Butlletí Gent del Masnou 3a època núm. 329, març del 2015

GENT DEL MASNOU

Compravenda - Admin is t rac ió - ASS. jur íd i ca

Mossèn Jacint Verdaguer, 14 · El Masnou Tels. 93 555 10 60 / 17 61 · Fax 93 555 28 90

www.finquespuig.net · info@finquespuig.net

T/ 93.555.69.03www.meslloc.com

FINQUES MESLLOCLLIGOÑA CAYETANO

S a n t M i q u e l , 2 3 - 0 8 3 2 0 e l M a s n o u -

Finques Puig slF P

Totes les novetats a la nostra botiga. Gran exposició de ceràmica, pedra natural, parquet, sanitaris, cuines, aixetes, mampares i electrodomèstics

Tota mena de materials i maquinària per a la construcció, decoració, reforma o bricolatge. Dissabte m atí obert fins a les 12.

Magatzem de material per a la contruccióJoan XXIII, Camí d’Alella (sobre l’autopista)93 555 81 56 el Masnou

Magatzem i oficines a AlellaRiera Principal, 48-5093 555 97 53 Alella

Exposició de material de decoracióEscultor Llimona, 993 540 37 69 Alella

materials per a la decoració

ww

w.m

ater

ials

ho

ms.

cat

ASSESSORIA IGLESIASFISCAL • LABORAL

• COMPTABLE • ASSEGURANCES• GESTIÓ IMMOBILIÀRIA• GESTIONS DE TRÀNSIT

Sant Miquel, 21, A, baixos • 08320 El MasnouTels. 93 540 40 53 · 39 95 · fax. 93 540 40 53

Recollida a domicili i substitució de cotxe gratuït · Manteniment de motocicletes i vehicles clàssics. ITV 100%

Àngel Guimerà, 14, el Masnou (Ocata) Tel. Fax 93 540 31 57 · genis.oliveras@gmail.com

TALLERS MASNOUGenís Ol iveras M U LT I M A R C A

escola de música

Emma Calvo

C/Par lament de Cata lunya 28, e l Masnou 93 540 86 96 · 630 16 33 26

T’agrada cantar? T’agradaria cantar gospel?

Vine-hi!

Butlletí mensual de Gent del Masnou, associa-ció cívico-cultural, recreativa i esportiva inscritaamb el número 7.669 al registre d'associacionsde la Generalitat de Catalunya.

Equip de Redacció:Joan Camps - Joan Casals - Joan Muray -Esteve Pujol

Portada: Ignomínia. Pàg. 12

Disseny i muntatge: Taller de publicitat.

Publicitat: 93 555 80 06

Imprimeix: Jobagraf.

Tiratge: 3.500 exemplars.

Paper ecològic de 90 g.

Edita: Gent del MasnouDipòsit legal B. 29.758-87

GENT DEL MASNOUDr. Agell, 908320 El Masnou93 126 82 20

gentdelmasnou@gmail.com

www.gentdelmasnou.cat

L'entitat Gent del Masnou no es fa responsable,necessàriament, del contingut dels articles signatspels seus col·laboradors.El repartiment d’aquest butlletí als socis es fa amb elsuport de l’Ajuntament de la Vila.

Editorial TOTS ENS SENTIM SANTI VIDAL

Una vegada més la piconadora estatal ha burxat en les entranyes del nostrepaís, aquesta vegada en la persona del jutge Santiago Vidal el crim del qual con-sisteix a haver elaborat a títol personal i en les seves hores de lleure un esbor-rany de Constitució Catalana. Ves quina gosadia!Resultat: el Consell General del Poder Judicial (CGPJ) li ha regalat 3 anysd’inhabilitació per exercir la seva funció de jutge, bo i perdonant-li, després d’unaintensa deliberació, la inhabilitació perpètua o suspensió. Quanta generositat!La veritat és que a ningú no ens ha sorprès la sentència, sabent qui eren els pro-homs que l’havien de dictar i a quins interessos responien. El mateix jutge SantiVidal ja ho havia predit i repetit a través dels diferents mitjans de comunicacióque han seguit el procés d’ençà que es va aixecar la veda i se’n va iniciar lacacera.Amb el cap del jutge Santi Vidal ja tenen un nou trofeu per exhibir a les vitrines:l’estatut desnerit, el nonat pacte fiscal, la immersió lingüística, la consulta del9N, la llei de consultes, la imputació del president Artur Mas i col·laboradors… ila festa segueix.El fet és que, si la pretensió és apaivagar el moviment sobiranista, els efectesque estan aconseguint són justament el contrari. A cada nova bastonada la reac-ció no es fa esperar i s’incrementen les files d’independentistes fins i tot enterrenys que no hi eren gens adobats i que donaven per bo l’estatus de relacióCatalunya-Espanya, sense més pretensió que una bona relació amistosa i untracte equitatiu.Arribats en aquest punt, les properes fites electorals se’ns presenten com atranscendentals. En primer lloc les eleccions municipals del 24 de maig (24M),que, malgrat el seu caràcter intrínsecament local, significaran per a molts un pri-mers test per mesurar la temperatura independentista. Caldrà restar amatents ala suma de regidors que n’obtinguin els partits posicionats clarament a favor dela independència. En segon lloc i definitiu, les autonòmiques del 27 de setem-bre (27S), que, aquestes sí, caldrà prendre com un plebiscit clar i català, senseembuts ni subterfugis. D’aquestes darreres en dependrà la sortida a totl’entrellat. Ben segur que tota la maquinària de l’ANC i Òmnium tornarà a funcionar en laseva tasca mobilitzadora i de sensibilització com ho sap fer i esperem que elspartits partidaris de la independència i els seus líders sabran estar a l’alçada deles circumstàncies per no malmetre l’oportunitat històrica a la qual ens encarem.Vinga, doncs.

El President

3

SumariEDITORIAL........................................................................................... 3BÚSTIA OBERTA................................................................................. 5CONVOCATÒRIA ASSEMBLEA DE GDM ......................................... 5CONVERSES Sumpci Vilalta.............................................................. 6L’ARBITRARIETAT AL PODER Joan Camps ..................................... 8MEMÒRIA Joan Maresme Duran ........................................................... 9HISTÒRIES DE LA VILA Joan Muray .................................................... 10LA IGNOMÍNIA VENIA EN TREN Josep Condeminas ........................ 12 GAIREBÉ TOT AIXÒ ÉS VERITATCarles Maristany ............................. 13PARLEM DE LLIBRES Pere Martí Bertran ......................................... 14ARRAN DE SÒL Pledebuit .................................................................. 15CRÒNIQUES Joan Muray....................................................................... 16DITES I PERSONATGES POPULARS Albert Vidal .............................. 16GENT DEL MASNOU INFORMA ........................................................ 17TEATRE CAPITAL Rosa M Isart ......................................................... 18LA PUNTA DE LA LLENGUA (63) Esteve Pujol i Pons ..................... 13LA CUINA DE L’ANTÒNIA El Cullerot ................................................ 1943 APLEC DE LA SARDANA DEL MASNOU 2015 ........................... 20ELS GRUMETS DEL QUETX Joan Muray ............................................ 20

FES-TE SOCI DEGENT DEL MASNOU

Dr. Agell, 9 · 93 126 82 20

gentdelmasnou@gmail.comwww.gentdelmasnou.cat

CONVOCATÒRIAASSEMBLEES

GENERALS ORDINÀRIA IEXTRAORDINÀRIA DE

L’ANY 2015D’acord amb els estatuts de Gent

del Masnou, es convoquen lesAssemblees Generals Ordinària iextreordinària per al diumenge

dia 19 d’abril de 2015, a les 12 delmigdia, al local social,

Més informació pag. 5

GENT DEL MASNOU

St. Josep

FARM

AC

ÈUTI

CS

DEL

MA

SNO

U 24 hores al seu servei

Aymar (Maricel)Almeria, 14 · 93 555 03 81 9.15 - 21 9.15 - 14

Domínguez (Est. Masnou) Enamorats, 2 · 93 555 59 36 8 - 20.30 9 - 13.30

FàbregasNavarra, 68 · 93 555 19 79 9 - 13 i 16.30 - 20 9.30 - 13

OcataJFKennedy, 5 · 93 555 33 08 9 - 20.30 9 - 20.30

Riera (Club nàutic)

J.Llimona, 22 · 93 555 08 55 9 - 20.30 9 - 20.30

Viayna C Prat de la Riba, 23 · 93 555 04 03 9 - 20.30 9 - 14

Horaris de les farmàcies del MasnouDe dilluns a divendres Dissabte

FARMÀCIA DE GUÀRDIALa farmàcia de guàrdia serà oberta 24 hores seguides.

De les 9.30 del matí a les 9.30 de l’endemà.

