Butlletí Gent del Masnou 3a època núm. 335, Octubre del 2015

GENT DEL MASNOU

Pere Grau 12-14. Te l 93 555 18 60

LIQUIDACIÓPER JUBILACIÓ

Fins a finals d’any o exhaurir existències

Recollida a domicili i substitució de cotxe gratuït · Manteniment de motocicletes i vehicles clàssics. ITV 100%

Àngel Guimerà, 14, el Masnou (Ocata) Tel. Fax 93 540 31 57 · genis.oliveras@gmail.com

TALLERS MASNOUGenís Ol iveras M U LT I M A R C A

T/ 93.555.69.03www.meslloc.com

FINQUES MESLLOCLLIGOÑA CAYETANO

S a n t M i q u e l , 2 3 - 0 8 3 2 0 e l M a s n o u -

Compravenda - Admin is t rac ió - ASS. jur íd ica

Mossèn Jacint Verdaguer, 14 · El Masnou Tels. 93 555 10 60 / 17 61 · Fax 93 555 28 90

www.finquespuig.net · info@finquespuig.net

Butlletí mensual de Gent del Masnou, associa-ció cívico-cultural, recreativa i esportiva inscritaamb el número 7.669 al registre d'associacionsde la Generalitat de Catalunya.

Equip de Redacció:Joan Camps - Joan Casals - Joan Muray -Esteve Pujol

Portada: El Bolet i la gènesi de les cultures.Dibuix d’Apel·les Mastres. 1854-1936

Disseny i muntatge: Taller de publicitat

Publicitat: 93 555 80 06

Imprimeix: Jobagraf.

Tiratge: 3.500 exemplars.

Paper ecològic de 90 g.

Edita: Gent del MasnouDipòsit legal B. 29.758-87

GENT DEL MASNOUDr. Agell, 908320 El MasnouT. 93 126 82 20gentdelmasnou@gmail.comwww.gentdelmasnou.cat

L'entitat Gent del Masnou no es fa responsable,necessàriament, del contingut dels articles signatspels seus col·laboradors.El repartiment d’aquest butlletí als socis es fa amb elsuport de l’Ajuntament de la Vila.

SumariEDITORIAL........................................................................................................ 3BÚSTIA OBERTA.............................................................................................. 5MANDAT DEMOCRÀTIC J. Camps .................................................................. 7DIMECRES 2 I DIJOUS 3 DE SETEMBRE Joan Maresma Duran .................. 8GAIREBÉ TOT AIXÒ ÉS VERITAT Carles Maristany ....................................... 9HISTÒRIES DE LA VILA Joan Muray ................................................................. 10LA CORAL XABEC I ELS ACTES DE L’11S Esteve Pujol.............................. 13 CAMPIONAT DE DÒMINO Victor Domingo ..................................................... 13TEATRE CAPITAL Rosa M. Isart ........................................................................ 14CRÒNICA Joan Muray ......................................................................................... 15RAFAEL DURAN J. Condeminas ......................................................................... 16PARLEM DE LLIBRES Pere Martí Bertran ......................................................... 17ARRAN DE SÒL Pledebuit .............................................................................. 18LA CUINA DE L’ANTÒNIA ...................................................................................... 18GENT DEL MASNOU INFORMA ..................................................................... 19LA PUNTA DE LA LLENGUA (69) Esteve Pujol .............................................. 19

…Amb fermesa i confiança i per aconseguir un país normal, amb tots els ets i uts,el 27-S fem sentir les nostres veus a les urnes…. Amb aquestes paraules finalitzàvem l’editorial del Butlletí del mes passat, amb elferm desig d’assolir la plena normalitat d’un país lliure, un país major d’edat, quevol decidir pel seu compte, sense intermediaris, i així ha estat; les urnes han expli-citat amb claredat que hi ha una majoria de ciutadans catalans que aposten per lavia de la independència, sense violència ni trencadisses, resultat legitimat i afermatper una participació rècord en unes eleccions al Parlament de Catalunya (77,44%)a les quals s’ha volgut negar el caràcter plebiscitari que el poble català els ha ator-gat, davant la impossibilitat de convocar un referèndum com hauria estat desitjable,pactat i negociat amb el govern de l’estat, com Escòcia, per exemple.Païda la natural eufòria dels resultats, ara cal posar tota la carn a la graella per talque les dues forces clarament independistes arribin a un consens per poder tirarendavant l’enorme feinada que se’ls presenta, tant de portes endins, al Parlamentde Catalunya, com de portes enfora, al govern de l’estat, que, com ja ens hi téacostumats, segueix i seguirà ignorant i menystenint les proclames del poblecatalà. És l’hora de deixar de banda les diferències –que n’hi ha, és clar que sí–entre JxSí i la CUP i prioritzar el que ens estem jugant: la continuïtat del procés ine-quívoc cap a la independència. No és l’hora de malbaratar tants esforços, neguitsi entrebancs superats per arribar on som; és l’hora de ser generosos i fer valer l’en-teniment més que la rauxa; és l’hora de reconèixer al poble català i les forces cívi-ques de l’ANC i Òmnium les grans mobilitzacions que ens han dut fins aquí; és l’ho-ra de lligar i d’anar units cap al gran objectiu. Si us plau, ara no ens falleu!Com tenim per costum, reproduïm les dades facilitades per l’Ajuntament delMasnou per tal de contrastar els resultats assolits a la nostra vila en relació al con-junt de Catalunya:Junts pel Sí ha estat la candidatura més votada al Masnou a les eleccions alParlament de Catalunya d’aquest 27 de setembre de 2015, amb un total de 6.811vots (47,92% del total). La segona força més votada ha estat Ciutadans (C’s), amb2.111 vots (14,85%); seguida per la Candidatura d’Unitat Popular (CUP), amb1.473 vots (10,36%); la candidatura Catalunya sí que es pot, amb 1.173 vots(8,25%); el Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC), amb 1.107 vots (7,79%);el Partit Popular (PP), amb 989 vots (6,96%), i Unió Democràtica de Catalunya,amb 334 vots (2,35%). També s’han comptabilitzat 75 paperetes en blanc (0,53%)i 47 paperetes de vot nul (0,33%). La participació al municipi s’ha situat en el81,50%, cosa que vol dir que 14.260 masnovins i masnovines han exercit el seudret de vot.Felicitem i felicitem-nos, doncs, per la gran participació cívica dels masnovins i pelsresultats obtinguts en aquestes eleccions democràtiques tan transcendentals per alnostre país.

El President

Editorial AMB FERMESA I CONFIANÇA (BIS)

3

FES-TE SOCI DE GENT DEL MASNOU

Dr. Agell, 9 · 93 126 82 20

gentdelmasnou@gmail.com www.gentdelmasnou.cat

--------------------------------------

LA CORAL XABECDEMANA

CANTAIRESTothom qui hi estigui interessat

hi serà ben rebut. Ens calen veustant de dones (sopranos i

contralts) com d’homes (tenors i baixos). Animeu-vos-hi i veniu

a provar la veu qualsevol dimartsabans de començar l’assaig, osigui, una mica abans de dos

quarts de deu del vespre.

Qui canta, els seus malsespanta!

GENTDEL MASNOU

TotsSants

M. de Déu del Pilar

FARM

AC

ÈUTI

CS

DEL

MA

SNO

U 24 hores al seu serveiFARMÀCIA DE GUÀRDIA

La farmàcia de guàrdia serà oberta 24 hores seguides. De les 9.30 del matí a les 9.30 de l’endemà.

