GENTDEL MASNOUButlletí Gent del Masnou 3a època núm. 263, març del 2009

PATENTS, MARQUES, DISSENYSMarcel·lí Curell i SuñolAgent de la Propietat industrial

Al Masnou: Sant Felip, 31

A Barcelona:Passeig de Gràcia, 65 bis

T. 93 487 51 66 · Fax 93 488 03 21mail@curellsunol.es

Ens hem traslladat al carrer Pere Grau 14, al costat de Mobles Vilalta

Pere Grau, 14 · El Masnou · 93 555 64 51E S P E C I A L I S T E S E N D I A M A N T S

I per agrair la fidelitat del poble delMasnou en tots aquests anys oferim

descomptes del 25, 30 i 50%

C/ Barcelona, 9 Tel. 93 555 07 76

R E L L O T G E R I A - J O I E R I A

Exposició i venda:Àngel Guimerà, 14.

Taller: Puerto Rico, 28 93 540 31 57 el Masnou Tallers Masnou. 85 anys al seu servei

TALLERS MASNOU1923-2008

85ANYS

1964 · 45 anys · 2009

3

Butlletí mensual de Gent del Masnou, associa-ció cívico-cultural, recreativa i esportiva inscritaamb el número 7.669 al registre d'associacionsde la Generalitat de Catalunya.

Equip de Redacció:Joan Casals - Joan Muray - Esteve Pujol

Portada: “La pesca”fotografia de Teresita Torres. Anys 50

Disseny i muntatge: Taller de publicitat.

Publicitat: 93 555 80 06

Imprimeix: Jobagraf.

Tiratge: 3.500 exemplars.

Paper ecològic de 90 g.

Edita: Gent del MasnouDipòsit legal B. 29.758-87

GENT DEL MASNOUDr. Agell, 908320 El MasnouT. 93 540 39 29gentmas@suport.orgwww.gentdelmasnou.org

L'entitat Gent del Masnou no es fa responsable,necessàriament, del contingut dels articles signatspels seus col·laboradors.

La paraula crisi s’ha incorporat de ple en el nostre caminar de cada dia i apareix, méssovint del que voldríem, a les converses de carrer, als titulars i articles dels mitjans decomunicació, a les tertúlies periodístiques i sobretot a taula, a taula de les cases quanels pares tornen a cantar aquella vella i oblidada lletania: Fill, no deixis res al plat, quetot val diners...; t’ho has d’acabar tot...!El món empresarial, que és bàsicament el pilar sobre el qual descansa l’economia demercat i de les famílies, està a l’epicentre d’aquesta sacsejada general i cada cop sónmés nombrosos els ERO’s (expedients de regulació d’ocupació), promoguts per lesempreses que fan aigües de debò i també per les que aprofiten que s’ha aixecat laveda i fan dissabte per treure’s les rèmores del damunt i fan cada cop més llarguesles llistes del sofert INEM (fins quan?) i també més nombroses les demandes d’ajuta les institucions religioses i civils que, per la via de la solidaritat, intenten alleujar lamisèria i les dificultats dels més tocats per la crisi i que fan mans i mànigues per obte-nir recursos d’allà on no n’hi ha. Per si algú encara no ho sabia, ha corregut la bramaque les ONG’s que no siguin d’implantació estatal – les catalanes, per exemple–poden quedar al marge de rebre les habituals aportacions procedents de l’IRPF . Enspreguntem, d’on sortiran les misses, ara?Al bell mig d’aquest desori, que cada cop sentim més proper, sembla que els gover-nants de torn, bo i cercant sortides a aquest enrenou, han engegat la maquineta defer bitllets per injectar recursos a alguns dels sectors més macats, com el de la cons-trucció i tots els seus satèl·lits, els del ram de l’automoció i indústries auxiliars i, moltespecialment, el de les entitats financeres que tan alegrement i irresponsable van obrira raig l’aixeta hipotecària en temps de vaques grasses i ara l’aigua (o el que sigui) elsarriba més amunt del coll. I què podríem dir d’aquells financers il·luminats que vanempènyer els estalviadors a invertir en fons que ara se’ls han tornat aiguapoll?Heu vist o sentit cessar o dimitir alguns dels responsables d’aquest desfet de temps?Per coronar el pastís amb la cirereta, en un moment en què hauria de primar perdamunt de tot el seny i l’austeritat, ens arriba la notícia que els eurodiputats, aquestspobres representants polítics, que cada país manté destacats a l’Eurocambra, per ala legislatura propera s’apujaran el sou a 7.665,31 euros mensuals, dietes a part (uns4.600 euros més) i projecten construir, a la mateixa Eurocambra de Brussel·les, unanova piscina amb spa (saunes, massatges i tota la pesca) amb un pressupostaproximat de nou milions d’euros (a la vora de 1.500 milions de les antigues pesse-tes, per dir-ho més clar) perquè es puguin desestressar mentre no es troben escal-fant la cadira de l’Europarlament. Senyor, de quina crisi estem parlant?Ens preguntem si, tot i la importància de la crisi econòmica, que esgarrapa i empo-breix especialment els més febles de la societat, no devem estar immersos en unacrisi encara més greu de dirigents, polítics i empresaris d’alt standing, que semblenhaver perdut el nord al mig de la tempesta que ells mateixos han propiciat, instal·latsals llimbs de la ignorància?Tant de bo que estiguem equivocats i ben aviat, per a bé de tots plegats, puguem obli-dar aquest malson.

El President

GENTDEL MASNOU

Editorial DE QUINA CRISI ESTEM PARLANT?

Primeríssim---------------------------------

Assemblea GeneralORDINÀRIA Diumenge

26 d’abril del 2009Informació pàg. 29

LA CORAL XABEC DEMANA CANTAIRES

La Coral Xabec, de Gent del Masnou, portaja una trajectòria musical de més de tretzeanys.La directora, Montserrat Llagostera, i els can-taires us convidem a formar-ne part. Tothomqui hi estigui interessat hi serà ben rebut.De manera especial ens calen veus d’homes,tant de tenors com de baixos.Els assajos ordinaris són el dimarts de dosquarts de deu a dos quarts de dotze delvespre. Hi ha també assajos per veus algundijous de dos quarts de deu a les onze.Animeu-vos-hi i veniu a provar la veu qual-sevol dimarts abans de començar l’assaig, osigui, una mica abans de dos quarts de deudel vespre.Qui canta, els seus mals espanta!

SumariEDITORIAL............................................................................................ 3BÚSTIA OBERTA.................................................................................. 5ARRAN DE SÒL per Pledebuit............................................................. 7EL TEATRE DEL CANVI (4) per Joan Camps...................................... 9Presentació del llibre QUANTES COSES VAN BE per Esteve Pujol.... 10RASCA I PICA per Ramon Serra ........................................................ 11VACANCES DE NADAL per Joan Maresma........................................... 12HISTÒRIES DE LA VILA per Joan Muray................................................ 13VISITA A LA TORRE AGBAR per Victor Domingo...............................18GDM vint-i-quatre anys fent pinya! per Amparo Vazquez..................19EN JOANET DE L’ILLA (conte) Per Josep Condeminas ....................... 20TEATRE CAPITAL per Rosa M.Isart i M.Josep R. Lucas........................ 21JORDI PERICOT ACADÈMIC ................................................................. 22PARLEM DE LLIBRES Per Pere Martí Bertran ................................... 23DICCIONARI IL·LUSTRAT DE JOAN COMELLAS Per E. Llinàs ....... 26GAIREBÉ TOT AIXÒ ÉS VERITAT Per Carles Maristany....................... 27GENT DEL MASNOU INFORMA..........................................................29AGRUPACIÓ SARDANISTA..................................................................32

Març 2009Dies en què les farmàcies del Masnou estan de guàrdia

FARM

ACÈU

TICS

DEL

MAS

NOU 24 hores al seu servei

Els serveis de guàrdia són de 9 del matí a 9 del matí El dissabte a la tarda està oberta només la farmàcia de guàrdia

AYMAR (Maricel)

DOMINGUEZFÀBREGAS OCATARIERA VIAYNA (M.J.Cardona)

Almeria, 14

Enamorats 2, (Enfront Estació del Masnou)

Navarra, 68

St. Domènec, 1

J.Llimona, 22 (Enfront C.Nàutic)

Prat de la Riba, 23

93 555 03 81

93 555 59 36

93 555 19 79

93 555 33 08

93 555 08 55

93 555 04 03

SantJosep

FàbregasOcataRiera

AymarViayna CDominguezOcataOcataDominguezViayna COcataFàbregasFàbregasFàbregasFàbregasRieraOcataDominguezRieraViayna COcata

diumengedillunsdimarts

dimecresdijousdivendresdissabtediumengedillunsdimartsdimecresdijousdivendresdissabtediumengedillunsdimartsdimecresdijousdivendresdissabte

293031

123456789

101112131415161718

diumengedillunsdimartsdimecresdijousdivendresdissabtediumengedillunsdimartsdimecresdijousdivendresdissabtediumengedillunsdimartsdimecresdijousdivendresdissabtediumengedillunsdimartsdimecresdijousdivendresdissabte

Viayna CAymarOcataRieraFàbregasViayna CDominguezDominguezOcataRieraFàbregasViayna CDominguezAymarAymarRieraFàbregasViayna CDominguezAymarRieraRieraFàbregasViayna CDominguezAymarOcataFàbregas

123456789

10111213141516171819202122232425262728

Abril 09

LLARS D’INFANTSPUBLIQUES AL MASNOU

Referent a la resposta delSr. Màxim Fàbregas.

Sr. Fàbregas, no és la mevaintenció seguir discutint sicalen més places públiquesde llars d’infants a la nostraVila o no; en el meu escrit javaig explicar, a qui ho vavoler llegir i entendre, quinaés la situació actual de lesllars d’infants privadesexposant els fets que enspreocupen.Dit això, li vull deixar clarque, quan vaig fer servirl’expressió “senyors del’Ajuntament”, que semblaque el va molestar, va serper referir-me a les perso-nes que són al davantd’aquest Ajuntament, i encap moment vaig volerofendre ningú.També li diré que sí, quepuc entendre que hi hagifamílies que optin perl’opció pública i que apostinper aquest modeld’educació i que conecl’equip humà de Sol Solet iem mereix tots els meusrespectes; però no ensequivoquem, Sr. Fàbregas, isiguem honestos acceptantque la diferència de preupública/privada és un factordecisiu per a la majoria defamílies.Res més; m’agradaría aca-bar aquest escrit amb elconvenciment que podremseguir parlant amb el nostre

Ajuntament de l’educació iatenció dels més petits delMasnou.

Carme Duran i MasDirectora de l’escola

bressol Petit Vailetdel Masnou

----------------------------------------

A TOTS ELS JUBILATSDEL MASNOU

No estic d’acord a fer efec-tiu l’import d’11,55€ en con-cepte de pagament perhaver-me fet l’informe mè-dic, del meu historial clínic,obligatori per accedir al’IMSERSO; i més quanaquest pagament no emgaranteix una plaça de bal-neari. Aquesta “normativa”no és aplicada en tots elsambulatoris de Catalunya i,molt menys, als de la restade l’estat, cosa que creadiferències constitucionals.Tampoc no hi estic d’acordperquè els aspirants a lesforces d’ordre públic: mos-sos d’esquadra, policiamunicipal, etc., no paguenles revisions mèdiques ofi-cials que els fan per al’ingrés a l’acadèmia.Per tot això, considero queés un greuge comparatiuper als jubilats aplicaraquesta “normativa” tretade la màniga pel Sr.Francesc José Maria iSánchez, que va ser contra-ctat com a gerent per l’ICSper capitalitzar la suposadamalmesa economia del’organisme sanitari. Però,després de l’èxit obtingut

amb la pretensió d’aug-mentar les visites a pa-cients, amb menys profes-sionals sanitaris i produir-se la corresponent i naturalmoguda dels metges i infer-meres, va ser despatxat,ipso facto, i ens va deixarals jubilats, en herència, unmal record del seu pas perla S.S. catalana: el paga-ment dels informes mèdicsmitjançant una SLT/2273/2007, que ni tan sols hapassat pel DOGC ni els mit-jans de comunicació, comseria d’esperar, d’una pràc-tica legal.No cal dir que tota la respon-sabilitat és de la Sra. M. Geli,que, al capdavant de l’ens,és la inspiradora directad’aquesta infàmia, més prò-pia de partits dretans que nopas d’esquer-res com sónels actuals governants de laGeneralitat.En lloc de discriminar elsjubilats demanant-nos elpagament de serveis quealtres sectors socials nopaguen, s’haurien d’espa-vilar per aconseguir mésprestacions econòmiquesdel govern central –que peralguna cosa els vàremvotar– en lloc de fer experi-ments amb els soferts aviscatalans. Els traspassos decompetències sanitàries ales comunitats autònomesno autoritza aquesta senyoraa trepitjar els drets constitu-cionals d’aquells que, al llargde més de 45 anys, hemcotitzat a la Seguretat Socialamb el nostre esforç i suor,per poder gaudir d’una velle-sa sense problemes.Per això animo, desd’aquest escrit, tots els jubi-lats del Masnou a manifes-tar el seu rebuig davantd’aquest greuge ja que, sise’n surten, de ben segurno serà l’únic.Que ho tinguin ben clar: els

jubilats no volem copaga-ments i restarem d’empeusfins que no aturin aquestaescandalosa discriminaciósanitària de caire recapta-dor!

