7/29/2019 Geografia 2n Bat. Tema 2..pdf

1/4

LL 2. ELS CLIMES

D'ESPANYA

1. Mecanismes que influeixen en el clima.1.1 La circulaci atmosfrica en altitud

a. Ms intensa a les capes altes de l'atmosfera.b. Direcci W E (=rotaci terrestre)c. Jet stream o corrent en jet. 2 en cada hemisferi (subtropical, entre els 30 i els

45; polar, als 60). A l'hivern baixen de latitud i a l'estiu pugen.d. La pennsula est ms propera al trpic de Cncer zona afectada per altes

pressions tropicals.1.2 Circulaci de l'aire en superfcie

a. Es situa a la troposfera (anticiclons i depressions isbares.b. Les altes pressions o anticiclons (A) (superiors als 1015 mb o hectopascals (hPa).

Produeixen temps estable.c. Les baixes pressions o depressions (D). Valors inferiors als 1015 hPa. Tempsinestable.

2. Factors que influeixen en els climes d'Espanya2.1 Els anticiclons tropicals: l'anticicl de les Aores.

a. Principal centre d'acci meteorolgica del territori espanyol. A l'estiu domina unagran part del territori peninsular i de les illes Balears.

b. Massa d'aire tropical martima.c. Massa d'aire tropical, continental o sahariana. (hivern 20, estiu 40)d. Pluja de fang.

2.2 Les depressions atlntiques

a. Lligades a situacions de mal temps.b. Vent constant de l'oest depressions atlntiques.c. Originen un temps molt variable amb molta nuvolositat, pluges abundants i freqents.

Temperatures suaus a causa de l'oce.d. Afecten la zona nord i nord-oest de la Pennsula.

2.3 Els reajustaments termodinmics entre latituds polars i latituds tropicalsa. Es produeixen reajustaments entre les masses d'aire polar i les masses d'aire

tropicals.b. Les temperatures tendeixen a igualar-se i les pressions a compensar-se.c. Les masses d'aire fred sn: massa d'aire polar martim (Oce Glacial rtic): descens rpid de les temperatures,

molta inestabilitat, nevades, pluja i calamarsades. Massa d'aire polar continental o siberi (centre i nord de l'espai

eurosiberi):hivern, fred i nevades. Estiu fenmens tempestuosos.2.4 El comportament semiautnom de la Mediterrnia Occidental

a. Diferncies trmiques amb les masses atlntiques baixes pressions i plugestorrencials.

b. Amb els anticiclons subtropicals i aire fred cumulonimbus i aiguats importants.2.5 La forma i el relleu de la Pennsula Ibrica

a. Les terres de l'interior es comporten com un petit continent.b. Escalfament de l'interior provoca una acci ms intensa dels anticiclons subtropicals,

la qual cosa produeix un grau de sequedat elevat.

1

7/29/2019 Geografia 2n Bat. Tema 2..pdf

2/4

c. Hivern: una massa d'aire s'estanca a la Pennsula. Produeix un descens de latemperatura i escasses pluges hivernals.

3. Els climes de l'Espanya Peninsular i de les Balears3.1 Climes de predomini ocenic o atlntica. Clima prpiament ocenic, rius i vegetaci: Galcia, Astries, Cantbria, Pas Basc, Navarra i Vall d'Aran. Depressions atlntiques que produeixen precipitacions abundants. Temperatures suaus. Gran quantitat de rius, cabalosos i regulars (neixen en muntanyes properes a les

costes, curts). L'abundncia d'aigua permet un gran aprofitament energtic. Bosc temperat caducifoli (malgrat substituci amb pins de creixement rpid):

repoblacions amb eucaliptus. Vegetaci densa de matollar (bruc, gatosa i ginesta). Afavoriment del prat natural. Conreus: patates, blat de moro i pomeres.b. Varietats del clima ocenic o atlntic: varietat de muntanya ocenica (masss Galaic, Muntanyes de Lle, Serralada

Cantbrica, Muntanyes Basques, Pirineus navarrs i aragons, Valls d'Aran, Nria iValira). Degut a l'altura la temperatura baixa i provoca precipitacions freqents ( al'hivern, nevades). Zones muntanyoses.

Varietat ocenica de transici (terres baixes d'Ourense, nord de Castella i Lle,laba, La Rioja, Navarra, Arag i Catalunya). Transici entre climes ocenics i els del'interior de la Meseta i de la depressi de l'Ebre. Clara influncia atlntica ambvolum menor de precipitacions, estius fora secs i hiverns freds. Zones ms baixes.

3.2 Climes mediterranisa. Clima prpiament mediterrani, rius i vegetaci Part meridional de la faana atlntica peninsular, litoral mediterrani, illes Balears,

Ceuta i Melilla. Andalusia i part d'Extremadura. Domini dels anticiclons subtropicals durant l'estiu temps clid i sec. A la tardor i a la primavera predomina la circulaci de depressions de latituds

mitjanes amb pluja. Gran diversitat climtica . Caracterstiques tpiques: estius calorosos i secs, hiverns suaus, pluges no gaire

abundants (de vegades, torrencials) 400 700 mm- Vents: llevant, cer i ponent.

