GENTDEL MASNOUGENTDEL MASNOU

Butlletí Gent del Masnou 3a època núm. 249, gener del 2008

PATENTS, MARQUES, DISSENYSMarcel·lí Curell i SuñolAgent de la Propietat industrial

Al Masnou: Sant Felip, 31

A Barcelona:Passeig de Gràcia, 65 bis

T. 93 487 51 66 · Fax 93 488 03 21mail@curellsunol.es

Pintor Domènech Farré, 13-15 · 93 462 80 00 · 08320 el Masnou

Descomptes molt interessants

Aprofiteu els últims mesos Durant tot el temps de liquidació el nostre taller de reparació continuarà

oferint el seu servei.

C/ Barcelona, 9 Tel. 93 555 07 76

R E L L O T G E R I A - J O I E R I A

SERENASERENATIIDADesperta la teva intuïció

TALLERS MASNOUGenís Oliveras, S.l.Exposició i venda: Àngel Guimerà, 14.Taller: Puerto Rico, 28Tel. Fax: 93 540 31 57 EL MASNOU

ES TRASPASSA LA BOTIGARAÓ AL 93 555 10 61

3

Butlletí mensual de Gent del Masnou, associa-ció cívico-cultural, recreativa i esportiva inscritaamb el número 7.669 al registre d'associacionsde la Generalitat de Catalunya.

Equip de Redacció:Joan Casals - Joan Muray - Esteve Pujol

Portada: Dibuix de Joaquim Mas Oliver al·legò-ric a l‘any 2008

Correcció: Esteve Pujol

Disseny i muntatge: Taller de publicitat.

Publicitat: 93 555 80 06

Imprimeix: Jobagraf.

Tiratge: 3.500 exemplars.

Paper ecològic de 90 g.

Edita: Gent del MasnouDipòsit legal B. 29.758-87

GENT DEL MASNOUDr. Agell, 908320 El MasnouT. 93 540 39 29gentmas@suport.orgwww.gentdelmasnou.org

L'entitat Gent del Masnou no es fa responsable,necessàriament, del contingut dels articles signatspels seus col·laboradors.

Sumari37

10121516

17171718202122242526283834

EDITORIAL.............................................................................................BÚSTIA OBERTA...................................................................................ESTÚPIDS NO! per Joan Camps...........................................................HISTÒRIES DE LA VILA per Joan Muray.................................................LA NOVA BANDERA DEL MASNOU per Joan Muray.............................CAMPS DE CASTELLA per Joan Maresma............................................CRÒNIQUES

Visita a Can Teixidor per Rosa Naval.............................................XMostra d’etiquetes de vins per Joan Muray ...............................L’art faraònic per Joan Muray ........................................................IXTrobada d’intercanvi de plaques de cava per Calet ................

RECORDANT JOAQUIM CUSÍ FORTUNET per Ramon Asensio ..........PRESENTACIO DE LLIBRE 06 Per Pere Companyó ...........................EFEMÈRIDES DE L’ANY 2008 per Joan Muray.......................................CORAL XABEC CONCERT DE NADAL Per Esteve Pujol i Pons........DICCIONARI IL·LUSTRAT DE JOAN COMELLAS Per E. Llinàs .......GAIREBÉ TOT AIXÒ ÉS VERITAT Per Carles Maristany.......................ARRAN DE SÒL per Pledebuit.............................................................TEATRE CAPITAL per R.M. Isart i M.J.R. Lucas.....................................GENT DEL MASNOU INFORMA..........................................................

El tombant de l’any sempre ha estat un moment propici per fer una reflexió a ni-vell personal o familiar per fer balanç, diguem-ho així, de l’any que ja ha finit,treure’n conclusions i encarar l’any nou amb la lliçó ben apresa. Si bé això és elque aconsella el manual (el protocol), a la pràctica, però, sovint ni ens n’adonemi ens trobem l’any nou cara a cara sense haver tingut gaire temps de sospesarni analitzar res. Els anys moren i neixen sense fer soroll, s’encadenen l’un dar-rere l’altre com una rastellera, sense cap indici o pas que ens ho indiqui clara-ment. Només els calendaris, les agendes, les dotze campanades i tot el sarauque ho festeja ens ho fan evident.El nou any se’ns presenta com una amanida plena d’expectatives, projectes,incerteses, il·lusions, dubtes, de tot una mica; sempre, però, amb el desig mo-dest que sigui una mica millor que l’anterior i, si més no, que no empitjori i,sobretot, que no falti la salut ni la feina o que la pensió, segons el cas, ens per-meti arribar a final de mes sense excessius afanys. Poca cosa més hi podemafegir per la nostra part.A nivell social podríem repetir la mateixa cançó conservadora i conformar-nos al’anar fent, que ja és molt; però segur que en aquest terreny hem de ser unamica més exigents i demanar resultats a les persones que han estat escollidesi que tenen la responsabilitat de gestionar i administrar els recursos de la col·lec-tivitat, que cobren generosament bé per fer-ho i que han de fer el possible peraugmentar el benestar de tot el col·lectiu social, especialment dels més desafa-vorits: persones grans amb pensions irrisòries, joves a la deriva pendents de laprimera ocupació, preus desorbitats de l’habitatge, immigració desmesurada,malalts en llistes d’espera fora mida, etc, etc.Per acabar i, pel que fa als afers del nostre país, Catalunya, també hauríemd’iniciar l’any amb l’ambició d’anar més enllà i de treure’ns la son de les orelles.Ja són massa anys de tracte discriminatori sota l’empar d’una solidaritat malentesa i abusiva. Massa anys d’abandó de les nostres infraestructures. Massaanys d’autogovern esquifit i emmordassat amb competències més pròpies d’unaDiputació que d’un veritable govern autonòmic. Massa anys de penjar-nos lallufa i de ser els dolents de la pel·lícula. Ja són massa anys de tot plegat.La societat civil organitzada ja ha donat prou mostres de protesta cívica i de capte-niment. La presència massiva de catalans a la manifestació Pel dret de decidir del’1 de desembre passat n’és una bona mostra. No es pot demanar més.Ara és la nostra gent política a qui toca liderar amb fermesa, sense complexos,i obrar en conseqüència, tant a Catalunya com a Madrid, per tal de no defrau-dar les legítimes aspiracions del poble català.Tant de bo que aquest 2008, tot just iniciat, compleixi les expectatives perso-nals, familiars, socials i de país que tots mereixem. QUE SIGUI UN BON ANY!

El President

PrimeríssimLOTERIA DE

NADAL DE GENTDEL MASNOU

El nostre número 07669 haestat afavorit amb un premi

de 100 euros per dècim. A cada participació, li cor-responen 12 euros, que espodran fer efectius a par-tir del dilluns 7 de gener

del 2008 a qualsevol ofici-na de Caixa Catalunya.

ENHORABONA ATOTHOM!

Que tinguemun Bon Any

2008!

GENTDEL MASNOU Editorial QUE SIGUI UN BON ANY

El Masnou: Prat de la Riba, 4 · T. 93 555 04 60

PASTISSERIA · CONFITERIA

Itàlia, 31 · Tel. 93 555 35 64 · El Masnou

Pastisseria Degustació Granja

Pere Grau, 59 · Tel. 93 555 06 61El Masnou

Pastisseria

Antiga Casa Pagès fundada el 1927

pastisseria bomboneria

Enviï dolços arreu d’Espanya amb el servei INTERPASTEL

Mestres Villà 87-89 · Tel. 93 555 20 89 · El Masnou

Navarra, 100 · Tel. 93 555 34 75 · El Masnou

Forn de pa i Pastisseria

El nostre pa de cada dia

17 de gener St. Antoni31 de gener Dijous Gras

Tortell i coca de llardonsDe les pastisseries del Masnou

Comerciants de carrer Pere Grau

BON ANY2008

tallersBASES S Ls e r r a l l e r s

INSTAL·LACIONSSEGARRA,SL L’ENDOLL

93 555 06 61

93 555 12 52

93 555 27 56

Primera casa al Masnou

HOTEL TORINO

93 555 18 60 93 555 02 44

93 555 23 13

93 540 35 76

93 555 35 78 /36 58

93 555 14 73

93 555 14 73

Estem al c/. Pere Grau 14, al costat de Mobles Vilalta

93 555 64 51

Fes que el moment sigui inoblidable

93 555 70 55

Teràpies naturals, productes biològics

Capitans Comellas, 3-5(Prop del baixador d’Ocata)

93 540 96 30

Vaixelles, Llistes de Noces,Objectes de regal 93 555 14 73

Nutrició i Dietètica

TALLA amb el SOBREPÈSSempre hi ha un abans i un després!

Visites gratuïtes

BON ANY

Dijous

Gras

Gener 2008Dies en què les farmàcies del Masnou estan de guàrdia

FARM

ACÈU

TICS

DEL

MAS

NOU 24 hores al seu servei

Els serveis de guàrdia són de 9 del matí a 9 del matí El dissabte a la tarda està oberta només la farmàcia de guàrdia

AYMAR (Maricel)

DOMINGUEZFÀBREGAS OCATARIERAVIAYNA (M.J.Cardona)

Almeria, 14

Enamorats 2, (Enfront Estació del Masnou)

Navarra, 68

St. Domènec, 1

J.Llimona, 22 (Enfront C.Nàutic)

Prat de la Riba, 23

93 555 03 81

93 555 59 36

93 555 19 79

93 555 33 08

93 555 08 55

93 555 04 03

Reis

15a trobada de nadons

Cap d’Any Viayna

DominguezAymar

OcataRieraRieraViayna DominguezAymarOcataRieraFàbregasFàbregasDominguezViayna OcataRieraFàbregasViayna ViaynaAymar

dimartsdimecresdijous

divendresdissabtediumengedillunsdimartsdimecresdijousdivendresdissabtediumengedillunsdimartsdimecresdijousdivendresdissabtediumengedilluns

293031

123456789

101112131415161718

dimartsdimecresdijousdivendresdissabtediumengedillunsdimartsdimecresdijousdivendresdissabtediumengedillunsdimartsdimecresdijousdivendresdissabtediumengedillunsdimartsdimecresdijousdivendresdissabtediumengedilluns

AymarOcataRieraFàbregasDominguezDominguezAymarViaynaRieraFàbregasOcataViaynaViaynaOcataRieraFàbregasViaynaDominguezAymarAymarRieraFàbregasViaynaDominguezAymarOcataOcataFàbregas

123456789

10111213141516171819202122232425262728

15a Trobada de Nadons nascuts el 2007 diumenge 13 de gener del 2008 a les 11,30 a

les escalinates del Bell Resguard

Febrer 08

CASERNA DE LAGUÀRDIA CIVIL A PREU

DE GANGA

Masnovins i masnovines,estem de sort. Hem com-prat l’edifici de la casernade la Guàrdia Civil per“només” 963.000 euros….!Una cosa que el poble, elnostre poble, va cedirgratuïtament –cinquanta milpams quadrats de terrenyper a la construcció de l’es-mentat edifici de la caser-na– el novembre del 1957,ara fa cinquanta anys,l’hem haguda de pagar i,segons sembla, a preu deganga.Em fa pensar que ens hanaixecat la camisa a Madrid,com sempre.I encara, per a més escarni,la placeta que hi ha aldavant de l’edifici continuadient-se plaça del “Duquede Ahumada”.A ningú, li ha passat pel capde canviar-li el nom?

Joan Maresma Pujadas-------------------------------------

ENSENYAR “PAQUET”Sr.President,

Al Butlletí núm. 248 del mesde desembre vau publicarun fet que ens va semblarimportant per a la Vila: esva aprovar pagar 160 mi-lions de les antigues pes-setes, per part de l’equip deGovern de l’Ajuntament,per un regal que la mateixapoblació va fer fa 50 anys a

la Guàrdia Civil (EstatEspanyol) perquè es cons-truís la caserna d’aquellainstitució al Masnou.Com que ara els guàrdiacivils han marxat, ensvenen la caserna; i els nos-tres dirigents, gent que had’administrar els nostrescalers, va i els la pagarà.Que som masells ja hosabem, però això ja ésmassa, l’oposició ho denun-cia, però hi ha un “duo/tri-partit” que ho permetrà.Hi va haver un dirigentd’ERC que va dir no fa gairetemps que hauríemd’ensenyar “paquet” a Ma-drid per fer-los veure queen tenim. Pobres de nos-altres, cada vegada queobren la boca ens va pitjor,i el nostre poble sembla quepagarà pel que es nostre, jaque es va regalar per fer unservei, que durant 50 anyss’ha fet; però ara neces-sitem el terreny per feraltres serveis i, com si fosun dret de cuixa, tornarem apagar.No podem permetre queamb els nostres diners esmercadegi d’aquesta ma-nera, i els del “paquet” per-metent-ho. Fins quan tin-drem paciència?, no ens enfan cap del dret, ja que, sil’encerten, veritablement ésper la llei de Murphy.Diuen que cada poble té elsdirigents que es mereix;pobres de nosaltres, si sónaquests els dirigents queens mereixem a tots nivells,

estem veritablement fotuts(Ajuntaments, Diputacions iGeneralitat) i no diguemEstat, perquè ja ho veiem,un passa el ribot, l’altre“partía antes que doblá”,n’hi ha un que prometcoses per després desdir-se del que ha dit davant detot el poble.I el poble? Què fa!, sols téuna sortida: anar a votar enblanc, que, encara que elsescons se'ls repartiranigualment, si s’aconsegueixque entre un 15 i un 20%sigui en blanc, farà mal, jaque els polítics així escollitsno tenen moralment capvàlua.Senyors de l’oposició delMasnou, potser que des-pertin i s’ajuntin per tal d’e-vitar que es pagui per unacosa que ja és nostra; amb160 milions de pessetes espoden fer moltes coses, enlloc d’omplir la bossa del’Estat.Ens preguntem. Quantstemes com aquest o sem-blants hi ha a l’Ajuntament?Això es malbaratament, noté nom; potser s’hauria deveure si es pot fer una accióde denúncia per malver-sació o deixadesa.O una altra seria una mocióde censura i canviar l’equipde govern i que s'hi posialgú que en sàpiga més,que ens queda molt detemps i no es pot saberquina en pensaran els“caps pensant”; però, si sónsemblants a aquest fet,potser s’haurà de fer quel-com.