Àngel Zamora i García-----------------------------------------

TORRE AGBAR

Vaig participar, el passat dia23 de febrer, a la sortidaque va organitzar l’asso-ciació Gent del Masnou a lamoderna i extravagant torreAGBAR de Barcelona. Lavisita fou força interessantsobretot per treure’m l’enig-ma que em produïa cadacop que hi passava peldavant, sortint de la ciutatper l’autopista en direcció alMaresme. Una atenta se-nyoreta explicà a la comitivatots els ets i uts d’aquestasingular construcció, que jades dels inicis es convertíràpidament en una de lesicones de la capital catala-na. Jo me’n sentia orgullósperquè em sento català iem fa molta patxoca tot elque traspunta a la mevaterra en qualsevol delscamps. Al cap d’un temps d’havercomençat l’emblemàticatorre, vaig saber, perquè escomentava, que era de lesAigües de Barcelona. No hiveia cap relació entre el fetde distribuir l’aigua i un edi-fici d’aquella magnitud icost, però tampoc m’hi vaigcapficar gaire. Com quetemps enrere lligàvem elgossos amb llonganisses,vaig pensar que era una ori-ginal escultura que enspodíem permetre perquè,l’aigua, la paguem tots elscatalans. Més tard i dins lameva ignorància vaig saberque l’edifici es deia TorreAGBAR, tot i que, si voleuque us sigui sincer, jol’hauria escrit amb C o sigui

5

Totes les cartes adreçades a la Bústia Oberta encara que es publi-quin amb pseudònim o inicials- cal que portin les dades personalsdels seus autors: nom, cognoms, adreça, núm. del D.N.I. i signatura.L'extensió no excedirà de vint ratlles mecanografiades a doble espai;en cas contrari, la Redacció podrà abreujar-les.Gent del Masnou no es fa responsable del contingut de les cartes;seleccionarà les que siguin d'interès general i no mantindrà corres-pondència amb els seus autors.

ACBAR. Però en arribar lasortida-visita vaig veure queel nom era AGBAR. El diade la visita li vaig preguntara la guia com és que, ano-menant constantment lesAigües de Barcelona, lihavien posat AGBAR? Ensva explicar que fa cosad’uns quinze anys l’empre-sa va voler expandir-se capa Madrid i, com que el nom“Aigües de Barcelona” noels semblava adequat perfer negoci a la gran capital,van idear el nom que ara té,prenent la primera síl·labad’Aguas i de Barcelona i,el més divertit, que si posa-ven una i no es podia pro-nunciar bé, AIGBARA partir d’aquell moment lamagnífica torre es va ensor-rar, ja em va semblar unaaltra. Només de pensar quegent del meu país es potvendre tan fàcilment peruna i, ja m’agafa mal de cor.És que tenen vergonya opotser es pensen que nofaran negoci? O que la sevallengua no te categoria?Quina pena. Persones crea-dores de grans empreses,gent amb estudis i coneixe-ment que es venen per un

estudis, gent amb moltescarreres, gent amb moltatela....Abans simplement eraCarnestoltes, el nen esco-llia una disfressa i a gust oa disgust anava fet “unafatxa” a l’escola tant si voliacom si no. Un cop allà, jugava, reia,plorava i la disfressa acaba-va feta un nyap, plena defang i d’estrips. Com ha deser. Els pares no patien,l’única feina era comprar ladisfressa i que, al nen, liagradés. Però aquesta època tran-quil·la i pausada on el nenpodia expressar fantasiosa-ment el que voldria ser degran (cowboy, heroi deconte, ninja, príncep, etc...),aquesta època s’ha acabat. Ara el comitè de savis deci-deix el rumb i la direcció dela creativitat dels nens. Araells decideixen qui es dis-fressa, qui no i, sobretot, dequè. Des de la posició queocupo com a comerç queven disfresses, aquest anyha sigut tot un festival del’humor.Només començar la tempo-rada i després de les nos-tres vacances, van entrartres mares seguides almateix matí, totes elles ambla cara de tranquil·litat prè-

via a l’estrès provocat pelcomitè europeu a favor del’estrès del pare. Totes ellesem van demanar, conven-çudes que la meva respostaseria que sí, un “traje deastronauta”...La meva reacció no vapoder ser cap més que unlleuger somriure, que lapobra dona no va entendrede cap de les maneres:–Disculpi, però no en tinc,de disfresses d’astronauta.La descomposició facial vaser extrema... Em va dir:–És que a l’escola em diuenque aquest any va tota laclasse d’astronauta.–Doncs molt bé, senyora,feliciti’ls de la meva part,però no la puc ajudar.Després d’ella van venir lesaltres tres. Tot van ser pre-guntes sense resposta,dubtes sense solució iestrès, molt d’estrès. Més endavant va venirtambé una tongada depares encara sense estrèsdemanant-me disfresses deCharlie Rivel, el míticpallasso. Segona tongadade pares estressats sensesolució. Només podrien tru-car a la iaia i demanar-li,primer, qui dimonis era enCharlie Rivel (i com anavavestit) i, segon, que en fesuna disfressa al més aproxi-mada possible.

plat de llenties. Potser nosaben que el pobre Esaú, eldel plat de llenties, va per-dre tota vàlua, honor il’herència i que la història elrecorda com un golafre i unruc?Atentament,

Lluís Valls Marí----------------------------------------

EL COMITÈ DE SAVIS,CARNESTOLTES 2009.

Cada any passa el mateix,arriba Carnestoltes. La gentsurt dels Reis i ja cau en unaltre pou de despesa perals menuts de la casa. Aquesta vegada la inversióno es tan desmesuradacom en els Reis o el Nadal.No tan desmesurada endiners, però sí en estrès. D’aquesta sèrie de provesinsuperables per als pares,se n’encarrega un comitède savis designat per laUnió Europea. Des deBrussel·les ens diuen comhem de vestir els nostresmenuts en una data tanassenyalada.Aquest comitè de savis estàcompost per certes perso-nalitats secretes que mai nosabrem, gent amb molts

Ve de pàg. 5

PETITS ENCANTS DE GENT DEL MASNOU A BENEFICI DE DISMA

Diumenge 15 de març de 2009, de 10 a 2 del migdia, us esperem a la plaça de la Llibertat.

Hi trobareu de tot a preus supermòdics (preus de crisi).La recaptació serà destinada íntegrament

a l’Associació DISMA.Gent del Masnou, gent solidària!

6

Vam seguir la temporadaamb demandes com les deCharles Chaplin o música.Són coses que s’han deprevenir o, si més no, donarfacilitats als pares en formade temps i no deixar-ho perfinal de mes, que és quanles escoles avisen els paressegons les ordres del comi-tè de savis a favor del’estrès dels pares.Aquesta carta no és unacritica, ni molt menys, ésl’explicació d’una realitatque es repeteix any rereany. La solució és fàcil.Llibertat total per escollir ladisfressa o fer disfresses dematerials reciclats.D’idees, en poden sortir mil;

i els nens serien una bonafont d’imaginació per inten-tar trobar quelcom d’inte-ressant a fer en aquestadata on la gent vol confon-dre’s i fer el que no pot fer laresta de l’any. Els nens són el centred’aquestes festes populars iells només volen ajuntar-seamb els seus amiguets iamiguetes, riure i ser nens. No astronautes, pallassosque mai no veuran o artis-tes de cinema mut, que, sino estudien cine a nivelluniversitari, mai no sabrande què van anar disfressatsquan tenien sis anys.

Xavi Mirapeix GarcíaCan Basomba, S.L.

7

Poques vegades passa a la vida que una persona, quanneix, en aquest cas la BRUNA, encara pugui gaudir de lesquatre besàvies: ELISA (8-5-1932), TERESA (8-1-1920),MERCÈ (4-7-1918) i EMÍLIA (30-4-1917); aquesta és laque porta la nounada als braços.Enhorabona a les besàvies i a tota la família, i en especialals pares de la BRUNA, ORIOL i LAURA, amb motiud’aquest tan notable esdeveniment.Hem de comentar que la Bruna ha esdevingut la persone-ta més jove de l’associació Gent del Masnou ja que elspares han tingut la bona pensada de fer-la’n sòcia.

Que per molts anys la puguem veure créixer!

UNA NOVA MASNOVINAMOLT SUI GENERIS!Per Ramon Asensio

Arran de sòl

Ja que al mes passat encara em van quedar coses al pap,d’aquelles que dic que no us entenc als humans, doncscontinuaré donant-vos la lata.Una d’aquestes coses és la moda, no la moda en si, que esrefereix especialment al vestir, no (que ja tocaré si emqueda espai al final); són aquelles modes als costums, alllenguatge, etc., que teniu, com una foguerada, o a voltescom un virus, que us encomaneu els uns als altres.De primer tocaré el crostó als amos de quissos, només alsqui els fan fer el ridícul, o sigui als qui els esquilen com sifossin aquells jardins francesos (quin ridícul, pobres bestio-les). O als qui a l’hivern els abriguen amb aquells vestits tanxarons (com si nosaltres no tinguéssim les pròpies defen-ses).I ara anem als temes principals. Què me’n dieu d’aquestafebre que a alguns ha agafat amb les seves cases? Tot ique per sort encara dominen les de color blanc o colorspàl·lids com és usual als pobles mediterranis, en veus detots colors entre els quals, seguint no sé quina moda, s’hanpassat als colors forts; entre aquests el dominant és ungroc molt pujat amb barreja de beig, aquell que popular-ment diem de “merda d’oca”. Ara que no tenim aviram peraquests verals, aquesta gent vol recordar-la amb el colortípic dels seus excrements.Aquesta ventada de modes que van i vénen també arribaals mots. D’un temps ençà, i segueix vigent, pel carrer potsescoltar, sobretot quan hom s’acomiada, un vinga, això sisón d’aquí o hi parlen. Si no, el mot també ha fet forrollaentre la parla dels veïns de ponent, aquests diuen venga.Sembla estrany com s’enganxen certs vicis, i tots fossincom aquest!Una altra d’aquestes pegadelles que s’escampen com unataca d’oli (la nostra entitat també ho ha fet, i per sort li haanat bé) són les jornades de portes obertes, que, tot i queentenc que no són prou coherents amb les entitats que lesfan, ja que, moltes, les portes les tenen sempre obertes atothom, seria més coherent que ho practiquessin llocs com:convents de clausura, lògies maçòniques, certes entitatsmolt exclusives o alguna caserna o lloc militar. Llocs quehabitualment són vedats al públic en general. I no parlem de la moda en si, especialment la que gasta eljovent (molts), que van fets uns fimflosques. Però mira, finsi tot els passo un xic per alt, ja que si més no, serveixen perdistreure’t i fer-te riure. O si no, proveu d’anar una estonadarrere d’aquests que porten els pantalons tan caiguts que,a més d’arrossegar-los per terra, ensenyen els calçotets(els nois) i el tanga (les noies), això sí, de marca, que ésdel que es tracta. Reiets del meu cor, si fins i tot caminenmalament i han d’anar cada pocs passos tirant-los amunt.Bé, allà ells. Potser algun dia en pagaran les conseqüèn-cies. Apa bup, bup.

