GEOGRAFIA

1. El territori espanyol: el relleu1.1.Situació de la península ibèrica

1.2. Característiques del relleu peninsular

GEOGRAFIA

1. El territori espanyol: el relleu1.1.Situació de la península ibèrica

GEOGRAFIA

1. El territori espanyol: el relleu1.2. Característiques del relleu peninsular

1. Forma massissa

2. Elevada altitud mitjana (660 m)

3. Disposició perifèrica del relleu peninsular

4. Unitats naturals ben diferenciades

GEOGRAFIA

2. La formació geològica del relleu peninsular2.1. Era primària o paleozoica (570-195 M a)

2.2. Era secundària o mesozoica (195-65 M a)

2.3. Era cenozoica (65- 0 M a)

Període Terciari: orogènesi alpina (65 – 1’8 M a)

Període Quaternari: glacialisme (1’8 – 0 M a)

GEOGRAFIA

2.1. Era primària o paleozoica (570-195 M a)- Primeres terres: massís granític gallec, la resta

mar. Formació d’estrats al mar.- 250 M anys: moviment hercinià. Plegament

dels estrats. Roques metamòrfiques- Formació sistemes muntanyosos.- Erosió intensa. Aparició Massís Hespèric en

forma de sòcol o altiplà.

GEOGRAFIA

2.2. Era secundària o mesozoica (195-65 M a)

- Estrats als fons marins propers al sòcol a causa de l’erosió dels relleus hercinians.

- Formació de roques calcàries pel pes dels successius estrats i les altes temperatures.

GEOGRAFIA

2.3. Era cenozoica (65- 0 M a)Període Terciari: orogènesi alpina (65 – 1’8 M a)Moviments orogènics, causant:- Fractura dels sòcol peninsular en dos blocs: la Meseta nord més

elevada que la Meseta sud.- A les zones de fractura aparició de falles esglaonades, depressions

profundes i horsts. Resultat: Sistema Central i Muntanyes de Toledo. Massís Galaicolleonès, Serralada Cantàbrica (occidental) i Sierra Morena.

- Plegament sediments a la vora del sòcol: Sistema Ibèric i Serralada Cantàbrica.

- Relleus exteriors a la Meseta: els Pirineus, Serralades Bètiques i Serralades Litorals Catalanes.

GEOGRAFIA

2.3. Era cenozoica (65- 0 M a) Període Quaternari: glacialisme (1’8 – 0 M a)- Erosió dels relleus alpins degut a rius i glaceres. Rebliment de les

fosses. Formació de la depressió de l’Ebre i la depressió del Guadalquivir.

- Sedimentació i rebliment de les zones baixes. Formació de les planes litorals.

GEOGRAFIA

3.1. La Meseta: serralades interiors i vores muntanyoses

3.2. Unitats relacionades amb la Meseta

3.3. Les serralades interiors de la Meseta

3.4. Les vores muntanyoses de la Meseta

GEOGRAFIA

3.1. La Meseta: serralades interiors i vores muntanyoses

– El Massís Galaicolleonès

– La Serralada Cantàbrica– El Sistema Ibèric– Sierra Morena

GEOGRAFIA

3.1. La Meseta- Unitat principal del relleu espanyol (45%

de la Península Ibèrica

- Submeseta Nord: 800-850 m. Els rius la travessen formant cingleres i congostos

- Submeseta Sud: 500-700 m. Dos altiplans separats per les Muntanyes de Toledo (Tajo i Guadiana)

GEOGRAFIA

3.2. Unitats relacionades amb la Meseta

- L’antic sòcol paleozoic: peneplà a les terres de Zamora, Salamanca i Extremadura (granits, pissarres i quarsites)

- Conques sedimentàries: Est de la Meseta Estrats inferiors: sorres, argiles, guixos i margues. Estrats superiors: roca calcària.

- Serralades interiors- Vores muntanyoses

GEOGRAFIA

3.3 Les serralades interiors de la Meseta

- El Sistema Central i les Muntanyes de Toledo: Part de l’antic sòcol paleozoic. Roques de granits, pissarres i gneissos.

El gneis és una roca de color clar formada a partir del granit.

