Geotecnia reconeixements v4-2

MÒDUL 4. ANÀLISI DE MATERIALS QUE COMPOSEN L’ESTRUCTURAPla de reconeixement del terreny

POSTGRAU DE PATOLOGIA I ESTUDIPOSTGRAU DE PATOLOGIA I ESTUDI ESTRUCTURAL DE CONSTRUCCIONS

GEOTÈCNIAG O C

SESSIÓ 2SESSIÓ 2

R i t d l tReconeixement del terrenyAquest document està protegit per una llicència Creative Commons de classe by-nc-nd. Podeu trobar la font i les condicions d’ús al següent link: http://www.estudiosgeotecnicos.info

Postgrau de Patologies i estudis estructurals de construccions existents1

Aquest document està protegit per una llicència Creative Commons de classe by nc nd. Podeu trobar la font i les condicions d ús al següent link: http://www.estudiosgeotecnicos.info


Contingut de matèries relatives a geotècnia durant el curs

Sessió 1: processos relacionats amb el comportament del terreny 1. Com planificar un reconeixement p

geotècnic (els objectius)

2. Tipologies i procediments de Sessió 2: el reconeixement è i l h bili ió prospecció (la metodologia)

3. El resultat de les prospeccions (la conclusió)

geotècnic en la rehabilitació

S ió 3 h bilit ió d conclusió)

4. Condicionants de l’entorn (la praxis)

Sessió 3: rehabilitació de fonaments i millora del terreny

praxis)



1.Els objectius del reconeixement geotècnic genèric

Objectiu 1: IDENTIFICAR -“LITOTIPUS”

- PRESÈNCIA D’AIGÜES

Objectiu 2: DEFINIR GEOMETRÍA:

VISIÓ TRIDIMENSIONAL DEL

Objectiu 3: QUANTIFICAR

-VISIÓ TRIDIMENSIONAL DEL SUBSÒL:

-LITOLOGIES

-AQÜIÍFERS

PARÀMETRES RESISTENTS-ASSAIGS “IN SITU”

-PRESA DE MOSTRES PER ASSAIG

PARÀMETRES RESISTENTS

PARÀMETRES DEFORMACIONALS

QUIMISME


DE LABORATORIQUIMISME


2.Els objectius del reconeixement geotècnic en rehabilitacions

A

Objectiu 1: IDENTIFICAR TIPOLOGIA DE LES FONAMENTACIONS EXISTENTS

A D

EM

ÉS

Objectiu 2: DEFINIR GEOMETRIA, COTA DE RECOLZAMENT, LITOTIPUS DE

S D

EL

S O

Objectiu 3: QUANTIFICARSUPORT...

OB

JEC

TI

ASSAIGS “IN SITU”INTEGRITAT DELS FONAMENTS

IUS

GE

N

-ASSAIGS IN SITU

-PRESA DE MOSTRES PER ASSAIG DE LABORATORI

PROBLEMES DE CONSERVACIÓ

PATOLOGIES

NÈ

RIC

S



Proposta d’exercici

Definició d’una campanya de reconeixements per un estudi deDefinició d una campanya de reconeixements per un estudi de patologies o d’un projecte de rehabilitació:

E t bli l i f ió è i í i à ia. Establir la informació prèvia mínima necessària per definir la campanya…

Què li hem de preguntar al “client” per fer unaQuè li hem de preguntar al client per fer una proposta tècnica (i econòmica) de treballs?

b. Definir la campanya en funció dels següents condicionats …

- Edifici existent, soterrani + pb + 5

- Es planteja una rehabilitació integral i remunta de 2 plantes



2. Tipologies de prospecció (la metodologia)



2. Tipologies de prospecció

directa indirecta

prospecció geofísicacales

sondeig mecànic amb

recuperació de estàtica

p p g

en en sondeigmostra

assaig de penetració

estàtica

dinàmica

superficie

sísmica radiactivasondeig

mecànic a destrossa

elèctrica

electromagnètica

radiactiva

visual

assaigs “in situ” igravimètrica

assaigs in situ i presa de mostres



Procediments de prospecció i avanç en sondeig geotècnic



Tipus de sondeig segons la forma de treball de l’estri perforador

Modus de treball Tipus de reconeixementPercussió( t ió di à i )

ManualR ió b ll(penetració dinàmica) Rotopercussió amb martell en capRotopercussió amb martell en fonsAvanç amb canonada o varillatgeç g(“hinca” de tubs o “hinca” cega)