Maria Teresa.-----------------------------------

PESSEBRE VIVENTLa raó per la qual esticescrivint aquest petit text ésben senzilla:Fa tretze anys, l’associacióde veïns i amics del carrer

Pere Grau va tenir una granproposta, que ha anatduent a terme fins a l’anypassat, el 2006, i demoment l’últim.Una idea magnífica que desde bon principi ha mogutgran part del poble en unadiada especial, el Nadal.Ha fet gaudir tant granscom petits, transformant elsprimers deu anys el jardíd’una família veïna delcarrer Pere Grau, dos anysels jardins de l’església deSanta Maria d’Ocata, i en eldarrer, l’Altell de les Bruixesamb la col·laboració delsdiables. Cada any ens hansorprès amb una ambienta-ció del tot diferent. Des detenir una parella d’ases, finsa entrar al pessebre per unpont elevat. Han sigut tretzeanys fantàstics de podergaudir, tant la gent delpoble com els figurants iparticipants, d’uns bonsmoments que semprerecordarem.Agrair principalment aaquells que des de boncomençament han estatdonant suport a aquestprojecte i també agrair imolt a aquells que any rereany han estat treballantamb força perquè cada 24de desembre es poguéscelebrar un Nadal amb elmillor ambient possible,tenint sempre a punt ladecoració, els animals, lamúsica i sobretot la coca i laxocolata!!A tots aquests bonsmoments, hem d’afegir-hitambé una gran desgràcia,que fins i tot a alguns ens faplorar de la impotència queresultava veure com unacolla de joves destrossavenla feina d’uns homes ambempenta i ganes de tirarendavant una feina digna. Amolts, ens va destrossar unNadal en què hauríem d’ha-

7

Totes les cartes adreçades a la Bústia Oberta encara que es publi-quin amb pseudònim o inicials- cal que portin les dades personalsdels seus autors: nom, cognoms, adreça, núm. del D.N.I. i signatura.L'extensió no excedirà de vint ratlles mecanografiades a doble espai;en cas contrari, la Redacció podrà abreujar-les.Gent del Masnou no es fa responsable del contingut de les cartes;seleccionarà les que siguin d'interès general i no mantindrà corres-pondència amb els seus autors.

Campanya d’identificaciód’animals de companyiadel 15 de gener al 15 de març de 2008

ver estat contents, perquèaquell any, el 2004, se cele-braven 10 anys del míticPessebre Vivent de PereGrau.Aquell fet va ser molt signi-ficatiu en les nostres vides,ja que a mi i a més d’unapersona recordar aquestsmoments ens fa sentir tris-tos, perquè vàrem viure unmoment molt tràgic. Veurecom en pocs moments partd’una casa era atrapada pelfoc i que tu estaves allà pal-plantat sense poder fer-hires. Des d’aquell momentles coses varen canviar, jaque per aquestes raonshavíem de canviar de local ila feina augmentava ja quel’espai, la distribució, tot eradiferent. Molta gent noconeixia encara el nou lloc itothom anava una micadesorientat. Durant dosanys es va muntar el pesse-bre als jardins de l’esglésiade Santa Maria d’Ocata.Després, tot sorpresos,vàrem rebre la noticia quehavíem de canviar de llocper raons que jo desconec.I es va instal·lar a l’Altell deles Bruixes. El darrer anyque es va celebrar el pes-sebre va ser també en com-panyia dels diables, quevan donar un toc picant aaquest mític pessebre.Aquest any s’ha deixat defer; molts ens en preguntemencara el perquè. Però, tot iaixí, jo, com a figurantcol·laboradora des delsmeus tres anys d’edat,agraeixo aquest gran esforçque l’associació d’Amics iVeïns de Pere Grau ha fetdurant aquests tretze anys.Que, com he dit abans, han

donat un caliu de Nadal alpoble, diferenciant-lo delsaltres. Han donat un ambientde festivitat que ha abocat lamajor part del poble a reunir-se durant tres o quatre diesde desembre a visitar unaobra d’art. Sí, i dic una obra d’art per-què ha estat sempre unameravella. Sempre sorpre-nent-nos amb una cosa oaltra de diferent i també pelgran esforç que ocasiona.Des d’aquí GRÀCIES,MOLTÍSSIMES GRÀCIES,a tots aquells qui ho heu fetpossible.Una cordial salutació del’ANGELET

Eva Gonzàlez i Flo-------------------------------------

A l’Ajuntament delMasnou

Un any més fent elridícul

Senyors,Aquest és el títol refer-ent que podríem donarsobre la il·luminació oguarniments nadalencsdels carrers delMansou. Ja fa moltsanys que ens esteuposant els mateixosllums per, teòricament,guarnir el poble i un copmés em pregunto, comés possible que aquestAjuntament que enscobra tants impostos i amés a més ben elevatstingui la santa barra decol·locar cada any elsmateixos i en unescondicions lamenta-bles. Jo, que visitomolts pobles del vol-tant, veig que cada anyhi ha diversitat de

guarniments i en elnostre poble del Mas-nou, a part que no re-presenten motiusnadalencs, és la cosamés ridícula que he vistmai; la veritat és queper posar-hi aixòquedaria millor noposar-hi res. Opino queseria convenient que lapersona responsablepogués fer un cursd’il·luminació bàsic o simés no anés a fer unavolta pels nostrespobles veïns, no calpas anar gaire lluny, iaixí aprendria una micacom es poden il·luminarels carrers del poble.Personalment em cau-ria la cara de vergonyasi fos el protagonistad’una feina tan malfeta.He fet un petit segui-ment dels carrers –dicpetit perquè hi ha tanpoca cosa que aviatestan vistos– i aquestssón els resultats:-Avda. Joan Maragall:dues rodones.-Sant Felip: set cosesno identificades.-Pere Grau: si la pun-tuació fos 10, li donariaun 1.-Navarra:onze estrellesquadrades mal fotudes.-Joan XXIII: dues co-ses no identificades.-Capità Comelles: du-es coses no identifi-cades.Aquest seria el resumde la gran il·luminaciódel poble del Masnou.Senyor batlle, li reco-mano que faci una voltapel poble de tant entant a veure quina con-clusió en treu. De totesmaneres no trigui gaireperquè a mesura quevan passant els dies la

poca decoració vadesapareixent al ritmeque es fonen la meitatde les bombetes quemai són substituïdes ila tristor es va apode-rant dels pocs carrersque han estat il·lumi-nats amb aquesta pocagràcia característica decada any que passa alnostre poble, el Mas-nou.Salutacions cordials,

A. Guardiola-------------------------------

VORERES EN MAL ESTAT

En general, les voreres detots els carrers de la vilaestan molt deteriorades; ala que no falta una rajola, lisurt un tros de tub.El carrer Sant Felip és delsque s’emporta la palma. Faun any que es va suprimirun tros de zona blava.Quan van treure l’aparell depagament hi va quedar unforat, que continua essent-hi i que no ha deixat de pro-vocar petits accidents. Esveu que no hi ha pressu-post per arreglar-lo!Però el més bo de tot ésque, com que no van esbor-rar la pintura blava de terra,els qui no són del barri con-tinuen pagant cada vegadaque hi estacionen. Jo,d’això, en dic “negoci rodó”!És clar que, mentre el con-cepte que té el consistoridels vilatans sigui “Burros,pagueu, pagueu!”,…

Valldeperas-------------------------------------

9

Ve de la pàg. 7

Acció Cívica deGent del MasnouVols ajudar les persones necessitades?

Tu pots ser un dels nostres.No t’hi pensis. Truca’ns.

93 540 39 29Tots junts farem una bona feina.

Denuncia’lspúblicament de xenòfobs o ignora’ls.Idènticament:2. No entris en disquisicions inútilsamb els qui detesten el castellà...Denuncia’ls públicament de xenòfobso ignora’ls.

3. Si en un servei públic, un profes-sional de nivell mig o alt es nega aatendre’t en català, fes servir el caste-llà per assolir el servei; però després,si t’ha fet sentir coaccionat o humiliat,fes-ne una denúncia pública en totaregla.3. Si ets tu qui atens un servei públic,atén en català els qui t’hi parlin i, si nosaps parlar-lo, digues-ho... i, si nomanifestes menyspreu per aprendre’l iparlar-lo, atendran la teva dificultat.

4. Fes servir l’opció de comprar encatalà, però mai obligat a comprar resdeficient pel fet d’estar etiquetat encatalà.Més o menys el mateix:4. Quan compris a Catalunya, fesservir, si vols, el dret de ser atès encastellà, però no t’obliguis a comprarres deficient pel fet d’estar etiquetat encastellà.

5. Si per ofici ets venedor, fes-ho ambla màxima aptitud professional i, si elsaps parlar, fes-ho en l’idioma del teuinterlocutor.El mateix a ambdós:

5. Si per ofici ets venedor,fes-ho amb la màxima aptitud profes-sional i, si el saps parlar, fes-ho en l’id-ioma del teu interlocutor.6. Parla, si el saps, l’idioma dels visi-tants, sobretot si són immigrants queno han assolit encara un nivell cultu-ral, econòmic i social digne; no siguemnosaltres un entrebanc més a lesseves mancances.6. Parla, si el saps, l’idioma dels qui noentenen el castellà, sobretot si sónimmigrants que no han assolit encaraun nivell cultural, econòmic i socialdigne; no siguem nosaltres un entre-banc més a les seves mancances.

7. Ofereix el teu amor i la teva amistata qui vulguis i en l’idioma que consi-deris més idoni.Aquest és òbviament universal:7. Ofereix el teu amor i la teva amistata qui vulguis i en l’idioma que consi-deris més idoni.

8. No toleris que ningú amb rangintel·lectual o poder econòmic, político fàctic t’imposi el castellà o el bi-lingüisme amb arguments constitu-cionals, ja que cap llei no és justa sirestringeix el dret recíproc dels cata-lans al nostre idioma propi.8. Si gaudeixes de rang intel·lectual,de poder econòmic, polític o fàctic noimposis el castellà o el bilingüismeamb arguments constitucionals, ja que

Per Joan Camps i Ortiz

A l’any 2000, seguint l’impuls naturalde franctirador; vaig endegar unacampanya amb dos decàlegs de com-portaments respectius: l’un era unaguia cívica d’exercir de català aCatalunya, l’altre, redactat en castel-là, suggerint la reciprocitat quecal espe-rar dels qui volenexercir d’espanyols deparla castellana a Catalunya.Aquest plec de suggeriments, vaigtrametre’l arreu: des del papa deRoma al bisbe de Barcelona i al reid’Espanya, des del president del go-vern espanyol fins a tots el membresdel seu gabinet. També a tots els capsdels partits polítics parlamentaris i adiversos directors de diari, fins a com-plir una llista de dos-cents. Vanrespondre’m amablement Clos, ales-hores alcalde de Barcelona, el presi-dent del govern Aznar, el presidentd’Iniciativa Verds Ribó i el directorgeneral de trànsit Muñoz-Repiso.Gent del Masnou ho va publicar, peròúnicament el decàleg per als ciu-tadans de parla catalana, potsersuposant que el decàleg per alscastellans era una mera traducció delmateix text. Avui, passats exactamentset anys, he rellegit aquell text i pensoque manté la vigència i afavoreix elseu recordatori resumit del que prete-nien ambdues propostes:

Els decàlegs respectius deien:1. ... demana per al català a Catalunyael mateix tracte que el castellà té arreud’Espanya1. Si... només entens el castellà, fes-ho saber als teus interlocutors deparla catalana que, si no menyspreesla legitimitat del seu ús, de bon grat etparlaran en castellà.

2. No entris en disquisicions inútilsamb els qui detesten el català...

10

Estúpids NO!, ni per imperatiu legal

menysprearies el català fent valer eldret de conquesta de quan el règim noera democràtic.

9. Demana que la TV, la ràdio il’ensenyament públics en català arri-bin arreu d’Espanya igual que encastellà estan instaurats a Catalunya.9. Recolza recíprocament que la TV,la ràdio i l’ensenyament públics tinguincobertura a tot Espanya, amb lamateixa cobertura del castellà aCatalunya.