Per Pledebuit

CONVOCATÒRIA ASSEMBLEES GENERALS ORDINÀRIA I EXTRAORDINÀRIA DE L’ANY 2009

D’acord amb el que disposen els estatuts de Gent del Masnou, a través de la present es convoquen les Assemblees Generals ORDINÀRIA i EXTRAORDINÀRIA per al diumenge,

dia 26 d’abril del 2009, a les 12 del migdia, al local social, carrer Doctor Agell, 9

ASSEMBLEA ORDINÀRIA

Proposta d’ordre del dia:

1/ Lectura i aprovació, si escau, de l’acta de l’Assemblea Ordinària de l’any 2008.2/ Presentació i aprovació, si escau, de l’estat de comptes de l’exercici 2008 (*)

3/ Presentació i aprovació, si escau, del pressupost per al 2009 (*)4/ Presentació de la memòria de l’any 2008 i projectes per al 2009.

5/ Suggeriments i preguntes.

(*) L’estat de comptes del 2008 i el pressupost del 2009 seran, a partir del dia 19 de febrer, a disposició de tots els socis al local social per a la consulta i estudi previs.

D’acord amb els estatuts, es poden presentar, amb el suport mínim de 10 socis, al·legacions i mocions a la propostade l’ordre del dia de l’Assemblea Ordinària i incloure-hi nous punts

fins a 30 dies abans (19 de març, data final) del dia de celebració de l’Assemblea, mitjançant escrit adreçat a la Secretaria de l’Associació.

ASSEMBLEA EXTRAORDINÀRIAOrdre del dia: 1/Punt únic:Renovació dels càrrecs de President, Secretari,

Vocal de Cultura i Vocal de l’Esportiva (*)

(*) D’acord amb els estatuts, per presentar candidatures a qualsevol dels càrrecs de la Junta Directiva caldrà el suport del President, la mateixa Junta Directiva, o bé d’un mínim

de 10 socis. A tal efecte, el cens actual de socis restarà a la Secretaria de l’Associació a disposició de tots els socis interessats a presentar-se com a candidats.

Cordialment, Joan Casals i Agustí President de Gent del Masnou

Restaurant

DURAN(tanquem el dimecres)

Àngel Guimerà, 18 · Alella · 93 555 10 45

laBotigadel

DURANMenjar per emportar · Restaurant

Àngel Guimerà, 20 · Alella · 93 540 70 93

Pl. Marcel·lina Monteys, 1Telèfon/fax: 93 540 39 06

08320 EL MASNOU

SALAAUTOMOCIÓ

• MECÀNICA I ELECTRICITAT DEL’AUTOMÒBIL

• PNEUMÀTICS• ALINEACIONS • AIRE CONDICIONAT

C/. Xile, 1. Tel 93 540 42 04 • El Masnou

8

El fracàs de la Unió Soviètica va donarraons per descartar el Comunismeamb totes les seves bondats i accep-tar el Capitalisme amb tots els seusdefectes com un mal menor inevitable.Ho vam acceptar perquè érem partinteressada: si hom tenia feina i cober-tura en l’ensenyament, la salut il’habitatge, per què negar les bondatsd’una llei de la selva on nosaltresérem els lleons o, en el pitjor cas, cuesde lleó ben alimentades? L’habilitat dels governs a tapar elsreductes de pobresa ens ha permèsignorar el tercer món que teníem acasa nostra. Així tots prosperàvem i elmés tonto, encara que no fes rellot-ges, anava amb cotxe i de restaurantals caps de setmana. Només hi haviadues raons per negar-se a acceptar elsistema liberal sense entranyes quealimentava el nostre egoisme. 1. El Capitalisme, a més de fugidaendavant, és una estafa piramidal,donat que el benestar de la minoriaprivilegiada només és possible explo-tant la majoria desafortunada.Sortosament, com que ningú no potestafar continuadament sempre a tot-hom, hem arribat fins aquí: aquestaCrisi, si no és el límit del Capitalisme,és l’avís seriós que hi ha un límit.2. La segona raó és conseqüènciadirecta de la primera, ja que, si elCapitalisme és una estafa piramidal,tolerar-lo és una immoralitat col·lectivai l’Estat de Dret l’hauria de proscriure. Paradoxalment, la Crisi actual ens havingut provocada per l’estratègia d’unpaís que, sent draconianamentComunista i esclavitzant per a la majo-ria dels seus súbdits, ha après a fabri-car tota la quincalla del nostre consuminnecessari, ha omplert els nostresmercats i ha anat rellevant la necessi-tat de fabricar nosaltres. Em refereixoa la Xina com a exemple que, alimen-tant amb una ració d’arròs al diamilions de xinesos, han fabricat i venutmiralls de consum fins endeutar elsEstats Units, paradigma hegemònic

9

del Capitalisme. En lloc d’un atacPearl Harbor a la japonesa, que Xinaestà en condicions de fer quan vulgui,els ha punxat la roda de la limusina deWall Street: el Capitalisme. Recordemcom funciona aquesta roda: laProducció genera salaris > elsSalaris, consum > el Consum, supe-ràvit > el Superàvit, inversió en mit-jans de producció > els Mitjans deProducció generen nous llocs detreball i nous Salaris. O sigui quehem punxat el pneumàtic en el puntirreparable dels Salaris pròpiamentdits, que ara en lloc de tenir-los a casaels hem obsequiat majoritàriament ala Xina. Ells ens fabriquen les coses inosaltres les comprem. Ells, ambsacrifici, s’han quedat els salaris pro-ductius i aquí, com que no fabriquemres que vulguin comprar-nos a la Xinani enlloc, estem hipotecats amb lamassa salarial improductiva, que nocrea riquesa i ens endeuta més i més.És de calaix que si no posem atur alCapitalisme acabarem sent massaesclavitzada cercant un plat d’arròsdiari per poder sobreviure. Si no haquedat clar el concepte: salari impro-ductiu, aquesta és la seva definició:són tots els jornals que no es financena si mateixos amb la feina que fan, jaque no donen riquesa ni generen nousllocs de treball productius. Quins sónaquests salaris que només endeuten i

empobreixen i en una Crisis perllonga-da estan capgirant l’economia? Com amostra són evidents els següents,que, per definició, haurien de ser elsprimers afectats per les perversesEROs:A) La Corona, cap simbòlic de l’Estaten Crisi, i el seu seguici. B) Els responsables directes del Po-der, amb confortables cadires al’Executiu, al Legislatiu i al Judicial,que havien de preveure i evitar aquestengany.C) Els funcionaris, els polítics i els càr-recs de confiança, sense excepció,però sobretot els qui no fan cap feina,directa o indirecta, de les considera-des imprescindibles en una economiade guerra: assistència social als des-valguts, ensenyament als menors de14 anys, atenció sanitària i hospitalà-ria als malalts de veritat i, per evitar eltifus, els escombriaires. Dic senseexcepció, perquè la destrucció desalaris productius farà impossible sos-tenir la nòmina mínima de serveispúblics de supervivència.D) Les forces d’ordre, exceptuant elspolicies de barri i els serenos, just perprotegir els béns comunitaris.E) Les forces militars, excepciód’aquelles dedicades a apagafocs oevitar i apaivagar efectes de catàstro-fes naturals, o sigui: desfilades ambmúsica ni una.

Per Joan Camps i Ortiz

EL TEATRE DEL CANVI (IV): Capitalisme versus Comunisme

F) Les nòmines de bancs i caixesd’estalvi, excepció d’aquells indispen-sables que poden donar suport direc-te o indirecte a l’empresa productiva.G) Els llocs de l’empresa privada queamb el seu rendiment no autofinancinel seu salari.H) Fins i tot nosaltres, els jubilats, quela pensió que cobrem és l’estalvi quehem fet amb la nostra cotització labo-ral, ja que, si el Capitalisme cau enbancarrota, ni l’acord de Toledo podràevitar la insolvència, donat que l’Estaten fallida acabarà posant-t’hi la mà.I) Les subvencions al clergat i altresONG’s que no siguin dedicades aaccions d’extrema pobresa.

Vet aquí la factura del deute contretque no podem pagar ni empenyoranttot el que tenim; per tant, o ens apli-quem l’estalvi del que és innecessari iemprenem pacíficament la revoluciópendent o, si com sempre ens ho que-dem mirant, donarem pas a un salva-dor de la pàtria amb el sabre a la màens i muntarà el cop d’Estat de torn.La contraposició Comunisme versusCapitalisme és un calc del distancia-ment Cristianisme versus Catolicismetan nostre i tan europeu, enfronta-ments que podrien ser compatibles sies reconeguessin mútuament elsvicis. Això seria possible fer-ho dintred’un sistema democràtic; però, ¿com

podem fer-ho en aquesta democràciainstrumentada amb forma d’estructuramilitar on el poder està en mans dequatre caps sectaris, vull dir de partit,que no paren d’acumular embolats iproblemes? Doncs molt senzill, apli-cant-nos la recepta de WinstonChurchill, que, a més d’estimular elsacrifici inevitable: “Sang, fatiga, llàgri-mes i suor”, també va dir: “Els proble-mes de la democràcia es resolen ambmés democràcia”. Que s’ho facin mirarpolítics, militars, jutges, clergat,empreses, sindicats i famílies. Totssense excepció hauríem de fer l’esforçper ser demòcrates, només i única-ment demòcrates. Caigui qui caigui!

No sempre és fàcil de veure la Salad’Actes de Gent del Masnou plena avessar; i dic plena a vessar perquè hihavia persones que no van cabre-hi ies van haver de resignar a seguirl’acte des de fora de l’aula. I encara ésmés difícil que això passi en un vesprede pluja, temps rúfol i carrers conver-tits en rieres.Doncs sí, a les 7 de la tarda del dis-sabte 31 de gener vam ser testimonisd’aquest miracle ciutadà.El GRUP FILLS, grup d’investigació irecerca en educació i salut, delMasnou, es proposa trobar, reflexio-nar i aprofundir en aquelles coses quevan bé en la nostra societat.I d’aquesta voluntat optimista, clara-ment engrescadora, n’han nascut mol-tes activitats vilatanes (Revista Fills,taules rodones, col·laboracions enpublicacions i participacions en actesculturals) i també n’ha sortit un llibre,Quantes coses van bé!, publicat enuna edició esplèndida per la FundacióLa Calàndria. Aquell vespre de maltemps, el senyor Joan Puig, presidentde la Fundació, el senyor Josep Villà ila senyora Maria Dolors Casas, amb-dós en nom del Grup Fills, en van ferla presentació. El diàleg final va serprou enriquidor.

Aquest llibre està gratuïtament a l’abastde tothom qui el demani i mentre n’hihagi existència. El millor és posar-vosen contacte amb el Grup Fills perl’adreça electrònica que trobeu al finald’aquesta crònica.El contingut és molt variat; abastaquinze camps diversos de gran interèsper a la nostra societat; tots els capí-tol, de curta extensió, han estat escritsper autors masnovins especialmentdedicats o coneixedors de les matè-ries tractades. Per tant, els estils sónben diferents ja que l’edat, la professiói el tarannà de cada un d’ells són proudistints. Tots, emperò, convergeixenen un objectiu: hi ha moltes coses quevan bé! I n’hi ha que van bé enl’educació, en l’amistat, en la immigra-ció, en la família, en la gent gran, en elmedi ambient, en l’art, en l’esport, enla joventut, en la salut, en la infància,en el lleure, en l’adolescència, enl’espiritualitat, en la sexualitat.No es tracta pas d’amagar el cap sotal’ala i fer veure que no hi ha colorsnegres i ben negres al món on vivim;es tracta justament de dirigir la miradacap a les realitats positives, les queens fan sentir humans, socials, ambfutur; es tracta de fer l’opció valentacap a l’optimisme.