Rotació ManualAmb granallaHelicoidalAmb bateriaAmb bateria

RotaryProcediments especials (wire line)


p ( )


Prospeccions d’avanç a percussió



Percussió / manual:Penetròmetre lleuger (DPL)



Percussió:Rotopercussió amb martell (en cap o fons)



Percussió:“clava” de tubs



Percussió:“clava” cega



Prospeccions d’avanç a rotació



Rotació / manual



Rotació: perforació amb bateria

sondeig amb recuperació de testimoni continu

corones de diamant corona widia



Rotació: perforació amb bateria




Sistemes de prospecció i avanç en sondeig geotècnic


testimoni





p p ç g g



Sondeig amb recuperació de testimoni continu: els testimonis




barrina helicoide

sondeig “a destrossa”


triconus



barrina helicoide: “mostra” recuperada i qualitat de la informació



restriccions als sondeigs amb barrina

CTE DB SE-C



Cales

primera inspecció del terreny

observació dels fonaments i estructures soterrades

Utilitat

observació dels fonaments i estructures soterrades

determinació de zones amb patologies

presa de mostrespresa de mostres

Avantatges cost econòmic baix si es poden fer servir elements d’excavació mecànica

visió i observació directa dels problemes superficials

Inconvenients profunditat molt limitada

cost molt alt si és necessari realitzar-les amb mitjans manuals



Les cales



Les cales



Presa de mostres en cales



Els assaigs “in situ”

-assaigs sense presa de mostraassaigs sense presa de mostra

-penetracions dinàmiques contínues

-penetracions estàtiques-penetracions estàtiques

-pressiómetre

-assaigs amb presa de mostra

-Standart penetration test (SPT)Standart penetration test (SPT)



Penetració dinàmica contínua

-assaigs sense presa de mostra

-penetracions dinàmiques contínues



L’aplicació dels assaigs de penetració contínua i la caracterització dubtosa del terreny

1. Terreny en el que és impracticable l’assaig de penetració contínuay q p g p

?

?



El penetròmetre estàtic



El penetròmetre estàtic



Registre de l’assaig CPTu, font: A. Ventayol (2000) a INGEOPRES, 85.



Interpretació de l’assaig CPTu, font: A. Ventayol (2000) a INGEOPRES, 85.



restriccions a l’aplicació dels penetròmetres (CTE DB SE-C)

C0-T1-Exigències pel disseny realitzat en exclusiva amb assaigs de penetració cóntínua



Assaigs “in situ” en gsondeig:

El SPTEl SPT



Assaig SPTg

-metodologia

fonament de l’aplicació pràctica-fonament de l aplicació pràctica

-ús i abús de la praxis ús i abús de les correlacions



Assaig SPT

-resultat: N1 / N2 / N3 (N4): Nspt = N2 + N3



Assaig SPT

-fonament de l’aplicació pràctica

-ús i abús de la praxis ús i abús de les correlacions



Aplicació correcta de N spt, referències del CTE (DB SE-C)

Estimació correcta dels paràmetres resistents a partir de l’assaig SPT:

CAP. 4: disseny de les fonamentacions superficials



Assaig

Altres assaigs “in situ” en sondeig

Assaig pressiomètric



Assaig pressiomètricpressiomètric

PRESION DE FLUENCIA

MODULO PRESIOMETRICO



La presa de mostres



Presa de mostres

Categories dels sistemes de mostreig:Categories dels sistemes de mostreig:

A: conserven l’estat de tensions del terreny “in situ”, permeten totes les determinacions i caracteritzacions geomecàniques: Fi C E (conserven l’estat de tensions i l’estructura)caracteritzacions geomecàniques: Fi, C, E (conserven l estat de tensions i l estructura)

B: permeten només la determinació dels paràmetres d’estat G i H (no conserven l’estat de tensions del terreny “in situ” però conserven de forma adequada l’estructura)

C: permeten només la identificació wl, Ip, % (conserven el terreny però no la seva estructura, el p p ( y pseu estat de tensions i la seva humitat)



Sistemes de mostreig manualg



Sistemes de mostreig manualg



Sistemes de mostreig en sondeig (CTE DB SE-C)g g ( )

Sistema Aplicable Categoria No aplicable a



Presa de mostres: obtenció d’inalterades



presa de mostres inalterades

llevamostres de paret gruixuda



presa de mostres inalterades: llevamostres de paret gruixuda



presa de mostres inalterades: Shelby



presa de mostres inalterades: cuantes?

