4 DONAGi

notícies ACTUALITAT . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 6

l’entrevista ANNA PAGANS

ALCALDESSA DE LA CIUTAT DE GIRONA. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 8

vivències TXELL KANADELL . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 12

racons per descobrirUNA VOLTA PER L’ESTANY I UN PASSEIG PER LES ESTUNES . . . 16

posa’t guapaModa. QUÈ ES PORTARÀ AQUESTA TARDOR? . . . . . . . . . . . . . . . . . . 20Perruqueria. ÉS ÈPOCA DE CANVIS! . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 26Estètica i Benestar. PREPARADES PER L’ARRIBADA DEL FRED? . . . . 28Exercici. AQUESTA TARDOR M’APUNTO A CLASSES DE BALL! . . . . . . 30TRUCS . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 32

salutOsteopatia. LA SÍNDROME DE LA FUETADA CERVICAL . . . . . . . . . . . 34Nutrició. L’OBESITAT . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 36Viure bé. LES TERÀPIES DE CREIXEMENT PERSONAL . . . . . . . . . 38

GGiiDDOONNAA. Revista mensual distribuïda amb el Diari de Girona a lescomarques gironines i als principals punts d'interès del centre deGirona.

Editor: Jordi Aparicio, edicio@gidona.comDirectora de Continguts:Marta Ministral Jambert (marta@gidona.com) Redacció: Fina Puigdevall, Mateu Rodríguez, Neus Pibernat,Rafel JuncàHan col·laborat en en aquest número: Yasmina Sánchez , EvaComajoan, Estel·la Nevado, Marina Castro i Leonarte, Sílvia Torroella,Ma Àngels Regolta i Susanna Castellví, Gemma Teixidor i Alba,Lilian Fraga, P. Baso.Publicitat: Xavier Barrau comercial@gidona.comTelèfon de contacte per publicitat: 650 919 618

Directora d’art: Mercè SolerMaquetació i pre-impressió: Estudi Gràfic David CollImpressió i enquadernació: Impremta Pagès

Edita: Visit Serveis Turístics, S.L.Redacció, administració i publicitat:C/Barcelona, 2, 4rt. 2ª - 17001 GIRONATel. 650 919 618gidona@gidona.com

© 2006 GiDona és una marca registrada.No es permet la reproducció total o parcial dels continguts de larevista sense el consentiment per escrit de l’editor.

Dipòsit legal: GI-672-2007

Gi

DONAS u m a r i

16

48mascotes

12vivències

racons per descobrir

5 DONAGi

En portada: Txell Canadell...”Adoro les cançons que, quan més lesescoltes, més racons hi vas descobrint.”...

relacions parellaQUAN EL SEXE ÉS EL PROBLEMA . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 40

fes-te respectar PENSIÓ D'ALIMENTS EN CAS

DE SEPARACIÓ I DIVORCI. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 42

conversant amb...JUDIT ARROYO I MIMA GARRIGA . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 44

gironines en la històriaLES HEROÏNES DE SANTA BÀRBARA . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 50

mascotesACONSEGUIR QUE EL TEU GAT TINGUI UN PÈL SA I BONIC . . . . . . 54

secrets de jardí LES PLANTES D’INTERIOR I LA LLUM 56

decoració ESTILS DE DECORACIÓ . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 58

turisme i gastronomia Dones amb Gust. MARTA MERCADER . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 60EL Restaurant. GNEIS LOUNGE CLUB . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 62El Perfil. BEA SIMÓN . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 64L’AGENDA . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 66

fitxa gastronòmicaELS CANAPÈS QUE EM VA ENSENYAR EN JOAN i

CUSCÚS DE TARDOR i . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 69

po

rtada

8entrevista

58DECORACIÓ

20MODA

en56SECRETS DE

JARDÍ

6 DONAGi

NOTÍCIES ACTUALITAT

Ja s'ha inaugurat el nou localdel CIE de Salt, el Centre d'Inter-venció Especialitzada per a donesvíctimes de la violència masclista.

La nova seu del centre es situa a la Plaça delVeïnat i substitueix les instal·lacions del CarrerÀngel Guimerà, que s'havien quedat petites.La nova seu permetrà que els professionalsque hi treballen, onze en total, puguin atendreles dones que ho necessitin d'una maneramolt més personalitzada, ja que compta amb254 metres quadrats. Gestionat per l'IRES, l'Ins-titut de Reinserció Social, durant aquest 2.008han atès a 446 persones, 324 dones i 122infants, tots ells víctimes de la violència mas-clista. A més han rebut 1.548 sol·licituds d'in-formació per demanar assessorament.

Només un 8'8% dels càrrecs demàxima decisió de les 400 princi-pals empreses catalanes estan ocu-pats per dones, tot i així aquesta xifrasupera la mitjana espanyola, que essitua al 6'61%.

Ho revela l'estudi “La presència de les donesen el món empresarial català” que ha fet laCambra de Comerç de Barcelona. Segons laCambra de Comerç, aquest 8'8% és encarainferior a la mitjana de molts països desenvo-lupats. Per això creuen que cal obrir un debatpúblic sobre aquest tema i revisar els horaris,de manera que aquests permetin que lesdones puguin desenvolupar la seva carreraprofessional. D'entre les dades que posa demanifest l'estudi, hi destaca el fet que al 70%de les principals empreses catalanes no hi hacap dona en els càrrecs màxims de govern.També el fet que a les companyies on hi hadones amb càrrecs, aquestes pràcticament no

prenen decisions de màxim nivell. L'excepciósón les empreses familiars, que sí comptenamb representació femenina. En aquest cas,els vincles familiars són la principal via d'accésals màxims òrgans de govern. Per sectors, elsserveis i la immobiliària són els que tenen méspresència femenina en la direcció. .

I només un 30% de les regido-ries dels ajuntaments catalansestan ocupades per dones.Actualment hi ha 2.683 regidores,tot i que hi ha una clara tendència al'alça.

En el mandat 2.003-2.007 hi havia 1.965, un36'5% menys que en l'actualitat. Si comparemel percentatge de dones que ocupen unaregidoria amb el que passa a l'Estat Espanyol,les xifres són similars, per tant, encara s'estàlluny d'aconseguir la paritat, tal i com esta-bleix la llei d'igualtat, que va entrar en vigor elmarç del 2.007. Aquesta llei diu que les llisteselectorals dels municipis de més de 5.000habitants han de ser paritàries. ActualmentCeuta i Melilla, amb un 40% de regidores, sónles que més s'hi acosten. I les que menys,Aragó i Castella i Lleó, amb un 23%. Les dadesles ha fet públiques el Ministeri d'Administra-cions Públiques, que també ha revelat queactualment el perfil dels alcaldes és d'unhome d'entre 46 i 65 anys, amb estudis debatxillerat o equivalents que es dedica, majo-ritàriament, al sector dels serveis.

La baixa de maternitat comparti-da creix també entre les parellesgironines, tot i que encara representaun percentatge molt petit, del 1'6%.

Durant el primer semestre del 2008, el núme-ro de parelles que decideixen repartir-se la

GiD

ON

AALD

IA

baixa a les comarques gironines quan tenenun fill ha crescut un 41'18%. En els primers sismesos de l'any hi ha hagut 2.934 naixementsa la demarcació. En 48 d'aquests casos elsprogenitors s'han repartit la baixa. La legisla-ció obliga a que les primeres sis setmanesdesprés del part la dona agafi aquesta baixa,per recuperar-se físicament. La resta, si es vol,la pot fer el pare, tot i que aquesta és unaopció que encara no està gaire estesa.

La figuerenca Sílvia Soler, premiPrudenci Bertrana amb lanovel·la “Petons de diumenge”,segons l'escriptora, un homenatgea la petita revolta personal diàriaque algunes persones van viuredurant el franquisme.

La novel·la està protagonitzada per ValèriaIsern, una dona que veu com, des de petita,la seva vida ja té un paper totalment prede-terminat. El llibre ens aproxima als seus pen-saments més íntims i al seu entorn. El puntde partida d'aquesta novel·la, la més íntimaque ha escrit, és una història que li va expli-car la seva mare. Després de festejar i de fer-se petons amb la seva parella quan encarano havien passat per l'altar, havia d'anar-se aconfessar perquè allò es considerava unpecat. Per això amb el pare de l'escriptoravan optar per limitar els petons més íntimsals diumenges. Segons Soler, aquest és unexemple de la lluita que van haver de dur aterme algunes persones durant una èpocafosca que no va poder fer ombra als jovesque llavors vivien la dolçor del seu primeramor.

apunts d’agendaLa Regidoria de la Dona i el Punt de les Dones de la Bibliote-ca Municipal de Lloret de Mar han posat en marxa un cicle dexerrades per parlar de temes que poden interessar a lesdones i on els homes hi són també benvinguts. Les conferèn-cies es fan cada primer dimecres de mes a la Sala de Plens de l'A-juntament de Lloret de Mar, a les vuit del vespre. Van començarel passat mes de setembre amb una xerrada de l'escriptoraMaruja Torres i s'allargaran fins el maig de l'any que ve. La prope-ra xerrada tindrà lloc el dimecres 5 de novembre i es parlarà dela Fibromiàlgia i de la Síndrome de la Fatiga Crònica des de duesvessants: la visió que se'n té des de la sanitat pública i comaprendre a conviure amb la malaltia.

Ja s'ha aixecat el teló de la 17ena edició del Festival Tempo-rada Alta de Girona i Salt, el Festival de Tardor de Catalunya.Fins el proper 7 de desembre pels escenaris del festival s'hipodran veure una setantena d'espectacles de 16 països dife-rents. Aquest compta amb un pressupost de més de 2 milionsd'euros. Avalat per la crítica, l'edició d'aquest any suposa el finald'una etapa i l'inici d'un nou cicle. Ja fa temps que s'aposta perles coproduccions, que han permès portar primeres figures deles arts escèniques a la demarcació. Ara fan un pas més enllàamb l'objectiu de promocionar el que es fa a Catalunya i a lescomarques gironines més enllà de les nostres fronteres a travésde col·laboracions amb altres festivals. D'aquesta manera espe-ren que Temporada Alta es converteixi en un referent de les artsescèniques a Europa. Properament a Temporada Alta, entre d'al-tres espectacles hi podreu veure:18 d'Octubre a les 9 del vespre, al Teatre Municipal de Girona:Germanes, de Carol López, un dels èxits d'enguany de la cartelle-ra barcelonina, amb Aina Clotet, Amparo Fernández, Montse Ger-mán i Maria Lanau.24 d'Octubre a les 9 del vespre, al Teatre de Salt: La Ruïna, deJordi Casanovas, una comèdia dramàtica sobre la inestabilitat dela vida quotidiana dels joves i la fragilitat del sistema econòmicen què vivim, amb Roger Blanch, Borja Espinosa, Mireia Fernán-dez i Alícia Puertas, entre d'altres.25 d'Octubre a les 9 del vespre, a la Sala Simfònica de l'AuditoriPalau de Congressos, concert d'Albert Pla presentant el seu nouespectacle, La Diferencia, Albert Pla en estat pur.25 d'Octubre, a les 10 del vespre, a la Planeta: La Maternitat d'El-na, dirigida per Josep Galindo, amb Rosa Galindo. Un conte per aadults basat en el llibre homònim d'Assumpta Montellà queincorpora música clàssica i cançons de diversos estils per recor-dar com Elisabeth Eidenbenz va salvar la vida de les donesembarassades que, sense ella i la seva maternitat, haurien donata llum sense cap mena de condició higiènica.7 de Novembre, a les 9 del vespre, al Teatre de Salt: Fins que lamort ens separi, de Rémi de Vos, amb Alícia González, Roger Perai Teresa Urroz, una mirada divertida als vicis de la nostre societat,a l'amor, al pas del temps, a la mentida i a l'odi.

Tota la informació sobre Temporada Alta la trobareu a www.temporada-alta.cat

NOTÍCIES ACTUALITAT

7 DONAGi

ENTREVISTA

Anna Pagans i Gruartmoner

Com recordes la Girona de la teva infància?El que més recordo és l’espai on vaig viure. Hi havia una galeriaque donava al riu, però el riu no tenia res a veure amb el que ésara, era molt més desendreçat i brut. Aquella Girona grisa inegra jo encara l’he vist, però també recordo la vida de barrique es feia i les botigues que hi havia, la de granes, la de gani-vets, la pastisseria, la fleca, la botiga de comestibles de la mevaàvia...Quan arribava l’estiu la gent sortia a parar la fresca i nosal-tres podiem jugar a la Plaça del Gra, que quedava més tancada.Tothom es coneixia i hi havia molta relació amb els veïns.

També recordo la vida a l’escola, a l’Escola Eiximenis, una esco-la només de nenes de la que en tinc un molt bon record, mal-grat que hi havia uns hàbits i costums propis de l’època fran-quista. Pràcticament totes les mestres eren d’aquí. Hi havia lesmestres grans,“les doñas”, com Doña Lola, que era la directora, iles mestres joves, que eren les senyoretes, com la senyoretaMaria Alonso, que encara és viva. De la meva infància en tinc unmolt bon record, un record amable, perquè he tingut la sort detenir una família molt oberta.El meu pare treballava als químicsi la meva mare amb la meva àvia a la botiga. Eren gent treba-lladora que van fer tot el possible perquè tant jo com la mevagermana estudiéssim. Eren gent oberta, amb idees progressis-tes. I ens aveníem.

9 DONAGi

ENTREVISTA ANNA PAGANS I GRUARTMONER

L'Anna Pagans i Gruartmoner és alcaldessa de la ciutatde Girona des del gener del 2.002, quan va substituira Joaquim Nadal al capdavant del consistori munici-pal.Va néixer el 10 de maig de 1.952 a Girona, al

Carrer Santa Clara, en un tram que aleshores es deia San Fran-cisco. És Llicenciada en Geo-grafia i Historia per la Univer-sitat Autònoma de Barcelonai, abans de dedicar-se a lapolítica municipal va serdocent a diversos centresgironins. En aquest númeroparlem amb ella per conèixer-la una mica millor.

10 DONAGi

Ha canviat molt la ciutat de Girona des dellavors, la recordes amb certa nostàlgia?Parlaves molt de la vida de barri...Tampoc és nostàlgia perquè simple-ment les coses han canviat. I és nor-mal perquè han passat molts anys. Defet encara hi ha molts barris on elsveïns es coneixen, però les relacionssón diferents, menys espontànies, per-què la vida canvia, el món laboral can-via i les dones treballen molt més forade casa. Potser ara la relació veïnal ésmés organitzada, a través de les asso-ciacions de veïns, per exemple. Hi hahagut molts canvis a Girona, però crecque en general han estat positius,sobretot durant els darrers 25 o 30anys, a partir dels ajuntaments demo-cràtics, que crec que han transformatla ciutat i l'han donat a conèixer alsgironins i a la gent de fora.Els gironins la coneixem la ciutat de Giro-na o ens sembla que la tenim tan vistaque ens oblidem de valorar tot el quetenim?Home, a vegades passa això perquèanem tots massa a contrarellotge,però crec que els canvis que s'han fet,sobretot en els primers anys delsajuntaments democràtics, han acon-seguit potenciar l'autoestima delsgironins, fer que valorem la nostrapròpia ciutat. Penso també en esde-veniments com "Girona temps deFlors", que fan que la gent que no viual Barri Vell aprofiti aquesta setmanaper anar-hi a fer una volta.

Hi ha alguna cosa de la ciutat que et sàpi-ga greu que hagi desaparegut? A nivellarquitectònic, per exemple, o en qualse-vol altre sentit...Home, han desaparegut moltes coses:hi ha carrers nous, o d'altres que handesaparegut perquè s'ha esponjat laciutat. Sobre les coses que et sabenmés greu, jo recordo que en una nitdeterminada es van enderrocar uns

xalets a la Carretera Santa Eugèniaque eren de Rafael Masó. Aquest ésun flaix que m'ha quedat: preguntar-nos què havia passat i per què haviapassat. I suposo que ho recordo per-què a casa se'n va parlar, se'n va feruna crítica molt important.

Quin creus que ha estat el canvi més granque ha viscut la ciutat comparant-la ambla de la teva infància o joventut?N'hi ha hagut molts, però et posaré unparell o tres d'exemples. Al Barri Vell latransformació es produeix quan el pri-mer ajuntament democràtic escomença a plantejar que hi ha unpatrimoni que ni els propis gironinsconeixen i es fa un pla especial: s'ente-rren els fils elèctrics, es posen bé lesclavegueres, s'arreglen els empedrats,es refà l'enllumenat i es comença adonar a conèixer el barri, en un procésque avui encara continua.Però tots elsbarris s'han transformat, per posar-teun exemple et diria l'Eixample de laciutat. Als anys 60 era un eixampleforça petit i amb unes casernes allà almig. Però ara ja no hi ha casernes, sinóque hi ha un gran parc i una nova

urbanització, hi ha hagut una grantransformació. Un tercer exemple,urbanístic però també social i cultural,és la Universitat de Girona, una univer-sitat pròpia que ha significat un delsmajors revulsius que ha viscut la ciu-tat al llarg del segle XX, perquè impli-ca un important moviment culturalperò també que la gent jove ja nohagi d'anar a estudiar a fora. Peròexemples d'aquests en trobaríemmolts, perquè la ciutat ha canviatmolt.

Ets llicenciada en Geografia i Història. Vascomençar a treballar com a professora al'Institut Vicenç Vives i també vas estar aaltres centres. Has passat de la docència ala política municipal...Sí, aquestes coses gairebé et sorpre-nen a tu mateix. Tinc molt bon recordde la meva etapa de docent, delscompanys, de l'ambient i dels alum-nes, però un dia em va trucar un sen-yor que es diu Joaquim Nadal, que eral'alcalde de Girona i que volia parlaramb mi. Jo ja el coneixia, perquè entrealtres coses havia estat professor meua l'autònoma. Vaig pensar "a veure

ENTREVISTA ANNA PAGANS I GRUARTMONER

ENTREVISTA ANNA PAGANS I GRUARTMONER

Tel . 678 04 41 62 - www.davidadamsonphotography.com

DDAAVVIIDD AADDAAMMSSOONN

què passa..." i vaig venir a l'ajunta-ment a parlar amb ell. Estava prepa-rant les eleccions de l'any 91 i em vafer la proposta de formar part de lallista. La veritat és que em vaig quedarmolt parada, però em va dir que nom'espantés, que havia pensat en miper la regidoria d'Educació, que eraun camp que jo coneixia. De tota

manera m'ho vaig pensar, perquè enaquests casos et veus a sobre moltaresponsabilitat. Hi vaig dormir unsdies, m'ho vaig rumiar, vaig consultar-ho a la gent més propera...i vaig pen-sar que seria una bona manera de tre-ballar per la meva ciutat d'una mane-ra molt més directa. Vaig acceptar i,mira, encara hi sóc.

Per què creus que finalment vas sertu qui va prendre el relleu de Joa-quim Nadal a l'alcaldia?Home, no sóc pas qui jo per dir-ho, però el que em va agradar ésque tot el grup em va fer molt decostat. El que no volia era que hihagués cap problema en aquestsentit i la proposta va ser benvista.

Com vas viure les primeres eleccionsmunicipals?Amb molta emoció. Aquell anyérem molta gent nova. El dia deles eleccions és sempre especiali la primera vegada estàs moltencuriosit perquè no saps quèpassarà.Es passen més nervis a les primereso a les següents?És diferent, perquè no és elmateix presentar-te com a regi-dora que com a número u. Quanvas de cap de llista encara tensmés responsabilitat i, tot i que hoconeixes més tot, estàs encara

més pendent de com van les coses.Potser no estàs més nerviós, però síque és diferent.La primera vegada etsmolt més innocent.

