Gerent de la Fundació Santa Maria de Comabella, Fundació … · 2018-07-06 · Lloc: Llibreria...

DEl 10 al 23 DE maig DE 2018 l NÚmERO 308 l 15.000 EXEmPlaRS

FREQÜÈNCIAEntrevista a Laura Vilagrà

Gerent de la Fundació Santa Maria de Comabella, Fundació TutelarPÀGINA 32

Oriol Amat,designat nou

rector dela UVic-UCC

MANRESA / PÀGINA 13

La Fira delsMatiners d'Avinyó,

celebració únicaa Catalunya

BAGES / PÀGINA 14

'Música en vena' porta actuacions

a la FundacióAlthaia a Manresa

SOCIETAT / PÀGINA 17

El projecte VOZES rep el Premi

Casaldàliga del Festival CLAM

CULTURA / PÀGINA 25

Torna l'ExpoBages més cultural, ampli i multisectorial

En la 38a edició de la fira multisectorial ExpoBages els espais s'eixamplen cap el carrer Mestre Planes i Carrasco i Formiguera; enguany, la població convidada és Súria. PÀGINES DE LA 3 A LA 8

SOCIETAT / PÀGINA 21

El Cosorci delBages per a la

Gestió de Residus, feina ben feta

CENTRALS / PÀGS. 16 i 17

TERE SOlé

2 l FRQ l PRIMER GRATUÏT DEL BAGES l DEl 10 al 23 DE maig DE 2018

LA SEGONA

FRQ Publicació setmanal de distribuciógratuïta a les llars de Manresa. Informació pràctica i de proximitat.Es pot consultar a www.taronjadigital.cat

TARONjA I LLIMONAAmb el suport:

DiRECCiÓ: Pilar Goñi • MAQUETACIÓ: Montserrat Figueras • PROJECTE GRÀFIC: Wedomedia/Llargués-Lorente • REDACCIÓ: Eduard Font, Eli Pagan, Sergi Lladó, Núria Rius, Tània Rodríguez, M. Rosa Jurado, Jordi Cuadras • CORRECCiÓ liNgÜÍSTiCa: Mariona Barrera • PUBLICITAT: Tere Solé • COORDiNaCiÓ: Òscar Bolancell • EmPRESa EDiTORa: Taelus, SL, Manresa. Tel. 93 872 02 05 • GESTIÓ D’IMPRESSIÓ: Gest XXI. Tel. 93 877.62.18• IMPRIMEIX: imprintsa. Núm. de dipòsit: l-561-1998. Freqüència és una publicació plural que no ha de compartir necessàriament les opinions dels seus col·laboradors ni dels seus anunciants, atribuïbles només als sotasignats.FRQFRQ

EditorialFRQ

PIlAr GoñI

Sempre hem sentit a dir que “ara” és el moment que més es recicla i la nostra

gent gran no hi està d’acord. Pos-siblement, feien moltes coses que ara ni se’ns passarien pel cap com embolicar els “bocates” dels nens amb paper de diari, entre moltes altres barrabassades que es feien i es desfeien a la postguerra, però, sí, és cert que tot es reutilitzava i les ampolles, quan anaves a la botiga, les portaves buides i te’n donaven una de plena, o anaves amb la lletera, o amb el cistell de vímet o amb aquelles bosses de roba que es van posar tant de mo-da i que els deien “Jaquelines” i que ocupaven poc espai però eren superresistents.Es generaven menys residus, el perquè és difícil de saber. Se-gurament, hi havia molt menys plàstic i llençar era molt més complicat, no ho fèiem.La veritat és que avui en dia molts ajuntaments, entre els quals un de pioner, el de Santpedor, van engegar la recollida porta a por-ta i també és ben cert que l’Agèn-cia Catalana de Residus i aquí al Bages el Consorci del Bages per a la Gestió de Residus porten a terme campanyes continuades a les escoles per lluitar ferma-ment perquè el planeta sigui un xic més net. Val la pena que hi contribueixi tothom.

AGENDA del 10 al 23 de maig

VIURE RECiClaNT

LA MúSICA PER SANAR

Una iniciativa sonora

El Conservatori de Música de Manresa

s’adhereix a un projecte per portar música en

directe als hospitals. El projecte “Música

en vena” a Manresa, ha arrancat a

Sant Joan de Déu.

La caminada contra el càncer “Fem el camí al

teu costat” ja supera el miler d’inscrits. Falta

un mes perquè es faci i la participació ja

és superior que en les tres primeres

edicions.

Més de trenta empreses incorporaran

alumnes de dual de l’Escola Montserrat.

35 alumnes s’incorporaran el curs vinent

al mercat laboral i treballaran 25

hores setmanals mentre encara

estudien.

La Fira del Vapor torna a Sant Vicenç el 26 i

27 de maig. La Fira potencia la participació

popular i la col·laboració de les entitats

per recrear el període històric de

finals del segle XIX al poble.

UN 18 DE MAIG DIFERENT

Siguem solidaris

INCORPORACIÓ AL TREBALL

Fer dels estudis, la feina

CONSOLIDANT-SE

Torna la Fira del Vapor

Farm

àcie

s de

guàr

dia

22:

00h

nit –

9:0

0h m

atí

ma

ig 2

018

a finals del segle XIX i principis del XX, se’n van anar a “fer

les Amèriques” i van recalar especialment a l’illa de Cuba.

Alguns van fer fortuna, d’altres, amb prou feines, van aconseguir una vida millor que la que havien

deixat enrere.

El león duerme esta nocheAuditori Plana de l'Om

de 18.30 a 20 h

Presentació del llibre: ‘En Sebastià i el mar’, de Caterina

Pérez i Coaner CodinaLlibreria Parcir.

Àngel Guimerà, 74de 19 a 20 h

Ningú li explica el que hi fa, però en Sebastià, descendent d’una

saga de pescadors, entra al bosc un dia rere l’altre.

Activitat inclosa en la 10a Setmana del Llibre Infantil i

Juvenil

DIMARTS 15Xerrada ‘L’ofici d’il·lustrar’ a

càrrec de Rocío BonillaEscola d'Art de Manresa,

c. dels Infants, 2de 17 a 18 h

Activitat inclosa en la 10a Setmana del Llibre Infantil i

Juvenil

DIMECRES 16Time Thieves

Auditori Plana de l'Omde 20 a 22 h

DISSABTE 12 Festival de recital de poesia

espiritual dels col·lectius sufís de la Diàspora senegalesa a

ManresaPalau Firal Manresa

La Federació d’Associacions Senegaleses de Catalunya “Bidayatul Xitma” i “Ahlou Khassida” Touba Espanya

organitzen la jornada recital de poesia espiritual escrita per Xeic Akhmadou Bamba

(sufí senegalès dels segles XIX-XX) dels col·lectius sufís de la

Diàspora senegalesa a Manresa. Hi haurà diferents activitats,

incloent-hi debats i cants sufís muridiya.

Exposició ‘Espontaneïtart’: tria de dibuixos dels infants

de les biblioteques veïnals de Manresa

Lloc: Llibreria Papasseit. Organitza: FAVM

Dates: del 12 al 24 de maig de 2018. Horaris: dilluns de 16:30 a 20 h, de dimarts a divendres de 10 a 13:30h i de 16:30 a 20 h i

dissabtes de 10 a 13:30 h.Activitat inclosa en la 10a

Setmana del Llibre Infantil i Juvenil

Exposició ‘Visca la revolució’: tria de llibres amb personatges

que volen canviar el mónBiblioteca del Casino, Passeig Pere III, 29

de 10 a 20:30

Organitza: CLIJCATHoraris: dilluns de 16 a 20:30 h, de dimarts a divendres de 10 a 20:30 h i dissabtes d’11 a 19 h.

Un seguit de llibres amb personatges que decideixen revolucionar-se. Hi trobareu

revolucions minúscules i íntimes, però també algunes de majúscules

i col·lectives.

Laboratoris de Lectura: ‘La capsa d’en Frederick’

Sala de Tallers de la Biblioteca del Casino, Passeig Pere III, 29

de 11 a 12:30 hPer a famílies amb infants de 5 a 9 anys. Cal inscripció prèvia.

Organitza: Biblioteques de Manresa. Activitat inclosa en la

10a Setmana del Llibre Infantil i Juvenil

JORGE BLASSKursaal - Sala Gran

de 21 a 22:30 hEls mags som persones honestes o

uns tramposos? Palabra de mago és l’última

producció teatral del mag Jorge Blass, conegut pel públic del

Kursaal, en què fa una reflexió sobre l’apassionant món

dels mags.

DIUMENGE 13Ramon Escalé Latin Trio &

Camerata BacasisKursaal - Sala Gran

18 a 19:15 h Els indians, aquells catalans que

DEl 10 al 23 DE maig DE 2018 l PRIMER GRATUÏT DEL BAGES l FRQ l 3

Especial ExpoBages 2018

Una fira multisectorial que obre la porta al Bages amb 150 estands en ple centre

La 38a edició d'ExpoBages s'obre a d'altres carrers amb una mostra d'oficis antics al carrer Mestre Planes i atraccions infantils al de Carrasco i Formiguera

Pilar GoñiManresa

La fira més multisectorial de Manresa, l'ExpoBages, tornarà a ocupar el centre de la ciutat els dies 18, 19 i

20 de maig. Enguany amb més es-pais i més varietat que mai desti-nats per a tots els públics. Més de 150 estands oferiran els seus pro-ductes al centre comercial i centre històric de la ciutat. Els botiguers i comerciants creuen que la Fira està molt ben situada al centre. “No es concep d’una altra manera, ara es vol una oferta gas-tronòmica i comercial bona i Man-resa la té”, diu Tania Infante, pre-sidenta de la Unió de Botiguers i Comerciants (UBIC)."Cal dir que estem parlant de 150 estands que s’han hagut d’esponjar en una zona més àmplia”, diu Al-bert Tulleuda, gerent de Fira Man-resa. I com comenta Llorenç Jua-nola, president d’ExpoBages, “cal portar novetats i ampliar-se. Enguany ho fem pel carrer Mestre Planes i Carrasco i Formiguera amb la mostra d’oficis antics i atracci-ons per a infants de petit format, així com una mostra de brocanters i els antics bombers”.“La zona de la Plana de l’Om estarà dedicada al turisme i hi haurà un escenari on constantment hi hau-rà activitat”, diu Juanola.“Dissabte de les sis de la tarda a les onze de la nit a la plaça de l’Ajun-tament hi haurà la mostra del vi i també el batec del centre històric amb una mostra d’unitat gastronò-mica i turística a la Plana de l’Om fent un intercanvi turístic amb al-tres poblacions. El dissabte, com a dia dels museus, es podrà fer una ruta de geologia ur-bana amb activitats també al car-rer del Balç i a la nit amb la cloen-da de l’exposició ‘Del PTV al TDK’, que es farà al Museu de la Tècnica, amb un sopar ‘guateque’”, comen-ta Tulleuda.Joan Haro, que coordina tota la Fi-ra, ens explica l’entramat dels es-pais: “L’automoció serà al carrer Guimerà i a la Muralla. Al passeig hi haurà empreses al primer tram i al segon, alimentació i altres pro-ductes. A Sant Domènech estands de la UBIC i parades de flors davant el Puigmercal. Motos antigues i cot-xes antics a la zona 1552. Els xiquets de Valls i els castellers d’Esparra-

guera acompanyaran els Tira-llongues en el 25è aniversari de l’ExpoBages diumenge al migdia, a Crist Rei. Es farà la Fira del Col-leccionista a la plaça Porxada. La Federació d’Associacions de Veïns farà activitats al voltant de la plaça Espanya, així com activitats de fo-toart Manresa”.Una cosa original és que es faran 25 partides simultànies d’escacs amb el mestre internacional manresà

Joan Mellado i es farà al casino.Enguany la inauguració es farà coincidint amb el 90 aniversa-ri de l’Institut Lluís de Peguera al Paranimf del centre, ja que l’ins-titut va ser fa anys escenari de la Fira, molt abans de convertir-se en ExpoBages. Serà dissabte a les 11 h del matí.Pel que fa a la circulació, s’intenta perjudicar el mínim possible els veïns del centre. A l’entrada de la

ciutat hi ha plafons informatius. Els busos es quedaran a la plaça Espa-nya. Recordem que la Muralla està tallada al trànsit. Els taxis seran al carrer Circumval·lació.Pel que fa a les escombraries, hi ha un seguit d’aspectes tècnics que estan coordinats. “Hi ha tres tipus de persones que busquen fer calaix, les empreses que hi van per fidelitzar clients i els que creen bases de dades”,

diu Haro. “És una fira que m’esti-mo”, comenta Juanola. “Molta fei-na però amb moltes ganes. Ens ho passem bé treballant per Manre-sa”, diu Juanola, i afegeix Tulleu-da: “Volem potenciar tot allò que ofereix la ciutat”.Joan Haro creu que “som l’apara-dor comercial, turístic, industrial i gastronòmic de Manresa”.Volem que sig ueu v isit a nt s d’aquesta Fira!. n

La fira multisectorial ExpoBages atrau tot tipus de públic, també els més petits, que enguany tindran un espai amb atraccions infantils

FOTOS: TERE SOLé

Llorenç Juanola, president de Fira ExpoBages'18

Albert Tulleuda, gerent de Fira Manresa

Tània Infante, presidenta d'UBIC

Joan Haro, coordinador d'Expobages'18



ExpoBages i Canal Taronja, units per portar als

espectadors el cor de la Fira

Canal Taronja TV oferirà una progra-mació especial amb motiu de l’Ex-pobages'18 perquè pugueu gaudir de totes les activitats que s’hi du-ran a terme. El lliurament del guardó el Pollet d’Or, la inauguració, els reportat-ges d’establiments comercials que es troben al mig de la Fira. Entrevis-tes a autoritats i a persones que fa molts anys que són al front d’aques-ta fira multisectorial que omplirà els carrers de la capital del Bages. El plató de Canal Taronja TV serà a

la plaça Sant Domènec i hi haurà tot un seguit de professionals en dife-rents unitats mòbils i en el mateix plató, on podreu contemplar com es fa la televisió en directe. Un set amb tots els elements neces-saris amb Eduard Font a la direcció i amb Toni Martínez a la tècnica i amb els periodistes Sergi Lladó, Maria Rosa Jurado, Núria Rius, Tània Ro-dríguez, Eli Pagan, Pilar Goñi i tot l’equip comercial de Canal Taronja TV. Ens agradarà que ens vingueu a veure! n

ExpoBages vol guanyar presència en xarxes socialsRedaccióManresa

nnn ExoBages 2018 serà més parti-cipativa, tant sobre el terreny com a les xarxes socials. Des de mitjan abril la Fira ofereix un avanç del que hi podran trobar els visitants a través dels seus perfils de Face-book (facebook.com/fundaciofira-manresa), Twitter (@FiradeManre-sa) i Instagram (@firademanresa). Es tracta de petites càpsules sobre l’oferta que hi portaran diferents expositors i que donen una idea de la gran varietat de propostes que re-unirà aquesta edició d’ExpoBages, des d’alimentació, fins a serveis a les persones, cosmètica, turisme, etc. Des de l’organització de la fira es convida tothom qui ho vulgui a compartir aquests continguts amb l’etiqueta #joseréaexpobages. ExpoBages se celebrarà els dies 18, 19 i 20 de maig pels principals car-rers del centre comercial i històric de Manresa, en el que serà un gran esdeveniment de ciutat i comarca. Enguany laFira guanyarà nous es-pais i espera assolir una xifra rè-cord d’expositors, superant els 150.

La comercialització d’estands va a molt bon ritme. En aquests mo-ments ja queden pocs espais dis-ponibles i s’espera fer el ple al llarg de la setmana vinent.Quant a les propostes de carrer, també es vol guanyar dinamisme

i fomentar la participació dels visi-tants. En aquest sentit, tant els ex-positors com l’organització treba-llen per oferir als visitants activitats que els permetin gaudir d’un gran cap de setmana de festa cultural, comercial i ciutadana. n

S'espera festa, ball i participació a l'ExpoBages'18

CaTPRESS



L'alcalde de Manresa creu que la Fira és un equilibri de professionals i voluntaris

Pilar GoñiManresa

nnn Fa sis anys es va prendre una decisió clau per donar un viratge a l’ExpoBages i va ser sortir del Palau Firal i que la Fira es fes al centre de la ciutat. Una decisió valenta.

Va ser una decisió consensuada entre consistori i tècnics. La regi-dora de Comerç, Sílvia Gratacós, va treballar-hi de valent amb Jo-an Haro i el resultat ha estat tor-nar a omplir els carrers de gent, de visitants, de turistes. Va costar esquivar l’orografia de Manresa.

Com definiria la Fira?És una festa al carrer per tro-bar-nos, és oberta a les comar-ques veïnes. Festa lúdica, expositiva i el que és important és que vinguin a pas-sar-ho bé.

És una manera de beneficiar el comerç?L’aposta de Manresa passa per beneficiar els comerciants i bo-tiguers, que afortunadament són molts, i tenir un model pensat en ells. L’equilibri entre professio-nals i voluntaris creen una comis-sió executiva que treballa per lluir i fer lluir la cuitat de Manresa amb una oferta lúdica per passar el dia.

Una fira és turisme?Genera activitat econòmica i, per tant, l’exposició fa que la gent si-gui a la ciutat tot el dia i crea ri-quesa. El que és important és que manresans i bagencs, i ciutadans de la Catalunya Central, gaudei-xin de la Fira.

Hi ha molta gent al voltant de la Fira treballant-hi?És important l’equip que hi treba-lla perquè tot sigui possible. Un any més els professionals se’n sor-tiran de tot. n

TERE SOlé

L'alcalde de Súria, Josep M.

Canudas, parla de la vila convidada

Quina serà la participació de Súria?Podrem mostrar i explicar aspec-tes de Súria menys coneguts. Vo-lem ensenyar, mostrar i explicar que la potassa es va descobrir a Súria el 1912, el seu mar interior... Farem una obra de teatre, que es farà davant l’Ajuntament de Man-resa, que es fa a la nostra fira me-dieval i que parla de la sal.

Mostrarem la nostra escola de música de la qual estem molt or-gullosos amb combos i amb molt ritme. Volem explicar Súria a la comarca. Ens fa molta il·lusió. n

TERE SOlé

Vagonetes amb potassa arrossegades per una locomotora

LULU LAO

Fira medieval de Súria

IBERPOTASH

Valentí Junyent, alcalde de Manresa



)i tot el comerç de Manresa

MANRESAM

)

L’ExpoBages Ascensió celebra enguany la 38a edició -i la sisena del retorn al centre de Manresa- convertida en un gran esdeveniment ciutadà de caràcter comercial, però també lúdic i festiu, que

omplirà d’activitat els principals carrers de la ciutat els dies 18, 19 i 20 de maig. Us hi esperem!

C

M

Y

CM

MY

CY

CMY

K

anunci freqüència Expo18.pdf 1 08/05/2018 10:11:23



La cultura del centre històric es mostrarà a la Plana de l’Om durant l’ExpoBages

Fer un tast de les diferents propos-tes culturals que tenen lloc al llarg de l’any al centre històric de Man-resa serà possible durant el cap de setmana d’ExpoBages, gràcies a la nova proposta El Batec del Cen-tre Històric, que es farà a la Plana de l’Om. Així, en l’escenari que s’hi instal·larà es podrà gaudir d’actu-acions que aniran des de la música electrònica de Manrusionica fins al teatre o la música de talents emer-gents del Tarima, entre altres pro-jectes culturals i artístics nascuts al centre històric. D’aquesta manera, la Plana de l’Om es convertirà en un dels eixos cen-trals de l’oferta lúdica d’ExpoBages, amb una proposta atractiva que

combinarà la cultura i el turisme. A la Plana de l’Om també hi haurà instal·lats els estands on s’oferirà informació sobre l’oferta turística del Bages.