-- Març 2015 --

-- Abril 2015 --

293031

123456789

101112131415161718

diumengedillunsdimarts

dimecresdijousdivendresdissabtediumengedillunsdimartsdimecresdijousdivendresdissabtediumengedillunsdimartsdimecresdijousdivendresdissabte

DominguezRieraOcata

AymarFàbregasFàbregasFàbregasFàbregasRieraDominguezOcataViaynaRieraAymarAymarFàbregasRieraViaynaDominguezAymarOcata

diumengedillunsdimartsdimecresdijousdivendresdissabtediumengedillunsdimartsdimecresdijousdivendresdissabtediumengedillunsdimartsdimecresdijousdivendresdissabtediumengedillunsdimartsdimecresdijousdivendresdissabte

123456789

10111213141516171819202122232425262728

AymarRieraFàbregasViaynaDominguezAymarOcataOcataFàbregasRieraDominguezAymarOcataRieraRieraDominguezAymarOcataRieraFàbregasViaynaViaynaAymarOcataRieraFàbregasViaynaDominguez

SE

TM

AN

A

SA

NT

A

Dimenge i dilluns

de Pàsqua

Canvi

d’horari

GRÀCIESQue la nostra mare era deles poques històries vivesque quedaven al Masnou,ho sabíem. Però la celebra-ció de l’acte de comiat deldia 5 de gener ens ho vaconfirmar. L’església deSant Pere era plena, tot ique hi va haver molta gentque o bé no hi va poderassistir, i ens ho va fersaber, o bé també les per-sones que, donat que no hiva haver gaire temps desque va morir el dia 4, fins ales 12 del dia 5, no vanassabentar-se del fet i enshan fet arribar el seu condola mesura que se n’anaven

assabentant.L’Antonieta de Can Malanitera coneguda i també esti-mada. Suposem que pelsanys que va tenir la paradade verdures al mercat antico quan va estar al front dela botiga de Can Noni. I,diguem-ho clar, perquè vaviure la major part de laseva vida al cul d’Ocata.Més d’una persona ens vafer saber quant els haviaajudat en temps de penú-ries. Una d’elles en concretva dir-nos: Gràcies a la vos-tra mare, jo vaig tenir Reisde petita.Perdre la mare, per granque sigui, tant ella com nos-

altres, ens fa sentir orfes. Ila companyia de tota la gentque va voler estar al nostrecostat, tant al tanatori coma l’església, ens ha ajudatmolt a assumir aquestaorfandat. Per això, desd’aquí us volem donar lesgràcies a tothom. Si no hoféssim, com ens haviaensenyat ella, potser torna-ria (com deia ella) a estirar-nos els peus. Per tant, grà-cies. Gràcies per haver-hiestat, per haver compartit elnostre dol i també per agra-ir tots plegats tots aquestsanys que hem pogut con-viure amb ella. No era ladona perfecta, però era lanostra mare; i la vostra pre-sència ens va donar ànimsper seguir endavant.GRÀCIES a tothom!

Pepita, Soledat, Consol,Rosa i Núria Puig i Rosés

El Masnou, 11 de febrer del 2015

ADELA ADAMQuin greu quan em van dirque estaves malalta i quingreu quan vaig saber quehavies marxat. Com deia en Pla, nosaltresteníem un grau d’amistatdels “saludats”, però tam-poc fan falta massa avalsper saber amb qui aniries, ono, a prendre un cafè. La teva gent, als quals do-naves les gràcies per la se-va amistat, estava trista; peròel teu comiat ens va recon-fortar, música, poesia i so-bretot amor, molt d’amor. Quina manera més maca isincera de dir adéu. De marxar, tots hem demarxar, tard o d’hora, peròmarxar deixant tan bon re-cord és sublim. Gràcies, Adela, per ser enel meu espai de vida; potserens tornarem a trobar, peròsi no ens trobem, semprerecordaré els petits mo-ments que ens vam regalar.

Lluís Valls Marí

5

Les cartes de la Bústia Oberta cal que portin: nom, cognoms, adreça, núm. delDNI i signatura de l’autor i es publicaran amb el nom i cognoms de l’autor o ini-cials. En cap cas no es publicaran cartes amb pseudònim. L'extensió no exce-dirà de 1.500 caràcters, espais inclosos; en cas contrari, la Redacció podràabreujar-les o rebutjar-ne la publicació. Gent del Masnou no es fa responsabledel contingut de les cartes. Seleccionarà les que siguin d'interès general i no man-tindrà correspondència amb els seus autors.

CONVOCATÒRIA ASSEMBLEES GENERALS ORDINÀRIA IEXTRAORDINÀRIA DE L’ANY 2015

D’acord amb els estatuts de Gent del Masnou, es convoquen les Assemblees Generals ORDINÀRIA iEXTRAORDINÀRIA per al diumenge dia 19 d’abril de 2015, a les 12 del migdia, al local social,

ASSEMBLEA ORDINÀRIAPROPOSTA D’ORDRE DEL DIA:

1/Lectura i aprovació, si escau, de l’acta de l’Assemblea Ordinària de l’any 2014. 2/Presentació i aprovació, si escau, de l’estat de comptes de l’exercici 2014 (*) 3/Presentació i aprovació, si escau,

del pressupost per al 2015 (*) 4/Presentació de la memòria de l’any 2014 i projectes per al 20155/Suggeriments i preguntes

(*) L’estat de comptes del 2014 i el pressupost del 2015 seran, a partir del dia 19 de febrer, a disposició de tots elssocis al local social per a la consulta i estudi previs.

D’acord amb els estatuts, es poden presentar, amb el suport mínim de 10 socis, al·legacions i mocions a la propostad’ordre del dia de l’Assemblea Ordinària i incloure-hi nous punts fins a 30 dies abans del dia de la celebració de

l’Assemblea, mitjançant escrit adreçat a la Secretaria de l’Associació.

ASSEMBLEA EXTRAORDINÀRIAORDRE DEL DIA:

Punt únic: Renovació dels càrrecs de Vicepresident, Tresorer, Vocal de Cívica i Vocal deRecreativa (*)

(*) D’acord amb els estatuts, per presentar candidatures a qualsevol dels càrrecs de la Junta Directiva caldrà el suport delPresident, la mateixa Junta Directiva, o bé d’un mínim de 10 socis. A tal efecte, el cens actual de socis restarà a la

Secretaria de l’Associació a disposició de tots els socis interessats a presentar-se com a candidats.

Cordialment, Joan Casals i Agustí. President de Gent del Masnou

No és falsa modèstia ser només laSumpci?No és immodèstia; crec que sóc sin-cera ja que tendeixo a ser crítica ambmi mateixa, d’allò de què estic conten-ta no me n’amago, però tampoc no enparlo gaire. Més aviat procuro serconscient dels meus defectes i esticsempre disposada a aprendre delsaltres. M’agrada el meu poble, m’es-timo la meva família, tinc bones ami-gues i amics, m’ho passo bé a la mevafeina, participo en projectes i tinc unmunt d’aficions com caminar, llegir,l’art, la música… coses que fan la vidamés agradable.

Dubtes a dir alguna cosa?Bé, és que dit així sembla que tot si-guin flors i violes! Acostumo a tenirbon caràcter i força paciència, tot i quedesprés de tants dies tancada a casaper culpa d’aquest turmell, ja començoa perdre-la! Però també tinc el meugeni…; a vegades petites coses queno van prou bé s’acumulen i esclato,sortosament això passa més enl’àmbit familiar. També és una manerade compartir sentiments i trobar com-prensió; una discussió apassionadaamb raó o sense convida a la reflexiói moltes vegades afloren solucionsimmediates i molt efectives en conflic-tes que d’altra manera quedarienenquistats.

I a l’escola, amb els nens, comreacciones?Mira, jo sempre he pensat que és mésfàcil ser mestra que ser mare.Amb els infants és essencial ser com-prensiu i pacient, però sovint cal adop-tar una actitud seriosa per reconduiralguna rebequeria o una baralla; elspetits a vegades abusen de la condes-cendència, però també mesuren moltbé l’autoritat quan s’imposa pedagògi-cament. Per a mi ser mestra és unamanera d’enfocar la vida, és un desco-briment constant, és emoció i complici-tat. Em vaig adonar que volia dedicar-me a l’ensenyament quan feia de cap al’Agrupament Escolta Foc Nou. Va serel primer contacte amb nens i nenes iamb el món de l’educació, tot i que era

en temps de lleure. D’aleshores ençàque la meva feina ha girat al voltant dela mainada i he intentat d’arribar acadascú, sigui quin sigui el seu punt departida, educant en valors i acompa-nyant-los en els aprenentatges. Pensoque els nens i nenes han de ser feliçosa l’escola, han d’adonar-se que sónimportants per als mestres i que laseva evolució com a persones i alum-nes té sentit per als docents. La feina de mestra no és senzilla nisempre plaent, per això és importantde treballar en equip, tenir un projecteclar, objectius… per anar superant elsentrebancs.

Com encaixes en aquest món tancanviant que ens ha tocat de viure?Intento adaptar-me a les situacions icanvis que em toca viure amb més omenys èxit. La societat actual és moltdiversa, la crisi afecta tothom demanera diferent, venim d’una benau-rança on tot era fàcil. Ara la situació hacanviat, els joves estan indignats itenen raó en molts aspectes; està béque lluitin pel que volen. Són ells quihan de canviar les coses i hi ha moltafeina a fer: treball, educació, energia,millores socials, habitatge, cohesió,cultura… una llarga llista per aconse-guir un món més just, més lliure, méssostenible, més solidari… Però no n’hiha prou d’estar indignat, cal compro-

6

Assumpció Vilalta Carrillo 58 anys casada i mare de tres fills, una noia i dosnois és Mestra d’escola i de català i està llicenciada en Filologia RomànicaFrancesa.Nascuda en el si d’una família arrelada al Masnou, afirma el sentiment depertinença dient que és ocatina. Igual que la majoria de catalans favorablesal “dret a decidir”, com a expressió nacional inalienable del fervor democrà-tic, parla amb orgull de l’avi nascut a Múrcia i la iaia de la Franja de l’Aragócom a aval tangible de la plena integració de tanta gent que, no havent nas-cut aquí, estimen aquest país. Recuperant-se d’una fractura de tíbia i pero-né de fa mesos, encara camina ajudada d’una crossa; però, tot i patiraquesta limitació, se la veu animada com si no li passés res i, en volerentrevistar-la, s’apropa amb el seu somriure dient: Aquesta conversa em fauna mica de vergonya... Sóc una persona normal i corrent, no sé si trobaràsres prou interessant. Un començament que incita a la curiositat i un bonpresagi just abans d’arrencar el diàleg.

Sumpci Vilalta CarrilloUna lluitadora ocatina

GENT AMB GENT

CONVERSES… estic sempre disposada a aprendre dels altres.

metre’s. A nivell laboral les noves tecnologiestambé s’han fet presents a les escolesi he hagut de formar-me de la mateixamanera que ho he fet en temes peda-gògics. M’agrada estar al dia. I aplicaramb bons resultats el coneixementadquirit en els cursos o seminarism’ha fet encara més plaent l’oficid’ensenyar.