Com són actualment les relacions amb elsgrups municipals a l'oposició fora del Ple?Jo diria que són correctes. Potsern'hauríem de tenir més, de fet uns ialtres sempre ens fem el propòsit detenir-ne més i la meva intenció éstenir una relació el més oberta possi-ble. També és veritat, però, que en unajuntament hi ha un govern i unaoposició, i que l'hora del ple és elmoment en què l'oposició ha de fermés d'oposició. És el moment deldebat i això està bé sempre que rao-nem les coses. Però bé, la política avegades és això, has de marcar unesposicions per un altre dia tenir elpoder, tot i que potser això en unajuntament no passa tant com, perexemple, al Parlament.

T'agradaria que la Girona del futur...Crec que la Girona del futur ha detenir una capitalitat catalana, que ja téperò que encara ha de tenir més. Queha de ser un lloc on la gent hi puguiviure bé, gaudint de feina, de treball id'ambients culturals. I on es puguiviure bé a tots els barris de la ciutat,amb una gran convivència entre totsels veïns.

Fotografia David Adamsom

FOTÒGRAF ESPECIALITZAT EN RETRATS D'EMPRESA

TXELLKANADELL

“El món de la nit no té absoluta-ment res a veure amb el món real,

però si ets una persona amb dosdits de seny, n'arribes a treure

amistats molt maques i experièn-cies molt nutritives”

13 DONAGi

VIVÈNCIES TXELL KANADELL

Eren finals dels anys 90, la meva millor amiga i jo estàvemassegudes al banc d'un dels carrers principals del poble.

–T'imagines que jo algun dia treballés a la ràdio?–vaig dirtota il·lusionada.

Ella em va mirar amb cara de "Segueix somiant", però alcap de poc temps ja començava a fer els meus primerspassets al món de la ràdio. Va ser tot un descobriment per

mi. Les meves motivacions fins al moment havien estatesperar amb candeletes dates com l'aniversari, els reis o elnadal, per rebre els anhelats cassets, com "El més Gran delsPecadors" de Sau, "La Roda" de Sopa de Cabra i un llargetcètera que, per alguns van servir per fomentar un impor-tant moviment polític, i per d'altres, va ser l'adoració delsque coneixíem les nostres primeres experiències vitals através de lletres senzilles i tornades inoblidables. Aquestes,entre d'altres, van ser les primeres relíquies que van caurea les meves mans.

Han passat pràcticament 10 anys des de llavors, i encaraavui, tinc papallones a l'estómac quan em poso davantd'un micro. Diuen que això és amor de veritat!

Tres anys llargs d'emissora local em van servir per fer totamena de tastets dins el món de la ràdio: seccions sobre lapremsa del cor i "cotilleos", musicals, informatius, maga-zins...Al cap d'un parell de mesos d'haver començat, jatenia el meu propi programa diari. I jo, feliç de la vida. Sen-tia que havia trobat el que realment m'omplia i tenia clarque volia seguir per aquell camí. No era, ni és, nomésposar-te davant d'un micro a xerrar, és saber comunicar,transmetre a la gent què i com són les coses, fer arribar al'altra banda de l'aparell el que tu saps, el que reps i vols fersaber.

Una de les anècdotes que més recordo és quan estàs enuna ràdio municipal, en els inicis, i ets feliç quan t'escoltenels teus pares, els avis i els amics. Les coses canvien quan jat'hi dediques professionalment: si no tens milers d'oients ola relativa onada dels EGM (estudis generals de mitjans) nosatisfan el teu ambiciós gust, el cabreig personal pot serimportant.

La ràdio musical -radio fórmula- en una emissora profes-sional et dóna molt de nom i tens més facilitat per entrarpràcticament a tot arreu. És trist, però és així. Les residèn-cies a les discoteques són més accessibles, la bona deman-da com a Dj, presentadora de festes, entrevistes en revistes,inauguracions... És realment cert i a la vegada, és tot curiós.La gent et tracta d'una manera més especial que, perexemple, si et dediquessis a qualsevol feina que no impli-qui “faranduleo”. La ràdio és un món preciós, però toquemde peus a terra, està igual de mal remunerat que qualsevolaltra feina. Però no canvio la ràdio per res del món, per res.

El que si està ben remunerat és el món de la nit. Tornant alque dèiem, tenir un nom, ajuda molt i el teu caixet és intoca-ble.Evidentment, tenir un nom i una marca al darrera et dónacerta seguretat, la veritat arriba quan ets capaç de demostrarque segueixes essent bo sense marques ni d'altres elementssecundaris.Tinc una amiga Dj que realment és la meva mes-

M’encanta la música. Adorola sensació d'escoltar untema per primera vegada:la sensació d'estar a l'ex-

pectativa, alerta a qualsevol movimentfora del que és normal. Adoro les cançonsque, quan més les escoltes, més racons hivas descobrint.

14 DONAGi

VIVÈNCIES TXELL KANADELL

tra i a qui admiro i respecto moltíssim.Ella ni ha fet ràdio, ni ha tingut capmarca d'emissora gran al darrera; peròrealment és una gran professional ipenso que hauria d'estar cobrant eldoble del que li estan pagant.

La nit desperta curiositat, bon rotllo,efusió...en el món de la nit, les coses esviuen molt diferents que en món deldia, el món real vaja. Per començar hiha molta discriminació, se li dóna unaimportància al físic realment massaexagerada pels temps que ja corren ila falsedat i l'interès són factors impor-tants, però com tots sabem, generalit-zar no és bo, tot i que pot ser, comdiuen, políticament correcte.

En el meu cas, estic feliç de saber tre-ballar i d'escollir bé les feines, tot i queaquest és un procés del que, comamb tot, n'aprens a base d'ensopega-des. Les primeres pífies són les mésdivertides. Al principi de començar apunxar com a Dj, recordo que va ser

en un pub, no controlavaal 100% la cabina i com-partia la sessió amb unaltre Dj amic meu d'aven-tures musicals. Per errorvaig tocar un botó i decop i volta va saltar la llumdel local.És clar, havia tocatel botó erroni: la mevaintenció era reiniciar unaplatina que estava defec-tuosa, però em plantoaquí, va quedar en un errorelèctric.

Van anar passant les tem-porades i cada cop incor-porava més cosetes a lessessions: Relacions Públi-ques i Speaker, diferentssessions en diferents pubsi discoteques a Girona iprovíncia, Huesca, Barcelo-na, i un llarg etcètera jaque, fins al moment,compto amb uns sisanyets a les esquenes, que

aviat són escrits.També he de dir que,com a dona, m'he trobat amb dificul-tats en algunes feines. En el món de lanit hi ha masclisme i has de fer undoble esforç per demostrar el quevals i per cobrar el teu propi caixet.D'aquesta gent, però, jo me n'he obli-dat, no els tinc en compte per res, niper convidar-los quan organitzo fes-tes ni per mencionar-los de tant entant. Al segle XXI tots sabem queEspanya és un país bastant endarreriten molts aspectes i que ara encara hoserà molt més. Però tot i així és kafkiàque coses així encara puguin passar.

Un dels “bolos”que més em va fer posarla “pell de gallina” va ser a les festesmajors de Pineda de Mar. Unes 5.000persones es reunien a la carpa dedavant la platja i jo estava sobre unmega escenari i amb una cabina ambtot el seu equip al complet. Aquella nitvaig pensar: “com la caguis pot ser elteu enfonsament professional”. Ésimportant tenir por i respecte a les fei-

nes que fas, això et demostra que t'im-porta el que fas i la seriositat amb laque t'ho prens.La veritat és que aquellafesta va ser un èxit: baixar la música iveure i sentir com milers de personescanten el tema del moment o els hitsmés preuats és difícil d'explicar. Recor-do veure la gent tant entusiasmadaque, evidentment, t'afegeixes al carro.Jo plantada a la cabina, vaig baixar lamúsica i em vaig apartar uns dosmetres de la cabina,amb el volum abai-xat,posant la mà a l'orella per fer enten-dre a la gent que havien de seguir can-tant, que jo no els sentia prou. El resul-tat va ser: tothom cantant sobre elvolum pràcticament nul de la música iles mans aixecades, transmetent-meuna efusió realment compensadora.Aquestes són les recompenses quemai es podrien pagar amb diners.

Un dels llocs més còmodes i estableson he treballat, per exemple, ha estatuna de les macro discoteques mésimportants de Catalunya, on hi vaigfer de resident durant diversos anys.Veure la gent assídua a la Sala, crearun llenguatge musical quan sonen jaels mítics temes...En fi, són tot un con-junt d'històries que et fan estimar lessessions i que et motiven i et fanveure que sí, que el món de la nit noté absolutament res a veure amb elmón real, però que si ets una personaamb dos dits de seny, n'arribes a treu-re amistats molt maques, experiènciesmolt nutritives i valors que no t'en-senyen ni en el que avui en dia es diuuniversitat.

Actualment continuo fent de Dj pràc-ticament cada cap de setmana i hecomençat una nova etapa a la ràdio.Després de 10 anys fent ràdio musical,ara inicio una nova època en unaemissora convencional, Onda CeroGirona, 90.4FM, com a conductora delmagazín “LA CIUTAT”, de dilluns adivendres de 12:30h a 14:00h.

Molta música i xerrera per a tots!Txell Kanadell ■

Ctra. de Malgrat, 18 · Nau 14 · BLANES (Girona) · fustainatura@fustainatura.comTels. 972 35 47 21 / 629 292 591 · Fax 972 35 27 72

FUSTA I NATURAwww.fustainatura.com

DISSENY D’EXTERIORS

TOT TIPUS DE TREBALLS AMB FUSTA PER A EXTERIORS

PORXOS · PÈRGOLES · CERCATS · TERRASSES ELEVADES · SOSTRES · COBERTES

PAVIMENTS DE FUSTA · TANCAMENTS I REVESTIMENTS AMB FUSTA · I MOLT MES...AMB QUALSEVOL FUSTA: TROPICALS, CONÍFERES, FUSTA TECNOLÒGICA D’ULTIMA GENERACIÓ

SENSE MANTENIMENT · LLARGA DURACIÓ · FABRICACIÓ PRÒPIA

16 DONAGi

RACONS PER DESCOBRIR

Estany deBanyolesUna volta

per l'Estany i un passeig

per les Estunes

Segur que tots heu anat algunavegada a fer un passeig per l'Es-tany de Banyoles, el més gran deCatalunya. De fet, si us hi acosteu

qualsevol cap de setmana descobrireuque molta gent ha tingut la mateixa idea.Hi trobareu gent passejant o corrent, per-sones que tornen de nedar, esportistes,persones que aprofiten el dia per treureels gossos a fer un vol i tota mena d'ausvolant per la zona. Potser pensareu quel'Estany no és un racó per descobrir, per-què hores d'ara ja el tenim ben descobert,però potser en realitat no l'hem descobertdel tot, potser només l'hem vist, més omenys de passada. I si no és així, segura-

17 DONAGi

RACONS PER DESCOBRIR ESTANY DE BANYOLES

ment aquesta serà una bona ocasió deredescobrir-lo, de retrobar-vos amb l'Estanyi amb el que hi ha pels voltants, ja que pos-siblement mai heu fet una volta per l'espainatural que l'envolta. Nosaltres ho hem feten aquest número i, entre d'altres coses,hem descobert les Estunes, un espai d'inte-rès geològic de gran valor natural on,segons la llegenda, hi viuen uns éssers fan-tàstics. Però anem a pams, si us sembla, enssituem a l'Oficina de Turisme de l'Estany,punt de sortida de la nostra ruta.

COMENCEM EL RECORREGUTDes de GiDona us recomanem que abans de decidir-vos afer una passejada per la zona us adreceu a l'Oficina de Turis-me de l'Estany. Us donaran molta informació sobre les dife-rents rutes que es poden fer per la zona, dades històriquessobre la formació de l'estany o propostes culturals, esporti-ves o de lleure que es van fent periòdicament. Això és elque nosaltres vam fer i finalment ens vam decidir per fer laRuta de la Puda i les Estunes, un recorregut que us perme-trà, primer de tot, conèixer les aigües que circulen per laFont Pudosa. Són unes aigües que tenen una olor moltforta i un gust singular pel seu elevat contingut de gasossulfhídrics, però que alhora tenen propietats curatives. Defet a mitjans del segle XIX s'hi va construir un balneari, peròactualment està abandonat. Aquesta primera part del reco-rregut és força urbana, però de seguida us anireu endinsanten la natura, oblidant de seguida que fa només un momentestàveu envoltats de gent i de cotxes.

En aquesta part del recorregut us trobareu també amb unparell d'estanyols. El primer, l'Estanyol de la Cendra, té unaaigua d'aspecte cendrós pels sediments que hi ha al fons.Es pot observar molt bé si us enfileu a un petit mirador defusta que queda entre els arbres. El segon estanyol, el deMontalt, permet veure una bona extensió d'aiguamolls i unaviari que s'utilitza per a la reintroducció de cigonyes.Actualment l'estan restaurant.

LES ESTUNES DE PORQUERESSegurament aquesta és la part del recorregut que més ensva agradar, per això us recomanem que no us la perdeu. Diula llegenda que a les Estunes hi vivien un éssers fantàstics iinvisibles a la llum del dia que, personificats en forma dedones de bellesa i finor extraordinàries, es podien arribar asorprendre de nit, quan sortien a jugar a la claror de la llumde la lluna. Era només llavors, just al punt de la mitjanit,quan els mortals les podien arribar a veure, ballant, cantanti emmirallant-se sobre les aigües de l'estany. Les anomena-des Goges vivien als palaus que tenien al fons de les gransesquerdes de la pedra de travertí característica d'aquestespai. Per assegurar-se que cap mortal entrava als seusdominis, teixien una finíssima xarxa a les entrades per impe-dir el pas dels curiosos i atrevits. Només aquells que desit-gessin no tornar mai més al món dels mortals el podien tra-vessar i es quedarien per sempre als seus palaus rocosos,vivint per sempre en un món de màgia i fantasia.

El cert és que les Estunes és un ecosistema privilegiat carac-teritzat per dos elements: el bosc d'alzina i roure i la pedrade travertí, la pedra característica de Banyoles, que antiga-ment s'utilitzava per a la construcció. Els vells arbres handeixat unes enormes esquerdes a la pedra, on un s'hipodria perdre si no va amb compte. Unes esquerdes que

també són característiques de la roca,fragmentada quan es va trobardamunt de materials més tous. Lesesquerdes de la roca són tan grans,que fins i tot us hi podeu endinsar unamica.

ARRIBEM A L'ESTANYLa resta del recorregut ens portarà denou fins l'Estany, punt de partida delnostre itinerari. Si feu el recorregutamb calma, potser haureu caminatuna hora i mitja. Ara toca decidir. Siteniu més ganes de caminar, semprepodeu fer una volta per l'Estany, cosaque us costarà una mica més de dueshores. Si no, sempre podeu contem-plar l'Estany des d'aquesta zona. Feu ono la volta, sempre és interessantconèixer com es va formar. Les seves

aigües provenen de l'Alta Garrotxa ides d'allà s'infiltren cap a l'aqüífer através del terreny calcari. De fet, l'es-tany i els estanyols són el punt mésbaix d'un ampli sistema hidrogeolò-gic d'aigües que discorren pel sub-sòl. A la zona de Banyoles i, a causad'una falla, ascendeixen dissolent lescapes de guixos i calcàries. Això pro-voca l'enfonsament del terreny i,com a conseqüència, apareix l'es-tany i els estanyols.

LA LLEGENDA DELDRAC DE BANYOLESTot estany ha de tenir el seu mons-tre i diu la llegenda que sota lesaigües del de Banyoles hi vivia undrac monstruós i enorme. Un dractan verinós que amb el seu alè

emmetzinava les aigües i devorava elsconfiats vianants. La fera tenia el seucau en un lloc conegut com el “Clotdel Drac”. Per evitar tots aquests mals,els habitants de la regió cada dia lihavien de donar una criatura per men-jar. Els soldats més valents de l'exèrcitde Carlemany, i fins i tot el mateix Car-lemany, s'hi van enfrontar, acabant, lamajoria, a la panxa del drac. Va haverde ser un monjo, Sant Mer, que vivia enuna cova de Guialbes, qui finalment vaacabar amb el drac. En la seva presèn-cia la fera va quedar mansa com un xaii a la plaça de la vila la gent del pobleel va matar definitivament.

De tota manera, no us confieu, ja sesap que tot estany ha de tenir el seumonstre...■

Agraïments...Oficina de Turisme de l'Estany de Banyoles

RACONS PER DESCOBRIR ESTANY DE BANYOLES

18 DONAGi

20 DONAGi

POSA’T GUAPA

..MODA Per Yasmina Sánchez RamónAssessora d'Imatge Personal

Què es portarà

aquestatardor?

Ja estem en plena tardor i, com us explicàvem el mes passat, elscolors d'aquesta època són intensos i càlids. A més en aquest

número us parlaré de les tendències d'aquesta temporada, de comcombinar algunes de les peces que esmentaré i dels complements,

que segons els grans dissenyadors de les passarel·les seran elsaccessoris més importants de la nostra imatge.

El color d'aquesta temporada és el mostassa, aquest groc peculiar i diferentque aquesta temporada han utilitzat grans mestres de la moda com YvesSaint Lauren, Balenciaga, Donna Karan o Burberry, entre altres.

CONSELL: Combinat amb colors terres, xocolates i daurats aportarà un cromatismediferent a la vostra imatge, molt adequat per aquesta temporada.

Al vostre armari tampoc hi podran faltar els colors porpra imalva. Les botigues de moda ja han omplert les sevesparets i aparadors amb aquest color tan màgic, que faràque us veieu d'allò més femenines, elegants i sofisticades.No ho dubtis i compra't una o més peces d'aquest color!CONSELL: Combina'l amb gris, negre o verd molt fosc.Triomfaràs!

10 NORMES D'ESTILAquí teniu 10 tendències de moda que us asseguraranun passaport per viatjar cap a la nova estació TARDORHIVERN 08-09 amb un total look.

