Geo 10

10. Els fluxos migratoris

1. Les migracions

2. Les migracions interiors

3. Les migracions exteriors

4. D’un país d’emigrants a un país d’immigrants

5. El debat sobra la immigració

6. La immigració a Catalunya


1. Les migracions

1. 1. Causes i conseqüències dels moviments migratoris

1.2. Els moviments migratoris a Espanya



2.1. Les migracions interiors camp-ciutat

Llocs d’origen de la migració interior

Llocs de destinació de la migració interior



3.1. Les migracions exteriors

3.2. Conseqüències de les migracions exteriors



4.1. Espanya, un país d’immigrants

4.2. Població estrangera a Espanya

4.3. Els camins de la immigració



5.1. Espanya necessita immigrants

5.2. La interculturalitat: dificultats i dilemes

5.3. La reagrupació familiar

5.4. El dret d’asil

5.5. La política de la Unió Europea i la immigració



6.1. El pes de la immigració a Catalunya

6.2. Procedència de la població estrangera

6.3. Composició de la població estrangera

6.4. Distribució territorial dels residents estrangers

6.5. La situació dels immigrants estrangers


La immigració acostuma a dirigir-se a:

- Països nous amb escassa població

- Països amb

creixement demogràfic lent

fecunditat baixa

En procés d’envelliment


1. Les migracions


Causes:

Demogràfiques i econòmiques

Catàstrofes naturals

Polítiques

Socioculturals

migració :[del ll. migratio, -ōnis, íd.] 1 Acció de migrar. 2 DEMOG Canvi espacial significatiu fet per una població.


1. Les migracions


Conseqüències: PositivesNegatives

Per al país d’origen

Per al país de destinació

Per a la persona emigrant

migrar :v 1 intr 1 Anar d'un lloc a un altre. 2 esp Efectuar una migració. Els ocells migren cada primavera. Molta gent migra de l'Àfrica a Europa.


1. Les migracions

1.2. Els moviments migratoris a Espanya

Migracions transoceàniques històriques

Fins a mitjan segle XX (Amèrica Llatina)

Migracions modernes

Des del final de la dècada dels 1950

Migracions interiors camp-ciutat

Migracions exteriors (Europa)Emigrar: v intr 1 Deixar el propi país per anar a viure en un altre. Han emigrat a Alemanya.


Migracions transoceàniques històriques

Des del segle XV fins a la Segona Guerra Mundial

- Migracions transoceàniques de signe colonial. Poca sortida de població.

- Mitjans segle XIX: els vaixells de vapor van facilitar l’emigració, que es va tornar massiva.

- 1911-1915: Xifres més elevades. La majoria de Galícia, Astúries i les Canàries. Població pagesa amb poca qualificació.

- A la dècada de 1950 Europa va prendre el relleu a Amèrica.

Emigrant:adj i m i f Que emigra.




Antecedents. Primera meitat del segle XX: augment de població en regions rurals (Catella-Lleó, Castella-la Manxa, Galícia, Extremadura i interior d’Andalusia).

Gran part de la població d’aquestes regions, a mesura que es desenvolupava el país, es va traslladar a ciutats i territoris industrials, protagonitzant una forta migració camp-ciutat.

La població activa agrària espanyola va passar de 4 milions (1960) a menys de 3 milions (1970)




Llocs d’origen de la migració interior

1950-1980: Van canviar de província 5,4 milions de persones

2001: 11 províncies amb menys habitants que 1900

Terol, Sòria van perdre la meitat dels seus habitants

Altres: Lugo, Ourense, Zamora, Àvila, Palència, Segovia, Conca, Guadalajara i Osca.





Àrees industrials de Barcelona, Madrid i País Basc

Dècada dels anys seixanta:

Madrid i Barcelona: 500.000 habitants més

València, Biscaia i Alacant: entre 100 i 200.000

Origen Destinació

Andalusos, gallecs i extremenys Barcelona

Castella-Lleó i Castella-la Manxa Madrid





Àrees industrials de Barcelona, Madrid i País Basc




Anys 50: corrent migratori general des dels països del sud d’Europa cap a Europa central i occidental. Primer italians, després espanyols, després grecs, turcs, iugoslaus i portuguesos.

Màxima emigració espanyola: 1950-1973 (2,6 milions d’espanyols)




Causes: creixement econòmic dels països receptors i falta de feina a Espanya.

Regions de procedència: Arreu, especialment Andalusia i Galícia.

Països receptors: França, Alemanya i Suïssa, que es van beneficiar de mà d’obra barata i poc conflictiva.

Perfil de l’emigrant espanyol: Homes joves que van fer feines dures i mal pagades (agricultura, construcció, indústria i mineria).