Aleshores, optimista jo, proposava:

10. Dóna’t un termini prudent perquèEspanya respecti el català aCatalunya en la mateixa mesura queCatalunya respecte el castellà aquí iarreu d’Espanya; però, si passa eltemps (set anys són ja massa) senseuna voluntat recíproca, serà l’horad’una Catalunya sobirana amb estatpropi, alliberada de l’Espanya que dis-

crimina la nostra llengua per mantenirl’hegemonia de la seva.

... i també aconsellava un tracte equi-tatiu:10. No recolzis la repressió o restricciódel català a Catalunya per afavorir elcastellà, si no estàs disposat a afavorirel català en la mateixa mesura a total’Espanya castellana. Si ens negues laigualtat, estimules que vulguem lapròpia sobirania al marge d’Espanya.

Set anys de paciència són molts,sobretot creient-nos governats endemocràcia. No cap ni esperar resdels partits polítics, que s’han estruc-turat en organigrames gairebé militarson si mana capità no mana mariner ion la disciplina de partit els converteixen éssers sense personalitat mésalienats que els putxinel·lis. Aïllats a lacadira del poder com si pertanyessin auna casta superior, ens passen revistacom si fóssim reclutes imposant-nos

lleis i normes més idiotes que a unexèrcit a l’Iraq; ens fan anar tots a lavelocitat del més lent, però no sola-ment a les autopistes tractant-nos acop de tambor com remers víkings. Lalentitud del més lent, la imposen al’escola, que tots s’assemblin al mésinepte i al més gandul dels estudiants.La lentitud a les cues de la sanitatsocial, perquè la gent hagi de buscar-se la salut pagada anticipadament a lamedicina privada i fer multimilionàriesles mútues privades. Fins i tot, ara sónels Mossos d’Esquadra que ens hu-milien, detenint ciutadans de Cata-lunya amb presumpció d’innocència iels deporten a Madrid per ser jutjatsper una Audiencia Nacional (nacionald’ells, és clar) que ens nega el dret dedefensar-nos en la nostra llenguapròpia, el català, idioma en el qualpensem i al qual no volem renunciar. Per favor, ja n’hi ha prou, ESTÚPIDSNO! NI PER IMPERATIU LEGAL!

PORTES AUTOMÀTIQUES iMANUALS

Port esportiu el Masnou, local 77 • 93 540 72 40 • El MasnouP. Buvisa. C/.Indústria 14 • 93 555 93 88 · 609 83 55 22 • Teià

DEMANEU INFORMACIÓ

• Portes de garatge i barris, manuals i automàtiques• Automatització de tot tipus de portes i persianes• Receptors i emissores • Cèl·lules fotoelèctriques • Detectors magnètics • Instal·lació, manteniment i reparacions

11

Enric, sl

w w w . a u t o m a t i s m e s e n r i c . c o m

Ara que ens trobem amb aquestafeble Llei de la Memòria Històrica, queno acontenta a tots, als uns per massadura i als altres per massa tova,creiem oportú treure a la llum el cal-vari que va viure una mestra, DolorsPurcallas, figuerenca de naixement imasnovina d’adopció.Aquest relat, tot i fer catorze anys queel tenim, per diferents causes, i no pasde prohibició, sense treure-la a la llum,no sols en aquest format dins les“Històries...”, que només abastarà elpròleg i la introducció, aquest autor elva fer per al llibre que, a tall de diari,havia escrit la mateixa autora unsanys abans de la seva mort.El començament del seu relat deiaaixí:

En seixanta-cinc quartilles,més sis de notes, queda resumidala curta vida oficial d’una mestra“nacional”. Només la confiança enDéu m’ha permès suportar tantainjustícia.Aquests mots, escrits a finals de ladècada dels setanta (1979), fineixenles curtes, però intenses i tràgiques,vivències del període de cinquanta-tres mesos (novembre de 1934 a marçde 1939) en què Dolors Purcallas iSierra (Figueres, Alt Empordà 1910 -el Masnou, Maresme 1994) va exercirde mestra. Amb aquests mots vaigcomençar la presentació del (seu) lli-bre. Llibre que encara resta inèdit,però que deixarà de ser-ho ben aviat.El pròleg diu així:

A voltes, coneixem una persona, oaixò és el que ens sembla, pel fet detrobar-la pel carrer i saludar-la.

Ens pensem que dient-li un “Bondia!” de cortesia o, tirant llarg, parant-nos uns moments per intercanviarquatre mots, com parlar del temps,que és la forma més corrent que tenimla majoria dels humans per dir-nosalguna cosa i no comprometre’ns

gaire, ja la coneixem.Amb la Dolors Purcallas i Sierra, això

és el que em passava a mi, ja que, toti conèixer-la de tota la vida (la meva),tant per viure al mateix poble (el

Masnou) com per ser coneguda de lameva tia Elionor, alhora que veïna delmeu cosí Manuel i els seus (la fleca deca l’Estol), tan sols ens saludàvem, ino sempre, ja que algunes vegadesella anava pensativa i capcot i no emveia. Tan sols un cop vaig estar,diguem-ne, una estoneta conversantamb ella, fou tot anant amb la meva tiaque ens aturarem i, ja que feia tempsque no es veien, la feren petar unaestona i en vaig ser jo testimoni. Teniaun parlar afable i afectuós, malgrat totel calvari que li va tocar viure, tal comveureu més endavant.

Havia vingut a viure al Masnou ambels seus pares, tot just al final de laguerra de 1936-39, i s’estiguéprimerament a la torre que els seusoncles, que aleshores estaven aAmèrica, tenien al carrer de Navarra125, i posteriorment al Camí Ral, altros corresponent a l’actual carrer deJosep Llimona, 20 (aleshores i duranttota la dictadura, c/General Solchaga),on posaren una botiga de calçat(espardenyes i sabates), que duia elseu cognom, sabateria que va teniroberta fins a la mort, però que ja feiamolts anys que pràcticament no tenia

LA PERSECUCIÓ D’UNA MESTRADolors Purcallas i Sierra (Figueres 1910 - el Masnou 1994)

Per Joan MurayHistòries de la vila MEMÒRIA HISTÒRICA

Retrat de quan Dolors Purcallas vaacabar la carrera de mestra

Col·legis públics de Torrelavit on va exercir Dolors Purcallas

12

gènere i, per tant, quasi no podia ven-dre res, d’aquí la seva penúria, ja quetampoc no tenia cap pensió ni s’atre-via, per por, a demanar-la, tot i tenir-hidret, si més no als darrers anys, quehauria pogut tenir-la o bé com a antigamestra del temps de la II República obé com les persones que no han tre-ballat mai (tot i no ser el seu cas) icobren la mínima.

Fou als darrers temps de la sevavida, per la tardor de 1994, quan vaigsaber que passava penúrieseconòmiques i que tant alguns veïnscom alguns venedors de la plaçavolien ajudar-la, però el seu “orgull” o,si voleu dir-ne, la seva dignitat, no li hopermetien. Tot i amb això, els seusproblemes es veu que arribaren al’Ajuntament i s’encarregà a un fun-cionari que parlés amb ella per ajudar-la, i així ho féu, i li aconseguí una pen-sió i la consegüent “cartilla” mèdica.Fets que valgueren de ben poc, ja quenomés va veure la primera paga de lapensió, que arribà amb uns dinersendarrerits, tants per a ella, tot iessent-ne pocs, com mai els havia vistjunts. La documentació mèdica arribà

el mateix dia de la seva mort. Mortque, com part de la seva vida, foutambé ben trista i solitària, ja que foutrobada morta al seu llit, quan feia unsdies que s’havia produït.

La seva figura menuda, de gran esva anar encorbant no sols per l’edatsinó també pel patiment (com vaigsaber més tard). Vestia amb roba unxic passada de moda (després vaigsaber-ne el motiu) i duia el pentinatamb el cabell llarguet, tirat cap endar-rere i recollit als costats. Els llavis pin-tats d’un color vermell un xic pujat deto. Fets que, a molta gent, li semblenque són senyals de no estar gaire bédel terrat, quan sovint, per no dir sem-pre, ho són de problemes de totamena, sobretot econòmics. Ella, elcap, el tenia ben clar, malgrat el temor,el pànic, la por, que deuria ser el seuviure diari, pensant que encara podienfer-li més mal del que els havien fet, aella i als seus estimats pares.Jo la trobava quasi sempre pel CamíRal masnoví, al tros que hi havia entrecasa seva i la plaça (l’antic mercat),amb el cabàs i, com ja he dit, enssaludàvem en creuar-nos.

Quan va haver mort i uns dies desprésde l’enterrament, en entrar els obrersper buidar la casa, fer neteja i restau-rar-la per als propers llogaters o perser venuda, totes les seves coses(mobles, llibres, documents,fotografies, etc.) foren llençadessense cap mirament al contenidorposat expressament per a aquestmenester. Aleshores hi intervingué,diguem-ne, la “providència”, enaquest cas un amic, que aleshorestenia un negoci a prop; aquest fou quiva recollir les seves memòries del seutemps de mestra, així com fotografiesfami-liars i llibres (objectes que els quihavien ordenat la neteja consideraven“coses velles”). Coses que ambdósens miràrem detingudament; ell esquedà els llibres i jo, l’escrit ifotografies (per fer-ne l’ús esmentat alcomençament) i en salvàrem, per tant,el record, el qual ara serveix perdonar-la a conèixer, a més de donarpeu a desvetllar el perquè de com vaviure els seus darrers anys, cosa queno fou per pròpia voluntat, ans al con-trari.

En aquest pròleg del llibre he parlat dela por que la va acompanyar al llarg demés de cinquanta anys, per la perse-cució que va sofrir per part de gent del’antic règim i dels càstigs que aquestva imposar a ella i al seu pare.Al mateix llibre esmentat hi ha unaintroducció, que explica aquestes porsi càstigs. Per tant, crec que són d’in-terès per fer-se millor idea del que vapassar. Diu així:

“Tal com ella bé diu, en aquestes“memòries”, escrites en 65 quartilles,

13

Targeta de la sabateria

Lletra de Dolors Purcallas

més 6 de notes, s’hi resumeix el curtperíode, encara no cinc anys, de laseva vida com a mestra.Arrenquen amb unes pinzellades de laseva època d’estudiant, durant la IIRepública, al període que va estar a la“Residència Internacional de Senyore-tes Estudiants”, que estava ubicada alsegon pis del Palau de Pedralbes, deBarcelona, que aleshores era Museu.Continuen amb la presa de possessiócom a mestra titular, el dia 16 denovembre de 1934, al Grup EscolarRàfols, del poble de Terrassola i Lavit(conegut popularment com aTorrelavit), a la comarca de l’AltPenedès.Segueixen amb els contactes que hiféu, sobretot els malaurats, amb elsqui serien els causants del seu calvari,els Olivé (pare i fill), persones influ-ents, que, per la seva tendència políti-ca ultradretana i, en haver guanyat laguerra civil aquesta tendència, vaninfluir en la seva desgràcia.Després, tot just acabada la guerra,vindrien els judicis sumaríssims i lesdepuracions, que ella i els seus esti-mats pares patirien. Es traslladà pos-teriorment al Masnou, a la comarcadel Maresme, on vivien uns oncles ion restarien per sempre més, tot i que,d’aquest període, no en comentagaires coses. Per tant, aquestes“memòries” només ho són de la sevavida com a mestra, del 1934 al 1939.

La seva vida, tant des del 1910, quanva néixer a Figueres, comarca de l’AltEmpordà, fins al 1934, quan obté eltítol de mestra, com des del 1939,quan es trasllada amb els seus paresal Masnou, la mort d’aquests, i els dar-rers anys de la seva vida, passats ensolitud, pors i penúries econòmiques,no hi surt reflectida.Serveixin, per tant, aquestes vivènciesde la seva vida de mestra, així com elcalvari que li feren passar, tant per llurnegativa a les pretensions dels Olivécom la posterior persecució i condem-na, que no foren només per la negati-va, sinó també per llur catalanitat isentit del deure, com a mostra detantes i tantes tragèdies anònimes

que hagueren de passar moltes donesde la nostra Pàtria.

Crec que amb aquestes ratlles aju-darem a conèixer un xic aquestadona, masnovina d’adopció i empor-danesa de naixement, que va passarmés de la meitat de la vida a la nostravila, així com a palesar un testimonimés del que fou aquella dissortadaguerra (dita “civil”?) i de la foscor quela va seguir tants i tants anys.

FONS CONSULTATS- Jutjat del Masnou- Mecanoscrit de Dolors Purcallas

Fotografia de principis del 1900 del carrer on visqué Dolors Purcallas (actual car-rer de Josep Llimona); la porta indicada és on hi havia la sabateria i casa seva.