TRES DIES AMB EL CENTRE BULLINT D’ACTIVITAT

ExpoBages començarà el divendres 18 de maig i s’allargarà fins al diu-menge 20, en el que seran tres dies complets de propostes de tot tipus que ompliran el centre de la ciutat de Manresa. Serà un cap de setma-na eminentment festiu i comercial, amb botigues obertes i prop de 150 expositors que hi donaran a conèi-xer els seus productes. n

CaTPRESS

El premi Pollet d'Or més musical per al grup GossosRedaccióManresa

nnn El grup Gossos, que compleix 25 anys, rebrà aquest guardó, que es lliura des de fa uns anys. Com diu Haro, “es va instaurar el 2011 a l’empresa Pujol i a partir d’aquí s’ha atorgat a persones i empreses que porten el nom arreu, com Señor, Miriam Ponsa, Sebastia Catllà, Kids&Us, el doctor Pere Joan Car-dona, Pep Vila...”.

“És un reconeixent a un grup que sempre ha portat el nom de la ciu-tat sentint-se molt manresans”, co-menta Juanola. És tot un goig comp-tar amb ells com a guardonats. n

gOSSOS.CaT


MANRESA

L'acte de presentació amb la regidora Anna Crespo

AJ MANRESA

Espais de Memòria a través d’un fullet i unes audioguies per a tothom

nnn Manresa posa en valor els seus Espais de Memòria a través d’un fullet i unes audioguies que es do-naran a conèixer amb una visita guiada que començarà a la plaça Sant Domènec i acabarà a l’Insti-tut Lluís de Peguera.A partir de la recerca històrica i l’aportació de testimonis, s’han identificat i posat en valor alguns espais que conserven una càrrega simbòlica per a la població, llocs on van succeir fets i experiències vitals, amb l’objectiu de contribuir a la difusió de la història, sobretot pel que fa a la recuperació dels fets viscuts durant la Guerra Civil i el

franquisme. Ara es donen a conèi-xer a través dels tres itineraris cre-ats a partir de senyalització in situ i d’unes audioguies a partir de les quals es poden resseguir aquests Espais de Memòria de la ciutat i co-nèixer-ne la història: La memòria de la Guerra Civil; La destrucció del patrimoni, les esglésies enderroca-des, i les Stolpersteine: homenatge als deportats manresans als camps de concentració nazis. L’objectiu principal de posar en valor els Es-pais de la Memòria de la ciutat és pel sentit que tenen i el valor que aporten a la restitució de la dignitat històrica i a l’educació en la lliber-tat, el respecte als drets de les per-sones i als valors que fonamenten la societat democràtica. n

Eduard FontManresa

El Menú del Pelegrí es presenta als estudiants

Tània RodríguezManresa

nnn L’activitat, impulsada per l’Ajuntament en el marc de Man-resa 2022 i el projecte Educació 360 - Educació a Temps Complet de la Diputació, s’ha fet a l’Escola Renaixença.Sant Ignasi de Loiola ha visitat aquest dimecres l’Escola Renai-xença per explicar la seva vida i la seva obra i per donar a conèixer la cuina ignasiana a un grup d’estu-diants d’aquest centre escolar. Es tracta d’una prova pilot anome-nada “El Menú del Pelegrí”, pro-gramada dins el marc de Manre-sa 2022 i amb la col·laboració del projecte Educació 360 - Educació a Temps Complet de la Diputació de Barcelona.Aquesta activitat ha tingut lloc al menjador de l’escola amb l’assis-tència del tinent d’alcalde i regi-dor de Turisme de l’Ajuntament de

Manresa, Joan Calmet; la regido-ra d’Ensenyament i Universitats, Mercè Rosich; el director de l’Esco-la Renaixença, Pere Cano, i l’actor que teatralitza el paper de sant Ig-nasi, David Ribera. Al dinar igna-sià, amb un ambient excel·lent, hi han assistit gairebé una cinquan-tena de persones entre alumnat, professorat i personal que treballa al centre escolar manresà.La prova pilot consisteix en la pre-sència d’un dinamitzador, l’actor David Ribera, que sempre fa el pa-per de sant Ignasi de Loiola en vi-sites guiades i activitats educati-ves que es fan a Manresa. Durant aquest curs escolar, el pelegrí de Loiola ha visitat 14 escoles de la ciutat i s’adreça principalment a l’alumnat de P4.En aquesta activitat a l’Escola Re-naixença ha explicat la figura de sant Ignasi i també els aliments que hi havia a la seva època. A partir d’aquí s’explica a l’alum-

nat el menú del dia, que té unes característiques saludables i ins-pirades en els aliments habituals de l’època ignasiana. El menjar que es presenta és un brou vege-tal, de segon un pollastre al forn amb herbes provençals, acompa-nyat de pa rústic, i finalment, de postres, dolç del pelegrí.Aquesta activitat dinamitzadora es fa a l’espai educatiu del menja-dor, i s’adreça als nens que es que-den a dinar al centre escolar. Per dur-la a terme s’ha tingut a compte la predisposició de l’Es-cola Renaixença, atès que és un centre que té cuinera pròpia i ha facilitat la possibilitat de cuinar un menú que no és habitual per a ells. Un cop acabada l’activitat cada nen ha rebut un bol de sant Ignasi de regal.Aquesta nova proposta té una do-ble funció educativa: per una ban-da, permet als alumnes conèixer la figura de sant Ignasi, endins-ar-s’hi i aprendre les caracterís-tiques de la cuina de l’època ig-nasiana, i, per l’altra, subratllar l’aprenentatge sobre els hàbits alimentaris saludables. Un cop feta aquesta prova pilot i valorats els resultats de l’experi-ència, s’estudiarà la possibilitat d’ampliar aquest projecte a més escoles durant el curs vinent.El regidor Joan Calmet ha mostrat la satisfacció per una nova acti-vitat “molt atractiva i interessant que s’emmarca dins el Pla estratè-gic de Manresa 2022 en la vessant cultural i educativa”. Per la seva part, Pere Cano ha agra-ït la confiança de l’Ajuntament per dur a terme aquesta iniciativa i ha subratllat la voluntat de l’Escola Renaixença “de continuar col-laborant amb projectes de ciu-tat que contribueixin a millorar l’educació i la formació dels nos-tres alumnes”. n

Un representant de sant Ignasi explica als alumnes l'activitat

AJ MANRESA

Els vins de la DO Bages protagonistes al Puigmercadal

nnn I és que des de les 11 h del matí, tots els visitants i compradors del mercat van poder tastar fins a 16 varietats de vins de la DO Pla de Bages, en una iniciativa per donar a conèixer els vins de casa nostra, així com dinamitzar el mercat Puigmercadal. Sota el lema "El vi i el mercat sempre a taula", a cada parada es podia tastar una recep-ta, basada en un producte treiat pel

propi paradista i acompanyada del vi ideal per a madirar-la. Així, Men-gem Bages oferia la possibilitat de tastar els vins proposats i, com-prar-los, i a més, tots els compra-dors de qualsevol de les parades del mercat, entraven en un sorteig d’un lot de vins de la DO Pla de Bages i una visita a un celler. La mateixa DO va dur a terme una petita for-mació als paradistes del mercat so-bre els vins de la comarca. El Puig-mercadal vol donar a conèixer els productes de proximitat. n

Eli PaganManresa


MANRESA

www.manresa.cat/pressupostparticipatiu

Ara, tu decideixesFins al 27 de maig, pots participar en el pressupost participatiu de Manresa. Tria quatre dels vint projectes seleccionats i vota per internet o presencialment a l’OAC (Pl. Major, 1).

EXPOSICIÓ DELS PROJECTES24 d’abril al 4 de maigSala Plana de l’Om5 de maigPl. Sant Domènec7-11 de maigComplex Vell Congost12 de maigDavant Centre Cultural el Casino14-18 de maigPati del Kursaal19-20 de maigPl. Crist Rei21-25 de maigAjuntament de Manresa

VOTACIÓDel 5 al 27 de maig, per Internet o presencialment a l’OAC (Pl. Major, 1).

RESULTAT

Els projectes guanyadors es coneixeran el 28 de maig.

MANRESA 2018

C

M

Y

CM

MY

CY

CMY

K

anunci FRQ pressupart2018.pdf 1 07/05/2018 19:56:17


MANRESA

Dos milions d'euros per canviar 3.700 punts de llumRedaccióManresa

nnn L’Ajuntament de Manresa rep del Ministeri d’Energia un préstec sense interessos d’1,9 milions d’eu-ros que permetrà continuar la mo-dernització i l’eficiència energètica dels punts de llum de la ciutat. Es preveu que aquesta inversió generi un estalvi econòmic anual de gai-rebé 200.000 euros. Manresa continua amb determi-nació el procés de modernització de l’enllumenat públic de la ciutat, amb l’objectiu de millorar la quali-tat lumínica dels carrers, l’eficièn-cia energètica i la reducció de les emissions de CO2 en el marc del canvi climàtic.En aquest camí, la Regidoria de Qualitat Urbana de l’Ajuntament de Manresa impulsa una nova ope-ració que permetrà la substitució de 3.722 punts de llum gràcies a un préstec d’1,9 milions euros atorgat per l’IDAE (Institut per a la Diver-sificació i Estalvi de l’Energia) del Ministeri d’Energia.Els detalls d’aquest nou Pla de mi-llora de l’enllumenat públic han es-tat presentats avui pel regidor de Qualitat Urbana, Mobilitat i Ser-veis de l’Ajuntament de Manresa, Jordi Serracanta, i el cap de secció municipal de Xarxes i Eficiència Energètica, Manel Ribera.El regidor Serracanta ha mostrat la seva satisfacció davant aquesta operació, “atès que és un pas molt important de cara a l’eficiència energètica i la millora de qualitat de vida dels ciutadans”.Així, “l’ajuda que ha rebut l’Ajun-tament de Manresa, aprovada per l’IDAE el desembre passat, és en forma de préstec sense interessos a deu anys (amb carència del pri-mer any), una operació que perme-trà finançar totes les inversions i que el préstec es retorni amb els

estalvis generats per la millor efi-ciència energètica de l’enllumenat. L’import del préstec es destinarà a la substitució de 3.722 punts de llum de 65 quadres diferents”, ha explicat el regidor, que ha remar-cat que “s’ha pogut accedir a aquest crèdit gràcies a la reducció de l’en-deutament que arrossegava l’Ajun-tament de Manresa”.Per la seva banda, el tècnic munici-pal Manel Ribera ha especificat que “la tria dels punts de llum es farà te-nint en compte els principals eixos de la ciutat (vegeu el plànol): carre-tera de Cardona -carretera de Vic; carretera de Santpedor - carretera del Pont de Vilomara; Sant Cristò-fol, carrer de Viladordis, avinguda de les bases de Manresa, carrer Bar-celona, Bruc, Francesc Moragues i passeig del Riu”.“Les millores es faran en els punts on l’estalvi sigui superior i que no requereixin inversions addicio-nals, atès que la subvenció només cobreix mesures d’estalvi energè-tic”, ha puntualitzat el regidor de Qualitat Urbana, i ha afegit que “es preveu que aquesta inversió generi un estalvi econòmic anual de gaire-bé 200.000 euros. Aquest estalvi su-

posa evitar l’emissió de més de 400 tones de CO2 a l’atmosfera, a banda de generar uns estalvis que reverti-ran a l’Ajuntament un cop passats els deu anys de retorn del préstec.Al seu torn, Ribera ha comen-tat el calendari de l’operació i ha afirmat que “està previst que a fi-nals de maig es publiqui la licita-ció i que de cara a l’hivern proper els nous punts de llum ja estiguin operatius”.Aquesta tecnologia, a més, permet millorar la qualitat lumínica en tres vessants:Una reproducció cromàtica millor. El llum del LED, en ser blanc, per-met apreciar molt millor els colors en comparació del llum groc del vapor de sodi. Una uniformitat mi-llor. Les lluminàries LED perme-ten dirigir la llum molt millor, cosa que permet millorar la uniformitat del llum al llarg del carrer. Una re-ducció de la llum intrusa. La millor direccionalitat del llum LED permet reduir la intensitat lu-mínica que es projecta cap a la pa-ret, cosa que redueix la llum que entra als habitatges per les fi-nestres, que es coneix com llum intrusa. n

El regidor Serracanta en plena presentació de la tecnologia LED

AJ MANRESA

Jesuïtes irlandesos fan el Camí Ignasiài visiten Manresa

nnn Manresa Turisme va coor-dinar l’organització d’una expe-riència turística a un grup de 46 estudiants de l’institut irlandès Clongowes Wood College, que van recórrer la darrera etapa del Ca-mí Ignasià des de Montserrat fins a Manresa i van visitar la Cova de Sant Ignasi. La visita, que va tenir lloc el passat dimecres 2 de maig, va començar a les 8 h del matí, quan un guia de l’equip de Manresa Tu-risme els va donar la benvinguda a Montserrat i els va introduir al re-lat de l’experiència de sant Ignasi al territori l’any 1522 i com la ciutat de Manresa el va acollir durant on-ze mesos. A més, els va fer un pe-tit resum sobre com la ciutat s’està preparant per a la celebració dels 500 anys de l’arribada del sant, l’any 2022. Tot seguit, un equip de gui-es de l’empresa bagenca Dinamic Guies de Muntanya, els va acom-

panyar al llarg dels 26 km de l’últim tram del Camí Ignasià, mentre els explicava el paisatge que forma el Geoparc de la Catalunya Central, reconegut pel segell UNESCO.Al llarg del traçat, van fer dos avi-tuallaments, un a l’ermita de Sant Jaume de Castellbell, gràcies a la col·laboració de l’Ajuntament de Castellbell i el Vilar, on van poder visitar l’ermita; i l’altre, al casal de Castellgalí, que el consistori va obrir expressament per acollir-los.Un cop arribats a Manresa, cap a quarts de quatre de la tarda, van poder visitar la Cova de Sant Ignasi i se’ls va obsequiar amb una bos-sa amb material promocional de la capital del Bages. Durant la tar-da, van poder descobrir la ciutat pel seu compte i al vespre van sopar i dormir al Mas de la Sala.Tant els estudiants com els pro-fessors que els acompanyaven van quedar encantats amb la visita i van valorar molt positivament els ser-veis rebuts. n

RedaccióManresa

Als peus de Montserrat, en ple recorregut ignasià

AJ MANRESA


MANRESA

Convocatòria de l’Humus Mediterrani, off de Fira Mediterrània

nnn L’Humus Mediterrani, la secció off de Fira Mediterrània de Manresa que acull les propostes més properes a l’arrel tradicional, iniciativa de l’espai de música i cul-tura D’Arrel, ja ha obert la convoca-tòria de la 6a edició. Aquesta inici-

ativa complementa l’oferta oficial de la Fira, amb una selecció molt interessant de grups de l’escena folk catalana.Les propostes per formar part de l’Humus Mediterrani en el marc de la propera edició de la Fira Medi-terrània de Manresa, que s’orga-nitzarà del 4 al 7 d’octubre, es po-den presentar fins al 31 de maig. n

RedaccióManresa

Oriol Amat ja és el nou rector de la UVic-UCCRedaccióManresa

nnn Un 78 % dels assistents amb dret a vot al Claustre de la Uni-versitat de Vic - Universitat Cen-tral de Catalunya (UVic-UCC) ha donat suport al pla de govern que el catedràtic d’Economia i Comp-tabilitat de la Universitat Pompeu Fabra (UPF) i candidat a rector de la UVic-UCC, Oriol Amat, ha pre-sentat en una sessió extraordinària que va tenir lloc el dijou, 3 de maig a l’Aula Magna de la UVic. En la sessió extraordinària, a la qual han assistit 315 claustrals dels 600 convocats, els representants de la comunitat han explicat el procés de selecció del candidat en el qual han participat a través de la comis-sió de selecció. Per a ells ha estat un “procés transparent en què s’ha es-collit el millor candidat dels pos-sibles”. El Claustre ha estat presi-dit, tal com marquen els Estatuts i les Normes d’organització i funci-onament (NOF) de la Universitat, per la presidenta del Patronat de la FUB i alcaldessa de Vic, Anna Er-ra, que ha agraït la feina del rector Montaña durant aquests vuit anys. A més, ha anunciat que “comença una nova etapa que esperem que sigui plena d’encerts, amb la col-laboració de tothom”.

Pla d’actuació per a l’excel·lència i la

internacionalització

Després, Amat ha desglossat el seu projecte durant 45 minuts i ha de-manat el suport de la comunitat per tirar endavant “un projecte il-lusionant a través d’un canvi tran-quil”. El candidat, que ha demanat la participació de tothom, ha as-segurat que el posicionament del Claustre és “vinculant” per a ell, i que “només vindré si això d’avui

surt bé”, ha conclòs.Segons Amat "la il·lusió de les per-sones", "la formació amb impacte singular i d'excel·lència" i "l'estra-tègia que ha tingut la Universitat en els darrers anys ha anat en una molt bona direcció" que "amb la fortale-sa i comptant amb el seu singular govern", ha afegit, "és és la univer-sitat catalan aque ho té millor per oferir un gran salt qualitatiu en els propers anys". "Cal situar les persones en el centre per contribuir a fer un món millor", ha assegurat en el seu parlament.