1. ROUGE: Maquilla els teus llavis sense perfilador i ambfins traços, juga amb les tonalitats proposades i troba laimatge que més t'afavoreix! Els teus llavis recordaran elslooks dels anys 50.2. COLLARET XXL: Un escot profund mai es pot lluir un.Agafa el collaret que més t'agradi o, encara millor, agafa'nmés d'un i combina'ls! Sobre un jersei llarg, una camisablanca escotada, una mini túnica, un minivestit o, fins itot, sobre del teu abric, aquest complement agafarà unprotagonisme absolut.Consell: Recorda que si portes un collaret llarg no t'has deposar arracades llargues o molt carregades.3. L'ABRIC: Aquesta temporada el nostres cinturons tin-dran un repte: marcar la nostra cintura sobre aquell granabric que ens hem comprat. Utilitza un cinturó ample ipoderós que emmarqui el teu cos.4. BOSSA BANDOLERA: Penja't del muscle la típicabossa de la dècada de cuir marró, amb una llarga ansa depell o cadena i porta-la creuada al teu cos. Es tot un

“must” per aquesta tardor.Consell: Combina aquesta bossa amb un trench o gavardi-na, texans i fulard o bufanda.5. SENYOR BOTÍ: Aquesta temporada el botí és el rei dela tardor. Els trobaràs amb serrells, de cuir, amb tires, devellut, amb ornaments de xarol, amb cordons, cremallera,d'estil “pee toe”... Combina'ls amb pantalons, llarga brusai torera o amb vestit extra llarg de punt.Consell: Els botins “pee toe” són els puntals de la tempora-da i prometen ser els primers de les llistes de ventes.6. NEW LOOK: L'elegant New look de Christian Dior del'any 1947 ens arriba aquesta temporada per lluir unasilueta en forma de X. I torna als nostres armaris en formamidi o mini. Deixa't endur per aquesta línia infal·lible i tanelegant! Marca cintura i deixar volar la teva faldilla!Aquesta temporada el trobaràs per sobre el genoll o méscurt, i amb el tall a la cintura o més a l'alçada dels malucs.Consell: El complement ideal per aquest vestit: una carte-ra de mà de material dur i ornamentat amb pedres semi-precioses de colors.7. GRAN ARMILLA: La línia de la típica armilla masculi-na ens envaeix aquesta temporada amb els seus nousdissenys. La seva longitud s'allarga i el seu teixit es tornamés gruixut convertint-se en un abric. La trobaràs dellana, pel, punt... Combina-la amb un texà o leggins i unasamarreta.Consell: Per un look més chic, cenyeix la teva cintura sobrel'armilla amb un cinturó que faci conjunt amb la peça oamb les sabates.8. GUIPUR: Aquest teixit que ha viatjat durant moltesdècades, que és el més sensual, romàntic i femení, arribaaquesta temporada en diferents patrons. La seva blonda

Cort Reial, 9 - 17004 Girona - Tel. 972 21 91 76 - calros.salsafins@hotmail.comwww.calros-restaurant.com

POSA’T GUAPA MODA

és la més elaborada i qualse-vol peça que la llueixi és con-siderada una divina creació.Aquesta tardor amplia la tevagamma de colors. Deixa elblanc i negre per enamorar-tedel guipur en colors terres icàlids.Consell: Atreveix-te a posar-teuna faldilla lady de guipur, lapeça clau d'aquesta tempora-da. O combina una camisad'aquest teixit amb pantalonsde tall masculí o faldilla ladyllisa.9. ANTIGA BRUSA: Buscaaquella antiga brusa al baguldels teus records perquè avuiés ja tota una tendència. Deseda, amb transparències, degasa, amb llaçada al coll, ambxurreres o estampats, ambquatre botonets, romàntiqueso amb d'altres detalls, toteselles ens arriben aquesta tem-porada amb molta força.Consell: Combina-la amb faldi-lla globus i posa-te-la per dinsde la faldilla. I si busques unlook més casual però alhorachic, combina una brusa,posada per fora, amb unspantalons de tub i un cinturóa la cintura.10. PRINTS: Deixa fora delteu armari aquella mania pelsestampats. Els grans dissenya-dors suggereixen combinardiferents estampats junts enun mateix look. Trobaràs florsd'hivern, estampats ètnics,hindús, grafismes, brodats ogeometries, i es presenten entota la gamma de colors queofereix el pantone. Atreveix-

te, proba, crea les teves prò-pies fusions d'estampats. Seràmolt divertit!

I ENCARA MÉSCOSES SOBRE ELQUE ENS ESPERAAQUESTA TEMPO-RADA

CUIR: Busca al teu armariperquè segur que trobes latípica jaqueta de cuir ambcremalleres. Aquesta tempo-rada el cuir arriba amb moltaforça. Els colors que més esporten són el negre, el xocola-ta i el caramel.Consell: Però no et limitis a lesjaquetes i fes-te amb un mini-vestit de cuir.GLAM HIPPIE: La febre delsanys 70 i 80 continua ambnosaltres aquesta tardor iamb molt color. Amb estam-pats de caixmir, florals, lleo-pard i d'altres.Consell: Combina llargues bru-ses o minivestits amb mitgesestampades, botins i armilla ofulards.GIRL DANDY: El dues pecesde tallat amb l'elegància delsastre anglès arriba aquestatemporada inspirant-se enl'home per confeccionar elsastre femení. Americanaoversize, pantaló recte, curt ollarg i armilla.Consell: Combina el sastre ambcamisa de xurreres i botins decordons o amb camisa, armillai mocador al coll.TARTÀ: Els quadres escoce-sos són els més demandats detotes les dècades. I el seuestampat és especialmentreconegut en faldilles llises oamb prisades, camises clàssi-ques i bufandes. Aquestatemporada trobarem els qua-dres a moltes peces diferents,

des de vestits vaporosos i finsa mitges i sabates. I a bandadel clàssic tartà, aquesta tar-dor els trobarem també enuna àmplia gamma de colors.

ELS MEUS CONSELLS PER AQUESTA TARDOR-Aquesta tardor utilitzapantalons de tub,pantalonsamples o leggins, el quevulguis. Vés còmoda ambcada estil que vesteixis.-Un estil per aquesta tem-porada: combinar diferentspeces del mateix color peròen diferents tonalitats. Etdonaran un look molt ele-gant! -Aquesta temporada lesmànigues es tallen i es dei-xen a l'alçada dels colzes,tot experimentant amb elsvolums.-Els guants seran el comple-ment per excel·lència d'a-questa temporada. Es por-taran llargs, curts, de llana,de punt... Et donaran unlook molt chic, o sigui queno t'hi pensis més i compra-te'n uns! -Els teixits de les nits de tar-dor són el cuir, el teixitmetàl·lic i les transparèn-cies. Aquesta temporada elsdissenyadors volen que enssentim més sensuals quemai. Atreveix-t'hi tu també! -Les gorres i els barrets sónun altre dels complementsclau d'aquesta temporada.Tipus bombí, de llana, decuir,casc de muntar a cavall,amb ala ample, amb alaestreta...Utilitzant aquestcomplement et sentiràsmolt a la moda! ■

24 DONAGi

Des del passat dijous 2 d'Octubre i fins el dissabte 11 d'octubre ESPAI GIRONÉS va acollir la setmana de la ModaTardor Hivern 2008. Durant els dies 2, 3 i 4 d'Octubre es van realitzar els càstings a l'Espai Gironès per tal de

participar en les desfilades i al concurs del centre comercial. Durant els tres dies de càstings s'hi van presentaral voltant de 450 participants. El dilluns 6 d'octubre es va realitzar la selecció dels participants. D'entre els 450 que s'hi

havien presentat, finalment es van elegir 20 nois i noies.

Durant dos dies, 7 i 8 d'octubre, el centre comercial va impartir un curs de passa-rel·la i també d'assessorament d'imatge i estilisme a tots els seleccionats i tots els

visitants del centre els van poder seguir en directe a la Planta Baixa del centrecomercial. El curs va anar a càrrec de Qué Me Pongo? de Girona, amb qui el centre

comercial Espai Gironès té un acord de col.laboració des de principis d'any.

El dijous dia 9 d'octubre a les sis de la tarda es va dur a terme la quarta edició delConcurs de Miss i Míster Espai Gironès 2008.Aquest any les desfilades de moda del

centre comercial van comptar amb la presència de models masculins i femenins i elsguanyadors del concurs de Miss i Míster Espai Gironès van poder desfilar entre ells.

Finalment, les Desfilades de Moda Tardor Hivern dels establiments de l'Espai Giro-nès van tenir lloc durant el divendres 10 i el dissabte 11 d'octubre. L'objectiu de

les desfilades va ser, un any més, presentar la moda, complements, cosmètica iperruqueria de tots els comerços del centre comercial. Durant ambdós dies es

van fer dues desfilades per dia, a les 18:00 i a les 19:30. El dissabte dia 11 d'Octubreal matí també es va realitzar una desfilada infantil.

Durant tot el mes d'octubre vine i visita el centre comercial: trobaràs les últimestendències en moda i complements de la nova col.lecció Tardor-Hivern en un

únic espai, l'Espai Gironès.

Aquest mes vine i Protagonitza la Moda a l'Espai Gironès, el teu centre comer-cial i de lleure. Obert de 10:00 del matí a 22:00 de la nit (Restaurants, bowling i

lleure fins a la matinada). I recordeu que els nostres 15 restaurants estanoberts tots els diumenges de l'any! Amb Pàrquing Gratuït.

ESPAI GIRONÈS ha acollit aquests dies la setmana de lamoda Tardor Hivern del centre comercial, del dijous 2 aldissabte 11 d'octubre 2008.

La setmana de la moda va incloure càstings, cursos depassarel·la, desfilades i va finalitzar amb la quarta edi-ció del concurs de Miss i Míster Espai Gironès 2008, queva tenir lloc a la Planta Baixa del centre comercial.

ESPAI GIRONÈSprotagonitza lamoda de Girona

POSA’T GUAPA

...PERRUQUERIA

26 DONAGi

Per Eva Comajoan i MirTècnica en Perruqueria

Ha passat l'estiu i aquest és un moment idealper visitar el nostre perruquer, perquè ens

assessori sobre el nostre cabell, ja sigui perfer-nos un tall d'un nou estil com per canviar-

nos el color. Quan canviem d'estació tambécanvia la moda del cabell, però cal destacarque la diversitat de talls i de colors és sem-

pre vàlida, tot i que predomini una certa ten-dència cap a un tipus de talls i cap a unsdeterminats colors. De la mateixa manera

que amb la roba, el cabell té infinitat d'op-cions. Jo crec que tot és vàlid, sempre que

tinguem en compte, principalment, la forma iles faccions del rostre, el tipus de cabell i la

personalitat i el gust de cadascú.

Primer de tot,cal que valo-rem en quin estat estroba el cabell per tal de

reestructurar-lo abans d'aplicar-li un nou color.A més, si el cabellestà molt malmès a causa delsexcessos de l'estiu, és recoma-nable sanejar-lo amb un tracta-ment específic i fins i tot atrevir-nos a fer una renovació del tall idel color.

Les tendènciesd'aquesta tardorLes tendències de cara a aques-ta nova estació són diverses,però podem destacar sobretotla naturalitat, tant en el colorcom en l'assecat.

El color● Els colors marrons i les tonalitats xocolata, ave-llana o terra són els que més marquen la moda d'a-questa tardor.● Els colors foscos, com el negre i el negre blauestaran a la última.● Els rossos de tonalitats venecianes o mel tambésón una bona opció per aquesta temporada.● Els reflexes suaus, sense contrastos exagerats,marcaran també la pauta de la nova estació.

Els talls● Estils curs, llargs, mitges mides, cabells ondulats,arrissats...en definitiva, una gran diversitat de ten-dències que s'ajustaran a qualsevol tipus de cabell.Només caldrà que trobem, a través del nostre pro-fessional de confiança, el que més s'ajusta a lamoda d'aquesta tardor.● Els talls són molt variats i depenen del tipus d'o-val, de les faccions, del tipus i quantitat de cabell i,com no, del gust personal de cadascú.● Podem destacar el tall “bob”, d'estil geomètric,característic dels anys 20 i que segueix estant a laúltima. És un tall perfecte per a les persones quetenen el cabell llis i un rostre quadrat, rectangular,amb forma de rombe o ovalat.● També destaquen els talls molt curts que

És èpocade canvis!

mantenen algun ble més llarg sobreel rostre. Un estil ideal per a personesamb el rostre ovalat, rodó o ambforma de rombe.● Es portaran també els talls texturit-zats i asimètrics, amb blens llargssobre el rostre. Ideal per als cabellsondulats i per als rostres quadrats,ovalats o amb forma de rombe.● Fins i tot una mitja melena quadra-da amb un punt de desfilat, ideal perals cabells super llisos i per als rostresrectangulars, quadrats o amb formade pera.● Els serrells també estaran a la últimai podrem optar per una infinitat d'estilsdiferents: desfilat, surt, llarg i inclinatcap al costat, en diagonal i despuntat,super espès i que neixi des de la coro-neta, asimètric, a l'alçada dels ulls...lespossibilitats són il·limitades! Això sí,sempre s'hauran de tenir molt encompte el tipus i la qualitat del cabell ila forma i les faccions de la cara.

L'assecatL'assecat dependrà del tipus de tallque portem, però caldrà que inten-tem trobar la comoditat i la naturali-tat sobretot de cara a l'hora d'haver-nos d'assecar el cabell a casa. Per aixòés important que el nostre perruquerens doni unes pautes i ens aconsellisobre algun producte adequat i queens ajudi a facilitar el resultat final.● Si el nostre cabell és llis, ho tenimmolt senzill. Només cal que ens apli-quem un bon producte hidratantamb el cabell moll i que l'assequemamb l'ajuda dels dits en totes direc-

cions. Quan estigui sec, si el resultatque es vol aconseguir és un “superllis”, ens podem passar les planxes del'arrel a les puntes. Si el tall és escalat,podem marcar algun ble fent girarlleugerament la planxa cap amunt ala zona de les puntes, deixant-la uns

cinc segons i posant un toc de lacaper crear més moviment i originalitata l'escalat.Un toc de sèrum per acabarés sempre idoni.● Davant d'un cabell ondulat o arris-sat és molt important utilitzar unabona espuma o gel de fixació, queserà més o menys forta en funció delresultat que vulguem aconseguir. Apartir d'aquí, si volem un ris pujat iamb molt volum, aplicarem un toc delaca sense gas a la zona de les arrels,ens posarem de cap per avall i l'asse-carem amb el difusor.Quan encara noestigui sec, podem posar-nos unamica més de laca per aconseguirencara més volum i assecar-lo deldret, cap a un costat i cap a l'altre. Dei-xarem sempre un petit punt d'humi-tat al cabell per evitar que el ris s'en-crespi i,amb l'ajuda de les mans i ambels dits oberts, aixecarem les arrels iobrirem el ris. També queda divertit

marcar algun ris amb l'ajuda d'unestenalles.● Finalment, les opcions d'assecatper un cabell curt són infinites. Estracta de provar i d'atrevir-se a fercoses diferents: allisar-lo simplement idonar-li un punt de lluentor al final,crear un acabat mat amb una mica decera, posar-se gel amb el cabell humiti pentinar-lo amb la ratlla a un costato a l'altre, o utilitzar un producte d'a-cabat per marcar la zona del serrell.Aquestes són només algunes idees.

EL MEU CONSELL...Jo crec que un ha de voler experi-mentar amb el cabell. El mercat ensofereix una gran diversitat de produc-tes per aconseguir un cabell saluda-ble i amb un bon acabat. I és bàsicque el nostre perruquer ens orientisobre les possibilitats que podremobtenir a partir del tall que ens hagiproposat. Després a casa, podremexperimentar per obtenir els millorsresultats del nostre cabell, una de lesparts que més podem canviar delnostre cos ■

17002 Girona: c/ Rutlla, 11 - Tel/Fax 972 20 34 23 · c/ Maluquer Salvador, 3 - Tel. 972 22 33 43 / 17800 Olot: Pl. Rector Ferrer, 4 Tel. 972 26 20 98

CATIFES · CORTINES · MATALASSOS · ROBA DE CASA · OBJECTES DE REGAL · ARTICLES DE DESCANS

REGAL D’UNA ESPELMA PER LA COMPRA DE PRODUCTES

28 DONAGi

POSA’T GUAPA

Preparades perl'arribada del fred?

...ESTÈTICA I BENESTAR

La baixada de les temperatures pot tenir conseqüències devastadores especialmentper a la nostra pell si no prenem les mesures necessàries per combatre els elementsde l'hivern que més ens poden afectar. A banda de la hidratació habitual que hem deseguir tot l'any i de manera quotidiana, ara caldrà que prenguem precaucions addi-cionals. I és que el vent, el fred, la falta d'humitat, la pluja o la radiació ultravioladasón alguns dels enemics als que ens haurem d'enfrontar de cara als propers mesos,especialment si hem de passar molta estona a l'aire lliure.

Afortunadament al mercat hi trobem productesespecífics que ens proporcionaran una protec-ció extra i que evitaran que per d'efecte del

temps la pell se'ns debiliti i, per tant, s'esquerdi, s'enver-melleixi o se'ns cremi. En aquest sentit el vent és un delsnostres principals enemics en aquesta època de l'any, jaque resseca molt la pell i, per tant, contribueix a envellir-la prematurament. És per això que la protecció i la hidra-tació seran vitals, especialment a les zones més sensi-bles, és a dir, el front, el coll, el nas, els pòmuls, els llavis i

les orelles. Com sempre, és molt important que consul-teu un especialista per tal que us recomani els produc-tes que millor s'adaptaran al vostre tipus de pell. Nocosta res portar una crema i un protector labial a labossa, especialment un protector labial, ja que els llavisno tenen pigmentació ni una capa protectora còrnia,cosa que els deixa a mercè dels elements. Alerta tambéamb el nas i els pòmuls, ja que són els elements més pro-minents de la cara i, per tant, els primers que frenen elfred i el vent.

POSA’T GUAPA

S P A

Placeta de la Font, 11 (cantonada C. Major) - 17840 SARRIÀ DE TER - Facilitat d’aparcamentinfo@placeteverd.com - www.placeteverd.com

Tel. 972 17 26 85

SERVEI DE:● Naturopatia i Acupuntura● Dietista-Nutricionista● Fotodelipació-Llum pulsada

intensa IPL

XEC REGAL PLACETE VERD

Fes el teu regal d’una forma original iamb molt d’amor amb:

Compte amb el solEncara que en aquesta època del'any les pistes d'equí encara noestan obertes, el sol a l'hivern nonomés pot ser perillós quan estem ala neu. Encara que no es vegi, hi és.Es calcula que encara que hi haginúvols fins el 80% de la radiaciósolar és capaç d'arribar a la superfí-cie de la terra i hi ha elements, comel gel, la neu, les roques clares o, finsi tot, la boira, que són capaços dereflectir i d'incrementar l'efecte delsraigs UV del sol.

Els canvis bruscos detemperatura també ensafectenTambé hem de tenir en compte quedurant els propers mesos el nostre

cos patirà també els efectes delscanvis de temperatura, ja que a casai a la feina normalment tenim tem-peratures d'una mica més de 20graus i, quan sortim a l'exterior, decop passem a temperatures que s'a-costen als 0 graus. A més, les calefac-cions i els ambients tancats deshi-draten la pell i li donen un aspecteaspre i poc lluminós.

Les mans també podenser víctimes del maltemps i de les baixestemperaturesEncara que portem guants, notaremque la pell perd elasticitat i hidrata-ció. A més, amb l'exposició al fred,les ungles es tornen trencadisses iperden part de la seva lluminositat.Cal que utilitzis cremes amb cerami-des i Aloe Vera, ja que t'ajudaran amantenir l'elasticitat i la hidratació.D'altra banda, la Vitamina C i la Vita-mina E també et poden ajudar. Lavitamina C ajuda a que la pell espugui defensar dels efectesmediambientals adversos i propisde l'hivern. I la Vitamina E és fantàs-

tica per combatre els signes d'enve-lliment prematur. També és conve-nient que una vegada al mes et facisuna exfoliació profunda a les mans.Pel que fa a les ungles, si les tensamb tendència a trencar-se, el mer-cat t'ofereix olis que t'ajudaran amantenir el seu equilibri i a prevenirl'aparició d'esquerdes.

Quan arribem a casaTot i que adquirim el costum deprotegir-nos davant del fred i elvent, una bona manera de repararel nostre cos després d'un dia d'ex-posició a l'hivern és amb una bonadutxa. Quan arribis a casa relaxa elteu cos a la dutxa utilitzant un gelhidratant, de PH neutre. I no t'obli-dis del ritual dels vespres: cremahidratant a tot el cos, parant tambéatenció als peus, i les cures específi-ques que la pell de la teva caranecessita. I és que encara que a l'hi-vern ens tapem l'escot, els braços iles cames, no hem d'oblidar que elfet d'anar abrigats dificulta l'oxige-nació de la pell i, per tant, la seque-dat augmenta ■

Per què no? El ball com a exercici aerò-bic ideal per a totes les edats i a méspot ser molt divertit, sobretot si practi-

quem un ball que ens agradi i ho fem ambbona companyia. Possiblement anar a ballarsigui una de les millors idees si el que voleu éspracticar una mica d'exercici sense pràctica-ment ni adonar-vos-en.Fins i tot és possible queel vostre humor i estat d'ànim millori força. I sisou d'aquells que cada any us apunteu al gim-nàs però no aconseguiu anar-hi mai perquè ushi avorriu i us fa mandra, potser el que necessi-teu és practicar una activitat que us motivi més,amb la que us ho pugueu passar molt millor.Passar-ho bé mentre fem una mica d'exercici jaés de per sí un bon motiu per apuntar-nos aunes classes de ball, però el millor de tot és queballar té molts més avantatges.