Rius: gran sequedat (estiatge). Les pluges de la tardor augmenten el cabal Bosc d'alzines molt degradat i substitut per pineda. Apareix la mquia, la garriga i

l'estepa. Conreus bsics: blat, vinya i olivera. A les planes litorals i prospera l'horta.b. Varietats de clima mediterrani: varietat mediterrnia d'influncia atlntica (franja costanera d'Andalusia, part de

la depressi del Guadalquivir i d'Extremadura. Reben la influncia de l'Atlntic al notenir relleus que impedeixen la penetraci de les depressions i fronts de l'Atlntic.Precipitacions en poca freda, abundants. Per la influncia de l'anticicl de lesAores els estius sn secs i calorosos.

Varietat de muntanya mediterrnia (compren tots els relleus muntanyososcostaners) Reben les precipitacions procedents del mar Mediterrani. Hiverns

2

7/29/2019 Geografia 2n Bat. Tema 2..pdf

3/4

frescos i els estius suaus. Varietat seca amb menys de 400 mm de precipitacions anuals (sud d'Alacant, part

de Mrcia i litoral d'Almeria). ndex d'aridesa fora alt i dficit hdric notable.Climes esteparis i desrtics als trams costaners ms rids (- 150 mm ). Plugesescasses i sovint torrencials. Estius calorosos i hiverns suaus.

3.3 Climes continentals o d'interior d'influncia mediterrnia.a. Clima prpiament continental o d'interior, rius i vegetaci. Totalitat de Castella La Manxa i la comunitat de Madrid. Afecta a zones de

transici climtica entre territoris amb clima interior d'influncia atlntica a l'oesti d'influncia mediterrnia a l'est.

Forta oscillaci trmica entre hiverns freds i estius calorosos. Hivern amb temperatures absolutes ms baixes (-24C, Albacete). Bancs de boira

molt extensos. Estiu molt calors i sec (poden arribar als 45 C). Precipitacions escasses durant tot l'any. Els mxims corresponen a nevades degut a

la influncia de l'aire polar. Els rius sn irregulars (crescudes a les poques de pluja i estiatge a l'estiu) Vegetaci: Alzinars i pinedes i arbustos. Conreus : cereals de sec i cria de bestiar de llana.b. Varietats del clima d'interior: Hiverns llargs i freds amb estius curts, secs i moderats (conca sedimentria de

Castella). Hiverns freds i llargs (mnima per sota dels 3) Mesos calorosos (juliol iagost). Precipitacions escasses. Aridesa elevada (Zamora, Salamanca, Palncia i

Valladolid). Varietat de muntanya interior (Sistema Ibric, Sistema Central i Muntanyes de

Toledo). Major continentalitat i sequedat dels estius. Depressions atlntiques precipitacions importants. Tamb hi ha pluges d'origen mediterrani a la tardor.Hiverns llargs i molt freds. Estius curts, frescos i secs.

Zones de precipitacions escasses i domini del cer (depressi de l'Ebre, Rioja, sudde Navarra, Arag, comarques del sud de Lleida i interior de Tarragona). Semblantal de la Meseta Nord. Pluges mnimes entre Casp i Saragossa (Monegros).Importncia el cer (nord-oest) vent sec hivern amb fred intens i refresca lestemperatures de l'estiu.

4. Els climes de les Canries

4.1 Varietats del clima canaria. Caracterstiques bsiques: temperatures clides durant tot l'any (17 C). precipitacions escasses (+ hivern i estiu).b. Factors que influeixen en la varietat: situaci: occidentals (alisis i oce Atlntic) i orientals (aire sec sahari). Altitud i orientaci del relleu: Mar de nvols i inversi trmica. Corrent mar fred: entre les illes i frica. Augmenta l'estabilitat a l'estiu.c. Varietats climtiques: Costa. Muntanyes mitjanes. Cims.

3

7/29/2019 Geografia 2n Bat. Tema 2..pdf

4/4

5. Els climes de Catalunya-Estius secs i calents, hiverns suaus i mxims plujosos a primavera i tardor. Variacions degut a

la proximitat al mar, altitud, orientaci dels relleus i latitud.5.1 Les temperaturesa. Les isotermes mostren que la temperatura al litoral durant l'hivern s suau i conserva

la calor a l'estiu mar com a temperador trmic.A l'interior les temperatures sn ms extremes.

5.2 Les precipitacionsa. Les isohietes mostren major pluviositat a les muntanyes (vessants orientats als vents

humits).b. Al Pirineu no hi ha cap ms sec. AL litoral plou a la tardor i a l'interior a la primavera.

4