No és molt repetitiva la teva feina? M’interesso per conèixer i aprendrediferents metodologies i recursos quem’ajudin a millorar el treball ambl’alumnat, que potenciïn les sevescapacitats i destreses i les ganesd’aprendre. En l’ofici de mestre sem-pre t’has de renovar, adaptar, inventar.Has de ser receptiu i creatiu per trobarsolucions als problemes que sorgei-xen en un moment donat, per això nohi ha dos dies iguals, de la mateixamanera que cada infant és diferent. Ical adonar-se del valor positiu querepresenta aquesta diversitat enl’aprenentatge.A l’hora de treballar amb nens i nenesm’agrada planificar, organitzar i dur aterme experiències educatives quetinguin estructures cooperatives quefomenten la participació entre l’alum-nat. En aquest tipus d’organització elscompanys i companyes s’ajuden elsuns als altres, tot l’alumnat s’implicaen el seu procés d’aprenentatge. Utilitzar la interacció entre els alumnescom a ajut entre iguals és un recursmolt potent com a suport a l’aprenen-tatge i a la inclusió.

Com va començar la teva participa-ció en el moviment independentista?Tot va venir de la consulta sobre laindependència de Catalunya que esva fer a Arenys de Munt el 2009. AlMasnou un grup de gent i d’entitatsvam convocar una AssembleaCiutadana per organitzar la Consultael 13D. D’aquí va sortir Al Masnoudecidim i 86 voluntaris. La resposta:3975 votants, dels quals 3727 vanvotar sí. L’endemà em sentia cansadaperò molt contenta i orgullosa delsresultats assolits. Ho havíem aconse-guit sense recursos econòmics, ambl’Ajuntament en contra, en poc

temps… però amb una gran dosid’il·lusió, d’imaginació, de força. Haviatingut el privilegi de conèixer personescompromeses, inquietes i molt decidi-des. A tot el país es respirava un aired’haver iniciat un canvi, sobretot pelque fa a la democràcia i tothom sabiaque, encara que molts s’entestaven adir que les consultes no eren vincu-lants, el fet de consultar democràtica-ment la voluntat del poble ja ho era devinculant. I vam plantejar-nos de con-tinuar treballant en aquest sentit. Elmateix passava arreu del país i lamajoria de persones que havien parti-cipat a fer possible la consulta volienseguir col·laborant per aconseguir lallibertat de Catalunya.

És aquí que apareix l’ANC?De fet vam continuar treballant com AlMasnou Decidim fins que vam comen-çar a tenir notícies de la ConferènciaNacional per l’Estat Propi. Al Masnouens vam constituir oficialment el 31 degener de 2012 com a Territorial, però jahavíem participat en debats, actes,manifestacions…D’aleshores ençà hi hem participat ambforça empenta i energia; han estat tresanys de no parar. Campanyes adreça-des a les persones, a les entitats…sempre mitjançant la conversa, el dià-leg… informant, convencent, trencant elgel, demanant l’opinió i intentant d’ar-ribar a tothom per aconseguir una majo-ria social i fer que una gran part de lapoblació se senti inclosa en el procés.El nostre treball de formigueta, amb elde totes les territorials i la incorporaciód’entitats com Òmnium o l’AMI hanmobilitzat un nombre tan gran de perso-nes que han provocat un seguitd’accions i compromisos de partits po-lítics i del President de la Generalitat,que han culminat en la consulta del 9Ni uns resultats impensables un tempsenrere.

La política de primera divisió ha estatliderada per l’ANC i, en confiar-la denou al partidisme, no tems que tota lafeina feta se’n vagi en orris?Home, no ens enganyem, durant eltemps que van trigar a arribar a l’acorddel 14 de gener vaig patir, però a lavegada em negava a ser pessimista.

L’acord entre el President de laGeneralitat i el cap de l’oposició,d’entrada em va decebre; en primerlloc per la data, que veia molt llunya-na; després perquè la proposta d’unacandidatura transversal em semblavamolt adient ja que el que estem recla-mant contínuament és unitat i per tantno s’avenia gens amb el que jo pensa-va. Ara, un cop paït, valoro la datacom un temps per arribar a les perso-nes que encara se senten indecises odesinformades, ampliar la majoria iconsolidar la cohesió social. Per altrabanda estic convençuda que els polí-tics ens la faran ballar, però la ciutada-nia no acceptarà gaires enfronta-ments. Catalunya no vol tornar enrerei la situació actual no s’aguanta perenlloc. Els polítics han de respondre ales demandes del país; no els tocaràmés remei que posar-se d’acord, hau-ran de centrar-se en uns puntscomuns i evitar la lluita partidista.Volem unes eleccions plebiscitàriesque ofereixin una lectura clara a lesinstitucions internacionals i als estats.L’11 de Setembre és l’inici de la cam-panya electoral, potser ens trobaremaltra vegada en una gran mobilització,la nostra llibertat bé s’ho val.

Vet aquí el voluntariat entusiastad’una dona corrent que, com si res,ja ha fet quasi tots els deures d’unavida, ha tingut tres fills, ha plantatuns quants arbres i voldria tenirtemps per escriure un llibre.

7

Joan Camps i OrtizL’ARBITRARIETAT AL PODER

8

Que Junqueras es desmarqués de Masera previsible mentre el desgast delGovern de CiU anava perdent intenciódel vot que recollia íntegrament ERC.Com deia Felipe González: No hi fa resque un gat sigui blanc o negre, noméscal que caci ratolins. Ja sé que assimi-lar metafòricament gats amb partidismei ratolins amb vots és una perversióantropòfaga, però la història de lademocràcia postfranquista ja ens hademostrat que el poder és susceptiblede pervertir la ment de qualsevol animalracional quan aquest s’adona que viuenmig d’un parc d’espessimentsdomesticables on els depredadors, elsanimals polítics, són els qui hi campenmillor. Perquè des de la política és ons’aconsegueixen millor els efectes, lacaça massiva de ratolins des dels mésincauts fins als més llestos, sense quees noti el parany, on les promeses elec-torals són el formatge i la trampa sónles lleis contaminades per la perversióconstitucional. Sense que es noti,l’efecte és més letal que la llei de laselva, mentre que el mateix parc admi-nistrat per mantenir la conservació del’espècie, sense la intervenció depreda-dora dels animals polítics, seria d’allòmés semblant al paradís. Tothom acaba assolint el pedestal quemereix; vet a saber si Junqueras estàsota la pressió dels seus partidaris,aquells qui van fer la petaca a Carod-Rovira enmig dels efectes col·lateralsd’aquell combat. Així de memòria emsonen els Puigcercós victoriosos, peròtambé els Ridao, els Carretero, elsBenach oblidats o desapareguts, reem-plaçats ara per prometedores llumene-res. Els animals polítics, a diferènciadels animals irracionals, són la mena dedepredadors que no respecten ni laseva pròpia espècie. Sigui Junqueras ono qui ha frenat la proposta de Mas, elfet és que tots plegats hem encarat elrumb d’esquena al “procés” malbara-tant tots els esforços que la societat civilhavia esmerçat agermanant els votsd’una gran majoria de catalans almarge de la seva adscripció de partit. Si

l’estratègia d’entretenir-nos amb lesmunicipals i distreure’ns de l’ànsiacol·lectiva de les plebiscitàries preteniaesgarrapar uns quants vots dels unscontra els altres, potser sí que finalmentpodrà corejar-los victoriosament encaraque tots el vots arreplegats no signifi-quin gaire més que un miserable plat dellenties; però el flac favor que els partitshan fet al procés per a la independèn-cia, a hores d’ara és irreparable.El mes passat pronosticava els llargsmesos que ens depararia el circ de leseleccions municipals, però no podiaimaginar que la política que honora elparlament ens servís l’entremès escè-nic titulat: Comissió d’Investigaciósobre el Frau i l’Evasió Fiscals i lesPràctiques de Corrupció Política on,en la sessió del dia 23 de febrer, cadagrup parlamentari aspirava a obtenirrèdits electorals sotmetent la parellaPujol- Ferrusola i el seu primogènit,Jordi, en un tercer grau de comissariasinistra que encaixaria en la sèrie televi-siva Gotham. Els honorables Meritxell,Oriol, Jordi, Santi, Marc, Carlos i Isabelhaurien fet millor paper si enllocd’assessorar-se en paperassa de diarishaguessin pres model del cinema clàs-sic de les sèries de l’advocat PerryMason, l’escriptora Jessica Fletcher oels famosos detectius Colombo i Poirot,ja que una cosa és que les astracana-des del Polònia entretinguin el personaldecebut de la política i una altra cosa ésque els il·lustríssims s’exposin a les

càmeres del 3/24 fent un ridícul extremgairebé impossible de caricaturitzar nideixar cap marge per a la paròdia.Volien fer llenya dels compareixentsbasant-se en rumors i mitges veritats.Fins i tot a mi m’havien convençut queel primogènit dels Pujol-Ferrusola era el“playboy” del clan amb un cotxe d’altagamma per a cada dia de la setmana,sense especificar que eren cotxes desegona mà ocasionals, o sigui, cotxesque restaurats es convertien en pecesde col·leccionista i a la vegada eren unainversió molt més sòlida que les fraudu-lentes accions de Bankia en el casmillor i també mes rendibles que lesacreditades Criteria en el cas pitjor. Lapremsa d’investigació cavernícola querep informació filtrada de les institucionsjudicials, policials i fiscals haurà de sermolt més curosa a l’hora de comprarbou per bèstia grossa i evitar injúries icalúmnies interessades. La veritat és que Jordi Pujol i Ferrusolava justificar per què era ric, no sé si mésric que Felipe González, que Aznar,Blesa o l’Ana Mato, però segur que, derics molt més rics que ell, n’hi ha arreu del’Estat, amb indicis més rellevants deblanqueig de capitals, d’evasió fiscal, detràfic mafiós i corrupció, però ningú noels emprenya. Probablement el fet deser català i ric és un detonant que excitala curiositat, el rigor i el zel justicier delpoder? L’única prova fefaent de la sessiófou el famós CD de la Camarga, però elPP l’ha convertit en secret d’Estat.