-- Octubre 2015 --

-- Novembre 2015 --

293031

123456789

101112131415161718

dijousdivendresdissabte

diumengedillunsdimartsdimecresdijousdivendresdissabtediumengedillunsdimartsdimecresdijousdivendresdissabtediumengedillunsdimartsdimecres

FàbregasViaynaDominguez

DominguezOcataRieraFàbregasViaynaDominguezAymarAymarRieraFàbregasViaynaDominguezAymarOcataOcataFàbregasViaynaDominguez

dijousdivendresdissabtediumengedillunsdimartsdimecresdijousdivendresdissabtediumengedillunsdimartsdimecresdijousdivendresdissabtediumengedillunsdimartsdimecresdijousdivendresdissabtediumengedillunsdimartsdimecres

123456789

10111213141516171819202122232425262728

DominguezAymarOcataOcataFàbregasViaynaDominguezAymarOcataRieraRieraRieraDominguezAymarOcataRieraFàbregasFàbregasDominguezAymarOcataViaynaFàbregasViaynaViaynaAymarOcataRiera

Aymar (Maricel)Almeria, 14 · 93 555 03 81 9.15 - 21 9.15 - 14

Domínguez (Est. Masnou) Enamorats, 2 · 93 555 59 36 8 - 20.30 9 - 13.30

FàbregasNavarra, 68 · 93 555 19 79 9 - 13 i 16.30 - 20 9.30 - 13

OcataJFKennedy, 5 · 93 555 33 08 9 - 20.30 9 - 20.30

Riera (Club nàutic)

J.Llimona, 22 · 93 555 08 55 9 - 20.30 9 - 20.30

Viayna C Prat de la Riba, 23 · 93 555 04 03 9 - 20.30 9 - 14

Horaris de les farmàcies del MasnouDe dilluns a divendres Dissabte

de bon matí... a mi i a lameva família en portar-mela Rita al carrer SantRafael, el meu carrer.Molts de vosaltres que arallegiu aquest escrit ens heufet arribar la vostra alegriade tenir aquest nou capgròsa la Colla de Geganters iaixò em fa molt feliç. Moltagraïda.Gràcies.

Rita Terradas-----------------------------------------

ELS TARONGERS DELCARRER SANT FELIP

Una vegada més el munici-pi del Masnou ha canviatd’alcaldia i d’equip munici-pal. Però els veïns del po-ble tenim la mateixa por-queria als carrers. Delstarongers del carrer de SantFelip ningú no se’n preocu-pa, mani qui mani. Ens hem passat tot l’estiuamb el quit d’aigua i sabó,obligats a netejar tot sovintles voreres perquè els via-nants no es quedessin en-ganxats en la mena de líquidviscós que deixen anar elstarongers, que estan malalts. Fins quan haurem de supor-tar que aquests arbres ma-lalts estiguin carregats d’a-belles i afectats de pugó,que entra als nostres jar-dins i els malmet?

Montserrar Valldeperas Roig

FRANCAMENTEl meu ànim a la nit del 27era baix ja que les expecta-tives eren unes altres; peròara, després del pitjor bonresultat com diu un com-pany, cal analitzar la situa-ció i començar a planejar lapropera batalla. Hem rebutla patacada d’una onada-que no ens esperàvem, 80per cent de participació,però que sabíem que podiaarribar. Com en tota consul-ta important, molta gent esdesperta i, amb la por i l’en-torpiment mental del son,diu i fa coses sense pensar-les. Com és possible queen indrets on abans gua-nyava el vot d’esquerra arahagi augmentat i guanyatun partit de tall dretà uni-onista? Quina mena decatalants som a Catalunya?Tanta por fa una RepúblicaCatalana? O és que faangúnia sentir-se català? Personalment penso quetothom té dret a viure, tre-ballar i fer arrels a Cata-lunya; però se’m fa estrany pensar, i potser estic equi-vocat, que molts catalans,evidentment no tots, pu-guin estar en aquesta terrad’acollida pensant a comespanyolitzar-la. Això, fran-cament, em desconcerta.

Lluís Valls Marí

AGRAÏMENTSeria injust per part nostrano reconèixer públicamentla tasca d’uns voluntarisanònims, que amb la sevadedicació totalment desin-teressada faciliten a perso-nes amb problemes de mo-bilitat que durant alguneshores d’estiu puguin sentir-se realitzats, en poder com-partir un bany amb els seusfamiliars a la platja; peròaquests voluntaris són per-sones amb noms i cognomsi pertanyen a una institucióque és la CREU ROJA.Aquestes persones són:Àlex Ortega, Cèsar Bacale,Gerard Beltran, Jèssica Se-bastian, Julián Ortega, Lo-renzo Hidalgo, Marc, Pau,Pablo Ariel Scarfo, Pau Al-bert, Pere Icart. GRÀCIESper les hores de dedicacióque heu tingut amb nosal-tres; i no podem finalitzar,sense agrair especialmentals altres voluntaris la tascaque fan diàriament, supervi-

sats per Hasina Ahmed iMeritxell Vila.

Carles Pardo i Felip mésCarme, Pilar i Tomàs.

-----------------------------------------

AGRAÏMENTEl 27 de juny a mig matívaig tenir una sorpresa moltagradable... vaig veure perprimer cop el Capgròs queporta el meu nom, Rita. Ja ala tarda se’n va fer el bateigi la presentació per tot elpoble. Tot el que vaig pen-sar i sentir se’m fa difícild’expressar i ho guardaréd’una manera entranyableen el meu record. Però síque puc expressar en veualta el meu agraïment,especialment a en JaumeOliveras per la proposta defer un capgròs per valorar lameva tasca com a masnovi-na que estima el seu poble;a la Colla de Geganters delMasnou per l’organitzaciódel bateig i per la sorpresa

5

Les cartes de la Bústia Oberta cal que portin: nom, cognoms, adreça, núm. delDNI i signatura de l’autor i es publicaran amb el nom i cognoms de l’autor o ini-cials. En cap cas no es publicaran cartes amb pseudònim. L'extensió no exce-dirà de 1.500 caràcters, espais inclosos; en cas contrari, la Redacció podràabreujar-les o rebutjar-ne la publicació. Gent del Masnou no es fa responsabledel contingut de les cartes. Seleccionarà les que siguin d'interès general i no man-tindrà correspondència amb els seus autors.

50è Curs de Balls de Saló deGent del Masnou

Passa-t’ho bé!

Del setembre a desembreCada divendres de 20.30 a 22

Rock, tango, cha-cha-cha, vals, polca, fox, pas doble, mambo, etc… A partir de nivell 0

Preu parella soci: 80 € / no soci 90€Inscripcions i pagament a CatalunyaCaixa fins al 18 de setembre

informació a Gent del Masnou Dr.Agell, 9, de 6 a 2/4 de 9 del vespre 93 126 82 20

Places limitades • Vocalia Recreativa • gm.recreativa@ya.com

GARNATXA, MOSCATELL, MISTELA, Vi NOVELL

Vins, caves i licors. Gran seleccióde vins. Vins al detall

Àngel Guimerà, 12 el Masnou

93 540 29 53

Mestres Villà, 101, 93 555 16 64 el Masnou

De tot per fer els vostres panellets i receptes de tardor.

www.canrac.com

www.canrac.com

Fruites i vins de tardor;tota una festa!

Fruites i VerduresPrimera qualitat

Estem a Navarra / Cristòfol Colom

Navarra, 76 93 540 40 04 - 627 21 23 16http://facebook.com/fruitistabero

Mestres Villà, 115

la_fruita la-fruita lafruita.com618 763 52993 540 34 74

C/ Sant Felip(Pas del Port, 5)

SERVEIS DE NETEJA

93 555 76 61609 72 65 16

Sant Felip, 11593 555 03 07 El Masnouinfo@academiaperello.com

ESO · BATXILLERATUNIVERSITAT

El centre d’estudis de preparació i repàs de mésalt rendiment al Maresme

s e c t o r c o m e r c i a l

CarrerSant Felip

- Tot per a la cuina -El Masnou, Sant Felip, 45 · 93 540 97 41

Badalona, Canonge Baranera, 75 · 93 384 43 51Igualada, Rambla Nova, 29 · 93 804 22 25

www.elcullerot.catelcullerot@hotmail.com

mena de joc brut abusant de la ignoràn-cia en l’extrem d’intimidar els jubilatsmés febles, dient-los que en un Estatcatalà perdrien les seves miserablespensions. Paradoxal i cínic argumentd’un partit tan implicat en l’estafa pira-midal de Bankia, que de la mà de Ratoha significat la ruïna de tants estalvia-dors jubilats atrapats en clàusules delletra petita usureres i enganyoses.També les altres formacions en contrade JUNTS PEL Sí han volgut escenifi-car la independència com les set plagu-es d’Egipte, tots plegats involucrant-hil’empresariat, la banca, Merkel, Came-ron i Obama. No cal fer especulacionsdels vots perduts, però segur que lacampanya de la por ha condicionat lavoluntat de milers de votants. Res a dir,la covardia aparentment gratis és temp-tadora, però sempre acaba passantuna factura impagable. Tot i això, elspartidaris del Sí, sumant escons, hanassolit la majoria absoluta i en nombrede vots la majoria els ha quedat en el47,85 per cent, o sigui al 2,15 per centde la majoria també absoluta.En aquests últims quatre anys he insis-tit molt assenyalant en aquesta pàginala perversió del partidisme polític, dona-da la polarització del poder entre el PPi el PSOE on per a ambdues forma-cions guanyar o perdre era directamentproporcional al contingut anticatalanistadel seu discurs, una tàctica destructivaque finalment els ha rebotat en contra,només cal veure on ha quedat relegat elPP en el nou Parlament. Però aquestaperversió de contraposar l’interès parti-dista en contra del bé comú de la ciuta-

