GENT m PANTALLES...2 LAVANGUARDIA VIURE DIJOUS, 11 FEBRER 2016 Músicaamésde100decibels lar”. Per...
Transcript of GENT m PANTALLES...2 LAVANGUARDIA VIURE DIJOUS, 11 FEBRER 2016 Músicaamésde100decibels lar”. Per...
DOMINGO MARCHENABarcelona
Els veïns de Barcelona tenen unfill que acaba de portar les notesde l’escola. El nen és l’Ajuntament, i la professora, la Síndicade Greuges, Maria AssumpcióVilà, que com cada any en aquesta època valora l’actuació municipal. L’informe evita la compla
ença i destapa els clarobscurs dela ciutat dels prodigis. El document, l’onzè d’aquestes característiques, permet radiografiar lacapital catalana, tal com la veuenels veïns en les queixes queformulen.I la veuen així: una ciutat soro
llosa, que no ha resolt el problema de les persones sense sostre,on de vegades impera la descoor
de les primeres multes a bancsque mantenen pisos buits durantalmenys dos anys.Però quedamolt per fer. Resul
ta “insostenible” que creixin els“apartaments turístics en unaciutat amb tants problemes peraccedir a unhabitatge de lloguer”
i ambuns preus “inabastables pera milers de treballadors i pensionistes”. L’oferta pública d’habitatge ésmolt escassa. I, per increïbleque sembli, enunacapital a lacua d’Europa per xifra d’habitatges destinats a lloguer social, tot ique encara hi ha “pisos públicsbuits o no ocupats pel seu titu
GENT
LA RADIOGRAFIA DE LA CIUTAT
De preescolar a batxillerat, en barracons.La Síndica denuncia que fa set anys que l’escola de laMaquinista es va instal∙lar provisionalment en aquests barraconsANA JIMÉNEZ
Els clarobscursdeBarcelona
mObres ‘provisionals’ que s’eternitzen, projectesque no s’executen i descoordinació entre els serveismunicipals d’una ciutat on viure (imorir) ésmolt car
Dijous, 11 de febrer del 2016
Un segle de moda, a laNational Portrait Gallery
Pàgina 8
m PANTALLES
CONTINUA A LA PÀGINA SEGÜENT >>
dinació entre els diferents serveismunicipals i amb un Ajuntamentque no sempre compleix les ordenances ni contesta a temps lessol∙licituds d’informació i els requeriments ciutadans. Ambobres que s’eternitzen i projectesque no s’executen mai... Barcelona, on viure –imorir– ésmolt car.La tasca de la Sindicatura no és
fàcil. Es tracta d’un organisme in
dependent, sense capacitat coercitiva i escassosmitjans humans imaterials, que té per finalitat defensar davant l’Ajuntament elsinteressos dels ciutadans, ja siguin veïns amb residència fixa opersones que hi siguin de pas. Lamemòria de l’any 2015 també elogia moltes iniciativesmunicipals, però la institució no hi és per a això, sinó per criticar lesactuacions deficients oque s’han de millorar.I unes de les princi
pals són les relacionades amb la “fragilitat deldret a l’habitatge”. Enaquesta assignatura, laciutat és repetidora. El2012 la Síndica ja va exigir un “pla de xoc” percrear un parc d’habitatges socials. I avui, com ahir, continua sent necessari denunciar“el risc d’exclusió dels que no poden accedir al mercat lliure delloguer per falta de recursos”.Maria Assumpció Vilà valora
positivament l’increment d’ajutsmunicipals per evitar desnonaments, així com la cessió de200pisos de la Sareb (l’anomenatbanc dolent). També la imposició
LA CARA.. .