3.2. Conseqüències de les migracions exteriors

- Disminució de la població

- Disminució de la pressió social i econòmica (atur)

- Entrada de divises

- Desarrelament de milers de persones

- A partir de 1973:

- Fi de les grans migracions exteriors

- Canvi en la legislació dificultant la immigració





4.3. Els camins de la immigració




A finals del segle XX, Espanya esdevé un país receptor d’immigració.

Quatre grans conjunts:

- Persones jubilades procedents de l’Europa central i del nord

- Directius d’empreses multinacionals, treballadors d’alt nivell i artistes

- Refugiats polítics

- Emigrants procedents de països pobres




Font: INE




Font: INE

El 12,1% de les persones empadronades a Espanya són estrangeres


Padró municipal 2010. INE

Població estrangera per continents 5.747.734

UNIÓ EUROPEA 2.459.180

PAÏSOS AMERICANS 1.843.720

PAÏSOS AFRICANS 928.602

PAÏSOS ASIÀTICS 292.786

EUROPEUS NO COMUNITARIS 220.276

PAÏSOS D'OCEANIA 3.170

Font: INE

PAISES EUROPEOS 2.679.456

UNION EUROPEA 2.459.180

Rumania 781.343

Reino Unido 366.379

España 364.392

Alemania 178.402

Bulgaria 161.599

Portugal 125.702

Francia 103.574

Italia 90.337

Polonia 80.540

Países Bajos 46.217

Bélgica 33.282

Lituania 20.855

Suecia 20.563

Irlanda 16.180

Finlandia 12.255

Dinamarca 12.021

Austria 9.450

República Checa 9.067

Hungría 8.253

República Eslovaca 7.826

Grecia 3.917

Letonia 3.247

Estonia 1.409

Eslovenia 1.127

Luxemburgo 730

Chipre 258

Malta 255

Font: INE


PAISES EUROPEOS NO COMUNITARIOS 220.276

Ucrania 78.706

Rusia 48.910

Suiza 18.424

Noruega 17.832

Moldavia 17.317

Armenia 10.924

Georgia 10.571

Belarús 3.434

Serbia 3.150

Turquía 2.962

Albania 1.712

Bosnia y Herzegovina 1.600

Croacia 1.553

Islandia 1.338

Andorra 1.033

Macedonia (Ex-Rep.Yug.) 501

Resto de Países Europeos 256

Liechtenstein 53 Font: INE


Font: INE

PAISES AFRICANOS 928.602

Marruecos 645.156

Senegal 57.852

Argelia 54.146

Nigeria 37.684

Mali 23.011

Gambia 17.438

Ghana 14.833

Guinea Ecuatorial 14.043

Guinea 10.937

Mauritania 10.781

Guinea-Bissau 6.595

Camerún 5.454

Resto de Países Africanos 4.713

Angola 3.562

Cabo Verde 3.456

Egipto 3.151

Costa De Marfil 2.941

Túnez 2.140

Congo 2.059

Sudáfrica 1.662

Rep.Democrática Del Congo 1.262

Kenia 1.225

Burkina Faso 1.055

Etiopía 1.012

Sierra Leona 998

Liberia 626

Togo 439

Benín 371


Font: INE


PAISES AMERICANOS 1.843.720

AMERICA CENTRAL Y CARIBE 200.252

República Dominicana 89.026

Cuba 57.111

Honduras 26.209

Nicaragua 11.975

El Salvador 5.926

Guatemala 4.184

Panamá 2.424

Costa Rica 1.950

Resto de América Central y Caribe 901

Dominica 546

AMERICA DEL NORTE 52.166

México 26.226

Estados Unidos de América 22.866

Canadá 3.074

AMERICA DEL SUR 1.591.302

Ecuador 387.367

Colombia 292.212

Bolivia 206.635

Argentina 187.104

Perú 141.309

Brasil 121.287

Paraguay 84.323

Venezuela 64.443

Uruguay 59.020

Chile 47.316

Resto de América del Sur 286

Font: INE


PAISES ASIATICOS 292.786

China 137.020

Pakistán 54.834

India 31.692

Filipinas 26.402

Bangladesh 10.434

Japón 5.120

Resto de Países Asiáticos 5.083

Irán 3.514

Corea (del Sur) 2.781

Nepal 2.454

Siria 2.373

Israel 1.983

Indonesia 1.918

Líbano 1.616

Tailandia 1.439

Iraq 1.195

Kazajstán 969

Jordania 887

Vietnam 703

Arabia Saudí 369

PAISES DE OCEANIA 3.170

Australia 2.189

Nueva Zelanda 795

Resto de Países de Oceanía 186




La immigració és un fet positiu des del punt de vista

-Econòmic: Aporta mà d’obra jove, col·lectiu important de consumidors, nous contribuents

-Demogràfic: Augment de la població. Les dones estrangeres tendeixen a ser mares a edats més joves

-Cultural: La diversitat cultural representa una riquesa, que pot ser contemplada des de la interculturalitat o de la multiculturalitat




L’arribada de població immigrant és vista per alguns sectors de població com un problema.