El dia 15 de gener d’enguany vaigestar amb el pare a l’Arxiu HistòricMunicipal. Allà hi havia una collad’avis a qui reuneixen –o es reunei-xen– amb relativa freqüència –imagi-no que hi van els qui poden; el pareens va comentar que hi havia estatdues o tres vegades– per posar nom apersones que apareixien a fotografiesdels anys 30 i 40. O almenys aquestva ser l’assumpte d’aquell dia.Al pare el van venir a buscar a casa iel van portar a l’arxiu en cotxe. La Marii jo ens hi vam afegir una miqueta méstard. Allà hi havia d’altres avis asse-guts en dues taules, que parlaven dediferents fotografies i de les personesque hi sortien i que ja eren totes mor-tes, suposo. Hi havia diverses fotocò-pies de fotografies i en moltes sobre elcap de les persones hi havia un núme-ro per facilitar la feina: “Qui és elnúmero 3?”A la taula del pare hi havia sis perso-nes. I de vegades els avis no estavenal cas: “Quin número heu dit?”, o erenencara a la fotografia anterior i nosabien de què ni de qui parlaven, o noes posaven pas d’acord: “El qui és alcostat de l’alcalde Buch no era enPau, era en Pere”… “No, no. No era nien Pau ni en Pere, era en Berengue-ra”, o começaven a explicar històriesrelacionades –o no– amb les fotogra-fies: “Al cuartelillu de la guàrdia civiln’hi havia un als anys 40 que repartia

cada hòstia…”, “Aquesta fotografia lavaig fer jo abans de la guerra i érem aTiana; me’n recordo com si fos avui, elde l’esquerra és el senyor Cusí, eldels laboratoris, i…” , “A la guerra n’hiva haver uns que van anar en barcafins a Mallorca. N’hi havia de Teià i deMataró i del poble; i van haver de fugirperquè si no els haurien pelat aquí elsrojos…”. Els avis tampoc no hi sentiengaire bé o no veien bé les fotografies,coses pròpies de l’edat. Però sí querecordaven moltes coses, molts fets,molts esdeveniments: “La qui és al’esquerra del número 7 és la Madro-neta i eren a la Casa Benèfica perquèaquell dia hi havia…” Potser no ensabien la data exacta, però jo tampocno sóc capaç de datar fets concrets imolt menys concretar el dia i l’horad’algun succés de la meva vida. Enalguns casos, sí. Els avis també. Personalment, vaig trobar aquesta ini-ciativa molt lloable. I aquell matí em vasemblar entranyable. I la feina a

l’Arxiu Històric és ben interessant, jaque són fets i persones del poble i ésuna manera ben bonica d’intentar con-servar la història i posar noms icognoms a rostres del passat. Vivim en una societat –almenys els quivivim en la gran ciutat– en la qual eltemps és or i sempre s’han de fer acti-vitats productives. I on l’important ésguanyar diners per pagar elscomptes… I ningú no té tempsd’escoltar els avis. Ni de passar unmínim de temps amb ells, ni de com-partir el seu coneixement o els seusrecords… I molta gent es pensa que ésinvencible –als 20 anys un sí que sen’hi ha de sentir– i que la vellesa és perals altres. Però també és veritat que lavellesa es considera quelcom execra-ble i que s’intenta dignificar des detemps immemorials… La idea que devells es disfruta d´algun benefici queabans no es podia atrapar –saviesa diula llegenda– és una fal·làcia: el nens’imagina de jove, el jove s’imagina demadur, però els adults mai no fantasie-gen –fantasiegem– amb la senectut.Observo que quan més velles són lespersones, major sol ser la seva malaeducació, la seva supèrbia o la sevarancúnia –hi ha joves que són unsimbècils integrals i si arriben a vells hoseran encara més– amb les excep-cions que vulgueu. La imatge de l’ancià apacible i encan-tador –amb la qual ens consolem–existeix, no obstant. I la vaig gaudiraquestes vacances. I el dia 15 degener en va ser un altre exemple.PD. La tia Rosa en fa 86 el dia 16.Moltes felicitats.

9

MemòriaJoan Maresma Duran

La nostra vila, tan rica en història,especialment en història de la marinade vela del vuit-cents, on, com sabeu,tot eren capitans –no hi havia capita-nes com ara–, potser per això, i per-què en temps pretèrits el paper de lesdones era pràcticament obligatori detranscórrer a la llar, cuidant casa,marits i fills, no tenim gaires històriesde dones que deixessin petja.Tot i amb això, n’hem trobat algunesque val la pena comentar, tot i quenomés dues són nades al Masnou,una ho és per ascendència i les altresdues s’hi passaren quasi tota la vida.Totes són dones de lletres, sigui dinsl’ensenyança o per la literatura. Són aquestes:

ROSA SENSAT i VILÀEl Masnou 1873 – Barcelona 1961

Joan Muray

Històries de la vila

10

EL MASNOU... en femení – 1

Mestra. Estudià a l’Institut Rousseaude Ginebra i va conèixer diferentsescoles europees. A Catalunya va por-tar a terme una gran obra pedagògicadivulgant nous corrents. Va dirigirl’Escola del Bosc del 1914 al 1930 i elGrup Escolar Milà i Fontanals del1930 al 1939. Féu innombrables conferències i parti-cipà en diversos congressos, com: I Congrés Nacional d’EnsenyançaPrimària (Barcelona 1909). III Congrès International d’Ensegnei-ment Ménager (París 1922) i al Congrèsdes Écoles Nouvelles (Niça 1932). Va publicar diverses publicacions dins

el món de l’ensenyança, com: – Rapport presenté au III CongrèsInternational d’Enseignement Ména-ger (1922) – Les ciències en la vida de la llar(1923) – Cómo se ensenya la economíadoméstica (1927) – Hacia la nueva escuela (1934).Del llibre “Les ciències en la vida de lallar”, puc donar fe, ja que l’he llegit,que és, a més d’un llibre pràctic, moltamè i alhora serveix per introduir-te almón científic d’una forma planera.Dóna consells (pensem que era fanoranta anys) a les dones de l’època,però molts d’ells encara són pràcticsper a tothom. L’any 1965 fou donat el seu nom al’Escola de Mestres Rosa Sensat.

CÈLIA SUÑOL i PLA Barcelona 1899 – l’Ametlla del Vallès1986

els estius els passaven a la seva casadel Masnou. Va conèixer el seu primerespòs, Kaj Hansen, a Davos (Suïssa)on havia anat per problemes de salut.El 1923, al tornar a Barcelona, es vaninstal·lar a Tiana (Maresme). El 1929,el marit va morir i la deixà amb un fill,Anton, que es deia com l’avi.Posteriorment Cèlia es tornaria acasar, amb en Joaquim Figuerola,amb qui va tenir una filla, Rosa.La seva vida literària arrenca amb unpremi, el Joanot Martorell (l’actualPremi Sant Jordi), que aconsegueixamb la novel·la “Primera part”, que éspublicada en ple franquisme el 1947,amb la consegüent censura, ja queper a les ments de l’època era massaoberta. Va escriure una altra novel·la ialguns contes, que romanen inèdits.El 1950 va publicar el recull “L’homede les fires i altres contes”.Ara, el passat 2014, ha estat de noupublicada la seva primera novel·la, araíntegra, novel·la que al seu temps, toti la censura, va causar un gran impac-te.Cèlia Suñol i Pla, com podreu veure ala biografia de Walda Pla i Rosés (mésavall), la seva cosina, també era de lafamília dels Manent, Marià Manent iPla i el seu fill Albert Manent iSegimon. Tota una nissaga de literats.

MARIA DEL SAGRAT COR (Torner iVives) – Valls, Alt Camp 1901 – elMasnou 1991

Escriptora. Era de nissaga masnovi-na, filla d’Antoni Suñol i Pla i d’AntòniaPla i Manent. El pare fou escriptor,industrial i polític; en aquest darrerapartat, fou el representant masnoví ales Bases de Manresa del 1892. Coma escriptor va fer-ho a la revista“L’Aureneta”, feta a l’Argentina percatalans. I fou president de la UnióCatalanista.Tot i residir a Barcelona als hiverns,

Monja i mestra. Tot i que nascuda aValls, va passar la major part de laseva vida al Masnou, al Col·legi de laSagrada Família, dedicada a l’ense-nyança infantil de nois. Fou una “insti-tució” envers els seus “nens”, comanomenava els alumnes que havia tin-

gut al llarg de la seva vida. Va arribar al Masnou recent complertsels vots i es dedicà sempre exclusiva-ment a l’ensenyament dels nois. I,quan aquests deixaven als vuit anys(o en fer la comunió) el col·legi, ellaprocurava seguir-hi en contacte, con-tacte que, en anar a visitar-la, es tra-duïa en dos petons penjada literal-ment del coll de l’antic alumne, ja queera de talla menuda, però de gran cor.Aquesta efusió seva va donar peu aanècdotes divertides. Com la següent:una vegada hi havia una novícia arri-bada de bell nou del sud peninsular, laqual, tot baixant l’escala que mena alvestíbul del col·legi, va veure com lamare Maria petonejava un home (undels seus nens). No va esperar gensper tornar amunt, com esperitada, i espresentà a la Mare Superiora quasisense poder explicar-se; quan hoaconseguí, va dir-li que havia vist unacosa molt estranya, la Mare Maria i unhome fent-se petons, a la qual cosa laSuperiora, tot traient-hi importància,va dir: Ah, la Mare Maria!Al llarg de la seva vida va rebre diver-sos homenatges, com el que li ferenels antics alumnes l’any 1972 ambmotiu de les seves Noces d’Or de vidareligiosa, i el que li va retre elConsistori Municipal del Masnou enconcedir-li la Medalla de Plata de laVila l’any 1980.