Presentació del llibre editat per la Fundació La CalàndriaQUANTES COSES VAN BÉ!Per Esteve Pujol i Pons

Pot ser una bona eina per reflexionaren grup o individualment; per aquestaraó s’ha fet arribar a les institucionseducatives, culturals i d’esplai de lavila perquè en puguin treure molt desuc.Deixeu-me acabar aquesta crònicaamb una pensament irònic del’escriptor francès Jean de la Bruyère:Cal que riguem fins i tot abans d’havertrobat la felicitat; no fos cas que ensmoríssim sense haver trobat res.Gràcies, benemèrita Fundació LaCalàndria! Gràcies, entusiasta GrupFills! Gràcies, escriptors engresca-dors, que ens ajudeu a viure!

Fundació La Calàndria: c/ Dr.Agell, 508320 el Masnou 93 540 40 72Grup Fills: grupfills@hotmail.es

Portada del llibre

10

Per alusionsEl passat mes de novembre vaig llegir una carta a la BústiaOberta d’aquest butlletí. Venia signada per Frederic Oliver,president d’ERC del Masnou, i es queixava de rebre des-qualificacions reiterades d’alguns dels col·laboradors habi-tuals, i més endavant parla de “mostrar el nostre rebuig ales desqualificacions gratuïtes”.Vostè, com tothom, té dret a dir el que vulgui, en el seu nomo en nom d’un partit polític, i en aquesta publicació sem-pre tindrà un espai.Bé, dit això, en aquesta casa no som responsables que:– el primer tripartit fos com la cabina dels germans Marx;– el Sr. Carod intentés (amb bona voluntat, això sí) resol-dre el problema d’ETA;– el Sr. Carod (de nou) fes el numeret de la coronad’espines.– un partit independentista ajudi (per ensumar poder) unpartit espanyolista.– Esquerra sigui un partit assembleari i, a la cúpula, no liagradi;– vagin amb cotxe oficial ben rapapats i demanin que aga-fem el bus i el tren;– estiguem decebuts dels vostres polítics;– Esquerra jugui a la segona divisió (Catalunya);– ells solets (sense dir-ho abans als seus electors) facinpresident del nostre País el Sr. Montilla;– ells solets (sense dir-ho abans als seus electors) facinpresident del nostre País el Sr. Maragall;– perdin votants i la família es vagi fent petita;– parlin amb eufemismes i no diguin mai tota la veritat;– sobrevalorin políticament Tarradellas;– els partits es vulguin destruir un a l’altre i no pensin enel bé comú;– quan deixin la política, trobin un retir daurat en empre-ses estatals;– cada conseller d’educació canviï el pla d’estudis;– després de cada desastre no passi res;– tinguin tendència a buscar vots en el centre quan esdiuen d’esquerres;– no els agradi que la gent voti en blanc;– no els agradi que la gent voti nul;– no els agradi que la gent no vagi a votar;– prediqueu pebre i veneu safrà;– vulgueu marcar paquet;– el president Pujol encara sigui el més ben valorat;– perdeu vots per recolzar el Sr. Montilla;– digueu a la gent que no voti l’Estatut i després el defen-seu;– parleu d’independencia en el 2014 (molt bo l’acudit);– tinguem una colla de polítics (ERC inclosa) que ensven com a la subhasta del peix; sempre a la baixa;

– heu trencat el cor a molta gent, votants vostres de totala vida;– la pluja fina del Sr. Carod no és veritat;– potser sí que us trobareu una pluja daurada per part deMadrid;– vau perdre 800 vots en les eleccions aquí al Masnou;– vau tenir la sort que no es presentés cap CUP alMasnou;– sortíssiu del tripartit masnoví;– a la majoria de gent que va als actes electorals no calconvèncer-la;– un senyor d’ERC, després d’una calçotada, ofereixi lapresidència de la Generalitat a canvi de fer el que ell digui;– l’obsessió per governar us porti a canviar de criteri.

En fi, en podria posar moltes més, però no cal; i, segonsvostè, Sr.Oliver, això són desqualificacions gratuïtes, i per-doni, però no hi puc estar d’acord. La majoria de cites (gai-rebé totes) son tretes d’articles publicats a Gent delMasnou per mi mateix.Sr. Oliver, les crítiques no són ni bones ni dolentes, són elque són i, als partits, no els agraden. Si vol una altra cosas’ha equivocat de casa, aquí es fa un butlletí on tothomposa el seu gra de sorra i no és fàcil d’ajuntar tanta gent.Alguns som de taranna nacionalista, però l’autocrítica éssempre necessària, més que res, per contrarestar els publi-reportatges dels partits, normalmente de “paganini”.Tot això li dic sense cap rancor; i sobretot voldria que enten-gués que a nosaltres, els qui anem per lliure, ens agradacridar un visca per la gent que viu i deixa viure.

11

RASCA I PICAPer Ramon Serra

Per Joan Maresma Duran

Tinc la sort que els pares són vius i lasort de poder tornar un cop a l’any alpoble. La fortuna que moltes personesque he conegut durant la meva existèn-cia són vives i es mouen per aquestmón, on el temps va massa de pressa.Aquestes vacances he pogut estaramb ells, i amb els oncles i la tia, i ambles meves germanes, cunyat i nebots,i amb alguns amics; no tots. Això sí,amb massa poc temps, o menystemps del que ens hagués agradat.Ja quan acabaven les vacances, undia al vespre, a la casa familiar parla-vem d’educació. El que entenem percortesia, urbanitat, civisme. Al cap i ala fi una convenció. Demanar lescoses amb un “si et plau” i dir “grà-cies”. Quelcom que s’ensenyava–segur que es fa, és clar– als infants ique anava acompanyat –de vegades–de les preguntes: “Com es demana?”o “Què es diu?”No vull pas generalitzar –que sempreés el que s’acaba fent–, però em fal’efecte que en aquesta època aquesttipus de gentileses –que no costengens– sembla que són prescindibles,una pèrdua de temps. Tal vegadaassociades a uma mena de servilismemal entès.De les celebracions, ni parlar-ne.Arriba el Cap d’Any i massesd’oligofrènics surten als carrers abeure i a fer l’animal, I tot això subven-cionat pels ajuntaments, igualmentdescerebrats i mal educats.Aquí, a Rio de Janeiro, durant elCarnestoltes els carrers es convertei-xen en immensos vàters i hi ha zonesen les quals la pudor de pixum ésinsuportable. Al poble, he quedatsorprès de la quantitat de cagaradesque deixen els gossos que tenenamos que són uns porcs. Un diumen-ge vam estar al Montseny.L’embassament de Santa Fe era benglaçat i hi havia gent caminant persobre el gel. Què hi tenen al cap? Espensen que Catalunya és Rússia oCanadà? I si el gel s’hagués trencat?Un altre dia vaig llegir al diari que dos

mossos d’esquadra van ser condem-nats a sis mesos de presó per trencar-li un braç a un detingut. No em semblabé aquest fet, però segur que els dospolicies deurien sentir que anomena-ven les seves mares unes guantesvegades i que els presos deurien tenirun currículum brillant.

No sé pas què es pot fer amb totaaquesta gent. Suposo que educar,però sembla ser que ja és tard per aaixò. No sé si hi ha gaire interès perpart dels polítics que torni el civisme iles bones maneres. A curt termini el

12

Vacances de Nadal

Carnaval a Rio

que queda és allò de ajo y agua, quees diu en castellà. Tothom sap que sergroller i destrossar és de franc i que aningú no li passa res per fer el vàndali ser un brètol. I això és internacional.És internacional també la manca detemps. Ningú no té temps per a res, niper cuidar-se, ni per veure d’altrespersones o per admirar un paisatge.Vivim en una època sense temps icontra el temps. Les trobades virtualssón cada cop més habituals. Les perso-nes no donen –donem– el seu –nostre–temps. Intento aprofitar-lo de la millormanera en aquest passatge tan breud’on ningú no surt viu: temps de somriu-re, temps de somniar, temps de jugar.Tal vegada necessitem aprendre queno podem anar contra el temps. Lapressa és enemiga de la perfecció ihem de tenir calma, saviesa, ja que eltemps és el senyor de la raó, com apa-reix en una cançó brasilera.

… a les deu a cal notari, a les onze amb un client, a les dotze al

mecànic, a la una l’infart.A veure si ho puc fer tot!

(continuació)Tots aquests estira-i-arronsa entre lamarineria del Masnou i l’empresa delFerrocarril van continuar més enda-vant, ja que retrobem documentacióde l’any 1861, tretze més tard del’anterior. Aquell 1861, el tren que anava ja desde Barcelona fins a Arenys de Martenia una concessió per arribar fins ala riera de Santa Coloma, al terme deMaçanet, per noranta anys, un tramde trenta quilòmetres, que es va inau-gurar el 3 de desembre del 1859.La documentació esmentada és unllarg informe fet per l’Ajuntament delMasnou, presidit aleshores per GerardMaristany i Alsina, que l’envia alGovernador Civil de la Província deBarcelona. D’aquest document, des-triant el gra de la palla, o sigui traient-ne tot el rebuscat entramat burocràticde l’època, ens dóna la informaciósegüent:- ...que es féu la tanca de punta apunta de municipi, un trajecte de1.200 canes, i que l’empresa ferrovià-ria només volia fer tres passos (11).- ...que es portà a terme l’embarga-ment de la tanca.- ...que el Governador d’aleshores(1848) era Manuel Gibert (12), enaquell moment (1861) era Presidentde la Junta de l’Empresa (13), cridàels representants de l’Ajuntament i delGremi mariner a una reunió, a la qualels va prometre (14) que, si deixavenaparcades les seves queixes,l’empresa del ferrocarril faria tantspassos com fossin necessaris per alpoble i per als del Gremi (15).- ...que després d’aquesta reunió, elGovernador va comissionar l’Enginyeren Cap del Districte per situar els pas-sos necessaris, tant públics com per ales drassanes, tot i que posteriormenten una millora (deien) es va prendre lallibertat de tancar-los (16). Les tanca-ren amb clau, clau que només teniaun dependent seu, al qual s’havien de

Per Joan Muray

Històries de la vila

Diada de Corpus al Masnou a finals dels segle XIX on es pot veure, al fons, la tanca-empalissa-da del tren.

Cal Calafat, que es trobava al Cami Ral, tocant a la baixada de can Francisquet, actual Av Marede Déu del Carme.

13

dirigir cada cop que tenien necessitatde passar-hi barques, estris, etc.- ...que, a causa dels problemes quepodrien derivar-se de tancar tot elterme i permetre només el pas peruns pocs passos, i encara aqueststancats amb clau, procedeix al’embargament de l’empalissada.Continua l’informe municipal enume-rant els perjudicis que produiriaaquesta tanca, tals com:

- 1. ...que serien impossibles les fei-nes de les drassanes, tant per a laconstrucció de nous vaixells com perals que hi vénen a carenar, ja que elstreballadors necessiten contínuamentanar amunt i avall entre la platja i eltaller.- 2. ...que hi ha de trenta a quarantavaixells portadors (17) els tripulantsdels quals necessiten de dia i de nitentrar i sortir, tant per preparar

Problemes amb l’empalissada del 1847 al 1867, primers conflictes masnovins amb el ferrocarril de Barcelona a Mataró (2a part)

Tros deL Camí Ral (Mn. Cinto Verdaguer). Al fons a mà esquerra hi havia un dels pasos a nivell.

l’embarcament dels estris com merca-deries.- 3. ...que s’embarquen fruites enaquest municipi, quatre-cents milers(400.000) de taronges aproximada-ment cada any (18), que han de serconduïdes fins al vaixell en carros i, sicada carro necessités l’encarregat dela clau del pas, s’eternitzarien les fei-nes de càrrega, a les qual s’ha de pro-cedir ràpidament, ja que en ser fruiteses malmeten aviat i ha d’aprofitar-sebé el temps perquè arribin sanes alsports de destinació.- 4. ...que hi ha quatre llaüts ocupatsen el transport constant d’equipatges iprovisions des del Masnou a la capital(Barcelona) i retorn, que entre altresmercaderies transporten materials deles fàbriques de lones per a veles ique també els porten les matèries quenecessita aquesta indústria. Així comtambé quatre llaüts més, encara mésimportants, és igualment poc grat a lacompanyia ferroviària, ja que aquestmitjà de transport resulta més econò-mic que el seu, i per tant se’ls escapala clientela. A aquests llaüts, també elsporten les càrregues els carros.- 5. ...que seria un greu problema perals dos mestres velers, que per laseva feina diàriament havien d’anarmoltes vegades entre la platja i eltaller, així com per als sis boters queconstruïen botes per a les mercade-ries que anaven cap a Ultramar, quetambé necessitaven anar amunt iavall, especialment per remullar lespipes. - 6. ...que la platja era utilitzada com aestenedor de roba per les dones deles cases del Camí Ral, que era l’únicpasseig de què disposava la població,que era també l’únic lloc on a l’estiu esreunia la gent per prendre la fresca,com la Rambla de Barcelona, i que hihavia un local destinat als banys.