Per exemple, ajuda a perdre pes i, per tant, a evi-tar l'obesitat i els factors de risc que s'hi associen,és a dir, hipertensió arterial o diabetis, entre d'al-tres.A més,és un exercici de baix impacte,sensemoviments frenètics, cosa que possibilita quepuguin practicar-lo les persones de totes lesedats, fins i tot aquelles que han patit alguntipus de lesió que els impedeix continuar ambl'activitat física que realitzaven fins llavors.També té altres beneficis:

A NIVELL FÍSIC...● Millora la circulació i estimula el sistema car-diovascular.● Incrementa la coordinació, la flexibilitat i laresistència, alhora que permet fer un lleugerestirament de la musculatura.● Enforteix els óssos i la musculatura, tonificanttot el cos.

30 DONAGi

POSA’T GUAPA

Que soni la música

● Ajuda a prevenir prevenir les malaltiesdel cor i l'osteoporosi.I a més...● Augmenta la seguretat en un mateix.● Redueix l'estrès i la tensió acumulades.● Millora el nostre estat d'ànim general.● Ajuda a prevenir la depressió.● Ens permet conèixer gent i relacio-nar-nos.● Ens ajuda a fugir de la rutina.

Hi ha modalitats de ball més intensesque d'altres, només cal que en bus-quem alguna que s'adapti als nostresgustos i a les nostres possibilitats inecessitats. A més, el ball s'adaptafàcilment al nostre estat de forma i, sibé segurament començarem a ballarfent un esforç moderat, a mesura queanem progressant podrem anar aug-mentant la intensitat de l'activitat. Detota manera, com que es tracta d'unaactivitat física, si tens algun tipus d'a-fecció cal que abans d'apuntar-t'hiconsultis amb el teu metge. També ésimportant que les classes estiguinguiades per un professor, sobretot siets principiant.

MILLORAR LA NOSTRASALUT FÍSICA I MENTALBallar implica recordar passos,seqüències i coreografies, fent que lanostra memòria treballi. Hi ha diversosestudis que relacionen la pràctica delball amb la salut mental. En aquestsentit s'ha descobert que les personesque practiquen ball de saló dos cops

per setmana són menys propen-ses a patir demències. Altresinvestigacions també handemostrat que, en alguns casos,persones amb Alzheimer podenrecordar coses que havien obli-dat quan ballen al ritme d'unamúsica que coneixen.

I QUI SAP, POTSER CONEI-XERÉ GENT NOVA...Es tracta d'una activitat que esrealitza en grup. Si hi vas amb lateva parella, segurament això usajudarà a comunicar-vos i a coor-dinar-vos millor, no només a l'ho-ra de ballar sinó també quan tor-neu a casa. De tota manera, si notens parella de ball, no tinguispor d'intentar apuntar-te a clas-ses, ja que en molts centres anar-hi en parella no és un requisit.Segur que hi ha altres personesque volen ballar i és molt possi-ble que al mateix centre et tro-bin una parella de ball.

I si no saps a quina classe apun-tar-te, el millor que pots fer ésexperimentar. De tota manera,abans de decidir que la classe not'agrada, espera com a mínim unmes abans de deixar-ho. A més,pensa que fins i tot pots ballar acasa, només necessites una micade música i moure una mica lescames ■

...EXERCICI

Aquesta tardor m'apuntoa classes de ball!

32 DONAGi

POSA’T GUAPA ELS MILLORS TRUCSPOSA’T GUAPA ELS MILLORS TRUCS

...ELS MILLORS TRUCS

Envia’ns el teu truc!

Relaxar les cames cansades...La mala circulació o el fet de passar llargues hores dreta cada dia acaben passant factura, espe-cialment al final del dia. Són les anomenades cames cansades, un dolor generalitzat i poc con-cret en aquestes extremitats que resulta molt molest i que pot, fins i tot, impedir que agafem elson. Una bona manera de solucionar-ho són els contrastos de fred i calor. Quan arribis cansadaa casa, prepara't un petit bany d'aigua calenta amb unes gotes de lavanda o sals de bany. Des-prés aplica-hi aigua freda i alguna crema que inclogui substàncies que revitalitzen el sistema cir-culatori, com és el cas del mentol o el romaní.

Aspirines contra els grans de la cara...Les diferents cases de cosmètica compten amb tractaments específics contra l'acne i els gransadequats per a cada tipus de pell. Alguns ens ajuden a prevenir-ne l'aparició, especialment en elcas de les pells grasses, i d'altres actuen per ajudar a cicatritzar els grans que ja han aparegut.Tro-bar el tractament adequat ens permetrà minimitzar la seva aparició. De tota manera, els grans avegades són inoportuns i poden aparèixer en un moment en què no disposem d'aquest tracta-ment. Un remei casolà que ajuda a evitar que els grans s'infectin i deixin marca és l'aspirina. Hau-ràs de dissoldre'n una en un vas d'aigua i utilitzar un cotó per aplicar-la al gra. D'aquesta mane-ra cicatritzarà abans i millor.

Aliments que ens ajuden a combatre el mal alè...A vegades no tenim a mà un caramel o un xiclet de menta quan notem que tenim mal alè. I a vega-des els problemes de l'alè no es solucionen només emmascarant-los amb un xiclet.La natura ens ofe-reix aliments que ens ajuden a refrescar l'alè i a prevenir les males olors.Mastegar fulles d'alfàbrega,dementa o de julivert ens pot ajudar.També menjar habitualment algunes fruites,com la llimona, la perao la poma. Fins i tot el iogurt ens pot ajudar en aquest sentit. Menjar mig iogurt o un iogurt sencersense sucre dues vegades al dia permet reduir força el mal alè.

Laca per acabar de perfilar els pèls més rebels de les celles...Per acabar de donar forma a les celles no sempre és necessari depilar tots els pèls que ens sem-bla que trenquen la seva forma. A vegades fer-ho és un error perquè treure un sol pèl equivocatpot deformar-les totalment. Hi ha casos en què per acabar de donar forma a les celles necessi-tem pentinar-les. Per aconseguir que els pèls més rebels es mantinguin en la posició que volemcal que utilitzem laca. N'apliquem una mica al raspall que fem servir per pentinar-nos-les i d'a-questa manera aconseguirem unes celles definides i nítides. A més ningú notarà la presència dela laca ja que, a diferència de la gomina, no brilla.

Un parell de remeis casolans per tenir les dents més blanques...Cada vegada hi ha més tractaments per combatre els efectes que el tabac, el cafè i els malshàbits alimentaris produeixen a les nostres dents. Hi ha tractaments blanquejadors, pastes dedents amb efecte blanquejador i, fins i tot, tractaments més específics que ens pot aplicar el den-tista. Si notes que les teves dents comencen a perdre el seu blanc també hi ha remeis casolansque et poden ajudar com, per exemple, la pell de taronja. La part blanca del seu interior ajuda ablanquejar les dents. Només cal que et freguis les dents amb ella per recuperar una mica elblanc. També el bicarbonat et pot ajudar. En aquest cas, cal que preparis una pasta amb mitjacullerada de bicarbonat i aigua i que la utilitzis també per fregar-te les dents.

33 DONAGi

Un netejador de sabates d'emergència...Si tenim les sabates brutes, hem de sortir i no tenim cap netejador específic, podem utilitzar lestovalloletes desmaquilladores. Com a netejador de sabates d'emergència resulten molt útils. Fre-guem les sabates amb la tovalloleta i ens quedaran perfectes.

Tapar i dissimular els petits forats de la paret...Si havíem utilitzat una xinxeta o un petit clau per penjar alguna cosa a la paret i ara volem treure-hoo canviar-ho de lloc sense que es noti el forat que ha quedat, una bona solució és la pasta de dents.Ens posem una mica de pasta de dents al dit i omplim amb ella aquest forat. Si la paret és blanca, elforat ja no es notarà. Si és d'algun color, quan la pasta s'hagi assecat caldrà que ens posem també aldit una mica de pintura d'aquell color i que el passem per aquesta zona.

Cinta d'embalar per treure els pèls dels animals domèsticsde la roba...Si no és una peça molt delicada podem utilitzar cinta d'embalar o cinta adhesiva per treure-ls.Només cal que ens emboliquem la mà amb la cinta fent que la part que s'enganxa quedi a l'exte-rior. Si l'anem passant per la roba els pèls s'aniran enganxant a la cinta i els eliminarem completa-ment. Quan la cinta estigui plena o ja no enganxi, només cal que la canviem per una altra. La robaens quedarà com nova.

Evitar que els vidres es taquin de pintura...Si hem de pintar una zona propera a un vidre o mirall i volem evitar que aquest quedi tacat, podemutilitzar el vinagre.Si els untem amb aquest producte abans de pintar, les gotes que hi puguin caurerelliscaran i les podrem fregar sense deixar taca. Un altre producte que pot servir pel mateix és laceba. Només cal que la partim pel mig i que freguem amb ella el vidre abans de pintar. Aconsegui-rem el mateix resultat.

i a casa...

Paper de diari per eixamplar les sabates que ens quedenmassa estretes...A vegades les sabates, encara que siguin de la nostra talla, ens estrenyen massa el peu i ens resul-ten incòmodes. I desafortunadament aquestes sabates acostumen a ser aquelles que tant ensagraden, les que ens volem posar sempre que tenim una cita important. Per fer-les una mica mésamples i, per tant, també més còmodes, posa un bon grapat de fulles de paper de diari a remullaramb aigua calenta. A continuació posa tot el paper que puguis a l'interior de la sabata i deixa-li undia. D'aquesta manera les sabates s'eixamplaran una miqueta i seran també més còmodes.

gidona@gidona.com

Posar fil a l'agulla...A vegades enfilar l'agulla no resulta gens fàcil, especialment quan les fibres s'obren i impedeixenque el fil passi amb facilitat pel cap de l'agulla. Per evitar que això passi només cal que ens posemuna mica de laca als dits i que els passem després per l'extrem del fil. Una altra manera d'enfilar bél'agulla és mullant l'extrem del fil amb una mica d'esmalt per a les ungles.

I si perds una agulla...Tingues sempre un petit imant al costurer. Així, si et cau una agulla et serà molt fàcil localitzar-la,encara que no la vegis. Només caldrà que vagis passant l'imant per la zona on creguis que l'agullaha anat a parar fins que la trobis.

34 DONAGi

34 DONAGi

SALUT OSTEOPATIA

Per Estel.la Nevado Osteòpata i Fisioterapeuta

Col.legiada número 2711

La lesió es produeix per un esti-rament brusc i inesperat delsegment cranio-cervical, que

afecta el funcionament de lesestructures nervioses que connec-ten el crani amb la pelvis. Potserd'entrada sembla impossible que,per exemple, caure de culs puguitenir una repercussió directe amb lazona cranio-cervical, però hi ha unaestreta relació, ja que la columna éscom un canal de connexió directeentre el crani i la pelvis.

Independentment del tipus de trau-matisme que hagi causat la síndro-

me, i en funció de la gravetat del'impacte rebut, poden aparèixer uno més símptomes de la fuetada cer-vical: dolor i rigidesa cervical, mal decap, migranya, alteració de l'equili-bri, otitis de repetició, sorolls a lesorelles (acúfens), dolor a l'articulacióde la boca (ATM), alteració de la con-centració i memoria, i a llarg plaçtambé poden aparèixer desordrescom cremor d'estómac o mancad'energia, entre d'altres.

Quan una persona ha patit un acci-dent d'aquestes característiquesacostuma a necessitar un procés de

rehabilitació per tal de millorar lamobilitat, disminuir la inflamació ireforçar la musculatura. Haurà desaber que el procés serà més omenys llarg i que tindrà dies millorsi dies pitjors. En aquest sentit, teniruna actitud favorable li facilitaràafrontar millor la situació i també lipermetrà que els seus teixits res-ponguin millor al tractament. Quantractem la síndrome de la fuetadacervical, els terapeutes també expli-quem als nostres pacients la regladel 30%. Aquesta diu que un 30%dels pacients podran tornar a fervida normal abans de tres mesos,

LA SÍNDROME DE LA FUETADA CERVICAL

En aquest article ens volem fixar en una síndrome que afecta a la majoria de la població enun moment o altre de la seva vida: la Fuetada Cervical, que és conseqüència d'un impactedirecte o indirecte a la columna cervical derivat d'un traumatisme físic. Aquest sol estar cau-sat per un accident de trànsit, que n'és la causa més habitual, però també pot produir-secom a conseqüència de caigudes d'esquí, salts de trampolí, frenades o canvis bruscs dedirecció sense col.lisió, caigudes sobre glutis...

que un 30% ho podran fer abans dels sis mesos, quel'altre 30% ho aconseguirà després dels sis mesos ique el 10% restant tindrà seqüeles irreversibles.Totdependrà de la gravetat de la lesió i de l'actitud dela persona.

EL TRACTAMENT DE LA SÍNDROMEDE LA FUETADA CERVICAL

El pacient haurà d'assistir diàriament a les seves ses-sions de fisioteràpia i seguir les recomanacions queli faci el seu professional. A banda d'això, també seràimportant que rebi tractament d'Osteopatia, ja qued'aquesta manera es podran treballar aspectes quesón molt importants per aconseguir una recupera-ció integral de la persona. Aquest tractament s'a-daptarà sempre a les necessitats de l'individu i acada etapa del procés de recuperació. Tindrà elssegüents objectius generals:

● Equilibrar les línies de força per aconseguir unbon centre de gravetat i recuperar l'harmonia de lacolumna vertebral.● Millorar la dinàmica dels fluids i la comunicacióneurològica que hagi pogut quedar interrompudao bloquejada com a conseqüència de la lesió.● Treballar la tensió de les vísceres que puguin tenircompromeses les seves funcions d'absorció, assimi-lació i eliminació. Ens referim a vísceres com l'estó-mac que, tot i situar-se lluny de l'àrea cervical, himanté una relació neurològica molt estreta.- Normalitzar el sistema cranio-sacra, com mostra latècnica de la imatge, per tal de millorar la nutriciódels teixits nerviosos.

Les persones afectades per aquesta síndrome acos-tumen a utilitzar el collarí cervical. Aquest és neces-sari durant la fase aguda del traumatisme, quan hiha una inflamació important de la zona, però el seuús no ha de perllongar-se més enllà del que ésnecessari, ja que pot debilitar el to de la musculatu-ra cervical, que és molt important per mantenir l'es-tabilitat de la columna.

Finalment, cal que pensem que tots els traumatis-mes deixen la seva empremta en un o altre nivell delnostre ésser.També que és possible que algun dia lasuma de totes aquestes empremtes pugui provo-car-nos una resposta exagerada davant d'un petitestímul que estressi el nostre sistema. Per això ésimportant evitar situacions que puguin posar enperill la integritat del nostre sistema ■

36 DONAGi

SALUT NUTRICIÓ

D'altra banda, l'obesitatestà molt relacionadaamb la diabetis i això

ens ha portat a encunyar unanova paraula per definir-les quanapareixen conjuntament: elterme DIABESITAT (diabetis +obesitat).

Hem de començar a familiaritzar-nos amb els termes que fan refe-rència al pes, com normopès,sobrepès o obesitat. Per definiraquests termes utilitzem la siglaI.M.C., que significa Índex deMassa corporal, i que s'obté realit-zant un càlcul entre l'estatura i elpes de l'individu elevat al quadrat.

A partir d'aquí, considerem queel normopès es refereix a les per-sones que tenen un IMC com-près entre 18'5 i 25 Kg/m2, que elsobrepès es refereix a un IMCcomprès entre 25'1 i 29'9 Kg/m2i l'obesitat a un IMC situat a par-tir dels 30 Kg/m2. Si posem unexemple, si pensem en una per-sona que mesura 175 centíme-

L'OBESITAT: UNA EPIDÈMIA DEL SEGLE XXI

Recentment l'OMS, l'Organització Mundial de laSalut, ha qualificat l'obesitat com l'epidèmia delsegle XXI, sobretot perquè la seva incidència s'ha

incrementat notable-ment al llarg delsúltims anys. Actual-ment l'obesitat esconsidera ja unamalaltia crònica queté una gran reper-cussió sociosanità-ria per sí mateixa ique, alhora, desen-cadena moltesaltres patologies.

tres d'alçada, perquè es trobés en els seu nor-mopès hauria de pesar 75 quilos com a molt.Si pesés entre 75 i 90 quilos estaríem parlantd'una persona amb sobrepès i, a partir de 90quilos, ja consideraríem que aquesta personaté obesitat.

Segons els últims estudis de la SEDO, la Socie-tat Espanyola per a l'Estudi de la Obesitat,actualment l'obesitat afectaria al 15'5% de lapoblació. Però si considerem també les perso-nes que tenen sobrepès, el percentatge depoblació afectada ja supera el 40%.

La dada més alarmant, però, és l'augment del'obesitat infantil, que ja afecta a un de cadacinc nens, cosa que afavorirà, sens dubte, aque malalties com la diabetis, la hipertensió,les cardiopaties o les hiperlipèmies apareguinmolt abans.

La distribució corporal del teixit adipós estàestretament associada amb el risc cardiovas-cular. Així, per exemple, una cintura amb unacircumferència absoluta que superi els 88

Doctor Josep Joan Carreras FígolsEndocrí

centímetres de diàmetre enuna dona i els 102 centímetresen un home, pressuposa queaquesta persona té més riscde patir una malaltia cardio-vascular.

PODEM DISTINGIRENTRE DOS TIPUSD'OBESITAT:

● L'obesitat exògena, que atri-buirem a un excés d'alimenta-ció i a la restricció de la despe-sa calòrica, és a dir, a la faltad'exercici.● L'obesitat endògena, queatribuirem a alteracions meta-bòliques sorgides per algunadisfunció endocrina.

Quan ens plantegem el tracta-ment que necessita cadapacient, és imprescindible rea-litzar-li un estudi complert,

DoctorJOSEP JOAN

CARRERAS I FÍGOLSEspecialista en Endocrinologia

Diabetis i NutricióCol·legiat Número 1699

Plaça Independència, 11, esc. 1, 3r 1ª17001 Girona

Tel. 972 21 25 06

www.carrerasfigols.com

TRACTAMENT DE LA DIABETIS, OBESITAT I LIPOSUCCIÓ

BALÓ INTRAGÀSTRIC

PEELINGS DE REJOVENIMENTFACIAL

MESOTERÀPIA

...I MOLT MÉS!

tant des del punt de vista metabòlic com endocrinolò-gic. D'aquesta manera podrem obtenir millors resultatsdurant el tractament. I és que no podem prescriure untractament sense abans haver realitzat unes anàlisis clí-niques, un estudi del seu metabolisme basal i una anà-lisi de la realitat sociocultural del pacient que tractarem.

Com ja hem explicat, l'obesitat s'associa amb altresmalalties i això pot dependre de la distribució del teixitadipós al cos. Així, l'obesitat que anomenem central, ique localitza el greix a la zona abdominal, és un factorde risc important en l'aparició del síndrome metabòlic,que es caracteritza per la diabetis, la hipertensió i lahiperlipèmia, entre d'altres.