Pot ser conflictiu pel volum que representa.

Ha arribat a generar actituds de rebuig i d’exclusió social. En alguns casos xenofòbia

Dues posicions als països de la Unió Europea: a) recel social a l’admissió d’immigrants, b) necessitats dels empresaris que reclamen més mà d’obra.

Xenofòbia: f Odi als estrangers.




Els estrangers legalment residents a Espanya poden demanar de portar els seus familiars al cap d’un any de permanència en el territori espanyol.

reagrupament familiar

http://www10.gencat.cat/WebAcollida/AppJava/ca/Menu_Principal/Legislacio/Reagrupament_familiar.jsp?pag=tcm:393-87599-64&pagindex=tcm:393-87589-64

http://www10.gencat.cat/WebAcollida/AppJava/ca/Menu_Principal/Legislacio/Reagrupament_familiar.jsp?pag=tcm:393-87599-64&pagindex=tcm:393-87589-64




Obligació a admetre les persones que pateixen persecució.

Reconegut en dos lleis de l’ONU:

- Convenció de Ginebra de 1951

- Protocol de 1967

http://en.wikipedia.org/wiki/Right_of_asylum

acnur

http://en.wikipedia.org/wiki/Right_of_asylum

http://www.acnur.org/index.php?id_pag=4947

10. Els fluxos migratoris5. El debat sobra la

immigració


Pacte Europeu de la Immigració (2008)

Cinc compromisos polítics:

1. La immigració legal s’ha de gestionar tenint en compte les prioritats, necessitats i capacitats d’acollida de cadascun dels estats membres de la UE i fomentant la integració dels immigrants.

2. Els estrangers en situació irregular han de ser repatriats al seu país d’origen o a un dels països per on hagin transitat

3. S’ha d’enfortir els controls a les fronteres exteriors de la UE.

4. S’ha de crear un marc europeu per gestionar les sol·licituds d’asil.

5. La UE ha d’establir acords de cooperació amb els països d’origen i de trànsit per tal d’aconseguir que de la migració se’n beneficiïn tant els països d’acollida, com els d’origen.




Població no nascuda a Catalunya: 36% del total

Immigració interna:

Població catalana nascuda a la resta d’Espanya: 21,7%

Immigrants arribats entre 1950 i 1980 de:

Andalusia, Aragó, Extremadura, Castella-la Manxa, Castella-Lleó i Galícia.




Immigrants estrangers: 14,9% del total




Mitjana d’edat: 30,5 anys

Grup més nombrós: 25-34 anys

Sexe: 55% homes i 45% dones

http://www.idescat.cat/poblacioestrangera/

http://www.idescat.cat/poblacioestrangera/

Població estrangera per grups d'edat i sexe. 2010

Catalunya

Homes Dones Total% sobre la

població

De 0 a 4 anys 40.761 38.017 78.778 6,57

De 5 a 9 anys 28.916 27.457 56.373 4,7

De 10 a 14 anys 31.768 29.553 61.321 5,12

De 15 a 19 anys 33.551 29.467 63.018 5,26

De 20 a 24 anys 52.299 53.588 105.887 8,83

De 25 a 29 anys 91.481 85.158 176.639 14,74

De 30 a 34 anys 108.573 84.857 193.430 16,14

De 35 a 39 anys 89.983 63.867 153.850 12,84

De 40 a 44 anys 64.201 46.361 110.562 9,22

De 45 a 49 anys 41.758 32.700 74.458 6,21

De 50 a 54 anys 25.836 22.144 47.980 4

De 55 a 59 anys 14.277 14.125 28.402 2,37

De 60 a 64 anys 8.158 9.428 17.586 1,47

De 65 i més anys 13.683 16.571 30.254 2,52

Total645.245 553.293

1.198.538 100

% 53,84 46,16 100Font: Idescat, a partir de l'explotació estadística dels padrons.




Àrea metropolitana: 25% del total

El litoral

Zones de muntanya

Capitals de comarca

Població estrangera per províncies. 2010 Catalunya

Font: Idescat, a partir de l'explotació estadística dels padrons.