I per cloure, l’alcalde feia unes pre-guntes al Governador, tals com: Si hihavia alguna raó real per tancarl’accés de la població a la platja? Si noseria millor enderrocar la tanca, que jatantes desgràcies havia ocasionat? A més, li deia que a poblacions comBadalona, Premià, Vilassar, Mataró ialtres, que no tenien tanques, pocs

accidents havien tingut, mentre que alMasnou, que tenia la tanca des de laconstrucció del ferrocarril, n’haviensofert deu de desgràcies, degudes alfet que, si en traspassar la via veuenque s’acosta un tren, s’atabalen en nopoder escapar lliurement i pateixenaccidents, la major part mortals.Aquest document porta data de 31d’agost del 1861.El darrer d’aquest afer (per aquellmoment) porta data d’11 de novembredel 1867 i és una notificació dirigida al’alcalde del Masnou, de part del pre-sident de la “Compañia de losCaminos de Hierro de Barcelona aFrancia”.S’hi esmenta que ha estat concedidala petició de més passos a nivell, con-cretament set (un més dels que sesol·licitaven), segons una Reial Ordrede la Reina Isabel II.

Els set passos, segons havia sol·licitatl’Ajuntament en un altre escrit de data27 d’agost del 1861, i que ara, setanys més tard, els eren concedits,estaven situats als llocs següents:- 1. Enfront del torrent d’Asa (actual c/Mare de Déu de Núria).- 2. Enfront de la travessia de l’Horta(devia ser el de l’actual sector del c/Jacint Verdaguer, entre el TorrentUmbert i la carretera d’Alella, quealeshores era el c/Huertas y Fuentes,un dels que vam conèixer, on hi haviael magatzem dels Banys de SantCristòfol). - 3. Enfront del camí d’Alella (segura-ment era l’actual Av. de la Mare deDéu del Carme, ja que allà hi comen-çava l’antic camí d’Alella).- 4. Tocant a la casa de Pere Morral(no sabem on era).- 5. Junt a la riera d’Alella.

14Pas a nivell al davant de l’antiga plaça del mercat .

- 6. Enfront del “Mesón del Común”(estava situat al fons de la plaça –ales-hores- del Mercat Municipal).- 7. Enfront de les Cases Consistorials(l’Ajuntament).

D’aquests set passos, només enqueda la constància documental, jaque pràcticament en tot el segle XX

només se’n coneixeran tres i encaraun d’ells, el d’enfront de l’actual c/Dr.Agell, sempre era tancat amb unareixa.Dels altres dos, el del sector del C/J.Verdaguer tenia una mena de portafeta de fustes encreuades, que espodia obrir per sobre la via del tren encas d’haver de passar alguna barca,com era el cas de la barca de salva-ment dels Banys de Sant Cristòfol,que es baixava a la platja a comença-ments de la temporada d’estiu i se’npujava a finals d’aquest, a finals de latemporada de banys. I el de davant delMercat, que tenia només una cadena iera utilitzat majoritàriament pels car-ros que anaven a abocar runa d’obresa la platja. Allà hi havia també el safa-reig públic.Aquests dos darrers passos forendefinitivament clausurats i desapare-

guts l’any 1967 arran de l’ampliació dela carretera N-II i el consegüent trasllatd’una de les vies del ferrocarril méscap a la platja. A la mateixa època iper les mateixes obres desapareixe-rien les cinc cases que hi havia a tocarde la descàrrega de l’estació delMasnou.

NOTES1- Al final encara ho retallà i foren dos.2- Aquest president de la Companyia delFerrocarril, Manuel Gibert, era l’avi maternd’Eduard Maristany, marquès de l’Argentera,enginyer de ferrocarrils, que féu construir l’Estacióde França, el qual era parent del masnoví PereGrau Maristany, comte de Lavern.3- Aleshores com ara, quasi cent cinquanta anys

més tard, els càrrecs (fidels) canvien (només) dedestinació.4- No els sona aquest tipus de promeses?5- Ja s’ha dit que només foren dos.6- Foren la mena de portes fetes de fusta a tall dereixa, que s’obrien per sobre la via per poder pas-sar les embarcacions.7- Segurament es referia a vaixells de cabotatge,que transportaven mercaderies entre ports de laMediterrània.8- Aquest fet corrobora el que ja es va dir al llibre“Clau 1863” –una història del conreu i l’exportacióde taronges...”, de Joan Muray.

FONS CONSULTATS- Arxiu Històric Municipal del Masnou- Alfons Aragó i Casas- “Clau 1863”, de Joan Muray. Katelani 2000, S.L.Vilassar de Mar 2006.

15

Camí Ral sector de l’Ajuntament. Al fons a mà dreta hi havia un pas a nivell amb reixa.

Davant de la Penya, amb les barques avarades al Cami Ral per culpa d’un temporal.

Font

anills

, 59 T

el 93

555 3

2 32 E

l Mas

nou

Fru

ites i

Verd

ure

s

SE

RV

EI A

DO

MIC

ILI

Rom

à Fa

bra,

18

· 93

555

73 9

5 El

Mas

nou

Vella

de

set p

eus

o Ve

lla Q

uare

sma

Figu

ra d

e ca

rtó

reta

llat

(Col

·lecc

ió d

e Jo

an A

mad

es)

Figu

ra c

ol·le

ccio

nabl

e 14

è an

y. É

s un

a g

entil

esa

dels

com

erci

ants

que

s’a

nunc

ien

en a

ques

ta p

àgin

a do

ble.

EL MASNOU

93 5

40 0

3 52

FRUITES I VERDURES

Comandes a domiciliCollita pròpia

Mer

cat

Mu

nic

ipal

93 5

40 4

1 96

· 9

3 54

0 16

80

Mer

cat

Mu

nic

ipal

Mer

cat

Mu

nic

ipal

9

3 54

0 12

39

Et conv

idem a

visitar

-nos a

: www

.carni

sseria

anna.c

om

Ret

alle

u, s

i vol

eu, l

a fig

ura

enga

nxeu

-la e

n un

a ca

rtol

ina

i pen

geu-

la.

Dar

rere

de

cada

pe

u po

seu-

hi u

n lla

mí

i feu

que

cad

a se

tman

a de

la Q

uare

sma

els

més

pet

its d

e la

ca

sa li

talli

n un

peu

i hi

tr

obin

la

sorp

resa

.

ww

w.p

led

epas

ta.c

om

Mer

cat

Mu

nic

ipal

· 93

540

11

37

�����

���

��

���

���

����

Yo

lan

da

Ela

bo

raci

ó p

ròp

ia

Per

una

alim

enta

ció

sana

i eq

uilib

rada

WWW.CAN

RAC.COM

Mestr

es V

illà

, 101·

93 5

516 6

4

Tenim

baca

llàpe

r cuin

ari c

uinat.

Tam

bé to

t el q

uene

cessi

teu

per c

uinar

les

vostr

es rec

eptes

.

Itàlia,

50

93 5

55 1

9 6

5APARCAMEN GRATU�T

al mi

llor p

reu

Omple

elcis

tell

de pro

ductes

fresco

s

M

AR

I

PE

RN

IA

Pizzes

i menj

ar per e

mport

ar

TOTFRESC.NETi l’hi portarem a casa.

Itàlia,

50

93 5

55 1

9 6

5APARCAMEN GRATU�T

18

anecdòtiques, altres, però sempreentenedores, ens inicià en la idea del’arquitecte francès Jean Nouvel, ins-pirada en les muntanyes deMontserrat, la “torre” representa unguèiser… (sorpresa!) Començà la construcció el gener del2002 i s’acabà a finals del 2003.L’edifici té una alçada de 142 m i uns40 de fonament. Compost per 31pisos, més vestíbul i dos sota terra, ésfet de formigó i acer, no té cap “totxo”,sobre uns terrenys on es van fer 30pous per drenar l’aigua freàtica, queomple un fossar que envolta la “torre“.Domina la utilització dels colors. Elsexteriors: vermell -terra-foc-calor-;blau -aigua-riu-mar-, blanc -cel-; elsinteriors: verd -prats-vegetació-, a laplanta baixa; i negre - fusta-roca-volcà- als soterranis.Encara que de lluny sembla una torrerodona, té forma oval, format per doscilindres ovals, superposats com unou dur tallat pel mig, amb un cerclecentral per a les escales, ascensor degran capacitat i serveis; un cercle ovalper a zones de treball i ascensorsinterns; i formant un altre cercle, com

una pell que cobreix la façana de4.500 finestres i plaques de 40 colorsdiferents, que s’il·luminen a la nit. Ambun conjunt de 60.000 làmines de vidreinclinades, que permeten l’entrada dellum solar i difuminen la llum interior,aixi com mantenir la temperatura uni-forme de la façana. Interiorment és una edifici d’oficinesmodern, funcional i disseny exclusiu,equipat amb avenços tecnológics. Téun auditori per a 315 persones i cadi-res del mateix Jean Nouvel (les vamprovar, més d’una hora no s’hi aguan-ta). Vam pujar tots junts en 60 segonsfins al pis 31, sota una extraordinàriacúpula lluminosa de vidre on, com ungran mirador, vam “sobrevolar”Barcelona en totes direccions, i vamfer les fotos de rigor.Un cop fora ens vam tornar a retrataren el mini-jardí amb la “torre“, i ensvam acomiadar i tornàrem cap alMasnou, ben satisfets de la visita, iesperant fer-ne una altra d’igual omillor.La torre Agabar està il·luminada eldivendres, dissabte i diumenge.

El passat 23 de febrer a les 10 delmatí ens vam trobar vint-i-quatre mas-novins, tots puntuals i amb al tren deles 10.09 anàrem fins a Sant Adrià delBesòs, on, canviant de transport, ambel tranvia vam fer cap al davant de lafamosa “torre”, situada a l’avingudaDiagonal, al costat de la plaça de lesGlòries.Ens hi esperava la senyora Cristina,del Departament de RelacionsInstitucionals, que ens va fer de guiadurant la visita del singular edifici, ambun gran domini dels secrets de la“torre“. Amb explicacions técniques, unes, i