Pròxims passos

Amat ha assegurat que, un cop no-menat rector, impulsarà un pla a 90 dies en els quals parlarà amb tot-hom per detectar la situació i fer-ne un diagnòstic i identificar les me-sures que cal prendre i avaluar-ne l’impacte. A més, també ha anun-ciat la redacció d’un nou pla estra-tègic 2019-2022. Amb aquest posi-cionament del Claustre, el Patronat de la FUB, en la sessió plenària del pròxim 28 de juny, nomenarà Ori-ol Amat cinquè rector de la UVic-

UCC. El passat 19 d’abril, un Patro-nat extraordinari va designar Amat com a candidat a rector. Amat va ser escollit d’entre les tretze can-didatures que van presentar-se per liderar la institució.La comissió de selecció estava pre-sidida pel primer tinent d’alcalde de Vic, el doctor Josep Arimany. La resta de membres eren la regidora d’Ensenyament i Universitats de l’Ajuntament de Manresa, la docto-ra Mercè Rosich, en representació de la FUBages; el doctor Arcadi Na-varro, per part de la Generalitat de Catalunya; Joan Font en represen-tació de la societat civil, i un patró representant del Claustre, que va ser la doctora Núria Simó, profes-sora i investigadora.També en van formar part tres aca-dèmics externs, el catedràtic de la UAB i expresident del Col·legi de Metges, el doctor Miquel Vilardell; l’exsecretari general del Consell Interuniversitari de Catalunya, el doctor Claudi Alsina, i el director d’ICREA, el doctor Antoni Huer-ta, que van valorar els candidats en funció dels mèrits acadèmics i de recerca.n

Munten una pantalla al Conservatori sobre la capitalitat cultural

nnn Coincidint amb la capitali-tat cultural de Manresa, l’Ajunta-ment de la ciutat ha instal·lat una pantalla informativa situada a la façana nord del Teatre Conserva-tori (muralla de Sant Domènec), i que és visible des del passeig de Pere III, per tal de difondre in-formacions relacionades amb el programa de Manresa, Capital de la Cultura Catalana 2018, i que servirà també per visualitzar al-tres noticies d’interès municipal.Així, es posa a disposició de la ciutadania una nova eina infor-mativa que pretén reforçar comu-nicativament tots els actes cultu-rals programats a la capital del Bages durant el 2018, però que

quedarà a la ciutat, un cop finalit-zat l’any de la capitalitat cultural.Els avantatges que ofereix aques-ta pantalla, des del punt de vista comunicatiu, són la visibilitat i la immediatesa informativa que permet presentar la informa-ció de manera atractiva en un dels punts més transitats de la ciutat.La pantalla, d’unes dimensions de 205 × 154 cm, té una resolució de 256 × 192 píxels i utilitza la tec-nologia LED per oferir una imatge de color d’alta brillantor i permet la visualització de text, grafis-mes, animacions, imatge o vídeo. Els continguts i la seva tempo-rització són totalment progra-mables mitjançant un software específic i la gestió s’efectua a distància mitjançant la xarxa. n

RedaccióManresa

FIRAMEDITERRANIA

El catedràtic, Oriol Amat, nou rector de la UVic-UCC

UVIC.CAT


BAGES

Cardona penja a la Xarxa 4.000 fotos i actes plenarisPilar GoñiCardona

nnn Un total de 4.020 fotografies de Cardona —que arrenquen als anys cinquanta— i 11.171 pàgines d’actes de plens municipals (entre els segles XV-XXI) ja es poden con-sultar des de casa a través del cer-cador Arxius en Línia del Depar-tament de Cultura. Les xifres de documents consultables s’aniran ampliant de mica en mica, ja que en aquests moments l’Arxiu His-tòric de Cardona està immers en la tasca de bolcar milers d’imatges que, en els tres darrers anys (2015-2018), s’han anat digitalitzant. El divendres 27 d’abril es va fer un acte de presentació obert a la po-blació, en el qual es va explicar el servei i se’n va donar a conèixer el funcionament.Les 4.020 fotografies corresponen als fons fotogràfics de la sèrie gene-ral pròpia de l’Ajuntament de Car-dona, que actualment suma més de 6.000 imatges. Són instantànies fe-tes per Fotografia Boixadera, amb

qui es va signar un conveni l’any passat que autoritza l’Arxiu Histò-ric de Cardona a penjar la sèrie de reportatges institucionals fets per aquesta marca des del 1952 per en-càrrec de l’Ajuntament. En les pro-peres setmanes, també es tancarà un conveni amb Foto-Art encarat en la mateixa direcció. Es tracta d’imatges que mostren un ampli repertori de la vida social i cultu-ral de la vila. Una altra de les línies

estratègiques és la de la digitalitza-ció dels fons documentals a través del Pla Bruniquer del Departament de Cultura. En aquest sentit, l’any passat ja es van fer 26.034 captures d’actes de plens municipals i en-guany es preveuen escanejar altres 24.910 pàgines més amb la previ-sió de concloure la sèrie de les ac-tes. S'han fet un seguit de convenis amb estaments per a seguir reco-llint memòria històrica. n

Recuperaran varietats de vinya del Bages prop de la Torre Lluvià

nnn Un projecte a tres bandes en-tre la DO Pla de Bages, l’entitat social AMPANS i l’Ajuntament de Manresa servirà per recupe-rar varietats antigues de vinya del Bages en un camp experimental a l’entorn de la Torre Lluvià de Manresa.Prop de tres hectàrees de terrenys agrícoles —amb la idea d’ampli-ar-se fins a cinc— serviran per plantar 9 varietats de les 25 que s’han anat recuperant en els dar-rers anys de boscos i vinyes aban-donats. Tres són endèmiques de la DO Pla de Bages, com la malvasia roja de l’Estruch, el negrelló i el turbat o coromina, tot i que en algun cas encara cal acabar de definir-ne el nom.En total, es plantaran 9.000 ceps. A més, també es plantaran diver-sos ametllers i oliveres de vari-etats autòctones del territori. El projecte s’ha materialitzat grà-

cies a un acord entre l’Ajunta-ment de Manresa —que cedeix els terrenys—, la DO Pla de Bages —que coordinarà el projecte— i AMPANS —que aportarà la mà d’obra per cultivar les varietats. Es tracta d’un projecte força inèdit a Catalunya, ja que, malgrat que hi ha iniciatives particulars de re-cuperació de varietats autòctones, no tenen constància que cap altra DO catalana hagi posat en marxa un projecte com aquest.Aquest projecte arriba poc des-prés de fer-se públic que l’Ajun-tament de Manresa ha iniciat els treballs per rehabilitar l’espai de l’entorn de la Torre Lluvià, l’obra modernista de l’arquitecte Ignasi Oms i Ponsa. Antigament, el Bages tenia 27.000 hectàrees de vinya i actualment en té al voltant de 500. L’objectiu de la DO Pla de Bages és arribar a les 1.500 hectàrees a llarg termini i, per això, Soler ha fet una crida perquè els agricultors del territo-ri apostin per plantar vinyes a les seves terres. n

Navarcles canvia la il·luminació del barri anticnnn L’Ajuntament de Navarcles ha canviat l’enllumenat públic del barri antic per tecnologia LED. La substitució de 70 punts de llum ha suposat una inversió total de gaire-bé 30.000 euros –entre la compra i la instal·lació dels fanals.Aquesta mesura s’ha dut a terme per estalviar i evitar problemes de contaminació lumínica a través d’un sistema de lluminària que ja havia quedat obsolet. Els nous fa-nals amb tecnologia LED, doncs, permeten una regulació més efi-cient de la il·luminació i, alhora, concentren més la llum, ja que il-luminen directament el terra –no s’escampa pels laterals com en el cas de la lluminària ornamental. Així, s’està estudiant si posar algun fanal més o ressituar-lo perquè la il·luminació del carrer quedi més repartida.Des del consistori asseguren que els canvis no han estat de forma massiva ja que, fins ara, el preu de compra no compensava l’estalvi. És per aquest motiu que la campanya de substitució dels punts de llum al barri antic va començar el Nadal del 2016 i ha finalitzat el primer tri-mestre del 2018. n

Fira dels Matiners d'Avinyó, una mostra única a Catalunyannn Avinyó escalfa motors per a la celebració de la setena edició de la Fira dels Matiners, que tindrà lloc el proper diumenge 13 de maig. Es tracta d’un certamen únic a Catalu-nya pel seu relat històric, que tras-llada el municipi a la guerra dels Matiners del 1848.Els Matiners té una important ves-sant de recreació històrica, per tal de recordar el que va passar l’any 1848 amb la revolta dels matiners i els combats que es van dur a ter-me a Avinyó, però alhora també té un gran component comercial, ja que potencia sobretot els produc-tes de la zona. En aquest sentit, Avinyó torna a re-petir el sopar maridatge dels Mati-ners, que es farà el divendres 11 de maig al Celler d’Horta d’Avinyó, tot unint els dos productes més repre-sentatius del municipi: el porc ral d’Avinyó i el vi Abadal. L’Associació Fogons Gastronòmics del Bages és l’encarregada d’elabo-rar el sopar maridatge, que tindrà una ambientació de l’època i actu-acions en directe.

L’escriptora Empar Moliner és la convidada d’honor a la sisena edi-ció del sopar. La Fira dels Matiners pròpiament dita es durà a terme al llarg de tot el diumenge 13 i, com a novetat, en-guany incorpora un campament

RedaccióManresa

Eli PaganAvinyó

de l’exèrcit isabelí, situat al car-rer Manresa, així com un espai de jocs infantils, que estarà instal·lat al carrer Sallent.Aquest any, a més, es consolidaran les danses de llancers, balls d’exhi-bició senyorials que ballaven les fa-

mílies benestants del poble i que es van estrenar amb èxit l’any passat. En definitiva, història, dansa, te-atre i comerç es donen la mà per traslladar Avinyó a l’any 1848, en la setena edició de la Fira dels Matiners. n

El governador civil, Felipe Acedo, i l'alcalde de Cardona, Joan Claret, el 1956

FOTOGRAFIA BOIXAERA

Diferents moments de la teatrelització a Avinyó

maTiNERS.CaT


BAGES

AMPANs ajuda 400 joves a trobar feina o a estudiarRedaccióManresa

nnn En la primera edició del pro-grama, AMPANS va acompanyar 377 joves, dels quals 75 van tornar al sistema educatiu i es van tancar 140 contractes laborals.AMPANS torna a posar en marxa el Programa de noves oportunitats a la Catalunya Central per als pro-pers dos anys, amb punts d’actu-ació al Bages, a Solsona, a Osona, al Berguedà i a l’Anoia mitjançant aliances amb entitats privades i ad-ministracions públiques dels dife-rents territoris. El programa s’adre-ça a joves d’entre 16 i 24 anys que no treballen i han abandonat els estudis amb l’objectiu que recupe-rin les ganes d’aprendre i retornin al sistema educatiu, o bé es formin i trobin una feina. El programa ofe-reix actuacions integrades d’orien-tació, formació, acompanyament i intermediació i es caracteritza perquè ofereix als joves itineraris més llargs, de fins a dos anys, per desenvolupar el seu projecte pro-fessional i personal.

En l’edició anterior del Programa de noves oportunitats, 2015-2017, AMPANS va acompanyar amb continuïtat 377 joves de la Cata-lunya Central, 75 dels quals van re-tornar al sistema educatiu o van aconseguir una inserció laboral superior als sis mesos de durada. Al llarg del programa es van fer un total de 140 contractes temporals i 191 acreditacions formals (gra-duat en ESO, Certificat de Profes-sionalitat i formació a mida amb empreses). El programa té una àmplia vessant innovadora en l’aspecte metodo-lògic i un gran valor afegit perquè reforça les competències socials, cíviques i emprenedores dels jo-ves, així com un treball d’apode-rament a partir d’interessos moti-vacionals com l’esport, la cultura i les noves tecnologies. En destaca la implicació de l’entorn comuni-tari i empresarial del territori. Més de 160 empreses de la Catalunya Central van col·laborar en l’edició anterior per tal de facilitar als joves l’apropament a la realitat social i laboral, mitjançant accions de vo-

luntariat o processos de mentoria. És el cas d’AKI, Masats, Tous, Die-sa, McDonalds, Consum coopera-tiva o Oliva Torras, entre d’altres. Segons el director general D’AM-PANS, Toni Espinal, “l’èxit de les noves oportunitats no només és la inserció al món laboral o el seu retorn al sistema educatiu, sinó també que els joves tinguin l’oportunitat de millorar les seves competències transversals i siguin capaços de fer servir les eines que se’ls proporcionen per superar els obstacles que es puguin trobar du-rant el seu desenvolupament per-sonal i professional”.AMPANS impulsa el programa en col·laboració amb la Fundació Intermèdia mitjançant una UTE, dins del programa d’ocupació ju-venil a Catalunya, Garantia Juvenil 2014-2020 (iniciativa finançada per Europa amb l’objectiu de disminu-ir l’atur juvenil d’aquells països que tenen una taxa per sobre la mitja-na europea) i el pla d’actuació del Departament de Treball, Afers So-cials i Famílies, a través del Servei d’Ocupació de Catalunya (SOC). n

400 infants del Bages participen en el projecte Libertempo

nnn Gairebé 400 infants en risc del Bages han participat en el projec-te Libertempo, el qual promou i defensa el dret de lleure de nens i nenes d’entre 6 i 16 anys amb qüestions socioeconòmiques o discapacitat. Dinou municipis ba-gencs han acollit unes deu sessions esportives i terapèutiques. Sant Vicenç de Castellet és un dels pobles que ha organitzat sessions amb animals. La setmana passada,

un grup de quatre infants va poder passar més d’una hora amb una boa constrictora, una gallina japonesa i un cabrit. El Consell Comarcal del Bages ha impulsat aquest projecte per tal d’inculcar valors com el respecte i la solidaritat. La iniciativa gratuïta, que ha rebut el suport de la Diputació de Bar-celona, s’ha dut a terme durant el curs escolar que està en marxa i acaba aquestes setmanes amb la seguretat que n’hi haurà una se-gona edició. n

RedaccióSant Vicenç de Castellet

Una sessió amb animals a Sant Vicenç de Castellet

CCBAGES

La pluja no espanta els veïns a la festa de sant salvador

nnn Després d’una lluïda jornada el dissabte 28 d’abril, el diumenge la pluja va obligar a suspendre al-guns actes programats. Tot i així, l’església i els voltants es van omplir de gent que, tal com marca la tradi-ció, van anar a buscar el panellet. Això sí, no van poder gaudir de les Caramelles Guardiolenques. Al carrer del Pa i el carrer del Vi s’hi podia trobar el mercat de produc-

tes artesans i de proximitat o la fira dels cellers, amb tast de vins i de-gustació de pinxos, entre d'altres.El migdia de diumenge, els protago-nistes eren els paraigües, però, tot i així, els veïns tenien ganes de festa.El repartiment del panellet va posar el punt i final a una Festa de Sant Marc que va omplir el poble d’acti-vitat durant tot el cap de setmana, amb actes més tradicionals, com el Ball de Festa Major, o activitats per als més menuts, com tallers de capgrossos i jocs familiars. n

Eduard FontSant Salvador de Guardiola

Tot i la pluja, les parades van fer acte de presència amb molts visitants

CANAL TARONJA


Les noves tecnologies poden donar pas a un altre tipus de reciclatge encara més avançat del que ho està avui en dia i del que ha estat pioner el Consorci del Bages per a la Gestió de Residus al llarg dels anys des del Parc Ambiental de Bufalvent

EL REPORTATGE

El Consorci del Bages per a la Gestió de Residus és una institució de titulari-tat pública que els ajunta-

ments que aleshores eren de la co-marca del Bages van iniciar l’any 1985, com a Mancomunitat de Mu-nicipis del Bages per a l’Abocador. En els inicis, va ser creat per gesti-onar el dipòsit controlat de deixa-lles. Les primeres actuacions van consistir a assegurar la imperme-abilització de l’abocador i a tractar els líquids i gasos resultants de la fermentació de residus.Però amb el temps es va fer evident que calia prendre mesures per tal d’allargar al màxim la vida del di-pòsit i es va implantar la recollida selectiva, per separar els residus en origen i reciclar i aprofitar al mà-xim possible.El Consorci del Bages per a la Ges-tió de Residus es va constituir for-malment l’any 2002. Ubicat al Parc Ambiental de Bufalvent, a Manre-sa, gestiona les deixalles de rebuig, els residus orgànics, el paper, el vi-dre i els envasos d’una manera ra-cional i sostenible. També gestiona les deixalleries mòbils i fixes de la

comarca i fa una aposta molt deci-dida per l’educació i la sensibilitza-ció ambiental. Quan parlem d’un parc ambiental que és propietat del Consorci del Bages per la Gestió de Residus, parlem que és l’entitat pú-blica que gestiona els residus mu-nicipals al Bages: en fa la recollida i el tractament i treballa per canviar els hàbits de la ciutadania. Al Parc Ambiental de Bufalvent és on es fa el tractament de residus (planta de compostatge, dipòsit controlat de residus, plantes de transferència de vidre i envasos, etc.) i, a més, és un espai paisatgístic privilegiat. Està situat al terme municipal de Manresa i el tractament de residus hi conviu amb un entorn ple d’oli-veres, barraques de vinya, boscos i animals que hi pasturen. El res-pecte pel territori i el medi ambi-ent es fa palès en aquest espai, amb unes vistes espectaculars sobre la comarca i sobre Montserrat.A partir d’aquí neix el Parc del secà un nou espai natural al Bages, amb tres itineraris adequats i senyalit-zats a l’entorn del Parc ambiental de Bufalvent, a Manresa, perquè la ciutadania hi pugui sortir a pas-sejar, a córrer i a admirar magní-fics paisatges. Es tracta del Parc del decà, una ambiciosa iniciativa del

Pilar GoñManresa

Consorci del Bages per a la Gestió de Residus, que ha habilitat aques-tes rutes per oferir als visitants un nou espai on es pot desconnectar del soroll i l’estrès diari, tenir con-tacte amb la natura i l’agricultura tradicional i un lloc per recuperar la consciència dels ritmes anuals del conreu: la floració, la tardor, les llargues tardes d’estiu... Un projecte que posa en valor el conreu de se-cà, de gran importància al Bages, que sovint ha quedat relegat a se-gon terme per la divulgació que s’ha fet del regadiu al nostre territori.Els tres itineraris senyalitzats al Parc del secà (entre el polígon de Bufalvent de Manresa i el Parc Am-biental) són el Camí de les oliveres, el Camí de la timoneda i el Camí dels ametllers. Cada un té aproxi-madament 1 quilòmetre de recor-regut lineal i estan interconnectats per tal que, a l’hora de retornar cap al punt d’inici, es pugui fer un iti-nerari diferent.

Deixalleries

Els residus que no es poden llençar en cap dels contenidors que tenim a la via pública han d’anar a la dei-xalleria. Des de l’oli de cuinar, pas-sant per electrodomèstics, fustes

o esprais, per exemple. Al Bages hi ha dos tipus de deixalleries: les fixes, que són grans instal·lacions situades en alguns del municipis de la comarca; i les mòbils, que són furgonetes que van recorrent dife-rents punts del Bages per recollir re-sidus de mida més petita. El Servei Comarcal de Deixalleries funcio-na en xarxa per tal que qualsevol ciutadà pugui utilitzar qualsevol deixalleria, amb una àmplia co-bertura horària.

Educació ambiental

Una de les tasques que treballa des de fa anys el Consorci del Bages per a la Gestió de Residus és la cons-cienciació d’infants i joves. És im-portant separar els residus i fer-ne el tractament adequat però, per al nostre entorn i la nostra economia, el millor residu és el que no es pro-dueix. Precisament amb la intenció de conscienciar la ciutadania de la importància de ser responsables en la generació de residus, el Consor-ci del Bages ha fet, des dels inicis, una aposta molt clara per l’educa-ció i la sensibilització ciutadanes, a través de l’Aula Ambiental i a tra-vés de campanyes de comunicació i publicitat.