dania que els dóna confiança també haquallat a tot el ventall de les formacionssortides del 27S, i avui per avui, si elsindependentistes hem de témer el mal-baratament del mandat democràtic quehem depositat a les urnes que ens dónamajoria absoluta en el Parlament deCatalunya, correm el greu perill quesigui la falta de mires de les formacionsamigues i afins a l’objectiu que ens haportat fins aquí. A Mas se’l pot conside-rar sota sospita de moltes coses, peròavui per avui només està imputat perhaver fet possible el referèndum del 9Ni honestament ningú no pot negar-li elliderat del mandat democràtic que ensdóna majoria absoluta en el Parlamentde Catalunya; en aquesta tessitura iposats a escandalitzar-nos amb la pellfina, avui podríem demanar com a euro-peus la dimissió de Merkel pel frausense precedents de la Volkswagen,que fa insignificant fins i tot la implicaciódel PP en el cas Gürtel, per citar el méssonat. No és la meva intenció defensarl’argument del “tu més culpable que jo”,però sí donar un toc d’atenció a les for-macions que, no havent guanyat enaquesta contesa, reflexionin, no siguique mirant-se el melic malbaratin ara elvaluós poder de la força en la feblesaque el joc democràtic els ha atorgat, unpoder estimable que, ben administrat,és la clau per assolir un nou Estatmodèlic per a Espanya i per a Europa,una implicació que ara està a l’abast dela generositat i del sentit comú de laCUP, de “Catalunya sí que es pot” itambé del PSC.

7

Un mandat és el contracte pel qual unapersona transfereix a una altra la sevarepresentació i aquesta l’accepta perefectuar, en nom d’aquella, uns actesdeterminats. Aclarint aquest significatpodem estalviar-nos quasi totes les dis-quisicions partidistes que ens hanmarejat des del 2010 quan el TribunalConstitucional va lapidar l’Estatut apro-vat pel Parlament de Catalunya i segui-ran marejant-nos davant els resultatsde les eleccions del 27S. Un esdeveni-ment atípic i extraordinari per a la granmajoria, de caire plebiscitari per alsvotants que hauríem volgut un referèn-dum a la canadenca o a la escocesa,però també un ensurt per als unionistesconfiats en un Rajoy convençut queCatalunya i els catalans només hem deser un bé usdefruit documentat en elRegistre de Propietat de l’Espanyaconstitucional com un dret de conques-ta o un botí de guerra.Però no cal dramatitzar ja que les cosessón com són i crec que, una vegadaaclarits els fets, podem resumir l’esde-veniment democràtic del 27S com uneseleccions excepcionals absolutamentlegals, en les quals, una vegada escru-tat el 99,6% dels vots, ha resultat queun milió sis-cents onze mil vuitanta-trescatalans amb dret al vot i degudamentidentificats i legitimats hem emès unmandat democràtic a favor de la forma-ció electoral JUNTS PEL SÍ perquè enel nostre nom s’iniciï el procés per asso-lir democràticament la plena indepen-dència de Catalunya i constituir unEstat de ciutadans susceptible de se-guir formant part de la Unió Europea jaque per mera definició tots els qui hemvotat aquesta formació ja en som, d’eu-ropeus.És clar que els resultats haurien pogutser encara molt més favorables aJUNTS PEL SÍ, atès que les altres for-macions contràries a la independènciade Catalunya, que han quedat ressaga-des, no han parat d’assenyalar les terri-bles calamitats que comportaria laseparació d’Espanya. Un PP senseescrúpols fent abús de poder i tota

MANDAT DEMOCRÀTICJoan Camps i Ortiz

Molt maca va ser l’escena al final delpartit entre l’Internacional de PortoAlegre i el Vasco da Gama. L’equip delsud havia guanyat 6 a 0 a l’equip cario-ca el dia 2 de setembre. El porter delVasco, Jordi el seu nom –sí, com encatalà; no en sé el motiu–, sortia cap-baix del camp, amb cara de cir-cumstàncies després d’haver rebut sisgols en una nit… Però el porter Muriel,de l’equip rival, de l’Inter, el va anar aabraçar. I tots dos van deixar el campjunts. Muriel era el qui parlava sempre,com si volgués consolar l’altre i dismi-nuir o suavitzar el seu dolor o la sevavergonya. Fins i tot es pot endevinar elque deuria dir Muriel: “El futbol és així,la golejada és un accident, demà seràun altre dia, has d’aixecar el cap…” Perdarrere dels planys hi havia un admira-ble gest de solidaritat…Muriel era el porter titular de l’Inter i elseu suplent és el seu germà Alisson.Però aquest era el titular en els últimspartits i Muriel va acceptar ser substi-tuït pel germà, sense ressentiment otrauma familiar aparent. L’Alisson vaser convocat pel tècnic de la canarin-ha, l’obsolet Dunga, i Muriel va tornara ser titular davant el Vasco da Gama.El dimecres no va rebre cap gol i laseva millor intervenció va ser l’abraça-da humanitària al Jordi, que és el por-ter suplent també. El titular va ser con-vocat per la selecció d’Uruguai…El dijous dia 3 de setembre, tots elsdiaris i televisions van publicar o mos-trar aquelles terribles imatges del nende Síria ofegat en una platja deTurquia, víctima del naufragi del vai-xell en el qual viatjava amb una famí-lia d’immigrants clandestins que inten-tava arribar a Europa, part de la llevade desesperats que envaeix el territo-

Dimecres 2 i dijous 3 de setembreJoan Maresma Duran

ri i la consciència –si Europa encara laté; sembla que el més important éspagar el deute – del primer món.No hi ha res que uneixi, que lligui labonica escena del dimecres amb lesfotos esgarrifoses divulgades eldijous. Potser fins i tot és lleuger o frí-vol comparar l’episodi del bon caràcterde Muriel, que ens omple d’admiració,amb les imatges del vailet mort, queens trenquen el cor. Però potser la relació sigui aquesta:en un món on les persones moren ennaufragis o ofegades dins de camions–i n’han mort milers aquest any– quanintenten fugir de la misèria, de la guer-ra i de la desesperança –és tot plegatcom una mena de genocidi crònic,que es repeteix de generació en gene-

ració– vull pensar que encara bus-quem petites proves de la solidaritathumana on és possible, fins i tot enpetits gestos com el de Muriel. Talvegada per no enfonsar-nos, nosal-tres també, en la desesperació…Aquesta desigualtat que divideix paï-sos internament també separa el món.Els refugiats que arrisquen la vida percanviar-la i millorar-la i que volen fugirde la fatalitat geogràfica que els hacondemnat a néixer en el cantó equi-vocat de la frontera, lluiten per tren-car-la. Malgrat hagin de deixar pelcamí deixalles de guerra, com uninfant mort a la platja.Homo homini lupus… L’home és unllop per a l’home. La humanitat no haevolucionat gens…

8PD: L’oncle Cid en fa 86 el dia 16. Moltes felicitats.