MARIA CANALETA i ABELLÀ.Barberà de la Conca 1895 – el Mas-nou 1980

Pericot i Llorensí, també el patiria,seria deportat a León; però per raonsde salut s’exilià a Pinarejo amb elsquatre fills: Josep M., Santiago, Jordi iRobert. Allà ella hi exercí també demestra. L’exili fou a causa de l’expedient de laComisión Depuradora de Barcelona,per “sus ideas catalanistas pública-mente conocidas”. Passada la “depuració”, retornaren alMasnou, on va tornar a exercir demestra. El seu mestratge fou dels quedeixen petja; les seves antigues alum-nes no l’obliden mai. Al Masnou, ja endemocràcia, l’Ajuntament li concedí laMedalla de Bronze de la Vila pelsseus quaranta-tres anys de mestramasnovina.Com a mostra del seu saber fer, vullesmentar una anècdota seva. Hi haviaun vailet de sis anys que també anavaa les Escoles Municipals, tot i queamb els nois. Tenia un problema, licostava aprendre a sumar i restar, iella, tot que no era la seva obligació,per l’amistat amb la família, el va aga-far pel seu compte i va dir-li: Anem afora el pati que m’has de collir unesquantes ametlles. N’hi va dur un gra-pat i ella li digué: Seiem aquí, al primeresglaó, i compta deu ametlles i te lesposes al teu costat. Ho féu així, i ella lidiu: Jo te n’agafo tres i digue’m quan-tes te’n queden?. El menut sense pen-sar-ho li va dir que n’hi quedaven set.Ella va agafar un tros de guix i anotà aterra: 10 – 3 = 7. A partir d’aquellmoment el noi ho va entendre tot iamb els anys fou un bon comptable(Ramon Asensio i Cardell).

WALDA PLA i ROSÉSel Masnou 1913 – 2014Escriptora. Descendent de capitans iindians masnovins, amb vincles deparentiu amb escriptors de renom,com: Marià Manent i Cisa, AlbertManent i Segimon i Cèlia Suñol i Pla.Dona inquieta i d’una visió preclara,que va escriure molt, però que perdesgràcia va publicar poc. Tot el queva escriure, encara que novel·lat, foufruit d’experiències viscudes, fos a laseva vida o al seu entorn, a causa dela seva facultat nata per al’observació.

Entre les novel·les publicades, hi ha:– Salt d’Euga (1961)– Amarga Joia (1968)– Quan el vent dansa amb el destí(2009). Totes elles de caire exòtic i sentimen-tal. Precisament a la seva darreraobra publicada, aquesta visió reflec-teix la hipocresia de la societat benes-tant dels anys 60 i 70 del segle passata través dels ulls de la protagonista dela novel·la.Una altra mostra del seu enginy són,com heu pogut comprovar, els matei-xos títols de les seves obres, que, tot iser per a novel·les o precisament peraixò, són ben originals i escaients pera cadascun dels seus continguts.Malauradament, de l’obra inèdita queva deixar, no sabem què se’n farà. Persort o, millor dit, dins la desgràcia, jaquasi centenària i quasi cega va dei-xar un manuscrit relatant el que haviaestat la seva vida als darrers anys–desgràcies i hipocresies de certagent que l’envoltava–, que per sortestà en bones mans.

FONS CONSULTATS- Gran Enciclopèdia Catalana- Arxiu V. A. Ballester, el Masnou- Arxiu-Biblioteca Muray, el Masnou- Ramon Asensio- Jordi Pericot - M. Carme Giralt- Carmina Portell i Ferrer- Sara Masó i Maristany- Butlletí de Gent del Masnou- La Nostra Marina, de Palemó Anglès

11

Mestra. Càrrec que exercí al Masnoudes del 1923 fins al 1966, quan es vajubilar, excepte els dos anys d’exili for-çat a Pinarejo (prov. de Cuenca). Elseu espòs, també mestre, Josep

A l’any 1948 es va celebrar a Mataróel Centenari del primer tren d’Espa-nya, tren del qual el mataroní senyorMiquel Biada i Bunyol va ser el princi-pal promotor. Bé, els picapunts dirienque el primer va ser el de Cuba, el1837, ja que aleshores l’illa pertanyiaa Espanya i, per tant, era territoriespanyol; i, per cert, el senyor Biadatambé va formar part de la comissiód’empresaris que va dur a terme eltren cubà. Deixant a part aquest con-cepte diguem-ne... folklòric, el primertren de la península va ser català i vafer el recorregut Barcelona-Mataró,història que gairebé tots coneixem i,per tant, era de natural orgull que aMataró volguessin donar a la celebra-ció del Centenari un caràcter nacional,ja que el motiu s’ho mereixia sobrada-ment. A tal fi, és va formar unaComissió per dur-la a terme i és vansol·licitar els corresponents permisos.Quina seria la sorpresa quan elGovernador Civil va negar que la com-memoració tingués un caràcter nacio-nal, ja que es considerava que el pri-mer tren havia estat el de la líniaMadrid-Aranjuez del promotor Mar-qués de Salamanca. La indignació i protestes de l’Alcaldede Mataró i de la Comissió Pro-Centenari van ser tan enèrgiques quefinalment el Governador Civil va desti-tuir de manera fulminant l’Alcalde,

senyor Joaquim Boter de Palau, i enva nomenar un altre al seu lloc. Peròaixò només va ser el principi del greu-ge. Immediatament el Govern Centralva organitzar els actes commemorati-us del Centenari del primer trend’Espanya, naturalment el de la líniaMadrid-Aranjuez i a tal afecte vanemetre uns segells amb l’efígie delMarqués de Salamanca amb el lema“F.F.C.C. ESPAÑOLES, 1848-1948”tenint en compte que el trajecte madri-leny no va ser inaugurat fins al nou defebrer de 1851, quasi tres anys méstard! O sigui, van fer passar elCentenari de Biada com si fos el delMarqués. A més, van encarregar alcineasta Edgar Neville el rodatged’una pel·lícula commemorativad’aquell esdeveniment, a càrrec delpressupost nacional, naturalment. A lapel·lícula no hi van escatimar mitjans,i el personatge del marquès el vainterpretar el galant de modad’aleshores, el català Alfred Mayo. Iper a més escarni van utilitzar lamateixa locomotora, de nom“Mataró”, rèplica de l’original que laComissió catalana havia fet construirper a la celebració del Centenari. Comera d’esperar, el film va merèixer laMención especial a la mejor película

del año 1948.Molts encara recordaran el pas deltren del Centenari per davant delMasnou. Jo tenia set anys i en vaigpoder veure l’arribada a Mataró.Recordo la gentada, les autoritats,així com els figurants vestits d’èpocabaixant del tren. Malgrat l’oposició del’Estat, la festa va ser molt lluïda,encara que la resta d’Espanya ni se’nvan assabentar i, possiblement, conti-nuen pensant que el primer tren de lapenínsula va ser el del Marqués deSalamanca. En aquesta història pot-ser alguns hi veuran connotacionsamb les tibants relacions actuals delgovern central amb Catalunya. Resmés lluny de la meva intenció, ja quejo sols m’he limitat ha relacionar unaflagrant usurpació d’un fet històric enbenefici d’un afany de protagonismeprepotent i absurd, per no dir un qua-lificatiu més aspre. També s’ha de dir,en honor a la veritat, que la medallaoficial commemorativa del Centenariportava el retrat del Marqués deSalamanca i, al darrere, el perfil delsenyor Biada. Remordiments d’últimahora?, o una manera més subtil demartellejar el clau de la ignomínia.

Font consultada: Internet

12

LA IGNOMÍNIA VENIA EN TRENJosep Condeminas

De l’Ermita a la Basílica tot passantper la Catedral, la Col·legiata, elMonestir, el Convent, l’Església,l’Oratori, la Capella, de tot pot trobarqui viatja per terra o mar enllà i sobta-dament li agafi el desig de fer una visi-ta a Nostramo o simplement entrar allloc per avaluar el contingut, l’edifici oconjunt arquitectònic i pas a pas anardescobrint la bellesa, els secrets dellloc, esventats en veu alta, o bé anèc-dotes de personatges que l’han regit.Sempre, quan viatjo, m’agrada, si éspossible, visitar el mercat, el cementi-ri i l’església. El mercat, per la gent que hi acudeix,la flaire dels fruits, el color i l’olor deles espècies, la diversitat de fruits iverdures, la cridòria dels venedors, elregateig dels compradors… M’agradabadar-hi. En el cementiri el visitant pot copsar elrecord de la família vers els seusdifunts. Si els vius tenen presents elsseus avantpassats, l’estimació que elsprofessaven, es manifesta en centdetalls. Qui per falta de pecúnia no téun lloc prou digne, qui per l’ostentacióde la tomba s’intueix que es tracta deldifunt “més ric del cementiri” i que lafamília ha portat la veu cantant i“remenant les cireres” durant genera-cions.Però deixem-nos de coses tristes i tor-nem al principi per continuar amb lavisita a les esglésies. La visita sol serbreu, sempre falta temps, sempre el ola guia ja deleixen fora esperant elsressaguers. Que no siguem nosaltres!Som hi! Empenyem la petita porta dela portalada, un petit esforç i ja somdins. La retina s’adapta en pocssegons a la penombra. Pot ser queentrem en aquesta església per prime-ra vegada. Pot ser com a turista, per auna festa de bateig o de casament obé a causa d’un funeral de familiar oamic. Pot ser que sols de tant en tantassistim a celebracions litúrgiques:per Nadal, Pasqua o per Tots Sants.Pot ser que senzillament hem sentit

ballat sagrari, hi ha les formes consa-grades, reservades per a una poste-rior distribució entre els fidels.És el lloc reservat a l’oració, meditaciói silenci. Silenci especialment audible,que convida al recolliment i a abstreu-re’s per uns moments de tot el queens envolta. Si en llegir el que antece-deix, se us escapa el riure: proveu-hoi veureu que gairebé tot pot ser possi-ble, qui amb la boca closa, el cor oberti la ment escrutant els misteris de lanostre fe, medita...Esglésies no són museus. Però lamajoria són vestides amb costosesobres d’art. Frescos pintats a lesparets per encomiats artistes i fines-trals amb vidrieres policromades iemplomades que filtren la llum ambdeliciosos matisos. Estàtues de la Verge Maria, de la vidade Jesús o la d’algun Sant, les con-templem no tan sols perquè es tractad’obres d’art, sinó que també ensrecorden que formen part de la granfamília del nostre Déu. Confiem al’Altíssim els nostres íntims pensa-ments sobre el nostre passat i el nos-tre esdevenidor. Si agenollat dius: Senyor, és que jo nosé resar, i ho dius amb senzillesa,humilitat i fe, pensa que sense voler jahas iniciat la pregària desitjada.Gairebé tot el que antecedeix sobre lavisita a una desconeguda església éstraducció “lliure” d’un opuscle que vaigtrobar el dia de Nadal, en assistir al’església de Sant Stephan deDreieich a prop de Frankfurt, i m’hasemblat interessant trametre-us elsubtil missatge de què és portador,mitjançant aquest butlletí.

