Per tal d’atendre el funcionament d’un equipament esportiu, cal un projecte que porti o dirigeixi tots els afers que l’afectin.

Cal incorporar els següents documents:

-Estudi de viabilitat

-Projecte de gestió que acompanya al projecte d’obra nova.

-Estudi de manteniment

-El pla de gestió (fixa l’aforament i ha de contenir el pla d’utilització, el pla de manteniment i els models organitzatius).

-Memòria de gestió anual

Documents obligatoris en els equipaments que rebin ajuts del Consell Català de l’Esport

El projecte de gestió

Document que ha d’acompanyar el projecte arquitectònic. Ha de comptar amb: la utilització (usuaris i activitats), el manteniment (recursos

econòmics necessaris i el personal), l’estructura administrativa.

Màxim aprofitament de l’espai. Mínim cost de manteniment. Mínim cost administratiu

Pla de gestió

Ha tenir (de nou) tres grans documents:

-PLA D’UTILITZACIÓ

-PLA DE MANTENIMENT

-MODELS ORGANITZATIUS

Establir les condicions necessàries per a un aprofitament òptim dels equipaments:

-Fixar les condicions d’utilització; establir el control de l’ús i la rendibilitat econòmica i social de les instal·lacions; garantir utilització de centre

escolars, clubs i població practicant

A nivell específic de cada equipament

-Donar el millor servei possible

-Permetre l’accés al major nombre d’usuaris possibles (sense posar en perill la seva conservació i adaptant-se a les seves característiques)

-Vetllar per la seguretat

-Conservar l’equipament en les millors condicions possibles

Es poden dividir en tres grans grups:

FORMES DE GESTIÓ DIRECTA

Tenen com a denominador comú el control per part de l’entitat promotora sobre la gestió del servei

En el cas de les instal·lacions públiques és possible que l’administració tingui, o no, un

òrgan de gestió especialitzat.

Normalment en els municipis petits no existeix cap òrgan a càrrec de la gestió de les instal·lacions esportives, reduint-ne la

qualitat

FORMES DE GESTIÓ INDIRECTA

Gestió que no té relació directa entre l’entitat gestora i l’entitat propietària

Per contra, també té inconvenients: - cost més alt del servei per al públic, i pèrdua de control per part de l’administració

Les administracions públiques solen acudir a una gestió indirecta per:

-Reduir despeses

-Incrementar l’eficiència en la gestió

-Més qualitat del servei

-Més flexibilitat en la pressa de decisions.

Existeixen cinc variants del sistema de gestió indirecta:

1- LA CONCESSIÓ

L’administració local transfereix i dóna a un particular la prestació d’un servei per un període determinat de temps, sota unes determinades

circumstàncies.

La contrapartida econòmica pot ser en forma de cànon fix anual,

o bé el producte resultant de l’aplicació de les tarifes del servei, o una combinació

d'ambdues.

El servei concedit seguirà ostentant la qualificació de servei

públic.

2- EL CONCERT

Fórmula a través de la qual l’entitat local dóna un servei de caràcter

assistencial o benèfic en instal·lacions o establiments que pertanyen a altres

entitats mitjançant la pertinent compensació econòmica.

3- L’ARRENDAMENT

Cedir l’explotació d’uns serveis instal·lats prèviament per la corporació i que són propietat d’aquesta, a canvi d’un preu o un cànon.

4- GESTIÓ INTERESSADA

L’administració confia a un particular la gestió d’un servei públic, essent les instal·lacions propietat de la corporació. És una espècie de soci

industrial que rep un retribució de l’administració (de difícil aplicació en estructures i serveis esportius municipals).

5- SOCIETAT MERCANTIL

El capital social tan sols pertany parcialment a una entitat local. És una forma de gestió per empresa

mixta, en la qual la corporació forma part de l’empresa però de forma

limitada

FORMES DE GESTIÓ MIXTA

Part dels equipaments i serveis esportius són gestionats per el propi òrgan municipal, i part ho són per les entitats d’àmbit no municipal a

través de concessions, concerts, o arrendaments.

Aquests tipus de gestió és solen portar a terme amb clubs esportius (amb l’aplicació de programes esportius) o bé a través de persones físiques o empreses (neteja, jardineria, bar, vigilància, promoció...)

En un equipament esportiu coincideixen diferents camps de treball: atenció al públic, gestió, administració, manteniment, seguretat,

màrqueting...; diferents espais (esportius, vestidors, jardins, oficines, bars...); diferents interessos esportius (esportius, socials, econòmics...)

Què cal tenir en compte?

1- LA UTILITZACIÓ (màxim aprofitament de l’espai)

2- MANTENIMENT (mínim cost de manteniment)

3- ESTRUCTURA ADMINISTRATIVA (organigrama funcionament)

ÀREA ADMINISTRATIVA

Es pot dividir en tres subàrees: recepció, personal, i comptabilitat

ÀREA MANTENIMENT

Que l’equipament esportiu és trobi en condicions de poder ser utilitzat el màxim temps possible al llarg del seu període de vida útil. (s’ha de

contemplar en el pla de manteniment)

ÀREA TÈCNICA

Recull totes les condicions d’utilització de l’equipament esportiu: horaris, condicions d’utilització, clubs o entitats...

Dins d’aquesta àrea tècnica ens trobem amb els elements propis del treball diari, i és on nosaltres podem incidir. Així hi podem incloure:

Normativa

Reglament d’utilització que regula l’ús de la instal·lació per part de l’usuari i del personal. Cal establir les normes d’ús dels vestidors, dels

equipaments esportius, del material, dels usuaris...i la normativa general que regeix la instal·lació (reglament de règim intern).

Activitats físicoesportives

Altres activitats no esportives

Accés, tarifes i preus

Distribució horària

CRITERIS PER A LA CONFECCIÓ D’HORARIS

ASPECTES NORMATIUS

Ex: aforament i ús de la instal·lació, horaris laborals, soroll...

ASPECTES PEDAGÒGICS

Ex: vinculació de l’horari escolar amb l’activitat esportiva, condicions climatològiques, seguretat (dos equips junts...)

ASPECTES ESPORTIUS

Ex: nº de sessions d’entrenament, durada, programació del microcicle...

ASPECTES FUNCIONALS

Ex: màxim ús de la instal·lació, manteniment (camp de gespa natural)...

Espais esportius convencionals

Què són i tipus (pistes, camps, espais longitudinals, vasos...)

Característiques de les instal·lacions (què hem de tenir en compte)

Identificar situacions potencialment perilloses per a la pràctica física (instal·lacions i material)

Què és el PIEC i quina és la seva finalitat

Quines xarxes d’equipaments esportius estableix

Quin procés metodològic fa servir per determinar les xarxes (anàlisi de la demanda, anàlisi de la oferta, càlcul de les necessitats,

concreció dels dèficits)

Formes de gestió

Quins tres paràmetres cal tenir en compte en la gestió esportiva?

Les noves tecnologies...