14

“SALVEM LA SAGRADA FAMÍLIA”DIA 26 DE GENER DE 2008

20.45 hPARRÒQUIA DE SANT PERE DEL MASNOU

“LA SAGRADA FAMÍLIA”A CÀRREC DEL

SR. JORDI BONET I ARMENGOL

COORDINADOR I DIRECTOR DE LA JUNTA CONSTRUCTORA

DE LA SAGRADA FAMÍLIAORGANITZA: COMUNITAT PARROQUIAL DEL MASNOU

“ÀREA DE FE I CULTURA “

Per Joan MurayVocal de Cultura

Des del 2005, la vila del Masnou té ofi-cialment un nou escut, escut fetdesprés d’anys i panys d’haver-seaprovat la llei corresponent alParlament de Catalunya i després decinc anys des que aquesta entitat vainstar l’Ajuntament a fer els correspo-nents tràmits.Ara, dos anys més tard, li ha arribat, ala Bandera, l’hora de posar-se al dia,ja que la que hi havia estava, com l’es-cut, fet sense la més mínima consi-deració a les lleis de l’heràldica.Pels contactes mantinguts durantaquests anys amb l’Ajuntament, refe-rents a com seria la nova banderamunicipal, sabem que el projecte trac-tat entre ells i el Conseller d’Heràldicade Catalunya, el senyor Armand deFluvià i Escorça, no és el que final-ment s’ha aprovat.El projecte que s’ha desestimat (no ensabem les raons) era com el quepodeu veure (foto 2), el qual, i d’unaforma força esquematitzada, repre-sentava d’una forma simbòlica elstrets característics de la nostra vila. El fons blau (atzur en heràldica) repre-sentaria el mar, tot i que en heràldical’aigua es representa pel blanc(argent). El mar per al Masnou és unfet cabdal de la nostra història. Lacreu en forma d’ics (X), on la part queva a sobre seria en groc (or) i la desota, en blanc (argent), vindria a re-presentar, d’una forma estilitzada, lesclaus de sant Pere, patró de la vila.A la nova bandera (foto 1), aprovadaper unanimitat al Ple de l’Ajuntamentdel passat 18 d’octubre del 2007,veiem que és totalment diferent delprojecte esmentat. La ja bandera ofi-cial del Masnou és formada per tresbandes horitzontals, amb argent adalt, atzur al mig i or a la de baix. Siaixí ho han aprovat tots els represen-tants del poble, ho acceptem demo-cràticament.Fet que no exclou que donem la nos-tra opinió al respecte, especialment en

l’ordre dels colors i la simbologia ques’ha donat al comunicat ofert a lapremsa.

ORDRE DELS COLORS. Tot i que valligat a la simbologia que hi han donat,creiem que estèticament, en tenir elblanc a la part més alta, aquest esveurà poc o gens a certa distància, isemblarà que la bandera només tédos colors, tal com es pot veure a “ElMasnou Viu”, núm. 19, el primer llocon l’hem vista. On, per cert, el colorblau hi surt, potser per error, com amorat

SIMBOLOGIA. El comunicat del’Ajuntament diu que el blanc (argent)

simbolitza el cel, denominació inexis-tent com a tal en heràldica, on sí queés present el color, però simbolitzantl’aigua. El groc diuen que simbolitza laplatja, una altra denominació no pre-sent a l’heràldica, ja que el groc (or)representa el foc. Per tant, dues sim-bologies totalment errònies.

Bé, deixant estar la forma, l’ordre i lasimbologies donades, degudes potsera l’afany demostrat pel disseny queimpera en certs col·lectius, val méstenir una bandera ajustada a les lleisdictades pel nostre Parlament que unasense ordre ni concert, i a sobre ambnul·la visió a distància.

15

Nova BANDERA DEL MASNOU... i simbologia sui generis

Nova bandera del Masnou. De dalt a baix, blanc, blau i groc

Bandera del Masnou segons les lleis de l’heràldica

Un altre any que s’acabat. Un nou anyque comença. Tal vegada la humanitathagi inventat el temps per millorar, perconèixer. Tot i així sempre ens faltatemps i acabem agonitzant davant lesconvencions que hem creat permesurar Cronos.Anys, aquest cicle astronòmic quecondiciona freds i calors, temps desembrar i temps de recollir. Anys, quevolem creure que són fruit de la pròpiamarxa de l’univers, però que no són resdavant l’eternitat del Cosmos. Ensagrada saber en tot moment on som dela nostra vida, els anys d’estudi,d’amors, el carnet de conduir, el dret alvot o els anys de privació de llibertat.Dies de desembre a Castella. Dies decel clar, de fred intens. Excel·lent com-panyia i gent que no veia de feia anys.Amics amb els quals comptem elsanys, el temps que serveix per mesurarles arrugues o els cabells cada copmés escassos o la panxa que creixcada any una miqueta, l’anomenadacorba de la felicitat. Temps que serveixper recordar el passat, els anys de launiversitat cada cop més llunyans, elrumb de la nostra vida, que té data decaducitat, comentar com va el país,com ens tracta la vida.Dies també per gaudir de la llum deCastella, del paisatge àrid, dels campsimmensos, de l’horitzó que acaba enturons llunyans, de terra seca, de ve-gades groga, d’un cel blau intens,d’unes postes de sol ataronjades. Diestambé d’història, d’art. D’història de famolts anys, de regnes de l’edat mitjanaque ja no existeixen i que tal vegadamitifiquem o mitifico davant la crispaciódels dies actuals a l’estat. D’art romànico gòtic. Monuments molt ben conser-vats, restaurats, cuidats, polits. D’estilsarquitectònics que no trobo a Amèrica ique trobo a faltar, com també trobo a fal-tar entrar en una església que té segles,que té història, que té encant, que con-vida al recolliment.Vida, la nostra vida, que està determi-nada pels anys i els anys ens donen

biografia i no només biologia, nonomés cèl·lules envellides o mortes,mals d’esquena o descendència ques’ha de cuidar.Una sort haver inventat els anys, unalínia que va sumant. Som una suma debons anys i anys no tan bons i en aixòens assemblem als vins i a les collites.Gràcies als anys, la humanitat s’apropaa personatges de novel·la amb finalinesperat. Quan arribem a la fi de l’anysembla que pensem que ens trobemen un rabeig del riu que és la vida quepermet avançar cap al mar deManrique, que és el morir.Impossible no recordar durant aquests

dies els Nadals o els Caps d’Any ante-riors, de la infància, on sonrèiemperquè tot eren somriures, de l’ado-lescència, del temps que va massa depressa i s’escapa com aigua entre lesmans. Recordar la gent que ja no hi és,però que segueix en els nostresrecords, persones que ja no veiem,però que van ser importants en unmoment determinat i que recordemamb estimació i afecte. I sí, malgrat eltemps o els anys, he pogut veurealgunes d’aquestes persones nova-ment.

Bon any.

16

CAMPS DE CASTELLAPer Joan Maresma Duran

CròniquesVisita a CanTeixidor (2·12·07)Per Rosa Naval

Un matí càlid de diumenge ens trobema l’entrada de Can Teixidor un grup depersones per fer-hi una visita comen-tada. En som una vintena, majoria dedones. Algú de la primera volada. Lamajoria de la segona i algú de la ter-cera. Res, una colla de jovenalla granque vol aprendre i espera amb posatcontingut, mirada atenta i orellesdretes, l’inici de les explicacions delnostre guia, Joan Muray, que ens repafablement. El paisatge des d’aquestaalçada no necessita comentaris,només mirades i exclamacions.Comencem pel pati: la capella, l’abeu-rador, el safareig, la comuna (ambepitafi inclòs), la campana, els rellot-ges de sol, el forn de pa i... l’estrellad’aquest primer tram: un galliner. Elsnarius es dilaten i apareixen recordsd’infantesa, del poble, de temps pas-sats... Tothom hi diu la seva.Encara al pati, en Joan ens desvetlladetalls de l’escut de la casa, la relació

amb pobles propers i ens fa observarels escrits sobre majòlica que tantagradaven a Gaietà de Planella i deFivaller, Llar i Bru, cinquè comte deLlar, vuitè baró de Granera i senyor deCastellcir poca broma, amb aquestnom...)Entrem a la casa: estances, mobles,llum d’aranya, quadres... un munt mésd’històries que ens ajuden a omplir eltrencaclosques de la història de lamasia, del país. Escales amunt,escales avall i acabem la visita alceller on, ben asseguts, en Joan ensfa un últim retrat de la masia i els seusestadants, dels orígens, de la situacióactual. Un relat fet, no puc estar-mede dir-ho, en un català modern,impecable, ric. Un relat que evidenciatambé el seu coneixement de lahistòria i l’amor pel país. Ens hi hau-ríem pogut estar molta més estonaescoltant-lo.Ens n’anem. La masovera ens acomi-ada. S’ha acabat la visita i comença elrecord. A casa, mentre fullejo el llibreCan Teixidor, XX segles d’història viva,penso: repetiré.-------------------------------------------------

X Mostra d’etiquetesde vins i licors“La medicina”

Col. Antoni Mestreper Joan Muray Vocal de Cultura

L’exposició X MOSTRA D’ETI-QUETES DE VINS I LICORS, queversava sobre “LA MEDICINA”, ensha estat cedida pel gran col·lec-cionista barceloní Antoni MESTRE iCAPCIR, que porta amb aquesta, icom el seu nom indica, deu mostresdel món del col·leccionisme.Com en cadascuna d’elles, l’amicAntoni Mestre ha posat tot el seusaber i gust en la confecció dels vintquadres que presentava enguany;

tots, com diu el subtítol, sobre la me-dicina, però ben diferenciats pertemes, que duien títols tan específicscom: Sants Cosme i Damià. De laBíblia a Hipòcrates. Louis Pasteur.L’apotecari. Vins especials per amalalts. Recomanacions dels doctorsRobert i Marañón. Etiquetes.Antitèrmics i antiespasmòdics. Unaclaridor de la vista i un remei contrala grip. Regeneradors. Dispèpsies iflatulències. Metges, recordeu!Sistema nerviós. Vins quinats dexerès. Malalties epidèmiques: còlera,paludisme. Purificadors de la sang icontra l’anèmia. Vins que passavenper medicaments a França.Curiositats. L’humor a la medicina iDiverses etiquetes que ens parlenavui de la salut i la medicina.En fi, tota una “enciclopèdia” del sabermedicinal.Moltes mercès, Antoni, i fins a lapropera.--------------------------------------------------

L’artfaraònic d’Àngel Salvadó

“Neferabu”per Joan Muray

Aquesta, L’ART FARAÒNIC, del’artista plàstic Àngel Salvadó, ha estatuna exposició molt i molt singular, nosols pel tema, el món de l’antic Egipte,

17

aquella cultura excepcional quedesenvolupà la pintura cap al 4000aC. i que,després de dos mil anys de desa-pareguda, encara continua enlluer-nant-nos i que encara, any rere any,segueix mostrant-nos novesdescobertes, que meravellen tothom,tècnics, afeccionats i admiradors.L’Àngel Salvador, en aquesta mostrade tretze obres, algunes de gransdimensions, totes elles fetes seguintles tècniques emprades per aquellacivilització (pintura sobre estuc deguix), ens féu tenir, tal com diu ell alcatàleg, “Sentiment del passat, pas-sió del present”.Entre les obres, hi podíem veure desd’indicadors de direcció, sí, ho heu lle-

18

git bé, indicadors ja a la XVIII Dinastia,cap al 1295 aC., fins a escenes de lavida quotidiana i, és clar, els retratsdels grans faraons i alguns de lesseves esposes, tals com: Akhenaton,Seti I o Nefertari. Així com una tauladel període arcaic, a la I Dinastia, capal 3000 aC. i les meravelloses pinturesd’algunes de les més cèlebrestombes.

Aquestes mostres, tant la d’etiquetes devins dedicada a “La medicina” com la de“L’art faraònic”, són les veritablementinteressants, ja que, a més de ser ungaudi per a la vista i l’esperit, sempre s’hipot aprendre alguna cosa de nou.Mercès al col·leccionista AntoniMestre i a l’artista Àngel Salvadó per

les vostres aportacions.