VISITA A LA TORRE AGBARPer Victor Domingo

TALLER

DE PU

BLICIT

ATDIS

SENY

GRÀF

IC

L l u í s Va l l s M a r í

J a u m e I , 1 1 293 555 80 06/16 5908320 El Masnou · El Maresme

Disseny Treballs d’impremta Petites produccions

Pàgines webLogos · Anagrames

Targetes, paper de carta etc.Impressió digital

19

Per Amparo Vázquez i Sánchez

31 de gener de 2009. Són les 11 del matí d’aquest dissab-te; la sala d’actes de Ca n’Humet plena de gom a gom. Ésevident que alguna cosa important es feia, i sí: era laPrimera Jornada d’Educació al Masnou dedicada alProjecte Educatiu del Masnou, projecte en el qual s’estàtreballant des de fa cinc anys i al qual tothom coneix com“el PEM”.Però és que, a més a més, en el programa es podia llegirque en aquest acte es faria el lliurament dels premisEduquem? Fem pinya!Sense retards, cosa bastant rara en aquests tipusd’activitats, la senyora Gisa Mohr, presidenta del’Associació UNESCO Masnou i membre del Nucli Impulsordel PEM, (NIPEM), ens va donar la benvinguda i ens vaengrescar per aconseguir entre tots i totes que el nostremunicipi sigui un municipi educador.Com a plat fort d’aquesta jornada figurava una conferènciaa càrrec del professor de sociologia de la Universitat de Vic,Jordi Collet, que va titular la seva intervenció ”Què és elPEC?”. Amb molta senzillesa i amb un llenguatge planer,però no per això sense profunditat, va parlar que tant elPEC com el PEM no són coses només dels ajuntaments imés concretament de les regidories d’educació, sinó quehan de ser un projecte de tot el municipi en el qual s’hand’integrar, evidentment l’ajuntament, però també les famí-lies, el professorat, les entitats i els ciutadans en general.A continuació la senyora Carme Giralt, també membre delNIPEM, va fer un informe del treball que els membres delNucli Impulsor han portat a terme al llarg d’aquest cincanys i va explicar-nos els plantejaments de futures actua-cions, de les quals, personalment, vaig quedar gratamentsorpresa ja que sembla que consideren prioritari, a part depretendre que els masnovins i masnovines cada vegadaens sentim més propers a la nostra vila, la creació d’unaràdio local. (Entre nosaltres, quan vaig sentir això no m’hopodia creure perquè... ja era hora!). Aviat ja podrem parlarde les nostres coses vilatanes i no tindrem enveja d’altrespobles de la comarca que fa anys tenen les seves ràdioslocals com són les de Premià, Vilassar o Mataró.I per no perdre el temps, entre espai i espai s’anava projec-tant un audiovisual que l’entitat AKONGA havia elaboratamb la participació de gent del carrer, que responia a lespreguntes que sobre l’educació i la cultura al poble els feienels entrevistadors. No sé si a tots els assistents els va agra-dar tant com a mi, que em va agradar moltíssim.I va arribar el moment del lliurament dels premis Eduquem?Fem pinya!, que era l’últim acte de la jornada. I allà va sor-tir el nostre company Pere Compañó, que va fer cinc cèn-tims del perquè d’aquest premis, que tenen el suport de laDiputació de Barcelona de la qual vam tenir present a l’acteun representant. Són guardons que premien el civisme, lacohesió social i la ciutadania activa amb tot el que aixòimplica i que han estat triats per acord de tots els membres

del NIPEM com va explicar-nos Pere Compañó. Els premisestan adreçats a una entitat, a una activitat i a persones. Van ser quatre les persones premiades. Totes ben conegu-des: Lilí, la nostra llibretera i repartidora de cultura de totala vida (Adelina Lluch); Carles de la Torre, aquest pintor quededica moltes hores a treballar la pintura amb els nostresescolars; i dos puntals de l’educació i l’ensenyament a lanostra vila, a les quals no fa falta presentar: Carme Giralt iGregoria Romano, totes dues ja jubilades. Em preguntoQuantes criatures han passat per les seves mans educado-res?, quantes generacions heu educat? Felicitats a totsquatre. Com també felicitem La Volada d’Estels dels Amicsi Antics Escoltes, guanyadora del premi dedicat a una acti-vitat.I ens queda el premi a una entitat: la nostra, Gent delMasnou, una entitat que porta vint-i-quatre anys al serveide la cultura, l’oci, l’art, l’esport, la música i sobretot a ferpoble. Quin millor premi que aquest Eduquem? Fem pinya!a una entitat que porta anys i anys FENT PINYA, sensecaure en el desànim quan no tot surt com ells voldrien,quan no tenen la resposta massiva a una activitat proposa-da o portada a terme; però com el pi que dóna les pinyesallà es manté, orgullosa de la feina feta i proposant-ne denoves; i així any rere any. Un butlletí mensual, balls de saló,corals, teatre, conferències, exposicions, sortides culturals iesportives, col·leccionisme..., i una gent del Masnou que noes cansa, que dedica hores de la seva vida diària a estar alpeu del canó atenent la sala i la gent que vol informació.Quantes hores de la vostra vida heu dedicat a aquesta“filla” que no menja, ni es vol comprar roba de moda, ni pro-testa, ni...?; però que no vol estar sola i necessita activitatsper viure, que és l’ideari amb el qual va néixer.

Sabeu què? Estic molt orgullosa de ser la sòcia númeroquinze d’aquesta entitat i us dono les gràcies per haver-medeixat un espai en el vostre butlletí per felicitar-vos pelpremi obtingut, que reconeix la vostra tasca, dels qui hi souara i dels qui per raons d’edat ara no hi poden ser; i per totel que feu pel nostre poble, per la nostra vila.Gràcies i Felicitats!

GENT DEL MASNOU: VINT-I-QUATRE ANYS FENT PINYA!

Joan Casals, president de Gent delMasnou, recollint el premi.

La gent del poble sempre va tenir enJoanet com un fantasiós, millor dit,com un tocat de l’ala, i durant anys vaser objecte de burla. De molt jove esva embarcar i va recórrer el Mediter-rani amb vapors de cabotatge, però totcomençà quan el seu vaixell naufragàde retorn a Barcelona des de Còr-sega. Sembla ser que ell va ser l’únicque va salvar la vida i, després demoltes hores a l‘aigua, va ser rescatatper uns pescadors i dut en una illa. Nova ser, però, fins passats uns dies quees va adonar de les especials peculia-ritats del habitants d’aquella illa. Totsells vestien com a l’antiga Grècia ieren extremament amables i atents.Una família l’acollí de molt bon gratdurant la seva estada. Quan, recupe-rat, va poder visitar la ciutat, en quedàmeravellat. Talment semblava quehavia retrocedit a l’antiga Grècia. Laciutat lluïa grandiosos edificis d’estilclàssic, temples, mercats, bibliote-ques, frondosos jardins... tot era har-moniós i esplendorós i la gent sembla-va totalment feliç, sense preocupa-cions... Allò era el Paradís! El matri-moni que l’acollí tenia dues filles; lamés gran es deia Casandra, il’atracció amb en Joanet va ser mútuaimmediatament. En Joanet no hi cabiade goig i va perdre tota noció deltemps. Un dia, passejant amb Casan-dra per la platja, en Joanet es fixà enel que semblava una difosa franja deterra a l’horitzó.–Allò deu ser Còrsega o Sardenya–

digué en Joanet.–No– digué ella somrient–, és la

costa catalana, el Maresme, com endieu vosaltres.Ell la mirà astorat.–No pot ser. Vam sortir de Còrsega

cap a Barcelona i no hi ha cap illa almig... –Ara ja saps que sí– digué ella amb

un somriure enigmàtic–; encara queno sempre és visible; en realitat tot

depèn d’un mateix.Aquest apropament a la costa catala-na va fer sentir, malgrat que no desit-java d’anar-se’n d’aquella illa ni delcostat de Casandra, la necessitat detornar amb els seus, almenys perquèveiessin que era viu. La mateixa famí-lia de la noia li preparà una barca iqueviures per al viatge. –T’esperaré el temps que faci falta. Jasaps que el temps aquí no compta–digué Casandra abraçant-lo i omplint-lo de petons–; però no emprenguis elcamí de retorn si des de la teva costano veus l’illa; i això només serà possi-ble quan trobis una persona que cre-gui de debò en l’existència d’aquestailla, ja que, al contrari, et perdries irre-meiablement en el mar.La tornada no presentà cap dificultat i,naturalment, l’explicació d’aquestfenomen va crear natural incredulitat iva créixer la seva fama de pertorbat.En Joanet no va tornar a navegar i esva quedar treballant al Masnou amb elseu cunyat, que regentava una forne-ria de la seva propietat i visqué tambéa la mateixa casa. Amb resignacióaguantà les burles de què fou objectei, encara que amb el tempss’apaivagaren, va quedar senyalat persempre amb el sobrenom de “Joanetde l’illa”. La seva dèria de cada dia eraexplicar la seva història a qui la volgu-és escoltar i atalaiar l‘horitzó amb unsprismàtics, encara que infructuosa-

ment. Un dia, una de les seves nebo-des li presentà el seu promès, un jovede Barcelona, educat i amable que,amb el temps, es guanyà la confiançad’en Joanet fins al punt de confiar-litambé la seva història. El jove se’l vaescoltar amb molta atenció i seriositati va creure realment el seu relat ja querecordava haver llegit uns testimonisescrits molt antics sobre l’existènciad’una illa misteriosa al bell mig delMediterrani. El noi li va prometred’investigar-ho.Passaren els dies i, un matí, en Joanetdesaparegué de la casa. La família noencertava on buscar-lo, però el jovede Barcelona intuí on trobar-lo. Laplatja era deserta i el dia encara nollustrejava prou, però això no fou obs-tacle perquè veiés en Joanet empe-nyent una barca cap a l‘aigua.–No ho facis!– cridà el jove creient quehavia perdut l’enteniment.En Joanet semblava rejovenit i els ullsli brillaven d’excitació.–Mira-la!– digué assenyalant l’horit-zó–; sé que la pots veure, perquè solsa una persona de cor noble i pur comel teu li és possible– digué abraçant eljove.I, en efecte, a la llunyania s’albiravauna illa amb tot el seu entorn resplen-dent com una aurora boreal. Quan eljove girà la vista cap a en Joanet,aquest ja navegava cap a l’illa.

“En Joanet de l’illa”Per Josep Condeminas

20

Contes del Masnou

21

Darrers dies per anara veure La Maternitatd’Elna al Club Capitol(Rambla, 138) onl’actriu-cantant RosaGalindo i el pianistaLuc-Olivier Sánchezens apropen al texthomònim (Ara Llibres,2005) de la historiado-ra Assumpta Monte-llà i Carlos on s’ho-menatja la tasca de lamestra suïssa Elisa-beth Eidenbenz (Zu-ric, 1913) que entreels anys 1939 i 1944 va salvar la vida de 597 infants, fills de

les exiliades catalanes i espanyo-les que malvivien en condicionspenoses en els camps de concen-tració de Sant Cebrià de Rosselló,Argelers, Ribesaltes i el Barcarès.Eindenbenz –que havia col·laboraten tasques humanitàries a laGuerra Civil espanyola atenent elbàndol republicà– organitzà, en una

residència campestre abandonada de la vila rossellonesad’Elna, una maternitat que portaria l’esperança a moltes videshumanes. Amb dramatúrgia de Pablo Ley (Barcelona, 1960) idirecció de Josep Galindo l’obra acaba les seves funcions eldiumenge 8 de març de 2009.Justament poc abans, del 5 al 8 de març, la coreògrafa iballarina Sol Picó haurà ballat El ball de les mosques al

Somnis fets realitat?

Teatre capital(La cartellera barcelonina)Per Rosa M. Isart (rmisart@hotmail.com) i M. Josep R. Lucas (gràfics)

Mercat de les Flors, amb la presència a escena de quatremúsics liderats per l’habitual compositora de la companyia,la saxofonista Mireia Tejero, i amb un ballarí com a contra-punt a la fèmina alacantina.Dintre del nostre habitual recolzament als dramaturgs delpaís remarquem que del 12 de març al 5 d’abril el TeatreNacional (TNC, sala Tallers) acull la representació deLleons de Pau Miró (Barcelona, 1974), la segona partd’una trilogia encetada amb Búfals, i que tancarà l’obraGirafes (proper Festival Grec). La trilogia aborda des deperspectives dife-rents els vinclesfamiliars, i tambéels desequilibris,l’agressivitat i lasolitud que gene-ra el creixementen les grans ciu-tats. Una altra citaimportant, peraltra banda, latenim del 19 demarç i fins al 12d’abril: CarlesMallol (Figueres,1981) presenta alTeatre Tantaran-tana l’obra Ste-reo, una obra onels personatgesse senten desubi-cats, però quelluiten pel canvi iper redreçar lesseves vides.Durant pràctica-ment tot el mesLa Nau Ivanow(c/ Hondures, 28;la Sagrera; www.nauivanow.com),del 2 al 29 demarç, haurà exhi-bit a través delRicard II deS h a k e s p e a r e–traducció deJoan Sellent– quedirigeix Carme Portaceli la lluita pel poder i les atrocitatsreials, ambientades en un pretèrit Londres, en uns campsde Coventry, a Bristol, o per exemple en un saló deWestminster. ...Senyors, què és abans, els somnis (bru-talíssims) o la integritat i la justícia? El 31 de març la VickyPeña i en Joan Crosas aixecaran les armes al musicalSweeney Todd al Teatre Apolo per ajudar-nos a començara buscar respostes. Seran a Barcelona sis setmanes.