13

GAIREBÉ TOT AIXÒ ÉS VERITATCarles Maristany

UNA VISITA ESPECIALuna bonica música d’orgue que ensha fet entrar per tafanejar i sense pen-sar-ho ens trobem dins d’aquest edifi-ci consagrat, que sobtadament ensmostra el seu interior preciós i desco-negut o bé ornat amb una austeragrandiositat.Els primers cristians ja es congrega-ven un cop a la setmana per ferl’oració i celebrar l’Eucaristia. Al principi la reunió es feia en unacasa, després en un edifici més al’abast per facilitar l’assistència.Una petita església de poble o unasumptuosa basílica en un lloc de nom-brosa peregrinació tenen ben poc encomú. Totes dues, però, tenen per atothom les portes ben obertes i aple-guen regularment els fidels per resar icelebrar la Missa. La major part d’esglésies són orienta-des vers llevant, ja que la sortida delsol és un símbol del naixement deCrist. Davant l’església sovint es trobauna plaça que serveix per vàries fun-cions. P.ex., el ritu del foc pasqual oper fer petites processons. Sovints’aixequen en aquest lloc les torrescampanars. El seu so, toc, retoc,repic, tritlleig o en el cas de carilló ensofereix una melodia del tot descone-guda o bé que ens transporta a tempspassats. També poden avisar o adver-tir amb el seu toc del risc de malalties,perills o incendis. Malauradament avuiel seu so molesta molts vilatans.Llàstima!Un cop dins i donada la volta de visitaa tots els altars, amb la parada almajor i al seu retaule amb més deteni-ment, recordem una petita capella enla qual lluïa una petita llum vermellaque ha cridat la nostra atenció. Femunes passes enrere i entrem dins.Què significa aquesta petita llum ver-mella? En totes les esglésies lluu dia init. D’aquí ve el nom de “llum perpè-tua”. Simbolitza l’omnipresència deCrist i assenyala el lloc del tabernacle.Tabernacle significa “tenda”. Enaquest lloc, sovint dins del luxós i tre-

Joan Peruga va néixer a Santalecina(Osca) l’any 1954, és historiador, resi-deix a Andorra des de fa molts anys i hité una vida cultural molt activa, perexemple a través de la premsa delPrincipat, sobretot de la revistaPortella, de la qual va ser el primerdirector. El museu de l’elefant (1) és laseva tercera novel·la, la segona dedi-cada a la saga dels Areny-Plandolit,amb la qual va ser finalista del premi Ellector de l’Odissea (2012) de Vilafrancadel Penedès. L’obra es pot consideraruna novel·la de base històrica, peròamb unes dosis molt encertades defantasia, gosaríem dir que en la líniadel realisme màgic. Àlvar Valls, alsblogs del Diari d’Andorra (25-4-2013)ho ha sintetitzat perfectament: “El nos-tre escriptor sap combinar a la perfec-ció les seves dues aptituds: la ciènciade l’historiador meticulós i la passió del’artista que encaixa magistralment larealitat històrica i la ficció.” (2)Perquè El museu de l’elefant és, en pri-mer lloc, una gran novel·la, rica enrecursos literaris d’allò més variats; ricaen registres i en una llengua d’allò méscuidada; rica en personatges d’allòmés diversos i elaborats; rica en emo-cions i en vivències que fan que enscosti deixar-la un cop l’hem comença-da; rica en humor i ironia; en definitiva,rica en vida. L’obra se centra en la figu-ra de Pau Xavier d’Areny-Plandolit i

Plandolit, un dels disset fills de DonGuillem d’Areny i Plandolit, un perso-natge de la petita noblesa, tota una ins-titució a Andorra. Pau Xavier va ser unhome polifacètic al màxim: un metgeavançat que, entre altres coses, jarecomanava l’ús del preservatiu al pri-mer terç del segle XX; un taxidermista inaturalista convençut, capaç de crearun museu a l’estil dels més avançatsdels EEUU; un il·lusionista enamoratde la màgia i de la regressió temporalfins al punt d’actuar al Paral·lel amb elnom artístic de “Baró Màgic; un homeinquiet, obert a tot i a tothom, comdemostra el reguitzell de personatgesamb qui té contactes, fins al punt queens fa pensar una mica en Tonet deBearn, de Llorenç Villalonga; un perso-natge, en definitiva, de novel·la, delqual Joan Peruga sap treure tot el suc.

Però a més a més l’obra té dos altrestrets que no podem obviar de capmanera: el primer, la galeria de perso-natges, diguem-ne secundaris, tractatsamb una cura extraordinària que ensinteressen des del primer moment:l’Otto, l’Onofroff, el Jacinto Tarongí, elLluís Vernet, el noi de cal Fusteró (quecom tothom, a Andorra, es vol fer ric,ell col·leccionant segells!), el Marcel·líVila, àlies Lino, etc, etc,etc. I sobretot ,és clar, el Mariano Santos Villacampa,l’anarquista inspirat en un oncle del’autor; la senyora Neus Gassó, mullerde Don Pau Xavier, mare dels seus fillsi filles i una enamorada de l’Andorramés autèntica i lligada a la terra i al pai-satge; i encara el totpoderós Sr. Mateu,el “Benefactor Altruista de la PàtriaAndorrana”. El segon, la història convulsa del’Andorra de la dècada de 1930,l’Andorra que fa els primers passoscap a la modernitat, l’Andorra que veuarribar l’electricitat, el telèfon, el turis-me, les carreteres i que ja somia encasinos i negocis varis, i que havia defrustrar, en bona part, la guerra civilespanyola, però també la voluntatd’una bona colla d’andorrans de fer lescoses a poc a poc i amb bona lletra,mantenint-se fidels a unes llibertats i aunes arrels centenàries, entre els qualsel Pau Xavier, la seva muller... Llegiu-la, assaboriu-la, gaudiu-ne, queno us en penedireu.

(1) Joan Peruga. El museu de l’elefant.Editorial Andorra (Col·lecció “Narrativa”),Andorra la Vella, 2013. 438 pàgines.

(2) (darrera consulta 10-2-2015)

Parlem de llibresPere Martí i Bertran

Andorrans de novel·la

LA Coral Xabec DEMANA CANTAIRESTothom qui hi estigui interessat hi serà ben rebut. Ens calen veus tant de

dones (sopranos i contralts) com d’homes (tenors i baixos). Animeu-vos-hii veniu a provar la veu qualsevol dimarts abans de començar l’assaig, o

sigui, una mica abans de dos quarts de deu del vespre.

Qui canta, els seus mals espanta!

14

AVÍS EL DISSABTE, 18 D’ABRIL, A LES 7 DE LA TARDA, ES PRESENTARÀ EL LLIBRE DE JOAN MURAY:

HISTÒRIES DE LA VILA... del Masnou III volumEls qui hi estigueu interessats podeu passar pel nostre local social fins al 17 d’abril, i subscriure-us per obtenir-lo amillor preu. En comptes del seu preu de 20 € ho podreu fer per 15 € pagant-los al moment de la subscripció.I si, a més, no teniu els volums 1 i 2 i els voleu, o un d’ells, els podeu aconseguir pel preu de 40 € tots tres, o 30 € siés el tercer i un dels anteriors.

