barri que està a la muntanya, on es balla i es viu el flamenc.

yASMine álvArez

2n eSo A

iLLes gALàpAgos

Jo us recomano que aneu a les illes Galàpagos per-què són molt boniques. Tenen coses interessants

i molt importants, principalment tortugues i peixos que només habiten allà. En aquestes illes també es pot bussejar. A sota de l’aigua es veuen coses molt boniques. A més, l’aigua és molt neta. No us decep-cionaran, d’això n’estic segur.

rAúl Suárez

3r eSo b

AVUI SORTIM

22

vAcAnces 2011

Aquest estiu faré molts viatges. Primer, amb l’ins-titut anirem a França (Toulouse). Dues setma-

nes després anirem a Mallorca. Després, quan acabi l’institut, marxaré amb els meus amics a Armènia; en total som onze persones i per això hem llogat una casa bastant gran per estar allí un mes. Els dos me-

sos de vacances que em queden estaré a la ciutat, Erevan. Ens hem fet ja molts plans. També aniré una setmana al poble, a casa d’un dels nostres parents. Segurament ens ho passarem molt bé. Hi anirem a través de Praga (República Txeca), perquè no hi ha viatges directes a Erevan (Armènia).

kritinA kocHAryAn

4t eSo

músicA

Us recomano la cançó d’Andy y Lukas “Tanto la quería”. A mi m’agrada molt perquè em fa pen-

sar en coses...

joel toribio

1r eSo b

videoJocs

Recomanem els videojocs següents: Pro 11, un joc de futbol; Fif 11 , també un joc de futbol;

Tekin 6 , joc de lluita lliure, i Call of dutys, un joc de guerra.

luiS fernAnDo MArtineS

SAntiAgo victoriA jerez

1r eSo b

Un joc interessant és el World of Warcraft. És un joc on-line, el millor de tot el món. Té 10 milions

de jugadors virtuals, més o menys. Jo tinc el número

80. Si algú té algun jugador, que m’ho digui. És molt divertit, animeu-vos a jugar-hi! Així hi podrem jugar junts.

joSe AlexAnDer recio

1r eSo c

RECOMANACIONS

ENTRETENIMENTSsopA de LLetres

Localitza en aquesta sopa de lletres 10 mots que continguin el so d’essa sorda o d’essa sonora en

les seves diverses grafies (S, SS, C, Ç, Z, SC).

MontSe MorAleS

1r eSo c

23

Acudits

Què li diu un timbre a un dit? - Si em toques, crido!

DAniel roDríguez

1r eSo A

Un nen petit està al mig d’una habitació. A l’es-querra hi ha la seva joguina preferida i a la dre-

ta, el seu xumet. Què tria el nen?

El xumet, és a dir, la teta de la seva mare!

éric tAPiA

1rESOC

eL codi secret

A b c D e

f g H i j

k l M n o

P Q r S t

u v w x y z

24

quin és eL missAtge codificAt?

erikA cHulcA

ADreeS AHMeD

1r eSo c

25

CARNESTOLTES 2011

GENT COLLSE núm.7La Revista de l’INS Collserola

Sant Jordi 2011