Per Calet

Un any més –amb aquest ja en sónnou– el diumenge dia 25 de novembrepassat, sota la batuta de la nostraAssociació Gent del Masnou, la viladel Masnou es despertà amb unamoguda especial: la ja tradicional iconsolidada Trobada anual de col·lec-cionistes de plaques de cava.L’angúnia dels dies anteriors a laTrobada, pendents del temps variablei més aviat plujós, s’esvaí de cop endespertar el dia net de núvols i ambuna temperatura suau pel temps deprehivern de finals de novembre.Aquest fet prometia una bona afluèn-

cia d’afeccionats vinguts de moltsindrets de Catalunya i, a fe de Déu,que es complí amb escreix. Moltabans de l’inici de la Trobada, prevista les 10 del matí, i mentre els profes-sionals acabaven de parar les taulesde venda, una bona colla d’afec-cionats ja es deixaven caure pel carrerde Pere Grau, amb l’afany de ser elsprimers d’iniciar la cacera.Durant tot el matí va ser un seguit degent de totes les edats i de diferents ni-vells, col·leccionistes novells acabatsd’iniciar, veterans, jovenalla (nois inoies), experts i també curiosos que no

s’acabaven de creure el que veiendavant d’aquella febre per capturar algu-na placa nova acabada de sortir al mer-cat o bé alguna d’antiga (aquestes ja sónmés difícils i cares de pescar); també elregateig davant del possible canvi, l’agili-tat per “escanejar” amb la mirada i senseencantar-s’hi els centenars de plaquesde cada àlbum, bo i cercant la que faltaa la col·lecció, les consultes ràpides alscatàlegs o, per als més tècnics iavançats, les ullades als nous sistemeselectrònics –PDA– amb les col·leccionsincorporades a la base de dades. Tot un espectacle que només es pot

IX Trobada d’intercanvi de plaques decava del Masnou

comprendre si has estat “picat” peraquesta modalitat de col·leccionismeque s’ha escampat pertot arreu comuna taca d’oli i que ha generat tot unsubmón d’associacions, trobades,aplecs, comerços i fins i tot un webespecialitzat que permet als inter-nautes l’intercanvi i la consulta.La placa commemorativa d’enguany,dissenyada pel Taller de Publicitat LluísValls, seguia el col·leccionable de lasèrie de vaixells de la marina de vela del1800, amb un Místic, edició limitadaembotellada per Caves Rekondo delMasnou. Com ja és tradicional en la nos-tra Trobada, l’ampolla portava penjat alcoll un díptic amb les principals carac-terístiques del vaixell, segons text facilitatper l’historiador local Joan Muray.La Trobada va comptar amb els valorsafegits d’un munt de sortejos de lotsde cava i pastisseria, una visita guiadaa la sala de cinema La Calàndria, con-

duïda pel masnoví Jordi Milà, unaparada especial “La placa solidària” afavor de Càritas i una àmplia oferta derestauració emmarcada dins els actesde les III Jornades Gastronòmiques

del Raïm i Vi, DO Alella.Tot plegat, una gran Trobada, que ensesperona a programar la propera ediciódel 2008, la del 10è anniversari, quevolem que sigui sonada. Anoteu-vos ales agendes el darrer diumenge denovembre de 2008. No us la perdeu.No voldríem cloure aquesta crònicasense agrair sincerament totes lescol·laboracions rebudes des del’Ajuntament del Masnou, AssociacióLúdica Amics del Carrer Pere Grau(amics incansables !), AssociacionsC.P.C i A.C.P. Bagà, socis i amics deGent del Masnou i a tot el seguit decomerços que ens han ajudat a fermés brillant la Trobada: Can Colomé,Can Rac, Caves Rekondo, Celler delMar, Condis-Pere Grau, Revista LACLAU, Pastisseria Miquel i Caixa delPenedès.

Fotografies de Enric Garcia

19

Vegeu què ens diu l’articulista:

“El temps esborra moltes coses i lesallunya immisericòrdiament, i aquellsque un dia obriren solcs de creativitat,d’altruisme i de civisme, de justíciasocial i de solidaritat, avui són del totdesconeguts per les noves genera-cions. Per avivar-ne la memòria, perfer-lo conèixer millor, ens servirem derecords personals i de la cor-respondència epistolar que JoaquimCusí Furtunet sostingué durant moltsanys amb el mestre Llorenç Vives, fillde Figueres, quan aquest vivia aCosta Rica.Joaquim Cusí va néixer a la vila deLLERS a les dues de la matinada deldia 3 de juny de l’any 1879. Estudià aFigueres i es llicencià en farmàcia aBarcelona l’any 1901. Exercí d’apote-cari en l’establiment que l’any 1902obrí al carrer Ample de la nostra ciutat.Allà elaborà les pomades Cusí, queforen distribuïdes arreu de Catalunya isol·licitades per diverses ciutats del’Estat espanyol. Van ser tan efec-tives, obtingueren un èxit tan extraor-dinari que, a causa de la unànimeacceptació amb què foren rebudes,Joaquim Cusí obrí uns laboratoris alcarrer de Peralada a fi d’elaborar-lesamb més llibertat d’acció. Aviatesdevingueren petits i a l’hora d’ampli-ar-los decidí traslladar-los alMaresme, on, a la població del MAS-NOU, fundà els LABORATORIS DELNORD D’ESPANYA en terrenysadquirits amb aquesta finalitat.Fou una fundació modèlica que,acabada la guerra civil, nosaltres tin-guérem l’avinentesa de visitar, atèsque el nostre pare era bon amic delsenyor Cusí.

La finca, a part la torre particularemmoblada i decorada amb gustexquisit, constava dels edificis delsLaboratoris, que ens mostrà personal-ment, així com els despatxos, laimpremta i el deliciós MUSEU, queincorpora una farmàcia antiga ambfornícules i lleixes que deixen veureels pots de l’època barroca, la impor-tant col·lecció de morters de pedra ibronze, les peces de vidre i de ceràmi-ca de diferents estils. Les parets demoltes estances resten animades pergravats i pintures relacionades ambdiversos aspectes de la medicina.També visitàrem els menjadors i salesdestinades a acollir els operaris delsLaboratoris, lluminosos i càlids, ambtotes les comoditats d’ordre funcionalque coadjuvaven a fer-los mésamables. Les finestres obertes a lavisió del mar eren com quadres mòbilsi canviants segons l’hora del dia. Aprimer terme, el parc jardí de la finca,amb amples caminals i zones d’herba,varietat d’arbres, amb fruiters tan de-coratius com els tarongers enriolatsper l’esplendor de la fruita. La gespas’estenia com un tapís que concentra-va els matisos més plàcids del colorverd.Si tots els empresaris haguessintractat els seus subordinats ambl’exquisidesa amb què foren con-siderats els qui treballaven a lesordres de Joaquim Cusí, probable-ment moltes revoltes de la classeobrera no s’haurien produït mai.El cert és que l’empresa creada per elltraspassà fronteres en ser implantadaa Brussel·les una filial dels Laboratorisdel Nord d’Espanya, que assolíarrelar-hi definitivament molt abansque s’obrís una altra filial a Madrid.

Joaquim Cusí fou, físicament, unhome alt, inquiet com un pollancresensitiu, sempre disposat a fer reeixirtot el que es proposava, perquè com atreballador expert i tenaç no es deixa-va acovardir per les dificultats.Durant la postguerra, en els anys queel vam conèixer, potser al llindar de lasetantena, tenia els cabells blancs,però la pell encara tensa, poc solcada.De mans expressives i ulls somrients;dels seus llavis vessaven sovintparaules cordials dictades per la natu-ralitat. En escoltar-lo, us adonàveuque era un idealista mogut per lanecessitat d’actuar amb el realismepropi dels homes que s’ho han gua-nyat tot a pols. Potser per això vasaber pensar en els altres i el juliol del’any 1933 fundà MONTCELIMAR,una institució destinada a manteniri educar nens orfes de pare i mare,de 8 a 10 anys, a fi d’ensenyar-los acultivar la terra, fent-los aptes perguanyar-se la vida un cop adults,fundació que se’n va anar en orris acausa de la guerra, tot i que el 1937encara acollia set nens i quatrenenes.Descobrim-lo un xic més a través dela correspondència que sostinguéamb l’amic Llorenç Vives:“Els nens són sans i alegres i emdonen moltes satisfaccions. El meupropòsit era dedicar tots els meusestalvis a la Institució fent novesedificacions per tenir cura de nousinfants, mes la guerra ha arruïnat

Emília Marfà, persona que ha passat tota la vida laboral treballant a can CUSÍ i queha escrit un llibre sobre aquest gran patrici, home emprenedor, sempre disposat a ferreeixir tot el que es proposava, m’ha lliurat un retall de diari de data 18-24 febrer 1997,probablement de Figueres, on, a l’apartat “Protagonistes”, Montserrat Vayreda iTrullol, la persona que signa l’article, dedica unes paraules d’elogi del qui fou fundadordels LABORATIS CUSÍ i de la FUNDACIÓ MONTCELIMAR (institució benèfico-docent, ubicada molt a prop dels Laboratoris), aquesta última poc coneguda pelsmasnovins i que fou una institució destinada a mantenir i educar nens de 8 a 10anys orfes de pare i mare.

RECORDANT JOAQUIM CUSÍ i FURTUNETPer Ramon Asensio i Cardell

20

tots aquests propòsits i ara ens calesperar que es normalitzin lescoses perquè se’n faci càrrec lacol·lectivitat i continuï l’obra inicia-da per nosaltres”. (19-4-1937)En una altra carta en torna a feresment:“Cada dissabte dino amb ells; és un

dinar patriarcal, ple de gatzara i bonhumor. Torno a casa reconfortat.Crec que l’home que recull més delque pot necessitar per viure bé, témés deures que drets i cal queesmerci els seus guanys de mésprofit en benefici dels qui tenen seti gana, dels qui tenen ànsia de per-

feccionar-se, dels qui estanmalalts”. (18-12-1937)”

Nota de Ramon Asensio. La lletra ennegreta no hi era al origina però crec queés en aquestos pensaments on rau tota lapersonalitat magnífica d’aquest il·lustrepersonatge.

21

El dilluns dia 10 de desembre, amb un local ple de personesinteressades en el tema, va presentar el llibre “CATALUNYASOTA ESPANYA. L’OPRESSIÓ NACIONAL EN DEMO-CRÀCIA” el seu mateix autor, el magistrat del Poder Judicial,senyor Alfons López Tena. Poca cosa podem dir sobre la pre-sentació, només que va ser molt superior a les expectativesdespertades. L’autor ens va fer una exposició de quin és elmoment que estem vivint com a país i tal com ens veuen desde les forces polítiques i socials de l’estat espanyol. Sembla serque per primera vegada el fet de parlar obertament d’inde-pendència a tots els àmbits de la societat catalana, des de par-tits polítics, que fa un any no haurien gosat ni insinuar-ho, o bédes de sectors empresarials i econòmics i, com és més habi-tual, des de la mateixa societat civil posa molt nervioses lesesferes del poder central. El senyor López Tena va explicarunes anècdotes i uns fets que en altres èpoques ens haurienposat els pèls de punta i que, als ‘mortals’ con nosaltres i queno estem avesats a tractar amb tots aquests ‘personatges’,encara ens els posa; va explicar l’anècdota que un dia hi vahaver una recepció de magistrats i li van presentar un magis-trat militar, el qual a l’hora de la presentació li va fer comentaris-amenaces que corresponen a altres èpoques afortunadamentja passades. Què me’n dieu?, esgarrifa, no?; doncs bé, semblaser que no per gaires motius; i un d’ells, ens va explicar, és queens tenen molt de respecte i el fet que li fes aquestes ame-naces és que el tracta de tu a tu, amb tot el respecte i ‘por’. Ensva aclarir que avui dia en una Europa com la que ens toca viureno hi ha possibilitats d’aventures militaristes i que ningú no escreu la possibilitat que, agradi o no als senyors del PP o delPSOE, n’hi hagi cap que vulgui tornar al segle XIX i que vulguideixar de pertànyer a l’ . Va vaticinar el resultat de les propereseleccions al Congrés dels Diputats i va dir que tots dos granspartits espanyolistes respectaran el govern que surti en mino-ria, i que veia molt difícil que governés, un o altre, amb bascos,catalans o IU inclosa, ja que els consideraven traïdors a lanació espanyola. Ens va parlar del futur i que la independènciavindrà pel fet econòmic i que els estats petits són molt mésàgils i es gestionen moltíssim millor, fet que els empresariscatalans comencen a tenir clar; que, com a exemple, mentre enels darrers anys l’estat espanyol havia crescut un 3,3%, Irlandaho havia fet gairebé en un 7%; i que, tot i que el tema de la

relació Catalunya-Estat s’enduriria molt, ja que tant el PP comel PSOE eren dues cares de la mateixa moneda i l’única cosaque volen és la uniformitat en tot l’estat, la independència és unfet possible, viable i factible.Va comentar que el seu llibre havia estat escrit per a analistesi que era ple de dades i xifres, i que tanmateix s’havia conver-tit en un ‘best seller’, fet que el sorprenia, ja que de ben segurque, si l’hagués pensat d’una manera més divulgativa, possi-blement no s’hauria venut con està passant. No va volercomentar gaires més coses sobre el llibre ja que, com va dir debroma, així segur que el comprareu.Va sorprendre l’amabilitat i proximitat d’una persona com elsenyor Alfons López Tena; i, tal i com va explicar el senyorJaume Grané en la presentació de l’autor i ponent: El Sr. LópezTena és un notari i, com a tal, només dóna fe dels fets.Poques vegades hem pogut gaudir d’un conferenciant tanintroduït dins del poder de l’estat, el qual ens va permetre veureles coses des d’un altre punt de vista, cosa que ens és molt difí-cil a la majoria de nosaltres.

Presentació del llibre “CATALUNYA SOTA ESPANYA.L’OPRESSIÓ NACIONAL EN DEMOCRÀCIA”Per Pere Compañó, vicepresident de Gent del Masnou

Per Joan MurayVocal de Cultura

DEL MASNOU225 anys -1783- És beneïda l’actualparròquia de Sant Pere. La primerapedra fou posada el 1770 i es va finirel 1819. És obra de l’arquitecteMiquelGarriga i Roca, continuada pelseu fill Pau i finida pel seu nét Miquel.