La Síndica deGreugeslloa lesmesuresmunicipalsper evitar els desnonaments
. . . I LA CREU
Però recorda que “milers detreballadors i pensionistes”no poden pagar el lloguer
2 LAVANGUARDIA V I U R E DIJOUS, 11 FEBRER 2016
Música amés de 100decibelslar”. Per això la Síndica tambéaplaudeix que el 2016 es porti aterme per fi una de les seves aspiracions més antigues: un censd’habitatges socials, “ja que labona administració del parc públic, i més en un moment de crisihabitacional, és clau per donaruna resposta ràpida i efectiva”.L’informeofereix sorpreses es
tupefaents, comaquesta: a Barcelonahi ha “una associació d’usuaris dels serveis funeraris”. Gràcies als integrants, que vansol∙licitar l’empara de la Síndicapels “preus abusius i la falta decompetència del sector”, el govern municipal ha rebut un tocd’atenció. Maria Assumpció Vilàli demana que “faciliti l’entradade nous operadors al mercat funerari per garantir una competència real que abarateixi costos”.Perquè morirse a Barcelona
no surt a compte. ElmateixAjuntament calcula que el cost mitjàdels serveis funeraris és de5.110 euros, si no es té una pòlissa
de defunció. Un estudi de l’Organització de Consumidors i Usuaris del 2013 elevava aquesta xifrai parlava de 6.441 euros, un fetque situava la capital catalanacom la ciutat més cara dels31 municipis objecte de l’estudi.Segons la Síndica, “l’Ajuntament
de Barcelona no utilitza tots elsinstruments i mecanismes que téa l’abast per promoure la competència en els serveis funeraris” ino vetlla adequadament “per ladefensa dels usuaris i la transparència de les empreses”. Unapossibilitat seria modificar elscontractes de concessió dels ta
natoris de titularitat pública (lesCorts i Collserola) per facilitarhil’accés a tots els operadors quehosol∙licitin. O, fins i tot, construirne un de nou per garantir la lliurecompetència “en un acte de consum de què absolutament ningúno se salva”.
I de la pau dels cementiris a lagresca, de vegades excessiva, deles revetlles. Una altra de lesqueixes més recurrents dels ciutadans fa referència a la contaminació acústica i a la durada desproporcionada i la intensitatacústica d’alguns concerts i actespopulars a l’aire lliure.Un dels exemples que criden
més l’atenció són les festes del’edifici de Can Vies, on es desenvolupa “una activitat lúdica sensecontrol”, agreujada per la falta derespecte per la neteja i la higienedels espais públics”. Un altre casrellevant és el concert anual a lacantonada dels carrers Rosselló iCartagena, dins del programa deles festes de la Mercè, on s’arribafins als 106,1 decibels, quan elmàxim permès és de 80. Les mo
lèsties es prolonguen més de sishores, incloenthi les proves deso. La potència sonora és tan altaque “vibra fins i tot el forjat delsedificis”.La Síndica, que considera
aquests excessos “inadmissibles,fins i tot en situacions excepcio
nals, és una dona prudent i moltdialogant que costa treure de polleguera. L’Institut de Cultura deBarcelona gairebé ho va aconseguir quan va al∙legar que el nivelld’immissions acústiques, és a dir,
ÀLEX GARCIA / ARXIU
Protesta dels veïns de la Barceloneta contra els apartaments turístics i els sorolls: “Volem dormir a la nit”, diu la pancarta de dalt, a l’esquerra
L ’ INFORME DE LA SÍNDICA DE GREUGES
Les altres realitats d’una gran capitalUna ordenança ‘incívica’L’informe elogia que l’Ajuntament revisi l’ordenança cívica,que estigmatitza els mésvulnerables i imposa sancions“desorbitades i ineficaces”
el grau de l’agressió ambiental,era acceptable “tenint en comptel’horari i el fet que sigui una vegada a l’any”.MariaAssumpcióVilàreplica que no és un dilema entreel dret al descans dels veïns,d’una banda, i el dret al lleurecol∙lectiu, d’una altra, sinó que
“l’Ajuntament sigui estricte i compleixi la sevanormativa”. Els casoscomentats no són aïllats.“En molts dels concertssupervisats i actes festiusa l’aire lliure s’ha constatat l’incompliment ambescreix dels valors màxims”.La Síndica de Greuges
ha treballat amb tres alcaldes: Jordi Hereu, Xavier Trias i, ara, Ada Colau. Fa mig any que és alcàrrec de manera interi
na. Encara que s’ha postulat per ala reelecció, que aquest any estarà oberta a les propostes de laciutadania i no només de les entitats socials, el nom del nou Síndic o Síndica és una incògnita.