9

FIRECREST D’ençà que la revista “Hoja del Mar”va aparèixer, tot cercant lectors, arafarà cinquanta anys, jo en sóc un assi-du lector. De primer el seu nom fou l’abans citat.Després d’un curt període, en gua-nyar lectors, empenta, prestigi i pàgi-nes, allò d’afegir-hi Hoja quedava forade lloc. L’actual ja en té 74 i amb airede créixer. Puntualment apareix cadames sens falta. Ara de Hoja res de res,MAR ja és tot un opuscle, referit apesca, piscifactories, sanitat marítima,transport, confraries, accidents i nau-fragis, vedes, fets històrics, etc.Aquest mes el número de sortida és el549 i acompleix els mesos de juliol iagost (les vacances manen). En començar a fullejar-lo, vaig quedargratament sorprès. A la pàgina 4 apa-reix un vell conegut meu… tan sols atraves de la lectura dels seus llibres.Alain Gerbault, home de somriureescàs i de mirada escrutadora,enamorat de la mar, enginyer de pro-fessió, pilot d’aviació durant la guerra,tot un personatge; es veu a la portadadret sobre l’escala de la cabina, mirantcap a popa per damunt de la llumbre-ra del seu estimat Firecrest.Llavors, el qui escriu deuria tenir uns15 anys. El cap ple de cabells i som-nis d’aventures, travessies a illesparadisíaques…El meu pare per fer-me content em varegalar el primer llibre de la trilogia

editat en rústica: Solo a través delAtlántico i que jo vaig llegir unes quan-tes vegades en pocs dies. El pare m’aclaria allò que no m’eraprou clar; especialment en navegació imeteorologia. Crec que tots dos vampassar unes estones entranyables,boniques de recordar… pare… pare… Vist el meu interès per la navegació, lapesca, les calmes, el mal temps, lamar així en femení, em va comprar elsdos volums que faltaven: À la poursui-te du soleil, edició francesa de l’any1929, i En la ruta de regreso, versióespanyola i en rústica editada el 1930a Barcelona per José Montesó (portaen la primera pàgina un enganxall quefa present el preu de venda: 7’5 ptes.Tothom diu que vam ser uns afortu-nats de poder entrar a la zona de l’eu-

ro. Jo segueixo tenint els meus dubtes;de llavors ençà tot s’ha encarit i aquellacosa simple, senzilla, que avui no val niun euro, ja té un cost de, diguem-ne,166 pessetes.Vegeu: El llibre edició any 1930: el seucost fou de 7,50 ptes, en euros 0,05.El llibre edició 2015 val 14 euros,2.329,40 pessetes.Tot i el preu, encoratjo els meus lectorsi amics que, si tenen ocasió i els agra-den les travessies oceàniques, l’adqui-reixen. Els auguro moments esclatants.

Nota: Pel preu d’ara abans podries havercomprat 310 volums. “Els números canten”!

GAIREBÉ TOT AIXÒ ÉS VERITATCarles Maristany

AMICS I ANTICS ESCOLTES DEL MASNOU

“PARLEM DE BOLETS“Dissabte 14 de novembre de 2015 a les 7 de la tarda:

Conferència i mostra gastronòmica al local social de Gent del MasnouBolets, metzines i medecines

Conferenciant Dr. Piqueras, membre de la Societat Catalana de Micologia......

XVII TROBADA “ANEM A BUSCAR BOLETS”Diumenge 15 de novembre a les 8 del matí a la Plaça Marcel·lina Monteys (pl.dels Cavallets)

Activitat oberta i gratuïta per a tothomAmb la col·laboració de: Gent del Masnou i LaCaixa

Correus electrònics: akelamasnou@gmail.com - akelamasnou@hotmail.com

Darrera hora!Similitud:Tots els brillants són diamants,però no tots els diamants són brillants.

Tots els catalans són espanyols,però no tots els espanyols són catalans.

Punt!

10

brir de nou el comerç amb Amèrica.Diferents formes de veure les coses.

Bergantí CAUPOLICANBergantí de 158 tones, fet el 1853 ales drassanes de Mataró pel mestred’aixa Francesc Segarra, per als capi-tans Francesc i Pere Millet i Sust, decan Fita.La proesa d’aquest vaixell, i moltespecialment, fou la de travessar vint-i-quatre (24) cops el temible Capd’Hornos, al con sud del continentamericà, dotze d’anada i dotze de tor-nada. Un fet de què molt pocs vaixellspodien presumir aleshores.En aquell temps no hi havia el Canalde Panamà, que avui dia estalvia depassar-hi i n’escurça el temps empratper anar als ports de l’Oceà Pacífic.El Cap d’Hornos és un indret on con-flueixen tres oceans: l’Atlàntic, elPacífic i l’Antàrtic, amb gran quantitatd’illes i terribles esculls i, per acabar-ho d’adobar, fortíssims corrents i ventshuracanats. Per tant, és comprensibleque un vaixell de les característiquescom el que ens ocupa, i tots els delseu temps, ho tinguessin malament, ique el fet d’haver-lo passat tants copsfos una gran proesa. Els vaixells mas-novins de l’època feien a l’entorn delstrenta metres.Si en comptes de pertànyer a la mari-na mercant d’on encara estem, hohagués estat de la Royal Navy britàni-ca, es va comentar que hauria figuraten un destacadíssim lloc i se li haurienretut grans honors.Els germans Millet “Fita” el batejarenamb el nom de “Caupolican”, que erael nom d’un cabdill de l’ètnia araucana

pobles de Teià i Alella.Referent al vaixell, hi ha constànciaque fou construït el 1821 a les drassa-nes d’Arenys com a místic; i posterior-ment, el 1829, se’l dotà de més cabu-da i aparellat de pollacra i després depollacra/goleta.Quan el capità Mirambell féu la proesaérem ja al 1835, o sigui que ja teniaquaranta anys, i feia pocs anys que lescolònies s’havien independitzat d’Es-panya, i es convertiren en un reguitzellde noves repúbliques. Aquest fet propi-cià que fossin declarades “rebels” i esprohibís de comerciar-hi. Això féu ressentir el comerç marítim, iel nostre capità Mirambell va decidirposar-hi remei. Va sortir del port deTarragona amb càrrega d’ametlles iavellanes amb rumb al Brasil; però, enlloc d’anar-hi, enfilà rumb a l’Uruguai,a Montevideo; ho féu, però, amb ban-dera portuguesa.Tot i això, fou reconegut i empresonati incomunicat durant cinc dies. Per laseva tenacitat, al final aconseguí queel portessin davant del President de laRepública, el general Rivera, a qui vaconvèncer de reprendre les relacions iel comerç. El general, a més, va pro-mulgar un decret atorgant la llibertat iels drets dels uruguaians a tots elsespanyols detinguts.Retornà cap a la península, contentper haver reobert el comerç; però, enarribar a Cadis, les autoritats espa-nyoles l’empresonaren per haver trac-tat amb els “rebels”. Per sort hi haviauna influent colònia de catalans queaconseguiren alliberar-lo.Arribat a Barcelona, la rebuda foutriomfal, ja que havia fet la proesa d’o-

Al Masnou pràcticament tothom sap o,millor dit, coneix o ha sentit parlar de lahistòria de la seva marina mercant,una marina que al llarg sobretot delsegle XIX va ser esplendorosa.I ho fou per la quantitat de gestes quedugué a terme, així com pels braus ca-pitans sense els quals no haurien estatpossibles. Però també pel gran nombrede vaixells que foren propietat de mas-novins alhora que capitans; en tenim dedocumentats fins ara 411 (1) i, tal comja he escrit en unes altres històries (2),el rècord d’ells navegant fou el 1876,quan estaven en actiu 197 vaixells.Si de vaixells n’hi hagué aquest grannombre, el de capitans masnovinsencara fou més important, ja que n’hi hade documentats actualment (3) 777,pràcticament tots també durant el segleXIX. Durant aquest període gloriós de lamarina de vela, la nostra vila rondavaels 4000 habitants.Dels vaixells de què parlarem avui ja sen’ha escrit altres vegades (4), peròquasi sempre a tall de fitxa tècnica o béper les fites dels seus propietaris o capi-tans, però ara ho faré com un sol con-junt per enaltir, si hi cap més, les pro-eses que sis d’ells dugueren a terme.Si ja és de per si una gran proesa queuna població com aquell Masnou tin-gués més de quatre-cents vaixells iquasi vuit-cents capitans, encara hipodem afegir que sis dels vaixells du-guessin a terme els fets que relataré.Són aquests:

Pollacra/goleta CONSTANCIALa pollacra goleta Constancia, quanféu la proesa que la faria famosa, eracapitanejat per Joan Mirambell iBertran, capità nat el 27 de febrer del1795, quan encara el Masnou, junta-ment amb el veïnat d’Ocata i el de lescases del mar d’Alella, pertanyia als

Joan Muray

Històries de la vila

6 VAIXELLS MASNOVINSamb sis importants històries

El capità Joan Mirambell i Bertran i la Pollacra CONSTANCIA

11

(centre de Xile) que al segle XVI s’en-frontà als castellans que volien envairles seves terres. Al final fou vençut iretirat a les muntanyes, però fou traït icondemnat a mort, empalat.Els germans Millet es vengueren elbergantí Caupolican, i l’1 de gener del1873 el vaixell amb el nou propietariva naufragar a les costes de l’illa deMadeira.