Foto

s de M

. J. R

.Luc

as

La maternitatD’ELNA

La maternitatD’ELNA

Assumpta Montellà

Sol Picó

Carles Mallol

Teatre Tantarantana

Ressenya de laUniversitat PompeuFabra 20-11-2008

Jordi Pericot, investit acadèmicnumerari de la Reial AcadèmiaCatalana de Belles Arts de SantJordiEl catedràtic emèrit de la UniversitatPompeu Fabra (UPF), Dr. JordiPericot, ha ingressat com a acadèmicnumerari de la Reial AcadèmiaCatalana de Belles Arts de Sant Jordiper la seva tasca en el camp del dis-seny i de la comunicació, on ha desta-cat per la seva reflexió teòrica. Lainvestidura de Pericot, que ocupa lavacant que va deixar el dibuixantFrancesc Vila Rufas, conegut com a“Cesc”, que va morir fa dos anys, esva produir ahir a la tarda en un actepúblic al qual va assistir el rector de laUPF, Josep Joan Moreso, que vatenir lloc a la Casa Llotja de Mar deBarcelona.Com a nou acadèmic de la ReialAcadèmia de Belles Arts de SantJordi (RACBASJ), Pericot va pronun-ciar un discurs d’ingrés sota el títol“L’herència del cinetisme. De l’art par-ticipatiu a l’art interactiu” (a la imatge,Jordi Pericot pronunciant el discurs). Acontinuació, tal com es fa en tots elsactes de nomenament, el seu discursva ser contestat per un altre acadèmicnumerari de la RACBASJ, que, enaquest cas, va ser Frederic-Pau Verriéi Faget. Finalitzades aquestes inter-vencions, Pericot va recollir el diplomaque l’acredita com a nou acadèmic, amés d’una medalla i una insígnia de laReial Acadèmia. El professor emèrit

JORDI PERICOT, ACADÈMIC.

22

de la UPF ja va ser elegit com aacadèmic numerari de la ReialAcadèmia el passat 26 de març, peròfins ahir no es va proclamar oficial-ment el seu nomenament. Tres acadèmics numeraris havien pro-posat el nom de Pericot com a noumembre, el requisit mínim que mar-quen els estatuts de l’entitat. Desprésde presentar la seva proposta i elabo-rar-ne informes favorables, el seuingrés va ser acceptat per la majoriaabsoluta dels membres de la ReialAcadèmia. A partir d’ara, Pericot tindràveu i vot al Ple de la institució.Entre les seccions de la ReialAcadèmia de Belles Arts de SantJordi, figuren l’Arquitectura, laPintura, l’Escultura, les ArtsDecoratives i Visuals i la Música.Les seves principals funcions són vet-llar per la conservació del patrimonihistòrico-artístic de Catalunya,col·laborar i assessorar amb les insti-tucions de govern i les entitats profes-sionals com a organisme consultiu,estudiar i difondre el patrimoni cultu-ral i establir vincles amb altres entitatscatalanes, espanyoles o estrangeres

equivalents per tal d’organitzaraccions conjuntes.

Breu semblança de Jordi PericotJordi Pericot i Canaleta (el Masnou,1931) va començar la seva dilatadatrajectòria artística a París, on vaexposar anualment la seva obra entre1963 i 1968. Especialment interessaten la recerca de l’art cinètic, Pericot vacrear en tornar de la capital francesa,juntament amb Joan Mas i DanielGiralt Miracle, la Mostra Experimen-tal de Noves Tendències Estètiques(MENTE).A més d’organitzar exposicions artísti-ques arreu del món, Pericot ha desta-cat sobretot pel seu treballd’innovació constant i per la sevareflexió teòrica en branques com lasemiòtica i la pragmàtica de la imatge,la propaganda política, la pedagogia,el disseny i l’art i la comunicació.En l’àmbit acadèmic, va dirigir entre1967 i 1980 l’Escola de DissenyElisava, actualment adscrita a la UPF,i, poc després, va contribuir a transfor-mar l’antiga Escola de Belles Arts deSant Jordi en la nova Facultat de

Jordi Pericot i Canaleta és un masnoví que no necessita ser presentat; la seva activitat intel·lectual, artística ipolítica ha estat present a la vila des de la seva adolescència, quan ja destacava pel seu talent en el dibuixil·lustratiu i artístic, però sobretot per la seva precoç percepció analítica de les coses. Aquí al Masnou, també aTeià, hem vist recentment exposicions retrospectives de la seva obra pictòrica. pendular entre la semiòtica i laimatge d’abstracció pragmàtica i sovint els mitjans de comunicació han fet ressò del seu reconeixement interna-cional gestat a París els anys 1963 i 1968. Però la seva feina més fèrtil ha quedat menys coneguda, donat que hadedicat la major part de la seva vida a l’activitat docent, a la investigació científica i a l’anàlisi filosòfica de la imat-ge en totes les seves vessants gràfiques i audiovisuals. Avui a Gent del Masnou ens plau ser notaris d’una notí-cia que culmina els mèrits indiscutibles d’aquest masnoví.

Belles Arts de la Universitat deBarcelona. Als estudis deComunicació Audiovisual de la UPF,dels quals va arribar a ser catedràticde Comunicació Audiovisual iPublicitat, s’hi va incorporar l’any1992. La Universitat va reconèixer laseva trajectòria amb el títol de profes-

sor emèrit l’any 2002.Pericot també va presidir l’any 2000 elprojecte de creació de l’Estació de laComunicació, un espai on havien deconfluir els continguts i les tecnologiesde la comunicació i que ha estatl’embrió del disseny conceptual delcampus de la Comunicació que la

UPF inaugurarà el gener vinent. Desde l’any 1987, també dirigeix la revistaTemes de Disseny, un espai de refle-xió teòrica sobre el disseny de prestigiinternacional. L’any passat va rebre laMedalla d’Or al Mèrit Cultural del’Ajuntament Barcelona.

23

50 ILLESLITERÀRIESDes d’aquesta secció sempre parlemde llibres, però avui em permetreu unaexcepció i que us parli d’una revistad’àmbit nacional que ha arribat alnúmero 50. És una revista una micaespecial, per això m’ha semblat quevalia la pena de parlar-ne i de fer-laconèixer a un públic com més amplimillor. Es tracta de L’Illa, subtituladaamb encert Revista de lletres, ja queparla fonamentalment de llibres, deliteratura, d’autors, de lectors... Is’edita des del País Valencià, concre-tament des d’Alzira, ja que és la revis-ta oficial de l’Editorial Bromera. Unaeditorial que des de l’any 1986 editaen català per a tot el domini lingüístic ique s’ha convertit en una de les mésimportant en llengua catalana, tant percatàleg com per volum de vendes,com, hi afegiré jo, per la seva voluntatde servei al país. Una voluntat de ser-vei que s’ha vist concretada en inicia-tives tan importants com la creació dela Fundació Bromera per al foment dela lectura () i, naturalment, en una altrade no tan ambiciosa, però d’allò mésútil i interessant com és la publicacióde la revista que comentem, des del’any 1990. Arribats en aquest puntmés d’un lector es deu preguntar quèté d’extraordinari que una editorialpubliqui la seva revista per parlar delsseus llibres. I tindrà bona part de raó, iper corroborar-ho li diré que altres edi-

torials també n’han tingudes (recor-dem la magnífica Vela Major deBarcanova, per exemple) i algunesencara en tenen (recordem ElsGurmets de la Galera, posem percas). Però L’Illa és especial, és un cas

a part. I ho és no només perquè esdistribueixi gratuïtament entre els sub-scriptors (i recentment també a travésde la xarxa: ) o perquè hagi arribat alnúmero 50 (hivern 2008). Ho és pelprestigi dels col·laboradors, per laqualitat dels textos que publica, de lesseccions i del disseny que té i ha tin-gut al llarg dels anys, del paper i laimpressió, per la cura lingüística... Pertot això, sí, però sobretot és especialper l’obertura de mires, per la mancade partidisme, per la diversitat queplana a les seves planes, si em per-meteu el joc de paraules; ja que quanla llegeixes no tens la sensació d’estarllegint una revista d’editorial, sinó unarevista de cultura ras i curt. Aquest ésel mèrit i la grandesa de L’illa: ser unarevista que des de bon començamentha tingut clar que a més a més de par-lar dels llibres i dels autors deBromera, havia de parlar de la culturadel país, encara que fer-ho volgués dirdonar la veu a autors dels quals notenia ni un sol llibre publicat o encaraque fer-ho volgués dir que haguessinde sortir títols o iniciatives d’altres edi-torials. L’Illa va molt més enllà de lapropaganda, per això la rebem i la lle-gim tan de gust més de 40.000 sub-scriptors i no ens sap cap greu derecomanar-la, com faig ara jo desd’aquestes pàgines, sinó tot al contra-ri. Benvingut aquest número 50,doncs, i que per molts anys en puguipublicar 50 més i 50 més i... Serà unbon senyal que encara hi ha coses alpaís que funcionen, i que es continuenfent amb el rigor i la voluntat de serveique ens ha caracteritzat durant anys ipanys, i que ens ha permès de ser onsom culturalment, tot sigui dit.

Parlem de llibresPer Pere Martí i Bertran

Fotografia panoràmica del Masnou.

L’Altell es va omplir amb el ball de brui-xes, l’estrena de la companyiaNgoron’goro, el recitat de la nova collade Tabalers dels Diables i el pregó,que repassava els voravius de la nos-tra Casa Gran. El plat fort, la Manducade bruixa. Va quedar d’allò més exqui-sida i la gent contenta i satisfeta.Aquest any els més petits van tenirl’ocasió de participar en tota la Rua jaque va començar a dos quarts de vuiti ens sembla que s’ho van passard’allò més bé. Després d’afartar elpersonal, es va començar el concurs iball de disfresses a Ca n’Humet orga-nitzats per Xalupa; i sembla ser quetambé fou tot un encert. Ja era horaque al Masnou algú intentés de feruna setmana de Carnaval tal com Déumana. Pensem que hi feia falta unamica més de gresca i disbauxa enaquest poble, que un cop de tant entant no fa cap mal. Va començar la set-mana carnavalesca dijous ambl’arribada del Carnestoltes i la convi-dada a tots els assistents a botifarrad’ou; dissabte Rua Diabòlica amb

espectacle i un got o dos o tres demanduca, després ball i concurs i, alsqui volien escalfar-se a la vora del foca l’Altell, se’ls convidava a un trago devi amb xorissets del diable; diumengela tradicional Rua al matí fins a laPlaça dels Cavallets amb moltaafluència de gent i, per acabar-ho derematar, cremada del Carnestoltes isardinada dimecres a Ca n’Humet;

Déu n’hi do, no està pas gens mala-ment per a un poble, sovint bastantavorrit. Ara falta que la gent s’animi il’any que ve hi participi una mica més. Aquest escrit està signat pels Diables;però qui el trobi poca-solta i sense capinterès, que l’estripi o el llenci i l’anyque ve que es quedi a casa, no el tro-barem a faltar.

Colla de diables del Masnou

Rua diabòlica 2

24

De Ramon Boadella, tamany 150 x 17 i 85x11cm. color Preu: 60€ tel. 93 555 80 06

2009

La colla vol donar les gràcies als habituals col·laboradors delsdiables en les seves actuacions, com són: Can Rac, FornBautista, Can Colomé, Celler del Mar, Confeccions Piti,Matalasseria Grau, Materials Homs, Serralleria JosepTallada, DeFotos Ricard Villarrubia, Teixits oliveras,Bricolage el Masnou i a tots els col·laboradors i simpatitzants.A tots ells, moltes gràcies. /// Patrocinen la Rua: la vila delMasnou a través del seu Ajuntament i la Regidoria deCultura. /// També volem agrair el sincer suport del Servei deManteniment, la Policia Local, Protecció Civil, la Creu Rojai els veïns de carrers i places per la col·laboració amb la Collade Diables i Bruixes en la Rua Diabòlica 2009//

25

Joan Comellas i Maristany. (El Masnou, Maresme 1913-2000)

Músic, pintor i ceramista

Quico o Quica - Quiet - Quillar-se

Quillar-se. Empolistrar-se o arreglar-se per fer goig.Molt propi del gènere al qual pertanyem.

Quico o Quica. Contracció del nom Francesc.Al cantant Francesc Pi de la Serra, l’anomenen sempreen “Quico”.

Quiet. En repòs o en calma.Més li valdria a la gent d’avui estar en calma que encontinu moviment.