Aula Ambiental

L’Aula Ambiental, impulsada i ges-tionada juntament amb el Camp d’Aprenentatge del Bages, s’ha con-vertit en un referent dins i fora de la comarca en tot allò relacionat amb l’educació ambiental. Recentment ha complert els deu anys de vida amb unes xifres es-pectaculars: unes 35.000 persones han passat per alguna de les seves activitats, prop de 1.500 accions que inclouen diferents recursos educatius com visites, tallers, di-nàmiques de rol, accions d’ambi-entalització de centres educatius, etc. D’entre totes les activitats or-ganitzades per l’Aula Ambiental, la més demanada al llarg d’aquests deu anys ha estat la visita al Parc Ambiental de Bufalvent. En total, el Parc Ambiental ha rebut prop de 17.000 persones de gairebé 500 grups diferents de visitants. En aquestes visites, els participants poden conèixer l’entorn del Parc Ambiental i fer alguna activitat o algun taller relacionats amb la ges-tió dels residus.El Consorci del Bages vetlla perquè la gent del carrer s'informi d'hàbits i dubtes en matèria de reciclatge i residus. n

El reciclatge 'porta a porta' s'estén pel Bages amb la mirada posada en els contenidors amb control d'accés


Les noves tecnologies poden donar pas a un altre tipus de reciclatge encara més avançat del que ho està avui en dia i del que ha estat pioner el Consorci del Bages per a la Gestió de Residus al llarg dels anys des del Parc Ambiental de Bufalvent

EL REPORTATGE

Santpedor, pionera en el 'porta a porta'

Tot i que encara és habitual veure els clàssics contenidors de colors als carrers, en alguns pobles de Bages ja no ho és tant. En aquests pobles els ciutadans deixen els residus al servei municipal de recollida davant de la porta de casa, en uns dies i hores determinats per a cada fracció (rebuig, envasos, vidre, paper/cartró i orgànica). Això és el Porta a Porta (PaP): el nou sistema de recollida selectiva que incrementa la implanta-ció en municipis del Bages gràcies a un mètode pràctic i innovador que garanteix reciclar més i millor.Santpedor va ser el pioner d’aquesta iniciativa l’any 2004, moment en què la població tot just començava a prendre consciència de la importàn-cia del reciclatge, la sostenibilitat del medi ambient i l’estalvi econòmic de recursos que significava. En bona part, gràcies a les potents campa-nyes que es van emprendre al nostre país i el fantasma del canvi climà-tic, encara present.és sabut, però, que els inicis d’un nou procés no solen ser fàcils. La raça

humana és reticent als canvis, sortir de la zona de confort intimida i mo-dificar els hàbits ens suposa un esforç enorme. Per això, un sistema tan trencador com el Porta a Porta no va poder evitar confusions de veïns espantats i enfurismats a l’hora de determinar què tocava treure cada dia de la setmana. I és que el seguiment del mètode implica un horari de lliurament d’allò més estricte i rigorós. Davant aquesta situació, és clau una bona comunicació per part del consistori, capaç de convèncer el po-ble i comprometre’l amb la causa. n MARC PUSÓ

Parlem amb Ricard Jorba, gerent del Consorci del Bages per a la Gestió de Residus

Nou projecte de contenidorscontrolats a través de xips

El Consorci del Bages per a la Ges-tió de Residus està ultimant un nou projecte de contenidors controlats a través de xip? Quins municipis hi par-ticiparan? I en què consisteix aquest projecte? El projecte consisteix a instal·lar als contenidors de fracció resta i fracció orgànica un sistema perquè només es puguin obrir utilitzant una targeta que es donarà a cada família. L’objectiu del projecte, que s’implantarà com a prova pilot a Rajadell, Balsareny i als barris de Torroella de Baix i la Rosaleda, de Sant Fruitós de Bages, és canviar els hàbits de la ciutadania i augmentar significati-vament els índexs de recollida selectiva.

Per què es decideix posar-lo en mar-xa i per què en aquests municipis? El model ja s’ha provat en altres llocs, però serà pioner a Catalunya, i obté re-sultats de selectiva semblants al por-ta a porta, per sobre del 60 %, que és l’objectiu que es marca Catalunya per a l’any 2020. De moment, els municipis consorciats recullen selectivament, de mitjana, només el 39 % dels residus. Cal aplicar sistemes que ens portin a aquest augment del reciclatge. Alguns muni-cipis estan implantant el porta a porta i ara posem en marxa aquest projecte de contenidors amb control d’accés.Aquests municipis es van mostrar inte-ressats a poder participar al projecte després d’una jornada que vam fer fa més d’un any amb representants tècnics i polítics dels ajuntaments consorciats. Des d’aquí, vull agrair la seva predispo-sició i col·laboració.

A la pràctica, com funcionarà? Què suposarà per a les famílies?Després d’una campanya informativa, les famílies rebran una targeta perso-nalitzada que els permetrà obrir el con-tenidor d’orgànica i el de fracció res-ta. Aquest darrer només s’obrirà un dia concret cada setmana (excepte per a aquelles famílies que tinguin bolquers i que hi podran accedir sempre), per-què, si fem bé la separació de residus a la llar, els residus que han d’anar a aquest contenidor són mínims. Per a les famílies que no reciclen suposarà un canvi d’hàbits: separar els residus a la llar, portar els envasos, vidre i paper tal com feien fins ara, l’orgànica també la podran portar sempre, però hauran d’obrir el contenidor passant la targeta, i la fracció resta la podran portar els di-es que els contenidors estiguin oberts. Estem segurs que la ciutadania s’acostu-marà molt ràpidament a aquest sistema i que els resultats seran bons!

Es tracta d’una experiència pilot? Es pot ampliar a d’altres municipis del

Bages? O en un futur es podria fer efectiu a tota la comarca però això no és possible?és una experiència pilot de dos anys de durada i un any addicional de pròrro-ga. L’objectiu és demostrar que és un bon sistema per augmentar els índexs de reciclatge i, per tant, que pugui ser exportable a d’altres municipis.

Aquest sistema és compatible amb el sistema porta a porta que es fa en alguns municipis del Bages? és un model complementari i alterna-tiu al porta a porta. Cada ajuntament pot triar el model de recollida que més li convingui i s’adapti al seu municipi. Ambdós models tenen en comú incre-mentar la participació de l’usuari en la recollida selectiva.

Parlem dels diversos tipus de reco-llida. Primer parlem de l’orgànica. Quines xifres té? Per què no augmen-ten les xifres de recollida d’orgànica? La fracció orgànica és, tradicionalment, la que costa més que la gent separi i fa anys que està pràcticament estancada. Suposa un 40 % del pes dels residus que generem a casa, però només una de cada tres famílies, aproximadament, la separa correctament.

Què s’està fent per pal·liar aquesta davallada?S’han fet campanyes d’informació i conscienciació, i l’Agència de Residus implanta polítiques d’incentius i pena-litzacions per reduir la fracció resta i in-crementar l’orgànica. La implantació de sistemes de recollida alternatius, com els contenidors amb accés personalit-zat o el porta a porta, poden ser la clau de volta per revertir aquesta situació.

Pel que fa a la recollida d’envasos i vidres, quina és la xifra? Més que fixar-nos en xifres globals, a vegades difícils de comparar i valorar, quedem-nos amb una dada molt visual: un 75 % de tot el que arriba al dipòsit controlat de residus podria haver estat reciclat o valorat si s’hagués dipositat on tocava.

Si ens comparem amb la resta de Ca-talunya, en quina posició ens trobem en matèria de reciclatge?Els ajuntaments consorciats estan en xifres semblants a la mitjana catala-na, una mica per sobre: les recollides municipals aconsegueixen, de mitjana, un 29 % de selectiva. Si hi sumem les aportacions a les deixalleries, l’índex de reciclatge dels ens consorciats pu-ja fins al 39 %.

Què suposa per al Consorci del Ba-

ges per a la Gestió de Residus que els ciutadans no reciclin correctament? I per a la vida de l’abocador? Si a casa no separem els residus i els po-sem tots amb la fracció resta, van direc-tament al dipòsit controlat de residus, l’abocador, on acaben la seva vida útil, enterrats. Fent això perdem matèries primeres, sostenibilitat i diners. Cada cop es penalitzarà més econòmicament portar residus a l’abocador i cada cop tindrem menys matèries primeres si no en fem un ús racional. Reciclar és bo per a la butxaca i per al medi ambi-ent. I quan ho fas bé, t’adones que és un canvi d’hàbits senzill. A més, quan tinguem l’abocador ple, qui en voldrà un al seu municipi?

Per què és important que es faci aquest reciclatge correctament? Què se’n fa, de la recollida orgàni-ca, dels envasos i del vidre?Tots els materials que es recullen selec-tivament es poden reciclar o valorar. L’orgànica es transforma en compost (un adob de gran qualitat per a horts, camps i jardins) al mateix Parc Ambien-tal de Bufalvent. Vidre, paper i envasos es transfereixen a d’altres gestors. Del vidre i paper en fan nou vidre i paper; i els envasos els poden transformar en coses tan diferents com mobiliari urbà, forros polars, regadores de plàstic... Tot és reciclable? Tot té una segona vida útil?L’únic que considerem inaprofitable és el petit percentatge de fracció resta que és correcte que arribi al dipòsit contro-lat. Però estem parlant de molt poques coses: bolquers, pols d’escombrar, bu-rilles de cigarreta...Què li diria a un ciutadà que no re-cicla correctament. Com l’animaria a reciclar?Que faci la prova. Que durant uns dies separi bé els residus a casa i els posi allà on toca. Veurà que és més net del que es pensa, que li porta la mateixa feina que fer-ho malament, i que està sent responsable amb ell mateix, amb l’entorn i amb les generacions futures.

Què és i qui forma el Consorci del Ba-ges per a la Gestió de Residus?El Consorci del Bages per a la Gestió de Residus està format pels ajuntaments del Bages i els del Moianès que abans eren part del Bages. Ubicat al Parc Am-biental de Bufalvent, a Manresa, gesti-ona les deixalles de rebuig, els residus orgànics, el paper, el vidre i els enva-sos d’una manera racional i sostenible. També gestiona les deixalleries mòbils i fixes de la comarca, i fa una aposta molt decidida per l’educació i la sensibilitza-ció ambiental. n Eli PagaN


SOCIETAT

La Diputació iniciarà obres per instal·lar la fibra òpticaRedaccióManresa

nnn El diputat d’Infraestructures Viàries i Mobilitat, Jordi Fàbrega, ha presentat el projecte als alcaldes d’aquestes dues comarques a la seu del Consell Comarcal del Bages, a Manresa. Els municipis on es faci-litarà el desplegament de les cone-xions per a la fibra òptica són Avi-nyó, el Pont de Vilomara i Rocafort, Fonollosa i Marganell, al Bages, i Sant Quirze Safaja i Santa Maria d’Oló, al Moianès.Després de la presentació als alcal-des, Jordi Fàbrega ha recordat que el conjunt de les obres s’acabaran abans de finalitzar l’any i ha desta-cat també la importància de la col-laboració entre les administracions públiques, partint de la premissa que un dels objectius de mandat de la Diputació de Barcelona és "faci-litar l’arribada de la fibra òptica a tots els municipis de la demarcació" i per fer possible aquest desplega-ment "cal treballar conjuntament amb la Generalitat perquè hi ha-

gi fibra òptica d’operadors i de la mateixa administració, que sigui pública".El diputat Fàbrega també ha recor-dat que la corporació només pot ac-tuar en aquelles carreteres que són de titularitat pròpia i ha posat en valor el fet que si s’optimitzen els recursos que s’havien de destinar per a la construcció de la vorada de formigó, això permetrà "que ja es pugui passar la fibra òptica" en "un total de 24,6 km a la comarca del Bages i 7 km del Moianès". El

diputat d'Infraestructures Viàries i Mobilitat també ha destacat que "la Diputació de Barcelona treballa per implantar les smart roads, que també han de permetre reduir la sinistralitat", amb tot un conjunt de sensors al llarg de la carretera que han de permetre garantir la segu-retat viària.El projecte impulsat per la Diputa-ció de Barcelona té la voluntat de promoure que qualsevol persona tingui accés als serveis de banda ampla treballant. n

Reparació a Cardona dels represaliats pel franquisme a la vila

nnn Cardona celebrarà aquest dis-sabte un acte per reparar la memò-ria dels veïns que van ser jutjats i condemnats pel règim franquis-ta amb l’entrega a familiars de les víctimes dels documents que anul-len de manera oficial aquests ju-dicis sumaríssims. L’acte es farà a les set de la tarda al Saló de Sessi-ons de l’Ajuntament de Cardona i comptarà amb la presència de Car-les Mundó, conseller de Justícia de la Generalitat (2016-2017).A Cardona, s’han identificat 124 ve-ïns que van ser jutjats i condemnats pel franquisme. Entre aquests ve-ïns, n’hi ha 13 que van ser castigats a pena de mort, 11 dels quals van ser afusellats —a dos se’ls va com-mutar aquesta pena per una de re-clusió perpètua—. L’Ajuntament de Cardona, a través de la Regidoria de Patrimoni Històric i Arxiu que lidera Joan Hernández, ha iniciat la tasca de sol·licitar a la Generali-tat els documents que anul·len de

manera oficial aquests judicis su-maríssims amb la voluntat de “re-parar la memòria de tots els cardo-nins represaliats pel franquisme”. En aquests moments, l’Ajuntament treballa en la recerca dels familiars a partir de les dades que ha facili-tat la Generalitat. Els primers es-forços s’han centrat en la cerca dels 13 condemnats a mort. Alguns des-cendents ja s’han pogut localitzar i seran a l’acte per tal de recollir el document d’anul·lació del judici.Entre aquests condemnats hi ha l’alcalde Joan Torrents i Macià, que va ser executat al fossar de la Pedre-ra el 5 de maig del 1939. Aquest dis-sabte farà exactament 79 anys del seu afusellament, un fet que serà commemorat dins l’acte que es fa-rà al Saló de Sessions.Durant l’ac-te, el regidor Joan Hernández tam-bé es farà ressò dels cardonins que van ser deportats als camps nazis i s’explicarà el projecte Stolperstei-ne, que es vol iniciar a Cardona. Es tracta d’un projecte interna-cional per recuperar la memòria històrica. n

RedaccióCardona

santpedor es transforma en un món de contes i flors

nnn La il·lusió de Santpedor per la seva flamant Fira de la Flor va fer que aquest cap de setmana supe-rés, fins i tot, la trava de la pluja.La Fira Santpedor en Flor va trans-formar el barri antic en un esce-nari de contes i muntatges florals que ens transportaven a Alícia i el País de les Meravelles, Blancaneu, Hänsel i Gretel, Jac i la Mongetera màgica, i el Patufet.L’any passat se’n va fer l’estrena des-prés que Santpedor va entrar a for-mar part del grup de Viles Flori-

des, el primer municipi del Bages a formar-ne part. L’èxit de la primera edició, i les ganes de pujar de cate-goria dins les viles florides de Cata-lunya, no només va animar a repe-tir la Fira sinó que es va augmentar l’espai que ocupava, els comerços adherits i les entitats implicades.A les places de la Font i de l’Esglé-sia, el local del Born i la Capella que hi havia en l’edició de l’any passat, aquest any s’hi van sumar carrers i portals del barri antic amb l’eix co-mú de fer una ornamentació floral basada en contes clàssics.Com ja van fer l’any passat, les or-namentacions són obra de l’enti-tat Santpedor Art i Creació cada cop més implicada en el projecte i que belluga un grup de voluntaris, i dues floristes, Montse Baraldés i Montserrat Cambero.L’únic que no podien evitar era que plogués, però les estones que els ruixats intermitents deixaven lliures, els santpedorencs sortien a passejar.La Fira va tenir nombroses acti-vitats paral·leles, entre les quals una trobada de dibuixants, scket-chers, que van passejar pel cen-tre de Santpedor fins ben entrat el migdia. n

Eduard FontSantpedor

Clam per a la igualtat i l'anticapitalisme en l'1-M RedaccióManresa

nnn La manifestació de l'1 de maig a Manresa, que ha tingut una durada de prop de dues hores, ha comen-çat a la Ben Plantada i ha acabat a la plaça Major. Banderes estelades, d'Acció Lila, de la CGT, d'Arran, de la CNT, d'Unitat Contra el Feixis-me i el Racisme, d'Endavant i de la PAHC han estat les ensenyes de la manifestació de l'1 de maig a Man-resa. Prop de 400 persones van re-córrer gairebé dos quilòmetres des de la Ben Plantada fins a la plaça Major de la ciutat, encapçalades per una pancarta blanca on posa-va, amb lletres majúscules negres i vermelles, "Nosaltres produïm, nosaltres decidim". Una marxa que va fer aturades en diversos punts del recorregut per pronunciar ma-nifestos a favor de la igualtat social i laboral; contra el sistema capita-lista, i de rebuig cap al racisme i el patriarcat, però també cap a la vi-olència policial. Un dels moments que va arrencar més aplaudiments dels manifestants va ser quan es va llegir un text en record dels fets vis-cuts l'1 de maig passat a la capital del Bages. Just a la cruïlla entre el

carrer Urgell i el del Born, un mem-bre de l'esquerra independentista ha agafat un dels megàfons per po-sar de manifest l'actuació policial "orquestrada per criminalitzar el moviment popular de Manresa" que es va viure fa un any. Denun-ciant, ferventment, els fets ocorre-guts, el jove ha acabat dient que "la repressió policial no ens aturarà" i "com més policia hi hagi, més sor-tirem al carrer".La manifestació es va acabar a dos quarts de dues del migdia a la plaça Major. Allà, tots els col·lectius par-

ticipants en la marxa s'han posat en rotllana i han admirat com, al centre de la rodona, cremava un taüt negre, amb símbols capitalis-tes i nazis. La jornada ha clos amb la lectura d'un manifest unitari, on s'ha fet re-ferència al poder de la classe obrera que, "tot i ser el 99% de la població, seguim sent explotades, reprimi-des i assassinades". El text també ha incidit en la "doble explotació" que pateixen les dones treballadores i en el fet que, encara ara, "cobren menys que els homes". n

Moment de la manifestació del dia del treballador a Manresa

ND - AFTAJ SANT PEDOR

Les flors, les protagonistes

Agustí Comas i Jordi Fàbrega durant la presentació

CCBAGES


PUBLICITAT

L’Institut d’Odontologia Maxi- lofacial Avançat neix amb la vo-luntat de dotar Manresa (i en extensió la Catalunya central) d’un servei que combini l’aten-ció hospitalària amb la salut bucodental. Som el primer cen-tre dins unes instal·lacions hos-pitalàries a Catalunya que pla-nifica i realitza tractaments odontològics amb diferents es-pecialistes en un entorn clínic de primer nivell, com és la Clíni-ca Sant Josep.

Ja fa temps que volíem oferir un servei d’odontologia i trac-taments maxil·lofacials que tin-gués en compte, també, totes aquelles persones amb patolo-gies complexes o necessitats es-pecials. Dit d’altra manera, tota aquella gent que té una salut de-licada, pren molta medicació o té antecedents mèdics de risc, per exemple. En paral·lel, som el centre de referència per a perso-nes amb fòbia a anar al dentista, gent que no hi aniria ni per fer-se una neteja bucal, perquè dispo-sem d’un equip d’anestesiòlegs de primer nivell. Un entorn hos-pitalari que ens converteix en punt de referència per a pacients d’alta complexitat i amb necessi-tats especials que requereixen la presència d’un equip mèdic mul-tidisciplinari.

L’IOMA neix seguint l’esperit rigorós i d’excel·lència professional de la Clínica Sant Josep al llarg dels seus més de 130 anys de trajectòria en el món de l’acti-vitat mutual i privada, durant els que s’ha convertit en un centre hospitalari i assistencial de refe-rència.

L’IOMA posa al servei del pa-cient tots els tractaments més avantguardistes amb l’ús de la tecnologia més innovadora, avalats per la dilatada trajectò-ria de l’equip d’odontòlegs i ci-rurgians maxil·lofacials que for-men l’IOMA. Tot l’equip treballa en aplicar el tractament de la patologia buco-dentària més complexa en pacients de totes les edats. Els procediments te-rapèutics que posen en pràctica es basen en el concepte d’inva-

sió mínima i en un enfocament global i integrat del tractament bucodental.

Amb l’objectiu d’oferir un servei d’avantguarda, la Clínica Sant Josep ha destinat una gran inversió en tecnologia per dotar l’Institut d’Odontologia i Maxil- lofacial Avançada de la tecno-logia més innovadora i moder-na en el camp de l’odontologia digital.