Les causes de l'aparició de l'obesitat són múltiples. Lapredisposició genètica hi pot influir, però també elcomportament del sistema nerviós i endocrí, senseoblidar el factor més comú, que és la ingesta calòricaexcessiva i l'estil de vida. D'aquesta manera, un aug-ment de la ingesta calòrica acompanyat d'una disminu-ció de l'activitat física ens conduirà, de manera inexora-ble, cap a l'excés de pes.

EL TRACTAMENT DE L'OBESITAT HA DESER TOTALMENT PERSONALITZAT

És molt important establir les causes de l'obesitat pertal de plantejar quina és la solució més adequada encada cas. Això ja ens suggereix que cada pacient ésdiferent, per tant, la solució del seu problema ha de sertambé diferent.A més, aquesta solució haurem de plan-tejar-la i pactar-la amb cadascun dels nostres pacientsperquè sigui efectiva.

Hem d'aconseguir modificar el seu estil de vida, tot fentplantejaments possibles i fàcils de seguir per part delpacient obès si volem aconseguir que el seu problemamillori.Hem de pensar que una pèrdua del 5% de l'excésde pes corporal pot arribar a reduir en un 50% la proba-bilitat que apareguin malalties com la diabetis. A més, unaugment de l'activitat física lleugera, com pot ser cami-nar una hora al dia, disminueix el risc cardiovascular.

El Ple del Parlament europeu ha aprovat un informe ones rebutja que es venguin productes d'alt contingut engreixos, sal i sucre a les escoles. Aquest document tambédemana que els programes escolars incloguin 3 horesd'educació física als centres escolars.

La dieta mediterrània ha demostrat sobradament ser lamés eficaç en la prevenció de l'obesitat i la diabetis ■

MÉS DE 25 ANYS D’EXPERIÈNCIA ALSERVEI DE LA TEVA SALUT

Per Sílvia Torroella ClaverBiòloga i Psicòloga

Número de col.legiada 10905

Les teràpies de creixementpersonal consisteixen en ana-litzar les mancances vitals decada persona en concret, fent

una anàlisi de què li falta a la nostravida per ser més feliços. Evidentmentaixò ha de fer-se de forma molt perso-nalitzada, ja que la importància quecadascú dóna a la coses i a les situa-cions és molt i molt subjectiva. Unaltre element que haurà de tenir-semolt en compte en aquest tipus deteràpia són les pors, ja que les porssón uns aturadors molt importants del'acció i del canvi. Actuen de manerainconscient, com una “excusa” permantenir hàbits antics poc beneficio-sos, per automantenir conductes queens fan mal i que ens perjudiquen.

Els objectius que haurem d'aconseguirquan realitzem aquest tipus de terà-pies són, de manera molt resumida,poder viure d'acord amb la nostranaturalesa vital. Això sí, caldrà tenir encompte que hi ha factors biològicsque poden condicionar l'individu, fentque una conducta que és beneficiosaper una persona pugui ser perjudicialper una altra. Posem un exemple:

Una persona que presenti una con-centració elevada d'adrenalina i dedopamina és una persona que neces-sita molta activitat i moviment físic. Siaquesta persona porta a terme unafeina molt estàtica, on el movimentfísic està molt limitat, haurà de com-

pensar la falta de despesa energèticaamb esport. Si no ho fa així, pot acabarpatint ansietat, amb les repercussionspsicològiques que d'aquí se'n deriven.

Un altre factor a tenir en compte és elcondicionament social que ensempeny cap al “llarg termini”.Contínua-ment ens envoltem de temes i de pre-ocupacions que es refereixen tempo-ralment a un temps futur, no almoment immediat. Així, parlem d'hi-poteques a 20 anys, de projectes quees faran en uns anys, de vacances quefarem en uns mesos, de plans de jubi-lació o d'una crisi econòmica quedurarà uns anys, entre d'altres. D'a-questa manera ens trobem vivint sem-pre en referència al futur i deixem debanda el dia a dia, el moment actual.Això comporta que estem perdent lacapacitat de viure el present per inten-tar planificar un futur. I de la mateixamanera que tothom és conscient delfet que no podem canviar el passat, calque aprenguem a gaudir del presentcom el que és,donant-li la importànciaque es mereix.

PERÒ QUÈ PASSA SI EL PRESENTQUE VIUS EN AQUEST MOMENTNO T'AGRADA?Primer de tot, i abans d'intentar pren-dre'ns tots els canvis com a grans can-vis, cal que comencem per les cosespetites. Un llistat de canvis fàcils enspermetran posar en marxa el motordel canvi, ja que moltes vegades quanes pensa en canviar situacions hi ha latendència de veure-ho com “un tot”, iaixò fa que la perspectiva del canvi esconverteixi en una cosa molt i moltdificultosa.Per això primer de tot cal fer“reformes”de les petites coses, fer comaquell que vol pujar una muntanya i

comença a escalar-la a poc a poc, fentpetits passos. En aquest sentit, si pen-sem en el futur de manera constant ivivim sempre en aquest futur, feraquests canvis seria tan complicatcom si aquesta persona que vol pujarla muntanya pensés que pot fer-hofent només un sol pas. Com ho veurí-eu? IMPOSSIBLE.

A vegades també és molt útil fer-nosalgunes preguntes: ens coneixem real-ment? Sabem el que esperem de lavida? Quines són les nostres il·lusions iaspiracions? Ens valorem d'una formapositiva? Si haguéssim de valorar lanostra vida actual com un curs educa-tiu i haguéssim de decidir si passem ono de curs, quines assignatures ensquedarien pendents? Són preguntesque tenen una resposta difícil, però siautoanalitzéssim tots els nostres fac-tors personals, si ens preguntéssim anosaltres mateixos què volem i si inten-téssim viure d'acord amb les nostresrespostes, possiblement viuríem millor.

Les teràpies de creixement personal,els llibres d'autoajuda o el fet d'intentarviure el present gaudint dels petitsdetalls que moltes vegades no tenim“temps” d'apreciar s'enfoquen precisa-ment cap a aconseguir un “modusvivendi”personalitzat, un estar bé ambun mateix i alhora amb els altres, unbuscar petits detalls que ens fan sentirbé i un poder transmetre aquestbenestar a la gent que ens envolta.

Al cap i a la fi a la vida sempre hi ha,com a mínim, dues opcions. La capaci-tat i el dret de triar com vivim la nos-tra vida la té cadascú. I pots triar viurebé o viure malament ja que, en defini-tiva, TU TRIES!!! ■

SALUT VIURE BÉ

38 DONAGi

Darrerament es parlamolt de les teràpies decreixement personal,dels llibres d'autoajuda,new age...però, en quèconsisteixen?

LES TERÀPIES DE CREIXEMENT PERSONALEN QUÈ CONSISTEIXEN?

osteopatia

naturopatia

homeopatia

medecina xinesa,

tractaments infantils

flors de bach

dietètica

Ronda Pare Claret, 1517001 Girona

Tel. 972 20 87 87

la vostra botiga a internetwww.genciana.com

...Com el nou “System Absolute”, d’ANNEMARIE

BÖRLIND, indicat especialment per aquelles

pells més exigents. “System Absolute” combina

en un sol producte el complement ideal de

liposomes i nanopartícules per tal d’aconseguir

una penetració encara més profunda a totes les

capes de la teva pell. A més ara la línia cosmètica “System Absolute” inlou

la llet netejadora, el fluïd de bellesa “Beauty Fluid”, la crema de dia i de nit,

el sèrum bust i escot i el contorn d’ulls.Veuràs com molt aviat la pell apa-

reixerà més ferma i suau i com les arrugues s’atenuaran visiblement.

...O com el “NatuRoya-

le”, un autèntic biolíf-

ting amb totes les for-

ces de la naturalesa.

Una experiència fasci-

nant per les més exi-

gents. “NatuRoyale”

aprofita el potencial

de l’energia natural

de les plantes i essències

exòtiques per obtenir una

línia molt especial on

valuoses essències asiàti-

ques s’uneixen a la vitami-

na C concentrada per

obtenir un tractament

antiarrugues altament efi-

caç. Les seves propietats

s’alliberen gradualment

estimulant la renovació

cel·lular.A més,proporciona una intensa hidratació.Veuràs com el rostre,el

coll i l’escot es tornen més ferms i elàstics i com les arrugues es redueixen.

Tot plegat per aconseguir una pell amb un aspecte fresc i radiant.

A Genciana ja tenim a punt les últimesnovetats en cosmètica natural, perquè etmimis en tot moment amb la seguretat d’u-tilitzar productes gens agressius...

el racó deGENCIANA

40 DONAGi

RELACIONS PARELLA

Hi ha molts problemes sexuals diferents, com lafalta de desig, l'ejaculació precoç, el dolor en lapenetració (dispareunia), la disfunció erèctil, la

impossibilitat de penetrar (vaginisme) o les dificultatsen l'erecció, entre d'altres. També hi ha altres proble-mes més subtils, com per exemple, els sentiments deculpabilitat, el malestar, les pors, la ràbia o la incomodi-tat. Totes aquestes són situacions que impedeixen quela parella pugui gaudir plenament de la seva sexualitat.

Si us preguntés per què teniu relacions sexuals amb la pare-lla, què em diríeu? Què aporta la sexualitat a la vostra vidade parella? Com seria la vostra relació si no hi hagués sexua-litat? Seria encara una relació de parella? Què hi faltaria?

Si heu contestat “plaer”a la majoria de les meves preguntespenseu una altra resposta, perquè el plaer és un tema quepot solucionar fàcilment un mateix de manera fàcil, peròde l'autoerotisme ja en parlarem en un proper número.

El cert és que no hi ha només una resposta a aquestespreguntes, sinó que la resposta és múltiple i depèn decadascú, de l'educació que un ha rebut, del seu concepte

de sexualitat, de quines hagin estat les seves experièn-cies anteriors, de com s'hagi format la relació actual o dela importància que cadascú dóna al sexe, per dir-nealguns. En la majoria dels casos, però, les respostes sónbastant coincidents i es mouen entre diferents concep-tes,com pot ser l'estimació, la complicitat, la intimitat, l'a-fecte, la tranquil·litat, la diversió, el desig, la compenetra-ció o d'altres factors més personals, com l'autoestima, lapossibilitat de reduir les inseguretats que puguem tenirrespecte a la relació, el bon humor, sentir-se estimat...

Pensant en aquestes possibles respostes, podem araentendre millor per què és important el sexe, tot i quetambé hem de tenir en compte que moltes d'aquestescoses les podem obtenir també d'altres maneres nosexuals. Així, quan tot el que ens aporta la sexualitat en lanostra relació de parella es pot obtenir sense necessitar elsexe, aquest pot desaparèixer a través de la falta de desig.I aquest és un tema molt complex, que succeeix com aconseqüència de moltes situacions.

Quan en una relació hi ha problemes sexuals, aquests tin-dran un efecte “de bola de neu”. Generalment d'entrada hi

Quan el sexe és el problemaLa majoria de la gent intueix que el sexe és important en una relació de pare-lla, però també cal que entenem que no és l'únic que fa que dues personesestiguin juntes com a parella. Aquest és un d'aquells temes de conversa quesolen aparèixer tot fent un cafè amb els amics, una discussió distesa i teòricaque tots hem mantingut alguna vegada. Ara bé, quan el sexe es converteix enun problema, aquesta qüestió teòrica passa a convertir-se en una realitat queens preocupa, que afecta el nostre dia a dia.

Per Marina Castro iLeonarte

Marina Castro i LeonartePsicòloga Col·legiada Núm. 13.746

Terapeuta sexual i de parella acreditada per la AEES

Pl. Poeta Marquina, 9 1r C (Girona)Tel. 678 42 45 48 www.marinacastro.com

RELACIONS PARELLA

La regla m'és molt dolorosa i no sé si és ono adequat tenir relacions sexuals durantaquest període. Jo en tinc moltes ganes,però penso que potser no és bo fer-hodurant aquests dies...Amb la regla es poden tenir relacionssexuals sempre que els dos mem-bres de la relació hi estiguin d'acord.A més, quan es tenen relacionssexuals durant la menstruació i hi haplaer, aquesta zona es descongestio-na, afavorint la disminució de la sen-sació de pes que es produeix a lazona abdominal. D'aquesta maneradisminueixen també els espasmes,per tant,en casos de regles dolorosesés també aconsellable tenir relacionsplaents. Recordeu que, encara que hihagi la regla, s'ha d'utilitzar algunmètode anticonceptiu. En el cas queutilitzeu mitjans hormonals, estareuprotegits de l'embaràs durant tot elmes,encara que us trobeu en els diesde descans hormonal.A la meva parella li agrada molt el sexeoral, però a mi em fa por, pel tema de lesmalalties. Hi ha alguna manera de tenirsexe oral amb tranquil·litat?

Hauríeu d'utilitzat un mètode debarrera, com pot ser:· Preservatiu masculí. N'hi ha ambgustos,però cal recordar que un pre-servatiu només es pot utilitzar peruna pràctica. Per tant, si després demantenir sexe oral es practica algu-na altra activitat sexual, caldrà can-viar aquest preservatiu per un altrede nou.· Cobreix els llavis i és antial·lèrgic.· Les barreres de làtex ja dissenyadesper aquesta funció, que tambépodeu trobar amb gustos diferents.Per gaudir amb tranquil·litat de lesrelacions sexuals cal utilitzar unabona protecció, ja que això ens asse-gura que després no patirem preo-cupacions innecessàries.M'agradaria que la meva parella fos mésafectuosa. Tinc la sensació de que josempre he de fer coses que li agraden,però que ella no fa res per a mi. Quanintento parlar amb ella no m'entén i emdiu que no sé gaudir dels nostresmoments.Pel que expliques, sembla que aquíhi ha una situació de necessitats no

cobertes. Culturalment està accep-tat que les dones necessitem aten-ció, moixaines, detalls...Però sovintno es té present que els homestenen les mateixes necessitats i queaquestes no s'apaguen automàtica-ment simplement per cobrir lesnecessitats de la parella. A més nosempre aquestes necessitats han decentrar-se en l'aspecte sexual de larelació. Intenta explicar-li aquestanecessitat però sense recrimina-cions, sense dir-li què és el que no fa.La idea és expressar el “jo necessito”i el “a mi m'agradaria” tot reafirmantla idea de que els dos membres de larelació tenen unes necessitats afec-tives lícites. També caldrà remarcarel malestar que et produeix aquestasituació quan es perllonga en eltemps.

EL CONSULTORI

haurà un lleuger malestar, una dificultat de compenetra-ció, malentesos...però aquestes petites coses aniran evolu-cionant cap a situacions més complicades a no ser quesapiguem com posar-hi remei.

En cas que no hi trobem una solució,“la bola de neu”s'ani-rà fent més grossa, anirà evolucionant i fent que el proble-ma sigui cada vegada més greu, alhora que anirà afectantaltres facetes de la vida de la persona. Provocarà proble-mes d'autoestima, ansietat, malentesos, dubtes de parella,dificultats de comunicació en la relació o una tensió que

s'anirà apoderant del dia a dia i de totes les nostres rutines.En definitiva: els problemes sexuals, a la llarga, poden aca-bar afectant qualsevol àmbit personal i de la relació.

Un problema sexual no és independent de la resta de lavida de la persona i de la parella. Quan una persona té unadificultat però no té eines suficients per poder resoldre-la,cal buscar ajuda per tal d'impedir que aquest problemaacabi arrossegant i afectant a la resta de les facetes de laseva vida. Si la situació arriba a aquest extrem, el tracta-ment del problema és ja més complicat ■

42 DONAGi

FES-TE RESPECTAR! ADVOCATS

Pensió d'aliments encas de separació idivorciEntenem per aliments tot allò que és indispensable per al sosteniment, és a dir,menjar, allotjament, vestit, assistència mèdica, educació...El pare o la mare queno té la guarda dels fills està obligat a contribuir en el seu sosteniment.

La quantia de la pensió per als ali-ments que aquest haurà depagar anirà en funció de dos

factors:

- Els ingressos que té la persona queestà obligada a abonar-la.- Les necessitats de la persona que la rebrà

La legislació vigent no preveu capbarem obligatori en el que el jutge espugui basar a l'hora d'establir la pensióque s'haurà de pagar en cada cas. Pertant,aquesta quantitat haurà d'establir-se en funció de la realitat de cada cas.De tota manera, i de mitjana, a quanti-tat d'una pensió per als aliments solrondar els 300 euros de mitjana.

La quantitat de la pensió que es fixaràno serà indefinida, permanent, sinóque aquesta podrà incrementar-se oveure's reduïda en funció de les neces-sitats del beneficiari, que en aquest cassón els fills o les filles, i també en rela-ció a l'augment o disminució delsrecursos econòmics de la persona queestà obligada al pagament.

QUAN ACABA L'OBLIGACIÓDE PAGAR LA PENSIÓ D'ALIMENTS?

Aquesta obligació acaba quan elmenor és econòmicament indepen-dent. Això vol dir que si quan el fillcompleix la majoria d'edat no té recur-

sos econòmics suficients per valdre'sper sí mateix perquè, per exemple,encara està estudiant, continuarà sentbeneficiari de la pensió d'aliments.

Malauradament cada dia hi ha méspersones que es troben amb què elprogenitor que no té la guarda delsfills no paga la pensió. Aquest és undelicte que està a l'alça.

Des del 2.005, any en què es va aprovarl'anomenada "Llei del divorci exprés",el número de divorcis ha augmentatconsiderablement, en un 75%. L'esta-dística també ens diu que un 51% d'a-quests matrimonis que es trenquentenen un o més fills en comú. En moltscasos, aquests nens acaben conver-tint-se en les víctimes d'un altre tipusde violència: "la violència econòmica".

QUÈ PODEM FER EN ELSCASOS EN QUÈ S'INCOM-PLEIX EL PAGAMENT DE LAPENSIÓ D'ALIMENTS?

L'incompliment dels pagaments pot serde diversos tipus i pot tenir diversosmotius al darrere. A vegades el quepassa és que el progenitor que no té laguarda dels fills es retarda en el seupagament. En d'altres casos aquest noté en compte l'augment anual que had'aplicar-se a aquestes pensions, quenormalment es calcula en funció del'augment de l'IPC. I també hi ha qui no

paga aquesta pensió. Pel que fa alsmotius, en moltes ocasions el que volaconseguir qui no paga la pensió éssimplement molestar a la seva expare-lla,però en realitat qui en surt perjudicatsempre són els fills. I és que l'incompli-ment dels pagaments pot arribar a con-vertir-se en alguns casos en una menade control i violència sobre la dona i elsfills.Aquestes persones que en són vícti-mes moltes vegades no denuncien l'in-compliment dels pagaments pel costque això els suposaria i pel cansamentacumulat respecte els continus impa-gaments i l'actitud de la seva exparella.

Solucionar aquest problema en algunscasos pot ser complicat. En cas que elprogenitor que incompleix el paga-ment tingui una nòmina, el pagamentpot ser més fàcil, perquè es pot arribara embargar aquesta nòmina. Però si estracta d'un professional liberal, que noté una nòmina, aquest cobrament potser molt més complicat.

Per intentar solucionar aquests casosmés difícils el Govern està estudiant lapossibilitat de crear un FONS DEGARANTIA DE PENSIONS. Mitjançantaquest fons, es podria avançar unaquantia raonable al progenitor que téla guarda dels fills que permetriacobrir les necessitats del menor omenors. D'aquesta manera desprésseria l'Estat qui reclamaria els diners alprogenitor morós.