200 anys -1808- Neix l’arquitecteMiquel Garriga i Roca al veïnat ales-hores d’Alella de Mar, actual terme delMasnou, al c/ de Sant Cristòfol. Deixàuna extensa obra al Masnou, com laCasa de la Vila, la Parròquia, etc.; i aBarcelona innombrables construc-cions, com el primer Liceu, que tambéva incendiar-se.

DE CATALUNYA1600 anys - 408- Irrupció dels bàr-bars. Vàndals i alans, pobles germà-nics, penetren al Rosselló i són rebut-jats pels herois locals Dídim i Verinià.

900 anys - 1108 - Devastació delPenedès deguda a una invasió sarraï-na, que ho destrueix tot. Un cop recu-perat el territori, es funda Vilafranca.

950 anys - 1058 - Mor a Sant Quirzede Besora la comtessa de Barcelona,Ermessenda de Carcassona, esposadel comte Ramon Borrell. Fou unadona de forta personalitat i dots degovern, que va haver de regentar elpaís durant la minoria del seu fillBerenguer Ramon I i hagué d’encarre-gar-se de la tutoria de dos néts.

800 anys - 1208 - Naixement aMontpeller del comte-rei del Casal deBarcelona, Jaume I el Conqueridor.

22

EFEMÈRIDES 2008 ...del Masnou i de Catalunya

150 anys -1858- Construcció del ber-gantí “Maria Assumpta”. Fou, fins alseu naufragi el 1995, el vaixell defusta més antic del món que navega-va.

100 anys -1908- Neix el dibuixantAndreu Villà i Bassols, que va morir al’Argentina el 1966. Col·laborà durant

33 anys a “La Gaceta” de Tucumánsense fallar ni un sol dia.

75 anys -1933- És creada l’empresade vidre “La Primitiva, S.L.”, que desdel 1931 existia amb el nom de“Cooperativa Obrera La Primitiva”.

75 anys -1933- Es constitueix alMasnou la Federació de JovesCristians de Catalunya”, l’òrgan de laqual seria la revista “Mar Blava”.

75 anys -1933- Mor a Puerto Cortés(Hondures) el marí i comerciant LluísEstapé i Alsina. Foucònsol de l’Estaten aquella república.

75 anys -1933- És inauguradal’Escola de Treball i EstudisSecundaris pel Conseller de laGeneralitat Ventura Gassol.

75 anys -1933- Mor Genís Carrerasi Roca, capità mercant i fill del mestred’aixa. Va lluitar a la guerra de Cuba iforçà el bloqueig de Puerto Rico.

750 anys - 1258 - Del Tractat deCorbeil entre Jaume I de Catalunya-Aragó i el rei de França Lluís IX;Catalunya renuncia a les terres occita-nes i França, als seus possibles dretssobre el comtat de Barcelona.

300 anys - 1708 - De la representacióde la primera òpera a Catalunya; fou ala Llotja de Mar de Barcelona enhonor del l’arxiduc Carles, reconegutrei pels catalans com a Carles III.

200 anys - 1808 - Neix el “Diario deTarragona”, premsa diària estable.Aquest diari, del 1932 al 1938 es vapublicar en català.

175 anys - 1833 - Del començamentde la Renaixença, amb el periòdic tri-setmanal “El Vapor”, que va publicar lafamosa oda de Bonaventura CarlesAribau ”A la Pàtria”.

150 anys - 1858 - Concurs per realit-zar l’Eixample de Barcelona. Diversosarquitectes presentaren projectes,però fou escollit el d’Ildefons Cerdà,que ni tan sols s’hi va presentar.

100 anys - 1908 - Naixement de larevista “Papitu”, setmanari que vasaber combinar la picardia culta i labroma grassa. Va deixar de sortir el1936.

100 anys - 1908 - Es fa el primer par-tit de waterpolo a Barcelona, a mar,davant del Club Nàutic Barcelona.

100 anys - 1908 - És inaugurat elPalau de la Música Catalana, seu de

rrada. La primera estelada com l’ac-tual va aparèixer el 1918, en fou elcreador el masnoví d’adopció VicençA. Ballester i Camps.

100 anys - 1908- naixement de l’insig-ne escriptora Mercè Rodoreda iGurgui. Els seus llibres tenen el rècordde ser els més traduïts a llengüesestrangeres

75 anys - 1933 - Mor el president dela Generalitat, Francesc Macià i Llusà,nat a Vilanova i la Geltrú el 1859, tot ique la seva família era originària delesBorges Blanques. Fou un polític moltestimat; i recordat amb l’apel·latiuafectuós de l’”Avi”.

l’Orfeó Català. Fou obra de l’arquitec-te modernista Lluís Domènech iMontaner.

100 anys - 1908 - Apareix per primercop la bandera catalana estelada. Elfet ocorregué a la seu de la LligaNacionalista Catalana a París. L’estelestava col·locat dins un rombe que hihavia al mig de la bandera quadriba-

Cada divendres de 20.30 a 22.30 Rock, tango, cha-cha-cha, vals, fox,

pas doble, mambo, etc…Places limitades. Preu parella: 75

Inscripcions i informació: a Gent del Masnou Dr. Agell, 9

de 6 a 9 del vespre. Tel 93 540 39 29

Organitza: Vocalia Recreativa

XXXV Curs de Balls de SalóFebrer-Abril 2008

de l’1 de febrer al 26 d’abril

23

La Fira de Santa Llúcia ja s’ha convertiten un clàssic a la nostra vila. La CoralXabec hi va fer una cantada el diumenge9 de desembre a les cinc de la tarda.Unes nadales d’aquí i de fora van con-tribuir a l’ambient festiu que s’hi respira-va; sobretot s’hi respirava la proximitatdel Nadal.I des d’aquell moment, tota l’activitat dela coral va anar dirigida al concert deldissabte 22, el Concert de Nadal. La par-ròquia de Sant Pere era ben plena, mal-grat que el temps rúfol no convidava pasa sortir de casa a les 10 del vespre.La primera part del concert semblavainspirada en la figura mítica dels Reisd’Orient: vénen de molt lluny i arriben acasa. Doncs vam fer igual, vam sortir del’altra riba de l’Atlàntic, d’Amèrica, i vamvenir cap a casa. Tothom ens va compa-nyar en aquest viatge màgic a cavall dela música. Vet aquí el programa:Villancico (trad.colombiana; arr.R.P.Du-que), Velo qué bonito (trad.colombiana;arr.A.Escobar), 3 Nadales tradicionalscatalanes: Fum, fum, fum – El cant delsocells – El dimoni escuat (harm.Fran-cesc Vila), El noi de la mare (trad.cata-lana; harm.Ernest Cervera), Sant Josep ila Mare de Déu (trad.catalana;harm.Pere Jordà), El poema de Nadal(Josep Ma. de Sagarra/CristòforTaltabull).Bach i Händel són compositors sense elsquals la música no seria el que és.Per iniciar la segona part vam cantarPuer natus in Betlehem de J.S.Bach(Cantata BWV 65, sobre un coral dels.XIV), que diu: Ha nascut un nen aBetlem, d’on Jerusalem s’alegra. Vénenreis de Sabà; ofereixen or, encens imirra. Sigui lloada la Trinitat Santa,donem gràcies a Déu. Al·leluia.Després, i us asseguro que els cantairesi la Montserrat Llagostera hi tenien unail·lusió enorme, va ser G.F.Händel qui vaomplir de música esplèndida les voltesdel temple. L’oratori El Messies, una deles seves obres mestres, és una impres-sionant narració musical de la vida deJesús. En vam oferir una selecció.El primer número, Symphony, és la intro-ducció a tot l’oratori; només música per

entrar en l’encís d’aquest monument debellesa.Després el coral número 4 (And the gloryof de Lord shall be revealed), brillant compocs, que diu, amb paraules del profetaIsaïes: I la glòria del Senyor es revelarà itota carn ho veurà alhora: perquè la bocadel Senyor ho ha dit. Anunci simbòlic del’encarnació del Fill, Paraula Eterna delPare. I, com un ressò de la primera nit deNadal, l’orquestra va interpretar laPastoral, tota frescor, que Händel posaquan narra el naixement de Jesús.I vam continuar amb el coral 23 (All welike sheep have gone astray), ja de lasegona part de l’oratori, on amb unamúsica molt descriptiva vam sentir unaltre text d’Isaïes: Tots nosaltres anàvemcom ramat esgarriat, anava cadascúseguint el seu camí. I el Senyor va car-regar sobre seu el pecat de tots nos-altres. És captivador el contrast entre elssaltirons esbojarrats de les ovelles rebelsi l’entranyable gest misericordiós de Déuamb què el compositor clou aquest coral.I vam acabar, tal com Händel tanca lasegona part de l’oratori, amb el crit apo-calíptic del triomf etern de Déu i del seuCrist (Halleluja): Al·leluia al Senyor Déutotpoderós que regna. El Reialmed’aquest món ha arribat, el Reialme delnostre Senyor i del seu Crist, i Ell regnaràper sempre i sempre. Rei dels Reis iSenyor dels Senyors, per sempre i sem-pre, al·leluia, al·leluia, al·leluia…Els assistents van premiar amb unallarga ovació l’esforç que la coral haviafet per preparar aquest concert, esforçrellevant si tenim en compte la dificultat

24

que implica la segona part per a unaagrupació com la nostra. L’agraïment dela coral va ser, com a propina, El desem-bre congelat (trad.catalana; harm.Ma-nuel Oltra) i encara el bis del Fum, fum,fum cantat per públic i coral. Somriures adojo! Ulls brillants pertot!Cal remarcar l’excel·lent interpretaciódels músics tant en les parts simfòniquescom en l’acompanyament.Com en altres anys, l’aportació econòmi-ca dels assistents (340,00 ) va anardestinada a la Marató de TV3. Gràciesdes d’aquí, i mai tan ben dit, de tot cor.Com sabeu pla bé, cada any la Parrò-quia de Sant Pere i l’Ajuntament fan pos-sible que aquest concert pugui gaudir dela dignitat i dels mitjans adients.L’endemà, diumenge 22, al migdia laCoral Xabec va oferir una cantada denadales als residents de la CasaBenèfica de la nostra vila. El senyor Collva remerciar el sacrifici que aquest petitconcert suposava per als cantaires; lesparaules de la Montserrat Llagostera vanexpressar fidelment allò que tots els can-taires pensem: Res de sacrifici; és ungust poder donar aquesta estona de sa-tisfacció als avis i àvies que s’acullen a lainstitució benèfica més emblemàtica delMasnou.I una altra cantada de nadales davant elpessebre del carrer de Sant Rafael a launa del migdia, amb la bona i simpàticaacollida de veïns i veïnes, va tancar lesactuacions amb què la Xabec va cantarel Nadal del 2007.I continuem endavant! I que la música nofalti! A veure si corroborem la frase Cadacantaire de més, un soldat de menys!

EL NADAL DE LA CORAL XABECPer Esteve Pujol i Pons

La coral Xabec el dia 22 a la Parròquia de St. Pere. Foto Ramon Boadella. Ajuntament del Masnou

Joan Comellas i Maristany. (El Masnou, Maresme 1913-2000)

Músic, pintor i ceramista

Maseter, Masia, Massicarescalfant totes lesseves rodalies. Quanl’astre es despedeixper les muntanyes deldarrere i pinta de rosales del davant, l’homefeiner deixa l’aixada i ladona el cistell de colli-dora, el gall i la gallinapiquen l’últim del gra,els vedells i els bensvan a la cleda, els gos-sos al darrera i el gat ala porta ja els espera idesprés d’un gransilenci quan el masoverfa la pipa al llindar de la porta, la lluna baixa del cel de pun-tetes i li besa el peu i li amoixa els cabells grisos i s’enfilaper la teulada.

Massicar v.tr. v messicarMessicar v. Tr. Posar o demanar preu d’una cosa; mer-cadejar, tractar d’adquirir una cosa discutint-ne el preu.(Pla d’Urgell, Empordà, La Selva) Dicc. Alcover-Moll

Curiosa paraula aquesta de “masicar” indispensable per ala meva cultura enciclopèdica particular. De totes manerestrobo que avui en dia pot ésser més explícit preguntar“quant val això?” que no dir” Quant masiques?” o “ quantmasica aquest article?” Si el volguessis posar en circulacióés possible que ningú t’entengués; la parauleta ha estatmassa temps guardada al calaix i ara està en el mateixestat que unapoma podrida .

Masia f. Casa de camp, mas, granja

Casa de camp, voltada de conreus i boscos, assegudasobre el penyal hi està aclofada com una immensa lloca,

Maseter, a.- m. i f. Masover// anat. Vegi’s múscul mas-seter.

Maseter, que es podria explicar aproximadament per l’en-carregat del mas o també masover tal com assenyala eldiccionari de on ho reprodueixo” quan era bo” , es a dir “ unhome or de llei”, era un ofici ple d’afecte i de confiança.Amo i masover es tractaven com , o potser millor que ger-mans, encara que les més de les vegades aquest tractes’hi veiés en pàgines de novel·la .¡ Quant difícil es ésserbon amo!¡ Quant n’és d’ésser bon maseter!.