Pertany a les roques metamòrfiques, juntament amb la pissarra.- Formes suaus i arrodonides

GEOGRAFIA

3.3 Les serralades interiors de la Meseta

- El Sistema Central

- Divideix la Meseta en dues meitats. - Serres: Somosierra , Guadarrama, Gredos

(Pic Almanzor 2592 m) i Gata SistemaCentral

- Port més important: Somosierra

GEOGRAFIA

3.3 Les serralades interiors de la Meseta

Les Muntanyes de Toledo

- Divideixen en dues parts la Submeseta Sud

- Divideixen les aigües cap a les conques del Tajo i del Guadiana

- Altituds modestes: 1400 m

GEOGRAFIA

3.4. Les vores muntanyoses de la Meseta

El Massís Galaicolleonès

La Serralada Cantàbrica

El Sistema Ibèric

Sierra Morena

GEOGRAFIA

3.4. Les vores muntanyoses de la Meseta

El Massís Galaicolleonès

Quadrat muntanyós de 200 km de costat: Galícia, les serres de l’oest d’Astúries, les Muntanyes de Lleó i les serres de la Cabrera i Segundera

Fragment del relleu més antic de la Península.masssís galaicolleonès

GEOGRAFIA

3.4. Les vores muntanyoses de la Meseta

La Serralada CantàbricaSerraladaCantàbrica

Part occidental: Massís Asturià (blocs paleozoics esfonsats). Jaciment de carbó i varietat de metalls: ferro, antimoni i mercuri. Difícil accés des de la Meseta.

Part oriental o Muntanya Cantàbrica: Relleus plegats, material sedimentari (gresos, conglomerats i calcàries)

Altitud més gran: Picos deEuropa. Torre Cerredo (2648 m)Picos de Europa

GEOGRAFIA

3.4. Les vores muntanyoses de la MesetaEl Sistema Ibèric SistemaIbèric

Material de sòcol hercinià i materials secundarisLimita la Meseta de nord-oest a sud-est

Sector nord: falles amb horsts elevats. Serra de la Demanda, Picos de Urbión i serra del Moncayo

Sector sud: Dos conjunts. Interior: Muntanyes Universals, Serrania de Conca i Serra d’Albarrassí.

Exterior: Serres de Javalambre, Gúdar i el Maestrat.

GEOGRAFIA

3.4. Les vores muntanyoses de la Meseta

Sierra Morena Vora meridional de la Meseta.

Materials arrancats del sòcol: pissarres.

Jaciments miners ara tancats: Almaden (mercuri), Riotinto (coure) i Penyarroya (carbó).

Relleu escarpat que dificulta la comunicació.

Únic pas que comunica la Meseta amb Andalusia: Despeñaperros.

GEOGRAFIA

4. Les serralades exteriors de la Meseta4.1. Els Pirineus

Els Pirineus axials o centrals

Els Prepirineus

4.2. Les Serralades Litorals Catalanes

4.3. Les Serralades Bètiques

GEOGRAFIA

4. Les serralades exteriors de la Meseta4.1. Els Pirineus Pirineus

440 km des del Golf de Biscaia fins al Cap de Creus

Alineacions paral·leles en forma d’esglaons

Serralada de dues unitats:

Pirineus axials o centrals

Prepirineus

GEOGRAFIA

Els Pirineus axials o centralsÉs on es troben les altituds més notables:

Aneto (3404 m) Aneto

Mont Perdut (3355 m) Mont Perdut

Pica d’Estats (3143 m) Pica d'Estats

ICC.CAT

Materials hercinians. Darreres glaceres

GEOGRAFIA

Els Prepirineus Prepirineus

Dues alineacions paral·leles als Pirineus axials

Materials secundaris calcaris

Serres interiors: 2500 m d’altitud (Guara i Peña)

Serres Exteriors (Cadí Cadí, Montsec Serra_del_Montsec )

Depressió Mitjana pirinenca: allargada i estreta.Una depressió longitudinal, en la qual es forma la cubeta de Jaca i

continua per la canal de Berdún, separa aquest sector axial del Prepirineu

GEOGRAFIA

4. Les serralades exteriors de la Meseta4.2. Les Serralades Litorals Catalanes

GEOGRAFIA

4. Les serralades exteriors de la Meseta4.2. Les Serralades Litorals CatalanesDues rengleres muntanyoses paral·leles a la costa

Serralada Prelitoral: altituds considerables com la del Montseny (Turó de l’Home, 1706 m) Montseny

Serralada Litoral: Desenvolupament escàs.Material: Paleozoics a la part nord, materials secundaris

plegats (rocam calcari) al sud

GEOGRAFIA

4. Les serralades exteriors de la Meseta4.3. Les Serralades Bètiques CordillerasBéticas

Formades al llarg del moviment alpí

Dues serralades separades per depressions o foies com Baza, Guadix, Granada i Antequera

Serralada Penibètica: Vora la costa. Sierra Nevada (Veleta, 3398 m) Mulhacén (3482 m) Sierra Nevada

Serralada Subbètica: Material plegat. S’estén des del penyal

de Gibraltar fins al cap de la Nau. Torna a emergir a les illes. CordilleraSubbética

GEOGRAFIA

5. Les depressions exteriors a la Meseta: La depressió de l’Ebre

La depressió del Guadalquivir

GEOGRAFIA

5.1. Les depressions exteriors a la Meseta:

GEOGRAFIA

5.1. Les depressions exteriors a la Meseta:

La depressió de l’Ebre

Nord-est de la Península Ibèrica, de forma lleugerament triangular, limitada pels Pirineus, per la serralada Ibèrica i pel Sistema Mediterrani Català.