Mª Angels RagoltaAdvocada

especialista en família

Susanna Castellví Advocada

Mediadora Familiar

FES-TE RESPECTAR! ADVOCATS

S E R V E I S D E N E T E J A I M A N T E N I M E N T

SERVEIS PERSONALITZATS I INTEGRALS DE NETEJA I MANTENIMENT · ESPECIALISTES EN NETEJA I RESTAURACIÓ

D’INCENDIS · ESTUDIS A MIDA PER A FINALITZACIÓ D’OBRA · PROGRAMA ESPECÍFIC PER A HOTELS ·NETEJA I MANTENIMENT DE NAUS INDUSTRIALS, MOQUETES I TAPISSERIES.

CREXIN SERVEIS TÈCNICS, S.L.POL. IND. CASA NOVA II - c/ Garrotxa s/n, Parcel·la 102 - 17181 AIGUAVIVA - Girona

Tel. 972 24 50 26 - Fax 972 40 14 21

crexin@servicemaster.es - www.servicemaster.es

SI VOLEU TREBALLAR EN UNA EMPRESA CATALANA I CONSOLIDADA COM LA NOSTRA POSEU-VOS EN CONTACTE AMB NOSALTRES

Com es fixen i s'estableixen lespensions d'aliments?De mutu acord i amb la parella sem-pre que aquest acord sigui possible.Si s'arriba a un contenciós, serà eljutge qui establirà la quantitat apagar. Ho farà en funció dels ingres-sos, de les despeses generals i de lescircumstàncies personals de l'obligati del beneficiari.

Què passa amb les despeses queno tenen una periodicitat?Aquestes despeses s'anomenen des-peses extraordinàries. Parlem, perexemple, de les classes particulars,de les ortodòncies o de les activitatsextraescolars. El finançament d'a-questes despeses acostuma a pac-tar-se de mutu acord entre els dosprogenitors. Si aquest finançament

es decideix de mutu acord, no ésnecessari que cadascun dels proge-nitors es faci càrrec de la meitat decadascuna de les despeses extraor-dinàries. En cas que no s'arribi a unacord i que el conflicte arribi a judici,el jutge imposarà que cadascun delsprogenitors es faci càrrec del 50% dela despesa extraordinària.

Fins quan està obligat el progeni-tor que no té la guarda dels fills apagar aquesta pensió d'aliments?Fins que el fill sigui independenteconòmicament.

Tinc un fill amb la meva parella,però no estem casats. Quins dretsté el meu fill?Els mateixos que els fills d'una pare-lla que està casada.

Si no hi ha acord sobre la quantitatde la pensió que m'han de pagar,de què viurem fins que el jutge fixila quantitat que haurem de rebre?Es poden demanar unes mesuresurgents. Serà el jutge qui ens fixarà lapensió d'aliments, l'ús de la vivenda ila guarda i custòdia dels fills.

MARIA ÀNGELS RAGOLTA PALETSUSANNA CASTELLVÍ SARBAKSHE

ADVOCADESC/ Rutlla, 39-41, Pral. - Ap. Correus núm. 210

17220 SANT FELIU DE GUIXOLSTel. 972 322 819 - Fax 972 327 079

PREGUNTES

CONVERSANT AMB...

Conversant amb...MIMA GARRIGA iJUDIT ARROYOSegurament les seves cares us sonaran, especialment si de tant en tant poseuTelevisió de Girona. I a partir d'ara us sonaran encara més perquè acaben d'es-trenar programa en aquesta cadena. Es tracta d'un magazín diari que s'emet endirecte de dotze a una del migdia i on hi tindrà cabuda tot allò que passi a la ciu-tat de Girona i als seus voltants. Deixarem però que ens ho expliquin elles matei-xes, mentre reflexionem també sobre el periodisme i sobre altres temes. Així,quan veieu el seu programa, les coneixereu ja una mica millor.

CONVERSANT AMB...JUDIT ARROYO I MIMA GARRIGA

JUDIT ARROYOLa Judit és de Torelló, té 30 anys i és Llicenciadaen Periodisme per la Universitat Autònoma deBarcelona. Es va estrenar als mitjans de comuni-cació al seu poble, en el periodisme local, compa-ginant diverses feines a la comarca per anar sub-sistint. Ja a Girona, va començar a treballar perIntervídeo i després va passar per Ona Catalana.Durant els darrers anys ha portat la comunicaciód'una empresa d'organització d'esdeveniments i d'una agència de publicitat, però ens confessa que trobava a faltaraquesta professió. Ens explica que ella ha seguit una carrera potser “més convencional”que la Mima, en el sentit que pri-mer va acabar la carrera i que després va enfrontar-se al món, descobrint que realment tenia vocació de periodista.

MIMA GARRIGALa Mima és una gironina de 31 anys Llicenciada en Filologia Catalana per la Universitat de Girona. El seu primer contac-te amb els mitjans de comunicació va ser precisament a Televisió de Girona, quan encara estudiava. Des de llavors hapassat pel Diari de Girona, per Ona Catalana, per la delegació de Girona dels informatius d'Antena 3 o per la Cadena SER,

entre d'altres. Ens explica que la seva carrera, especialment enels seus inicis, va ser sempre un cúmul de casualitats, que ellasimplement era allà i que li van anar proposant nous projec-tes que va anar compaginant, sovint, pràcticament sensecobrar. També recorda, ara divertida, el seu primer cap de set-mana als informatius d'Antena 3, la seva primera feina impor-tant: amb la seva cap de vacances, explica, un avió de passat-gers va caure a Vilobí d'Onyar i es va haver d'encarregar solade cobrir la notícia.

Juli Garreta, 2517002 GironaTel. 972 91 39 04www.labonbonnieredeninon.com

46 DONAGi

CONVERSANT AMB...JUDIT ARROYO I MIMA GARRIGA

Quan es recorden de petites, la Mimaens explica que ella es passava el diainventant-se notícies i redactant-les ique amb només vuit anys ja haviaescrit tres vegades la notícia de lamort del Papa Joan Pau II i la d'enSaddam Hussein. La Judit sembla quetendia més a presentadora, ja que ensconfessa que durant les trobadesfamiliars acostumava a fer servir lesforquilles de micròfon, fins que elsseus pares la feien callar.

Casualment totes dues han passatper Ona Catalana. De fet la Judit va serqui es va fer càrrec del programa localde la cadena quan la Mima va deixarl'emissora per dedicar-se a altres pro-jectes. Ara es retroben per començarjuntes aquest nou projecte a Televisióde Girona.

Expliqueu-nos una mica de què anirà elprograma...MIMA.- És un calaix de sastre, un con-

tenidor, un programa on intentaremque tot el que passi a Girona passitambé al nostre plató. Parlarem delsespectacles, de la música, de la cultu-ra i dels esdeveniments de Girona itambé amb els personatges, famososo VIPS que ens visitin. Connectaremamb la redacció perquè ens expliquinquins temes s'explicaran a l'informa-tiu. I comptarem amb col·laboradorsque periòdicament ens parlaran dediversos temes. Però ja ho anireuveient!JUDIT.- Intentarem pensar en tots elsinteressos de la gent de Girona, desde les persones interessades en elmón de la moda, fins a aquells aficio-nats a la cuina que volen saber quinesherbetes poden posar a un plat quehan fet tota la vida perquè tingui ungust especial.MIMA.- Volem entretenir. Entretenirmolt sense oblidar el que està pas-sant a Girona.JUDIT.- I donar veu a la gent, que

expliquin què els inquieta, què elsmolesta.També intentarem pensar enels pobles del voltant, perquè segurque aquests espectadors volen saberquè passa a casa seu.

Aprofitant que les tenim amb nosaltres,ens sembla que pot ser interessant parlaramb elles sobre la professió del periodis-me...MIMA.- Estic molt satisfeta d'haveraconseguit que el periodisme empermeti viure perquè és la professióque més m'agrada, encara que tin-guis mals dies. Però per mi és tot unorgull haver-me fet periodista i queaquella inquietud que jo sentia quande petita m'inventava notícies s'hagiconvertit en una manera de viure. Permi compensa tots els mal rotllos quepots tenir quan arribes esgotada,quan s'acaba una temporada o quantens una crisi d'idees. No em veig fentuna altra cosa.JUDIT.- Ho necessites. I ho sé perquè

durant uns anys he provat altres coses. I és cert quetens moments de crisi d'idees, una certa sensació derepetició quan fas, per exemple, un programa diari oquan vols fer coses però et trobes amb limitacionsque t'ho impedeixen. I això et crea cert malestar, perònecessites fer de periodista.MIMA.- Jo ja tenia el mono després de la maternitat.Enganxa molt...

Per què?MIMA.- No ho sé, però és una professió màgica.Sense idealitzar-la, però...JUDIT.- Coneixes gent, obres la teva ment a altresrealitats, t'alimentes cada dia del teu entorn.MIMA.- És veritat, cada dia veus coses tan reals i dife-rents...A vegades això et reconforta, però certes his-tòries també t'enfonsen...JUDIT.- I amb els anys t'agrada veure com has evolu-cionat. Tot i que necessites temps, perquè quan, perexemple, fas un programa, ets molt crític amb tumateix. Cal mirar-te la feina amb la perspectiva deltemps.

Heu parlat de certa sensació de repetició en la vostrafeina. Es fa petit el món local?MIMA.- Jo crec que caiem sempre a entrevistar lesmateixes persones. No sé si això és perquè és el queés més fàcil o perquè a certes persones se'ls ha assig-nat aquest rol. Però no és que es faci petit, sinó queet falta temps per buscar reaccions diferents. Ennecessites una, la necessites ja i vas a buscar la perso-na que saps que et contestarà.JUDIT.- Aquell que tens a l'agenda. I això té relacióamb el que explicàvem de les limitacions. Per aixòpenso que ens fa il·lusió quan hi ha relleus a les insti-tucions, perquè això ens permet parlar amb gentnova.Tot i que també hem de reconèixer que tendima quedar-nos massa amb allò que passa a Girona.Perquè és el centre neuràlgic de la demarcació i laciutat ens queda més a l'abast, però més enllà deGirona, a la demarcació hi passen moltes coses...

La Mima és mare de dos fills, en Pablo, de 3 anys, i l'Alber-to, de 17 mesos. La Judit és mare de la Júlia, de 2 anys. Par-lem amb elles sobre la conciliació personal a la feina. Éspossible continuar treballant en un mitjà de comunicacióquan acabes de ser mare?JUDIT.- Totes dues hem fet descans dels mitjans decomunicació.Però en el meu cas no va ser per aquestmotiu. A mi, per exemple, la maternitat em va coinci-dir amb una altra etapa laboral.

MIMA.- Jo no crec que hagis de fer aquestdescans. Jo em vaig agafar una excedènciaquan vaig ser mare, però també ho hauria fetsi no m'hagués dedicat a això perquè crecque és molt important estar amb el teu filldurant els seus primers mesos de vida. Va serl'opció que vaig triar i l'empresa no em vaposar cap trava. I no me'n penedeixo, perquènecessitava oxigenar-me, tot i que continuavaanant a la ràdio a fer coses o treballava des decasa.JUDIT.- Has de fer adaptacions en la teva vidadiària. Jo vaig adaptar el meu horari laboral ifaig horari de mama, de 9 a 5, tot seguit. I a latarda oblides una mica la teva faceta profes-sional i canvies el xip. Desconnectes.MIMA.- Segur tu i jo ens acabarem trobant alparc amb els nens per parlar dels temes del'endemà...Però com que estem en igualtat decondicions, serà fàcil compaginar-ho tot ple-gat. Penso que hauríem d'anar cap aquí. Hemde poder prendre'ns uns mesos “de relax” perser pares...I jo he tingut aquesta sort.JUDIT.- Però queda molt camí per recórrerperquè costa encara conciliar, tot i que ja hi hamoltes empreses que ho entenen.MIMA.- Potser en una altra situació professio-nal, amb una oferta ferma d'un mitjà queimpliqués fer un salt important en la mevacarrera no hauria agafat una excedència tanllarga.JUDIT.- Però això va com va. No t'han pregun-tat mai que, qui sap, potser et veuen d'unmitjà de comunicació important i et contrac-ten? I tu dius: no, és que jo no vull això.MIMA.- Exacte, és que la meva aspiració labo-ral és viure d'això tranquil·la, arribar aviat abuscar els nens i anar al parc amb ells.JUDIT.- I tant. Aquí coneixem el terreny i aixòtambé ens dóna una seguretat en aquest nouprojecte que comencem, perquè sabem ambmés o menys certesa que ens en sortirem. Noho fem per fer un pas endavant en la nostracarrera. Jo també tinc ganes de plegar a lescinc i d'anar a buscar a la meva filla per passaruna estona amb ella ■

Fotografia David Adamson

AGENDA SANTA CRISTINA D'ARO

■ OCTUBREVISITES GUIADES AL MUSEU

DE LA IL·LUSIÓ I LA CURIOSITAT(col·lecció Xevi)

Dia: diumenges i festius a lesHora: 12.00h

Lloc: Casa Màgica

CONFERÈNCIA A CÀRREC DESALVADOR RIBOT “LA MARATÓ

D’ES SABLES 2008”Dia: 3 d’octubre a les 21.00h

Lloc: Pavelló d’Esports

CAMPANYA GASTRONÒMICA:LA CUINA DEL BOLET

Dia: de 05 d’octubre al 30 denovembre

Lloc: Restaurants de Santa Cris-tina d’Aro

FIRA GASTRONÒMICA DEL DELBOLET

Dia: de 05 d’octubre tot el diaLloc: Pl. Del Mercat

MERCAT DE L’ENCANTDia: 5 d’octubre

Lloc: Pl. Mn. Baldiri Reixac

CONCERT NÚM.9 XII TEMPORA-DA DE MÚSICA DE CAMBRA

QUARTET AMARYLLIS (QUARTETDE VIOLINS, VIOLA I VIOLONCEL)

Dia: dissabte 11 d’octubre Hora: les 21.00h

LLoc: Església Parroquial deSanta Cristina

100 ANYS DEL NAIXEMENT DEMERCÈ RODOREDA, teatre de

petit format:” UN PASSEIG PERLA PLAÇA DEL DIAMANT”

Dia: 10 d’octubre a la tardaLloc: Biblioteca Baldiri Reixac

CONGRÉS D’INNOVACIÓ DEMO-CRÀTICA

Dia: 16, 17 i 18 d’octubreLloc: Pavelló d’esports

EXPOSICIÓ DE PINTURES DETAVI ALVERÓ (SOMRIURES)

Dia: del 03 al 23 d’octubreLloc: Sala d’Exposicions de La

Caixa

ASSAMBLEES PRESSUPOSTOSPARTICIPATIUSDia: Diferents dies durant totl’octubre

■ NOVEMBREVISITES GUIADES AL MUSEU DELA IL·LUSIÓ I LA CURIOSITAT(col·lecció Xevi)Dia: diumenges i festius a les12.00hLloc: Casa Màgica

CAMPANYA GASTRONÒMICA: LA CUINA DEL BOLETDia: de 05 d’octubre al 30 denovembreLloc: Restaurants de Santa Cris-tina d’Aro

MERCAT DE L’ENCANTDia: 1 d’octubreLloc: Pl. Mn. Baldiri Reixac

VIVIM LA MAGIADia: 21 de novembre a les21.00hLloc: Pavelló d’Esports

■ ACTES CONTINUSItinerari literari RodoredaRomanyà de la SelvaDia: tots els dissabtes fins el 15de setembreHora: 18.00hLloc: El Refugi - Romanyà de laSelva

Cada 1er diumenge de mes:Mercat de l'Encant

Visites guiades a la Casa Màgi-ca“ Museu de la Il·lusió i laCuriositat”Dia: dijous, divendres, dissabtes,diumenges i festiusHora: 19.00hLloc: la Casa Màgica

CONVERSANT AMB...JUDIT ARROYO I MIMA GARRIGA

50 DONAGi

GIRONINES EN LA HISTÒRIA

DEFENSORES DE LA CIUTAT DE GIRONA DURANT ELSSETGES DE LA GUERRA DEL FRANCÈS

Aquest estiu han començat els actes de commemoració del bicentenari dels setges queva viure la ciutat de Girona entre els anys 1.808 i 1.809, quan en el marc de l'anomenadaguerra del Francès o Guerra de la Independència, la ciutat va haver de defensar-se del'atac de les tropes Napoleòniques.

Les Heroïnes deSanta Bàrbara

Detalls sobre els Setges de Girona. Ajuntament de Girona. Museu d'Història de la Ciutat.

Durant aquest temps, la ciutatva patir tres setges, vivint undels episodis més tràgics i

cruents de la seva història. Entre elsdefensors de la ciutat de Girona hi tro-bem La Companyia de Santa Bàrbara,un regiment format íntegrament perdones que va participar en nombrosesaccions defensives. Subministravenaigua, municions i aiguardent als sol-dats, traslladaven els ferits als hospitalsi els proporcionaven tot allò que elsera necessari per atendre'ls. Fins i totvan agafar els fusells i van disparar tan-tes vegades com va fer falta per defen-sar la seva ciutat. La seva feina va serreconeguda acabada la Guerra delFrancès i també durant la commemo-ració del primer centenari dels Setgesde Girona, moment en què es vacomençar a gestar la construcció d'unmonument funerari que avui encaraes pot veure a la capella de Sant Narcísde l'església parroquial de Sant Feliu,just davant del mausoleu del generalÁlvarez de Castro. En aquest númerode la revista GiDona, recordem aques-tes valentes que, en alguns casos, vandonar la vida per intentar que la ciutatno caigués en mans dels francesos.

EL CONTEXT:LA GUERRA DEL FRANCÈS

Ens situem a començaments de l'any1.808. Les tropes napoleòniques vanentrar a Catalunya i a Espanya amb l'ex-cusa d'envair Portugal, ocupant però lesprincipals ciutats. Aquesta situació vaprovocar una llarga guerra per la inde-pendència, coneguda a Catalunya comLa Guerra del Francès, un conflicte queno es va resoldre fins l'any 1.914.

Els govern espanyol i el francès havienacordat, mitjançant el tractat de Fon-tainebleau, que l'exèrcit francès podiaentrar al país per atacar Portugal. I aixího van fer. 11.000 soldats i 3.600 cavallsvan entrar a Catalunya comandats pelgeneral Duhesme. Poc després 15.000soldats més s'hi sumaven, ocupant, persorpresa, diverses places fortes: unapetita guarnició es va apoderar delcastell de Sant Ferran de Figueres i unaltre destacament va fer el mateix ambla Ciutadella de Barcelona. Fet això,calia ocupar també altres places fortes,que podien interceptar les comunica-cions, com Roses, Figueres, Hostalric oGirona. D'entrada Girona havia estatdescartada per l'estat ruïnós de lesseves muralles, però finalment va serencerclada. Era el 20 de Juny del 1.808.Començaven els setges de Girona.

ELS SETGES DEGIRONA

5.000 soldats coman-dats pel generalDuhesme van encer-clar la ciutat que,d'entrada, pel malestat de les seves for-tificacions, havia deser una plaça fàcild'ocupar. No va seraixí. Durant aquestprimer setge, que vadurar només un dia,300 soldats del regi-ment Ultònia, ajudatsper la població civil,

van poder rebutjar l'atac,fent que Duhesme es retirés a Barcelo-na per reorganitzar les seves forces ipreparar un segon setge, que vacomençar el 22 de Juliol de 1.808.Aquest segon setge va ser més llarg,però de nou les tropes gironines vanaconseguir que les forces franceses deDuhesme es retiressin a Barcelona.Girona s'havia convertit en un destorbimportant per a les comunicacionsfranceses i al Maig de 1.809, més de22.000 soldats tornaven a encerclarGirona per prendre-la definitivament,deixant la ciutat incomunicada i a lesordres del General Álvarez de Castro.