Pollacra ISABELITA El fet remarcable d’aquest vaixell fouque, per la gran mestria del seu capi-tà, Bonaventura Millet i Bosch “Tetus”(el Masnou 1811-Barcelona 1894),guanyà la cursa i arribà el primer aAmèrica i portà els 20 primers bocoisde vi català a aquelles terres. No se’nsap la data.El vaixell fou construït a les drassanesmasnovines pel mestre d’aixa JoanCarreras l’any 1854. O sigui que laproesa devia ser entre el 1854 i pocsanys més tard, ja que el capità, per alseu temps, ja era un home gran.El fet ocorregué prop de l’estret deGibraltar on, a més del capità Millet“Tetus”, n’hi ha uns quants més, carre-

gats també amb bocois de vi català,però que esperaven que els correntsfossin propicis, ja que hi havia molt detràngol. El nostre capità, molt expert iveient la competència, aprofità unmoment que li va semblar propici perpartir, i amb allò que en termes marinsse’n diu “la bona” enfilà l’estret i arribà elprimer a Amèrica i s’emportà l’honor.

Corbeta EVASi l’anterior vaixell va portar el primervi català a Amèrica, aquest va dur d’a-llà, concretament del Perú, els primers

Capitans Pere i Francesc Millet “Fita” i el bergantí CAUPOLICAN

Capità Bonaventura Millet i Bosch “Tetus” i la pollacra ISABELITA en un temporal (exvot)

fesols a Europa, els anomenats fesolsde Lima, el nom dels quals en llatí ésPhaseolus limensis. La data sembla ser que fou el 1857,però el que no és sabut és el nom del

capità que el comandava aleshores.L’Eva era una corbeta construïda aLloret pel mestre d’aixa Agustí Guinartl’any 1857.Fou dels tants productes alimentarisque ens arribaren d’aquell continent apartir del segle XVI, un de força impor-tant, junt a la patata, els tomàquets,etc., que conformen la nostra dietaactual.

Bergantí MARIA ASSUMPTAL’heroïcitat d’aquest veler no fou capgesta com la resta dels que avuicomento; la seva gesta fou la llargasupervivència que va tenir, perquè vaviure cent trenta-set anys (137). Era elveler en actiu més vell del món.I si la seva vida fou llarga i amb unmunt d’entrebancs, la seva mort foutràgica i trista, ja que fou per causadels diners, els que hauria cobrat del’assegurança el seu darrer propietari,un anglès arruïnat.Fou construït a Badalona l’any 1858per encàrrec del capità masnovíJosep Isern i Maristany “Llop” (elMasnou 1809-1869), en un momenten què les quatre drassanes masnovi-nes estaven molt ocupades, i navegàper a ell fins al 1878.Venut, va passar a mans galleguesfins al 1918. El 1919 el trobem aValència, on encara conserva el seunom original. El 1923 li canvien el nompel de Pepita i el trobem matriculat aEivissa; encara navegà a vela fins a ladècada del 1930.A partir del 1949 està a Palma deMallorca i li canvien la vela pel motor ide nou el nom, ara es diu Ciudad deInca. Amb aquest darrer nom va nave-gar pel Mediterrani, portant fins i totcontraban.

Corbeta EVA

12

Lliga Marítima; i a Manila, de lesJuntes de Govern de les societats “LaElectricista” i “Compañía de Tranvíasde Filipinas”. La proesa, molt insòlita, fou deguda alfet que, en sortir del port americà, vatrobar un gran temporal, un huracà,amb el qual passaren lluitant durantcinc dies, amb greus perills de perdreel vaixell i la vida. La perícia del capi-tà i els seus homes s’enfrontà, tot ihaver de plegar veles, amb lespoques que deixaren, a l’huracà queels empenyia per la popa i els feiavolar per la cresta de les ones.La seva proesa fou molt comentada,no sols pel món mariner sinó per tot-hom, i en reberen moltes felicitacions.

Després de veure les fites excel·lentsde sis dels vaixells d’aquell Masnoudel vuit-cents, entendreu que no ésres d’estrany que, a la vila, el famósVíctor Balaguer la titulés com aRepública de Marins.

NOTES1- Aquest és el nombre documentat almoment d’escriure aquestes històries, estiudel 2015.2- Les de desembre del 2014.3- En escriure aquestes històries, estiu del2015.4- Tant en Palemó Anglès a La Nostra Marinacom jo mateix a Històries de la Vila.

FONS CONSULTATS- La nostra marina. Escrits de Palemó Anglèsi Sala, als butlletins de Gent del Masnou.- Històries de la Vila...del Masnou. Volums I, IIi III. De Joan Muray.- Dos segles de marina catalana. D’EsteveFàbregas i Barri.

Per al final, el 1978 arribà a Màlaga,on queda immobilitzat i serví demagatzem de bidons. El propietari, el1980, intentà desballestar-lo, però aúltima hora se salvà i el 1982 el com-prà el capità anglès Mark Litchfield i elféu restaurar sense escatimar-hi res ili tornà la seva majestuositat prime-renca, a més del seu nom original“Maria Assumpta”.D’aleshores i fins al seu trist naufragi ala costa de Cornualla, al sud-oestd’Anglaterra, va fer diverses traves-sies, tant per l’Atlàntic com pelMediterrani i serví de creuer de luxe,publicitat i fins i tot per filmar-hi unapel·lícula d’aventures “El senyor deBallantrae”.Aquell 1995, el seu propietari, pertreure diners de l’assegurança, va ferque naufragués. El problema fou quehi va haver tres morts. El resultat: ladesaparició del veler més antic delmón i el seu amo empresonat.

Corbeta PABLO SENSATAquest sí que també féu una grangesta. La travessia de l’Atlàntic, des deCharleston (EUA) fins a Gibraltar (GB)

en quinze dies (15), tota una proesa.La corbeta Pablo Sensat fou constru-ïda a Blanes pel mestre d’aixa JosepM. Vieta, l’any 1878, per un valor de180.000 pessetes. Fins al 1901 vaestar en actiu a la Comandància deMarina de Barcelona i la donaren debaixa per venda a un estranger ipassà a dependre de la de l’Havana.La seva gran gesta ocorregué el 1878,sent-ne el capità Salvador Maristany iSensat, quan, sortint del port deCharleston, als Estats Units, amb unatripulació de quinze homes, va arribaren tan sols quinze dies a Gibraltar.Salvador Maristany i Sensat (elMasnou 1853-1915), el capità que elcomandava, tenia aleshores vint-i-cincanys, i aquell 1878 l’havien nomenatcapità de la corbeta “Pablo Sensat”, ien fou fins al 1884. Havia navegat pertots els mars i oceans. També vaostentar diversos càrrecs, com, 1890,Inspector General de Navegació; a laGuerra de Cuba, amb el vaixell/correuMontserrat (el de l’havanera El meuavi) va trencar el bloqueig ianqui deCuba; va ser Vocal de la MarinaMercant; de la Junta Central de la

El MARIA ASSUMPTA navegant a tota vela i el dia del seu naufragi a la costa nort de Cornualles, Anglaterra.

Capità Salvador Maristany i Sensat i la maqueta de la Corbeta PABLO SENSAT

13

Anem d’11 de Setembre a 11 deSetembre excepcionals.La Coral Xabec, sota la direcció de laMontserrat Llagostera, va participaraltra vegada a l’ofrena floral a la Plaçade l’11 de Setembre de la vila, davantel monòlit commemoratiu.La plaça, malgrat l’episodi matutí depluja, era plena de debò; es veu quel’aigua no ens espanta.Després de les paraules de l’Alcalde ila lectura del Manifest Municipal, laCoral va cantar El Cant del Poble(Sagarra/Clavé/Vives/Capdevila).Entusiasme i fermesa, present i futur:Ningú ens prendrà la nostra llibertat!Hi va seguir l’ofrena de flors al peu delmonument: cinquanta-cinc entitatsmasnovines (sí, sí, 55!) hi van deixarflors i somriures entre aplaudiments.Quin goig d’estora de color i perfum!

Era un presagi de la catifa quilomètri-ca de més color i més somriures quea la tarda va curullar de gom a gom laMeridiana barcelonina.Bastoners, trabucaires…; i per clourel’acte cívic, és clar, Els Segadors als

llavis i als cors de tots els qui hi éremi, ben segur, de molts que no hi eren ihaurien volgut ser-hi; la Coral hi vaposar la polifonia.Any rere any, il·lusió sobre il·lusió,esperança.