Longitud: 380 km Màxima amplitud: 150

Primer ocupada pel mar, després gran llac reblert per conglomerats, gresos i margues.

GEOGRAFIA

5.1. Les depressions exteriors a la Meseta: La depressió del Guadalquivir

Entre Sierra Morena i les Serralades Bètiques.

Longitud: 330 km Amplitud màxima: 200 km

Primer oberta al mar, després llac reblert de materials argilosos.

Guadalquivir desemboca al golf de Cadis en zona d’aiguamolls.

Dunes de 90 m d’alçada al parc nacional de Doñana.dunes Doñana

GEOGRAFIA

6. El relleu del litoral peninsular6.1. Les costes atlàntiques

6.2. Les costes mediterrànies

GEOGRAFIA

6. El relleu del litoral peninsular6.1. Les costes atlàntiquesCosta cantàbrica Costa cantàbrica

Formes altes i rectilínies, per l’enfonsament de la Serralada Cantàbrica al mar.

Costa gallega costa gallega

Des de la Punta de La Estaca de Bares i el Cap Ortegal fins a la frontera de Portugal.

Tret característic: les riesCosta atlàntica andalusa: entre la frontera portuguesa i el penyal

de Gibraltar. Costes baixes i sorrenques.fletxa litoral GEOMORF Tipus de cordó litoral, format per l'acumulació de material

detrític, que recolza sobre un sortint de la costa o sobre una illa.

GEOGRAFIA

6. El relleu del litoral peninsular6.2. Les costes mediterrànies

Costes baixes i rectilínies formant amples arcs, separats pels caps de Creus, la Nau, Palos i Gata.

- El litoral català- El golf de València- La costa mediterrània d’Andalusia i Múrcia

GEOGRAFIA

6. El relleu del litoral peninsular6.2. Les costes mediterrànies

El litoral catalàRelleus diferents molt contrastats: deltes, planes

litorals, costes acinglerades El Port de la Selva i costes abruptes.

http://sigpac.mapa.es/fega/visor/

Deltes: Ebre, Llobregat, Besós i la TorderaLa Serralada Litoral arriba al mar i hi forma penya-

segats amb petites cales.

GEOGRAFIA

Un cingle és un precipici de caiguda vertical o de fort pendent format per roques, generalment cantelludes, resistents a l'erosió

i que a la part superior presenten una extensió de terreny més o menys pla.

Costes abruptesLes costes abruptes poden ser de dos tipus: costes rocoses i costes escarpades. Les costes rocoses es caracteritzen per ser de pendent inferior a les costes escarpades i d’alçada menor a 20 m. Les costes escarpades, en funció de la seva alçada (més de 20 m), es classifiquen en costes de petits i grans penya-segats. En aquest darrer tipus de costa escarpada no es troben les platges de grandimensions. En canvi, són característiques les platges encaixades en entrants d’aigua dels penya-segats. Són les anomenades cales.

GEOGRAFIA

GEOGRAFIA

GEOGRAFIA

6. El relleu del litoral peninsular6.2. Les costes mediterrànies

El golf de València

Plana litoral de 400 km que va des de la Nau fins al delta de l’Ebre.

S’hi alternen platges, aiguamolls i albuferes.També hi ha tòmbols com el del Penyal d’Ifac a

Calp, Alacant. Penyal d'Ifac

Golf de València

GEOGRAFIA

6. El relleu del litoral peninsular6.2. Les costes mediterrànies

La costa mediterrània d’Andalusia i Múrcia

Des de l’estret de Gibraltar fins al cap de la Nau

Costa tallada (Serralades Bètiques) i alguns camps de dunes i albuferes, com la del Mar Menor.

Costa del Sol Mar Menor

GEOGRAFIA

7. Els relleus insulars: Les Balears i Canàries7.1. L’arxipèlag balear

7.2. L’arxipèlag canari

GEOGRAFIA

7. Els relleus insulars: Les Balears i Canàries7.1. L’arxipèlag balearMallorca, Eivissa i Formentera: Fragments emergits de la Serralada

Subbètica.