La ciutat no estava preparada per a unsetge d'aquestes característiques. Notenia armes suficients, ni unes murallesen condicions. Tampoc tenia alimentsper resistir massa temps ni unes condi-cions higièniques que permetessinevitar l'aparició d'epidèmies. Tot iaquestes mancances, Girona no vacapitular fins al mes de Desembre,després de patir un setge que va dei-xar la ciutat sense queviures i que vaacabar amb la vida de 4.000 persones,gairebé la meitat de la població quellavors tenia la ciutat de Girona. Uns5.600 defensors de Girona s'havienenfrontat a unes tropes franceses quevan arribar a superar els 35.000 efec-tius.

51 DONAGi

GIRONINES EN LA HISTÒRIA LES HEROÏNES DE SANTA BÀRBARA

Recreació de l'activitat de La Companyia de Santa Bàrbara realitzadadurant la Primera Festa Reviu la Girona Napoleònica que es va cele-brar al Parc de la Devesa.

GIRONINES EN LA HISTÒRIA LES HEROÏNES DE SANTA BÀRBARA

52 DONAGi

LA COMPANYIA DE SANTABÀRBARA I EL SEU PAPER EN LADEFENSA DE LA CIUTAT.

Les dones de Girona van volercol·laborar en la defensa de la ciutat jaen el primer setge que va patir. Enaquell moment encara no existiencom a companyia, però ja van partici-par en la defensa del baluard de SantaClara, desenvolupant les tasques queen els següents setges ja farien demanera oficial, constituïdes com laCompanyia de Santa Bàrbara. Desprésdel primer setge, van comunicar algovernador de la plaça el seu desigd'organitzar-se en una companyia. Iaixí ho van fer, amb el permís de Maria-no Álvarez de Castro i del CapitàGeneral de Catalunya.

La seva missió era convertir-se en unamilícia femenina dedicada al socors i al'assistència dels soldats, portant que-viures a les muralles i munició per alscombatents. Es van formar quatreesquadrons de trenta dones, cent vintdones en total. Cada esquadra teniaun nom, un destí i una missió. Un coporganitzada la companyia, varen deci-dir portar, com a distintiu, un llaç ver-mell al braç dret.

L'Esquadra de Sant Narcís va ser desti-nada a la Plaça de Sant Pere. Havien detenir cura de la bateria de Sant Narcís,del baluard de Sant Pere, de les Sarraï-nes i dels llocs intermedis fins la portade Sant Cristòfol. Les comandava Llú-cia Joanama.

L'Esquadra de la Concepció s'encarre-gava de la plaça de l'Hospici i haviad'atendre els baluards de Sant Fran-cesc de Paula, Santa Clara, Governadori els trams de muralla intermedis. Lescomandava Raimunda de Nouvilas.L'Esquadra de Santa Dorotea estavadestinada a la Plaça del Vi, amb l'ob-jectiu d'atendre el Pont de Sant Fran-cesc, el baluard de la Mercè i les sec-cions de muralla d'aquest espai, fins lacaserna d'Alemanys. Estaven coman-dades per Maria Àngela Bivern.

L'Esquadra de Santa Eulàlia teniaassignada la Plaça del Mercadal i haviad'atendre els baluards de Santa Creu iFiguerola, i l'espai de muralla que arri-bava fins passat el convent de SantAgustí. La seva comandanta era MariaCustí.

ALGUNES DE LES SEVES GESTES

Cal dir que defensar la ciutat en lescondicions en què ho van fer aquestesdones, les tropes del General Álvarezde Castro i els altres defensors de laciutat -voluntaris o no tan voluntaris-ja és tota una gesta. En el cas de lesdones de Santa Bàrbara, la història endestaca el seu valor, corrent enmig delfoc per subministrar provisions als sol-dats i auxiliant els ferits. Acabats elssetges, 5 dones de la Companyiahavien perdut la vida. Cal dir tambéque moltes dones que no formavenpart de la Companyia es van afegir ales accions que aquestes duien aterme.

D'entre les moltes accions en les queva participar la Companyia, en desta-quen alguns capítols protagonitzatsper elles.Durant el primer setge, JosepaDemà, àlies Perrota, va arribar a dispararel seu fusell tantes vegades que varesultar contusionada per la reculadade l'arma. Ella també és protagonistad'una altra gesta. Es va assabentar deque els malalts havien d'abandonarl'Hospital de Sant Daniel per un atac i hiva anar amb la seva filla i la criada, Jose-pa barrera, traslladant-los, si calia sobreels seus muscles fins l'església de SantMartí. Poc després altres dones l'ajuda-ven, per traslladar els ferits de l'esglésiade Sant Martí fins a un altre local.

RECORDANT AQUESTES DONES

Quan es va commemorar el primercentenari dels setges, les dames giro-nines van decidir que calia bastir unmonument funerari que guardés lesrestes d'algunes d'aquestes heroïnes.Van organitzar diverses activitats cul-turals i festives per tal de recollir fonsper construir-lo, activitats que es vananar fent al llarg dels següents anys.Recollits els fons, l'any 1.920 es vaencarregar la seva construcció als ger-mans Oslé, autors del projecte escollit.La inauguració del monument sepul-cral, que es troba a capella de SantNarcís de l'església parroquial de SantFeliu, es va fer el 4 de Juny del 1.925.

Saber-ne més...“La Compañía de Santa Bárbara deGerona”, Josep Grahit i Grau. 1.959Web “Pedres de Girona” on, a més, hitrobareu un munt d'articles interes-sants sobre la història de Girona ■

Fotografia: Assumpció Parés i VallsAgraïments: Fèlix Xunclà i Assumpció Parés iValls, responsables del web “Pedres de Girona”,autors de l'article en el que ens hem basat per feraquest reportatge. Ajuntament de Girona,Museu d'Història de la Ciutat. Quim Torra, quesempre ens ajuda desinteressadament en tot allòque pot i més.

Mausoleu amb les cendres de les Heroïnes de SantaBàrbara”, a l'església de Sant Feliu.

Mausoleu del general Álvarez deCastro, a l'església de Sant Feliu,

situat davant del de les Heroïnes deSanta Bàrbara.

54 DONAGi

MASCOTES

Com aconseguir que el teu gat tingui

un pèl sa i bonicLa bellesa i la salut d'un gat té molt a veure amb el seu pèl, especial-ment quan la nostra mascota és un gat de pèl llarg. Per aquest motiucal cuidar molt bé aquesta part del seu cos, portant-lo a la perruque-

ria o tenint-ne cura nosaltres mateixos a casa. Si decidim fer-ho acasa, necessitarem unes tisores afilades, tovalloles i una esquiladora,

anomenada també trimmer, i que ens servirà per pentinar-lo.

Les tisores les utilitzarem per tallar els nusos i el pèlenredat, també per arreglar les zones on l'esquila-dora no podrà arribar, com ara la part del darrere

de les orelles o la zona de l'anus, ja que d'aquesta mane-ra es podrà netejar millor. Després, podem passar-li jal'esquiladora per tot el cos, que ens permetrà pentinar-lobé mentre li tallem una mica el pèl. Ho hem de fer a poc

a poc i amb compte, ja que el soroll de la màquina podriaespantar-lo. Per evitar-ho, abans de passar-li la màquinapodem engegar-la i acostar-la a l'animal a poc a poc finsque s'hi acostumi. La millor manera d'esquilar-lo i penti-nar-lo és recolzant el gat sobre una tovallola. La màquinacal passar-la suaument des de la cua i fins al cap. Quanacabem, només caldrà que el raspallem bé.

MASCOTES

St. Pere Màrtir, 29 - 17800 OLOT - Tel. 972 26 12 12 - Fax 972 26 00 64 - info@hostalolot.comwww.hostalolot.com

COMPTE AMB L'HIVERN!

Les baixes temperatures, la pluja o elvent afecta a totes les mascotes, comtambé ens afecta a nosaltres, per aixòés important augmentar els nostresesforços. Pel que fa al gats, especial-ment si parlem de cadells i de gatsvells, estar exposats a les baixes tem-peratures afecta molt els seus meca-nismes de regulació tèrmica. Peraquest motiu és important que inten-tis evitar les corrents d'aire a casa, pertal d'evitar que accedeixi massa a leszones fredes. Si al teu gat li agrada pas-sejar per l'exterior, cal que estiguis aler-ta, especialment si arriba moll a casa.

En aquest cas, caldrà que deseguida l'eixuguis amb unatovallola.

La bona salut del teu gat enaquesta època de l'anytambé dependrà molt de lesseves defenses. I que esti-guin altes depèn sobretot

de dos factors que no has de descui-dar mai: l'alimentació i la higiene. En elcas de l'alimentació, és possible que elgat necessiti un 40% més d'alimentque la resta de l'any.

El seu pèl i la seva pell són les sevesbarreres naturals contra les baixestemperatures i és per això que ésimportant que en tinguis bona cura. Acontinuació et donem uns quantsconsells perquè en aquests mesosmés freds el teu gat tingui una millorsalut.

● Raspalla sovint i bé el pèl del gat, jaque d'aquesta manera estimularàs que

es renovi el pèl i eliminaràs la pell morta.● Eixuga bé el seu gat amb una tova-llola o assecador sempre que vegisque arriba moll a casa.● Els banys secs i els desodorantstambé poden millorar la seva higiene.De tota manera també els pots banyarde tant en tant, sempre que no oblidisque després cal eixugar-lo molt bé.● Controla be que totes les seves vacu-nes estiguin al dia per mantenir alta iestable la seva immunitat.● Als gats, com als gossos, els costaadaptar-se als canvis de temperatura.Per això si està en un ambient fred ésimportant que li facilitis una mica d'a-bric. També pots incrementar la tem-peratura a la zona on descansa i dorm.

Els gats més joves i els més vells són elsque pateixen més el fred i els canvis detemperatura, per això en aquests casoscal que encara tinguis més en comptetots aquests consells. El veterinari et potajudar.No deixis de portar-l'hi per tal queli faci una bona revisió ■

56 DONAGi

SECRETS DE JARDÍ

Gemma Teixidor i AlbaEnginyer Agrònom

Especialista en JardineriaLes plantes d'interior i lallum

Ara que estem ja a latardor i que la intensi-tat de la llum no és lamateixa que a l'estiu,

hem de tenir en comp-te quina és la ubicació

de les plantes a la nos-tra casa. La llum és

una de les condicionsambientals més impor-tants perquè les plan-

tes es desenvolupincorrectament. Tant ésaixí, que la planta es

desfulla i arriba amorir si la situem en

un lloc poc il·luminat.

Escoltar les plantes significa veure quines són les sevesreaccions i comportaments en les condicions en quèles tenim. Quan situem una planta que necessita més

llum en un lloc poc il·luminat, veurem que forma tiges debi-litades i descolorides, que els entrenusos es tornen llargs ique s'inclina lleugerament cap on ve la llum.

A l'estiu, quan la gent marxa de vacances, tanca les persia-nes amb les plantes a l'interior de casa i aquest fet fa que lesfulles caiguin i que les plantes es debilitin molt. Per això ésmolt important que si marxem de casa situem les plantesen una habitació que tingui il·luminació diürna i que durantaquell temps no baixem aquelles persianes.

La decoració de l'habitació també juga un paper importanten la lluminositat. Per exemple, les parets pintades de blanc ila presència de miralls reflecteixen la llum i permeten crear unambient més clar.

Plantes de flors o ambfulles de colors

Les plantes que tenen flors s'han desituar en llocs molt il·luminats i enplena floració és millor no moure-lesdel lloc on estan ni girar-les.Hi ha algu-nes plantes que perden els capolls flo-rals quan es mouen de situació perquèaquest canvi també implica que lallum és diferent. Això passa amb lescamèlies, les gardènies, la flor de cera ialgunes orquídies. També amb lesplantes que tenen coloracions moltbigarrades, com ara els crotons, elscoleus o les dràcenes marginates, quenecessiten llums molt intenses i ques'han de situar en llocs molt il·luminatsperquè el color de les seves fulles con-tinuï sent intens.

Col·locació de les plantes en una habitació

Saber quina és la millor col·locacióper a cada planta en una habitacióens ajudarà molt a l'hora de veurecom s'adaptarà al nostre ambient. Peraixò a continuació us detallo en unllistat quines són les plantes més uti-litzades a l'interior. Les he separat entres grups, en funció de la situacióque han de tenir en relació amb lafinestra, és a dir, de la llum que ensentra de l'exterior.

1. Al costat de la finestra, llocsmolt il·luminats. Les euphorbies (lesflors de nadal...), els crotons, els ficusbenjamina, els ficus elastica, les plantesamb flor com les begònies, les clivies,els kalanchoes, les violetes africanes...

2. Amb il·luminacions mitjanes.Les yuques, els cocoters, les falgueres(nephrolepis), les peperomies, les dief-fenbachies, els anthuriums, les kentieso la majoria d'orquídies. Sota il·lumi-nacions més tènues també hi podemposar els spathifphyllums, les scheffle-res, les dràcenes o les monsteres.

3. Amb baixes il·luminacions. Elscissus, les heures, les sansevieres, elsficus pumila, els philodendres, lesaspidistres, les selaginelles o algunes

orquídies, com el paphiopedilum ■

SECRETS DE JARDÍ

EL CONSELL DEL MESAra que comença l'època del fred

s'haurà de vigilar la col·locació de lesplantes, intentant que no estiguin aprop de radiadors ja que la diferèn-cia de temperatura i la sequedat de

l'ambient poden malmetre les fulles.Per això cal posar humidificadors als

radiadors, perquè mantinguin unambient més humit.

Tot i així, hi haurà plantes quenecessitin passar una època de

repòs en un ambient que no siguitan calent. Aquestes s'hauran de

posar en altres llocs perquè no esfacin malbé.

Trobar el lloc ideal per una plantano és fàcil, però un cop l'hem trobatja veureu com ens ho agraeix. A par-

tir de llavors només caldrà tenir-neles cures bàsiques.

58 DONAGi

DECORACIÓ

Aquesta setmana m'han fet una pre-gunta que m'ha sorprès molt. M'esta-ven fent una entrevista per una revis-

ta de decoració i el periodista m'hademanat: “Com podem definir aquest

nou estil decoratiu que s'anomenaromàntic-contemporani?”. He de con-fessar que al començament no sabia

què respondre, perquè la veritat ésque aquesta era la primera vegadaque sentia a parlar d'aquest “nou”

estil decoratiu. I la meva confusió haanat a més quan el periodista m'haexplicat que es tracta d'una barreja

entre l'estil clàssic i el contemporani,per això he necessitat una estona percoordinar les meves idees i respondrea aquesta simple pregunta. I és que hiha una mica de confusió sobre la defi-

nició dels estils decoratius.

ESTILS DEDECORACIÓ

El diccionari ens diu que “l'estil” és una característicaespecial o aquell caràcter de la producció artísticaque produeix un determinat període o una persona

en concret. I hi estic d'acord. Però si el que defineix undeterminat estil és el caràcter de la producció d'un pobleen un moment determinat de la seva història,el cert és queno crec que actualment la humanitat estigui vivint unmoment romàntic.

Crec sincerament, i sempre ho dic, que tot és vàlid quanparlem de decoració, que no hi ha elements correctes o

Per Lilian Fraga

Podríem dir que aquesta és una decoració d'estil neoclàssic.

erronis, sinó que sempre hem de teniren compte el gust del client. El que sícal és adaptar a la realitat actual elsprincipis tècnics de la decoració i l'ar-quitectura, respectant unes normesbàsiques d'organització, bellesa icomoditat. Tenint en compte això,podem definir una decoració a travésdels diversos estils que ha experimen-tat la humanitat al llarg de la seva exis-tència. I el que fem en alguns casos ésuna relectura d'un segell distintiu d'unatemporada, fet que ens permet actua-litzar aquests elements.

Així, l'estil contemporani és aquell queés nou,que és actual i vigent,del nostretemps. D'aquesta manera, un estil con-temporani utilitzarà el mobiliari ques'està produint i difonent en l'actualitat,és a dir, que ni serà un estil modern, nifuturista, ni del segle XVIII, sinó que seràl'estil del present.

Seguint aquesta definició, podemtambé enumerar i descriure com són

altres estils decoratius quepoden utilitzar-se:

■ Estil romàntic: És aquellque relacionem amb l'amor iel romanticisme,amb la fanta-sia i la suavitat, característi-ques que hem de tenir pre-sents a l'hora d'escollir els ele-ments que formaran part dela decoració, especialment en

els complements.Teixits florals, cortinesamb llaços, coloms blancs i tot allò queens ajudi a enviar al cervell un missatgeque ens faci pensar que ens trobem enuna escena d'una pel·lícula romàntica.■ Estil clàssic: Hem de pensar en unadecoració que ens transporti als cas-tells i palaus senyorials que han marcatuna llarga època de la història. Per tant,haurem de buscar mobles i comple-ments antics per aconseguir crear unambient i una decoració que ens per-metin fer aquest viatge.■ Estil rural o rústic: La simplicitat delcamp pot portar-se fins a la ciutat com-plementant peces de mobiliari con-temporani amb elements decoratius icomplements més rústics. L'objectiuserà que aquell ambient, tot i trobar-seen una gran ciutat, ens transmeti aque-lla sensació de calma i de tranquil·litatque habitualment ens aporta el camp il'aire lliure.■ Estil provençal: Aquest és un estilque va néixer al sud de França en unmoment en què els hàbits dels nobles

a la Cort del rei marcaven tendència. Lainfluència del que es feia i del que pas-sava en aquest entorn va arribar a sertan gran, que els agricultors de la regióde la Provença, al sud de França, vancomençar a imitar els mobles que s'uti-litzaven a la Cort, adaptant-los a lesseves possibilitats, és a dir, fent-los méssenzills però alhora més creatius.Recre-aven el mobiliari dels reis utilitzantmaterials més simples, menys nobles.Per exemple, en lloc d'utilitzar or perrevestir els mobles, utilitzaven pinturanormal que els permetia aconseguiruns resultats més lleugers, colorits iencantadors.

Tenint en compte la seva definició i elselements que s'utilitzen per crearaquestes atmòsferes, crec que podemdir que una decoració pot ser, perexemple, contemporània amb tocsromàntics. Tot i així, no crec quepuguem parlar d'un nou estil anome-nat “romàntico-contemporani”, ja queno estem parlant d'un estil que carac-teritzi tot un poble o que hagi marcatun període de la història,sinó que és unestil que s'adapta als gustos d'un deter-minat client ■

D’esquerra a dreta i de dalt a baix: Una decoració d'estil minimalista, amb una toc declàssic. / Estil rústic a la ciutat, una casa en un arbre. / Detall d'una sala d'estil contem-

porani. / Una relectura de l'estil provençal per al jardí.

LILIAN FRAGA. Arquitecta Urbanista-Decoradora d'InteriorsFormació en Administració d'Empreses i Economia Financera

Màster en Estudi i Disseny avançat d'Estructures-UDGTel. 647 48 20 77 - Falecom@lilianfraga.com.br

www.lilianfraga.com.br

60 DONAGi

TURISME I GASTRONOMIA ...PER PACO BASO

...DONES AMB GUSTPer Paco Baso

La quarta generació

del restaurantMaria de

Cadaqués de Palamós

Nascuda a Palamós i molt enamorada del

seu poble, la Marta és una dona ambuna gran capacitat per al món de l’hos-

taleria, té simpatia, és encantadora imolt experimentada, tots els ingredients necessarisper fer la feina que fa. El destí la va conduir fins al

món de l’hostaleria, una manera de viure que va ini-ciar la seva besàvia, la Maria Rubau, més coneguda

com Maria de Cadaqués, que l’any 1.936 va obriruna taverna a Palamós. Des de llavors, totes les

generacions que l’han succeït han estat dones. L’à-via Esperança, la mare Maria Antonia, ella, la

Marta, i possiblement la nissaga no acabi aquí, jaque a la seva filla, la Marina, que encara és molt

joveneta, sembla que també li agrada l’hostaleria.La Marta està al capdavant del menjador perquè liagrada atendre a la clientela. El seu home, en XaviJabato, és el cuiner del restaurant i també el Presi-dent de l’Associació de Restaurants de la Badia de

Palamós, Calonge i Sant Antoni. Ells s’encarreguendel restaurant des de principis dels anys 90. A la

carta del restaurant encara s’hi poden trobar algunsdels plats del receptari de la seva besàvia i a la

Marta li agrada definir el que es menja al Maria deCadaqués com “cuina de pescadors”.