11 de Setembre del 2015

LA CORAL XABEC HI TORNA A SEREsteve Pujol i Pons

Dòmino Víctor Domingo Vocal de Recreativa

Recordem una de les activitats fetes en la Festa Major del Masnou. Es va fer un campionat open de dòmino per parellesorganitzat per Gent del Masnou. Ens vam reunir 14 parelles en el Casino del Masnou i vam competir durant tot el dia. Ambun esmorzar complert, férem 3 partides al matí, al migdia cap a casa a dinar; i a la tarda hi tornàrem amb dues partidesmés. En acabar, el Sr.Alcalde del Masnou va fer entrega dels trofeus als guanyadors. Tots contens de passar un dia amèi amb bona companyia, ens vam acomiadar fins al proper campionat. Esperem repetir-lo en la Festa Major del proper anyamb més participants.El resultat final va quedar així:

14

ASSESSORIA IGLESIASFISCAL • LABORAL

• COMPTABLE • ASSEGURANCES• GESTIÓ IMMOBILIÀRIA• GESTIONS DE TRÀNSIT

Sant Miquel, 21, A, baixos • 08320 El MasnouTels. 93 540 40 53 · 39 95 · fax. 93 540 40 53

Als vespres Fem comandes a domicili Alella, el Masnou, Teià i Premià de Mar. De dimarts a diumenge de 20 a 22.30/23h

Comanda mínima 15€

93 555 78 94

Prat de la Riba 98 (Camí Ral Ocata) el Masnouwww.frankfurtparera.com · frankfurtparera@hotmail.com

e s c o l a d e m ú s i c a

Emma Calvo

C/Par lament de Cata lunya 28, e l Masnou 93 540 86 96 · 630 16 33 26

T’agrada cantar? T’agrada el gospel?

Matrícula oberta

Temporada 2015/2016

Teatre capital(La cartellera barcelonina)Rosa M. Isart (rmisart@hotmail.com)

Nova temporada teatral. Benvinguda. Focalitzem cap aaquest octubre. Comprovem que pel setembre s’ha estrenat alTeatre del Raval (c/ de Sant Antoni, 12, tot tocant al Mercat deSant Antoni, cantonada amb el bar-restaurant Els Tres Tombs)un musical, de petit format, molt gamberro, original i estrambò-tic. Fem referència a Van Gogh, el musical, escrit per Joan iRoc Olivé (signen també la direcció i música), una produccióTestistostigues. Amb previsió de ser-hi en cartellera fins a l’1 denovembre, l’espectacle és ben recomanable per sortir al carreramb forces, energia i optimisme, o com a prèvia d’aventuresnocturnes. Esbojarrat i arriscat, s’esbossen episodis de la vida(lliure versió biogràfica) del pintor neerlandès Vincent vanGogh (1853-1890), postimpressionista i pioner de l’expressio-nisme. L’actor Roger Pera fa el paper de (l’infantil, emocionali ultraenèrgic) Vincent amb convicció i lluita. Mingo Ràfols,atractiu, esplèndid, omplidor de l’escena, és la comparsa pictò-rica, l’amic i pintor Paul Gauguin (1848-1903). Finalment, eltercer element actoral el constitueix Miquel Malirach (Cop derock, 2011-12, Teatre Victòria; Vida privada, 2010, TeatreLliure) en el paper de la prostituta de metro vuitanta (homenot,alta i nassuda) Úrsula Layer, que fa delirar de gust el públic: esmou com la millor geganta, canta amb molt de ganxo, peresdevenir inoblidable. Una cirereta: la música en viu, a travésde tres músics a mà esquerra de la platea (guitarra acústica:Dionís Olivé; guitarra elèctrica: Víctor Gorriti; violí: NúriaGarcía) que aporten bellesa sonora.Continuem al Teatre del Raval. Data, mes, assenyalat. Secelebra la vintena edició de la Mostra de Teatre de Barcelona(del 5 d’octubre al 2 de novembre). Per exemple, el dimecres7 d’octubre, Be Good is ofereix una obra pràcticament sensetext que ens endinsa en un món oníric amb grans esperances.El dimecres 14 un text de Cristina Clemente, Love Verkanding,puja a escena amb direc-ció de Raquel Reyes. Fins al 18 d’octubre,Sócrates, juicio y muertede un ciudadano, deMario Gas i AlbertoIglesias, gran èxit de críti-ca i públic del Festival Grec 2015, torna al Teatre Romea amb

Josep Maria Pou com a protagonis-ta (dóna vida al pensador cèlebre). 31d’octubre. L’espectacle per a tota lafamília Patufet, el musical aterra alTeatre Coliseum (Gran Via, 595).Entre la nòmina actoral, el nostre des-tacat Miquel Malirach :-).Senyors, senyores, s’obren les sales.Entra el misteri i la passió pel teatre,altra vegada. Una mica d’estalvi, ianem-hi.

SALAAUTOMOCIÓ• MECÀNICA I ELECTRICITAT DE

L’AUTOMÒBIL• PNEUMÀTICS• ALINEACIONS • AIRE CONDICIONAT

C/. Xile, 1. Tel 93 540 42 04 • El Masnou

des de l’empatia i la proximitat...He volgut portar aquestes pinzelladesdel gran artista que fou Ramon Calsina,no sols per la seva innegable vàlua i perl’honor que representa el Museu deMontserrat, ans també perquè la sevaobra va estar present a la nostra Salad’Art quan, amb motiu del centenari delpintor, vam tenir una mostra del seu artentre agost i setembre del 2001.En aquella mostra s’hi exposaren vintobres seves, així com el seu retrat i unbust en bronze. Alguns d’aquells qua-dres pengen ara al museu montserratí.

Són obres que no deixen indiferent aningú.Abans de cloure aquesta crònica/home-natge, voldria dir també que ara, alveure-les al cap dels anys i amb mésveterania, diria que la seva obra no solsés el que es diu més amunt, sinó que ésuna obra que amaga un cert misteri, unmisteri que sols els genis saben i podentransmetre.Per molts anys, Fundació RamonCalsina, per permetre’ns gaudir d’a-questes obres excepcionals.

Cròniques MUSEU DE MONTSERRATCALSINA… remembrançaJoan MurayVocal de Cultura

Dissabte 11 d’octubre a les 8 del vespre a la P. d’Ocata

Botifarraa la HispanitatVine-hi i fes una bona botifarra per 5€Música, Parlaments, Tabalers i Bastoners

Dissabte 31 d’octubre. Cercavial 19’30 Pl. d’Ocata

A les 20, Altell de les Bruixes

Castanyot Música, castanyes i vi bo

Hi col·laboren: Can Rac, Pastisseria Miquel, El Tastet, Serveis integrals, Obres i reformes Pere Alabau,

El celler del Mar

Del 17 de juliol al 8 de novembre d’a-quest 2015, el magnífic i completMuseu de Montserrat, un esplendorósespai cultural que alberga una de lesmés grans col·leccions de pintura cata-lana, ens mostra una gran diversitat deltreball que aquest mestre de la nostrapintura va deixar, mostra que ha aportatla Fundació Ramon Calsina.Ramon Calsina i Baró va néixer alPoble Nou el 1901 i va morir aBarcelona el 1992. Fou, a més de pin-tor, dibuixant i gravador. Al llarg de laseva vida va fer més de cinquantaexposicions. Havia estudiat la tècnicapictòrica a l’Acadèmia Baixas i a Llotja.Com diu el magnífic catàleg editat per al’ocasió: ...l’obra de Ramon Calsina sorprènper la seva tremenda varietat i imagi-nació i per la seva força......Calsina dibuixa i pinta estats d’à-nim, sap copsar els sentiments,retrata l’ànima humana amb els seusdefectes i vivències i ho fa sempre