En quan al múscul maseter que poc en sé. Demano perdóal lector per la poca informació per part meva i menys queaquesta informació sigui ben poc comentada. Un músculno dóna per gaire.

25

L’exercici privilegiat: el no fer res; pot sercompensat per la prova de voluntatesgotadora de no fer res de res en abso-lut; tot contradient els humans impulsosde portar a cap la tasca diària i aguantarestoicament la feblesa de cedir-hi. Aixecar un sac ple i pesant costa Déun’hi do. Distreure i alçar la mirada a unespetjades que davant nostre brandenamb una remarcable cadència oscil·la-tòria, elevar-la tan sols uns centímetresper damunt les espatlles de la propi-etària, es fa més difícil encara que aixe-car el sac. Tot posant a prova la voluntati la fermesa de caràcter de l’observador.Passejar davant d’aparadors vistosos,curulls d’objectes o llepoleries queatrauen la mirada, però si en sortir decasa ja hem fet el propòsit de no gastar-ne ni cinc, això costa fer-ho, i més si a labutxaca hi ha els menesters necessaris.És tot un esforç!El festeig establert entre la mirada i eldesig esdevé enutjós i tot sovint s’acabacedint-hi, cosa que a la llarga ens fa sen-tir culpables i fa patent que de vegadesés més feble la força de voluntat que laforça física. Aquell matí, però, cosa desacostumada,aprofitant l’avinentesa del lleure, em pro-posava anar a Ciutat; fer un tomb, visitarun museu o bé una exposició, passejarRambla avall mirant els estàtics, que,com Colom, no mouen ni el dit. Potseranar al Corte Inglés i aprofitar de roman-dre més temps de l’acostumat en aque-lles seccions on, a la meva dona, se li fatediós quedar-se.Bé, de primer la Renfe i després in situ japrendré la decisió final, d’acord amb l’es-tat imperant. Ja al baixador d’Ocata, després de pocsminuts d’espera, m’embarco cap aBarcelona. El comboi és llarg i, en pujar-hi, trobo tots els seients ocupats. Passoa l’altre vagó, res de res. El tren ve deCalella i porta molts turistes i segueixobuscant. A la fi, en el vagó en cap, duesplaces resten lliures prop de la cabina decomandament. N’escullo una a l’ombra

amb vistes al mar.M’agrada seure enaquesta banda ipoder veure com laplatja s’esmunyràpidament, tot per-filant aquesta marnostra, que omplede llum la mirada ide serenor l’ànimsuspès embadalit acontemplar-la.Una veu informati-va posa sobre avísels passatgers:Propera parada,Barcelona Plaça Catalunya! Ens recordaque els rails segueixen més enllà, peròque el bitllet acaba aquí la seva validesai que es fa peremptòria la baixada.En principi volia sortir per les escalesmecàniques que porten al davant delCorte Inglés, però la sortida més properade l’andana on sóc es troba a la partoposada i surto a la Rambla deCatalunya.Claror i calor són les primeres sensa-cions a envair-me. I ara què? Què faig?Un bon amic, que E.P.R., em deiabromejant: Mira, quan pressento que emfotré de fàstic, ja començo a disfrutar…A veure, què ens oferirà el matí?Tot just en sortir al carrer ja albiro laRambla. Els plàtans de la PlaçaCatalunya projecten una ombra tan vivi-ficant que convida a afluixar el pas perperllongar el temps d’estada al seuredós. Unes passes més enllà, al costat d’unacabina telefònica, un home gran ambbarba grisenca i ulleres de cul de got seudarrere d’una minúscula tauleta plegablei, al seu davant, una noieta també seu isegueix amb la mirada l’índex que limostra unes cartes atrotinades ideslluïdes del Tarot. Escolta atenta, inquiridora, les paraulesde l’endevinador força esdevenidores. Elsomiat futur que tant la inquieta. Pensoque poden ser problemes familiars o difi-

cultats a la feina, o bé sobre un amornovell, recent, no consolidat; on lespromeses pengen d’un fil, encara quesiguin molt efusives en l’última filera debutaques del cinema. L’home del tempstambé sovint falla, tot i tenir a l’abast elsconeixements acadèmics i els instru-ments necessaris per portar a cap unacorrecta predicció. Vet aquí una ànimaintranquil·la a la recerca de serenitat iassossec que tant li falta. Ho acon-seguirà? Jo no crec en l’astrologia, la bona ventu-ra, els horòscops, etc. Sóc, diguem-ne,escèptic en aquestes qüestions, encaraque diuen que pugui haver-hi personesdotades d’una certa gràcia a les qualssigui donat entreveure, albirar o predircerts fenòmens o fets a esdevenir en unfutur més o menys llunyàLes rates pressenten l’enfonsament delvaixell, els gossos un terratrèmol, els ele-fants el tsunami. Unes passes més avalluna senyora de mitja edat, ben abillada ide bon veure, seu a l’ombra d’unaombrel·la. Al seu davant la concebudatauleta i cadira plegable. A la taula, però,hi manca el joc de cartes. Em deturo uninstant encuriosit. Creuem una mirada; lameva pot haver estat impertinent pel seurerefons inquiridor. Somric com dema-nant disculpa i ella em contesta amb unsomriure irònic.– Vol fer una consulta?

enginys

GAIREBÉ TOT AIXÒ ÉS VERITATPer Carles Maristany

El Tarot i altres enginys

26

– Gràcies, no hi crec en tot això, em sapgreu, però… és així. Veig que vostè no téla baralla per predir el futur d’altres comel seu veí.– Cadascú té el seu propi mètode.– Fa servir potser la bola de vidre?– En la consulta a casa, a vegades. Aquíhi ha massa llum.– Doncs què?– Jo el que miro són els ulls i després lesmans, els palmells especialment.– Amb això ja n’hi ha prou? Poden lesmans i els ulls parlar tant?– Segui, segui. Tranquil! No li cobraré resper la xerrada.– Veurà: una encaixada és suficient;aquesta pot ser franca i enèrgica. L’acciópot manifestar indicis de fermesa, d’a-mistat, d’amor. Segons la durada de laretenció, de la força emprada pot fer-nossaber el que sent l’altra persona versnosaltres i a la inversa. Altrament unaencaixada tova, flàccida, greixosa,d’aquells que no et donen la mà, tan solste la deixen… un moment, emet un mis-satge de recel, por, vergonya, desconfi-ança…– Bé, mirat així a través d’aquesta òptica,és una altra cosa. I els ulls? – Parlen encara d’una manera més sin-cera que la boca.– Els metges miren ells ulls i el seu fonsés un llibre ben obert a la medicina. Elspsiquiatres i psicòlegs cerquen la mirada

dels ulls i, observant-los detingudament,treuen les conclusions oportunes per aun diagnòstic que afavoreixi el pacient.El bé i el mal, el sa i el bo, són fills de laimaginació, ja que tot no és blanc onegre, sinó que hi ha matisos a tenir-hien compte. No es pot anar pel món amballò de si l’encerto, l’endevino. S’han desospesar les respostes. No hem dedefraudar el consultant, sinó obrir-li unaporta o tan sols sigui una escletxa al finaldel passadís perquè s’aguaiti la claror del’esperança. La pregunta pot ser ben sin-cera; la resposta, però, millor que sigui laque el subconscient del consultantespera rebre dels nostres llavis. A veg-ades val més ser psicòleg que endeví.L’endevinador tot sovint renuncia a laseva facultat per tal de minimitzar lacruesa d’una resposta, que podria esde-venir cruel. Això seria feridor per al clienti dolent per a la nostra feina (diguem-nenegoci). Ja m’entén, oi?Llavors jo li dic: – Doncs feu una mica detrampa maquillant el vostre lliure albir,dir-li el que creieu ser el més convenient.– Matisem, maquillem, polim i minim-itzem tot allò que pugui ser perniciós a laseva psique.– Així doncs?– Tingueu en compte que no mentim…del tot, ja que podríem dir que: “Gairebétot això és veritat”.– Doneu-me la mà; primer l’esquerra i

després la dreta.Les agafa amb fermesa, les miradetingudament i somriu tot passant el ditper les petites cicatrius. En no creure-hi,no us faré cap pronòstic, res sobre lalínia de vida ni sobre el vostre futur, peròendevinaré amb certesa part del passat:us han operat almenys quatre vegades;tres cops de la malaltia de Dupuytren iuna de Túnel Carpià. Vaig quedar estorat i, en veure-ho ella,va dir-me:– Això no té res a veure amb l’altra cosade l’endevinació. Passa que jo sóc infer-mera diplomada en cirurgia. Faig això del’endevinació com a hobby en el meutemps lliure i, els guanys que faig, elsdestino a “Metges sense fronteres”,organització a la qual pertanyo des de laseva fundació. Vam fer encara una altra encaixada pre-ment fort les mans i una modestaaportació a la seva obra no va ser pasrebutjada. Un matí ben curt, però d’aque-lls que no s’obliden.Abans dubtava de tot i ara penso que noestic segur de res. Després d’una llargaestona de xerrada interessant, queometo per no allargar-me ambdesmesura, vam acomiadar-nos.

Tornem cap a Ocata?…

27

TEIXITS - MERCERIA - TALLER D’ARRANJAMENTS

Gran varietat de disfresses infantils. Teixits, maquillatge i complements

ISABEL I NEUS

FONTANILLS, 2 · 93 540 26 19

Arran de sòlCATALANS DE MERDA! Sí, ho heu llegit bé, catalans demerda. Això és el que vaig haver d’escoltar. I més floretessemblants que va etzibar cert individu a un amic meu. Araus ho explico.Lloc: l’andana de l’estació. Forma: a ple pulmó de l’individuen qüestió. El meu amic i jo fèiem el passeig matinal i, enpassar prop de l’escala que comunica les andanes,veiérem que algú pujava tot ringolant alguna cosa que noentenguérem. La primera cosa que ens passà pel magí era que aquellhome o no estava bé del “terrat” o anava “trompa” o teniael “mono”; o potser totes tres coses a la vegada.Ens separàrem del seu radi d’acció, per si de cas, ialeshores fou quan ens etzibà allò de “catalans de merda”.Ho va anar repetint, junt a altres coses que, per anar-seseparant de nosaltres, ja no enteníem bé. I amb quina veuque “bramava” el beneit!La nostra reacció fou la de fer veure que no ens havíemassabentat de res, allò que se’n diu fer l’orni. Vam pensarque a les persones en les circumstàncies deplorables enquè anava ell, valia més deixar-les estar, per allò de “bramsd’ase no arriben al cel”.Després ja, passada una estona del desagradable incident,mentre anàvem passejant tot xano-xano, meditàrem lajugada i se’ns va ocórrer a tots dos alhora que què hauriapassat si el fet hagués estat a la inversa.M’explico. Imaginem que un català va i així, sense to ni so,sense venir al cas, sense cap mena de discussió, senseque hi hagués hagut cap retret, sense ni tan sols haver-semirat de forma sospitosa o encuriosida, ni tan sols dirigir-sela paraula, ni haver escoltat l’idioma que els altres parlen,hagués dit el mateix improperi que ens digueren, canvianttan sols el gentilici.Si aquest català imaginari hagués dit, per exemple,xarnego de merda, o “moro” de merda, o “sudaca” demerda, o negre de merda, o el que vulgueu, us imagineucom hauria acabat allò?, allò mateix que ens digueren anosaltres i que deixàrem estar. Podria haver acabat en unadenúncia per xenofòbia i racisme (i amb tota la raó delmón). I a més, s’hi haurien involucrat tots els autoproclamats “pro-gres”, que, en canvi, no serien ni són capaços de moure undit quan qualsevol persona, tant dels de baix com dels mésencimbellats, ens insulten a nosaltres, sigui com aquest endirecte, sigui com ho fan pels mitjans de comunicació. I mireu que n’hem d’aguantar d’insults, improperis,desqualificacions, etc., i no sols als catalans com a poble,sinó a la nostra nació. I els qui haurien de defensar-nos, tantranquils.De nosaltres cap als altres seria, i és, xenofòbia i racisme;contra nosaltres NO. Contra nosaltres tot s’hi val.Bé, ja us he escalfat prou el magí. Bup, bup.