Arran de sòlNosaltres, els quissos mascles, necessitem un arbre, un fanalo un pal per fer les nostres necessitats menors.Si em pregunteu per què ho fem, no us sabré donar raó; deuser així des que el món és món. És clar que en temps en quèpels carrers no hi havia fanals per il·luminar-nos de nit ni palsper aguantar les línies elèctriques, només podíem fer servirels arbres per recolzar-hi la pota.Un altre misteri a resoldre és com s’ho fan els meus congè-neres de llocs desèrtics, sense ni un arbre per remei. Potserallà s’han acostumat a fer-ho com les femelles, aclofades.I ara, a aquestes alçades de l’escrit, us deureu preguntar: dequè carai ens vol parlar avui aquest quadrúpede?Doncs de què sinó dels arbres!? De què us pensàveu?Sí, nosaltres, els qui anomeneu el millor amic de l’home (nosé si de la dona també), per orinar necessitem recolzar lapota a un lloc; i d’aquests, tal com us deia al començament,el més escaient és un arbre.Per això, cada cop que presencio la mort d’un d’ells, el cor sem’encongeix i fins i tot les tripes se’m regiren, i em vénen mésganes de fer aquesta necessitat de què us parlava.Això ve a tomb perquè sobint pots veure que una altra palme-ra ha fet la fi d’en cagaelàstics; vaja, que se n’ha aparroquia-nat els escarabats morruts. Veus, les fins ara elegants fullesde palma, que miraven el cel, que l’una cau per aquí i l’altraper allà, talment com si de cop aquell arbre tan elegant, desobte s’hagués tornat descuidat i anés ben despentinat.Oh, i una altra cosa, si no es posa fre a aquest depredador,arribarà un dia que les palmes i palmons d’anar a beneir pelDia de Rams hauran de fer-les de plàstic. Ja estic veient elscomerços aquells que tan de moda estan, on tot és barat(però de mala qualitat), fent palmes i palmons, tal com ja fanamb els avets de Nadal. Després, passada la festa, espodran plegar i guardar fins a l’any següent (traient-los, ésclar, la pols).Però a part de les palmeres, també es tallen o, millor dit, esmaten altres arbres i no per plagues animals, a no ser que lafebre constructora, i de vosaltres mateixos, ho anomeneu pla-gues i animals.No fa gaire, bo i fent un tomb pel poble, vaig observar que unspins centenaris que estaven en un pati d’un carrer ben cèn-tric eren tallats sense cap mirament i, pel que es veu, amb elvistiplau de qui pot autoritzar-ho (això és el que es deia).No sé per quins set sous ho feren, si per fer-hi un garatge,perquè les seves arrels malmetien clavegueres o per què. Però em sembla que avui dia, que teniu tants mitjans tècnicsper a tot, i a sobre fins i tot hi ha polítics que són o es diuenecologistes, verds o com es diguin, aquells bells i vells exem-plars, dos veritables gegants verds, s’haurien pogut salvar.Els haurien pogut treure sencers, i traslladar-los, fos un parc,uns jardins, o a on fos; però salvar-los i seguir gaudint de laseva majestuosa estampa. Podrien haver-los posat en algunjardí municipal on les palmeres moriren.Apa, bup, bup.

Pledebuit

15

ELS VALORS DE L’ANC(Resum)

Comissió de Discurs i Missatge de l’ANC

L'Assemblea Nacional Catalana és una orga-nització democràtica, popular, unitària i plural, inte-grada per persones de tota condició social, ambdiferents ideologies polítiques i creences religio-ses, que volem la independència de Catalunya perconstituir un Estat de dret, democràtic i social.La missió de l’ANC és contribuir a la instauraciód’una República catalana. L’ANC té una àmplia pre-sència en tots els àmbits i sectors de la societat cata-lana i vol exercir d’eix vertebrador mostrant la capac-itat per liderar el procés cap a la independència.

La seva acció individual i col·lectiva és la segu ent:

1. Justícia social: Concepte basat en l’equitat, laigualtat d’oportunitats i els drets humans, dretssocials, salut, ensenyament, serveis socials i habi-tatge digne.

2. Democràcia: Per a l’ANC, la democràcia cons-titueix un valor fonamental, tant a nivell intern coma nivell nacional. Serà la majoria del poble deCatalunya qui, de forma pacífica i democràtica,decidirà com serà la nova República en un procésparal·lel de transparència i de regeneració política.

3. Llibertat: Consisteix a no estar subjecte a unpoder estrany, és a dir, que hom no hagi de fer elque un altre li imposa. La primera llibertat quel’ANC vol i defensa és la nacional de Catalunya,com també la individual de totes les catalanes icatalans per exercir el seu dret d’associació,opinió, expressió, acció i decisió. I que es respectii empari tots els aspectes de la llibertat individual icol·lectiva dels ciutadans d’acord amb la nostrarealitat social, cultural i política.

2 0 1 5

16

CròniquesVISITA CULTURAL

Human BodiesV. Domingo

El dissabte 21 de febrer, un grup desocis, supervivents de la grip que fuete-ja el Masnou, vam anar a Barcelona pervisitar l’exposició sobre el cos humà–Human Bodies–reconeguda interna-cionalment.Vam agafar el tren fins a l’estació deSants i, en contra de les prediccions delmal temps, sense cap gota de pluja, totpassejant anàrem cap a la plaçad’Espanya. Pel camí vam visitar el Parcde Joan Miró, més conegut com a Parcde l’Escorxador.El 1978 es van enderrocar el edificisque formaven l’escorxador de la ciutat ien el seu lloc es va fer un extens parc,amb un estany, en el mig del quall’artista Joan Miró va aixecar un escul-tura dita Dona i ocell, de vint-i-dosmetres d’alçada, acabada el 1982. Juntamb altres dues grans obres, va serconstruïda per donar la benvinguda ales persones que arribaven a la ciutatper terra, mar i aire. De les altres dues,una és a la Rambla, en el pla devant delmercat de la Boqueria, un paviment demosaic de quasi 400m2 (1976), i l’altra,un gran mural a l’aeroport (1970).Arribats a la plaça d’Espanya, entràremal Centre Comercial Arenes, dintre del’antiga plaça de toros. És un centre

Es diu que algú és un Pau Timbalesquan és molt curt de gambals (vegeuel significat de curt de gambals en elButlletí de Gent del Masnou del mesde gener d’enguany), és a dir, unbeneit, amb molt poques llums al’enteniment.Segons la dita popular, en PauTimbales va ser el compositor de latonada de les trampes de la processódel Corpus, aquell repic tan senzill detimbals que només fa “pam, pam”.

Doncs bé, es veu que això va ser unafeina molt difícil i complicada per a enPau Timbales, al qual, per poder-la

Dites i personatges populars(19) Albert Vidal

Per què diem que algú és un PAU TIMBALES?

dur a terme, van caldre set llargs anysnomés pensant com podria ser el soque buscava, dedicant-se per completa trobar el repic més escaient.Fins i tot es diu que durant totsaquests set anys va estar tancat sotaterra, en un profund avenc, tan fosc isilenciós que ni la llum de l’exterior nicap remor que vingués de fora elpoguessin distreure de tan delicadafeina de composició musical.Per això es diu que és un PauTimbales aquell qui vol fer creure queés molt difícil una activitat i que caldedicar-s’hi molt, quan, en realitat, ésprou senzilla per ella mateixa.

comercial com tots el nous fets aBarcelona, plens de botigues, bars irestaurants, gimnàs, cinema i salad’exposicions.Human Bodies és un viatge per l’interiordel cos humà, amb la tècnica de la plas-tinació. Amb una audioguia molt benfeta vam recórrer les diferents sales,des del primer dia de vida fins a totesles parts del nostre cos: esquelet, mus-culatura, sistema circulatori, nerviós,digestiu, cerebral, reproductor. Va seruna gran experiència que sobrepassa-va tot el que vam aprendre a l’escola,institut i universitat. Estava tot molt benpresentat, sense tenir cap angúnia

durant la visita.Satisfets de passar un bon matí, unstornaren al Masnou i altres ens quedà-rem a la ciutat.

CAMPIONAT DE NADAL DE DÒMINO DE GDM Aquests són els participants del campionat de dòmino del Nadal del’any passat. La fotografia havia de sortir publicada el passat mesde febrer, però els follets de la imprenta van fer de les seves. Endemanem disculpes. Encara que una mica tard, aquí els teniu;

aquests en foren els protagonistes.

ExposicionsFins al 26/3Versions de la pintura (col·lectiva)

Del 28/3 al 23/4Quatre pintors masnovins (col·lectiva)

I n f o r m a

Diumenge amb lletresDiumenge 29 de març a les 7 de la tarda

Rauxa grup escènic de Gent del MasnouENTRADA GRATUÏTA

17

Cursos de teatre pera totes les edats

Vine-hi i… actua627 630 082 (Oriol) · 676 334 144 (Aina)Pol NortL’enigma V.D.R.

Solució del mes de febrer: És un ós polar i l’ós és de color blanc

Enigma del Març:De què ompliràs una capsa perquè quant més en tinguimenys pesi?

Curset trimestral de iogaTots els dimarts de 19.30 a les 21

Aprendreu tècniques de meditació, respiració i relaxació.

Curs impartit per Ivet Compañó, professora de Kundalini-ioga.Cal portar una estoreta (o matalasset), tovallola, coixí petit, pareo i roba còmoda.

Preu trimestral: 80 €. Socis 70 €

Inscripcions a Gent del Masnou Tardes laborables, de 6 a 2/4 de 9Vocalia Recreativa

Més info: ivet@latercerapell.com · 607 74 74 99

DÒMINOVols jugar al dòmino? Vine-hi.

No en saps? Te n’ensenyarem.Ja en saps? T’ajudarem a

millorar el teu joc.

Socis 6€ - no socis 12€Cada dilluns i dijous de 6 a 1/4 de 9 del vespre.

inscripció a Gent del Masnou de 6 a 1/4 de 9 del vespreVocalia Recreativa

49è Curs de Balls de Saló de Gent del Masnou

Passa-t’ho bé!febrer-maig del 2015

Cada divendres de 20.30 a 22. A partir de nivell 0

Preu parella soci: 80 € / no soci 90€Inscripcions a

Gent del Masnou Dr.Agell, 9, de 6 a 2/4 de 9 del vespre 93 126 82 20

Vocalia Recreativagentdelmasnou@gmail.com

GENT DEL MASNOU

18

Diu el Gobierno de España a través del seu InstitutoGeográfico que la primavera comença el 20 de març. I queel diumenge 29 de març avançarem el rellotge. L’arribadade la nova estació la podem celebrar tot anant al teatre,però el saltiró del rellotge no ens afectarà perquè té lloc enuna hora gens teatral.Plenament immersos en l’any de Vilafranca del Penedès —Capitalitat Cultural Catalana del 2015, www.vilafranca20-15.cat—, el mes es presenta amb algun pètal i naixementsflorals. Entendrem que nosaltres també som caducifolis ique brotarem de nou. Que ja ens convé. Data remarcable: el 7 de març (7-m). En l’àmbit de la infra-estructura, la comunió cultural i la persistència social, ésquan Vilafranca acull l’Assemblea de la Federaciód’Ateneus de Catalunya. Lleure, cultura i ciutadania coma objectius en un món cada vegada més desigual i mésjeràrquic, ple de cava made in Lidl. I aquest mateix dissabte 7 a les 21 h Anna Barrachina (jano la Rosa Novell) compar-teix escena al Teatre Monu-mental de Mataró amb AbelFolk i Jordi Brau. Novell: lidonaria totes les flors delmón amb la flaire més inten-sa que desprenen els somriures més sincers d’un plàciddiumenge.Missatge remarcable: The Chanclettes tenen raó. Ensdiuen #DPUTUCooL, al Molino (www.elmolinobcn.com),fins al 29-m, amb un preu d’oferta a Atrapalo.com de 16,80