Població estrangera

(1) Població total % vert. % sobre (1)

Barcelona 5.511.147 805.487 67,21 14,62

Girona 753.046 162.247 13,54 21,55

Lleida 439.768 80.490 6,72 18,3

Tarragona 808.420 150.314 12,54 18,59

Total 7.512.381 1.198.538 100 15,95

Catalunya


Població estrangera per comarques. 2010



Alt Empordà 140.262 39.258 3,28 27,99

Segarra 22.940 5.888 0,49 25,67

Baix Empordà 133.221 29.428 2,46 22,09

Val d'Aran 10.206 2.249 0,19 22,04

Montsià 72.333 15.758 1,31 21,79

Selva 171.037 36.617 3,06 21,41

Gironès 181.153 38.507 3,21 21,26

Baix Ebre 82.222 16.621 1,39 20,21

Tarragonès 249.718 49.749 4,15 19,92

Pla d'Urgell 37.371 7.375 0,62 19,73

Urgell 37.322 7.184 0,6 19,25

Baix Camp 190.440 36.317 3,03 19,07

Segrià 205.724 38.601 3,22 18,76

Barcelonès 2.251.029 404.900 33,78 17,99



Alta Ribagorça 4.278 735 0,06 17,18

Noguera 40.130 6.804 0,57 16,95

Cerdanya 18.549 3.080 0,26 16,6

Ribera d'Ebre 24.082 3.924 0,33 16,29

Garraf 144.657 23.490 1,96 16,24

Pallars Sobirà 7.646 1.227 0,1 16,05

Baix Penedès 99.786 15.753 1,31 15,79

Pla de l'Estany 30.660 4.832 0,4 15,76

Garrotxa 55.439 8.600 0,72 15,51

Alt Urgell 22.005 3.346 0,28 15,21

Osona 153.499 22.894 1,91 14,91

Pallars Jussà 13.978 2.062 0,17 14,75

Solsonès 13.730 1.971 0,16 14,36

Alt Camp 45.326 6.485 0,54 14,31




Terra Alta 12.931 1.742 0,15 13,47

Conca de Barberà 21.437 2.763 0,23 12,89

Garrigues 20.413 2.616 0,22 12,82

Maresme 430.997 53.902 4,5 12,51

Alt Penedès 104.589 13.011 1,09 12,44

Vallès Occidental 886.530 107.203 8,94 12,09

Baix Llobregat 798.468 95.471 7,97 11,96

Bages 185.117 22.011 1,84 11,89

Priorat 10.145 1.202 0,1 11,85

Vallès Oriental 396.691 46.537 3,88 11,73

Berguedà 41.683 4.265 0,36 10,23

Anoia 118.057 11.939 1 10,11

Ripollès 26.580 2.221 0,19 8,36




Evolució de la població total i estrangera. 2000-2010


(1) Població total % sobre (1) var. abs. var %

2010 7.512.381 1.198.538 15,95 9.259 0,78

2009 7.475.420 1.189.279 15,91 85.489 7,75

2008 7.364.078 1.103.790 14,99 131.283 13,5

2007 7.210.508 972.507 13,49 58.750 6,43

2006 7.134.697 913.757 12,81 114.853 14,38

2005 6.995.206 798.904 11,42 156.058 24,28

2004 6.813.319 642.846 9,44 99.838 18,39

2003 6.704.146 543.008 8,1 160.988 42,14

2002 6.506.440 382.020 5,87 124.700 48,46

2001 6.361.365 257.320 4,05 75.730 41,7

2000 6.261.999 181.590 2,9 : :


Augment de més d’un milió en 9

anys



Castelló d'Empúries 12.220 6.222 0,52 50,92

Guissona 6.267 3.054 0,25 48,73

Salt 30.304 12.756 1,06 42,09

Lloret de Mar 39.794 16.503 1,38 41,47

Salou 27.016 10.856 0,91 40,18

Sant Pere Pescador 2.033 761 0,06 37,43

Roses 20.418 7.637 0,64 37,4

Ullà 1.019 376 0,03 36,9

Pratdip 835 306 0,03 36,65

Perelló, el 3.303 1.189 0,1 36

Jonquera, la 3.106 1.091 0,09 35,13

Pau 563 194 0,02 34,46

Portella, la 773 264 0,02 34,15

Palau-saverdera 1.475 497 0,04 33,69




Cadaqués 2.892 971 0,08 33,58

Ulldecona 7.335 2.378 0,2 32,42

Escala, l' 10.387 3.347 0,28 32,22

Castell-Platja d'Aro 10.445 3.315 0,28 31,74

Torroella de Fluvià 686 215 0,02 31,34

Ampolla, l' 3.540 1.107 0,09 31,27

Mont-roig del Camp 12.193 3.766 0,31 30,89

Ametlla de Mar, l' 7.594 2.302 0,19 30,31

Esterri d'Àneu 946 286 0,02 30,23

Mollerussa 14.733 4.436 0,37 30,11

Torroella de Montgrí 11.522 3.460 0,29 30,03

Figueres 44.255 12.892 1,08 29,13

Ginestar 1.022 285 0,02 27,89

Vielha e Mijaran 5.636 1.565 0,13 27,77


Geo 10

Documents

Transcript of Geo 10