MARTAMERCADER

DONES AMB GUST

LA MARIA DE CADAQUÉSLa Maria de Cadaqués cada dia es llevava a lesquatre de la matinada per preperar la tavernai obrir les portes per oferir la primera queixa-lada als pescadors, que a las cinc ja trucavenimpaciens. Des de l´abril del 36 oferia a lataberna cafè, barreges de moscatell i anís, vi itorrades amb allioli als pescadors, camálics ipagesos del mercat.La Maria va venir a Palamós a passar-hi unatemporada, peró s´hi va quedar. Era de Cada-qués, però la vila alt-empordanesa ,castigadapel seu isolament , veia morir les seves tradi-cions davant el creixement de les vies decomunicació i la plaga de la fil- loxera.Tothom marxava de cadaqués i ella, la MariaRubau, sempre més coneguda com la Maria deCadaqués, va trovar el seu desti aquí. Vacomençar treballant en una fàbrica de suro,després venia llet i, finalment, es decídí aobrir la taberna. Hi va trevallar fins que el cosli va dir prou.Després de la guerra, el local es va fer moltpopular. Els pescadors hi muntaven sardina-des i els pagesos s’hi feien coure el peix. Elsclients hi parlaven, menjaven, jugaven, juga-ven a cartes, cantaven ritmes de mar i taver-na.Amb el pas del temps el tarannà i les caracte-ristiques del local van anar variant. Arribà l’é-pocade les tapes, origen de l’actual menúdegustació. Més tard, per iniciativa de l´Espe-rança i l´Emili primer, i la Maria Antònia i enJosep després, el camí transcorregut s´introduíal camp de la restauració i l’aprofitement delturisme. ….Als anys 90 , la Marta i en Xaviprenen el relleu com a quarta generació.La taverna La Maria de Cadaqués marcà unaèpoca de la història de Palamós i encara avuiconserva l´atmosfera típica del barri mariner….Només hi manquen els personatges. LaMaria Rubau va morir el 1973 als 83 anys.Amb ella marxaren molts recors i l’encís de lesvelles tavernes, tavernes com la que un dia obríla Maria . La Maria que venia de Cadaqués .

Li preguntem si li agrada cuinar iens diu que gens, que en tot casuna mica de pa amb tomàquet, osigui que en Xavi és el cuiner delrestaurant i de casa.

Gairebé tota la vida has viscut dins delmón de l’hostaleria. N’hi ha prou ambaixò per tenir un restaurant?No, els meus pares em van dir quesi em volia quedar al restauranthavia de portar un títol. I així va ser:vaig estudiar turisme.Quines virtuts cal tenir per estar alcapdavant d’un menjador?Intentar donar al client tot allòque espera.Amb quina part de Palamós et que-des?Amb el paratge de Castell i ambel camí de ronda des de CalaSaguer i fins a Castell. Fins i totquan viatjo penso que no hi hares que m’agradi tant com Castell.Què no t’agrada de Palamós?

Els edificis del Passeig.Què té Palamós que tant t’agrada?Els avantatges d’un poble petit iels serveis d’una ciutat. És idealper viure-hi.Un país que t’agradi...Escòcia. És un país amb gransespais i amb un paisatge moltagradable, només li falta la gas-tronomia.I d’Espanya, amb què et quedes?Amb Palamós, però també ambel País Basc, ja que tenen moltescoses en comú, com el paisatge,la gastronomia...Vas al cinema?Sempre que pucI la tele, t’agrada?No la miro quasi maiT’agrada algun esport?No, però sóc del Barça

Doncs endavant, Marta, que elBarça no sé si guanyarà la Cham-pions,però tu segur que ho faràs ■

DES DEL 1896 ESTEM AL SERVEI DE TOT GIRONA

C/ Indústria, 36-38 “Mas Xirgu”Sta. Eugènia, 30 - 17005 GironaTel. 972 20 15 33 - Fax 972 20 50 99 - corcoy@corcoy.info

TURISME I GASTRONOMIA

62 DONAGi

Al Gneis hi trobareuracions de molt bonaqualitat i a uns preusque oscil·len entre els 3

i els 10 euros, amb la idea quepugueu compartir-los amb qui usacompanyi, tot provant diferentsplats, com per exemple, els embotitsde Rupià, els formatges catalans, lesanxoves amb oli de Pau, la coca d’Ar-gentona, la mouse de ratafia, les pata-tes braves del cuiner Josep amb laseva salsa especial, les croquetescasolanes de pollastre o de pernil, elpeix fregit o la brandada. Això pel que

fa als primers. De segon podreu esco-llir entre, per exemple, el bacallà a lallauna, l’hamburguesa de poc ibèric, elconill amb samfaina i romaní, l’arrósnegre, els peus de porc arrebossats, elcanaló de trufa i foie o el mar i mun-tanya amb escamarlans i pollastre. Ide postres, postres casolanes, com elflam, la crema catalana o el recuit d’o-vella. Estem parlant de mitges racionsque us costaran, de mitjana, 20 eurosper cap, sense comptar el vi.

Si hi aneu al migdia, hi trobareu unmenú amb quatre primers i quatre

segons a escollir, postres, pa i vi. A méstenen obert cada vespre fins les 12 dela nit i els divendres i els dissabtes finsles dues de la matinada, amb serveide restaurant, música i copes, idealper prendre alguna cosa quan sortimtard del cinema o del teatre. Els capsde setmana podreu prendre unacopa fins les tres de la matinada. I sisou un grup força gros, d’unes 20 per-sones, us faran un menú especial,amb aperitius i tres plats a escollir iper un preu d’uns 20 euros ■

...EL RESTAURANT

El recent inaugurat Gneis deGirona representa un nouconcepte: restaurant i club-pub amb propostes molt inte-ressants i un singular local ongastronomia i oci es donen lamà. Durant les sobretaules elGneis oferirà també màgia,monòlegs, música en viu imoltes altres activitats quecombinen molt bé amb unabona taula. Està situat als bai-xos de la Plaça Joan Brossa,just allà on abans hi havia delDownTown. L’experiència a lacuina de Josep López combi-nada amb totes aquestes pro-postes d’oci, converteixen elGneis en un restaurant total-ment diferent.

On trobar-lo:Ctra. Santa Eugènia, 11 - Girona

Tel. 972 21 87 65

GNEIS LOUNGE CLUB

BEA SIMÓN Quan ballar és un art i ensenyar és una il·lusió

64 DONAGi

TURISME I GASTRONOMIA

...EL PERFIL

La Bea és balladora, coreògrafa i ins-tructora, una dona dinàmica,il·lusionada i amb una gran capaci-tat per al ball que entrena i ensenyaentre tres i quatre hores cada dia.Des del 1.996 té una escola deFunky-Hip Hop a Girona, l’Stu-dioXFunky, que trobareu al CarrerMuntaner, al barri de Sant Narcís.Va ser la primera d’aquesta especia-litat que hi va haver a Espanya i

avui és ja una de lesescoles més impor-tants del país. La sevamare, la Mary Gis-pert, va ser una deles grans locutoresgironines i el seupare també va feralguna incursió enel món radiofònic,on es va especia-litzar en elsesports.

ELa Bea va començar aballar quan només teniatres anys i actualment elseu currículum és impres-

sionant. Ha fet diverses estades enescoles molt importants de Los Ánge-les i Nova York, cosa que li ha valgutpoder ballar al costat d’artistes tandestacats com Robbie Williams a laseva cançó “Feel”o participar en vide-oclips de Carlos Baute o Lucie Silvas.També ha estat ballarina i coreògrafa

de Manuel Carrasco o de Natália. Pelque fa als seus propers projectes, tépendent preparar una coreografia ala Rosa, la guanyadora de la primeraedició d’Operación Triunfo. Quan par-lem amb ella,ens explica que precisa-ment una de les seves millors expe-riències professionals va ser poder sercoreògrafa a l’acadèmia d’OT. Tambéens explica que està preparant unmusical amb ballarins de Madrid, tot ique ens confessa que ella creu que

els millors ballarins de Funky Hip Hopes troben a Catalunya.

Cada any Bea Simón organitza, a tra-vés de la seva escola,un festival al Tea-tre Municipal de Girona. És una galabenèfica, els beneficis de la qual cadaany es destinen a una ONG diferent.Aquest any ha dedicat els ingressosde la gala a Gàmbia, per ajudar-los alluitar contra la malària, posant mos-quiteres al poble de Chamoi.

EL PERFIL

c/ Figuerola, num. 35 - GIRONA - Tel. 972 218 424

NOU HORARI tancat diumenge nit i dilluns tot el dia

MENÚ DIARI de dimarts a divendres

NOVA CARTA cuina de mercat

MENÚ PER COLLES amb preus especials

Amb qui t’agradaria ballar?Amb la Madonna.Qui és el teu artista preferit?En Michael Jackson, de llarg, és el rei.I la teva ballarina preferida?La Priscilla Williams.

Quina música escoltes?Blues i Soul.Un ball...El Hip Hop.I tu com et defineixes artísticament?Coreògrafa, professora i balladora.T’han posat alguna multa?Sí.Un record d’infantesa...Els divendres, quan sortia de l’es-cola i la meva àvia em deixavabanyar-me a la banyera.Un moment dolent de la teva vida...Una malaltia.

Els ulls, de quin color?És igual mentre siguin uns ulls sin-cers.Quin és el teu restaurant preferit?La Casita de New York que, percert, el porten dues noies espan-yoles.Un plat...La truita amb pa amb tomàquet.Carn o peix?Carn.Cuines amb microones?No.Quins són els teus animals preferits?El cavall i el gos.El millor dia de la setmana...El divendres.Faldilla o pantalons?Pantalons, són més còmodes.T’agrada l’art?Sí, però només si el puc entendre.Acostumes a maquillar-te?Sí.T’agrada que et llencin floretes?Només quan els comentaris sónsimpàtics.Un somni...La felicitat de la meva família i delsmeus amics.

MENÚ DIARI

dissabtes migdiaMENÚ ESPECIAL

SOPAR PER A COLLESI GRUPS A PARTIR DE 20 € ENMENJADOR PRIVAT

TURISME I GASTRONOMIA

RESTAURANT EL BURGMENÚ MARIDATGE Divendres 17 d'octubre a les 21hPreu 50 euros

Bacallà fumat amb taronja i maionesa de safràQuinze Roures/ D. O. Empordà Tàrtar de salmó a l'estil de l'AleixEmendis Rosat / D. O. CavaRavioli de carxofa amb crema de rossinyolsamb un toc de vainilla i virutes de pernilOliver Conti Ara/ D. O. Empordà Saltejat de bolets del temps amb cansalada ibotifarra negraIdrias Abiego /D.O.SomontanoArros de gambesDr. Bürkling-Wolf Trocken 05 / Pfalz Galta de vedella guisada al vi negreFlor de Grealó 04 D. O. Costers del Segre Tiramisú casolàMini Couland amb gelat de cafèDon PX Toro Albala 03/ D. O. Montilla Moriles

Cada primer divendres de mes farem maridat-ges (tast de vins i tapes) a càrrec del somme-lier Xavier Ayala.

l’agendaL’ESTARTIT I TORROELLA DE MONTGRI3es Jornades Gastronòmiques LAPOMA A LA CUINADel 3 al 26 d’0ctubre

Ctra. Barcelona, 423 - 17003 GIRONA - Tel. 972 4119 35 - Fax 972 22 56 17 - www.restaurantelcarbit.com

AMPLIS MENJADORS PER A COLLES I GRUPS

MENJADORS PRIVATS PER SOPARS D'EMPRESES O FESTES FAMILIARS

PER SANT NARCÍS I TOTS SANTS OBERT AL MIGDIA

Si desitgen venir només hand’inscriure's als papers que tro-baran a l'entrada, deixant el seunom, número de mòbil i correuelectrònic o bé enviar-nos uncorreu electrònic a:el_burg@hotmail.com o trucantal 972 209654.El maridatge constarà d'un grupreduït de 10-12 persones. Per tantels primers que ens facin saberque els interessa venir, tindranmes possibilitats d'assistir-hi.Nosaltres els farem arrivar uncorreu electrònic per informar-los dels pròxims maridatges obé els trucarem. Gràcies!!! Nota: En el cas que el divendresno els anés bé, sempre podemestablir fer-ho un altre dia ambla condició que el mateix inte-ressat aporti un grup tancat d'u-nes 10 persones.Per a més informació:www.elburg.es

Pg. Darder, 10 - 17820 BanyolesTel. 972 58 28 25

info@restaurantlacarpa.comwww.restaurantlacarpaa.com

CADA DISSABTE NIT GRAN SOPAR BALL

PER 25€ PERSONA

Resultats més que provats en cirurgia,

ortodòncia, col·locació d'implants

d'oseointegració i tractament de pròtesis

de diferents tipus.

Blanquejaments dentals en una hora amb

el nou sistema de plasma i amb uns

resultats increïbles.

Més de 20 anys d'experiència en implan-

tologia d'oseointegració amb visos de

titani pur, tècnica revolucionària que

permet una curta recuperació.CUIDEM AL MÀXIM LES NOSTRES EINES DETREBALL, ESTERILITZANT-LES O FENT SERVIRMATERIAL D'UN SOL ÚS.

C/ Cristofol Grober, 3, 1er 2ª - Girona - Tel 972 213 310 - Clinicadental@menta.net

VINE, ET FAREM UN PRESSUPOST A LA TEVA MIDA SENSE CAP MENA DE COMPROMÍS

clínica dental FarréiUribe

TOTS ELS TRACTAMENTS EN ODONTOLOGIA I CIRURGIA

...anar de restaurantAleix Devant i MicalóJudit Oliveras i León

CUINA DE MERCATMENÚS ALS MIGDIES

Santa Llúcia, 417007 Girona

Tel. 972 20 96 54www.elburg.es

el_burg@hotmail.com

Tancat les nits de dilluns, dimarts i dimecres

CORDERO LECHALI COCHINILLO DE BURGOS

MARCANT LA DIFERÈNCIA

Pont de la Barca, 1- 17007 GIRONA - Tel. 972 22 00 19info@canmonolo.com - www.canmanolo.com

Menú degustació a partir de 20 euros

SOPAR DE MERIDATGES1er dimecres de cada mes

MENÚ 16€ (café i IVA inclós)

restaurant

Casa fundada al 1920CUINA TRADICIONAL · BRASA

ESMORZAR DE FORQUILLA · CARTACELEBRACIONS D’EMPRESES

BATEIGS · CASAMENTS ·ANIVERSARIS

MENÚ DIARI: 11 euros - MENÚ ESPECIAL: 18 euros

TERRASSA D’ESTIU AMB BERENARS I SOPARS

Plaça del poble, 1 - 17199 Canet d’Adri (Girona) - Reserves: 972 42 82 84www.rlasala.es

Es fan pressupostos per a comunions

Maluquer Salvador, 3017002 Girona

Tel. 972 22 41 30lafundicio@restaurantlafundicio.com

especialitat en“LECHAL” - CABRIT

“COCHINILLO” ESTIL SEGOVIA

Obrim de dimarts a diumenge

MENÚ DIARI DISTINGIT

SERVEI A LA CARTA

CEL·LEBRACIONS:Batejos, comunions, casaments, aniversaris, reunions familiars

MENUS ESPECIALS:Empreses, colles, comiats...

Consulteu pressupost sense compromís

Plaça Església, s/n - 17182 ESTANYOL - Tel. 972 44 06 07

MENÚ GASTRONÒMIC 25 €

LA FITXA GASTRONÒMICA

ELS CANAPÈS QUE EM VA ENSENYAR EN JOAN

CUSCÚS DE TARDOR

70 DONAGi

LA FITXA GASTRONÒMICA

Senzills de fer i molt bons, de veritat. Porten ou dur,succedani de cranc i maionesa, una combinació quetambé és habitual en els “montaditos”. Nosaltres, però,en aquest cas utilitzem pa de motlle com a base. Si hopreferiu, també podeu utilitzar pa de barra.

Per a untar 5 llesques de pa de motlle necessitaràs...5 llesques de pa de motlle sense crosta3 ous durs200 grams de bastonets de cranc3 o 4 cullerades de maionesaJulivert o alfàbrega per decorar (opcional)

Com fer-ho...

1. Bull els ous.2. Mentrestant, pica els bastonets de cranc amb unapicadora i posa’ls en un bol.3. Pica ara els ous també amb la picadora i posa’ls albol.4. Afegeix 3 o 4 bones cullerades de maionesa a la pastai barreja-ho tot bé. Ja pots untar les llesques de pa.5. A mi m’agrada que estiguin ben farcides, per aixòamb aquesta quantitat de preparació omplo unes 5 lles-ques de pa. De tota manera això va a gust de cadascú.6. Quan les tinguis ben plenes, talla-les com vulguis. Enaquest cas de cada llesca n’hem fet quatre canapès.Però això també va al gust de cadascú.

7. Decora-les si vols amb una mica de julivert o alfàbre-ga i llestes per servir. Si no us les mengeu de seguida,guarda-les a la nevera.

ELS CANAPÈS QUE EM VA ENSENYAR EN JOAN

CUSCÚS DE TARDOR

Quan pensem en un primer plat, ens vénen al cap poquesbases diferents: patates, arrós, pasta, verdura o amanida.Podem fer-ne moltes combinacions diferents, però tambéés interessant afegir un nou producte a aquesta llista, elcuscús, que cada vegada es consumeix més. Hi ha moltesmaneres de fer-lo. De fet no és la primera vegada que usproposem una recepta de cuscús. Fa uns quants númerosus presentàvem un cuscús fred, d’estiu. Ara que començaa fer fred, però, potser us vindrà més de gust menjar-localent. Aquesta és una manera de fer-lo. A més és un d’a-quells plats que l’endemà encara està més bo.

Per a 5 o 6 persones necessitaràs...3 cebes grosses1 carabassó1 albergínia500 grams de cuscús6 o 7 cullerades de tomàquet natural trituratsalpebreorenga

Com fer-ho...1. Talla la ceba a tires fines, com si la volguessis per feruna truita de patates.2. Amb una mandolina, talla el carabassó i l’albergínia enjuliana ben fina.

3. Posa a escalfar una mica d’oli al fons d’una cassolaben grossa.4. Quan sigui calent, afegeix-hi totes les verdures i deixaque es vagin fent a foc mig. Veuràs que deixen anar moltaaigua. Si vols, retira aquesta aigua i reserva-la per utilit-zar-la més endavant.5. Posa aigua a bullir i afegeix-hi una mica de sal.6. Quan vegis que les verdures estan toves, afegeix-hi eltomàquet triturat i una mica de pebre i d’orenga. A conti-nuació, aboca-hi el cuscús. Ja només queda coure’l. Uti-litzarem l’aigua que hem posat a bullir i l’aigua que handeixat anar les verdures.7. Sense deixar de remenar, afegeix l’aigua a poc a pocfins que vegis que el cuscús està cuit. El cuscús precuitque trobem a les botigues es cou de seguida. Nomésnecessita absorbir aigua. Llest per servir.

CONTRA PORTADA