15

16

Possiblement a molts no els digui reso gairebé res aquest nom, peròaquest actor va ser molt popular alcinema espanyol dels anys quaranta.Ell i l’actor Alfredo Mayo van ser elsgalants de moda d’aquells anys.Durán va protagonitzar pel·lículesimportants com, per exemple, ElClavo, Eloísa está debajo de unalmendro, La fe, La tonta del bote id’altres, i va treballar amb actors iactrius de renom com FernandoFernán Gómez i Amparo Rivelles.Algunes de les seves pel·lícules s’hanvist recentment per televisió. Els anyscinquanta es podrien considerar el de-clivi de la seva carrera d’actor, encaraque intervenia en coproduccions ambpapers de menor importància.La vertadera raó per la qual escricsobre aquest actor no és solament laseva importància artística, sinó tambéperquè durant una temporada va viureal Masnou. Això devia ser a primersdels anys seixanta. En aquella èpocaencara participava en el cinema, peròla seva principal ocupació era eldoblatge de pel·lícules en un estudi deBarcelona. Possiblement per aquestaraó va venir al Masnou. Naturalment,ja no era l’estrella del cinema quehavia estat, però era prou recordat perdespertar la curiositat de molts vila-tans. Durant la seva estada entre nos-altres va fer amistats, entre elles elmeu pare, com podeu veure per lafoto de l’article (el pare és el de lacamisa blanca). En una ocasió elsenyor Durán va venir de visita a casai, molt amablement, ens va explicarmoltes anècdotes i vivències sobre laseva carrera d’actor. Jo el recordocom una persona educada i amable,però molt afectada en la parla i elsgests, semblava talment que estiguésactuant, potser en podríem dir que era“deformació professional”. Durant laseva estada al poble, estava acompa-nyat per una senyora molt guapa i unanena d’uns deu anys. A part de veure’lpel poble, també havíem coincidit alscinemes La Calàndria i el Casinet on

crec que tenia entrada gratuïta, possi-blement per l’admiració que encaradespertava en els dirigents d’aquestesdues societats.La veritat és que vivia modestament,per no dir precàriament. En elsmoments de la seva màxima populari-tat havia finançat algunes pel·lículesque no van tenir èxit i, per tant, hidevia haver perdut molts diners. A partde galant, se’l considerava un bonactor, encara que posteriorment no vatenir la projecció com d’altres com-panys seus, com Paco Rabal, Fer-nando Rey o Luis Prendes, aquestúltim també va passar temporades alMasnou. En el curs de la seva visita,

recordo que ens va dir que quanpogués deixaria el cinema i la veritatés que a l’any 1965 es va retirar defi-nitivament del món de l’espectacle. Non’estic segur, però crec que va acabartreballant com a directiu d’una empre-sa de distribució cinematogràfica. Laseva filla, Maria Durán, va ser hostes-sa d’aquell popular concurs televisiuUn, dos, tres... responda otra vez iposteriorment va formar part del triomusical Acuario, d’efímera trajectòria,junt també amb la recent finada MayraGómez Kempt, també popular presen-tadora d’aquell concurs.Rafael Durán va morir a Sevilla a l’any1994 a l’edat de vuitanta-dos anys.

RAFAEL DURÁN, un galant de cinemaJosep Condeminas

17

EL PARADÍS PERDUTDE LA INFANTESA

Antoni Pladevall i Arumí (Taradell, 1961)és un osonenc ben conegut en el mónintel·lectual tant pels seus articles iassaigs, publicats en revistes comSerra d’Or, Els Marges, Ausa..., comper la seva obra poètica (va ser premiAmadeu Oller l’any 1983) i narrativa, enla qual destaquen cinc novel·les (Lalliça bruta, Massey Ferguson 35, Terresde lloguer, La papallona negra i Tot éspossible), un dietari (La mentida origi-nal), i encara un volum de proses breus(Quadern de Can Garbells). L’any 2014va guanyar el Premi Prudenci Bertranaamb un volum, El dia que vaig fer vuitanys (1), i podríem dir que s’afegeix a lallarga llista de grans noms que han no-vel·lat la pròpia infantesa: Lluís Foix,Carme Riera, Rafel Nadal, Joan F. Mira...Pladevall, amb una prosa i una llengua

Parlem de llibresPere Martí i Bertran

d’allò més riques i elaborades, classifi-ca els records de la seva infantesa en30 capítols que giren, com no podia serd’altra manera, a l’entorn de la masove-ria familiar i de la vida d’un nen depagès en una època de canvis pro-funds, a la pagesia i al país en general(entre les dècades de 1960 i 1970). Hiva repassant tot allò que més li crida l’a-tenció de la vida quotidiana al mas, al’escola, en algunes festes familiars, ensortides esporàdiques a la platja o enexcursions escolars...; recreant-se enels records d’estiu, una època de lliber-tat i de bullici al mas (estiuejants que hivan a comprar llet, ous, aviram...; collesde segadors i més endavant elsrecol·lectors i embaladors...). Ho fa desdels 8 anys, en què pren consciènciadel temps i de la importància delsrecords, ja que el dia del seu aniversa-ri l’avi Ton el pesa solemnement a labàscula del mas, on fins aleshoresnomés s’havien pesat cereals i patates;

fins als 14, en què, tot un símbol, deixade comprar, i llegir setmanalment, elscòmics del Capitán Trueno (un veritableleitmotiv al llarg de tota l’obra) i en quèrealment s’ha d’enfrontar a una situacióforça reservada als adults: la mort d’unapersona, en aquest cas de l’avi Ton.Amb tocs d’humor, de nostàlgia, de cru-eltat, de tendresa..., de vida, en definiti-va, anem assistint a un veritable home-natge a una gent i a un país amb elsquals ens podem sentir molt identificats,sobretot si, com és el cas de qui signaaquesta ressenya, també va viureaquests anys i, per postres, també elsva viure a la Plana de Vic i en un poble,

els barris delqual s’assem-blaven molt aldel protago-nista de l’obra.

(1) Antoni Pladevalli Arumí. El dia quevaig fer vuit anys.Editorial Columna(Col·lecció: “Clàssi-ca”, 1027), Barcelo-na, 2014. 303 pàg.

Antigament, en moltes cultures, era cos-tum, i encara es fa, el consum de boletsper celebrar les seves festesUna de les visions produïdes pel con-sum d’aquestes subtàncies és la visiódels follets: els duendes, els martinets,els gnoms… Aquests personatgesvivien, segons la superstició popular,dins d’aquest bolets tòxics.A Catalunya els follets eren venuts pelsherbaires de Martinet de Cerdanya enels mercats. Si eres capaç de domes-ticar-los, et feies ric amb molt poc tempsja que eren uns grans treballadors. Esvenien en canuts de canya o dins delmànec de la falç. Segons JoanAmades, a la fira de Sant Lluc a Olot esvenien a dins d’un canut d’agulles decosir; per petit que fos a dins n’hi cabi-en més d’una dotzena i encara tenienespai per saltar i balllar. A Euroàsia se'ls coneix com a gnoms,paraula deformada del grec gnó-mon –savi– però el nom més usual és el

de follet. És un geni d’esperit divertida-ment malèfic que tormenta a la gentquan dorm, enrreda les cues dels ca-valls, desendressa tota la casa i escam-pa el blat i tot el que està ensacat. És unésser petit amb un barret frigit vermellbrillant i el cos de color blanc talmentcom els bolets matamosques que tenenel capell vermell i el cos blanc.Una altra mena de follet, a la comarcadel Pallars, són els meneirons ominairons que es troben a dins les

mines i coves se'ls sol representar ambeines de miners, martells, pics i pales.Són uns treballors incansables molt difí-cils d'agafar i, en comptes de tenir uncaràcter domèstic com els follets, a-quests prefereixen estar sols per lamuntanya on hi ha les mines i covesque es fan casa seva. El que és clar és que als follets no elsagraden les cases brutes i desorde-nades. Entren per la xemeneia de la llarde foc, pel forat del pany o per lesescletxes i si troben la casa neta iendreçada, s'hi queden sense pro-blemes però si la troben bruta i desor-denada freguen els plats, escombren iho deixen net i polit però després quanla mestressa dorm li estiren el peus i lipeguen al cul. Aquests éssers són pro-tectors domèstics i mai abandonen lafamília encara que canviïn de casa.Cap als anys trenta la gent va comen-çar a no voler els follets i es van trobarsistemes per a fer-los fora de casa: esposaven plats de cendra i de mill a lesfinestres perquè no entressin, com queno els agradava s’enfadaven i mai méstornaven a la casa.