26

27

En la nostra pàgina del passat setem-bre del 2008, i dic nostra perquè, si jovaig escriure-la, vosaltres, en llegir-la,la compartiu amb mi, si no plenament,almenys amb una bona dosid’aquiescència, que em dóna coratgeper seguir fent-ho.Llegida a corre-cuita podeu pensarque és un xic insubstancial. Però, si uspodeu treure les ulleres i llegir entrelínies tot deixant volar la imaginació deforma ben conscient, aquell diàlegentre sords serà llavors audible a tot-hom, coherent, entenedor i fins i totpunyent. Rellegiu-ho avui!Els diaris més llegits i creïbles s’hanfet ressò del vendaval que va assolarbona part del nostre país i en especialla ciutat de Sant Boi el passat 24 degener, on va haver-hi de lamentarl’accident mortal de quatre minyonsafeccionats al beisbol, que s’havienposat a recer del fort vent i aixoplugatssota un cobert, túnel o nau destinatpel municipi per a jocs o entrenamentde la jovenalla.Una desafortunada decisió.Una caixa de cartró de les empradesen el transport d’una nevera hauriadonat més recer i seguretat que aquellsostre volador.Un paleta, mestre d’obres, amic del meupare, ja li deia fa molts anys: Carlets,sorra i aigua fa miracles, creu-me!Jo diria que el vent en va ser el cau-sant, però no el culpable del desori iesdeveniment tan luctuós. La teulada pot volar; però, si està bensubjecta, els tirants ben dimensionatsi les parets o murs tenen un cinturó ifonaments que lliguin tot el conjunt,llavors el vendaval podrà emportar-s’ho a trossos, mai com s’emportariaun tovallola penjada a l’estenedor dequalsevol terrat.Penso que una coberta mancada detot això és el que posen ben manifest,a la consideració dels lectors, les foto-grafies aparegudes en els diaris. Lanetedat de les peces ensorrades, vull

dir sense restes de material, sense mas-sissar-les, amb els cantells nets del’argamassa de pòrtland i mancat del’arrebossat que fa lluir l’obra i la consoli-da amb els seus gruixos a banda ibanda.Anys enrere els nostres capitans feienuna declaració justificada anomenada“Protesta de Mar” per salvar la seva res-ponsabilitat en aquells casos fortuïts.Abans, però, es consignava fil per randaen el diari de bord les mesures preses,les ordres donades en prevenció de lesincidències previstes, tant si es decidiacórrer el temporal o bé capejar-lo; llençara la mar la cobertada per alleugerir elbuc o picar un pal per augmentar laseguretat tot fent disminuir el balanceig o

l’escora de la nau, etc.Ara els responsables diuen que totestà en bon estat de manteniment i escompleixen les mesures de seguretat,cosa que és tant com dir: el difunttenia una salut de ferro.Déu me’n guardi d’assenyalar culpa-bles; ben segur que tothom està con-vençut d’haver-ho fet bé.Tot i això, si jo hagués treballat en l’obratan sols com de manobre, no puc pasaspirar a més, crec que em costariaadormir-me i que, quan ho fes, somiariaamb quatre angelets que corren darreremeu amb els bats de beisbol alçats, benalçats…Doneu-me un mocador! De tant córrer...

Em desperto tot suat!

GAIREBÉ TOT AIXÒ ÉS VERITATPer Carles Maristany

Preguntes sense resposta

PER QUÈ, AVUI, EL 3rCONGRÉS CATALANISTA?Perquè cal aixecar l’estat de desorien-tació, de perplexitat i fins i tot de des-

28

Vols fer-te soci de Gent del Masnou?BUTLLETA D’INSCRIPCIÓ

Nom i cognoms:.........................................................................................................

Adreça:....................................................................... DNI: .....................................

Data de naixement:............................................ Telèfon: .....................................

Nom i cognom cònjuge / parella:.............................................................................

Adreça electrònica (e-mail) ......................................................................................

Quota anual: 30,50 � (Revisable anualment amb l’IPC)

DOMICILIACIÓ BANCÀRIA........................................................................................Autoritzo el pagament de les quotes de Gent del Masnou amb càrrec al meu compte / llibreta:

Banc / Caixa......................................... Adreça ........................................................

Núm. de compte / Llibreta Entitat / oficina / D.C. / núm. de compte

........... ................ ............... ..........................

El Masnou...........de..................de.................

Signatura autoritzada

Talleu i feu-nos-ho arribar per correu o personalment al carrer Dr. Agell, 9 - 08320 el Masnou

encís de la societat civil, que som tots,i perquè creiem que hem de fer nouspassos endavant adreçats cap al nos-tre legítim dret a decidir.

A QUI VA ADREÇAT EL 3rCONGRÉS CATALANISTA?A totes aquelles persones que vulguinlluitar des de la unitat i que vulguincontribuir al progrés de Catalunya.

COM TIRAR ENDAVANT EL 3rCONGRÉS CATALANISTA?Mitjançant la participació com a con-gressistes en els àmbits de treball,com a ponents o com a representantsterritorials.Mitjançant l’enquadrament en elsgrups de reflexió i de treball ques’estan configurant.

INFORMACIÓ DEL 3r CON-GRÉS CATALANISTA?Gran Via de les Corts Catalanes, 624pral. 08007 Barcelona. 93 41265 43

TERCER CONGRÉS CATALANISTA 2008-2009

29

Exposicions

GENTDEL MASNOU

Del 28/2 al 20/3FOMENTANT LA IGUALTAT. Fotos a càrrec de DONESD’AVUI EL MASNOU

Del 21/3 al 10/4Cèlia Herce. Pintures

De l’11/4 al 8/5ICONOGRAFIA JORDIANA. Sant Jordi en l’art, numismà-tica, medallística, costumari popular, etc.

Col·leccionismeTROBADA MENSUAL D’INTERCANVI DE PLA-QUES DE CAVA, PUNTS DE LLIBRE, SEGELLS,MONEDES, POSAVASOS, GOIGS, ETC.(Cada segon dimecres de mes, al local social de Gent del Masnou.)Properes trobadesDimecres 11 de març, de 7 a 9 del vespreDimecres 8 d’abril, de 7 a 9 del vespre

PLA

QUESCAVA

I n f o r m a

L’endevinallaper V.D.R.Són dos germanets rodonsque amaguen dintre si,tant si dormen com si no,dues nines de safir.

Resposta: Els ulls

TeatreDiumenge 22 de març de 2009,

a les 7 de la tarda.Representació de l’obra:

IJAMINA’TCia. NARINANTI

(IJAMINA’T és una adaptació de l’obra“Dotze Treballs”, de Lluïsa Cunillé, amb laqual hem volgut, posant-hi un toc d’humor,mostrar la seva dislèxia social. L’obra ensha despertat la ijaminació i hem vist un

bon mitjà per expressar i reivindicar el queper a nosaltres té sentit.)

30

AMICS I ANTICS ESCOLTESDEL MASNOUPassejada matinal al Castell de Sant MiquelDiumenge dia 29 de març a les 9del matí a la plaça dels Cavallets.

El diumenge dia 29 de març, sortida matinal al Castellde Sant Miquel, municipi de Montornès del Vallès. Elcastell conserva part de la torre; està edificat sobre unantic poblat i la notícia escrita més antiga data del1109; altitud 426 metres. El punt de trobada serà a laPlaça dels Cavallets (Marcel·lina Monteys) a les 9 delmatí. Es donarà un itinerari i es faran parades per expli-car els diferents llocs per on passem. En arribar al llocde destinació, es donarà esmorzar. Activitat oberta pera tothom.

Cicle de conferències

Arxiprestat de la Cisa

DILLUNS 9 DE MARÇ:

LA FIGURA DE PAU EN ELS PRIMERS PENSADORS CRISTIANS

A càrrec del P. CEBRIÀ PIFARRÉ, monjo deMontserrat i professor de la Facultat de Teologia de

Catalunya.

DILLUNS 16 DE MARÇ:

PAU MISSIONER I APÒSTOLA càrrec de Mn. ARMAND PUIG, Degà i professor

de la Facultat de Teologia de Catalunya.

DILLUNS 23 DE MARÇ:

SANT PAU MÍSTICA càrrec de la Sra. CONCEPCIÓ HUERTA, llicen-ciada en Bíblia, secretària de l’Associació Bíblica de

Catalunya i secretària del Departament de Moral de laFacultat de Teologia de Catalunya.

Totes les conferències se celebraran a la Parròquiade Sant Pere del Masnou a les 21’30

Bacallà a la MelIngredients

1 kg de morro de bacallà dessalat2 tasses de melfarina

ElaboracióNetegem de pells i espines el bacallà. Per dessalar-lo, cal cobrir-lo amb aigua tèbia, que anem canvianttot sovint.Posem el bacallà en aigua freda dins d’una cassolaa foc lent perquè es vagi coent a poc a poc. Quanes vagi cremant l’escuma que sura a l’aigua, retiremel bacallà i el deixem refredar sobre una drap netperquè deixi anar tota l’aigua.A continuació,preparem una pasta fina amb la fari-na, part de l’aigua de la cassola on hem bullit elbacallà i la mel. Cal barrejar-ho tot fins que la mes-cla quedi homogènia.Quan el bacallà ja sigui fred, l’arrebossarem amb lamassa i en fregim els trossos en oli no gaire calent.

Un plat que deixarà els vostres convidats bocaba-dats.

Sant Felip, 45 · 93 540 97 41 · El Masnou

elcullerot@hotmail.com

De tot per a la cuina

La cuina de l’Antònia

S e r v e i s i m m o b i l i a r i s e n g e n e r a l

Administració i venda de pisos, cases i rústiques.

Propietat horitzontal Assessoria jurídica

FF PP

FFFinques PPPuig S L

Mossèn Jacint Verdaguer, 14 · El Masnou Tel. 93 555 10 60 / 17 61 • info@finquespuig.net

Portal social

Jordi Viñas Tremols 686 07 87 34W

WW

.ELMASNOU.COM

T/ 93.555.69.03

iCeigrupImmobiliarias

FINQUES MESLLOCLLIGOÑA CAYETANO

Sant Miquel, 23 - 08320 el Masnou - www.meslloc.com

ASSESSORIA IGLESIASFISCAL • LABORAL

• COMPTABLE • ASSEGURANCES• GESTIÓ IMMOBILIÀRIA• GESTIONS DE TRÀNSIT

Sant Miquel, 21, A, baixos • 08320 El MasnouTels. 93 540 40 53 · 39 95 · fax. 93 540 40 53

Agrupació Sardanista del Masnou

37è Aplec del Masnou29 de març del 2009

Programa:A partir de les 11 del matí al pati del Casino amb les cobles: Marinada i

Jovenívola de Sabadell. A la tarda a partir de les 4 les mateixes cobles i,a més, s’hi afegirà La Principal del Llobregat, amb concurs de colles

improvisades, rifes i premis per a tothom.

Al migdia Dinar de Germanor Arròs Sardanista, pollastre amb samfaina, mousse de llimona, pa, vi,

aigua, cafè, gotes i cava. Preu: 15€ (reserva anticipada de tiquets)

Rellotgeria Fama: C/ Navarra,46 tel. 93.555.06.96La Barberia: C/ Pere Grau,110 tel. 93.540.71.59

Venda de tiquets a Caixa de Girona 2030 0191 33 3300001585

Fira i exposició de dibuix i pinturaDe 12 a 14 i de 16 a 19, al pati del Casino

Artistes masnovins i masnovines, que exposaran les seves obres. Organitzada per la Regidoria de Cultura de l’Ajuntament, la Comissió de la Fira de Dibuix

i Pintura del Masnou, integrada per Carles de la Torre i Pepe Jiménez, i l’AgrupacióSardanista del Masnou.

Continuem fent classes per aprendre a ballar sardanes, cada dimecres nofestiu de 2/4 de 9 a 2/4 de 10 del vespre, al nostre local, plaça d’Ocata

núm 8; per a informació, telèfons 93 555 06 96 i 646 07 77 40APUNTEU-VOS-HI!,

La Junta de l’Agrupació convida el poble del Masnou a participar

en aquesta festa gran de la Sardana.Fem entre tots una gran rotllana!

Hi col·labora