Les instal·lacions que acu-llen l’IOMA, estrenades recent-ment, configuren un centre mèdic de primer nivell dins del sector, amb tot un nou conjunt d’equips i serveis que acosten al pacient la tecnologia digi-tal en el camp de l’odontolo-gia, uns processos que es ca-racteritzen per ser molt més personalitzats. Això fa que els tractaments siguin més se-gurs, fiables i amb els millors estàndards de qualitat. Per al-tra banda, l’IOMA disposa de la capacitació professional i les condicions ideals que ga-ranteixen un tractament segur per a tots els pacients, incloent aquells que per la seva condició o capacitats necessitin d’aten-ció o cures especials.

Entorn hospitalari, servei integral

Un dels trets diferencials de l’IOMA és que compta en tot moment amb el suport i els ser-veis de la resta d’unitats mèdi-ques de la Clínica Sant Josep: anestesiologia, psiquiatria, car-diologia, endocrinologia, otor- rinolaringologia, cirurgia plàs- tica, pediatria, entre d’altres. D’aquesta manera, l’entorn hos-pitalari permet tractar el pacient de manera global si sorgeix qualsevol problema durant l’opera-

ció o tractament. Liderat pel Dr. Javier Mareque, l’equip de l’IOMA, de perfils molt heterogenis, està format per dotze professionals amb una experiència àmplia i contrastada en el camp de l’odontologia i la cirurgia ma-xil·lofacial, així com també en la investigació i la docència uni-versitària. A més, disposa dels serveis de l’equip mèdic multi-disciplinari de la Clínica Sant Josep a l’hora de realitzar qual-sevol tractament.

Un servei obert a tothom

Més enllà d’oferir el servei a tot tipus de públic, una de les sin-gularitats de l’Institut d’Odon-tologia i Maxil·lofacial Avança-da, respecte d’altres clíniques dentals, és que la nova unitat

de la Clínica Sant Josep està es-pecialitzada en gestionar i trac-tar pacients d’alta complexitat i amb necessitats especials que requereixen la presència de di-ferents especialistes mèdics en un entorn hospitalari.

L’IOMA s’orienta, doncs, es-pecialment a tres tipologies de pacients. En primer lloc, perso-nes que pateixen pluripatologia amb situacions de salut com-plexes, com ara pacients amb cardiopaties, osteoporosi, dia-betis, malalts oncològics... En segon lloc, persones que patei-xen problemàtiques a nivell psi-cològic o neurològic, com de-mències, Alzheimer i trastorns de conducta, o capacitats diferents a nivell físic o psíquic, en-tre altres. Finalment, per a per-sones que pateixen fòbia a anar al dentista. Per aquesta tipo-logia de pacients, l’IOMA pot aplicar tot tipus d’anestèsia en intervencions llargues o com-plexes en pacients mèdicament compromesos o amb molta por, o bé en nens.

Neix l’Institut d’Odontologia i Maxil·lofacial Avançada, referència en tractaments d’avantguarda

DR. JAVIER MAREQUE

Director de l’Institut d’Odontologia i Maxil·lofacial

Avançada

L’Institut d’Odontologia i Maxil·lofacial Avançada (IOMA) neix com el primer centre dins unes instal·lacions hospitalàries a Catalunya que planifica i realitza tractaments odontològics amb diferents especialistes en un entorn clínic de primer nivell com és la Clínica Sant Josep, a Manresa.

L’IOMA compta amb el suport de totes les unitats mèdiques de la Clínica Sant Josep

L’entorn hospitalari de l’IOMA el converteix en un punt de referènciaa tot Catalunya

L’EQUIP DE L’IOMA

Dr. Javier Mareque Cirurgia oral i maxil·lofacial, implantologia

Dr. Tomasso Bucci Cirurgia oral i maxil·lofacial, implantologia

Dr. Jordi Rodriguez Cirurgia oral i maxil·lofacial

Dr. Jordi Garriga Odontologia, implantologia i pròtesis

Dr. Gerard Vilanova Odontologia i pròtesis

Dr. Fernando Castro Ortodòncia i ATM

Dr. Ramon Reñé Ortodòncia

Dra. Neus Lanau Endodòncia

Dra. Judith Guasch Pacients especials

Dr. Ferran Lopez Pacients especials

Dra. Sabine Wüstemann Estètica

Dr. Eduard Ferrés Odontopediatria

Institut d’Odontologia i Maxil·lofacial Avançada

C/ Caputxins, 16. Manresa . T. 93 875 93 20www.clinicasantjosep.cat

La màxima expertesa... per al millor somriure

No cal anar lluny per trobar els millors


SOCIETAT

La pluja aigualeix la 20a Moguda a l’Agulla del CAERedaccióManresa

nnn El que havia de ser una edició molt especial de la Moguda a l’Agu-lla, va quedar força deslluïda pel mal temps que va fer el dissabte, 5 de maig. Les previsions anunciades de pluja, un dia rúfol i gris i un rui-xat de mitja tarda varen ser tres ele-ments clau en el desenvolupament d’aquesta 20a edició. Tot i així, des del CAE es va voler plantar cara al mal temps i des de bon matí es va treballar en el muntatge de la Mo-guda: carpes, taules, cadires, pan-cartes, decoracions... I a les cinc de la tarda es donava el tret de sortida. Fins i tot el sol va voler-se sumar a la festa durant una estona, però, poc abans de la set, un ruixat va fer fugir bona part dels participants. Tot i així, passada la pluja, la com-panyia King Q Sham va engegar el seu espectacle El viatge del senyor Q davant del centenar de valents que varen resistir la pluja. D’aques-ta manera es posava punt i final a aquesta 20a edició de la Moguda a l’Agulla. Enguany la Moguda s’ha centrat en l’Ecoparc de la Catalu-nya Central. Per això totes les ac-

tivitats s’havien agrupat en cinc grans espais relacionats amb el mar que, milions d’anys enrere, ocupa-va aquest territori: l’escull de corall, el fons marí, la platja, la sal i el delta. A més a més, centenars d’estels de peixos Koinobori fets per alumnes de diferents escoles de Manresa i de Casals de Joves de la comarca decoraven el Parc de l’Agulla. A les aletes dels peixos, els nois i joves hi havien escrit els seus desitjos. La Moguda és una activitat organit-zada pel CAE i que compta amb el

suport d’un gran nombre de perso-nes voluntàries. Enguany, gairebé una quarantena de persones han respost a la crida de col·laboració feta des del CAE per participar en el muntatge, desmuntatge i dinamit-zació de les activitats. La Moguda a l’Agulla 2018 ha comptat amb la col·laboració del Parc de la Sèquia, la Fundació La Xarranca i Imaginat i amb el suport de l’Ajuntament de Manresa, la Direcció General de Jo-ventut de la Generalitat del Catalu-nya i la Diputació de Barcelona. n

Navarcles acolliràel projecte Vincles per la diversitat

nnn Navarcles s’ha adherit, en-guany, al projecte que fomenta les relacions i els vincles entre dife-rents col·lectius. Es tracta del conjunt de tallers “Vincles per la diversitat”, del Con-sell Comarcal del Bages, que tre-balla per teixir xarxes entre per-sones que d’una altra manera no haurien coincidit. Per fer-ho, es fa una trobada local i una de comar-cal, per posar en comú el que s’ha treballat. La trobada local se celebrarà el dissabte, 12 de maig, de 10 h a 18 h, amb el dinar inclòs. Serà al Centre Cultural la Creueta i és gra-tuït per a tots els participants. No-més s’hi han d’inscriure a l’àrea d’Atenció a les Persones de l’Ajun-tament de Navarcles (C/ Fortià So-là, 11, 2n) o bé al telèfon 938 310 011.El projecte “Vincles” treballa, al llarg de tot el dia, diferents ves-sants tècniques i artístiques per crear una experiència positiva entre els participants que aju-di a fomentar les relacions entre ells.

Així, a través de tallers de teatre, música, dansa, pintura o cuina, el projecte vol demostrar que, més enllà de les diferències, és possi-ble conviure i valorar positivament la diversitat. Una diversitat que es viu des d’una perspectiva cultural, de gènere, funcional, generacional i religio-sa, entre persones del mateix mu-nicipi. D’aquesta ma nera, a t ravés d’aquest projecte, l’Ajuntament de Navarcles vol promoure el di-àleg, la cohesió i el respecte a la diversitat entre un grup d’unes 25 persones. La posada en comú entre els cinc municipis del Bages que hi participen serà el 30 de juny, en una matinal de les 10 h a 14 h. El lloc, però, encara està per deter-minar. n

RedaccióNaqvarcles

Les activitats programades a l'Agulla van desafiar la pluja

CaE


SOCIETAT

Arriba 'Música en vena' al’Hospital sant Joan de DéuRedaccióManresa

nnn El projecte “Música en vena” va arrencar amb diverses actuacions en directe a càrrec del Conservatori Municipal de Música de Manresa.La música va tornar a omplir els passadissos de l’Hospital Sant Jo-an de Déu de Manresa. La setma-na passada va arrencar el projec-te “Música en vena. La música que cura” amb diverses actuacions en directe en diferents zones de l’hos-pital a càrrec d’alumnes i un pro-fessor del Conservatori Municipal de Música de Manresa. Aquests mi-croconcerts es duran a terme un cop al mes amb l’objectiu d’ajudar a millorar el benestar i les estades hospitalàries de pacients, famili-ars i personal sanitari. Des del gener, la Fundació Althaia ha fet una aposta per portar l’art a l’hospital com una eina terapèutica més. Aquestes iniciatives ajuden a la humanització i a la qualitat de vi-da dels usuaris i dels seus familiars, i dels professionals de l’hospital.El quartet de corda GLAC, format per les alumnes del Conservatori

Aina Fontanet i Lídia Antón (vio-lins), Gemma Coll (viola) i Cèlia Navarro (violoncel), van actuar a la Unitat del Malalt Fràgil i a la Uni-tat de Cures Intensives (UCI). El du-et de violes, del professor del Con-servatori Xavier García, i l’alumne Daniel Picón, van fer el concert a Pediatria i van poder acostar i com-partir la música i el món de la vio-la amb els infants i joves pacients de l’hospital.A l’àrea de Neonats, on els nadons

estan monitorats, es va poder ob-servar com els van baixar les cons-tants vitals mentre tocaven. En el cas de l’UCI, està comprovat ci-entíficament que la música actua sobre l’estat d’ansietat en pacients amb ventilació mecànica i els seus efectes principals són la reducció de la freqüència respiratòria i de la pressió arterial sistòlica. La música activa àrees del cervell implicades en la memòria, la funció cognitiva i les emocions. n

El concert celebrat a l'interior de l'Hospital Sant Joan de Déu de Manresa

alThaia.CaT

Mesures per evitarla discriminació de les persones LGTBI

nnn La diagnosi sobre les persones lesbianes, gais, transgèneres, bise-xuals i transsexuals (LGTBI) al Ba-ges posa de manifest la necessitat d’abordar “amb urgència” la discri-minació del col·lectiu a la comarca. L’enquesta, feta per l’Ajuntament de Manresa i el Consell Comarcal i en la qual han participat 611 per-sones, constata la desigualtat exis-tent especialment a l’espai públic i als àmbits educatius i familiars. Simultàniament, a través d’entre-vistes més profundes, s’han reafir-mat aquestes diferències. En la presentació del document, l’Ajuntament va anunciar la vo-luntat d’engegar un pla, amb ac-cions concretes, a finals de juny.Amb l’objectiu de crear el Pla LGTBI, que ha d’incloure mesu-res concretes de millora en l’àm-bit local i comarcal per impulsar polítiques d’igualtat, l’Ajuntament de Manresa i el Consell Comarcal del Bages han fet una enquesta per conèixer la situació de les persones LGTBI a la comarca. A la consulta hi han participat 611 persones, el 22 % de les quals s’iden-tifica amb algunes de les opcions dins del col·lectiu LGTBI. Segons ha explicat Albert Marañon, conseller de l’Àrea d’Acció Social i Ciutada-nia del Consell Comarcal del Ba-ges, dels resultats es desprèn que els “punts calents” i on cal actuar amb més urgència és en l’educa-ció, en l’àmbit familiar i en l’espai públic.Entre els exemples que ha posat Marañon del que es desprèn del tre-ball hi ha que a l’espai públic no es

mostraria l’orientació “per por”. Ja, amb xifres més concretes, el con-seller comarcal ha assenyalat que el 50 % afirmen que han patit algu-na desigualtat en l’àmbit educatiu “que no està encara preparat per a la diversitat” o que entre el 40 i el 45 % diu que la seva relació amb l’entorn ha canviat “en donar a co-nèixer l’orientació sexual”.

Del passing a emigrar

Paral·lelament a l’enquesta, Ajun-tament i Consell Comarcal han ela-borat la diagnosi comarcal sobre les persones LGTBI. El treball ha analitzat, d’una banda, la “situa-ció a escala institucional i associa-tiva, per conèixer tot el que s’havia fet fins ara, alhora que s’ha parlat directament amb el col·lectiu”, ha explicat la consultora Maria Rodó de Zárate.Dels resultats del primer bloc, Ro-dó de Zárate ha remarcat “la man-ca d’accions i polítiques” fins al moment. Del segon, en el qual s’han fet en-trevistes amb profunditat a cator-ze persones del col·lectiu LGTBI, el document presenta el Bages com una comarca “conservadora”. Els entrevistats han explicat que majoritàriament aposten pel pas-sing, és a dir, ocultar l’orientació sexual per evitar la discriminació. Rodó també ha posat l’èmfasi en la tendència a emigrar a ciutats consi-derades més “progressistes” per no haver de coartar la seva orientació sexual com la pròpia identitat de gènere. Una altra de les mancan-ces detectades i constatades pels enquestats és la manca d’entitats específiques al Bages. n

RedaccióManresa

Presentació al Consell Comarcal del Bages de la discriminació LGTBI

ACN / GEMMA ALEMAN


La plana del Pont de Vilomara i Rocafort

Festa major de maig de Rocafort de Bages

El passat dilluns 23 d’abril El Pont de Vilomara i Rocafort es va vestir de roses i llibres

per celebrar la diada de Sant Jor-di, tan tradicional a Catalunya, i que el nostre poble ha volgut celebrar amb molta participació.Les botigues i els carrers del cen-tre del poble es van omplir d’es-tudiants i curiosos per comprar roses i remenar llibres en un dia en què la compra d’aquests dos productes es torna a l’alça i acon-segueix engrescar a tothom sigui quina sigui la seva procedència.

Els alumnes de l'Escola Pompeu Fabra i els de la Llar d’Infants -La Pau- van poder gaudir de les para-detes exposades al carrer i també d’una nova sessió de la marató de contes. És va poder escoltar

a la Biblioteca l’Ada Cusidó, a la plaça del Centre Cívic l’Alba San-tamaria, a la Plaça Major a la Lí-dia Clua i al carrer Mestre Saura en Joan Cirera. A més, al passeig de la Pau s’hi podia observar l’il-

lustrador Jaume Guabianas pin-tant un mural.

Com que també va acompanyar el bon temps, la diada va ser més lluïda que mai. n

El Pont de Vilomara i Rocafort s’omplen d’estudiants per Sant Jordi

Cecilio Rodríguez, alcalde, i Montserrat Miravitlles, regidora de la Gent Gran

de l'Ajuntament del Pont de Vi-lomara i Rocafort, van visitar aquest dimarts 17 d’abril Can-delaria Lozano Figuerola, nascu-da el 14 d'abril del 1918 a Barce-lona, per lliurar-li una placa i un ram de flors per commemorar el

seu centenari. A més, per part de la Generalitat de Catalunya se li va fer lliurament de la Me-dalla Centenària. L'homenatge es va fer a Centre de Dia -Mossén Joaquim- del Pont de Vilomara i Rocafort d’on és usuària habitual i ho va celebrar amb la resta d’usuaris i usuàries. n

100 anys Candelaria Lozano

Cada any quan ens apro-pem a la festivitat de l’1 de maig, Rocafort celebra

la seva Festa Major de Maig, amb diferents actes durant els dies pròxims a aquesta festivitat i amb el colofó el dia 1 de maig amb el lliurament del guardó del Premi de Poesia Senyora Jo-sefina Oliveras, entre d'altres.

Aquest any novament ens han sorprès amb actes relacionats amb el poble i els seus entorns. Per exemple, el dissabte 29 d’abril es va fer una interessant xerrada sobre les orquídies a càrrec de Josep Fabra, que va finalitzar amb un recorregut per l’entorn de Rocafort per obser-var la natura que creix al voltant del poble.

El diumenge 30 d’abril es va po-der gaudir de l’actuació del grup Autoput en format reduït que va fer les delícies dels seus fans i dels que hi van voler assistir per escoltar aquest grup man-resà que fa versions de cançons roqueres.

L’1 de maig va començar amb una visita per diferents façanes del poble amb la intenció de re-cordar com eren abans i mostrar com són ara, per tal de conscien-ciar el públic de la necessitat de preservar el passat començant pel que veiem habitualment i a allò a què normalment no pa-rem gaire atenció als anys que han passat per davant seu. El seu objectiu era recordar el passat i els records comuns entre molts

dels rocafortins. Al migdia es va fer lliurament del XXI Premi de Poesia Senyora Josefina Olive-ras, vídua de Guanyabens, amb la presència d’autoritats, del ju-rat del concurs i de molts dels participants en aquesta edició.

El guanyador d’aquesta edició 2018 va ser Aureli Trujillo amb el recull de poemes Geografia inti-ma, i l’accèssit se’l va endur Joan Armengol perl poema “La pluja”.