Follets, martinets, gnoms, minairons(Referent a la portada)Consultat a internet

Ja sabeu que m’agrada escoltar, i no sols en el sentit estricte delmot, sinó d’aquella forma tan poc discreta que és parant l’orella.Per sort jo les tinc llargues i afinades.Un d’aquests dies vaig enxarpar un mascle i una femella, bé,això pel que fa per a mi, vosaltres en diríeu un home i una dona,i aquells tan primmirats ara, que sempre van cagats per parlarde forma que ningú no s’ofengui, dirien una dona i un home. Bé, al que anava, ja que encara no sabeu què feien la parellai potser, com que sou un xic malpensats, deveu pensar queestaven de gresca. Doncs no, el que feien era conversar, hofeien de publicitat i, renoi, com anaren pujant de to. Fins i totvaig pensar que arribarien a les mans.És clar, cadascun s’ho mirava des del seu costat i mentre queun ho trobava bé, l’altre hi trobava taps, i a la inversa.Una de les publicitats que trobaven més maldestra era unad’un embotit, on una dona jove surt a la sala d’estar amb lesminses restes del fuet i els fot a tots, grans i petits, una esbron-cada de ca l’ample per haver-ne menjat. L’home deia que el fetli semblava totalment inquisitorial. La dona deia que la de l’a-nunci es queixava perquè se l’hi havien menjat d’amagat, cosaque després ensenyen. Però li repetia l’home que ella quanestà sola fa el mateix, i el pitjor és que, per a ella, en tenia unad’amagada.Donaren per acabada la discussió i ja estaven embrocats enuna altra. Ara parlaven d’un anunci al qual un xicot de bonveure és escorcollat per una policia i tot per quedar-se-li labossa de patates xip. Es veu que no se’n pot comprar. L’homeli deia també que, si l’anunci fos a la inversa, algunes dirien queés discriminació sexual o, com en diuen els polits, de gènere.L’únic dels anuncis en què estaven d’acord és un d’institucio-nal, al qual surt una presentadora de televisió que et trobes finsa la sopa. L’anunci en si està bé, però el que embafa és tantarepetició de protagonista. Potser que canviïn i vagin fent-lorotatori, així n’hi hauria més que en tocarien de calents, perquèno crec que aquesta mossa el faci de franc.Fins aquí tot anava fent, però un dels dos va treure un noutema, o sigui una altra publicitat, com que estaven davantd’una de municipal, o del comerç del municipi.Aquí, cosa estranya, ambdós es posaren d’acord. Vaig pensar,bé, encara acabarem prou bé, i no arribarà la sang al riu, béaquí, deu arribar a mar, és clar.L’anunci en qüestió és un que diu que els vilatans es quedin acomprar al poble. Sí, deia l’un, perquè t’afaitin bé. L’altre li res-ponia que sí, que, si no vigiles, pagaràs gust i ganes.No sé quin era que va posar un exemple. Va dir que havia vistun llum un xic especial que volia per fer un regal; però, comque li demanaren un preu massa alt per a ell, ho deixà córrer.Després el va veure en un altre establiment de la vila i a unaltre preu, però, tot i amb això, massa card.Finalment, un dia que va anar a ciutat, va veure el mateix llumen una zona cara i en un establiment de luxe, i ah que no n’en-devineu el preu?, doncs la meitat i, és clar, el comprà deixantel sentiments vilatans.Apa, bup, bup.

La cuina de l’Antòniael Cullerot

18

Salmó cruixent amb allioliINGREDIENTS PER A 4 PERSONES:

Allioli, 850 ml de brou vegetal amb poca sal, 8 bulbs petitsde fonoll, reservarem els troncs i fulles, 4x120 gr de filets

de salmó, un manat de menta fresca i un de julivert fresc, oli

d’oliva, sal marina i pebre mòlt i 100g de mongeta tendra i100g de favetes

PreparacióPrimer de tot feu l’allioli i, un cop fet, bulliu els vegetals

amb el fonoll, deixeu-ho tot uns 4 minuts.Mentre s’escalfa la paella, agafeu el salmó i, si voleu, feuuns talls per farcir-lo amb una mica de menta i julivert. Li

tireu un raig d’oli, el saleu i el poseu a la paella amb la pell

cap avall. Vigileu-lo uns dos minuts, però que quedi la pellcruixent. Quan li doneu la volta, aneu amb compte –és molt

ràpid de coure–, ja veureu com el salmó canvia de color(agafa pròpiament l’autèntic to salmó). Quan el fonoll ja

s’ha cuit, afegiu-hi la mongeta tendra. Deixeu-ho uns quantsminuts més, serà més o menys l’estona per fer el tomb que

hem dit abans al salmó. Afegiu-hi els pèsols i les faves i dei-xeu-ho tot uns 2 minuts més. Que no us tempti de deixar

coure més el salmó... traieu-lo del foc ara mateix! Dividiu la verdura en quatre plats i ho amaniu amb julivert imenta, poseu el salmó al damunt i ho cobriu amb una mica

d’allioli... Mmmm... fantàstic!

El Masnou, Sant Felip, 45 · 93 540 97 41Badalona, Canonge Baranera, 75 · 93 384 43 51

Igualada, Rambla Nova, 29 · 93 804 22 25

www.elcullerot.catelcullerot@hotmail.com

De tot per a la cuina

Arran de sòlPledebuit

ExposicionsFins al 15/10El silenci, de Joan Condal

Del 17/10 al 12/11. Matias Amici. Pintures

I n f o r m a

19

GRUP RAUXA DE GENT DEL MASNOUDiumenge 25 d’octubre a les 7 de la tarda

al local social. Vetllada artística, literària, musical...A càrrec del Grup Rauxa de GDM

Entrada gratuïta

CAMPANYA DE DONACIÓ DE SANG

Donar-ne una mica és donar molt.Diumenge 25 d’octubre de 10 a 14, al local social de Gent del Masnou.

LA CORAL XABEC A MONTSERRATEl dissabte 24 d’octubre la Coral Xabec, amb motiu dela celebració dels seus primers vint anys, pujarà alMonestir de Montserrat a fer una Ofrena Coral. El pro-grama inclou la participació voluntària a la MissaConventual de les 11 i l’Ofrena Coral (petit recital de laCoral amb acompanyament d’orgue) a les 12.40 a l’al-tar major de la Basílica.Per donar el màxim relleu a aquesta efemèride convi-dem tots els socis i simpatitzants a acompanyar-nos-hi.Nota: el desplaçament a Montserrat serà per compte decadascú.

La punta de la llengua (69) Esteve Pujol i Pons

Deia: La llengua catalana és molt rica en expressions i frases fetes; però val la pena de fer-les servir totes, això enri-queix el parlar, però sense oblidar les que són ben genuïnes nostres. Alguns exemples més.

DÒMINOVine-hi. Te n’ensenyarem els inicis. T’ajudarem a millorar el teu joc.

Joc individual. Joc per parelles. CampionatsEns trobem el dilluns i dijous de 6 a 1/4 de 9 del vespre.

Vine-hi, sol o acompanyatSocis 6€ – No socis 12€ Inscripció a Gent del Masnou

Curset trimestral de iogaTardes dimarts de 19,30 a 21 del vespre

meditació, respiració i relaxació.Preu trimestre 70€ socis, 80€ no socis

Inscripcions a GDM Tardes de feiners de 6 a 2/4 de 9

Més informació 607 74 74 99 · ivet@latercerapell.com

L’enigma V.D.R.

Solució del mes de juliol-agost: Molts han fet vacancesi encara no han trobat la resposta a l’enigma de juli-ol. Deixaré un altre mes de termini. Però us en posoun de nou i fàcil.

Els 10 volums d’una enciclopèdia estan posats l’un alcostat de l’altre en una prestatgeria. Una arnacomença en la portada del primer volum i va fent foratfins a la contraportada del volum 9. Si cada volum fa 2 cm de gruix, quina distància harecorregut l’arna?

PANELLETSde les pastisseries del Masnou

El Masnou: Prat de la Riba, 4 · T. 93 555 04 60

Pastisseria Degustació Granja

PASTISSERIA · CONFITERIA

Itàlia, 31 · Tel. 93 555 35 64 · El Masnou

93 555 34 75Navarra, 100 · El Masnoupastisseria@davidpastisser.comwww.davidpastisser.com

MMACE02(Millor Mestre ArtesàXocolater d’Espanya 02)

Medalla de bronzeMMAPE03(Millor Mestre ArtesàPastisser d’Espanya 03)

Mestre Pastisser

Pere Grau, 59 · Tel. 93 555 06 61El Masnou

Pastisseriamiquel

VendaOnline

PANELLETS