Nord Mallorca: Serra de Tramuntana (Puig Major 1445 m)

Serres de llevant: altituds més modestes ( Son Morell 562 m)

Extensa depressió central.

Eivissa i Formentera unides fins al període quaternari

Menorca: El nord de l’illa relacionat amb la Serralada Litoral Catalana. Migjorn és plana i material calcari i origen marí.

GEOGRAFIA

7. Els relleus insulars: Les Balears i Canàries7.1. L’arxipèlag canariFormació al període terciari com Islàndia i les Açores,

emergides de la Gran Dorsal Atlàntica.Relleu volcànic molt complex.Teide (el cim més alt d’Espanya 3718 m) és un volcà.Illes orientals (Lanzarote i Fuerteventura) bastant planes.Tenerife, La Palma, La Gomera, El Hierro i Gran Canària

molt muntanyoses.Relleus volcànics amb formes com cons volcànics,

calderes, barrancs, colades, penya-segats, platges a les costes baixes.

GEOGRAFIA

GEOGRAFIA

8. La geomorfologia de Catalunya8.1. El protagonisme dels Pirineus

8.2. La Serralada Transversal

8.3. Les serralades de la costa

8.4. La Depressió Central Catalana

8.5. Les costes catalaneshttp://www.atlesnacional.cat/icc/atles-nacional/relleu-geologia/

mapa

GEOGRAFIA

mapa

GEOGRAFIA

8. La geomorfologia de Catalunya8.1. El protagonisme dels Pirineus geomorfologia dels Pirineus

250 km de Pirineus catalans, des del riu Cinca fins al cap de Creus.

Dues serralades paral·leles: Pirineu Axial i Prepirineu.Pirineu Axial: Blocs de licorelles, granits, gneis i calcàries dures.Prepirineu: Era Secundària, roques calcàries. Dues unitats

separades per depressions mitjanes (Conca de Tremp):Serres interiors: Sant Gervàs, Boumort, Cadí , PedraforcaSerres exteriors: Montsec i Montroig.Els rius formen gorges i congostos. congost de Mont-rebei

gorja: Pas estret entre cingleres, morfològicament més petit que un congost.(garganta)congost 1. Pas estret i pregon entre muntanyes.2. Vall estreta entre muntanyes, de vores abruptes, excavada per les aigües d’un riu.Nota: Morfològicament és més gran que una gorja.

GEOGRAFIA

8. La geomorfologia de Catalunya8.2. La Serralada_Transversal

Uneixen el Prepirineu amb les serralades litorals.

Muntanyes: Puigsacalm, la serra de Finestres i el Cabrerés

Blocs enfonsats: Plana d’Olot, el pla de Bages i l’Empordà.

GEOGRAFIA

8. La geomorfologia de Catalunya8.3. Les serralades de la costaDoble serralada paral·lela a la costa des del Ter a l’Ebre: Serralada

de l’Interior i Serralada de Marina, separades per depressions.Serralada Interior o Prelitoral: Cims importants a les Guilleries, el

Montseny, Muntanyes_de_Prades i Ports_de_Tortosa-Beseit.Serralada de Marina o Litoral: Cap altitud important. Montnegre

(759 m), Collserola (512 m), Montsià (762 m)

Depressió Prelitoral: comarques de la Selva, el Vallès i el Penedès.

GEOGRAFIA

GEOGRAFIA

8. La geomorfologia de Catalunya8.4. La Depressió Central CatalanaPart oriental de la Depressió de l’Ebre, drenada pels rius.Entre els Pirineus i les Serralades de la costa.Plana de Vic, Manresa: margues grises o blavenques (sediments

marins)

Cardona, Súria: dipòsits de sal gemma i sals potàssiques

Calaf, Mequinensa: dipòsits calcaris

Pendent feble cap a Lleida, Tàrrega i CalafAl centre de la Depressió: planes argiloses que ocupen part del

Segrià, l’Urgell i la Noguera

GEOGRAFIA

8. La geomorfologia de Catalunya8.5. Les costes catalanesCosta nord: Cap de Creus, Golf_de_Roses, Costa Brava

Costa del Maresme: plana i estreta (falla que voreja la costa). Petits deltes: la Tordera, el Besós, el Llobregat

Costa del GarrafCosta DauradaCosta de l'Ebre

A les planes de la costa ciutats poblades: Barcelona, Tarragona, Mataró i Vilanova i la Geltrú. Continu urbà.