>> VE DE LA PÀGINA ANTERIOR
Una espera massa llargaEls serveis socials tenen bonsprofessionals, però sobrecarregats de treball. L’espera perrebre ajuda per primera vegadapot ser de fins a dos mesos
Un silenci intolerableLa Síndica veu “molt greu” quel’Ajuntament no contestés lescartes de dues famílies que demanaven un canvi d’escola perpresumptes casos d’assetjament
Els clubs de cànnabisLa Sindicatura és partidària dela regulació d’aquestes societatsi de l’aprovació del pla especialque afecta el sector, sobreel qual pesa unamoratòria
Processos participatius de debòPel que fa als grans projectesurbanístics, l’informe explicaque unes simples reunionsveïnals “no es poden catalogarcom a processos participatius”
ELS CIUTADANS QUE HANDEMANAT EMPARA A LASINDICATURA DE GREUGES
2010 1.7802011 2.3462012 3.2302013 3.7412014 6.6592015 5.218
ELS DEU ÒRGANS MÉSAFECTATS PER LES QUEIXES
Institut Municipal d’Hisenda 168 10,9%Regidoria deMobilitat 124 8%Institut de Serveis Socials 88 5,7%Districte de l’Eixample 83 5,4%Àrea de Treball i Economia 74 4,8%Comissionat de Seguretat 73 4,7%Àrea d’Ecològia i Urbanisme 62 4%Districte de Ciutat Vella 60 3,9%Consorci de l’Habitatge 45 2,9%Districte de SantsMontjuïc 34 2%
DIJOUS, 11 FEBRER 2016 V I U R E LAVANGUARDIA 3
L’any passat la institució va fer3.274 actuacions (va rebre 1.733consultes i 1.541 queixes, que vanpropiciar més de mil assessoraments tècnics i jurídics). L’informe podria ser l’últim de MariaAssumpció Vilà. El lector trobaràun pòsit de tristesa i impotènciaen alguns paràgrafs, com quanlamentaque la “lenta respostadelConsistori” li ha impedit prestartota l’ajuda que hauria volgut.Ha passat, per exemple, amb la
denúncia sobre el presumptedescens de la qualitat educativa ales escoles bressol públiques. Les
respostes institucionals a les seves peticions d’informació sobreaquesta qüestió i altres de relatives a l’Institut Municipal d’Educació de Barcelona “han estat sovint tardanes i incompletes”.Tambéha estat el cas de la queixaque va formular l’Associaciód’Artesans de Palau de Mar, quese sent molt perjudicada pel topmanta. La Sindicatura tampoc noha pogut pronunciarse sobre lesreclamacions d’aquesta associació perquè “en el momentd’elaborar aquest informe encarano disposa de tota la informacióque va sol∙licitar a l’Ajuntament”.Però si hi ha una cosa que, sens
dubte, afligeix aquesta dona, queva ser presidenta de la Taulad’Entitats del Tercer Sector Social de Catalunya i de la FederacióCatalana de Voluntariat Social,dues de les fundacions que li vandonar suport, és saber que la xifradels sensesostre no només nobaixa, sinó que es manté estable.O que un 24,6 de les famílies deBarcelona tinguin dificultats perarribar a final de mes (un 49% enel cas de les cases monoparentals). I que un 8,1% de les famíliesamb nens o adolescents a càrrecseu tinguin els dos progenitors al’atur, cosa que suposa que un14,2% dels barcelonins de menysde 16 anys tenen “carències materials greus”. Els barris mésafectats (on, en paraules de laSíndica, “cal millorar la situacióde desesperança”) són als districtes de “Ciutat Vella, Nou Barris, SantsMontjuïc, Sant Martí iSant Andreu”.