Novell

Teatre capital(La cartellera barcelonina)Rosa M. Isart (rmisart@hotmail.com)

euros, en una consulta en línia feta el 23 de febrer.Orientació remarcable: una mica extraviats sí que anem.Curiositats i comèdies teatrals ens engolleixen: Orgasmos, lacomedia a Aquitània Teatre (Av. de Sarrià, 33; amb RogerPera i Cristina Brondo), una —en recta final— Cremats alTeatre Apolo, uns Animals de companyia a la Sala 2 del ClubCapitol, una Cloaca al Versus Teatre, un Jorge Javier deTelecinco que presentarà Miguel de Molina al desnudo a finalde mes al Teatre Coliseum de 1177 butaques…Ens quedem aquests fertilitzants primaverals. Il·lustra-tiu: Sala Muntaner amb L’alè de la vida (Mercè Arànega iAnna Güell a escena, fins al 7-m, dirigides per MagdaPuyo), Teatre Goya i Las amistades peligrosas, TeatreRomea i Els veïns de dalt (des del dia 19; autoria i direccióCesc Gay), Teatre Akadèmia i La voix humaine de JeanCocteau (amb la soprano-actriu Uma Ysamat; del 13 al 29-m), Festival de Titelles de Barcelona al Poble Espanyol (21i 22-m), Espai L’Amistat de Premià de Mar i Informe per auna acadèmia amb Ivan Benet el dia 21.El 29 de març és el Dia del Geganter. Cercavila aVilafranca a les dotze del migdia: Gegants de Vilafranca,Gegants Petits de Vilafranca, Gegants de la Ciutat deBarcelona. Tal vegada un capitost estrany, en Ra-(en)Joy,caldria que anés al davant de tota la comitiva. Perquè real-ment aquí, ben de debò, tothom ens està prenent el pèl, elsde casa i els aliens.Sol solet, vine’m a veure. Vine’m a veure.

Hi ha molts partidaris de la independència política, peròtambé cal ser-ne de la independència lingüística, vull dirno estar sotmesos com uns babaus a llengües foranes.Penso que som uns sotmesos quan encenem i apaguemla ràdio o la televisió, en comptes d’engeguem i tan-quem; quan assequem (o pitjor encara sequem) la roba,en comptes d’eixuguem (per tant, res de secadora, ni deroba ni de cabells!); quan posem la taula i traiem la taula,en comptes de parem taula i desparem taula; quan diemles 8, les 9, les 10, les 11 de la nit, en comptes de les 8,les 9, les 10, les 11 del vespre (i tampoc no hem decaure en el parany dels homes del temps quan diuentarda-vespre; diguem senzillament el vespre o bé tarda ivespre); quan ens donem compte, en lloc d’adonem;quan donem petons, donem abraçades, donem por, en

La punta de la llengua (63)Esteve Pujol i Pons

comptes de fem petons, fem abraçades, fem por; quanalguna cosa dóna la impressió, dóna l’efecte, dóna goig,dóna fàstic en comptes de fa la impressió, fa l’efecte,fa goig, fa fàstic; quan diem pel matí, pel migdia, per latarda, pel vespre, per la nit, en comptes d’al matí, almigdia, a la tarda, al vespre, a la nit; quan diem les tresi quart, les sis i mitja, les nou menys quart, en comptesde un quart de quatre, dos quarts de set, tres quartsde nou; quan diem dos noies, dos llibretes, dos vega-des, dos-centes dones, en comptes de dues noies,dues llibretes, dues vegades, dues-centes dones.En aquest comentari tinc en compte la modalitat dialec-tal del nostre entorn geogràfic; en d’altres indrets deparla catalana, hi ha d’altres expressions ben genuïnes ilegítimes.

19

El Masnou, Sant Felip, 45 · 93 540 97 41Badalona, Canonge Baranera, 75 · 93 384 43 51

Igualada, Rambla Nova, 29 · 93 804 22 25

www.elcullerot.catelcullerot@hotmail.com

De tot per a la cuina

PASSEJADA MATINAL PEL NOSTRE ENTORN

AMICS I ANTICS ESCOLTES DEL MASNOU

Els eremites deCéllecs

Diumenge 15 de març de 2015Sortida a les 9 de la “Plaça Dels Cavallets” (Marcel·lina

de Monteys) del Masnou amb cotxes particulars cap a laRoca del Vallès, demarcació d’Òrrius. Si no podeu portar

el cotxe hi ha un nombre limitat de places disponibles.Dificultat Tècnica: Fàcil. Temps: 2.30h.

Més informació: Francesc Montañá 629 098 764o bé: francesc.montana@angelini.es

Demanem puntualitatActivitat oberta i gratuïta per a tothom

Durant el trajecte es donarà esmorzara càrrec de l’organització.

akelamasnou@gmail.comakelamasnou@hotmail.com

La cova d’en Nadal” o “del ermità es pot situar a lamateixa serralada de Céllecs, prop del Mas Nadal,seguint el camí d’Órrius al Raval de la Roca (actual-ment Vilanova del Vallès). Aquest formaria part d’unconjunt que es troba situat a una alçària de 300 m.sobre el nivell del mar. El conjunt va ser donat a conèi-xer per Carreras Candi l’any 1909 i va interpretar lesrestes com un conjunt de “tombes cristianes primitives”que amb els paral·lels citats (Olèrdola, Tavertet...) elssitua a l’època carolíngia. Aquest grup d’eremitoris vaser excavat pel Grup Arqueològic de Vilassar de Daltl’any 1951 dirigits pel Sr. Jaume Ventura. Els resultatsde les excavacions van ser publicats anys més tard perPau Ubach dins les seves memòries

Cova d’en Nadal

Patates al fornIngredients per a 4 persones:

4 patates tipus Kennebec, per exemple. Una micad‘aigua. 2 flors de bròquil tallades molt finament. Unpessic de sal. 1/4 de tassa de crema de llet. Una mica

de pebre, preferentment blanc. 150gr de formatge ratllat.2 escalunyes per trinxar. 2 tires de cansalada cuinada

Com fer-ho:1. Punxeu les patates pertot arreu i deixeu-les coure al microones i gireu-les de tant en tant fins que siguin cui-

tes, aprox. 16 minuts. Deixeu-les refredar uns 12 minuts.2. A part, coeu el bròquil. Si ho feu al microones, en un

estoig de vapor, afegiu-hi 2 cullerades d’aigua i en 3minuts ho tindreu fet. Si ho feu amb olla, feu-lo bulliramb aigua i tapat fins que estigui ben tendre, compteu

uns 5 minuts. Un cop cuit, deixeu-lo escórrer. 3. Un cop fredes les patates, en talleu la part superior,més o menys a 1/4. Buideu-les, també els barrets supe-riors, i poseu-ho en un bol gran. Aboqueu-hi el formatgeratllat (no tot), la crema de llet, la sal i el pebre i amas-

seu-ho fins que quedi cremós. 4. Ara afegiu-hi el brò-quil, la cansalada i la mica d’escalunya ben trinxada i hotreballeu fins que en quedi una massa ben homogènia.5. Farciu les patates amb aquesta mescla i poseu-hi

per sobre la mica de formatge que ens quedava.6. Abans de portar-ho a taula, torneu a escalfar lespatates al microones fins que es fongui el formatge.

Creieu-me si us dic que tothom us aplaudirà!

La cuina de l’Antònia

microone

s El Cullerot

43è APLEC DE LA SARDANA AL MASNOU

28 de març Vigília d'aplecA l’Espai Escènic de Ca n’Humet a les 19. Concert per música de cobla

Presentació oficial a la vila del Masnou de la punt cat coblaEntrada lliure

43è APLEC DE LA SARDANA AL MASNOUEl proper 29 de març d’11 a 21 al Pati del Casino

Cobles: Marinada - Jovenívola de Sabadell - Principal de LlobregatMatí: Exhibició de colles veteranes. Dinar de germanor*

Tarda: Concurs de colles improvisades - estrena d'una sardana dedicada al'entitat del cor infantil de la Unesco del Masnou

Entrada lliure

*Dinar: 16€Per a reserves truqueu al 666 359 166 - 639 827 959 abans del dimecres dia 25 de març

ELS GRUMETS DEL QUETXJoan MurayVocal de Cultura

Un institut de la nostra vila, vila marinera per excel·lència, l’Institut Maremar, està fent, junt amb l’Associació d’amics del quetx Ciutat de Badalona, amb el suport del’Ajuntament del Masnou, un crèdit per als

alumnes de 2n d’ESO en el qual se’ls formarà en el món de la navegació de vela.Crec que és un fet molt interessant, i més per al Masnou, que fou una vila capdavantera de lanavegació de vela durant el segle XIX, època en què a la vila va arribar a haver-hi quasi vuit-cents capitans,i pràcticament quatre-cents vaixells eren propietat o foren capitanejats per masnovins, que

uns joves s’interessin per aquella manera de navegar, tan antiga com les velles cultures de laMediterrània.Aquest projecte, sorgit de l’Escola del Mar de Badalona, és fet al quetx que porta el nom de la ciutat, que és un veler danès armat el 1929 i capitanejat durant anys i panys per EdwardAllcard (actualment resident a Andorra i amb cent anys).L’equip organitzador està format per Margaret Themistanjioglus, coordinadora; MarcelMongay, capità de marina mercant i del quetx; així com pels també capitans Juanjo Navarro iQuim Garriga; i, com a president de l’AaqCB, Pere Alemany.

Desitgem, doncs, tant als grumets com als organitzadors, una bona singladura.

20