Abans de l’acte, es va poder gau-dir de l’actuació del Casal Cultu-ral Dansaires de Manresa, que va finalitzar l’actuació recupe-rant el Ballet de Déu de Rocafort, una dansa que anteriorment es ballava a Rocafort per la Festa Major de primavera. n


CULTURAsergio Dalma torna al Kursaal el mes d'octubrennn El cantant sabadellenc Sergio Dalma tornarà al Teatre Kursaal de Manresa el dissabte, 13 d'octubre 21 h, amb un tercer lliurament de la col·lecció Via Dalma. Les entrades es posaran a la venda el dimecres 9 de maig a les 18 h a les taquilles i per internet a www.kursaal.cat. És el quart concert que Sergio Dalma ofereix a la Sala Gran del Kursaal, amb el precedent d'en-trades exhaurides als tres concerts anteriors.Via Dalma III és una col·lecció de cançons heterogènies però con-nectades per la reinvenció màgi-ca de la seva veu, sens dubte, una de les veus més personals i recone-gudes del panorama musical llatí americà en els últims 25 anys.Aquest nou lliurament de cançons italianes reivindica autors de tota la vida i amb títols contemporanis. Són cançons de diverses dècades, diversos autors, diversos estils però totes amb el segell propi de Sergio Dalma. Cançons poderosament evocadores, un preciós mosaic del millor pop italià que en la seva veu agafen un nou sentit. n

Els Gossos celebren l'inici dels 25 anys envoltats d'amics i de fansnnn Els Gossos han donat el tret de sortida a la seva gira de comiat abans de l'inici d'una aturada per "agafar aire" i "repensar" el seu futur. Els manresans han ofert un concert a l'Auditori aquest di-jous en què han celebrat els seus 25 anys acompanyats damunt de l'escenari pels Txarango, Sopa de Cabra, Els Amics de les Arts, Ma-caco, Blaumut, Lax'n'Busto, Judit Neddermann i Ramon Mirabet. Durant el concert "entre amics" les formacions han interpretat temes dels Gossos com "Corren", "Quan et sentis de marbre", "Condemnats" o "Si torno a néixer". Les 2.000 lo-calitats es van esgotar quatre dies després de sortir a la venda. Des-prés de l'actuació a Barcelona, la banda inicia una gira a diferents poblacions de Catalunya que aca-barà l'1 de desembre al Teatre Kur-saal de Manresa. Macaco, els Gots de Tuba o el Cor Geriona han estat algunes de les formacions sorpre-sa que han participat en el concert dels 25 anys de Gossos. A més, tam-

bé s'han vist projeccions en què ac-tors i actrius com Pere Arquillué, Anna Sahun, Elisabet Casanovas o Joel Joan han llegit lletres de Gos-sos amb un format poètic. Entre els temes que han sonat. Els Amics de les Arts han versionat "Rere teu", els Lax'n'Busto "Un món de flors i violes" o els Txarango "No és nou". Amb un to més emotiu Judit Ned-dermann i Ramon Mirambet han

RedaccióManresa

PROgRamaCiÓ CANAL TARONJA · La tele que ens uneixHORA DILLUNS DIMARTS DIMECRES DIJOUS DIVENDRES

7.00 XAL XAL XAL XAL XAL

10.00 Ben trobats Ben trobats Ben trobats Ben trobats Ben trobats

12.00Anem per feina

Planeta Animal Barcelonautes Planeta Animal Primer Pla

12.30 Targeta Taronja Aula Taronja L’altra cara Teló de fons

13.00Barra Lliure Barra Lliure Barra Lliure Barra Lliure Barra Lliure

13.30

14.00 Al dia Catalunya Central Al dia Catalunya Central Al dia Catalunya Central Al dia Catalunya Central Al dia Catalunya Central

14.30 L’altra cara Targeta Taronja Obert 24h L’altra cara Fem Territori


15.30De tot i més

Planeta Animal Procés creatiu Teló de fons Ba - Ba

16.00Gabinet de Crisi Cap i casal Gabinet de Crisi De tot i més

16.30 Obert 24h


17.30 Volta i volta Sallent Notícies Teló de fons Aula Taronja Obert 24h

18.00 Planeta Animal Planeta Animal Aula Taronja Gaudeix la festa L'Altra Cara

18.30 Kastanya.cat Barcelonautes L’altra cara Ba - Ba

"The Weekly Mag"19.00Connecticat Connecticat Connecticat Connecticat

19.30

20.00 Info Taronja Info Taronja Info Taronja Info Taronja Info Taronja

20.30 Targeta Taronja L’altra cara Planeta Animal Obert 24hDe tot i més

21.00 Sallent Notícies Obert 24h Torna-la a tocar Sam Fem Territori


22.00 Barra Lliure Barra Lliure Barra Lliure Barra Lliure Barra Lliure

23.00 Targeta TaronjaGabinet de Crisi Cap i Casal Gabinet de Crisi Anem per feina

23.30 Sallent Notícies


Segueix-nos també a: www.canaltaronja.cat · Facebook @taronja.cat · Twitter @CanalTaronja

pujat a l'escenari amb "Si torno a néixer" mentre que Blaumut ha ofert "Condemnats".Després del crit de llibertat de Ge-rard Quintana, el públic de l'Audi-tori ha repetit les paraules del can-tant de Sopa de Cabra. Un record pels polítics independentistes em-presonats i els que són a l'estranger que també s'ha repetit durant una intervenció dels Gossos.

Un dels moments més esperats ha estat al final del concert, quan Gossos i Macaco s'han unit per in-terpretar "Corren". El concert s'ha tancat amb totes les bandes convi-dades damunt l'escenari cantant el tema "Quan et sentis de marbre". Els Gossos, però, han sorprès el pú-blic amb una actuació final a l'exte-rior de l'Auditori en què han tocat diversos temes. n

El gruix dels grups i cantants que van participar en l'actuació de l'Auditori de Barcelona

ND - GUILLEM ROSET


CULTURA

BASQUET

Un miler d'alumnes ballen la sardana del Peguera

RedaccióManresa

nnn Prop de 800 alumnes, més els professors i els familiars que s’hi van voler apuntar, van ballar el dia de Sant Jordi la sardana que es pre-senta sota el títol “La Rotllana del Peguera”, una composició escrita expressament pel compositor sa-llentí Jaume Riu.Les nombroses rotllanes que es fan a la pista de bàsquet del pati de l’Institut són un dels moments àlgids de la celebració de Sant Jordi

al Peguera i enguany ha tingut una significació molt especial perquè és l’any de la celebració del 90è ani-versari. És la primera vegada que alumnes del centre, acompanyats d’alguns músics de cobla, van inter-pretar en directe la sardana. A la gran rotllana del Peguera hi van ser presents la Pubilla i l’Hereu de la ciutat de Manresa, que van acompanyar a la Pubilla i Hereu de l’Institut, en una festa que con-verteix Sant Jordi en un dia impor-tant per a l’Institut manresà i que enguany ha agafat més rellevància

pel fet de celebrar-se’n el norantè aniversari.Durant la jornada també hi va ser present Joan Vilamala, l’autor de l’Auca dels 90 anys del Peguera, que s’ha presentat a l’Institut coincidint amb la diada de Sant Jordi. L’auca fa un recorregut històric pels 90 anys del centre i té les il·lustracions de les alumnes Berta Colomina i Anna Soler. La presentació de l’acte es va fer durant el certamen literari del Peguera i el lliurament de premis literaris de l’Institut i el lliurament de premis de les proves cangur. n

L’Esbart Manresà estrena el seu nou espectacle ‘De l’ós’

nnn Una creació en forma de dan-sa a partir de les Festes de l’Ós que se celebren encara avui.El 29 d’abril, al Teatre Conservatori de Manresa, l’Esbart Manresà de l’Agrupació Cultural del Bages va presentar el seu nou espectacle De l’ós, en el marc del III Memorial Vi-cenç Orriols.A l’acte hi van assistir nombrosos representants d’esbarts del país interessats pel nou programa. Cal destacar la presència de la regido-ra de Cultura de Manresa i del pre-sident de l’Agrupament d’Esbarts Dansaires de Catalunya.Sota la direcció de Jordi Gros, l’Esbart va desgranar les coreo-grafies que conformen el reperto-

ri d’aquest any 2018, en el qual se n’incorporen dues de noves per al grup: el Ball de Prims de Reus, amb coreografia de Ricard Roig, que va assistir a l’acte, i el Ball de la Cas-tanya, coreografia del desaparegut Eduard Ventura.La darrera proposta va ser l’estre-na de De l’ós, primer muntatge co-reogràfic del director de l’Esbart i que dona títol genèric a l’espectacle.De l’ós és una creació en forma de dansa a partir de les Festes de l’Ós que se celebren encara avui en al-gunes viles del Pirineu rossellonès. Diversos personatges extrets per a l’escenari de les festes celebrades a Prats de Molló, Arles del Tec i Sant Llorenç de Cerdans, donen forma a aquesta nova proposta, amb músi-ca de Max Havart i disseny de ves-tuari de Dolors Baró. n

Anna BallesterosManresa

Una sardana gegantina per celebrar els 90 anys de l'Institut Lluís de Peguera de Manresa

gEDi mEDia

'Bona gent' amb el Quim Masferrer per la Festa Major

nnn El dissabte 21 d’abril es van po-sar a la venda els espectacles del Te-atre Kursaal per la Festa Major de Manresa. En menys d’una setma-na es van vendre més de 600 entra-des per veure Bona gent amb Quim Masferrer i per aquesta raó es farà una segona funció el mateix dilluns 27 d’agost a les nou del vespre. Les entrades per a aquesta segona fun-ció ja estan a la venda. n

RedaccióManresa


CULTURA

CLAM premia el projecte VOZEs amb el Pere Casaldàliga a la solidaritat 2018FESTIVAL CLAM. La periodista Mònica Terribas va ser l'encarregada de lliurar el guardó

Pablo González i Susana Serrano, en representa-ció de VOZES de l’Associ-ació Músics per la Pau i la

Integració, ha rebut aquest migdia el Premi Pere Casaldàliga a la Soli-daritat 2018 que es lliura anualment en el marc del Festival Internacio-nal de Cinema Social de Catalunya (CLAM). El guardó li ha entregat la periodista catalana de Catalunya Ràdio Mònica Terribas.L’acte ha comptat amb la presència de l’alcalde de Navarcles, Llorenç Ferrer; l’alcalde de Manresa, Valen-tí Junyent i el president del Consell Comarcal del Bages, Agustí Comas; entre altres autoritats i represen-tants del festival de cinema així com del sector de la cooperació i l’activisme solidari.La gala ha estat presentada per la periodista catalana, Mar Poyato i dirigida per l’actor Enric Llort. Du-rant la cerimònia, una setantena d’infants i joves de VOZES han fet un petit concert per mostrar el seu talent i treball musical fruit de la seva formació en aquesta entitat, amb la direcció de Régulo Sarmi-ento i Pablo González.La cerimònia ha comptat també amb la col·laboració especial del músic Llibert Fortuny, un dels músics i compositors de jazz més destacats i reconeguts de Catalu-nya, que han completat una gala d’excel·lent qualitat escènica i plena d’emotivitat que ha finalitzat amb el públic dempeus. Mònica Terribas ha agraït al CLAM la invitació i ha lloat la tasca i el missatge de Pere Casaldàliga “la persona que vaig conèixer que em va fer sentir que Déu existeix”. La periodista cata-lana ha afegit que, com fa el bisbe,

RedaccióManresa

“ens hem de posar en les sandàlies dels altres i utilitzar la seva millor arma que és escoltar per desarmar la injustícia”. Terribas ha recordat que “vivim temps complicats, on cavalquen les incerteses, però amb la força de la gent tirarem enda-vant”. Finalment, ha lloat el premi a una entitat com VOZES que tre-balla amb la música com “antídot contra la fragilitat” i per compartir i reforçar el sentit de pertinença “que es tradueix en autoestima”. Al seu torn, Pablo González ha mostrat el seu agraïment per aquest guar-dó “del qual ens sentim profunda-ment emocionats”. El responsable de l’entitat guardonada ha recordat “que àngels de VOZES, que ens ca-uen del cel per tirar el projecte quan tenim dificultats”. González ha as-segurat que “aquest premi és per a tots aquests joves, pel seu treball i per tenir contacte amb la bellesa a través de la música”. Per la seva part, Susana Serrano ha recordat que el projecte és el resultat de la solidaritat de moltes persones que dediquen temps i recursos per fer-

lo possible.La presència de més d’un centenar de persones de l’entitat VOZES ha comptat amb la col·laboració de l’empresa de transports Sagalés que ha posat, de manera gratuïta, dos busos per traslladar-los de Bar-celona a Navarcles. El jurat del premi, després de va-lorar diverses candidatures, va anunciar el 21 d’abril passat ator-gar aquest guardó a VOZES “pel seu treball de foment de la integració d’infants i joves a través de l’ense-nyament musical als diferents dis-trictes de la ciutat de Barcelona”. L’organització ha tingut en compte el treball que des de l’any 2004 s’està desenvolupant amb joves i infants amb dificultats d’accés a la cultura, a través de la formació musical gra-tuïta. Per al CLAM, aquest projecte “respon perfectament al missatge i l’actitud vital que guia l’obra del bisbe Pere Casaldàliga i, per tant, la fa mereixedora del premi que duu el seu nom en aquesta 15a edició”. VOZES és una escola de vida per a més de 500 joves i infants. n

El CLAM reconeix a Agustí Villaronga

El gran director mallorquí va ser homenatjat el dissabte 29 d'abril a l’Auditori Agustí So-ler i Mas de Navarcles. L’ac-te de reconeixement es com-pletarà amb la projecció del documental “El testament de Rosa”, en memòria de la gran actriu catalana Rosa Novell.El gran director mallorquí Agustí Villaronga va ser homenatjat el dissabte 29 d'abril en el marc del Festival Internacional de Cinema Social de Catalu-nya (CLAM). L’acte es va fer a l’Auditori Agustí Soler i Mas de Navarcles, a les 19 h. Després de l’acte, va rebre el Reconeixement CLAM, es va pro-jectar una de les seves obres, El testament de la Rosa, en memòria de la gran actriu catalana Rosa Novell. Nascut a Palma de Mallorca l’any 1953, es va llicenciar en Història de l’Art. Va treballar com a professor d'imatge i periodista, abans de fer-se actor de teatre a Barcelona en muntatges d'homes tan prestigiosos en l’escena com Pere Planella, Ricard Salvat i Victor García i en companyies com la de Núria Espert. Va passar al cinema on va fer també d’actor i es va iniciar en el curtme-tratge, amb films premiats arreu i que ja demostraven la seva capacitat fabuladora, com ara Anta mujer (1976), Laberint (1980) i Al Mayurka (1980). Els seus llargmetratges han merescut guardons al Festival de Berlín i a la Mostra Internazionale del Film de Fantasciencia e del Fan-tastico de Roma. Ha obtingut també els premis Ariel a Mèxic, el Goya pel millor guió per El niño de la luna (1989), el Fotogramas de Plata i el Sant Jordi. La seva pel·lícula Pa negre (2010) va guanyar el 2011 9 Premis Goya (entre els quals el de Millor direcció) d’un total de 14 nominacions. També va ser guardonat amb la Petxina de Plata a la millor actriu (Nora Navas) i fou seleccionada per competir per l'Oscar a la millor pel·lícula de parla no anglesa.L’any 2001 se li va atorgar el Premi Nacional del Cinema de la Genera-litat de Catalunya i el 2011 va ser premiat amb el Premi Nacional de Ci-nematografia pel Ministeri de Cultura. El seu cinema es caracteritza per la gosadia expressiva, la creació d’atmosferes inquietants i la intensa comunicació amb els actors. El juny de 2013 van detectar un càncer a l’actriu Rosa Novell. Lluitant contra la malaltia, el tractament li va afec-tar el nervi òptic i es va quedar cega. Entre els seus treballs pendents hi havia una versió catalana d’una obra de teatre sobre la Mare de Déu: el testament de maria. n

VOZES fa una tasca social important que s'ha premiat al CLAM

Clam


CULTURA

Estrena C Català 3D VO Versió original subtituladaSessions matinals els diumenges • Programació i horaris subjectes a canvis de darrera hora. Disculpeu les molèsties • Dimecres al cine per 4,50 euros

El hijo de BigfootDissabte i diumenge: 4.15Diumenge matinal 12

Apta. Animació. 87 min.El jove Adam emprèn un viatge èpic per intentar desco-brir el misteri de la desaparició del seu pare i descobreix que el seu pare és el llegendari Bigfoot.

Peter RabbitDissabte i diumenge: 4.10 - 6.10Feiners: 6.10Diumenge matinal 12.10Apta. Animació/Familiar. 94 min Basada en el conte de Beatrix Potter, explica les aventu-res de l’entremaliat i aventurer conill Peter i la seva lluita contra Thomas McGregor pel control del seu gran hort.

Ready Player OneDiumenge matinal 11.45

7 anys. Fantàstica. 139 min Quan el creador d’un món de realitat virtual anomenat Oasis mor, llença un repte milionari a tots els seus usua-ris. El jove Wade farà l’impossible per guanyar-lo.

CampeonesDissabte i diumenge: 4 - 6.15 - 8 - 10.30Feiners: 6.15 - 8 - 10.30Diumenge matinal 11.507 anys. Comèdia. 124 min Després d’embolics diversos i d’un accident de trànsit, un entrenador de bàsquet és condemnat a entrenar un equip de persones amb discapacitat intel·lectual.

La casa torcida8.10 - 10.20

12 anys. Thriller. 93 minUn detectiu investiga l’estranya mort d’un milionari a la seva residència familiar. Allà hi troba tres generacions de la familia i un ambient d’amargor verinós i carregat.Proyecto RampageDissabte i diumenge: 4 - 6.10Feiners: 6.10Diumenge matinal 1212 anys. Aventures. 107 min Un primatòleg té un vincle especial amb un intel·ligent goril·la, però quan un experiment surt malament, el simi es converteix en una enorme i embravida criatura.

El príncipe encantadorDissabte i diumenge: 4.10Diumenge matinal 12

Apta. Animació. 85 minEl Philippe és un atractiu príncep que conquista totes les dones. El seu pare, un rei molt enfadat, li posa un ultimà-tum: o troba un veritable amor o perdrà el tron.

Un lugar tranquilo6.20 - 10.40

16 anys. Terror. 90 min Una família intenta sobreviure en silenci en una casa amenaçats per misterioses criatures que els volen elimi-nar guiant-se pel so. Si no et senten, no et poden atrapar.

Noche de juegos8.20 - 10.20

12 anys. Comèdia d’acció. 100 minUn grup d’amics es reuneix regularment per passar una nit de jocs. Aquesta nit, la vetllada els porta a una situa-ció insòlita: es tracta d’un joc o és veritat?

Vengadores: Infinity WarDissabte i diumenge: 4 - 5 - 7 - 8 - 10Feiners: 5 - 7 - 8 - 10Diumenge matinal 11.4012 anys. Aventures. 149 minEls Avengers i els superherois aliats es conjuren per de-rrotar el poderós Thanos abans que els seus plans de devastació i ruïna acabin amb l’univers.

12 valientes10.10

16 anys. Acció. 129 minDotze soldats nord-americans són enviats a un Afganis-tan ocupat pels talibans per dur-hi a terme una perillosa missió dies després dels atemptats de l’11-S.

#Sexpact6.20 - 8.20 - 10.40

12 anys. Comèdia. 102 min. sexpact-lapelicula.esQuan una mare i dos pares descobreixen que les seves respectives filles han fet un pacte per perdre la virginitat, planegen una operació secreta per impedir-ho.

Roman J. Israel, Esq.8 - 10.20

7 anys. Thriller. 122 minEl Roman és un advocat defensor idealista i amb vocació que se situa en el costat fosc del sistema penal americà quan el seu mentor, una icona dels drets civils, mor.

Amor a medianoche8.30 - 10.40

7 anys. Romàntica. 91 min Una jove de 17 anys que no pot sortir de dia per una rara malaltia coneix el Charlie, a qui admira en secret. Mentre inicien una relació, ella li amaga la seva malaltia.

Marató DeadpoolDijous 17 de maig a les 20.00 horesTindràs Deadpool per estona amb la projecció deDeadpooli Deadpool 2 (pre-estrena)Entrades a la venda!

Maria by CallasDe dilluns a dijous: 8.10

Apta. Documental. 106 min Durant tres anys el director Tom Volf va viatjar per tot el món a la recerca d’arxius excepcionals de la cantant d’òpera, la majoria dels quals no s’havien publicat mai.

Sherlock Gnomes (català)Dissabte i diumenge: 4 - 6Feiners: 6Diumenge matinal 12.10Apta. Animació. 86 min. sherlockgnomes-lapelicula.esEl Gnomeo i la Julieta arriben al seu jardí i descobreixen que tot ha desaparegut misteriosament. Només hi ha un gnom al qual poden recórrer... Sherlock Gnomes. Català

Sherlock GnomesDissabte i diumenge: 4.20 - 6.20 - 8.10Divendres: 6.20 - 8.10De dilluns a dijous: 6.20Diumenge matinal 11.50Apta. El Gnomeo i la Julieta arriben al seu jardí i descob-reixen que tot ha desaparegut misteriosament. Només hi ha un gnom al qual poden recórrer... Sherlock Gnomes.