Els controls urbanísticsEls particulars tenenmoltesdificultats per personarsecom a afectats en els procediments urbanístics, en perjudicidel control de les obres
ELS ADÉUS
De31municipisanalitzatsperl’OCU,Barcelonaéslavilaambelssepelisméscars
LES REVETLLES
L’Ajuntamentincompleix les sevespròpies normes sobrecontrol de sorolls
LES ESTRETORS
Més del 24% de lesfamílies barceloninestenen problemes perarribar a final demes Colau regula l’ocupació de pisos
públics i procedents de bancs
MUNICIPAL
SILVIA ANGULOBarcelona
L’Ajuntament de Barcelona regularà les ocupacions de pisosque hagin tingut lloc els darrersanys al parc públic d’habitatge oen aquells habitatges procedentsd’entitats bancàries que, a travésdeconvenis,s’incorporinalpatrimoni municipal o acabin sentgestionats per l’Ajuntament. Estracta d’una proposta que incorporaelnou “reglamentpera l’adjudicació d’habitatges per aemergència social per pèrdua deresidència” que està en exposiciópública.Lamesuraafectaràaquelles famílies quehanperdut el pisperquènopodienpagarlahipoteca o el lloguer i estan en situacióde vulnerabilitat. Fins ara, si unapersona ocupava il∙legalment unhabitatgenoteniadretaunpissocialoprotegit aBarcelona.Eldocumentestableixque,una
vegadaentrienvigorelnoureglament, l’Ajuntament tindràunanyperregular lesocupacionsalparcpúblic i sis mesos en els habitatges procedents de bancs. La intenció és tenir una relació contractual amb aquestes famílies,que podran continuar vivint enaquests pisos sempre que compleixinunescondicions.Per tant,aquells que faci dos anys o mésque ocupen un habitatge hauran
de presentar un informe favorable del Consorci de l’Habitatge ino hi podrà haver cap conflicteamb la resta de veïns de la finca.Enaquests casos, i a instànciesdelaMesa d’Emergència, la seva situació serà regularitzada perl’operador públic i se’ls atorgaràun contracte a favor seu. Si l’ocupacióvatenir llocfamenysdedosanys hauran de presentar la mateixadocumentació, amésdede
mostrar l’arrelament al barri. I sivaentraralpis famenysd’unany,la família no tindrà dret a regularitzar necessàriament la seva situacióenaquestmateixhabitatgeipodràoptaraunaltrepisdelfonsd’emergència social.La intenció del nou equip de
govern és establir un protocold’actuació per a aquelles famíliesque es troben en situació de vulnerabilitat perquè no poden ferfront als pagaments de la hipotecaolarendadelloguerpercausessobrevingudes. Aquests últimsmesos l’Ajuntament ha iniciat elcamípercaptarhabitatgeatravésdel tempteig i retracte –una figura que dóna prioritat als ajuntaments a l’hora de comprar pisosprocedents d’execucions hipotecàries quan una entitat bancàriaprevegi vendrela a tercers– oconvenis amb bancs i la Sareb.Precisament, elmesdedesembrepassat es va firmar un acord ambel banc dolent, la Sareb, per cedir200pisos dels 562 que té a la ciutat perquè els gestioni l’Ajuntament. La meitat d’aquests habitatgesestanocupatspergentambpocs recursos i situacions diverses, des de famílies que no podenpagar finsaocupesquehihanentrat de manera il∙legal o víctimesd’estafes.c
KIM MANRESA / ARXIU
Un dels habitatges cedits el desembre passat per la Sareb
Laproposta estàrecollida al noureglamentper al’adjudicaciód’habitatgesd’emergència social
Aliançametropolitanaperquè el Besòs sigui un eix de centralitat urbanaAmbmés competències, el Consorci del Besòs es convertirà enel nou ens de coordinació de lanova aliança que ahir van subscriure les alcaldesses de Barcelona, Badalona,Montcada i Santa Coloma de Gramenet i l’alcalde de Sant Adrià de Besòs.
L’acte d’ahir va ser l’embriód’un pla d’acció ambiciós queconvertirà l’àrea del Besòs en lagran aposta metropolitana. Lesaliances permetran teixir novesestratègiesper consolidar el queAda Colau va definir com “elgran eix de centralitat urbana”.
Així doncs,matèries com l’urbanisme, la lluita per les desigualtats, la promoció econòmica, laprotecció ambiental i les infraestructures i els equipamentsprenen una nova dimensió sis’impulsen en conjunt. Precisament el pla d’acció es planteja
més enllà de l’any 2020, cosaque permetrà configurar ungran eix urbà al voltant del Besòs, des de Montcada fins a lesTres Xemeneies, un dels espaisque es dignificarà amb el concurs de les cinc administracionslocals. / Fede Cedó
XAVIER GÓMEZ