Afanyeu-vos, deixeu els torrons! El 6 de gener acaben les re-presentacions de La màquina de parlar de la dramaturga mas-novina Victoria Szpunberg (Buenos Aires, 1973) a la SalaBeckett!(; amb metro, baixeu a Joanic). Meitat de mes. El dilluns 14 de gener comença a funcionar a lanostra capital un teatre nou, el Teatre Gaudí de Barcelona(TGB) (c/ Sant Antoni Maria Claret, 120, entre Sardenya i car-rer de la Marina, molt a prop de la Sagrada Família), data enquè hi comencen les representacions del musical Sondheim.Immediatament el dimarts 22 hi estrenen La dona trencada(1968), de l’escriptora i filòsofa francesa Simone de Beauvoir(1908-1986). La Iraida Sardà l’ha traduïda –en novel·la hi hauna versió en català de Marta Pessarrodona, publicada el juli-ol de 2002 a Deriva Editorial–, adaptada i la protagonitza, sotala direcció d’Anna Sabaté. Setanta-cinc minuts que ensapropen a la vida d’una dona que, després de més de vint anysde matrimoni, descobreix que el seu home li ha estat infidel –totsovint.A partir del 16 de gener tindreu l’oportunitat de veure el doctorAimé –o sigui, en Nacho Fresneda– de la sèrie HospitalCentral a Barcelona: actuarà a La Villarroel al muntatgeVariacions enigmàtiques en companyia d’un monstre de l’esce-na catalana: en Ricard Borràs –imborrable a la memòria elseu geni interpretatiu a Dakota, de Jordi Galceran, l’any 1996!El text teatral, el signa el guionista francès Éric-EmmanuelSchmitt (Lyon, 1956), director de la recentment apareguda envídeo Odette, una comèdia sobre la felicitat (OdetteToulemonde, 2006). Fins al 17 de febrer de 2008.El 23 de gener i fins al 3 de febrer Homebody Kabul de TonyKushner i amb direcció de Mario Gas aterra al Teatre Romea.Només havia passat un mes des de l’atemptat de l’11-S contrales Torres Bessones quan Kushner va escriure aquest text queportà molta polèmica: se l’acusà de fer propaganda talibana.El dijous 31 de gener s’estrena a la Sala Petita del Nacional(TNC, www.tnc.cat) El dia del profeta, un text anticlerical iantitotalitari del nostre poeta Joan Brossa (1919-1998)(www.joanbrossa.org), amb direcció de Rosa Novell, ajudantiade direcció d’Iban Beltran i interpretació, entre altres, deFrancesca Piñón i de Rosa Renom. Fins al 9 de març de2008. (Carta al santgervasí: “Benvolgut Joan: les coses vanpitjor que mai. Pràcticament no ens queda res dempeus.Amén. Necessitem les teves escales, la teva màgia i la tevarauxa. El senyens sobreïxdels llavis muts,ens ha deixaten una ver-gonyant mard’imbecil·litatpassiva.”).

28

Per Pledebuit

Un acte de defensa

Teatre capital(La cartellera barcelonina)

Per Rosa M. Isart Fotos: M. Josep R. Lucas

Rosa Novell

Restaurant

DURAN(tanquem el dimecres)

Àngel Guimerà, 18 · Alella · 93 555 10 45

laBotigadel

DURANMenjar per emportar · Restaurant

Àngel Guimerà, 20 · Alella · 93 540 70 93

CARNAVAL 2008GRAN VARIETAT DE DISFRESSES I COMPLEMENTS PER A TOTES LES EDATS

Fontanills, 25 · 93 540 52 43

REBAIXES D’HIVERN FINS AL16 DE FEBRER DEL 2008

DEL 5 AL 20% DE DESCOMPTE SEGONS ARTICLES(Excepte promocions i ofertes)

Pere Grau 12-14. Tel 93 555 18 60

ATENCIÓ, NADONS MASNOVINS

NASCUTS EL 2007!NOVA CONVOCATŮRIA PER A LA FOTOGRAFIA DE

NADONS PER AL PROPER MES DE GENER DE 2008.

DIUMENGE, DIA 13 DE GENER A 2/4 DE 12 DEL MIGDIA.La fotografia es farą com de costum a les escali-

nates del Bell-Resguard

Informació: 93 555 80 06 - 93 555 21 13

B o t i f a r r e s d ’ o u i f a v e s a m b c a n s a l a d a , p a s t a a m b l l a r d i p i n y o n s , p e r e s a m b v i , l l e g u m s g u i s a t s , c a r n s ,

b o t i f a r r o n s , c a v e s , m a n d o n g u i l l e s , p o l l a s t r e f a r c i t ,l l o m , o u s i l l a r d o n s .

3 1 d e g e n e r , D i j o u s G r a s

MENJARS PREPARATSPOLLASTRES A L’AST

VINS I CAVES EMBOTITS SELECTES

Navarra, 100. 93 555 14 82 EL MASNOU

Romà Fabra, 18 · 93 555 73 95 El Masnou

Rosa Mari

Mercat Municipal93 540 12 39

Et convidem a visitar la nostra pàg. web

www.carnisseriaanna.comT’agradarà!!Mercat Municipal · 93 540 11 37

Mercat Municipal

Elaboració pròpia

93 540 87 62Màxima qualitat en els seus productes

El masnou Mcat. Municipal · 93 540 10 61Badalona Mcat. la Salud, 41 · 93 388 16 87

Mercat Municipal · 93 540 39 38

FRUITES I VERDURESComandes a domicili

Collita pròpia

Mercat Municipal93 540 03 52

CA

R

NS

ECOLÒGIQU

ES

YolandaYolanda

Per una alimentaiósana i equilibrada

Des de1941

xarcuteriesRoca

www.pledepasta.com

LLEGUMS CUITSFRUITES SEQUES

APERITIUSPLATS CUINATS

Elaboració pròpia

D E F O T O ’ SL A B O R A T O R I F O T O G R À F I C

A r t i q u a l i t a t f o t o g r à f i c a

TE

NIM

LE

S F

OT

OG

RA

FIE

S D

EL

S P

AT

JE

SR

EIA

LS

I E

LS

RE

IS I

LE

S D

E L

AX

V T

RO

BA

DA

DE

NA

DO

NS

OFERTA!! Foto estudi Carnaval

14 d

e fe

bre

r S

ant

Val

entí

Ofe

rta

enam

ora

ts;

Si v

éns

am

b la

tev

a p

arel

la, f

oto

es

tud

i 15x

20 g

rati

s

C e n t r e F u j i R i c a r d V i l l a r r u b i a

C/. Almeria , 27 · 93 540 42 26 www.fujifilm.es

Mestres Villà,101 · 93 555 16 64CAN RAC

31 de generD

ijousG

ras, no te n’estiguis pas

31 de generD

ijousG

ras, no te n’estiguis pas

Carnaval 2008 Msn

Rua diabòlicadissabte 2 de febrer a les 9 del vespre

sortida de l’Altell de les Bruixes

Ho organitza:Colla de Diables del Masnou Ho patrocina

Dis

sen

y, T

alle

r d

e P

ub

licit

at

Bruixes i bruixots, dimonis, esperits, éssers de la nit, us esperem a la Rua Diabòlica.

Tothom hi és convidat!Guarniu les vostres façanes, portes o balcons per al pas

de la Rua. No sopeu, sortiu al carrer i veniu amb nosaltres a menjar la manduca de bruixa i visca la gresca!

Recorregut:

Fontanills, Tomàs Vives, Sant Felip, Maristany Noms, Santiago Russinyol, Mestres Villà, Pl.d’0cata, Jaume I, Esplai del Àvis de cal Ros de les Cabres, i Altell de les Bruixes,

Hi col·laboren: Can Rac, Forn i Pastisseria Bautista, Graneria Colomé, Pastisseria Miquel,

Serralleria Tallada, Materials Homs, Matalasseria Grau, La Fruita, De Fotos i Celler del Mar.

34

Diss. 26 de gener a 2/4 de 8 del vesprePRESENTACIÓ DEL PROJECTE HEPTÀGON

amb Pere Baltà, Èric Jover i Joan Maluquer

El Projecte Heptàgon - Comunitat Internacional deLlengua Catalana és un lloc web (www.heptagon.cat)d’intercanvi entre entitats i grups de tota mena i d’àmbitlocal de totes les poblacions dels set territoris de parlacatalana: l’Alguer, Andorra, Catalunya, Catalunya Nord,la Franja de Ponent, les Illes Balears i el País Valencià.Neix de la col·laboració entre l’Associació ConèixerCatalunya i la Universitat Catalana d’Estiu.Les quatre primeres iniciatives, Llibres en Xarxa, Músicaen Xarxa, Conferències en Xarxa i Cinema en Xarxa,seran presentades per Joan Maluquer (coordinador) iÈric Jover (de la Societat Andorrana de Ciències). Estracta de difondre llibres, discs compactes, cinema i con-ferències en català en cadascun dels set territoris ambl’ajuda de les entitats que s’adhereixin al ProjecteHeptàgon. És un projecte adreçat tant a entitats com aparticulars. Finalment, el periodista Pere Baltà farà unabreu conferència sobre La importància de l’associa-cionisme en la recuperació cultural a Catalunya.

Exposicions

GENTDEL MASNOU

Fins al 18/01/2008“EL CAGANER DEL PESSEBRE”Exposició de figures del popular personatge delpessebre

Del 19/1 al 8/2/08“Mandales del Tibet”, dibuixos de Carme Tuneu.

Col·leccionismeTROBADA MENSUAL D’INTERCANVIDE PLAQUES DE CAVA(cada segon dimecres de mes)Dimecres 9 de gener, de 7 a 9 del vespreDimecres 13 de febrer, de 7 a 9 del vespre

PLA

QUES

CAVA

JOCS DE TAULAVols aprendre a jugar al dòmino i/o a la canastra?

Farem grups d’iniciació i d’entesos - Joc individual Joc per parelles - Organitzarem campionats

i sobretot, ens divertirem!Dimarts i/o dijous entre 6 i 9 vespre, els mesos de

novembre i desembrePreu: 3 socis i 5 no socis. Places limitades

Inscripcions: A partir de l’1 d’octubre, tardes de 6 a 9.Gent del Masnou Dr. Agell,9 Telf. 93 540 39 29

Organitza: Vocalia Recreativa de Gent del Masnou

Durant l’any 2008 farem tot un seguit d’activitats percelebrar-ho.Una d’elles serà una exposició de la història de l’esco-la i per a això necessitem la col·laboració de tots elsqui hi heu tingut alguna relació, amb l’aportació dematerial escolar, fotos, manualitats… (si pot ser anteri-ors a l’any 2000).Aquest material, ens el podeu fer arribar dins unabossa degudament identificada (cada peça) amb elnom i el telèfon a la secretaria del centre, c/ JoanLlampallas, 51.

L’equip directiu

Enguany l’escola CEIP Ferrer i Guàrdia, del Masnou, celebra 25 anys.

Ens hem traslladat al carrer Pere Grau 14, al costat de Mobles Vilalta

Pere Grau, 14 · El Masnou · 93 555 64 51E S P E C I A L I S T E S E N D I A M A N T S

B o n A n y 2 0 0 8

S e r v e i s i m m o b i l i a r i s e n g e n e r a l

Administració i venda de pisos, cases i rústiques.

Propietat horitzontal Assessoria jurídica

FF PP

FFFinques PPPuig S L

Mossèn Jacint Verdaguer, 14 · El Masnou Tel. 93 555 10 60 / 17 61 • info@finquespuig.net

Portal social

Jordi Viñas Tremols 686 07 87 34W

WW

.ELMASNOU.COM

T/ 93.555.69.03

iCeigrupImmobiliarias

FINQUES MESLLOCLLIGOÑA CAYETANO

Sant Miquel, 23 - 08320 el Masnou - www.meslloc.com

Treballem per a la integració;fes-te’n soci. 15e a l’any

93 555 73 68 · 607 220 201

ASSOCIACIÓ DE DISCAPACITATS FÍSICS DEL MASNOU

Av. Joan XXIII, 28 Tel. 93 555 53 03

Jaume EstraguésEquilibrat electrònic

Greixatges Alineació de direcció

OFICIS DEL MASNOU DESITGEN A TOTA LA POBLACIÓ MOLT BON ANY 2008

Pl. Marcel·lina Monteys, 1Telèfon/fax: 93 540 39 06

08320 EL MASNOU

Joan Llampallas, 17Tel. i Fax: 93 540 04 13

Garrofers, 5 (pont de Teià) Tel. 93 540 17 89

Lluís Millet, 109Tel. 93 555 97 44

Correu electrònic:jimenezconstruccions@telefonica.net

93 540 35 65 · 607 48 22 51

C O N S T R U C I O N SF R A N C E S C R E N T E R S L

VENDA, LLOGUER IREPARACIÓ DE

MAQUINÀRIA I ESTRISPER A LA CONSTRUCCIÓ I

EL BRICOLATGE

MIQUELVINARDELLI BOLART .

INSTAL·LACIONS D’AIGUA, GAS IELECTRICITAT

Girona, 35-37, 3r. 3a.Tels. 93 555 45 01 · 555 36 91

PROMOCIONES BOLART S.L.CONSTRUCCIONS I REPARACIONS D’OBRES

INSTAL·LACIONS SEGARRA, SL

L’ENDOLL

Pere Grau, 72 Tel. 93 555 12 52 • 93 540 28 75

El Masnou

TOT PER ALA INSTAL·LACIÓ D’AIGUA, GAS I ELECTRICITAT

Som al polígonLa Bòbila

F R

TALLER

DE PU

BLICIT

ATDIS

SENY

GRÀF

IC

L l u í s Va l l s M a r í

J a u m e I , 1 1 293 555 80 06/16 5908320 El Masnou · El Maresme

•SE

RR

AL

LERIA

• JOSEP

TAL

LA

DA

•

EL M A SN OU

SUBMINISTRAMENTS ELÈCTRICS I FONTANERIA

Vicenç LinaresJ. Llampallas, 25 · 93 555 95 62

Ametllers, 12 · 93 555 83 91

S.E.F.

Obres i reformes en general

93 540 83 55607 947 004

ConstruccionsJiménez