C

Verdad o retoDissabte i diumenge: 4.30 - 6.30 - 8.30 - 10.40Feiners: 6.30 - 8.30 - 10.40Diumenge matinal 1216 anys. Thriller fantàstic. 99 min Una inofensiva partida de veritat o repte entre un grup d’amics acaba en un joc letal quan algú o alguna cosa comença a castigar els que no expliquen la veritat.

Mi familia del norte5.15 - 7.45 - 10.15Diumenge matinal 11.50

Apta. Comèdia. 107 minEl Valentí i la Constance són una parella de moda a Pa-rís. L’arribada de la mare d’ell, el seu germà i la seva cunyada posaran al descobert els seus orígens del nord.

Operación: HuracánDissabte i diumenge: 4.15 - 6.15 - 8.15 - 10.40Feiners: 6.15 - 8.15 - 10.40Diumenge matinal 1212 anys. Acció. 102 minA la costa d’Alabama, dues forces de la natura xoquen: un potent huracà de categoria 5 i 600 milions de dòlars del Tresor perseguits per un grup de lladres.

Callús convertirà les tines dels Manxons en atraccióCallúsManresa

nnn L’Ajuntament de Callús ha aprovat el projecte que ha de con-vertir les tines dels Manxons en un equipament cultural i turístic amb l’objectiu que esdevingui un punt de referència en el marc de les ru-tes del Geoparc.Callús vol rehabilitar les tines i con-vertir-les en un centre d’interpre-tació de la Ruta de la Sal. El projecte té el finançament dels fons europeus a través del Consell Comarcal, que és qui s’encarrega-rà d’executar-lo en una primera fa-se, que té un pressupost de 133.000 euros i consisteix en la consolida-ció i rehabilitació exterior del con-junt de les tines, així com dels seus forjats interiors, i l’adequació d’una de les tines perquè es pugui veu-re com s’elaborava el vi i les eines que s’utilitzaven. Una segona fase inclou la urbanització de l’entorn amb la construcció d’escales, ba-ranes, rampes i il·luminació.L’origen de Callús se situa als Man-xons, un hostal situat a prop del riu Cardener on feien nit els traginers

que passaven per la Ruta de la Sal. L’any 1992 es va enderrocar el nu-cli dels Manxons i només en van quedar vuit tines que servien per emmagatzemar el vi. Aquestes ti-nes són l’únic que queda de la part popular del poble. El camí de la Sal és una ruta lineal de 38 quilòmetres de llargada que passa per Manresa, Sant Joan de Vilatorrada, Callús, Súria, Sant Mateu de Bages, Navàs

i Cardona. Es tracta del camí que s’utilitzava per traginar la sal, des del centre de producció fins al des-tí final. Alguns dels traginers que passaven per aquesta ruta feien nit a l’hostal dels Manxons, a Callús, el lloc on s’ubica l’origen popular del poble i del qual, des del 1992, només queden vuit tines que s’uti-litzaven per guardar la verema de cada any. n

sidney & Friends, guardonats al Festival CLAM

nnn El documental britànic Sid-ney & Friends, dirigit per Tristan Aitchinson, i el curtmetratge italià La giornata, de Pipo Mezapessa, han estat els dos grans guanyadors de la secció oficial del 15è Festival Internacional de Cinema Social de Catalunya que es va clausurar diu-menge 6 de maig a la tarda a l'Audi-tori Agustí Soler i Mas de Navarcles.Un altra de les triomfadores d'aques-ta edició ha estat The last supper, una pel·lícula alemanya, dirigida per Florian Frerichs, que ha acon-seguit el premi especial del jurat en la categoria de llargs. Nosotros, diri-gida per Felipe Vara, ha estat el pre-mi més votat pel públic.En l'apartat de curtmetratges, El vestido, dirigit pel madrileny Javier Marco, ha rebut el premi especial del jurat, i Primeros dias, dirigit per Luis E. Pérez, ha estat l'obra més vo-tada pel públic. El documental guar-donat Sidney & Friends, que tracta la història d'un jove intersexual a Kènia que ha de lluitar contra la in-comprensió de la seva família, que

el vol matar perquè pensa que està posseït pel dimoni, i que troba en un grup d'amics transgèneres l'autoes-tima, l'amor i un sentit de la vida. Ha recollit el premi el seu director Tris-tan Aitchinson, que, sensiblement emocionat, ha agraït el premi i el seu missatge de denúncia i de respecte als drets humans. El curtmetratge guanyador "La giornata" relata la mort l'any 2015 de Paola Clemen-te, una treballadora italiana que va morir de fatiga després de ser explo-tada als camps de treball.

La gala de clausura tanca una reeixida edició del CLAM

La cerimònia de clausura del festi-val ha estat dirigida per Enric Llort i presentada per la meteoròloga i pre-sentadora de Betevé (BTV), Míriam Santamaría, s'hi han fet cinc inter-pretacions musicals a càrrec del pi-anista Carles Viarnès, inspirats en cinc clàssics del cinema: El màgic d'Oz, Cantant sota la pluja, Esmor-zar amb diamants, Dos homes i un destí i Hair. La gala ha comptat amb la intervenció per vídeo de l'actriu, Mercè Sampietro. n

RedaccióNavarcles

En primer terme, les tines dels Manxons, i al fons, el nucli de Callús

CCma


ECONOMIA

Consum resol 830 casos a través de la mediacióRedaccióManresa

nnn La directora de l’Agència Cata-lana del Consum (ACC), Montser-rat Ribera, acompanyada de la di-rectora dels Serveis Territorials del Departament a la Catalunya Cen-tral, Bàrbara Minoves, ha presen-tat avui els resultats de la Memòria d’Actuacions 2017 de l’Agència a la Catalunya Central. Entre les dades presentades destaca que l’ACC va resoldre l’any passat 829 casos per la via de la mediació i 149 per l’ar-bitratge.La directora de l’ACC ha destacat en la seva intervenció l’increment dels establiments adherits a la Jun-ta Arbitral de Consum. Pel que fa a les consultes rebudes per l’ACC a la Catalunya central s’han regis-trat un total de 6.021 consultes ate-ses. L’any 2017, l’Agència Catalana del Consum a la demarcació va re-bre 1.566 reclamacions, un 17,80 % menys que les registrades el 2016. Les telecomunicacions i Inter-net (33,5 %) continuen sent el sec-tor amb més reclamacions seguit dels serveis d’electricitat, gas i ai-gua (20,3 %), altres serveis generals de consum (17,2 %) i de béns de con-sum/productes (13,4 %). En el ma-teix període a Catalunya també es van registrar menys reclamacions, en concret un 11,14 %. S’han resolt per mediació 829 reclamacions, les telecomunicacions i Internet són el sector amb més casos resolts per acord de mediació amb un 42,8 %. A continuació hi ha els serveis de subministraments bàsics —aigua, electricitat, gas—, amb el 26,4 %; altres serveis generals de consum, amb l’11,8%; els béns generals de consum/productes sumen el 8%; els serveis de transport un 7,2 %; els serveis financers el 2,8%; i els res-taurants i allotjaments turístics, l’1 %. Els laudes arbitrals resolts van

ser un total de 149, un 204,08 % més respecte de l’any 2016. En matèria d’arbitratges, també les telecomu-nicacions i Internet van registrar el nombre més elevat de laudes (el 87,92 %), seguit dels serveis d’elec-tricitat, gas i agua (el 8,72 %) i altres serveis generals de consum (el 2,01 %). Endesa encapçala les empre-ses amb més reclamacions, segui-da de Telefónica, Orange Espagne, Vodafone i Gas Natural. Tot i que aquestes són les empreses amb més reclamacions, la majoria les solu-cionen per la via de la mediació o l’arbitratge. L’any passat es van re-bre 117 denúncies, de les quals 33 corresponen a consumidors d’Oso-na, 26 del Solsonès, 24 de l’Anoia, 18 del Berguedà, 15 del Bages i 1 del Moianès. Durant el 2017, les actua-cions d'inspecció i control de mer-cat de l'ACC han derivat en 317 ex-pedients resolts amb sanció (un 22,3 % menys que el 2016). L’import total de les multes ha estat de 5,2 milions d’euros, una xifra inferior (21,63 %) a la registrada el 2016. Les infraccions que han motivat més quanties en multes han estat les clàusules i pràctiques abusives (el

40,93 % del total), seguides de les pràctiques comercials deslleials (amb el 18,22 %), i de les clàusules i per alteració, adulteració, frau o engany (amb el 15,46 %). L’ACC va rebre l’any passat 844 reclamacions transfrontereres, un 13,4 % més que el 2016. El nombre d’establiments adherits al sistema arbitral de Con-sum a través de la Junta Arbitral de Consum de Catalunya (JACC) va situar-se el 2017 a la Catalunya Central en els 452, una xifra que representa una pujada del 30,26 % respecte de l’any anterior. Aquest fet també ha comportat un incre-ment dels laudes que es van eme-tre durant el 2017, amb un incre-ment del 204,08 % respecte de l’any anterior. Actualment, l’arbitratge de consum segueix sent un plus de qualitat que pot oferir una em-presa als clients. La confiança que les empreses dipositen en aquest mecanisme es percep en l’augment que any rere any registra el cens d’adhesions a la JACC. Pel que fa a les escoles, el curs 2016-2017, un total de 23.792 alumnes han passat pels més de 1.000 tallers de l’Escola del Consum. n

La directora de l'ACC, Montserrat Ribera en la presentació de dades

gENCaT

Assessorament de la Diputació per clàusules abusives

nnn La Diputació de Barcelona proporciona atenció individua-litzada i gratuïta a les persones consumidores amb relació als li-tigis amb entitats financeres per la inclusió de clàusules abusives en contractes hipotecaris. Aquest servei es va materialitzar el juliol de l’any passat amb la signatura de convenis de col·laboració amb els Col·legis Professionals de l’Advoca-cia (Barcelona, Sant Feliu de Llo-bregat, Manresa, Sabadell, Grano-llers, Mataró i Vic) i el suport dels Serveis Públics de Consum.Els ciutadans poden concertar les visites a qualsevol dels 77 punts d’atenció disponibles distribuïts per tota la demarcació de Barce-lona. Els convenis preveuen el des-plaçament d’un advocat a les de-pendències dels Serveis Públics de Consum de les comarques de Bar-celona que, després de concertar una visita, atén de manera indivi-dualitzada i gratuïta, les consultes dels consumidors.Les persones afectades reben un primer consell orientador d’un advocat especialista i informació sobre la conveniència d’acudir als tribunals o de recórrer a les vies al-ternatives de resolució de conflic-tes, però no es redacta cap docu-ment ni es tramita cap assumpte. Aquest servei també assessora els ciutadans respecte del dret a acce-dir a l’assistència jurídica gratuïta i de la documentació necessària per sol·licitar-la.Des que es va iniciar aquest servei l’estiu passat, s’han atès 3.557 famí-lies que han generat 4.166 consul-tes, de les quals 3.711 han estat per contractes afectats per una clàusu-la abusiva, cosa que representa el 89 % de totes les consultes. 755 fa-mílies han pogut acollir-se al dret

a justícia gratuïta i n’han estat as-sessorades.També hi ha hagut 2.527 consultes en què el consumidor havia tingut un contacte previ amb el banc.Els acords amb els col·legis profes-sionals d’advocats se sumen a les accions de suport als consumidors que la Diputació de Barcelona im-pulsa des de fa mesos per acompa-nyar-los en les seves reclamacions per les clàusules abusives.Per atendre aquestes consultes, la corporació ha augmentat fins als 2 milions d’euros el pressupost desti-nat als Serveis Públics de Consum. També ha intensificat la formació específica en clàusules abusives als tècnics d’aquests Serveis (77 muni-cipals i 7 comarcals) i s’han fet 150 xerrades i tallers arreu del territori amb l’assistència de més de 8.000 persones.A més, en els 224 municipis que no disposen de Servei Públic de Con-sum propi, els ciutadans poden fer les seves consultes directament i de manera presencial a través de les Unitats Mòbils d’Informació al Consumidor (UMIC).La Diputació de Barcelona ofereix també consells i informació sobre els protocols de les entitats bancà-ries, adreces de contacte, l’agenda d’accions formatives i un formula-ri de reclamació a través de la seva pàgina web. n

RedaccióManresa

DIBA


ECONOMIA

Invertiran 12 milions d'euros per fer de Catalunya un referent en recerca en l'aiguaCTmManresa

nnn El centre tecnològic Eurecat-CTM ha acollit avui la primera re-unió de la Comunitat RIS3CAT Ai-gua, que dedicarà un pressupost de 12 milions d’euros al desenvolupa-ment d’un pla d’acció, amb projec-tes d’R+D+i estratègics, amb la fi-nalitat que “Catalunya esdevingui un pol internacional de referència en recerca i innovació en l’aigua”, ha destacat Xavier Martínez, res-ponsable d’Aigües d’Eurecat-CTM i coordinador de la Comunitat RIS-3CAT. Actualment el sector cata-là de l’aigua factura 4.480 milions d’euros, segons dades d’un estudi elaborat per la Generalitat de Ca-talunya a través d’ACCIÓ, que re-presenten un 2,2 per cent del PIB català i el posicionen com un sec-tor industrial clau de l’economia catalana. L’objectiu de la Comunitat RIS-3CAT Aigua, que suma 56 empre-ses, centres tecnològics i d’inves-tigació, universitats i associacions, és transformar econòmicament el sector de l’aigua per “superar els

reptes econòmics, ambientals i so-cials de futur”, ha explicat el coor-dinador de la iniciativa, durant la trobada que ha marcat el tret de sortida. Segons ha exposat el coordinador, la Comunitat RIS3CAT Aigua per-metrà al sector català de l’aigua ad-quirir les capacitats i desenvolupar els serveis i productes necessaris que permetin “no únicament do-nar resposta a les problemàtiques relacionades amb la gestió de l’ai-gua en l'àmbit català”, sinó també “poder posicionar-se a escala in-ternacional com a referent i com a proveïdor de tecnologia i serveis en el sector a escala global”. La iniciativa vertebrarà i cohesio-narà territorialment tots els agents del camp de les aigües a Catalunya i “permetrà una connexió nacional i internacional de cara a obtenir el suport dels instruments de finan-çament de l’R+D+I”, ha assenya-lat. Els projectes de la Comunitat RIS3CAT Aigua estaran focalitzats en l’economia circular, en el trac-tament d’aigües, el monitoratge i suport a la decisió per a la quali-tat de l’aigua i el desenvolupament

de tecnologia per a sectors inten-sius. Aquests reptes abordats de manera específica pels projectes Digestake (Universitat de Girona-Lequia com a líder), Regireu (Eure-cat-CTM), Imaqua (Eurecat), Elde (Universitat Politècnica de Catalu-nya-INTEXTER), Watertur (Cata-lan Water Partnership) i Eflucomp (Eurecat-CTM), són els principals reptes identificats pel sector per tal

d’aconseguir l’especialització ne-cessària de cara al futur.“La llarga trajectòria d’Eurecat-CTM en la participació i coordi-nació de grans projectes en el sec-tor de l’aigua ha fet que les entitats participants l’escullin com a líder de la Comunitat RIS3CAT Aigua, atorgant-li la missió de donar su-port en la consecució dels objectius plantejats i posicionant-lo com a

referent en el sector”, ha afegit Xa-vier Martínez.A partir d’avui, la Comunitat RIS-3CAT Aigua se centrarà a establir sinergies entre les empreses, po-tenciant la recerca i dinamitzant el sector, per garantir la salut i el benestar de les persones i del medi ambient, reduir el cost de gestió de l’aigua, conservar el recurs natu-ral i transformar-ne els models de gestió cap a una economia circular.La Comunitat RIS3CAT Aigua és una de les sis noves Comuni-tats RIS3CAT acreditades per la Generalitat de Catalunya a través d’ACCIÓ –l’agència per a la com-petitivitat de l’empresa-, una es-tratègia que té, per a aquesta con-vocatòria, un pressupost de 24 milions d’euros finançats pel Fons Europeu de Desenvolupament Regional (FEDER) de la Unió Eu-ropea. Gràcies a aquests sis projec-tes atorgats en el pla d’actuació, la Comunitat RIS3CAT Aigua poten-ciarà l’economia i la indústria ca-talana mitjançant noves tecnolo-gies i serveis que ajudin a millorar la gestió i la reutilització d’aquest recurs. n

La Comunitat RIS3CAT Aigua vol fer de Catalunya un pol internacional

CTm


PUBLICITAT

Som #PackagingStrategists, aconseguim resultats.

Per què hauria de ser el packaging una prioritat a la teva agenda?

Un bon disseny d'embalatge t'ajudarà a incrementar les vendes, reduir els costos i �ns i tot a fer el teu negoci més sostenible.

Visita dssmith.com/prioridades per entendre com el nostre enfocament PackRight t'ajudarà a aconseguir les solucions de packaging adequades, generant valor pel teu negoci.


MOTOR/ESPORTS

Quan es tanca l'edició d'aques-ta revista que ara teniu a les mans, a l'ICL Manresa li que-den dos partits per poder ju-gar a la Corunya. Dos partits que decidiran una temporada. Si el Manresa en guanya un el dimarts dia 15 hi haurà partit de desempat, al Congost, per seguir aspirant a l'ascens. Si guanya els dos partits ja s'hau-rà classificat per a la propera eliminatòria, que arrencarà al Congost el divendres dia 18. I si es perden els dos partits s'hau-rà acabat la temporada per a l'ICL sense l'objectiu assolit i preparant una nova campanya per assolir el repte de l'ascens. Ens veiem divendres dia 18 al Congost? Tant de bo! n

BÀSQUEEEET!PATAXOOOOF...

El Hyundai Kona 1.6 T-GDI 4x4 DCT style,captivador i amb clara vocació de líder

nnn Després de posar-nos al volant de la versió d’accés T-GDI 1.0 de tres cilindres, tracció 4x2 i 120 CV en la presentació internacional que se’n va fer a la premsa que ja vam publicar en aquesta secció al no-vembre, ara ens toca provar la més potent, que va associada a l’efectiva tracció 4x4 i al canvi automàtic se-qüencial de set velocitats de doble embragatge 7DCT. Preus, des de 13.990 euros. Molt aviat arriben les mecàniques dièsel 1.6 CRDI amb 115 i 136 CV i, com a novetat recent, tenim el Kona elèc-tric, presentat al Saló de Ginebra amb dues versions de rendiment de 135 i 204 CV amb una autono-mia superior als 470 km. El Kona pertany al segment SUV-B que creix espectacularment des de 2012. Els 4,16 metres de llargada to-tal i el fet de poder conduir en una

Joan VidalManresa

posició un xic més elevada que en un turisme convencional aporta més seguretat en zones urbanes en poder controlar el trànsit des d’una bona alçada, també per camins on la tracció total ens ha demos-trat que se’n surt molt bé, en situ-acions difícils i inesperades, fins i tot en trams de fang, gel i roderes.Agrada la vistosa imatge externa que ja forma part del nou llenguat-ge de disseny que la marca core-ana aplica als nous models amb els llums diürns LED ubicats a la part superior de l’atractiu frontal, on l’enorme graella rodejada d’un perfil cromat formen un conjunt realment imponent i molt perso-nal. També succeeix el mateix a l’interior pels detalls coloristes en la zona del quadre d’instrumen-tació, que tenen un protagonisme especial en un habitacle espaiós molt ben acabat i una capacitat es-tupenda del maleter de 361 litres, ampliables a 1.143 si pleguem els

respatllers dels seients posteri-ors. Tampoc no es queden enre-re el disseny de la part posterior, la personalitat de l’estètica lateral amb uns passos de roda marcats ni les atractives llantes de 18 pol-zades en aquest cas.