ú d d t i inúmero de determinacions del paràmetre de disseny geotècnic en una litologia determinadagnecessàries en funció del coneixement local (Alonso, 1980)



Quantitat de mostres / assaigs de laboratori

Al CTE DB SE-C s’incrementa notablement l’exigència d’assaigs de laboratori per a estimacions b lid t dí ti d l i t t d l t P d it t tè i lit

Quantitat de mostres / assaigs de laboratori

amb valides estadística de les propietats del terreny: Per a cada unitat geotènica es realitzaran:


En presència d’aigua es prendrà i analitzarà una mostra per a cada dos sondeigs


Presa de mostres

-Importància de la normalització en la presa de mostres

-molts materials no poden ser correctament caracteritzats a partir d’assaigs “in situ”

-de la presa de mostres depèn la validesa dels assaigs de laboratori (quantitat i qualitat d’assaigs)

-cal que es prenguin mostres en quantitat i qualitat adequada per a una posterior planificació correcta dels assaigs de laboratori

N ·Q (laboratori) = f [ N · Q (presa de mostres) ]



presa de tmostres

inalterades: influència de la qualitat enla qualitat en

el resultat delsassaigs = cost

de lade la fonamentació



4. El resultat de les prospeccions (la conclusió)

l l li lò ila columna litològica:

- la importància de la testificacióp

- la conservació de les mostres

- la presentació dels resultats



El resultat de les prospeccions: les mostres



El resultat de les prospeccions: la testificació



Ti d d bilit t i di iTipus de sonda segons mobilitat i dimensions

autoportants

transitables (muntades sobre camió)( )

no transitables (muntades erugues o rodes)

no autoportantsno autoportants

remolcades

muntades sobre pastidor (patins)p (p )



Sonda autoportant transitable



Sonda autoportant no transitable



Sonda no autoportant remolcada



Sonda no autoportant sobre bastidor (o patins)



Sonda autoportant “ultralleugera”: penetròmetreSonda autoportant ultralleugera : penetròmetre



Sonda autoportant hiper-ultra-súper-lleugera



3. Condicionants de l’entorn (la praxis)

requeriments d’accès: requeriments operatius

transitabilitat aigua

gàlib de treball requeriments de seguretat i salubritat importants en rehabilitacionsrehabilitacions

evacuació d’aigües

ió d fevaquació de fums

il·luminació



Situacions de risc?



Situacions de risc?



Situacions de risc?




Definició d’una campanya de reconeixements per un estudi deDefinició d una campanya de reconeixements per un estudi de patologies o d’un projecte de rehabilitació:

E t bli l i f ió è i í i à ia. Establir la informació prèvia mínima necessària per definir la campanya…

Què li hem de preguntar al “client” per fer unaQuè li hem de preguntar al client per fer una proposta tècnica (i econòmica) de treballs?

b. Definir la campanya en funció dels següents condicionats …




Definició d’una campanya de reconeixements perDefinició d una campanya de reconeixements per un estudi de patologies o una rehabilitació:

b Definir la campanya en funció dels següents condicionants:

Edifi i i t t t i + b + 5

b. Definir la campanya en funció dels següents condicionants:

- Edifici existent, soterrani + pb + 5

- Es planteja una rehabilitació integral i remunta de 2 plantes

El soterrani només és accessible per una escala de servei- El soterrani només és accessible per una escala de servei

- La planta baixa és un local comercial convencional. Amples de pas de 1.8 m i gàlib de 2.5 m.p g




Definició d’una campanya de reconeixements perDefinició d una campanya de reconeixements per un estudi de patologies o una rehabilitació:

Preguntes a respondre en el nostre projecte:

El terreny té prestacions geotècniques suficients per la remunta?

Preguntes a respondre en el nostre projecte:

- El terreny té prestacions geotècniques suficients per la remunta?

- Els fonaments existents tenen la possibilitat de transmetre al terreny unes sol·licitacions tolerables?

- En cas de ser necessària una obra de recalçament, quina informació del subsòl necessitem? Fins a on l’hem d’estudiar?



moltes gràcies per la vostra atencióg p


Geotecnia reconeixements v4-2

Documents

Transcript of Geotecnia reconeixements v4-2