Cilindrada: 1.591 cc / Potència: 177 CV / Pes: 1.402 kg / Tracció: total / Accelera-ció 0 a 100 km/h: 7,9 segons / Consum mitjà: 6,7 l/100 km / Preu: 31.890 euros.

JOAN VIDAL. MOTOR & GOLF

Però el que realment sorprèn del Kona és el confort de marxa, el tac-te de la direcció i la resposta dels frens. Més encara amb la possibi-litat de seleccionar tres modes de conducció: Eco, Confort i Sport, que intervenen directament en la

gestió del motor, del canvi, de la direcció i del grau de duresa de les suspensions. Aquesta versió sem-pre ens ha deixat bocabadats per la perfecta dualitat entre carrete-ra, ciutat i muntanya. El motor de gasolina té una res-posta progressiva amb una dosi de potència extra per als qui bus-quen unes prestacions excepcio-nals a l’hora dels avançaments per carretera. Ens ajuda la comoditat del canvi automàtic amb una se-lecció rapidíssima entre marxa i marxa. Genial.Entre les ajudes a la conducció des-tacaria la càmera de visió posterior i els sensors al davant i al darrere molt útils per aparcar, a més de la pantalla tàctil de 8 polzades mul-tifunció a color, molt ben situada a la part alta de la consola central, que ens permet controlar tots els sistemes d’infoentreteniment amb comoditat sense haver d’apartar gairebé la vista de la carretera. n

Mar Juárez, de l'Avinent Manresa, 17a en el Mundial en 50 km marxa atlètica a la Xina

nnn L'atleta de l'Avinent Manresa, Mar Juárez, ha aconseguit una bri-llant 17a posició en el Mundial de marxa atlètica per equips que s'ha disputat a la Xina. Aquesta era la primera vegada que en un mun-dial les dones podien participar en una cursa de 50 quilòmetres, ja que fins ara aquesta prova estava destinada únicament a categoria masculina.

En conversa telefònica amb Ràdio Manresa, Mar Juárez, encara ex-hausta per la prova, mostrava la seva satisfacció i el seu agraïment a tota la gent que li ha donat suport.Juárez participava com a membre de l'equip de la Federació Espanyo-la d'Atletisme va fer una extraor-dinària cursa que els va deixar a la quarta posició, molt a prop del podi.

L'atleta de l'Avinent Manresa va aconseguir baixar de la mínima fixada en 4 hores i 32 minuts fixa-da per la Federació per poder par-ticipar en els Campionats d'Euro-pa d'atletisme que se celebraran a Berlín el pròxim mes d'agost i on Juárez tindrà l'oportunitat de con-

tinuar amb la seva carrera inter-nacional.

La dificultat de l'atletisme

Tothom pot entendre que per es-tar entre les 20 primeres atletes del món en una prova tan dura com els 50 quilòmetres marxa l'esforç que han de fer les atletes és molt dur. Però, a més, atletes com Mar Juárez combinen la seva passió per l'esport i el seu entrenament amb els estudis de Magisteri i les seves obligacions laborals com a depen-denta d'una botiga d'esports, fet que magnifica, encara més, la fe-nomenal carrera de Mar Juárez en el Mundial de la Xina. n

Carles JódarManresa

PETONS!Als aficionats del Lleida Bàsquet. El seu equip va salvar el mobles in extre-mis guanyant al Manresa en l'última fase de la lliga regular de la LEB. Els enfrontaments entre els rivals espor-tius ha acabat gestant una amistat en-tre aficionats d'un equip i l'altre fins al punt que els lleidatans s'han apuntat a animar el Manresa durant els play off.

Petons! abraçades! a les penes... punyalades!

ABRAÇADES! A LES PENES... ...PUNyALADES! Al waterpolo femení del Minorisa i a les seves waterpolistes. Han aconseguit la fita històrica de col·locar el club a la pri-mera divisió estatal de waterpolo. Conduïdes per Angel Peirón, van fer una excel·lent fase classificatòria a Alcorcón. A més és un equip jove i amb projecció.

Les que ha passat el Centre d'Esports Manresa per aconseguir la classifica-ció per a la promoció d'ascens a terce-ra. Ha deixat escapar 24 punts del Con-gost. Són molts. Així i tot, el Manresa ara ho té al seu abast per aconseguir el gran objectiu.

és una punyalada perdre algú estimat i més si és de cop i volta. Sense avís pre-vi. és el que ha passat amb el delegat del Manresa Futbol Sala, Josep Maria Puig, que ens va deixar la setmana pas-sada i se suma a la mort del directiu del Centre d'Esports Manresa Josep Pi-queras. Descansin en pau i abraçada a les famílies de sang i a les esportives.

Mar Juárez, en el top 20 del Mundial de 50 km marxa atlètica

CANAL TARONJA


ENTRETENIMENT

HoRòSCoPDhanna astròloga

938 720 205

FREQÜÈNCIA

Anuncia’t a

HoRiTZoNTaLS: 1. Gràcies a ell tots els llaminers s’empassen el conte (tres mots) / 2. Toparà de mala manera, o si-gui que enretiro. Tot de donosti-arres cantant / 3. Té majoria en la lluita. Barret ideal per beure xampany. Posen límits al xàfec / 4. M’encamino. Deixo reposar el conreu / 5. Buscarà enfollida-ment una mena de trabuc. Línia de meta per l’espermatozou / 6. Ànima de pintor. Si sembla acòlit dels germans és per un problema de vista / 7. És capaç de muntar a cavall d’esquena. Té el risc clar que li trobin cànem a dins / 8. Si és rebec a casar-se no és per culpa de la dona. Cosim sense vocalitzar / 9. Força d’oïda. Con-senteixi la presència del foraster. La copulativa / 10. Descavalcar de l’ase donant el braç a tòrcer. Llums de la ciutat / 12. I ara l’al-ternativa. Així ens solen quedar els ous a l’hora d’esmorzar. El mig de la meitat / 12. D’ells en la vellúria. Atribueix a un altre el nom del porc / 13. Vius, llestos i perspicaços. Pels anglesos és el que més, aquest licor.

VERTiCaLS: 1. Posant a recer les distàncies. A l’Obiols no li basten, però al mossèn sí / 2. De cap a l’apoteosi. Marieta disfressada de crustaci vermellós. Completen la colla / 3. Terrati-nent que no en té prou amb la ter-ra. Ocell amb ganes de marxar de casa / 4. Derogades encara no ho estan, van massa empastillades. Una carícia en sortir de la cotxera / 5. Enemics de Tocar el Pirandó. Repassar la vinya per aprofitar els bagots. Final de feliç / 6. Grumoll sangonós. Bàrbar pardal molt ben integrat a Mallorca i Menorca / 7. Altre cop l’alternativa. És al lustre com al gen el general. Introdueix el contrari / 8. Al lector l’ajuda i a l’es-tudiant el fa patir. Entomis d’alguna manera les antigues audicions / 9. Corcs amb aspecte de monjos bons minyons. En ell tot es conclou breu-ment / 10. Enmig de la tifa. Privació del bé adquirit per evitar la fricció. Heus-lo aquí / 11. De les paraules per llegir tal com es van dir: literals. A l’Orient en saben les mil-i-una / 12. Defensa contra cops d’escom-bra. De diners i d’aquesta, la meitat de la meitat.

moTS ENCREUaTS, per Pau Vidal

URgÈNCiESTot tipus d’urgències 112Bombers i Ambulàncies 112Urg. Primària Bages 93 875 79 67Mossos Bages 93 875 98 00Policia L. Manresa 93 875 29 99HoSPiTaLSSant Joan de Déu 93 874 21 12Centre Hospitalri 93 873 25 50Clínica Sant Josep 93 874 40 50SERVEiSInformació Municipal 010Renfe 902 24 02 02FGC 93 205 15 15Julià 93 431 11 00Alsina Graells 902 42 22 42Castellà 93 874 68 00Eix Bus 93 874 66 66Costa Calsina 93 873 84 54Hispano Igualadina 902 44 77 26Masats 93 804 12 13Radio Taxi 93 874 40 00Taxis Manresa 93 877 08 77Ajunt. Manresa 93 878 23 00TE

LÈFo

NS

D’iN

TERÈ

S

ÀRIES - 21 / 03 - 20 / 04

Alguns temes familiars de temps en-

rere els podrà solucionar, és una molt

bona setmana i bons dies pel diàleg i

deixar les coses clares, anirà molt bé.

TAURE - 21 / 04 - 20 / 05

Deixa amb un costat la gelosia I les

males cares dintre casa teva, has de

mirar de confiar més amb la teva pa-

rella ja que ella estarà amb tot el teu

costat.

BESSONS - 21 / 05 - 21 / 06

Estàs al millor moment per co-

mençar una dieta per mirar de cui-

dar-te més i fer un canvi en tu ma-

teix, d'aquesta manera l'autoestima

et pujarà.

CRANC - 22 / 06 - 22 / 07

Algunes coses de feina les veuràs una

mica estancades el que vol dir que no

és un bon moment per dur a terme

cap tipus de canvi ni dins la feina ni

a casa teva.

LLEÓ - 23 / 07 - 23 / 08

Planeges viatjar i tot plegat depen-

drà de l'economia de la qual disposis.

Si això no és materialment possible,

cercaràs les alternatives necessàries

per dur-ho a terme.

VERGE - 24 / 08 - 22 / 09

No és gens bo donar moltes voltes als

problemes de temps enrere, el pas-

sat no torna. Has de mirar de viure el

present i mirar pel teu futur.

BALANÇA - 23 / 09 - 20 / 10

Setmana de molt romanticisme i

sobretot molt d'amor. Les persones

que esteu soles i voleu trobar pare-

lla és convenient que us relacioneu

i sortiu més.

ESCORPÍ - 21 / 10 - 22 / 11

Estareu molt contents, us anirà molt

bé la feina, principalment les perso-

nes que tenim una feina pròpia, ja

que cobrareu diners de dies enrere.

SAGITARI - 23 / 11 - 21 / 12

És convenient que no és fiqueu en

embolics, aneu amb compte amb les

discussions principalment dins la fei-

na, podeu sortir-ne molt mal parats.

CAPRICORN - 22 / 12 - 21 / 01

Si teniu pensat començar un curs o

aprendre coses noves ara és el millor

moment per fer-ho, ja que la vostra

ment estarà oberta a tot això.

AQUARI - 22 / 01 - 19 / 02

Es presenta una tapa de firmes, si te-

niu coses de dies enrere que soluci-

onar de papers. Ara és el millor mo-

ment per fer-ho, us anirà tot molt bé.

PEIXOS - 20 / 02 - 20 / 03

Haureu de mirar de controlar una

mica més el vostre caràcter, sobre-

tot les paraules dintre casa i també

amb la parella, ja que podríeu tenir

problemes.


Laura Vilagrà és CONTRAPORTADA com a ...Gerent de la Fundació Santa Maria de Comabella, Fundació Tutelar

"Una de les feines d'AMPANsés generar confiança als usuaris"

L’ENTREVISTA

Què és i en què consisteix aquesta Fundació vinculada a AMPAnS? L’any 1994 AMPANS va crear aquesta Fundació perquè els pares i les mares amb fills amb discapaci-tat intel·lectual deien: quan nosal-tres no hi siguem, qui se’n cuidarà? Llavors d’aquí bé la Fundació, que va començar per a les famílies vin-culades a AMPANS, però que ara no només atén persones amb disca-pacitat, sinó també persones amb malaltia mental o persones grans que tenen demències que no tenen fills, o no se’n poden cuidar. Llavors un jutge habilita una enti-tat, perquè nosaltres donem suport a aquestes persones i les ajudem, i pot ser una protecció de la salut, econòmica, tot depèn. El jutge de-cideix el nivell de protecció. A Catalunya hi ha unes 8.000 perso-nes que necessiten aquest suport i al Bages unes 120, i és una xifra que es va incrementant.

AMPAnS sempre dona resposta a les necessitats socials...AMPANS sempre ho ha fet. Una línia important també és donar oportunitats i AMPANS fa aques-ta política de xoc per donar-los un futur i que es puguin independit-zar en la manera que puguin assolir una vida molt millor. Les persones que estan a primera línia amb això, han de viure situacions molt dures, i quan hi estan associades malalties i addiccions encara és pitjor, llavors aquí estem molt en contacte amb els serveis que hi ha (Altahia, Ser-veis Socials, etc.). De vegades són situacions difícils però sort de les entitats que donen suport a aquest tipus de persones i les ajuden.

Hi ha voluntariat?AMPANS ja té voluntaris joves, és una entitat que es coneix i hi ha molts convenis de pràctiques tant d’universitat com de formació pro-fessional i molts es queden després a treballar. I per a nosaltres això és important, els dona una altra visió de la vida.A mi d’AMPANS sempre hi ha ha-gut una cosa que m’ha fascinat i és, com a mínim des de fa vint anys, aquesta gran capacitat de diversi-ficació i la gran tasca d'anar a bus-car solucions a tot i possibilitats.

A l’hora de determinar qui fa de tutor d’una persona discapacita-da o incapacitada, el jutge quin criteri segueix?Primer cal dir que les tuteles noves que ens arriben són de gent gran i amb malaltia mental. Llavors el jutge el que intenta fer és que algú de la família se’n pu-gui cuidar, però moltes vegades no pot ser. D’altres vegades busquen algú pro-per però tampoc pot ser. Moltes ve-gades és per un tema econòmic, pel patrimoni, que hi ha gent que no podria gestionar per si sol, i d’al-tres, que una part sí. Llavors amb això el jutge selecciona el que veu més adient i ja està.

Les persones que tinguin herèn-cies grans però que no estiguin capacitades per rebre-les. Com es gestionen aquests casos?Ha passat moltes vegades, de per-sones que, per exemple, van al banc i treuen cada setmana 600 €. Lla-vors ens truquen des del banc i ens diuen “això no és normal”. T’arri-ben informacions i es pot actuar, tot i que moltes vegades ja és molt tard; la nostra feina és evitar aques-tes situacions.

Els casos arriben de Serveis So-cials?Ens arriben perquè uns Serveis So-cials han instat el jutge que actuï o perquè algun familiar ha instat el jutge que actuï. És a dir, hi ha di-verses circumstàncies. Després, a cada territori la Gene-ralitat té unes entitats referents: al Bages hi som nosaltres i hi ha una

Jordi Cuadras

altra entitat que es diu Tomas Ca-net de Sant Joan de Déu.

Què es fa exactament?Depèn de cada cas, però, en termes generals, amb una tutela, que és el cas de més protecció, el que ens diu la normativa és que hem de vet-llar pel benestar de la persona en l’àmbit de la salut, en l’econòmic, el social… L’ajudem a tramitar tot el que cal-gui perquè tingui ajudes. Mol-tes vegades ens arriben persones desestructurades perquè durant anys ningú se n’ha cuidat. A vegades ens arriben amb deutes, i llavors hem d’intentar liquidar els deutes, gestionar els diners perquè arribi a final de mes i pugui tenir les necessitats bàsiques cobertes, si té algun problema de salut acompa-nyar-lo al metge, les persones que tenen addiccions acompanyar-les a ficar-se els injectables amb la me-dicació… Hi ha situacions molt dures. Hi ha situacions de persones grans que simplement necessiten que les acompanyin i hi ha situacions de persones que viuen a casa i neces-siten un grau d’intervenció molt alt, depèn de la situació. També hi ha, però, intervencions menys inten-ses, que es diuen curateles: llavors potser només és una curatela eco-nòmica i només has de tractar els temes econòmics, o potser és una curatela de salut i has de vetllar per aquesta persona perquè segueixi la medicació, que vagi al metge quan toca, que faci el que calgui… El servei és molt ampli. A vegades només són temes patri-

monials, d’assistència patrimoni-al: algú que té molt patrimoni però no se’l pot gestionar o no en sap, i és vulnerable. Es vol evitar que algú li faci una ma-la passada. Llavors és només la ges-tió del patrimoni.

Podria passar també el cas que el jutge decideixi que la persona es quedi amb el familiar però que vosaltres des de darrere continu-eu vetllant perquè allò vagi bé? Sí, el que passa a vegades és que el jutge pren una mala decisió i fa tutor a una persona que, pel que sigui, no se’n pot cuidar. Llavors, a vegades, un altre fami-liar insta la revisió, a vegades Ser-veis Socials... També podria passar que una per-sona està tutoritzada per qui sigui: un familiar o una entitat i, pel que sigui, millora la seva situació. Ésa dir, pot ser una persona que té una addicció però l’acaba deixant pot reintegrar la seva capacitat, no passa gaire per això. O una persona que té una disca-pacitat física que en un moment determinat no es pot valdre però que amb tractament o recupera-ció es recupera i pot recuperar la capacitat.

Però un seguiment es podria fer?És clar, però si el jutge no et dona que ets tutor, tu no tens cap potes-tat, això és molt legal, està molt re-gulat. Nosaltres cada cop que en-tra una persona fem un inventari inicial de la seva situació: social, econòmica, de salut, i cada any hem d’enviar informes al jutge sobre el

que hem fet: en què s’han gastat els diners, en què s’han invertit, per tant, és un control exhaustiu. Si el jutge veu alguna cosa que no li quadra, evidentment et torna a demanar. En algun cas ho hem hagut de de-nunciar, però algunes vegades és una qüestió penal i aquestes per-sones s’exposen a la presó, depèn del volum, depèn de les circums-tàncies en què s’hagi donat, però, evidentment, moltes vegades són petites quantitats o no és tan evi-dent i realment hi ha situacions traumàtiques.

A l’usuari li pot molestar que feu això?Moltes vegades les persones no ve-nen voluntàriament, venen perquè un jutge ho ha dit i ells es pensen que encara tenen capacitat per fer moltes coses i hi ha situacions que hem de superar. En la mesura que és possible, hem de respectar la voluntat de la per-sona. A nosaltres ens donen la res-ponsabilitat que aquella persona tingui benestar, tingui una situa-ció correcta…

A AMPAnS hi ha professionals prou vàlids per fer-ho entendre a aquestes persones?Ens hem de guanyar la seva confi-ança i fer-ho molt bé, això és clar. A AMPANS tenim un equip molt maco, la feina del qual és generar la confiança amb la persona que tute-les i vetllar pel seu benestar encara que a vegades discrepem.

I si ho diu un jutge, aquella perso-na ja no pot fer testament?Aquí hi ha algunes sentències que diuen que una persona amb dis-capacitat intel·lectual en pot fer perquè algú ho ha portat a l’àmbit judicial i ha generat jurisprudèn-cia, però, és clar, si incapacites la persona representa que la persona perd responsabilitats i un forense, i llavors un jutge, ha de determinar que aquella persona no es pot val-dre per ella mateixa en alguns as-pectes i cal veure en quins.

I llavors aquell patrimoni on va a parar?Segueix el conducte legal, si no hi ha testament, la llei, el Codi Civil de Catalunya, en aquest cas, deci-deix. I si no hi ha família, finalment decideix la Generalitat. n

Gerent de la Fundació Santa Maria de Comabella, Fundació … · 2018-07-06 · Lloc: Llibreria...

Documents

Transcript of Gerent de la Fundació Santa Maria de Comabella, Fundació … · 2018-07-06 · Lloc: Llibreria...